EUGÈNE DELACROIX

ÍNDEX

BIOGRAFÍAOBRES MÉS REPRESENTATIVES

BIOGRAFÍA

Va néixer a Charenton-Saint-Maurice, França, 1798 i va morir a París, 1863) va ser un reconegut pintor francès.

Es va formar a l’estudi de Pierre Guérin, però els seus rasgs estilístics es deuen a Géricault i Gros, coetanis als quals va admirar, i també a Rubens i els venecians. Va ser també un gran admirador de la pintura anglesa.

El 1822 va presentar per primera vegada una obra al Saló, La barca de Dante.

El pintor s'inclina a aquesta primera obra per temes que li permeten expressar una gran intensitat emocional, plasmada amb colors brillants i gran llibertat expressiva.

OBRES MÉS REPRESENTATIVES

La Barca de Dante, 1822.La Matança de Quios, 1824.Combat entre Glaur i Hassan, 1826.La caça del lleó, 1861.

La Barca de Dante, 1822. Delacroix ha pretès literaturizar el fet pictòric prenent com a

emblema la Divina Comèdia de Dante. Ha escollit el moment en què Homer i Virgili naveguen per les aigües infernals.

Els llums incerts accentuen el dramatisme alhora que potencien aquests pressupostos tan característics del Romanticisme com són el dolor, la ràbia, la desesperació, el llòbrec, el patètic.

La Matança de Quios, 1824.

El tema que tracta és el de la Guerra de la Independència de Grècia. Els grecs demanen clemència al turc, però aquest no els escolta.

Aquesta composició es resol per mitjà de la utilització de diagonals, recurs típicament barroc. El turc apareix en un cavall que forma una diagonal que es perd en l'horitzó donant la sensació d'agitació, recordant amb això a Velázquez.

  El color potencia el tema amb els seus múltiples matisos. Prima l'esperit del poble i el sentiment nacionalista.

Combat entre Glaur i Hassan, 1826.

El tema del cavall sol aparèixer aparellat al de l'orientalisme. En aquest cas, es conjuguen en perfecta sintonia per representar la lluita entre dos genets orientals. El dinanisme és perceptible no només per les diagonals que aporten les figures, sinó pel abocadament de la pinzellada, que tanta influència exercirà al Impressionisme.

La caça del lleó, 1861.

Aquesta és una de les seves últimes obres. En la seva última producció es veu una clara aproximació al Impressionisme. Això es percep en la pinzellada ràpida, i al abocadament. D'altra banda, aquest tipus de pinzellada és la requerida per a una composició en la qual es vol transmetre la idea del moviment. Les formes es fonen en un embull indesxifrable. Aquesta ja és una pintura en la que per sobre de tot preval el color i l'empastament matèric.