� GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL �2

Presentació

El perquè de...El significat del nom

Les claus del nostre projecte editorial

Un nom és alguna cosa més que un conjunt de paraules. És una idea, un concepte.La Casa del Saber és un nom que parla del treball educatiu i d’un projecte editorial.És un nom que expressa unes intencions prèvies d’acollida, seguretat i confiança.Que planteja uns objectius d’aprenentatge ben construït. És una metàfora de la casadel saber per excel·lència, l’escola, el lloc on l’alumnat creix i aprèn. La Casa del Sa-ber neix com un projecte amb vocació de suport als alumnes, de contribució a l’èxitescolar i de servei al professorat.

Ara ja tenim la Casa. En el disseny i la construcció hi van participar professors, dis-senyadors, psicopedagogs, editors, il·lustradors, fotògrafs, infògrafs, maquetistes i in-formàtics. Està gairebé acabada. Però hi falta algú fonamental: els seus habitants.Ells hi aportaran experiència, treball i esforç per omplir de Saber cada compartiment,d’il·lusió cada paret i de vida cada racó.

I queda el pas més important de tots: convertir el nostre projecte en el seu. Estendrela mà als nostres alumnes i treballar plegats per al seu triomf.

Endavant, aquest és el vostre projecte. És casa vostra. És casa de tots.

FONAMENTACIÓ TEÒRICA. La Casa del Saber va néixer fruit de la reflexió i es vadissenyar amb cura. Els seus plànols van ser els fonaments teòrics de les programa-cions dels materials, de la seqüència de continguts de cada àrea, de la selecció delscomplements didàctics, de les propostes d’avaluació. En aquests plànols es van es-pecificar les justificacions psicopedagògiques i científiques que formen els fona-ments teòrics de la casa.

ELS PILARS COMUNS A TOTS ELS MATERIALS. Tots els components del projecteLa Casa del Saber comparteixen l’atenció pels valors (solidaritat, tolerància, esperitemprenedor), les tecnologies de la informació i la comunicació, i les competènciesbàsiques (ser i actuar de manera autònoma; pensar i comunicar; descobrir i tenir ini-ciativa; conviure i habitar el món).

DIVERSITAT: UN ESPAI PER A TOTHOM. Volíem una La Casa del Saber oberta atothom. Un espai on hi cabés tothom. Un lloc on tots els alumnes trobessin recursosper aprendre, créixer, desenvolupar-se. Recursos per aprendre més o per reforçarels coneixements, per comprendre millor i aplicar el que s’ha estudiat, per explorarnoves possibilitats. I recursos per acollir els nouvinguts que encara no dominen lanostra llengua.

877542 _ 0001-0018.qxd 10/7/07 11:51 Página 2

En què es concreta el projecteEl quatre principis bàsics que han inspirat el contingut, l’orientació i l’estructura de La Casa del Saber són: l’adequació al nou marc legislatiu,millorar la comprensió dels alumnes, preparar-los per a la societat de la informaciói aportar una gran diversitat de materials per facilitar la tasca del professorat.

ELS NOUS LLIBRES PER A L’ALUMNAT

Llibres amb una cura especial del text: llenguatge clar i senzill,vocabulari adequat al nivell dels alumnes i una tipografia especialmentseleccionada per millorar-ne la comprensió.

Llibres amb il·lustracions intel·ligibles per als alumnes i que no solamentes limitin a confirmar el text redactat. Aquestes il·lustracions són instruments de gran potència per desenvolupar capacitats com l’observació,l’anàlisi, la relació, el plantejament d’interrogants, l’expressió oral...

Llibres amb activitats coherents amb els objectius, graduades segons la seva dificultat i programades perquè l’alumnat desenvolupi hàbits i destreses,elabori i construeixi significats, contextualitzi i generalitzi el que ha après.

A La Casa del Saber hem donat importància a l’elegància dels llibres, el seu format,el seu disseny, la bellesa de les imatges, la textura del paper. Tot això per produir la sensació de feina ben feta, i per transmetre la importància de l’educació i la cultura.

GUIES AMB UNA GRAN QUANTITAT DE RECURSOS PER AL TREBALL A L’AULA

Guions didàctics associats a les unitats dels llibres: amb programacions d’aula quecontenen els objectius, els continguts, criteris d’avaluació, competències que es treballen a cada unitat, esquemes de la unitat, suggeriments didàctics i solucionari.

Propostes per atendre la diversitat: fitxes de repàs, d’avaluació, de reforç i d’ampliació.

Recursos complementaris: textos amb activitats per a diferents blocs del llibre de text, textos de dictat i pràctica de tècniques d’estudi.

Programes especials: pla lector i destreses TIC.

UN COMPLET MATERIAL DE SUPORT DIGITAL

Recursos multimèdia per al treball a l’aula. Un CD per treballar més a fons i amb mitjans gairebé només informàtics alguns dels principals continguts del llibre. El professorat pot oferir aquest treball prèviament a la presentació del contingut, tot i que també és possible fer-ho posteriorment.

Guia en format pdf. Una manera còmoda de facilitar la distribució de documents entre els alumnes sense haver de fer servir la fotocopiadora, o bé per consultar-los a l’ordinador.

Altres CD. Programacions d’aula, documents administratius, etc.

� GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL � 3

877542 _ 0001-0018.qxd 10/7/07 11:51 Página 3

877542 _ 0001-0018.qxd 10/7/07 11:51 Página 4

5� GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL �

El currículum d’ESO. Competències bàsiques

Principis del currículum de l’Educació secundària obligatòriaL’Educació secundària obligatòria pretén aconseguir que els alumnes adquireixin els ele-ments bàsics de la cultura, desenvolupin i consolidin els seus hàbits d’estudi i de treball, espreparin per a la incorporació a estudis posteriors i la inserció laboral, i es formin per exer-cir els seus drets i obligacions com a ciutadans.

TecnologiesSegons el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, «la formació dels ciuta-dans i ciutadanes requereix actualment una atenció específica a l’adquisició dels coneixe-ments necessaris per prendre decisions sobre l’ús d’objectes i processos tecnològics, re-soldre problemes relacionats amb ells i, en definitiva, per utilitzar els diferents materials,processos i objectes tecnològics per augmentar la capacitat d’actuar sobre l’entorn i per mi-llorar la qualitat de vida». Per assolir aquestes habilitats, el Departament ha fixat nou objec-tius per a la matèria de Tecnologies.

Objectius de l’etapaEls objectius que segons el Departament d’Educació s’han de desenvolupar a la matèria deTecnologia de l’Educació secundària obligatòria són els següents:

1. Concebre la tecnologia com un conjunt de coneixements operatius de diferents àreesdel coneixement destinats a cobrir determinades necessitats de les persones individual-ment o col·lectiva.

2. Relacionar la tecnologia amb els factors que caracteritzen el desenvolupament econò-mic i social tot cercant propostes solidàries i sostenibles.

3. Analitzar materials, objectes i sistemes tècnics per comprendre el seu funcionament,conèixer els seus elements i les funcions que realitzen, aprendre la millor forma d’utilit-zar-los i controlar-los, entendre les raons que condicionen el seu disseny i construcció.

4. Projectar i construir objectes i sistemes tècnics senzills tot aplicant, amb autonomia icreativitat, el procés tecnològic: seleccionar i elaborar la documentació pertinent, dis-senyar i construir objectes o sistemes que resolguin el problema plantejat i avaluar laseva idoneïtat.

5. Expressar i comunicar idees i solucions tècniques, raonant la seva viabilitat, i utilitzantels recursos gràfics i informàtics, la terminologia i la simbologia adients.

6. Treballar de forma autònoma, responsable i creativa en la presa de decisions, en l’e-xecució de tasques i en la recerca de solucions, tot mostrant una actitud dialogant ide respecte en el treball en equip. Aplicar sempre la normalització i les mesures deseguretat.

7. Utilitzar els diferents dispositius TIC i Internet com a eines de treball habitual així comgestionar, de forma correcta i amb seguretat, la informació, els sistemes operatius i elsprogrames informàtics adients per a la resolució d’un problema concret o per a la repre-sentació i disseny d’objectes o processos.

8. Utilitzar els serveis telemàtics adequats com a resposta a les necessitats relacionadesamb la formació, l’oci, la inserció laboral, l’administració, la salut o el comerç, valorantfins a quin punt cobreixen les necessitats i si ho fan d’una forma apropiada i segura.

9. Valorar de forma crítica els avenços tecnològics, al seva influència en el medi ambient,la salut i el benestar individual i col·lectiu i en la societat en general.

877542 _ 0001-0018.qxd 17/7/07 14:28 Página 5

6 � GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL �

Les competències bàsiques en el nou currículumLa nova llei d’educació (LOE) presenta una novetat especialment rellevant: la definició deles competències bàsiques que s’han d’assolir en acabar l’Educació secundària obligatòria.Aquestes competències permeten identificar els aprenentatges que es consideren impres-cindibles des d’un plantejament integrador i orientat cap a l’aplicació dels coneixementsadquirits. Un cop assolides, l’alumne serà capaç de realitzar-se personalment, d’exercir laciutadania activa, d’incorporar-se a la vida adulta i de desenvolupar un aprenentatge per-manent al llarg de tota la seva vida.

El concepte de competència bàsica, o competència clau, ha recorregut un llarg camí fins aarribar al sistema educatiu. El 1995, la Comissió Europea el va tractar per primera vegadaal seu Llibre blanc sobre l’educació i la formació. A partir d’aleshores diferents grups d’ex-perts de la Unió Europea van treballar per identificar i definir les competències, analitzar lamanera d’integrar-les en el currículum i determinar com desenvolupar-les i incrementar-lesal llarg de la vida en un procés d’aprenentatge continu.

D’entre els treballs més rellevants en el camp de les competències destaca el projecte del’OCDE Definició i selecció de competències: els fonaments teòrics i conceptuals (DeSeCo),que va establir quines havien de ser les competències clau per contribuir al benestar perso-nal, econòmic i social. En altres estudis internacionals que han avaluat el rendiment de l’alum-nat i l’eficiència dels sistemes educatius també es posa l’accent en les competències. Així, elprojecte PISA destaca la importància de l’adquisició de competències per consolidar l’aprenen-tatge. I el projecte TUNING, la finalitat del qual és la d’harmonitzar el sistema universitari a l’en-torn de la UE, declara que l’educació s’haurà de centrar en l’adquisició de competències.

A Catalunya, el 1998 el Consell Superior d’Avaluació va promoure un estudi d’identificació deles competències bàsiques. I l’any 2000 el Departament ja es va comprometre a determinar lescompetències bàsiques a assolir a l’ensenyament obligatori, i a concretar-les per a cada cicle ietapa. En aquesta línia, doncs, es van donar instruccions als centres educatius perquè deter-minessin a cada cicle «els objectius que garanteixen les competències bàsiques», i es va posaren marxa un «programa d’avaluació generalitzada del sistema basat en competències» (un pera la Primària i un altre per a l’ESO).

El concepte de competència bàsicaEntenem per competència la capacitat de posar en pràctica de forma integrada, en contextos isituacions diferents, els coneixements, les habilitats i les actituds personals que s’han adquirit.Les competències tenen tres components: un saber (un contingut), un saber fer (un procedi-ment, una habilitat, una destresa…) i un saber ser o saber estar (una actitud determinada).

Les competències bàsiques o clau tenen les característiques següents:� Promouen més el desenvolupament de capacitats que no pas l’assimilació de contin-

guts, tot i que continuen sent presents a l’hora de concretar els aprenentatges.� Tenen en compte el caràcter aplicatiu dels aprenentatges perquè s’entén que una per-

sona «competent» ha de ser capaç de resoldre problemes del seu àmbit d’actuació.� Es basen en el seu caràcter dinàmic, ja que es desenvolupen d’una manera progres-

siva i poden ser adquirides en situacions i institucions formatives diferents.� Tenen un caràcter interdisciplinari i transversal, ja que integren aprenentatges pro-

cedents de diferents disciplines.� Són un punt de trobada entre la qualitat i l’equitat, ja que pretenen garantir una edu-

cació que doni resposta a les necessitats reals de la nostra època (qualitat) i que ser-veixi de base comuna per a tothom (equitat).

Les competències clau o bàsiques, és a dir, els coneixements, les destreses i les actitudsque totes les persones necessiten per al seu desenvolupament personal i la seva adequadainserció a la societat i al món laboral, s’haurien d’haver desenvolupat en finalitzar l’ense-nyament obligatori i haurien de servir de base per a un aprenentatge al llarg de tota la vida.

877542 _ 0001-0018.qxd 10/7/07 11:51 Página 6

7� GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL �

Les competències bàsiques en el currículum de SecundàriaLa incorporació de les competències bàsiques en el currículum respon a tres finalitats:

� En primer lloc, integrar els diferents aprenentatges, tant els formals (corresponents ales diferents àrees del currículum) com els informals.

� En segon lloc, fer que els estudiants posin en relació els seus aprenentatges amb diversos tipus de continguts, i els utilitzin eficaçment quan els siguin necessaris endiferents situacions i contextos.

� Finalment, orientar l’ensenyament, ja que han de permetre identificar els contingutsi els criteris d’avaluació imprescindibles, i inspirar les decisions relatives al procésd’ensenyament i d’aprenentatge.

Si bé les matèries del currículum contribueixen a l’adquisició de les competències bàsiques, nohi ha una relació unívoca entre l’ensenyament d’unes matèries i el desenvolupament de deter-minades competències. Cada àrea contribueix al desenvolupament de diferents competènciesi, al seu torn, cada competència s’assoleix mitjançant el treball en diverses matèries.

Les vuit competències bàsiquesLa nova legislació en educació defineix vuit competències bàsiques que es consideren ne-cessàries per a tothom en l’actual societat del coneixement. Aquestes competències hande contribuir al desenvolupament personal de l’alumnat, a la pràctica de la ciutadania acti-va, a l’arrelament al país, a la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria i al des-envolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida.

Per a l’educació obligatòria s’identifiquen com a competències bàsiques les vuit següents:

Els objectius i els continguts de cadascuna de les àrees curriculars han de tenir en compte eldesenvolupament integral de totes les competències bàsiques i, en conseqüència, totes lesàrees hauran de tenir en compte les competències comunicatives, les metodològiques i lespersonals; i, de les específiques, les peculiaritats que es relacionen amb la pròpia disciplina.

Per avançar en l’assoliment de les competències bàsiques és fonamental emmarcar elsprocessos d’ensenyament i d’aprenentatge entorn dels quatre eixos següents:

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual

2. Competències artística i cultural

3. Tractament de la informació i competència digital

4. Competència matemàtica

5. Competència d’aprendre a aprendre

Competènciespersonals

Competènciescomunicatives

Competènciesmetodològiques

Competènciestransversals

Competències específiques centrades en conviure i habitar el món.

6. Competència d’autonomia i iniciativa personal

8. Competència social i ciutadana

7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Aprendre a ser i actuar de manera autònoma

Per tal que cadascú construeixi la pròpia manera de ser i la utilitzi per des-envolupar-se en les situacions que l’àmbit escolar i la vida li plantegen.

Aprendre a pensar i comunicar

Per tal d’afavorir la comprensió significativa de les informacions i la cons-trucció de coneixements cada vegada més complexos.

Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

Aprendre a conviure i habitar el món

Per tal de potenciar la utilització dels coneixements de què es disposa perinterpretar la realitat i establir diàlegs interactius sobre fets i situacions.

Per tal que els nois i les noies esdevinguin ciutadans i ciutadanes actiusen una societat democràtica i participativa.

877542 _ 0001-0018.qxd 10/7/07 11:51 Página 7

8 � GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL �

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Aquesta matèria contribueix a l’assoliment d’aquesta competència mitjançant el coneixement i la comprensió d’objectes, processos, sistemes i entorns tecnològics i a través deldesenvolupament de destreses tècniques i habilitats per manipular objectes amb precisió i seguretat. La interacció en un entorn on allò tecnològic constitueix un element essencial es veu facilitada pel coneixement i la utilització dels processos de resolució tècnica de problemes i la seva detecció per identificar i donar resposta a necessitats, avaluant el desenvolupament delprocés i els seus resultats. Així doncs, l’anàlisi d’objectes i de sistemes tècnics des de diferents punts de vista permet conèixer com han estat dissenyats i construïts, els elements que els formen i la seva funció dins el conjunt, facilitant-ne l’ús i la conservació. És important, d’altrabanda, el desenvolupament de la capacitat i disposició per aconseguir un entorn saludable i una millora de la qualitat de vida, mitjançant el coneixement i l’anàlisi crítica de la repercussiómediambiental de l’activitat tecnològica i el foment d’actituds responsables de consum racional.

Competència d’autonomía e iniciativa personal

Aquesta matèria se centra en la manera particular per tractar els problemes tecnològics i sobretotels que es fomentin per enfrontar-s’hi de manera autònoma i creativa. S’insisteix en la valoracióreflexiva de les diferents alternatives i es prepara per a l’anàlisi prèvia de les conseqüències de les decisions que es prenguin en el procés.

Les diferents fases del procés contribueixen a diferents aspectes d’aquesta competència: el plantejament adequat dels problemes; l’elaboració d’idees que són analitzades des de diferentspunts de vista per triar la solució més adequada; la planificació i l’execució del projecte; l’avaluació del desenvolupament d’aquest i de l’objectiu assolit; i, per acabar, la realització depropostes de millora. A través d’aquesta via s’ofereixen moltes oportunitats per al desenvolupamentde qualitats personals com la iniciativa, l’esperit de superació, la perseverança davant les dificultats, l’autonomia i l’autocrítica, contribuint a l’augment de la confiança en un mateix i a la millora de la seva autoestima.

Tractament de la informació i la competència digital

El tractament específic de les tecnologies de la informació i la comunicació, integrat en aquestamatèria, proporciona una oportunitat especial per desenvolupar aquesta competència.

Es contribuirà al desenvolupament d’aquesta competència en la mesura que els aprenentatgesassociats incideixen en la confiança en l’ús dels ordinadors, en les destreses bàsiques associades a un ús suficientment autònom d’aquestes tecnologies i, en definitiva, contribueixin a familiaritzar-se prou amb aquests. En tot cas, estan associats al seu desenvolupament els continguts que permeten localitzar, processar, elaborar, emmagatzemar i presentar informacióamb l’ús de la tecnologia. D’altra banda, cal destacar, pel que fa al desenvolupament d’aquestacompetència, la importància de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina de simulació de processos tecnològics i per a l’assoliment de destreses amb llenguatges específics, com l’icònic o el gràfic.

Contribució de la matèria a l’assoliment de les competènciesbàsiques

877542 _ 0001-0018.qxd 10/7/07 11:51 Página 8

9� GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL �

Competència social i ciutadana

La contribució a l’assoliment de la competència social i ciutadana pel que fa a les habilitats per a les relacions humanes i el coneixement de l’organització i del funcionament de les societats estarà determinada per la manera com es tractin els continguts, sobretot els associats al procés de resolució de problemes tecnològics. L’alumne té moltes ocasions per expressar i discutir adequadament idees i raonaments, escoltar els altres, tractar dificultats,gestionar conflictes i prendre decisions, practicant el diàleg, la negociació, i adoptant actituds de respecte i tolerància envers els seus companys. La matèria de Tecnologies col·labora en el coneixement de l’organització i del funcionament de les societats des de l’anàlisi de desenvolupament tecnològic d’aquestes. També descriu com influeixen aquestestecnologies en els canvis econòmics i d’organització social que han tingut lloc durant la història de la humanitat.

Competència matemàtica

L’ús instrumental d’eines matemàtiques, en la seva dimensió justa i de manera fortamentcontextualitzada, contribueix a configurar adequadament la competència matemàtica, en la mesura que proporciona situacions d’aplicabilitat en diversos camps, facilita la visibilitatd’aquestes aplicacions i de les relacions entre els diferents continguts matemàtics i pot, segonscom es plantegi, col·laborar a la millora de la confiança en l’ús d’aquestes eines matemàtiques.

Algunes d’aquestes eines estan especialment presents en aquesta matèria com el mesurament i el càlcul de magnituds bàsiques, l’ús d’escales, la lectura i interpretació de gràfics, la resolució de problemes basats en l’aplicació d’expressions matemàtiques, referides a principis i a fenòmens físics, que resolen problemes pràctics del món material.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

La contribució a la competència en comunicació lingüística es fa a través de l’assoliment de vocabulari específic, que s’ha d’utilitzar en els processos de recerca, anàlisi, selecció, resum i comunicació d’informació. La lectura, interpretació i redacció d’informes i de documents tècnics contribueix al coneixement i a la capacitat d’utilització de diferents tipus de textos i les seves estructures formals.

Competència d’aprendre a aprendre

A l’assoliment de la competència d’aprendre a aprendre es contribueix pel desenvolupamentd’estratègies de resolució de problemes tecnològics, en particular mitjançant l’obtenció, l’anàlisi i la selecció d’informació útil per tractar un projecte.

D’altra banda, l’estudi metòdic d’objectes, de sistemes o d’entorns proporciona habilitats i estratègies cognitives i promou actituds i valors necessaris per a l’aprenentatge.

Competència artística i cultural

La matèria de Tecnologies també contribueix a la consecució de la competència artística i cultural; els projectes tecnològics han de tenir en compte l’aspecte estètic. Les obres d’art, principalment en el cas de l’arquitectura i de l’escultura, es basen en el diferent tractament dels materials, i per fer-les cal el coneixement del bloc d’estructures. Així, el coneixement per part de l’alumnat d’aquestes característiques tècniques fa que valori molt més l’obra d’art.

D’altra banda, els blocs relacionats amb l’expressió gràfica (dibuix i tractament gràfic amb l’ajuda de l’ordinador) també contribuiran a desenvolupar aquesta competència.

877542 _ 0001-0018.qxd 10/7/07 11:51 Página 9

� GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL �

Esquema de la unitat del llibre

10

Agafa un llapis i un regle. Posa el centre del regle damunt el llapis formant una palanca. En un extrem col·loca-hi la goma d’esborrar i en l’altre aplica pressióamb el dit per aixecar la goma. Desplaça el dit recorrent l’extrem oposat a l’extrem on hi ha la goma i comprova la força que has de fer per aixecar-la.

On has de fer més força, a la part més allunyada del punt de suport o a la més propera?

3534

En l’experiment anterior no es fa la mateixa força amb el dit encara que elpes de la goma d’esborrar sigui el mateix. Llavors, què passa? Doncs que lapalanca redueix o augmenta la força que tu fas depenent d’on l’apliquis: esregeix per la llei de la palanca.

Quan una palanca està en equilibri, s’acompleix que:

La força pel seu braç és igual a la resistència pel seu braç.

F � BF � R � BR

Força: és la força que s’aplica; es representa amb una F.

Resistència: és la força que es venç, i es representa amb una R.

Braç: és la distància del punt d’aplicació de la força al punt de suport, i es representa amb una B.

La força i la resistència (que també és una força) es mesuren en newtons, N.

1. L’Indi i la Lara tenen una massa de 40 kg cada un. Podran aixecar l’Hipo?

El pes de 80 kg de massa és P � m � g � 80 kg � 10 m/s2 � 800 N.

El pes de l’Hipo és de 8.000 N.

Aplicant la llei: F � BF � R � BR → 800 � 10 � 8.000 � 1.

Els productes són iguals i, per tant, la palanca està en equilibri.

F � 800 NR � 8.000 N

8.000 � 8.000

equilibri

BF � 10 m BR � 1 m

Tipus de palanques

Segons la posició relativa de la força, de la resistència i del punt desuport, les palanques es classifiquen en tres tipus:

El tancament de les dues palanques

articulades de la base obliga la resta de palanques a tancar-se. Això produeix el desplaçament en vertical del conjunt,que arriba a una gran altura.

Hi ha molts objectes que són palanques de diferents tipus; fixa’t en elsexemples següents.

Palanques articulades

Unint unes quantes palanques amb unions mòbils es construeixen me-canismes complexos que poden fer funcions més complicades, com ladel vehicle elevador de la dreta. El cos humà també és un conjunt depalanques acoblades, on les barres són els ossos, els músculs exerceixenforça i les articulacions són les unions mòbils.

Palanca de primer grau.

El punt de suport és entre la força i la resistència.Depenent de la longitud dels braços, la força serà més gran, menys gran o igualque la resistència.

Palanca de segon grau.

La resistència és entre el punt de suport i la força.Aquestes palanques tenen avantatge

mecànic; és a dir, aplicant poca força es venç una gran resistència.

Palanca de tercer grau.

La força és entre el punt de suport i la resistència.Aquestes palanques tenen desavantatge

mecànic. A canvi d’aplicar molta força podem moure ràpidament poca resistència.

Palanca de primergrau: rems, tisores,grua, balança…

Palanca de segon grau:carretó, llevataps,trencanous...

F � 10 NR � 10 NR � 10 N

F � 5 N

2 m 2 m

2 m

4 m

F � 20 N

R � 10 N

2 m

4 m

ACTIVITATS

1. �� Indica en les palanques següents on és el punt de suport, quina és la potència i quina és la resistència i assenyala si són una palanca de primer, de segon o de tercer grau.

ASSAIG: sent l’efecte palanca al teu dit

EXEMPLES RESOLTS

Palanques

Una màquina és un conjunt de dispositius senzills que fan treball. Lapalanca és una màquina simple. És una màquina perquè és capaç demultiplicar la força i és simple perquè està formada per molt pocs ele-ments: una barra rígida i un punt de suport. Amb una palanca puc ai-xecar molt de pes fent poca força.

2

119118

PROCEDIMENT

El correu brossa o spam és un dels principals problemes d’Internet. D’una banda, genera un

gran trànsit a la xarxa; de l’altra, pot saturar les bústies de correu, a més de poder incloure

fitxers nocius per als nostres ordinadors. Alguns programes clients de correu i algunes apli-

cacions de correu web disposen d’eines per controlar el correu brossa.

2. CONTROL DEL CORREU BROSSA

Habilitar controls del correu

brossa

Permet executar aquesta funció.

Llavors s’obre

una nova finestra.

Al menú Einespodem accedir a Controls del correu brossa.

No marcar els missatges

si el remitent és a la llibreta

Permet que tots els nostres

contactes siguin tractats com

a correu no perillós.

Moure els missatges marcats

com a correu brossa

Els ubica en una carpeta

que el client de correu crea

per defecte.

Suprimir automàticament

els missatges després

d’un temps

Ens permet revisar-los durant

un període i després alliberar-nos

de la tasca de suprimir-los.

Marcar manualment missatges com a correu brossa

Quan marquem els missatges com a correu brossa, aquesta opció ens

permet traslladar-los a la carpeta de correu brossa o esborrar-los automàticament.

Recorda que els missatges esborrats s’emmagatzemen a la paperera.

Per eliminar-los del tot cal esborrar-los de la paperera o buidar-la.

PROCEDIMENT

SEGURETAT

MOLT IMPORTANT!

Recorda que a través del correu

electrònic poden entrar virus

informàtics al teu ordinador.

Et recomanen que hi instal·lis un

programa antivirus que s’actualitzi

automàticament i que estigui

configurat per revisar el correu

electrònic.

Enviar un missatge de correu és un procés senzill que

només necessita uns coneixements bàsics sobre l’ús del

programa client de correu electrònic. Després d’obrir el

programa client de correu:

1. ENVIAR UN MISSATGE DE CORREU

ELECTRÒNIC

1. Fem un clic al botó Nou missatge.

4. Escrivim el text

del missatge. Si és massa

llarg, hi podem afegir

un fitxer.

6. Fem un clic

al botó Envia.

En l’agenda

triem els

destinataris

del missatge.

2. Escrivim una adreça del destinatari

o l’afegim des de l’agenda.

5. Hi podem afegir

fitxers, si cal.

ACTIVITATS

5. � Practica. Accedeix a alguna pàgina de proveïdors

de serveis d’Internet i esbrina què necessites per crear un compte

de correu gratuït.

6. �� Practica. Busca a les pàgines d’algun fabricant de softwareantivirus les definicions de:

a) Virus b) Cuc c) Troià

3. Escrivim l’assumpte

del missatge. Això és molt

important per facilitar la lectura

i evitar el correu brossa.

Destacats.

Els continguts fonamentals apareixen

destacats sobre un fons de color.

Seguretat.

Alguns consells per treballar al taller

de manera segura.

Activitats per practicar i reforçar l’aprenentatge

dels conceptes.

Procediments.

Fitxes amb activitatspràctiques. Moltes d’aquestes estan relacionades amb les noves tecnologies.

6

En aquesta unitat…

• Coneixeràs com són les instal·lacions tècniques on s’aprofita i transformal’energia.

• Analitzaràs els efectes que la producció, el transport i el consum d’energia elèctrica tenen en el mediambient.

• Diferenciaràs les fontsd’energia renovables de les que no ho són.

• Coneixeràs alguns hàbits destinats a l’estalvid’energia.

PLA DE TREBALL

7

1 Energia

1. Si orientem el matràs cap al Sol i l’hi apropem un paper, aconseguim que el paper es cremi.

Quina funció fa el matràs?

3. Hem fet un generador eòlic molt senzillamb una safata d’aliments i un petit motor.Descriu com s’aconsegueix encendreel LED.

Quin és l’avantatge fonamental per fer servirla safata d’aliments?

2. Amb aquest escalfador solar aprofitem l’energiadel Sol. Per què el pintem de color negre? Quina funció fa el vidre?

En aquesta unitat sabràs d’on prové l’energia que consumim, les seves fonts, si són contami-nants o no, si són renovables o no. També comprendràs com arriba a casa nostra i com es trans-forma. Abans, però, veurem tres senzilles experiències que serveixen per aprofitar l’energiadel vent i del Sol.

Per començar, observa i respon

ACTIVITAT: aprofitant l’energia del Sol i del vent1

La producció d’energiaeòlica cada vegada

té més importància.La Unió Europea

és la que més energiaeòlica produeix,

i, en concret, Alemanyaés el país amb més parcseòlics, seguit d’Espanya.

Creus que és una

energia contaminant?

És possible

que l’energia eòlica

s’esgoti?

Sortidad’aiguacalenta

Entradad’aigua freda

Canonada de coureCaixa de fusta Vidre

Matràs de 500 mlamb aigua

Paper negre

Eix

Safata d’aliments

Suport de fusta

Politges

Base LED

Número i títol

de la unitat.

Pla de treball. Descriu eltreball que es desenvolupa

a la unitat i destaca els punts en què cal

centrar l’aprenentatge.

Per començar,

observa i respon.

En aquesta secció es plantegen qüestions senzilles i curioses que serviran com a punt de partida per entendre el que s’estudiarà a la unitat.

Peu de foto. Explicació de la fotografia amb

preguntes relacionades ambalgun aspecte d’aquesta.

Il·lustracions.

Imatges pràctiques, amb instruccions que et permeten conèixer els procediments relacionats amb la unitat.

Doble pàgina que introdueix a la unitat

Pàgines de desenvolupament dels continguts

Continguts per saber-ne més

Text d’introducció.

Un text que ens ajudarà adescobrir els continguts quees desenvolupen a la unitat.

Assajos. Els assajos són una innovadora manera

d’aprendre a partir d’experiències senzilles que

es resolen a la il·lustració.

877542 _ 0001-0018.qxd 10/7/07 11:51 Página 10

� GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL �

5

Projecte. S’hi poden aplicar de forma pràctica els continguts

treballats a la unitat. El procés es presenta detallat i amb moltes

il·lustracions.

60

TEXT C

La màquina de BetancourtQuines maquines simples reconeixes en la il·lus-tració següent?

El Museu Elder de la Ciència i la Tecnologia de LasPalmas de Gran Canaria ha tingut la iniciativa deposar a la seva pàgina web una estupenda repre-sentació de la màquina de Betancourt. Et propo-sem visitar aquesta pàgina i conèixer cadascun delselements que la formen. Series capaç de desenvo-lupar algunes de les idees que s’il·lustren?

Agustín de Betancourt y Molina va ser un engi-nyer i inventor espanyol. Va néixer a Tenerife el1758 i va morir a Sant Petersburg (Rússia) el 1824.Entre els seus èxits hi ha el llançament del pri-mer globus aerostàtic espanyol, el1783, i la construcció de lamaquinària de la Casade la Moneda de SantPetersburg, a més d’ha-ver desenvolupat nom-brosos invents. Coneixesalgun altre inventor es-panyol?

www.museoelder.org

«Doneu-me

un punt de suport

i mouré

el món»

ARQUIMEDES, matemàtic.

TEXT A

Helicòpters com a «aerotaxis»T’has preguntat alguna vegada quina és la particu-laritat de l’helicòpter perquè pugui fer un vol ver-tical?

Leonardo da Vinci estava fascinat amb la capaci-tat del colibrí i d’alguns insectes de volar en qual-sevol direcció i, fins i tot, «quedar-se quiets» a l’ai-re. Durant segles aquesta modalitat de vol ha estatun somni per a l’home, i fins al 1840 no es van ferels primers dissenys amb veritables expectativesd’èxit. Tots els tècnics s’enfrontaven al mateix pro-blema: «L’estabilitat de l’aparell». Les aeronaus bol-caven abans d’enlairar-se, i això passava perquèles aspes eren rígides i mai no generaven la matei-xa força d’elevació equivalent a les seves revolu-cions, la qual cosa ocasionava un desequilibri enl’ascens. T’imagines com es va poder solucionaraquest inconvenient?

Juan de la Cierva va aportar la solució al problema.Va unir cada aspa de l’helicòpter al rotor amb unafrontissa, de manera que les aspes del rotor es po-dien moure amunt i avall. Actualment s’anomenen«frontisses de batiment».

L’helicòpter és un mitjà de transport idoni per al’assistència en operacions sanitàries, de salvament,per apagar incendis o altres activitats, com enregis-trar o fotografiar des de l’aire, però també, i cadavegada més, es fa servir com a aerotaxi. El lloguerd’un helicòpter per a quatre o cinc persones en unvol d’una hora costa aproximadament 900 euros.Què opines d’aquesta possible utilitat?

TEXT B

Sabies que...El període d’oscil-lació d’un pèndolestà relacionat ambla longitud de la

vareta o corda delpèndol i no amb l’am-

plitud del balanceig niamb el pes d’aquest. Ga-lileu va arribar a aquestaconclusió al segle XVI.

Podries posar exemplesd’instruments actuals en

què es faci servir el pèn-dol?

RACÓ

DE

LA L

ECTU

RA

• LEONARDO DA VINCI

http://ca.wikipedia.org/wiki/Leonardo_da_Vinci

Un extens article sobre aquest famós personatge

amb referències a la seva vida, obra... i a la famosa

novel·la de Dan Brow El codi Da Vinci.

• AMICS DE L’AUTOGIR

http://www.amigosdelautogiro.org

Aquesta web correspon a l’Associació d’Amics

de l’Autogir. Hi ha referències a autogirs antics

i moderns, a la invenció de l’autogir i a la seva

forma de funcionament.

• MÀQUINA DE BETANCOURT

http://www.museoelder.org/maquina_sp.htm

És una versió animada de la il·lustració que

apareix en aquestes pàgines i que es pot baixar

com a protector de pantalla.

WWW ACTIVITATS

A 1. Quina és la principal característica de l’helicòpter?

2. Quin ocell es pot quedar quiet a l’espai?

3. Per què les aeronaus bolcaven abans d’enlairar-se?

4. Qui va aportar la solució al problema de l’estabilitat de l’aeronau? Com es diu la solució?

B 5. Amb què està relacionat el períoded’oscil·lació d’un pèndol?

6. Qui va arribar a aquesta conclusió?

C 7. En quina ciutat hi ha el Museu Elder?

8. Fes una breu ressenya de la vida d’AgustínBetancourt.

61

Racó de la lectura.Fragments de textos

relacionats amb la tecnologia. Aquesta

pàgina inclou també un repertori de qüestions

que permeten desenvolupar la comprensió lectora.

Vocabulari de la unitat

• Biela: barra articulada que va unida a la manovella en unsistema de transformació de moviment d’alternatiu a cir-cular o viceversa.

• Cargol: eix roscat.

• Carrera: distància que recorre el pistó dins un cilindre.

• Cigonyal: element mecànic que gira en un sistema detransformació de moviment rotatori en alternatiu.

• Cilindre: peça del motor de forma cilíndrica dins la quales mou l’èmbol o pistó.

• Condensador: element d’una màquina de vapor on esrefreda aquest, condensant-se en aigua líquida que tor-na a la caldera.

• Cremallera: barra dentada que engrana amb un pinyó itransforma el moviment lineal en rotatori.

• Engranatge: roda o disc amb dents en el perímetre.

• Excèntrica: roda amb una biela articulada en un puntde la seva vora.

• Lleva: element que gira i colpeja un altre element de ma-nera intermitent.

• Manovella: braç que gira i està articulat a una biela, quees mou alternativament.

• Mecanisme: conjunt d’elements que interactuen i sóncapaços de produir moviment o fer una força.

• Motor: màquina destinada a produir moviment a partird’una altra font d’energia.

• Palanca: mecanisme simple capaç de multiplicar o re-duir una força utilitzant, per fer-ho, un punt de suport.

• Pinyó: roda dentada o engranatge.

• Pistó: èmbol que puja i baixa dins el cilindre d’un motor.

• Polispast: mecanisme compost multiplicador de forçaformat per un conjunt de politges fixes i mòbils.

• Politja: disc o roda de superfície lateral en forma de ca-nall.

• Reactor: motor que actua pel principi d’acció i reacció.

• Torn: cilindre amb una maneta acoblada que és multi-plicador de força.

ResumMÀQUINES

Palanca

Màquina

de vaporPolitja

Polispast

Torn

Pla inclinat

Tascó

Cargol

Augmenten la força

Màquines simples

Engranatges

Corretges

Cadena

Cargol sense

fi i roda

Transmeten

movimentTransformen moviments Combustió

externa

Combustió

interna

Motors

per volar

Circular

en lineal

Pinyó-

cremallera

Cargol-

femella

Circular

en alternatiu

Biela-manovella

Excèntrica

Cigonyal

Lleva

55

Turboreactor

Turbofan

Turbopropulsor

Estatoreactor

Pulsoreactor

Motor

de quatre

temps

Motor

de dos

temps

Màquines tècniques

Racó de la lectura

131130 131

29. ��� Les news són un dels elements de comunicació

més difícils de configurar. Digues quins requisits ne-

cessites i els passos que cal seguir per instal·lar un ser-

vei d’aquest tipus.

30. �� Planteja quines eines de comunicació de totes les

que has estudiat faries servir per treballar amb els teus

companys i companyes.

a) Com faries servir cadascuna d’aquestes eines?

b) Quins avantatges i inconvenients ofereixen?

Activitats pràctiques

31. � Fes servir un cercador per localitzar articles que co-

mentin aspectes positius i negatius sobre la globalitza-

ció. Crea una taula per recollir-los.

32. � � Fes una enquesta entre persones de la teva fa-

mília.

a) Digues quantes són usuàries d’Internet, del correu

electrònic i del xat.

b) Compara les dades que obtinguis amb les edats dels

enquestats. Quin resultat obtens?

33. �� Com pots crear una llista de distribució amb el teu

programa client de correu electrònic? Crea una llista

amb tres o quatre companys de classe.

Investigació

34. � Localitza a Internet cinc portals en què s’ofereixi ac-

cés gratuït a un xat. Digues les dades que et demanen

i la conveniència o no d’aportar-los.

35. � � � Busca i baixa un programa client de correu

gratuït. Les dades que et demana per configurar un

compte coincideixen amb les indicades en l’activitat

26?

36. �� Busca tres portals d’Internet que ofereixin un ser-

vei gratuït de missatgeria instantània.

37. ��� Esbrina el nom de programes de treball en grup.

Explica quines característiques haurien de tenir per par-

ticipar en tasques escolars amb alumnes d’altres paï-

sos.

38. ��� Busca les aplicacions següents al web i baixa-

les. Després, pregunta al teu professor sobre la conve-

niència o no d’instal·lar-les:

a) Edicions d’imatges: XnView.

b) Correu electrònic: Thunderbird.

c) Mapes: GoogleEarth.

130

Aplicació de continguts

20. � Explica què significa per a tu el concepte de «veïnat-

ge universal» i com penses que Internet ha facilitat la

creació d’aquest concepte. Posa algun exemple per

il·lustrar la teva resposta.

21. � Indica quines eines de comunicació fas servir

cada dia i quina utilitat li dónes a cadascuna.

22. �� Comenta les dades que s’exposen al gràfic següent

sobre la utilització dels diferents serveis que ofereix In-

ternet. Compara-les amb la teva experiència personal.

23. � � Hi ha molts clients de correu, però tots

inclouen opcions similars. Fixa’t en la imat-

ge de la dreta i associa cada tasca amb els rè-

tols.

• Missatges rebuts.

• Previsualització del missatge seleccionat.

• Missatge no llegits.

• Agenda de contactes.

• Redactar un nou missatge.

• Missatge seleccionat.

• Missatges enviats.

• Missatges eliminats (paperera).

• Missatges no desitjats (spam).

• Calendari.

• Mida dels missatges.

24. � Crea una taula on s’indiquin diferents mitjans de co-

municació i digues si són sincrònics o asincrònics.

25. � � Busca analogies i diferències entre els diferents

mitjans de comunicació i Internet.

26. � � Indica quines dades calen per configurar el teu

compte de correu.

27. � Assenyala com et pot facilitar les tasques escolars

el correu electrònic.

28. �� Compara un tauler d’anuncis del teu institut amb

un fòrum. Quines són les diferències més rellevants?

Activitats

Premsa escrita

Sincrònics Asincrònics

Analogies Diferències

Ràdio

Televisió

Telefonia fixa

Telefonia mòbilFTP

Telefonia IP

P2P

News Grup de discussió

Xats

Missatgeria instantània

Correu electrònic

World Wide Web 94,6

96,3

29,1

50,3

17,2

21,9

42,6

7,1

0 10 20 30 40 50 60 80 90 10070

Ús dels serveis d’Internet a Espanya (2006).

Font: www.aimc.es.

1

2

3

4

56

7

8

9

10

11

4 La base.

Un cop ja has comprovat que la peça central puja i baixa suaument en girar la politja, pots subjectar el conjunt a la base.

6 Un cop retallats els pètals, passa-hi una mà de cola blanca. Deixa’ls assecar mantenint la forma apropiada; per aconseguir-ho, fes servir unes cordes com a ajuda.

Després enganxa el tros d’estoreta i fes dos forats a la goma escuma per subjectar els extrems del filferro, tal com es fa a la figura.

5 Els pètals.

a) Retalla en un paper els pètals de la flor; aquest paper et servirà de patró per retallar la goma escuma.

b) Com a frontissa pots fer servir un tros d’estoreta del ratolí.

c) Amb l’ajuda d’unes alicates, dóna forma als filferros que serviran d’unió entre els pètals i el caragol femella.

Assegura’t que el conjunt queda perfec-tament vertical i fermament ancorat a labase. Pots fer servir la pistola termofusi-ble o els escaires.

Per doblegar el filferro adequadament sónmolt útils unes alicates de puntes.

La curvatura dels filferros l’hauràs d’ajus-tar quan els pètals ja estiguin posats al ca-ragol. Pinta els pètals al teu gust.

Estoreta«frontissa»

189188

PROJECTE FINAL: la flor carnívora (2)

7 Fixa cada un dels pètals a la peça de fusta del caragol fent servir una grapadora.Enganxa un filferro a la contrafemella de la vareta per subjectar la marieta.

8 Ara només falta controlar el gir del motor; per fer-ho has de fabricar un commutador com el de la fotografia.Connecta’l a la pila i... a capturar l’insecte!

Quan els pètals ja estiguin subjectats a les duespeces de fusta del caragol mitjançant els fil-ferros, n’has d’ajustar la curvatura.

1. Observaràs que el desplaçament de la femella del caragol és una mica lent. De què depèn la velocitat de desplaçament d’aquesta peça? Què podries ferperquè anés més de pressa? A costa de quina variable?

2. Investiga què és la «rosca mètrica» i la «rosca whitworh». En què es diferencien del caragol d’un gat del cotxe?

3. Busca entre els aparells d’ús quotidià els que facin servir el caragol femella.

Qüestions

M

Projectes de la unitat

Activitats. Reforcen i complementen l’estudi de la unitat. S’organitzen com:

aplicació de continguts, anàlisi d’objectes, activitatspràctiques i investigació. En cada activitat

s’indica el grau de dificultat.� Senzilla

�� Mitjana��� Una mica més difícil

Resum

Vocabulari.Definicions

dels termes mésimportants que s’han estudiat.

Resum.Aquesta secció recull, en forma d’esquemes,

els continguts estudiats a cada unitat.

WWW. Relació de pàgines web interessants per completar la informacióde la unitat.

Pàgines amb activitats finals

de l’alumne

11

877542 _ 0001-0018.qxd 10/7/07 11:51 Página 11

12 � GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL �

El text de Tecnologies per a tercer curs de l’ESO s’orga-nitza al voltant dels blocs de contingut més apropiatsper a l’alumne de tercer de l’ESO. Per assolir els objec-tius s’han tingut en compte la complexitat i la necessitatd’una base matemàtica mínima.

Les unitats de Tecnologia s’organitzen al voltant de ma-terials, mecanismes i màquines, electricitat i energia, en-tre d’altres.

L’estudi de materials l’hem iniciat en els cursos anteriors.En aquest curs estudiem l’energia (unitat 1) i mecanis-mes i màquines (unitat 2). Aquestes tècniques són lesapropiades per al tercer curs. També analitzarem altresaspectes com el de seguretat i residus, creació de pàgi-nes web i bases de dades i Internet i comunicació. Comveieu, es tracten diversos i diferents temes que són d’allòmés importants al llarg de tot el curs.

Seqüenciació del llibre de l’alumne

Continguts del llibre de l’alumneEls continguts conceptuals es tracten de forma concisa i rigorosa. És fonamental la comprensió de les idees clau, sense ornaments ni detalls que facin difícil diferenciar, per part dels alumnes, l’essencial del superficial.

La pàgina inicial ha de ser molt útil; hade despertar la curiositat pels continguts que es tractaran a continuació. Amb la secció Per començar, observa i respon partim de lesexperiències, gràfics i esquemes per aconseguiraquest objectiu.

Els continguts conceptuals estan íntimament vinculats als procediments, com no pot ser d’altra forma en el procés tecnològic. Per aquest motiu, en la unitat apareixen seccions on els procedimentsprenen una especial importància, com ASSAJOS i PROCEDIMENTS.

Els ASSAJOS són una aportació dels textos de Tecnologies Santillana que recullen la pràcticahabitual dels professors de Tecnologies. S’hiexperimenta amb les propietats d’alguns materials o amb la construcció d’elements tecnològics. Tot de forma molt senzilla i amb materials fàcilsd’aconseguir al taller. Estan explicats ambil·lustracions reals, de manera que es podenentendre perfectament sense haver-los de realitzar.

30

En aquesta unitat...

• Coneixeràs els fonaments de les màquines simples.

• Comprendràs l’ús dels mecanismes simples com a components de màquines complexes.

• Aprendràs a dissenyarmàquines senzilles que resolguin necessitats i problemes.

• Valoraràs l’ús de les màquines durant la història i com són d’importants en el desenvolupament i l’evolució actual.

PLA DE TREBALL

2 Mecanismes i màquines

Els engranatges han estat i són

fonamentals enles màquines.

Aquestes rodes són les encarregades

de transmetreel moviment. Recorda

com és el sistema d’una bicicleta.

Quin paper exerceixenles rodes dentades?

Quin nom reben?

Les màquines que ens envolten: el mecanisme d’un rellotge, les joguines, la rentadora, els cotxes...Totes tenen mecanismes per transmetre el moviment. En aquesta unitat estudiaràs els diferents tipus de mecanismes i les màquines. Però abans fixa’t en aquestes activitats.

Per començar, observa i respon

31

Fil

Imant

Tap amb cotó amarat d’alcohol

cremant

En una llauna metàl·lica amb una mica d’aigua dins, hem fet dos forats enfrontats en el diàmetre de la capsa.Quan l’escalfem, la capsa gira.

Què passa dins la capsa?

1. Això és un llevataps.Quan abaixem les ales, puja el suro.

Quin mecanisme té? On és la roda dentada?

Forat

ACTIVITAT: mecanismes1

ACTIVITAT: màquina de vapor senzilla2

2. L’odòmetre és un instrument que es feia servirper mesurar distàncies.

S’agafa com un carretó i es comença a caminar.

Quantes rodes té? Com es calcula la distància?

Forat

Agafa un llapis i un regle. Posa el centre del regle damunt el llapis formant una palanca. En un extrem col·loca-hi la goma d’esborrar i en l’altre aplica pressióamb el dit per aixecar la goma. Desplaça el dit recorrent l’extrem oposat a l’extrem on hi ha la goma i comprova la força que has de fer per aixecar-la.

On has de fer més força, a la part més allunyada del punt de suport o a la més propera?

34

En l’experiment anterior no es fa la mateixa força amb el dit encara que elpes de la goma d’esborrar sigui el mateix. Llavors, què passa? Doncs que lapalanca redueix o augmenta la força que tu fas depenent d’on l’apliquis: esregeix per la llei de la palanca.

Quan una palanca està en equilibri, s’acompleix que:

La força pel seu braç és igual a la resistència pel seu braç.

F � BF � R � BR

Força: és la força que s’aplica; es representa amb una F.

Resistència: és la força que es venç, i es representa amb una R.

Braç: és la distància del punt d’aplicació de la força al punt de suport, i es representa amb una B.

La força i la resistència (que també és una força) es mesuren en newtons, N.

1. L’Indi i la Lara tenen una massa de 40 kg cada un. Podran aixecar l’Hipo?

El pes de 80 kg de massa és P � m � g � 80 kg � 10 m/s2 � 800 N.

El pes de l’Hipo és de 8.000 N.

Aplicant la llei: F � BF � R � BR → 800 � 10 � 8.000 � 1.

Els productes són iguals i, per tant, la palanca està en equilibri.

F � 800 NR � 8.000 N

8.000 � 8.000

equilibri

BF � 10 m BR � 1 m

ASSAIG: sent l’efecte palanca al teu dit

EXEMPLES RESOLTS

Palanques

Una màquina és un conjunt de dispositius senzills que fan treball. Lapalanca és una màquina simple. És una màquina perquè és capaç demultiplicar la força i és simple perquè està formada per molt pocs ele-ments: una barra rígida i un punt de suport. Amb una palanca puc ai-xecar molt de pes fent poca força.

2

35

Tipus de palanques

Segons la posició relativa de la força, de la resistència i del punt desuport, les palanques es classifiquen en tres tipus:

El tancament de les dues palanques

articulades de la base obliga la resta de palanques a tancar-se. Això produeix el desplaçament en vertical del conjunt,que arriba a una gran altura.

Hi ha molts objectes que són palanques de diferents tipus; fixa’t en elsexemples següents.

Palanques articulades

Unint unes quantes palanques amb unions mòbils es construeixen me-canismes complexos que poden fer funcions més complicades, com ladel vehicle elevador de la dreta. El cos humà també és un conjunt depalanques acoblades, on les barres són els ossos, els músculs exerceixenforça i les articulacions són les unions mòbils.

Palanca de primer grau.

El punt de suport és entre la força i la resistència.Depenent de la longitud dels braços, la força serà més gran, menys gran o igualque la resistència.

Palanca de segon grau.

La resistència és entre el punt de suport i la força.Aquestes palanques tenen avantatge

mecànic; és a dir, aplicant poca força es venç una gran resistència.

Palanca de tercer grau.

La força és entre el punt de suport i la resistència.Aquestes palanques tenen desavantatge

mecànic. A canvi d’aplicar molta força podem moure ràpidament poca resistència.

Palanca de primergrau: rems, tisores,grua, balança…

Palanca de segon grau:carretó, llevataps,trencanous...

F � 10 NR � 10 NR � 10 N

F � 5 N

2 m 2 m

2 m

4 m

F � 20 N

R � 10 N

2 m

4 m

ACTIVITATS

1. �� Indica en les palanques següents on és el punt de suport, quina és la potència i quina és la resistència i assenyala si són una palanca de primer, de segon o de tercer grau.

877542 _ 0001-0018.qxd 10/7/07 11:51 Página 12

13� GUIA TECNOLOGIES TERCER ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © GRUP PROMOTOR SANTILLANA EDUCACIÓ, SL �

Els PROCEDIMENTS és una secció en la qual s’expliquen de forma clara i ordenada amb instruccions precises, els procediments tecnològics. Una einaimprescindible en un text de Tecnologies, sobretot en les unitats dedicades ales noves tecnologies i a l’ús de l’ordinador.

En ocasions és important exemplificar la resolució dels exercicis numèrics, deforma que l’alumne repassi les habilitats matemàtiques necessàries. Tot aixòes treballa en la secció EXEMPLE RESOLT.

L’atenció a la seguretat a l’aula taller és un aspecte important dins elcurrículum de tecnologia. Per aquest motiu hem indicat amb una iconaaquelles situacions o manipulacions que requereixen una especial atenció perpart de l’alumnat.

Sense oblidar el caràcter bàsicament procedimental d’aquesta matèria, eltractament de les ACTIVITATS de «paper i llapis» tenen una especialimportància en aquest text, de manera que l’alumne pugui resoldre qüestionstecnològiques a través de càlculs o amb la reflexió dels continguts. Per aconseguir-ho, a més de les activitats de la unitat, que són el resultat de l’aplicació directa dels contingutsestudiats, es presenten dues pàgines al final de la unitat en les quals hi hem classificat les activitats en funció de les habilitats que volem assolir.

• Aplicació de continguts. Un repertori de qüestions sobre els continguts més destacats de la unitat.

• Activitats pràctiques. Exercicis numèrics i aplicacions pràctiques dels continguts.

• Anàlisi d’objectes. L’anàlisi d’objectes és una habilitat bàsica en tecnologia. En el cas de les noves tecnologies, per exemple, s’analitzenelements que apareixen en la pantalla de l’ordinador: botons, finestres...

• Investigació. A més de conèixer, l’alumne ha d’investigar en el seu entorn. Això és el que proposen les nostres activitats d’investigació.

Tecnologies és una matèria que està estretament vinculada a la vida quotidiana i a la societat. En aquest sentit hem recollit, al final de la unitat, en lasecció «Racó de la lectura», una sèrie de documents d’estil periodístic i curiositats aplicades directament a algun aspecte de la vida quotidiana. Per reforçar la contribució d’aquesta matèria a la competència lingüística, es proposen unes activitatsde lectura.

Quant al disseny, cal destacar l’ordre i la claredat.Per aquesta raó:

• En les il·lustracions s’hi fan destacats percomprendre millor cadascuna de les parts.

• Els dibuixos són rigorosos, però eliminen els tecnicismes: són uns bons esquemes.

• Les diferents seccions estan claramentdiferenciades.

Pel que fa a la presència de les noves tecnologies,en l’última pàgina de cada unitat es mostren, amb un breu comentari, algunes adreces web que,a més d’ampliar continguts, reforcen els estudiats mitjançant elements interactius quan és possible.

Vocabulari de la unitat

• Biela: barra articulada que va unida a la manovella en unsistema de transformació de moviment d’alternatiu a cir-cular o viceversa.

• Cargol: eix roscat.

• Carrera: distància que recorre el pistó dins un cilindre.

• Cigonyal: element mecànic que gira en un sistema detransformació de moviment rotatori en alternatiu.

• Cilindre: peça del motor de forma cilíndrica dins la quales mou l’èmbol o pistó.

• Condensador: element d’una màquina de vapor on esrefreda aquest, condensant-se en aigua líquida que tor-na a la caldera.

• Cremallera: barra dentada que engrana amb un pinyó itransforma el moviment lineal en rotatori.

• Engranatge: roda o disc amb dents en el perímetre.

• Excèntrica: roda amb una biela articulada en un puntde la seva vora.

• Lleva: element que gira i colpeja un altre element de ma-nera intermitent.

• Manovella: braç que gira i està articulat a una biela, quees mou alternativament.

• Mecanisme: conjunt d’elements que interactuen i sóncapaços de produir moviment o fer una força.

• Motor: màquina destinada a produir moviment a partird’una altra font d’energia.

• Palanca: mecanisme simple capaç de multiplicar o re-duir una força utilitzant, per fer-ho, un punt de suport.

• Pinyó: roda dentada o engranatge.

• Pistó: èmbol que puja i baixa dins el cilindre d’un motor.

• Polispast: mecanisme compost multiplicador de forçaformat per un conjunt de politges fixes i mòbils.

• Politja: disc o roda de superfície lateral en forma de ca-nall.

• Reactor: motor que actua pel principi d’acció i reacció.

• Torn: cilindre amb una maneta acoblada que és multi-plicador de força.

ResumMÀQUINES

Palanca

Màquina

de vaporPolitja

Polispast

Torn

Pla inclinat

Tascó

Cargol

Augmenten la força

Màquines simples

Engranatges

Corretges

Cadena

Cargol sense

fi i roda

Transmeten

movimentTransformen moviments Combustió

externa

Combustió

interna

Motors

per volar

Circular

en lineal

Pinyó-

cremallera

Cargol-

femella

Circular

en alternatiu

Biela-manovella

Excèntrica

Cigonyal

Lleva

55

Turboreactor

Turbofan

Turbopropulsor

Estatoreactor

Pulsoreactor

Motor

de quatre

temps

Motor

de dos

temps

Màquines tècniques

60

TEXT A

Helicòpters com a «aerotaxis»T’has preguntat alguna vegada quina és la particu-laritat de l’helicòpter perquè pugui fer un vol ver-tical?

Leonardo da Vinci estava fascinat amb la capaci-tat del colibrí i d’alguns insectes de volar en qual-sevol direcció i, fins i tot, «quedar-se quiets» a l’ai-re. Durant segles aquesta modalitat de vol ha estatun somni per a l’home, i fins al 1840 no es van ferels primers dissenys amb veritables expectativesd’èxit. Tots els tècnics s’enfrontaven al mateix pro-blema: «L’estabilitat de l’aparell». Les aeronaus bol-caven abans d’enlairar-se, i això passava perquèles aspes eren rígides i mai no generaven la matei-xa força d’elevació equivalent a les seves revolu-cions, la qual cosa ocasionava un desequilibri enl’ascens. T’imagines com es va poder solucionaraquest inconvenient?

Juan de la Cierva va aportar la solució al problema.Va unir cada aspa de l’helicòpter al rotor amb unafrontissa, de manera que les aspes del rotor es po-dien moure amunt i avall. Actualment s’anomenen«frontisses de batiment».

L’helicòpter és un mitjà de transport idoni per al’assistència en operacions sanitàries, de salvament,per apagar incendis o altres activitats, com enregis-trar o fotografiar des de l’aire, però també, i cadavegada més, es fa servir com a aerotaxi. El lloguerd’un helicòpter per a quatre o cinc persones en unvol d’una hora costa aproximadament 900 euros.Què opines d’aquesta possible utilitat?

TEXT B

Sabies que...El període d’oscil-lació d’un pèndolestà relacionat ambla longitud de la

vareta o corda delpèndol i no amb l’am-

plitud del balanceig niamb el pes d’aquest. Ga-lileu va arribar a aquestaconclusió al segle XVI.

Podries posar exemplesd’instruments actuals en

què es faci servir el pèn-dol?

RACÓ

DE

LA L

ECTU

RA

56

Aplicació de continguts

13. � Indica per a cada cas cap a on s’inclina la balança:cap a la dreta, cap a l’esquerra o si està en equilibri.

14. � Quin mecanisme es pot fer servir si haig de pujar unpiano de cua fins a un sisè pis perquè entri per la fines-tra?

15. � Explica les diferències d’un sistema de transmis-sió per cadena i d’un altre de transmissió per corretja.Quins avantatges i inconvenients té cadascun? Fes undibuix de cada sistema.

16. � � Emplena les caselles (buits) amb les parts de lamàquina de vapor del dibuix.

17. �� Justifica quines d’aquestes màquines són de com-bustió externa i quines de combustió interna.• Locomotora • Cotxe • Olla de pressió

Anàlisi d’objectes

18. � La grua de la figura necessita aixecar una platafor-ma de sacs de ciment que pesa 5.000 N. El contrapès ésde 10.000 N i està posat a 5 m de la torre. A quina distàn-cia de la torre s’aixecarà la plataforma perquè l’estruc-tura no pateixi?

19. � Si tinc una força de 500 N, quanta càrrega seré ca-paç de transportar al carretó de la figura?

20. � Analitza els trens de mecanismes següents i indicaamb una fletxa en quin sentit giren i quin element giramés a poc a poc.

Activitats

10 000 N

5000 N

500 N

1 m

0,4 m

?

5 m ?

a)

b)

c)

d)

e)

f)

57

21. �� Perquè el cargol mecànic es mogui, se li ha de do-nar corda per enrotllar l’espiral de la molla. Quan dei-xem anar la clau es desenrotlla i mou els engranatges.

a) Dibuixa amb una fletxa en quin sentit es mou cadaengranatge si la clau ho fa en sentit contrari a lesbusques del rellotge.

b) El cargol es mou endavant o endarrere?c) El cargol es mou més de pressa o més a poc a poc

que la clau?

22. � � � Observa el sistema de transmissió de la figura i respon les preguntes:

a) Com es diu el sistema format per 1 i 2.b) Com es diu el sistema format per 3 i 4.c) Si 1 gira a la dreta, indica amb una fletxa en quina

direcció gira cada element.d) Si 1 fa 6 voltes, quantes voltes fa 2?e) Si 3 gira a 90 min-1 i fa 10 cm, quina velocitat té 4 si fa

2 cm de diàmetre?f) Calcula la relació de transmissió entre 1 i 4.

23. � Encercla les respostes correctes:

a) A té més / igual / menys força que B.b) B té més / igual / menys força que C.

c) C té més / igual / menys força que D.d) D té més / igual / menys força que A.

24. �� En quines fases són els cilindres de la il·lustració?• Admissió • Explosió• Compressió • Escapament

25. � � Descriu les diferències entre el motor d’un auto-mòbil i el d’una moto.

Activitats pràctiques

26. � Indica la força que cal fer en cadascun dels casossegüents:

27. � � En un sistema de transmissió per engranatges,l’engranatge A, que té 200 dents, gira a 5 voltes per mi-nut i mou B, que té 100 dents.a) Fes un dibuix del sistema.b) A quina velocitat angular gira B?c) Quin engranatge té més força en el seu eix?

28. � � Si vull empènyer un cotxe que pesa 8.000 N peruna pujada que té 100 m de longitud i 1 m d’altura, po-dré fer-ho si empenyo amb una força de 300 N?

1

2

3

4

AC

B

D

100 N

6000 N600 N400 N

1 m 2 m 0,5 m 3 m

? ?

??

TEXT C

La màquina de BetancourtQuines maquines simples reconeixes en la il·lus-tració següent?

El Museu Elder de la Ciència i la Tecnologia de LasPalmas de Gran Canaria ha tingut la iniciativa deposar a la seva pàgina web una estupenda repre-sentació de la màquina de Betancourt. Et propo-sem visitar aquesta pàgina i conèixer cadascun delselements que la formen. Series capaç de desenvo-lupar algunes de les idees que s’il·lustren?

Agustín de Betancourt y Molina va ser un engi-nyer i inventor espanyol. Va néixer a Tenerife el1758 i va morir a Sant Petersburg (Rússia) el 1824.Entre els seus èxits hi ha el llançament del pri-mer globus aerostàtic espanyol, el1783, i la construcció de lamaquinària de la Casade la Moneda de SantPetersburg, a més d’ha-ver desenvolupat nom-brosos invents. Coneixesalgun altre inventor es-panyol?

www.museoelder.org

«Doneu-me

un punt de suport

i mouré

el món»

ARQUIMEDES, matemàtic.

• LEONARDO DA VINCI

http://ca.wikipedia.org/wiki/Leonardo_da_Vinci

Un extens article sobre aquest famós personatge

amb referències a la seva vida, obra... i a la famosa

novel·la de Dan Brow El codi Da Vinci.

• AMICS DE L’AUTOGIR

http://www.amigosdelautogiro.org

Aquesta web correspon a l’Associació d’Amics

de l’Autogir. Hi ha referències a autogirs antics

i moderns, a la invenció de l’autogir i a la seva

forma de funcionament.

• MÀQUINA DE BETANCOURT

http://www.museoelder.org/maquina_sp.htm

És una versió animada de la il·lustració que

apareix en aquestes pàgines i que es pot baixar

com a protector de pantalla.

WWW ACTIVITATS

A 1. Quina és la principal característica de l’helicòpter?

2. Quin ocell es pot quedar quiet a l’espai?

3. Per què les aeronaus bolcaven abans d’enlairar-se?

4. Qui va aportar la solució al problema de l’estabilitat de l’aeronau? Com es diu la solució?

B 5. Amb què està relacionat el períoded’oscil·lació d’un pèndol?

6. Qui va arribar a aquesta conclusió?

C 7. En quina ciutat hi ha el Museu Elder?

8. Fes una breu ressenya de la vida d’AgustínBetancourt.

61

877542 _ 0001-0018.qxd 10/7/07 11:51 Página 13