Premisal’Excel·lènciaProfessional: l’esforç dels metges en ...#143 Gener 2015 24 Document...

48
#143 Gener 2015 www.comb.cat 24 Document col·legial sobre les llistes d’espera 15 La saturació en els serveis d’urgències a debat 9 La Junta demana al president Mas més recursos per fer front a la paga extra 2015 Premis a l’Excel·lència Professional: l’esforç dels metges en defensa del sistema de salut

Transcript of Premisal’Excel·lènciaProfessional: l’esforç dels metges en ...#143 Gener 2015 24 Document...

  • #143Gener 2015

    www.comb.cat

    24Document col·legialsobre les llistes d’espera

    15La saturació en els serveisd’urgències a debat

    9La Junta demana alpresident Mas més recursosper fer front a la paga extra 2015

    Premis a l’Excel·lència Professional:l’esforç dels metges en defensadel sistema de salut

  • Guardonats Premis a l’Excel·lència Professional 2014

    AbelMartínez Mejias

    EulàliaMasachs Fatjó

    ManelMata Cases

    ManuelMatas Docampo

    NúriaMontellà Jordana

    MariusMorlans Molina

    CarlesOrta Sagalàs

    PilarRoura Olmeda

    ManelSánchez Pérez

    ManuelSans Segarra

    JordiSolsona Martínez

    JordiSunyer Deu

    M. PilarVarela Perez

    Jose MariaVerdu Rotellar

    Josep ÀngelBosch Gil

    Josep MariaCanudas Rovira

    RicardCervera Segura

    TeresaCheca i Ruiz

    RamonCiurana Misol

    AndreaCorominas Roura

    PereCulell Oliveras

    ModestGarcia Moll

    MontseGavagnach Bellsola

    MontserratGiménez Pérez

    LauraGómez i Orgillés

    Josep AntoniGutierrez Rincon

    ElisendaFlorensa Claramunt

    RoserGarcia Guasch

    MariaAlberto Marcús

    LuisAliaga Font

    JordiAlmirall Pujol

    MiquelAranda Sanchez

    JavierAriza Cardenal

    JoanAzemar Mallard

    FernandoAzpiroz Vidaur

  • PREMIS AL’EXCEL·

    LÈNCIA

    PROFESSIONAL 20

    14

    Equips assistencials

    eaP La Gavarra

    Servei de cardiologia de l’Hospital Universitari vall d’Hebron

    Servei de cirurgia General consorci Sanitari del maresme

    Servei de Pediatria de l’Hospital Quiron Dexeus

    Francisco JavierPeligro adarve

    Joan manelPérez-castejón Garrote

    JordiPou Fernandez

    Josep antoniPujante i conesa

    miquel vidalDomínguez

    rosaDinarès Solà

    mariaesteve comas

    ramonestruch riba

    montserratFarrús Palou

    Francesca elizabethLynd Parkin

    andrésmarco mouriño

    rosarioJiménez Leal

    xavierLeón i vintró

    FrancescBosch albareda

    JaumeBenavent areu

    ana mariaBertolín arnau

    LluisBianchi cardona

  • 28

    7 Opinió i anàlisiEls valors de la professiói el metge del futur

    8 PresentacióMetges i metgesses excel·lents

    9 ProfessióReunió de treball de la Juntade Govern amb el presidentMas a la seu del COMB

    10 Posició davant la crisiMés recursos per al sistemasanitari, augment salarialper als metges i convenimèdic

    12 A fonsSeguretat Clínica:investigar per prevenir

    15 La qüestióLa saturació als serveisd’urgències d’hospitals enel sector públic: què falla alsistema i quines solucionshi ha?

    16 Activitat col·legial18 Crònica

    Premis a l’Excel·lènciaProfessional 2014

    21 Informació col·legial –Comissió de DeontologiaNotes de la Comissió deDeontologia

    El Model d’Atenció ala Cronicitat Avançada.Aspectes ètics i deontològics

    22 La Junta informaL’Assemblea deCompromissaris aprovael pressupost per al 2015amb més del 80% dels vots

    24 Document de posicióLes llistes d’espera

    26 Revista de premsa27 Dossier

    La preparació per a lajubilació dels metges imetgesses

    28 Tema de debatCom afronta el metge lajubilació

    30 Seccions col·legials ijuntes comarcals

    32 Obituaris33 Informació col·legial

    Disponibles els diplomesd’assistència als actes delCOMB

    Entra en funcionamentel Butlletí d’AlertesFarmacològiques

    34 Cultura i societatEl 2015, any Dr. IgnasiBarraquer i homenatge al’oftalmologia catalana

    36 Petits anuncis39 Grup MED

    Com pot un professionalprotegir-se davant d’unapossible incapacitat?

    Com afecta la reformafiscal als professionals?

    42 Innovació i tecnologiaMedicina i robòtica: unanova sinergia

    Entrevista a Antonio M.de Lacy

    44 Consultori terminològic

    Sumari

    Segueix-nos a:https://twitter.com/COMBarcelona

    Segueix-nos a:facebook.comb.cat

    Més informació:www.comb.catrevista.comb.cat

    Accedeix al nostre blog:http://blogcomb.cat/

    #143Gener 2015

    18

    35

    revista del 5

    15

  • revista del 7

    Opinió i anàlisi

    Junta dE GOvErn dEl COMB: President Jaume Padrós i Selma vicepresidenta 1a Elvira Bisbe Vives vicepresident 2n Jaume Sellarès i Sallas Secretari Gustavo A. TolchinskyWiesen vicesecretari Josep Maria Benet i Martí tresorer Lluís Esteve i Balagué vocals Magda Campins i Martí, Ramon Torné i Escasany, Magdalena Bundó i Vidiella, Àngels Escorselli Mañosa, Adriana Bataller i Bassols, Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon, Anna Carreres i Molas, Antoni Iruela López, Anna Olivé i Torralba vocals suplents Jaume Roigé i Sole,Antoni Trilla i Garcia, Mireia Sans i Corrales, Lurdes Alonso i Vallès, Àngels López i Pol

    Els valors de la professiói el metge del futurEl tancament de l’any sempre és un bon moment per reflexionar sobre el que ha passat elsúltims mesos i planificar millor els que vindran. En aquest sentit, i en un entorn de restricciópressupostària com el que travessem, cal destacar que si la qualitat assistencial no s’haressentit ha estat pel compromís ètic dels professionals que conformen —i conformem—el sistema sanitari públic que, històricament, ha estat un model a seguir. Com podreu veurea la pàgina 9, aquest va ser un dels temes que es van tractar en la visita del president ArturMas a la seu del Col·legi.

    A finals de l’any que acabem de tancar, i com cada any, el Col·legi ha lliurat els Premis al’Excel·lència, reconeixent així metges i metgesses que exerceixen la professió des del’honestedat, el compromís i la integritat. És un acte festiu, el més important que celebrala institució, però que respira un component d’autoafirmació de la nostra professió i delsvalors que li són propis, tot i que no exclusius.

    En fer aquest reconeixement, estem definint com ha de ser el metge que volem, i aixòté especial significat en el moment que vivim, ple d’incerteses i amenaces. És gràcies alssacrificis individuals que hem pogut seguir atenent els nostres pacients i, encara que nosigui la situació més desitjable, és just reconèixer-la.

    Hem de ser metges i metgesses que tractin malalts, no malalties, comunicadors iempàtics. Hem de ser responsables individualment i socialment, prenent bones decisionsper al malalt i per al sistema, compromesos amb el pacient i, alhora, amb l’organitzaciói el territori on prestem el servei interrelacionant amb els companys d’altres nivellsassistencials i també d’altres àmbits, situant de forma efectiva la persona, el seu entorn iles seves necessitats com a objecte principal de la nostra acció. Hem de ser professionalsvivint a temps complet els valors de la nostra professió, però també salvaguardant elnostre temps necessari de descans, de dedicació a la família o a l’oci, bàsic per al nostreequilibri psicoemocional.

    Aprofito aquest espai, com he fet amb d’altres, per demanar un gran esforç a totes lesparts implicades per seguir endavant i fer possibles acords que permetin avançar cap aun sistema sanitari millor. És el moment de liderar transformacions, sense renunciar a lesjustes reivindicacions que plantegem.

    Fem una aposta de futur esperançadora per una sanitat i una societat que necessiten mésque mai el millor de nosaltres.

    Jaume Padrós i Selma,president del Col·legi de Metges de Barcelona

    “Fem una aposta defutur esperançadoraper una sanitat i una

    societat que necessitenmés que mai el millor

    de nosaltres”

    PD: Per les dates en què ens trobem us emplaço a anar al final de la revista on podeu veure, gràficamenti de forma molt resumida, l’activitat del COMB l’any 2014.

  • 8 revista del

    Presentació

    Metges experts en Epidemiologia iMedicina Tropical van analitzar, el 9de febrer, el maneig de les epidèmiesd’Ebola a l’Àfrica, la situació de l’alertaepidèmica a Espanya i els seus plansde resposta. Diana Pou, metgessadel Servei de Malalties Tropicals,explica les seves experiències en unaentrevista a combTV.

    El vídeo

    Presentem el número 143 de la nostra revista. Un número excel·lent, bàsicamentperquè recull els Premis a l’Excel·lència Professional 2014: l’esforç dels metges endefensa del nostre sistema de salut. Els guardonats, tant individualment com perequips assistencials, representen el bo i millor del que és ser i fer de metge a Catalunya.Enhorabona a tots.

    La revista es fa ressò també de la visita institucional al COMB del Molt HonorablePresident de la Generalitat, acompanyat per l’Honorable Conseller de Salut, que vaservir de nou per mantenir una llarga i profitosa reunió de treball amb els membres dela Junta, tal i com explica el nostre president.

    També hi trobareu altres temes que creiem que poden ser d’interès per a tots nosaltres:la posició dels metges davant la crisi, la seguretat clínica (A fons), la preparació per a lajubilació (Dossier i Tema de Debat), la saturació dels serveis d’urgències (La qüestió), aixícom l’anunci de l’any del doctor Ignasi Barraquer (2015), que inicia un homenatge al’oftalmologia catalana, una de les nostres grans tradicions mèdiques (Cultura i societat).Finalment, assenyalar un comentari sobre el futur de la cirurgia, amb una interessantentrevista al doctor Antonio Maria de Lacy (Innovació i tecnologia).

    Antoni Trilla, vocal de la Junta de Govern del COMB

    Més informació:www.youtube.com/combarcelona

    Metges imetgessesexcel·lents

    “Els guardonats,tant individualment

    com per equipsassistencials,

    representen el boi millor del que ésser i fer de metge

    a Catalunya”

  • Professió

    El passat dia 15 de desembre, el pre-sident, Artur Mas, acompanyat delconseller de Salut, Boi Ruiz, va man-tenir una reunió de treball a la seudel COMB amb la Junta de Govern,

    com a continuació de la trobada que al mesde maig es va fer al Palau de la Generalitat.

    És la primera ocasió en què un presidentde la Generalitat visita la nostra institucióper mantenir una reunió de treball noprotocol·lària. Durant gairebé dues horesvàrem fer arribar al president Mas l’opiniódels metges sobre els diferents temes queafecten la professió i el sistema sanitari engeneral. Va ser una exposició oberta i clarasobre la nostra preocupació pel momentque passa la sanitat pública i privada.

    Respecte a l’organització dels serveis sani-taris, la Junta va fer arribar al president Masel document de posició col·legial sobre lesllistes d’espera (vegeu pàg. 24) i es varentractar els temes relacionats amb el lide-ratge i la participació activa dels metgesen la presa de decisions dels centres i lacoordinació assistencial, fent especial inci-dència en el programa de crònics que estàdesenvolupant el Departament de Salut.En concret, també es va tractar de la neces-sitat d’agilitzar la participació en la presade decisions dels metges en els centres dela xarxa pública, i especialment a l’InstitutCatalà de la Salut, que portaran les deci-

    sions d’organització sobre el pacient i alterritori on es presta el servei. En aquestsentit es va mostrar molt receptiu ambl’anunci de la presentació per part nostrade dos documents de propostes concretesper fer més efectiva aquesta participació,tant per als centres de l’ICS com per a laxarxa pública concertada.

    Pel que fa als pressupostos de Salut, la Juntava manifestar novament la seva preocupa-ció respecte a la disminució de més d’un20% del pressupost en els darrers quatreanys, que ha repercutit sobre les retribu-cions dels professionals i ha suposat unaugment de les càrregues laborals. Pel quefa a l’any 2015, es van explicitar demandesrespecte a la millora retributiva que hauriende ser efectives en el pressupost del go-vern. Vàrem manifestar la necessitat de ga-rantir la paga extra de tots els professionalsdel sistema i retribuir la part variable rela-cionada amb els objectius assolits pels met-ges i equips professionals. El president vareiterar el seu compromís que, per a l’exerci-ci 2015, es pogués recuperar la paga extra.Igualment, vam manifestar la nostra inquie-tud per la precarietat laboral que afectaespecialment els metges més joves i llastala seva progressió professional, i la mancad’inversions en els centres, fet preocupant,que es pot traduir en la disminució de la se-guretat i la qualitat del servei prestat d’acordamb els criteris d’excel·lència que han carac-

    reunió de treball de la Juntade Govern amb el president Masa la seu del COMB

    revista del 9

    “Vàrem manifestar la necessitat de garantir la pagaextra de tots els professionals del sistema i retribuirla part variable relacionada amb els objectiusassolits pels metges i equips professionals. Elpresident va reiterar el seu compromís que, per al’exercici 2015, es pogués recuperar la paga extra”

    teritzat el nostre sistema i que reivindiquemels metges.

    Vam exposar i compartir que ha estat grà-cies a l’esforç de tots els professionals sani-taris que s’ha mantingut la qualitat del ser-vei assistencial.

    La Junta del COMB, com ja ha fet en diver-ses ocasions públicament, va reiterar-li lanecessitat de comptar amb un marc labo-ral propi per als facultatius dels centres sa-nitaris de la xarxa pública.

    A l’últim, la Junta del COMB va agrair i reco-nèixer al president la sensibilitat i el suportdel Departament de Salut en relació ambel Programa d’Atenció Integral al MetgeMalalt.

    Publicat al blog del doctor Jaume Padrós,president del COMB, el 30 de gener de 2015

  • 10 revista del

    Posició davant la crisi

    Més recursos per al sistema sanitari,augment salarial per als metges i conveni mèdic

    gociació amb la indústria farmacèutica perabaratir el cost de la medicina, que oscil·laentre els 25.000 i 75.000 euros per pacient.”

    L’Agència Catalana de Notícies va reco-llir el posicionament de la institució col-legial, que també van ser difoses pel portalde notícies del 324 i a Vilaweb, en el qual esdemanava una estratègia estatal per altractament de la malaltia i que es mantin-guin els principis d’equitat.

    El sistema necessita més recursos11 de desembreEl Col·legi de Metges de Barcelona va ferpúblic un Document de Posició sobre lesllistes d’espera en un context en què el de-bat recurrent sobre les llistes d’espera de lasanitat pública catalana s’ha vist accentuatper l’impacte de les restriccions pressu-postàries.

    En les declaracions que va fer a diver-sos mitjans de comunicació, Jaume Padrós,president del COMB, va reclamar que s’atu-rin les retallades en salut i un paper mésdecisori dels metges en la gestió de les llis-tes d’espera.

    El diari El Periódico, l’11 de desembre de2014, va titular la informació sobre el Docu-ment de Posició pel que fa a les llistes d’es-pera amb “SOS del Col·legi de Metges perles retallades en la sanitat pública”. En lesdeclaracions de Jaume Padrós a El Periódi-co va advertir que “els metges que atenenels centres sanitaris públics, com també lesinstal·lacions i el material tecnològic ambquè treballen, no resistiran durant gairemés temps l’insuficient finançament ac-tual” i va reclamar “un immediat augmentsalarial per als facultatius” i va demanarque “hem de recuperar el nivell adquisitiu i

    El tractament per als malaltsamb hepatitis C19 de generEl Col·legi de Metges de Barcelona (COMB)va fer públic, el passat 19 de gener, un Do-cument de Posició de la Junta de Governsobre el tractament per als malalts ambhepatitis C en el qual demana que es des-envolupi, al més aviat possible, una estra-tègia estatal per al tractament de l’hepati-tis C que tingui en compte els principisd’equitat que caracteritzen el nostre Siste-ma Nacional de Salut.

    Diversos mitjans de comunicació vanrecollir el posicionament del COMB i les de-claracions de Jaume Padrós. Europa Pressva destacar que la institució col·legial vacriticar el Ministeri de Sanitat per derivar ales comunitats autònomes el pagamentdel nou fàrmac contra l’hepatitis en un mo-ment de crisi econòmica i problemes de fi-nançament dels sistemes sanitaris.

    L’agència Efe va assenyalar que la Juntade Govern del COMB demana que “els trac-taments no es vegin condicionats per limi-tacions de finançament” i, així mateix, quees negociï amb la industria farmacèutica elcost-efectivitat que permeti un escalat a labaixa dels preus de mercat dels tracta-ments. En aquest sentit, a l’informatiu 8 aldia de 8tv, Josep Cuní va indicar que elCOMB coincideix amb el govern espanyolen “la proposa d’apostar per la negociacióde la compra d’aquests tractaments a l’àm-bit de la Unió Europea, d’aquesta manera espodria aconseguir una rebaixa en el preu”.

    El Periódico, el 20 de gener, va informarque el document del COMB posa l’accenten la necessitat que sigui el Govern i no pasles comunitats autonòmiques les que esfacin càrrec del cost addicional que repre-sentin els tractaments.

    La Vanguardia es va fer ressò del posicio-nament del COMB. L’edició digital va desta-car que“Padrós ha celebrat la creació del PlaEstratègic Nacional sobre l’hepatitis C perpart del govern, al qual ha reclamat una ne-

    L’informatiu 8 al dia amb Josep Cuní de8tv va informar del Document de Posiciódel COMB sobre el tractament per alsmalalts amb hepatitis C

    19 de gener

    Document deposició del COMB:

    www.comb.cat

  • revista del 11

    Posició davant la crisi

    pressupostari que teníem abans de la crisi;tothom està aguantant però l’escassetat derecursos té un límit”. Padrós va afirmar que“els metges han perdut un 20% dels seussalaris i veuen amb temor i inquietud laperspectiva d’unes retallades indefinides,que no seran suportables”.

    Els diaris El País, El Punt Avui, ABC, DiarioMédico i les versions digitals de La Van-guardia i de l’Ara van informar també so-bre el posicionament de la Junta de Governdel COMB sobre les llistes d’espera en elqual es reclama revisar els 14 procedimentsquirúrgics amb temps de garantia, ja queno sempre són els prioritaris. Així mateix,van ressaltar que els metges demanen “unpaper més decisori en la gestió de les llistesd’espera” i que “la Generalitat clarifiqui iconsensuï amb els professionals els parà-metres per ordenar aquestes llistes”. Tambées reclama “reduir l’excessiva burocratit-zació dels processos” i millorar “la coordi-nació entre nivells assistencials i donar unpaper més rellevant a l’atenció primària”.

    les llistes d’espera10 de desembreLes agències de notícies EFE, Europa Press il’Agència Catalana de Notícies van informarel mateix dia 10 de desembre sobre el po-sicionament del COMB pel que fa a les llis-tes d’espera.

    EFE va destacar que “els metges recla-men poder decidir en la gestió de les llistesd’espera”, tot assenyalant que en el docu-ment es demana que “l’objectiu hauria deser atendre en primer lloc aquells malaltsque, per les seves necessitats clíniques,més ho necessitin” i que cal reduir “l’exces-siva burocratització dels processos” i queels professionals siguin “elements clau dela gestió de les llistes d’espera, amb auto-nomia, informació i els incentius adequatsper poder gestionar correctament”.

    Europa Press va recollir que en el docu-ment es demana “informar més els pa-cients de la seva malaltia” i considera que

    així “s’afavoriria la coresponsabilitat i lagestió de les demores”. També assenyalaque els metges “demanen un esforç a laConselleria de Salut per clarificar els parà-metres d’anàlisi i discussió relatius a les llis-tes d’espera utilitzant instruments prèvia-ment consensuats amb els professionals iels agents implicats amb la màxima trans-parència”.

    Per altra banda, l’Agència Catalana deNotícies va assenyalar que el COMB recla-ma que “s’aturi la disminució dels pressu-postos que fa quatre anys que pateix la sa-nitat pública”i considera que“les retalladesincideixen en inversions dels centres sani-taris, i retribucions dels professionals, unfet que perjudica el funcionament del sis-tema sanitari”.

    En la mateixa data el canal 324, i els in-formatius de Catalunya Ràdio, RAC1 i Rà-

    Declaracions de Jaume Padrós a El Periódico en la presentació del Document de posiciódel COMB sobre les llistes d’espera.

    11 de desembre

    revista del 11

    dio Barcelona de la Cadena SER, es van ferressò del posicionament del COMB en quèes denuncia la incidència sobre les llistesd’espera de les retallades en salut i es de-mana que es clarifiquin els paràmetresd’anàlisi i discussió d’aquestes.

    Conveni mèdic15 de novembreEn el blog del president del passat novem-bre, Jaume Padrós es va referir al convenidel SISCAT, dels centres de la xarxa públicaconcertada, que en aquells moments esta-va en ple procés de negociació, i va ressal-tar que “poder establir un marc de nego-ciació laboral propi dels metges no nomésés necessari i de justícia per als professio-nals, sinó una oportunitat per poder dispo-sar d’una eina per gestionar de maneramés eficient el sector sanitari”.

  • 12 revista del

    A fons

    ÀrEa dE PraXIDr. Josep Arimany i MansoDirector

    unitat de Medicina legal i recerca

    Dra. Esperanza Gómez DuránCap Unitat

    MetgesDr. Jordi Klamburg PujolDr. Josep Benet TravéDr. Carles Sauca Riera

    BecàriaSra. Núria Bantulà

    Servei responsabilitat ProfessionalSra. Emma Galceran GràciaCap de Gestió, Tramitació i Qualitat

    Sra. Gemma MontielCoordinadora en Gestió de Sinistres

    Sra. Linda Peña CasasTramitadora i Atenció al Client

    Sra. Esther Campdepadrós PérezTramitadora i Atenció al Client

    Sra. Anna PallarésSecretaria SRP

    Sra. Mariona Subirana BonaparteCap Gabinet Àrea de Praxi

    AdvocatsSr. Roger Bruguera Villagrasa (Barcelona)Sr. Xavier Molina Cobo (Barcelona)Sr. Julio Núñez Esteban (Barcelona)Sr. Umbert Saigí Ullastre (Barcelona)Sra. Dolors Clos Masó (Barcelona)Sr. Salvador Capdevila Bas (Girona)Sr. Alfredo Rabanal (Girona)Sra. Josefa Soler Pierola (Lleida)Sra. Carmen Buil Martínez (Tarragona)Sr. Jesús Maiso (Tarragona)Sr. Jaime Vizcarro (Tarragona)

    unitat Integral violènciacontra els Metges

    Sr. Miguel A. Gómez AlarcónCap de la Unitat

    AdvocatsSr. Enric Rodríguez Esparza

    Seguretat Clínica:investigar per prevenir

  • La seguretat clínica, entesa com laseguretat dels pacients en l’actemèdic, és una dimensió fona-mental de la qualitat en l’atenciósanitària, que adquireix cada cop

    més rellevància. Per això és una de lesprioritats en les polítiques sanitàries ac-tuals i ho ha de ser també per als col·legisde metges, pel seu paper de garants del’acte mèdic.

    Per treballar en la millora de la seguretatclínica, el principal instrument és l’anàlisimedicolegal dels casos en què s’ha inter-posat una reclamació per presumptes er-rors comesos en la praxi. Aquest tipus d’es-tudi ofereix principalment dos tipus dedades:

    • En primer lloc, dades quantitatives dereclamacions mèdiques segonsl’especialitat.

    • I, en segon lloc, dades qualitatives delsprocediments medicoquirúrgics onsorgeixen aquestes incidències.

    L’estudi d’aquestes dades permet concre-tar l’existència de responsabilitat del facul-tatiu segons cada cas, així com identificarerrors o mals resultats que permetin feruna tasca de prevenció adequada a les in-cidències en cada àrea.

    El model de pòlissa col·lectiva com afont d’estudiEn el cas català, el model d’assegurament deResponsabilitat Civil Mèdica, promogut pelConsell de Col·legis de Metges de Catalunya ique aplega prop de 25.000 assegurats, ofereixuna oportunitat única, pel volum, per estudiarl’origen de les reclamacions i procurar evitarels fets que les originen en un futur.

    És per això que el Servei de Responsabili-tat Professional del COMB, que gestionaaquesta pòlissa, conté una àrea dedicada ala gestió científica del coneixement en ma-tèria de seguretat clínica. La gestió directade l’assegurament des del mateix col·lectiumèdic ha permès desenvolupar un modelenfocat a reforçar la bona praxi dels facul-tatius, responsable amb la societat en la

    Anàlisimedicolegal

    2

    Recullde dades

    3Valoració

    responsabilitatmèdica

    QUANTITAT(segons

    especialitat)

    QUALITAT(com/

    per què?)

    1

    RECLAMACIÓ(per presumptedefecte de praxi

    mèdica)

    MESURES ENSEGURETAT

    CLÍNICA

    45%

    u

    A fons

    revista del 13

    qual exercim, viable econòmicament i sos-tenible en el temps.

    Publicació de les conclusionsi recomanacionsL’anàlisi i la recerca dels casos de reclama-ció, en interacció amb societats científi-ques i universitats, deriva en la redacció depublicacions de recomanacions en matèriade seguretat clínica. Fruit d’aquesta tascal’any 2014 s’ha publicat el llibre Seguridadclínica, reclamaciones por presunto defectode praxis, accessible de manera gratuïta através del web del COMB, que recull elsprincipals resultats derivats dels estudisrealitzats fins ara. L’objectiu és contribuir amillorar l’exercici mèdic a partir de les ex-periències prèvies.

    En aquesta tasca, el Servei de Responsabili-tat Professional compta amb la col·laboracióde diversos professionals de reconegutprestigi, des d’advocats especialistes en dretsanitari a metges pèrits especialistes i met-ges dedicats a la recerca que col·laboren enl’anàlisi dels casos de reclamacions.

    Més informació:www.comb.cat

  • 14 revista del

    u

    A fons

    El doctor César vargas va contactarper primera vegada amb el Servei deResponsabilitat Professional mèdicamitjançant la seva col·laboració com a pèrit enun procediment judicial. En aquella primeraactuació va reconèixer la potencialitat d’unaadequada anàlisi de les reclamacions enmatèria de Seguretat Clínica i va decidiraprofundir en aquesta via de coneixement.El 2014 va publicar un primer treball sobre lesreclamacions en urologia, la seva especialitat,a la revista Medicina Clínica. De la seva anàlisidestaquen les recomanacions que podenobtenir-se en diverses àrees concretes dela urologia, com ara el tractament de lahiperplàsia de pròstata, les vasectomies o eldiagnòstic de la torsió testicular.

    A tall d’exemple, entre d’altres professio-nals col·laboren amb l’SRP del CCMC elsdoctors César Vargas, cap del Serveid’Urologia de l’Hospital de Viladecans ipresident de la Societat Catalana d’Uro-logia, i Guillem Bori, especialista sènioren Cirurgia Ortopèdica i Traumatologiade l’Hospital Clínic de Barcelona.

    L’experiència d’aquests dos professio-nals és un dels molts exemples de com larecollida de la informació que es derivade les reclamacions contribueix a l’ob-tenció de millores en benefici dels pa-cients, els professionals i la societat engeneral.

    El doctor Guillem Bori destaca entre lesseves àrees d’interès en cirurgia ortopèdicai traumatologia, la patologia sèptica del’aparell locomotor, concretament encirurgia protètica. Ha publicat múltiplesarticles relacionats amb la seguretatclínica i les infeccions en cirurgiaortopèdica i traumatologia. Acostumat alsprocediments de notificació i seguimentde les infeccions postquirúrgiques enl’entorn assistencial, coneix les limitacionsque pateixen aquests sistemes i ha trobaten l’anàlisi de reclamacions un excel·lentcomplement a aquests, capaç tantd’identificar casos no detectats en l’entornassistencial com d’aportar informacióperduda als casos ja identificats.

    D’esquerra a dreta: Umbert Saigí,advocat del Servei de ResponsabilitatProfessional; doctora EsperanzaGómez-Duran, cap de la Unitat deMedicina Legal i Recerca del COMB;doctor Josep Arimany, director de l’Àreade Praxi del COMB; Emma Galceran,responsable del Servei de ResponsabilitatProfessional, i Jordi Klamburg, metgede la Unitat de Medicina Legal del COMB.

    Dr. Josep Arimany,director de l’Àrea de Praxi

  • revista del 15revista del 15

    La qüestió

    ?la saturació als serveis d’urgènciesd’hospitals en el sector públic:què falla al sistema i quines solucions hi haIgnasi Bardés,coordinador mèdicd’Urgències de l’Hospitalde Bellvitge

    Cada centre té unaexplicació concreta,però hi ha causesfonamentals al col·lapseals Serveis d’Urgències:raons intrínsequescom la mancad’equips especialitzatsi consolidats; raonsorganitzatives, commodels de gestió quecondicionen desequilibrientre demandaurgent i programada;raons extrínseques,com l’exigència dequalitat d’atenció; oel desenvolupamentdesigual de dispositiusurgents alternatiusal SUH. En la mevaopinió, hi ha prouexperiència per afirmarque l’adequació del’estructura física,equips especialitzats,dispositius alternatius al’hospitalització i modelgestió centralitzada llits,milloren la resolució de lademanda.

    Mireia Puig,directora d’Unitatd’Urgències de l’Hospitalde Sant Pau

    Els Serveis d’Urgències(SU) s’han modernitzatmolt, però han defer-ho encara més. Calpromoure’n l’ordenaciói jerarquització ambprofessionals acreditats(és fonamental elreconeixement del’especialitat), i utilitzarels recursos de maneraeficient i disminuir lesestades. També, perafrontar èpoques desobredemanda, calplanificar mesuresreguladores ambla implicació de ladirecció del centre i lacoordinació amb elsserveis hospitalaris.És fonamental unagestió diferent iajustada a les novesdemandes (tecnologia,envelliment). L’Hospitalde Sant Pau haposat a prova nousmecanismes amb moltbons resultats.

    David Bottaro,metge de família alServei d’Urgències del’Hospital Dos de Maig

    Són moltes les raonsque fan que lesurgències estiguinsaturades, però lamajoria responen a unamala distribució delsrecursos. Personalment,no entenc com no esdóna més prioritat ala gestió de l’atencióprimària: si aquestaestà saturada pertràmits burocràtics,falla el primer esglaóde l’atenció i són lesurgències les que rebenla càrrega assistencial.D’altra banda, la mancade substitucions i dereforç de plantilla,especialment enèpoca de vacances,incideix directamenten la saturació, a mésde vulnerar principisd’atenció al pacient,com la intimitat quanhan de compartir boxo se’ls ha d’atendre alpassadís.

    Cèlia Cols,metge de família a l’EAPMartorell Rural

    La falta de comunicacióentre urgèncieshospitalàries i atencióprimària, amb difícilaccés a la historiaclínica compartidade forma bilateral, ésuna dificultat. A més,la sobresaturació deles urgències, sovintmassificades perpatologies que podrienser resoltes des d’AP,tampoc ajuda. Unsistema informàticmillorat amb unahistòria compartida real,milloraria la coordinacióentre serveis, així comuna millor comunicacióentre nosaltres i unprograma d’educaciósanitària encarat alsusuaris.

    Alfons Arizmendi,cap d’Àrea d’Urgènciesi Emergències del’Hospital de Terrassa

    La situació deles urgències ésmultifactorial i això faque no hi hagi una bolamàgica que doni unasolució. L’augment derecursos humans o físicsseria només una milloraparcial.Hauríem de facilitar lainformació als pacientssobre la utilitzaciódels recursos sanitarisi, alhora, ampliarsistemes alternatius al’ingrés hospitalari viaurgències. Hospitalsde dia, hospitalitzaciódomiciliària i milloresen l’atenció primària,juntament ambl’ampliació de recursos,millorarien la situació.

  • 16 revista del

    Activitat col·legial

    Metges i cooperació

    nova edició de les bequesdr. José luis BadaCom cada any, des de fa 21 anys, el COMBha lliurat les beques Dr. José Luis Bada.L’objectiu d’aquests ajuts és donar suporteconòmic a metges que volen formar-seen matèria de cooperació internacional,ja sigui fent cursos de postgrau o enprojectes sobre el terreny. Enguany, 13beneficiaris han obtingut fins a 5.000euros de dotació cada un per poder dur aterme aquestes iniciatives.

    L’acte de lliurament de les beques,celebrat el passat 27 de novembre, vacomptar amb la presència de Miquel dePaladella, emprenedor social i creador dela start-up UpSocial, que va parlar del’actualització de la cooperació, passantper la introducció de les novestecnologies i de noves formes decol·laboració, com el micromecenatge.

    En la mateixa jornada, la doctora ÀngelsRiu, representant de l’ONG PoblesGermans a Catalunya, va exposar elprojecte que està desenvolupant alCongo per combatre el càncer de cèrvix,que ha comptat amb l’aval del COMB.

    Educació sanitària als adolescents

    Jornades de Salutal Carrer. drogues:alcohol i tabac,tu decideixes!Coincidint amb les“Jornades deSalut al Carrer”organitzades perl’Hospital Plató, el col·lectiuSarrià-Sant Gervasi Districte deConeixement ha organitzat unconjunt de tallers a les escoles dela zona per donar a conèixer elsefectes nocius sobre la salut delconsum d’alcohol i tabac.Professionals de la Clínica SantHonorat-Maz, el Grup Atlantida,Policlínica Barcelona i el Col·legide Metges de Barcelona hanimpartit aquests tallers a alumnesde 3r i 4t d’ESO amb l’objectiu defer aflorar les creences internesque tenen aquests adolescentssobre les drogues toves i dereflexionar sobre els seus efectesen el cos humà. L’objectiu últim ésque els alumnes prenguinconsciència dels riscos quecomporta per a la salut el consumdel tabac i l’alcohol.

    Entre els experts sanitaris que hanparticipat en les xerrades, vacol·laborar com a representant delCOMB, Leonor Ancochea.

    recomanacions sobre salut

    Conveni amb eldepartament de Salutsobre seguretatalimentàriaEl secretari de Salut Pública de laGeneralitat, Antoni Mateu, i el presidentdel COMB, Jaume Padrós, han signat unconveni de col·laboració per a la difusiód’informacions sobre seguretatalimentària. L’objectiu és incrementar ladifusió dels materials que proporcionaSalut Pública sobre els riscs en seguretatalimentària, especialment per alscol·lectius més vulnerables: donesembarassades, nadons i gent gran. Ladifusió d’aquests materials es fa a travésde la pàgina web.

    Plataforma acredita

    actualització de laPlataforma acredita pera activitats formativesLa Plataforma Acredita, posada en marxapel Consell Català de FormacióContinuada de les Professions Sanitàries(CCFCPFS), ha estat renovada i adaptadaa l’entorn 2.0. Amb aquesta actualització,els professionals de la sanitat podenrealitzar el procés sencer d’acreditació deles activitats formatives a travésd’Internet de forma pràctica, senzilla imolt més còmoda. El CosmoCaixa va serel lloc escollit per a la presentació del’actualització d’aquesta eina.

    Més informació:www.youtube.com/combarcelona

  • revista del 17revista del 17

    Conferència sobre“El càncer: reptespendents”Cada cop més augmenta el nombre decuracions oncològiques, però la sevasuperació implica afrontar altresconseqüències: físiques, psicològiques isocials. En aquest context, la Fundació perl’Educació Pública i la Formació en Càncer(FEFOC) ha organitzat, en coordinació ambel COMB, la conferència“El càncer: Reptespendents”.

    En aquest acte, Jordi Estapé, directorcientífic de FEFOC, i Tania Estapé,responsable de l’àrea de Psicooncologia dela mateixa associació, han destacat lanecessitat de personalització del procés dediagnosi i tractament del càncer com aelements fonamentals en la seva curació.

    Col·laboració ambel Banc d’alimentsi Càritas

    Els quatre Bancs d’Aliments deCatalunya han organitzat per sisè anyconsecutiu la campanya de recollida el“Gran Recapte d’Aliments a Catalunya”,a la qual el COMB hi ha donat suportfent difusió de la campanya. En lamateixa línia i amb motiu de les festesnadalenques, s’ha contribuït també enla recollida d’aliments per a Càritas perajudar els col·lectius més afectats per lapobresa.

    Familiars, amics, membres de laJunta de Govern i el personal delCol·legi i el Grup MED han rendithomenatge a Miquel Vilardell, qui haestat president d’aquesta instituciódes del 2010 fins al 2014.

    En l’acte, Ramon Pujol, membre del’anterior Junta de Govern i amicpersonal de Miquel Vilardell, hacompartit algunes paraules sobrel’expresident com a persona i com aprofessional. Visiblement emocionat,rodejat dels seus fills i dels seus néts,i la seva dona, el doctor Vilardell haafirmat: “Per mi, tots vosaltres formeupart del camí que jo he fet i que vullcontinuar fent.”

    Miquel Vilardell (Calders, 1946),doctorat en Medicina per laUniversitat de Barcelona, és cap delServei de Medicina Interna del’Hospital Vall d’Hebron des de fa

    més de 25 anys i és honorary fellow del’American Medical Association. Haestat president de la Societat Catalanade Medicina Interna i degà de laFacultat de Medicina de la UAB, irecentment dedica els seus esforços apal·liar l’envelliment de la població.

    Vilardell ha rebut nombrososreconeixements professionals al llargde la seva trajectòria als quals ara sumala Insígnia d’Or de la Professió,concedida pel Col·legi, en agraïmentper la seva contribució al servei delsmetges. En concret, de la gestió deVilardell s’ha remarcat “el seu lideratgepersonal i professional, i la capacitatd’haver conduït la nostra corporació enmoments difícils i de crisi amb unagestió valenta i transparent”.

    Activitat col·legial

    Insígnia d’Or de la Professió aldoctor Miquel vilardell

  • 18 revista del

    El lliurament dels Premis a l’Excel-lència Professional 2014 del COMBa 52 metges i quatre equips assis-tencials va estar marcat enguanyper la reivindicació del professio-

    nalisme en temps de crisi. L’acte, que vaaplegar unes 500 persones al Teatre Ro-mea de Barcelona, va tenir lloc el passat dia2 de desembre.

    Premis a l’Excel·lència Professional 2014

    Cinquanta-dos metges i quatre equips assistencials reben els guardonsde la professió

    defensa del professionalisme en temps de crisi

    La sessió va començar amb l’acte acadè-mic Les vacunes, una història d’èxit, que vapresentar Magda Campins, vocal de la Jun-ta del COMB. Campins va explicar que l’en-demà de l’acte es complien “214 anys de laprimera vacunació a Catalunya, pionera al’Estat espanyol” i per aquest motiu se ce-lebrava aquesta sessió, en commemoraciódel fet que “les vacunes han estat una de

    les eines més importants en la història dela medicina per prevenir més malalties iper salvar més vides”.

    Tot seguit, Pere Joan Cardona, cap de la Uni-tat de Tuberculosi Experimental de l’InstitutGermans Trias i Pujol, va pronunciar unaamena conferència sobre Una història de va-cunes. Partint de l’exemple de Josep Sal-

    Crònica

  • revista del 19

    u

    vany, metge nascut al segle xviii que partici-pà a l’Expedició Filatròpica de la Vacunaantiverola, Cardona va arribar fins avui dia iva narrar “la croada” de reprendre les ideesde Robert Koch per tal de mostrar l’eficàciade “la utilització d’antígens de la tuberculosiamb gent ja infectada”. Així, Cardona va de-tallar el desenvolupament de la vacunaRUTI, de l’any 2000, i les investigacions pos-teriors amb vacunació terapèutica del seuequip de la Unitat de Vacunació Experimen-tal de l’Institut Germans Trias i Pujol.

    Jaume Padrós, president del COMB, va ex-plicar que els Premis a l’Excel·lència Profes-sional són “un acte festiu, d’autoafirmació,de renovat compromís de la nostra profes-

    sió amb els seus valors, que li són genuïna-ment propis”. Per Padrós, “els premiats sónaquells que no només fan la seva feina benfeta, sinó que són mereixedors d’una con-dició especial, perquè l’han fet i la fand’una manera sobresortint, amb el màximde potencial personal, més del que s’espe-ra d’ells”. El president del COMB va con-cloure el seu discurs dient: “Si no fos pelcapteniment i el compromís ètic dels pro-fessionals sanitaris que tenim, la sanitat delnostre país estaria ben segur en fallida. Ésamb grans sacrificis individuals que la qua-litat, malgrat estar amenaçada, s’ha pogutmantenir, i des d’aquí reivindico un reco-neixement públic a la tasca de tots aquestsprofessionals”.

    Gustavo Tolchinsky, secretari del COMB, vallegir l’acta de concessió dels Premis al’Excel·lència Professional 2014. Els guardo-nats van rebre els premis de mans de XavierTrias, alcalde de Barcelona, Jaume Padrós, iElvira Bisbe i Jaume Sellarès, vicepresidentsdel COMB.

    Després del lliurament dels guardons,prengué la paraula el doctor Manuel Ma-tas, cap del servei de Cirurgia Vascular de

    l’Hospital Quirón, qui va parlar en nom detots els premiats. El doctor Matas va decla-rar que “nosaltres només som una petitarepresentació dels molts professionalsque, de forma anònima i en el dia a dia, es-tan molt compromesos amb la seva pro-fessió”. “La crisi econòmica també ha con-vulsionat el sistema sanitari. Per tant, aramés que mai, el principal repte que tenimels professionals de la sanitat és fer-la sos-tenible”, va afegir.

    Finalment, intervingué Xavier Trias, qui vadeclarar que “entre tots hem fet un magní-fic sistema sanitari, i això no és perquè hihagi una administració que ho faci, sinóque és el resultat de l’esforç i el treball demolts professionals”. Tot i l’“estretor eco-nòmica del nostre sistema sanitari”, va ma-nifestar l’alcalde de Barcelona, “podem es-tar orgullosos perquè la sanitat és una deles disciplines d’excel·lència en què enspodem presentar al món”. Així, Trias va afir-mar: “El que hem de tenir és confiança ennosaltres. Quan veus tota la gent que souaquí, quan veus tots els que us han guar-donat, vosaltres sabeu que sou un refe-rent”. “Vosaltres sou els que feu el mónmillor”, va concloure.

    Crònica

    Més informació:www.comb.cat

  • 20 revista del

    Crònica

    u

    Més informació:premisexcellencia.comb.cat

    Xavier Trias, alcalde de Barcelona va tractar al seu discurs,entre d’altres, els següents aspectes:

    “Se’m dirà: ‘escolta, però ho passem molt malament. És veritat.Si no fos pels professionals, el sistema hagués entrat en fallida.La Generalitat està en fallida. Suposo que la gent se n’adona.I no podem continuar igual. I això ens obliga a prendredecisions: a ser millors cada dia però, a més, a ser capaçosde fer apostes clares per fer un país nou”.

    “Nosaltres no tenim una sanitat cara. El que gastemrespecte al producte interior brut català no fa del nostresistema una sanitat cara. El que sí que requereix és mésmitjans”.

    “No és veritat que malbaratem els diners de la sanitat.A més, nosaltres podem estar orgullosos perquè la sanitatés una de les disciplines d’excel·lència en què ens podempresentar al món. La recerca que es fa en aquest país, enaquesta ciutat, és punta de llança, i això ha de continuar sentaixí. I això vol dir fer polítiques no a curt, sinó a mitjà i llargtermini”.

    “No es pot tenir un sistema que es trobi en aquestaestretor econòmica que té el nostre sistema sanitari”.

    Pere Joan Cardona, cap de la Unitat de TuberculosiExperimental de l’Institut Germans Trias i Pujol, va fer unaintervenció que volia ser un homenatge a tots aquells metgesconciutadans nostres que van creure en les vacunes i vanlluitar per implantar-les.

    Començant per l’heroi antiheroi del segle xviii, el barceloníJosep Salvany, que va deixar la pell en l’expedició perdisseminar la vacuna de la verola per Sud-amèrica. Per seguiramb el gran expert en vacunes català, en Jaume Ferran, elnostre Pasteur, inventor de la vacuna del còlera i del tifus,impulsor del Laboratori Municipal de Barcelona, on va produirvacunes contra la ràbia i seroteràpia contra el tètanus i ladiftèria. Igualment, va recordar l’impulsor de la vacuna BCGcontra la TB, Lluis Sayé; el desenvolupador de la corresponentsoca “Barcelona”, el doctor Pere Domingo Sanjuan, tambéfundador dels laboratoris Leti, pioners en les vacunes contral’al·lèrgia, i els doctors Ravetllat i Pla i Armengol, creadors d’unsèrum antituberculós.

    “Tot plegat”, afirmà Cardona, “per arribar a avui dia, ambel decisiu impuls local de les vacunes contra el papil·loma, larecerca en VIH o la malària per aconseguir un nou candidat, iels nous plantejaments quant a la vacunació terapèutica o l’úsde probiòtics contra la tuberculosi. Mostrant la implicació deCatalunya en la història d’èxit que han significat les vacunesper a tota la humanitat”.

    Cardona destaca la implicacióde Catalunya en la històriad’èxit de les vacunes

    trias:“Si no fos pelsprofessionals, el sistemahagués entrat en fallida”

    D’esquerra a dreta: Jaume Padrós, Xavier Trias, Magda Campins, Gustavo Tolchinsky, Pere Joan Cardona i Manuel Matas.

  • revista del 21

    Informació col·legial – Comissió de Deontologia

    L a Comissió de Deontologia del COMBha publicat al web col·legial dues No-tes on expressa la seva opinió al vol-tant de dos temes d’actualitat.“Els metges, els fàrmacs i els comunicats atrànsit” es deriva de la repetida petició delServei Català de Trànsit als metges per talque els comuniquin quan un pacient estàprenent una determinada medicació que potfer que les seves capacitats al volant dismi-nueixin. La Comissió de Deontologia no veujustificació per vulnerar l’obligació de secretprofessional per aquest motiu i creu que eldeure del metge és donar una bona informa-ció al malalt sobre els riscos de la medicació—deure que també té la indústria farmacèu-tica que fabrica o comercialitza el produc-te— i aconsellar-lo, però que és el mateixmalalt qui ha d’assumir la seva responsabili-tat, com passa amb l’alcohol i la conducció.

    “respecte per als malalts en les situacionsde conflicte als centres de salut” és el se-gon document. Tracta de l’actitud dels pro-fessionals sanitaris envers els pacients en si-tuacions de vaga laboral o manifestacions, jaque poden generar en els malalts sentimentsde desconfiança i que posin en dubte la qua-litat assistencial. No obstant això, deixa benclar que els metges i metgesses tenen tot eldret a manifestar les seves reivindicacions.

    “Els metges, els fàrmacs i elscomunicats a Trànsit” i “Elrespecte als malalts en lessituacions de conflicte alscentres de salut”

    notes de laComissió dedeontologia

    En la secció Notes de laComissió de Deontologia delweb col·legial trobareu totsels documents que s’hanelaborat fins ara:

    La Comissió de Deontologia del COMB vaelaborar un informe sobre el Modeld’Atenció a la Cronicitat Avançada (MACA)en el qual es revisen els objectius i proce-diments del model; s’identifiquen i analit-zen els aspectes ètics i deontològics quepodrien resultar controvertits; es descriu

    El Model d’Atenció ala Cronicitat Avançadaaspectes ètics i deontològics

    breument l’avaluació dels primers resul-tats de la implementació del model, i, fi-nalment, es donen les conclusions que re-flecteixen el parer de la Comissió.

    A continuació, reproduïm les conclusionsdel document.

    Conclusions Informe sobre el MaCa

    1. El MACA promou un model d’atenció que té per objectiu millorarl’assistència de les persones amb malaltia crònica complexa avançada iamb una expectativa de supervivència limitada. Es basa a aportar lesactituds, habilitats i coneixements propis de les cures pal·liatives a tots elsprofessionals dels centres i equips assistencials que atenen aquest tipusde malalts crònics.

    2. La identificació precoç de la persona malalta tributària de beneficiar-sed’aquest model assistencial és la condició necessària per poder procedir aelaborar un pla de decisions anticipades d’acord amb els seus valors ipreferències. En aquest sentit, i quan la participació és voluntària i fruit deldiàleg, la identificació no té per objectiu establir un pronòstic ni ha desuposar una estigmatització, sinó que s’ha de considerar una alerta perpoder adequar les intervencions assistencials a les necessitats de lapersona malalta.

    3. La problemàtica ètica entorn de l’assistència a les persones malaltes ambexpectatives de supervivència ha estat tinguda en compte pels promotorsi impulsors del model que han demanat el consell i l’assessorament delComitè de Bioètica de Catalunya i d’altres comitès d’ètica assistencial. Fruitd’aquesta iniciativa és el document citat amb les recomanacions sobre elsproblemes ètics aprovades pel CBC.

    4. El projecte ha estat consensuat àmpliament entre els professionals,majoritàriament metges que exerceixen en els diferents àmbitsassistencials i que han participat des del primer moment en el disseny delmodel i dels seus instruments. Han estat especialment ben valorades lesintervencions formatives que són l’instrument idoni de comprensió,acceptació i implementació del model.

    5. Les primeres avaluacions amb més de 10.000pacients demostren un elevat grau d’acceptació delmodel amb més del 90 % de pacients i famílies queconsideren desitjable la planificació de decisionsanticipades d’acord amb les seves preferències, fetaen fase d’estabilitat amb un professional de la sevaconfiança i respectant la confidencialitat.

    Més informació:www.comb.cat

  • La Junta informa

    Afinals del 2014 es van celebrardues assemblees de compro-missaris per abordar el tanca-ment de l’any 2014 i avançar leslínies de treball per al 2015. En

    aquest context, el doctor Padrós, presidentdel COMB, va repassar les principals actua-cions de la Junta, destacant la reunió man-tinguda amb el president de la Generalitat.En aquesta reunió es van tractar preocupa-cions essencials del col·lectiu mèdic, coml’obtenció de més finançament per al siste-ma sanitari o la major implicació dels met-ges en la direcció dels centres assistencials.

    Presentació dels resultats del GrupMEdEn l’Assemblea celebrada al mes d’octubre,va ocupar la major part de la sessió la pre-sentació dels comptes del Grup MED perpart d’Albert Lluch, conseller delegat i di-rector general del Grup MED. Com queaquest any hi ha hagut eleccions i, per tant,

    part dels compromissaris són nous, es varecordar la funció de cada societat i la com-posició dels seus consells d’administració.

    A continuació, es van exposar els resultatsde cada una de les empreses del grup, fentespecial èmfasi en l’evolució del pàrquingpúblic Dr. Roig i Raventós, una inversió delGrup MED finalitzada ara fa un any i quedóna servei al Col·legi i al barri. A travésd’un vídeo es va mostrar l’interior de l’equi-pament, així com el nou aspecte dels jar-dins renovats amb la col·laboració dels veïns.Gràcies al pla de gestió i promoció, enmenys d’un any s’està superant el pla denegoci plantejat, amb resultats que es tras-passaran al COMB, com totes les activitatsdel Grup MED.

    Pressupostos del COMB per al 2015L’Assemblea del mes de desembre es vacentrar en la previsió d’ingressos i despe-ses per a l’any que comencem. Lluís Este-

    l’assemblea de Compromissarisaprova el pressupost per al 2015amb més del 80% dels vots

    Més informació sobre lesquotes col·legials:www.comb.cat/

    22 revista del

  • ve, tresorer del COMB, va exposar un pres-supost amb un marcat accent social, basatessencialment en dos eixos: protegir elscol·legiats més afectats per la crisis eco-nòmica i augmentar la participació delscol·legiats en la seva institució. El pressu-post va ser aprovat pel 81% dels compro-missaris.

    La principal novetat que incorpora aquestpressupost és la bonificació del 50% de laquota col·legial per als metges que estanen situació de precarietat laboral, que s’hafixat en uns ingressos inferiors a dues vega-des el salari mínim interprofessional. Igual-ment, es mantenen les reduccions tambédel 50% per als joves col·legiats i lesexempcions per als metges a l’atur. Per a laresta de la col·legiació, la quota col·legial sesitua en 62 €/trimestre.

    Per fer possibles aquestes reduccions, esmanté la contenció pressupostària gràciesa la solidaritat dels mateixos metges ambels seus companys més vulnerables, i laproductivitat i l’eficàcia de l’estructura delCOMB i del Grup MED.

    Envelliment i precarietat: principalslínies d’actuacióEn les dues assemblees també es vanplantejar dues preocupacions que mar-quen les actuacions iniciades per la Junta.Marc Soler, director general corporatiudel COMB, va exposar al mes d’octubre elsresultats de l’anàlisi de la demografia mè-dica, que preveuen la jubilació de mésd’un terç dels metges en els propers deuanys. Així doncs, caldrà seguir treballanten polítiques que tinguin en compte lafeminització i la globalització per assegu-rar el relleu generacional.

    Al mes de desembre, Gustavo Tolchinsky,secretari del COMB, va fer una exposiciósobre la precarietat laboral, que es presen-ta com l’efecte generalitzat de la crisi en elcol·lectiu. Es presenta en contractes d’inte-rinatge i temporals que afecten especial-ment els metges més joves, generant unasituació laboral insegura. Per aquest mo-tiu, la precarietat centrarà les principals ac-tuacions del Col·legi a curt termini, com ésel cas de la reducció de la quota per donarresposta als col·lectius més vulnerables.

    revista del 23

    La principal novetat és la bonificació del 50% de laquota per als metges en situació de precarietat laboral

    Saps quines són lesfuncions del’assemblea i delscompromissaris?L’Assemblea de Compromissaris és,juntament amb l’Assemblea Generalde Col·legiats i la Junta de Govern,l’òrgan que s’encarrega de vetllar pelbon funcionament del COMB.

    Està integrada per 300 delegats,a més dels presidents de les seccionscol·legials i el president de laComissió de Deontologia. Dins del’Assemblea estan representadestotes les comarques de la provínciade Barcelona i, com a mínim, hi hacinc delegats per a cadascunad’aquestes.

    Tal com marquen els Estatuts,les principals funcions delscompromissaris són: aprovar elscomptes i els pressuposts —com s’hafet en l’última sessió—, establir lesquotes col·legials, ratificar els càrrecsde la Junta de Govern o lessubstitucions en cas de vacants,rebre la memòria de les activitatsanuals i aprovar la creació de novesseccions col·legials, entre d’altres.

    La durada del mandat de l’Assembleade Compromissaris és de quatreanys. Es reuneixen de formaordinària tres cops l’any, tot i quepoden fer-ho extraordinàriament ainstàncies de la Junta de Govern.

    La Junta informa

  • Document de posició

    a una demanda sanitària. Com aconseqüència, hi ha temps d’esperaque suposen una gestió adequada delsrecursos i no suposen cap problema desalut per al pacient.

    5. En la majoria de països com el nostre,les actuacions per gestionar les llistesd’espera es dirigeixen a:

    1. Reduir-les augmentant l’ofertao moderant la demanda.

    2. Reduir els temps d’espera,incrementant l’oferta, incidint encanvis en la pràctica clínica i utilitzantels anomenats temps de garantia.

    3. Adequar les llistes d’espera ambmillors sistemes d’informació quepermetin una millor priorització.

    6. En la classificació de la llista d’espera elcriteri de prioritat hauria de ser el quegaranteix l’equitat en l’accés. Per tant,els criteris objectius de priorització ila transparència de les llistes d’esperasón elements bàsics per a la sevaadequada gestió i acceptació per partde ciutadans i professionals.

    7. En la gestió de les llistes d’espera ésmés important la informació de lasituació particular que es pugui donaral mateix pacient que la informacióestadística general.

    8. Per tal de poder fer una avaluacióobjectiva de les llistes d’espera, tantglobal com per processos patològicsespecífics, cal disposar d’un sistemade consens i priorització clínica. La

    les llistes d’esperaEl debat recurrent sobre les llistes d’espera de la Sanitat pública catalana s’ha vistaccentuat darrerament per l’impacte derivat de les restriccions pressupostàries.Aquest fet ha generat confusió i preocupació tant a la població com alsprofessionals. En aquest context, la Junta de Govern del COMB creu convenientfer les següents reflexions i consideracions:

    24 revista del

    1. Les llistes d’espera són el conjunt deregistres de pacients que necessitenuna determinada prestació a la qual elsistema sanitari no pot donar respostade manera simultània o immediataa la seva prescripció o indicació. Lesllistes d’espera són un fenomen propii característic dels sistemes sanitarispúblics de caràcter universal i gratuït,com és el nostre, i són presents en lamajoria dels països europeus.

    2. L’existència per se d’una llista d’espera noés qualificable. El fet de ser en una llistad’espera no ha de ser necessàriament unfet negatiu, i el nombre de pacients enespera no hauria de tenir objectivament,en si, cap significat si el temps deresolució és l’adequat.

    3. L’existència de llistes d’espera témúltiples causes: relacionades ambl’oferta de serveis sanitaris, la demanda,el grau d’autoregulació, els processosde gestió i coordinació, i els recursosque s’hi destinen. Les estratègiescentrades en alguns factors aïllats s’hanmostrat poc efectives i curtterministesi, per aquest motiu, cal un abordatgemultifactorial de la seva gestió.

    4. En la pràctica, les llistes d’espera resulteneines o formes de regulació de lademanda assistencial en la prestacióde serveis sanitaris públics. Tenint encompte el marc on es genera, unallista d’espera s’hauria d’entendre coma instrument de caràcter tècnic deplanificació del treball que representael temps de demora per donar resposta

    confecció de la llista s’ha de basaren sistemes d’informació i mètodesd’anàlisi estables, sòlids i transparents.Algunes iniciatives en aquest sentit,dutes a terme a Catalunya (documentsde priorització de l’AQuAS), són unaeina a tenir en compte.

    9. En la pràctica, les llistes d’esperas’interpreten de manera diversa i enmolts casos de manera interessada:com un mecanisme de regulacióeconòmic, com un indicador denecessitats no ateses, com a indicadord’assignació inadequada, com aresponsabilitat només de qui governa.Aquesta disparitat interpretativa nocontribueix en absolut a una soluciólògica, serena i racional de la situacióde les llistes d’espera. Alhora, afavoreixla confusió i la pèrdua de confiança enels serveis sanitaris.

    10. La inexistència de mètodes iparàmetres d’avaluació de lesllistes d’espera prou consensuatsi la dificultat de comprensió, pera la majoria de la població, de lacomplexitat dels processos empratsfa que sovint el debat al voltantdel fenomen de les llistes d’esperas’esbiaixi i s’allunyi de la racionalitat iel rigor convenients.

    11. La patologia urgent i greu no estàinclosa en les llistes d’espera objected’aquest document. En termesgenerals, la patologia urgent repuna adequada resposta per part delsistema sanitari.

  • Document de posició

    revista del 25

    7. Millori la coordinació entre nivellsassistencials. L’atenció primària hade tenir un paper clau en el procésdiagnòstic i de priorització, atès el seu rold’acompanyament integral del malalt,perquè és qui compta amb més elementsper contextualitzar les necessitats concretesi globals dels pacients. És importantdestacar el procés de cura, manteniment,recuperació i acompanyament a banda del’objectiu curatiu.

    8. Millori el contínuum assistencial i s’evitila demora en la resolució, no només dels14 processos quirúrgics garantits, sinóde molts altres procediments diagnòsticsi terapèutics, sovint més transcendentsper a la salut dels pacients.

    9. S’incorporin les noves tecnologiesde la informació i la comunicació permillorar el rendiment dels processosd’atenció. Així mateix, cal l’enfortimentde mètodes i dispositius sanitaris comla cirurgia sense ingrés, la cirurgia majorambulatòria (CMA) i les consultes d’altaresolució, que ja s’han demostrat eficacesen molts casos.

    10. S’aturi la disminució dels pressupostosde la sanitat pública que per quart anyconsecutiu pateix el sistema sanitari.La disminució del pressupost haincidit directament en la disminucióprogressiva de les inversions enreposicions i noves inversions delscentres sanitaris i en la disminució deles retribucions dels professionals, fetsque perjudiquen el desenvolupamentdel sistema sanitari.

    10 de desembre de 2014

    RECLAMEM, per tant, que:

    1. Hi hagi un esforç de les institucionssanitàries i, en el nostre cas, delDepartament de Salut, per clarificarels paràmetres d’anàlisi i discussiórelatius a les llistes d’espera emprantinstruments prèviament consensuatsamb els professionals i els agentsimplicats, amb la màxima transparència.Entre d’altres, cal revisar la llista dels14 procediments garantits, alguns delsquals no compten amb el consensprofessional majoritari i distorsionenl’activitat assistencial dels centres.

    2. Tots els interlocutors del sistemasanitari facin un esforç per situar eldebat sobre les llistes d’espera dinsdel rigor i l’objectivitat, emprant unavisió global i constructiva, i fugint desituacions particulars, sovint analitzadeso presentades fora de context. Peraquesta tasca demanem la col·laboraciódels mitjans de comunicació.

    3. S’augmenti i faciliti el coneixement delspacients sobre el seu procés de malaltiaper ajudar a incidir sobre la demanda.La informació als ciutadans i malalts, i laseva participació activa en els processosde presa de decisions i d’educaciósanitària afavoririen la coresponsabilitati la gestió de les demores.

    4. En cap cas els tempsgarantits pels 14procediments es converteixinen l’únic objectiu de gestióde la llista d’espera. Així doncs, l’objectiuhauria de ser atendre en primer llocaquells malalts que, per les sevesnecessitats clíniques, més ho necessitin.

    5. Els professionals sanitaris tinguin unpaper més actiu i decisori en la gestiói els resultats de les llistes d’esperadeixant de ser únicament prescriptorso uns elements més de la cadena. Enaquest sentit, també cal reduir l’excessivaburocratització dels processos. Elsprofessionals sanitaris han d’esdevenirelements clau de la gestió de les llistesd’espera, han de tenir autonomia,informació i els incentius adequats perpoder-les gestionar correctament. Aquestpaper és clau en la priorització de lesllistes d’espera i en la seva adaptació a larealitat clínica canviant de cada pacient.

    6. Cal reduir la variabilitat diagnòstic-terapèutica, que és un element importanten les indicacions de prescripcions.L’adequació de l’evidència a través deprotocols i guies consensuats, i amb elsuport en les millors dades científiquesdisponibles tenen un paper destacat.

  • 26 revista del

    El futur de l’autogestió a l’aP catalanaestà en entreditLa fórmula de l’autogestió pura en atencióprimària (mitjançant entitats de baseassociativa de metges i infermeres) semblavaconsolidada a Catalunya però, divuit anysdesprés de la primera experiència (ABSVic 2 Sud-CAP El Remei, 1996) i amb tretzed’actives que han demostrat bons resultats,el seu futur està en entredit. És el que esdesprèn dels concursos públics en cursdel Servei Català de la Salut (CatSalut) i del’aportació de diversos diputats de la cambralegislativa autonòmica en les XVIII Jornadade l’Associació Catalana d’Entitats de BaseAssociativa (ACEBA), celebrada a la seu delCol·legi de Metges de Barcelona (institucióque va impulsar el model inicialment) lasetmana passada.Diario Médico,9 de desembre de 2014

    El COMB lliura els Premis a l’Excel·lènciaProfessional a 52 metgesEl Col·legi Oficial de Metges de Barcelona(COMB) va lliurar els Premis a l’Excel·lènciaProfessional a cinquanta-dos metges i

    quatre equips assistencials de Barcelonaque han destacat a criteri dels juratsconstituïts per metges i metgesses dereconegut prestigi, per l’excel·lència i laqualitat en l’activitat professional. […]Gaceta Médica,9 de desembre de 2014

    El Col·legi de Metges de Barcelonafelicita el nadal recordant el fenomende l’especialitzacióL’especialització mèdica és un fenomenque va començar a Occident a finals delsegle xix, segons recorda el Col·legi Oficialde Metges de Barcelona (COMB) en eldarrer llibret de la col·lecció d’història dela medicina amb què tradicionalmentfelicita el Nadal.

    L’expansió de l’especialitzaciómèdica es va produir en el primer terçdel segle xx, coincidint amb l’augmentdels coneixements científics i ambl’aparició de metges brillants, tant enl’àmbit assistencial com en el de ladocència. […]Diario Médico,22 de desembre de 2014

    Els millors metges, segons elsmetgesEl Col·legi de Metges de Barcelonava lliurar ahir, al teatre Romea, elpremi a l’excel·lència professional a52 professionals i quatre equips queun tribunal de col·legues ha elegit pervirtuts que no sempre es prenen enconsideració, com són l’abnegació,l’altruisme, la disponibilitat, elcompromís, la proximitat i l’experiència.

    “Molts no són coneguts fora del seuàmbit d’actuació, però tots ells serienels metges que elegirien altres metgesper posar a les seves mans la personamés estimada”, resumeix Jaume Padrós,president del COMB. En la llista(http://goo.gl/uTPAeR) hi ha un bonnombre de metges d’assistència primàriaal costat d’especialistes d’hospitals gransi petits, de salut mental o d’equipamentssociosanitaris. Hi ha experts enepidemiologia, medicina esportiva,problemes ètics, cardiologia… I tambéalgun que s’acaba de jubilar.La Vanguardia,3 de desembre de 2014

    Revista de premsa

  • revista del 27

    325

    430448

    538

    685

    528

    673673

    802837

    905

    1.097

    1.254

    1.024

    559587

    997

    2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

    Dossier

    A Barcelona en 16 anys, entre el 2014 i el2030, s’hauran jubilat 12.362 metges i met-gesses, és a dir, previsiblement l’equivalenta un terç del total.

    Sembla evident, doncs, que arribar a la jubi-lació en les millors condicions i des de totsels punts de vista és i ha de ser una prioritatper al metge, pel COMB i també per a les ins-titucions sanitàries.

    Aquesta prioritat no és d’ara. La mateixa po-sada en marxa del Programa de ProteccióSocial del COMB ja estava associada aaquesta realitat de la professió mèdica i, enaquest sentit, entre altres accions, ja es vanorganitzar uns primers cursos de preparacióper a la jubilació l’any 2008. Tanmateix, s’havolgut acostar al màxim aquesta formacióals professionals propers a la jubilació, por-tant el curs al seu lloc de treball, i facilitarl’accés en les millors condicions.

    En aquest sentit, la Gerència i la DireccióMèdica de l’Hospital Universitari de Bellvit-ge, d’acord amb l’Associació de Metges Ju-bilats del mateix Hospital i de manera con-

    junta amb el COMB i la seva Secció deMetges Jubilats, varen acordar desenvolu-par un Curs de Preparació per a la Jubilació.

    L’objectiu era molt bàsic: fer conscients elsmetges i metgesses de l’arribada d’aquestnou període vital i donar-los accés a un con-junt de coneixements, recursos i serveis queaportessin més garanties i seguretat pel quefa al benestar i a la qualitat de vida del met-ge i el seu entorn familiar i relacional.

    Els trets bàsics d’aquest curs han estat:

    • Adreçar-se bàsicament a metges i metges-ses de 55 a 65 anys i també a aquells re-centment jubilats. A més, es va convidarles parelles o cònjuges a participar-hi.

    • Realitzar-se en espais del mateix HospitalUniversitari de Bellvitge, llevat de la darre-ra activitat, que es desenvolupà al llargd’un sopar-cloenda a la seu del COMB.

    • Girar al voltant de cinc accions formatives:1. La jubilació en perspectiva. Els profes-

    sionals de la medicina davant de la sevajubilació.

    2. Preparant el futur: planificació econòmica.

    3. Sobre herències, donacions i apodera-ment a Catalunya.

    4. Taller de planificació del Projecte Vital deJubilació.

    5. Envellir bé.

    Per a cadascun dels blocs formatius, s’havolgut comptar amb docents que no sola-ment coneguessin a fons la temàtica sinóque tinguessin una provada capacitat peda-gògica i, també com a element cabdal, unconeixement d’allò que significa la profes-sió mèdica.

    Ha estat un propòsit també del COMB co-mençar a fer aquest curs en el si dels gransestabliments hospitalaris públics per tal decercar el màxim aprofitament i incidència.En aquest sentit, i després de l’Hospital Uni-versitari de Bellvitge, hi ha la previsió depoder seguir amb altres de Barcelona. S’hancomençat a fer les gestions oportunes pertal que l’Hospital de la Vall d’Hebron il’Hospital Clínic puguin ser els següents re-ceptors d’aquesta iniciativa, sense descar-tar traslladar-la a qualsevol tipus de centresanitari.

    la preparació per a la jubilaciódels metges i metgesses

    Evolució anual de jubilacions COMB

    Font: Gabinet d’Estudis del COMB

    Metges que faran 68 anys (edatmitjana de jubilació de la professió).Any per any: 2014-2030

  • 28 revista del

    Com afrontael metgela jubilacióL

    a medicina comporta un alt graud’implicació personal i professionalque perdura durant tota la vida delmetge. Som i serem metges fins al’últim dia de la nostra existència.

    Una professió amb aquestes característi-ques requereix un alt grau de vocació ambesperit altruista i de servei a la societat.

    La jubilació condiciona un cessamentbrusc de l’activitat professional, especial-ment en el cas dels metges que noméstreballen en l’àmbit hospitalari, un col-lectiu cada cop mes nombrós en el nostreentorn. Aquest cessament brusc, sobretotsi no hi ha hagut una conscienciació i pre-paració prèvies, pot provocar inquietud,desorientació, dificultats i, de vegades,patologia.

    És també un moment en el cicle vital delmetge en el qual poden afegir-s’hi altresproblemes de tipus sanitari, assistencial,familiar, social i econòmic. En la meva ex-periència, la salut és el tema que mes preo-cupa al metge jubilat.

    Fa sis anys que em vaig jubilar, el que empermet fer una sèrie de consideracionssobre aquesta etapa tan important de lameva vida. La meva jubilació no ha estattotal i, per tant, no ha suposat un cessa-ment brusc de la meva carrera professio-nal, ja que compartia l’activitat hospitalà-ria i la docència universitària amb la mevaactivitat privada, que ha tingut continuïtat.No obstant això, no deixo de reconèixerque la meva labor hospitalària i docent ésla que mes satisfacció professional m’haproporcionat.

    Recordo que vaig començar a pensar i serplenament conscient de la jubilació pocsmesos abans. La meva intensa implicacióamb la cirurgia era per a mi el mes impor-tant i vaig fer la meva tasca amb la mateixail·lusió i dinàmica fins a l’últim dia.

    Reconec que la preparació per a la mevajubilació va ser insuficient, per falta dementalitat i sensibilitat a l’hora d’encarar lanova etapa. També és cert que la informa-ció sobre la jubilació que vaig obtenir dela Fundació Galatea em va ser útil per lesseves reflexions, debats i suport científic.

    Els primers dies de la jubilació no van serfàcils. Tenia molt presents els records de lameva activitat professional hospitalària, quees manifestaven fins i tot en els meus somnis.

    He tingut la sort que la meva família, so-bretot la meva esposa, ha estat un autènticbàlsam que m’ha ajudat a superar aquestafase de la meva vida.

    Després d’aquestes reflexions i amb la mevaexperiència actual he arribat a una sèrie deconclusions que poso a la consideració delscompanys que s’han de jubilar properament.

    a) La jubilació s’ha d’afrontar amb optimis-me, dinamisme i il·lusió.

    b) Hem d’estar fermament decidits i con-vençuts que podem tenir una jubilacióplena, activa, positiva i continuar sent

    Manuel Sans Segarra,vicepresident de la Secció Col·legial de

    Metges Jubilats i president de l’Associacióde Metges Jubilats de l’Hospital

    Universitari de Bellvitge

    útils i al servei de la societat, però, evi-dentment, amb uns altres objectius.

    c) És el moment de desenvolupar aquellesaficions que no hem pogut practicar du-rant la vida professional. Les anomena-des “assignatures pendents” que tots te-nim. En el meu cas, la música i la guitarraclàssica, perquè penso que sempre hi hatemps mentre hi hagi il·lusió.

    d) Mantenir una activitat intel·lectual cons-tant, amb la lectura, l’escriptura de vivèn-cies i experiències personals i la memo-rització, activitats que originen un efectemolt positiu en la neuroplasticitat.

    e) Cuidar la salut amb controls, exercicis,alimentació adequada i complementsapropiats.

    f ) Planificar l’economia, que en aquestanova etapa de la vida presenta canvis im-portants. Penso que hi ha dos aspectesque cal considerar quan arriba la jubila-ció: no tenir préstecs i organitzar les des-peses de manera que siguin sosteniblesamb la nova economia.

    Per donar suport al metge en aquesta eta-pa tan important de la seva vida, el COMB,juntament amb l’Associació de Metges Ju-bilats de l’Hospital Universitari de Bellvitge,han organitzat aquest Curs de Preparació ala Jubilació de Metges, amb la finalitat deconscienciar i preparar els metges i met-gesses de manera que aquesta nova etapacontinuï sent una vida plena, positiva, crea-tiva i de servei a la societat.

    Tema de debat

  • revista del 29

    “Metge, no ho deixes de ser mai”

    La medicina té un fort componentvocacional i d’implicació personal.Fer de metge sovint esdevé un es-til de vida i un rol de transcendèn-cia social. La capacitat d’influència

    sobre altres persones i les compensacionsrebudes en la relació assistencial, així comla identificació amb una institució, equipo servei al qual es pertany, marquen unaidentitat mèdica, que transcendeix l’àmbitestrictament laboral.

    “Mirar més pels altres que per unmateix”Des d’una identitat fonamentada a resol-dre el patiment dels altres, el tarannà delsmetges i les metgesses tendeix a minimit-zar les pròpies necessitats, tal com passaamb els afers de la pròpia salut. Aquestaqüestió afecta també la manera d’afrontarla jubilació. I, en aquest sentit, la manca deprevisió n’és un tret característic.

    “actituds davant la jubilació: ambquina ens identifiquem?”La Fundació Galatea va dur a terme unEstudi de les necessitats dels professionalsde la medicina relacionades amb el mo-ment de la jubilació on s’identificaven lesreaccions i maneres de fer front a aquestmoment de canvi vital. Per a alguns, lajubilació “fereix”, es viu com un impera-tiu legal injust, que està lluny dels propisdesitjos. Se sent com un empobriment

    vital i com una manca de reconeixementsocial. Entre els que rebutgen la situació,alguns pretenen que res no canviï i s’or-ganitzen una vida laboral al mateix ritme,privadament. Cal dir que aquesta potser en molts casos una bona estratègia“d’aterratge gradual” al nou estatus, peròtambé pot ser fruit de la negació, una fu-gida endavant.

    Contràriament, altres ho viuen com l’alli-berament d’una feina que comprometmolt, com un dret guanyat després d’unadedicació intensa. Són aquells professio-nals que noten que, davant els canvis enl’entorn, han de deixar pas als que vénendarrera i dedicar-se a projectes vitals quefins ara han estat ajornats. Finalment, tam-bé hi ha qui mai ha viscut la feina ambtanta intensitat i per a qui jubilar-se és unesdeveniment més de la vida. General-ment, persones que ja feien moltes altresactivitats, que com a jubilats seguiran fent.

    Eulàlia Masachs,col·laboradora de la FundacióGalatea i docent del Curs dePreparació per la Jubilació

    “Una jubilació saludable ésla que pot donar sentit ala trajectòria professionalviscuda i trobar nous espaisi activitats, siguin o no del’àmbit mèdic, on continuardesenvolupant els seusvalors”

    “Els professionals de la medicinasempre tenen una bona sortida?”L’estudi feia evident que les organitzacionstampoc ajuden els metges i metgessesdavant la jubilació. Contràriament al quepassa en altres sectors, manquen políti-ques de recursos humans que incloguin laplanificació, l’assessorament, la flexibilitat,el cessament progressiu d’activitat… Hi hala creença que es tracta d’una qüestió per-sonal per a la qual els metges i metgessessempre tenen una bona sortida.

    Quins són els reptes per al professional?Pensar en la jubilació implica fer front alssentiments d’incertesa d’una nova etapaque no s’organitzarà al voltant de la feina, toti que els valors i les actituds que han marcatla identitat mèdica continuen presents. Pro-bablement, és cert allò que serà el reflex decom s’ha viscut. Ara bé, una jubilació salu-dable és la que pot donar sentit a la trajectò-ria professional viscuda i trobar nous espaisi activitats, siguin o no de l’àmbit mèdic, oncontinuar desenvolupant els seus valors. Sia més tenim en compte que l’edat de jubila-ció no es correspon generalment amb unapèrdua de capacitats, aquesta continuïtatés encara més necessària. Construir alter-natives comporta saber quan, com i de quès’ha de prescindir i en quines altres coses, amés de la feina, s’ha d’invertir.

    Què en penses tu?Volem saber la teva opinió. Escriuun comentari al blog del Col·legi.debat.comb.cat

    Tema de debat

  • 30 revista del

    Seccions col·legials i juntes comarcals

    Metges MIr i Metges Joves

    la Medicina de Família tampoc ha de tenir límitd’hores

    Joan Janer,president de la Secció deSinologia i Patologia Mamària

    Ramon Torné,president de la Secció deMetges d’Assegurança LliureArran de la vaga de residents de l’Hospi-

    tal de la Vall d’Hebron de principis del’any passat, es va arribar a l’acord de su-primir el topall de 850 hores anuals deguàrdia. Aquest topall anava en contrade la formació dels residents, limitant-losles hores de guàrdia, cosa que repercutiadirectament sobre la seva docència. Unparell de mesos després, es va tornar a

    Metges de Sinologia i Patologia Mamària

    XIv Congrés Català deMama

    Metges d’assegurança lliure

    Per un marc reguladorcontractual amb lesentitats d’assegurançalliure

    Metges acupuntors

    Iv Congrés Mèdic Internacional d’acupuntura

    Albert Garcia i Janeras,president de la Secció de MetgesAcupuntors

    Aquests passats 8 i 9 de novembre hemfet el IV Congrés Mèdic Internacionald’Acupuntura de Barcelona amb el temaAcupuntura i trastorns psicosomàtics en elqual vàrem assolir un nivell científic moltalt. Ens felicitem per la perfecció en l’orga-nització i per la selecció dels ponents,molts dels quals acupuntors internacio-nals. Es poden veure les presentacions

    El passat mes d’octubre, Jaume Padrós,president del COMB, va dirigir-se als repre-sentants polítics per avisar de la necessitatde defensar l’interès general, enfront de lasituació de l’”oligopoli” que considera quegenerarà la fusió entre IDC Salud i Quirón.

    Tot i l’autorització de la Comisión Na-cional de Mercados y la Competencia(CNMC) a la fusió d’aquests dos grups,Padrós va advertir de diferents riscos queaquesta fusió pot comportar, com són laconcentració de preus i les traves a la lliu-re elecció de metges i centre, aquest úl-tim com un dels majors valors del sectorprivat.

    El mes de juliol de 2014, els membresde la Junta de Govern del COMB van visi-tar el President de la Generalitat, ArturMas, a qui el doctor Padrós va expressarles diverses problemàtiques que patim elsmetges. Pel que fa al sector de les entitatsd’assegurança lliure se li va demanar unmarc regulador contractual que permetidonar transparència, sostenibilitat i conti-nuïtat a les relacions entre els metges quetreballen per compte propi i les entitatsd’assegurances de salut.

    La Secció va celebrar, el dilluns 24 de no-vembre, una sessió sobre el mètode Osna,en la qual va fer de moderador Carles Lle-baria, i que va tenir com a ponents XavierGali, de l’empresa Sysmex, i Vicente Peg,patòleg de la residència hospital de la Valld’Hebron, que va ser molt interessant i vatenir una bona afluència d’assistents.

    Volem avisar que el proper mes demarç del 2015 es farà una altra sessió al

    dels ponents que ens ho varen autoritzar,que estan penjades al nostre web: www.metgesacupuntors.org.

    En l’apartat de formació, hem de recor-dar que el proper mes de febrer iniciarem unnou Curs d’introducció a l’acupuntura mèdi-ca, que es farà al Centre d’Estudis Col·legials.

    Quan surti a la llum aquest número de larevista col·legial, ja haurem fet les eleccionsreglamentàries de la nostra junta, que aquestcop es renova sencera per la dimissió delscàrrecs que no es renovaven. Aquesta novajunta haurà de seguir impulsant la difusió del’acupuntura a la societat.

    Marc Tarín,vocal de la Secció Col·legialde Metges MIR i Metges Joves

    COMB, organitzada per la junta de la Seccióde Sinologia. S’avisarà amb temps.

    Recordem que el proper Congres Catalàde Mama, que serà el XIV, es farà a l’Hospitalde Vilafranca del Penedès, els dies 3, 4 i 5 dejuny del 2015.

    Més informació al 938 180 440 o escriviua [email protected].

    introduir el topall però només per als re-sidents de Medicina Familiar i Comunità-ria sense cap motiu aparent. Diferentsresidents d’aquesta especialitat es vanposar en contacte amb el COMB i la Sec-ció MIR i Metges Joves per demanar aju-da per resoldre la situació. Considerenque és un greuge comparatiu envers laresta d’especialitats i que es veuran es-pecialment perjudicats els residents pe-tits (primer i segon any) en la seva partde formació hospitalària, per tal com po-den trobar-se sense hores a tres mesosvista de canviar d’any de residència.

  • revista del 31

    Seccions col·legials i juntes comarcals

    >>>BERGuEDÀv Jornada d’atenció Primària almón ruralAmb el tema “Madurant al segle xxi: del’adolescència a l’envelliment”, el 12 de juny de2015, es celebrarà, al Pavelló de Suècia de Berga,la cinquena edició de la jornada de l’atencióprimària al món rural, en la qual es tractarà elprocés de madurar, d’evolucionar, de fer-se gran,de la precocitat de l’adolescència i del retard del’envelliment. D’altra banda, també es debatràcom es fan grans els professionals i si es té encompte la jubilació.

    >>>OSONAla festa de la sanitata OsonaLa celebració de Sant Cosme iSant Damià és la data en la qualla Delegació d’Osona del COMBhomenatja els professionals de lacomarca en el marc del lliuramentdels Premis Sanitat Osona que celebràla XXXII edició. També es va fer ellliurament de la Beca d’Investigació iel Premi FORES-Beca Consultori Bayésen Ciències de la Salut.

    En l’acte celebrat a l’Ajuntamentde Vic, Jaume Padrós, presidentdel COMB, i Francesc Xavier Clos,president de la Junta Comarcald’Osona, van atorgar els guardons deles activitats esportives i del concursde fotografia, dibuix i pintura.

    El periodista Jordi Basté vapronunciar una conferència sobre elpaper dels mitjans de comunicació enuna època tan canviant com l’actual.

    Per celebrar el Dia Mundial delCor es va organitzar la tradicionalcaminada popular que suma 15edicions. Així mateix, la JuntaComarcal d’Osona va fer l’acte delliurament en favor d’Osona contrael càncer de l’import del concertbenèfic que la coral del COMB vaoferir en la Festivitat de Sant Cosmei Sant Damià.

    >>>ANOIA7a edició de la nit de laprofessióLa professió sanitària de l’Anoia va celebrar aIgualada la setena edició d’una nit en la qualmés de 130 professionals de la medicina, dela infermeria, de la farmàcia i de la fisioteràpiafan un acte de reconeixement als companys illiuren la beca formativa per als professionalsde la salut de l’Anoia. En el decurs de l’actees va homenatjar els professionals quehan deixat l’exercici actiu i es va donar labenvinguda als nous professionals que s’hanincorporat com a residents de primer any.

    >>>BAGESPrimer premi Metge BagencEn el marc de la 18 edició de la Vigília deSant Lluc, la festa dels metges del Bagescelebrada a Manresa, es va inaugurar unnou guardó, el Metge Bagenc 2014. Aquestpremi s’atorga per votació popular i amb lapresentació de candidatures pels metgesde la comarca. El guardó va ser concedit aldoctor Antonio Garde Garde.

    Com cada any es va fer el lliurament delXII Premi del Bages al Metge Jove, del XVIIIPremi del Bages de Ciències Mèdiques, delXVIII Premi de Vivències Mèdiques “DoctorPere Tarrés i Claret” i el XVIII Premi d’Històriade la Medicina Catalana “Oleguer Miró iBorràs”. També es van donar els diplomesGaudeamus en reconeixement a la tascadels metges jubilats.

    A la Vigília es va parlar sobre el futur dela sanitat al Bages que segons va conclourePere Bonet, president de la Junta Comarcaldel Bages, passa “pel treball en xarxa, lesaliances i les decisions compartides”.

    JuntES COMarCalS

    >>>VALLÈS OCCIDENTALConferències sobre la problemàticadels metges de residènciesgeriàtriques i la cooperacióEl passat desembre es va celebrar a Sabadell unaconferència sobre el model català d’atenció ales persones que viuen en centres residencialsa càrrec de Albert Ledesma, director del plainterdepartamental d’atenció i interacció social isanitària, i Carles Blay, responsable operatiu delprograma de prevenció i atenció a la cronicitat.Aquest acte el va presentar Josep Maria Sans,president de la Junta Comarcal del VallèsOccidental, que també va presidir la sessió sobrela medicina del segle xxi vista des de la Cooperacióen la qual Xavier de las Cuevas, president dela Secció Col·legial de Metges Cooperadors,va exposar la seva experiència en el camp derefugiats de Nyarugusu de Tanzània.

  • Obituaris

    32 revista del

    Josep FàbregasPoveda(1946-2014)

    El doctor JosepFàbregas, psiquiatre iemprenedor, vacontribuir amb la sevaempenta al canvid’enfocament del’atenció de lespatologies mentalsdes del seu pas per laFacultat de Medicinafins als últims dies dela seva vida. Des delsinicis de la seva carreraes va interessar per lamodernització de lesinstitucions sanitàriesa casa nostra, i vaviatjar arreu d’Europaper estudiar diversosmovimentspsiquiàtrics quedesprés aplicaria enla seva manerad’atendre i entendreels pacients.

    El doctor Fàbregas vaser pioner en la creaciódel primer hospital dedia a Barcelona, i finsal final va dirigir elCPB, Centre dePsicoteràpiaBarcelona–ServeisSalut Mental, unaentitat que gestiona

    programes sanitaris isocials des delsserveis especialitzatsde suport a l’atencióprimària de salut finsals serveisresidencials, passantpels d’internament irehabilitació. No enva, aquestenfocament integralcoincideix amb lacreença de JosepFàbregas de situar larelació amb elspacients com uninstrument terapèuticde primer ordre i enestreta col·laboracióamb els familiars delspacients.

    Autor de nombrosespublicacions i llibres,principalment sobrepsiquiatriacomunitària,psicoteràpia grupal iorganització del’assistènciapsiquiàtrica, vamantenir una estretacol·laboració amb elCOMB, sobretot en lacreació de la ClínicaGalate


Títol article - Sant Pere Pescadorca.santpere.cat/upload/butlleti/but-29-4c5a6bc194d4e.pdfd’un llarg període d’espera, podem dir que el pavelló poliesportiu està acabat. Al

Títol article - Sant Pere Pescadorca.santpere.cat/upload/butlleti/but-29-4c5a6bc194d4e.pdfd’un llarg període d’espera, podem dir que el pavelló poliesportiu està acabat. Al

Butlletí Informatiu Col·legial · 2010. 10. 4. · Butlletí Informatiu Col·legial COL·LEGI OFICIAL DE VETERINARIS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA N Ú M 0 MARÇ 9 9 I SUMARI/ I

Butlletí Informatiu Col·legial · 2010. 10. 4. · Butlletí Informatiu Col·legial COL·LEGI OFICIAL DE VETERINARIS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA N Ú M 0 MARÇ 9 9 I SUMARI/ I

Impacte de les mesures de gestió hospitalària per a disminuir la saturació del servei d’Urgències

Impacte de les mesures de gestió hospitalària per a disminuir la saturació del servei d’Urgències

ALTERA TIVA PREDICTIVA DE LA SATURACIÓ E BASES E SUELOS ...

ALTERA TIVA PREDICTIVA DE LA SATURACIÓ E BASES E SUELOS ...

INFORMACIÓ COL·LEGIAL COMISSIONS PUNT X PUNT …€¦ · El supòsit b) significa aquelles si-tuacions on el beneficiat pel se-cret professional atorga el relleu al sol·licitant,

INFORMACIÓ COL·LEGIAL COMISSIONS PUNT X PUNT …€¦ · El supòsit b) significa aquelles si-tuacions on el beneficiat pel se-cret professional atorga el relleu al sol·licitant,

de llistes d’espera sanitàries - premsa.gencat.catpremsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2016/04/04/16/45/ab873ded-5e0b... · Objectius de l’abordatgede les llistes d’espera 1. Disminuir

de llistes d’espera sanitàries - premsa.gencat.catpremsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2016/04/04/16/45/ab873ded-5e0b... · Objectius de l’abordatgede les llistes d’espera 1. Disminuir

MEMÒRIA CBC 2013cbiolegs.cat/wp-content/uploads/2014/06/memoria2013u.pdf · 0 0B MEMÒRIA CBC 2013 D.L.B-12617-2000 . 1B PRESENTACIÓ (pàg. 1) RESUM DE L’AGENDA COL·LEGIAL ‘13

MEMÒRIA CBC 2013cbiolegs.cat/wp-content/uploads/2014/06/memoria2013u.pdf · 0 0B MEMÒRIA CBC 2013 D.L.B-12617-2000 . 1B PRESENTACIÓ (pàg. 1) RESUM DE L’AGENDA COL·LEGIAL ‘13

Memòria anual d’activitats · 8 Memòria anual d’activitats 2013 – Sala de reunions – Altres serveis: biblioteca, assegurances, etc. Oficina col·legial d’Olot – Visats

Memòria anual d’activitats · 8 Memòria anual d’activitats 2013 – Sala de reunions – Altres serveis: biblioteca, assegurances, etc. Oficina col·legial d’Olot – Visats

Revista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes ... fileRevista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears SETEMBRE 54 Seguretat alimentària # perfil col·legial

Revista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes ... fileRevista del Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears SETEMBRE 54 Seguretat alimentària # perfil col·legial

CONVOCATÒRIA DE PREINSCRIPCIÓ MÀSTERS OFICIALS …€¦ · convocatÒria de preinscripciÓ mÀsters oficials 2010/2011 llista de sol•licitants admesos, exclosos i en llista d’espera

CONVOCATÒRIA DE PREINSCRIPCIÓ MÀSTERS OFICIALS …€¦ · convocatÒria de preinscripciÓ mÀsters oficials 2010/2011 llista de sol•licitants admesos, exclosos i en llista d’espera

Inclou nou CLIP! Primer trimestre 2015 - Ajuntament …...aquest desembre i començar l’obra el primer semestre del 2015 Després de molts anys d’espera, l’alcalde Joan Castaño

Inclou nou CLIP! Primer trimestre 2015 - Ajuntament …...aquest desembre i començar l’obra el primer semestre del 2015 Després de molts anys d’espera, l’alcalde Joan Castaño

Les llistes d’espera a Gràcia - · PDF filede manifest que les llistes d’espera als Centres d’Atenció Primària del districte s’eliminen ràpidament al CAP Larrard -en 48

Les llistes d’espera a Gràcia - · PDF filede manifest que les llistes d’espera als Centres d’Atenció Primària del districte s’eliminen ràpidament al CAP Larrard -en 48

Núm.125 Octubre 2008 - Gener 2009 DE BARCELONA Servei d’INFORMACIÓ · 2011. 5. 9. · Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009 informació col·legial sumari

Núm.125 Octubre 2008 - Gener 2009 DE BARCELONA Servei d’INFORMACIÓ · 2011. 5. 9. · Servei d’Informació Col·legial. Octubre 2008-Gener 2009 informació col·legial sumari

L’EXPERIENCIA EN LA GESTIÓ DE LL ISTES D’ESPERA I PRIORITZACIÓ DE PRÒTESI DE MALUC I GENOLL

L’EXPERIENCIA EN LA GESTIÓ DE LL ISTES D’ESPERA I PRIORITZACIÓ DE PRÒTESI DE MALUC I GENOLL

MEMÒRIA DE L’IES JOAN RAMIS I RAMIS 2012-2013...1r d’ESO 121 de primària 17 49 en llista d’espera - 138 (5 grups) 27-28 2n d’ESO 120 14 9 en llista d’espera - 3 A. Ext.

MEMÒRIA DE L’IES JOAN RAMIS I RAMIS 2012-2013...1r d’ESO 121 de primària 17 49 en llista d’espera - 138 (5 grups) 27-28 2n d’ESO 120 14 9 en llista d’espera - 3 A. Ext.

AVALUACIÓ DEL GRAU D’ACOMPLIMENT DE LA CARTA DE …...mesures adients (insonorització de l’espai, canvi de mobiliari, disposició de les taules, etc.) Temps mig d’espera per

AVALUACIÓ DEL GRAU D’ACOMPLIMENT DE LA CARTA DE …...mesures adients (insonorització de l’espai, canvi de mobiliari, disposició de les taules, etc.) Temps mig d’espera per

L’ICAT renova la seu col·legial per garantir una major … · del 1,82 % dels plans de pensions individuals del mateix període. Per a més informació, ... Sánchez, presidents

L’ICAT renova la seu col·legial per garantir una major … · del 1,82 % dels plans de pensions individuals del mateix període. Per a més informació, ... Sánchez, presidents

Memòria anual d’activitatsTracta els afers tecnològics (laboratoris, Gabinet Tècnic, Centre Col·legial d’Informàtica, publicacions tècniques, normativa tècnica, formació,

Memòria anual d’activitatsTracta els afers tecnològics (laboratoris, Gabinet Tècnic, Centre Col·legial d’Informàtica, publicacions tècniques, normativa tècnica, formació,

Empresa vinculada - CETIB · Bioremediació: la natura ajuda a combatre la contaminació EMPRESA Indcar, SA, 125 anys lligada al transport i la carrosseria INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Empresa vinculada - CETIB · Bioremediació: la natura ajuda a combatre la contaminació EMPRESA Indcar, SA, 125 anys lligada al transport i la carrosseria INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Núm.124 Juny-Setembre 2008 DE BARCELONA Servei … · 2011-05-09 · Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008333 informació col·legial opinió i anàlisi Miquel Bruguera,

Núm.124 Juny-Setembre 2008 DE BARCELONA Servei … · 2011-05-09 · Servei d’Informació Col·legial. Juny-Setembre 2008333 informació col·legial opinió i anàlisi Miquel Bruguera,