84

37

00

61

48

08

5

15

39

3

GIR

ON

AA

mb

el s

upor

t:D

ipòs

it le

gal:

GI-5

35-1

978

1,20€DIMECRES • 23 de setembre del 2015. Any XL. Núm. 13683 de l’AVUI / Any XXXVII. Núm. 12553 d’EL PUNT www.elpuntavui.cat

FALTEN 4 DIES

1224

54-1

1118

50®

1177

11-1

1110

29A

GIRONA P14

L’estructura delVol es desmuntaràla setmana vinentDesprés de dos incompliments, elsgestors i l’Ajuntament pacten que elstreballs es facin entre els dies 28 i 30

L’ESPORTIU

Buscarà guanyar el títol per primer copcontra l’Avenida a Fontajau (20.15 h)

Bàsquet

L’Spar Cityliftlluitarà avui perla supercopa

SOLIDARIS · Els premis quecoorganitza la Diputació tambéreconeixen sor Lucía Caram i elsmorts de Sarajevo i Srebrenica

Premis LiberPressper a Acnur, PetrosMarkaris i MartirioSORPRESA · El guardóprincipal, el LiberPress 2015, noes donarà a conèixer fins a l’actede lliurament, el 8 d’octubre

CULTURA I ESPECTACLES P21

El pavelló de Fontajau de Girona, en una imatge d’arxiu, quan es preparava per celebrar-hi una assemblea de l’ANC ■ J. SABATER

GIRONA P4

Junts pel Sí vol aconseguir la fita històrica d’omplir demà el pavelló

I tu, seràs a Fontajau?

Entrevista Rafel Bruguera P8-9Cap de llista del PSC a Girona

“La DUI és un desastre queens allunyaria d’Europa”

Número 10 de Junts pel Sí a GironaEntrevista Dolors Rovirola P12

“Amb un estat català propitindrem més recursos”

Míting P5

Jaume Torramadé,el gran absent a l’actecentral d’UDC a Salt

Parlaven francès i van fugir amb un cotxerobat, que van cremar a Vilademuls

Punt Divers P22

Dos homes armatsatraquen La Caixade Bàscara

8131

33-1

1182

31w

CULTURA I ESPECTACLES | Comarques Gironines | 21EL PUNT AVUIDIMECRES, 23 DE SETEMBRE DEL 2015

3212

29-1

1182

28®

Els elefantsmarquen avuiel nou ‘Artisteja’

ART

ART

Marc Currià, millorpintor del concursartístic de BegurEl pintor banyolí Marc Curià,amb l’obra Equilibris, ha gua-nyat el premi al millor artistadel XXX Concurs d’Arts Plàsti-ques de Begur, que es va ferpúblic aquest cap de setmanadins els actes de la festa ma-jor de Santa Reparada. Pelque fa al premi al millor artistalocal ha estat per a PatrickBeau amb l’obra Levitació 13.Les obres guanyadores, junta-ment amb les altres 34 obrespresentades en aquesta edi-ció, provinents d’arreu de Ca-talunya, es poden veure a lasala d’exposicions del CentreCultural de les Escoles Vellesdel poble fins al 3 d’octubre.■ REDACCIÓ

A l’espai Artisteja que organit-za la Biblioteca Carles Raholaavui es proposa un muntatgeartístic de dibuixos d’elefantsfets pel públic i després en-ganxats a la paret principal. Laproposta s’anomena Elefantsamunt i avall i pren inspiraciódel llibre Más allá de las estre-llas, d’Arturo Solari, que preci-sament es presentarà avui ales 17.30 h com a preludi a lainauguració del projecte artís-tic participatiu (18.30 h). Tot-hom aquell qui ho vulgui po-drà dibuixar o fer collages defigures d’elefants sobre carto-lines de diferents colors i pos-tals. ■ REDACCIÓ

La dissetena edició delspremis LiberPress, que or-ganitzen l’associació ho-mònima i la Diputació deGirona, reconeixerà ambel guardó LiberPress Cata-lunya la “immillorable tas-ca humanitària i solidària”realitzada per l’Alt Comis-sionat de les Nacions Uni-des per als Refugiats (Ac-nur), a l’acte que tindràlloc el 8 d’octubre vinent al’Auditori de Girona. Tam-bé seran premiats l’escrip-tor grec Petros Markaris,la cantant andalusa Marti-rio, l’artista i escriptorfrancès Titouan Lama-zou, el teòric del cinemaJavier de Lucas, el zoòlegCarlos Drews (WorldWildlife Fund, WWF) i laFundació Rosa Oriol, deManresa, liderada per sorLucía Caram. A més, es re-cordarà amb el LiberPressMemorial els morts alsbombardejos del mercatde Sarajevo i a la massacreque va tenir lloc en una fà-brica de bateries de cami-ons de Srebrenica, ara favint anys. Liberpress ha

posat plaques commemo-ratives a la fàbrica i al mu-seu de Sarajevo.

Els LiberPress han triatcom a gest la màscara de lallibertat d’expressió i te-nen un cartell –una Mari-lyn gegant amb faldilles depaper envoltades de petitslectors– cedit pel dibui-xant satíric holandès Wi-

llem (Hara-Kiri, CharlieHebdo), últim premi d’hu-mor Gat Perich.

El president de la Dipu-tació, Pere Vila, i el presi-dent de LiberPress, CarlesMcCragh, van fer públicsahir tots els premis excep-te el més important, el Li-berPress 2015, que es volmantenir en secret fins al

dia 8 i del qual McCraghnomés va dir que és “me-rescudíssim” i el premiat,tan important com “pu-nyent”. Vila va subratllarel compromís de la Diputa-ció amb uns premis que“han aconseguit que Giro-na sigui un centre neuràl-gic del treball solidari i hu-manitari”.

Petros Markaris, crea-dor del comissari KostasJaritos, rebrà el premi Li-berPress Literatura peruna obra amb la qual “de-nuncia les contradiccionseconòmiques i culturalsd’Europa”. El LiberPressCançó s’atorga a Martirioper “construir ponts entreles cultures més autènti-ques”. El Liberpress Ca-mins reconeixerà la lluitapels drets de les dones deTitouan Lamazou i la sevaassociació, Lysistrata.

Javier de Lucas, direc-tor de la col·lecció Cine yderecho, recollirà el Liber-Press Cinema per “l’ex-cepcional contribució filo-sòfica, sociològica i ideolò-gica a l’estudi del cinema”.El LiberPress Associacióserà per a la Fundació Ro-sa Oriol per “la seva capa-citat d’imaginació i tre-ball” a favor de les perso-nes marginades, i el co-lombià Carlos Drews veu-rà reconeguda amb el Li-verdPress “la seva infati-gable lluita per estudiar,conservar i protegir les es-pècies animals”, com a di-rector del Programa Glo-bal d’Espècies de WWF. ■

Xavier CastillónGIRONA

LiberPress premia Acnur,Markaris, Martirio i Drewsa El premi LiberPress 2015 no es farà públic fins a la cerimònia de lliurament dels guardons, el 8d’octubre a També premia la Fundació Rosa Oriol i recorda els morts de Sarajevo i Srebrenica

Petros Markaris, Martirio i sor Lucía Caram ■ EFE / ARXIU / JOSEP LOSADA

Diari de Girona ■dimecres, 23 de setembre de 201538

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

CORREU ELECTRÒNIC cultura.diaridegirona@epi.es

l'alt comissionat de les na-cions unides per als refugiats(acnur), la fundació rosa oriolliderada per sor lucía caram, el di-rector del programa global d'es-pècies de WWF, carlos drews,l'escriptor de novel·la negra petrosmárkaris, l'artista titouan lama-zou o la cantant martirio, són elsguardonats amb algun dels noupremis liberpress d'aquest any.

aquests són uns premis que, desde fa disset anys, persegueixen

l'objectiu de donar a conèixer i pro-mocionar la cultura de la solida-ritat distingint persones o orga-nitzacions que treballen per mi-llorar el món.

al costat del president de la di-putació, pere vila, el president del'associació liberpress, carlesmccragh, va explicar ahir que en-guany mantindran en secret finsl'últim dia qui és el guanyador delpremi més important, el liber-press 2015. la sopresa es farà pú-blica el proper dia 8 d’octubre du-

rant la gala de lliurament a l’audi-tori de Girona.

després d’anunciar la resta deguanyadors, mccragh va argu-mentar que en el moment actualsobren els motius per premiar l'a-gència que treballa pels refugiatsi desplaçats, acnur.

el premi de cinema és per a Ja-vier de lucas, per la seva feina entemes relacionats amb els drets hu-mans i, sobretot, amb les polítiquesmigratòries, les minories, la ciu-tadania, el racisme i la xenofòbia.

el de cançó recau en la cantantmartirio, per la seva implicacióen la música popular des d'unavessant propera al poble i a lagent obrera i humil.

el de camins va a parar a l'artistai escriptor francès titouan lama-zou, en reconeixement «al seullarguíssim compromís personalamb la promoció de les dones».

un altre escriptor guardonat ésl'autor de novel·la negra petrosmárkaris, «per la seva obra litera-ria basada en denunciar les con-

tradiccions econòmiques i cultu-rals d'europa».

el premi a associació és per a laFundació rosa oriol, capitaneja-da per sor lucía caram, «per laseva tasca solidària i humanitària».

el liberpress memorial rep undoble reconeixement. un és elmemorial sarajevo, recordant elsatacs criminals de les tropes sèr-bies. el segon és el memorial sre-brenica, en record de la massacrede 1995 durant la Guerra dels bal-cans.

GIRONA | DdG

s’acosten les Fires de Girona i lallibreria 22 i la sala la planeta vanpresentar ahir la proposta de poe-sia, la setmana d’actes teatrals ipoètics que acompanya l’acte delliurament del premi literari Just m.casero, que retrà aquest any ho-menatge a miquel pairolí, ramonllull i manuel de pedrolo.

a partir del 27 d’octubre i fins l’1

de novembre, la la planeta acolliràdiàriament un espectacle de laXXiii proposta de poesia.

narcís comadira és el creadord’Un aperitiu al Flore (primer es-pectacle, dia 27), una trobada ima-ginària entre Josep carner, mercèrodoreda i Josep pla, interpretatsrespectivament per Jaume mallo-fré, carme sansa i Joan massotk-leiner. aquest és un encàrrec a

comadira del born centre cultu-ral que ja es va veure a barcelona.

el malaguanyat escriptor mi-quel pairolí serà evocat (dia 28) enun acte de la revista El Procés, ín-tegrament dedicada a l’autor, ique tindrà una edició digital, a mésde cent exemplars impresos.

el dia 29 farà d’amfitrió Josepdomènech ponsatí, poeta i llibre-ter tatuat de la llibreria Geli, que

llegirà la seva obra El càcol.el 30 d’octubre hi haurà prò-

piament el lliurament del premi denovel·la curta Just m. casero, do-tat amb 2.200 €, més 600 € per al fi-nalista, i que aquest any ha rebutun total de 31 obres. en el decursde l’acte, presentat per Guillem ter-ribas, es farà un homenatge a ra-mon llull, amb motiu del 700 ani-versari de la mort del primer grannarrador en llengua catalana.

la proposta de poesia conti-nuarà el dia 31 amb la projecció iconferència Pedrolo, radicalmentla llibertat, a càrrec d’adelais de pe-drolo, filla de l’autor de Mecanos-

crit del segon origen, que va ser elprimer escriptor guanyador delpremi bertrana de Girona. perepuig, responsable de la planeta, vafer ahir en roda de premsa una de-cidida reivindicació d’un escriptormolt influent dels anys 60 i 70, l’o-bra del qual ara està a mans delGrup planeta, a través d’edicions62, i no es publica. precisamentaquests dies s’estrenarà la pel·lículaSegon Origen, basada en l’obra depedrolo.

Finalment, l’1 de novembre, úl-tim dia de Fires, es retrà home-natge al poeta ricard creus, ambun recital col·lectiu.

GIRONA | D.B.

La Proposta de Poesia del premi Caserohomenatjarà Pairolí, Llull i Pedrolo

premi liverdpressCarlos Drews, director delPrograma Global d’Espècies

Va néixer a Colòmbia i resideix aSuïssa. Per la seva infatigable lluitaper protegir les espècies animals.

liberpress literaturaPetros Màrkaris, narrador,dramaturg i guionista grec

Per la seva obra literària, basada adenunciar les contradiccionseconòmiques i culturals d’Europa.

liberpress associacióLucía Caram, líder de la FundacióRosa Oriol de Manresa

Ha creat una plataforma derecollida i repartiment d’aliments queatén més de mil persones.

liberpress caminsTitouan Lamazou, artista iescriptor nascut a Casablanca

Pintor, dibuixant, escriptor ifotògraf compromès amb lapromoció dels drets de la dona.

DdG

premi liberpres 2015El gran guanyador es donàrà aconèixer el dia 8 d’octubre

El premiat serà una sorpresa quees revelarà durant la tradicional galade lliurament a l’Auditori de Girona.

liberpress cançóMartirio, autora d’una música queés un pont entre cultures

Fusiona cobla andalusa, flamenc,bolero, tango i rock, i també hatreballat com actriu de cinema.

liberpress cinemaJavier de Lucas, filòsof del dretde la Universitat de València

Per la seva excepcionalcontribució a l’estudi del cinema desd’una vessant humanitària i solidària.

liberpress catalunyaFrancesca Friz-Prguda, del’agència per als Refugiats de l’ONU

Proporciona assistència a uns120 milions de refugiats i desplaçatsque són víctimes de persecucions.

premi liberpress memorialMemorial Sarajevo i Memorial Srebrenica

Enguany aquest premi el compartiran dues ciutats. Durant el setge aSarajevo, les tropes Sèrbies van provocar miliers de víctimes civils. Elgenocidi de Sbrenica es va cobrar la vida d’entre 9.000 i 11.000 homes.

ELS PREMIATS DEL 2015

L'agència de l'ONU per als refugiats, LucíaCaram o Petros Márkaris, premi LiberPress

L’acte de lliurament es farà el 8 d’octubre a l’Auditori de Girona i fins aquell moment no es revelarà el gran premiat

?

comunicacio@ddgi.cat - 23/09/2015 08:35 - 10.1.0.74

Portada (/) Notícies(/punt-

de-llibre/noticies/)

Crítica(/punt-

de-llibre/critica/)

Entrevistes(/punt-de-llibre

/entrevistes/)

Opinió(/punt-de-llibre/opinio/)

Vinyetes(/vinyetes/)

L’Avenç(/lavenc/)

Cercar

(http://www.nuvol.com/autor/nuria-juanico)

Núria Juanico

(http://www.nuvol.com

/autor/nuria-juanico)

61 articles publicats

http://racoperllegir.wordpress.com

(http://racoperllegir.wordpress.com)@nuriajuanico (http://www.twitter.com

/nuriajuanico)

Altres articles d'aquest autor

El món vist a través dels ulls de Borges

(http://www.nuvol.com/noticies/el-mon-vist-a-

traves-dels-ulls-de-borges/)

'La bíblia andorrana' d'Albert Villaró guanya el

Prudenci Bertrana (http://www.nuvol.com

/noticies/la-biblia-andorrana-dalbert-villaro-

Follow @nuvol_com 0Tweet 8

Petros Márkaris i Javier Lucas, premisLiberPress 2015Núria Juanico (http://www.nuvol.com/autor/nuria-juanico). Girona (http://www.nuvol.com

/lloc/girona).

/ 22.09.2015

Els premis LiberPress, que reconeixen persones i entitats per donar a

conèixer i promocionar la cultura de la solidaritat, han guardonat aquest any

l’escriptor Petros Márkaris, la Fundació Rosa Oriol que encapçala sor Lucía

Caram, el teòric del cinema Javier de Lucas i l’agència de la ONU per als

refugiats ACNUR. Els guardons també han reconegut l’artista Titouan

Lamazou i l’activista Carlos Drews. El premi Memorial s’ha destinat

a recordar dos fets històrics: els bombardeigs de Sarajevo i la matança de

Srebenica.

(http://ad.nuvol.com/openx/www/delivery/ck.php?oaparams=2__bannerid=398__zoneid=21__cb=37e29ff592__oadest=http%3A%2F%2Fwww.grup62.cat%2Fllibre-la-filla-estrangera-

203396.html+http%3A%2F%2F)

Calàndria (/calandria/)

Punt de llibre (/punt-de-llibre/)

Homo Fabra (/homo-fabra/)

El web negre (/elwebnegre/)

L’Apuntador (/apuntador/)

Cast@fiore (/castafiore/)

Pantalles (/pantalles/)

Galeries (/galeries/)

Sa Il�lustríssima (/sa-illustrissima/)

1M'agradaM'agrada

Petros Márkaris i Javier Lucas, premis LiberPress 2015 | Núria J... http://www.nuvol.com/noticies/petros-markaris-i-javier-lucas-...

2 de 5 23/09/2015 8:45

guanya-el-prudenci-bertrana/)

The Spanish Bookstage, la casa dels drets d'autor

(http://www.nuvol.com/noticies/the-spanish-

bookstage-la-casa-dels-drets-dautor/)

Szilárd Borbély: Aprendre a espantar la por

(http://www.nuvol.com/critica/szilard-borbely-

aprendre-a-espantar-la-por/)

L'escola d'escriptors més gran d'Europa

(http://www.nuvol.com/noticies/lescola-

descriptors-mes-gran-deuropa/)

(http://narrativa.campusdescriptura.com)

(http://ad.nuvol.com/openx/www/delivery

/ck.php?oaparams=2__bannerid=391__zoneid=19__cb=52a67c69a2__oadest=http

%3A%2F%2Fperiscopi.cat%2Fescafandre%2Fitem%2Fgegants-

de-gel)

(http://ad.nuvol.com/openx/www/delivery

/ck.php?oaparams=2__bannerid=402__zoneid=20__cb=369ffd2bde__oadest=https

%3A%2F%2Fwww.facebook.com%2Fmercatdelletres)

+ Llegits

1 Sóc de dretes (http://www.nuvol.com/opinio

/soc-de-dretes/)

2 Ensumen l'èxit, arriba l'exèrcit

(http://www.nuvol.com/opinio/ensumen-

lexit-arriba-lexercit/)

3 O caixa o faixa (http://www.nuvol.com/opinio

/o-caixa-o-faixa/)

Etiquetes:

ACNUR (http://www.nuvol.com/tag/acnur/)| Javier Lucas (http://www.nuvol.com/tag/javier-

(http://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2015/09/presentacio_liberpress_ddgi_LiberPress_2015_2.jpg)

Carles McCragh i Pere Vila en la presentació dels premis | Diputació de Girona

La 17a edició dels premis LiberPress de Girona ha repartit reconeixements entre

aquelles entitats i persones, tant de Catalunya com de països d’arreu del món, abocades a

la tasca solidària. L’agència de la ONU per als refugiats ACNUR s’ha endut el premi

LiberPress Catalunya per la seva feina humanitària i de suport a totes aquelles persones

que han hagut d’abandonar els seus països. Els guardons també han reconegut la

Fundació Rosa Oriol, liderada per sor Lucía Caram, amb el premi LiberPress

Associació “per la seva lluita a favor de la integració”, tal com ha assenyalat el president de

l’associació LiberPress, Carles McCragh, aquest dimarts en la presentació dels guanyadors.

En l’àmbit cultural, l’escriptor grec Petros Márkaris ha aconseguit el premi LiberPress

Literatura. Segons McCragh, Márkaris “lluita contra els sistemes que provoquen la crisi

actual a través de les seves novel�les policíaques”, des de les quals també denuncia les

contradiccions econòmiques i culturals d’Europa. Pel que fa a la gran pantalla, el

LiberPress de Cinema ha recaigut en Javier de Lucas, “un teòric especialitzat en l’estudi

del cinema des de la perspectiva dels drets humans, la immigració i la xenofòbia”, ha dit

McCragh. La cantant Martirio s’ha endut el premi LiberPress de Cançó per la seva

implicació en la música popular des d’una vessant “autèntica, oberta i innovadora”.

L’associació LiberPress també ha guardonat l’artista francès Titouan Lamazou, que ha

obtingut el premi Camins. McCragh ha destacat la “defensa per la igualtat de les dones” de

Lamazou, que va ser nomenat artista de la UNESCO per la pau el 2003. En paral�lel,

l’activista colombià Carlos Drews ha aconseguit el premi LiVerdPress per la seva lluita a

favor del respecte i la conservació de la naturalesa i el medi ambient.

Aquest any, el premi Memorial ha recaigut en dos fets històrics. D’una banda, s’ha volgut

retre homenatge als dos bombardeigs que va patir el mercat de Sarajevo el 1994 i el 1995,

dos atacs que van deixar més d’un centenar de morts. D’altra banda, també s’ha volgut

recordar el genocidi de Srebrenica i els assassinats en una fàbrica de camions de

Potocari, on van morir entre 9.000 i 11.000 homes i adolescents el 1995. Per això,

l’associació LiberPress ha col�locat dues plaques d’homenatge, una al museu de Sarajevo i

l’altra a l’entrada de la fàbrica de Srebrenica.

En l’acte d’aquest dimarts, el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, ha

assegurat que “davant de situacions tristes i dures, és indispensable l’anàlisi crític des de la

premsa per prendre’n consciència” i ha destacat que “els premis LiberPress reforcen valors

que avui en dia estem perdent una mica”. Segons Vila, aquests reconeixements “s’han

convertit en un referent a Girona i han aconseguit que la ciutat sigui un centre

neuràlgic de treball solidari i humanitari”.

Pel que fa al reconeixement principal dels guardons, el premi LiberPress 2015,

l’associació ha preferit esperar-se a la cerimònia d’entrega per donar-lo a conèixer. La gala

es farà el 8 d’octubre a les vuit del vespre a l’Auditori de Girona amb la presència

de tots els guardonats.

Petros Márkaris i Javier Lucas, premis LiberPress 2015 | Núria J... http://www.nuvol.com/noticies/petros-markaris-i-javier-lucas-...

3 de 5 23/09/2015 8:45

Petros Márkaris, Martirio i Titouan Lamazou,

premis LiberPress 2015

Els guardons distingeixen personatges d’àmbit mundial que destaquin per la seva tasca independent,

democràtica i solidària

ARA GIRONA | ACTUALITZADA EL 22/09/2015 15:15

El president de la Diputació de Girona, Pere Vila, i el president de l’ associació LiberPress,

Carles McCragh, han anunciat aquest migdia els guardonats dels premis LiberPress 2015, creats

per distingir personatges d’àmbit mundial que destaquin per la seva tasca independent,

democràtica i solidària, com és el cas de l'escriptor Petros Márkaris, la cantant Martirio i l'artista i

escriptor Titouan Lamazou. En total, cada any s’atorguen nou premis, repartits per categories:

Memorial, LiVerdPress, Literatura, Cançó, Associació, Cinema, Camins, Catalunya i el premi

LiberPress, el principal, que, enguany, com a novetat, es farà públic en l’ acte de lliurament dels

guardons, el dijous 8 d’octubre, a les vuit del vespre, a l’Auditori de Girona.

Els premiats d'enguany són:

Javier de Lucas (LiberPress Cinema). Llicenciat en dret amb premi extraordinari, promotor,

primer director i catedràtic de filosofia del dret i filosofia política a l’Institut de Drets Humans de la

Universitat de València. Ha treballat en temes relacionats amb els drets humans, especialment

McCragh i Vila, en la presentació dels premis LiberPress 2015

Petros Márkaris, Martirio i Titouan Lamazou, premis LiberPress... http://www.ara.cat/comarquesgironines/Markaris-Martirio-Tito...

1 de 3 24/09/2015 8:53

amb polítiques migratòries, minories, ciutadania, racisme i xenofòbia. Pel que fa al cinema, ha

estat pioner en estudis sobre dret i cinema, i el creador i director de la col·lecció 'Cine y Derecho'.

Rep el LiberPress Cinema per l’excepcional contribució filosòfica, sociològica i ideològica que ha

fet a l’estudi del cinema, analitzant aquest art i mitjà de comunicació amb intel·ligència i enginy,

des de vessants multidisciplinàries, erudites, humanístiques i solidàries.

Petros Márkaris (LiberPress Literatura). Narrador, dramaturg, guionista i traductor grec,

especialment conegut per les seves novel·les policíaques de gran contingut social,

protagonitzades pel comissari Kostas Jaritos. Petros Márkaris rep el premi per la seva obra

literària, basada a denunciar, des d’un punt de vista progressista, valent, social i popular, les

contradiccions econòmiques i culturals d’Europa i els problemes dels pobles sota el

macroimperialisme econòmic i totalitari europeu.

Martirio (LiberPress Cançó). Cantant amb una llarga carrera artística, creadora d’una música

dedicada a servir de pont entre cultures, amb la fusió de cobla andalusa, flamenc, bolero, tango,

rock, etc. Rep el premi per la seva implicació en la música popular des d’una vessant autèntica,

oberta, innovadora, acostada al poble i a la gent obrera i humil, sense entrar en el mercat del

folklore institucional; i per la seva tasca d’obrir mons i de construir ponts entre les cultures.

ACNUR (LiberPress Catalunya). L’Alta Comissaria de les Nacions Unides per als Refugiats és

l’organisme de les Nacions Unides que s’encarrega de protegir els refugiats i desplaçats que són

víctimes de persecucions i conflictes, de promoure solucions mitjançant assentaments en el país

d’origen o d’acolliment, així com de vetllar pel dret d’asil. Rep el premi LiberPress Catalunya per la

seva immillorable tasca humanitària i solidària en pro dels milions de persones que han hagut de

marxar dels seus països amb motiu de les persecucions d’origen bèl·lic, econòmic, ètnic i religiós.

Titouan Lamazou (LiberPress Camins). Artista i escriptor francès. Va ser nomenat artista de la

Unesco per la pau el 2003. Ha treballat en diferents projectes i per a diferents associacions per

protegir els drets de les dones i dels nens. Amb el premi LiberPress Camins se li vol reconèixer el

seu llarguíssim compromís personal com a pintor, dibuixant, escriptor i fotògraf a favor de la

promoció de les dones i dels nens i en defensa dels seus drets.

Fundació Rosa Oriol - Sor Lucía Caram (LiberPress Associacions). Va néixer a Manresa el

2009, amb l’objectiu d’oferir ajuda a les persones marginades i en risc d’exclusió social,

auxiliant-les en les necessitats bàsiques. La Fundació és liderada per la monja sor Lucía Caram,

una dona emprenedora, activa, imaginativa, dinàmica i solidària. La Fundació Rosa Oriol i sor

Lucía Caram reben el premi per la seva tasca solidària i humanitària, per la seva capacitat

d’imaginació i treball, i per aconseguir, amb l’esforç personal, la implicació de la societat civil del

Bages.

Petros Márkaris, Martirio i Titouan Lamazou, premis LiberPress... http://www.ara.cat/comarquesgironines/Markaris-Martirio-Tito...

2 de 3 24/09/2015 8:53

Sarajevo i Srebrenica (LiberPress Memorial)

Memorial Sarajevo. Durant el setge de la ciutat de Sarajevo, protagonitzat per les tropes sèrbies,

els franctiradors i els morters van sembrar el terror a la ciutat i van provocar la mort de milers de

víctimes civils. Entre aquests atacs criminals, s’ha volgut recordar i homenatjar les víctimes dels

dos bombardejos que va patir el mercat de Sarajevo, el Markale, el 5 de febrer del 1994, amb 69

morts i 206 ferits, i el 28 d’agost del 1995, amb 37 morts i 85 ferits.

Memorial Srebrenica. Durant la denominada 'guerra dels Balcans', l’11 de juliol del 1995 i els dies

següents, es va produir la massacre o genocidi de Srebrenica: en una fàbrica de bateries de

camions de Potocari i al voltant, prop de Srebrenica, entre 9.000 i 11.000 homes i adolescents d’11

a 70 anys van ser assassinats per les forces del criminal Ratko Mladic, amb la inacció covarda de

les tropes holandeses de l’ONU. Aquest execrable acte ha estat considerat com a genocidi per la

Cort Penal Internacional, i cada 11 de juliol desenes de milers de persones es troben al cementiri

memorial de Potocari, per enterrar-hi les restes de les nombroses víctimes que cada any encara es

van trobant i identificant.

Carlos Drews (Premi LiVerdPress). És doctor en zoologia per la Universitat de Cambridge.

Dirigeix el Programa Global d’Espècies, de World Wildlife Fund (WWF). Ha estudiat el

comportament de la fauna a l’Àfrica i l’Amèrica Llatina, i ha escrit nombroses publicacions sobre la

biodiversitat i el comportament animal. Se li atorga el premi LiVerdPress per la seva infatigable

lluita per estudiar, conservar i protegir les espècies animals que ens envolten; per denunciar la

persecució, les matances i el tràfic il·legal de la fauna salvatge, i per liderar la batalla per

conscienciar sobre la necessitat de preservar-la, impulsant-ne el coneixement.

Petros Márkaris, Martirio i Titouan Lamazou, premis LiberPress... http://www.ara.cat/comarquesgironines/Markaris-Martirio-Tito...

3 de 3 24/09/2015 8:53

| Cultura i Espectacles | 49EL PUNT AVUIDIUMENGE, 11 D’OCTUBRE DEL 2015

cials i les injustícies.

Llegeix molta novel·la negra?Sí, italiana. Camilleri, Di Catal-do... Vaig aprendre molt de Mon-talbán, Andreu Martín i Ledes-ma. També dels francesos. Esticfart de les escandinaves: no pucllegir més sobre detectius quenomés s’alimenten de pizza icervesa. El que m’agrada de lanovel·la mediterrània és la con-nexió amb la gastronomia. Hi haun equilibri entre resoldre crimsi gaudir de la vida. Els escandi-naus, en canvi, tenen un to mésprotestant i evangèlic: noméstrobar el crim. No entenc perquè un detectiu ha de tenir unavida personal destrossada perser interessant. Jaritos té famí-lia feliç i estima la seva dona i laseva filla. Al sud, a Europa i al’Amèrica del Sud, els lectorss’identifiquen també amb la fa-mília, no sols amb l’inspector. ■

L’escriptor grecPetros Márkaris,a Girona ■ QUIM

PUIG

etros Màrkaris, a través de les se-ves novel·les policíaques protago-nitzades pel comissari Kostas Ja-

ritos, ja fa anys que ens avisava de laprofunda crisi estructural que afectaGrècia. Aquest admirador literari deManuel Vázquez Montalbán, com tam-bé ho és el sicilià Andrea Camilleri, ésun home d’esquerres, amb una granconsciència crítica sobre el que estàpassant al seu país, però molt desenci-sat, fins al punt que en aquestes darre-res eleccions ja no va voler ni anar avotar. En la distància curta, Màrkaris ésuna persona lúcida, extravertida i ambuna certa sornegueria simpàtica, finsal punt que la seva filla, quan llegeix les

P seves obres, li diu que en el comissariJaritos veu tot el seu sentit de l’humor.Màrkaris, però, és molt més que un ce-lebrat escriptor de novel·la negra, for-mat en la cultura alemanya, poliglot (elseu pare era armeni; la mare, grega, iva néixer a Istanbul), traductor, drama-turg, guionista televisiu i, sobretot, gui-onista de cinc pel·lícules del directorde cinema Theo Angelopoulos, entreles quals hi ha les tremendes La mira-da d’Ulisses i L’eternitat i un dia. Enrecord del seu bon amic, mort atro-pellat mentre preparava una pel·lícu-la, Màrkaris ha deixat d’escriure gu-ions, però manté l’ànima cosmopolitadel seu origen apàtrida.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El perfil

L’ànima cosmopolita

ls anys vint, Josep Pla va escriure: “En el món de lacivilització occidental, desvalorar o valorar una cosapel simple fet de desconèixer-la és grotesc.” Pla es

sentia ofès perquè en certs cercles literaris no s’havia ac-ceptat que Marcel Proust guanyés el Goncourt amb Al’ombra de les noies en flor, el tercer volum d’A la recercadel temps perdut. André Gide havia desestimat la publica-ció de l’obra a Gallimard perquè es considerava que la se-va prosa era desordenada.

Encara que avui en dia ningú s’atreveix a qüestionar lagrandiositat de l’obra de Proust, la frase de Pla continuavigent perquè moltes vegades no es té en compte quesense curiositat no hi ha coneixement i que sense poderser receptius a tot allò que és nou no es pot valorar el risci, per tant, entendre la cultura del nostre temps.

Mentre llegia aquest text de Pla, m’arribava la notíciade la mort de la cineasta belga Chantal Akerman, als 65anys. La notícia no ha aixecat gaire rebombori en moltsde mitjans de comunicació i no ha passat de ser una notanecrològica. Akerman només havia estrenat dues pel·lícu-les en les pantalles comercials –Les rendez vous d’Anna

(1978) i Un divan a NewYork (1996)– i alguns delsseus documentals havienarribat a ser editats enDVD.Durant molts anys va seruna cineasta ignorada i no-més la Mostra Internacio-

nal de Films de Dones de Barcelona persistia a reivindi-car-la com a dona cineasta i contundent militant feminis-ta. La seva obra clau era una pel·lícula de quatre hores ti-tulada Jeanne Dielman 23, Quai du Commerce, 1080 Bru-xelles. Aquest títol era l’adreça on vivia una mestressa decasa que la càmera d’Akerman mostrava en la seva ruti-nària vida al llarg de tres dies, repetint tots els seus ges-tos quotidians. La dona, que exercia la prostitució a domi-cili per poder sobreviure, acabava matant un dels seusclients. Jeanne Dielman era un contundent manifest femi-nista sobre l’alienació de la dona contemporània en quèexplorava l’avorriment i l’angoixa del buit. La pel·lícula eraun far d’aquells que de manera gairebé inconscient varencanviar i reformar tot el cinema contemporani.

No tinc cap dubte que Jeanne Dielman forma part d’unseguit d’obres fundacionals, d’aquelles que cal valorardes de la intuïció crítica per acabar veient com el tempsles dimensiona com a veritables monuments culturals.Akerman va mostrar l’alienació des de dins, però mentreho feia explorava una certa deriva estilística que intentavaestablir un pont entre les recerques de l’art conceptual i elcinema contemporani.

La seva obra va crear una fissura a l’interior del cinemad’autor que va permetre que aquells silencis, tempsmorts i inevidències generades des de la modernitat –An-tonioni, Bergman, etc.– esclatessin cap a un cinema enquè la pantalla es buidava de tot allò que fins aquell mo-ment l’havia omplert.

Fa prop de deu anys, va arribar allò que alguns hananomenat cinema postnarratiu. Gerry, de Gus van Sant;Ten, d’Abbas Kiarostami; Juventud en marcha, de PedroCosta; La libertad, de Lisandro Alonso; Tropical Malady,d’Apichatpong Weerasethakul; Honor de cavalleria, d’Al-bert Serra, o L’humanité, de Bruno Dumont, exploravenun model de cinema sense relat, sense drama, en què eltemps esdevenia experiència i el silenci, invitació a la con-templació. Tota una tendència nova de la imatge va escla-tar amb força, però en l’arrel d’aquesta tendència hi haviauna dona belga, d’origen jueu, que va convertir la seva mi-rada en una nova forma de mirar les imatges. Estic con-vençut que el seu llegat no pararà de créixer.

A

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mirador

La mirada lúcidade ChantalAkerman

ÀngelQuintana

Akerman vamostrarl’alienaciódes de dins

Diari de Girona ■DILLUNS, 12 D’OCTUBRE DE 201546

Cultura i SocietatESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ

CORREU ELECTRÒNIC cultura.diaridegirona@epi.es

Javier de Lucas va recollir dijousel Premi Liberpres Cinema 2015 aGirona. És el fundador i director dela col·lecció Cine y Derecho, de l’e-ditorial Tirant Lo Blanch.

Quin és l'objectiu del llibre?Tractar de contribuir, modesta-

ment, que els ciutadans obliguin elsestats europeus a deixar la indife-rència i les excuses burocràtiquesper actuar com més aviat millor enuna crisi molt més profunda, on elsrefugiats són només un símptoma.Ofereixo una anàlisi i també algu-nes propostes, perquè n'hi ha. Ésmentida que no tinguem solu-cions, però amb el repartiment de120.000 persones no resolem capproblema. És molt més seriós. Onva el projecte d'Europa? ¿Europa ésun compromís o és un privilegique no volem compartir?Per això comenta en el llibre

que a la Mediterrània s'ofeguenpersones... I també s’ofega el pro-jecte pel qual va néixer la UE?

És que aquest és el cor del llibre.Fa 20 anys teníem la il·lusió d'unprojecte (la UE) que pretenia es-tendre un espai de llibertat, un es-pai de seguretat basat en la prima-cia dels drets fonamentals. Peròestem a cinc minuts del «Waterloo»moral, jurídic i polític de la UE, dela derrota de tots els ideals pelsquals es va constituir. Els estatseuropeus i els ciutadans tenim uncontracte amb les persones refu-giades a través de la convenció deGinebra. Nosaltres hem incom-plert la nostra part del contracte.Això fereix mortalment el projecteeuropeu.Com es pot defensar la globa-

lització amb unes fronteres cadavegada més inaccessibles?

És més, com és possible quel'espai europeu que pretenia tren-car la lògica de les fronteres estiguicreant més fronteres? AssenyalemHongria per aixecar una tanca quenosaltres ja tenim a Melilla. De fet,la tanca d'Hongria i la de Ceuta iMelilla les ha col·locat la mateixaempresa malaguenya. El govern

espanyol diu que col·labora i téparades 12.000 sol·licituds d'asil,manté 1.000 refugiats sirians a l'es-pera a Melilla (i ni tan sols els per-met accedir a la península malgratconcedir-los la «targeta vermella»)i permet que hi hagi 300 nens alCETI en condicions infrahuma-

nes. Abans d'assenyalar la fronteraaliena cal mirar la pròpia. La solu-ció no és abolir les fronteres. Cal eli-minar les causes que fan que els re-fugiats fugin. Síria ve de quatreanys de guerra civil i no hem fet res.Seguim negociant amb armes i lesvenem a totes les parts implicades

en el conflicte. És important l'aju-da, però cal acudir a les causesque provoquen que 60 milions depersones estiguin desplaçades. Però la societat civil reclama ara

una actuació ràpida.Cal passar de la commoció a la

mobilització. Europa es va com-

moure amb la foto d’Aylan. Vestit,ofegat a la riba. Semblava el nostrefill. Em fa esperança veure la reac-ció dels ciutadans, però em fa porel moment en què els mitjans de co-municació, cansats d'insistir en elmateix, parlin d'altres coses i tot esquedi en una cosa superficial i enuna telemarató de solidaritat on si-guem solidaris amb els refugiats en-viant un missatge de text de deucèntims. Necessitem una mobilit-zació permanent i això és el més di-fícil. Cal transformar la indignacióen participació crítica.A què es deu la paralització

dels estats?Les seves actuacions duren una

legislatura. Treballen a curt termi-ni. Tracten d'explicar a la ciutada-nia que davant la crisi i les retalla-des, els governs els defensen d'unenemic exterior. Davant l'amenaça,davant els sacrificis que us dema-no, jo us protegeixo. Merkel creu enel dret d'asil, però perquè té la ne-cessitat d'incorporar refugiats i per-sonal qualificat d'emigrants com aforça de treball compensarà elsdesequilibris demogràfics. Merkelno és el papa Francesc. Simplementha fet un càlcul del que necessita.La UE és xenòfoba?Absolutament. He estat anys de-

nunciant una xenofòbia institu-cional promoguda en momentsde crisi. Mirem Dinamarca i volemser així, però la realitat ens mostrauna Dinamarca insolidària, miop,tancada i xenòfoba que defensa laseva nació davant l'amenaça d'im-migrants. En els anys 30 ja vam veu-re quin recorregut tenen aquestsdiscursos.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

Javier de LucasAutor del llibre «Mediterrània: el naufragi d'Europa». No és un llibre conjuntural.El seu autor, Javier de Lucas, nou premi Liberpress Cinema, fa 25 anys que estudia elsmoviments migratoris d'aquells als quals se'ls nega «el dret a la vida» mentre el món miracap a un altre costat. De Lucas analitza, ofereix solucions i demana a la ciutadania que lacommoció que sent davant els refugiats sirians es transformi en participació crítica.

«Critiquem la tancad'Hongria i tenim milsirians a la de Melilla»

MARC MARTÍ

MÓNICA ROS | GIRONA

Javier de Lucasrecull del Premi

Liberpress Cinema al’Auditori de Girona.

PLEASE CONTINUE (HAMLET)Text i direcció: Roger Bernat i Yan

Duyvendak. Intèrprets: Jordi Oriol,Carme Sansa, Mònica Almirall. Jutges: Sr.Fernando Lacaba i Sr. Adolfo GarcíaMorales. Advocats defensors: CarlesMonguilod i Jordi Coromines.Festival Temporada Alta. Casa Pastors.Dissabte, 10 d’octubre.

n jove acusat de matarel pare de la seva(ex)xicota. Dues testi-monis. El fiscal, l'ad-

vocat defensor, el forense, el psi-quiatre... i el jutge, és clar. Podriasemblar l'inici d'un judici qualse-vol, però no.

A Please continue, Roger Bernati Yan Duyvendak converteixen elpúblic en un jurat que ha de deci-dir la innocència o culpabilitat del'acusat, anomenat Hamlet. Però

Hamlet i les dues testimonis –laseva mare, Gertrudis, i la xicota,Ofèlia– són els únics actors que hiha a la sala.

El judici, en realitat, el desen-volupen jutges i advocats de debò,a qui es va donar un dossier ambinformació del cas i a partir d'aquívan treballar-se'l com si fos de ve-ritat. Els jutges Fernando Lacaba iAdolfo Jesús García Morales, elsadvocats Carles Monguilod i JordiCorominas, els fiscals Víctor Pilla-

do i Betlem Roig, l'agent judicialRemei Rivas, el forense NarcísBardalet i el psiquiatre LeopoldoOrtega-Monasterio han partici-pat aquest cap de setmana en unadoble sessió de l'obra.

L'espectacle, celebrat a la CasaPastors de Girona –antiga Au-diència provincial– involucra l'es-pectador des del primer momenti el convida a reflexionar sobre lajustícia i el paper que hi juga la ciu-tadania. Al final de l'obra, es trien

nou espectadors a l'atzar que es re-uneixen i decideixen el veredicte,però en realitat cada espectador ésconscient que el futur de Hamletpodria estar a les seves mans.

Com funcionen els mecanis-mes judicials? Pot un ciutadà nor-mal i corrent, sense coneixementsjurídics previs, jutjar un possible as-sassinat? Quines eines té per fer-ho? Aquestes són algunes de lespreguntes que Please continue,que Temporada Alta ha dut a Gi-rona després d'haver-se represen-tat a 44 ciutats de nou països, in-tenta plantejar i respondre a lavegada.

U

Un jurat molt popularLaura Fanals

TEATRE CRÍTICA

«De fet, la tanca d’Hongria

i la de Ceuta i Melilla les ha

col·locat la mateixa

empresa malaguenya»

«Volem ser com

Dinamarca, però Dinamarca

és insolidària, és miop,

tancada i xenòfoba»

comunicacio@ddgi.cat - 13/10/2015 09:32 - 10.1.0.74