ALTERNATIVA: POSAT A LA PELL DE L’ALTRE

INTERCULTURALITATINTERCULTURALITAT

ETNOCENTRISME• Etnocentrisme és l'acte d'entendre, jutjar o avaluar una altre

cultura o grup social d'acord amb els estàndards i valors de la cultura o grup propi. També és el mecanisme que crea afecte, lleialtat o emocions cap a aquest grup, i se'n destaquen tota mena d'atributs per tal de sentir-se'n orgullós, però també es poden jutjar les altres societats de manera que la pròpia es consideri inferior.

• Segons la sociologia l'etnocentrisme no és bo ni dolent. L'etnocentrisme és necessari perquè existeixin diferents grups socials. L'exaltació dels valors propis serveix per defensar el grup propi quan aquest és atacat. Quan una cultura o valors d'una societat són tractats injustament, cal una dosi d'etnocentrisme per reforçar l'adhesió al grup. L'etnocentrisme allibera tensions, apaivaga l'egoisme personal, ajuda a que els individus facin sacrificis individuals per tal d’obtenir el bé comú.

• Per altra banda, l'etnocentrisme pot provocar exclusió. Sobretot en temps de crisi econòmica es busca la figura del cap de turc i/o es fomenta el racisme; tenir un enemic comú uneix el grup. Enmig de conflictes culturals l'etnocentrisme va acompanyat de xenofòbia, discriminació, prejudicis, separació física dels grups i acostuma a crear estereotips negatius dels altres grups.

• Podem trobar diferents tipus d'etnocentrismes: invertit, lingüístic, educacional, religiós, etnocentrisme temporal o històric, etc.

S'utilitza en totes les societats.

INTERCULTURALITAT• La interculturalitat es refereix a la

interacció entre cultures, d'una manera respectuosa, on es concep que cap grup cultural està per sobre de l'altre, afavorint en tot moment la integració i convivència entre cultures.

• En les relacions interculturals s'estableix una relació basada en el respecte a la diversitat i l'enriquiment mutu, però no és un procés exempt de conflictes, aquests es resolen mitjançant el respecte, el diàleg, l'escolta mútua, la concertació i la sinergia.

• És important aclarir que la interculturalitat no s'ocupa tan sols de la interacció que passa, per exemple, entre un xinès i un bolivià, sinó a més la que passa entre un home i una dona, un nen i un ancià, un ric i un pobre , un marxista i un liberal, etc.

XENOFOBIA

Es pot tractar de prejudicis racials, culturals, religiosos o simplement cap a individus. Amb el sorgiment de les ideologies feixistes al segle XX la xenofòbia va arribar a ser un problema molt greu, que encara avui perjudica moltes societats del món.

La xenofòbia (del grec fobos,"por", i xenos, "forasters" o"estrangers") és l'animadversiócap a persones o culturesdiferents, o considerades com aestrangeres.

• S'anomena habitualment xovinisme,a la creença narcisista pròxima a la paranoia i la mitomania que el propi del país (o regió) a què un pertany és el millor en qualsevol aspecte.

• Psicològicament,es tracta d'un sistema delirant que amaga un sentiment neuròtic d'inferioritat en forma paranoica molt assentat en la naturalesa humana. Sol considerar-se com un senyal de nacionalisme i com a tal sol anar acompanyada de la mania persecutòria de tirar la culpa sempre a altres del pitjor que es puga trobar en la nació d'un.

XOVINISME

MULTICULTURALITAT• La multiculturalitat es dóna quan en un grup hi conviuen cultures.• La multiculturalitat no implica que els membres del grup pertanyin

a més d'una cultura, és el grup el que té almenys dos individus de cultures diferents. En una situació de multiculturalitat, aquestes cultures poden tenir entre elles diferents relacions, poden conviure en pau o estar enfrontades.

• Quan un individu pertany a més d'una cultura -per exemple, per lligams familiars diferents de pare i mare, com a conseqüència d'una immigració portada d'una certa manera,llavors es parla d'interculturalitat per a aquest individu. Un grup format per membres que, cadascun d'ells, té influències significatives de més d'una cultura, és intercultural. Si al grup hi ha diferents cultures però els seus membres resten a la seva, llavors és multicultural.

APOROFÒVIA

• En un sentiment de por i en una actitud de rebuig el pobre, el sense mitjans, al desemparat. Tal sentiment i aquesta actitud són adquirits. La aporofòbia s'indueix, es provoca, s'aprèn i es difon a partir de relats alarmistes i sensacionalistes que relacionen a les persones d'escassos recursos amb la delinqüència i amb una suposada amenaça a l'estabilitat del sistema socioeconòmic.

• La aporofobia està a cada un de nosaltres a través d'un mecanisme psicològic que no té base lògica: la generalització precipitada. Partint d'alguns casos particulars (aquest captaire va fer això, aquell desmanegat va fer el altre ...), s'arriba a una conclusió general de tipus universal: "Tots els captaires són perillosos", "Tots els descurats són sospitosos ". Evidentment, aquestes generalitzacions són falses, però estem tan acostumats a fer, que sovint ens passen desapercebudes. En aquest sentit, un bon punt de partida per a una educació intercultural seria ajudar-nos mútuament a trencar aquests clixés, aquestes generalitzacions precipitades que hem anat armant en les nostres ments al llarg de la vida.

IVANA MOYANO ALFOCEA2n eso C

Curs: 2009/2010