Gerunda Romana

La construcci duna nova ciutat

J.Sagrera

.

1. On s?

2. Com s?

3. Des de quan existeix?

4. Per qu es funda?

5. Via Herclea

6. Via Augusta

7. Coneguem Girona

MAC Girona

Diapositiva 2

Dibuix de lactual Girona. Es proposa fer una pluja didees del que saben sobre Girona.

Google Earth

On s Girona?

1. On s?2. Com s?

3. Des de quan existeix?

4. Per qu es funda?

5. Via Herclea

6. Via Augusta

7. Coneguem Girona

Diapositiva 3

Globus terraqui. Imatge de Google Earth. Es proposa recordar els conceptes relacionats amb coordenades geogrfiques,

localitzar equador i meridi de Greenwich i fer que els alumnes intentin localitzar aproximadament les coordenades geogrfiques

de Girona (37N, 3E). Tamb es poden localitzar sobre la imatge els continents i oceans que hi apareixen.

Google Earth

On s Girona?

Diapositiva 4

Pennsula Ibrica. Es proposa recordar el concepte de pennsula, identificar els mars i oceans que envolten la pennsula i

comprovar la localitzaci aproximada feta amb la imatge anterior.

On s Girona?

Diapositiva 5

Catalunya fsica. Proposem identificar els accidents del relleu litoral propers a Girona (cap de Creus, golf de Roses) i del relleu

interior (Pre-pirineu, depressi Pre-litoral, les Gavarres, lEmpord).

On s Girona?

Diapositiva 6

Entramat urb de Girona. Proposem identificar la forma de lentramat urb amb un polgon, assenyalar lexistncia despais rurals

periurbans, localitzar lantiga carretera Nacional II i lAP7 i insistir en la importncia de les vies de comunicaci.

J. Sagrera

On s Girona?

Diapositiva 7

Dibuix de la Girona romana. Proposem descriure els elements arquitectnics que apareixen al dibuix i la seva funci. Tamb es

pot fer que els alumnes intentin recordar la imatge de la diapositiva 1, per prendre conscincia dels canvis i continutats

espaciotemporals.

Girona es troba situada...

... en una plana?

Com s Girona?

1. On s?

2. Com s?3. Des de quan existeix?

4. Per qu es funda?

5. Via Herclea

6. Via Augusta

7. Coneguem Girona

Diapositiva 8

La plana. Proposem aplicar els conceptes daccidents geogrfics al cas de Girona a travs de proposar la resoluci immediata

dun dilema al grup-classe. El grup reactualitza els conceptes i recorda les imatges de Girona que ja han vist en diapositives

anteriors.

no

Girona es troba situada...

... en una plana?

Com s Girona?

Diapositiva 9

La plana. Proposem assenyalar que s incorrecta.

Nria Pastor

Com s Girona?

... en una muntanya?

Girona es troba situada...

Nria Pastor

Diapositiva 10

La muntanya. Proposem aplicar els conceptes daccidents geogrfics al cas de Girona a travs de proposar la resoluci immediata

dun dilema al grup-classe.

Nria Pastor

Com s Girona?

... en una muntanya?

Girona es troba situada...

no Nria Pastor

Diapositiva 11

La muntanya. Proposem aplicar els conceptes daccidents geogrfics al cas de Girona a travs de proposar la resoluci immediata

dun dilema al grup-classe.

Nria Pastor

Com s Girona?

... en una vall?

Girona es troba situada...

Diapositiva 12

La vall. Proposem aplicar els conceptes daccidents geogrfics al cas de Girona a travs de proposar la resoluci immediata dun

dilema al grup-classe.

Nria Pastor

Com s Girona?

si!... en una vall?

Girona es troba situada...

Diapositiva 13

La vall. Proposem aplicar els conceptes daccidents geogrfics al cas de Girona a travs de proposar la resoluci immediata dun

dilema al grup-classe. Proposem que el professor insti al grup a justificar oralment la seva resposta.

Girona es troba situada al llarg del riu Ter

maps.google.com

Com s Girona?

Diapositiva 14

Curs del riu Ter. Proposem recordar els concepte dhidrografia: curs alt, mitj i baix del riu. Assenyalar que el riu Ter s un canal

important de comunicacions i una font daigua per a les persones, recordar lacci erosiva dels rius crear valls com s la vall sobre

sassenta la ciutat i la importncia per a lagricultura i els assentaments humans. Ms informaci en aquest enlla de la Viquipdia.

I es basteix sobre el

vessant oest dun tur, tal i com mostra aquest mapa

topogrfic

Font de la imatge: ARKHO

Com s Girona?

Diapositiva 15

Mapa topogrfic. Proposem recordar el concepte de mapa topogrfic, la lectura de corbes de nivell i cotes. Aplicat al cas de

Girona, proposem indicar que la ciutat creix en una zona amb fort pendent (punt ms alt a 130 metres sobre el nivell del mar i punt

ms baix a 68 metres), cosa relativament estranya. Ms informaci sobre qu s un mapa topogrfic a lenlla de la Viquipdia.

Com s Girona?

T un aspecte

com aquest

Diapositiva 16

Els nmeros indiquen els punts dinters de litinerari. Els vermells corresponen a portes i els blaus a altres punt dinters. En el

segent enlla trobareu informaci de cada punt de litinerari i una perspectiva diferent de la ciutat romana: www.mac.cat

Prehistria Edat Antiga Edat Mitjana Edat

Moderna

Edat

Contempornia

Fa milions danys

3000

1 Naixement de Jesucrist

476

14921789

Avui

Des de quan existeix Girona?

1. On s?

2. Com s?

3. Des de quan

existeix?4. Per qu es funda?

5. Via Herclea

6. Via Augusta

7. Coneguem Girona

Diapositiva 17

Fris cronolgic 1. Proposem recordar la divisi de la histria en edats.

Prehistria Edat Antiga

Fa milions danys 3000 1 Naixement de Jesucrist

The caveman Erin. H. Hanna-Barbera

476

Google

Des de quan existeix Girona?

Les restes ms antigues

trobades a Girona sn al

Puig den Roca, al nord de lactual Girona, i daten

de la prehistria.

Diapositiva 18

Puig den Roca. Proposem localitzar-lo geogrficament al nord de la ciutat, a prop de la vall, i localitzar temporalment la prehistria. El dibuix de lhome prehistric serveix per contextualitzar la vida dels primers pobladors i dna peu a assenyalar que

vivien en coves i en zones amb pendent, com s el Puig den Roca.

Prehistria Edat Antiga

Fa milions danys 3000 1 Naixement de Jesucrist 476

Google

Des de quan existeix Girona?

Per Girona va ser

fundada lany 77 aC per un general rom Gneu

Pompeu Magne

foGlobe.com

Diapositiva 19

Gneu Pompeu. Proposem localitzar sobre el fris lany 77 aC. La imatge de Pompeu i el vincle a la seva biografia a la Vikipdia permet tamb recordar letapa republicana de la histria de Roma. Ms informaci sobre Pompeu Magne a la Viquipdia.

Foto dAniol Resclosa, Diari de Girona

1. On s?

2. Com s?

3. Des de quan existeix?

4. Per qu es funda?5. Via Herclea

6. Via Augusta

7. Coneguem Girona

Al segle I aC els romans patien una guerra

civil entre els partidaris de Sertori i els

partidaris del Senat. Sertori i els seus soldats

shavien refugiat als territoris del nord dHispnia. Per aix, el Senat va encarregar les legions de Gneu Pompeu Magne que el

persegus. Per fer-ho va portar un gran

exrcit des de Roma.

Per qu es funda Girona?

Diapositiva 20

Segle I. Proposem recordar la importncia de les legions romanes en lexpansi territorial romana i la feina de construcci de vies

que feia lexrcit. Ms informaci sobre el Sertori a la Viquipdia.

Lexrcit de Pompeu va seguir un antic cam

grec anomenat la Via

herclea

Palah, Ll; Nolla, J.M i Viv, D. De Kerunta a Gerunda. Els orgens de la ciutat

J.Casas

Per qu es funda Girona?

Diapositiva 21

Via Herclea. Proposem identificar el recorregut daquesta via fins a loce i recordar els noms actuals dels nuclis que apareixen al

mapa (Gades, Cdis; Castulo,Linare; Saetabis, Xtiva; Valentia, Valncia; Gerunda, Girona; Summum Pyrenaum, coll de

Panissars).

Anava des de Gades

(Cdis) fins el Summun

Pyrinaeum, s a dir, el

coll del Panissars (a prop

del Perts).Sria. Nria Pastor

1. On s?

2. Com s?

3. Des de quan existeix?

4. Per qu es funda?

5. Via Herclea6. Via Augusta

7. Coneguem Girona

La Via Herclea era un cam de

terra ja utilitzat des de la

prehistria pels pobladors de la

pennsula Ibrica.

La via herclea

Diapositiva 22

Via Herclea- Via Augusta. Proposem identificar un cam de terra i diferenciar-lo dun cam pavimentat i reflexionar sobre la feina

de construcci.

A Catalunya, el seu

recorregut resseguia la

depressi prelitoral

La via herclea

Diapositiva 23

Mapa Catalunya fsica. Proposem tornar a recordar els principals unitats del relleu interior de Catalunya. Tamb podem recordar el

concepte descala.

Crter representant Hrcules lluitant contra Geri, Museu del Louvre

El nom de la Via tenia a

veure amb el mite

dHrcules

La via herclea

Diapositiva 24

Hrcules. Proposem recordar el mite dHrcules. Hrcules o Heracles s un heroi grec (mitologia romana el repren) fill de Zeus

(Jpiter) i duna dona humana (Alcmea). s un heroi dotat de fora extraordinria i vida desgraciada (mata la seva dona i fills

embogit per Hera) i passa al servei del rei de Micenes on fa 12 treballs sobrehumans. Al final se sacrifica per la humanitat.

Esttua dHrcules, Museu de Npols

Hrcules va ser un heroi de la mitologia

grega a qui Zeus va encarregar 10 treballs.

El des treball va consistir en robar els

ramats de Geri, un monstre format per tres

cossos units per la cintura que vivia ms

enll de les columnes dHrcules, s a dir,lestret de Gibraltar.

Si voleu saber-ne

ms podeu fer clic

aqu

La via herclea

Diapositiva 25

El des treball dHrcules. Es proposa explicar la llegenda de Geri i relacionar-lo amb la fundaci de Girona en base a la similitud del toponmic. Ms informaci a lenlla: Los bueyes de Gerin

maps.google.com

La via augusta

1. On s?

2. Com s?

3. Des de quan existeix?

4. Per qu es funda?

5. Via Herclea

6. Via Augusta7. Coneguem Girona

Els romans arriben a Girona durant el perode

republic i utilitzen el mateix cam que els

grecs. Estableixen un lloc de vigilncia a

Girona, arreglen la via Herclea i li canvien el

nom per Via Augusta.

La via tenia origen a Andalusia; recorria la costa

de llevant, travessava els Pirineus i arribava fins

a Roma.

Diapositiva 26

Via Augusta. Proposem identificar el recorregut de la via amb origen a Roma. La imatge dna peu a exposar la importncia

estratgica, poltica i comercial de les vies romanes.

MAC-Girona

La via augusta

La Via Augusta passava prop de

Girona.

Si voleu saber ms sobre les vies

romanes a Catalunya, visiteu aquest

enlla

Diapositiva 27

Mapa topogrfic de Girona i via Augusta. Proposem combinar la informaci de geografia fsica (mapa topogrfic, elements del

mapa [escala, llegenda i codi de colors] amb la informaci del recorregut de la via Augusta. Es pot insistir sobre el fet que en el

tram nord la via ressegueix la vall del Ter i que a partir de Gerunda segueix la de lOnyar. Els nom amb creuetes sn jaciments

arqueolgics amb restes romanes al voltant de Girona. Pla de lHorta i Can Pau Birol sn dues villes romanes ben documentades.

Lenlla porta al blog Catalunya romana amb informaci extensiva sobre les vies: Blog La Catalunya Romana.

August de prima porta, Museus Vaticans.

La via augusta

El nom de via Augusta es deu a

lEmperador Caius Iulius Caesar Octavianus,

anomenat

August (27 aC-14 dC).

Diapositiva 28

August. Proposem recordar la fase imperial de la histria de Roma i la cronologia abans i desprs de Crist. Lenlla porta a

biografies de grans personatges de lantiga Roma: Grans personatges de lantiga Roma.

La planta

hipottica de la

ciutat romana de

Gerunda

David Viv

1. On s?

2. Com s?

3. Des de quan existeix?

4. Per qu es funda?

5. Via Herclea

6. Via Augusta

7. Coneguem Girona

Coneguem Girona

Diapositiva 29

Plnol de Gerunda. Proposem indicar la diferncia entre mapa i plnol. A ms es pot assenyalar lorientaci de la ciutat (nord-est,

sud-est), lentramat quadriculat de carrers tpicament rom amb un cardo mxim i un decumanus (tot i que el fet que la ciutat

semplaci en una zona inclinada faci difcil percebreu-ho in situ), les muralles i la localitzaci del temple rom a lemplaament

actual de la catedral.

Coneguem Girona

Us proposem dos recorreguts

per la Girona romana:

litinerari 1 i litinerari 2

Diapositiva 30

Itineraris 1 i 2. Proposem explicar a lalumnat els itineraris de la visita a la Girona romana i les parades del recorregut.

Coneguem Girona

Diapositiva 31

Els nmeros indiquen els punts dinters del itinerari. Si clicleu a lenlla seguent podreu obtenir informaci addicional: www.mac.cat

A partir del monestir de Sant Pere deGalligants, situat extra-muros, passaremper:

Portal de Sobreportes (entrada nord de la via Augusta a la ciutat)

Antic Frum de la ciutat romana Pujada de Sant Feliu Carrer de les Ballesteries Placeta del Correu Vell (porta Sud)

Retornarem pel carrer de la Fora (recorregut de la Via Augusta)

Coneguem Girona

Itinerari 1

Diapositiva 32

Amplia litinerari al web del MAC: www.mac.cat

A partir del monestir de Sant Pere de Galligants, situat extra-muros, passarem per:

Portal de Sobreportes (entrada nord de la via Augusta

a la ciutat)

Antic Frum de la ciutat romana Pujada de Sant Feliu Carrer de les Ballesteries Placeta del Correu Vell (porta

Sud)

Porta Rufina Torre Gironella

I cam de retorn a Sant Pere

de Galligants

Coneguem Girona

Itinerari 2

Diapositiva 33

Amplia litinerari al web del MAC: www.mac.cat

Per saber-ne ms, trobareu ms recursos a

www.mac.cat

Discrere et frui