Facultat de Medicina

Grau en Nutrició Humana i Dietètica

POT INFLUENCIAR LA LECTURA DE

REVISTES FEMENINES EN LA CONDUCTA

ALIMENTÀRIA DE NOIES JOVES?

Montse Padilla Campabadal

Tutora: Teresa Hernández Jover

Curs 2016-2017

2

POT INFLUENCIAR LA LECTURA DE

REVISTES FEMENINES EN LA CONDUCTA

ALIMENTÀRIA DE NOIES JOVES?

Treball final de Grau presentat per Montse Padilla Campabadal

Tutoritzat per: Teresa Hernández Jover

3

ÍNDEX

RESUM ........................................................................................................................................... 4

RESUMEN ...................................................................................................................................... 5

ABSTRACT ...................................................................................................................................... 6

1. ANTECEDENTS ....................................................................................................................... 7

1.1. Els mitjans de comunicació i la seva influència ............................................................. 7

1.2. La premsa femenina ...................................................................................................... 8

1.3. Dietes miracle .............................................................................................................. 11

1.4. Trastorns de la conducta alimentària ......................................................................... 12

2. JUSTIFICACIÓ ....................................................................................................................... 15

3. OBJECTIUS ........................................................................................................................... 17

3.1. Objectiu principal ........................................................................................................ 17

3.2. Objectius secundaris ................................................................................................... 17

4. MATERIAL I MÈTODES ......................................................................................................... 18

4.1. Disseny de l’estudi i població d’estudi ........................................................................ 18

4.2. Material de l’estudi ..................................................................................................... 18

5. RESULTATS I DISCUSSIÓ ...................................................................................................... 20

5.1. Descripció de la mostra estudiada .............................................................................. 20

5.2. Resultats de l’enquesta ............................................................................................... 20

5.2.1. Primera part de l’enquesta: preguntes relacionades amb els articles .................... 21

5.2.2. Segona part de l’enquesta: preguntes relacionades amb la seva alimentació ....... 24

6. CONCLUSIONS ..................................................................................................................... 31

7. LIMITACIONS ....................................................................................................................... 32

8. BIBLIOGRAFIA ...................................................................................................................... 33

ANNEX 1 ...................................................................................................................................... 35

ANNEX 2 ...................................................................................................................................... 38

ANNEX 3 ...................................................................................................................................... 40

4

RESUM

Els mitjans de comunicació tenen una gran influència sobre la societat actual. D’entre aquests,

les revistes destinades a un públic majoritàriament femení contenen articles relacionats amb

l’alimentació i la nutrició que són llegits principalment per noies joves i a les que poden

influenciar en la seva conducta alimentària.

L’objectiu principal d’aquest estudi ha estat conèixer la influència de la lectura d’aquest tipus

d’articles en la conducta alimentària de noies joves d’entre 14 i 25 anys, així com la relació

entre el tipus d’estudis i els seus coneixement en hàbits saludables. També saber si han seguit

alguna dieta i qui els hi ha recomanat.

La recollida d’informació s’ha realitzat mitjançant una enquesta anònima i voluntària a noies

d’entre 14 i 25 anys. Els resultats obtinguts ens han permès saber els coneixements en hàbits

saludables de les joves, cóm aquests varien segons la seva edat i el seu nivell d’estudis i tenir

notícia de que la majoria de les enquestades segueixen els consells que es publiquen en

aquestes revistes.

Com a conclusió de l’estudi sembla ser que la lectura d’aquests articles sobre alimentació i

nutrició publicats a revistes femenines sí que pot influir en la conducta alimentària de noies

joves.

Paraules clau: articles, noies joves, influència, alimentació i nutrició.

5

RESUMEN

Los medios de comunicación tienen una gran influencia en la sociedad actual. Forman parte de

ellos las revistas destinadas a un público mayoritariamente femenino, las cuales contienen

artículos relacionados con la alimentación y la nutrición que son leídos principalmente por

mujeres jóvenes y a las cuales les puede influenciar en su conducta alimentaria.

El principal objetivo de éste estudio ha sido conocer la influencia de la lectura de éste tipo de

artículos en la conducta alimentaria de mujeres jóvenes de entre 14 y 25 años, así como la

relación entre la clase de estudios y sus conocimientos en hábitos saludables. También

conocer si han seguido alguna dieta y quién se la ha recomendado.

La recogida de información se ha realizada mediante una encuesta anónima y voluntaria a

mujeres jóvenes de entre 14 y 25 años. Los resultados obtenidos nos han permitido saber los

conocimientos en hábitos saludables de las jóvenes, cómo éstos varían según su edad y nivel

de estudios y tener noticia de que la mayoría de las encuestadas siguen los consejos que se

publican en éste tipo de revistas.

Como conclusión del estudio parece ser que la lectura de estos artículos sobre alimentación y

nutrición publicados en revistas femeninas sí que puede influir en la conducta alimentaria de

mujeres jóvenes.

Palabras clave: artículos, mujeres jóvenes, influencia, alimentación y nutrición.

6

ABSTRACT

Nowadays, media has a big influence in society. Magazines, for instance, have a big impact on

people’s behaviour. We see it especially with female magazines that contain articles about

food and diet that women take too personally. These articles, read by young women, can

definitely influence their dietary behaviour.

The main objective of this study is to recognize the influence that reading this type of articles

can have over young women’s dietary behaviour (between 14 and 25 years old), the

relationship between their studies and their knowledge about healthy habits, and to know if

they have followed some type of diet and who gives them this recommendation.

The information was gathered by doing anonymous and voluntary survey to young women

between 14 and 25 years old. The resulting data showed us the women knowledge about

healthy habits and how these change according to factors like age range and level of studies.

Moreover, we could also notice that the majority of survey respondents follow the advices

published on these magazines.

In conclusion, it seems that reading these articles, published on female magazines about diet

and nutrition, can influence young women’s dietary behaviour.

Key words: articles, young women, influence, food and nutrition.

7

1. ANTECEDENTS

1.1. Els mitjans de comunicació i la seva influència

Els mitjans de comunicació són eines utilitzades actualment en la nostra societat per informar i

comunicar de manera massiva a la població. Avui en dia, els individus accedeixen a aquest

mitjà per tal de tenir material informatiu que descriu, explica i analitza dades i esdeveniments

de diversos tipus.

La funció informativa no té més connotacions que donar a conèixer allò que succeeix al nostre

voltant, mentre que la funció formativa ens nodreix de coneixements; reprodueix models de

conducta, normes, valors i/o estereotips, a vegades amb cert grau d’intencionalitat, ja que allò

que es busca és generar un aprenentatge, el qual a vegades pot tenir com a conseqüència una

reacció negativa per part del subjecte que està aprenent 1. No hem d’oblidar, però, que els

subjectes s’hi exposen conscientment als mitjans de comunicació.

L’existència dels mitjans no és negativa, donat que aporta les eines necessàries per esdevenir

una societat lliure; ens informen i ens aproximen a altres realitats a les que voluntàriament ens

exposem. Seria impossible imaginar-se la societat actual sense les seves eines d’informació.

Limitar la influència dels mitjans de comunicació es fa cada vegada més difícil, ja que és major

la inversió econòmica per tal d’aconseguir nous i més efectius mitjans i d’aquesta manera

arribar a influir i manipular a les persones amb la finalitat d’incrementar el seu consum, que

allò que s’inverteix en investigació per entendre aquests fenòmens i tractar de reduir la seva

influència.

Els mitjans de comunicació contribueixen en la construcció de valors i expectatives socials, tant

de manera positiva com negativa. Tot i això, la seva influència no és tant directa, ja que

dependrà d’aspectes personals (físics i psicològics), així com de l’entorn familiar i laboral, entre

els més importants. És per això, que els esforços s’han de dirigir per una banda cap a l’anàlisi

dels mitjans de comunicació i la seva influència sobre la societat, com també cap a la prevenció

a través de programes d’educació que contribueixen a formar subjectes crítics, capaços

d’analitzar, qüestionar i contrastar la informació que reben dels mitjans de comunicació.

8

Hi ha moltes evidències científiques que posen de manifest la exigència de la societat de

posseir una determinada imatge corporal per tal de ser més valorat a nivell laboral i personal2.

A aquesta insatisfacció amb el propi cos, se li suma un missatge persistent sobre uns models

estètics que són, fonamentalment, els personatges que apareixen en la publicitat, el cinema,

les revistes i els medis de comunicació en general. La pressió social que exerceixen és molt

rellevant, de manera que ser lleig, estar gras o tenir algun defecte físic són obstacles per

aconseguir l’èxit social.

Dins dels mitjans de comunicació, hi trobem la premsa escrita periòdica, com les revistes, les

quals tenen un paper especial en la influència que exerceixen sobre la joventut, especialment

per la possibilitat d’arribar a aquest sector de la població d’una manera quasi exclusiva degut a

la multitud de revistes orientades cap als adolescents. Segons les notícies de la comunicació de

l’any 2003, el perfil dels lectors de revistes és fonamentalment de dones en un 55,7%, de

classe mitja un 44,2% i d’edats entre catorze i dinou anys un 13,9%, sent el tercer percentatge

més alt desprès dels segments de vint-i-cinc a trenta-quatre anys i dels trenta-cinc als

quaranta-quatre anys3.

Segons els percentatges calculats sobre el total d’individus que integren cada segment dels

espanyols majors de tretze anys, la influència més alta es troba entre els joves de catorze a

dinou anys, amb un 74,4%3.

Aquesta influència de les revistes en la població adolescent ha estat analitzada, i s’ha vist que

el 65% de la mostra d’una de les investigacions manifesten el seu interès pels reportatges que

parlen de dietes, pèrdua de pes i bellesa, i un 42% de la mostra es sent atreta per la quantitat

de calories que aporten els aliments3.

1.2. La premsa femenina

La premsa femenina sol ser oblidada a l’hora de realitzar estudis acadèmics sobre aquesta. Tot

i les elevades quantitats de diners que mou, se la considera un sector menor. No obstant, per

la seva importància econòmica, la qual innegablement reflexa la seva rellevància social, les

revistes femenines mereixen ser estudiades amb més atenció. Al cap i a la fi, no deixen de ser

vehicles difusors d’ideologies i estils de vida de primera magnitud.

9

La majoria de les revistes compleixen cinc característiques:

Són periòdiques. És necessari que la publicació tingui una periodicitat determinada.

Són conseqüència d’una idea empresarial. En el seu origen, existeix una idea

emprenedora que és fruit de la iniciativa d’atendre a les necessitats individuals o d’un

sector de la societat.

Capten les necessitats dels seus lectors/es. Una revista té una major qualitat si sap

descobrir les necessitats del lector/a, és a dir, sense crear artificialment situacions de

demanda d’informació.

Valoren i interpreten les necessitats de l’audiència. Una revista posseeix la capacitat de

contemplar la realitat més detingudament i ofereix més detalls dels esdeveniments.

Satisfan les necessitats d’informació a través de diversos formats i suports. En

conseqüència, una revista té més possibilitats d’oferir diferents suports i així crear un

clima de prestigi que augmenta el seu poder de dialogar amb l’audiència4.

Des d’una perspectiva qualitativa, però, les revistes femenines no tenen un paper clar com a

difusores de la informació; en els reportatges suposadament dedicats a la salut de la lectora, el

que s’hi troba en els seus paràgrafs són consells de bellesa, recomanacions per aprimar-se i

altres continguts que confonen la salut amb els cànons de bellesa vigents. De fet, es tracta

d’una idea molt freqüent en el discurs de la premsa femenina en general: la bellesa és salut.

Cuidar la pròpia alimentació, segons aquesta perspectiva, és molt més que portar una dieta

saludable; significa ingerir plats hipocalòrics i amb certes propietats que retarden

l’envelliment, enforteixen les ungles o canvien l’aspecte de la pell.

El contingut de les revistes, en general, s’elabora de manera ràpida i un punt frívola. Els articles

que s’hi publiquen presenten alguns consells pràctics per a canviar la vida de la lectora

ràpidament, com si el poder personal, la capacitat individual per actuar es construís d’aquesta

manera. No acostuma a haver-hi profunditat en el tractament dels temes, ni contrast

d’informacions, ni fonts que els hi donin solidesa, ni molt menys l’interès d’estendre la

informació més enllà de les receptes ràpides sobre com triomfar en la vida laboral i/o personal.

La premsa femenina viu, potser, la seva transformació més significativa del segle XX, que

encara resisteix en l’actualitat. La seva difusió creix de manera espectacular, a la vegada que el

seu paper passa a ser predominantment el d’ajudar als publicistes a promocionar productes i

canviar els hàbits de les dones. Podem dir que la premsa femenina el que ha fet al llarg de la

història ha estat reforçar el paper atribuït per la societat patriarcal a les dones, amb la intenció

10

de garantir la seva submissió a l’ordre establert, donant importància a aspectes estètics i

aconseguint que la bellesa- juntament amb altres valors- sigui l’esglaó més alt al que les dones

poden aspirar per tal d’exercir el rol que se’ls hi ha atribuït.

L’èxit que obtenen aquestes revistes per les seves publicacions és degut al seu fàcil accés (són

barates i no fa falta cap subscripció), a que són fàcils de manejar ( es poden portar d’un lloc a

l’altre fàcilment i n’hi ha que tenen l’ “edició de butxaca”) i a la periodicitat (setmanal,

quinzenal o mensual). A més, les tècniques de màrqueting que s’utilitzen, incloent els regals,

les converteixen en objectes que criden l’atenció i dels quals és molt difícil sostraure’s. Els

enunciats de les portades, els colors, els baixos preus i el món irreal que contenen en el que

tot és bellesa i èxit i en el que amb prou feines existeixen malalties i frustracions,

aconsegueixen atreure als joves mitjançant l’evasió.

La venta de revistes de moda i bellesa a Espanya ha augmentat en els últims anys a la vegada

que la seva difusió pràcticament s’ha doblat. A pesar de que el sector de les revistes en general

ha experimentat un descens en ventes, les de gama alta estan en auge; les espanyoles les

adquireixen cada vegada més.

Tradicionalment s’han considerat revistes “femenines” aquelles que tracten sobre el conjunt

de temes que la societat considera d’interès o apropiats per a les dones. La costum ha sigut

etiquetar com a publicacions periòdiques “per a dones” les de moda i bellesa, les “femenines”

i les del cor. Aquests tres tipus de revistes de consum tenen a la audiència femenina com a

destinatària preferent i engloben més de la meitat de les ventes del sector. La majoria dels

compradors de revistes són dones i l’interès que demostren per aquests medis les ha convertit

en les publicacions periòdiques en quaderns amb major inversió publicitària.

La bellesa és el segon contingut més present en aquest tipus de revistes; les nombroses

pàgines que se li dediquen, ubicades en la segona meitat de cada exemplar, insisteixen en que

resultar atractiva en general és una cosa pròpia o esperable d’una dona. L’ideal de bellesa

presentat pels articles és el mateix que projecta la publicitat anunciada en les seves pàgines; es

tracta d’un estàndard exigent, ja que reuneix bellesa, primor, joventut, altura i bon estat físic5.

En virtut d’aquest model, s’aconsella sobre com perfeccionar el propi cos, de cap a peus, i no

poques vegades es convida a percebre com a patologies estats normals. Aquests continguts

solen anar acompanyats per publicitat de productes relacionats amb la temàtica que tracten.

Les revistes recomanen l’ús de tals articles de consum, a la vegada que en fan publicitat

directament, contribuint així a la creixent indústria de la bellesa; reprodueixen i contribueixen

11

a gestar l’ideal de bellesa contemporani, a la vegada que propulsen el potencial comercial dels

negocis de la informació i la bellesa.

1.3. Dietes miracle

Moltes de les revistes que tenim a l’abast i de les que en som consumidors, contenen les

famoses dietes miracle, les quals fan promeses de pèrdua de pes o de beneficis per a la salut

(com per exemple, perllongar la vida) sense tenir un sòlid suport científic. Habitualment

aquests tipus de dietes es caracteritzen per ser molt restrictives o per donar alternatives

dietètiques inusuals6.

Aquestes dietes solen resultar atractives per a la gent que desitja perdre pes ràpidament.

Mitjançant arguments pseudo-científics, els dissenyadors d’aquestes dietes miraculoses o

màgiques habitualment les descriuen com a saludables i amb estranyes propietats, però

sempre amb indubtables beneficis.

Les dietes miracle acostumen a ser monòtones i, en general, són deficients tant en

macronutrient com en vitamines i minerals. També solen proporcionar menys calories de les

que l’individu necessita per dur a terme les funcions vitals. Els individus que les realitzen

acostumen a baixar de pes degut a la pèrdua de líquids i electròlits corporals, a més d’haver-hi

una depleció de proteïnes i greixos per part de l’organisme per a subministrar energia al cos. A

causa del seguiment d’aquestes dietes es produeix de manera freqüent el famós efecte io-io.

Aquest efecte io-io consisteix amb una pèrdua i recuperació successiva del pes com a

conseqüència del seguiment d’una dieta hipocalòrica excessiva. En aquest procés, la persona

que realitza la dieta té èxit inicialment, perd pes ràpidament, però no aconsegueix mantenir-lo

a llarg termini i comença a guanyar-lo de nou.

És molt difícil seguir una dieta d’aquestes característiques sense posar en risc la salut de

l’individu que la realitza, ja que sovint poden donar lloc a hipoglucèmies i/o desencadenar

problemes cardíacs.

En conclusió, l’impacte sociocultural tant dels models estètics femenins que es mostren en els

mitjans de comunicació com dels innumerables missatges en els mateixos, estimulant la

realització de dietes per obtenir i mantenir un cos “més sa, esvelt i atractiu”, demostren una

clara pressió sobre la població, la qual es reflexa en hàbits dietètics nocius que són facilitats

12

per la ingent quantitat d’aquestes dietes “miraculoses” amb les que bombardegen les revistes

a la seva població diana i que es fa encara més palpable a l’aproximar-nos a l’època estival.

1.4. Trastorns de la conducta alimentària

És evident la pressió exercida per les entitats mediàtiques per modificar tant els nostres hàbits

dietètics com la nostra figura, pressió que es fa molt més evident quan és dirigida cap al sexe

femení, grup de població en el que d’una manera molt especial els estàndards actuals de

bellesa recalquen desmesuradament el desig per estar prim7.

Els mitjans de comunicació contribueixen en bona mesura a la construcció de valors i

expectatives socials, tant de manera positiva com negativa. El seu ascendent dependrà

d’aspectes personals (físics i psicològics), així com de l’entorn familiar i laboral, per mencionar

alguns dels més significatius. Per això, els esforços s’han de dirigir per una banda cap a l’anàlisi

dels mitjans i les seves conseqüències sobre la societat com a conjunt, com cap a la prevenció

a través de programes d’educació que contribueixin a formar subjectes crítics, capaços

d’analitzar, qüestionar i contrastar la informació que reben dels mitjans de comunicació.

La societat actual està vivint en un total i absolut culte al cos, i constantment és bombardejada

a través de la televisió, els anuncis publicitaris, la moda, la premsa, etc., amb missatges

directes, indirectes i subtils que preconitzen un cos esvelt i prim per a triomfar tant a nivell

emocional, laboral i personal. L’ideal de salut i de bellesa ha anat canviant amb el temps. La

preocupació pel pes que caracteritza a la majoria de les dones actualment, està relacionada

amb la difusió d’un model estètic corporal femení prim, que s’allunya cada vegada més del

comú denominador de les dones reals.

Les revistes exerceixen d’alguna manera un poder patogènic i no ens ha d’estranyar si davant

d’aquesta continua influència dels medis de comunicació i els canvis de valors de la societat

actual, la incidència dels TCA augmenta de forma alarmant en les pròximes dècades8.

Els TCA són malalties greus i molt complexes que afecten majoritàriament a dones joves que

comencen dietes suïcides per a perdre pes sense límit. Bé ho fan perquè volen assemblar-se

als models difosos per la publicitat o bé per la pressió del seu entorn més pròxim i del carrer9.

13

Les conductes alimentàries i l’ideal estètic d’estar prim, esdevenen un problema que situa a les

dones en una situació de risc respecte a la seva salut, associant-ho amb trastorns de la

conducta alimentària (TCA) i problemes d’obesitat. Els TCA representen la tercera malaltia

crònica entre la població femenina adolescent i juvenil en els països desenvolupats i

occidentalitzats10; no només pel nombre de casos nous apareguts sinó també per la gravetat

de la simptomatologia associada i la resistència al tractament. L’obesitat, per la seva part,

també ha arribat a límits epidèmics a nivell internacional, segons l’Organització Mundial de la

Salut (2013). En aquest context, els mitjans de comunicació massius tenen un rol fonamental

en l’expansió d’un model saludable i que no posi en risc la salut dels ciutadans.

Les adolescents desitgen ser models, ja que desitgen el que se’ls hi ha obligat a que desitgin.

Una jove creix influenciada per un sistema que ella no ha creat i que ha sigut creat o legitimat

per unes persones grans que han anteposat els seus interessos comercials i ideològics al

benestar de la joventut. Es tracta de vendre revistes, no d’educar en un consum responsable i

en una relació més saludable amb el nostre propi cos. Tot influeix en la personalitat d’una

adolescent, no només les mares, els pares i els instituts tenen una responsabilitat sobre la

salut física, mental i moral de les noves generacions, també els medis de comunicació i les

empreses obstinades en captar nous clients tenen la seva responsabilitat, doncs l’educació és

una responsabilitat col·lectiva.

Revistes, sèries de televisió, grups musicals,...conformen tota una sèrie de valors que els/les

adolescents “absorbeixen” casi sense filtres crítics. No s’ha d’oblidar que a través dels mitjans

de comunicació es produeix una invasió del nostre espai cultural i intel·lectual, pel que la seva

influència a les nostres vides és innegable. Des dels mitjans de comunicació es venen i es

compren productes, s’ofereix oci i diversió, s’ofereixen aparadors que ens evadeixen de la

nostra realitat immediata i que ens aboquen a vides alienes. A més a més d’això, els mitjans

ens venen somnis de triomf i bellesa, com també consells per aconseguir-los mitjançant

anuncis de cosmètica, programes de televisió, seccions de revistes, consultoris o reportatges

que formen tot un cúmul d’entramats que pretenen convertir-nos en dones de portada de

revista des de les primeres etapes de la nostra adolescència.

S’identifiquen com a factors de risc per a l’aparició de l’anorèxia nerviosa i la bulímia l’edat

jove, l’estat civil, l’hàbit de menjar en solitari i la influència de determinats mitjans de

comunicació com les revistes juvenils centrades en la bellesa, entre d’altres. És per això que

s’insisteix en la necessitat de revisar els continguts dels mitjans de comunicació dirigits a noies,

14

que pel fet de ser joves, ja formen part d’un dels grups de major risc per a contraure aquests

tipus de malalties.

També s’han de tenir en compte els factors relacionats amb la imatge corporal i amb la

percepció negativa que es té d’un mateix. Aquesta actitud negativa que podem adoptar amb

un cos que no compleix les pautes impossibles d’aquestes revistes femenines pot arribar a

convertir-se en una actitud destructiva cap a un mateix i, per tant, pot arribar a esdevenir una

depressió11. Aquestes revistes fomenten l’odi al cos real de les dones. Aquestes publicacions

oculten la diversitat dels cossos, exclouen qualsevol discurs que fomenti l’autoacceptació física

i l’autoestima de les joves i enfoquen a les dones a un paper d’objecte consumible, la finalitat

de la qual és seduir.

La promoció d’estàndards socials de bellesa impossibles d’aconseguir per la majoria de les

dones origina una important disminució de l’autoestima, elevats nivells d’ansietat, hàbits

dietètics alterats amb realització de dietes severes i aparició de TCA. Per altra banda, aquesta

pressió social sobre el estar prim exerceix una particular influència durant la pubertat,

adolescència i edat adulta jove, època en la que es desenvolupen la identitat de gènere i el rol

sexual i que coincideix amb l’edat de màxim risc en l’aparició dels TCA, com s’ha dit

anteriorment.

Els medis de comunicació actuen en determinats subjectes vulnerables biològica i/o

psíquicament, afavorint el desenvolupament d’un trastorn de la conducta alimentària per tal

d’aconseguir tenir un cos que semblant als dels referents femenins que ofereixen les entitats

mediàtiques7.

Els estudis realitzats, evidencien també la progressiva modificació de la figura corporal

femenina a formes no curvilínies i més andrògines, figures que, observant algunes de les

passarel·les de moda més prestigioses del món, podrien ser qualificades en molts casos

d’anorèxiques o, al menys, d’estar molt a prop del límit patològic, i són aquestes dones,

juntament amb actrius i presentadores de televisió, els cossos a imitar per la població

femenina contemporània.

15

2. JUSTIFICACIÓ

Queda palesa una necessitat de realitzar estudis sobre les revistes que llegeixen les joves

espanyoles d’entre 14 i 25 anys degut a les seves característiques de l’etapa que travessen11.

És una etapa de canvis físics i hormonals decisiva en l’evolució de la personalitat (relacions,

referents, pensament, llenguatge, expressivitat,...) En el cas de les lectores adolescents, s’ha

de tenir en compte que es té més predisposició a ser influenciada a tot allò que les envolta, ja

que en aquesta etapa de desenvolupament s’han d’afrontar grans canvis físics que generen

altes dosis d’inseguretat i davant les quals responen triant com a referent corporal aquells

models que apareixen en els medis de comunicació. Així, l’adolescent compara constantment

el seu nou cos amb el cos idealitzat pels medis.

L’adolescència a més, és una etapa on s’adquireix un nou estatus social, és un pas entre la

infància i l’edat adulta en el que l’opinió de la gent que t’envolta és fonamental.

L’autoconcepte i l’autoestima depenen en bona mesura de l’opinió dels demès, i si els altres

consideren que una es gorda o no va a la moda, això més que una simple observació o

prejudici, es un estigma vital del que s’ha de despendre un a tota costa.

A Espanya, aquestes revistes juvenils arriben a ser llegides per més d’un milió d’adolescents11,

per això és molt important difondre informació veraç a la població, sobretot en aquestes edats

tant delicades. La majoria d’articles sobre alimentació que es publiquen en aquestes revistes

tenen poca base científica i juguen amb la salut de les adolescents donant recomanacions a

seguir, les quals a la llarga poden donar problemes i fins i tot esdevenir trastorns de la

conducta alimentària.

Amb aquests articles es comença a educar a les lectores en hàbits alimentaris dirigits a

mantenir un pes baix, ja que son continus els consells sobre el que han de menjar o no per tal

d’aconseguir-ho. Per altra banda, centren l’atenció en la quantitat de calories que conté un

aliment en concret, la qual cosa porta a les lectores a la confusió, ja que deixen al marge la

informació nutricional important com és la quantitat de greix, la quantitat de sucre continguts

en els aliments o les calories que necessita ingerir un adolescent en funció de la seva activitat

diària.

Una bona educació nutricional és la base per a no caure en paranys que alguns medis de

comunicació ens posen davant. Això no vol dir que deixem de comprar i/o llegir revistes

16

juvenils sinó que sapiguem el que estem llegint, contrastant la informació i sent crítics amb el

missatge que ens intenten fer creure i que a la llarga ens pot perjudicar més que beneficiar.

17

3. OBJECTIUS

3.1. Objectiu principal

3.1.1. Conèixer la influència que pot tenir la lectura d’articles relacionats amb

l’alimentació i que han estat publicats a revistes destinades majoritàriament al

públic femení en la conducta alimentària de noies joves ( de 14 a 25 anys).

3.2. Objectius secundaris

3.2.1. Conèixer la relació entre el tipus d’estudis i els coneixements en hàbits

saludables de les joves de 14 a 25 anys.

3.2.2. Conèixer si el seguiment d’alguna dieta per part de les joves de l’estudi s’ha

portat a terme sota el control d’un professional sanitari o no.

18

4. MATERIAL I MÈTODES

4.1. Disseny de l’estudi i població d’estudi

Per a l’elaboració d’aquest treball de fi de grau, s’ha dut a terme un estudi observacional

descriptiu mitjançant la realització d’una enquesta qualitativa a noies joves d’entre 14 i 25

anys, independentment dels estudis que han cursat o que estan cursant actualment, ja sigui

educació secundària, batxiller, cicles formatius o bé Grau Universitari.

4.2. Material de l’estudi

En primer lloc, es va realitzar una recerca de dos articles publicats a revistes majoritàriament

destinades al públic femení, que són la revista Elle12 i la revista Woman’s Health13. En aquests

articles hi ha un seguit de recomanacions alimentàries per tal d’aconseguir baixar de pes de

manera ràpida i produir un canvi en la nostra conducta alimentària. T’asseguren un

aprimament a base d’aliments permesos i aliments prohibits, aliments “miraculosos” i consells

per aconseguir portar una vida més saludable, des del seu punt de vista.

A les enquestades no se’l s’hi va especificar de quines revistes eren els articles, per tal de que

no les pogués condicionar a l’hora de llegir-los.

A continuació, es va elaborar una enquesta en format electrònic que es pot veure en l’annex 3.

Aquesta enquesta consisteix per una banda en preguntes referents als articles escollits, i per

altra en preguntes referents a l’alimentació. Aquesta enquesta ens permetrà saber els

coneixements que tenen les noies joves sobre alimentació i comprovar la veracitat que té per

elles la informació exposada en aquest tipus de revistes.

Les preguntes referents als articles seleccionats són les següents:

Creu que és possible dur a terme aquest tipus d’alimentació descrita en els articles

durant un període llarg de temps?

Havia seguit alguna o algunes de les recomanacions donades pels articles? Per què?

19

Abans de seguir les recomanacions què li ofereixen els articles, les compararia i/o les

verificaria amb altres fonts d’informació?

Segons les respostes de les enquestades ens podrem fer una idea dels coneixements que

tenen sobre alimentació i hàbits alimentaris saludables, si aquesta mena d’articles tenen

veracitat per elles i si contrasten la informació abans de dur a terme una alimentació d’aquest

tipus.

La segona part de l’enquesta consta de preguntes relacionades amb la seva alimentació:

Amb quina freqüència parla d’alimentació i nutrició amb el seu cercle d’amics, familiars

o altres?

Ha fet alguna vegada algun tipus de dieta o està pensant en fer-la?

En cas de que la resposta anterior sigui afirmativa, qui li ha proporcionat la dieta o qui

vol que li proporcioni?

Amb quina freqüència compra revistes en les quals s’inclou una secció parlant

d’alimentació i nutrició?

Segueix els consells d’alimentació i nutrició que es donen en aquestes revistes?

En cas negatiu, per què no?

En cas afirmatiu, quin consell ha seguit?

Podria dir el nom de les revistes que més llegeix i/o consulta?

Amb aquestes preguntes podrem saber la importància que té per les joves l’alimentació, si

anteriorment han realitzat una dieta o ho volen fer en un futur i si aquesta és proporcionada

per un professional sanitari o no, si són lectores de revistes femenines en les quals es donen

consells/recomanacions alimentàries i, finalment, si segueixen o no aquests consells i el

perquè.

En definitiva, tenir una idea del nivell de coneixement que tenen aquestes joves sobre

l’alimentació saludable.

20

5. RESULTATS I DISCUSSIÓ

5.1. Descripció de la mostra estudiada

L’enquesta s’ha enviat a 100 noies d’entre 14 i 25 anys, i d’aquestes només s’ha rebut resposta

de 53, que configuren la mostra de l’estudi.

Dins d’aquest interval d’edat s’ha fet distinció pel que fa als estudis que han realitzat o que

estant realitzant en el moment de contestar l’enquesta.

Com podem observar a la Figura 1, el 67,9% de les enquestades han cursat o estant cursant un

Grau Universitari, el 15,1% Educació secundària, el 11,3% Batxiller i el 5,7% Cicles formatius.

Figura 1. Nivell d’estudis de les joves enquestades.

5.2. Resultats de l’enquesta

Els resultats de l’estudi s’han obtingut a partir de l’administració de l’enquesta realitzada, la

qual contenia preguntes respecte als articles12,13 i a la conducta alimentària de les joves.

Respecte a l’expressió dels resultats, s’han analitzat les diferents respostes per cada pregunta

contestada. Els resultats es mostren per una part, segons el què han contestat desprès

15,1%

11,3%

5,7% 67,9%

Educació secundària

Batxillerat

Cicles formatius

Grau Universitari

21

d’haver-se llegit els articles12,13 , i per altra banda, segons el què han contestat referent als seus

hàbits alimentaris.

5.2.1. Primera part de l’enquesta: preguntes relacionades

amb els articles

1. Creu que és possible dur a terme aquest tipus d’alimentació descrita en els articles durant

un període llarg de temps?

Segons la figura 2, el 62,3% de les enquestades creu que no es possible dur a terme aquest

tipus d’alimentació i el 37,7% creu que si que és possible.

Figura 2. Resposta de la pregunta a si creuen que és possible dur a terme el tipus d’alimentació

descrita en els articles durant un període llarg de temps.

Tot i que més de la meitat de les enquestades cregui que no és possible, ens hem de fixar en

que més del 25% de les enquestades creu que si que és possible, la qual cosa vol dir que els

seus coneixements pel que fa a l’alimentació no són suficients o molts d’ells són erronis i els

han anat adquirint per la influència que exerceix la societat i els medis de comunicació, entre

d’altres.

37,7%

62,3%

Si

No

22

2. Havia seguit alguna o algunes de les recomanacions donades pels articles? Per què?

La Figura 3 mostra que el 64,2 % de les enquestades ha seguit alguna o algunes recomanacions

donades pels articles i el 35,8 % no.

Figura 3.Resposta de la pregunta a si han seguit algunes de les recomanacions donades pels

articles.

Aquests resultats indiquen que més de la meitat de les enquestades agafa idees sobre

alimentació en revistes, a internet o altres. Per tant, això ens dóna a entendre que d’alguna

manera estan influenciades pels mitjans de comunicació i les coses que s’hi publiquen en.

El 35,8% de les noies joves que han contestat que no han seguit cap recomanació donada pels

articles, és perquè no els ha preocupat mai el tema de perdre pes, perquè no tenen temps de

seguir-ne cap, perquè no se les creuen, etc.

Dins del 64,2% de les enquestades que han contestat que si a la pregunta de si han seguit

alguna o algunes de les recomanacions, les respostes obtingudes han estat molt dispars entre

si.

Per una banda tenim les que han seguit les recomanacions perquè volen perdre pes, no

guanyar-ne o perdre’l de manera ràpida, per portar una vida més saludable i pel benestar físic i

mental.

Per altra banda, tenim les que consideren que hi ha recomanacions lògiques i raonables i que,

per tant, les seguirien, com per exemple no menjar tants aliments processats, augmentar la

ingesta de fruites i verdures, beure molta aigua, sortir a passejar, entre d’altres. Però, tot i

aquestes recomanacions beneficioses per la salut, consideren que els articles, en general, no

tenen cap base científica a partir del qual s’hagin publicat les recomanacions, no tenen

referències de ser donades per cap professional de la salut i la única cosa que busquen és fer-

64,2%

35,8% Si

No

23

te baixar de pes ràpidament. En definitiva, aquestes recomanacions són perjudicials per a la

salut i no es poden dur a terme durant un període llarg de temps.

Observant les respostes obtingudes en aquesta pregunta podem veure una clara diferència

entre el tipus d’estudis de les enquestades; les estudiant de Nutrició Humana i dietètica a les

quals se’ls hi ha passat aquesta enquesta han raonat la seva resposta respecte a les

recomanacions donades pels articles, deixant constància de la importància d’una bona base

científica i d’una font d’informació fiable a partir de la qual elaborar aquest tipus d’articles.

També hi ha diferències pel que fa a l’edat de les joves; a menor edat, més influència tenen els

medis de comunicació en elles, sobretot pel que fa a l’alimentació.

Veient les respostes que ens han donat, queda clar que el que els interessa és veure’s primes i

atractives més que portar una alimentació equilibrada, i com que la gent del seu voltant els hi

ha dit que els ha funcionat aquest tipus de recomanacions o els articles ho saben vendre de

manera tant atractiva, no han dubtat en seguir algunes de les recomanacions donades als

articles. En canvi, les enquestades de més edat, passats els 18 anys, són conscients de que no

és possible dur a terme una alimentació a base d’aquestes recomanacions, tot i què tampoc

tenen molt clar quines recomanacions són realment saludables i quines són perjudicials per la

salut.

3.Abans de seguir les recomanacions què li ofereixen els articles, ¿les compararia i/o les

verificaria amb altres fonts d’informació?

Segons la Figura 4 el 86,8% de les enquestades sí que verificaria amb altres fonts d’informació

les recomanacions donades pels articles i el 13,2% de les enquestades no ho faria.

Figura 4. Resposta de la pregunta a si compararia amb altres fonts d’informació les

recomanacions què els ofereixen els articles.

86,8%

13,2% Si

No

24

Amb aquesta resposta, veiem que la majoria de les joves enquestades no es refien al 100% de

la informació recollida en els articles i ho comparen amb altres articles, pregunten a la gent del

seu entorn, cerquen informació a través d’internet, etc. Però moltes vegades, segons les

respostes que ens han donat en altres preguntes, sovint no la fan aquesta comparació sinó que

segueixen el seu propi criteri a l’hora de seguir una recomanació determinada.

5.2.2. Segona part de l’enquesta: preguntes relacionades

amb la seva alimentació

1. Amb quina freqüència parla d’alimentació i nutrició amb el seu cercle d’amics, familiars o

altres?

Figura 5. Freqüència amb la que les joves parlen d’alimentació i nutrició amb el seu entorn. De

l’1 al 5 (1 és mai o quasi mai i 5 és molt sovint o gairebé sempre).

Com es pot observar a la figura 5, més de la meitat de les joves enquestades, concretament el

60,4%, parla bastant sovint de nutrició amb els seus familiars i/o amics. El 32,1% no en parla ni

poc ni molt, però pot ser un tema que de tant en tant surti a la llum en les seves

conversacions, i un 7,6% de les enquestades no en parla quasi mai o mai.

Aquests resultats mostren que l’alimentació i la nutrició són un tema de conversació freqüent

entre les nostres joves d’avui en dia, principalment perquè la societat està sent contínuament

bombardejada amb missatges molt dispars sobre l’alimentació; Què hem de menjar? Quins

aliments són bons i quins no? Mite o realitat? Són molts els dubtes que sorgeixen avui en dia

entre els ciutadans. Hem de tenir en compte que sovint es difonen missatges erronis i

perjudicials per a la salut dels individus, d’aquí la importància de rebre una bona educació

1,9% 5,7%

32,1% 34%

26,4%

1 2 3 4 5

25

nutricional, ja que a les joves els preocupa en excés el seu físic i no són conscients del que

comporta arribar a tenir un “bon físic” a costa de la seva salut.

2. Ha fet alguna vegada algun tipus de dieta o està pensant en fer-la?

La figura 6 mostra que el 62,3% de les enquestades han realitzat algun tipus de dieta o està

pensant en fer-la i el 37,7% no n’ha fet mai.

Figura 6. Resposta a si han realitzat alguna dieta o tenen pensat realitzar-la.

De nou, veiem la importància que té en les joves el fet de portar una alimentació pautada per

tal d’aconseguir objectius que es proposen, ja sigui baixar de pes, mantenir-se, etc. Més de la

meitat de les enquestades n’ha dut a terme alguna com a mínim una vegada a la seva vida, lo

qual ens reitera que l’alimentació és un assumpte que està en ple apogeu i que preocupa en

gran mesura a la nostra societat.

No obstant, aquests propòsits que es fan les adolescents i el seu estil de vida les porta amb

freqüència a menjar fora de casa, eliminant o restringint àpats, que són substituïts moltes

vegades per petites ingestes entre els àpats principals. Aquests disminueixen la gana,

acostumen a tenir baix poder nutritiu i un alt valor calòric, afavorint problemes com l’obesitat i

mals hàbits dietètics. S’han publicat articles en els quals deixen constància d’aquests fets, com

són també l’assistència freqüent dels adolescents a restaurants de menjar ràpid i la

disponibilitat d’aliments precuinats al propi domicili, la qual cosa ha contribuït a canvis d’hàbits

alimentaris, amb un major consum de greix total, grassa saturada, colesterol, sucres i sodi, i un

menor consum de fibra, fruites i vegetals comportant dèficits de micronutrients, vitamines i

minerals. Quan estan a casa, l’hàbit d’estar moltes hores davant de la televisió, la inactivitat

física i el sedentarisme faciliten picar entre hores14.

37,7%

62,3%

Si

No

26

És per això que l’adolescència és un moment ideal per a la promoció de la salut, amb la

instauració d’hàbits de vida i d’alimentació saludables, mitjançant una reeducació alimentària

dels nostres joves.

3. En cas de que la resposta anterior sigui afirmativa, qui li ha proporcionat la dieta o qui vol

que li proporcioni?

Figura 7. Ens mostra qui els hi ha proporcionat o volen que els hi proporcioni la dieta a les

nostres enquestades.

De les enquestades que han seguit o volen seguir alguna dieta i, per tant, han contestat que sí

a la pregunta anterior, el 41,2% , com es mostra en la Figura 7, han acudit a un professional

sanitari (nutricionista, metge, infermera, farmacèutic) per a que li proporcioni la dieta, el

29,4% ho ha fet pel seu compte, buscant per internet i/o en llibres i el 17,6% li ha recomanat

un amic/familiar/conegut.

Que els resultats mostrin que un 41,2% ha acudit a un professional sanitari, un 29,4% ho hagi

fet pel seu compte i un 17,6% li hagi recomanat un amic/familiar/conegut implica un gran risc,

ja que la majoria de les noies joves quan busca articles i pàgines web sobre alimentació, no

saben d’on surt la informació que es publica i no busquen referències d’allò que estan llegint.

Per comoditat, cerquen articles d’alimentació i, si al seu parer la informació que se’ls hi

proporciona és correcta o té un cert sentit, ja és vàlid per portar-se a terme. A més, la majoria

de vegades, aquests articles no estan escrits per dietistes-nutricionistes i solen vendre dietes

miracle sense estar demostrades científicament, en les quals s’eliminen certs grups d’aliments

per tal de perdre pes ràpidament i arribar al “cos ideal”, creant així encara més mites en

l’alimentació.

29,4%

17,6% 41,2%

11,8%

Ho he fet pel meu compte,buscant per internet i /o ambl'ajuda de llibresMe l'ha recomanat unamic/familiar/conegut

He acudit a un professionalsanitari: nutricionista, metge,enfermer/a, farmacèutic/aAltres

27

El problema no és que es vulgui fer dieta sinó la fina línia que separa una dieta saludable i

efectiva d’una dieta errònia que ens portarà problemes a la llarga. L’important és la font o la

persona que ens proporciona la informació per seguir-la. És molt important que quan decidim

fer una reeducació alimentària, es faci a partir d’una bona base nutricional, ja sigui amb llibres

científics o amb base científica, articles de nutrició, donada per un professional de la salut.

Fent-ho d’aquesta manera, ens assegurem que l’educació que rebem sobre alimentació sigui

fiable i que la pauta dietètica que realitzem ens sigui efectiva, en definitiva que aprenguem a

menjar bé i a portar una vida saludable durant un llarg període de temps.

S’ha estudiat amb anterioritat que els mitjans de comunicació mostren al consumidor uns

missatges atractius o productes l’eficàcia dels quals està certificada per estudis científics,

aparentment, sense cap sacrifici, renuncies ni esforços. Aquesta influència és més important

en determinats grups caracteritzats per la seva vulnerabilitat com són els adolescents15. Un

bon nivell d’educació nutricional s’adquireix quan la població pren consciència i es fa

responsable de la cura de la seva salut, seguint les pautes i recomanacions expressades per la

comunitat científica i els organismes nacionals i internacionals que s’ocupen de protegir la

salut. A més a més, han de saber la importància que té el conèixer les bases de la nutrició i els

factors que afecten a la seva salut, així com adaptar la dieta a les diferents circumstàncies i

etapes de la vida.

Els dietistes-nutricionistes s’encarreguen d’exercir l’educació nutricional pertinent a pacients

que ho necessitin, ja sigui perquè pateixen trastorns de la conducta alimentària, patologies

relacionades amb l’alimentació o simplement perquè els interessa dur a terme una reeducació

alimentària. El que fan és intentar modificar hàbits alimentaris erronis i portar-los cap a

patrons més saludables, formant també un correcte criteri respecte a l’alimentació que

possibiliti refusar la informació errònia que circula cada vegada més pels medis de

comunicació i que crea confusions i mites provocant l’eliminació de certs grups d’aliments15,

evitant barrejar aliments determinats en el mateix àpat o alterant l’estructura d’aquest àpat,

prenent les postres al principi o l’aigua al final.

28

4. Amb quina freqüència compra revistes en les quals s’inclou una secció parlant d’alimentació

i nutrició?

Com podem observar en la Figura 8, el 58,5% de les enquestades no compra mai revistes en les

quals s’inclou una secció parlant d’alimentació i nutrició i el 41,5% de tant en tant si que ho

fan, ja sigui una vegada a la setmana o al mes.

Figura 8. Freqüència amb la qual les enquestades compren revistes en les quals s’inclou una

secció d’alimentació i nutrició.

Les enquestades estan bastant dividides, ja que encara que més de la meitat no comprin mai

revistes, no deixen d’estar influenciades ja sigui per la televisió, internet o la societat en si

mateixa. L’altra meitat, si que compren revistes, que encara que no siguin de nutrició

explícitament, tenen una secció en la qual en parlen i, per tant, també influeix en la seva

conducta alimentària ja sigui per a bé o per a malament.

5. Segueix els consells d’alimentació i nutrició que es donen en aquestes revistes?

La Figura 9 ens mostra que el 58,8% de les enquestades no segueixen els consells

d’alimentació i nutrició donats en aquestes revistes, el 37,3% a vegades en segueixen algun i el

3,9% sí que els segueixen.

34% 58,5%

Una vegada a la setmana

Una vegada al mes

De tant en tant

Mai

29

Figura 9. Resposta a si les enquestades segueixen els consells d’alimentació i nutrició que es

donen en aquestes revistes (pregunta 4).

Que més de la meitat de les enquestades no segueixin els consells d’alimentació i nutrició que

es donen en aquestes revistes és lògic, ja que a la pregunta anterior més de la meitat de les

enquestades han contestat que no compraven mai revistes d’aquest tipus.

Una vegada més s’ha de donar importància a l’altra meitat de les enquestades que han

contestat que sí que segueixen consells donats per aquestes revistes sobre alimentació i

nutrició. He aquí la importància de que aquestes recomanacions publicades en revistes

d’aquest tipus tinguin una base científica, ja que és una gran responsabilitat per part dels

medis de comunicació; pel poder i la influència que tenen sobre tota la societat, i més en

concret sobre les noies joves.

6. En cas negatiu, per què no?

Se’ls hi va preguntar el perquè a les joves que havien contestat que no a la pregunta de si

seguien els consells d’alimentació i nutrició donats en aquestes revistes. Les respostes que ens

han donat són les següents: consideren que el que s’hi publica és mentida i moltes vegades no

és coherent, creuen que els consells són molt evidents, no són eficaços, la informació no té cap

base científica, els articles no estan escrits per dietistes-nutricionistes.

El que podem extreure d’aquestes respostes és que les enquestades tenen una certa instrucció

sobre alimentació i nutrició ja que la majoria han cursat o estan cursant la carrera de Nutrició

humana i dietètica i, per tant, tenen informació i coneixements suficients per tal de reconèixer

quan una informació és verídica o no, i la majoria dels articles publicats en aquest tipus de

revistes normalment no donen informació contrastada i veraç.

37,3%

58,8%

Si

A vegades, alguns

No

30

7. En cas afirmatiu, quin consell ha seguit?

A les joves que si que seguien els consells d’alimentació i nutrició donats en aquestes revistes,

se’ls hi va preguntar quin consell havien seguit. Les respostes van ser les següents: augmentar

el consum de fruita i de verdura, beure molta aigua, canviat els cereals normals pels integrals,

no menjar salses i evitar el pa a la nit, eliminar el sucre, reduir el consum d’alcohol, canviar les

tècniques culinàries, no comprar tants aliments processats, mirar la informació nutricional

continguda en els aliments que trobem al supermercat, evitar “picar” entre hores, eliminar els

carbohidrats per sopar o de la dieta en general.

En general, les enquestades van ben encaminades, ja que la majoria de consells que segueixen

sí que tenen una base científica, tot i que la majoria s’ho creuen sense comparar-ho amb altres

fonts i sense buscar el perquè, com es el cas d’augmentar el consum de fruites i verdures,

beure molta aigua, prendre cereals integrals, etc.

Però per altra banda, trobem el famós mite de que els carbohidrats engreixen. Aquest tipus

d’articles en general prohibeixen els carbohidrats a la nit i inclús fomenten eliminar-los per

complet de la nostra dieta. És un concepte que la majoria de la societat té integrat, veuen la

pasta, l’arròs, el pa, com aliments que engreixen i que no ens permetran baixar de pes i tenir el

cos ideal. No s’interessen en buscar què són els carbohidrats i en saber que són la nostra font

diària d’energia i la base de la nostra alimentació.

8. Podria dir el nom de les revistes que més llegeix i/o consulta?

Les revistes que més llegeixen i/o consulten les joves són Cosmopolitan, Vogue, Hola, Pronto,

Saber vivir, Cuore, entre altres.

Aquest grup de revistes són majoritàriament de moda i de bellesa, tot i que totes tenen una

secció d’alimentació i nutrició no són revistes científiques. Sempre que comprem revistes

d’aquest tipus i llegim un article d’alimentació i nutrició és important que ho comparem amb

algun article d’una revista científica per tal de contrastar la informació.

31

6. CONCLUSIONS

Una vegada obtinguts els resultats de l’enquesta en noies joves sobre si pot influenciar la

lectura de revistes femenines en la seva conducta alimentària, s’han extret les següents

conclusions:

6.1. La lectura d’articles relacionats amb l’alimentació, els quals han estat publicats a

revistes destinades majoritàriament al públic femení, sembla ser que sí influeix en

la conducta alimentària de noies joves ( de 14 a 25 anys).

6.2. Hi ha una clara diferència en els coneixements en hàbits saludables que tenen les

joves segons el tipus d’estudis que han cursat i segons l’edat. Les estudiants de

nutrició humana i dietètica a les quals se’ls hi ha passat l’enquesta tenen majors

coneixements d’alimentació i nutrició que les joves que han estudiat una altra

carrera no relacionada amb l’àmbit de la salut. Pel que fa a l’edat, les joves de més

de 18 anys aproximadament, tenen més coneixements d’hàbits saludables i

alimentació que les joves d’entre 14 i 17 anys.

6.3. La majoria de les joves enquestades que han seguit algun tipus de dieta, no l’han

portat a terme sota el control d’un professional de la salut (nutricionista, metge,

infermer/a, farmacèutic/a), sinó que l’han realitzat pel seu compte, buscant per

internet i/o en llibres, d’altres els hi ha recomanat un amic, familiar o conegut.

32

7. LIMITACIONS

7.1. Un gran percentatge de les enquestades es troben dins del grup de 21 anys,

concretament el 35,8%. Això es degut a que la majoria de noies que han contestat

l’enquesta per correu electrònic són persones del meu cercle social (estudiants del

mateix Grau, amigues, etc.) i, per tant, tenen la mateixa edat.

7.2. La gran majoria de joves que han contestat l’enquesta, no s’han llegit els articles,

per tant, les respostes relacionades amb aquests poden ser inventades i poc

fiables per a extreure conclusions.

7.3. Les preguntes en les quals es demanava una resposta breu, és a dir, preguntes que

no eren tipus test, no han tingut massa èxit. Ja sigui per falta de temps o per

mandra, la majoria de les enquestades tampoc les han contestat.

7.4. De totes les enquestes enviades, només s’han rebut un total de 53 respostes, amb

la qual cosa la mostra no és representativa de totes les noies joves de 14 a 25 anys.

Penso que és un tema molt interessant en el que s’ha de aprofundir encara més i

del qual s’haurien de fer més estudis amb una mostra de població més

representativa.

33

8. BIBLIOGRAFIA

1. Marín Díaz, V. Medios de comunicación, educación y realidad. Comunicar [Internet].

2006 [citat 14 Juny 2017]; 193-197. Disponible

a: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=15802630.

2. Martínez Verdú, R. Mujeres y medios de comunicación. Comunicación e Xénero

[Internet]. [Citat 14 Juny 2017]; ISBN-13 978-84-690-4140-6. Disponible a:

file:///C:/Users/Hp/Downloads/Dialnet-MujerYMediosDeComunicacion-

1376077%20.pdf.

3. Carrillo Durán, Ma Victoria. Factores socioculturales en los TCA. No solo moda, medios

de comunicación y publicidad. Trastornos de la Conducta Alimentaria 2 [Internet].

2005 [citat 14 Juny 2017]; 120-141. Disponible a:

file:///C:/Users/Hp/Downloads/Dialnet-

FactoresSocioculturalesEnLosTCANoSoloModaMediosDeC-1382753.pdf.

4. Orsini Vargas M.L. Prensa femenina: ¿herramienta de empoderamiento de las

mujeres? Una aproximación al concepto de empoderamiento desde los Estudios de

Género y su utilización por las revistes femenines nacionales Claudia, Kena, Máxima y

Telva e internacionales Cosmopolitan, Elle y Marie Claire [Internet]. 2014 [citat 14 Juny

2017]. Tesis doctoral. Disponible a:

http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/285037/mlov1de1.pdf?sequence=1&isAl

lowed=y.

5. Torres, R.El creciente éxito de las revistes de moda y belleza y la mujer española

contemporánea. Global Media Journal [Internet]. 2008 [citat 14 Juny 2017]; 5(10).

Disponible a: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=68701002.

6. Jáuregui-Lobera, Ignacio. Fad diets, miracle diets, diet cult… but no results. JONNPR

[Internet]. 2017 [citat 14 Juny 2017]; 2(3):90-93. Disponible a:

file:///C:/Users/USUARI/Desktop/Dialnet-

DietasDeModaDietasMilagroCultoALasDietasSinResulta-5868231.pdf

7. Guerrero-Prado, D, Barjau Romero, J.M. Televisión, medios de comunicación escritos y

su relación con los trastornos de la conducta alimentaria. Elsevier.es [Internet]. 2002

[citat 14 Juny 2017]; 119(17):666-70. Disponible a: http://www.elsevier.es/es-revista-

medicina-clinica-2-articulo-television-medios-comunicacion-escritos-su-13039795.

34

8. Guerrero-Prado, D. Barjau Romero, J. M. Chinchilla Moreno, A. Epidemiología de los

trastornos de la conducta alimentaria e influencia mediática: una revisión de la

literatura. Actas Esp Psiquiatr [Internet]. 2001 [Citat 14 Juny 2017]; 29(6):403-410.

Disponible a:

http://www.vidaoptima.com/uploads/biblioteca/20.%20Trastornos%20de%20la%20C

onducta%20Alimentaria/transtornos-conducta-alimentaria.pdf.

9. Herrero Aguado, C. Mujer y medios de comunicación: riesgos para la salud. Trastornos

de la conducta alimentaria 1 [Internet]. 2005 [Citat 14 Juny 2017]; 55-75. Disponible a:

file:///C:/Users/USUARI/Desktop/Dialnet-MujerYMediosDeComunicacion-

1376077.pdf.

10. Iris Bazán, Claudia. Miño, Rosinella. La imagen corporal en los medios de comunicación

massiva. Psicodebate [Internet]. Junio 2015 [citat 14 Juny 2017]; Vol. 15 nº 1: 23–42.

Disponible a: file:///C:/Users/USUARI/Desktop/Dialnet-

LaImagenCorporalEnLosMediosDeComunicacionMasiva-5645337.pdf.

11. Pecharromán Clemente, A.Barros Abarrío, M.C. Hernández Catalán, R. Fernández

García,A. Estudio de las revistas femeninas juveniles con perspectiva de género.

Mujeres de portada [Internet]. [Citat 14 Juny 2017]. Disponible a:

http://mujoas.org/wp-content/uploads/2014/01/estudioweb.pdf.

12. Peñuelas A. Treinta días, un objetivo. ELLE.es [Internet]. 2014 [citat 15 Juny 2017].

Disponible a: http://www.elle.es/belleza/salud-fitness/news/g623290/dieta-whole-30/

13. Decálogo para perder peso en 31 días. Womenshealth.es [Internet]. 2017 [citat 15

Juny 2017]. Disponible a: http://www.womenshealth.es/nutricion/articulo/decalogo-

para-perder-peso-en-31-dias.

14. Marugán de Miguelsanz, JM., Monasterio Corral, L., Pavón Belinchón, Mª Pilar.

Alimentación en el adolescente. Protocolos diagnóstico-terapéuticos de

Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica SEGHNP-AEP [Internet].

[Citat 23 Juny 2017]. 307-312. Disponible a:

https://www.aeped.es/sites/default/files/documentos/alimentacion_adolescente.pdf.

15. Bolaños Ríos, Patricia. La Educación nutricional como factor de protección en los

trastornos de la conducta alimentaria. Trastornos de la Conducta

Alimentaria[Internet]. 2009 [citat 25 Juny 2017]; 10: 1069-1086. Disponible a:

http://www.tcasevilla.com/archivos/educacion_nutricional_en_trastornos_de_la_con

ducta_alimentaria.pdf.

35

ANNEX 1

Article de la revista Elle:

La dieta 'Whole 30'

Sus creadores afirman que, desde 2009, más de cien mil personas han completado la dieta

Whole 30 con increíbles resultados. Te contamos cuáles son las reglas de este programa que

no solo busca la pérdida de peso, sino también evitar enfermedades y mejorar el metabolismo.

¿Qué es?

‘Ciertos grupos alimenticios (como el azúcar, los granos, lácteos y leguminosas) pueden estar

teniendo un impacto negativo en tu salud y capacidad física sin que tú te des cuenta’, dicen los

creadores de la dieta, Dallas y Melissa Hartwig, dos nutricionistas deportivos. Falta de energía,

problemas de la piel... pueden explicarse a través de los alimentos que comemos.

¿La solución? Eliminar de la dieta los alimentos que provocan inflamación o desequilibrios

hormonales durante 30 días.

Alimentos permitidos

Los autores instan a comer ‘comida de verdad’: es decir, poco procesada y con pocos

ingredientes (o, mejor, sin listas de ingredientes, eso quiere decir que no están nada

procesadas). ‘Come carne, pescado y mariscos, huevo, toneladas de vegetales, algo de fruta y

bastantes grasas saludables provenientes de frutas, aceites, nueces y semillas.’

Alimentos prohibidos

Para los creadores de Whole 30, eliminar los siguientes alimentos de tu dieta contribuirá a

recuperar un metabolismo saludable. Estos son los ingredientes que NO debes consumir en 30

días:

-Azúcar o edulcorantes.

-Alcohol de ningún tipo, ni siquiera para cocinar.

-Granos ni cereales. Esto incluye (pero no se limita a) trigo, centeno, cebada, avena, maíz,

Arroz, mijo, bulgur, sorgo, amaranto, trigo sarraceno, germinados y todos aquellos pseudo-

granos libres de gluten como quinoa. Esto incluye también todas las formes en las que

36

añadimos trigo, maíz y arroz en nuestros alimentos en la forma de germen, salvado, almidón y

demás.

- Legumbres, incluida la soja en todas sus presentaciones.

- Lácteos. Esto incluye productos de leche de vaca, cabra u oveja como crema, queso, kéfir,

yogur...

- Patatas

- Carragenano (carragenina), MSG (glutamato monosódico) o sulfitos. Si estos ingredientes

aparecen, en cualquier forma, en la etiqueta de algún alimento o bebida procesados, están

fuera durante Whole 30.

Adiós báscula

Además, está prohibido subirse a la báscula o tomarse medidas durante los 30 días que dura el

programa. ‘Whole 30 va más allá que un simple plan para perder peso, si te centras en tu

composición corporal no prestarás a otros beneficios incluso más duraderos que esta dieta

ofrece’.

Excepciones

Dentro de los alimentos prohibidos, existen algunas excepciones que pueden consumirse:

-Mantequilla clarificada. Es el único lácteo permitido durante Whole 30 y puede prepararse en

casa, fundiendo la mantequilla al baño maría y eliminando sus residuos.

-Zumos de fruta como endulzantes. Algunos productos contienen zumos de naranja o manzana

como endulzante, y éstos sí estarían permitidos.

-Algunas leguminosas. Las judías verdes o las habas están permitidas, y en general todas

aquellas legumbres que se formen en vainas.

-Vinagre. La mayor parte de los tipos de vinagre, incluyendo blanco, balsámico, de manzana,

vino tinto, y Arroz, están permitidos durante Whole 30. Las únicas excepciones son aquellos

vinagres con azúcar añadido y el vinagre de malta, que generalmente contiene gluten.

37

30 días

‘La única forma en la que Whole 30 funciona es si le das los treinta días completos: sin

trampas, deslices u ocasiones especiales’, dicen los autores. ‘Una pequeña porción de uno de

los alimentos inflamatorios rompería el ciclo y tendrías que volver a empezar’.

38

ANNEX 2

Article de la revista Women’s Health:

Decálogo para perder peso en 31 días

Adelgazar debería ser un desafío y no un vía crucis entre tanta comida y cena navideña.

Sabemos que es complicado, ¡pero no imposible! Así que si estás dispuesta, te presentamos un

atajo que vale la pena tomar durante el último mes del año para notar los resultados en 2016.

¿Preparada para cumplir estos mandamientos?

1. Start: Aquí comienza tu mes de bombardeo al micheline.

2. Sal a correr: Hay investigaciones que sugieren que hacer ejercicio bajo la luz del sol

incrementa tu potencial para quemar grasas en un 20% gracias al aumento de la producción de

leptina, una hormona que controla el modo en el que tu cuerpo accede al almacén de energía

– o grasas –.

3 Bebe mucha agua: A veces, se confunde el hambre con la sed.

4. Risas: Quédate una noche en casa para ver una serie de humor. Una sesión de 15 minutos

de risas desternillantes puede hacer que tu consumo de energía aumente hasta 280 calorías en

una semana.

5. Integrales, por favor: Elige, siempre que puedas, los productos integrales. Sobre todo en el

pan, el arroz y los cereales.

6. Más especias: Para no pasarte con la sal, que retiene líquido, abusa sin remordimientos de

las especies.

7. Pásate a los frijoles: Investigadores de UCLA han encontrado una enzima en los frijoles rojos

que ayuda a adelgazar al impedir que los carbohidratos se depositen como almacenes de

grasas.

8. Levántate temprano para correr un poco o hacer ejercicio: Hay estudios que han

demostrado que hacer ejercicio con la almohada pegada a la cara ayuda a quemar grasa más

rápido. Durante las sesiones tempraneras se pierde un kilo mucho antes que en cualquier otro

momento del día.

9. La hora de la cafeína: Si te despiertas con el canto del gallo, tómate un café rápidamente

antes de tu entreno. Todos sabemos que un expreso aumenta tu energía, pero la cafeína

39

también hace que tus almacenes de grasas tengan una mayor biodisponibilidad para quemar

grasas cuando empiezas a sudar.

10. Controla tus impulsos: Mezcla agua con zumo de limón o naranja, para tener un refresco

natural que saciará tus ansias de dulce.

11. Toma todos los días algún alimento que contenga ácidos grasos Omega-3: las nueces,

semillas vegetales o pescado azul.

12 Sudar después de comer: Sustituye tu entrenamiento habitual de después de la comida por

una hora en la piscina y quema 420 calorías, casi las mismas de un Big Mac.

13. El poder de la fruta: El pomelo inhibe el almacenamiento de grasas.

14. Sí a las cebolletas: metabolizan los carbohidratos.

15. Aprende a cocinar: Un estudio reciente demostró que un 67% de hombres adelgazaba con

más facilidad cuando se preparaba su propia comida.

16. Desenchúfate: Pierde unos 3,5 Kg extra al año, apagando la televisión a la hora de la cena.

17. Imprescindible: No comer en la mesa de la oficina. Tómate tu tiempo y mastica bien.

18 Vete a casa corriendo: La hora perfecta para echar una carrera son las 6 de la tarde, cuando

tu temperatura corporal está en lo más alto –tus músculos están más flexibles y reaccionas

más rápidamente. Cuanto más te esfuerces, más subirá tu metabolismo para quemar calorías

durante toda la noche.

19. Alíate con las lentejas: contienen aminoácidos quema-grasas.

20. Aliña tus comidas con aceite de oliva virgen: así te aseguras de que al menos tomas una

cucharada al día.

21. Desayuna copos de avena: Son muy saludables y ayudan a controlar el peso.

22. Vigila la compañía: Si te vas a comer un buen plato de pasta, vigila la salsa con la que lo

acompañarás.

23. Sal de paseo: No quemarás muchas más calorías corriendo un kilómetro que yendo a paso

de tortuga. Desde luego que correr quema más calorías por minuto, pero si quieres

tranquilizar a tu mala conciencia sin empezar a sudar, dar una vueltecita es la solución.

24. Non stop: Tu dieta no termina aquí, continúa trabajándotelo cada día.

40

ANNEX 3 Enquesta amb format electrònic:

41

42

43