PR4 Geografia, història i democràcia. · El 14 d'abril de 1931 es proclamà a Espanya la Segona...

Pla de Transició al Treball GUÍXOLS VALL – D’ARO

PR4 Geografia, història i democràcia. Objectius del projecte

Conèixer els grans fets històrics a nivell mundial i aprofundir en el segle XX a Espanya.

Conèixer la geografia política i física mundial, d’Europa, Espanya i Catalunya.

Conèixer les principals institucions democràtiques i d’organització de l’Estat.

Presentar el treball en grup.

PARTS DEL TREBALL: Part 1: Geografia mundial. Part 2: Grans fets històrics. Part 3: Democràcia versus règims totalitaris. Part 4: Exposició de treballs i presentació del dossier.

DATA ENTREGA: 9 DE NOVEMBRE DE 2015

NOM ENTREGAT...


Part 1. Geografia del món ACTIVITAT 1: ELS CONTINENTS Exercici 1. Enumera els continents i busca informació sobre els seus límits, extensió, població i principals països de cadascun d’ells. Exercici 2. Omple el mapa mut, posant nom als diferents continents, mars i oceans.

Exercici 3. Busca el mapamundi físic i digues els accidents geogràfics i rius més importants de cada continent.


ACTIVITAT 2: EUROPA Exercici 1. Omple el següent mapa mut, posant el nom als països d’Europa:

Exercici 2. Relaciona cada país europeu amb la seva capital.

1. AUSTRIA 2. BÈLGICA 3. BULGÀRIA 4. DINAMARCA 5. ESLOVÀQUIA 6. ESLOVÈNIA 7. ESPANYA 8. ESTÒNIA 9. FINLÀNDIA 10. FRANÇA 11. ALEMANYA 12. GRÈCIA 13. HONGRIA 14. IRLANDA

15. ITÀLIA 16. LETONIA 17. LITUÀNIA 18. LUXEMBURG 19. MALTA 20. PAÏSOS BAIXOS 21. POLÒNIA 22. PORTUGAL 23. ROMANIA 24. SUÈCIA 25. REGNE UNIT 26. TXÈQUIA 27. XIPRE

Copenhaguen Bratislava Ljubljana Madrid Paris Berlín Atenes Budapest Dublín Viena Brussel·les Sofia Roma Riga Valleta Lisboa Bucarest Tallin Hèlsinki Estocolm Londres Amsterdam Varsòvia Praga Nicòsia Vilnius Luxemburg


Ejercicio 3. Sitúa los siguientes accidentes geográficos. Marca los ríos más importantes de Europa:

ACTIVITAT 3: ESPANYA Exercici 1. Omple el següent mapa, amb les banderes de cada comunitat autònoma.


Exercici 2. Omple el següent mapa amb les províncies espanyoles i les seves capitals.

Ejercicio 3. Busca un mapa físico de España e indica los accidentes geográficos y ríos más importantes. ACTIVITAT 4: CATALUNYA Exercici 1. Omple el següent mapa polític de Catalunya, digues quines són les seves comarques i capitals.


Exercici 2. Busca un mapa físico e indica los accidentes geográficos y ríos más importantes de Catalunya. ACTIVITAT 5: REVISA ALLÒ QUE HAS APRÈS Exercici 1. Visita les següents pàgines que et proposem per repassar els teus coneixements de geografia: http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/mapesflash.htm; http://www.toporopa.eu/es/ Exercici 2. Respon el següent qüestionari sobre els diferents continents: 1. Els països més poblats d’Europa són:

... les serralades dels Andes i les Muntanyes Rocoses, les grans penínsules i golfs, i els rius de la vessant Atlàntica, com l’Amazones.

2. En la geografia física d’Europa destaquen: la Gran Planúria Europea,

... la serralada de l’Himalaya, l’abundància d’illes i arxipèlags; els grans golfs i penínsules, els rius de les vessants oceàniques i els seus llacs i mars interiors.

3. Els països més poblats d’Àsia són: ... els grans altiplans i algunes serralades; tot el continent està cobert de gel.

4. En la geografia física d’Àsia destaquen: els grans altiplans,

... la Gran Serralada Divisòria a Austràlia, els fiords a Nova Zelanda i la Gran Barrera de Corall.

5. Els països més poblats d’Àfrica són:

... Rússia, Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia.

6. En la geografia física d’Amèrica destaquen: els seus grans altiplans,

... temporal i es composa principalment de científics.

7. Els països més poblats d’Amèrica són:

... Nigèria, Etiòpia i Egipte.

8. En la geografia física d’Àfrica destaquen: les seves grans planúries,

... la serralada dels Alps, i els rius Danubi i Volga.

9. Els països més poblats d’Oceania són:

... el desert del Sàhara, les muntanyes Atlas i Camerún, els rius Níger, Congo i Nil.

10. En la geografia física d’Oceania destaquen:

... Brasil, Estats Units d’Amèrica i Mèxic.

11. La població de l’Antàrtida és: ... Australia, Nova Zelanda i Papúa Nova Guinea.

12. En la geografia física de l’Antàrtida destaquen:

... Xina i Índia.

Exercici 3. Respon el següent qüestionari sobre Europa i Espanya: 1. La Unió Europea (UE) és una agrupació política i econòmica de...

... el poder judicial, el poder legislatiu i el poder executiu.

2. Els principals organismes de la UE són:

... els arxipèlags de Balears, Canàries i les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla.

3. El territori espanyol està repartit en el territori peninsular,

... els Pirineus, el Massís Galaic, la Serralada Costera Catalana i el Sistema Bètic.

4. A Espanya destaca l’Altiplà Central i les muntanyes més properes, que són:

... Miño, Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir en la vessant atlàntica; Nervión i Nalón a la vessant cantàbrica i l’Ebre a la vessant mediterrània.

http://serbal.pntic.mec.es/ealg0027/mapesflash.htm

http://www.toporopa.eu/es/


5. Les muntanyes espanyoles exteriors a l’Altiplà són:

... Comunitats Autònomes, que alhora es divideixen en 50 províncies.

6. Els pics més alts d’Espanya són: ... oceànic, a Galícia, zona cantàbrica i part de Pirineus; mediterrani, en la zona mediterrània, Andalusia i Extremadura; mediterrani-continental, a l’Altiplà, la vall de l’Ebre i l’Andalusia interior; el de muntanya a les zones altes; i el canari a les Illes Canàries.

7. Les costes espanyoles són: ... el Parlament Europeu, el Consell Europeu, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu.

8. Els rius més importants d’Espanya són:

... de població és de 92,46 habitants per Km2.

9. A Espanya es donen els següents climes:

... el Teide (Canàries), el Mulhacén (Sistema Bètic) i l’Aneto (Pirineus).

10. Espanya té uns 47 milions d’habitants i la seva densitat:

... països d’Europa, amb la moneda comú (euro) per la majoria dels països.

11. Els poders de l’Estat espanyol són:

... la costa cantàbrica, que és accidentada; la costa atlàntica que es baixa a Andalusia, rocosa a Galícia i variada a Canàries; i la costa mediterrània que és variada amb zones rocoses i zones baixes.

12. Espanya es divideix en dues Ciutats Autònomes i 17

... el Sistema Central, les Muntanyes de Toledo, les Muntanyes de León, la Serralada Cantàbrica, el Sistema Ibèric i la Serra Morena.

ACTIVITAT 6: VIATJANT PEL MÓN Heu d’escollir un país del món i organitzar un viatge. Exercici 1. Fes una fitxa tècnica amb la següent informació sobre el país escollit:

Situació i límits: situa el país dins un planisferi, fes un mapa del continent on identifiquis el país i els països fronterers, posa el nom del país i de la capital.

Dades del país: recull les següents dades: Nnom oficial. Superfície. Règim polític. Nom de la capital i nombre d’habitants. Principals ciutats. Llengües oficials. Unitat monetària. Religió. Bandera.

Medi físic: indica les principals característiques de relleu (serralades, hidrografia) en un mapa físic.

Organització política: explica quin és el règim actual i feu un breu recorregut històric.

Economia i cultura: explica els principals trets econòmics i culturals del país. Exercici 2. Càlcul del recorregut (km) i del pressupost (€):

Recorregut: Dibuixa el recorregut en un mapa i calcula aproximadament els km.

Transports: Determina quins transports fareu servir en l’itinerari.

Pressupost: Calcula en un full d’excel les despeses de transport, allotjament, manutenció i altres (imprevistos, espectacles, museus, records, ...).


Part 2. Grans fets històrics ACTIVITAT 7: LA LÍNIA DEL TEMPS Fixeu-vos en la línia del temps en què hem situat els principals fets històrics des de la Prehistòria fins a l’Edat Contemporània. Feu cinc grups i construïu un mural amb imatges explicatives de cadascuna. ETAPES DE LA HISTÒRIA

PREHISTÒRIA EDAT ANTIGA EDAT MITJANA

EDAT MODERNA

EDAT CONTEMPORÀNIA

Des de l’aparició dels primers homínids 2000000 aC fins a l’inici de l’escriptura

De l’inici de l’escriptura (3020 aC) fins a la caiguda de l’Imperi Romà (476 dC)

De la caiguda de l’Imperi Romà (segle V) fins al descobriment d’Amèrica (1492)

Des del descobriment d’Amèrica (segle XV) fins a la Revolució francesa (1789)

Des de la Revolució francesa (segle XVIII) fins a l’actualitat

Edat de pedra: Paleolític, Mesolític i Neolític Edat dels metalls: Edat del bronze i Edat del ferro Petits grups nòmades. Recol·lecció i pesca. Inventen la roda.

Apareixen les grans civilitzacions: Egipte, Grècia i Roma (bressols de la cultura occidental), Fenícia, Mesopotàmia. Invasions bàrbars. Agricultura i intercanvis

Islam. Es realitzen les creuades. S’imposa el cristianisme a Europa. S’estableix el feudalisme. Societat estamental. Es realitza l’art romànic i el gòtic.

Colonització. La màquina de vapor. Descobriments científics. Reforma i contrarreforma catòlica. Apareixen les religions protestants. Apareix la burgesia. Desenvolupament de l’art.

Revolució Francesa. S’elimina l’absolutisme. Es produeix la revolució industrial. S’estableix el capitalisme. Primera i Segona Guerra Mundial. Holocaust. Globalització. Revolució tecnològica.

Antropocentrisme Teocentrisme Humanisme

ACTIVITAT 8: UN FET DESTACAT AL LLARG DE LA HISTÒRIA En grups, busqueu informació per aprofundir sobre un dels fets històrics (el més important o el que més us interessi).


ACTIVITAT 9: L’ÈPOCA CONTEMPORÀNIA A ESPANYA Llegeix la cronologia de quatre fets històrics de l’Època Contemporània a Espanya: SEGONA REPÚBLICA - GUERRA CIVIL - DICTADURA – TRANSICIÓ (CONSTITUCIÓ) LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931 – 1936): El 14 d'abril de 1931 es proclamà a Espanya la Segona República Espanyola (1931–1936). Aquesta enderroca el règim de la Restauració borbònica iniciat amb l'arribada al tron d'Alfons XII. Es diferencia del període republicà conegut com la Primera República Espanyola (1873 i 1874). La Segona República espanyola va néixer amb molts reptes:

1. Construir un sistema representatiu semblant a les democràcies parlamentàries occidentals.

2. Resoldre el problema agrari i acabar amb l'analfabetisme. 3. Satisfer les reivindicacions nacionalistes de Catalunya i el País Basc. Així com les

primeres reivindicacions feministes. 4. La tasca més destacada fou la Constitució progressista de 1931.

De la monarquia d’Alfons XII a la proclamació de la República:

La dictadura de Primo de Rivera (1923 – 1930): Durant el regnat d’Alfons XII (la “Restauració borbònica”) hi ha una gran crisi econòmica i social. El general Primo de Rivera aprofita aquesta circumstància i, amb el consentiment del rei, dóna un cop d’estat que inicia una dictadura. Però els problemes econòmics i socials continuen i fan caure el govern, obligant el dictador a exiliar-se.

Els processos electorals cap a la victòria republicana: En temps d’Alfons XII hi havia una alternança pactada i fraudulenta entre els partits Conservador i Liberal. Els republicans de tot l'estat espanyol lluiten per liquidar la monarquia borbònica (“Pacte de Sant Sebastià”, el 1930) i oferir un projecte real de participació democràtica, recuperar les llibertats públiques i sindicals. A les eleccions del 12 d’abril de 1931 guanyen les esquerres a tota Espanya, les ciutats més importants es pronuncien a favor dels partidaris de la República.

El 14 d’abril la classe treballadora proclama la II República Espanyola: Malgrat els resultats electorals es preveu un canvi de règim molt lent. Són els propis treballadors qui autoproclamen la II República. Les dues poblacions que primer van proclamar-la van ser Eibar i Barcelona, ciutats industrials. El rei no vol abdicar però acaba abandonant l’Estat davant l’autoproclamació del Govern Provisional liderat per Niceto – Alcalá Zamora i, poc després, per Manuel Azaña.

LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936 – 1939): La Guerra Civil Espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors. La Guerra Civil va enfrontar el bàndol republicà (el govern de la Segona República Espanyola amb suport d’organitzacions d'esquerres) contra el bàndol revoltat (una part de l'exèrcit i organitzacions de dretes amb el suport de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista). De l’alçament militar a la fi de la Guerra:


L’alçament militar (17 juliol del 1936): es va iniciar amb la revolta de la guarnició de Melilla i l’endemà es va estendre per tot arreu de l’Estat. Es va repartir armament entre la població civil per poder derrotar els insurrectes, però el fracàs de la revolta va donar pas a una guerra llarga i sagnant.

Les batalles (1937-1939): es lliuren diferents batalles amb l’objectiu de conquerir territoris i vèncer l’altre bàndol. La batalla de l’Ebre – a mans del general Franco el maig de 1938 – va ser la més important ja que va significar la derrota de l’exèrcit republicà i l’ocupació franquista de Catalunya. Aquesta batalla va significar la fi de la guerra l’1 d’abril.

LA DICTADURA DEL GENERAL FRANCO (1939 – 1975): Es coneix com la dictadura franquista o franquisme al període de la història espanyola sota el règim del general Francisco Franco (o “el Caudillo”) – com a cap de l’Estat – des del final de la Guerra Civil Espanyola fins la seva mort i successió l’any 1975. Franco designa el rei Juan Carlos I com als seu successor com a Cap de l’Estat. La dictadura militar va durar més de 35 anys i va significar un llarg període autoritari de repressió i de pèrdua de drets i llibertats dels ciutadans. Les bases i característiques van ser:

1. L’absència de Constitució. Es va negar el sufragi universal, no existien partits polítics i els càrrecs polítics s’ocupen per designació, no per elecció.

2. Concentració del poder. Franco legislava per decret. Com a Cap de l’Estat decidia sense base democràtica.

3. Restriccions als drets i llibertats. Estava prohibit reunir-se o associar-se (més de 20 persones) sense permís; la informació, la premsa i els llibres es sotmetien a censura perquè només hi hagués propaganda favorable a la dictadura.

4. Manteniment de l’ordre per part de les forces armades. Substituïen la policia. 5. Sindicat vertical. Els sindicats estaven formats per patrons i obrers per impedir la lluita

de classes. Les vagues estan prohibides. 6. Forta relació amb l’Església catòlica: l’Església adquireix un fort poder.

De la postguerra a l’època del “desarrollismo”:

Els anys 40: repressió política i econòmica dels opositors. Més de 270.000 homes i dones detinguts en presons estatals i unes 500.000 fugides a l’exili (dels quals 6.000 van morir a Mathausen). Es manté una política econòmica basada en l’autarquia (recursos propis del país).

Els anys 50: durant la Guerra Freda, Espanya – per la posició geogràfica i la dictadura militar – es converteix en punt estratègic dels EEUU i aliats europeus enfront la Unió Europea.

Els anys 60 i principi dels 70: es coneix com el “desarrollismo”. Millora econòmica però desigual (es forma la classe mitja), però no de la llibertat personal i política. Comencen les mobilitzacions de treballadors i estudiants.

LA TRANSICIÓ ESPANYOLA (1939 - 1982): És el període de temps comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques. Els fets més destacats són:

La tercera restauració borbònica: en morir el dictador és succeït per Joan Carles I com a Cap de l’Estat. El rei ratifica el President del Govern (primer Arias Navarro, després Adolfo Suàrez). Es legalitzen la majoria de partits polítics (permeten composar les Corts constituents per reflectir la pluralitat de la societat espanyola).


El Referèndum i les primeres eleccions democràtiques: la celebració del Referèndum per a la Reforma Política deroga el sistema polític franquista i promulga la llei que preveu la redacció d’una Constitució. Les primeres eleccions democràtiques es celebren el 15 de juny de 1977, la UCD és el més votat, qui governarà, i iniciarà el procés de redacció de la Constitució.

L’aprovació de la Constitució: el 6 de desembre la Constitució Espanyola que estableix un sistema de monarquia constitucional, basada en un cap d’estat hereditari i un president del govern escollit democràticament, i un sistema descentralitzat de repartiment del poder (autonòmic).

El cop d’estat i la victòria del PSOE: després de la dimissió d’Adolfo Suárez es preveia l’elecció de Calvo Sotelo com a successor. En la celebració de la votació en el Congrés dels Diputats es produeix l’intent de cop d’estat (“el 23-F”) encapçalat pel tinent coronel Tejero. L’any 1982 es desintegra el partit del govern – la UCD – i es convoquen les eleccions en què guanya per primer cop un partit d’esquerres, el Partido Socialista Obrero Español (PSOE).

Exercici 1. Dibuixa una línia històrica amb les principals dates dels fets explicats. ACTIVITAT 10: LA CONSTITUCIÓ La Constitució és el document legal dels països amb democràcia. • És la norma bàsica de l'Estat i defineix: a) la forma d’organització de l’Estat. b) la definició dels tres poders (legislatiu, executiu i judicial). c) els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans. d) els poders del cap de l’Estat. e) L’organització del territori de l’Estat. • És elaborada pels representants dels ciutadans. • És aprovada per les institucions o òrgans que representen els ciutadans (la Corona, el Congrés dels Diputats, el Senat, el Govern, el Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial). La sobirania popular: L’article 1 de la Constitució diu: “La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’estat”. El poder polític, en la nostra societat, s’exerceix en nom del poble. Aquest poder polític té tres aspectes diferenciats que són: el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial. El poder legislatiu té com a funció primordial l’elaboració i l’aprovació de les lleis. El poder executiu és responsable de l’aplicació de les lleis. El poder judicial és el responsable de controlar la correcta aplicació de les lleis. Exercici 1. La separació de poders. Relaciona cada definició amb el poder corresponent i posa, a sota de cada poder, quina institució creus que el representa. És el poder que fa i aprova les lleis i en controla l’aplicació

Poder executiu

És el poder responsable de l’aplicació de les lleis

Poder judicial

És el poder que té cura de fer la justa aplicació de les lleis i de sancionar-ne la manca de compliment

Poder legislatiu


En els sistemes polítics democràtics les eleccions han de complir una sèrie de condicions. Així, cal que les eleccions siguin lliures i que el vot sigui universal, directe, igual i secret.

“Universal” vol dir que tothom que compleixi la condició de ser major d’edat té dret a votar.

“Directe” significa que cadascú escull sense intermediaris els seus representants.

“Igual” vol dir que el vot d’una persona té el mateix valor que el de qualsevol altra persona.

“Secret” quan s’assegura que cadascú podrà votar el que vulgui sense necessitat de fer-ho públic.

ACTIVITAT 11: LA UNIÓ EUROPEA Al final de la Segona Guerra Mundial (1945), després d’haver-se enfrontat en diverses guerres durant segles, alguns països de l’Europa occidental es varen adonar que el futur d’Europa només podia passar per la pau i la cooperació entre els pobles. També era necessari actuar coordinadament, per poder competir econòmicament amb estats més grans i amb més habitants, com els Estats Units d’Amèrica. L’objectiu fonamental de la Unió Europea és assolir una plena integració dels països que en formen part a través de la seva unió econòmica i política. La finalitat és, doncs, cooperar entre ells per evitar l’esclat de noves guerres i millorar el desenvolupament econòmic. La Unió Europea (UE) ha pres forma gradualment.

Té el seu origen en el Tractat de Roma, l’any 1957, signat per sis estats europeus. Durant els primers anys van desaparèixer les duanes internes i es van establir diverses polítiques comunes.

El 1987, per l’Acta Única, es va crear un mercat comú, una Europa sense fronteres en què les persones, les mercaderies, els serveis i els capitals podien circular lliurament (sense pagar impostos). Compartim la mateixa moneda, l’euro.

El 1992 es va signar el Tractat de Maastricht, pel qual es creava la Unió Europea.

Exercici 1. Busca i explica la funció de la Comissió Europea, del Consell Europeu i del Parlament Europeu. Fes un llistat amb els països membres de la UE i aquells que estiguin en procés de ser acceptats. Explica quins requisits es demanen per ser estat membre i quins avantatges tenen els països que en formen part.


Part 3. Democràcia versus règims totalitaris ACTIVITAT 12: DEMOCRÀCIA I PARTICIPACIÓ No hi ha cap persona que pugui viure aïllada: és per això que els éssers humans vivim en societats, convivint amb els altres dins de diferents grups. Però viure amb els altres no sempre és senzill. Sovint significa estar entre persones que, amb tot el dret del món, pensen i senten de manera diferent de la nostra. Doncs bé, en democràcia, l’objectiu no és tan sols coexistir, vivint l’un al costat de l’altre sense compartir res, sinó arribar a conviure d’acord a uns valors determinats. En democràcia, la convivència passa per garantir la participació i la implicació de tots els membres del grup en igualtat de condicions i en la mesura de les seves possibilitats. Això implica tenir presents a les nostres relacions quotidianes valors com la participació, la tolerància o el respecte als altres i als seus drets i la solidaritat. Exercici 1. Què significa per a vosaltres aquests tres valors? Exercici 2. La nostra actitud democràtica es reflecteix cada dia en les nostres relacions de grup. Amb aquest exercici veurem quin és el nostre nivell de convivència en els diferents grups i quin és el general de tota la classe. T’has parat mai a pensar quins són els valors que empenyen la teva actitud envers les persones que t’envolten? Normalment ningú no actua de la mateixa manera en tots els grups dels quals forma part. Hem dit que la participació, la tolerància i la solidaritat són aspectes importants de la convivència. Per a reflectir el seu grau d’importància en diferents situacions, respon del 1 (-) al 6 (+):

Valors FAMÍLIA COLLA AMICS

GRUP CLASSE Balanç del grau d’importància

PARTICIPACIÓ

TOLERÀNCIA

SOLIDARITAT

Totals

Fes un balanç general sumant tots els totals i dividint-los pel nombre de fileres (9). Fes una petita reflexió. ACTIVITAT 13: La Declaració dels drets de l’home i dels ciutadà

La Revolució Francesa de 1789 va proclamar una Declaració dels drets de l’home i del ciutadà que teniu parcialment recollits a continuació. Col·loqueu les expressions següents en el lloc corresponent: SEPARACIÓ DE PODERS, ELS DRETS DE L’HOME, IGUALS, LA LLIBERTAT, LES OPINIONS, LA NACIÓ


1. Els homes neixen lliures i __________ en drets. 2. L’objecte de tota societat política és garantir ____________ . Aquests drets són _________ , la propietat i la resistència a l’opressió. 3. El principi de tota sobirania resideix en ______________. 4. La lliure comunicació de ____________ és un dret dels més preuats. 5 . Tota societat que no tingui __________ no té Constitució. ACTIVITAT 14: DEMOCRÀCIA VS DICTADURA (CONCEPTES BÀSICS) Exercici 1. Col·loqueu en dues columnes els conceptes i les institucions següents segons que corresponguin a un sistema democràtic modern o a un sistema polític anterior: jurament de vassallatge, sobirania popular, llibertat de premsa, Inquisició, privilegis hereditaris, igualtat davant la llei, monarquia absoluta i Parlament escollit.

Sistema democràtic Altres sistemes

ACTIVITAT 15: RÈGIMS TOTALITARIS Exercici 1. En grups de tres, sintetitza en un mapa conceptual les idees principals d’un dels següents totalitarismes:

Stalinisme (Stalin)

Nazisme (Hitler)

Feixisme italià (Mussolini)

Dictadures militars a Sudamèrica (Pinochet, Videla)

Dictadura africanes (Mubarak, Gadafi) Situa el moviment en el país, l’època i context històric. Explica la ideologia de la dictadura i les seves implicacions en la societat civil. ACTIVITAT 16: AMERICAN HISTORY X (AMPLIACIÓ) Visiona la pel·lícula “American History X” i contesta les següents preguntes:

Antisemitisme, xenofòbia, homofòbia, racisme són conceptes que apareixen centralment en el film. Sabries definir-los?

Com explica la pel·lícula l'assumpció del racisme en el protagonista? Com es transmet l'odi de Derek? Què n'opines?

Derek canvia a la presó. Com? Quin és el procés que el transforma? Qui i què hi intervé? Què aprèn?

El fenomen skin head és relativament recent i actual. Busca en els diferents mitjans de comunicació notícies al voltant del tema.


Part 4. Presentació del dossier i exposició 1. Exposició: Exposeu el viatge que heu programat (activitat 6). Cal que prepareu un guió que serveixi de base per fer l’exposició de grup. L’exposició es farà a la resta de grups. 2. Presentació del dossier: El dossier individual d’aquesta setmana ha de recollir totes les activitats que has realitzat al llarg de la setmana. Cal recollir també el guió de la vostra exposició. 3. Avaluació:

Criteris Anotacions Nota

Assistència, participació, conducta i treball en grup.

2

Qualitat en la presentació del dossier (activitats completes, presentació adequada, ...)

2

Coherència textual i correcció escrita en el dossier.

1

Domini de les TIC (ha buscat informació?, n’ha fet una bona selecció?, utilitza les aplicacions adequadament?)

1

Treball en grup (ha mostrat iniciativa?, es reparteixen bé les tasques?, es posen en comú les informacions?, es resolen els conflictes?)

1

Activitats individuals (ha treballat autònomament?, ha entès les activitats i les ha resolt correctament?)

2

Qualitat en l’exposició del treball (han treballat els continguts?, s’explica bé?, la presentació és una bona síntesi del contingut?)

1


AUTOAVALUACIÓ DEL PROJECTE REALITZAT

Nom del projecte

Valora el funcionament del projecte: l’has trobat interessant? Has après? T’han agradat les activitats? Què milloraries?

Valora els ítems següents i justifica’ls:

1. He vingut cada dia i puntual?

2. He intervingut a classe, donant la meva opinió en grup i fent les activitats proposades?

3. M’he comportat correctament? M’han hagut d’avisar o tinc alguna incidència?

4. He fet totes les activitats? Quines no? Les he presentat de forma adequada? He entregat el dossier?

5. He preparat el guió de l’exposició? Ho he explicat de forma entenedora davant els companys?

6. El grup ha funcionat? Hem treballat i assolit els objectius? He col·laborat perquè funcionés? M’hi he implicat i he mostrat iniciativa?

PR4 Geografia, història i democràcia. · El 14 d'abril de 1931 es proclamà a Espanya la Segona...

Documents

Transcript of PR4 Geografia, història i democràcia. · El 14 d'abril de 1931 es proclamà a Espanya la Segona...