Pràctica Balística (GC)

8
Balística Postgrau en Criminalística, Infoanàlisi i Ciències Forenses Sergi Sangenís Vidal Roser Feliu Latorre

description

Sergi Sangenís Vidal - Roser Feliu Latorre Diplomatura de Postgrau en Criminalista. Infoanàlisi i Tècniques avançades en Ciències Forenses Universitat Autònoma de Barcelona

Transcript of Pràctica Balística (GC)

Balística

Postgrau en Criminalística, Infoanàlisi i

Ciències Forenses

Sergi Sangenís Vidal

Roser Feliu Latorre

1

Pràctica Balística a les dependències de la Guardia Civil

Conceptes Generals

Per poder dur a terme la pràctica és necessari realitzar un repàs de la matèria

que vam dur a terme a la part teòrica.

En general, el concepte de Balística està formada per tres components:

- Balística interna.

- Balística externa.

- Balística d’efectes.

En primer lloc, la balística interna és la que estudia el que passa a l’interior de

l’arma. Així doncs, comprèn els fenòmens de percussió, ignició, combustió,

desenvolupament de gasos, elasticitat de la beina i la seva velocitat inicial, les

tensions, resistències, retrocés, erosions, etc.

En segon lloc, la balística externa és la que estudia el moviment del projectil

des de que abandona l’arma fins que incideix en el blanc.

Finalment, la balística d’efectes o també denominada balística forense, estudia

els efectes del projectil sobre el blanc, la transferència d’energia cinètica, el

grau de deformació del projectil després d’impactar, els diversos tipus de

projectils i els seus efectes.

La bala

És l’element que surt projectat a través del canó i per tant, és l’element més

important del tir. En aquest sentit, depèn d’ella la balística externa i la balística

d’efectes.

Tal i com ens ha mostrat el professor, la bala es pot classificar de diferents

maneres:

- Per la seva forma geomètrica.

- Per la funció que desenvolupen (ordinàries, esportives, perforants, etc.).

- Per la forma del seu cos.

- Per la forma de la punta.

2

3

A les pràctiques vam poder observar els diferents tipus d’armes que hi ha.

En primer lloc, hem observat les armes lleugeres. D’armes lleugeres, n’hi ha de

dues classes diferents. Per una banda les armes curtes, que són aquelles que

poden ser empunyades i utilitzades amb una sola mà.

Per altra banda, hi ha les armes llargues. Aquestes tenen el canó estriat ( tals

com els fusils, carabines, rifles, etc.) i les de canó llis (escopetes de caça i

carabines d’aire comprimit).

4

Parts i elements de les armes

Tal i com ens ha pogut mostrar el professor Pedro Campoy Collado, les parts

fonamentals de les armes són les següents:

- La carcassa.

- La corredora.

- El canó.

- El tambor.

- La culata.

Tal i com podem veure a la següent fotografia, es mostren els elements d’una

arma.

5

La segona part de la pràctica ha consistit en analitzar els projectils i les beines.

Per realitzar-ho és necessari un canó recuperador de projectils i un microscopi

de precisió.

La següent fotografia mostra com el professor utilitza aquesta eina per a

disparar l’arma ja que no es sap l’estat en què es troba la mateixa, i per tant,

tota seguretat és escassa.

D’aquesta manera, es pot disparar l’arma des de fora la galeria de tir, establint

així un espai de seguretat i poder analitzar l’arma sense que ningú prengui mal.

6

Aquesta eina es pot modificar i pot ser utilitzada tant amb armes curtes com

amb armes llargues.

Així doncs, el professor Pedro Campoy ha agafat una arma llarga

(concretament una escopeta de caça) i ha disparat un tret dins del canó de

recuperació.

Gràcies al cotó, el projectil es va aturant sense malmetre’s. Un cop recuperada

la beina, l’analitzem al laboratori i ho comparem amb les beines trobades, per

exemple, a una escena d’un crim.

En les dues fotografies que es poden veure a continuació, comprovem com les

dues beines coincideixen i podríem arribar a la conclusió que són idèntiques, i

per tant, han estat disparades amb la mateixa arma.

D’aquesta manera podem situar una arma a l’escena d’un crim.

7

Un cop duts a terme els estudis pertinents per tal de determinar si una arma és

la responsable del tret, hauríem de realitzar l’informe pericial pertinent, en el

qual es detallaria el següent:

- Antecedents.

- Descripció tècnica.

- Balística operativa.

- Estudi i establiment de les trajectòries.

- Probes a la galeria de tir.

- Balística identificativa.

- Conclusions.

- Remissió.

Conclusions

En aquesta pràctica realitzada a les dependències de la Guàrdia Civil, hem

pogut plasmar de forma pràctica la part teòrica duta a terme a classe.

En aquest sentit, hem pogut veure els tipus d’armes diferents, així com el

calibre de cada una d’elles.

Ens hem adonat de com funcionen les unitats de policia científica encarregades

d’analitzar les armes i les beines en un fet delictiu. Observem com hi ha d’haver

una gran coordinació de tots els equips de treball que intervenen en

l’esclariment dels fets.

Centrant-nos en la pràctica, la balística estudiada té una funció molt concreta,

ja que ha d’afirmar si una arma ha estat disparada o no en l’escena d’un fet

delictiu. Un cop confirmada la hipòtesi, la policia judicial serà l’encarregada

d’inculpar o no al o als propietari/s de l’arma.