PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI NATURAL DE TÀRREGA

Tàrrega 2 juny 2007

El Pla especial de protecció del patrimoni natural de Tàrrega

Naturalesa jurídica:

• Pla urbanístic formulat a l'empara de l’article 67 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2005.

• Document complementari del POUM, que desenvolupa els aspectes relacionats amb la conservació del patrimoni natural.

Fases:

Introducció

Caracteritzaciódel medi

Anàlisiterritorial Catalogació

Redacciódel pla

Objectius

Caracteritzar el medi natural del municipi de Tàrrega

Determinar els valors naturals, paisatgístics, històrics i culturals relacionats amb el medi

Establir criteris d’ordenació del medi natural d’acord amb els valors detectats

Fer una proposta d’ordenació del medi natural

Plantejar estratègies de gestió que permetin conservar i potenciar els valors detectats

Minimitzar els possibles impactes derivats dels processos de transformació associats a l’activitat agrària

Objectius generals:

Objectius específics:

Caracteritzar la flora i la fauna del municipi

Detectar les espècies, comunitats i hàbitats d’interès

Determinar els espais de connectivitat ecològica i paisatgística

Delimitar els espais d’interès paisatgístic

Analitzar els usos existents del territori i especialment del sòl no urbanitzable (SNU)

El medi natural a Tàrrega

Emmarcament:

• Situat a la Plana d’Urgell, al centre de la Depressió Central Catalana

• Geologia: domini de materials quaternaris (llims, graves i sorres ) i materialsterciaris (calcàries lacustres, margues, argiles i calcàries margoses).

• Relleu: extremadament pla, amb petits tossals arrodonits.

• Xarxa hidrogràfica: presidida per l’Ondara, que procedent de l’altiplà de la Segarra travessa el terme d’est a oest. El seu afluent principal és el Cercavins. Més al nord es localitza el Reguer d’Altet i el Regue de Claravalls.

• Bioclima: Xerotèric mediterrani subàrid continental.

• Vegetació potencial: Carrascar o alzinar continental, amb vegetació halòfila alssectors que presenten un mal drenatge superficial (zones endorreiques).

Hàbitats presents

Criteris de selecció dels elements inclosos al Catàleg

CRITERIS BÀSICSQualitat ecològica

1. Localitats amb presència d’hàbitats d’interès comunitari, definits a partir de l’Annex I de a Directiva Hàbitats.

2. Localitats d’interès per a la reproducció o hivernada d’espècies animals incloses en l’Annex I de la Directiva Hàbitats i de la Directiva Aus.

2. Localitats d’interès per a la dispersió juvenil d’espècies d’ocells incloses en l’Annex de la Directiva Aus.

3. Altres criteris com ara la presència d’espècies endèmiques, poblacions relictuals i poblacions situades al límit de la seva àrea de distribució.

Representativitat

Definida a partir dels hàbitats, comunitats i espècies més representatius de la comarca de l’Urgell, que en condicions climàciques serien més abundants. Per a definir la representativitat dels diferents espais s’han analitzat les diferents unitats fitocenològiques i les comunitats faunístiques pròpies de l’àmbit del present pla especial.

Raresa

Raresa dels hàbitats, les comunitats i les espècies, amb la voluntat de prioritzar la catalogació dels espais menys abundants, però que permeten diversificar el territori i garanteixen la conservació de la biodiversitat.

Connectivitat biològica

Es defineix a partir de la possibilitat de dispersió d’espècies i poblacions mitjançant el contacte entre ecosistemes i espais naturals amb fronteres permeables. Així, s’han prioritzat espais com ara masses forestals, cursos hídrics, sectors agrícoles, carenes..., especialment entorn dels punts crítics que representen les infrastructures lineals que travessen el terme.

Interès paisatgístic

La qualitat paisatgística constitueix un patrimoni ambiental, cultural, social i històric que influeix en la qualitat de vida dels ciutadans i que esdevé sovint un recurs de desenvolupament econòmic.

Interès geològic

Definit a partir dels geòtops d’interès inclosos a l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya (IEIGC), elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Criteris de selecció dels elements inclosos al Catàleg

CRITERIS ADDICIONALS

Determinació dels hàbitats prioritaris

• Hàbitats d’interès comunitari

Hàbitats inclosos a la Directiva Hàbitats (92/43/CEE)

• Hàbitats d’interès local

Hàbitats d’interès degut a la seva raresa o representativitat

Vegetació (salicornars, prats, jonqueres...) dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides (15b)

Hàbitats CORINE: 15.6151 Matollars de salat (Suaeda vera subsp. braun-blanquetii), de sòls argilosos molt salins, temporalment inundats, de les terres interiors àrides

Hàbitat d’interès comunitari: 1510* Comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant

Hàbitats d’interès comunitari

Hàbitats d’interès comunitari

Matollars amb dominància de siscall (Salsola vermiculata), salat blanc (Atriplex halimus)..., halonitròfils, de sòls àrids (15e)

Hàbitats CORINE: 15.721 Matollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), botja pudent (Artemisia herba-alba), barrella terrera (Kochia prostrata), salat blanc (Atriplex halimus)..., halonitròfils, de sòls àrids de les contrades interiors

Hàbitat d’interès comunitari: 1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)

Hàbitats d’interès comunitari

Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baixa (34h)

Hàbitats CORINE: 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, de terra baixa

Hàbitat d’interès comunitari: 6220* Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)

Hàbitats d’interès comunitari

Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la muntanya mitjana) (44h)

Hàbitats CORINE: 44.611+ Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la muntanya mitjana)

Hàbitat d’interès comunitari: 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera

Hàbitats d’interès comunitari

Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) (45f)

Hàbitats CORINE: 32.1134+ Maquies de carrasca (Quercus rotundifolia), calcícoles , de les contrades mediterrànies i de l’estatge submontà

Hàbitat d’interès comunitari: 9340 Alzinars i carrascars

Hàbitats d’interès local

Canyissar (53a)

Hàbitats CORINE: 53.112 Canyissars de sòls rarament inundats

Hàbitats d’interès local

Timonedes d’esparbonella (Sideritis scordioides) calcícoles, de les contrades interiors seques (32v)

Hàbitats CORINE: 32.47Timonedes (brolles baixes) dominades per timó (Thymus spp.), sajolida (Satureja montana), esparbonella (Sideritis scordioides) o altres labiades (llevat d’espígols), calcícoles, de terra baixa

Hàbitats d’interès local

Espartars d’albardí (Lygeum spartum), de les terres interiors àrides (34i)

Hàbitats CORINE: 34.621 Espartars d’albardí (Lygeum spartum), de les terres interiors àrides

Fauna: espècies prioritàries

Espècies d’interès comunitari (Directiva Hàbitats 92/43/CEE i 97/62/CE)

Grau de protecció per a la legislació catalana relacionada amb la conservació de la fauna (Llei 22/2003, de protecció dels animals)

Categoria de grau d’amenaça, segons els criteris definits per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa i els Recursos Naturals (UICN), definida en els corresponents atles i llibres vermells.

Atles d’ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & H)Atlas y libro rojo de los anfibios y reptiles de España (Pleguezuelos, Juan)Atlas y libro rojo de los peces continentales de España. CSIC – Ministerio de Medio Ambiente

Tipus d’espècies prioritàries:

Espècies de prioritat màximaEspècies prioritàriesEspècies d’interès local

Espècies de prioritat màxima:

Eriço clar (Aethechinus algirus) Ratapinyada dels graners (Eptesicus serotinus)Esparver cendrós (Circus pygargus)

Sisó (Tetrax tetrax)

Arpella vulgar (Circus aeroginosus)

Torlit (Burhinus oedicnemus)

Gaig blau (Coracias garrulus)

Tòtil (Alytes obstetricans)

Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)

Espècies de prioritat màxima:

Paniquella (Mustela nivalis) Rata d’aigua (Arvicola sapidus) Escurçó ibèric (Vipera latastei)

Falcó mostaxut (Falco subbuteo)Botxí (Lanius meridionalis) Gripau corredor (Bufo calamita)

Cogullada vulgar (Galerida cristata)

Astor (Accipiter gentilis)

Barb cua-roig (Barbus haasi)

Espècies prioritàries d’interès local:

Teixó (Meles meles)

Rata cellarda (Eliomys quercinus)Pardal roquer (Petronia petronia)

Siboc (Caprimulgus ruficollis) Corb (Corvus corax)

Cabusset (Tachybaptus ruficollis)

Serp llisa meridional (Coronella girondica)

Llangardaix comú (Lacerta lepida)Picot verd (Picus viridis)

PUNTS

Elements puntuals formats per retalls d’hàbitats de característiques artificialitzades (basses, embassaments, graveres...) o elements vegetals (arbres) de rellevància per a les seves característiques.

Punts d’interès botànic (PIF)Punts d’interès faunístic (PIF)

LLOCS

Elements de reduïda superfície que presenten interès per a la vegetació i/o les espècies animals que contenen.

Llocs d’interès botànic (LIBLlocs d’interès faunístic (LIF)Lloc d’interès ecològic (LIE)

ESPAIS

Elements de gran superfície formats que presenten interès per a la vegetació, les especies animals o la geologia. Inclouen tant els hàbitats d’interès natural com els hàbitats més artificialitzats aprofitats com a conreus.

Espais d’interès botànic (EIB)Espais d’interès faunístic (EIF)Espais d’interès ecològic (EIE)

Tipus d’elements inclosos al Catàleg