EL SECTOR TERCIARI

Amanda MartínezMarina Mora

Andrea Zarcero2ºA BATX, Geografia d’Espanya

ÍNDEXo Introducció.

o La importància econòmica del sector.

o Procés de terciarització de l’economia espanyola: Causes exògenes i endògenes.

o El Comerç: Interior i exterior.

o Conceptes importants.

o Preguntes de la Pau.

INTRODUCCIÓ

El sector terciari genera més riquesa i

llocs de traball.

Activitats orientades a la satisfacció de

necessitats de persones i empreses

Gran en les infraestrucutes de

transports.

Turisme i comerç activitats més importants

LA IMPORTÀNCIA ECONÒMICA DEL SECTOR

EL sector terciari ha sigut l’últim en desenvolupar-se, però és el

que actualment ha adquirit major importància

Als països rics

Població ocupada per sectors econòmics.

Importància pel nombre de treballadors que ocupa.

Al món

A Espanya

Població activa al sector terciari al món

Població activa al sector terciari a Espanya.

Per la riquesa que genera.

Participació del sector

terciari al PIB del 2007.

(% sobre el total del PIB).

PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ DE L’ECONOMIA ESPANYOLA

Creixement del Sector Terciari a Espanya

S. XX

ProgressiuAL 2007 al sector treballava el

64% de la població activa.

Accelerat a l’últim terç de segle.

PROCÉS DE TERCIARITZACIÓ DE L’ECONOMIA ESPANYOLA

Causes exògenes

• Creixement global de l’economia.• Més poder adquisitiu.• És demanda de serveis.• Canvis als hàbits de consum

• Increment

• Restauració dels sectors productius.

Transports.Comunicacions.Oci.Esports.Cultura.

Pèrdua d’importància dels sectors

Primari.

Secundari.

Població activa que ocupa el

sector serveis i la resta.

Causes endògenes

• Auge del turisme.

• Diversificació de serveis oferits a les empreses.

• Avanç de la societat del benestar (millora serveis públics.)

• Creixement del nombre de funcionaris.

• Incorporació de les dones al treball remunerat.

• Augment de preus.

COMERÇ

Consisteix en la compra venda de mercaderies amb el fi de satisfer les necessitats de la població.

COMERÇ INTERIOR

COMERÇ EXTERIOR

2ª Activitat econòmica més important

COMERÇ INTERIOR

És el que es dona dins d’un país.

Comerç Minorista

• Ven directament al consumidor xicotetes quantitats que compra al comerç majorista.

• Baixa productivitat.

• Treball familiar

Comerç Majorista

• Efectuat pels majoristes.

• Grans superfícies comercials.

• Grans magatzems.• Hipermercats.• Centres comercials.

• Franquícies

COMERÇ EXTERIOR

És el que realitza un país en un altre.

Inclou totes les vendes de productes nacionals (EXPORTACIONS) com les compres de productes exteriors (IMPORTACIONS).

BALANÇA COMERCIAL

• Registra la relació entre el valor de les importacions i el de les exportacions.

• Normalment deficitària.

Importacions superen les exportacions.

CONCEPTES IMPORTANTS

VARLOR AFEGIT BRUT (VAB): Diferència entre el valor de la producció i les despeses d’explotació distintes dels destinats a la revenda, deduint els impostos lligats a la producció i sumant les subvencions a l’explotació.

ECONOMIA SUMERGIDA:Conjunto d'activitats productives de béns i serveis no subjectes a la regulació de les administracions públiques comprèn tant activitats legals no declarades per a escapar a la reglamentació laboral i fiscal (tallers clandestins, treball negre...) com delictives (tràfic de drogues...)

CAUSES EXOGÈNES:Que s’origina per causes externes.Que es forma o naix a l’exterior.

CAUSES ENDÓGENES:Que s’origina per causes interiors,

COMERÇ MINORISTA O AL DETALL:Ven directament al consumidor els productes que compara al comerç majorista.

FRANQUÍCIA:Contracte pel qual una empresa concedeix a empresaris independents el dret a utilitzar la seua raó social i la seua marca per a vendre uns productes o serveis, prestant-los també ajuda tècnica.

BALAÇA COMERCIAL:Registra la relació entre el valor de les importacions i el de les exportacions, i tradicionalment ha estat deficitària.

IMPORTACIONS:És el transport legítim de béns i serveis nacionals exportats per un país, per a l’ús o consum intern d’altre país.

EXPORTACIONS:És un bé o servei enviat a altra part del món, amb propòsits comercials.

PREGUNTES PAUACTIVITAT 1.

Amb les dades del document 1, realitzeu en el paper mil·limetrat un gràfic sobre l’evolució de l’ocupació espanyola en els distints sectors econòmics.

Observant el gràfic resultant, trobem que a partir de 1976 fins al 2008, el sector primari ha anat decreixent considerablement, ha passat d'un 20% aproximadament a menys d'un 5%. Pel que fa al sector secundari, també es mostra una disminució, encara que menys pronunciada, passa d'un 37% a un 26%, aproximadament. En canvi, el sector terciari ha experimentat un notable creixement, doncs en 1976 hi havia un 41% de la població ocupada en serveis i en 2008 passà a ser el 70%.

ACTIVITAT 2.

Observant el gràfic resultant, descriviu l’evolució de l’ocupació per sectors a Espanya i assenyaleu les causes que expliquen l’evolució del sector terciari.

Document 1.

Entre les causes endògenes del sector destaquen les següents: l'auge del turisme; la diversificació dels serveis oferits a les empreses; l'avanç de la societat del Benestar, amb la millora i ampliació dels serveis públics; el creixement del nombre de funcionaris pel desenvolupament de l'Estat de les autonomies; la incorporació de les dones al treball remunerat, que s'ha notat més en aquest sector, en el qual representen quasi la meitat dels treballadors; i la possibilitat de negoci davant l'escassa competència exterior i el consegüent augment dels preus.

Aquest augment de la població ocupada en el sector terciari es deu a l'evolució general de l'economia espanyola i els canvis experimentats pel sector.

Entre les causes exògenes al sector, cal destacar: el creixement global de l'economia, amb el subsegüent increment de la capacitat adquisitiva de la població i la major demanda de serveis externs per les empreses; els canvis en els hàbits de consum, que van ocasionar una disminució relativa en les despeses d'alimentació, vestit i calçat, i un increment en transports i comunicacions, oci, esport i cultura; i la reestructuració dels sectors productius, amb la pèrdua important de pes del sector primari i la reculada del secundari.

ACTIVITAT 3.

En el document 2 podem observar la població ocupada en el sector primari en l'any 2007, per províncies. La mitjana espanyola d'ocupació en aquest sector era d'un 4%. Aleshores, les províncies inferiors a aquesta mitjana són: Màlaga, Madrid, Guadalajara, Saragossa, Girona, Barcelona, València, les Balears, Las Palmas de Gran Canaria i les províncies del País Basc.

D’acord amb el mapa del document 2, expliqueu les causes de les grans desigualtats territorials en l’ocupació en el sector primari.

Document 2.

Les províncies situades al voltant de la mitjana són: A Coruña, Ourense, Oviedo, Lleó, Santander, Valladolid, Logronyo, Pamplona, Toledo, Sevilla, Cadis; Alacant, Castelló, Tarragona i Santa Cruz de Tenerife. Les províncies que tenen entre 6 i 12% d'ocupació en el sector primari, són: Pontevedra, Palència, Burgos, Soria, Osca, Salamanca, Àvila, Càceres, Badajoz, Huelva, Ciudad Real, Granada, Còrdova, Jaén, Albacete, Múrcia, Terol i Lleida. I, finalment, les províncies que es situen per dalt del 12%, són: Lugo, Zamora, Segòvia, Almeria i Conca.

Per tant, les causes de les grans desigualtats territorials en l'ocupació del sector terciari són, per una part el minifundisme i el latifundisme, doncs, el minifundisme està estes a la meitat nord d'Espanya i també a la Comunitat Valenciana i a Canàries, mentre que, el latifundisme s'estén sobretot per Extremadura, Castella-La Manxa, Andalusia i algunes províncies de Castella i Lleó. En el latifundisme, hi ha una falta d'inversions per a la seua modernització i com a conseqüència, existeix un gran nombre de jornalers.

Per altra part, altres causes d'aquesta desigualtat territorial serien, la disminució i concentració d'explotacions agràries i també les ramaderes per culpa de la reducció de la quota làctia imposada per la PAC; la modernització de les explotacions agràries; l'augment del regadiu i major eficiència en els seus sistemes, mitjançant els quals no es necessita molta mà d'obra; l'ocupació a temps parcial, doncs l'agricultura requereix mà d'obra en una època determinada de l'any i abandonament de les explotacions; y el fet que el sector econòmic més desenvolupat és el terciari, en certes províncies econòmiques, gràcies al procés de terciarització econòmica.

FIN