PRESENTACIÓ · 1 PRESENTACIÓ Benvolguts veïns i veïnes: El Pla Estratègic Sant Fruitós de...
74
1 PRESENTACIÓ Benvolguts veïns i veïnes: El Pla Estratègic Sant Fruitós de Bages 2010 és el resultat del llarg treball al qual hem dedicat tants esforços com il·lusions en els darrers tres anys. La idea de fer un Pla Estratègic sorgeix l’any 2000 a partir de la voluntat política de l’equip de govern de dur a terme un projecte ambiciós i valent de planificació del model de poble que volem per al futur de Sant Fruitós, tal com en el seu moment vam manifestar. Es presenten els resultats d’un procés que ha anat passant per diverses fases abans de poder arribar a elaborar les conclusions que es recullen en aquest document final. Aquest Pla Estratègic és, doncs, una aposta social i política a llarg termini, un projecte de futur que implica tot el poble per decidir com volem que sigui el Sant Fruitós del 2010. El Pla Estratègic ha buscat el consens. Ha estat el projecte comú, de tots els veïns i veïnes que han volgut participar-hi, per definir el model de futur desitjat i compartit per tothom. El document final són els objectius i les grans línies estratègiques que marquen l’horitzó cap el que hem de caminar en els propers anys. I aquestes línies d’acció general són el fruit d’un ampli diàleg entre tots aquells que s’han volgut sumar al projecte, des del compromís personal i des del compromís constant de les entitats. Aquest Pla recull la voluntat ciutadana. El consens assolit és el fruit d’una actitud generosa i amb visió de poble dels ciutadans, que han sabut debatre, cedir i decidir en benefici del projecte comú. Aquest Pla és, per tant, l’expressió democràtica i participativa de la voluntat de les santfruitosenques i els santfruitosencs. El Pla Estratègic és, a més, un gran exercici de participació ciutadana. Érem molt conscients, quan vam engegar el Pla, dels reptes que comportava un projecte basat,
Transcript of PRESENTACIÓ · 1 PRESENTACIÓ Benvolguts veïns i veïnes: El Pla Estratègic Sant Fruitós de...
1
PRESENTACIÓ Benvolguts veïns i veïnes: El Pla Estratègic Sant Fruitós de Bages 2010 és el resultat del llarg treball al qual hem dedicat tants esforços com il·lusions en els darrers tres anys. La idea de fer un Pla Estratègic sorgeix l’any 2000 a partir de la voluntat política de l’equip de govern de dur a terme un projecte ambiciós i valent de planificació del model de poble que volem per al futur de Sant Fruitós, tal com en el seu moment vam manifestar. Es presenten els resultats d’un procés que ha anat passant per diverses fases abans de poder arribar a elaborar les conclusions que es recullen en aquest document final. Aquest Pla Estratègic és, doncs, una aposta social i política a llarg termini, un projecte de futur que implica tot el poble per decidir com volem que sigui el Sant Fruitós del 2010. El Pla Estratègic ha buscat el consens. Ha estat el projecte comú, de tots els veïns i veïnes que han volgut participar-hi, per definir el model de futur desitjat i compartit per tothom. El document final són els objectius i les grans línies estratègiques que marquen l’horitzó cap el que hem de caminar en els propers anys. I aquestes línies d’acció general són el fruit d’un ampli diàleg entre tots aquells que s’han volgut sumar al projecte, des del compromís personal i des del compromís constant de les entitats.
Aquest Pla recull la voluntat ciutadana. El consens assolit és el fruit d’una actitud generosa i amb visió de poble dels ciutadans, que han sabut debatre, cedir i decidir en benefici del projecte comú. Aquest Pla és, per tant, l’expressió democràtica i participativa de la voluntat de les santfruitosenques i els santfruitosencs. El Pla Estratègic és, a més, un gran exercici de participació ciutadana. Érem molt conscients, quan vam engegar el Pla, dels reptes que comportava un projecte basat,
2
en gran part, en la implicació directa i activa dels ciutadans. Però també teníem la il·lusió i la confiança que el poble sabria respondre i participar en aquest repte. Avui us puc dir que la bona resposta i implicació ciutadana m’omple d’orgull, com a alcalde i com a santfruitosenc, ja que més d’ un centenar de persones i entitats han aportat voluntàriament la seva col·laboració i participació. El Pla Estratègic és fruit del compromís polític de l’Ajuntament amb una nova manera d’entendre i de fer política. Un nou estil que intensifica la relació i el diàleg directe entre el govern municipal i els ciutadans. Un estil que millora la comunicació i que fomenta la participació ciutadana, impulsant instruments d’aprofundiment de la democràcia en l’àmbit local. La bona resposta dels santfruitosencs a la crida per participar en l’elaboració del Pla, em reafirma en aquest repte i em convida a seguir treballant amb il·lusió en aquesta línia de col·laboració franca i intensa entre l’ajuntament i tots i cadascun dels veïns.
Finalment, us vull expressar el meu compromís personal amb aquest projecte i amb l’aplicació de les línies d’acció recollides en aquest document final. El Pla Estratègic no s’acaba aquí. Precisament, comença la fase més complicada, però també la més engrescadora. A partir d’aquest moment comença la fase més compromesa, però també la més engrescadora, en la qual caldrà portar a la pràctica dels desitjos, les propostes i les il·lusions. Per això, ara més que mai, hem de seguir treballant plegats perquè, el 2010, el model de poble que entre tots hem decidit sigui una realitat. Aquest és el nostre repte, aquest és el meu compromís com a alcalde. Josep Rafart Cortés Alcalde
3
1. SANT FRUITÓS DE BAGES: SITUACIÓ ACTUAL
El Pla estratègic Sant Fruitós de Bages 2010, dissenya uns objectius i unes línies estratègiques d’actuació de futur que parteixen d’un diagnòstic acurat de l’evolució recent i la situació actual del municipi. A continuació, presentem alguns dels indicadors treballats i que son els que millor ajuden a mostrar de manera gràfica i entenedora quina és la situació actual de Sant Fruitós.
Un primer indicador bàsic per analitzar la realitat actual de
Sant Fruitós és l’evolució recent de la població. Com es pot observar al Gràfic 1, Sant Fruitós experimenta un creixement notable i continuat de la seva població. Aquest creixement ha estat especialment significatiu en la darrera dècada, passant dels 4.688 habitants de 1992 als 6.036 de 2002. Això suposa un increment del 26% en els darrers deu anys, i permet preveure que la tendència general es mantindrà en els propers anys, la qual cosa ens situa en un important creixement poblacional per a l’horitzó 2010.
4
Gràfic 1 Evolució de la població (1984-2002)
Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’IDESCAT
Un segon indicador molt útil per analitzar les característiques del procés de creixement poblacional és el lloc de procedència dels nous empadronats (Gràfic 2). Si centrem l’atenció en els darrers 6 anys –del 1997 al 2002-, es pot observar amb claredat com la àmplia majoria dels nous empadronats al municipi provenen de Manresa. D’altra banda, el creixement vegetatiu santfruitosenc suposa una part important de l’increment poblacional i augmenta a un ritme sostingut i moderat. En els dos darrers anys s’ha produït un increment substancial dels empadronats prominents d’altres municipis de la província i de l’estranger. Aquest fenomen, tot i ser massa recent com per poder-ne extreure conclusions significatives, pot apuntar una nova tendència de futur. Finalment, els nous empadronats provinents de la resta de Catalunya i d’Espanya representen una mínima part del creixement poblacional de Sant Fruitós.
4.631 4.688 4.7875.300 5.330 5.542
4.987
6.036
4.788
4.153
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002
5
Gràfic 2 Lloc de procedència dels nous empadronats (1997-2002)
60
121
59
173
63
10
70
169
58
1726
70
174
79
1229
93
226
117
242227
88
226
110
2417
73
0
100
200
300
400
500
1997 1998 1999 2000 2001 2002
Sant Fruitós de Bages ManresaAltres municipis de la Província de Barcelona Catalunya excepte província de BarcelonaResta d'Espanya Estranger
Font: elaboració GABISE, SA, a partir de dades de l’Ajuntament
El creixement poblacional que està experimentant Sant Fruitós, com apuntava el gràfic anterior, es deu més a un creixement exogen, motivat per nouvinguts, que endogen, motivat pel propi creixement vegetatiu de la població autòctona. Aquesta hipòtesi es confirma amb la taxa de migració, que es situa en un 25,8 (Gràfic 3). Aquesta dada és especialment significativa si es compara tant amb la taxa provincial (2,4) com amb la del total català (5,6), la qual cosa ressalta encara més el caràcter de municipi clarament atractiu, dinàmic i en creixement.
6
Gràfic3
Taxa de migració
Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’Anuario Social de España, 2003
Un altre indicador bàsic per conèixer quin és el perfil de la població actual és el lloc d’origen dels santfuritosencs i les santfruitosenques. Com mostra el Gràfic 4, un de cada quatre habitants és nascut a Sant Fruitós (24,9%), dos de cada quatre provenen d’altres municipis catalans (52,3%) i el quart restant prové de la resta de l’Estat o de l’estranger (22,8%). Si comparem aquestes dades amb els totals provincial i català, es fa palès que a Sant Fruitós la proporció de nascuts al propi municipi és significativament inferior, mentre el percentatge de nascuts a altres municipis catalans és superior i el percentatge de nascuts a la resta d’Espanya és també notablement inferior.
25,8
2,45,6
0
5
10
15
20
25
30
Sant Fruitós de Bages Prov. Barcelona Catalunya
7
Gràfic 4 Lloc d’origen
Font: elaboració GABISE, SA, a partir de dades de l’Anuario Social de España, 2003
L’edat mitjana de la població és un altre indicador de referència per conèixer les característiques demogràfiques d’un municipi (Gràfic 5). En aquest cas, l’edat mitjana de la població de Sant Fruitós es situa, amb 38,4 anys, lleugerament per sota de les edats mitjanes del total de la província de Barcelona (40 anys) i de Catalunya (40,1 anys). Per tant, la població de Sant Fruitós és lleugerament més jove que la mitjana.
24,9
52,3
20,7
2,1
37,0
29,7
29,3
3,9
38,1
30,7
27,2
4
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
Sant Fruitós de Bages Prov. Barcelona Catalunya
Sant Fruitós de Bages Altres municipis catalans Altres CCAA Extranger
8
Gràfic 5 Edat mitjana
Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’Anuario Social de España, 2003
La piràmide d’edats mostra l’estructura de la població de Sant Fruitós per trams d’edat. Com es pot veure en el Gràfic 6, la major concentració es produeix en els trams d’edat jove i adulta.
Si es compara aquesta estructura amb les piràmides
d’edats provincial i catalana, Sant Fruitós es caracteritza per tenir més infants, més joves i menys gent gran que la resta, la qual cosa ve a confirmar que es tracta d’una població lleugerament més jove que la mitjana. Aquestes diferències s’evidencien en els Gràfics 7 a 9.
38,4 40,0 40,1
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Sant Fruitós de Bages Prov. Barcelona Catalunya
9
Gràfic 6 Piràmide d’edats
De 10 a 14 anys
De 15 a 19 anys
De 20 a 24 anys
De 25 a 29 anys
De 30 a 34 anys
De 35 a 39 anys
De 40 a 44 anys
De 45 a 49 anys
De 50 a 54 anys
De 55 a 59 anys
De 60 a 64 anys
De 65 a 69 anys
De 70 a 74 anys
De 75 a 79 anys
De 80 a 84 anys
De 85 a 89 anys
De 90 a 94 anysDe 95 i més
De 5 a 9 anysDe 0 a 4 anys
-400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400
Homes Dones Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’Ajuntament. 2002
Gràfic 7 Índex d’infància (percentatge poblacional de nens de 0 a 14 anys)
Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’Anuario Social de España, 2003
14,3 13,5 13,6
0
5
10
15
20
25
Sant Fruitós de Bages Prov. Barcelona Catalunya
10
Gràfic 8 Índex de joventut (percentatge poblacional de joves de 15 a 29 anys)
Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’Anuario Social de España, 2003
Gràfic 9 Índex de vellesa (percentatge poblacional de persones de 65 anys o més)
Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’Anuario Social de España, 2003
24,122,7 22,5
0
5
10
15
20
25
14,416,9 17,3
0
5
10
15
20
25
Sant Fruitós de Bages Prov. Barcelona Catalunya
11
A banda dels indicadors demogràfics, una altra bateria d’indicadors útils per analitzar la realitat actual de Sant Fruitós són els referits a l’estructura productiva. En aquest cas, un primer indicador bàsic és la classificació dels establiments d’empreses i professionals per grans sectors d’activitat (Gràfic 10), que ens mostra un retrat estàtic de l’estructura productiva.
El principal sector productiu, per nombre d’establiments, és el dels serveis i el comerç al detall (amb un 51,5% agregat). A continuació, la indústria representa un 23,9% de les activitats econòmiques, la construcció el 15,2 i els professionals i artistes inclouen el 9,5% restant.
Comparant aquesta estructura amb les dades provincials i
catalanes, destaca, en primer lloc, el pes específic molt important del sector industrial a Sant Fruitós (23,9% per un 14,7% provincial i un 10,3% català). El segon element destacable és el menor protagonisme del comerç al detall (13,6% per un 20,1% provincial i un 20,2% català) i, en menor mesura, dels professionals i artistes (9,5% per un 12,4% provincial i un 14,9% català). La resta de sectors, serveis i construcció, es situen en uns nivells equiparables a les resta de la província de Barcelona i de Catalunya.
12
Gràfic 10 Establiments d’empreses i professionals per sectors d’activitat (2000)
Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’IDESCAT.
El següent indicador, Gràfic 11, mostra una evolució dinàmica de l’estructura productiva, centrada, en aquest cas en l’ocupació per sectors d’activitat. En el període estudiat, s’observa un clar increment del pes del sector serveis, passant d’ocupar un 39,2% l’any 1991 a ocupar-ne un 52,9% al 1996 i un retrocés pràcticament equivalent de la indústria, que passa d’ocupar un 50,1% l’any 1991 a ocupar el 37,1% l’any 1996. La resta de sectors no presenta diferències significatives.
23,9
15,2
13,6
37,9
9,5
14,7
14,7
20,1
38,2
12,4
10,3
12,3
20,2
42,4
14,9
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Sant Fruitós de Bages Prov. Barcelona Catalunya
Indústria Construcció Comerç al detall Serveis, llevat comerç al detall Professionals i artistes
13
Gràfic 11 Evolució de l’ocupació per sectors d’activitat (1991-1996)
Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’Ajuntament. 2001
Un tercer indicador per conèixer les característiques
socioeconòmiques de Sant Fruitós és la taxa d’atur. Com es pot observar al Gràfic 12, la taxa d’atur de Sant Fruitós (3,6) es situa en un nivell equiparable al provincial (3,7) i català (3,5).
52,9
39,2
37,1
50,1
8,48,1
1,62,5
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
1991 1996
Serveis
Construcció
Indústria
Agricultura
14
Gràfic 12 Taxa d’atur
Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’Anuario Social de España, 2003
El següent indicador mostra el nivell d’instrucció de la població (Gràfic 13). El sector majoritari de la població, un de cada dos habitants, té un nivell d’estudis primaris (49,4%). A continuació, un 22,3% no té estudis acabats i un 20,9% té estudis secundaris, ja sigui de primer o segon grau. El 7,4% restant té estudis universitaris, ja sigui de primer, segon o tercer grau.
3,63,7
3,5
3,2
3,3
3,4
3,5
3,6
3,7
3,8
3,9
4
Sant Fruitós de Bages Prov. Barcelona Catalunya
15
Gràfic 13
Nivell d’instrucció de la població
49,4%
8,3%
3,6%
3,7%
12,6%22,3%
0,1%
sense estudis/primaris no acabats estudis primarisestudis secundaris 1er Grau estudis secundaris 2on Grau universitaris 1er Grau universitaris 2er Grauuniversitaris 3er Grau
Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’Ajuntament.2002
Els següent indicador fa referència al parc de vehicles de Sant Fruitós i ajuda a dimensionar, des d’una nova vessant, el ritme de creixement del municipi. En concret, analitza l’evolució del parc de vehicles automòbils en el període 1999-2002. Com es pot veure en el Gràfic 14, en els darrers quatre anys s’ha passat d’un parc mòbil de 4.222 vehicles l’any 1999 a un parc de 5.101 vehicles l’any 2002. Això suposa un increment del 20,8%. Aquest creixement s’ha produït en tots els tipus de vehicles estudiats: turismes, camions i furgonetes, tractors, remolcs, motos i autocars.
16
Gràfic 14
Evolució del parc de vehicles automòbils (1999-2002)
2.764
769
133122
431
3
2.960
808
165129
522
4
3.100
829
189144
506
4
3.310
849
210159
572
1
0
1000
2000
3000
4000
5000
1999 2000 2001 2002
turismes camions/furgonetes tractors remolcs motos autocars Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’Ajuntament. 2002
El darrer indicador recollit en aquest document mostra la classificació urbanística del sòl. Com es pot veure al Gràfic 15, la major part del sòl, les tres quartes parts (75%), està qualificat com no urbanitzable. La resta es divideix en parts pràcticament idèntiques entre el sòl urbà (12,4%) i el sòl urbanitzable (12,6%).
17
Gràfic 15
Classificació del sòl
12,4
12,6
75,0
Sòl urbà Sòl urbanitzable Sòl no urbanitzable
Font: elaboració de GABISE, SA, a partir de dades de l’Ajuntament. 2003
18
2. METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ 2.1. INTRODUCCIÓ El procés d’elaboració del Pla Estratègic de Sant Fruitós de Bages ha avançat, integrant diferents aspectes o elements metodològics, en un procés de treball que ha combinat la participació ciutadana activa i el treball tècnic: Estudis tècnics:
- El coneixement del municipi a partir de l’anàlisi d’indicadors i de dades sòcio-econòmiques (població, estructura dels sectors econòmics...)
- Enquesta a la població sobre la Realitat social per conèixer l’opinió ciutadana en relació a qüestions de present i de futur de la realitat del municipi.
- L’elaboració del PEDS, que es centre en l’anàlisi ambiental, infrastructural i dels diversos paràmetres que influeixen en la sostenibilitat.
- La realització d’un treball tècnic, que mitjançant una anàlisi prèvia a la diagnosi, ha estudiat els diferents aspectes de la realitat municipal.
Participació ciutadana:
- El document de treball de les entitats, a partir dels diagnòstics, les propostes i les aportacions de les entitats del municipi, la qual cosa ha permès elaborar unes fitxes base per orientar els treballs de les comissions sectorials.
- I especialment, mitjançant el debat de “participació ciutadana”, s’han plantejat diverses qüestions sobre el futur de Sant Fruitós, i s’han definit objectius i propostes estratègiques, consensuant un Pla d’Acció per al desenvolupament de Sant Fruitós.
19
Un dels objectius fonamentals del Pla ha estat implicar a la major part possible d’habitants del municipi en el projecte, per tal de garantir la màxima representativitat i consens dels treballs generats. Així, s’ha demanat la col·laboració activa dels agents socials, les diferents entitats, els ciutadans... Pel què fa a la l’organització, l’elaboració del Pla Estratègic ha requerit una estructura organitzativa complexa per tal de garantir, per una banda, la màxima representativitat en el marc d’un procés plenament democràtic i, per l’altra, l’eficàcia tècnica i l’operativitat del procés d’elaboració. Per aquest motiu es constituí un organigrama que permetia combinar ambdues aproximacions:
- La Junta Directora, com a òrgan representatiu de caràcter decisiu que cerca el consens polític i social.
- La Comissió Executiva i l’Oficina del Pla, com a òrgans
executius encarregats de coordinar i gestionar l’elaboració del Pla, on es porta a terme la major part de la tasca tècnica.
- Les Comissions Sectorials com a òrgans de debat i de
participació directa dels ciutadans. Les dues Comissions Sectorials han estat: Vila de Persones i Vila Activa; centrada, cadascuna, en diferents àmbits de debat:
20
VILA DE PERSONES_______________
Cultura Ensenyament Esports Joventut Benestar social i sanitat Seguretat ciutadana i protecció civil Relació administració-ciutadans Voluntariat, associacionisme i participació ciutadana
Sant Fruitós-Sant Benet
VILA ACTIVA_____________________
Model de poble: urbanisme/població/ vertebració del municipi Infrastructures/xarxa de serveis/noves tecnologies Sostenibilitat/medi ambient Finançament Infrastructures/ mobilitat Economia: sectors productius
Sant Fruitós-Sant Benet
21
ESQUEMA DEL PLA ESTRATÈGIC On volem anar? Model de poble Què tenim? Punts forts i febles Què ens falta? Demandes Com ho podem aconseguir? Propostes Per què s’ha elaborat el Pla?, perquè el creixement de Sant Fruitós s’emmarqui en un context de desenvolupament sostenible sent un creixement racional, equilibrat, ordenat, sostenible, i de qualitat. Cal anticipar-se al futur mitjançant la planificació i la gestió estratègica, cal evitar que allò urgent ens impedeixi veure o actuar sobre allò que és més important, creant així un model propi de desenvolupament per a Sant Fruitós. L’estratègia municipal, en aquest sentit, és dissenyar les principals línies que hauran de ser un referent en el futur desenvolupament de Sant Fruitós. El Pla estratègic de Sant Fruitós de Bages permet tenir un model de desenvolupament pel poble, i conèixer els punts forts i els punts febles, les necessitats i les demandes, les propostes, i les línies d’actuació, i el tipus de municipi que es vol per al futur. A partir d’aquest Pla d’Acció que representa el Pla Estratègic es vol col.laborar en el Desenvolupament Local del municipi, per a un desenvolupament social i econòmic sostingut i harmònic.
22
S’ha volgut elaborar el Pla Estratègic, per al desenvolupament local de Sant Fruitós, i una millor planificació estratègica municipal, i una corresponsabilització ciutadana i dels agents socials en un projecte comú. Aquesta ha de ser diversa des de l’aportació d’informació o participació en el debat fins a la corresposabilització activa en les accions proposades en el Pla Estratègic. El Pla Estratègic ha esdevingut un instrument motivador i cohesionador, i alhora ser una instrument que analitza i diagnostica la realitat socioeconòmica municipal, coneixent els punts forts i els punts febles, permeti integrar més la ciutadania en el projecte de desenvolupament municipal donant la també aquesta percepció a la ciutadania del municipi, a partir de la consensuació d’un model comú i un instrument que guiï i proposi accions que segueixin uns objectius estratègics i una planificació, a partir de demandes i propostes ciutadanes, per al futur del municipi. 2.2. EL PROCÉS D’ELABORACIÓ FASES DEL PLA ESTRATÈGIC 0. PREPARACIÓ. 1. ORGANITZACIÓ 2. DIAGNOSI 3. ELABORACIÓ DE PROPOSTES ESTRATÈGIQUES 4. REDACCIÓ 5. IMPLEMENTACIÓ
23
2.2.0. FASE DE PREPARACIÓ. L’elaboració del Pla arrenca amb una fase prèvia de documentació. En aquesta fase, iniciada ara fa tres anys, es fa, en primer lloc, un recull i una anàlisi exhaustiva de la bibliografia i les dades secundàries disponibles sobre Sant Fruitós. Amb tota la informació obtinguda s’elaboren unes fitxes de debat específiques amb les quals s’aconsegueix sistematitzar al màxim les dades existents sobre el municipi. A més, en aquesta fase es plantegen i planifiquen tots els aspectes relatius al procés d’elaboració: es decideix quina ha de ser l’estructura organitzativa, es defineixen els objectius del pla i s’estableix el calendari de realització. Els resultats efectius d’aquesta primera fase són:
- “Pla Estratègic de Desenvolupament Sostenible” (PEDS) (2000)
- Estudi sobre la “Realitat social de Sant Fruitós de Bages,
elaborat per l’ empresa Gabise, SA (2001). - Dossiers interns de treball amb el recull de la bibliografia i
la documentació sobre Sant Fruitós.
- Dossier d’indicadors
- Fitxes base per a les Comissions Sectorials
24
2.2.1. FASE D’ORGANITZACIÓ En aquesta fase, l’objectiu principal és implicar al màxim nombre d’habitants de Sant Fruitós. Per aquest motiu s’envia informació a tota la ciutadania i se’ls convida a participar per diversos mitjans: Directament, integrant-se en les Comissions Sectorials; i indirectament, fent arribar per escrit les seves propostes i els seus diagnòstics. A l’inici de la fase de l’organització, l’Oficina del Pla es posa en contacte amb totes les entitats del municipi per implicar-les en el projecte. S’aconsegueix que un nombre important de representants d’aquestes entitats comencin a col·laborar activament en el Pla. Des d’aquest moment, hi ha un treball coordinat entre els tècnics i les diferents entitats del municipi per tal de preparar les reunions/sessions de debat, ja que es considera essencial conèixer les opinions del teixit associatiu sobre els temes a tractar. Així, s’envia una carta a tots els ciutadans del municipi on s’explica l’objectiu del Pla i es fa una crida a la participació. També s’envien cartes a totes les entitats per implicar als seus membres en el procés. A totes les entitats se’ls dóna un qüestionari per preparar els debats en els quals se’ls demanen els punts forts, punts febles, demandes i propostes en relació a cadascun dels àmbits d’actuació definits. A més, s’ entrevista –quan és possible- als representants de les entitats per conèixer de primera ma i amb major profunditat els punts de vista, propostes i expectatives. Amb tota la informació obtnguda es preparen els documents i dossiers base dels diferents àmbits de debat.
25
En aquesta fase es concreten també, quines persones formaran part dels diferents òrgans del Pla Estratègic. Els resultats efectius d’aquesta segona fase són: - Document de treball de les entitats - Documents/dossiers per als debats - Estructura dels òrgans del Pla Estratègic - Definició de la metodologia de les sessions de debat - Constitució de les Comissions Sectorials. 2.2.2-3. FASES DE DIAGNOSI I D’ELABORACIÓ DE PROPOSTES ESTRATÈGIQUES L’objectiu principal d’aquestes dues fases de diagnosi i elaboració de propostes estratègiques és que mitjançant la participació ciutadana, democràticament, es debati i s’arribi a consensos sobre quina és la situació actual del municipi i quin és l’escenari de futur desitjat. Amb la constitució de les Comissions Sectorials s’inicien els debats, que se celebren a la Sala de Plens de l’ Ajuntament de Sant Fruitós i en el quals hi participen, a títol individual, totes les persones que s’inscriuen com a participants. Les sessions es plantegen com un debat obert que a mesura que avança va concretant els diversos àmbits d’actuació per, finalment, aprovar unes conclusions que recullin els diagnòstics, les demandes i les propostes de les Comissions.
26
En les sessions de debat, a més dels ciutadans que ho desitgen i dels tècnics-moderadors del debat, també hi intervenen diferents conferenciants-tècnics especialistes en cadascun dels temes a tractar. Aquests professionals exposen al començament de la sessió un breu estat de la qüestió i, a partir d’aquí i de la lectura dels documents-dossiers, s’inicia propiament el debat en què es concreten i s’ aproven la diagnosi i les propostes. En la diagnosi, s’estudien els punts forts i punts febles del municipi, la situació actual i la previsió de futur, s’ analitzen les amenaces, les fortaleses, les demandes dels ciutadans i ciutadanes.... A partir del debat es busca el consens i s’ elaboren el diagnòstic i les propostes d’actuació bàsiques per cada àmbit d’actuació contingut del Pla. Aquest procés es du a terme a cadascuna de les reunions/sessions de debat. Entre debat i debat els tècnics redacten la diagnosi i les propostes a partir del què s’ha acordat en cada sessió. En la sessió posterior aquestes propostes es revisen modificant allò que es creu que no queda prou reflectit i finalment s’aproven. En l’última sessió de debat s’aprova el document final que inclou les conclusions del treball de tots els debats. 2.2.4. FASE DE REDACCIÓ. Un cop finalitzats els treballs de les Comissions Sectorials, la Comissió Executiva de manera periòdica, i l’oficina del pla, de forma permanent, es reuneixen per redactar el Document Final del Pla Estratègic.
27
Per a la redacció del document, es fa una integració de tots els documents generats. En aquesta fase, el treball té un caràcter eminentment tècnic, que encaixa les propostes i demandes amb els diagnòstics i amb les possibilitats tècniques de cada possible acció. Aquest treball exigeix una important feina de conceptualització, en primer lloc, per tal d’extreure de tota la informació recollida de la participació ciutadana i de l’enquesta de realitat social, aquells aspectes clau que han de definir els objectius i les línies estratègiques. Es tracta, en definitiva, de fer palès aquell substrat que a partir de propostes molt concretes i específiques permet definir unes línies generals, estratègiques i de consens per a definir el model de poble que es vol per a l’horitzó 2010. En un segon moment, a partir de l’elaboració dels objectius i les grans línies estratègiques, s’aniran encaixant les propostes d’actuació que donen contingut al propi pla. Aquesta feina, en definitiva, estructura i reformula les propostes i aportacions definides donant una coherència interna i adaptant-les a la realitat i a les possibilitats del municipi. El document generat, és aprovat el 12 de març de 2003 per la Junta Directora, quedant, a partir d’aquest moment, l’aplicació o implementació del Pla Estratègic. Els resultats efectius d’aquesta fase són: - Conclusions de les Comissions Sectorials - Document final del Pla Estratègic
28
2.2.5. FASE D’IMPLEMENTACIÓ. La fase d’implementació començarà un cop s’hagi aprovat i presentat públicament i el Pla i suposarà portar a terme el Pla d’Acció aprovat. El propi Pla preveu la creació de l’Oficina de seguiment del Pla Estratègic, que serà l’instrument mitjançant el qual els ciutadans podran seguir participant, també en la implamentació del Pla. Aquest organ farà un seguiment per tal de garantir que la implementació s’adeqüi a la voluntat ciutadana expressada en el Pla Estratègic, tenint present que el Pla és un instrument dinàmic que s’ha de poder adaptar a les eventualitats que puguin anar sorgint. L’estructura definitiva d’aquest organ i els canals de participació concrets encara està per definir, però els ciutadans que hagin participat en la fase d’elaboració i que vulguin formar-ne part podran fer-ho.
29
2.3. L’ ESTRUCTURA ORGANITZATIVA Estructura organitzativa 2.3.1. JUNTA DIRECTORA DEL PLA És l’òrgan institucional, l’òrgan director que dóna el vist-i-plau institucional al Pla Estratègic. És l’últim garant de la representativitat democràtica i dóna suport als altres òrgans que són els encarregats d’elaborar efectivament el Pla Funcions - Definició de les principals línies estratègiques de
desenvolupament del municipi. - Concreció i priorització de les diferents actuacions.
Junta Directora Alcalde Regidors Tècnics Presidents de les Comissions
Comissió Executiva Tècnics
Presidents Comissions Sectorials
Comissions Sectorials Ciutadans Tècnics Experts
30
- Elaboració dels pressupostos i recerca de finançament. - Aprovar el Pla del PESFB - Fer el seguiment dels treballs del PESFB - Aprovar el document final del PESFB Estructura i funcionament Composició: L’Alcalde, regidors delegats, Presidents de les Comissions Sectorials i tècnics coordinadors del Pla. Funcionament: reunions periòdiques de major a menor freqüència a partir de la fases inicials de desenvolupament del Pla. Aquest òrgan té l’assessorament extern d’experts i representants de diversos col·lectius locals. Constitució: es duu a terme un cop finalitzades la fase de disseny del Pla la de plantejament/preparació i organització, per tal de possibilitar el seu desenvolupament posterior. 2.3.2.COMISSIÓ EXECUTIVA És l’òrgan encarregat de coordinar, gestionar, i fer el seguiment de tots els treballs del procés d’elaboració del Pla. Composició: tècnics, presidents de les Comissions Sectorials, i persones encarregades de la coordinació tècnica (GABISE, i AODL)..
31
Funcions - Coordinar la gestió diària del PESFB - Fer el seguiment dels treballs del PESFB - Elaborar les línies estratègiques del PESFB - Redactar el document final del PESFB 2.3.2.1.- Oficina del Pla Estratègic o de la Comissió Executiva L’oficina, orgànicament, forma part de la Comissió Executiva té com a funció principal dóna suport administratiu, tècnic, i executiu , a tots els òrgans durant tot el procés d’elaboració del Pla. L’oficina, per la seva estructura, té la agilitat i operativitat necessària per aconseguir, d’una banda, la generació ràpida dels documents de treball i, de l’altra, l’enllaç i coordinació entre els diferents òrgans del pla. Funcions: - Promoció de la participació dels agents locals i grups
d’experts en el procés de consensuació i aprovació del Pla. - Promoció del desenvolupament i implementació de les
actuacions del Pla Estratègic. - Coordinació de les actuacions. - Seguiment del desenvolupament del Pla. - Suport executiu administratiu. - Redacció dels esborranys de tots els documents generats - Donar informació a la població sobre el Pla Estratègic i el
seu procés d’ elaboració, i especialment sobre què es, per què neix, com, i per què s’elabora.
- Col·laboració amb diferents mitjans de comunicació per a què es facin ressò i publiquin d’articles i informació diversa
32
per tal de què s’informi a la població del procés d’elaboració del Pla i es convidi a participar-hi.
- Coordinació externa amb l’empresa GABISE, SA que és
l’empresa encarregada de fer el seguiment i de col·laborar metodològicament en l’elaboració del Pla Estratègic. L’ Oficina també es coordina internament amb els diferents tècnics de l’Ajuntament, i externament amb entitats i les persones que col·laboren en l’elaboració del Pla Estratègic i amb els organismes públics corresponsables del desenvolupament local de Sant Fruitós, especialment amb Consorci de les Valls del Montcau.
2.3.3.COMISSIONS SECTORIALS Són els òrgans de debat, de decisió i de participació ciutadana. Funcions Analitzar, debatre, diagnosticar i proposar aspectes sectorials o temàtics per a l’elaboració del Pla Estratègic, i especialment: - Diagnosticar: analitzar els punts forts i punts febles - Articular les demandes i les propostes estratègiques.
33
Estructura i funcionament Composició: ciutadans, tècnics i experts. Funcionament: A partir de reunions periòdiques, cada Comissió, en el seu àmbit sectorial o temàtic, analitza i diagnostica els punts forts i els punts febles del municipi i les demandes o allò que cal al municipi per al seu bon desenvolupament: i, finalment, concreta propostes estratègiques per a aconseguir aquest bon desenvolupament. Les Comissions Sectorials han estat els agents més destacats en l’elaboració del Pla Estratègic. Els debats de les Comissions Sectorials han estat oberts a tots els ciutadans i les ciutadanes que han trobat així un canal per a implicar-se d’una manera directa i decidida en el projecte de definir com volem que sigui el Sant Fruitós del futur. El document aprovat per les Comissions Sectorials esdevé el marc i la base més important sobre la qual es redacta el document final del Pla Estratègic.
34
2.4.CRONOLOGIA 2000 S’inicia la fase de preparació del procés d’elaboració del Pla Estratègic. Es comença a recollir i a elaborar documentació, s’elabora l’estudi “Pla Estratègic de Desenvolupament Sostenible (PEDS)”. 2001 S’elabora un estudi sobre la “Realitat social de Sant Fruitós de Bages”
realitzat per Gabise, SA, que s’encarregarà, a partir d’aquest moment, de l’assessorament per a la realització del Pla.
2002 Comença la fase d’organització: es comencen les reunions amb representants d’entitats, es forma l’estructura organitzativa; la Comissió Executiva i l’ Oficina del Pla Estratègic a l’ Ajuntament comencen a treballar. 12 de novembre de 2002. Reunió específica amb totes les entitats del poble convidant als seus membres a participar en els debats i convidant-los a què facin d’altaveu per a tota la ciutadania. 19 de novembre de 2002. Acte de presentació de les reunions o sessions de debat, constitució de les Comissions Sectorials. 26 de novembre de 2002. Comencen les reunions de les Comissions Sectorials. 19 de desembre de 2002. Finalitzen les reunions de les Comissions Sectorials. 9 de gener de 2003. Reunió de tancament de les Comissions Sectorials i aprovació del document final dels treballs de les Comissions Sectorials. La Comissió Executiva inicia els treballs de redacció provisional del Pla, a partir dels estudis, les enquestes, els treballs amb les entitats i els ciutadans, i del document sorgit dels treballs de les Comissions Sectorials. 7 de març de 2003. Aprovació provisional del Pla per la Comissió Executiva. 13 de març de 2003. Aprovació definitiva del Pla per la Junta o Consell del Pla. 20 de març de 2003. Acte de Presentació del Pla Estratègic, publicació i distribució del Pla. Comença la implamentació del Pla.
35
2.5. INDICADOR D’AVALUACIÓ Es va voler conèixer el grau de satisfacció dels participants individuals i entitats que participen en l’elaboració del Pla estratègic. Aquest grau de satisfacció es valora mitjançant l’elaboració d’ una enquesta als participants. A tots els participants en les reunions/sessions de debat se’ls van enviar enquestes, de les 38 enquestes enviades, es reberen 17 respostes. Els resultats de l’enquesta foren les següents puntuacions següents (puntuació entre 0 i 10) - Acord amb els resultats – de la Fase 3- (8.5). - Conferenciants (8.5) - Pla Estratègic com a instrument desenvolupament local
(8.4) - Treball dels tècnics (8.3) - Metodologia (8.2) - Acord amb l’enfocament dels Debats (8.1) - Material i documentació rebuda (8.1) - Durada dels Debats (7.9) - Grau de satisfacció general (7.8) - Interès temes tractats (7.6) - Participació (6.4) - Freqüència dels debats (5.3)
36
3. EL MODEL DE POBLE QUE VOLEM: 4 OBJECTIUS ESTRATÈGICS 3.1. CENTRALITAT
Sant Fruitós és i vol ser, cada dia més, un municipi actiu i central en l'àrea urbana del Pla de Bages. Cal superar la percepció de Sant Fruitós com un municipi perifèric de l’àrea metropolitana de Manresa i potenciar el seu perfil com a un dels nodes bàsics que integren la xarxa funcional de l’àrea urbana del Pla de Bages. Sant Fruitós destaca per la seva vitalitat econòmica i pel seu potencial de desenvolupament i, seguint aquesta línia, el Pla Estratègic ha de contribuir a transformar aquest potencial actual en una realitat en l’horitzó 2010, la realitat d’un Sant Fruitós més actiu i més protagonista. Per una banda, aquesta centralitat , vol aconseguir un Sant Fruitós més autònom i, per tant, menys dependent dels serveis i dels recursos externs. En aquest sentit, Sant Fruitós s’ha de dotar progressivament de serveis, equipaments i infrastructures bàsiques per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes, minimitzant la necessitat de dependre de recursos externs que puguin suposar molèsties o disfuncions en la vida quotidiana dels santfruitosencs.
Per altra banda, la centralitat de Sant Fruitós ha de traçar un perfil propi, clarament definit, en l’àmbit de l’activitat econòmica. Sant Fruitós té les característiques i els actius necessaris per esdevenir, més del que ja ho és, un dels principals centres de la xarxa funcional del Pla de Bages. El Pla Estratègic ha de treballar per aprofitar aquests actius i per consolidar un model econòmic sòlid, orientat cap al futur i que generi riquesa i qualitat de vida pel municipi.
37
3.2. QUALITAT DE VIDA Actualment, Sant Fruitós és un municipi que ofereix moltes oportunitats i una bona qualitat de vida als seus ciutadans i ciutadanes. Aquest fet es fa palès, entre d’altres, en el gran poder d’atracció de nous habitants que, alhora, es tradueix en un creixement de la població sostingut. L’equilibri entre l'espai urbà i l'entorn natural, entre el cost de la vida i la qualitat dels serveis, entre el dinamisme i la tranquil·litat, fan de Sant Fruitós un municipi molt atractiu i amb un elevat nivell de vida.
En aquest context, el Pla Estratègic ha de fer possible que Sant Fruitós reforci aquests equilibris i aposti per augmentar, cada dia més, la qualitat de vida dels seus ciutadans. Cal treballar, doncs, per un model urbanístic i de vila que ho faci possible, per un model urbanístic que garanteixi uns nuclis urbans vitals, amb una grandària adequada i amb tots els serveis necessaris per gaudir d’una bona qualitat de vida. Ha de ser un model de vila que, a més, es preocupi de vertebrar els diferents nuclis i cohesionar-los per tal que el conjunt sigui un tot integrat i integrador.
38
3.3. DINAMISME SOCIAL Sant Fruitós és també un poble amb un teixit social i associatiu dinàmic i emprenedor. Aquest dinamisme social és el motor que fa, i que ha de continuar fent en el futur, que Sant Fruitós sigui, cada cop més, un poble viu i acollidor. Les infrastructures, els serveis i els equipaments són la base material necessària per millorar el benestar i la qualitat de vida de les persones, però són les persones de Sant Fruitós, les seves entitats i les seves iniciatives, les que donen contingut i vida al poble.
El Pla Estratègic recull els diagnòstics i les propostes de la població i planteja l’objectiu de treballar per a intensificar el dinamisme i la vitalitat del poble. Això es podrà aconseguir donant suport i protagonisme al teixit cívic i a les entitats, que són els principals dinamitzadors, juntament amb l’Ajuntament, de l’activitat cultural, econòmica, esportiva, social, etc. Cal treballar també per definir un referent d'identitat comú que aconsegueixi implicar tots els santfruitosencs i les santfruitosenques en un projecte de futur engrescador. Aquest referent ha de recollir els trets d'identitat, culturals i tradicionals del municipi i ha de saber-los fer compatibles amb els nous temps i les sensibilitats dels nous habitants de Sant Fruitós. Aquest projecte comú és, a més, un element clau per reforçar el caràcter propi del municipi i els trets d'identitat que li donen singularitat i entitat.
39
3.4. DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC SOSTENIBLE
Sant Fruitós ha d’aprofitar els avantatges comparatius derivats de la situació geogràficament estratègica, de les característiques orogràfiques, del potencial urbanitzable i de la centralitat en la xarxa de comunicacions, per potenciar un desenvolupament econòmic sostenible i generador de riquesa. Ha de ser un model de desenvolupament econòmic valent i orientat al futur, que aposti pel creixement i la competitivitat i que, alhora, garanteixi el respecte a l’equilibri econòmic, social i ambiental del Sant Fruitós d’avui.
El Pla Estratègic estableix les línies directrius per impulsar un model de desenvolupament i de promoció econòmica que reforci i consolidi allò que ja funciona d’una manera correcta i acceptada per la població. En aquest sentit, cal treballar per tal d'aprofitar de la millor manera el dinamisme i l’atractiu industrial per potenciar un teixit terciari en expansió.
El model de desenvolupament econòmic a impulsar, a més, ha de ser capaç de veure i aprofitar les oportunitats existents en altres sectors. En aquest àmbit, cal apostar per crear una oferta turística que, al voltant del projecte de recuperació de Sant Benet de Bages, aporti una nova manera de generar riquesa, cultura i identitat.
40
4. COM ACONSEGUIR-HO: 10 LÍNIES ESTRATÈGIQUES SANT FRUITÓS TERRITORIALMENT SOSTENIBLE 1. Un municipi ben vertebrat internament i territorialment equilibrat
Connectar i vertebrar el municipi. Augmentar la cohesió social i territorial tant dels barris del nucli central, com de les urbanitzacions i dels altres nuclis de població, mitjançant, per una banda, la creació de les infrastructures adequades a les necessitats creixents de la població i, per l’altra, la mobilitat sostenible que prevegi connexions radials i orbitals. 1.1. Desenvolupar un model de mobilitat sostenible que garanteixi la connexió i vertebració interna del municipi
1.1.1. Desenvolupar una xarxa peatonal que permeti passejar i accedir a peu a llocs i zones d’interès ciutadà1.
A. Preveure zones per passejar i circuits per
caminar. B. Crear una xarxa semipeatonal al casc antic. C. Crear una xarxa semipeatonal entre nuclis:
vials paral·lels a la carretera entre el nucli central i Torroella de Baix i La Rosaleda.
D. Crear i habilitar espais i itineraris per a bicicletes.
1 Es consideren llocs i zones d’interès ciutadà: Sant Benet, L’Ajuntament, els centres d’ensenyament, el C.A.P., La Sagrera, El Bosquet, puig Sant Martí, Montpeità, puig de Sant Valentí, entre d’altres.
41
1.1.2. Ampliar i racionalitzar l’oferta i la xarxa de transport públic intramunicipal.
A. Estudiar les opcions d’ampliació de l’oferta de
transport públic, millorant i racionalitzant els diferents sistemes de comunicació i de connexió interna entre els diversos nuclis de població i amb la zona de polígons industrials.
B. Treballar per aconseguir millorar la freqüència de pas de les diferents línies d’autobús, tant en les hores punta com en la resta d’horaris, mitjançant una major coordinació i racionalització dels serveis existents.
1.1.3. Racionalitzar els serveis i la xarxa de transport
privat: crear els serveis i les infrastructures que facilitin l’aparcament i la circulació fluida, segura i racional.
A. Construir aparcaments dissuassoris en un radi
de 3-5-7 minuts des del centre de la vila (especialment per als treballadors).
B. Crear zones d’aparcament per rotació (al centre del nucli urbà i a la carretera de Vic).
C. Fomentar l’intermodalitat en el transport. D. Garantir que es prevegin les necessitats de
trànsit i d’aparcament en les zones de nova urbanització.
E. Treballar per crear zones d’aparcament provisional en solars buits i zones pendents d’urbanitzar.
F. Crear places d’aparcament per tal de solucionar les necessitats actuals i futures a les zones ja urbanitzades: estudiar la creació de noves zones estables d’aparcament.
42
1.2. Crear les infrastructures adequades per tal de garantir les necessitats de creixement, de mobilitat i de qualitat de vida del Sant Fruitós del 2010. Millorar les infrastructures viàries existents i crear-ne de noves per tal d’augmentar la capil·laritat i millorar la fluïdesa de la mobilitat, establint una xarxa de comunicacions que connecti barris i nuclis de població, que cohesioni el municipi i adeqüi les infrastructures perquè aquestes garanteixin i millorin l’accessibilitat del municipi d’una forma adequada a una bona qualitat de vida.
1.2.1. Millorar la connexió amb la xarxa d’infrastructures de l’àrea urbana del Pla de Bages, i amb la xarxa comarcal i regional, per millorar la mobilitat i l’accessibilitat.
A. Connexió directe del nucli de Sant Fruitós amb
la C-25 (Eix transversal). B. Descongestió de la C-16C en el seu pas pel
municipi.
1.2.2. Millorar la xarxa viària local/municipal per a millorar la mobilitat i accessibilitat internes.
A. Construir una connexió directa amb el nucli de
Pineda. B. Millorar l’estat de la "carretera de Berga” C-16C,
augmentant la permeabilitat i facilitant el pas còmode i segur. Millorar l’accés als polígons industrials.
C. Solucionar problemes puntuals de la xarxa
viària del municipi: crear la rotonda del cementiri, millorar l’entrada sud al nucli de Sant Fruitós, arranjar els encreuaments dels carrers Sallent/Balmes, Sallent/Verdaguer, Balmes/Bertrand i Serra...
43
2. Un urbanisme de qualitat Impulsar un model urbanístic de creixement planificat i controlat, amb l’aplicació i gestió d’un model urbà que sigui un marc per a desenvolupar els espais, els serveis i els equipaments necessaris.
2.1. Desenvolupar un model urbanístic integrador que garanteixi el desenvolupament i l'ocupació de l’espai sostenible per a millorar la qualitat de vida.
2.1.1. Desenvolupar un Model d’ocupació del sòl que combini una densitat mitjana d’urbanització i respecti l’equilibri zona urbana-espai lliure. Aquest model ha d’aplicar-se mitjançant un urbanisme equilibrat pel què fa als usos del sòl (comercials, residencials...) mantenint la diversitat d’usos i les qualificacions d’urbanització. A. Desenvolupar un urbanisme que combini el
model unifamiliar i el model de densitat mitjana (integrant zones verdes, habitatges i activitat terciària) per evitar que els nous barris esdevinguin zones “dormitori”.
B. Crear un espai públic segur, agradable i còmode. Desenvolupar un model d’urbanització de qualitat amb densitats mitjanes.
C. Compactar zones urbanes: urbanitzar completament els límits dels sectors a urbanitzar, unir urbanísticament els diferents barris (vies cíviques), vetllar per la integració urbana i per l’ordenació dels solars...
44
2.1.2. Executar el Pla General de forma sostenible, i a un ritme coherent amb les necessitats del municipi, buscant l’adaptació a la nova situació de l’entorn de creixement i de la demanda industrial, preveient possibles revisions del Pla General, segons els criteris previstos.
A. Desenvolupar del Pla General, si és possible, a
partir d’una planificació derivada (Plans Especials, Plans Parcials) que desenvolupin, executin i gestionin el pla amb criteris de sostenibilitat urbanística.
B. Mantenir una disponibilitat de sòl urbanitzable programat o delimitat i de sòl urbanitzable apte per a ser urbanitzat que permeti planificar i gestionar el creixement urbà amb un model urbanístic de creixement de qualitat.
2.1.3. Consolidar els nuclis existents amb la nova
població, ja que la proliferació excessiva de nuclis no és una opció sostenible, tant per l’augment de costos de manteniment dels serveis públics que implica (escombraries, xarxes de serveis, transport públic...), com perquè disminueix la cohesió social del municipi.
2.2. Crear un espai urbà de qualitat. Ocupar l’espai a partir d’un model urbanístic no intensiu, que permeti crear espais urbans de qualitat, rehabilitant espais existents degradats, incidint en els processos de renovació urbana i buscant l’harmonia dels usos del sòl urbà.
2.2.1. Crear un nou espai urbà de densitat moderada, amb zones de baixa densitat d’urbanització i zones de lleure urbanes, rehabilitant espais existents densos (La Sagrera), evitant que
45
determinades actuacions urbanístiques creïn barris desvinculats de la resta de l'espai urbà, i creant un l’entorn urbà de qualitat mitjançant diferents mesures:
rehabilitació de façanes millora d’enllumenat millora de l’estat de l’arbrat
2.2.2. Garantir que la qualificació del sòl i dels seus
usos tingui en compte l’aparcament. En la construcció de nous habitatges cal preveure les necessitats d’aparcament generades pel creixement de la població.
2.2.3 Millorar les infrastructures i els equipaments
garantint que els equipaments vagin adaptant-se a les necessitats d’una població creixent: construir equipaments nous o ampliar els existents, canviant, si cal, les seves característiques.
2.2.4. Consolidar un espai viari de qualitat.
A. Donar més accessibilitat: eliminant les
barreres arquitectòniques. B. Millorar l’estat de: voreres, asfaltats,
senyalització, enllumenat, jardins...
2.2.5. Millorar les xarxes de serveis, extenent-les a aquelles zones on no n’hi ha i dotar de tots els serveis bàsics a tots els nuclis de població.
46
A. Pressionar des de l’Ajuntament per millorar les xarxes de serveis buscant el compromís de les companyies privades subministradores.
B. Aprofitar el potencial de Localret per construir una xarxa adequada de banda ampla.
3. El nucli urbà de Sant Fruitós com a eix de centralitat Potenciar el nucli urbà com a punt de centralitat i d’atracció, impulsant la peatonalització o semipeatonalització de zones concretes, dinamitzant l’activitat terciària tradicional i consolidant-lo com a punt de trobada, d’activitat i de relació. 3.1. Desenvolupar mesures i actuacions que millorin l’accessibilitat al centre. Facilitar l’accés còmode al centre de manera que la població pugui arribar al punt de més vitalitat i més atractiu de Sant Fruitós.
3.1.1. Facilitar l’accés intermodal pel transport privat
A. Crear aparcaments dissuassoris. B. Crear zones d’aparcament de rotació. C. Millorar l’estat de les vies que accedeixen al
centre.
3.1.2. Facilitar l’accés a peu al centre, desenvolupant zones de “vialitat invertida” o de “preferència peatonal que creïn espais peatonals que permetin un accés còmode dels vianants al centre.
A. Semipeatonalització de part dels carrers de la
Sagrera i d’algun tram del carrer Padró.
47
3.1.3.Treballar per augmentar la freqüència dels serveis de transport públic al centre urbà mitjançant les millores que s’indiquen en el punt 1.1.2.
3.2. Recuperar i mantenir el nucli urbà i revitalitzar el centre creant-hi un entorn de qualitat. Revitalitzar la Sagrera i el carrer Padró com a eixos culturals i comercials i mantenir les característiques del seu entorn.
3.2.1. Crear espais de qualitat en el centre del nucli urbà en la línia de les diferents directrius indicades en el punt 2.2., i atenent a les especificitats del centre de la vila.
3.2.2. Fomentar mesures per a l’augment de la vitalitat
cultural/cívica i potenciar la ubicació d’equipaments i activitats culturals fent que el centre esdevingui un eix de dinamisme cívic i d’atracció de vianants i d’activitats.
3.2.3. Potenciar el teixit comercial i de serveis, de
manera que tingui una funció de dinamització comercial, turística, d’oci…
A. Potenciar la col·laboració i la promoció d’ un
comerç de qualitat. B. Fomentar la ubicació de serveis turístics i d’oci
de qualitat. C. Potenciar la ubicació d’altres serveis no
turístics ni comercials.
48
4. Un model de desenvolupament sostenible Impulsar un model de desenvolupament sostenible, que vetlli per un creixement que respecti i potenciï la qualitat de vida, la conservació de l’espai natural i la millora de l’entorn mediambiental.
4.1. Vetllar per un creixement demogràfic sostenible, amb un augment de la població a un ritme que permeti la integració dels nouvinguts i el manteniment de la qualitat de vida i la sostenibilitat mediambiental.
4.1.1. Coordinar el creixement urbanístic amb el creixement poblacional de manera que coincideixin l’oferta i la demanda residencial. Desenvolupar sectors d’urbanització al ritme adequat de manera que la gestió urbanística marqui un ritme de creixement de l’espai urbanitzat que faciliti la integració i la cohesió social i territorial.
4.1.2. Vetllar per l’augment equilibrat de la població
en els diferents nuclis de població, per tal d’evitar desequilibris poblacionals excessius i trobar una major harmonia i cohesió entre els nuclis de població.
4.2. Augment de les activitats econòmiques respectuoses amb el medi ambient per tal de seguir aplicant un model de desenvolupament sostenible que segueixi millorant el nivell de la qualitat de vida al municipi.
49
4.2.1. Augment de les activitats econòmiques en el
context d’un desenvolupament sostenible, pel què fa al tipus d’activitats, a l’ocupació del sòl i al respecte al medi ambient, en la línia de les diferents directrius indicades en el punt 8, impulsant noves activitats econòmiques no contaminants i respectuoses amb el medi ambient.
4.3. Millorar l’entorn a partir de la millora de la qualitat mediambiental.
4.3.1.Treballar per millorar el rendiment i la qualitat dels equipaments ambientals del municipi.
4.3.2. Millorar la neteja viària, augmentant els recursos
per millorar la freqüència i la qualitat de la neteja. 4.3.3. Crear una anella verda al voltant del nucli de
Sant Fruitós (puig de Sant Martí, Montpeità, Sant Valentí, El Bosquet, riba del riu d’Or, horts de la Sagrera), i treballar en el manteniment i la creació de zones i espais verds que enllacin diversos punts del municipi entre si i amb altres municipis.
4.3.4. Fomentar l’educació mediambiental i especialment
els hàbits de neteja, com a mecanisme essencial de conscienciació i com a eix bàsic de millora de la qualitat ambiental.
4.3.5. Desenvolupar campanyes de sensibilització
per embrutar menys, en el context d’un programa de suport per la promoció de la minimització i gestió integrada de residus: augment de la
50
recollida selectiva, gestió de contenidors... en el marc del desenvolupament d’una Agenda 21
4.3.6. Elaborar una auditoria ambiental continuada en
el marc d’una Agenda 21 del municipi com a instrument per tal de garantir la màxima qualitat ambiental.
4.3.7. Intensificar el control de la qualitat ambiental del
municipi: control dels purins i les olors, de la contaminació dels rius i torrents, de la contaminació acústica, dels aspectes paisatgístics i de contaminació visual (antenes, xemeneies...), etc. etc.
4.3.8. Conservació i restauració dels espais d’interès
natural del municipi, tal com preveu l’ordenança municipal existent, i, en el marc de l’ordenació urbanística, elaborar un programa de conservació i restauració dels espai d’interès natural de Sant Fruitós, especialment dels cursos fluvials del municipi.
51
SANT FRUITÓS AMB IDENTITAT PRÒPIA, INTEGRADOR I DINÀMIC CULTURALMENT 5. Atendre i invertir en el futur dels santfruitosencs i les santfruitosenques: les noves generacions i els nouvinguts Treballar per millorar l’atenció a la infància i la joventut, com a eina de treball per a l’educació, la cohesió i la implicació de les generacions futures en un projecte de poble ric, jove i engrescador. 5.1. Atenció a la infància i a la joventut. Treballar en les edats més joves -infants i adolescents- per aconseguir una major implicació del jovent. Donar instruments als joves perquè s’organitzin, prenguin la iniciativa i decideixin per ells mateixos.
5.1.1. Millorar l’oferta de serveis i espais propis pels joves: facilitant esplais i centres cogestionats i donant-los instruments perquè s’organitzin, siguin actius i s’integrin i participin més en la vida municipal.
5.1.2. Intentar potenciar l’oferta d’oci de qualitat per a
joves que possibiliti que els joves puguin gaudir del seu temps de lleure en el municipi garantint l’accés a la cultura i a la realització personal.
5.1.3. Desenvolupar un Pla d’Infància i Joventut.
Desenvolupar un Pla Local de Joventut per analitzar en profunditat la realitat dels joves, les seves necessitats i expectatives de futur.
52
5.2. Invertir en Formació/Educació i Inserció laboral per a Joves, considerant com a aspecte bàsic el fet que els joves tinguin al seu abast informació específica del seu interès.
5.2.1. Realitzar programes relacionant Treball, Formació i Educació. Crear una Borsa de Treball Jove, treballant per la inserció sociolaboral dels joves, donant-los una atenció específica: formació específica per a joves...
5.2.2. Potenciar i posar en funcionament el Punt
d’Informació Juvenil de manera que aquest serveixi per centralitzar la informació i l’assessorament i esdevingui un centre de referència pels joves del municipi.
5.2.3. Fomentar i assessorar als emprenedors,
donar instruments per a les autoempreses dels joves (i també a d'altres ciutadans).
5.3. Facilitar la integració dels nouvinguts per tal de permetre’ls la vinculació plena amb la resta de la població del municipi.
5.3.1. Donar cursos i formació per a la integració. Per als nouvinguts, i com a eina d'integrament i de coneixement de la nostra realitat, organitzar cursos de català i castellà, activitats relacionades amb les tradicions locals...
5.3.2. Facilitar la integració dels nouvinguts en les
entitats del municipi per tal que els nouvinguts i les noves generacions participin més en la dinàmica municipal.
53
5.3.3 Donar-los informació del municipi que faciliti el
coneixement del poble i la seva integració: editar documentació , llibrets informatius, carta-dossier de benvinguda als nouvinguts... amb informació sobre entitats, tradicions, serveis, etc.
5.3.4. Desenvolupar una cultura de convivència
compartida, integradora, i oberta a les aportacions dels nous santfruitosencs i santfruitosenques que integri el tarannà dels nouvinguts amb el dels autòctons amb la finalitat d’assolir una integració cohesionadora
6. Un municipi que reforça la seva cultura i identitat Treballar per un municipi dinàmic culturalment i amb una identitat pròpia diferenciada, que cohesioni els diferents nuclis de població del municipi i, alhora, destaqui el seu caràcter propi en relació als altres municipis del seu entorn. 6.1. Potenciar la identitat, els trets i els valors socioculturals propis, potenciant la cohesió interna, a partir de patrons de convivència (drets i deures cívics, tradicions...). Crear una identitat col·lectiva al voltant del sentiment de poble i de la qualitat de vida que reforci un projecte de futur comú i cohesionador.
6.1.1. Defensar els drets i deures cívics de tots els ciutadans del municipi, fent d’aquesta defensa un tret cultural del poble.
6.1.2. Integrar tots els nuclis de població a la identitat
col·lectiva del municipi, augmentar l’equilibri entre els diferents nuclis de població pel que fa a
54
l’activitat cultural. Potenciar l’activitat lúdica i cultural als nous barris, per tal de dinamitzar-los.
6.1.3. Treballar per una societat civil activa i
identificada amb el poble que faci de les seves activitats unes característiques identitàries del municipi.
6.1.4. Potenciar els trets culturals identitaris comuns
del poble que permetin la major cohesió dels seus habitants i la seva implicació en la vida comunitària de manera que es reforci el sentiment de pertinença i l’autoestima col·lectiva.
6.1.5. Vetllar pel teixit del comerç petit i tradicional
com a element de cohesió i de dinamització de la vida municipal cultural i com a element d’identitat i cohesió.
6.2. Potenciar el dinamisme sociocultural, aconseguint que aquest cohesioni la població i sigui font d’autorrealització personal i col·lectiva.
6.2.1. Treballar per augmentar el nombre d’activitats culturals i la participació de la gent.
A. Fomentar l’increment de les activitats de les
entitats i associacions. B. Fomentar l’augment del pes de la cultura als
mitjans de comunicació locals. C. Treballar per una cultura de Participació
Ciutadana, fomentant l’augment de les activitats.
D. Elaborar un Pla Cultural amb l’objectiu de promoure la qualitat de les manifestacions
55
culturals, la planificació de les activitats, i d’una forma racional, segons la demanda, incorporar en el Pla una política específica per als equipaments culturals.
6.2.2. Fomentar la creació d’equipaments i de més
oferta cultural. Potenciar una oferta cultural diversa i atractiva per a tothom.
A. Potenciar la creació artística. B. Desenvolupar una cultura d’observació de l’art. C. Facilitar espais i locals per a les entitats, espais
de relació i de trobada. Construir una “Casa d’entitats”, que actuï com a element clau que serveixi per a dinamitzar la vida cultural i associativa.
D. Millorar els equipaments culturals.
Fixar llocs concrets per al desenvolupament dels diversos actes culturals. Intensificar l’ús d’alguns dels equipaments existents i estudiar el possible ús del Cobert de la Màquina de Batre com a equipament cultural i social. Construir nous equipaments culturals: una nova Biblioteca, un centre per la conservació del patrimoni històricocultural, en funció de les demandes concretes.
56
6.2.3. Millorar la informació i la comunicació cultural.
A. Impulsar i dinamitzar els mitjans de comunicació locals.
B. Donar informació cultural en el Punt d’Informació de l’Ajuntament
C. Millorar la presència municipal d’una manera activa a la xarxa d’Internet, i continuar la tasca de millora de la web municipal amb una actualització periòdica i continuada.
6.3. Recuperar i potenciar el patrimoni històricoartístic i arquitectònic. Recuperar elements arquitectònics i altres elements culturals i artístics, i revitalitzar-los integrant-los en l’oferta turística i cultural. Concretament:
- Sant Benet i el seu entorn. - Paisatge característic. - Patrimoni de barraques de vinya i pedra
seca. - Ermites i restes romàniques (Sant
Valentí, Olzinelles...), i el patrimoni històric.
- Documentació i arxiu tant gràfic com escrit.
- Fons d’art i altres materials d’interès i valor històric.
- Nucli antic, La Sagrera.
57
SANT FRUITÓS AMB BENESTAR I QUALITAT DE VIDA
7. Qualitat de vida per a tothom Millorar el benestar i la qualitat de vida de totes les persones des d’un punt de vista integral, mitjançant l’actuació per donar resposta a les necessitats bàsiques i, a més, a la necessitat de realització personal, garantint que equipaments i serveis vagin adaptant-se a les necessitats d’una població creixent i a unes demandes en continu canvi.
7.1. Seguretat i Protecció Civil
7.1.1 Fomentar un model de policia de proximitat i de servei al ciutadà.
7.1.2. Millorar l’eficàcia i la coordinació dels diferents
cossos de seguretat per garantir un millor servei i percepció de seguretat i eficiència.
7.1.3. Consolidar la coordinació i/o integració
d’alguns serveis de diferents serveis públics: Bombers, Protecció civil, Creu Roja, ADF, i cossos de seguretat.
7.1.4. Estimular les bones conductes ciutadanes i la
solució de conflictes de seguretat ciutadana de forma positiva, augmentant la consciència cívica, la conciliació entre les parts i la integració social. Els cossos de seguretat han de col·laborar en la formació cívica del veïns.
58
7.1.5. Treballar per millorar o augmentar la presència
dels cossos de seguretat per reduir la percepció d’inseguretat ciutadana per part de la població.
7.1.6. Integració en diferents serveis públics, de
forma coordinada des de l’Ajuntament, de professionals i voluntaris, potenciant el voluntariat social, per millorar l’eficiència dels serveis.
7.2. Benestar i Assistència Social
7.2.1. Atendre les necessitats creixents de la gent gran amb els serveis i els equipaments adequats, estudiant les opcions més adequades per donar resposta a l’increment de la demanda.
7.2.2. Potenciar un model d’assistència domiciliària
integral que atengui de forma diferenciada les necessitats específiques de cada col·lectiu: discapacitats, malalts terminals, gent gran...
7.2.3. Ampliar els serveis de benestar social per
atendre els diversos col·lectius que ho necessitin (gent gran, immigrants, dones, persones amb dependència…), garantint-los l’assistència, fomentant el voluntariat social i l’ajut públic per tal que gaudeixin d’una vida digne.
7.2.4. Vetllar per tal de mantenir una bona oferta
d’activitats lúdiques per a la Gent Gran, i oferir una educació i formació específica per aquest col·lectiu, ensenyant-los també “a fer-se grans”.
59
7.2.5. Crear una oferta d’activitats i cursos per a
diferents col·lectius. A. Contemplar una formació adaptada pels
col·lectius amb necessitats específiques. B. Ampliar l’oferta d’activitats de lleure per a
infants: casals, colònies…
7.3. Salut i qualitat de vida
7.3.1. Desenvolupar aquelles actuacions que afavoreixin l’accés de tothom a un habitatge digne, especialment pel que fa als col·lectius amb majors necessitats.
7.3.2. Treballar per adequar unes instal·lacions
sociosanitàries, uns equipaments socials i uns serveis especialitzats adequats a les necessitats de la població prevista pel 2010.
A. Vetllar per adequar el C.A.P. a les necessitats
sanitàries de la població. B. Treballar per aconseguir les especialitats
mèdiques adequades a les necessitats creixents d’una població en augment.
C. Optimitzar l’eficàcia en la informació del C.A.P.,que a l'igual que les altres informacions d’interès públic es podria donar també en el Punt d’Informació de l’Ajuntament.
D. Adequar els serveis socials municipals (assistent social, treballadors familiars, Educadora social...), tant quantitativament com qualitativa, a les noves necessitats que sorgeixen derivades del creixement de població i de la millora de la qualitat de vida.
60
7.4. Esport
7.4.1. Treballar l’esport a tres nivells: lleure esportiu, esport de base i de competició, per tal de garantir que tothom tingui accés a diferents tipus d’esport segons les seves necessitats i desigs.
A. Augmentar l’oferta esportiva. B. Crear espais per a la pràctica del lleure esportiu
i de l’ esport.
7.4.2. Treballar per crear i mantenir uns bons equipaments esportius i consolidar una bona oferta d’activitats esportives.
A. Impulsar la construcció dels nous equipaments
esportius que responguin a les necessitats de la població.
B. Vetllar per una gestió i un manteniment adequat dels equipaments existents.
C Intensificar l’aprofitament dels equipaments escolars, esportius i culturals per a desenvolupar activitats de lleure fora d’horaris o en períodes de vacances.
61
7.5. Educació, ocupació i noves tecnologies.
7.5.1. Desenvolupar una oferta d’ensenyament no reglada completa i integrada, garantint que els equipaments i l’oferta educativa donin resposta a les necessitats del municipi en un escenari de creixement.
7.5.2. Crear un centre de formació/informació/ borsa de treball que faci d'intermedi entre la demanda i l’oferta del mercat de treball i les opcions de formació ocupacional, tal com s’indica el en punt 5.2.1.
7.5.3. Potenciar l’accés públic a les noves
tecnologies, donant accés a Internet a tothom que ho vulgui en llocs públics: Biblioteca; facilitar adreces electròniques a la població...
62
SANT FRUITÓS: DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL EN EL CONTEXT COMARCAL I REGIONAL
8. Un desenvolupament econòmic sostingut del propi teixit econòmic i amb uns sectors productius més equilibrats Consolidar i millorar el model econòmic actual reforçant tant el sector secundari com el terciari, promovent i vetllant per la diversificació i l'equilibri dels sectors econòmics (a partir dels recursos propis diferencials) per generar sinèrgies positives pel municipi. 8.1. Potenciar el teixit terciari
8.1.1. Dinamitzar el comerç i els serveis locals per tal de potenciar el sector terciari i aconseguir un model sostenible de desenvolupament econòmic més equilibrat entre sectors.
A. Buscar sinèrgies amb l’activitat turística, l’oferta
d’oci, i de restauració i amb el teixit associatiu.
B. Desenvolupar campanyes d’informació i de promoció del comerç.
C. Estudiar nous sistemes d’ajuts directes o indirectes i seguir amb els existents.
D. Preveure i impulsar l’activitat comercial als nous barris per tal d'afavorir la vitalitat dels mateixos.
E. Vetllar per aconseguir una oferta comercial equilibrada, que complementi el model comercial tradicional del centre amb la nova oferta comercial.
63
8.1.2. Desenvolupament turístic (veure punt 9)
8.1.3 Potenciar i treballar per la implantació d’activitats econòmiques qualificades, serveis d’alt valor afegit, i serveis específics diferencials, aprofitant els avantatges competitius que suposa la situació geoestratègica del municipi.
A- Estudiar la creació de diferents infrastructures,
serveis i equipaments logístics que, buscant sinèrgies amb l’estructura productiva del municipi i, en especial, del teixit industrial, puguin generar creixement econòmic en l’àmbit de la logística.
B- Potenciar un punt d’informació turística municipal a Sant Benet i/o al nucli urbà i una senyalització específica que reforci l’explotació de les activitats i serveis turístics.
8.2. Reforçar el teixit secundari
8.2.1 Gestionar correctament l’oferta de sòl industrial com a factor clau de desenvolupament i atracció per a la implantació industrial.
A. Aprofitar el fet que Sant Fruitós té la reserva de sòl industrial més important del Bages amb una centralitat i accessibilitat molt bones que faciliten la ubicació industrial al municipi.
64
B. Millorar l’oferta del sòl industrial no urbanitzat amb l’objectiu d’atraure inversions al municipi mitjançant la implantació de nous establiments industrials.
C. Promoure i prioritzar, especialment, la ubicació d’empreses tecnològicament avançades: crear un Parc Tecnològic.
D. Gestionar correctament l’oferta de sòl industrial del municipi, mitjançant la dedicació de serveis tècnics municipals per adequar i urbanitzar sòl industrial mitjançant una gestió urbanística eficaç que permeti la consolidació i l’adequació del sòl industrial a les necessitats industrials.
E. Millorar la dotació de serveis, d’infrastructures i de suport tècnic per a la indústria des del municipi.
8.2.2. Treballar per consolidar un model industrial equilibrat i sostenible, ambientalitzant les característiques del sector i buscant un major equilibri entre subsectors industrials. A. Diversificar la indústria. El sector industrial
majoritari és el del metall, potenciar l’augment i la importància relativa d’altres subsectors com l’alimentari o el del moble que ja apunten un creixement relatiu.
B. Potenciar la diversificació del propi subsector del metall.
C. Potenciar la indústria pròpia del municipi:
potenciar les indústries que ja estan en funcionament, empreses d’emprenedors i emprenedores locals.
65
8.3. Preservar el teixit primari
8.3.1. Treballar perquè no desaparegui el teixit primari: preservant camps i conreus, diversificant cultius, augmentant el rendiment agrícola, valorant el seu valor paisatgístic...
8.3.2. Potenciar des del municipi un tipus de
productes –“productes estratègics” i denominacions d’origen- que estableixin una sinèrgia positiva entre el sector primari, el comerç i el turisme, aprofitant l’important actiu que suposa Sant Benet. Crear un producte referent, específic i identificatiu de Sant Fruitós.
8.3.3. Gestionar i vetllar per la prevenció dels
impactes ambientals del sector: gestió de purins, evitar la pèrdua de qualitat del sòl...
8.4. Aplicar mesures per potenciar els recursos propis.
A. Donar suport als emprenedors locals. B. Vetllar per l’especialització dels serveis. C. Potenciar els serveis que aportin més valor afegit.
66
9. Sant Benet, el patrimoni historicoartístic i el turisme cultural Apostar per Sant Benet --com a element catalitzador-- i pel turisme i l’oferta ludicocultural com a factor estratègic de desenvolupament, de singularitat i d’identitat del municipi, i com a sector econòmic emergent i complementari del model econòmic actual. 9.1. Crear una oferta de turisme ludicocultural que esdevingui el recurs per un nou motor econòmic pel municipi: el turisme.
9.1.1 Desenvolupar el Pla Especial i el Pla Director de Sant Benet, convertint el monestir i l’espai del seu voltant en un centre ludicocultural.
9.1.2 Crear rutes artístiques, històriques,
gastronòmiques complementàries a l’oferta de Sant Benet. Cal doncs, crear una bona oferta complementària, la gent quan vagi o torni de Sant Benet passarà per Sant Fruitós i si no hi ha oferta o no és prou atractiva triarà altres destinacions d’oci i consum. Estudiar possibles rutes turístiques que tinguin com a principal element de referència Sant Benet:
• ruta de les Valls del Montcau • ruta per les colònies del Llobregat • ruta del romànic • ruta del vi
67
• Crear altres rutes a partir d’altres elements romànics o d’interès històric del municipi i crear una ruta integral, buscant vincles històrics amb Sant Benet-, una explotació turisticocultural, tal com s’indica en el punt 6.3.
9.1.3 Estudiar les possibilitats de desenvolupar una
oferta d’esports d’aventura/familiars al parc fluvial, que sigui complementària a les altres ofertes turístiques.
9.1.4 Crear informació i fer promoció turística des
del Consorci de les Valls del Montcau fent d’aquest un servei turístic des d’on gestionar i coordinar serveis turístics, donar informació i fer màrqueting específic sobre Sant Benet (llibres, samarretes...)
9.1.5 Promocionar Sant Benet i integrar-lo en ofertes
turístiques més àmplies: amb els “monestirs de la Catalunya Central”, amb la pròpia oferta turística de tot el municipi de Sant Fruitós, amb l’oferta turística de les Valls del Montcau, amb l’oferta turística de la comarca...
9.2. Buscar sinèrgies per crear riquesa i valor afegit al municipi
9.2.1. Crear major informació i augmentar la
promoció per donar a conèixer Sant Benet i el potencial del projecte per a la cultura, el turisme i l’activitat econòmica del municipi.
68
9.2.2. Estudiar l’elaboració d’un Pla de senyalització i
de comunicació adequats per garantir el màxim protagonisme de Sant Fruitós en el desenvolupament de Sant Benet. Estudiar la possibilitat d’elaborar un Pla de Comunicació que potenciï l’impacte i la relació entre Sant Fruitós de Bages i Sant Benet.
9.2.3. Estudiar la creació d’una marca registrada de
qualitat “Sant Benet / Sant Fruitós” que identifiqui diferents recursos i productes turístics.
9.2.4. Crear un centre d’informació turística al
municipi que sigui un servei dinamitzador i integrador de tota l’oferta turística municipal, tal com s’indica en el punt 9.1.2.
9.2.5. Prioritzar les actuacions que es facin des de
l’Ajuntament amb l’objectiu de dinamitzar el projecte de Sant Benet, especialment en les iniciatives que donin a conèixer el projecte a la població, fent una tasca pedagògica en la línia de treballar per mostrar que serà un servei i un espai d’ús públic, estudiant la possible col·laboració entre Caixa Manresa i l’Ajuntament de Sant Fruitós mitjançat un conveni mutu
A. Crear campanyes, informació i publicitat. B. Crear una comissió Sant Fruitós / Sant Benet
integrada per l’Ajuntament i per representants del teixit socioeconòmic i cultural del municipi que permeti a la societat civil participar en el desenvolupament del projecte i afavoreixi el màxim benefici pel municipi.
69
SANT FRUITÓS: UN AJUNTAMENT AL SERVEI DELS SEUS CIUTADANS I CIUTADANES 10 L’Ajuntament: referent i dinamitzador L’Ajuntament i la gestió municipal han d’esdevenir, cada vegada més, un element central de dinamització i d’impuls de l’activitat del teixit cívic, d’iniciatives econòmiques i, en general, de la vida municipal. Apropant-se i servint al ciutadà, sent el centre de referència en informació i atenció, donant suport, impulsant iniciatives i implicant els ciutadans i ciutadanes en una dinàmica de reciprocitat constructiva. L’Ajuntament ha de ser el motor democràtic, d’implicació i participació ciutadana. 10.1. Reforçar el paper de l’Ajuntament en la informació municipal i la dinamització de les iniciatives i del teixit econòmic, social i civicocultural.
10.1.1. Dinamitzar socioculturalment el teixit social, sent el promotor principal de la vida cultural del municipi.
10.1.2. Donar serveis de promoció econòmica, fomentar
l’esperit emprenedor, donar suport de diferents tipus a les empreses del municipi.
10.1.3. Informar de la vida i de realitat municipal,
augmentant la freqüència i la qualitat de la comunicació amb la població:
70
A. Realitzar un Pla Integral de Comunicació i Informació.
B. Optimitzar la informació municipal a través del butlletí d’informació municipal i crear noves vies d’informació: tríptics informatius, cartells informatius...
C. Potenciació del Punt d’Informació de l’Ajuntament.
10.2 Vetllar per l’excel·lència dels serveis d’atenció al públic i de la gestió administrativa de l’Ajuntament.
10.2.1. Gestionar els serveis públics municipals adequant-se constantment a les necessitats ciutadanes. Gestió del serveis públics municipals de forma eficient, adaptant-se als canvis, les necessitats i característiques dels serveis públics que desitgen els habitants del municipi.
10.2.2. Augmentar l’eficiència dels serveis
d’informació i atenció al públic:
o Agilitzar els tràmits i les gestions. o Crear una “finestreta única”. o Millorar la coordinació i la comunicació entre
els serveis de l’ajuntament, per millorar la informació i el servei al ciutadà.
o Aplicar les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) als serveis municipals i gestions municipals
71
10.3. Participació ciutadana i implicació democràtica
10.3.1. Potenciar la participació ciutadana des de l’Ajuntament. Estudiar diferents opcions per a fomentar la participació ciutadana.
10.3.2. L’Ajuntament estarà obert als suggeriments de la
població, establint els mecanismes de comunicació adients i buscant la millora de l’administració pública i de les seves activitats. 10.3.3. Potenciar tant el voluntariat estable i social,
com l’ocasional de protecció civil.
A. Augmentant la col·laboració entre professionals de l’ administració pública i voluntaris.
B. Creant la figura de coordinador del voluntariat i protecció civil a nivell municipal.
Professionalitzar els perfils de voluntariat amb més responsabilitats. 10.3.4. Crear una Oficina de seguiment del Pla
Estratègic, on els ciutadans puguin seguir participant en la implamentació del Pla.
72
5. ELS PARTICIPANTS 5.1. Entitats
ENTITATS A.M.P.A. CEIP MN.GIBERT A.S.F.E. A.V.V. LA NATURA A.V.V. LA ROSALEDA A.V.V. LES BRUCARDES A.V.V. PINEDA DE BAGES A.V.V. TORROELLA DE BAIX AGRUPACIÓ CORAL SANT FRUITOS AGRUPACIÓ DE GENT GRAN AMICS DEL MOTOR AMPA IES GERBERT D'AURILLAC ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS ASSOCIACIÓ DE MÚSICA CLÀSSICA ASSOCIACIÓ RADIOCONTROL T. DE BAIX BIBLIOTECA PÚBLICA CASINO FAMILIAR CEIP MONSENYOR GIBERT CLUB B.T.T. SANT FRUITÓS CLUB HIPIC SANT FRUITÓS COL.LECTIU RECERCA HISTÒRICA COL.LEGI PAIDOS - JUNTA D'ESPORTS COLLA DE GRALLERS COLLA GEGANTERA COLLA SARDANISTA FLAMA DEL BAGES COMISSIÓ FESTES GRAL. PRIM COMISSIO DE REIS COMISSIÓ FESTES CARRER NOU COMISSIO FIRANTIC CONSELL PARROQUIAL PASTORAL COOP. ENSENYAMENT PAIDOS CREU ROJA SANT FRUITÓS-NAVARCLES EL CAU DE LA GUINEU FUTBOL CLUB FRUITOSENC GOS BLANC - GAT I GOS GRUP EXCURSIONISTA POSA'T EnMARXAIES GERBERT D'AURILLAC MIJAC L'ESTEL AMIC PENYA BLAUGRANA SANT FRUITOS RADIO SANT FRUITÓS SETMANARI MONTPEITÀ
73
5.2. Ciutadans PARTICIPANTS ARTUR ADRIÀ NÚRIA ALBERT BOSCH EMILI ÁLVAREZ TORRES JORDI AMBLÀS MAS MANEL ARAIZ HERNÁNDEZ DAMIÀ ARANDA MARTINEZ SEBASTIÀ AYALA FAURE ÒSCAR BERNAT GALVÉ M. ALBA BIOSCA SELGA IGNASI BOTIFOLL ALTIMIRAS SILVIA BRANSULEA PORTA ROSA BRUCART PRAT JOAN CAMÍ BIANYA ANNA CAMPRUBÍ FORNELLS FÈLIX CAMPRUBÍ SANTAMANS ELVIRA CANAL CASALS VALENTÍ CANIVELL CRIADO JESÚS CAPDEVILA GONZÁLEZ ANNABEL CARREÑO MORENO NEUS CARRERA ARGELÉS MARIA CARRERA PORREDON RAMON CARRES BORRÀS JOSEP RAMON CASAS COLLDERAM JAUME CASALS I MAURI JAUME CATOT CLUSELLA JOSEP Mª CREUS I BADAL JOAN CREUS GARCIA MARTA COTS MASFERRER MIQUEL CORCOLES ARAGONES BLAS CORTES SERRANO RAMON CULLERÉS TORREMORELL MARIA DIAZ PÀMIAS LLUIS DUARRI BESA CATHY D’HAENE RUHLAND JOSEP MARIA ESQUIUS PRAT ROSER ESCALÉ RIERA MONTSERRAT FARRES CONXITA FENOY ZAPATA M. TERESA FORNER BONVEHI MONTSERRAT FONT BERENGUERAS ANNA FRANQUESA AMADOR JOAN GALLEGO MARTÍNEZ JONHATHAN GARCIA FERNÁNDEZ VICTOR GARCIA SUBIRÀ MARIA GELABERT TAÑA SANTIAGO GONZALEZ CASTELLANO ROGER GRANDIA BORRAS JAUME GRANDIA CORTINA J. BENET GUTIÉRREZ GRIÑO JOSEP GUTIERREZ ROSER HERNÁNDEZ MARTINEZ JOAN LOMEÑA CORRAL DAVID A. LÓPEZ MARTÍ JOAQUIM LÓPEZ SANCHEZ JUAN LÓPEZ DE LOS MOZOS M.ANGELS LLADÓS TORRENT
74
AGUSTÍ MASSANA SANTAMARIA ANA MÉNDEZ HONTECILLAS MARINA MÉNDEZ HONTECILLAS JOSEP MENSA FERRER CARLOS MIRALLES BERNAL JOSEP MARIA MOLINA MILLS ALBA MONCUNILL CLUSELLAS JORDI NAVARRO TORNER ANTONI PASCUAL GRAELLS DAVID PINTÓ SALLES JAUME PLANS OCANA NURIA PLANAS PURTÍ JORDI PLANELL HERNÁNDEZ XAVIER PONS CAMPS PILAR PURTI SORS XAVIER RACERO ESQUIUS JOSEP RAFART CORTES LLIBERTAT REY VAZQUEZ EMILIA RIERA VIDAL JESÚS RUIZ SOJO IGNASI SALA GUITART ROSA SANFELIU SALA OLGA SOLÉ BARBÉ JOSEFINA SUBIRANA MASFRET MANEL VALL PUIG ANNA VIDAL CASTELLÓ XAVIER VILA PURTÍ ALBERT VILAJUANA ESPAÑOL J.VILANOVA SAGUÉS SILVIA VILASECA AMAT MONTSERRAT VIU BRUCH
