?PE,, -LC<& )i; ..J, i'. i 8 V r J ) I

, f !,' , c / , * p ; : ; - ,y

Excel.lentlssim Sr. Alcalde, senyores i senyors regidors, amigues i amics, moltes gracies per awmpanyar-me en aquest acte.

En primer lloc voldria manifestar la estranyesa que em fa ser aqul fent-vos el preg6 de la Festa Major. Quan se'm va fer la proposta, a m6s de la sorpresa iniclai, la meva primera reacci6 va ser negativa. No s6c una persona popular al poble, les meves activitats professionals no es trobem dins els camps que solen acaparar els mitjans de wmunicacib, no s6c gaire festiu i no m'atrauen els espectacles que concentren gran quantitat de gent: en fi, no creia, ni crec que sigui el pregoner ideal ... Tot i aixi, vaig acceptar, mBs que res, per honorar la proposta que se'm va fer per part de I'Ajuntament, als quals aprofito per agrair-10s de tot cor la oportunitat que em brindem de parlar, en una ocasi6 tan significativa, a la gent del meu poble. Perb ho vaig fer, tambb, per intentar fer un bon preg6 i desitjar-vos una moll bona festa major, d'una part des de la posicib d'un treballador mBs del poble, que encara que ara ja no hi fa la vida quotidiana, hi IB els lligams forts i duradors que dbna I'estimacib. Perb per una altra part, tambe vull fervos dins del pregb quatre anotacions en relaci6 al tema escollit com a eix vertebrador de la celebraci6 enguany: la interculturalitat. Les meves observacions sobre aquest fenomen, sorgiran del bagatge que, de mica en mica, m'ha anat donant la feina d'arquebleg, gracies a la qual he tingut la sort de poder wnbixer i estudtar cultures passades i presents de i'area medlterrAnia.

La Fesla Major tB una clau wl,lectiva molt important dins la nostra societat. Sens dubte hi ha I'aspecte religibs, festejar el dia de la patrona de la poblacid constaueix per ell maieix un gran motiu de joia, d'alegria; per6 sovint aquest aspecte religi6s no Bs mBs que la cristal-litzaci6 dels rituals simbblics que tota agrupacid humana necessita per donar forw a la seva uni6. Podriem dir que aquesta vessant social es tan o m6s important que la religiosa; i sovint, en la nostra societat, una i altre es troben entrelligades de manera indestriable. Quin 6s I'objectiu d'aquesta festa? Segurament tots estarlem d'acord en que es vol conveltir el poble, durant un quants dies en un espai de festa, on els actes col.lectius i individuals, permetin sortir de la nostra quotidianitat m k immediata. per tal de facilitar I'alegria, I'excepcionalitat, perb arnbe les retrobades entre els velns, els intercanvis d'idees, d'experiencies, les velles discussions ... en fi, una dimensib social, que doni coherbncia a la nostra conscYncia de permanencia en una wmunltat, en un poble determinat. Es tambe el moment en que la poblaci6 s'obre als visitants, als familiars d'altres wntrades, als amics dels pobles velns wnvidant-10s a participar en la realitat del poble, en els problemes que ens tenen capficats, en els projectes de futur, en les il.lusions individuals i col.lectives ... en fi. com deiem abans, uns dies i espals festius destinats a la cohesid social del poble.

Tinc molts records de les meves festes majors a Manlleu w m per no esbossar-ne algun aspecte. Tot i aixi, no patiu, tampoc seran massa llarg. Potser per dedicaci6

familiar m'agradaria mon destacar els estius (i la festa major com a culminaci6 dels mateixos) dels pagesos ... Aquest treball que, malgrat que va perdent terreny en nombre de treballadors i tamM el seu pes en I'aspecte pmductiu, no deixa d'bsser present en el nostre paisatge quotidia. Camps, masies, bestiar segueixen sent una referencia en aquest fons de plana al voltant del riu Ter. De m C peti, sbn els records a la maquina de batre al sindicat dels pagesos, k s garbes, la palla, els carros i les eugues, poftar el gra al moli a la vora del canal. ... tot aixb amb una munib de gent. Hi treballaven eis de casa, per6 com que eren dies de molta feina hi havia sempre familiars o altres pagesos que ajudaven. cridaven. I per a un petit el sortir de la nomaliat, sobretot amb molta gent, 6 s sempre motiu d'excitacib, d'alegria ... Més tard. ja amb el camp mbs mecanitzat. sorgeix la fascinaci6 per la maquines recol.lectamres, aquells enginys que van canviar de cop tot I'enrenou col4ectiu que portava el segar, batre, etc. Ens mirbvem fascinats com les espigues entraven per un costat, enmig de pues de ferro, i gaireb6, en sortien les bales de palla per darrera apunt d'anar a la pallissa 212. Quin canvi! La nostra feina es quedava gairebb reduida a portar el beure (porrons i cdntirs) per a tothom. De fet, els dies de la festa major coincidia (i coincideix) amb la preparac16 dels camps i el sembrar els naps. Un cop escampats el fems, els mes joves hi teniem poca feina: aixb ens permetia deixar anar les nostres fantasies, somlar, mirar els camps de la Coromina, els suaus turons de les marges de Can Titella, la noble construccib de Bellfort, i imaginar-nos histbries mentre escoltaven en Pere de la Coromina, els de Can Paxau i tants d'altres ..., homes que amb la seva boina, el caliquenya, carros i tractors. omplien de vida els camins.

Vaig tenir la dissort, o potser la sort, per6 en tot cas llavors ho vivia com un autbntic malson, que &pidament em vaig haver de posar a treballar els estius i aixb em va permetre coneixer, encara que sigui des d'una posici6 avantatjada respecte als veritables treballadors, els perlades e s t i l s del Manlleu industrial. Les fabriques tbxtils de la vora del canal em van permetre 'sentii' I'olor de la bona. la fresa ensordidora de les metxeres i continues, el mal geni dels encarregats ... Desprbs van ser el taller de can Pujades, dedicat a fer bombones de butA o pots de llet: el cl~c-clac de les premses, impressionaven sobretot si, a I'operari que les feia anar, li mancava ja algun dit. D'aquest Manlleu retinc sobretot I'alegria dels treballadors i treballadores al moment de trobar-se I fer el carni cap a la fabrica o d'aquesta cap a casa. Com C normal I'alegria era mbs fresca, sens dubte, en el moment de plegar. Aquesta joia sana, festiva del grup de noies ¡/o dones que es pot trobar en les canwns mig inventades, mig adaptades que romanen en la membria oral del poble i, que junt amb tot el patrimoni col.iectiu, sera objecte de proteccib i difusi6 en el necessari Museu Industrial del Ter.

En els dos darrers decennis ja no he tingut la possibiliat de viure tan assíduament la festa. El fet que les dates coincideixin en una estacib i unes setmanes que normalment s'aprofiten per anar a treballar en altres contrades i en actuacions arqueolbgiques llunyanes, fa que no hag~ pogut gaudir dels actes festius. Per6 es

indubtable que les vivencies personals dels anys 60 i principis dels 70 que fan que Manlleu i la festa major estiguin presents en el meu fons de memdria, constluint una mena de substrat, que no sols compleix la funci6 de base afectiva, sin6, com passa molt sovint, adquireix el valor de punts de referencia vital. La continu'itat de les vivencies en les etapes posteriors van ampliant, corregint, millorant-10. Sens dubte la sort que tenim en el m6n occidental de tenir una ensenyanp regalada, i I'accessibilitat als estudis superiors, et forneix una nova muni6 de coneixements. de continguts que combinada amb la permanent font d'experibncies que suposa la vida quotidiana, et permet anar modelant la teva perrona, la manera d'actuar, els teus coneixements, en fi, la prbpia formacib.

Personalment he tingut la sort que des &una edat molt jove he tingut la passi6 per la cultura, pel coneixement, més concretament per la histbria i, en particular, pels moments mbs arcaics de la mateixa, a traves de I'arqueologia. El que pogubs saiisfer aquesta passi6 no semblava clar al principi, donats els meus orlgens cunurals i socials, per6 segurament per tossudesa, dedicaci6 i amb I'ajuda de moltes persones estimades, he pogut dedicar bona part de la meva activitat a I'estudi de les cultures i civilitzacions que constitueixen la base de la nostra societat actual.

Aixi, d'aqul pocs dies estarem de nou amb I'equip de recerca, a la vora de la Vall de I'Edrates, entre Turquia i Slria per extreure de la terra les restes que ens permeten conbixer com van nbixer les primeres comunitats camperoles i com aquestes, de mica en mica, es van anar convertint en poblats m6s grans i amb una major organitzaci6, fins que van esdevenir ciutats i estats. Estudiar I'evoluci6 d'aquesta part arcaica de la societat a Orient t6 un avantatge, ja que es en aquest terntor! on &s ddna aquesta evoluci-5 mbs arcaica, fruit d'una evoluci6 autbctona que sols trobem en pocs territoris del m6n (I'AmBnca central, I'Orient lluny& ,... ). La nostra fema seh intensa per recuperar des de les ases, les eines, les sepultures fins a les restes del menjar, els ossos dels animals consumits, les restes de les llavors que cultivaven i trituraven: tamb6, si ha sort. alguna resta espectacular com una estatua, un gravat. ... Aquestes restes sbn les que, un cop estudiades, ens han de permetre acostar-nos a la poblaci6, als sistemes productius, als seus pensaments religiosos, a la seva estructura social. ... en definitiva, acostar-nos a la societat que va ser per primera vegada pagesa. La comparaci6 de I'evoluci6 d'una area concreta amb un territori m6s ampk, concretament en el nostre cas a I'area mediterhnia, ens permet observar com ja. des de els moments arcaics, aquestes comunitats no estaven deslligades, tancades en elles mateixes, sin6 que els intercanvis comercials, els moviments de poblaci6 provocaven fenbmens d'intercuiiuralitat. El mateix intercanvi cultural, que salvant les distancies, observem en les poblacions actuals que ens ajuden a extreure el seu passat. Arabs, kurds. armenis, turcs, es troben sovint v~vint en les mateixes ciutats i pobles (la ciutat d'Alep en seria un magnlfic exemple) i un amb cada tradici6 cullural, de Ikngua, de relgi6. ...

Perb aquest no es un fenomen nou i propi del Mediterrani Oriental, el trobem constantment a la nostra histbria. La meva dedicacio a estudiar les cultures mbs arcaiques i, dins d'una escala temporal molt amplia, m'ha permC acostar-me de manera critica al que podriem denominar les cultures i observar com aquestes es troben gairebe permanentment i majoritariament en interacci6, en contacte, fet que les permet canviar, ser dinamiques i sobreviure. De fet, com sovint es diu, no cal oblidar que el factor clau de la nostra societat al llarg de la histbria, ha estat esser terra de pas, zona receptora de infldncies culturals disperses com el llegat grec. rom&, amb, ... i que per la meva especialitat podriem arribar fins a parlar dels Horno neanderials i del Homo sapiens sapiens ... i veurlem que les aportacions de les relacions culturals diferenciades , aixi com de les immigracions, no son noves i. a llarg termini, s6n molt poshives.

Potser em direu que aixb s6n tradicions moll arcaiques i que tenen poc a veure amb la constituci6 de la societat actual. Perb, si pensem en la historia recent de Catalunya, ens adonem que tambb en aquesta hi ha hagut moviments de poblaci6 molt significatius. Molts tenim a la mem6ria la immigraci6 dels anys 50 i 60 procedent d'arreu de la penlnsula (fonamentalment dei sud). que va constituir un dels puntals del creixement econbmic i social dels anys 70. Perb abans hi va haver la immigracid occitana, procedent de Franp, durant els segles XV i XVI; o tambb el fenomen de mobilitat de la segona meitat del segle XIX, sobretot en aquelles clutats que varen experimentar un fort prodo de industriaiitzacib, les quals varen rebre importants contingents poblaci6 procedents sobretot de la resta de ciutats catalanes i del resta de restat; sense oblidar la primera gran onada immigratbria a Catalunya procedent de Múrcia i d'Almeria durant els anys 20 i 30 del segle XX. que s'assenta principalment a Barcelona i a les conques industrials del Ter i del Llobregat.

Aquesta mobilitat de poblaci6 també esta documentada a Manlleu. La dels francesos encara que poc estudiada la trobarlem representada en molts dels origens dels cognoms del nostre municipi. 0 , des de la segona meitat del s. XIX, quan Manlleu va rebre un important contingent de gent forana atreta pel dinamisme econbmic que va significar I'industrialitzaci6.

Com veieu, un dels fenbmens que a molts de nosaltres ens preocupa ara, com es de la immigracid recent. tb un precedents al llarg de la historia. L'arribada a la poblaci6 de persones d'altres pasos amb la voluntat de treballar i viure-hi, f ona part d'un fenomen mbs general que s'estbn a tot el m6n occidental i mbs genbricament a les zones amb un alt nivell de desenvolupament. El problema 6s delicat i la soluci6 complexa I llarga, ja que la wnvivbncia en una matelxa poblaci6 entre persones de tradicions culturals i10 religioses diferents poden tenir moments difícils. 6s per aixb que a mes de les solucions de tipus legislatiu, sens dubte necearies, les de tipus econbmic i les cultufals que han d'afavorir, a mig termini, la integraci6 dels nouvinguts, seran necessaris entre ambdbs collectius, a m k de unes grans dosis de comprensi6, un es for^ en els factors educatius, perque aquests, s6n al meu entendre la base de la soluci6. I penso en I'educaci6 en el

sentit m6s ampli: les escoles, els instituts i les facultats sens dubte (I'anomenat ensenyament reglat), perd tamM les xerrades i formaci6 en el marc familiar, les discussions entres les amistats ... que permeti la plena integració a traves de les noves generacions.

Per defecte professional us he fet, doncs, unes breus notes de la importhncia de I'estudi histbric en la societat actual, des del convenciment que I'estudi de la histbria i tamb6 de I'arqueologia ens permet afrontar amb m8s seguretat molts dels problemes que tb la societat actual. Avui, a m6s de la possibilitat de saber la amplia relaci6 de cultures, de reis o dates m6s o menys aprox~mades d'aquest o I'altre esdeveniment, tamb6 la tenim d'acostar-nos a wnbixer els principis bAsics que al llarg de I'evoluci6 humana han regit les nostres actuacions com a col4ectiu. Con6ixer un fenomen del passat no bs solament detectar-ho, determinar el fet, sin6 que gairebé 8s mes imprtant qüestionar-nas com a sorgit, quines s6n les causes que I'han propiciat.

Per il.lustrar-vos aixb recordo una anWota. Fa pocs anys, dinant en un Bpat oficial, el meu vel, un oficial d'aR rang de I'exercit siria, em demanava tot encuriosit: "Aixl 6s que vostbs venen de tan lluny a estudiar, aqul, al nostre pals, les primeres civilitzacions que varen ser pageses, es a dir, que varen inventar I'agricultura i la ramaderia i les primeres ciutats a nivell mundial. Molt interessant " -em deia amb un aire sorneguer i una mica incrwul -. 'Aixl, doncs, com b que si Fa 8000 anys &rem la primera potbncia mundial, ara som un pals amb tantes dificultatsT. No cal dir que vaig tenir un dinar entretingut, i que m6s d'una de les seves preguntes van quedar sense resposta.

Trobar respostes a les preguntes que ens fem, es una labor agraTda i apassionant. que cadascun de nosaltres ens fem i seguirem fent, doncs, formen part de la nostre prbpia capacitat, i que 6s sens dubte un dels trets de la nostre condicib humana.

Som-hi, no us vull atabalar amb m6s retlexions. Tomem als actes m6s prbxims i celebrem I'inici de la festa major, que els actes programats omplin de gent els carrers i places, que famllies, amigues I amics es retrobin amb noves il.lusions. que les taules es comencin a parar i les cuines fumegin amb menjars exquisits. que els beures no maquin en diades caloros es...

Amigues i amics, que tingueu una molt bona Festa Major!!!

Miquel Molist

Manlleu. 13 d'agost de 2001