1.

• ELS PLSTICS

2.

HISTRIA

DEFINICI

PROPIETATS

CLASSIFICACI

PLTIC COM A RESIDU

ACTIVITATS

PROCEDIMENTS IDENTIFICACI

BIBLIOGRAFIA

NDEX

CONSTITUCI

FABRICACI

3.

HISTRIA

1869 - el celluloide 1897 - la casena 1909 - la baquelita 1922 - els polmers 1927 - cautx sinttic 1929 - acetat de cel lulosa 1930 - plexigls 1933 - polietil 1.935 nil.

La paraula mmia deriva del terme "mummiya", que significa betum que s una resina natural.

El plstic va ser el primer material sinttic creat per l'home.

1938 politetrafluoretil (tefl) 1941 - Polisters 1942 - Silicones 1943 - PVC 1953 - millora de la polimeritzaci (Premi Nobel) 1953 - 1999 - perode d'expansi

4.

QU SN?

Els plstics sn compostos orgnics polimricsa on els seus principals toms sn els de C,O i H.

5. Qumicament sn macromolcules (compostos de cadena molt llarga, molcules gegants) anomenadespolmers .

Sobtenen principalment per sntesi qumica i en menor mesura es poden trobar directament a la natura.

6.

Els plstics s'obtenen mitjanant polimeritzacide compostos derivats del petroli i del gas natural.

7. La polimeritzaci s una reacci qumica mitjanant la qual un conjunt de molcules de baix pes molecularmonmerss'uneixen qumicament per formar una molcula de gran pespolmersdesprs de laplicaci de temperatura, pressi o catalitzadors.

ETIL

8.

La polimeritzaci

CH 4(met)

Etil

MONMER

PolietilPOLMER

C

H

H

H

H

9.

TIPUS DE POLIMERITZACI

POLIADDICI:els monmers es van unint consecutivament formant llargues cadenes. Homopolmers i copolmers.

POLICONDENSACI:suneixen els monmers normalment polifuncionals i salliberen petites molcules ( aigua, ClH...). Exemple els plstics termoestables.

10.

CONSTITUCI DELS PLSTICS

POLMERS:

• Naturals

11. Artificials

12. Sinttics

ADDITIUS

13.

TIPUS DE POLMERS

POLMERS NATURALS:

Cautx que sobt darbres tropicals.

POLMERS ARTIFICIALS:per transformaci dels polmers naturals. Exemples: ebonita per vulcanitzaci del cautx, galatita de la casena.

14. POLMERS SINTTICS:es sintetitzen a partir de derivats del petroli i gas natural, sn la majoria dels plstics. 15.

ADDITIUS

Pigments

16. Estabilitzants : mantenen invariables les propietats dels plstics devant per exemple de la radiaci ultravioleta de la llum. 17. Lubrificants : faciliten la fabricaci. 18. Plastificants : augmenten la plasticitat. 19. Extensors : augmenten el volum. 20. Antiesttics : augmenten la conductivitat elctrica evitant que es carreguin estticament. 21.

CLASSIFICACI DELS PLSTICS

Tenint en compte el procs de polimeritzaci:

• Addici

22. Condensaci

23. Enllaos dentrecruament

En funci de lestructura:

• Amorfs: no tenen una ordenaci intramolecular i sn transparents.

24. Cristallins: ordre molecular, ms densos i sn opacs.

En funci de la disposici de les molcules.

25.

CLASSIFICACI DELS PLSTICS

Segons la disposici de les molcules que formen el polmers es distingeixen tres grups de plstics:

Termoestables

Termoplstics

Elastmers

Les macromolcules estan disposades lliurement sense entrellaar. Tenen la propietat d'estovar-se amb la calor, adquirint una forma que conserva al refredar-se.

Les seves macromolcules s'entrecreuen formant una xarxa. A causa d'aquesta disposici noms se'ls pot donar forma un cop. Un segon escalfament produiria la seva degradaci.

Les macromolcules estan ordenades formant una xarxa de pocs enllaos. Recuperen la seva forma i dimensions quan la fora que actua sobre ells cedeix.

26.

CLASSIFICACI PLSTICS

TERMOPLSTICS:

• Moldejables per calor sense modificaci qumica.

27. Reciclables.

28. Cadenes moleculars lineals o molt poc ramificades. Ex: PVC, Polietil, Poliestir.

TERMOESTABLES:

• Moldejables per calor amb modificaci qumica irreversible.

29. NO reciclables Ex: Baquelita, resines fenliques, silicones.

ELASTMERS:

• Emmotllables amb tcniques de la indstria del cautx.

30. Cadenes formen xarxes d'estructura mplia i pocs enllaos transversals, bona elasticitat. Ex Polisopr, cautx nitrlic, cautx fluorat, ...

31.

Plstics

Termoestables

Termoplstics

Elastmers

Resinadepolister

Resina epoxi

Baquelita

Poliestir

PVC

Nil

Polietil

Polipropil

Cautx

Neopr

Silicona

Melamina

32.

TERMOESTABLES

• Estructura tridimensional: gran rigidesa, estabilitat fsica i mecnica.

• En escalfar-se no fonen i s'endureixen.

33. No es poden reciclar.

34. Cremen malament i sn relativament frgils. 35. Exemples: Resines fenliques - PF (baquelita) Resines d'urea - UF Resines de melamina - MF Resines de polister - UPResines epoxi - EP Poliuret - PUR 36.

TERMOESTABLES

Resina de polister (UP):Es comercialitza en dos envasos separats, un per a la resina i un altre per el catalitzador, que es barregen en el moment d'emprar. Aplicant capes successives sobre un motlle es fan piscines, carrosseries per a cotxes, etc.

37. Resina epoxi (EP) : T gran duresa tant com el polister. S'utilitza com a adhesiu en construcci, com fonamentaci per a les bancades de mquines i per a la fabricaci de pintures que repelleixen la pols. 38.

Baquelita:s dur i molt resistent als cids. Bon allant de la calor i de l'electricitat.

Melamina:s ms resistent als cops que la baquelita, es comercialitza en forma de xapes amb les que es fabriquen taulers per a taules i mobiliari de cuina.

TERMOESTABLES

39.

TERMOPLSTICS

Els ms utilitzats (4 de cada 5 plstics).

Gran varietat de propietats:

• Es poden reciclar.

40. Es sintetitzen principalment per poliaddici.

41. Inconvenient: poca resistncia mecnica al T. 42. Exemples: Policlorur de vinil - PVC: rgid o flexible Polietil - PE: baixa (tou) o alta densitat (dur) Poliestir - PS: dur o expandit Polimetacrilat - PMMA Poliamides - PA Fluorats - PTFE /Polipropil PP/ Polister-PET 43.

TERMOPLSTICS

Poliestir (PS): La forma rgida s'utilitza per fabricar estris de la llar, joguines, regles cole, pilots d'autombil ... s transparent, amorf, rgid i dur. La forma escumada s'empra per la fabricaci d'allants trmics i com a element de protecci per a embalatges. s l'anomenat suro blanc o porexpan. s aillant trmic i acstic.

44. Polivinil (PVC):

s molt resistent als agents atmosfrics, demanera que s'utilitza per fabricar tubs i canalons

de desgus, portes, finestres, fils conductors,impermeables ipaviments. s transparent, amorf, dur i rgid.

45.

Poliamida (PA) o Nil:s un material molt dur, resistent a la torsio i tracci i gran resistncia al trencament. S'utilitza per fabricar fil de pescar i com que ofereix molta resistncia al desgast i poca al fregament s'utilitza per fabricar peces de mquines com lleves i engranatges. En la indstria txtil es fa servir per a la fabricaci de tot tipus de teixits.

Polipropil (PP):s el termoplstic que poseeix major resistncia a l'impacte, s ms dur que el polietil per menys que el poliestir. s el ms lleuger i pot suportar temperatures de 175 C. s un bon dielctric. S'utilitza per fabricar para-xocs d'autombils, joguines, tubs, ampolles ...

TERMOPLSTICS

46.

Polietil:

• Dalta densitat (HDPE)s dur, frgil, rgid i t ms resistncia al trencament i pot resistir temperatures properes als 100 C. s un plstic molt resistent a l'atac d'cids pel que s'empra per a fabricar dipsits, canonades i envasos de qualsevol tipus. Tamb joguines.

• El debaixa densitat (LDPE)s ms tou, flexible, menys rgid i admet temperatures properes als 70 C.

TERMOPLSTICS

Es fabriquen bosses, cablejat elctric, envasos i embalatge .

47.

TERMOPLSTICS

Politerftalat detil o polister (PET):molt rgid i resistent al trencament. Aplicacions: ampolles de begudes gasoses, fibres txtils, components electrnics, cinturons de seguretat...

48.

TERMOPLSTICS

Politetrafluoretil o tefl (PTFE):resisteix T altes 300C i molt baixes -75C, repelleix laigua, antiadherent, resistncia al trencament petita, densitat molt elevada, no s rgid, molt elstic i resisteix productes qumics i dissolvents. Aplicaci: protecci de peces, aillament de motors, coixinets, paelles.

49.

TERMOPLSTICS

Polimetacrilat de metil (PMMA):s el termoplstic ms rgid juntament al nil, s tena, transparent. Es fon a T molt baixa 60C i pot ser dur o semidur. Aplicacions: substituci al vidre, fars, rtols.

50.

TERMOPLSTICS

. Celof:

- Transparent (amb o sense color) -Flexible i resistent -Brillant i adherent

-Aplicacions: embalatge, envasat, empaquetat.

51.

ELASTMER O TERMOESTABLE

. Poliuret (PUR):

.Segons la proporci dels seus components polister + benzol.. Rgid i dur com el nil. . Tou, elstic i flexible. Escumaper farcits, matalassos. . Escuma rgida com allant trmic i acstic: habitatges, vaixells . Tous: pintures.. Antiadherent: aplicaci enterres.

52.

ELASTMERS

Cautx:

El cautx natural (latex) no es massa plstic, soxida i es sensible als agents externs.El cautx vulcanitzat s ms volumins, ms rgid i ms resistent a labrasi. El cautx artificial s'utilitza per fabricar pneumtics de cotxes, mitjanant un procs de vulcanitzaci (3-20%S) . Si la quantitat de S s molt elevada sobt l ebonitaque es massa rgida.

53. El cautx sinttic s ms resistent a l'atac d'agents qumics i s millor allant trmic i elctric. S'empra per a fabricar soles de sabates, mnegues de reg, corretges de transmissi ... 54.

ELASTMERS

Neopr:a causa de la seva impermeabilitat s'utilitza per fabricar vestits d'immersi. Absorbeix molt b les vibracions per la qual cosa s'utilitza en fonamentacions d'edificis, suport per a grans bigues ...

55.

Silicona (SI):s molt resistent a l'atac d'agents qumics i atmosfrics, resisteix fins a 600C, insoluble en dissolvents, t una gran elasticitat i repelleix laigua. A causa de les seves mltiples propietats t usos tan diversos com el segellat de juntes, adhesius, allant elctric o en prtesis mamries.

ELASTMERS

56.

PROPIETATS

Les propietats dels plstics varien segons:

• Grau de polimeritzaci:a mesura que s ms gran tamb ho s el pes molecular i es milloren les propietats mecniques.

• Compostos qumics (monmers i additius):la propietat dun mateix plstic varia segons ladditiu que safegeix.

• Grau de cristallitzaci:quan ms alt ms densitat i ms gran s la resistncia a latac a productes qumics i a la calor i ms resistncia mecnica.

• Estructura molecular:la xarxa tridimensional dels termoestables ofereix molta rigidesa. Lestructura reticulada dels eltomers dna un gran elasticitat.

57.

PROPIETATS

Resistncia mecnica elevada: Els permet suportar tensions i pressions sense trencar ni desgastar.

Baixa densitat:El plstic s un material molt lleuger.

58. Qumicament inert:La majoria dels plstics resisteixen l'atac dels cids, lcalis i pels agents atmosfrics. A causa d'aquesta propietat es fan servir per les canonades que transporten l'aigua, per els dipsits que contenen cids ... 59.

Conductivitat trmica: Sn molt dolents conductors de la calor, per la qual cosa es fan servir com a allants trmics.

Facilitat de coloraci:Permeten variar el color l'acabat. Alguns plstics sn transparents pel que poden utilitzar com a substituts del vidre.

60. Elasticitat:Recuperen la seva forma original amb facilitat. Sobre tot el grup de elastmers. A causa d'aquesta propietat es fan servir per soles de sabates, vestits de bus, gomes ... 61.

Conductivitat elctrica:No sn conductors elctrics. A causa d'aix s'utilitzen per a recobrir els cables que transporten l'energia elctrica, per fabricar endolls, interruptors ...

Baixa temperatura de fusi:Els plstics passen d'estat slid a lquid a una temperatura molt baixa, de manera que abarateixen els processos de fabricaci. Per no poden usar-se per fabricar objectes que necessitin una alta resistncia a la calor.

62.

PROPIETATS

Facilitat de transformaci i conformaci:productes ms econmics i es poden obtenir formes molt variades.

Sn combustibles:excepte el tefl.

Coeficient de dilataci elevat .

63.

PLSTIC COM A RESIDU

No s biodegradable.

64. La majoria dels plstics tenen una vida til molt curta (dun sol s). 65. Es generen grans quantitats de residus slids que desprs dels residus orgnics i el paper sn els ms importants si tenim en compte el volum. 66. Malversaci denergia i de recursos naturals limitats. 67. A vegades contenen productes perillosos com el metall cadmi que sutilitza com a colorant. 68. Quan sincineren produeixen contaminaci atmosfrica i el PVC allibera dioxines (HCl). 69.

Les restes de material plstic s'han de separar dels altres residus ja que s possible el seu tractament i reciclatge. En els objectes plstics solen tenir dos smbols:

Ens permeten identificarIndica que l' el tipus de plstic amb el qualempresa ha estat fabricat.ECOEMBES s'encarregar del seutractamenti reciclatge

PLSTIC COM A RESIDU

1 PETPolietilenterftalat

2 PEADPolietil dalta densitat

3 PVCPolivinil de clorur

4 PEBDPolietil de baixa densitat

5 PPPolipropil

6 PSPoliestir

7ALTRES

70.

COM DISMINUIR ELS RESIDUS

Reduccidel seu s: menys comoditat i evitar envasos individuals.

Reutilitzaci .

Recuperaci i reciclatge :

• R. mecnic : termoplstics.

71. R. qumic : recuperaci dels constituents qumics dels plstics termoestables mitjanant pirlisi, hidrogenaci, gasificaci o tractament amb dissolvents per poguer utilitzar-los de nou com a materia primera.

72. R. denergia per encineraci : contaminaci datmosfera. 73.

Qu fer amb els residus plstics?

CENTRES RECICLADORS

PLANTA DE TRANSFERNCIA

PLANTA DE CLASSIFICACI

MATERIAL CLASSIFICAT

ENVASSOS DE PLSTIC LLAUNES TETRA-BRICKS

74.

RECICLATGE PLSTICS

http:// www.estrucplan.com.ar /Producciones/ entrega.asp?IDEntrega =1065

75. http:// waste.ideal.es / plastico.htm

http://www.interempresas.net/plastico/Articulos/Reciclado_y_medio_ambiente/

76. 77.

PROCEDIMENTS IDENTIFICACI

Assaig de densitat : dissolucions del NaCl (0,9 fins 2 g/cm3).

78. Assaig de solubilitat : els plstics ms polars seran solubles en dissolvents polars. La solubilitat est relacionada inversament amb el pes molecular. 79. Assaig de fusi per calor 80. Assaig de combustibilitat : sanalitza la flama i lolor. 81.

PROCEDIMENTS IDENTIFICACI

Assaig de flexibilitat

82. Assaig de fractura 83. Assaig de tracci:amb provetes. 84. Assaig de resilincia 85. 86.

FABRICACI DE PRODUCTES

1 .-Conformaci per extrusi: El plstic en grans s'aboca sobre la tremuja i es fa passar per un eix giratori que s'escalfa fins a 250 C, obtenint una pasta uniforme. El plstic surt en forma de fil per la boca. Se sol utilitzar aquest mtode amb termoplstics.

87.

EXTRUSI

88.

2 .- Extrusi i bufat:

El plstic que surt de la boca de l'extrusi s'introdueix en l'interior d'un motlle i se li injecta aire a pressi. El plstic s'expandeix adaptant-se a la forma del motlle. Amb aquest mtode es fabriquen ampolles i altres recipients. Aquest mtode s'aplica amb termoplstics.

89.

BUFATGE

90.

3.- Calandratge:

S'escalfa el plstic en forma de grans fins que adquireixi una densitat pastosa. A continuaci es fa passar la pasta obtinguda a travs de parells de corrons la separaci s cada vegada menor. S'obt una lmina de plstic que s refredada fent-la passar per un bany lquid o un corrent d'aire. Aquest mtode es pot aplicar tant a termoestables com a termoplstics.

91.

CALANDRATGE

92.

S'introdueix en la tremuja el plstic granulat, el cargol gira i empeny el material a l'interior d'un motlle refrigerat amb aigua per que el plstic es solidifiqui. El motlle s'obre i expulsa la pea. Aquest mtode sol aplicar-se amb termoplstics, per fabricar sries de peces de formes senzilles. Tamb es pot aplicar a termoestables sempre que es controlin els valors de pressi i T.

4 .-Injecci:

93.

INJECCI

94.

s un mtode idoni per fabricar, amb termoestables, grans sries de peces amb formes senzilles. El plstic s introdut a l'interior d'un motlle calent, amb l'ajuda d'un sistema pneumtic o hidrulic el plstic omple per complet el motlle. La pea s desemmotlla un cop freda.

5 .- Compressi:

95.

s un mtode similar al de compressi, per en aquest cas el plstic s emps per un mbol a l'interior d'un motlle. Per fabricar grans sries de peces s'utilitzen motlles iguals disposats en forma de ram. Un canal de distribuci s l'encarregat de fer fluir la pasta a tots els motlles . Aquest mtode se sol utilitzar amb termoplstics.

6 .- Transferncia:

96.

Es posa una lmina de plstic amb les mesures desitjades sobre el motlle, amb un llum d'infrarojos sestova el plstic i per l'altra cara de la lmina es succiona l'aire creant un buit. D'aquesta manera el material es desplaa adoptant la forma del motlle. s un mtode adequat per a termoplstics.

7 .- Termoconformaci:

97.

8 .- Immersi

Es passa lobjecte que es vol plastificar per un bany de soluci plstica.

98. Aplicacions: plastificar teixits, papers, botes, guants... 99.

9 .- Escumeig

Sobtenen productes 95% gas + 5% volum de plstic.

100. Es pot realitzar amb diferents tcniques:

• Introduir aire en el plstic per agitaci.

101. Insuflaci.

102. Afegir un agent escumant dins dun motlle i per efecte de la calor es dna una reacci qumica i sallibera gas.

Aplicacions: productes de baixa densitat i conductivitat trmica molt baixa. Embalatges, allaments trmics i acstics,esponges...

103.

ESCUMEIG

104.

10 .- Emmotllament centrfug

El plstic granulat es posa en linterior dun motlle de dues parts, es tanca, sescalfa i a lhora es fa girar, amb lefecte de la fora centrfuga el material fos es distribueix per les parets del motlle.

105. Aplicacions: canonades de gran tamany, objectes slids buits. 106.

11 .- Filatura

107.

ACTIVITATS

OBJETE

TERMOPLSTIC

TERMOESTABLE

ELASTMER

PLSTIC

CABLES

CORDES

FINESTRES

JOGUINES

TUBS

Digas quin tipus de plstic es fa servir en cada cas:

108.

2.-Quin mtode de conformaci de plstics utilitzaries per fabricar els segents objetes? a.- Bosses b.- Ampolla daigua c.- Vaixellad.- Tub e.- Mniga 3.- Busca a casa teva cinc objectes de plstic i identifica el plstic amb el qual sha fabricat llegint el smbol de reciclatge.4.- Qu hem de fer amb els residus de plstic?.

109.

MARCA LA CORRECTA

1.Per quin tipus de molcules es formen els plstics?:

• Unimolcules.

110. Macromolcules.

111. Micromolcules.

2. Com emmagatzemen les matries plstiques en les grans empreses?

• En grans blocs amb forma de pirmide.

112. Dins de caixes tamb de plstic.

113. En forma de boletes i en petits quadrats. 114.

4. Quines d'aquestes es consideren propietats fsiques dels plstics?

• La seva feblesa.

115. Absorci de l'energia, resistncia als cids.

116. Absorci de l'energia, resistncia a l'impacte.

5. Amb quin problema ens hi trobarem si llencem el plstic als abocadors sense control?

• Es desprn CO 2 .

117. Aquest s un lloc correcte ja que el plstic pot fer de compost per a la terra.

118. Triga molts anys en desaparixer i es poden filtrar additius a les aiges subterrnies. 119.

BIBLIOGRAFIA

www.wikilearning.com

120. www.monografas.com 121. www.librosvivos.net 122. www.aniq.org.mx 123. www.cep-inform.es 124. www.about.org 125. www.sogama.es 126. www.ecoembes.com 127. www.wikipedia.org 128. www.museo.canon.com 129. www.revistaplasticosmodernos.com