SORTIDA

ELS EDIFICIS EMBLEMÀTICS DE PALMA I LES SEVES LLEGENDES

Divendres, 14 de novembre de 2014

Alumnat de 5è i 6è: Els puputs i Els ametllers

LITERATURA ORAL – TEXT NARRATIU: LA LLEGENDA

La quantitat de cultures i pobles que s'han interessat per l'illa de Mallorca al llarg dels segles, l'han convertida en escenari de nombroses aventures i històries. Moltes hi deixaren petjades físiques que encara poden rastrejar-se entre carrerons i edificis. Després hi ha les que ni es veuen ni es palpen, que es transmeten de pare a fills, de boca a boca, impregnant de màgia els carrers, són LES LLEGENDES.

ANEM A DESCOBRIR JUNTS AQUESTS SECRETS!!!

http://balearsculturaltour.net/

LITERATURA ORAL – TEXT NARRATIU: LA LLEGENDA

DEFINICIÓ

FINALITAT

TIPUS

- Narració popular oral o escrita d'aparença més o menys històrica i amb elements imaginatius.

- Conèixer l'entorn més immediat (edificis, places, carrers, escultures, pintures...) a través, a vegades, de fets històrics.

- Terra: muntanyes, cims...

- Roques: precipicis, avencs,penyasegats...

- Coves i possessions: llocs on s'hi guardaven els aliments, habitatge de la gent que vivia fora de la llei, espai on s'hi guardaven tresors en època de guerra... / cases de pagès.

- Estanys: aigua dolça, genis d'aigua amb aparença de dona.

- Figures històriques: personatges o actes històrics.

- Marineres: ciutats desaparegudes, sirenes, dones d'aigua...

- Religioses: vida dels sants.

LlegendaLa Seu:

- Història - Campanar

LlegendaCarrer de la Portella- El drac de na Coca

http://caputxetamulticolor.com/el-drac-de-na-coca/

http://esdracdenacoca.balearweb.net/post/93967

http://www.carrutxa.cat/drac/llegendes.html

http://balearsculturaltour.net/itinerario.php?cod=30&id1=68&id=5&idioma=ca

http://www.mallorcaweb.net/pedroarcos/moltper/seu.htm

http://blocs.gracianet.cat/lelefant_trompeta/2011/04/11/els-origens-de-el-drac-de-na-coca/

COMPRENSIÓ ORAL I COMPRENSIÓ ESCRITA:

- Escolta els textos de cada diapositiva que et llegirà la mestra d'una auca sobre la Seu. Quan acabi de llegir-ne un, hauràs de trobar, al munt de vinyetes que tendràs, les que hi tenguin relació. Si entre tots trobau que el que heu dit és correcte, les numerareu i les aferrareu al full que la mestra us haurà donat. Quan hàgiu endevinat les 28 vinyetes de l'auca, en podreu fer una lectura.

VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA

Pere-Joan Llabrés Martorell

1. □ - □ 1. □ - □ La motivació religiosa era clara i llampant: Jaume I i els qui l’acompanyaven en l’empresa de reconquista (1229) volien recobrar per a la Cristiandat unes illes on havia arrelat, segles enrere (s. IV-X), la fe en el Déu i Pare de Jesucrist.

2. □ 2. □ Per Déu tot li semblava poc al rei en Jaume: el millor de la ciutat musulmana, la mesquita del rei moro, la va triar per església major de Santa Maria i Seu del bisbe.

3. □ - □ 3. □ - □ Jaume II, el seu fill i successor com a rei de Mallorca, va iniciar les obres de la nova Catedral que avui admiram: el 1306 signà el seu testament en què ordenava de construir la capella de la Trinitat, l’absis, “el cap nou”, on desitjava que reposassin les seves restes i les dels seus successors.

VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA

Pere-Joan Llabrés Martorell

VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA

Pere-Joan Llabrés Martorell

4. □ - □ - □ - □ 4. □ - □ - □ - □ Quan la capella reial (l’absis major i actual presbiteri) va ser acabada, es mudà i eixamplà el pla de construcció i es decidí construir una Catedral amb tres naus: molt elevades i sostingudes per columnes primes i esveltes. Així s’anà construint —durant tres-cents anys!— l’arca espiritual més sublim de la Cristiandat: edifici singular perquè cap espai de l’època medieval és sostingut per tan poca pedra! El canvi ambiciós i arriscat del pla de construcció produí un desnivell entre les voltes de la capella reial i les de la nau central: quedà oberta una fantàstica i grandiosa claraboia, l’ull gòtic més gran de la Cristiandat.

5. □ 5. □ La fe cristiana empengué el coratge i l’entusiasme dels mallorquins: produí una obra d’art que és l’admiració dels qui la tenim per nostra i dels qui vénen a admirar-la.

6. □ - □ 6. □ - □ Però l’art no s’aturà al segle catorzè: des del segle següent Però l’art no s’aturà al segle catorzè: des del segle següent sobrevingueren altres estils i conceptes artístics, per bé que l’interior mantingué el sobrevingueren altres estils i conceptes artístics, per bé que l’interior mantingué el gòtic català i mediterrani dels inicis, fins a les acaballes del segle XVI. El gòtic gòtic català i mediterrani dels inicis, fins a les acaballes del segle XVI. El gòtic tardà deixà en alguns indrets la seva petja florida i flamejant. L’estil romà del tardà deixà en alguns indrets la seva petja florida i flamejant. L’estil romà del Renaixement, el plateresc i manierista ornaren el cor, cisellaren les dues trones, Renaixement, el plateresc i manierista ornaren el cor, cisellaren les dues trones, alçaren el retaule de Sant Jeroni. També hi entrà el barroc exuberant, sobretot als alçaren el retaule de Sant Jeroni. També hi entrà el barroc exuberant, sobretot als retaules (dels segles XVII i XVIII) —CorpusChristi, Sant Benet, La Puríssima...—, retaules (dels segles XVII i XVIII) —CorpusChristi, Sant Benet, La Puríssima...—, que s’enlairaren en les ca-pelles. El retorn al classicisme dissenyà el baptisteri, que s’enlairaren en les ca-pelles. El retorn al classicisme dissenyà el baptisteri, resplendien les escultures de Sant Joan Baptista i Sant Bru de l’Adrià i en el resplendien les escultures de Sant Joan Baptista i Sant Bru de l’Adrià i en el mausoleu del marquès de La Romana.mausoleu del marquès de La Romana.

VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA

Pere-Joan Llabrés Martorell

7. □ - □ 7. □ - □ Gairebé tots els mallorquins han contribuït a posar un mitjà o ciment, una pinzellada o un cop de cisell, a la Seu. Antigament, quan s’estava construint, tothom aportava el que bonament podia a l’obra de la Seu: en les col·lectes dominicals, en testaments i deixes piadoses, en donatius crescuts o humils.

8. □ 8. □ En l’esplèndida façana de ponent, s’obrà el portal del Mirador (s. XIV-XV), el conjunt escultural gòtic més perfecte de Mallorca. El 1601 va ser beneït el sumptuós portal major, a manera de retaule, glorificació plateresca de la Puríssima Concepció.

9. □ 9. □ Quan el terratrèmol de 1851 deixà malparada la façana major del segle XVI, es decidí construir una façana nova, neogòtica, acabada a començaments del segle XX, que ha esdevingut la postal emblemàtica i més divulgada de Palma.

VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA

Pere-Joan Llabrés Martorell

10. □ 10. □ El campanar, edifici quadrat, de planta anterior a la Catedral actual, El campanar, edifici quadrat, de planta anterior a la Catedral actual, quedà inacabat el 1498. Hostatja un conjunt remarcable de nou campanes, quedà inacabat el 1498. Hostatja un conjunt remarcable de nou campanes, gòtiques i medievals. Les més antigues són de 1312; la major és n’Eloi, que pesa gòtiques i medievals. Les més antigues són de 1312; la major és n’Eloi, que pesa 4.632 quilos; succeí campanes majors precedents que s’havien esquerdat. Va ser 4.632 quilos; succeí campanes majors precedents que s’havien esquerdat. Va ser refosa i beneïda el 1593. La voltegen 12 homes pel Corpus i en esdeveniments refosa i beneïda el 1593. La voltegen 12 homes pel Corpus i en esdeveniments notables.notables.

VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA

Pere-Joan Llabrés Martorell

11. □ - □11. □ - □ - - □ - □ - □ - □ □ - □ - □ - □ L’any 1902 el bisbe Pere-Joan Campins L’any 1902 el bisbe Pere-Joan Campins encarregà al genial arquitecte Antoni Gaudí la decoració i la restauració de la Seu. encarregà al genial arquitecte Antoni Gaudí la decoració i la restauració de la Seu. Quedà remodelat l’espai de la celebració: l’altar fou col·locat com a centre de Quedà remodelat l’espai de la celebració: l’altar fou col·locat com a centre de l’atenció dels feels, l’antiga càtedra de pedra al fons va ser descoberta, al voltant l’atenció dels feels, l’antiga càtedra de pedra al fons va ser descoberta, al voltant d’aquesta, a la capella reial, hi fou traslladat el cor que abans ocupava el lloc d’aquesta, a la capella reial, hi fou traslladat el cor que abans ocupava el lloc central de la nau major, les naus foren destinades a tot el poble de Déu perquè central de la nau major, les naus foren destinades a tot el poble de Déu perquè pogués participar de les celebracions. La litúrgia com a acció de tota l’Església, pogués participar de les celebracions. La litúrgia com a acció de tota l’Església, poble sant congregat sota la presidència del bisbei dels sacerdots, com poble sant congregat sota la presidència del bisbei dels sacerdots, com ensenyaria seixanta anys més tard el Concili Vaticà II (1963), va inspirar la ensenyaria seixanta anys més tard el Concili Vaticà II (1963), va inspirar la restauració de Gaudí, dirigida pel bisbe Campins. Aquest inaugurà el 8 de restauració de Gaudí, dirigida pel bisbe Campins. Aquest inaugurà el 8 de desembre de 1904 la restauració amb una solemne missa pontifical en què desembre de 1904 la restauració amb una solemne missa pontifical en què predicà el sermó el sacerdot poeta Miquel Costa i Llobera.predicà el sermó el sacerdot poeta Miquel Costa i Llobera.

VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA

Pere-Joan Llabrés Martorell

12. □ - □12. □ - □ Des de 1926 el bisbe de Mallorca i el Capítol Catedral feren una Des de 1926 el bisbe de Mallorca i el Capítol Catedral feren una gran campanya per obrir els finestrals que romanien tapiats i il·luminar-los amb gran campanya per obrir els finestrals que romanien tapiats i il·luminar-los amb vitralls artístics. El 1996 s’inauguraren els tres darrers de la nau central.vitralls artístics. El 1996 s’inauguraren els tres darrers de la nau central.

VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA

Pere-Joan Llabrés Martorell

13. □ 13. □ El 2002 l’artista mallorquí de fama internacional Miquel Barceló començà El 2002 l’artista mallorquí de fama internacional Miquel Barceló començà la seva obra a la capella del Santíssim. La decoració en ceràmica s’inspira en la la seva obra a la capella del Santíssim. La decoració en ceràmica s’inspira en la multiplicació dels pans i dels peixos, segons l’evangeli de Joan, contemplada des multiplicació dels pans i dels peixos, segons l’evangeli de Joan, contemplada des de la celebració eucarística. Un sagrari daurat, la figura del Ressuscitat —resvestit de la celebració eucarística. Un sagrari daurat, la figura del Ressuscitat —resvestit de llum—, 300 m2de ceràmica amb pans, peixos i aliments abalquena, i cinc de llum—, 300 m2de ceràmica amb pans, peixos i aliments abalquena, i cinc vitralls donen vida i sentit a l’absis dret de la Seu, destinat a la celebració, vitralls donen vida i sentit a l’absis dret de la Seu, destinat a la celebració, adoració i reserva de l’Eucaristia. adoració i reserva de l’Eucaristia.

14. □ 14. □ La Seu és llar de tot el poble de Déu que pelegrina a Mallorca, és la seva La Seu és llar de tot el poble de Déu que pelegrina a Mallorca, és la seva casa mare, on hi ha la càtedra del qui és pare i pastor de la nostra Església en la casa mare, on hi ha la càtedra del qui és pare i pastor de la nostra Església en la qual viu i actua l’Església una, santa i catòlica. Per la bellesa de la seva qual viu i actua l’Església una, santa i catòlica. Per la bellesa de la seva construcció, per la llum polícroma que la inunda, per la seva immensitat i construcció, per la llum polícroma que la inunda, per la seva immensitat i proporcionalitat és imatge de la Jerusalem del cel, la ciutat de Déu que, per la proporcionalitat és imatge de la Jerusalem del cel, la ciutat de Déu que, per la celebració sacramental, davalla a la terra.celebració sacramental, davalla a la terra.

VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA

Pere-Joan Llabrés Martorell

15. □ 15. □ En festejar el seu setè centenari, li desitjam llarga vida: fins als mil anys i En festejar el seu setè centenari, li desitjam llarga vida: fins als mil anys i tants com Déu vulgui! tants com Déu vulgui!

VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA

Pere-Joan Llabrés Martorell

VIDA I BELLESA DE LA SEU DE MALLORCA LA HISTÒRIA QUE L'AUCA RECONTA

Pere-Joan Llabrés Martorell

http://www.catedraldemallorca.info/principal/images/stories/arxiu/Didactica/catedral_auca.pdf

AUCA:

Bisbe Pere Joan Campins

Antoni Gaudí

Bisbe Teodor Úbeda

Antoni Gaudí Miquel Barceló

TEXT EXPOSITIU: LA CATEDRAL DE PALMA DE MALLORCA

COMPRENSIÓ ESCRITA:

- Llegeix el text que trobaràs a l'enllaç següent i després contesta les preguntes: http://www.masmallorca.cat/cultura-cat/la-catedral-de-palma.html#axzz3IbPaLoYQ

1. Quin altre nom rep la Catedral de Palma?2. Quan temps durà la construcció d'aquest edifici tan emblemàtic?3. De quines poblacions era el marès amb el qual es contruí la Catedral?4. Què ocorregué a 1931?5. Com és la planta de la Seu? I les capelles?6. En què s'assemblen la Seu i l'Església parroquial de Sant Miquel de Llucmajor?7. Quants metres quadrats té l'interior de la Seu?l8. Què és el que, en el 2002, s'instal·là en un dels absis laterals?9. Què és la rosassa?10. Què és el que es pot observar a l'interior de la Catedral dues vegades a l'any?

TEXT NARRATIU: LA LLEGENDA EL DRAC DE NA COCA

COMPRENSIÓ ORAL:

- Escolta la versió de la llegenda El drac de na Coca interpretada per Maria del Mar Bonet en el seu disc Bon viatge faci la cadernera.http://www.viasona.cat/grup/maria-del-mar-bonet/bon-viatge-faci-la-cadernera/el-drac-de-na-cocaMentre l'escoltes, un parell de vegades, omple els buits. Al final, torna a escoltar la cançó per saber si has fet bé l'activitat.

va dur d'un viatgeun ______________venturer.I va néixer el drac:

feroç _______________

De nit ve d'Alcúdia,–galant cavaller–,per veure la ______________:

rosa de _______________.

S'engoleix les _______________valga'ns Déu, val!Les ________________ de Sa Portellaploren d'espant.

Pel carrer de Sa Portellavalga'ns Déu, val!les nits fan olor de _______________,d'_______________ i sal.

I allà ha de _______________enmig del carrerfins que en queda _______________del drac carnisser.

Han dit que la naud'un vell _______________que anava i veniade _______________ a Alger,

Bartomeu Coc, _______________,jove i galant,diuen que arriba d'_______________quan la nit cau.

Pel carrer de Sa Portella,quan l'_______________ penja,la pluja _______________ la sangcolor de menta.

Pel carrer de Sa ________________,quan la nit cau,diuen que hi surt una ______________;valga'ns Déu, val!

http://www.youtube.com/watch?v=9TcvyE73yD0