POSADA EN VALOR DEL “MELO D’OR D’ONTINYENT” … · fruit, característiques de composició,...

INFORME DEL PROYECTO:

POSADA EN VALOR DEL “MELO D’OR D’ONTINYENT”

Codi: 2019/VALORA/VSC/002

1.- INTRODUCCIÓ.

El "Meló d'Or d'Ontinyent" és un producte únic cultivat a les terres de secà delmunicipi d'Ontinyent situat a la comarca valenciana de la Vall d'Albaida. Aquestsmelons són en veritat excel·lents d'or, com a Ontinyent se'ls anomena, no només pel seucolor groc i forma regular, sinó més aviat pel seu sabor exquisit. Aquesta qualitat és elresultat del seu cultiu en règim de secà, els contrastos de temperatura propis del climade la comarca i el saber fer dels agricultors d'Ontinyent; seleccionant durant segles lesvarietats que cultiven. Aquest tipus de meló es caracteritza per ser un meló groc de carncompacta, dolça i blanca, amb un equilibrat contingut en sucres.

L'excepcionalitat del "Meló d'Or d'Ontinyent", del qual es té constànciadocumentada des de 1424, s'explica en part per la seva puresa. Així, és una varietat queno s'ha hibridat mai amb altres. Segons indiquen estudis previs realitzats a l'Institut deConservació i Millora de l'Agrodiversitat Valenciana (COMAV), és genèticament unavarietat única al món amb més de set segles de cultiu ininterromput en els campsd'Ontinyent. Així, un llibre de multes del segle XIV ja parla del meló d'or. Es parla decom multaven als que furtaven fruits d'aquesta varietat. En segles posteriors esreprodueixen les cites que fan referència a aquest producte agrícola valencià decaracterístiques excepcionals (AMO, 1763; 1800-1804; 1943; 1945; Martínez, 2007).

Així, els estudis realitzats a l'arxiu municipal d'Ontinyent constaten que, el 1793,el botànic Antonio Cavanilles va anotar al seu quadern d'observacions que en aquestmunicipi es produïa aproximadament 270.000 unitats d'aquesta varietat (Cavanilles,1795-1797). Aquest volum de producció indica que amb tota seguretat en aquesta èpocaja es produïa no només per a la seua venda en la comarca sinó també a altres zones ambfins comercials (Bernabeu et al., 2004). El seu incomparable sabor va fer possible queun dels agricultors que ho conreaven, fos proveïdor de la casa reial espanyola. Fins i totel propi Winston Churchill en un discurs de 1940 va afirmar: el soldat imperial(britànic) és tan bo o millor, que els melons d'or (coneguts com Golden Melons en elmercat de Covent Garden a Londres, on es podien adquirir) (Bernabeu et al., 2004).

El cultiu d'aquest meló és de secà i amb tècniques tradicionals. Aquest s'inicia alAbril i els seus fruits es recullen durant Juliol, Agost i Setembre, i poden conservar finsa final de Nadal i fins i tot fins a Pasqua; d'aquí la seva denominació popular valencianade "meló de tot l'any". Els melons d'altres varietats que trobem al mercat solen ser deregadiu, de manera que no aguanten molt de temps a casa, i no reuneixen lescaracterístiques de qualitat del meló que es referència en aquest projecte.

La secció hortofructícola de la Cooperativa d'Ontinyent és l'encarregada de laseva comercialització sota la marca comercial "Meló d'Or", propietat de l'ajuntamentd'Ontinyent. No obstant això, en l'actualitat només produeixen aquest tipus de meló aOntinyent 4 agricultors, 2 d'ells havent-se incorporat a un sistema de produccióecològica. En aquest sentit, es fa necessària una potenciació del cultiu del "Melo d'Ord'Ontinyent" que en el possible es tradueixi en un increment del nombre d'agricultorsque ho produeixin, sota un sistema de cultiu ecològic respectuós amb el medi ambient i

associant a la marca comercial que actualment li dóna prestigi, figures de qualitatreconegudes que contribueixin a la seva diferenciació com un producte de qualitatexcepcional.

2.- OBJECTIUS DEL PROJECTE PLANTEJAT.

En el context descrit abans es va demanar a la Conselleria de Agricultura,Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica la financiaciód’un projecte destinat como be diu el títol d’aquest article a la “ POSADA EN VALORDEL MELO D’OR D’ONTINYENT”. Aquest projecte va ser aprovat (número deresolució 2019/VALORA/VSC/001) i s’ha pogut executar. La “Posada en valor delMeló d’Or d’Ontinyent” planteja una valorització del "Meló d'Or d'Ontinyent" fentd'aquest un producte diferenciat d'alta qualitat i prestigi en el mercat, la qual cosapermeti augmentar la rendibilitat per als agricultors que ho conreen, contribuint a laconsolidació de la seva activitat agrícola a la comarca de la Vall d'Albaida. Peraconseguir aquest objectiu s’han realitzat les següents activitats:

1.- Avaluació i selecció del "Meló d'Or d'Ontinyent".2.- Tipificat del "Meló d'Or d'Ontinyent".3.- Registre del "Meló d'Or d'Ontinyent" com a varietat de conservació.4.- Avaluació i selecció del "Meló d'Or d'Ontinyent" baixa un sistema

d'agricultura ecològica.5.- Desenvolupament d'un Reglament de Qualitat del "Meló d'Or d'Ontinyent".6.- Obtenció de seleccions de "Meló d'Or d'Ontinyent" resilients a plagues i

malalties.

3.- RESULTATS OBTINGUTS.

3.1.- Avaluació y selecció del “Meló d’Or d’Ontinyent”.

S'han avaluat les distintes varietats de "Meló d'Or d'Ontinyent" utilitzades pelsagricultors que cultiven aquest tipus de meló a l'actualitat (taula 1). Aquesta avaluacióha permès en primer lloc quantificar la variabilitat dels materials utilitzats, tenint encompte la procedència de les varietats, i si escau practicar la selecció necessària quepermeti obtenir un producte que li confereixi una més uniforme qualitat visual inutritiva.

Taula 1.- Llista de llauradors i varietats avaluades al projecte.

Llaurador Varietat Procedència Existència de reg Nº de plantesavaluades

Codi utilitzat

Vicent Soler V1 Ontinyent Amb reg localitzat 12 Vicent-V1-RVicent Soler V1 Ontinyent Sense reg 9 Vicent-V1-SRRafael Francés V1 Ontinyent Amb reg localitzat 12 Rafael-V1-RRafael Francés V1 Ontinyent Sense reg 12 Rafael-V1-SRPep Tolsà V1 Ontinyent Sense reg 12 Pep-V1-SRPep Tolsà V3 Ontinyent Sense reg 12 Pep-V3-SRCarlos Valls V1 Ontinyent Sense reg 12 Carlos-V1-SRCarlos Valls V3 Ontinyent Sense reg 12 Carlos-V3-SRCarlos Valls V4.1 Fontanars dels Alforins Sense reg 12 Carlos-V4.1-SRCarlos Valls V4.2 Fontanars dels Alforins Sense reg 12 Carlos-V4.2-SR

De cadascuna de les varietats utilitzades (V1, V3, V4.1 i V4.2) s’han avaluat 12

plantes de las 4 selecciones situades en 4 camps dels 4 agricultors que produeixen en

l’actualitat “Meló d’Or d’Ontinyent” per a la seua comercialització mitjançant la Secció

Hortofrutícola de la Cooperativa d’Ontinyent (figura 1). Només a la combinació Vicent-

V1-SR s’han avaluat 9 plantes. En cada una de les plantes s’han avaluat una sèrie de

característiques o descriptors morfològics, agronòmics y de qualitat o composició.

Aquesta caracterització s’ha dividit en característiques vegetatives, característiques de

fruit, característiques de composició, característiques de llavor i característiques de

conservació post-collita del producte confeccionat.

Figura 1.- Un dels camps de “Meló d’Or d’Ontinyent” inclòs al projecte. Espoden vorer les plantes marcades amb una vara de fusta i una etiqueta de color rosa pera ser avaluades.

3.1.1.- CARACTERÍSTIQUES VEGETATIVES

S’han mesurat un total de 28 característiques vegetatives desglossades en la taula2. A cadascuna de les característiques se li associava un codi o nivell, o una mesuradepenent del cas. Aquestes característiques foren mesurades a nivell de camp (figura 2).

Figura 2.- Camp amb plantes que estan sent avaluades i es pot observar lesvores del camp sense plantes que han sigut menjades pels conills.

Taula 2.- Característiques vegetatives avaluades.

CARACTERÍSTICACODIFICACIÓ O UNITAT DE

MESURA1.- Intensitat de creixement de la planta (abans de floració). 3:baix;5:mig; 7:alt

2.- Intensitat de creixement de la planta (després de floració). 3:baix;5:mig; 7:alt

3.- Hàbit de creixement (avaluat al principi de floració).

1:compacte (entrenusos entre 0,5 i 2,5 cm); 2:nan (entrenusos entre 4 i 6 cm); 3:determinat (es determinen a flor les tiges); 4:indeterminat (no es determinen les tiges ); 5:multilateral

4.- Nombre de nusos fins al primer circell. Numero

5.- Longitud del entrenús (mesurat en entrenús 10-15 tija principal).

1:molt curt (aprox. 1 cm); 2:curt (aprox. 5 cm); 3:curt-intermedi (aprox. 5 cm en planta jove i després augmenta); 4:intermedi (aprox. 10 cm); 5:llarg (aprox. 15 cm).

6.- Nombre de nusos fins al primer fruit. Numero

7- Gruix de la tija principal entre el nus 10 i 11. mm

8.- Forma del full (full expandida de meitat tija principal). 1:sencera; 2:trilobulada; 3:pentalobulada; 4:palmat lobulada 3; 5:palmat lobulada 5).

9.- Forma dels lòbuls. 3:suaus; 5:intermedis; 7:profunds

10.- Color de la fulla. 1:verd clar; 2:verd; 3:verd fosc

11.- Brillantor del full. 3:brillant; 5:intermèdia; 7:mat

12.- Prominència de la vena del full. 0:absent; 1:present

13.- Pigmentació de la vena. 0:absent; 1:present

14.- Ràtio longitud / amplada de la fulla. cm

15.- Longitud del pecíol de la fulla. 3:curt (aprox. 3 cm); 5:mig (aprox. 10 cm); 7:llarg (aprox. 15 cm)

16.- Posició del pecíol de la fulla. 1:erecte; 2:semierecte; 3:horitzontal

17.- Circells del full. 1:curts; 2:mitjans; 3:llargs

18.- Persistència de les fulles. (80% de fruits madurs). 3:baixa; 5:moderada; 7:alta

19.- Tipus sexual. (Tija principal amb primer fruit quallat).

1:monoic masculina i femenina; 2:andromonoico masculí / femení i masculí; 3:ginoico femení; 4:esterilitat masculina; 5:esterilitat femenina

20.- Esterilitat masculina. 0:sense pol·len en flors masculines o hermafrodites; 1:pol·len en flors masculines o hermafrodites

21.- Ràtio de flores femenines/masculines. 1:solo femenines; 2:predominan femenines; 3:igual; 4:predominan masculines; 5:sólo masculines

22.- Precocitat de floració masculina. 3:primerenca; 5:intermèdia; 7:tardana

23.- Precocitat de floració femenina . 3:primerenca; 5:intermèdia; 7:tardana

24.- Longitud del peduncle de la flor. cm

25.- Longitud del pètal. cm

26.- Amplada del pètal. cm

27.- Color de la flor. 1:blanc groguenc; 2:groc crema; 3:groc; 4:groc fosc; 5:taronja; 6:verd

28.- Mida del sèpal. 1:petit; 2:tipus full

A nivell de planta, totes les varietats avaluades han presentat plantes compactesamb una intensitat de creixement entre baix i mig, tant abans como després de lafloració, hàbit de creixement determinat i forma de la fulla sencera pentalobulada(figura 3, 4 i 5). Totes les varietats presenten fulles de color ver mig mate, vena noprominent i sense pigmentació antociànica. Totes les varietats avaluades sonandromonoiques, sense esterilitat masculina, amb una predomini de flors masculines iaquestes sempre apareixen abans que les femenines. Les flors son grogues y de sèpalsmolt reduïts.

Figura 3.- Grup de plantes joves de “Meló d’Or d’Ontinyent”.

Figura 4.- Planta de “Meló d’Or d’Ontinyent” adulta amb dos fruits ben formatsen procés de maduració.

Figura 5.- Tiges de planta de “Meló d’Or d’Ontinyent” amb una florhermafrodita quallant i una flor masculina oberta.

En els caràcters avaluats quantitatius s’ha detectat variació, però en cap cas esdestaca una varietat respecte de les altres. Es el cas de el nombre de nusos fins el primercircell i fins el primer fruit (gràfic 1), longitud del pecíol de la fulla i longitud del circellde la fulla (gràfic 3) i longitud del peduncle de la flor, longitud del pètal i amplària delpètal (gràfic 4). Aquesta variació creguem que es deguda sobre tot més al efecte dellaurador que al de varietat. Així la varietat V1 presenta el major valor de nombre denusos fins el primer circell i a altres camps presenta els valors mes reduïts. A més amés, hi ha caràcters com la longitud i amplària de la fulla, i el gruix de la tija que hansigut molt pareguts entre les distintes varietats i entre una mateixa varietat cultivada acamps diferents (gràfic 2 i 3). Açò, ja pareix indicar que no hi ha diferencies entre lesvarietats assajades i comparteixen un origen comú. Esta situació es diferent a la variacióoriginada pels llauradors en altres països on també la selecció practicada per ells haoriginat un gran nombre de varietats diferents per a distints tipus de característiques(NarouiRad et al., 2017). Per altra banda no s’ha observat un efecte positiu en quan agrandària de la fulla como a resultat d’efectuar regs d’auxili (Rafael-V1-R i Vicent-V1-R).

Gràfic 1.- Comparativa entre varietats per al nombre de nusos al primer circell inusos al primer fruit en les varietats avaluades.

Gràfic 2.- Comparativa entre varietats per a longitud de fulla, amplària de fulla iratio entre ambdues.

RAFAEL-V1-R RAFAEL-V1-SR VICENT-V1-R VICENT-V1-SR PEP-V1-SR PEP-V3-SR CARLOS-V1-SR CARLOS-V3-SR CARLOS-V4.1-SR CARLOS-V4.2-SR

3,9 4,3 4,65,1

4,1

6,3

4,25,0

5,8 6,16,78

6,00

2,922,33

5,735,00

3,002,43

3,50 3,17

Nombre de nusos fins al primer circell Nombre de nusos fins al primer fruit


8,50 8,07

9,67 9,63 9,8410,88 10,76 10,86 11,06

11,5412,11

11,48

13,88 13,9814,88

15,5814,84 15,16

16,25 16,19

0,70 0,70 0,70 0,69 0,67 0,70 0,73 0,72 0,68 0,71

Longitud Amplaria L/A


4,50 4,42

5,75 5,674,75

5,424,20 4,57 4,67 4,83

8,77,5

11,7

8,3

14,6

16,1

12,0

13,714,6

13,713,512,4 12,1

13,913,2

17,6

14,0

15,416,3

14,6

Gruix de la tija principal (mm) Longitud del pecíol de la fulla (cm) Circells del full

Gràfic 3.- Comparativa entre varietats per al gruix de la tija, longitud del pecíolde la fulla i longitud del circell.

Gràfic 4.- Comparativa entre varietats per a la longitud del peduncle de la flor,longitud i amplària del pètal.


1,417 1,371

1,209

0,843

1,3821,300

2,150

0,8330,773

0,940

1,4081,286 1,209

1,000

1,5551,409

1,550

1,283 1,1911,080

0,925 0,557 0,945 0,900 0,909 0,955 0,850 0,533 0,673 0,620

Longitud del peduncle de la flor (cm) Longitud del pètal (cm) Amplada del pètal (cm)

3.1.2.- CARACTERÍSTIQUES DE FRUIT

S’han mesurat un total de 34 característiques de fruit desglossades en la taula 3.

A cadascuna de les característiques se li associava un codi o nivell, o una mesura

depenent del cas. Aquestes característiques foren avaluades al laboratori de l’Institut de

Conservació i Millora de l’Agrodiversitat Valenciana (COMAV) de la Universitat

Politècnica de València (UPV).

Taula 3.- Característiques de fruit avaluades.CARACTERÍSTICA CODIFICACIÓ O UNITAT DE MESURA

1.- Forma del fruit. 1:globular; 2:aplastat; 3:oblong; 4:el·líptic; 5:piriforme; 6:ovat; 7:acorn; 8:elongat; 9:escalop

2.- Grandària del fruit.

1:molt xicotet (<100 g); 2:molt xicotet a xicotet (aprox. 200 g); 3:xicotet (aprox. 450 g); 4:xicotet a intermig (aprox. 800 g); 5:intermig (aprox. 1200 g); 6:intermig a gran (aprox. 1600 g); 7:gran (aprox. 2000 g); 8:gran a molt gran (aprox. 2600 g); 9:molt gran (>3000 g).

3.- Ràtio longitud/amplària del fruit. cm

4.- Variabilitat en la grandària del fruit. (pes més desviació estàndard)

5.- Temps de maduració. 1:primerenc (<70 dies); 2:intermèdia (70-90 dies), 3:tardío (91-110 dies); 4:molt tardà (>110 dies)

6.- Producció per planta. Kg

7.- Segon cicle de producció. 0:absent; 1:present

8.- Color predominant del fruit. 1:blanc; 2:groc clar; 3:crema; 4:verd pàl·lid; 5:verd; 6:verd fosc; 7:verd negrenc; 8:taronja; 9:marró; 10:gris; 11: groc or

9.- Color secundari del fruit. 1:blanc; 2:groc clar; 3:crema; 4:verd pàl·lid; 5:verd; 6:verd fosc; 7:verd negrenc; 8:taronja; 9:marró; 10:gris; 11: groc or

10.- Brillantor pell del fruit. 3:brillant; 5:intermedi; 7:mate

11.- Patró secundari de color. 0:sense color secundari; 1:spots <0.5 cm; 2:spots >0.5 cm; 3:estriat; 4:estriat curt; 5:estriat llarg

12.- Superfície del fruit.1:suau; 2:granillosa; 3:finament arrugat; 4:profundament arrugat; 5:poc ondulat; 6:averrugat; 7:molt arrugat; 8:lleugeramente escriturat; 9:fortament escriturat; 10:amb sutures

13.- Distribució del escriturat. 3:parcialment; 5:intermedi; 7:tot el fruit

14.- Intensitat del escriturat. 3:superficial; 5:intermedi; 7:pronunciat

15.- Acostellat del fruit. 3:superficial; 5:intermedi; 7:profund

16.- Aparença del terminal de floració 1:fosc; 2:intermedi; 3:clar

17.- Grandària de la cicatriu del terminal de floració.

3:xicotet; 5:intermedi; 7:gran

18.- Forma del terminal de floració. 1:indentat; 2:aplanat; 3:redó; 4:apuntat

19.- Separació del peduncle del fruit. 3:fàcil; 5:intermedi; 7:difícil

20.- Esquerdat del fruit. 1:superficial (<1 mm); 2:intermedi (1-3 mm); 3:profund (>3 mm).

21.- Freqüència de esquerdat. 3:baixa; 3:intermedia: 7:alta

22.- Capacitat d’emmagatzematge. 1:baixa (aprox. 1 setmana); 2:intermèdia (aprox. 1 mes); 3:alta (aprox. 3 mesos).

23.- Duresa de la pell. (duròmetre). 3:bla; 5:intermedi; 7:dur

24.- Duresa de la carn. (duròmetre). 3:bla; 5:intermedi; 7:dur

25.- Color de la carn. 1:blanc; 2:groc; 3:crema; 4:verd pàl·lid; 5:verd; 6:taronja pàl·lid; 7:taronja; 8:salmó

26.- Intensitat color de la carn. 3:baixa; 5:intermèdia; 7:fosca

27.- Textura carn. 1:suau ferma; 2:granillosa ferma; 3:blana esponjosa; 4:carnosa; 5:fibrosa gelatinosa; 6:fibrosa seca

28.- Separació de la llavor i placenta de la carn.

3:fàcil; 5:intermèdia; 7:difícil

29.- Espessor de la carn. mm

30.- Nº de placentes. Nombre

31.- Cavitat buida. 3:marginal; 5:intermèdia; 7:gran

32.- Aroma extern (terminal de floració). 0:absent; 1:present

33.- Aroma interno. 0:absent; 1:present

34.- Quantitat de placenta. 1:baixa (<10 vol.%); 2:intermèdia (10–25 vol.%); 3:alta (>25 vol.%)

Figura 6.- Fruits immadurs de “Meló d’Or d’Ontinyent”.

Figura 7.- Fruit de “Meló d’Or d’Ontinyent” amb el característic color groc or.

Figura 8.- Fruits madurs per a avaluar al laboratori del COMAV.

Figura 9.- Fruits etiquetats per a ser avaluats.

A nivell de fruit, totes les varietats avaluades han presentat una forma el·líptica,el típic color groc or, mate, sense color secundari, amb un acostellat molt suau, i amb lapresencia de infreqüents suaus escriturats a la zona de la flor (figura 6, 7, 8 i 9). De lamateixa manera que en les característiques vegetatives, s’ha observat variació per aalguns caràcters como la longitud i amplària de la fulla deguda al efecte de llaurador(gràfic 5). Així, si observem el ràtio entre aquestes mesures es molt uniforme entre lesdistintes varietats, encara que sent cultivades per distints llauradors. No obstant, sís’observa una disminució del tractament Rafael-V1-R a Rafael-V1-SR, així com deltractament Vicent-V1-R a Vicent-V1-SR tant en la longitud del fruit com en laamplària. Açò corrobora els resultats obtinguts per altres grups de treball (Simsek iComlekcioglu, 2011; Ibrahim, 2012). En el cas del grandària de la cicatriu pistil·lar lavariació observada no es tan uniforme amb el tipus de varietat (gràfic 6).


20,79

17,4318,68

17,23

22,3821,50

19,00

15,79

19,06 18,98

14,22

12,54 12,94

11,02

13,97

16,53

12,50 12,31

14,48 13,95

1,47 1,40 1,46 1,56 1,62 1,31 1,52 1,30 1,32 1,37

Longitud Amplaria L/A

Gràfic 5.- Comparativa entre varietats per a la longitud del fruit, amplària delfruit i ràtio entre ambdues.


6,255,33 5,67

7,56

5,92 6,08

5,005,71

4,83

6,75

Gràfic 6.- Comparativa entre varietats per al grandària de la cicatriu del terminalde floració (mm).

Per a les demés característiques quantitatives avaluades como les componentsdel color L, a i b de la pell del fruit, de la carn, la duresa de la carn, espessor de la carn iespessor de la pell (gràfics 7, 8 i 9) la variació observada ha sigut molt baixa,confirmant-se que totes les varietats avaluades son molt paregudes i tenen probablementun origen comú. Tampoc s’ha observat diferencies clares de grandària de fruit en lesvarietats en que s’han aplicat regs d’auxili (Rafael-V1-R i Vicent-V1-R). Lesdiferencies han sigut més importants al considerar llauradors diferents.


70,30 69,3267,03 68,96 66,94

70,25 71,9668,04 68,25 68,58

3,66 3,43 3,37 3,738,81

4,931,15

3,62 5,32 5,18

36,4632,64

37,45 39,44 37,5240,65

38,35 38,48 39,02 37,65

L a b

Gràfic 7.- Comparativa entre varietats per a les components del color de la pelldel fruit L, a i b.


52,75

42,85

48,0451,01

52,81

38,18

43,60

38,31

54,43

50,15

4,25 3,55 3,60 3,25 3,85 4,33 3,30 3,73 3,87 3,88

5,33 5,17 4,50 4,78 5,67 5,50 5,00 5,43 5,83 5,17

Duresa de la carn Espesor de la carn (mm) Espesor de la pell (mm)

Gràfic 8.- Comparativa entre varietats per a la duresa de la carn, espessor de lacarn i espessor de la pell.


56,4854,24

58,7662,63 62,88

60,38

65,97

55,45

47,18

59,28

-1,78 -1,41-3,91

-1,75 -2,08 -1,68 -1,99 -2,21 -2,58 -1,97

8,39 8,4911,37 11,66 10,04 9,77 9,46 9,39 8,14 9,11

L a b

Gràfic 9.- Comparativa entre varietats per a les components del color de la pelldel fruit L, a i b.

3.1.3.- CARACTERÍSTIQUES DE COMPOSICIÓ

S’han avaluat un total de 9 paràmetres de composició del “Meló d’Ord’Ontinyent” desglossades a la taula 4.

Taula 4.- Característiques de composició avaluades.

CARACTERÍSTICA CODIFICACIÓ O UNITAT DE MESURA1.- Matèria seca %

2.- Sòlids solubles ºBrix

3.- Acidesa % àcid cítric

4.- pH Unitats de pH

5.- Àcid cítric g/litre de suc

6.- Àcid màlic g/litre de suc

7.- Fructosa g/litre de suc

8.- Glucosa g/litre de suc

9.- Sacarosa g/litre de suc

Totes les varietats avaluades han mostrat molt poca variació per al percentatgeen matèria seca, º Brix i àcid màlic (gràfic 10 i 11). Especialment pareguts han sigut elsvalors corresponents a l’acidesa, el pH i el contingut en àcid màlic. Cal destacar elnivell de º Brix obtingut (de 10 a 13). Tenint en compte que normalment el contingutmínim que es demana a un meló comercial es de 9 a 10, el “Meló d’Or d’Ontinyent” teuns nivells d’aquest paràmetre molt interesants.

Si analitzem la composició de sucres del “Meló d’Or d’Ontinyent” es potobservar com el menys variable es el contingut en fructosa (9,20 a 15,55 g/litre de suc)amb un coeficient de variació de 14,8 %, li segueix el contingut en glucosa (10,17 a18,75 g/litre de suc) y un coeficient de variació de 15,5 % (gràfic 12). Finalment destacael contingut en sacarosa, molt més alt que el dels altres dos sucres (49,72 a 105,97g/litre de suc) i un coeficient de quasi el 18 %. Aquest nivells, son més elevats que elsque presenten melons de qualitat como el ‘Pell de Sapo’ i el ‘Tendral’ en algunespublicacions (Albuquerque et al., 2006). (En qualsevol cas, el més destacable dels

resultats descrits es el elevat contingut en sucres, es a dir dolçor del “Meló d’Ord’Ontinyent”.


11,93

9,83

10,88

8,699,31

8,17

11,14

9,36

11,93 11,97

10,28 10,59 10,29 9,97

11,69

12,96

11,8511,35

12,4112,05

0,15 0,14 0,17 0,14 0,15 0,14 0,17 0,18 0,15 0,13

5,54 5,60 5,69 5,91 6,08 6,145,78 5,55

5,99 6,09

MATERIA SECA (%) ºBrix Acidesa pH

Gràfic 10.- Comparativa entre varietats per al contingut en matèria seca, ºBrix,acidesa i pH.

5,40 5,62

4,825,27

3,37

4,985,36

6,546,03

5,14

0,37 0,42 0,42 0,610,37

0,61 0,42 0,46 0,46 0,59

Àcid cítric (g/litre) Àcid màlic (g/litre)

Gràfic 11.- Comparativa entre varietats per al contingut en àcid cítric i àcid

màlic.

9,40 12,00 11,66 10,95 11,25 15,55 11,36 9,20 9,55 12,2910,17 12,82 13,33 13,22 12,71

18,7513,43 11,30 11,85 12,76

81,6377,15 75,71

83,83

49,72

85,76

62,78

87,4292,10

105,97

FRUCTOSA (g/litre) GLUCOSA (g/litre) SACAROSA (g/litre)

Gràfic 12.- Comparativa entre varietats per al contingut en fructosa, glucosa isacarosa.

3.1.4.- CARACTERÍSTIQUES DE CONSERVACIÓ POSTCOLLITA DELPRODUCTE CONFECCIONAT

S’ha avaluat la capacitat de conservació postcollita de daus de carn de “Melód’Or d’Ontinyent”. Per a fer açò s’ha utilitzat un conjunt de 6 paràmetres de qualitat(taula 5)

Taula 5.- Paràmetres de qualitat avaluats en daus de “Meló d’Or d’Ontinyent”

CARACTERÍSTICACODIFICACIÓ O UNITAT DE

MESURA1.- Pes d’un conjunt de 10 cubs de cada material. Gr.2.- Duresa de la carn. Duròmetre

3.- Color de la carn. L, a, b4.- Sòlids solubles ºBrix

5.- Acidesa % àcid cítric

6.- pH Unitats de pH

L’avaluació del paràmetres citats ens ha permès determinar que el “Meló d’Ord’Ontinyent” mostra un bon comportament en postcollita per a la comercialització dedaus de carn (gràfics 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20 i 21). En aquest sentit, tant la duresacomo el pes dels daus es manté prou estable durant els 3 dies posteriors a la confecciódels daus. Així mateix, les variacions dels valors de pH obtingudes (entre 0,2 i 0,5unitats) son molt xicotetes indicant una bona conservació del producte. Faria falta fermés experiments amb daus envasats amb una atmosfera controlada, per aconseguir unamajor estabilitat dels paràmetres estudiats. En qualsevol cas es un tipus decomercialització que pot ser molt interesant per als llauradors.

INICIAL 3 DÍAS 5 DÍAS 10 DÍAS

161,0 162,7168,5

162,8

68,561,6

44,3

Pes d’un conjunt de 10 cubs de cada material Duresa de la carn.


11,010,3

9,4

0,2 0,2 0,2

5,6 5,86,2

ºBrix Acidesa pH

Gràfic 14.- Evolució dels paràmetres de qualitat en Rafael-V1-R.


156,7 158,3166,9

159,6

44,5 40,834,1



10,4

9,6

8,0

0,1 0,2 0,2

5,66,1 6,3

ºBrix Acidesa pH

Gràfic 15.- Evolució dels paràmetres de qualitat en Rafael-V1-SR.


184,3179,0

172,3

70,3

57,2

45,1



11,5

10,3

9,2

0,2 0,2 0,3

5,86,3 6,6

ºBrix Acidesa pH

Gràfic 16.- Evolució dels paràmetres de qualitat en Vicent-V1-R.


176,7 172,7167,0

63,453,4

45,4



10,19,4

8,9

0,1 0,2 0,2

5,8 6,06,3

ºBrix Acidesa pH

Gràfic 17.- Evolució dels paràmetres de qualitat en Vicent-V1-SR.


186,3 183,7 181,0

57,2

43,3 40,0



12,6

11,410,8

0,1 0,1 0,2

6,3 6,3 6,6

ºBrix Acidesa pH

Gràfic 18.- Evolució dels paràmetres de qualitat en Pep-V1-SR.


106,3101,0

98,0

39,5

30,1

20,1



11,210,6

9,5

0,1 0,2 0,2

6,4 6,66,9

ºBrix Acidesa pH

Gràfic 19.- Evolució dels paràmetres de qualitat en Pep-V3-SR


106,3101,0

98,0

39,5

30,1

20,1



11,210,6

9,5

0,1 0,2 0,2

6,4 6,66,9

ºBrix Acidesa pH

Gràfic 20.- Evolució dels paràmetres de qualitat en Carlos-V4.1-SR


199,0 196,3 193,7 193,2

58,766,8

60,0

22,7



14,9

11,4 11,1

0,1 0,2 0,2

6,25,5

6,3

ºBrix Acidesa pH

Gràfic 21.- Evolució dels paràmetres de qualitat en Carlos-V4.2-SR

3.2.- Tipificat del "Meló d'Or d'Ontinyent".

A partir dels resultats de caracterització obtinguts en el punt 3.1 amb lesseleccions massals del "Meló d'Or d'Ontinyent", s’ha realitzat el tipificat d'aquest tipusde meló. És a dir, s’han establert les característiques morfològiques, agronòmiques i dequalitat que el defineixen de forma diferencial.

A nivell de planta, i de manera general, el “Meló d’Or d’Ontinyent” escaracteritza per presentar plantes compactes amb una intensitat de creixement entre baixi mig, Així les plantes presenten tiges que amb una longitud entre 2 i 3 metres esdeterminen a flor. La planta, llavors, rebrota de forma lateral creant-se noves tiges quetornen a determinar-se a flor. Es van formant així unes mates de meló molt compactes ide grandària definit. Aquesta morfologia de mata es tradueix també amb una longitud deentrenús entre 5 y 7 cm (curts a mig, segons el descriptor), un nombre de nusos fins elprimer tendral entre 4 y 6, i un nombre nusos a primer fruit entre 2 i 7. En quant a lafulla, presenta una morfologia típica del meló. Es pentalobulada, però cap destacar que

els lòbuls son molt suaus en les primeres fulles i s’accentuen més conforme la planta vacreixent. Aquestes fulles, de color verd intens, amb vena no prominent i sensepigmentació, presenten una longitud entre 8 i 12 cm, in una amplària entre 11 i 16. Esde considerar la conservació del ràtio entre aquests dos característiques sempre moltpropera a 0,7 en totes les varietats estudiades. Aquestes fulles presenten pecíols erectesde entre 8 i 16 cm, i amb tendrils de entre 12 i quasi 18 cm. La planta de meló d’Or escaracteritza per ser andromonoica, amb predomini de flors masculines (mésprimerenques) sobre les flors hermafrodites (més tardanes). Els dos tipus de florpresenten pètals de color groc i les masculines present peduncle de longitud variable(0,8 – 1,4 cm) amb una longitud de pètal entre 1 i 1,5 cm i una amplària entre 0,5 i quasi1 cm, presentant sèpals de grandària molt reduït.

A nivell de fruit el “Meló d’Or d’Ontinyent” es caracteritza de forma conegudapel la seua forma el·líptica i el seu color groc or. Son fruits de color mate, sense colorsecundari, amb un acostellat molt suau, i amb la presencia de forma variable de suausescriturats a la zona de la flor, la majoria de voltes inexistents. Aquests melons tenenuna longitud entre 17 i 22 cm i una amplària entre 11 i 16 cm. El seu pes mig oscil·laentre 1,2 i 2,5 kg i es un meló tardà en presentar un període des de el trasplant a collitade al voltant de 110 dies. Internament, el Meló d’Or destaca per la seua carn blanca, detextura suau però ferma i l’existència de 3 placentes amb llavor que deixen una cavitatla majoria de les voltes residual. Es a dir, es un meló molt ple que presenta un espessorde carn considerable de entre 3,55 i 4,3 cm. Una característica molt remarcable es laseua conservació en òptimes condicions durant més de 3 mesos.

En quant a les seues característiques de composició es destacable l’elevatcontingut en matèria seca entre un 8,17 i 11,97, o el que es el mateix un contingut enaigua entre el 88,03 i el 91,83. Presenta una acidesa entre un 0,13 i 0,18 %. Esta acidesaobeeix sobre tot al seu contingut en àcid cítric (3,37 a 6,54 g/litre de suc) més que alcontingut en àcid màlic (0,37 a 0,61 g/litre de suc). Però per la característica que ressaltade forma més clara el Meló d’Or d’Ontinyent es para la seua dolçor mesurada en aquesttreball a partir del contingut en sòlids solubles (ºBrix entre 10 i 13, i en alguns casos demes de 15). Es a dir, es un meló amb un important contingut en sucres, especialment ensacarosa.

3.3.- Registre del "Meló d'Or d'Ontinyent" com a varietat de conservació.

Tenint en compte les peculiars i excepcionals característiques del "Meló d'ord'Ontinyent", el baix nombre d'agricultors que el conreen i el caràcter restringit de lazona on es cultiva (municipi d'Ontinyent) s’ha considerat molt adequat des del punt deconservació de la biodiversitat agrícola Valenciana procedir a la sol·licitud de registrede la varietat tipificada de "Meló d'Or d'Ontinyent" com a varietat de conservació.

L’anàlisi de les dades generades en la caracterització de les varietats de melód’Or d’Ontinyent ha determinat que aquest tipus de meló constitueix un cas de varietatpoblació de meló tradicional. La realització de la seua tipificació a la activitat o objectiu3.2 del present projecte s’ha utilitzat per preparar els distints documents necessaris peral registre del Meló d’Or d’Ontinyent com a varietat de conservació. Per una part s’haemplenat el FORM.TECNICO MELON_tcm30-133084 del Ministerio de AgriculturaPesca y Alimentación. Aquest formulari s’ha preparat amb els descriptors de la “Union

for the Protection of New Varieties of Plants” (UPOV) que caracteritzen la varietat demeló en concret (figura 10).

Figura 10.- Formulari tècnic de meló per al registre del “Meló d’Or

d’Ontinyent” com a varietat de conservació.

A aquest formulari s’acompanyarà un informe tècnic sobre les característiquesmorfològiques, agronòmiques i de composició del “Meló d’Or d’Ontinyent”, similar alpunt 3.1 i 3.2 d’aquest article, així com un informe que acrediti la base del caràctercentenari d’aquest meló i de les circumstàncies actuals del seu cultiu; justificant lanecessitat d'inscriure'l com una varietat de conservació. En aquest sentit, l'àreageogràfica de cultiu de la varietat més adequada es definirà d'acord amb els agricultorsdes d'un punt de vista d'assegurar que s'obté un meló amb les característiques típiquesdel "meló d'or d'Ontinyent", la seva conservació, així com determinar quina entitat ésmés apropiada per a ser establerta com a responsable de la seva conservació.

La realització d'aquesta activitat de registre, a més de contribuir a la conservaciódel "Meló d'or d'Ontinyent", permetrà salvaguardar els drets dels agricultors pel que fa ala seva sobirania sobre el material que creixen. Aquesta activitat serà realitzada pelpersonal de la UPV participant al present projecte i mitjançant la presentació de lasol·licitud d'inscripció com a varietat de conservació, així com els documents segons lanormativa, a la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic iDesenvolupament Rural.

3.4.- Avaluació i selecció del "Meló d'Or d'Ontinyent" baixa un sistemad'agricultura ecològica.

S’ha procedit a l'avaluació de les diverses seleccions massals de "Meló d'ord'Ontinyent" cultivades pels agricultors (V1, V3, V4.1 i V4.2) sota un sistema de cultiuecològic. Això s’ha realitzat en els camps d'un dels 4 agricultors d'Ontinyent utilitzantun sistema d'agricultura ecològica (D. Carlos Valls Olcina). En aquest sentit, s’hancultivat 12 plantes de cadascuna de les 4 seleccions massals citades. Aquestes planteshan sigut avaluades pels caràcters relacionats o descriptors com ja s’ha vist al punt 1. Amés, també s’han avaluat per a les característiques que apareixen a la taula 6.

Taula 6.- Característiques avaluades de les varietats V1, V3, V4.1 i V4.2 deMeló d’Or d’Ontinyent en sistema de cultiu ecològic.

Característica Codi d’avaluació

Presència de necrosi apical 1, absent3, baix: menys del 5% de fruits afectats5, intermedi: entre 5% i 20%7, greu; més del 20%).

Presència i incidència de plagues en el fullatge1, molt escàs3, escàs5, intermedi7, greu9, molt sever

Presència i incidència de plagues en els fruits1, absent3, baixa: menys del 5% dels fruits afectats5, intermèdia: entre 5% i 20%7, greu: més del 20%).

Presència i incidència de malalties en el fullatge1, molt escàs3, escàs5, intermedi7, greu9, molt sever).

Presència i incidència de malalties en els fruits1, absent3, baix; menys del 5% dels fruits afectats5, intermedi; entre el 5% i 20%7, greu; més del 20%).

L'avaluació d'aquestes característiques ha permès determinar que les quatrevarietats presenten una incidència baixa de mosca blanca en quant al fullatge. En quantals fruits s’ha detectat la presència de danys originats per conills de forma important. Defet al camp on s’ha realitzat l’avaluació s’ha perdut quasi un 20% dels mates de melóper atacs de conills des de el principi del cultiu (figura 2). També s’ha detectat danys alsfruits per efecte d’alimentació d’aus locals. No s’ha detectat incidència de necrosisapical de fruits en cap de les 4 varietats avaluades.

Al apartat de malalties cap destacar la incidència de malalties fúngiques comol’oïdi de forma generalitzada sobre tot cap a la fi del cultiu (figura 11). No obstant elmés remarcable ha sigut la detecció de símptomes de mosaics en el fulles més joves desde el principi del cultiu (figura 12). Açò ha coincidit amb l’aparició de un tacat prouimportant als fruits en el moment de la seua recol·lecció (figura 13).

Figura 11.- Fulles de “Meló d’Or d’Ontinyent” amb atac d’oïdi.

Figura 12.- Fulles de “Meló d’Or d’Ontinyent” amb mosaics i deformacions.

Figura 13.- Fruit de “Meló d’Or d’Ontinyent” amb tacat de la pell.

Amb motiu de poder obtindré informació sobre el agent causant dels mosaics enfulla així com del tacat en fruit madur es va procedir a la anàlisis de totes les plantesavaluades baix sistema de cultiu ecològic amb anticossos específics de 6 virosis queocasionen malalties d’importància al cultiu de meló (taula 7 i gràfic 22). Aquests virushan sigut el virus de les taques necròtiques del meló (Melon necrotic spot virus,MNSV), el virus del mosaic de la carabassa (Squash mosaic virus, SqMV), el virus delmosaic groc de la carabasseta (Zucchini mosaic virus, ZYMV), el virus del mosaic delmeló d’Alger (Watermelon mosaic virus, WMV) i el virus del mosaic del pepino(Cucumber mosaic virus, CMV). Aquests mosaics en fulla i decoloracions als fruitstambé foren detectats als altres 3 camps de meló. Amb posterioritat i amb motiu

d’obtindre més informació sobre la possible implicació d’aquestes virosis en elssímptomes detectats es varen analitzar les plantes avaluades als camps dels altres 3llauradors implicats en aquest projecte.

Taula 7.- Incidència de les 6 virosis analitzades en les quatre varietats

avaluades.

Llaurador Varietat Nº

plantes

MNSV SqMV ZYMV WMV CMV

Plantes

infectades%

InfeccióPlantes

infectades%

InfeccióPlantes

infectades%

InfeccióPlantes

infectades%

InfeccióPlantes

infectades%

Infecció

RAFAELRAFAEL V1 R 12 0 0% 0 0% 0 0% 12 100% 1 8%

RAFAEL V1 SR 12 0 0% 0 0% 0 0% 10 83% 1 8%

VICENTVICENT V1 R 12 7 58% 0/12 0% 0 0% 7 58% 3 25%

VICENT V1 SR 9 1 11% 0 0% 0 0% 4 44% 5 56%

PEPPEP V1 SR 12 0 0/% 0 0% 3 25% 3 25% 3 25%

PEPE V3 SR 12 0 0% 0 0% 6 50% 12 100% 8 67%

CARLOS

CARLOS V1 SR 9 0 0% 0 0% 0 0% 1 11% 0 0%

CARLOS V3 SR 8 0 0% 0 0% 0 0% 6 67% 0 0%

CARLOS V4.1 SR 11 0 0% 0 0% 2 18% 6 55% 0 0%

CARLOS V4.2 SR 12 0 0% 0 0% 3 25% 3 25% 0 0%

RAFAEL 1 R RAFAEL 1 SR VICENT V1 R VICENT V1 SR PEPE 1 PEPE 3 CARLOS 1 CARLOS 3 CARLOS 4.1 CARLOS 4.2

100%

83%

58%

44%

25%

100%

11%

67%

55%

25%

8% 8%

25%

56%

25%

67%

0,58

0,11 0,25

0,5

0,180,25

SqMV ZYMV WMV CMV

Gràfic 22.- Percentatge d’incidència de les 6 virosis analitzades en les 4

varietats avaluades.

L’anàlisi de les dades obtingudes d’incidència de virosis deixen vorer que alscamps de cultiu del Meló d’Or d’Ontinyent es produeix una incidència molt importantdel virus del mosaic del meló d’Alger o WMV (taula 6 i gràfic 14). De fet es la virosisque ha presentat la incidència més elevada en totes les varietats avaluades. Aquestaelevada incidència s’ha traduït en un percentatge de plantes infectades per WMV queoscil·la depenent de la varietat i camp considerat entre el 11% y el 100%. Només en uncamp (VICENT-V1-SR) la incidència del CMV (56%) va ser major que la del WMV(44%). Aquestes dades pareixen indicar que el tacat observat als fruits de meló podenestar causats per la incidència de virosis, especialment de la causada pel WMV. Enaquest sentit serà molt important en les properes campanyes fer un esforç important en

el control de plagues com els àfids (Aphis gossyppi i Myzus persicae) transmissorsd’aquesta malaltia. Es especialment important controlar aquests vectors transmissor enles primeres fases del cultiu de Maig a Juny quan les plantes son més joves. Per altrabanda, pot ser molt interesant començar un pla de millora de la resistència a aquestesmalalties introduint resistència provinent d’altres materials (Pitrat i Lecop, 1980; 1984;Gray et al., 1986).

Tenint en compte els resultats obtinguts al cultivar totes les varietats de melódels llauradors en sistema de cultiu ecològic, es pot dir que no hi ha cap de les varietatsque ressalte de forma clara per presentar tolerància a ninguna de les malaltiesdetectades. De fet totes presenten una elevada incidència del WMV. En aquest sentits’han seleccionat les plantes de les varietats V1, V3, V4.1 i V4.2 amb major continguten sòlids solubles. D’aquestes plantes seleccionades s’ha obtingut llavord’autofecundació. Aquesta llavor s'utilitzarà per a l'avaluació i selecció en fasesposteriors del projecte.

3.5.- Desenvolupament d'un Reglament de Qualitat del "Melo d'Ord'Ontinyent".

Per tal de contribuir a la valorització del "Meló d'or d'Ontinyent" s’hadesenvolupat un Reglament de Qualitat del “Meló d’Or d’Ontinyent” (RQMO) amb lafinalitat de poder optar i obtenir posteriorment el segell de qualitat CV de la GeneralitatValenciana per a aquest tipus de meló. En aquest sentit, és important destacar que s’habasat en un Reglament de producció establert per l'Ajuntament d'Ontinyent que vaassociar a la marca privada "Meló d'Or" l’any 2012.

Aquesta RQMO fa un èmfasi especial en establir les pràctiques culturals mésadequades, en particular pel que fa a l'establiment de possibles pràctiques de reg queajuden a estabilitzar i en la mesura del possible augmentar el volum de producció delmeló d'or d'Ontinyent, però sense comprometre les característiques de qualitat i deconservació del mateix. Això permetrà estabilitzar el volum de producció anual icontribuir a disminuir les fluctuacions en el preu de venda de l'agricultor, atraient mésagricultors a cultivar el “Meló d’Or d’Ontinyent”. A més, a més si aconseguimaugmentar el seu cultiu assegurem la seua conservació com a varietat tradicionalhistòrica.

3.6.- Obtenció de seleccions de "Meló d'Or d'Ontinyent" resilients a plaguesi malalties.

Com ja s’ha indicat a l’activitat 3.5 s’ha obtingut llavor d’autofecundació de lesmillors plantes (contingut en sucres) de les 4 varietats utilitzades en el present estudi.Encara que les varietats V3, V4.1 i V4.2 pareixen millors en quant a certescaracterístiques com grandària de fruit, les diferencies observades no han sigut massaimportants i per tant s’ha fet, com hem dit, una selecció dintre de varietat per dolçor.Aquests descendents s'utilitzaran en posteriors fases d'aquest projecte per a l'avaluació iposterior selecció dels millors individus. L'objectiu és aconseguir una varietat de "Melód'or d'Ontinyent", el més uniforme possible, amb les característiques morfològiques,agronòmiques i sobretot de qualitat que les defineixen, i el més resistents possible a lesplagues i malalties de la zona de cultiu.

En aquest sentit, en l’actualitat s’estan fent creuaments entre les seleccionsefectuades i materials de meló amb resistència al WMV, ZYMV i a la transmissió delCMV pel àfid Aphis gossypii (PI-414723). En primer lloc, el cultiu dels híbrids queestan fent-se en la pròxima campanya ens permetrà observar si presenten tacat del fruito no. En el cas de no presentar tacat es continuarà amb el programa de millora iniciatamb aquests creuaments per a pal·liar el dany produït en les produccions de Meló d’Ord’Ontinyent pel tacat del fruit. Aquest programa es realitzable tenint en compte que laresistència disponible es de tipus dominant (Gilbert et al., 1994; Anagnostou et al.,2000).

4.- CONCLUSIONS

L'anàlisi de les característiques vegetatives, de fruit y de composició avaluades ales distintes varietats de “Meló d’Or d’Ontinyent” cultivades pels 4 llauradors que hanparticipat al projecte mostra que son molt similars tot i que 2 d’elles (V1 i V3) sonprocedents d’Ontinyent i les altres 2 de Fontanars del Alforins. Possiblement, tenint encompte la proximitat dels dos pobles, les varietats considerades tinguen una arrelcomuna. Les xicotetes diferències observades han sigut probablement degudes a factorscom: el tipus de sol, la situació del camp o la manera de portar el cultiu de cadallaurador.

La caracterització realitzada ha permès fer la tipificació del “Meló d’Ord’Ontinyent” com a primer pas per al seu registre com a varietat de conservació. Açòpermetrà assegurar la seua conservació com recurs fitogenètic i recurs de futur per alsllauradors de la comarca de la Vall d’Albaida.

El “Meló d’Or d’Ontinyent” atenent a les característiques excepcionals deconservació i de qualitat organolèptica (elevada dolçor) constitueix un cas de varietattradicional valenciana excepcional que cal ser posada en valor o valoritzada. En aquestprocés de valorització és fonamental determinar el factors que estan limitant el seucultiu i aquest projecte a perseguit ser un primer pas. Actualment al terme d’Ontinyentcultiven el “Meló d’Or” 4 llauradors integrats, els quals han patit forts atacs de conills,perdent fins a un 20% de les plantes cultivades. Altre factor important detectat ha sigutla incidència de malalties, en especial les d’origen víric. S’ha determinant que la virosiamb més incidència es la causada pel virus del mosaic del meló d’Alger (WMV). Enaquest sentit pot ser molt important la posada en marxa de la millora genètica de laresistència a les virosis detectades.

Durant el procés d’obtenció de dades s’ha tingut una interacció continua amb elsdistints llauradors intentant seguir una metodologia de "Millora Participativa". Aquestaestratègia serà molt important, sobre tot en posteriors fases del projecte como la millorade la resistència a malalties a partir dels materials seleccionats en l’inici del projecte.

5.- AGRAÏMENTS.

Els autors d’aquest treball volen agrair en primer lloc la col·laboració als càrrecsdirectius de la Cooperativa d’Ontinyent. Destacar la inestimable col·laboració delsquatre llauradors participants al projecte: Rafael Francés, Vicent Soler, Pep Tolsà iCarlos Valls. Agrair també la seua col·laboració al Ajuntament d’Ontinyent i a laConselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició

Ecològica la financiació del projecte “POSADA EN VALOR DEL MELO D’ORD’ONTINYENT” (2019/VALORA/VSC/002).

Referencies bibliogràfiques:

Albuquerque, B., Lidon, F., Barreiro, G. 2006. A case study on the flavor properties of melon (Cucumis melo L.) cultivars. Fruits, 61: 333-339.

AMO. 1763. Fons notarial, protocols de Vicent Navarro (1762-1763). 1763, maig 17. Ontinyent.

AMO. 1800-1804 Cartes, ordres i veredes, 1800 i 1804, respectivament.

AMO. 1943. Secretaria, expedients diversos 1941-1943, 1943 núm. 16. Expedient per al’adquisició i construcció de la imatge de la Soletat per Marià Benlliure, 18 ff., (1943, març 30. Madrid /1944, febrer 10. Madrid). Doc. 11 i 15.

AMO. 1945. Datos estadísticos, 1945, Informe complementari per a la confecció del MapaMunicipal d’Abastiments d’Ontinyent.

Anagnostou, K., Jahn, M., Perl-Treves, R. 2000. Inheritance and linkage analysis of resistance toZucchini yellow mosaic virus, Watermelon mosaic virus, Papaya ringspot virus and powdery mildew inmelon. Euphytica, 116: 265–270.

Bernabeu, J., Bordera, T.F., Sanchis, J., Terol, V. 2004. La topografía médica de Ontinyent,Ontinyent: Ajuntament d'Ontinyent, 2004.

Cavanilles, A.J. 1795-1797. Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura,población y frutos del Reino de Valencia, Madrid: Imprenta Real, 1795-1797, 2 vol., vol. II, llibre IV,pàg. 12.

Gandia, R. 2009. “Ontinyent y la exposición regional de 1909”, Almaig, estudis i documents,núm. XXV, 2009, pàg. 126-130.

Gilbert, R.Z., Kyle, M.M., Munger, H.M., Gray, S.M. 1994. Inheritance of Resistance toWatermelon Mosaic Virus in Cucumis melo L. HortScience, 29: 107-110.

Gray, S. M., J.W. Moyer, G.G. Kennedy, and C.L. Campbell. 1986. Virus-suppression and aphidresistance effects on spatial and temporal spread of Watermelon mosaic virus 2. Phytopathology, 76:1254-1259.

Hardenburg, R.E., Watada, A.E., Wang, C.Y. 1986. The commercial storage of fruits andvegetables and florist and nursery stocks, USDA Agric. Handb. No. 66, Washington, USA.

Ibrahim, E.A. 2012. Variability, heritability and genètic advance in egyptian sweet melon(Cucumis melo var. aegyptiacus L.) under wàter stress condition. International Journal of Plant Breedingand Genetics, 6: 238-244.

Martínez, J.A. 2007. Anàlisi de l'agricultura a la Vall d'Albaida segons les “Observaciones sobrela historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del reino de valencià de Cavanilles (1797)”,Almaig, estudis i documents, núm. 23, Ontinyent, 2007, pàg. 132-139.

Naroui Rad, M.R., Mohammad Ghasem, M., Abbas Koohpayegani, J. 2017. Evaluation of melon(Cucumis melo. l) genotypes aiming effective selection of parents for breeding directed at high yieldunder drought stress condition. Journal of Horticultural Research, 25: 125–134.

Pitrat, M. and H. Lecoq. 1980. Inheritance of resistance to Cucumber mosaic virus transmissionby Aphis gossypii in Cucumis melo. Phytopathology, 70: 958–961.

Pitrat, M. and H. Lecoq. 1984. Inheritance of Zucchini yellow mosaic virus resistance inCucumis melo L. Euphytica, 33:57-61.

Pratt H.K. 1971. Melons, in: Hulme A.C. (Ed.), Biochemistry of fruits and their products, Vol. 2,Acad. Press, London.

Simsek, M., Comlekcioglu, N. 2011. Effects of different irrigation regimes and nitrogen levelson yield and quality of melon (Cucumis melo L.). African Journal of Biotechnology , 10: 10009-10018.

Sykes S. 1980. Melons - new varieties for new andexisting markets, Agricultural Science, 3: 32–35.

Signat: Salvador Soler Aleixandre

Investigador responsable del projecte

POSADA EN VALOR DEL “MELO D’OR D’ONTINYENT” … · fruit, característiques de composició,...

Documents

Transcript of POSADA EN VALOR DEL “MELO D’OR D’ONTINYENT” … · fruit, característiques de composició,...