AIGÜES TERMALSProjecte de Recerca

Literatura

Luisa Ocampo

Thomas Mann

La Muntanya Mágica

Mitologia Grega

Asclepio

Nàides

Carmen Martin Gaite

“El balneario”

Pintura

Luisa Ocampo

Cinema

Luisa Ocampo

El Balneario de Mario Llinás

Alan Parker

El balneari de Battle Creek

El Parc de Yellowstone

Flora i Fauna

El volcà

Cleopatra

Joseph Leo Mankeiwicz

Cleopatra (pel·lícula 1963)

Mario Mattoli

Dos noches con Cleopatra

Arquitectura

David Rueda

1. Balnearis de les diferents èpoques

Les primeres instal·lacions complexes independents distribuïdes a la ciutat, que tenien piscines amb aigua freda o temperada i banys de vapor, van començar a construir-se a partir del segle V a.C, en l’època grega.

Més endavant els romans van aconseguir grans avenços. De les aigües termals van aconseguir fer-ne dos tipus d’instal·lacions. Un d’ells eren els balnearis, i l’altre eren les termes.

A partir de l’any 1099 aproximadament, la higiene es va anar reprenent i els banys públics van anant adquirint una gran importància en la edat mitjana. Van tornar a aparèixer els banys medicinals i les aigües curatives.

Un dels balnearis més importants de l’edat mitjana va ser el balneari d’Archena.

A finals de segle XVIII, tan sols els balnearis de Trillo, Caldas d'Oviedo, Solan de Cabres,Archena, disposaven d'unes edificacions especialitzades que podríem entendre comels inicis d'una arquitectura especifica per a instal·lacions baleàriques. En aquest segle també fixar el segle XVIII com l'inici del desenvolupament dels diferents tipus de balnearis tal com avui els coneixem.

Durant el segle XIX van començar les construccions de bons balnearis ambinstal·lacions hidroteràpiques i hotels ben equipats.

A finals del segle XIX i principis del S. XX es dóna l'aparició de casinos en els balnearis i nova clientel·la, no necessàriament malalta. Va haver-hi millores en les tècniques d'aplicació dels tractaments com la crenoteràpia.

2. Les termes romanes

Les termes romanes són recintes públics destinats

a banys típics de la civilització romana.

L’emperador Agripa va dissenyar les primeres l’any

25 a.C.

Els enginyers romans van millorar el sistema de

calefacció grec anomenat 'hipocaust‘, que

provocava unes temperatures molt altes.

Algunes de les termes van ser prou grans com per

donar cabuda a milers de persones.

A nivell arqueològic es consideren molt importants

els balnearis de Alange, Banys de Montemayor,

Fortuna, Caldes de Cuntis, Caldes de Montbui,

Caldes de Malvella, Carratraca, Lugo, Molgas,

Sacedón, Tiermas ...

Parts d’una terme romà

Tradicions i costums

David Rueda

1. Aprofitament de les aigües termals durant les diferentsèpoques

Des de la prehistòria ja aprofitaven les aigües termals.

En l’època grega la hidroteràpia era un mitjà per guarir. També es convertien en complexos rituals i s'acompanyaven d'exercicis i massatges. Utilitzaven aigua freda i aigua de mar.

Les tècniques d'aplicació eren similars a les utilitzades avui en molts balnearis: banys de vapor, dolls, aplicacions de fang i fang…

L'església cristiana, per la seva banda, donava més prioritat a la neteja espiritual que a la neteja corporal i considerava les termes romanes com un lloc de perversió.

En l’època romana, el banyista primer s'introduïa en el 'tepidarium‘. A continuació es passava al 'caldarium', i finalment al 'frigidarium’. Després de finalitzar la sessió, els banyistes es retiraven a les zones exteriors on feien vida social.

Durant uns segles es van deixar d’utilitzar les termes però amb la invasió dels àrabs al sud d'Europa, es van tornar a integrar els banys públics i les cures termals.

Un dels balnearis que es destaca es El Bany Real de l’Alhambra a Granada.

A Constantinoble, durant l'imperi bizantí, es van mantenir els costums romans, els quals van durar i es van reforçar durant el domini turc.Les aigües mineromedicinals van ser utilitzades per a la cura dels ferits i combatre les malalties contretes a Orient.

Actualment a causa del desenvolupament de la ciència, les cures termals han perdut importància.

Recentment el 1986 les aigües termals es van declarar com una eina alternativa per gaudir de bona salut física i mental.

La gent només utilitza les aigües termals per a relaxar-se i gaudir. Les instal·lacions on es troben els balnearis són tan luxoses i avançades que no qualsevol persona es pot permetre el luxe d’anar a un balneari.

2. Balnearis de les diferents èpoques

Al principi es considerava l'aigua com un element sagrat. La curació s'obtenia bevent aigua procedent de la terra.

En l’època grega, molts Déus curaven a partir d'aigua. Si es tenia Fe existia la curació, i per això els malalts hi acudien en peregrinació, on eren atesos per sacerdots descendents

d’Asclepi aplicant tècniques hidroteràpiques.

En l'època romana les tècniques eren semblants a les gregues.

Les termes, eren fonamentals en els serveis que els ciutadans havien de tenir. La gent es reunia en els balnearis, es feien reunions, activitats gimnàstiques..., era el centre de la societat.

A l’època mitjana en el cristianisme s'abandona el culte al cos i a la higiene, eliminant els coneixements adquirits anteriorment. En canvi, l'Islam creia que la hidroteràpia era alguna cosa meravellosa.

La higiene i les cures del cos a través de l'aigua cobren importància.

El major metge de llengua àrab, Rhazes i Avicena, va desenvolupar la hidroteràpia.

En els segles XVII i XVIII es produeix un augment dels metges que estudien i desenvolupen la hidroteràpia.

Les tècniques més usades pels metges eren les sagnies i ènemes.

A la finals del segle XVIII i principis del XIX, s'inicia una nova generació de metges que provocaran un pas en rere en la cultura de la hidroteràpia.

Però amb l'aparició de Priessnitz, ressorgeix de nou la hidroteràpia i unes tècniques contra la tuberculosi, i Kneipp, va començar aplicant-la a moltes persones. Aquesta tècnica va arribar a ser una més importants de curació.

Priessnitz

Kneipp

Ja en el segle XX, gràcies als avanços científics i socials d'aquest segle es van comprendre les bases de la hidroteràpia i el seu funcionament. Els metges buscaven la causa de la malaltia per així prevenir-la abans del seu començament. Actualment als balnearis es combinen els mètodes hidroterapèutics amb la tranquil·litat i el repòs.

3. Els romans i altres cultures de les termes

Els balnearis estaven dissenyats principalment perquè gaudeixi la gent; n’hi havia molts i podia trobar-se’n un cada poques cases. Les termes es van convertir en un dels projectes principals de tots els emperadors posteriors a Agripa.

Els emperadors, gaudien dels seus propis banys privats

La cultura japonesa

Una de les cultures que utilitza molt els balnearis en l’actualitat és la cultura japonesa.

Els banys termals a Japó són comunitaris però de sexes separats. L'aigua sol estar tremendament calenta i normalment prové directament de la terra o és un simple pou amb aigua calenta.

4. Mobiliari i estris de les termes

-Punxó -Mascara fascial -Reducció Scissor

-Esponja

-Tallar Scissor -Espelma del Sentit –Pedra volcànica

També en un balneari hi podem trobar dutxes, diferents tipus de piscines, de dolls, petites cascades artificials...

I mobiliaris: llits, banyeres amb fang, olis, taquilles per guardar la roba, cadires relaxants, bancs, roques, molts vidres, plantes...

5. Medicina tradicional

La Medicina Termal és la branca mèdica que s’utilitza amb finalitats terapèutiques i rehabilitatives en mitjans de cura termals

Malalties que poden ser tractades amb les Aigües Termals: malalties osteomioarticulars (Artritis, Rehabilitació de lesions traumàtiques o esportives, Malaltia de Parkinson), lesions dermatològiques i malalties respiratòries cròniques.

Avui en dia gràcies als avenços de les medicines ha passat a ser una cura complementària.

Les aigües termals procedeixen de capes subterrànies de la Terra que es troben a una major temperatura

Hi ha tres tipus de teràpies: la fangoteràpia, la hidroteràpia i la inhaloteràpia.

Les aigües tenen diferents recorreguts a l'interior de la terra, i aquest trajecte els donarà les seves propietats:

- Aigües sulfurades: malalties respiratòries - Ferruginoses: antial·lèrgica, per anèmies i afeccions hepàtiques- Bicarbonatades: disminueix l'acidesa gàstrica- Clorurades: acció antiinflamatòria, - Radioactives: problemes dermatològics- Carbogasoses: augmenta la ventilació pulmonar- Sulfatades: problemes intestinals

6. OFICIS L’ofici que més es dóna en els balnearis és l’Especialista

en Cures Hidrotermals de Salut.

Les seves principals activitats són:

1- Decidir en cada cas quin és el tractament més adequat per a cada persona.

2- Posar en pràctica diferents tractaments.

3- Informar en tot moment al client sobre el tipus de tractament

4- Seguir un control exhaustiu de l'evolució del tractament i avaluar els resultats obtinguts.

5- Encarregar-se de mantenir el material i les instal·lacions en les condicions òptimes d'higiene i neteja.

Altres tipus d’oficis dins de l’àmbit relacionat amb les aigües termals:

- Tècnic Especialista en Balnearis/Spas

- Tècnic Especialista en Teràpies Manuals

- Direcció balneari

- Recepció

- Esteticista

- Massatgista

- Naturòpata

- Terapeuta

-Quiromassatgista

-Osteopatia

MúsicaAlba Garcia

Que es la musica de relaxació?

La musica de relaxació s’utilitza per calmar l’estrès de les persones, segon molts articulsa les persones estressades les ajuda molt. Serveix per a crear un mon apart del que vius en aquest moment, tan sols es qüestió de ambientar el lloc on estàs en aquest moment. Posar les llums baixes, predisposar la teva ment i entregar les sensacions que t’ofereix la musica

“Tocando las Nubes”

Aquesta cançó crea una atmosfera de pau i curació , i a sigut escrita per a relaxar profundament i reduir l’estrès. La investigació de científics a provat la habilitat per a reduir i calmar els bateigs del cor.

Recorda el talent del trio Richard Bolton(guitarra), John Hacket(flautes) i CliveWilliamson(piano, flautes, sintetitzadors, vent, marimba, percussió, veus i xiulets)

“Ambar y jade”

Amb el so de la flauta dolça, i la suavitat

de la guitarra acústica, les cordes

simfòniques i el so dels naturals paisatges

anglesos.

La seva compositora es Denise Linn

“Mar de Luz”

Esta creat per a donar llum i color a la teva

vida en un viatge increïble amb un so ric,

transportant-te des de un vermell diví a un

violeta.

“Lagrimas de Luna”

Esta crear per a que tinguis una sensació

extraordinària de formigueig a la esquena,

te estimula la imaginació amb records de

passats i terres distants.

El autor es diu Dragon Teasing

Glossari dialectològic

L’aigua medicinal forma part de molts

tractaments que segueixen en balnearis,

igualment l’aigua embotellada pot

aportar el beneficis buscats.

Alguns grups son:

aigües bicarbonatades: afavoreixen la

producció del bilis, protegeixen la mucosa

intestinal

aigües ferruginoses: tenen com a

component el ferro en es estat ferros, esta

indicat en la fragilitat de ungles i pel.

aigües oligometàl·liques: son ideals per

als seus efectes diürètics, augmenten la

producció de orina.

aigües sulfuroses: estan indicades en

casos de anèmies, inflamacions

al·lèrgiques, o en asma.

Glossaria termal

Aerosols: aplicacions inalatories de aigües

mineromedicinals.

Algir: tractament amb algues liofilitzades.

Algoterapia: aporta vitamines

Balneari: institut terapèutic on son necessaris

3 elements basics:

Aigua mineromedicinal,instal·lacions

adequades,un equip mèdic.

Bany termal: bany d’aigua amb aplicació de

un raig subaquàtic.

Bany: immersió de l’aigua.

Banys termals de contrast: canvis de

temperatura.

Beauty farm: es la prevenció , el cuidat del

cos, tractaments de bellesa.

Cura hidropònica: aplicació de forma manual.

Drenatge limfàtic: estimula la circulació

Dutxa Jet: massatge per raigs d’alta pressió.

Dutxa vichy: massatge combinat sec i baix el

aigua.

Fangterapia: banys de fang barrejat amb

aigües termals.

Inhalacions: aplicar gasos o vapors.

Ionització: penetració de rics productes

biològics.

Ionització: penetració de rics productes

biològics.

Jet submarí: gimnàstica en piscines.

Kneippterapia: banys calents, freds, i

templats combinats amb infusions.

Lodos: barreja de substancies orgàniques

carbonoses i minerals

Maniluvis: banys de ma i part dels braços.

1. Massatge clínic manual: friccions o

2. pressions sobre el cos amb les mans.

3. Massatge reláx: per relaxar músculs i

4. estilitzar la pell.

5. Nebulitzacions: inhalacions de gota grossa.

6. Ozonoterapia: oxigenació de la sang.

Parafangs: barreja de fangs o iodes

Amb parafina.

Peeling corporal: eliminació de

cèl·lules mortes.

Piscina dinàmica i reeducació: gimnàstica

en piscina.

Piscina exterior termal: piscina al aire lliure.

Presoterapia: aparell que resol retenció de

líquids.

Pulveritazacions: tècnica inhalador de

vapor i aigua termal.

Reflexoteràpia: massatge en la planta dels

peus.

Relax de iode i banys d’aigües termals:

mascareta de fang

Spa: Salud per mitja de l’aigua

Talassoteràpia: significa mar i teràpia.

Terme romana: circuit d’aigua a diferents

temperatures.

Talassoteràpia: significa mar i teràpia.

Terme romana: circuit d’aigua a diferents

temperatures.

Expressions sobre l’aigua

Aigua amunt. És la direcció cap al

naixement d'un riu o corrent d'aigua.

Aigua! Veu que es dóna per avisar de la

presència de qualsevol agent de l'ordre o autoritat

Aigües avall. És la direcció del corrent en unriu o curs d'aigua.

Alerta aigua! S'usava per avisar quan desd'una casa s'anaven a llançar alcarrer l'aigua bruta.

Refranys sobre l’aigua

A la primera aigua d'octubre, sembra i cobreix.

A riu regirat, guany de pescadors.

Abril per ser abril ha de tenir aigües mil.

Aigua de gener, cada gota val uns diners

Aigua de febrer, omple el graner

Aigua de maig treu oli i no dóna gra.

Equip Base 5:

Luisa Ocampo

Alba Garcia

David Rueda

Esperem que us hagi agradat!