1. Definició

2. El procés d’industrialització britànic

2.1 La revolució demogràfica.

2.2 La revolució agrícola

3. Noves tècniques, nous sistemes organitzats i noves

fonts d’energia

3.1 El naixement de la indústria moderna: el tèxtil.

3.2 La siderúrgia

4. La millora dels transports i les societats financeres.

5. La Revolució Industrial britànica: conclusió

6. Les implicacions tecnològiques.

7. Vídeo

Defineix les grans transformacions econòmiques i socials que es van modificar la societat europea entre finals del segle XVIII i mitjans

del segle XIX, i també indica el gran desenvolupament industrial que

va comportar el triomf del capitalisme i de la societat burgesa.

Actualment, molts historiadors coincideixen a assenyalar que la Revolució Industrial fou més que el naixement de

la indústria moderna. Perquè tingués lloc i produís el gran creixement

econòmic que es derives, necessiten una sèrie de canvis i de

revolucions que, van constituir el complex fenomen que coneixem com la Revolució Industrial.

La primera Revolució Industrial va ser un procés gradual que tingué

com a primer escenari la Gran Bretanya de finals del segle XVIII. Aquesta revolució va representar el model clàssic de transformació

d'una societat agrària en una d'urbana i industrial.

Les causes que van fer de la Gran Bretanya el bressol de la

Revolució Industrial són múltiples i reflecteixen, una sèrie de fenòmens comuns en l'economia europea del 1700 i, la particular

evolució econòmica, social i política com a conseqüència de les

revolucions angleses del segle XVII.

Així doncs, les transformacions demogràfiques i econòmiques produïdes poden concretar-se en quatre àmbits:

1-La revolució demogràfica.

2-La revolució agrícola.

3-La revolució a la indústria, amb innovacions tècniques, en els sistemes organitzatius i en les fonts d'energia.

4-La revolució en el transport i en el comerç.

L'augment de la població de la Gran Bretanya i d'Europa, en

general, va ser espectacular: el 1750, el continent tenia 140

milions d'habitants, que va arribar als 187 el 1800, i als 266 el 1850.

El ritme de creixement va ser molt sensible a la Gran Bretanya, on

es va començar a notar a partir del decenni 1740-1750; entre

aquesta dècada i l'any 1821 la població es va duplicar, i

el 1861 ja s'havia augmentat. Les causes d’aquest augment: el

retrocés de les taxes de mortalitat i el lleuger augment de les

taxes de natalitat.

L'increment de la demanda de productes alimentaris va

provocar que els propietaris de les terres s'adonessin de la

necessitat d'augmentar la producció. L'excessiva parcel·lació de

la terra, la seva irregular distribució i els drets comunitaris de

camps oberts de l'antic sistema dificultaven la producció. Calia

aplicar nous mètodes que milloressin la productivitat, i

demanaven una nova disposició del territori agrícola.

La introducció de noves tècniques de producció, van ser:

1-El conreu continuat en solcs.

2-Les noves rotacions de conreus, l'eliminació del guaret i una

relació més profitosa entre l'agricultura i la ramaderia.

3-El conreu de llegums i d'herbàcies era possible que es pogués

disposar de farratge per alimentar el bestiar a l'hivern, i en portar

a pasturar als camps s'augmentava, amb els fems, la fertilitat del

sòl.

Un dels factors que més va contribuir al desenvolupament de la

Revolució Industrial va ser la iniciació d'un procés continu

d'innovació tecnològica que va tindre una aplicació directa en

el millorament del procés productiu. L'aplicació àmplia i

sistemàtica, com no s'havia produït en cap altre moment històric,

dels avenços de la ciència i de la tecnologia industrial van

intensificar i van millorar la producció industrial. La troballa clau

de la Revolució Industrial va ser, la màquina de vapor,

inventada ja l'any 1712 per Newcomen i el 1776, perfeccionà de

manera substancial James Watt.

Fins al principi del segle XVIII, els productes de cotó

arribaren quasi exclusivament de l'Índia i foren

comercialitzats per grans societats empresarials, com la

poderosa Companyia Britànica de les Índies Orientals;

aquestes companyies toparen amb l'oposició de les

manufactures locals de la llana i la seda, que veien en el

producte un perillós competidor.

Als inicis dels avenços del tèxtil, les màquines eren de fusta, fins

que Abraham Darby (1732), per primera vegada, va emprar

el carbó de coc (hulla destil·lada dels seus elements suforosos)

en un alt forn, cosa que donà el primer gran impuls a

la indústria siderúrgica britànica. Tanmateix, calgué un segle

perquè el carbó mineral substituís el vegetal definitivament,

perquè, malgrat l'invent d'A. Darby, la indústria siderúrgica no va

fer un gran salt endavant fins al 1775, quan la màquina de vapor

de Watt va permetre d'utilitzar l'energia mecànica per la forja.

La millora de les vies de comunicació va ser fonamental per crear les condicions adequades que permetessin una

fàcil circulació dels productes agrícoles i industrials. Calia

crear i millorar la xarxa de carreteres, incrementar la

navegació fluvial, construir canals i aplicar la màquina de

vapor en el transport fluvial, marítim i terrestre. El

desenvolupament de la navegació de vapor va constituir

el factor principal de la transformació dels transports durant la primera fase de la Revolució Industrial.

La Revolució Industrial va ser, un fenomen molt ampli,

complex i de conseqüències imprevisibles en el moment

en què s'inicià; només es pot explicar si es té en compte

la presència simultània de tota aquesta sèrie de canvis

importants, canvis que, en definitiva, formaren part d'un

mateix procés.

Gràcies a la màquina de vapor va fer possible milloraments en el

treball amb metall i es van crear:

1- Els cotxes.

2- El tren de vapor

3- El vaixell de vapor

La indústria tèxtil va aprofitar el poder de l’aigua per el

funcionament d’algunes màquines.

Aquest vídeo explica com van sofrir els diferents

àmbits (Agricultura, ramaderia, comerç etc.)

per la Revolució Industrial:

http://www.youtube.com/watch?v=sOb59ALk

Gnc