PRIMERA FILAEsports Icult Gent Televisió

Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat 30 DE MAIG DEL 2012 53DIMECRES

MESSI, PEP I TITOEl 10 trenca el seu silenci a l’Argentina per analitzar el present i el futur del Barça. r P. 54 i 55

vinyetes per la memòria històrica

El dibuixant italià, autor de ‘No passaran!’, brinda dues pàgines inèdites que es van publicar amb motiu de

la Fira del Llibre de Torí. Un home parla davant la tomba del seu avi, rescatat de la fossa comuna 70 anys

després. «Conèixer el passat ajuda a entendre el present», declara Giardino. (continuarà) a la pàgina 60

iCULT

Connexió a internet: http://www.elperiodico.catDIMECRES

60 30 DE MAIG DEL 2012

Relat gràfic inèdit a Espanya de l’autor de ‘¡No passaran!’

La guerra civil, segons Giardino3El dibuixant italià homenatja a EL PERIÓDICO les víctimes de les fosses del silenci

ANNA ABELLABARCELONA

Un consell: si encara no ho heu fet, retrocediu unes quantes pàgines, fins a la portada de Primera fila, i

llegiu l’inici de la historieta del di-buixant italià Vittorio Giardino (Bo-lonya, 1946) que acaba en les vinye-tes que acompanyen aquestes línies. Aquest breu i emotiu relat gràfic in-èdit, titulat ¡Oblidar mai!, transcorre al cementiri d’un petit poble català. Allà, un nét parla davant la tomba del seu avi, les restes del qual han es-tat identificades després de 70 anys d’anonimat en una fossa comuna de la guerra civil espanyola. És un homenatge a la memòria històrica i als que no es van doblegar, que l’au-tor de ¡No passaran! (Norma), popular trilogia ambientada a la Catalunya a punt de caure en mans franquistes, desitjava que es publiqués a Espanya i que ha volgut cedir en exclusiva a EL PERIÓDICO. Giardino, que respon per telèfon des de Bolonya amb la seva habitual simpatia, explica que aquest relat va sorgir a proposta del Corriere della Se-ra, que la va publicar fa uns dies, amb motiu de la Fira del Llibre de Torí (del 10 al 14 maig), on Espanya era el pa-ís convidat. «Vaig buscar una histò-ria que connectés passat i present. Una història antiga que parlés també d’avui perquè la guerra civil segueix estant molt present. Crec que totes les famílies espanyoles, republicanes o franquistes, van tenir algun mort o un record que les ha marcat».

LES FOSSES / I, com que «la majoria d’italians no coneix la llei de memò-ria històrica que va aprovar Espanya el 2007 ni el que va passar amb Gar-zón», la va acompanyar d’un breu text: «Explicava que la llei preveu el reconeixement de les víctimes de la guerra i la dictadura, la reobertura de fosses i l’eliminació dels símbols franquistes d’edificis i carrers. I que les tombes de milers de caiguts repu-blicans no han estat reconegudes». –«Venjar-se poc, perdonar molt, obli-dar mai», ¿és el missatge?–Sí. És una frase que li vaig robar a un col·lega que la deia sovint, enca-ra que crec que no era seva. Ell va mo-rir i la vaig fer meva. I és aplicable a la guerra civil i a altres guerres, com la que entre el 1943 i el 1945 hi va haver a Itàlia. Va ser una guerra ci-vil que no es coneix gaire perquè va quedar a l’ombra de la segona guer-ra mundial. Va ser entre feixistes i

Passa a la pàgina següent

El relat ‘¡Oblidar mai!’ ve de la pàgina 53.

llibres 30 DE MAIG DEL 2012 61DIMECRES

LLL

Vegeu la doble pàgina de Giardino i vinyetes sobre Barcelona de ‘No passaran’ a e-periodico.cat

antifeixistes i això la va fer molt si-milar a l’espanyola.

Un conflicte que ha treballat a fons: ¡No passaran! –Norma en va edi-tar a finals d’any una luxosa edi-ció integral en català i en castellà– pertany a la sèrie protagonitzada per Max Fridman, el seu àlter ego, un agent jueu a l’Europa dels anys 30 i excombatent de les Brigades Interna-cionals. En aquesta aventura torna a una Catalunya amb el Front de l’Ebre a punt de caure i una Barcelona bom-bardejada per Franco. –¿I el seu interès per la guerra civil? –M’interessa la història en general perquè conèixer el passat ajuda a en-tendre el present i a construir el fu-tur. I la guerra civil va portar molts canvis en poc temps. Espanya es va convertir en una dictadura i la guer-ra civil va ser un assaig general de la segona guerra mundial.

–Aquí, i a ¡No passaran!, rendeix tri-but als que no es van doblegar, i van dir «vençuts sí, rendits mai». –A molts dels que anaven a ser afuse-llats, abans se’ls obligava a cavar la seva pròpia fossa. Crec que si em pas-sés a mi, em rebel·laria i em negaria a fer-ho, com ells. I recordo una his-tòria de quan els republicans traves-saven la frontera cap a França bruts i esparracats i un guàrdia francès se’n va riure. Un espanyol li va dir: «Nosaltres hem resistit tres anys pe-rò vostès no aguantarien ni tres me-sos», i és el que els va passar poc des-prés, quan no van poder aturar la invasió nazi. La resistència republi-cana va ser admirable».

LA SARDANA / Enamorat de Barcelona –«el que resulta difícil és no estimar-la»–, Giardino la retrata al detall a ¡No passaran!, del Gòtic a l’Eixample i al Parc Güell. «Vaig voler posar una es-cena al Mercat de Sant Antoni dels diumenges –apunta–. Sempre que hi vaig em gasto molt en llibres. ¡Un mercat només de llibres és fantàstic!». Però no es queda en la postal i llança frases com «Aquí tots parlen en cata-là» o una sardana «és més que un ball per als catalans»: «Sé per amics de la importància d’aquests llaços cultu-rals i sé que amb Franco el català i al-tres símbols de la identitat catalana van ser prohibits». Quan acabi la seva sèrie de Jonas Fink, sobre la Praga dels anys 50, ja té apunts per reprendre Max Frid-man. Aquesta vegada, a l’Europa de la segona guerra mundial. H

«La resistència dels republicans davant l’avanç franquista va ser admirable», elogia el dibuixant italià

Ve de la pàgina anterior

BARCELONA 3 A dalt, avions italians sobre l’Eixample, a ‘¡No passaran!’. A sota, el passeig de Gràcia poc abans de ser bombardejat.

ÀLTER EGO 3Giardino, el 2008 al Saló del Còmic de Barcelona, amb el seu personatge davant la Casa Batlló.

ALBERT BERTRAN

N o sé a vostès, però tenint en compte l’atmosfera d’hecatombe en què ens

hem deixat ficar, ja no hi ha res que em sorprengui gaire. Per exemple, ¿què em diuen de la discreta notícia, a penes divul-gada, que, després d’un altre im-provisat capritx del nostre bri-llant Govern, s’hagi decretat a la callada un enèsim reial de-cret, publicat amb inusitada ce-leritat al BOE, segons el qual es modifica la legislació perquè De-fensa actuï com a intermediari en les operacions entre els paï-sos estrangers que compren ar-mes a Espanya? Sabíem que a Es-panya es fabricaven armes i que els seus fabricants les venien pel món com qualsevol persona fi-cada en aquest fosc comerç. Pe-rò és una cosa nova que, a partir d’ara, aquest passi a ser en rea-litat una tasca exclusiva de l’Es-tat espanyol pel que sembla amb l’argument que, entre altres mo-tius, es busca, segons la breu no-tícia, «afrontar així les carènci-es advertides en el sector indus-trial de la defensa (...), l’augment de la demanda internacional en matèria de defensa [i] la creixent

competència internacional...». De manera que, per si no n’hi ha-gués prou, ¡ens han convertit de la nit al dia a tots els espanyolets no només en inversors i fabri-cants, sinó en traficants d’armes! I nosaltres, aquí, al·lucinats. Què volen que els digui: se’m regira l’estómac al sentir-me uti-litzada i, a la vegada, totalment impotent davant d’una vilesa com aquesta de la qual, a més a més, el Govern se serveix per justi-ficar-se i acreditar així els motius que l’han impulsat a promou-re el maleït decret: tots sabem –¿o no?– què significa en reali-tat «una creixent demanda inter-nacional d’armes»; tots sabem –¿o no?– que com més conflic-tes bèl·lics, millor ens anirà sens dubte el negoci de les armes. Al-guns argumenten en el seu des-càrrec que, de totes maneres, si no ho féssim nosaltres, ho farien altres. ¿De manera que ja hem ar-ribat al punt d’admetre-ho tot, sense que alguns almenys pu-guem cridar al món la nostra va-na resistència i, al límit, la nostra ira inútil? H

El crit

BEATRIZ

De Moura

En l’atmosfera d’hecatombe en què estem ja no em sorprèn res

deesi

DIRECTORA EDITORIAL DE TUSQUETS

Vittorio Giardino«A molts dels que anaven a afusellar els feien cavar la seva pròpia tomba. Si em passés a mi, crec que també em rebel·laria»

«Sé que el català i els símbols d’identitat catalans van ser prohibits per Franco. Aquests llaços culturals són molt importants»

«M’interessa la història en general perquè conèixer el passat ajuda a entendre el present i a construir el futur»