ELS PROBLEMES FILOSÒFICS

La filosofia Ens ha d’ajudar a aprendre a pensarA tenir una actitut reflexiva i crítica davant

la vida.Ens porta a formular-nos preguntes

Que contenen els problemes

de la filosofia.

Per exemple la mort, el mal,

el futur...

Que fan l’activitat d’aprendre a pensar

Connecten amb el diàleg filosòfic

1) PREGUNTES QUE CONTENEN ELS CONTINGUTS DE LA FILOSOFIA

Característiques:

• Reflecteixen la curiositat de l’home pel seu entorn. Exemples: quin és l’origen del món? Qui l’ha creat?

Es podrien classificar dins de la filosofia teòrica.

• La necessitat del propi coneixement.

Exemple: Qui sóc? Puc canviar?

• La forma de viure i d’actuar.

Exemples: Què és ser feliç? La nostra societat és justa? Per què he de comportar-me amb valors?

Es podrien classificar dins de la filosofia pràctica.

L’ ÈTICA APLICADA: és la part de la filosofia que s’encarrega de resoldre els problemes de caire ètic.

En medicina: Quins criteris es segueixen per donar uns òrgans?

En política: Quin és el fi d’un polític? I d’un advocat?

En economia: És inevitable que hi hagi pobres?

2) PREGUNTES DE L’ACTIVITAT FILOSÒFICA

Preguntes que ajuden a reflexionar i a donar arguments.

• Quina raó tens per dir això?

• Quins altres problemes hi ha relacionats?

• Comparant amb què?

• Quin interès hi ha?

ALGUNES PREGUNTES FILOSÒFIQUES

D’ on ve el cosmos?

A l’antiguitat es donen dues respostes:-La cristiana: el món el va crear Déu a partit del no res.-Musulmana: creia en l’existència del món i l’ésser humà des de sempre.

A l’actualitat la ciència dóna les seves explicacions als fenòmens naturals.

Parla del big bang o la gran exploció.

Com a teoria de l’origen d’un univers petit, dens i molt calent. Des de les hores encara està en expansió.

Futur: Es parla d’una possible gran implosió o big crunch.

On es tornaria a contraure l’univers en un punt.

A la ciència se li escapen preguntes que es farà la filosofia.Hi ha un únic univers? Hi ha vida en altres móns?

Quin sentit té la nostra existència?

-Aquesta pregunta ens porta a altres preguntes:

• Quina finalitat té la nostra vida?

• Quin significat té?

• Val la pena la nostra existència?

• És un problema o un misteri?

-I ens porta a tres respostes:• No hi ha sentit -> l’existència i el món són absurds.

• Hi ha un sentit immanent -> l’existència té una finalitat, un significat fins que arriba la mort.

• Hi ha un sentit transcendent -> l’existència té un sentit més enllà de la mort. Exemple: la posició de la religió que creu en una vida futura plena de felicitat.

Quin sentit li dóna la religió?

-LA RELIGIÓ Diu que l'ésser humà té un lligam amb les coses, amb el món i amb Déu (en últim terme).

Relaciona l'ésser humà amb un ordre superior (Déu)

L’ Encontre amb Déu li dóna sentit a la

vida i impulsa a l’home a transformar-la.

Què és la mort?

La mort s’entén com un cessament de la vida, però

Què és la vida? Un fenomen complex difícil de definir fins i tot pels biòlegs.

FILOSÒFICAMENT definim la vida com trobar-se en el món, estar en una circumstància. La vida no és un ésser fet i acabat sinó que ha de fer-se a si mateixa permanentment.

LA MORT I LA FILOSOFIA

La filosofia ens ajuda a preparar-nos per a la mort perquè contribueix a que l’ésser humà visqui plenament la seva existència.

Com més plenament visquem, més humanament afrontarem la nostra mort.

La mort és una paradoxa, ja que “mentre vivim la mort no existeix i quan la mort existeix, nosaltres ja no hi som.” (Epicur)

Segons l’existencialisme la característica de l’ésser humà és la seva existència i és la mort la que hi posa fi.

LA TRANSCENDÈNCIA DE LA MORT

Segons les diferents posicions filosòfiques.El panteisme defensa la mort com

la dissolució de la individualitat.

El monisme materialista nega la possibilitat d’una altra dimensió no material en l’existència humana.

El dualisme defensa que l’ésser humà està format per dues realitats: una material (el cos) i una altra espiritual (ànima). La mort és la separació de l’ànima i el cos.

Per tant la mort s’entén com un trànsit, com el pas d’una forma de vida a una altra.

Per què existeix el mal?

Alguns filòsofs davant l’existència del mal, justifiquen l’existència de Déu, ja que el mal és el càstig de Déu.

Altres filòsofs creuen que Déu és l’única possibilitat de triomfar davant del mal.

Així es crea un dilema, com va dir Epicur:

“O Déu vol treure el mal del món, però no pot; o pot, però no vol; o

pot i vol. Si vol i no pot, és impotent. Si pot i no vol, no ens estima. Si no vol ni pot, no és el Déu bo. I és impotent. Si pot i vol, d’on ve el mal real i per què no l’elimina?”

Segons les doctrines emanatistes totes les coses sorgeixen per emanació d’un principi bo creat per Déu i el mal sorgeix d’una degradació inevitable.

Ens torna al dilema Si Déu és omnipotent i bo, com és que existeix el mal?

TIPUS DE MAL

• Mal metafísic -> s’identifica amb la fi de les coses.

• Mal físic -> ve del funcionament de les lleis naturals.

• Mal moral -> té l’origen en la llibertat de les persones a l’hora de triar enter diferents accions.

El metafísic és inevitable com diu (Leibniz) perquè el món i els éssers són limitats; però si les lleis naturals estan en mans d’un Déu bondadós, per què no evita el sofriment?

És qüestió d'immunitzar-se del mal segons Seneca.

El sofriment del just.

No és això una gran injustícia? És un misteri segons Job.

D’aquí la necessitat de l’existència de Déu com a garantitzador de la justícia

Si en l’actualitat van desapareixent les creences religioses i Déu no existeix -> L’home està sol:

Com tractarem el mal?

No és absurd que el mal tingui l’última paraula?

Tenim un gran repte:

Podrem vèncer el mal físic o moral en el futur?

És objectiu i cert el coneixement científic?

Segons l’inductisme la ciència és un coneixement objectiu, cert i fiable ja que totes les teories deriven d’una experiència verificada.

Però que passa si no s’han pogut verificar tots els casos possibles?

No es poden obtenir lleis científiques per tant les lleis només són probablement verdaderes.

El falsacionisme soluciona el problema de la inducció perquè parteix d’enunciats singulars falsos per deduir enunciats universals falsos.

Per exemple: En un lloc s’ha vist que un gall no té cresta, per tant l’enunciat universal: “Tots els galls tenen cresta” és fals.

La ciència és objectiva però probable, no certa.

Alguns filòsofs han mostrat que els aspectes sociològics i històrics condicionen la ciència que es fa al laboratori.

Es parla dels paradigmes, és a dir, d’un conjunt de teories científiques o hipòtesis incloses en un marc històric, en una manera de veure i entendre el món.

Quan es passa d’un paradigma a un altre

Estem en un període de canvi, de revolució científica.

La ciència no és una activitat racional. Les teories es trien segons els

desitjos dels individus, per tant no són objectives.

La ciència no és especial.

Les hipòtesis són metafòriques, ja que ajuden a entendre la realitat.

Alternatives a la idea de que la ciència és l’única posseïdora de la veritat.

Condicionants de la ciència

ÈTICS: Cal pensar bé les coses abans de fer-les. Pensar quines conseqüències poden tenir les investigacions, si hi ha riscos...

EPISTEMOLÒGICS: La ciènciaés probablement certa, una aproximació a la realitat. L’evolució ha fet que siguem d’una manera o d’una altra; i que pensem d’una determinada manera.

EL SEU ABAST: No pot donar resposta a totes les qüestions humanes.

TECNOLÒGICS: Els avenços tècnics li han donat un poder exagerat a la ciència, però també cal reconèixer que implica límits . Ex: no totes les malalties es poden curar.

ECONÒMICS I POLÍTICS: La tecnologia és molt cara i la manca de recursos frena el progrés científic i els interessos econòmics fan que es seleccioni una investigació o una altra.

Què és la utopia?

La paraula utopia ve del grec i vol dir “no- lloc” (lloc no existent).

En la dimensió humana és un fet antropològic perquè l’ésser humà ha d’anar triant entre diferents opcions per construir la seva realitat.

La utopia apareix amb la insatisfacció d’aquesta realitat i li servirà per fer canvis i transformacions.

Característiques comunes

L’origen -> Neixen del rebuig de les

condicions socials i busquen solucions.

Fonamentació -> Defensen uns valors ètics i polítics.

Funció -> Són crítiques constructives amb les injustícies ja que donen alternatives.

Objectiu -> Arribar a una societat perfecta.

Metodologia -> Experimenten noves possibilitats.

Caràcter global -> Expliquen com funcionarien si es realitzessin.

A partir d’aquestes característiques podem dir que una utopia és el model ideal d’una societat alternativa a l’actual.

Tipus d’utopies Model de societat

Populars Societat imaginària (sense sofriments).

Clàssiques Societat justa basada en la raó.

Medievals Societat cristiana.

Renaixentistes La societat del saber i la tècnica.

Il·lustrades Societat utòpica pedagògicament.

Socialistes Societat emancipada, societat sense autoritat ni propietat privada.

Antiutopies Societat amenaçadora: pobresa, guerres...

Llibertàries Societat de la propietat privada i mercat.

Crítiques a les utopies

Des de la teoria (realisme polític)

Els humans som Ens porta una societat

com som i és impossible tancada, sense llibertat i

canviar-nos. sense oposició.

Des dels fets

Els avenços en la ciència han comportat costos externs com la contaminació, catàstrofes...

La recerca d’una societat igualitària ens ha portat a règims totalitaris.

La majoria d’habitants del planeta viuen en extrema pobresa.

La unificació de conductes porta a la incapacitat creativa.

Respostes al realisme polític

Respecte a la impossibilitat

Tot el que és real es pot millorar si es vol.

Respecte a l’acusació de totalitarisme

Al llarg de la història s’ha vist que l’home no només és egoista sinó que pot actuar generosament, de forma desinteressada, solidària. Però les utopies no es poden aconseguir a curt termini, sinó al contrari criticant la realitat existent i fent actuacions cap a un futur millor.

Una societat justa

El pensament utòpic és a la teoria científica(que cal complir).

Metes de l’horitzó d’una societat justa:

• Que tingui un nucli ètic: una societat és justa si té els valors de llibertat, igualtat, solidaritat, drets humans, respecte al medi ambient, actitud de diàleg.

• Que tingui uns continguts: unes propostes concretes sobre els plans de vida, el treball, l’economia, la societat...

AIXÍ LA UTOPIA PODRÀ COMPLIR LA SEVA FUNCIÓ.

Funció de la utopia

Millorar el que és real, descobrint noves possibilitats. Utopia és a conformisme.