Portfoli noves tecnologies aplicades a l'educació

3r de Magisteri d’Educació Infantil

NOVES TECNOLOGIES APLICADES A L’EDUCACIÓ

Cinta Espuny Vidal

PORTFOLI NOVES

TECNOLOGIES

APLICADES A

L’EDUCACIÓ

Maria Claramunt Martínez

CURS: 2010-2011

Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ

CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)

2

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ……………………………………………………………………pàg. 3

PRÀCTIQUES:

MÒDUL 1: La biblioteca escolar i la competència informacional en el nou

context educatiu ……………………………...………………………………pàg. 4

MÒDUL 2: El procés de cerca …………………………………………..…pàg. 22

MÒDUL 3: Tractament i ús de la informació (gestió de la informació)….…pàg. 41

MÒDUL 6: Seguretat a Internet ……………………………………….……pàg. 62

PRESENTACIÓ POWER POINT COMISSIÓ TAC……………………pàg. 77

RECURSOS I PROGRAMES UTILITZATS……………………………………pàg. 87

REFLEXIÓ DE L’ASSIGNATURA………………………………………………pàg. 97



3

INTRODUCCIÓ

El portfoli de noves tecnologies aplicades a l’educació és un recull de totes les pràctiques

que hem realitzat sobre els mòduls de l’assignatura i tots aquells recursos tecnològics que

hem vist durant les clases. Per acabar podem trovar una petita reflexió sobre l’assignatura

en qüestió



4

PRÀCTIQUES

MÒDUL 1: La biblioteca escolar i la competència

informacional en el nou context educatiu

PRÀCTICA 1: La Societat de la Informació

1. Visioneu Ayuda de escritorio i redacteu un text, d'una extensió mínima de 15 línies,

exposant quina relació té amb el tema i identificant el paper i l'actitud dels dos

monjos protagonistes.

El tema que es tractat és l’evolució de transmissió de la informació i els canvis, que

aquest, ha influït en la societat. També, com aquests dos aspectes afecten en els nostres

costums, rutines, activitats més habituals de la nostra vida quotidiana i per la qual cosa,

hem d’establir noves formes d’actuar davant d’aquest canvi. Encara que, sabem que la

transmissió d’informació ha anat canviat al llarg del temps, com podem veure en el

vídeo.

Tot canvi dóna en un primer moment una sensació de temor i confusió. Així doncs, per

poder fer front aquesta situació i sentir-nos capaços de ―moure’ns sense temor‖ hem de

donar suport, ajudar als altres per entendre el que fem i no tindre els temors ocasionats

per ―allò que no coneixem‖. Un exemple clar d’aquests sentiments i situacions és

l’escena del vídeo, quan el monjo demana ajuda davant de la preocupació de no saber

com obrir el llibre, com seguir la lectura, el temor per perdre la informació...La qual

cosa, fa veure el ―paper de persona preocupada davant d’un canvi‖ i el de‖la persona

que ofereix ajuda‖.

No obstant, hem de dir que hi ha una diferència entre els dos canvis. El canvi que hi ha

en l’actualitat demanda uns aspectes diferents. Es tracta d’una lectura oberta i

relacional, es demanda la interrelació de sabers i coneixements sobre la informació

rebuda i sobre els de les noves tecnologies. I també, en molts cops, un treball

col·laboratiu i social.

http://www.youtube.com/watch?v=93SgXeu-SeY&eurl=http%3A%2F%2Fblocs.xtec.cat%2Fsuportbiblioteques%2Fcategory%2Fsuport-formacio%2F&feature=player_embedded



5

2. Llegiu l'anàlisi del context que fa Glòria Durban en el següent article i anoteu

dues idees bàsiques per a cada apartat de l'article.

L’article esmentat consta d’una petita introducció i de cinc apartats, dels quals hem

extret dos idees principals.

1. El desenvolupament de la Societat de la Informació

La veritable revolució tecnològica ha estat en la digitalització de la informació i en

l’aparició d’Internet com a canal per la seva transmissió i comunicació.

S’ha produït una migració de l’escriptura i de la lectura al suport digital.

2. Les transformacions que ha sofert la informació

La digitalització de la informació ha possibilitat la creació de nous formats

(multimèdia, hipermèdia) i ha facilitat l’accés i processament dels ja existents.

Els problemes de fiabilitat i credibilitat característics de la informació disponible a

Internet, crea la necessitat de valoració, selecció i tractament de continguts i és

necessari l’educació d’aquests aspectes en l’àmbit escolar.

3. Les transformacions que ha sofert la lectura

La lectura en pantalla i els textos electrònics introdueixen graus de llibertat més

elevats en els processos de construcció de significat

La lectura continuarà sent la clau del coneixement en la societat de la informació

però aquesta exigeix el domini de nous coneixements i habilitats i permet cercar i

accedir a nous tipus de textos i pràctiques de lectura.

4. Els canvis necessaris en el procés d’aprenentatge

És necessari que hi hagi un canvi en el rol del professorat, sent guia i facilitar

informació, utilitzar estratègies basades en la resolució de problemes i la utilització

de fonts d’informació i promoure el pensament crític -reflexiu.

Les TIC i els canvis socials i culturals suposen una nova cultura de l’aprenentatge

on l’alumnat ha de tindre la capacitat d’organitzar la informació i interpretar-la,

http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/acces/sessio_1/documents_reflexio_i%20_consulta%20_modul%201/article_DURBAN_context.pdf



6

aprendre a conviure amb la diversitat de perspectives,les interpretacions múltiples i

aprendre a construir la pròpia opinió o punt de vista a partir d’aquestes.

5. Les noves competències i les alfabetitzacions múltiples

El món digital ens a ofert noves formes d’accedir al coneixement, suposant noves

necessitats d’alfabetització associades a les TIC i a la Societat de la Informació per

poder adquirir les destreses cognitives per aprendre a aprendre i poder transformar

la informació en coneixement i tindre una alfabetització múltiple.

El projecte DeSeCo de la OCDE proporciona indicadors referent a les noves

competències bàsiques a traves de tres àmbits: L’alfabetització bàsica,

l’alfabetització en continguts amb la comprensió de diferents llenguatges/formats i

l’alfabetització en qüestions tecnològiques.

PRÀCTICA 2: El marc educatiu actual

Entreu en aquesta cacera del tresor: Competències i resoleu 3 de les preguntes

plantejades.

http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/competencies.html

Primer de tot he buscat el significat de cacera del tresor.

Una Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica que requereix la integració

d’Internet en el currículum i una aptitud de col·laboració entre l’alumnat de l’aula.





7

Aquesta activitat consisteix en un recull de preguntes i una llista de direccions de

pàgines web, que t’ajuden a respondre-les i, per tant, arribar al tresor. Algunes

caceres inclouen una ―Gran pregunta" al final, que requereix que els alumnes integrin

els coneixements adquirits durant el procés, ja que l’alumnat ha de buscar,

reflexionar, deduir i,així, integrar i valorar tota informació rebuda.

Així doncs, són unes estratègies per adquirir informació sobre un tema determinat i

practicar habilitats i procediments relacionats amb les tecnologies de la informació i

la comunicació en general i amb l'accés a la informació a través de la Internet en

particular.

http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/tresor.htm

Un cop sabem el seu significat, ens introduïm a realitzar la nostra pròpia cacera de les

capacitats i competències.

Ens demanen que resolguéssim sols 3 preguntes de les esmentades al web.

Què és una competència?

La capacitat per utilitzar els teus coneixements a cada situació que es presenta tenint

en compte les característiques o context de la situació. I per tant, saber aplicar els

millors coneixements en cadascuna d’aquestes.

El fet de ser competent exigeix més que la simple adquisició de determinats

coneixements i habilitats. Les competències impliquen la capacitat d’utilitzar aquests

coneixements i habilitats en contextos i situacions diferents. Aquesta aplicació requereix

comprensió, reflexió i discerniment, tenint en compte la dimensió social de les accions.

Quant a la competència digital, que és una de les quals utilitzem ara, requereix de la

competència lingüística i audiovisuals, competència tractament de la informació i

captació digital i competència aprendre a aprendre.

http://webquest.xtec.cat/curswq08_09/indexccbb.htm

http://webquest.xtec.cat/WebCaceres/tresor.htm




8

Com s'agrupen les competències bàsiques?

El desenvolupament de les competències és el resultat del que s'aprèn al llarg de l’etapa

educativa, les quals es desenvolupen en el context de les àrees curriculars. Cadascuna

de les àrees contribueix al desenvolupament de diferents competències, han de tenir en

compte el desenvolupament integral de totes les competències bàsiques i,en

conseqüència, caldrà que des de totes les àrees es tinguin en compte les competències

comunicatives, les metodològiques, les personals i, de les específiques, aquells aspectes

peculiars que es relacionen amb la pròpia disciplina.

Els currículums d’educació primària i secundària obligatòria inclouen les vuit

competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar l’educació bàsica. Les

quals s’agrupen de la següent manera:

COMPETÈNCIES TRANSVERSALS

1.- Competències comunicatives:

- Competència comunicativa lingüística i audiovisual

- Competències artística i cultural

2.- Competències metodològiques:

- Tractament de la informació i competència digital

- Competència matemàtica

- Competència d’aprendre a aprendre

3.- Competències personals:

- Competència d’autonomia i iniciativa personal



9

COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES CENTRADES EN CONVIURE I HABITAR EL MÓN

- Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

- Competència social i ciutadana

A continuació es mostra la següent graella, en la qual es veuen les competències bàsiques i la seva

finalitat:

Què vol dir que les competències bàsiques tenen un important caràcter

transversal?

Les competències bàsiques tenen un caràcter transversal. El currículum de les etapes

obligatòries les recull en sentit ampli i extens, ja que es treballen de forma comú en

totes les àrees.


Llegiu l'article de Cebrián, J. L. (1999). La societat de la informació i el

coneixement. Els reptes de l'educació

Esteu d'acord amb l'afirmació que hi fa: "...No es tracta pas que el docent

aprengui tecnologia, sinó que com diu Bill Gates en el seu últim llibre, que les


http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/acces/sessio_1/documents_reflexio_i%20_consulta%20_modul%201/articleCEBRIAN_1999.pdf

http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/acces/sessio_1/documents_reflexio_i%20_consulta%20_modul%201/articleCEBRIAN_1999.pdf



10

mínimes nocions per ensenyar amb la tecnologia.." ?

Respecte a l’afirmació de l’autor de l’article, Juan Luis Cebrián, crec que té raó.

Com es diu en el text << que la majoria de la societat sàpiga navegar, no vol dir pas

que hagin assumit els criteris o els valors per continuar aprenent i així accedir a la

societat del coneixement.>>. Així doncs, el professorat ha de saber orientar-los,

perquè sàpiguen descobrir el pensament cooperatiu, i els donarà principis i criteris

per fer front a aquesta societat de l’aprenentatge.

Tenint en compte la graella d'habilitats i destreses informacionals, anoteu

quines creieu són les mínimes nocions necessàries per ensenyar amb la

tecnologia?

Sota el meu punt de vista, de les tres competències informacional, Comunicació i

aplicació de la informació, Tractament de la informació i Cercar i recuperació de la

informació; les mínimes nocions són:

o Identificar les necessitats informatives

o Conèixer els recursos disponibles

o Organitzar la Informació

o Transformar la informació en coneixement personal

http://www.xtec.cat/~tmpiul01/material_be2/Curs/dpgm1/fitxers/competencia_INFO_graella.pdf



11

o Compartir i aplicar el coneixement

Per una altra banda, m’agradaria d’estacar algunes frases de l’autor:

o Les noves tecnologies de la informació no son pas de substitució sinó

d’integració.

o El paper del professor o professora serà crucial en la societat digital, atès que ja

no ensenyarà coses perquè el conjunt d’alumnes les aprenguin, sinó que tractarà

o El rebre informació no vol dir pas que estiguem ben informats. Moltes vegades

aquesta informació és repetitiva, anecdòtica o marginal. A més, no sempre estem

capacitats per pensar autònomament, que és el que definiria la societat del

coneixement.

o L’escola i la universitat ens han d’oferir una guia o un sistema de criteris i valors

per poder aprendre per nosaltres mateixos durant tota la vida.

o Un canvi de mentalitat és fonamental per intuir en què pot consistir en canvi

educatiu gràcies o degut a la societat digital.

PRACTICA 3: Marc legislatiu, competències bàsiques i la competència informacional

Llegiu l’annex 1 del Decret 142/2007 del què es descriuen les 8 competències bàsiques.

La competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4 d'aquestes

competències. Quines?

Tal com diu en l’article 3 del Decret 142/2007 la competencia informacional és el conjunt

de coneixements teòrics i habilitats i destreses pràctiques que capaciten la persona que les

poseeix per localitzar, avaluar, usar i comunicar la informació de forma efectiva.

L'assoliment d'aquesta competència es realitza per un procés sovint planificat en un

programa de formació que s'anomena alfabetització informacional.

Comparteix continguts i habilitats amb les següents competencies:

o Competència comunicativa lingüística i audiovisual

o Tractament de la informació i competència digital

o Competència d'aprendre a aprendre

o Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

http://www.gencat.cat/diari/4915/07176074.htm



12

Redacteu un text de 20 línies mínim exposant les aportacions de les competències

bàsiques a la competència informacional.

Les persones van construint el seu pensament en les interaccions amb les altres persones.

Cada una de les competències ajuda a desenvolupar diverses capacitats, les quals

afavoriran a aquest creixement personal i construir el bagatge de coneixement d’una

persona.

Per la qual cosa, les diferents competències que es mencionen al Decret han d’establir-se

com a un eix transversal entre elles i atendre-les en la seva globalitat.

Quant a les aportacions que rebem de les competències bàsiques a la competència

informacional són diverses. La competència comunicativa lingüística i audiovisual, que és

la base de tots els aprenentatge ja que en totes s’utilitza el llenguatge com a eina de

comunicació, ens ajuda a la construcció i comunicació dels coneixements, la representació,

interpretació i comprensió de la realitat, i l'organització i autorregulació del pensament, les

emocions i la conducta. Així, al mateix temps, és necessari tindre un grau d’assimilació de

la competència del tractament de la informació i competència digital, ja que tractant de la

competència informacional, ens ajudarà a desenvolupar diferents habilitats, que van des de

l'accés a la informació fins a la seva transmissió, per informar, aprendre i comunicar.

No obstant, també, són importants la competència aprendre a aprendre, que implica

disposar habilitats per aconduir el propi aprenentatge i, per tant, ser cada cop més eficaç i

autònom en aquest procés; i la competència en el coneixement i la interacció amb el món

físic, que ens ajuda a interpretar la informació que es rep i per predir i prendre decisions



13

amb iniciativa i autonomia en un món en què els avenços que es van produint en els

diferents àmbits són molt ràpids i tenen una influència decisiva en la vida de les persones,

la societat i el món natural.

Portfoli noves tecnologies aplicades a l’educació MARIA CLARAMUNT MARTÍNEZ CURS: 2010-2011 (Cinta Espuny Vidal)

14

Del document Estandares de competencias en TIC para docentes busqueu la plana 20 i de l'apartat I.D.TIC, valoreu quina és la vostra

situació en els 11 aspectes que desenvolupa.

CAPACITAT Nivell d’adquisició

Alt Mitj

à

Bàsi

c

Lleu

I.D.1. Descriure i demostrar l'ús de hardware corrent. X

I.D.2. Descriure i demostrar tasques i utilitzacions bàsiques de processadors de text com la digitació, l’edició, el

format i la impressió de textos.

X

I.D.3. Descriure i demostrar l'objectiu i les característiques bàsiques del programari de presentacions multimèdia

i altres recursos informàtics.

X

I.D.4. Descriure l'objectiu i la funció bàsica del software gràfic i utilitzar un programa d'aquest tipus per a crear una

imatge senzilla.

X

I.D.5. Descriure Internet i la World Wide Web, explicar amb detall els seus usos, descriure com funciona un

navegador i utilitzar una adreça (URL) per a accedir a un lloc Web.

X

I.D.6. Utilitzar un motor de recerca per a efectuar una exploració booleana amb paraules clau. X

I.D.7. Crear un compte de correu electrònic i utilitzar-la per a mantenir correspondència electrònica duradora. X

I.D.8. Descriure la funció i l'objectiu dels programari de tutoria (tutorials) i d'instrucció i pràctica, així com la

manera que contribueixen, en els estudiants, a l'adquisició de coneixements, en les diferents assignatures escolars.

X

I.D.9. Localitzar paquets de programari educatiu i recursos Web ja preparats, avaluar-los en funció de la seva

precisió i alineament amb els estàndards del pla d'estudis (currículum), i adaptar-los a les necessitats de determinats

X

http://www.eduteka.org/EstandaresDocentesUnesco.php


15

estudiantes.

I.D.10. Utilitzar programari per a mantenir registres en xarxa a fi de controlar assistència, presentar notes dels

estudiants i mantenir registres relatius a ells.

X

I.D.11. Utilitzar tecnologies comunes de comunicació i col·laboració tals com missatges de text, videoconferències,

col·laboració mitjançant Internet i comunicació amb l'entorn social.

X



16

PRÀCTICA 4: La informació a Internet. L'hipertext

Llegiu les 3 primeres planes del document de Jordi Quintana Les biblioteques

escolars: centres d'informació a la societat digital. Complementeu

la dada següent: el nombre d'usuaris de la biblioteca escolar en horari no lectiu el

divendres és de 5 alumnes, amb altres dades de manera que pugueu elaborar

una informació. A partir d'aquesta i amb les interaccions que considereu,

construïu unes conclusions que no són altra cosa que el vostre coneixement

personal.

El nombre d'usuaris de la biblioteca escolar en horari no lectiu el divendres és de 5

alumnes, la qual cosa ens fa saber que hi ha un nombre baix de l’alumnat que són

usuaris de la biblioteca. Així doncs, s’hauria de fer un canvi i adquirir material i/o eines

que motiven a l’alumnat a vindre a la biblioteca i poder gaudir. Per la qual cosa, hem de

crear una biblioteca on no nomes es trobi llibres, sinó també vídeos,DVD, CD’s,

ordinadors en xarxa i connectats a la Xarxa,etc. Una biblioteca escolar hauria d’afavorir

i facilitats eines necessàries perquè l’alumnat sigui competent cognitivament,

instrumentalment i actitudinalment en les anomenades Competències informacionals ja

que aquesta va enllaçada al canvi que hi ha ne la societat amb les noves tecnologies.

http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/acces/sessi

o_5/Documents_reflexio_%20i%20_consulta_modul%205/article_QUINTANA

_bibescodigital.pdf

Elaboreu una petita enquesta (5 o 6 preguntes) dirigida als alumnes de cicle

superior, ESO o bé Batxillerat en què es reflecteixi com llegeixen i com s'ajuden en

aquesta lectura/navegació a Internet.

Les preguntes elaborades, que es presenten a continuació, estan dirigides a un alumnat

de cicle superior de primària o al primer de la ESO.

- Utilitzes Internet per cercar informació?i com ho fas?

- Tot ho busques a Internet?

- Ho entens tot o hi ha paraules que no comprens?

http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/acces/sessio_5/Documents_reflexio_%20i%20_consulta_modul%205/article_QUINTANA_bibescodigital.pdf







17

- Ho fas sol o t’ajuden?

- Ha on vas per buscar informació?

- Et pots fiar d’aquesta informació?

PRÀCTICA 5: La biblioteca i la competència informacional

1. Visiteu els següents tutorials interactius d'alfabetització

informacional: TILT , CUNY

TILT : http://bibliotecnica.upc.es/tilt/intro/internet.htm

El TILT és una eina que utilitza la Universitat de Texas per introduir al seu alumnat en

el procés de la utilització de les fonts d'informació i recerca. Per aconseguir aquest

objectis el tutorial ofereix una introducció i tres mòduls que es poden fer en qualsevol

ordre, a través de llibres, revistes, articles,etc.

http://bibliotecnica.upc.es/tilt/

http://www.hostos.cuny.edu/LIBRARY/HHCL_New_Web/New_Spanish_Tutorial/revised/tutorialespanol/Index.html

http://bibliotecnica.upc.es/tilt/intro/internet.htm



18

CUNY:

http://www.hostos.cuny.edu/LIBRARY/HHCL_New_Web/New_Spanish_Tutorial/revi

sed/tutorialespanol/Index.html

Universitat de la ciutat de Nova York ha dissenyat aquesta pagina per oferir consells i

exercicis pràctics amb respecte a les seves habilitats bibliotecàries i les seves

competències en com aconseguir informació.

2. Trieu un dels 4 blocs de continguts de la formació inicial en la utilització de la

informació concretats en les pàgines 3 i 4 del document Pla de formació de la

biblioteca de Glòria Durban.

Tenint en compte els continguts de l'activitat anterior escollida i utilitzant el que

considereu oportú dels 2 tutorials proposats: TILT , CUNY, elaboreu un esboç de

programa de formació en informació lligat al currículum que inclogui el cicle a què

s'adreça, els continguts, els objectius i activitats a fer. Tingueu present la proposta

d'activitats de la línia editorial utilitzada.



http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/acces/sessio_5/Documents_reflexio_%20i%20_consulta_modul%205/article_DURBAN_programaform.pdf

http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/acces/sessio_5/Documents_reflexio_%20i%20_consulta_modul%205/article_DURBAN_programaform.pdf

http://bibliotecnica.upc.es/tilt/




19

1. Visiteu el bloc de l'Escola Rosa Oriol en què es pot veure com integrar la

competència audiovisual en la tasca bibliotecària escolar.

http://blocs.xtec.cat/loriolet/

2. En la web de la biblioteca escolar de l'Escola Galileu Galilei es proposen 3

recerques amb un dossier de treball i una selecció de recursos. Trieu una de les

recerques, llegiu-vos el dossier de treball i navegueu pels recursos proposats.

Escriviu una proposta de millora (mínim 20 línies) del dossier de treball tenint en

compte com a mínim el següent:

a) la selecció de webs proposada als alumnes

b) la seqüenciació de continguts

c) s'ajusta al currículum.

d) les competències bàsiques que exercita

http://blocs.xtec.cat/loriolet

http://blocs.xtec.cat/loriolet/

http://www.xtec.cat/ceipgalileogalilei/web/escola/puntedu/recerca_n/recerca.htm



20


Un cop dins de la pàgina web he elegit el treball de recerca de l’alumnat de tercer, que

han treballat les festes populars.

http://www.xtec.cat/ceipgalileogalilei/web/escola/puntedu/recerca_n/festes/festes.htm

Dins d’aquest web podem trobar diferents temàtiques i cadascuna d’aquestes esta

composada per un dossier de treball i enllaços per ampliar el bagatge de l’alumnat

respecte al tema que s’ha endinsat.


http://www.xtec.cat/ceipgalileogalilei/web/escola/puntedu/recerca_n/festes/festes.htm



21

D’aquest amanera facilita saber a l’alumnat o a qualsevol persona que entri plantejar-se

hipòtesis, el coneixement previ, d’allò que es tractarà. Encara que he de dir que crec que

hi ha aspectes que es podrien millorar.

L’alumnat s’agrupa en grups de dos, tria un llibre del llistat i a partir d’aquest ha

d’elaborar l’activitat que li pertoqui. La qual cosa, fa que sols facin aquella activitat i no

conèixer els altres materials. Segons la meva opinió crec que es podria realitzar una

activitat on cada grup expliqui als altres el llibre i l’activitat que han realitzat.

(Link dossier

http://www.xtec.cat/ceipgalileogalilei/web/escola/puntedu/recerca_n/festes/dossier.pdf)

Un altre punt a millorar crec que seria l’apartat d’accés a enllaços. En aquests webs

(IMATGE) es pot trobar pagines que confonguin a l’alumnat i a la part superior

d’aquesta un anunci de jocs gratis per descarregar. No obstant, crec que si aquest

aspecte es tractes a l’aula i es veies un gran domini de la selecció de la informació per

part de l’alumnat no n’hi hauria problema però crec que ser recomanable treu-ho.

http://www.ndparking.com/serve.php?lid=503602&fn=fwddir&dn=EDUCALIA.ORG

http://www.xtec.cat/ceipgalileogalilei/web/escola/puntedu/recerca_n/festes/dossier.pdf





22

MÒDUL 2: El procés de cerca

PRÀCTICA 1: Les cerques a la pàgina web de la XTEC

Feu una cerca al Merlí i guardeu els materials que us proposen en un document.

Per tal de treballar l’aigua a la classe de P-5 de l’escola Alt Millars busquem a

Internet fent servir el cercador Merlí.

1. Introduïm la paraula aigua a la casella de cerca del cercador Merlí.

2. Aquest cercador ens ofereix l’opció d’escollir el nivell educatiu del qual volem

cercar activitats. En el nostre cas seleccionarem el nivell d’educació infantil.

3. També podem seleccionar l’àrea del currículum que treballin les activitats, però

en aquesta ocasió no en seleccionarem cap ja que ens interessen totes les

activitats que ens mostri la cerca independentment de les àrees.

4. Fem clic sobre cerca per tal de que ens busqui les activitats. També podem clicar

sobre cerca avançada el cercador ens envia un qüestionari més específic per tal de que la

cerca sigui mes propera i delimitada.

Cerca avançada:



23

Cerca simple:

Una vegada hem clicat sbre la casella de cerca ens apareixen els resultats, un seguit de

recursos als quals i podem accedir. Aquestos recursos poden ordenar-se per defecte, per

data, visites, alfabèticament, valoració i pels comentaris.

Quan cliquem a algun recurs de la llista ens apareix la següent finestra on se’ns d’ona

l’enllaç del recurs i altres dades d’interès; descripció temàtica, descripció curricular,

l’idioma , la durada i el tipus de recurs.

INFORMACIÓ DOCUMENT

1. Anem a posar en pràctica el que hem treballat, aneu al document i obriu un

document de text, i proveu de respondre algunes de les preguntes.

P-1 ENCICLOPÈDIES:

Quin era el nom de la Mare Teresa de Calcuta?

Consulta l’Enciclopèdia Catalana

http://www.xtec.cat/~tmpiul01/material_be2/Curs/pdf/practica/Practica1_cerca_M2.pdf



24

Filla d'uns botiguers albanesos, entrà (1928) a la congregació carmelita de les germanes

de Loreto, a Rathfarnham (Irlanda). Enviada a l'Índia, exercí de mestra en un col·legi de

Calcuta fins el 1946, any en què el contacte amb la misèria la impulsà a deixar el

convent i dedicar-se a socórrer els abandonats i moribunds de Calcuta.

Fundà la congregació de les missioneres de la caritat (1950) i obrí el Nirmal Hriday

('Cor pur'), llar on s'acullen diàriament pobres i moribunds recollits als carrers. L'orde,

que encapçalà fins el 1990, tenia al moment de la seva mort més d'un centenar de cases,

uns 800 centres d'acolliment (hospitals i asils, especialment) i unes 70 escoles. La

majoria d'aquestes institucions estan localitzades a l'Índia, però també n'hi ha a molts

altres països, àdhuc del món desenvolupat (el 1982 fou oberta una casa a Sabadell).

Rebé el premi internacional de la pau Joan XXIII (1971), el premi Kennedy (1973) i el

Nobel de la pau (1979).

http://www.enciclopedia.cat

Contrasta i amplia la teva resposta amb la informació disponible a la Wikipedia.

(La Madre Teresa de Calcuta (Uskub, Imperio Otomano —

actual Skopie, Macedonia—, 26 de agosto de 1910 - Calcuta, India, 5 de

septiembre de 1997), nacida como Agnes Gonxha Bojaxhiu (pronunciado: [aɡˈnɛs

ˈɡɔndʒa bɔjaˈdʒiu]), fue una monja católica de origenalbanés naturalizada india, que

fundó las Misioneras de la Caridad en 1950.1 )

www.wikipedia.org

P-2 DICCIONARIS

Skopje, Macedònia, 26 d'agost de 1910 — Calcuta, 5 de setembre de 1997

Nom amb què és coneguda Agnes Gonxha Bojaxhiu, missionera macedònia d'origen

albanès.

http://www.enciclopedia.cat/

http://es.wikipedia.org/wiki/Uskub

http://es.wikipedia.org/wiki/Imperio_Otomano

http://es.wikipedia.org/wiki/Skopie

http://es.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Macedonia

http://es.wikipedia.org/wiki/26_de_agosto

http://es.wikipedia.org/wiki/1910

http://es.wikipedia.org/wiki/Calcuta

http://es.wikipedia.org/wiki/India

http://es.wikipedia.org/wiki/5_de_septiembre

http://es.wikipedia.org/wiki/5_de_septiembre


http://es.wikipedia.org/wiki/Monja

http://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_cat%C3%B3lica

http://es.wikipedia.org/wiki/Albania

http://es.wikipedia.org/wiki/India

http://es.wikipedia.org/wiki/Misioneras_de_la_Caridad


http://es.wikipedia.org/wiki/Teresa_de_Calcuta#cite_note-0

http://www.wikipedia.org/



25

Que significa “camal” i quina és la seva traducció al castellà?

Consulta el diccionari multilingüe.

Camal: M Cadascuna de les dues parts d'uns pantalons, unes calces, etc, que cobreix una

cama.

Castellà: pernera F

Explica què és una tombarella.

Consulta el diccionari DIDAC.

Una tombarella és un tomb o una volta que es fa amb el cos, posant el cap i les mans a

terra. Es poden fer tombarelles endavant o endarrere.

P-3 ATLES

Quin és el riu que passa pel poble de Bagà (Alt Berguedà)?

Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic de Catalunya)

Passa per Bagà el riu Bastareny.



26

Visiteu diferents cercadors:

Cercadors i motors de cerca (recull de les Biblioteques públiques de Salt).

Cercadors en català:

Cercadors en català, castellà i altres idiomes:

http://www.bibgirona.net/salt/autoaprenentage/planes/cercadors.htm

http://maketecheasier.com/great-alternatives-search-engines-that-are-unknown-to-many/2008/05/08



27

Cercadors amb Anglés:



28

Cercadors i directoris temàtics a Internet (recull de la biblioteca de la UPF)

Barra de google

La barra d'eines del GOOGLE és un recurs que permet cercar informació de

forma ràpida.

http://www.upf.edu/bibtic/int/search.html



29

Motors de cerca

Visiteu la pàgina de Softcatalà, descarregueu i instal·leu els motors de cerca

següents:

o Xtec

o Dicc. Multibilingüe llengua catalana

o Diccionari.net (anglès-català) i (català-anglès)

o Gran Enciclopèdia Catalana

o DIEC

o Tot de llibres

o Llibres.com

Extensions/complements interessants

Instal·leu:

o Showcase

o Picsearch (Aquesta extensio no la podem instalar ja que solament es

compatible amb el mozilla 1 i 3 no per l’ultima verrsió. A baix adjunto

una captura de pantalla.)

o Google preview

o Translator (Amb el translator em passa el mateix.)

o Calculadora

http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Mozilla/Motors_de_cerca



30



31

Captura de pantalla motors de cerca:

Captura de pantalla complements:

Quan tingueu les extensions i els motors de cerca instal·lats feu una captura de

pantalla. S’ha de poder visualitzar clarament totes les extensions i els motors de

cerca que heu instal·lat.

Afegiu, al mateix document, imatges de les següents activitats:



32

Buscareu una mateixa paraula a diferents motors de cerca, en diferents

pestanyes. Amb l’extensió showcase, feu una captura de pantalla i

l'enganxeu-la al document.

Subratllareu una paraula a un web i amb el botó dret del ratolí buscareu una

imatge amb el Picsearch i Google-imatges. Feu una captura i l'enganxeu-la al

document.



33

Translator. Anireu a les preferències, canviareu la llengua per castellà i farem que

s’obri en una nova pestanya. Deseu. Obriu un web en anglès i utilitzant l'opció de

les pestanyes la traduim al castellà. Feu una captura i l'enganxeu-la al document.

Com abans he comentat no l’hem pogut instalar.

Anireu a imatges del google, a “búsqueda avanzada” on escollirem una animació,

una imatge molt petita, una en color i una en blanc i negre. L'enganxeu les imatges

al document.

Gif animat

http://cut.cat/94 http://cut.cat/93

http://cut.cat/94

http://cut.cat/93



34

http://cut.cat/96

Buscareu la possibilitat de fer una operació matemàtica amb el vostre PC de tres

maneres diferents i ho mostrareu.

Calculadora PC:

Calculadora.net:

http://cut.cat/96



35

http://www.bolsa100.com/calculadora2.htm

Anireu a la pàgina de la XTEC i cercareu a la pàgina inicial la paraula “educació”,

ho fareu combinant les tecles Ctrl+F, a sota de la pàgina sortirà un requadre,

escriviu la paraula, dieu que ho ressalti i veureu que mitjançant les tecles següent i

anterior, podeu buscar la paraula. Per la creu podreu tancar l’aplicació. Feu una

captura i l''enganxeu al document.



36

Aquesta pràctica consisteix a cercar informació en diferents recursos digitals:

enciclopèdies, diccionaris, altres i catàlegs; l’objectiu és conèixer-los i practicar la

recuperació de la informació en suport digital.

Les cerques es basaran en els recursos recollits el document Recursos digitals. Part

del material es centra en fonts que es poden trobar a l’escriptori de l'edu365.

Aneu al recull de fonts d'informació: Com i on trobaré la informació i visteu les

diferents webs.

http://www.xtec.cat/~tmpiul01/material_be2/Curs/pdf/recursosDIGITALS.pdf

http://www.xtec.cat/~tmpiul01/material_be2/Curs/pdf/practica/local_recup_inform_d.pdf



37

PRÀCTICA 3

Comentari sobre la utilitat de la eina Google. Googledocs.

Des del meu punt de vista penso el google documents és una eina molt funcional

intuïtiva, eficient i útil , ja que ens facilita molt la feina durant la realització de diverses

tasques. En primer lloc dir que per a mi el gmail em resulta molt útil ja que en un

mateix nom d’usuari i contrasenya i a la mateixa web trobem moltes eines com ara,

correu (gmail), calendari, documents, fotos, llocs web, imatges i altres com ara el



38

traductor, la búsqueda de llibres, el directori de Google, mapes , blocs, youtube…. .

Penso que Google ha fet un bon treball creant aquesta plataforma en la qual tots els

usuaris tenen totes les eines concentrades i relacionades entre elles, a més la seva

capacitat d’emmagatzematge és de 7G , més alta que la d’altres companyies . Pel que fa

al Google docs, que és l’ objecte d’estudi, dir que és una eina molt fàcil d’utilitzar i que

té mols avantatges, per exemple podem compartir els documents que estem creant en

línea, es guarden a Internet sense necessitat d’ocupar espai al nostre disc dur, aquestos

documents els podem descarregar si volem i convertir-los en format Word, Excel,

power-point….. Una de les eines del Google docs que m’ha agradat molt ha sigut la

eina de creació de qüestionaris, ja que aquestos es poden crear d’una manera molt

intuïtiva i penso que podem treure molt de partit d’aquesta eina. Per concloure amb

aquest comentari només em resta dir que Google documents és una eina funcional i que

continuaré utilitzant ja que hem facilita algunes tasques.

PRÀCTICA 4: Bloc de Notes del Google

4. Recolliu adreces relacionades amb les biblioteques escolars, les compartirem i

les exportarem com a .* html.

5. Creeu un nou bloc de notes, poseu-li de nom PUNTEDU_AGUI

6. Afegiu una secció. Poseu-li un nom (p.e. Revistes).



39

8. Seleccioneu la secció creada anteriorment (Revistes) i cliqueu a Moure. Aneu

afegint seccions i adreces.



40

9. Compartiu aquestes adreces.

http://www.google.com/intl/ca/googlenotebook/faq.html#howshare


41

MÒDUL 3: Tractament i ús de la informació (gestió de la informació)

PRÀCTICA 1: Gestió de la informació (El tractament)

Seleccioneu dels continguts relacionats amb la comptència informacional els que són pròpiament de tractament de la informació.

■Llengua catalana (Primària)

Activitat per Primària (variant 2): Cerqueu en el currículum de Llengua relacionat amb la CI que vam treballar a la primera sessió

(document complementari1) els continguts que es podrien classificar en les fases 2 i 3 de la CI: TRACTAMENT I COMUNICACIÓ DE

LA INFORMACIÓ i anoteu-los a la casella corresponent.


42

La competència informacional en el currículum LOE PRIMÂRIA

CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana) 2 relacionats amb les fases 2-3 de la CI.

Fases

Aspectes cicle inicial

TRACTAMENT DE

LA INFORMACIÓ

Comprensió i

interpretació

d’informacions

rellevants

Comprensió de tot tipus de missatges orals en

diferents contextos i en qualsevol dels escenaris

possibles: activitats d'aula, situacions

d'aprenentatge en qualsevol àrea i en la vida

quotidiana.

Comprensió de textos orals de diferents

tipus,formats i transmesos en mitjans diversos,

per obtenir informació i per a aprendre.

Comprensió de les informacions més habituals de

classe, de la vida quotidiana i dels textos

vinculats a continguts curriculars en qualsevol

dels formats possibles i de forma conjunta a partir

del text imatges o esquemes.

Comprensió de les informacions escrites

més habituals de classe, de la vida

quotidiana i dels textos vinculats a

continguts curriculars en qualsevol dels

formats possibles i de forma conjunta a

partir del text, imatges o esquemes que el

componen.

Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i

en qualsevol dels escenaris possibles: activitats d'aula, situacions

d'aprenentatge en qualsevol àrea, i en la vida quotidiana.

Comprensió de textos audiovisuals i identificació i valoració com a

representacions de la realitat.

Comprensió de les informacions escrites en algun dels formats

possibles que fan referència a qualsevol àmbit de l'escola i de la

vida quotidiana (material de treball, instruccions, anotacions, fullets

informatius, documentals, publicitat, cartes, articles del diari,

reportatges, entrevistes, entre altres).

Lectura silenciosa i comprensió guiada a diferents propòsits i

intencions de temes treballats a classe.

Anàlisi del

contingut i

estructuració de

les idees

Utilització d'estratègies afavoridores del procés de

comprensió lectora abans, durant i després de la lectura

(planificació, anticipació, identificació de mots, inferències, relació entre fragments, capacitat

d'autocorrecció a partir del sentit global, identificació

dels signes de tot tipus que formen part del text).

Ús d'estratègies de comprensió i interpretació crítica

dels missatges audiovisuals adreçats a les nenes i nens de la seva edat (publicitat de joguines, i de productes

d'alimentació, entre altres).

Comprensió i aprofundiment en el sentit del text, a partir de lectures conjuntes guiades, pràctica d'algunes

estratègies lectores i interpretació del llenguatge literari: derivació, composició, sentit figurat, interpretació de

locucions, frases fetes o refranys; i descobriment del

ritme i la rima, si es tracta de poesia o cançó.

Reelaboració i explicació de manera

sintètica d'exposicions que fa alguna

persona o bé que s'han escoltat o mirat a

través d'algun mitjà audiovisual,

informàtic o dels mitjans de comunicació.

Reelaboració i explicació de manera sintètica d'exposicions o

explicacions que h fet alguna persona o bé que s'han escoltat o

s'han mirat a través d'algun mitjà audiovisual, amb especial atenció

quan el procés de recerca s'ha fet amb l'ús de les TIC.


43

Tractament

textual amb les

TIC

Ús de programari informàtic per escriure textos

curts, especialment de tractaments de textos,

d'edició gràfica i de presentacions.

Exposicions a partir d'un guió, esquema o

imatge, amb la possibilitat de fer-ho

davant d'una càmera de vídeo.

Expressió d'emocions i sentiments

utilitzant recursos verbals i no verbals

adequats, amb la possibilitat de fer-ho

davant d'una càmera de

vídeo.

Comprensió de textos orals provinents de

diferents mitjans de comunicació

audiovisual i informàtics per obtenir-ne

informació i per aprendre, i valoració

guiada de la informació que aporten.

Iniciació a cerques d'informació a Internet,

utilització de l'hipertext i dels enllaços.

Cerca guiada d’informació a la biblioteca

escolar i amb l’ús de les TIC.

Coneixement del programari de tractament

de textos, d'edició gràfica i de presentació

que els permeti escriure un text, inserir

imatges, fer un esquema en ordinador.

Utilització de correus electrònics per

comunicar-se.

Utilització de les TIC per a la comprensió de textos orals de

diferents mitjans de comunicació audiovisual, per a obtenir-ne

informació i per aprendre. Utilització d'Internet per a buscar informació: coneixement dels cercadors

més habituals, coneixement de les adreces de més ús, capacitat per captar

informació a partir d'enllaços i d'organitzar-la per fer-ne un treball personal.

Ús d'eines informàtiques de comunicació: correu electrònic i entorns virtuals.

Coneixement dels recursos bàsics del maquinari i del programari de tractament de textos, d'edició gràfica i de presentacions i de dibuix que

permeti elaborar-hi textos, fer-hi esquemes o mapes conceptuals i inserir-hi imatges i audios.

Utilització de programari per enviar i rebre correus electrònics, per escriure

i publicar a Internet per tal de comunicar-se.

Coneixement d'altres mitjans que permeten produir textos amb un

component visual o auditiu, com el vídeo o la ràdio.

COMUNICACIÓ

DE LA

INFORMACIÓ

Composició de

textos propis de

les diferents

matèries

curriculars

Composició de textos escrits, que poden tenir el suport

d'imatges o esquemes, realitzats en diferents situacions:

a)situacions quotidianes de l'aula i l'escola; b) experiències personals i produccions en l'àmbit creatiu

(contes, poemes, vivències); c) textos de treball produïts

en qualsevol de les àrees curriculars.

Escriptura de textos escrits o audiovisuals

senzills produïts en diferents situacions:

per narrar, descriure, explicar fets o

fenòmens, per fer coses com receptes,

entre altres.

Escriptura de textos produïts en diferents situacions i que

responguin a diferents intencions que, sempre que calgui, han de

tenir el suport d'imatges o esquemes: narracions, explicacions,

descripcions, diàlegs, notícies, receptes, còmics, entre d'altres.

1 Document ―CONTINGUTS-CI_PRI-LLE‖

1 DEPARTAMENT d'Educació (2007) DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària;. DOGC 4915 - 29/06/2007 (Pàg. 21822). Disponible a

https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm; També disponible a http://www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm

http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/acces/sessio_1/Practiques_sessio1/practicaPRI_LLENGUA/contingutsPRI_LLEN.pdf

https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm

http://www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm


44

■Llengua catalana (Secundària)

Activitat per Secundària (variant 2): Cerqueu el en currículum de Llengua (document complementari3) els continguts de l’ESO

relacionats amb el TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ i anoteu-los a la casella corresponent. Si teniu temps podeu cercar també en

altres matèries diferents.

La competència informacional en el currículum LOE. Fase 2. Tractament de la Informació. SECUNDÀRIA

CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana)4

FASE PROCËS

Aspectes comuns Primer curs Segon curs Tercer curs Quart curs

TRACTAMENT

DE LA

INFORMACIÓ

Comprensió i interpretació

d’informacions rellevants textos

orals, escrits i audiovisuals de la vida

quotidiana i dels mitjans de

comunicació...

Ús d’estratègies comunicatives per reformular els missatges i adaptar-se

als interlocutors en contextos

multilingües d’interacció.

Detecció de les dificultats de

comunicació i ús d’estratègies

comunicatives de resolució dels

conflictes amb l’ús de recursos

verbals i no verbals.

3 Document “CONTINGUTS_LLENGÜES-ESO”

4 http://www.xtec.cat/estudis/eso/curriculum_2007/llengues_eso.pdf

http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/acces/sessio_1/Practiques_sessio1/practicaESO_LLEN/continguts_ESO-LLEN.pdf


45

Contrastació dels continguts

Participació en activitats de relació

social i comunicació amb altres

comunitats escolars, amb l’entorn

immediat al centre i amb la societat

en general (publicació i difusió de les

activitats escolars).







Participació en les interaccions orals, escrites i audiovisuals

característiques de les situacions

acadèmiques, especialment per sol·licitar ajut i per a les gestions de

les tasques escolars i les interaccions

pròpies dels intercanvis d’opinió i de l’exposició de les conclusions i dels

aprenentatges de les diferents

matèries curriculars.







Participació en les interaccions orals,

escrites i audiovisuals

característiques de les situacions

acadèmiques, especialment per

sol·licitar ajut i per a les gestions de

les tasques escolars i les interaccions

pròpies dels intercanvis d’opinió i de

l’exposició de les conclusions i dels

aprenentatges de les diferents

matèries curriculars.







Participació activa i crítica en

converses i situacions comunicatives

orals pròpies de l’àmbit acadèmic, especialment en aquelles necessàries

per a la gestió (planificació,

seguiment avaluació i informe final) de les tasques pròpies de les diferents

matèries curriculars, per a la recerca i

exposició d’informació, per als intercanvis d’opinió i l’exposició de

les conclusions i dels aprenentatges.

Anàlisi del contingut i estructuració

de les idees

Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels

coneixements i de les idees, i per a la regulació dels processos de

comprensió i expressió propis de tot

procés d’aprenentatge i tant en

activitats individuals com en les del

treball cooperatiu.






treball cooperatiu.






treball cooperatiu.






treball cooperatiu.

Tractament textual amb les TIC

Participació en interaccions per mitjà

del correu electrònic i entorns

virtuals de comunicació.

Participació en interaccions per mitjà

del correu electrònic i entorns

virtuals de comunicació.

Participació activa en les interaccions escrites i audiovisuals (sobretot en

l’ús dels recursos de les TIC) que són necessàries per a la recerca

comunicació d’informació en les

tasques acadèmiques.


46

■Medi Natural i Social (Primària)

Activitat per Primària (variant 1): Cerqueu en el currículum de MEDI relacionat amb la CI que vam treballar a la primera sessió

(document complementari5) els continguts del cicle superior de PRIMÀRIA que es podrien classificar alguna de les 3 fases de la CI i

anoteu-los a la casella corresponent.

La competència informacional en el currículum LOE. FASES PRIMÂRIA

CONTINGUTS MEDI NATURAL I SOCIAL6 relacionats amb les fases 1-2-3 de la CI.

Fases

Aspectes cicle superior

CERCA I

RECUPERACIÓ

DE LA

INFORMACIÓ

Cerca d’informació i hàbits de consulta Realització d'un treball d'investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de l'entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de

l'experimentació i l'ús de diferents fonts d'informació. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució.

Cerca i contrast d'informació en diferents suports sobre éssers vius i condicions de vida. Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges.

Utilització de la biblioteca-mediateca

del centre

TRACTAMENT

DE LA

INFORMACIÓ

Comprensió i interpretació

d’informacions rellevants Lectura i interpretació de dades del temps atmosfèric en diferents representacions.

Utilització i interpretació de diferents representacions cartogràfiques (plànols, fotos aèries, croquis), en diferents suports, per localitzar-hi elements importants

del medi físic. Realització de croquis d'espais propers.

Expressió raonada de les valoracions pròpies i contrast amb les valoracions dels altres sobre decisions que afavoreixen un comportament responsable i saludable.

Interpretació de la realitat a través dels mitjans de comunicació i anàlisi crítica de la influència de la publicitat en els hàbits de consum.

Anàlisi del contingut i

estructuració de les idees

5 Document complementari ―contingutsCI_PRI-MEDI―

6 DEPARTAMENT d'Educació (2007) DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària;. DOGC 4915 - 29/06/2007 (Pàg. 21822). Disponible a

https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm; També disponible a http://www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm

http://www.xtec.cat/innovacio/biblioteques/pdf/documents_formacio/acces/sessio_1/Practiques_sessio1/practicaPRI_MEDI/continguts_PRI-MEDI.pdf

https://www.gencat.net/diari/4915/07176074.htm

http://www.xtec.cat/estudis/primaria/nou_curriculum_pri.htm


47

Tractament textual amb les TIC

Anàlisi de l'evolució d'algun element patrimonial de l'entorn proper, a partir del treball cooperatiu, i comunicació de la informació per mitjà dels recursos de les TIC, mostrant valoració i respecte per les manifestacions del patrimoni.

Planificació d'experiències per a comprovar propietats dels materials i el seu comportament davant la llum, la calor i l'electricitat. Elaboració d'un informe per a comunicar el procés i els resultats utilitzant l'ordinador.

Recerca d'informació sobre com s'ha resolt un problema bàsic de la vida quotidiana al llarg del temps a partir d'un treball comparatiu i d'ús de les TIC.

Ús responsable de les TIC. Valoració de la necessitat de controlar el temps destinat a la seva utilització i el seu poder d'addicció.

Utilització de l'administrador de fitxers. Reconeixement i utilització dels menús per a les funcions del programari bàsic de processador de text, d’edició gràfica i de presentació amb textos, dibuixos, imatges i audio.

Utilització d'Internet per a la cerca d'informació (imatge, text i audio) a través de: cercadors, paraules claus, adreces web. Tractament de lainformació.

Ús del correu electrònic i entorns virtuals de comunicació amb publicació de documents a Internet.

COMUNICACIÓ

DE LA

INFORMACIÓ Composició de textos propis de les diferents matèries curriculars



48

PRÀCTICA 2: Les habilitats informacionals en el tractament de la informació

ARTÍCULO 1: NEGROPONTE, Nicholas. La forma y el desarrollo digital. Muy

Interesante, 1998, nº 205, junio, pág. 180

Enlaza el artículo de Nicholas Negroponte propuesto y realiza una primera

lectura del texto.

Señala las palabras cuyo significado no sepas

Fractal Figura plana o espacial, compuesta de infinitos elementos, que tiene la

propiedad de que su aspecto y distribución estadística no cambian cualquiera que

sea la escala con que se observe.

Escalafón Lista de los individuos de una corporación, clasificados según su grado,

antigüedad, méritos, etc.

Apunta alguna idea que conozcas del tema

Cada vegada hi ha més gent que utilitza Internet i fins i tot s’està convertint en

una red de comerç..

Hi ha països que fins i tot Internet és gratuït

Avui en dia és el principal mitja de comunicació i informació.

Realiza una segunda lectura

Subraya las ideas más importantes

Ser digital tiene tres efectos fisiológicos en nuestro mundo: lo descentraliza, lo

allana y hace las cosas mayores y menores al mismo tiempo.

El aspecto más asombroso de la Red es que nadie manda en ella.

La Red –que es un sistema fiable compuesto por partes imperfectas y libremente

conectadas que funciona porque nadie lo controla- pone en entre dicho nuestros

planteamientos centralistas; la jerarquía desaparece.



49

La industria informática ha aprendido que competir con imaginación ha demostrado

se más productivo que hacerlo a base de cerraduras y llaves.

Lo que la Red está haciendo es introducirnos por la fuerza en un sistema legal que

no se nos da nada bien: las disposiciones Internacionales.

Resulta difícil imaginar que nuestro mundo, tan centralista y altamente estructurado,

pueda transformarse en una serie de comunidades digitales y físicas conectadas de

forma libre en todo el planeta. Tendremos que prestar cada vez más atención a cómo

podremos coordinar esta nueva individualización masiva.

Selecciona los conceptos clave

Digital, descentraliza i allana.

Red, partes imperfectes, libremente conectadas, jerarquía desaparece, sistema legal i

disposiciones Internacionales.

Industria informàtica, competir con imaginación i más productivo.

Comunidades digitales, físicas conectadas, libre i nueva individualización massiva.

Explica brevemente con tus propias palabras cual es el contenido del texto.

Internet degut a la seva llibertar sense jerarquia, està aconseguint la individuilitzció

massiva i la eliminació de les organitzacions grans. Perquè gràcies a la llibertar de la

Red, la gent pot competir amb més facilitat.

¿has entendido el texto en su totalidad?, ¿has sido capaz de reducir la información

del texto a unos cuantos conceptos o idees?

Si que he entès el text i he sigut capaç de reduir la informació del text tot i que me l’he

hagut de llegir dues vegades



50

NEGROPONTE, Nicholas. La forma y el desarrollo digital. Muy Interesante, 1998, nº

205, junio, pág. 180

ARTÍCULO 2: LARA Mantilla, C; CHALELA ÁLVAREZ G. Nuevo medio de

cultivo para el aislamiento de microorganismos rumiales. Archivos de zootecnia

vol. 51, nº 195, 2002, pp. 401-02.

Abre el artículo propuesto y realiza los siguientes ejercicios propuestos:

1. Sigue el artículo alguna estructura determinada?. Identifica las partes del

artículo

L’article segueix la següent estructura: introducció, cos de l’article, resultats i

conclusions.

2. ¿ A qué género textual pertenece el documento?, ¿qué campo del conocimiento

trata?

El gènere textual al qual pertany és el científic. El camp del coneixement que tracte

és el de la zoologia.

3. Identifica y enumera los objetivos del texto

Donar a conèixer els medis de cultiu utilitzats per al aïllament dels

microorganismes ruminals.

ARTÍCULO: Katrina toma por sorpresa a Nueva Orleáns. Brian Handwerk.

National Geographic. http://www.nationalgeographic.com/ [Consultada agosto

2005]

A partir de la lectura de este texto

Identifica y segmenta las proposiciones o ideas del texto de cada párrafo.

Era indispensable mayor protección en Nueva Orleáns para enfrentar a Katrina.

IDEA DEL TEXT Es necessita més protecció a Nova Orleans per afrontar a

Katrina.



51

Nueva Orleáns está rodeada de agua —el lago Pontchartrain, el río Mississippi y el

Golfo de México—. Situada dos metros bajo el nivel del mar, la seguridad de la

ciudad ha dependido durante mucho tiempo de uno de los sistemas de diques más

grandes del mundo.

IDEA DEL TEXT La seguretat de la ciutat ha depès durant molt de temps del

sistema de dics més grans del món.

El jueves 25 de agosto un grupo de ingenieros del ejército estadounidense informó a

los reporteros sobre el estado de aquel sistema de dique, el cual no era el más

favorable; muchas partes de la ciudad se inundaban constantemente y había siempre

equipos trabajando reparando los canales de la ciudad.

IDEA DEL TEXT Un grup d’enginyers del exèrcit estatunidencs va informar als

reporters sobre el mal estat del sistema de dic.

La forma de Nueva Orleáns, parecida a un tazón, impide un desagüe apropiado,

asunto que se complica por el hecho de que los diques rotos dejan fluir el agua en

las calles de la ciudad. Por ello, una vez que los diques hayan sido reparados, nadie

está seguro de cuánto tiempo tomará sacar el agua de las partes inundadas.

IDEA DEL TEXTQuan els dics estiguin arreglats, no se sap quant temps tardarà

en treure l’aigua de les parts inundades.

Carl Strock, jefe de los ingenieros del ejército, descartó las declaraciones en torno al

supuesto impacto que los recortes presupuestarios y los contratos retrasados

tuvieron en el funcionamiento del sistema de dique ante la fuerza aplastante del

huracán Katrina. En cambio, ha puesto énfasis en el peligro sobre el que muchos

otros funcionarios habían advertido durante años: el sistema nunca fue diseñado

para soportar una tormenta con la fuerza de Katrina.

IDEA DEL TEXT Carl Strock, cap dels ingeniers del exèrcit, diu que el sistema

mai va ser dissenyat per suportar una tormenta amb la força de Katrina.

¿Cuál es el precio de la protección? El cuerpo de ingenieros del ejército de los

Estados Unidos ha estado construyendo diques a lo largo del Río Misissippi desde

finales del siglo XIX. Los diques artificiales fueron diseñados para contener



52

inundaciones destructivas. Sin embargo, el nivel de protección necesaria fue siempre

opuesto a lo que el congreso y la gente estaban dispuestos a pagar.

IDEA DEL TEXT Degut a l’elevat pressupost, la gent no va estar disposada a

pagar els dics artificials que van ser dissenyats per a contenir inundacions

destructives.

De acuerdo al cuerpo de ingenieros, todos los riesgos deben ser calculados, incluso

las posibilidades estadísticas de eventos catastróficos, así como las consecuencias

que éstos pudieran arrojar. Los costos de la protección de desastres naturales se

debaten con otras prioridades públicas en donde los sectores público y privado

intervienen.

IDEA DEL TEXT Els enginyers diuen que tots els riscos han d’estar calculats.

En septiembre de 1947, un huracán inundó Jefferson Parish (la cual incluye la zona

metropolitana de Nueva Orleáns) con profundidades de aproximadamente un metro

altura. La tormenta causó pérdidas por 100 millones de dólares. Después de la

tormenta, se construyeron diques a lo largo de la orilla sur del lago Pontchartrin.

El huracán Camila también produjo algunos daños el 10 de septiembre de 1965. Los

vientos en la ciudad alcanzaron 200 kilómetros por hora y los oleajes una altura de

tres metros. Después de muchas inundaciones, se construyeron bordes de cuatro

metros de altura en los diques de Nueva Orleáns.

IDEA DEL TEXT Després de moltes inundacions es van realitzar millores en els

dics de Nova Orleans.

Mejoras en los Diques. Hasta el día antes de la llegada de Katrina, 560 kilómetros

de diques en Nueva Orleáns estaban bajo un estudio de viabilidad para examinar la

posibilidad de mejorarlos y así resistir tormentas de categoría cuatro o cinco.

Los oficiales a cargo mencionaron que el estudio, el cual comenzó en el 2000,

tomará varios años para estar listo. La mejora del sistema tomaría de 20 a 25 años,

según Al Naomi, jefe del proyecto en Nueva Orleáns. Martin McCann, profesor

civil y ambiental de ingeniería en la Universidad de Stanford, California, advierte

que la planificación a largo plazo puede resultar irrelevante para el factor de riesgo.



53

IDEA DEL TEXT Abans de l’entrada del Katrina els dics de Nova Orleans

estaven baix yun estudi per tal de realitzar possibles millores.

Busca las inferencias-puente que sirven de conexión entre las proposicion.

Por ello, una vez que los diques hayan sido reparados por ello

En cambio, ha puesto énfasis en el peligro sobre el que muchos otros funcionarios

habían advertido durante años en cambio

Sin embargo, el nivel de protección necesaria fue siempre opuesto a lo que el

congreso y la gente estaban dispuestos a pagarsin embargo

A partir que heu d'orientar dos projectes escolars (el cel i els transports):

1. Obriu a les adreces d'interés o als preferits del vostre navegador les carpetes i

subcarpetes que cregueu oportunes per organitzar aquests temes. Tingueu en

compte també la tipologia documental o el format del recurs.



54

2. Exploreu els reculls següents: webs OK, Biblioteca de webs, recursos educatius i

seleccioneu els webs que trobeu més adients per guardar en les carpetes previstes

TRANSPORTS:

CEL:



55

PRÀCTICA 3: La gestió de la informació (la comunicación)

1. Visioneu aquests dos exemples CEIP el Sagrer i CEIP Pompeu Fabra i

elaboreu una presentació amb un mínim de 10 diapositives explicant la

vostra biblioteca o la vostra tasca.



56



57



58



59



60

2. Feu una llista de totes les activitats informatives que feu per difondre i

promocionar les activitats de la biblioteca escolar del vostre centre. Utilitzeu

diferents suports? Podeu millorar la difusió de la vostra biblioteca?

Penjaria a la página web del centre les diferents activitats que anirem

realitzant a la biblioteca i animiria als pares i als infants a col·laborar-hi.

A la reunió d’inici de curs passaria una presentación en power point en el

qual explicaría les diferents activitats de la biblioteca escolar durant aquell

any.

Els donaría als infants un triptic informatiu de lles activitats de la biblioteca

escolar per tal de que se’l donessin a les seves famílies.

Posaria un pòster al pati de l’escola en el qual explicaría totes les activitats i

l’horari d’aquestes.

He utilitzat diferents suports com és la presentación de power point, el tríptic,

pòster i la web de l’escola.



61

Crec que la manera de millorar la difusió de la biblioteca és animar a participar a

les famílies ja que d’aquesta manera animaran a tots els demés pares a

participar-hi.

PRÀCTICA 4: La comunicació (aspectes ètics i legals)

Llegiu les mesures de seguretat de la Recomanació i exposeu quines esteu aplicant

en qualsevol dels 4 supòsits específics.

Principis bàsics que cal tenir en compte en la difusió d'informació a Internet

Recomanació 1/2008 de l'Agència Catalana de Protecció de Dades. Departament

d'Educació.

Difusió de dades consistents en imatge En el cas de que una escola

utilitzes fotografíes del nens i nenes a la página web de l’ecola, tindria en

compte que tot l’alumnat implicat en la fotografía tingues signat un paper

conforme està d’acord en que les seves fotografíes s’utilitzin a la página web

de l’escola durant aquest curs. A més al pujar les imatges ho faria de tal

manera que ningú les pogués descarregar, per tal de garantir la protección

d’imatge de l’infant.

Blocs En el cas de que crees un blog i fes ús d’imatges agafades

d’internet, indicaria a la imatge la página web d’on l’he trer, per tant de

garantir els drets d’autor.

Limitació temporal de la difusió En el cas que crees un blog de la clase,

prèviament demanaria el consentiment de les famílies, per això els faria

signar un paper de protección de dades, en el qual indicaria que el blog será

eliminat l’any vinent. D’aquesta manera indicaré la difusió de manera

temporal.

Deure d’informació En el cas de que crees un qüestionari en el qual

haguessin d’introduïr les dades personals, indicaria que aquestes no serán

difoses i que un cop obtinguts els resultats del qüestionari, s’eliminaran les

dades personals, per tal de que ningú pugui fer un mal ús d’aquestes.



62

MÒDUL 6: Seguretat a Internet

PRÀCTICA 1: . Seguretat a Internet

Seleccioneu un grup d'edat i busqueu quins són els hàbits de consum d'Internet

més freqüents en aquesta edat.

Un cop seleccionat el grup d’edat en el qual ens volem fixar hem buscat en el

Projecte CLI-PROMETEO 2008/2009, Manual Pràctic de 12 a 14 anys, els diferents

punts a tindre en compte per saber els hàbits que adopten en el consum d’Internet en

aquest grup d’edat. Aquest són:

• Compartir arxius: textos, fotos, vídeos, etc.

En el desenvolupament del problema 1 del Projecte explica que els joves d’edat

compresa entre 12 -14 anys guarden les guarden les pàgines web que han visitat, els

arxius que han treballat, les contrasenyes,etc. així, deixant una informació a l’abast

que es podria utilitzar i accedir.

Com es diu a la introducció a la tasca: <<Gairebé el 40% reconeix que

freqüentment rep publicitat no desitjada i cedeix les seves dades personals a fòrums,

càstings, xats, concursos o comunitats virtuals sense conèixer les garanties de

protecció de dades i la regulació vigent>>

• Trobades amb persones desconegudes: en línia i reals (cites a cegues)

El segon problema mes sovint en aquest grup d’edat és la nova forma de relacionar-

se a traves del xat, reds socials, etc. Fins i tot el 70% dels nois i noies de 12 a 14

anys afirmen que és la seva forma preferida de relacionar-se.

Molts cops, es comparteixen textos, reproduccions de veu, fotos, vídeos o

programes des del seu ordinador, així tornant-se a detectar el primer problema.

A mes, es comenta que el 20 % de les enquestes manifesten que alguna vegada han

rebut alguna proposta per quedar, sense saber exacte qui és aquella persona amb la

qual es parla.



63

• Assetjament electrònic (cyberbullying)

Avui en dia l’Internet és com en el món real i també, hi ha persones en les quals es

pot confiar i altres que intenten aprofitar-se’n en tot moment. Per tant, existint

persones que puguin poguessin humiliar, agredir, maltractar, insultar, amenaçar o

desprestigiar altres persones.

• Fraus per Internet( compres, suplantació de la personalitat, phishing..)

Com hem estat comentat en els punts anteriors hi ha un ―gran problema‖ que és la

suplantació de la personalitat o d’identitats que aquesta informació, junt amb

l’augment de l’ús d’Internet fa que augmenti també el nombre de fraus. En aquest

manual indica que hi ha un augment d’un 80 % en les compres per Internet l’últim

any.

Així doncs, després d’una lectura detallada hem pogut veure que les eines que més

utilitzen són:

• El correu electrònic, l’entrada en un xat o l’enviament de missatges pel mòbil.

• La participació de jocs a la xarxa. Et demanen informació personal o que facis

determinades tasques. Tot, perquè puguis «pujar un nivell» en el joc.

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/Manual_12_14.pdf

Us recomanem que llegiu dos suplements de la revista GUIX:

Torrescasana, M.L. (2008). Nosaltres usem Internet, no n'abusem. Guix

Núm.148. Suplement Guix 348.

Torrescasana, M.L. (2008). Em dic Internet i sóc una eina molt potent! Guix

Núm.146-147. Suplement Guix 346-347.

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/Manual_12_14.pdf



64

1. Guix 348 feu l'activitat 1. Quin ús en fem, d'Internet?. Contesteu el

qüestionari. Feu una reflexió personal.

Activitat 1. Quin ús en fem, d'Internet?

A continuació, apareix un qüestionari que reflecteix l'ús que cadascun de

nosaltres fem d'Internet. Llegeix detingudament cada pregunta i contesta segons

la teva opinió i ús particular.

Edat: 20

Curs: 2010-2011

Com utilitzes Internet?

Des de casa teva Des de l’escola Des del ciber Des d’uns

altres llocs.

Quins?

Quants dies

de la

setmana et

connectes a

Internet?M

arca la

resposta

més

adequada.

1 dia

2 dies

3 o 4

dies

X Diària

ment

NS/N

C

1 dia

2 dies

X 3 o 4

dies

Diària

ment

NS/N

C

1 dia

2 dies

3 o 4

dies

Diària

ment

X NS/N

C

1 dia

X 2 dies

3 o 4

dies

Diària

ment

NS/N

C

Durant

quant de

temps t'hi

connectes

al dia?

Menys d'1

hora

D'1 a 2

hores

X Més de 2

hores

NS/NC

Menys d'1

hora

D'1 a 2

hores

X Més de 2

hores

NS/NC

Menys d'1

hora

D'1 a 2

hores

Més de 2

hores

X NS/NC

X Menys d'1

hora

D'1 a 2

hores

Més de 2

hores

NS/NC



65

Quins

avantatges

té Internet

per a tu?

X Em permet accedir al coneixement i a la informació.

X Em permet reforçar i ampliar qualsevol tipus de comunicació.

X Em permet trobar eines que potenciïn la meva educació i

formació.

Cap.

NS/NC.

Unes altres persones (assenyaleu-ne quines)

Qui t'ha

ensenyat a

utilitzar

Internet?

(És possible

assenyalar-

hi més

d'una

Resposta)

X Ningú. N'he après jo sol o sola.

Un germà o una germana.

Les meves amistats.

La meva parella.

Un professor o una professora.

El meu pare i/o la meva mare.

NS/NC.

Unes altres persones (assenyaleu-ne quines)

Descriu què

has après i

com

utilitzes les

diferents

activitats

d'Internet

des que vas

començar a

fer servir

aquesta

eina



66

2. Guix 346-347 feu l'Annex 1. Què és Internet? Avantatges. Feu una reflexió

personal.

Segons la definició de http://www.enciclopedia.cat Internet és la xarxa de xarxes

informàtiques, descentralitzades, ampliable indefinidament i d’abast mundial. Però, una

definició més adequada als nens i nenes serià definir Internet com una gran xarxa de

xarxes d’ordenadors que es comuniquen entre si perquè estan units a través de

connexions telefòniques o d’altre tipus de connexions.

(http://www.rena.edu.ve/servicios/internet/queesinternet.html )

La qual cosa, ens dóna l’avantatge de poder comunicar-nos amb altres persones i

transmetre i/o rebre informació a través de les xarxes que conformen aquesta gran

xarxa, però hem de transmetre la importància de vetllar i vigilar al informació que

donem.

Les diferents formes de comunicació (correu electrònic, missatgeria instantània, xat,

etc.) són unes formes fàcils de poder-nos comunicar amb persones que estan molt lluny

de nosaltres.

Pel que fa al accés de la informació, Internet ens permet tindre a l’abast un ventall molt

ampli. Sense sortir de casa podem arribar a conèixer diferents continguts que ens

motiven a saber d’ells, resoldre diferents dubtes que ens puguem plantejar-nos ens

aquell mateix moment, etc. Fins i tot, en moments que ens sentim malalt podem

analitzar els símptomes que hi tenim i si hem d’anar al metge o no. En altres conèixer

esdeveniments que han succeït en el mon. Totes aquestes dades la rebem com una

informació i poc a poc la podem anar assimilant. Encara que sempre hem d’anar en

compte que tota informació que trobem a la xarxa no és de fiar, per la qual cosa, sempre

hem de reflexionar sobre la persona i la institució que hi ha darrere de la pàgina i

valorar la confiança a dipositar.


http://www.rena.edu.ve/servicios/internet/queesinternet.html



67

Visiteu els webs i els vídeos següents i elaboreu un decàleg per al vostre alumnat i

un altre adreçat a les famílies sobre consells d'ús d'Internet:

"Buen uso de Internet" Junta de Andalucía.

<http://www.youtube.com/watch?v=2DWIk3M7n04>

"El uso del Internet: vicio o necesidad"

<http://www.youtube.com/watch?v=dIicbtT6pOY>

Webs:

e-nciclopedi@: Internet segura <http://www.enciclopedia-

sm.com/youandinternet.asp>

Per la privadesa a Internet: L'ordinador, la màquina que tot ho guarda. Privadesa

i xarxes socials http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3464813.

Navegar en seguretat del SE del Tarragonès.

<http://setarragones.net/navegarambseguretat/>

<http://setarragones.net/navegarambseguretat/?page_id=10>

Consells Correu: <http://www.xtec.cat/~aismael/docus/usemail.htm>

Consells cercar Internet <http://www.xtec.cat/~aismael/docus/consellcercar.htm

DECÀLEG PER A L’ALUMNAT

1. No donar les dades personals si no s’està segur del destinatari o es considera que

no es necessari.

2. Si es vol demanar un producte o comprar alguna cosa per Internet, demana ajuda

algun adult per que t’ajudi. Pots donar dades importants.

3. Si t’envien missatges estranys, tant de publicitat com d’alguna amistat

d’Internet, avisa a algun adult.

4. Anar en compte amb els continguts que et baixes, et descarregues o et passen els

amics; poden tindre amagat virus virtuals.

5. Valorar els avantatges del contacte amb les amistats cara a cara, més que no pas

a través de la xarxa.

http://www.youtube.com/watch?v=2DWIk3M7n04

http://www.youtube.com/watch?v=dIicbtT6pOY

http://www.enciclopedia-sm.com/youandinternet.asp

http://www.enciclopedia-sm.com/youandinternet.asp

http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3464813

http://www.vilaweb.cat/www/diariescola/noticia?id=3464813

http://setarragones.net/navegarambseguretat/

http://setarragones.net/navegarambseguretat/?page_id=10

http://www.xtec.cat/~aismael/docus/usemail.htm

http://www.xtec.cat/~aismael/docus/consellcercar.htm



68

6. Valorar les estades al carrer, la vida virtual no té el mateix encant.

7. Aconsegueix establir un horari per que et permetin estar a l’ordinador.

8. Els adults coneixent els perills d’Internet, per això, molts cops es preocupen per

saber que fas a l’ordinador. No t’enfadis.

9. Mostrar a algun adult les capacitats per cercar informació.

10. Mostra a algun adult com saber si la pagina on estàs és de confiança o no.

DECÀLEG PER A LES FAMÍLIES

1. Intentar establir unes regles d’us dels ordinadors, els videojocs, Internet i el

telèfon mòbil. Han de ser consensuades amb el nen o nena.

2. Ser capaç de controlar l’ús de les tecnologies de la informació almenys al mateix

nivell que els nostres nens i nenes. Si això no és possible, hem de procurar tenir

uns coneixements bàsics de manera que percebin que els podem ajudar i podem

controlar el que fan.

3. Si els nens i nenes tenen ordinador a la seva habitació, la persona que hi entri ha

de poder veure la pantalla.

4. Consensuar un horari. És important evitar que es navegui per Internet

(especialment als xats) a la nit.

5. Confiar amb el nen i la nena i amb les seves capacitats de cercar informació.

6. Deixar que et mostrin les seves habilitats.

7. Deixar que t’ensenyin a utilitzar eines de l’ordinador, del telèfon mòbil,etc. es

una gran forma de saber com ells es mouen amb aquests.

8. Oferir estratègies perquè controlen la seva privacitat.

9. Motivar al noi i noia a fer recerques sobre temes que els interès.

10. Si es creu que s’han vulnerat els drets dels menor, ho hem de denunciar.



69

PRÀCTICA 2: Webquest

Vés al directori de plantilles i visita diferents WQ. Les que trobes interessants, les

anotes al teu bloc de notes amb l'eina del bloc de notes del google.

WQ a la XTEC

http://www.xtec.cat/recursos/webquests/

Directori de Webquest

http://www.xtec.net/recursos/webquests/

http://www.xtec.cat/recursos/webquests/

http://webquest.xtec.cat/enlla/



70


Recull:

Cacera del Tresor

Visita diferents Caceres del tresor i guarda-les al teu bloc de notes del google.




71

Feu una de les tres Webquests:

http://weib.caib.es/Recursos/internet_webquest/5wq/noves/wqint/introduccio.htm

Per ser els "Grans exploradors" de l'espai virtual "Internet" i formar

part de l'equip de Netty, Navito i Gonzi heu de seguir les instruccions

següents al peu de la lletra.

En primer lloc necessitem molta concentració i fer una lectura

detinguda de les instruccions de cada activitat...potser fer-ne dues

lectures :-)

En segon lloc, heu de fer els grups de 3

A continuació:

1.- Obrirem una carpeta que anomenarem "DOSSIER". Hi guardarem els documents i

imatges que vulguem guardar per a elaborar el mural sobre INTERNET.

2.- Obrim un document nou amb un processadros de textos ( p.e. amb Word) i posau-li

de nom "DOSSIER-INTERNET"

http://weib.caib.es/Recursos/internet_webquest/5wq/noves/wqint/introduccio.htm



72

3.-Cercau la definició d'"INTERNET" al Diccionari de la Llengua Catalana GREC.

Anoteu-la al DOSSIER

Cerca la definició d’Internet en http://www.enciclopedia.cat/:

Xarxa de xarxes informàtiques, descentralitzada, ampliable indefinidament i d'abast

mundial.

4.- Aquí teniu un mapa conceptual del tema en conjunt

5.- Trobareu un Manual de Power Point clicant aquí i també unManual de Word o bé

un processador de textos lliure de l'Open Office

ANEM A PER FEINA ...!

http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm


http://weib.caib.es/Recursos/internet_webquest/5wq/noves/wqint/mapaconceptualinternet.doc

http://www.monografias.com/trabajos/powerpoint/powerpoint.shtml

http://www.monografias.com/trabajos/word972/word972.shtml

http://es.openoffice.org/



73

ACTIVITAT 1: Què és i d'ón ve internet?

ESTAREU SORPRESOS I SORPRESES DEL QUE HEU TROBAT AL GREC!!!! En

l'activitat que se vos proposava en l'apartat anterior haureu pogut veure la gran quantitat

d'informació sobre Internet...Avui en dia, qui no n'ha sentit parlar? ...NINGÚ!!!!!!

Però qui la va inventar? Quan? i sobre tot: Per què? Podem trobar les respostes a

la pàgina de'n Millán i també a la pàgina web Fes-n'heu un resum i guardau-lo a la

nostra carpeta.

Però no ens podem limitar a recollir-ne informació....anem a reflexionar un poc sobre el

que ens diu en Millán. LLegiu les frases següents i faceu-ne en grup de tres un

comentari que anotareu en un document anometat "Reflexionam" i el guardarem a la

carpeta DOSSIER.

"Un niño andaluz sigue las clases de un colegio de Estados Unidos; un inversor alemán

interviene en la bolsa de Tokyo; los libros escolares de mis niños los compro buscando

el nombre de su profesora en la página de una librería virtual de mi ciudad. De lo local a

lo mundial, algo está cambiando…"

"En la World Wide Web o Malla Mundial esperan la visita de alguien 800 millones de

páginas: quien quisiera leerlas dedicando a ello una jornada laboral normal, pero sin

festivos ni vacaciones, tardaría veinte mil años… "

"Hoy en día hay unos 5 millones de dominios (los nombres que siguen al signo @ del

correo): a cada uno pueden corresponder muchas direcciones de correo electrónico. El

tráfico por la red se dobla cada 100 días: hace ya un año que en Inglaterra circulan más

datos que voz por las líneas telefónicas… Las cifras de comercio basado en la red que se

prevén para el futuro inmediato superan la actividad económica de muchos países."

Anem ara a l'Enciclopèdia Latinoamericana i observem l'evolució de les xarxes entre

ordinadors. Per què es va fer que la xarxa fos més interrelacionada? Pensau i

respon...Una pista: està relacionat amb la guerra freda. "Baixau"-vos aquesta imatge a la

vostra carpeta DOSSIER i anotau la resposta al document del resum de la història.

http://jamillan.com/histoint.htm

http://personal2.iddeo.es/ferranguri/Treball/index.htm

http://www.aunmas.com/future/internet_historia/grafica_64.php



74

JA CONEIXEM UN POC MÉS INTERNET...PERÒ ENCARA TENIM MOLT PER

DESCOBRIR....

QUI VA INVENTAR, D’ON VE L’INTERNET?I PERQUÈ?

Naix en 1966 a partir de la preocupació del departament de defensa dels Estats Units. la

comunicació entre ordinadors, de tal manera que, si hagués un atac massiu

(especialment nuclear), la comunicació no pogués ser mai completament desactivada.

Per aquest motiu la xarxa és descentralitzada, sense cap node neuràlgic. També amb

aquest propòsit, les dades són enviades segmentadament i mai seguint una ruta fixa,

sinó en funció de l'estat de la xarxa. El 1973 Arpanet, empresa que desenvolupà el

projecte, inicià la connexió entre diverses xarxes que acabà donant lloc a la configuració

actual d'internet, el disseny del qual permet una fàcil incorporació de nous ordinadors o

noves xarxes, cosa que n'ha afavorit el creixement exponencial. Així, al començament

del 1996 els usuaris a tot el món eren uns 30 milions, xifra que es duplica cada any, i

que hom calcula en uns 300 milions l'any 2000. La difusió d'internet és un estadi decisiu

del que hom anomena societat de la informació, i pel seu abast mundial i el seu caràcter

interactiu, descentralitzat i instantani hom l'ha vist com un dels agents amb més

potencial d'influència en els hàbits socials en un futur a mitjà termini.

ACTIVITAT 2: Com ens comuniquem per internet?

A Internet podem comunicar-nos emprant:

El correu electrònic

El fòrum

El xat

El messenger

Cercau al Diccionari de la Llengua Catalana GREC les definicions. Anotau en un

document una explicació de cada eina. Guardau-lo dins la carpeta DOSSIER

http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm



75

Cerca la definició de correu electrònic en http://www.enciclopedia.cat/:

Conjunt d'eines de programari per mitjà del qual hom pot enviar i rebre missatges

personalitzats dins d'una xarxa.

Cerca la definició de fòrum en http://www.enciclopedia.cat/: [grup de discusio]. Grup

d'internautes que intercanvien opinions i informació sobre un tema per mitjà de

missatges que es pengen en una pàgina web, ordenats cronològicament.

Cerca la definició de xat en http://www.enciclopedia.cat/: [tertúlia]. Comunicació

simultània entre diverses persones a través d'Internet.

Cerca la definició de messenger en http://www.trobat.com/,

http://www.enciclopedia.cat/ i http://dlc.iec.cat/: paraula no trobada.

Completau el document anterior amb els serveis d'Internet que ens donen a la web

A l'adreça següent podreu veure vàries activitats de comunicació que s'han fet a

altres escoles:

http://www.xtec.es/~emurillo/correuV/index11.htm

Farem ara una pratica amb cada eina:

1) Amb el correu electrònic. Joc d'Històries creuades:

Faceu un grup de tres i aconseguiu tres comptes de correu electrònic gratuït seguint les

passes del document Si ja en teniu cada un ja no cal. A continuació cada un-a enviarà un

prinici d'una història divertida amb deu línies. En rebre-ne continuareu la història amb

un desenllaç i la reenviareu als-a les companys-es que escriuran un finali la tornaran

enviar. Al final rebràs dues històries. Compareu-les....seran tres en total distintes :-)

2) Fòrum i xat

Podreu emprar el fòrum i xat de l'internet amb seny




http://www.trobat.com/


http://dlc.iec.cat/

http://personal2.iddeo.es/ferranguri/Treball/index.htm

http://weib.caib.es/Recursos/internet_webquest/5wq/noves/wqint/%C2%A0http:/www.xtec.es/~emurillo/correuV/index11.htm

http://platea.cnice.mecd.es/~msanch2/%20tecnoweb/recursos/cuentas/yahooo.pdf

http://www.cibereduca.com/seny/index.htm



76

3) Messenger

Podeu trobar un messenger gratuït aquí

Com us ha anat...possiblement ja coneixieu aquestes eines. Més envant trobareu una

WebQuest per aprofundir en l'ús de les eines de comunicació d'Internet

ENDAVANT!!!!

http://es.messenger.yahoo.com/



77

PRESENTACIÓ POWER POINT COMISSIÓ

TAC



78



79



80



81



82



83



84



85



86



87

RECURSOS I PROGRAMES UTILITZATS

Considero que és bastant important el fet d’introduir les TIC a l’aula ja que cada vegada

tot està més informatitzat, així que és necessari que els infants coneguin els recursos

dels quals disposa les TIC i aprenguin a manejar-los. A més gràcies a les TIC els

infants estan més motivats, mostren més interès davant els nous aprenentatges, ja que

aquestes es presenten d’una manera més atractiva per a ells/es. Tot i que per tal

d’introduir les TIC a l’aula és necessària una formació prèvia del professorat, perquè si

els docents no tenen un bon coneixement de les TIC aquests no sabran fer un bon ús de

les noves tecnologies. Per tant tots aquests recursos ens ajudaran a introduir les TIC dins

de l’aula.

Teclat de l’ordinador

Ctrl r = refrescar Ctrl t = nova pestanya Ctrl + = ampliar F11 = pantalla completa

Bandereta E = Mi PC Ctrl p = imprimir

● Com crear un Pdf?

Xtec.cat formació permanent material i recursos eines pdf creator

● Presentacions power point

○ Impres pot obrir les presentacions de power point en canvi power point només

pot obrir les seves presentacions.

○ Les imatges que posem a les presentacions ens han de dir alguna cosa, si no lo

únic que fan és distrauré.

○ Utilitzar mapes conceptuals i oganigrames.

○ La lletra s'ha de jugar en diferent mides per tal de diferenciar els titols i els

subtitutols. S'ha de jugar amb els colors per aclarir les diferents parts de l'índex.

○ Al finalitzar la presentació s'ha de dir una frase final que englobi tota la

presentació.

○ Si s'ha de veure un video s'ha de portar descarregat, no l'hem d'agafar de la

xarxa.



88

○ Si hem de visitar pàgines webs prèviament he de deixar la pàgina oberta perquè

la web estigui carregada.

○ Si és necessari posar diversos punts en una diapositiva jugar en els subpunts.

○ No s'han d'utilitzar més de cinc líneas de text en cada diapositiva.

○ Adaptar-nos al temps que ens donen. Hem de tindre molt clar el que volem dir.

○ Una diapositiva hauria de ser d'un minut.

○ La presentació ha de ser una metàfora d'allò que vaig dient, no he de llegir de la

diaposita.

○ No han de sortir animacions a cada moment ja que distrau al públic.

○ Una idea, una diapositiva.

○ Han d'haver marges.

○ Primera diapositiva títol de la presentació, logo, nom, d'on vinc i a on estic.

○ Acabar donant les gràcies per l'atenció i finalitzar la presentació amb una

diapositiva amb el nom i el correu electrònic.

○ He de conèixer el públic al qual va dirigit.

○ Les imatges han de tindre una bona qualitat.

○ Si posem gràfics s'han de veure.

○ Abans de fer la presentació ho hem de mirar en el lloc on ho presentaré.

○ La presentació si es fa en Power point s'ha de guardar en pps, ja que tots els

programes el poden obrir.

○ Odp la presentació esta realitzada amb impress (open office)



89

● Box

Entrar a box.net i donar-te d'alta per tal de poder emmagetzemar arxius.

Gmail

Google docs

Ens serveix per tal depuixar els nostres arxius, a més els podem editar des

dequalsevolordinador a opartir del google docs i els podem compartir amb altres

persones.

També podem crear formularis. En aquests s’ha de fer una explicació breu per conèixer



90

el tema que tractarà el formulàri. S’ha de posar el títol de la pregunta, text d'ajuda, tipus

dajudes i és important indicar com es tractarn les dades.

Picassa

Programa de disseny fotogràfic en el qual puc retallar la fotografia, arreglar la

fotografia, els ulls vermell, posar la fotografia en color sèpia, crear un mural, un

collage...



91

● Picturetrail

Programa fotogràfic on-line que ens serveix per a fer muntatges amb fotogradfies,

editar-les. Fins i tot ens dóna el html i ho podem penjar al blog.

● Audacity

Programa que ens permet realitzar enregistraments de veu i editar-les.

Podem retallar parts de l’audició que no ens agraden, podem adjuntar dues audicions,

podem afluixar el so de la gravació en determinades zones podem canviar fins i tot el to

de veu de la gravació.



92

Goear

Aquest programa ens pot ser útil en al creació de blocs, ja que podem pujar l’audió al

goear i aquest ens donarà un link o un embed per tal de que el poguem penjar al bloc.

Wordle

Realitza un mosaic de paraules. S’han d’introduír les paraules que vols que

apareguin al mozaic i a partir d’aquestes crea un mural en el qual apareixen les

paraules que has indicat. Per tal de donar més importància a una paraula, s’ha

d’escriure més d’una vegada, d’aquesta manera la paraula principal surt més gran.



93

● Issuu

És una eina 2.0, gratuïta. Podem penjar documents. També ens pot ser útil per al blog ja

que al pujar el document ens donarà un embed i aquest el podrem introduïr dins del

blog.

A my library tindrem tots els documents que hem penjat.

● Scribd

Podem penjar words, pdfs i molts més tipus de documents. Aquest programa també ens

pot ser útil per al blog



94

Gliffy

Eina per a realizar mapes conceptuals i diagrames.

Recursos per a educació infantil:

De mestra a mestra Com fer caseres del tresos, com treballar les capacitats,

recursos (recomenable per a la preparació de les oposicions)

Generador d’activitats online Bingo, domino, sopes, targetes, generador de

caligrafia

Strip generator Realització de còmics



95

Geogreeting

Et busca edificis amb forma de lletres.

Dropbox

Per tindre documents penjats, vídeos, fotografíes compartides…

FastStone Capture

Eina per a fer captures de pantalles o de certes zones determinades sense necessitat

de pasar pel paint.



96

Google sites

Per tal de compartir una página web amb altres persones i que aquestes també

puguin participar en la seva edició.

Cut.cat

Eina per a tallar adreces webs en català.

Blogger

Programa que s’utilitza per a la crecaió de blogs



97

REFLEXIÓ DE L’ASSIGNATURA

Relment amb l’assignatura de noves tecnologies aplicades a l’educació he pogut ampliar

els meus coneixements tecnològics i he après molts recursos nous que em podran ser

útil per a un futur com a docent. Un dels recursos que m’ha semblat molt interessant és

la creació de blogs, ja que és una manera d’estar més a prop de les famílies i per tant

considero que pot ser un recurs molt útil dins de l’àmbit de l’educació.

Encara que m’hagués agradat fer aquesta assignatura el primer any de carrera ja que

molts dels recursos que he après m’haguessin estat útils durant els tres anys de carrera.

Portfoli noves tecnologies aplicades a l'educació

Documents

Transcript of Portfoli noves tecnologies aplicades a l'educació