PREMIS D’ARQUITECTURA DE LES COMARQUES DE GIRONA 2007 · les habitacions formen una gran...

PREMISD’ARQUITECTURA

DE LES COMARQUESDE GIRONA 200711

EDITA/ EDITA / PUBLISHERCOL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA (COAC)

JUNTA DE GOVERNJUNTA DE GOBIERNOBOARD OF DIRECTORS

DEGÀ / DECANO / PRESIDENTJORDI LUDEVID I ANGLADA

VICEDEGÀ I PRESIDENT DE LA DEMARCACIÓ DE BARCELONA VICEDECANO Y PRESIDENTE DE LA DEMARCACIÓN DE BARCELONAVICE PRESIDENT AND BARCELONA BRANCH CHAIRMANLLUÍS COMERÓN I GRAUPERA

PRESIDENTS DE LES DEMARCACIONSPRESIDENTES DE LAS DEMARCACIONESBRANCH CHAIRPERSONSGIRONA JOSEP RIERA I MICALÓ TARRAGONAJORDI BERGADÀ I MASQUEF LLEIDAMONTSERRAT GINÉ I MACIÀ EBREJOAN JOSEP CURTO I REVERTÉ

SECRETARI / SECRETARIO / SECRETARYCARLES CRESPO I VEIGAS

TRESORER / TESORERO / TREASURERJOSEP M. GUTIÉRREZ I NOGUERA

VOCALS / VOCALES / BOARD MEMBERSRAMON M. DE PUIG I ANDREURAMON SANABRIA I BOIXFERNANDO MARZÁ I PÉREZROSA RULL I BERTRAN

DIRECTORS DE L’EDICIÓ / DIRECTORES DE LA EDICIÓN / PUBLICATION´S DIRECTORVOCALIA DE PROJECCIÓ I CULTURA DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

COORDINACIÓ / COORDINACIÓN / COORDINATIONDEPARTAMENT D’ACTIVITATS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

TRADUCCIONS / TRADUCCIONES / TRANSLATIONSETC TRADUCCIONS

DISSENY GRÀFIC / DISEÑO GRÁFICO / GRAPHIC DESIGNBIS]

IMPRESSIÓ / IMPRESIÓN / PRINTINGXXXXXXXXXXXX

ISBN: 978-84-96842-19-9DL: XXXXXXX

© D’AQUESTA EDICIÓ / DE ESTA EDICIÓN/ OF THIS EDITION COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA PLAÇA NOVA 5, 08002 BARCELONA | TEL. +34 93 306 78 06 | |© DELS TEXTOS, ELS SEUS AUTORS / DE LOS TEXTOS, SUS AUTORES/ OF THE TEXTS, THEIR AUTHORS© DE LES IMATGES, ELS SEUS AUTORS / DE LAS IMÁGENES, SUS AUTORES/ OF THE IMAGES, THEIR AUTHORS

JURAT

IMPRESSIONS

ARQUITECTURA

EMPORDÀ GOLF H&R [GUALTA]CARLOS FERRATER - MARTÍ-SARDÀ, ARQUITECTES

CEIP MAS MASÓ [SALT]SERGI SERRA - MARTA ADROER - ORIOL RIBERA

EDIFICI DE 48 HABITATGES, LOCALS COMERCIALSI APARCAMENTS [FIGUERES]BENEDETTA TAGLIABUE (MIRALLES TAGLIABUE EMBT) FERRAN PELEGRINA I ASSOCIATS

HOTEL MELIÀ GOLF VICHY CATALÁN [CALDES DE MALAVELLA]SERGI GODIA - BERTA BARRIO - IGNACIO LÓPEZJON MONTERO

RESTAURACIÓ I AMPLIACIÓ HABITATGE UNIFAMILIAR VEÏNAT POCA FARINA [SANT PRIVAT D’EN BAS]JOSEP LLUÍS CANOSA - VÍCTOR CANOSA

26 HABITATGES RIERA GINJOLERS [ROSES]ABAD - JORDI - ÁLVARO - RAVENTÓS, ARQUITECTES SCP

CASA RNI [CASSÀ DE LA SELVA]ADRIÀ FELIP - JOSEP CAMPS

HABITATGE AL MONTSENY [VILADRAU]ALONSO - BALAGUER I ARQUITECTES ASSOCIATS

EDIFICI DE TALLERS UNIVERSITARIS I HIVERNACLE CAMPUS MONTILIVI. UNIVERSITAT DE GIRONA [GIRONA]BAENA - CASAMOR, ARQUITECTES BCQ SL

EDIFICI D’HABITATGES [GIRONA]ÀLEX SIBILS

AJUNTAMENT D’ULLASTRET [ULLASTRET]JOAN FALGUERAS

HABITATGE UNIFAMILIAR ENTRE MITGERES CINTA 2[FIGUERES]JOSEP Mª CASADEVALL - DOLORS SAYERAS

CASA UNIFAMILIAR [L’ARMENTERA]IVAN LLACH - RAQUEL COLACIOS

INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI A FONTAJAU[GIRONA]ENRIC MASSIP

04

05

08

10

12

14

16

18

20

22

24

26

28

30

32

34

ÍNDEX

INTERIORISME

INTERVENCIÓ D’URGÈNCIA A L’ENTRADA DE LA CLÍNICA GIRONA [GIRONA]ADRIÀ FELIP - MANUEL ROMERA

REFORMA I AMPLIACIÓ DEL MAS VERD A MILLÀS [MADREMANYA]FERNANDO VILLAVECHIA - EILEEN LIEBMAN - MIREIA COMAJUNCOSA

ESPAIS EXTERIORS

CASC ANTIC DE BANYOLES-PLAÇA MAJOR [BANYOLES]JOSEP MIÀS

URBANITZACIÓ DELS ESPAIS VERDS DEL SECTOR “LES ESPLANES” [LLANÇÀ]MANEL COLOMINAS - ANNA SERRA

ITINERARI DE VISITA PÚBLICA 1ª FASE:CIUTADELLA DE ROSES [ROSES]MARTIRIÀ FIGUERAS

ESPAIS EFÍMERS

INTERVENCIÓ AL CARRER CÚNDARO.TEMPS DE FLORS 2007 [GIRONA]OLGA FELIP - ANNA PUIGJANER - MARIA CHARNECO ALFREDO LÉRIDA - GUILLERMO LÓPEZ - JOSEP CAMPS

LLAMPADES I BELLUMES [GIRONA]DOT | RAMON BOSCH - BET CAPDEFERRO

LES FITES DEL TEMPS [TORTELLÀ, SANT JAUME DE LLIERCA I MONTAGUT]ACTUA!SUSANNA CROS - ANNA LÓPEZ - JOSEP CALLÍS - JORDI RIEMBAU - FRANCESC PUJOL - PERE PLANAGUMÀ

REFLECTIONS [GIRONA]CLÀUDIA COLMAR - MANUEL J. FEO

EXPOSICIÓ PREMIS FAD 2006 [OLOT]ESPAI ANDRONAXAVIER MOLINER - SÍLVIA ARMENGOL

ENTRADA CASA MARTÍNEZ DAVALILLOS.TEMPS DE FLORS 2007 [GIRONA]PERE MATAS - CARLES BOHIGAS

DEU ANYS DE PREMIS D’ARQUITECTURA DE LES COMARQUES DE GIRONA [EXPOSICIÓ ITINERANT PER TOTA LA PROVÍNCIA]ESPAI ANDRONAXAVIER MOLINER - SÍLVIA ARMENGOL

SI LES PARETS PARLESSIN.TEMPS DE FLORS 2007 [GIRONA]JORDI FIGA - JORDI JUAN

38

40

44

46

48

52

54

56

74

76

78

80

82

ACTA DEL JURATReunits a Girona els dies 4, 5 i 6 d’octubre de 2007, a la seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Edifici Pia Almoina, plaça de la Catedral, núm. 8 - Girona), els membres del Jurat que atorga els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, els senyors:

Antonio Ortiz GarcíaPresident

Jesús Irisarri Castro

Quim Larrea Cruces

RCR Arquitectes - Ramon Vilalta

Raquel Serrat Rodejaactuant com a secretària sense vot

Una vegada estudiades i revisades la totalitatde les 112 propostes presentades:

62 obres d’Arquitectura17 obres d’Interiorisme9 obres d’Espais Exteriors24 obres d’Espais Efímers

Acorden establir tres fases de selecció:

• Primera fase d’obres seleccionades

• Segona fase d’obres finalistes

• Tercera fase d’obres premiades, en el marc de la qual es concediranquatre premis: Arquitectura, Interiorisme, Espais Efímers i Espais Exteriors

IMPRESSIONS

ARQUITECTURADavant d’un entorn proper força banal, de “greenes” i apartaments, l’edifici premiat s’imposa per la rotunditat de la seva forma i la precisió de la construcció. Una arquitectura que uneix al rigor la recerca del benestar i en la qual, un últim moviment, l’ús de la fusta a una escala no habitual, trastorna positivament i carrega d’amabilitat l’estricta elecció inicial.

ARQUITECTURA EFÍMERAEl fet de mantenir uns globus empresonats entre les façanes del carrer ens remet a la pressió de l’aire contra les parets i a com aquesta pressió es converteix en fregament que evita tant que el globus pugi com que baixi. Ens fa sentir l’estretesa del carrer, la deformació de la forma esfèrica, la força de la gravetat i la del fregament, tot això, al mateix temps. No van ser necessaris els arguments retòrics que s’incloïen en la memòria del projecte per tal que el jurat coincidís a trobar en aquesta proposta la capacitat sintètica que l’arquitectura, efímera o no, és capaç de manifestar.

ESPAIS PÚBLICSPer pavimentar els espais públics, els arquitectes solen preferir la pedra usada, en mesures tan grans com sigui possible. Com a conseqüència, el nombre i la dificultat dels problemes –solució a les pendents, trobades amb perímetres irregulars, acord amb les inevitables arquetes i registres, etc. es multipliquen. La molt intel·ligent elecció al centre històric de Banyoles de cairons de pedra de mida petita i d’un aparell capaç de conviure amb tantes irregularitats, permet resoldre-ho tot amb facilitat i sense esforç aparent. També és encertat posar al descobert els petits rierols que creuen el centre de Banyoles. El record d’altres ciutats que compten amb aquest recurs; per exemple Friburg, a Alemanya, hauria d’animar a persistir en aquest propòsit. Si es fes només parcialment, podria quedar com una anècdota. Si, en canvi, s’estengués, podria arribar a diferenciar aquesta ciutat d’altres.

ARQUITECTURA

EMPORDÀ GOLF H&R GUALTA

AUTORSCARLOS FERRATER - MARTÍ-SARDÀ, ARQUITECTES

PROMOTORGRUPO HABITAT

CONSTRUCCIÓGRUPO HABITAT

COL·LABORADORSNURIA AYALA / SARA ULBRICH / INÉS ARQUER / BLANCA FONTÁN

08ARQUITECTURA OBRA PREMIADA

El paisatge d’aquesta zona del Baix Empordà ofereix unes magnífiques vistes de la plana de Pals i del riu Ter, amb la referència del Massís del Montgrí.L’hotel se situa a la vora del conjunt residencial, als terrenys del Club de Golf, manifestant el seu potent volum com articulador del conjunt arquitectònic.Les plantes superiors s’organitzen en creu amb les habitacions de diferents mides i tipologies, orientades als quatre vents i que gaudeixen d’esplèndides vistes del paisatge, unes més properes del camp de golf i unes altres més llunyanes de l’Empordà.La planta d’habitacions, compacta, permet l’optimització de les zones comunes, molt bones circulacions pels passadissos que estan dirigits a la llum natural i les vistes de l’exterior i que configuren unes escletxes que composen les façanes nord i sud .El revestiment de les façanes és de fusta d’IPE, de diferents textures, i les separacions entre les habitacions formen una gran retícula d’espai intermedi que actua de filtre entre l’interior i el paisatge.A la façana de ponent, una gran marquesina sobre l’accés ofereix una transparència a l’espai obert, alleugerint i contrastant, al mateix temps, amb la solidesa del volum de l’edifici.L’interiorisme accentua la calidesa de l’espai d’un hotel en contacte amb la natura i les condicions de confort es fan paleses en les textures i el mobiliari .Les habitacions es caracteritzen pel disseny d’un baldaquí lacat en tres colors vius: vermell, blau i groc, segons les plantes, que estructuren l’espai, deixant uns panys de paret diàfans que es projecten cap a la terrassa.

SECCIÓ

PLANTA

ALÇAT NORD

09

FOTÒGRAF: ALEJO BAGUÉ

CEIP MAS MASÓSALT

AUTORSSERGI SERRA - MARTA ADROER - ORIOL RIBERA

PROMOTORGISA. GESTIÓ D’INFRAESTRUCTURES SA

CONSTRUCCIÓCAPDEFERRO CONSTRUCTOR SA

COL·LABORADORSM.ARGUIJO / LL.J.DUART / I.CONCHEIRO / J.P. FARIA CEGONHO / P.RAMOS / TYPSA

10ARQUITECTURA OBRA FINALISTA

En els darrers anys s’ha anat completant l’estructura urbana de Salt en el límit amb la ciutat de Girona i s’ha perllongat l’estructura viària de connexió amb les àrees consolidades de la ciutat, definint una zona de caràcter residencial d’intensitat mitjana.El solar destinat a equipament escolar, per acollir el nou CEIP de dues línies, al Municipi de Salt (Gironès) es troba en aquest sector de sòl urbanitzable denominat Sector B Mas Masó. El solar que ens vam trobar era pràcticament pla, de forma lleugerament triangular, dedicat a l’horta, sense accidents i amb una superfície de 9.34344 m2.A les traces del projecte s’hi pot reconèixer una T, forma que, en aquesta morfologia d’emplaçament, permet repartir el programa en zones més especialitzades a partir de la relació que establim entre el cos d’Infantil i el de Primària, a través del conjunt accés-porxo-gimnàs.L’escola es desenvolupa en la seva major part en planta baixa i es projecta una planta pis a la zona de Primària. Es projecta un bloc lineal de 120 metres de llargada d’aules que s’orienta nord – sud, fent façana al carrer Pep Ventura. Un pati arbrat el separa d’aquest carrer. Al mateix temps, es minimitza l’ombra permanent que projecta el nou edifici i es procura una major distància entre aulari i blocs d’habitatges existents. Aquesta posició permet l’orientació sud de les aules infantils i la nord de la majoria de les aules de Primària. El porxo cobert actua com a barrera fàcilment permeable i és l’element central que articula l’accés a l’escola, aularis, gimnàs, vestidors i accés a patis de jocs.Els espais de menjador i biblioteca també graviten al voltant del centre de l’escola, prop del vestíbul i de la zona de porxo, orientats a nord i protegits pel pati arbrat, que fa de filtre amb el carrer Pep Ventura.La naturalesa d’aquest tipus de programa i l’extensió de l’escola han propiciat la definició de quatre accessos especialitzats, entre els quals el principal és el que interromp amb un voladís la tanca cap al carrer Pep Ventura.L’execució de l’obra es va pensar amb pocs materials: formigó in situ en estructura vertical, formigó prefabricat a base de plaques alveolars en forjats d’acer, alumini i taulers de fusta i conglomerat de ciment. Les façanes s’han executat per davant de l’estructura amb sistema de mur cortina de Technal. La implementària s’ha realitzat amb els taulers de partícules i els envidraments. La coberta del cos d’aulari s’ha executat amb panell “sandwich” d’aceràlia, i la del gimnàs del tipus invertit, amb acabat de graves.Inicialment, al solar hi havia un conjunt d’aules prefabricades, que van ser enretirades en el moment de tenir l’escola nova. A dia d’avui, encara resta en part la seva traça, la qual cosa no ha permès que la nova escola tingui dotació de pati de jocs, prevista en el projecte. Aquest fet i l’haver d’executar l’obra en dues fases per aquest motiu, ha ocasionat una durada d’obra més llarga de la prevista i l’ajust de programa en la ubicació definitiva d’algunes peces respecte del projecte, per tal de fer possible la posta en ús.

PLANTA BAIXA

SECCIÓ

11

FOTÒGRAF: ALEIX BAGUÉ

EDIFICI DE 48 HABITATGESFIGUERES

AUTORSBENEDETTA TAGLIABUE (MIRALLES TAGLIABUE EMBT) - FERRAN PELEGRINA I ASSOCIATS

PROMOTORINSTITUT CATALÀ DEL SÒL

CONSTRUCCIÓCONSTRUCTORA D’ARO, JORDI TRAGANT

COL·LABORADORSELENA ROCCHI / DANI ROSSELLÓ / SANTIAGO CRESPI / NUNO TORRES / LAURA VALENTÍN / SONIA HENRIQUES / ROBERTA BUCCHERI / JUAN PABLO FONSECA /LUIS FELIPE JUMENEZ / GABRIEL SCHMIDT / XINCHENG PU

12ARQUITECTURA OBRA FINALISTA

Figueres és un lloc que pertany a molts dels nostres records… El nostre projecte es troba en un espai límit entre ciutat i camp, al barri de l’Horta de l’Hospital, …on encara hi havia carrers sense asfaltar, entre parets de pedra.Era un lloc que, aparentment, estava perdent la seva identitat, la nova intervenció urbana hauria volgut preservar la memòria del lloc. ...més enllà, la cúpula del Museu de Dalí, un campanar, una escultura...Hem proposat un edifici de 48 apartaments, de mida compresa entre 40 y 70 m2, per destinar a lloguer. Amb una alçada variable que permet conformar una topografia a la coberta i als baixos porticats que permeten connectar el carrer amb els espais verds i la plaça circular.Tenint en compte les característiques molt allargades del solar, el bloc s’entén més aviat com una línia construïda que s’envolta en sí mateixa, tancant un lloc més privat on s’ubiquen les parts de servei de la vivenda.Només dos nuclis verticals són necessaris per servir tot el bloc. L’edifici es pot imaginar com una tanca urbana d’unitats habitables amb els jardins a la part de darrera…Cada vivenda sorgeix de la idea d’una cèl·lula habitable estreta i molt allargada: 8m. de façana i 5m. de profunditatque permet una gran façana al carrer, oposat al passadís interior de distribució.Les finestres són Bow Windows. Un lloc habitable, un element unificador de l’espai de tot el pis, que es transforma en un aparador al carrer de les diverses vides dels seus inquilins. M’agradaria veure aquestes finestres durant la utilització dels pisos amb la vida de l’interior sortint al carrer…És un projecte que, en la seva idea principal, hi ha un davant més urbà …i un darrera més rural.

PLANTA 1

FAÇANES

13

FOTÒGRAF: DUCCIO MALAGAMBA

HOTEL MELIÀ GOLF VICHY CATALÁNCALDES DE MALAVELLA

AUTORSSERGI GODIA - BERTA BARRIO - IGNACIO LÓPEZ - JON MONTERO

PROMOTORGOLF HOTEL MALAVELLA

CONSTRUCCIÓPREUFET

COL·LABORADORSLAURA APARICIO / FERNANDO CABANILLAS / AUGUST FABREGAT / SERGI LOIS / SERGI PARÍS / JOSEP PERAIRE / MARC RABASSA / MARÇAL ROIG I ASSOCIATS / JOSEP Mª GENESCÀ / JOSEP Mª JUVILÀ / TONI BLÁZQUEZ / ROSA Mª BUADAS / XAVIER CASTELLS /INMA VILLACORTA / FERNANDA DE LA ESPIRELLA / ELENA RUIZ / ADOLFO LUNA

14ARQUITECTURA OBRA SELECCIONADA

L’hotel al Camp de Golf P.G.A de Catalunya (dins el terme municipal de Caldes de Malavella) és de 4 estrelles transformable a 5. Compta amb un total de 150 habitacions dividides en: 114 habitacions dobles, 18 habitacions dobles comunicades, 6 habitacions adaptades, 8 suites dúplex, 3 suites en planta i 1 suite presidencial. Els hostes de l’hotel poden gaudir també dels serveis de restaurant d’esmorzars, restaurant a la carta, sales de reunions i convencions, pub, spa i piscines exteriors.La seva situació dins el camp i la percepció que en tenim en descobrir-lo en el recorregut d’accés són claus per entendre l’arquitectura de l’hotel.Tot i situar-se en un punt alt del camp, la seva morfologia exageradament allargada i la seva alçada relativament baixa (PB +3) el situen a escala entre les dunes de gespa del camp i els boscos de pins que l’envolten. La integració d’un edifici amb un programa de 14.500 m2 al paisatge fou un dels objectius principals del projecte.L’hotel disposa de les seves habitacions (150, ampliable a 200) en dues franges a sud i a nord per disposar-lo en la menor alçada possible i deixar el màxim de superfície per als jardins. Els condicionants de la parcel·la, la topografia i l’orientació fan que l’edifici adopti en planta una geometria corba que abraça l’espai exterior de relació de l’hotel amb les millors vistes i orientació.L’edifici també s’adapta longitudinalment en secció a la topografia original en pendent, minorant així el seu impacte visual en alçada sobre l’entorn i integrant dins la topografia el gran volum de serveis de què disposa. Aquest fet provoca que l’edifici s’esglaoni seguint el pendent del terreny. La coberta ha estat concebuda com un element unificador del projecte. Un sol pla inclinat recorre longitudinalment tot l’edifici i absorbeix el progressiu decalatge de les plantes de l’edifici.L’accés a l’hotel es produeix de manera cerimoniosa, seguint un recorregut sinuós a través dels boscos que l’envolten i del paisatge artificial del camp de golf. L’edifici es fragmenta i mostra la seva organicitat, en dos volums blancs de línies fines i delicades que queden sospesos sobre una impressionant estructura de formigó. En aquest punt es pot llegir clarament la disposició interior de les dues franges longitudinals que organitzen el programa de l’edifici.És entre aquests dos caps, en aquesta escletxa resguardada, on es produeix l’accés principal a l’interior de l’hotel. Finalment, ja a l’interior de l’edifici, des del lobby, tornarem a gaudir una vegada més del paisatge. Aquest serà el cor de l’edifici, un vestíbul esglaonat en tres nivells que ens comunicarà visualment totes les plantes i que esdevindrà l’eix principal de les circulacions interiors de l’hotel.

PLANTA

ALÇAT SUD-EST

15

FOTÒGRAF: ADRIÀ GOULA

RESTAURACIÓ I AMPLIACIÓ HABITATGE UNIFAMILIAR VEÏNAT POCA FARINASANT PRIVAT D’EN BAS

AUTORSJOSEP LLUÍS CANOSA - VÍCTOR CANOSA

PROMOTORMERCÈ BLAJOT

CONSTRUCCIÓCONSTRUCCIONS PIJOAN-MARTIN SL


Es tractava de rehabilitar la casa existent i ampliar-la, amb l’objectiu i el compromís de no alterar la topografia del lloc.L’ampliació es faria buidant l’era situada davant de la casa i, posteriorment, refent-la.L’espai interior resultant coincideix amb el nivell inferior de l’habitatge existent, que rep llum pel forat practicat al mur de suport de l’era i per uns lluernaris situats al pla superior, el pla de l’era refeta.Resulta doncs, un espai únic que, mitjançant unes cortines de lames de fusta, permet disposar de dos ambients. Es manté una gran roca existent al bell mig, que fa de separador de la cuina i el bany.

NIVEL INFERIOR

NIVEL SUPERIOR

ALÇAT SUD

17

FOTÒGRAF: JORDI CANOSA

26 HABITATGES RIERA GINJOLERSROSES

AUTORSABAD - ALTABÀS - ÁLVARO - RAVENTÓS, ARQUITECTES SCP

PROMOTORROSES FUTUR SA

CONSTRUCCIÓROSES FUTUR SA

COL·LABORADORLLUÍS PRAT


El conjunt de 26 habitatges correspon al desenvolupament de l’estudi de detall per a l’illa 3 del PERI Granja Sant Josep. Redactat pel nostre equip. La nova ordenació es basa en la disposició de tres paquets de nou habitatges cadascun, al igual que el PERI. Modificant, però, la disposició en L (4+5), que resultava desfavorable per a certs habitatges. Les noves fileres s’han organitzat en forma d’U (2+5+2). Els objectius de l’estudi eren els següents: • Reforçar la voluntat del planejament de generar façana urbana, al Passeig de la Riera Ginjolers i assolir una major continuïtat del talús verd que preveia el PERI.• Garantir unes condicions favorables d’orientació, situació i posició relativa a la totalitat de les parcel·les. • Millorar la qualitat dels espais verds privats en quedar com espais més recollits entre els paquets d’edificació.• Eliminar la servitud de pas sota els habitatges perpendiculars a la riera.• Millorar la privacitat dels habitatges.

Amb aquests criteris i responent a l’ocupació permesa pel planejament, s’articula l’edificació sobre una malla quadrada de 8,5 metres, de la qual en soterrani se n’ocupa el 100%, i el 75 %, sobre rasant. S’organitza una disposició modular dels habitatges en forma de L al voltant d’un pati. L’articulació d’aquest sistema de mòduls ens permet introduir variables en la distribució dels habitatges en funció de la seva posició relativa, per tal d’aprofitar al màxim les millors condicions d’orientació, visuals, de ventil·lació i assolellament naturals.La flexibilitat del conjunt ens va permetre a més a més, desenvolupar l’agrupació de 2 habitatges en 1 a la cantonada sud-est, més propera al nucli urbà. D’aquesta manera, n’ha resultat un habitatge de tipologia singular adaptat de manera integral a la volumetria. D’altra banda, hem resolt també l’adaptació topogràfica necessària de l’edificació, que s’havia d’adaptar a 2 carrers paral·lels, a diferent cota i al pendent pronunciat de la façana de la Riera.El resultat pretén aconseguir una imatge de conjunt unitària, però al mateix temps, trencar amb l’esquema rígid de l’agrupació en filera convencional.

SECCIÓ LONGITUDINAL

ALÇAT

PLANTA GENERALNIVELL PLANTA PIS

19

FOTÒGRAFS:DANI ABAD I SERGI RAVENTÓS


L’edifici, una capsa perfectament encaixada en el territori, s’adapta a les condicions del terreny, aprofita el desnivell existent, s’integra al medi natural, que li fa de fons i assoleix les vistes, que s’incorporen estratègicament a les dependències interiors.La relació entre els diferents àmbits determina en gran manera la gestió de l’espai, els buits i els plens, les escletxes, els plans que, fixes o mòbils, donen rigor a la pell.Un volum on els diferents plans prenen protagonisme, amb la seva materialitat, textura, color, llum, etc. El programa s’adapta a la geometria amb naturalitat. Al soterrani, els serveis i el garatge; a mig nivell, l’entrada; al jardí, la cuina, el menjador i la sala; a dalt, les habitacions.El rigor domina la composició i l’ortogonalitat és present des de tots els àmbits, generant un edifici d’una presència formal aclaparadora, marc rígid on conviuen uns espais oberts, lliures, canviants.En funció de la major o menor relació amb l’entrada, amb el jardí, els porxos o les terrasses, la coberta desapareix, transformant-se en un pla més sota el mantell tecnològic.A sud, sota el marc de formigó, hi domina un pany vidriat amb les proteccions solars, el sistema de tancament.Els panys mòbils de fusta natural representen la imatge més amable, amb les transparències, filtres i reflexes. El control de la llum en definitiva.En el tractament de la façana nord és on el formigó s’expressa més lliurement, acollint a l’interior un gran buit on es recolzen subtilment les diferents peces d’estar.Aquest ens explica tot el funcionament intern de la casa i acull l’escala, amb un primer tram sòlid i el segon més lleuger, fins arribar al pont que perfora la pantalla de formigó. Aquí, els plans interiors es coverteixen en una segona façana que s’obre cap el buit. A cada nivell es poden desenvolupar diverses activitats vinculades als elements que s’hi recolzen.

CASA RNICASSÀ DE LA SELVA

AUTORSADRIÀ FELIP - JOSEP CAMPS

PROMOTORSRAMON GAROLERA I Mª CARMEN ARMENGOL

CONSTRUCCIÓESTRUCTURAS ALFA I ENRIC RUSCALLEDA SL

COL·LABORADORSCARLES PLANAS / MARIONA ORDIS

PLANTA BAIXA

SECCIÓ TRANSVERSAL

21

FOTÒGRAF: JORDI MIRALLES

HABITATGE AL MONTSENY VILADRAU

AUTORSALONSO - BALAGUER I ARQUITECTES ASSOCIATS

PROMOTORSJOAN I MARIA

CONSTRUCCIÓVILADRAU 253-SR. JOSEP LLUÍS RABAT

COL·LABORADORJOAN FÈLIX


En un entorn privilegiat com és la Serralada del Montseny, vam rebre l’encàrrec de fer un habitatge unifamiliar. Teníem un repte, un solar amb un desnivell de 20 m. i un objectiu: la integració de l’arquitectura al paisatge.La casa s’ha pensat a partir d’un bloc geomètric de pissarra negra que es va buidant amb unes grans obertures on hi apareix una segona pell platejada. En aquests buits s’hi combinen parts opaques i transparents que mostren què passa a l’interior de la casa.A l’hora de distribuir els espais hem reinterpretat l’habitatge tradicional de dues plantes, creant l’accés i la zona de dia a la planta primera. D’aquesta manera gaudim de les vistes des dels espais de reunió i, en canvi, els dormitoris i la piscina interior els situem a la planta baixa, en contacte amb el terreny. Tant a la planta primera com a la baixa, una franja nord amb obertures estretes conté els espais humits, deixant l’orientació sud per a les estances nobles.Des de l’interior sempre hem buscat eliminar les barreres amb l’exterior, portant el paisatge dins la casa. Ja que aquest tipus de projecte ens ho ha permès, hi ha hagut un esforç en el detall de les grans obertures: fusteries mínimes, evitar l’estructura a la façana, treballar amb panells “sandwich” assegurant la seguretat i el confort tèrmic, etc.

PLANTA BAIXA

SECCIONS

23

FOTÒGRAF: PEDRO PEGENAUTE


EDIFICI DE TALLERS UNIVERSITARIS I HIVERNACLE CAMPUS MONTILIVI. UNIVERSITAT DE GIRONAGIRONA

AUTORSBAENA - CASAMOR, ARQUITECTES BCQ SL

PROMOTORUNIVERSITAT DE GIRONA

CONSTRUCCIÓSEROM

COL·LABORADORSJORDI CARBONELL / MANUEL ARGUIJO

SECCIÓ TRANSVERSAL

PLANTA

SECCIÓ LONGITUDINAL

L’edifici, plantejat de fet com a ampliació d’un edifici universitari més gran preexistent, se situa prop d’un petit bosc de pins, úniques restes del paisatge vegetal anterior a la construcció del campus universitari.Per això, i aprofitant el desnivell del terreny, es va plantejar la façana cap a aquest bosc com una tàpia de formigó, quasi muda, que preservés el silenci i la tranquil·litat dels arbres.Les aules i l’edifici en general s’obren en direcció contrària, cap a la resta d’edificis universitaris. Tenint en compte que es tracta d’un edifici pseudoindustrial, dins d’un àmbit acadèmic, es formula una imatge de formigó i vidre.Sobrietat i humilitat de recursos perquè siguin les propietats del vidre (brillantor, translucència, reflexió) les encarregades de definir la imatge del nou volum.Únicament una de les aules destaca per damunt de les altres: es tracta del taller de producció vegetal. De fet, un hivernacle que se situa com a cap de l’edifici a l’extrem superior del solar i presideix la resta de la construcció. La coberta, probablement la façana de més importància, s’organitza a través d’un ritme de lluernes que il·luminen les aules. De nit, les mateixes lluernes il·luminen, lleument, el bosc.

25

FOTÒGRAFS: DAVID BAENA I TONI CASAMOR

EDIFICI D’HABITATGESGIRONA

AUTORÀLEX SIBILS

PROMOTORCORSO 2000 SL

CONSTRUCCIÓCONSTRUCCIONS DEL PLA

COL·LABORADORSMARTA GRANÉS / SÒNIA CARRERAS / JOAQUIM VILA

26ARQUITECTURAOBRA SELECCIONADA

La comprensió d’un grup de promotors per intentar millorar les condicions més habituals dels habitatges i de l’edifici ha fet possible la construcció dels 72 habitatges.Dos blocs a diferent alçada, situats dins d’un cèntric solar de geometria regular amb façana a dos carrers i un ampli pati d’illa.Es planteja un únic nucli de comunicació vertical central, per on s’accedeix a dos amplis patis, que distribueixen vuit habitatges per planta.Els patis, distribuïdors generals i espais de relació, portes, finestres i elements de serralleria enriqueixen el sistema de relacions. Les tribunes de façana principal són elements superposats al pla de façana, iniciat al Garatge Forner i amb una materialitat que hi conviu. Interiorment situats a una cota superior a la planta, són un espai de relació i, al mateix temps, de filtre amb la ciutat.El reduït espai interior ha estat també una ocasió per pensar solucions de mobiliari fix i de sistemes alternatius de relació entre les estances.

PLANTA TIPUS

SECCIÓ

27

FOTÒGRAF: ÀLEX SIBILS

AJUNTAMENT D’ULLASTRETULLASTRET

AUTORJOAN FALGUERAS

PROMOTORAJUNTAMENT D’ ULLASTRET

CONSTRUCCIÓOBRES I CONSTRUCCIONS JOAN FUSTÉ

COL·LABORADORSLÍDIA PARADA / JOSEP ALEGRÍ / CRISTINA LLORET


Situat al nucli a tramuntana de l’església, amb accés per un corriol i per la cantonada del carrer de la Presó amb el de la Rectoria. La finca tenia una granja en desús d’uns 16 x 7 m., d’una planta coberta a tres aigües, que fou enderrocada tot mantenint les restes del mur del carrer. El projecte va plantejar que el conjunt s’havia d’incorporar al recorregut d’espais lliures, però sense perdre el caràcter de jardí reclòs i que l’edificació havia d’enquadrar, però no impedir la percepció del temple. Es va adossar a la mitgera oest i a la façana nord tot alliberant al màxim el sud i les visuals que es tenen des de la cantonada de la finca en el xamfrà. Es desenvolupa en un quadrat de 19 m. buidat per un pati de 6 m. Es talla per una esbiaixada que perllonga el pas de la muralla tot definint, a ponent, l’edifici i, a llevant, l’espai alliberat que es filtra amb el manteniment d’un arbre i pel porxo de la coberta recolzada sobre la tanca. Els vessants dels tres braços recolzen la geometria en l’impluvium, i resolen, tot negant-les, les trobades als angles amb uns volums baixos que permeten la funció de trabament i la ubicació de les peces secundàries de magatzems i serveis.L’edifici apareix al carrer de la Presó, rera el mur que es conserva i sobre el que es recolza amb una escletxa de vidre. Apareix a llevant com un pati pautat per obertures regulars. Apareix a migdia com un doble pòrtic de 14 metres de llum on hi corre una vidriera que permet alternativament mantenir tancada o oberta la sala interior o el porxo d’accés al jardí. En resulten tres ales en U i els nuclis de les cantonades: Una sala de plens o aula de 10 x 4, un hall o pati d’operacions de 6 x 6,5 m i una ala extrema compartimentable, de 8 x 5,5.La primavera de 2004, iniciades les obres i enderrocada la granja, s’excavà arqueològicament i, com a conseqüència, es redactà un modificat per passar d’una fonamentació de sabates corregudes a una llosa, previ reomplert de graves sobre les restes excavades per tal de no afectar-les, tot adaptant la rampa d’accés al nou nivell de paviment 30 cm. més alt. La primavera de 2006, avançat l’edifici, es redactà el projecte d’obres complementàries per acabar l’interior i per adequar els exteriors. El paviment, similar a l’existent al carrer, es resol amb sardinell. Es projectà protecció solar del migdia mitjançant una estructura metàl·lica per enfiladisses i tèxtils. S’han implantat instal·lacions de rec i enllumenat. S’ha tapissat amb lavanda el parterre central i amb farigola el de migdia, s’han plantat nesprers i xiprers i s’ha restituït amb un til·ler l’arbre de la rampa que, en el transcurs de les obres, desaparegué. La primavera de 2007 s’ha certificat el final de les obres.

PLANTA

SECCIÓ TRANSVERSAL

29

FOTÒGRAF: JOAN FALGUERAS

HABITATGE UNIFAMILIAR ENTRE MITGERESCINTA 2FIGUERES

AUTORSJOSEP Mª CASADEVALL - DOLORS SAYERAS

PROMOTORMARIA PACHECO I LLUIS SAYERAS

CONSTRUCCIÓOBRES CALVÓ SL

COL·LABORADORSJOSÉ MANUEL MONTSUÑER / JOAN OVEJERO


Es tracta d’un habitatge unifamiliar entre mitgeres, de primera residència, per a una parella amb una filla. L’ocupació és la màxima permesa, però no es construeix la totalitat del volum.Es genera un gran porxo a cadascuna de les dues façanes: el del jardí amplia visualment la sala d’estar-menjador i la cuina i el del carrer serveix de “car port”.La sala d’estar-menjador i la cuina s’apropien visualment del porxo, obrint-se totalment al jardí. Les seves façanes són totalment vidrades, sense muntants. La façana del jardí té una única gran obertura, on la situació del vidre traça el límit físic, però no visual de l’espai interior-exterior.Des del carrer es percep un volum d’obra vista en planta pis que ocupa tota l’amplada de la parcel·la. Adossat a l’edifici veí es proposa un volum més alt, que amaga la visió de la mitgera existent i deixa un espai d’instal·lacions i conducte de xemeneia. A sota hi trobem el volum, amb revestiment metàl·lic del garatge i el porxo d’accés i estacionament ocasional. Un lluernari lineal introdueix la llum al fons del porxo, al damunt de la porta d’accés. A la planta pis, les estances es recolzen a la mitgera veïna, abastant la totalitat de la fondària disponible. El dormitori de la Cinta tanca el volum que dóna façana al carrer. S’allibera així l’espai no construït d’una llarga terrassa en aquesta planta: un pati interior, amb un lateral obert sobre el jardí, on hi donen les habitacions principals i el passadís que les uneix. Es pretén que aquestes estances gaudeixin d’aquest espai exterior com una prolongació de l’interior. Una paret d’obra vista canalitza els conductes de xemeneies i protegeix visualment el dormitori principal.Per tal de facilitar una possible ampliació de l’habitatge al voltant i al damunt d’aquesta terrassa superior, s’han previst façanes ventilades de plaques de fibrociment que ens permetran una fàcil manipulació i desmuntatge.A tota la casa, l’espai flueix d’una estança a l’altra en tota l’alçària de la planta, ja que les portes arriben sempre fins al sostre.En resum, l’edifici queda definit, tant pels espais construïts com pels que no es construeixen, i de la seva relació se’n genera un diàleg entre espai interior i exterior. En bellugar-nos per dins de l’edifici aconseguim tenir visuals llargues i àmplies, que ens proporcionen seqüències de visions en perspectiva del propi edifici.

SECCIÓ

PLANTA BAIXA

31

FOTÒGRAF: ANTONI COLL

CASA UNIFAMILIARL’ARMENTERA

AUTORSIVAN LLACH - RAQUEL COLACIOS

PROMOTORANGELA JUNY

CONSTRUCCIÓCONSTRUCCIONS J. MAS MARTÍ

COL·LABORADORSJOSEP Mª LLACH / JOSEP LLACH / COTCA


La parcel·la està ubicada al límit sud del poble, llinda a est i oest amb parcel·les veïnes, al nord amb el carrer i al sud, amb camps de conreu. Dins la parcel·la, la vivenda se situa a 7,5 m. del mur del carrer, generant un pati d'accés i deixant a la zona sud un gran jardí relacionat amb el paisatge.Una de les prioritats era organitzar tot el programa en planta baixa. La seva geometria és rectangular i s'organitza en tres bandes longitudinals molt clares, els serveis a la part nord, la zona de pas longitudinal que comunica totes les estances i la zona d'estar i dormir a la part sud.Aquesta geometria es trenca transversalment per un eix que és un dels seus elements principals. És una franja que travessa la vivenda i va des de l'accés del carrer fins la zona del jardí. Aquest eix està format per l'escala que puja des del carrer fins la casa, la zona de rebedor i la piscina, que entra dins la vivenda i crea un pati de llum i aigua.Els tancaments de la vivenda a les façanes nord i sud estan formats per dues capes, la interior, un tancament de vidre que proporciona vistes tant del poble com del paisatge, i l'exterior, una xapa d'acer Corten perforada al nord, i una xapa d'alumini tallada al sud. Aquesta doble pell ens permet controlar l'entrada de llum i aire a l'interior.

PLANTA I SECCIÓ

33

FOTÒGRAF: IVAN LLACH

INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARIA FONTAJAUGIRONA

AUTORENRIC MASSIP

PROMOTORSDEPARTAMENT D’EDUCACIÓ GENERALITAT DE CATALUNYA I GISA. GESTIÓ D’INFRAESTRUCURES SA

CONSTRUCTORFOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS SA

COL·LABORADORSJORI PI / JOAN GONZALEZ / XAVIER AUMEDES / BSB-JESÚS BASSOLS


L’edifici de l’IES Carles Rahola i Llorens se situa com a frontissa entre la zona urbana consolidada de Taialà, al nord del solar i la nova gran extensió residencial cap al sud del sector Domeny, en fase de consolidació i que representa un gran canvi del centre de gravetat del barri oest de Girona. El solar té una forma irregular molt deutora de la vialitat i és pràcticament horitzontal. No obstant, a causa de les seves dimensions, hi ha un diferencial acumulat de 2 metres entre el punt més alt, al nord-oest, i el punt més baix, al nord-est. Situem l’edifici a la cota més alta, paral·lel al carrer principal, de manera que es deixa el màxim de solar lliure.Situar l’edifici tot el llarg del carrer Joan Miró ens permet reconèixer el seu paper central, definir el seu caràcter públic amb contundència gràcies a la seva dimensió de façana i organitzar accessos diferenciats des de l’exterior. Tipològicament, l’edifici es basa en un esquema compacte de corredor central, que s’obre en alguns punts per definir unes àrees de trobada que il·luminen el passadís. L’accés principal és una disrupció funcional de recorreguts i morfològica d’aquest esquema bàsic, capaç de connectar el carrer amb les àrees obertes de l’interior i de definir un punt focal en la llarga façana del centre.La posició de l’edifici permet orientar les aules a nord, de manera que tinguin una llum suau i constant i s’eviti així la necessitat de proteccions solars a les finestres. Les aules de les assignatures complementàries, de menor permanència, se situen a l’altra banda del passadís, a sud, protegides per viseres de xapa perforada que matisen l’excés de llum. Alguns espais especials, com ara la biblioteca, el menjador o l’aula de dibuix, tenen dues façanes exteriors per millorar-ne la il·luminació.El solar es deixa pràcticament sense modificar-ne la topografia, ajustant-la mitjançant lleugers aterrassaments que ajuden a generar àrees de joc planes. Situem el gimnàs/espai polivalent, de tal manera que l’escenari pugui obrir-se a l’interior o a l’exterior i així poder-lo utilitzar en actes a l’aire lliure. Aquest escenari exterior es complementa amb un turó - graderia que també té funcions de lloc d’estada a les hores de pati diferenciat de les àrees de joc.

ALÇATS

PLANTA

35

FOTÒGRAFS: PAU GUERRERO I ALEIX BAGUÉ

INTERIORISME

INTERVENCIÓ D’URGÈNCIA A L’ENTRADADE LA CLÍNICA GIRONAGIRONA

AUTORSADRIÀ FELIP - MANUEL ROMERA

PROMOTORCLÍNICA GIRONA SA

CONSTRUCCIÓCONSTRUCCIONS MANUEL QUINTERO SL

COL·LABORADORADAM DRZYMKOWSKI

38INTERIORISME OBRA SELECCIONADA

Cal resoldre l’accessibilitat, incorporar una rampa, transformar l’escala existent i resoldre la relació entre l’àrea administrativa i el vestíbul general.L’espai reduït, el que hi ha.El temps escàs, vint dies.El pressupost, acotat.Els materials, pedra, acer i vidre.Els colors, negre i blanc.La identitat, a mig camí, acompanya i orienta.La rampa ressegueix el perímetre, l’escala es desplaça lateralment, un mur central organitza els recorreguts i protegeix els àmbits de circulació.Un llençol suspès del sostre amaga el garbuig de les instal·lacions existents, accessibles a tot vol, i acull càlidament la nostra visita o estada.

PLANTA

SECCIÓ RAMPA

39

FOTÒGRAF: ADRIÀ FELIP

REFORMA I AMPLIACIÓ DEL MAS VERD A MILLÀSMADREMANYA

AUTORSFERNANDO VILLAVECHIA - EILEEN LIEBMAN - MIREIA COMAJUNCOSA

PROMOTORRAICAM SL

CONSTRUCCIÓBURGOS GASULL SL

COL·LABORADORSANA BRACONS / MAGALI BARRE / CHRISTIAN HOLTEGAARD / IDA BRAENSTRUP / SARA KANGAS / TECNICS-G3: PILAR ESTRADA I JOAN MARTÍ / STATIC INGENIERIA SA: GERARDO RODRÍGUEZ

40INTERIORISMEOBRA SELECCIONADA

Sobre un turonet a les afores de Millàs, dominant Les Gavarres en la llunyania, s’hi troba la finca del Clot de Can Verd. A l’inici del projecte, el conjunt d’edificacions constava d’un antic graner ja rehabilitat com a vivenda, el Mas en sí i l’annex (antic molí), inhabilitats des de fa dècades i en estat d’abandó.L’encàrrec requeria la rehabilitació total del mas i la seva adequació a tres programes independents: vivenda principal amb annex de convidats, vivenda de masovers i apartament independent. Als voltants del mas, s’havien de reestructurar tots els camins de la finca, a l’igual que l’accés. Calia adequar els espais exteriors propis d’una vivenda, repoblar i introduir nova vegetació, ubicar una piscina amb vestidors, un garatge i crear un cobert-hivernacle on situar-hi l’hort biològic, els camps de conreu de nova implantació i l’oliverar, recentment rescatat. A més a més, s’havien de racionalitzar els elements de proveïment d’aigua existents, però deslligats entre sí (pou, cisterna, toll i estany) i recolzar-los amb un dipòsit nou, per aconseguir una autonomia de consum gairebé total.La intervenció al mas respecta l’estructura i les proporcions dels interiors, a través de l’acurada modificació i creació de forats i la implantació de nous materials. Malgrat tot, la introducció d’elements singulars nous (revestiments de rajola hidràulica, mobles de roure massís, fusteries d’iroko) s’ha valorat com a part integral de la transformació i no pas com a decoració supèrflua. Només l’espai central de l’escala – il·luminat amb un lluernari – es va projectar com un espai completament nou. A més a més, es va crear un sistema de talls a la façana, amb marcs i porticons de ferro, per distingir els nous forats, cobertes de perfil més regi i eficaç, dos cossos nous de mida modesta i es van formalitzar els espais exteriors (era, “cenador”, porxo, escalinata d’accés i pati d’estiu), així com diverses terrasses.L’estratègia de la nova construcció (formigó vist) ha estat la d’embeure-la al marge més pròxim al mas, d’una dimensió i orientació idònies, sense desfigurar la topografia. El garatge, sota una coberta vegetal, és la primera peça d’una seqüència d’espais que comença amb l’arribada en cotxe. A continuació, i a través d’un pati reenfonsat, una escala condueix a la piscina-mirador, que serveix de nexe entre l’era-mas i els camps-garatge. La bassa (antic toll), a banda de rebre les aigües pluvials de cobertes i d’escorrentia, serveix, amb el cobert-hivernacle, d’ancoratge i avantsala d’arribada al mas.

SECCIÓ ANNEX I MAS

PLANTA

41

FOTÒGRAF: MICHAEL MORAN

ESPAIS EXTERIORS

CASC ANTIC DE BANYOLES-PLAÇA MAJORBANYOLES

AUTORJOSEP MIÀS

PROMOTORAJUNTAMENT DE BANYOLES

CONSTRUCCIÓAMSA.AGUSTÍ MASOLIVER SA

44ESPAIS EXTERIORS OBRA PREMIADA

PLANTA

El projecte de pavimentació del casc antic de Banyoles delimita una àrea per a vianants que es correspon amb la part de la ciutat de traçat i arquitectura medievals. En realitat, el més significatiu d’aquest casc antic és la seqüència de places i placetes que l’organitzen: la Plaça dels Turers, la Plaça Major, la Plaça dels Estudis, la de la Font, la del Teatre, la de l’Església de Santa Maria i la del Monestir. Espais que deuen sovint el nom a l’edifici al que fan de vestíbul. Seria especialment el cas de les esglésies i els museus. Si bé aquest és un tret diferenciador, ho és encara més que els recs de desguàs de l’Estany de Banyoles passessin per aquest casc antic per regar les hortes de darrera de les cases. Aquests recs, en un nombre important, han estat progressivament tapats per la desaparició de les hortes que han deixat d’existir i per les posteriors construccions.El projecte de superfície per a aquesta àrea planteja la recuperació dels espais urbans per al passeig i, alhora, dels recs en els seus recorreguts originals pels carrers de la ciutat. Creiem que aquesta decisió és important perquè aquesta realitat pugui incorporar-se a uns traçats i espais prou interessants, però amb una qualitat nova des de l’aspecte visual; i també pel que suposa sentir i percebre l’aigua. La pedra serà la mateixa amb què s’ha construït tota la ciutat vella: el travertí. Construirem els canals, amb les seves comportes de regulació i sobreeixidors, plegant aquest paviment i desguassarem aquestes superfícies fent un tall en aquest recobriment petri. En definitiva, intentarem que el treball sobre aquest paviment esgoti les possibilitats d’aquest tipus de pedra amb què s’ha construït la ciutat i reveli l’aigua que en recorre el subsòl.No podem deixar d’esmentar que no hi ha manera que netegin la pedra.

45

FOTÒGRAF: ADRIÀ GOULA

URBANITZACIÓ DELS ESPAIS VERDSDEL SECTOR “LES ESPLANES”LLANÇÀ

AUTORSMANEL COLOMINAS - ANNA SERRA

PROMOTORINSTITUD CATALÀ DEL SÒL

CONSTRUCCIÓFLORET SL

46ESPAIS EXTERIORS OBRA SELECCIONADA

EMPLAÇAMENT

El projecte defineix els espais verds de la urbanització del sector residencial de Les Esplanes, a Llançà (Alt Empordà), d’una superfície total de 2781827 m2. La proposta es defineix amb la pretensió de donar un sentit unitari a les diferents àrees lliures que resten més o menys disgregades en el projecte d’urbanització. Un camí de formigó que s’adapta a la topografia existent relliga els diferents àmbits de projecte, creant petites zones d’estada a través de la construcció de bancs que delimiten espais. Quan aquests camins es creuen amb els de la urbanització, s’hi superposen interrompent l’asfalt i donant prioritat als camins per a vianants. Les actuacions més notables es concentren en tres àrees: Una, la més àmplia, està conformada per dues places de sauló connectades per unes grades/escala, que faran, al mateix temps, de zona d’estar. Aquestes dues places es limiten connectant-se al carrer mitjançant rampes suportades per murs de “tablaestaca” que eviten barreres arquitectòniques. Per tal d’enfasitzar aquests espais, es col·loquen unes lluminàries en altura, disposades de forma centralitzant.La segona, en un espai alt, al voltant del turó central, s’hi ha construït un camí amb un mirador.La tercera fa referència a unes franges, als extrems est i oest del sector residencial, tractades mitjançant la creació d’un nou camí, i la implantació de nova vegetació. La proposta es formalitza de manera que incorpora els trets més característics del territori preexistent, conformat parcialment per unes terrasses agrícoles de pedra seca. D’aquesta manera, la vegetació arbòria i arbustiva, sempre autòctona, s’agrupa en masses uniformes en el seu perímetre, que es barregen a la ja existent en la zona, que es manté integrant les zones de projectes a l’entorn. En canvi, la zona de places i rampes d’accés s’emfasitza amb plantes més relacionades amb la jardineria.

47

FOTÒGRAF: MANEL COLOMINAS

ITINERARI DE VISITA PÚBLICA 1ª FASE: CIUTADELLA DE ROSESROSES

AUTORMARTIRIÀ FIGUERAS

PROMOTORAJUNTAMENT DE ROSES

CONSTRUCCIÓJARDINERIA MOIX

COL·LABORADORSGENÍS ARESE / CLAUDI VALENTI / INGRID VALERO

48ESPAIS EXTERIORS OBRA SELECCIONADA

PLANTA

Un camí que ens porta la visita i una il·luminació que ens l’explicaLa Ciutadella de Roses és un gran espai històric i de contingut en vestigis arqueològics visibles incomparable: hel·lenístics, romans, medievals i recinte militar francès XVI, tot en un mateix lloc i de forma disseminada, en molts casos, sobreposada.La necessitat de facilitar tota aquesta informació de forma entenedora es concreta amb la creació d’un camí que dóna forma ordenada a la primera fase de l’itinerari de visita.El projecte planteja l’adequació d’un recorregut de visita, amb els següents criteris:El camíConsolidar un camí a la zona d’esplanada de mínima intervenció i mínima presència. Per aquest motiu, havia de tenir una baixa carga de disseny. Una plataforma de sauló amb dues rigoles que el conformen, enfasitzant l’interès del que l’envolta. Un camí que es consolida, ondulat, com a fil conductor d’un recorregut natural de visita. Passarel·les i voladísSens dubte, com qualsevol recorregut, s’han de salvar algunes zones de pas difícil, que se solucionen amb passarel·les o voladís. Aquestes es consoliden amb estructura metàl·lica i paviment de fusta, tot de disseny molt simple i auster.Zones d’estadaEn el recorregut es creen diferents àrees de parada, que sota les ombres d’unes oliveres deixen gaudir de la visió d’aquest gran espai carregat d’història.El tractament de la vegetacióLa vegetació es col·loca de forma intencionada amb dues finalitats: una, per dirigir la mirada al lloc que interessa, per tal de facilitat i donar un bon acompanyament a la visita i l’altra, per servir d’element de referència i d’aquesta manera, donar relació d’escala humana a la nostra presència.La il·luminacióTenint en compte que Roses és una ciutat turística i que l’espai està carregat de valor cultural, existeix un elevat interès a realitzar visites nocturnes. Per aquest motiu, el treball d’il·luminació es consolida com una actuació molt acurada i de disseny molt mesurat.El projecte es planteja amb tecnologia led, com a criteri de sostenibilitat. També planteja la creació d’una escenografia per tal de donar a entendre millor el contingut del recinte i les excavacions realitzades, on la superposició de fases d’assentament en fa difícil l’entesa.Per això no dubtem a utilitzar colors ni a realitzar un sincronitzat d’escenes que expliquin l’estructura d’ordenació urbana dels grecs o els diferents usos de les estances dels romans, tractant-la tant des de la llum com des de l’ombra.

49

FOTÒGRAFS: GENÍS ARASA I CLAUDI VALENTÍ

ESPAIS EFÍMERS

INTERVENCIÓ AL CARRER CÚNDAROTEMPS DE FLORS 2007GIRONA

AUTORSOLGA FELIP - ANNA PUIGJANER - MARIA CHARNECO - ALFREDO LÉRIDAGUILLERMO LÓPEZ - JOSEP CAMPS

PROMOTORAJUNTAMENT DE GIRONA

CONSTRUCTORBRIGADES MUNICIPALS + TECNO VISION

52ESPAIS EFÍMERS OBRA PREMIADA

Podria tractar-se de quelcom figuratiu: entrem dins d’un gran espai, un poliesportiu o potser un envelat, i la nostra mirada es dirigeix, impertinent, com s’apunta a la petita taca d’un vestit, cap al sostre.

Un globus oscil·la sense gran escapatòria. El més meravellós de l’esdeveniment (la nostra magdalena particular) és que, de sobte, ens convertim en quelcom més que simples espectadors:

De qui i com? Quin gran càstig! Quin descuit! I llàgrimes gruixudes… Quina pèrdua més irrecuperable! Però sobretot: Com i qui el baixarà? I cap on anirà, aleshores?

Tant de bo! Haver evocat per un instant aquesta fràgil i efímera suspensió (…) Com si algú despistat hagués oblidat l’estretor del carrer i, deixant anar la mà, s’haguessin barrat cinc grans globus entre les seves parets.

53

FOTÒGRAF: MARIA CHARNECO

LLAMPADES I BELLUMESGIRONA

AUTORSDOT | RAMON BOSCH - BET CAPDEFERRO

PROMOTORDEMARCACIÓ DE GIRONA DEL COL.LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

COL·LABORADORSJOAN ANGLADA / XAVIER DE BOLÒS / FUSTERIA ROBERT CREIXANS / BELLMÀS INDUSTRIAL / MARIA GÜELL

54ESPAIS EFÍMERS MENCIÓ ESPECIAL

Existeix un objecte irrepetible, extremadament efímer, que els infants de les contrades gironines imaginen i construeixen cada any: el fanalet per anar a esperar els Reis. Petita gàbia de llum que serveix per guiar els Mags en el seu camí de retorn a Orient.Dotze arquitectes i dotze nens i nenes van rebre simultàniament el mateix encàrrec: un fanalet de Reis. “Llampades i bellumes” mostra conjuntament tots 24 prototips, recull les seves visions particulars i, al mateix temps, universals del fet màgic de contenir la llum.Exposar la llum.Primer de tot, necessitem generar la penombra necessària on situar-la. I després, la transparència per deixar-la fluir.Construir un límit de presència invisible, un contenidor capaç de transmetre la llum. Qualificar l'espai sense fragmentar-lo.El tub com a pell del buit, com a element modular que ens permet generar un volum d'aire en penombra amb total permeabilitat visual.L'hexàgon com a forma de donar estabilitat al tub i facilitar-ne l'apilonament.El rigor geomètric del cilindre es transforma en una màgica gelosia que mostra només seqüencialment el seu contingut, provocant el descobriment successiu i individual dels fanals al seu interior.La velocitat i la distància de l'espectador com a factors essencials de la percepció.Exposar. Conduir la mirada en l'espai i en el temps.

SECCIÓ

LES FITES DEL TEMPSTORTELLÀ, SANT JAUME DE LLIERCA I MONTAGUT

AUTORSACTUA!SUSANNA CROS - ANNA LÓPEZ - JOSEP CALLÍS - JORDI RIEMBAUFRANCESC PUJOL - PERE PLANAGUMÀ

PROMOTORDELEGACIÓ GARROTXA-RIPOLLÈS DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

CONSTRUCCIÓISIDRE VILA

COL·LABORADORSISIDRE VILA / SILVESTRE SERRAT / JOAQUIM FERRUSOLA / SALVADOR ROURA / JOSEP XARLES / FERRAN TAÜLL / JOSEP Mª GARRIGA / JOAN PICART / LLUÍS GUINÓ

56ESPAIS EFÍMERS OBRA FINALISTA

La proposta sorgeix de la voluntat de manifestar-se en el territori, d’intervenir en el paisatge, d’una forma efímera, subtil i, al mateix temps, respectuosa. Es preveu prendre com a idea de partida un element natural que, durant uns dies del mes de juny, modifica i al mateix temps, composa el nostre paisatge: les bales de palla que descansen als camps acabats de segar, esperant ser recollides.Per delimitar l’àmbit d’intervenció - i fent un paral·lelisme amb una altra icona del nostre paisatge natural: les torres de guaita, que al llarg de tota la Vall del Fluvià retallen discretament els perfils de moltes de les nostres muntanyes - s’han dut a terme petites intervencions en els camps de blat, ordi, userda i civada acabats de segar, que flanquegen el llit del Fluvià, fent unes torres amb les mateixes bales. La idea és traçar un recorregut visual entre els camps de Montagut, Sant Jaume de Llierca i Tortellà. Al mateix temps, es pot tenir una visió global de tot el conjunt des del Santuari del Cos.

REFLECTIONSGIRONA

AUTORSCLÀUDIA COLMAR - MANUEL J.FEO

PROMOTORSDEMARCACIÓ DE GIRONA DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA I HÍBRIDS 07

CONSTRUCTORPALAHÍ IMPERMEABILIZACIONES I SUREDA FUST

58ESPAIS EFÍMERS OBRA FINALISTA

VISTA

La intervenció als espais d’ingrés a la torre del convent de la Mercè, a Girona, i a l’interior de la pròpia torre intenta fer visibles alguns components “vitals” de l’escenari urbà. Es proposa una mirada especialitzada cap a la ciutat, on el pas del temps “alterat” i el moviment de vianants, vehicles, núvols, ombres i llums permeten observar Girona com un organisme viu sotmès a mutacions constants, lentes però perceptibles.La intervenció es desenvolupa en tres espais: A l’avantsala de la torre, una làmina d’aigua de perímetre irregular reflecteix dotze projeccions successives sobre la paret de pedra del fons; projeccions en càmera ràpida que es dupliquen en el seu reflex sobre l’aigua, intensificant la percepció del temps comprimit. Al segon espai, la pròpia torre, la finestra existent es reflecteix en una altra làmina d’aigua, aquesta vegada, nítida i regular, rebent la projecció ralentida de la vista que ofereix la pròpia finestra. Aquesta superposició es va fent visible a la caiguda de la tarda, mesurant amb precisió el pas del dia a la nit. Al tercer espai, la plaça d’accés al centre cultural, la mateixa finestra ofereix, de nit, el revers de la projecció, tornant l’acció interior a la ciutat. Temps alterat, moviment i mutació com expressió de l’organisme urbà.

59

FOTÒGRAFS: CLÀUDIA COLMAR I MANUEL J.FEO

EXPOSICIÓ PREMIS FAD 2006OLOT

AUTORSESPAI ANDRONAXAVIER MOLINER - SÍLVIA ARMENGOL

PROMOTORDELEGACIÓ GARROTXA-RIPOLLÈS DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

COL·LABORADORSNIFAVA / LLUÍS BADOSA

60ESPAIS EFÍMERS OBRA SELECCIONADA

El projecte expositiu de les obres seleccionades i guanyadores dels premis FAD, de l'edició 2006, a la ciutat d'Olot, ens va portar a emplaçar la mostra a la Capella de Sant Ferriol, de la mateixa ciutat. El lloc, d'unes dimensions ajustades, per no dir petites, presentava la particularitat de ser un antic espai de culte que encara conserva l'altar, el pis de l'orgue, la roseta i el Sant. La petita capella presentava les particulars característiques d'aquests espais: interior de recolliment envoltat per la penombra d'un lloc alt, però amb poques entrades de llum.Totes aquestes característiques ens van encaminar a plantejar el projecte d’acord amb aquesta ubicació. Vam optar per crear un nou altar, un retaule que es conformaria amb cada nova obra projectada. El suport de l'exposició; una gran superfície de més de cinc metres i mig d'ample per u vuitanta d'alt, passava a ser una gran finestra on es podien veure les imatges en una gran dimensió, i en molt dels casos, a escala real. L'espectador es veia abocat dins les obres, ubicat en la mateixa posició que els fidels que acuden al culte, asseguts a la nau de cara a l'altar, observant i creient en silenci el nou dogma. La mostra es va voler dinàmica i polivalent. Després d'uns primers dies en què el públic va poder veure l'exposició assegut en uns petits cubs de cartró, l'espai es va transformar en un àmbit de debat on es va dur a terme una tertúlia amb els autors guanyadors de les diferents categories. Un cop passat aquest esdeveniment, es va transformar en un espai de trobada al voltant d'una petita taula amb quatre butaques, lloc per comentar les obres o, simplement, reflexionar-hi. La capella va tornar a ser objecte d'ofrena, recolliment i culte a les noves divinats.

ENTRADA CASA MARTÍNEZ DAVALILLOSTEMPS DE FLORS 2007GIRONA

AUTORSPERE MATAS - CARLES BOHIGAS

COL·LABORADORSALEXIA RIERADEVALL / MARIA MATAS / LLUÍS MATAS / MIREIA QUINTANILLA


La intervenció floral realitzada pretén realçar l’arquitectura de l’espai. La configuració arquitectònica pètria de columnes, arcs i voltes contrasta amb línies de tensió catenàries emmirallades al sostre, de les quals neixen cortines translúcides que dibuixen paràboles florals en ressonància amb el sostre. Finalment, la disposició d’un paviment reflectant capgira el conjunt i en suggereix una imatge diferent.Els materials que es van utilitzar van ser cadenes, tubs transparents de plàstic, aigua tintada, clavells grocs i planxes reflectants.El procés de realització consistia, primerament, a penjar les cadenes entre els capitells i, des d’aquests fins a les parets del perímetre, formar arcs invertits en concordança amb el sostre. D’aquestes cadenes en penjaven uns tubs transparents de plàstic, amb aigua tintada que alimentava flors invertides a la part inferior. Els tubs es van segellar pel forat superior i es van deixar oberts per la part inferior, de forma que, omplerts amb aigua tintada, se sostingués per la presència de pressió atmosfèrica al forat de baix del tub i l’absència al forat de dalt. Tot el muntatge aeri quedava reflectit parcialment a terra en franges de planxa reflectant col·locades sobre el paviment.

63

FOTÒGRAFS: PERE MATAS I CARLES BOHIGAS

DEU ANYS DE PREMIS D’ARQUITECTURA DE LES COMARQUES DE GIRONAEXPOSICIÓ ITINERANT PER TOTA LA PROVÍNCIA

AUTORSESPAI ANDRONAXAVIER MOLINER - SÍLVIA ARMENGOL

PROMOTORDEMARCACIÓ DE GIRONA DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

COL·LABORADORSNIFAVA / PIERRA QUADRAT


Transcorreguts deu anys dels premis de les comarques de Girona, el COAC de la demarcació de Girona va creure convenient dur a terme una exposició per commemorar la desena edició d'aquests premis. La gran quantitat d'obres que s'havien d'exposar i l'important caràcter itinerant previst per a la mostra van condicionar el resultat de la proposta.L'exposició es va basar en la idea d'apropar els premis i l'arquitectura presentada a tots els públics en general. El gran desconeixement de moltes de les obres de les primeres edicions, del seu repartiment geogràfic i dels seus autors ens van portar a pensar en un gran mapa de la província, sobre el qual els visitants s'hi poguessin desenvolupar per descobrir les obres presentades durant aquests deu anys i caminar per sobre el territori. Paral·lelament es va pensar en els postalers, per classificar i jugar amb la unitat de la postal i mostrar la gran quantitat d'obres a exposar. Aquesta unitat expositiva passava a ser una postal de record i regal, ja que el visitant es podia emportar les postals que volia de les obres que més li agradaven. Aquest fet va transformar el concepte clàssic d'exposició per una mostra molt més dinàmica i participativa. La facilitat de muntatge i transport d'aquests elements va facilitar la seva itinerància per la Província, talment com un suport publicitari.Paral·lelament a l'exposició física es va crear una pàgina web pensada com un buscador, element de cerca àgil, que permet filtrar tots els paràmetres bàsics, com l'obra, l'autor, l'any, la categoria i la ubicació. D'aquesta manera, un cop trobades les obres, es poden imprimir amb el mateix format que les postals de l'exposició. Aquest fet agilitza i permet que cada usuari filtri i es creï les seves pròpies rutes de visita arquitectònica per la província de Girona.

VISTA

SI LES PARETS PARLESSINTEMPS DE FLORS 2007GIRONA

AUTORSJORDI FIGA - JORDI JUAN

PROMOTORAJUNTAMENT DE GIRONA

COL·LABORADORSJOSEP TARRÉS / DIARI EL PUNT


Girona, Temps de Flors és un recorregut per la història de Girona que ha arribat enguany a la seva 52a. edició. Cada espai, cada pati, cada jardí, cada racó de la ciutat es redefineixen any rera any sota la perspectiva d’un element comú: les flors. Hi ha indrets però, que a banda d’acumular exposicions i exposicions, són testimonis dels moments més significatius de la història de la ciutat. Les casernes, les ruïnes, etc. Els Jardins dels Alemanys en són un clar exemple.Imaginar els moments viscuts en aquell indret fa uns segles, les persones i les vides que es van creuar en aquell espai al llarg del temps, tot el pòsit històric que acumulen totes i cadascuna de les pedres que formen les ruïnes de les casernes d’Alemanys és un concepte que hem tingut present des del primer moment de visitar el lloc. El repte era fer parlar aquelles parets, transmetre cadascuna de les paraules pronunciades en aquells espais. Si les parets parlessin vol fer un homenatge a la història que han viscut alguns dels espais emblemàtics de Girona, a les mil i una històries personals que han pogut omplir pàgines i pàgines de diaris: titulars, necrològiques, anuncis, promeses. Notícies i més notícies que han quedat gravades al relleu de les històriques pedres de parets i muralles.El diari, com a element físic, ens recorda totes i cadascuna de les històries que ens envolten cada dia, que omplen pàgines i pàgines escrites a la premsa i que, al cap d’un temps, desapareixen. La repetició fins a l’infinit d’una lletra, d’una paraula, d’una notícia, ens proporciona un teló de fons que reconverteix l’espai en un lloc neutre, silenciós, ple de pau i silenci, on només un riu, el vertader fil conductor de Girona Temps de Flors ens guia: uns clavells vermells.

VISTA

67

FOTÒGRAF: JORDI JUAN

COL·LABORADORS

PREMIS D’ARQUITECTURA DE LES COMARQUES DE GIRONA 2007 · les habitacions formen una gran...

Documents

Transcript of PREMIS D’ARQUITECTURA DE LES COMARQUES DE GIRONA 2007 · les habitacions formen una gran...