Núm.58 abril -maig 20071,50

Núm.58 abril -maig 20071,50

www.bcn.cat/educacio

Consell editorialMontserrat BallarínRegidora d’Educació

Antoni MartorellGerent de l’Institut d’Educació

Daniel ResinesDirector de Formació Professional i Transició al Món del Treball

Ignasi García de la BarreraConsorci d’Educació de Barcelona

Antònia HernándezDirectora de Serveis Educatius

Teresa SalvadóDirectora de Recursos i Serveis Generals

Casimir MaciàDirector de Centres Educatius Municipals

Carme TurróSecretària del Consell Escolar Municipal

Pilar FiguerasSecretària de l’Associació Internacionalde Ciutats Educadores

DireccióEva Martínez-Picó

Consell de RedaccióLídia MarsolDepartament d’Organització i Sistemes d’Informació

Jordi ArnalOficina Tècnica del PEC

Emili PérezDirecció de Centres Educatius Municipals

Dolors CabreraDirecció de Centres Educatius Municipals

Amparo ToméProjecte d’Educació en Valors

Dolors Casanovas Projecte d’Innovació i Qualitat de la Pràctica Educativa

Mariona RibaltaPrograma de recuperació de la memòriahistòria

M. Àngels CabezaSecretaria de l’Associació InternacionalCiutats Educadores

Josep RoviraConsell Escolar Municipal

CoordinacióJaume Capsada

RedaccióOriol Guiu

Disseny gràfic original Villuendas+Gómez dissenyDisseny gràfic i maquetació La cifra

Secretaria i administració Programa de Publicacions de l’Institut d’Educació del’Ajuntament de Barcelona.Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelonatel.: 934023534; fax: 934023601e-mail: imebatencio@mail.bcn.es

Il·lustracions Adrià Fruitòs, www.ddidak.com, ÓscarMartínez, Natalia Zaratiegui

Fotografia portada Patricia Esteve (CEIP Fort Pienc)

Impressió Nova Era

ISSN 1135-2655

Dipòsit legal B-20302-2007© Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona

BARCELONA EDUCACIÓTercera època

2 SUMARI/CRÈDITS núm.58 abril/maig 2007e

04/05NOTICIES

06/07SOM XARXA

Un referent d’Hostafrancs

08/09APUNTS

Art i gènere

10/11OPINEM

Trio, Big band i... Rock’n’roll

12/13/14A FONS

Carles Ariza: La gestió del risc en l’adolescència

15ASSOCIACIONS

Cooperacció

16/17/18PERSONATGES

Jordi Hereu, alcalde de Barcelona

19CONSELLS ESCOLARSLa participació

20/21RECURSOSL’agermanament escolar electrònic

22/23BARCELONA A L’ESCOLALa memòria del col·leccionista d’art

24/25PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPer una educació al servei de la cohesió social

26/27CIUTATS EDUCADORESEnamorar-se de l’escola

28/29CIUTATBarcelona ciència 2007

30/31UNA MICA DE TOT

IMPRÈS EN PAPER RECICLAT

3EDITORIALnúm.58 abril/maig 2007 e

Tot a la vida són cicles. Aquest número de Barcelona Educació que teniu a les mans re-presenta el començament d’un i el tancament d’un altre. Comença la publicació una novaetapa amb una imatge renovada que s’haurà d’anar consolidant en el futur, d’acord ambels nous temps i la identitat que plegats vulguem dotar a aquesta eina imprescindibled’informació, difusió i comunicació.

Per altra banda, el cicle polític arriba al final. Acaba un mandat municipal i els i les nos-tres representants s’enfronten de nou, el diumenge 27 de maig, a la revàlida electoral iciutadana. És hora, doncs, de fer balanç de la tasca educativa feta pel nostre Ajuntamenta través del seu Institut d’Educació i la resta d’agents que, en una ciutat educadora comBarcelona, en són coresponsables. L’Institut d’Educació, que compta amb un nou gerent,Toni Martorell, des que Manel Blasco va assumir la responsabilitat de la gerència del Con-sorci d’Educació de Barcelona. El Consorci, que durant aquest mandat municipal ha rebutun impuls definitiu, s’ha de consolidar durant el 2007 com a ens associatiu i eina per a lacoordinació de polítiques educatives entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat deCatalunya.

També ha estat el període durant el qual aprovàvem el Mapa Escolar de la ciutat 2006-2010, amb una previsió de 29 nous centres públics. També s’ha acordat amb la Genera-litat de Catalunya un ambiciós pla d’inversions i manteniment de centres i l’ampliaciód’una xarxa d’escoles bressol municipals que, en l’horitzó de 2010, ens ha de situar ambun total de 26 nous centres i una oferta a la ciutat de 5.400 places.

L’aplicació del Pacte Nacional per a l’Educació, la pròpia LOE i els criteris del Mapa Es-colar han fet possible que la comunitat educativa de la ciutat pogués debatre, a través dediferents òrgans participatius sectorials i territorials, al voltant de les diferents novetatsque s’anaven incorporant per a la millora del sistema. L’aplicació de la sisena hora, la in-corporació de la representació municipal als consells escolars dels centres concertats o elsnous models d’àrees territorials de proximitat i d’adscripcions entre centres públics de pri-mària i secundària, en són una bona mostra.

Altres elements afegits d’aquesta intensa etapa han estat l’aposta per la formació profes-sional i la previsió de dos centres integrals a la ciutat, l’impuls al Consell de la FP, la consoli-dació dels serveis educatius integrals al territori, l’ordenació dels ensenyaments d’educacióespecial a Pont del Dragó i la rehabilitació en la seva integritat del centre Vil·la Joana.

L’augment de la inversió en beques i ajuts de menjador, la incorporació a l’àmbit edu-catiu de les escoles d’adults, la nova escola de música de Nou Barris o la presentació delpla d’acció del Projecte Educatiu de Ciutat per al període 2008-2011 són alguns dels ele-ments que, amb molts altres, defineixen el compromís d’aquest Ajuntament amb la sevaescola, amb l’educació, amb la construcció d’una autèntica ciutat educadora.

Acabant aquestes línies m’arriba la trista notícia de la desaparició de dues persones en-tranyables, lluitadores i incansables defensores de la causa educativa i del seu potencialtransformador, i pel progrés i la cohesió social. Em refereixo a la Montserrat Soler; mestra,pedagoga, vinculada als moviments de renovació pedagògica i medalla d’honor de la ciu-tat pel seu compromís cívic i social amb Barcelona i el barri d’Horta, i pel seu treball al ser-vei de les persones. La segona pèrdua irreparable és la d’en Joan García, secretari de la Fe-deració d’Associacions de Veïns de Barcelona, líder sindical i lluitador antifranquista,defensor dels drets socials i de ciutadania, membre del Consell Directiu del Projecte Edu-catiu de Ciutat i del Consell Escolar Municipal de Barcelona des de 2001.

Tot a la vida són cicles. La gent passa i els projectes perduren. Els records, la memòria,les conquistes, els avenços, les realitats... tots i totes som testimonis que hem ajudat a fermillor la nostra ciutat. Cadascú des del seu lloc, la seva responsabilitat, amb les seves ca-pacitats i eines. Tots des de les seves conviccions i amb la millor de les voluntats.

Eva Martínez-Picó

«No solament cal renovar a cada instant, i al llarg de tota la vida,

les habilitats tècniques i l’educació centrada en el treball; cal fer el mateix,

i encara amb més urgència, quant a l’eduació per crear ciutadans»

Zygmunt Bauman, sociòleg

UN NOU CICLE

NOTÍCIES...>>

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE NOU BARRISAmb una jornada festiva amenitzada peractuacions musicals de diferents gèneres iamb la presència de l’alcalde, Jordi Hereu,es va inaugurar el passat 17 de febrer l’Es-cola de Música Municipal de Nou Barris.L’equipament està ubicat a la planta baixad’un edifici d’habitatges de lloguer per ajoves situat al carrer de Manuel Sancho,15-17. En els seus 1.154,59 m2 de super-fície hi ha un auditori amb capacitat per a200 persones, una fonoteca-mediateca-biblioteca i altres espais. El centre, que co-mençarà a funcionar el curs 2007- 2008,és per a alumnes de 5 a 16 anys.Per a més informació:www.bcn.cat/educacio

PREMI CIUTAT BARCELONAEDUCACIÓ 2006Ester Bonal, Maria Dolors Bonal i ÀngelsRoger han estat guardonades amb el PremiCiutat Barcelona Educació 2006 que atorgal’Ajuntament de Barcelona. Aquest premi ésun reconeixement a la tasca d’aquestes treseducadores en l’àmbit de la música pel des-envolupament del projecte Xamfrà, Centrede música i escena al Raval.Per a més informació:www.bcn.es/emmcanponsic/index_xam-fra.htm

PLENARI DEL PEC DE BARCELONAEl passat 14 de març es va celebrar al Salóde Cent de l’Ajuntament de Barcelona elPlenari del Projecte Educatiu de Ciutat deBarcelona, en el qual es va presentar ladeclaració «El compromís ciutadà per unaeducació al servei de la cohesió social». ElPlenari del PEC de Barcelona tanca unprocés iniciat a les VII Jornades i a les reu-nions de les comissions, portades a termeentre els mesos de novembre i febrer, ique haurà de continuar fins al novembrede 2007 amb la definició del Pla d’accióper els anys 2008-2011.Per a més informació:www.bcn.cat/educacio/pec

VIII EXPORECERCA JOVE Els dies 12, 13 i 14 d’abril es fa al Cosmo-caixa la VIII edició de l’Exporecerca Jove,que mostra els treballs de recerca de jovesde 12 a 30 anys en diferents categories: 1rcicle d’ESO, 2n cicle d’ESO, batxillerat i ci-cles formatius de grau mitjà i universitat,post universitat i cicles formatius de grau su-perior. Les persones participants exposen elseu treball en un estand on poden mostrartants els resultats de la seva recerca com l’u-tillatge utilitzat, maquetes, muntatges, etc.Per a més informació:www.magmarecerca.org

V JORNADES EDUCACIÓ I ESPORTLes cinquenes jornades Educació i Esport,que es van fer el passat 2 i 3 de març, vanvoler promoure un espai de relació i d’in-tercanvi entre professionals d’aquests àm-bits, i fomentar la reflexió sobre l’esporten edat escolar. L’objectiu de les sessionsva ser el debat entorn als temes que afec-ten el professorat d’educació física i elstècnics esportius en edat escolar, relacio-nats amb la societat actual.Per a més informació:www.bcn.cat/esports

4 NOTÍCIES núm.58 abril/maig 2007e

L’ESCOLA PÚBLICA DE NOU BARRIS I LA GENT GRANEl 28 de febrer, al llarg de tot el dia, es vadur a terme en tots els centres educatiuspúblics del districte de Nou Barris una jor-nada unitària que, sota el títol de «A l’es-cola pública de Nou Barris, aprenem de lagent gran», va afavorir la relació de la ge-neració dels avis i les àvies amb la dels nétsi les nétes. La jornada també es proposavamostrar a la població la qualitat educativa isocial dels centres educatius que integren laXarxa d’escoles. A la jornada es van impli-car 50 centres i uns 10.000 alumnes.Per a més informació:www.bcn.cat/noubarris

...

III PREMI DE RECERCA EN ACCIÓ SOCIALLes Escoles Universitàries de Treball Sociali Educació Social Pere Tarrés - UniversitatRamon Llull (EUTSES) convoquen el IIIpremi de Recerca en Acció Social per aalumnes de batxillerat i cicles formatius degrau superior. El premi és un reconeixe-ment a aquells treballs de recerca en acciósocial, elaborats individualment o en grup.El termini de presentació de treballs fina-litza el 4 de maig de 2007.Per a més informació:www.peretarres.org/eutses/premi.asp

CIUTAT I ESCOLA: LA COL·LABORACIÓ EDUCATIVAEls dies 22 i 23 de març es van fer al Cen-tre de Cultura Contemporània les primeresjornades tècniques del Consell de Coordi-nació Pedagògica (CCP) de Barcelona. Lesjornades volen ser un espai de reflexióconjunta entre professorat i entitats ciuta-danes, i també pretenen donar a conèixerels recursos educatius que les entitats ciu-tadanes ofereixen a l’escola. Es van tractartres blocs de continguts: la ciència i la tec-nologia, els llenguatges artístics i l’educa-ció per a la ciutadania. Per a més informació:www.bcn.cat/educacio

REMODELACIÓ DE L’ESCOLAMUNICIPAL VIL·LA JOANAEl centre d’educació especial municipal(CEEM) Vil·la Joana, situat a la muntanyade Vallvidrera, estrena noves instal·lacions.Aquest equipament dóna servei a nens inenes amb necessitats educatives espe-cials, dels 5 als 18 anys, com també asses-sorament a altres escoles de la ciutat. Lesreformes han afectat els dos edificis de lainstitució, la superfície esportiva desco-berta i els espais exteriors enjardinats. Unedifici ha estat enderrocat i reconstruït denou i l’altre ha estat remodelat completa-ment. La superfície construïda total és de3.105 metres quadrats, i el cost de lesobres puja a 4 milions d’euros. Per a més informació:www.bcn.cat/vilajoana

LA GUIA I AVUI QUÈ FEM?L’Ajuntament de Barcelona ha editat Iavui què fem?, una guia amb idees en-grescadores per gaudir i harmonitzar eltemps de tota la família; al sortir de l’es-cola, els caps de setmana i durant les va-cances a Barcelona. La guia ofereix untast de totes les respostes que la ciutatofereix a una de les preguntes recurrentsd’infants de totes les edats: i avui quèfem? Aquesta publicació no vol ser un ca-tàleg exhaustiu, sinó una font de recursos,idees i propostes que us permetin planifi-car el temps de lleure infantil.Per a més informació:www.laboratorideltemps.org

5NOTÍCIESnúm.58 abril/maig 2007 e

La història del barri d’Hostafrancs noes podria explicar sense fer esmentdel nostre centre. D’ençà del 1904,amb la fundació del Centre Montse-

rrat-Xavier, milers d’infants i joves al llarg delsanys hi han rebut educació i formació. Ambel pas del temps, l’entitat ha anat creixent: el1940 es creà l’Escola Tècnica Professionald’Hostafrancs, d’ensenyament nocturn, i el1971 fou el primer centre on s’impartí l’espe-cialitat d’electrònica, delineació, administra-ció i química, així com el batxillerat.

En l’actualitat, s’hi imparteixen totes lesetapes educatives: educació infantil i primà-ria, ESO, batxillerats, cicles formatius degrau superior (administració i finances, anà-lisi i control, sistemes de telecomunicacionsinformàtiques), programes de garantia so-cial (auxiliar d’oficina amb informàtica i au-xiliar d’instal·lacions d’electricitat, aigua igas) i cursos ocupacionals.

La seva existència ha contribuït, sensdubte, a la promoció humana i cultural delque avui és el districte de Sants-Montjuïc ia la configuració del sentiment veïnal delbarri d’Hostafrancs en diferents entitats cí-viques, culturals i esportives que van sorgira l’entorn de la institució. La Fundació Cul-tural Hostafrancs, constituïda el 1984, ésl’entitat jurídica que integra l’Escola JoanPelegrí, el Centre Montserrat-Xavier, l’Ate-neu Montserrat i el Bàsquet Ateneu Mont-serrat. És per això que l’objectiu global dela institució és la formació permanent,adreçada no solament a nois i noies, sinótambé a les persones adultes. Tots els cen-tres van passar a anomenar-se, a partir de1994, Escola Joan Pelegrí en reconeixe-ment a la tasca educativa que hi desenvo-

lupà al llarg de la seva vida l’estimat peda-gog, metge i escriptor.

UN REPÀS HISTÒRIC>> 1904. El 25 de març neix el Catecisme deSant Francesc Xavier. El pare Gaietà Puig, je-suïta i director de la Congregació Mariana deBarcelona, funda aquest centre per ensenyar«doctrina cristiana i els bons costums». >> 1910. El centre es trasllada a l’actual espaide l’escola al carrer d’Ermengarda. Se’n diuCentre Obrer i Instructiu d’Hostafrancs, en-cara que ben aviat serà conegut pel seu nomde sempre, Centre Montserrat Xavier. Les da-des sobre educació del 1900 al barri són pre-ocupants: d’una població de més quinze milhabitants, el 66% són persones analfabetes.>> 1913. L’escola inicia la seva activitat.Comença a impartir classe a l’escola noc-turna gratuïta per a joves, amb setantaalumnes i un mestre. Sis anys més tard, escrea l’escola diürna. Sorgeixen seccions no-ves, com el Cor d’Obrers. >> 1919. Es funda l’Ateneu Montserrat, si-tuat en l’actual emplaçament de l’escola desecundària al carrer de la Torre d’En Damians.Si el centre es va crear per a la formació delsinfants quinze anys enrere, ara cal continuarla tasca formativa amb aquests joves.>> 1928. El club Bàsquet Ateneu Montse-rrat (BAM) inicia les seves activitats. Aquestclub esportista de barri s’enorgulleix de serun dels clubs històrics del bàsquet català i elcinquè club més antic de l’Estat espanyol.>> 1933. Es constitueix al centre una secciód’escoltisme amb el nom de Follets de SantJordi. Es vol educar el jovent a partir del con-tacte amb la natura. Posteriorment s’anome-narà Agrupament Escolta Montserrat Xavier.

Tothom que viu al barri d’Hosta-francs, del districte de Sants-Mont-juïc, coneix l’Escola Joan Pelegrí. Totun referent educatiu i cultural des defa més de cent anys. Un centre queha estat un dels pioners de la for-mació professional i, alhora, un la-boratori d’innovació educativa.

L’ESCOLA JOAN PELEGRÍ, AMB MÉS DE 100 ANYS, HA ESTAT UN MOTOR EDUCATIU I CULTURAL

UN REFERENT D’HOSTAFRANCS

ESCOLA JOAN PELEGRÍ

Infantil i primàriaCarrer d’Ermengarda, 13-25Telèfon: 93 423 93 04/Fax: 93 425 07 35infantilprimaria@joanpelegri.comSecundària (ESO, batxillerat i cicles formatius de grau superior)Consell de Cent, 14Telèfon: 93 431 62 00escola@joanpelegri.comProgrames de garantia social i cursos ocupacionalsCarrer del Guadiana,13Telèfon: 93 421 25 30

www.escolajoanpelegri.com

2

6 SOM XARXA núm.58 abril/maig 2007e

>> 1940. Acabada la Guerra Civil, les activi-tats del centre i l’Ateneu es reprenen imme-diatament amb les mateixes seccions que hihavia abans. Es funda l’Escola Tècnica Pro-fessional d’Hostafrancs, d’ensenyamentnocturn, en els locals del centre, gràcies aun acord entre l’Hermandad de IngenierosIndustriales i les Congregacions Marianes, iamb l’ajuda de les dues empreses veïnesHamsa i España Industrial. Així, doncs, apartir d’aquest any hi ha escola primària iescola d’aprenents.

>> 1971. S’inaugura l’edifici del carrer de laTorre d’En Damians. S’hi imparteixen les es-pecialitats d’electrònica, delineació, admi-nistració i química, a més de batxillerat. >> 1989. Es crea el premi Drets Humans perpromocionar entre l’alumnat els treballs esco-lars de tipus humanista i preocupació social.>> 1990. Se celebra el 50è aniversari de lafundació de l’Escola Tècnica Professionald’Hostafrancs.>> 1992. L’Escola s’integra dins el PEA (PlaEscoles Associades a la UNESCO). En el seu

projecte educatiu assumeix la defensa delsdrets humans, la pau i la cooperació. Ambaquest fi es consolida la campanya anual decooperació destinada a sensibilitzar i recap-tar fons per a un projecte solidari, que éspromogut pel grup UNESCO.>> 1995. El Departament de Ciències Natu-rals de l’escola de secundària crea els premisMedi Ambient, els quals finalment han esde-vingut els premis de la Ciència, la Tècnica i elMedi Ambient, per promoure entre l’alumnatel respecte per l’entorn i el gust per la feinaben feta en el camp científic i tecnològic.>> 2004. S’inaugura el nou edifici.

Des del curs 2004-05 els eixos transversalsde l’escola es concreten en:

Socialització dels llibres de text aplicada atota l’escola d’infantil i primària.Participació i aplicació de criteris de soste-nibilitat d’acord amb l’Agenda 21.Esforç col·lectiu en la formació específicadel professorat per orientar l’educacióamb criteris de mediació d’acord amb lacultura de la pau.La tasca pedagògica de l’escola ha estatrepetidament reconeguda amb premis a lainstitució i a les diverses àrees o departa-ments: premis CIRIT l’any 1982, el premiBaldiri Reixach l’any 1983 i el premi del’ICE l’any 1996.

Escola Joan Pelegrí

e

«El projecte educatiu

assumeix la defensa

dels drets humans,

la pau i la cooperació.»

El Projecte Educatiu de l’Escola Joan Pelegrídescriu la identitat del centre:

Es defineix com a escola catalana i res-pectuosa amb les opinions i creences detothom, com recull la Declaració Univer-sal dels Drets Humans.L’ensenyament va encaminat a l’enforti-ment de la formació humana de l’alum-nat: es promou una educació activa, ba-sada en el diàleg i l’experiència i en lapromoció dels valors de la tolerància, laresponsabilitat, l’esforç i la correcció cí-vica dins i fora de l’escola.Es vol ajudar els nois i noies a adquirir elsentit de la responsabilitat i el gust per lafeina ben feta, a ser reflexius i a tenirsentit crític i autocrític.Es pretén fomentar el respecte, la igualtatentre l’home i la dona, així com el res-pecte per totes les opcions i conviccions.S’estimula l’alumnat a trobar gust per lainiciativa personal i la creativitat, i tambése l’ajuda a aprendre a treballar en equip. Es fomenta el sentit de la solidaritat, lacol·laboració, l’esperit cívic i la participa-ció en la millora i transformació de lanostra societat.La metodologia pedagògica potencia l’a-prenentatge significatiu, comprensiu oespecialitzat segons els nivells, per tald’aconseguir el desenvolupament de l’a-lumnat com a persones lliures i indepen-dents. L’alternança del treball individual, perdesenvolupar l’autonomia personal, ambel treball en equip, com a factor de socia-lització i de col·laboració amb els altres.Les diferents capacitats i ritmes d’aprenen-tatge de l’alumnat demanen una atenciópersonalitzada, que l’escola canalitza a tra-vés de l’acció tutorial, el servei d’atenciópsicopedagògica, la unitat d’adaptació cu-rricular, el tutor acompanyant i estratègiesper al tractament de la diversitat a l’aula.L’escola posa tota la seva experiència irecursos a intentar que no es produeixiuna desconnexió entre teoria i pràctica.Per aquest motiu, a més de formació aca-dèmica, pretén donar a l’alumnat una sò-lida formació personal i professional. Aquesta manera d’entendre l’educació elsfa assumir plenament la Declaració Uni-versal dels Drets Humans de les NacionsUnides, quan defineix un marc de res-pecte a la llibertat i als drets i deures dela persona. Símbol d’aquesta opció ésl’adscripció a la UNESCO, com a escolaassociada, d’ençà de l’any 1992.

ELS NOSTRES TRETS D’IDENTITAT

F

7SOM XARXAnúm.58 abril/maig 2007 e

Era al principi de curs, en un claustre del CEIP Floresta, quanva tornar a sortir el tema de les desigualtats de gènere. Ca-lia treballar-lo a l’aula, més a fons, de manera explícita, re-flexionada, sistemàtica i planificada. Volíem fer activitats

fàcils de dur a terme i que arribessin a tota la comunitat educativa. Durant el primer trimestre, vam buscar i seleccionar informació

sobre el tema i treballs fets a altres centres i vam elaborar uns dos-siers per a cada cicle per treballar a l’aula. Per Carnaval, ens vamdisfressar cada curs d’un ofici per mostrar que totes i tots podem fertotes les professions, des de mecànic o mecànica fins a peixater opeixatera. El Dia de la Dona Treballadora, cada classe va buscar in-formació de dones famoses, escriptores, pintores, dibuixants, etc., ivam constatar que en els llibres de text és una informació difícil detrobar perquè hi predominen els homes com a protagonistes.

Durant la setmana cultural vam fer tallers sobre les feines de casacom ara fregar, cosir, fer el llit, fer macedònia, escombrar, canviarbombetes o canviar piles, i d’altres com estampar samarretes o ferpunts de llibre. L’alumnat va participar-hi activament, tot i que peralguns i algunes era la primera vegada que feien aquestes tasques.El curs de P5 va representar una obra de teatre on els nens volienser ballarins i les nenes futbolistes. A primària es va treballar lapel·lícula Vull ser com Beckham, on es dóna també aquesta situa-ció. L’associació de pares i mares del centre va preparar una obrade teatre on s’escenificaven contes tradicionals fent-los política-ment correctes.

Paral·lelament, a l’aula d’informàtica vam incidir en el treball degènere buscant un aliat, l’art, que sovint també cau en l’oblit a lesaules. Vam buscar pintures, dibuixos i artistes que ens donessin peua treballar conceptes i valors com la igualtat, la maternitat, l’amor,la llibertat, la sensibilitat, el coratge, la tendresa, la discriminació, elsmaltractaments... Des del punt de vista de l’educació artística i vi-

En aquest article us presentem una experiència ques’ha dut a terme al CEIP Floresta de Sabadell en la quals’ha treballat la coeducació mitjançant l’art i la infor-màtica. Amb la reproducció feta per l’alumnat i el pro-fessorat del centre d’obres de pintors famosos i la in-troducció de comentaris a través de les novestecnologies, s’han pogut treballar, a totes les aulesdel centre, les desigualtats de gènere.

UNA EXPERIÈNCIA DE COEDUCACIÓ MITJANÇANT LA PINTURA I ELS ORDINADORS

fEL WEB ARTIGENERETot aquest treball està recollit al web ARTIGENERE, que intentafer una reflexió sobre com afrontar les desigualtats de gènere iles relacions humanes a través de dibuixos pintats per nens i ne-nes, així com mitjançant les cites i les obres dels artistes de dife-rents èpoques, països i estils. Inclou enllaços a pàgines web perampliar la informació referent a l’art, les obres i els artistes, aixícom enllaços de l’Institut Català de la Dona, de l’espai de donesi de drets humans.

www.xtec.net/~jjubany1/artigenere/artigenere.htm

8 APUNTS núm.58 abril/maig 2007e

I GÈNEREart

sual, treballem com interpretar les obres, quina simbologia tenen,l’estètica, els models o el treball de la descripció.

OBRES I RETRATSTota la comunitat educativa del centre vam pintar amb l’ordinadorles obres i els retrats que proposàvem. Cadascú ho feia donant elseu caràcter particular, propi i personal a l’obra, amb els colors i lestonalitats que volia o creia adients. Així doncs, a primer de primà-ria van pintar la Brusa romanesa, de Henri Matisse; a segon, l’In-

fant amb joguines, de Pierre-Auguste Renoir; a tercer, La sibil·la de

Delfos, de Michelangelo Buonarroti; a quart, Autoretrat amb mico,de Frida Kahlo; a cinquè, La Gioconda, de Leonardo da Vinci; i asisè, Autoretrat amb bacon fregit, de Salvador Dalí. Per la seva part,als cursos d’educació infantil van pintar uns altres quadres: a P3,Dona, ocell i estrella, de Joan Miró; a P4, Dona asseguda amb ba-

rret, de Pablo Picasso; i a P5, La noia de la perla, de Jan Vermeer.El professorat i el personal d’administració i serveis del centre vamfer el que vam poder amb El venedor d’aigua, de Diego Velázquez.

Vam buscar frases significatives relacionades amb la part gràficaper provocar el debat i la reflexió sobre els temes esmentats. Aquíen tenim alguns exemples:

De Leonardo da Vinci: «Qui de veritat sap de què parla, no trobaraons per aixecar la veu». Quan cridem a algú, tenim més raó?Tenim el dret de tractar malament a algú altre?De Salvador Dalí: «Anomeno la meva esposa: Gala, Galuxka,Gradiva, Oliva —per l’oval del seu rostre i el color de la sevapell— i els seus derivats: Oliveta, Oliueta, Burbeta, Bubureta.També li dic Lionette perquè quan s’enfada rugeix com el lleó dela Metro-Goldwyn-Mayer». Cada persona té moltes cares dife-rents; n’hi ha que ens agraden més i n’hi ha que ens agradenmenys: formen part de la persona i les podem millorar. De Frida Kahlo: «Jo pinto autoretrats perquè jo sóc la persona aqui conec més bé». Què hem de fer per conèixer les persones iperquè ens coneguin de veritat? De Pierre-Auguste Renoir: «Pensar un dibuix em costa cinc mi-nuts, però seixanta anys fer-lo». Encara que sabem el que volem,a vegades costa molt aconseguir-ho i ens hi hem d’esforçar.

CONCLUSIONSCada retrat que hem realitzat és diferent per la personalitat que ca-dascú li transmet amb una combinació única dels colors, malgratque el quadre d’origen és el mateix per a totes i tots. De la mateixamanera, les persones som diferents pel que fa a la manera de ser,

però totes i tots som iguals en drets i deures. El visionament poste-rior ens ha permès veure els dibuixos que han fet els companys icompanyes d’altres cursos. Aquest treball també ens possibilita arri-bar a les famílies, perquè aporten aquests comentaris quan arribena casa i ensenyen el que han treballat aquell dia a l’escola des delweb del centre. L’alumnat, a més, ha utilitzat les noves tecnologiesde la informació i la comunicació per comunicar i expressar-se demanera significativa, divertida i útil.

Hem reflexionat sobre la construcció i reproducció social del con-cepte de gènere, sobre l’ús sexista del llenguatge, i ens hem cons-cienciat que, sense voler, podem reproduir aquestes desigualtats iaquest llenguatge a l’escola. Cal pensar que per tenir una vertaderacoeducació no podem tenir diferents expectatives en funció del gè-nere; hem de demanar i esperar el mateix de tothom.

Jordi Jubany i VilaCoordinador d’informàtica CEIP Floresta

e

Adrià Fruitós

www.xtec.net/ceipfloresta2i

«Hem reflexionat sobre

la construcció i reproducció social

del concepte de gènere i l’ús

sexista del llenguatge.»

9APUNTSnúm.58 abril/maig 2007 e

Els primers es van conèixer al Conservatori Munici-pal de Música de Barcelona i ara continuen desenvo-lupant el seu projecte de trio i duet a l’Escola Supe-rior de Música de Catalunya. També vam trobar unabig band formada a l’Escola de Música Municipal Casadels Nens de l’Eixample i vam gaudir dels sons de fu-sió i jazz. I, finalment, en una sala de l’IES municipalJoan Manuel Zafra vam escoltar un grup de noies re-cordant peces dels Rolling Stones o dels Beatles. Sóntres exemples d’agrupacions musicals formades encentres educatius de la nostra ciutat.

TRIO IMPROMPTU I DUET FORMAT PEREXALUMNES DEL CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA DE BARCELONA.

>> Anna, Piano; Òscar, violí; Laura, violoncel; i Adrià, violí.Anna: Fa més de dos anys, quan érem al Conservatori, ens vam unirper treballar com a grup. Ens havíem conegut al Conservatori, jaque abans no anàvem junts a cap escola. Ara, a l’Escola Superior deMúsica de Catalunya hi seguim treballant a fons per establir-noscom a grup.

Crec que des que som ben petits, a les escoles, caldria incentivarl’interès per la música: hi hauria de tenir molta més presència i cal-dria que tothom en tingués uns conceptes bàsics. Actualment hi haprejudicis, especialment amb la música clàssica. Hi ha persones que

et diuen que no entenen la música clàssica. Jo els dic que no l’hand’entendre, sinó que l’han de gaudir. Òscar: El nostre és un món que necessita molta dedicació, moltes ho-res d’estudi i, fins i tot, no tenir vacances, com en té molta gent. Co-nec el cas d’una persona que va deixar la música i va marxar als Es-tats Units a estudiar; em va explicar que estudiant una altra cosa lameitat d’hores de les que dedicava a la música, va aconseguir de se-guida feina, reconeixement social i diners. Hauríem de tenir més re-coneixement social i que la música estigués més ben valorada. La mú-sica no és Operación Triunfo, com pot pensar molta gent.Laura: Vaig començar amb la música quan tenia sis o set anys Eramolt petita, però no va ser en cap cas perquè els pares volguessinapuntar-me a fer alguna activitat i diguessin: «Va, dons, música».Vaig ser jo qui els va dir que volia fer música. Em va costar fer-losentendre que em podia guanyar la vida amb la música. La mevaàvia em deia «d’això no menjaràs». Adrià: Tampoc és bo convertir la música en una cosa elitista. La mú-sica ha de ser com un joc, un passatemps, amb el qual t’ho potspassar bé i fer que s’ho passin bé. El problema més gran és que faltapúblic i el que hi ha necessita rejovenir-se.

L’ORQUESTRA BIG BAND LATIN FRIENDS DE L’ESCOLA DE MÚSICA MUNICIPAL CASA DELS NENS.

>> Albert, direcció: Carles, trompeta; Joan, trompeta; Robert,

trombó; Pau, guitarra; Guillem, bateria; Lucas, piano; Dani, Baix;

L’EXPERIÈNCIA DE LES AGRUPACIONS MUSICALS FORMADES EN CENTRES EDUCATIUS

TRIO, BIG BAND I...

ROCK,N,ROLL

21

1

Nicole N

euefeind

10 OPINEM núm.58 abril/maig 2007e

2

Robert, saxo alt; Jordi, saxo alt; Llibert, baríton; Jaume, tenor; iToni, professor assistent.Albert: La big band de l’escola de música Casa dels Nens sorgeix faquatre anys. Quatre dels nostres integrants vénen d’aquest centre,amb el qual compartim instal·lacions. Mesclem el jazz, la fusió i elfunky i hem fet diverses actuacions a Barcelona i fora de la ciutat.Tot es fa amb la intenció de gaudir de la música, i ja veurem en elfutur si s’hi volen dedicar professionalment. Ara encara són massajoves per decidir-ho.Joan: Ara som tot nois, però també havíem tingut noies a la big

band. És, simplement, una casualitat. I a la majoria ens agrada tottipus de música i alguns també participem en altres projectes musi-cals fora de l’escola.Pau: La música moderna encara no està suficientment reconegudai, per exemple, encara no hi ha un grau mitjà de música moderna.Hauria de rebre més suport i també hi hauria d’haver més escolesde música. Guillem: A cadascun de nosaltres ens escullen per les nostres qualitats.Per tant, no només és tenir-ne ganes; també s’ha de saber tocar l’ins-trument. Molts de nosaltres ja anàvem de petits a l’escola de música.Lucas: El repertori ens el porta el director, però també comentem, avegades, la possibilitat de tocar cançons que ens agraden a nosaltres.Jaume: Fa molta ràbia veure que a gent que participa en programesde televisió, en quatre mesos els fan famosos, fan gires i guanyenmolts diners. Això frustra molt.Llibert: Pel que fa a alguns instruments com el baix o el trombó, hiha poca gent que els toqui. A vegades molts nois es mouen per mo-des i volen tocar la guitarra o cantar perquè els sembla més fàcil.

THE RITAS, GRUP DE ROCK FORMAT PER ALUMNES DE L’IES MUNICIPAL JOAN MANUEL ZAFRA.

>> Ayán, professor de plàstica, responsable dels grups musicals iguitarra; Rita, cantant, guitarra i bateria; Irene, baix; Andrea, teclatsi Alícia, segona veu i percussió.Ayán: Tota aquesta història va començar fa més de deu anys, quanvaig anar durant una setmana cultural a fer un curs de blues a l’Ins-titut Joan Manuel Zafra. Jo treballava com a professor de guitarra

en una acadèmia i després d’això vaig entrar com a professor demúsica al centre. Així vam començar a impulsar la formació degrups de rock amb alumnat del centre, alguns dels quals ja s’hanobert camí en el món de la música. Només es va interrompre durantun curs. Vaig arribar al lloc adequat i en el moment adequat. El cen-tre necessitava algú que impulsés iniciatives culturals o artístiques, ijo disposava dels recursos i materials per fer-ho. En aquest sentit,sempre he tingut el suport de la direcció. I per al centre, sempre ésun afegit al seu projecte. Rita: Nosaltres vam començar en apuntar-nos a l’activitat anome-nada «Grup de rock», i quan hi vam arribar hi havia trenta perso-nes. Teníem dotze o tretze anys i ens vam passar els primers dies mi-rant com ho feien els altres. A poc a poc vam anar provantinstruments, i quan fèiem segon d’ESO vam formar el grup. Éremnoies que teníem algunes nocions musicals, però eren de músicaclàssica, no de rock. D’alguna manera, ja som com una família i es-tem molt unides. Vam començar sent unes adolescents i hem viscutaquesta etapa juntes. O sigui, que el grup també ens ha servit perfer amistats molt intenses i per créixer d’una forma diferent. Irene: Sempre haurem d’estar agraïdes al centre de donar-nos l’o-portunitat de fer una activitat així i a la nostra edat. No tothom potgaudir d’aquesta opció i, per tant, estem molt contentes d’haver-ho fet. Segurament, hi deu haver grups de rock formats per nois onoies que van al mateix institut, però que sigui el mateix institutqui els doni suport i que es pugui assajar al mateix centre, segura-ment el nostre deu ser l’únic institut on això passa. Això també ensha donat l’opció de tocar a llocs on no hauríem pogut fer-ho si elshaguéssim buscat pel nostre compte. Ara bé, també és perquè hofem bé.Andrea: Molta gent s’hi apuntava per passar l’estona, però l’Ayánsempre acaba fent una selecció i troba les persones que realment hiestan interessades. Al final, els que hi posen interès i acaben for-mant un grup no són tants. I, és clar, en el futur ens agradaria po-der guanyar-nos la vida amb això de la música, però mentrestanthem de seguir estudiant. Ara jo sóc l’única que continua al centreacabant el batxillerat i una altra de les noies ha anat a Galícia, peròla resta assagem aquí i podem fer-ho cada dia a partir de les tres dela tarda. e

22 23

3

Jordi Oliver

Nicole N

euefeind

11OPINEMnúm.58 abril/maig 2007 e

CARLES ARIZAServei d’Avaluació i Mètodes d’Intervenció.Agència de Salut Pública de Barcelona.cariza@aspb.es

Teresa Estrada

12 A FONS núm.58 abril/maig 2007e

L’any 2004 es va practicar el darrer dels estudis seriats en pobla-ció adolescent corresponent als cursos de segon i quart d’edu-cació secundària obligatòria i segon de batxillerat o de ciclesformatius. Per al coneixement més exhaustiu d’aquestes da-

des, el lector pot consultar les dues adreces electròniques incloses enla primera referència d’aquest escrit. En les properes línies, destaquemaquelles dades de més interès per identificar l’estat de la situació.

>> Consum de tabac. L’any 2004, el 6,7% dels nois i el 10,2% de lesnoies de segon d’ESO fumaven regularment (almenys una cigarretaa la setmana). Aquestes xifres passaven al 19,1% i 25,2%, respecti-vament, a quart d’ESO; i al 28,9% i 36,5%, respectivament, a segonde batxillerat o en cicles formatius. Se seguia observant un majorconsum entre les noies i el consum al final de l’escolarització es co-rresponia pràcticament amb el de la població adulta: un de cada tresescolars de divuit anys fuma regularment i és susceptible de desen-volupar o d’haver desenvolupat ja una dependència a la nicotina.>> Consum de begudes alcohòliques. La segona droga en impor-tància pel que fa al consum és l’alcohol. Als divuit anys, el 95,4%dels nois i el 97,6% de les noies l’ha tastat algun cop. En el primercicle de l’ESO, el consum d’alcohol es dóna, fonamentalment, a lesfestes familiars (51,1% dels nois i 41,7% de les noies), tot i quequasi un de cada quatre escolars diu que ja en consumeix a bars idiscoteques. Al final de l’ESO, el consum d’alcohol es manté enl’àmbit familiar, però s’ha desplaçat també al cap de setmana (40%)i als bars i discoteques (60%). Finalment, al final de l’escolarització,al voltant d’un 90% de joves diuen que en consumeixen a bars idiscoteques. Se sol utilitzar l’aparició de borratxeres com un dels in-dicadors que assenyalen el pas a un consum de risc de l’alcohol. Asegon d’ESO, un de cada deu escolars diu que s’ha emborratxat al-gun cop a la vida; al final de l’ESO, un de cada tres; i al final de l’es-colarització postobligatòria, un de cada dos.

>> Consum de cànnabis. El consum experimental de cànnabis (haver-ne provat algun cop) es dóna en quasi el 15% de la població de se-gon d’ESO, sense diferències entre els sexes, en el 43% dels escolarsde quart d’ESO i en el 60% dels de segon de batxillerat o cicles for-matius (en aquest grup, el consum és més alt entre les noies).

D’altra banda, la meitat dels escolars de cada grup d’edat que de-claraven consumir-ne experimentalment, ho feien al llarg del darrermes, i això es considera consum habitual, el qual és especialment con-flictiu ja que perjudica una activitat lectiva escolar satisfactòria. En elsgrups d’escolars més grans, un de cada quatre nois i una de cada cincnoies de quart d’ESO declarava consumir-ne habitualment i quasi unde cada tres dels escolars de segon de batxillerat o cicles formatius.>> Consum d’altres substàncies il·legals. El consum d’altres substàn-cies il·legals és molt més baix que el de les substàncies descrites i és fo-namentalment experimental. En el cas de l’èxtasi, és especialmentbaix, tot i que, igual que passa amb la cocaïna, és important l’incre-ment que es dóna en tan sols dos anys. El consum de cocaïna es tri-plica al llarg de la secundària postobligatòria i un de cada deu escolarsd’aquesta etapa declaren haver-ne tastat. Pel que fa al consum detranquil·litzants, hi ha també un increment del consum en aquests ma-teixos anys entre les noies (una de cada deu al final de l’escolarització).

TENDÈNCIES DEL CONSUMA partir de les dades anteriors, és possible plantejar-se algunes qües-tions en relació amb les tendències de consum que se’n desprenen:

Cal esperar una disminució en la iniciació del tabaquisme. El nom-bre d’escolars que passen a consumir tabac regularment està baixant,especialment entre les noies, que mostraven els valors més alts d’ini-ciació en aquests darrers anys. Les dades de l’enquesta de Barcelonas’han vist confirmades per d’altres fetes posteriorment a Espanya. Te-nint en compte que aquesta tendència a la disminució és prèvia a l’en-

EL CONSUM DE SUBSTÀNCIES ADDICTIVES ENTRE ELS ESCOLARS DE BARCELONA

Des de l’any 1987, l’Agència de Salut Pública de Barcelona fa un control periòdic del consum de substànciesaddictives entre els nois i noies escolaritzats de Barcelona, mitjançant el seguiment dels estils de vida i delsprincipals factors de risc comportamental que s’inicien en l’adolescència. En aquest article, hi trobareu infor-mació sobre el consum d’aquestes substàncies durant l’any 2004, data de la darrera enquesta, reflexions so-bre les tendències del consum i recomanacions per al professorat i sobre polítiques de prevenció.

LA GESTIÓ DEL RISC EN L’ADOLESCÈNCIA

13A FONSnúm.58 abril/maig 2007 e

trada en vigor de l’actual llei de prevenció i control del tabaquisme enels espais públics i llocs de feina (Llei 28/05), és presumible que la ten-dència a la disminució es confirmi en els propers anys, degut al fet queel text legislatiu comportarà un clar canvi en la norma social del con-sum de tabac. I és prou conegut que aquest factor és un dels que te-nen més influència en la iniciació del consum entre els joves.

L’alcohol es consolida com una substància pròpia de l’espai lúdic.

Les dades dels escolars de Barcelona no reflecteixen un augment delconsum de risc en aquestes edats, a diferència d’altres enquestesd’àmbit nacional realitzades amb joves més grans. Se segueix veient elcanvi de patró de consum i d’iniciació en el consum de grup al llarg delsegon cicle de la secundària, però les dades sobre borratxeres al finald’aquesta etapa no són més altes que les estimades fa quinze anysamb mostres semblants. En canvi, sí que s’aprecia que un major nom-bre d’escolars de quinze a setze anys consumeix begudes alcohòliquesd’una forma habitual al llarg del cap de setmana.

Tenint en compte que l’alcohol està sempre present quan es con-sumeixen diverses substàncies, cal estar amatent en propers estudisal possible ús combinat d’alcohol amb altres substàncies com el càn-nabis, les drogues de disseny i la cocaïna, que és encara poc impor-tant en l’edat escolar.

El cànnabis emergeix com a droga d’iniciació i transgressió en

l’adolescència. Totes les freqüències de consum de cànnabis, tant elcontacte experimental com la repetició més o menys habitual delconsum, augmenten notablement en les darreres enquestes.

D’altra banda, ja és possible identificar escolars, tant nois comnoies, que han provat directament els «porros», sense haver provatabans el tabac, un fenomen nou en el nostre entorn. En molts ca-sos, aquest consum es pot dir que supleix el del tabac com a con-ducta transgressora en aquest moment. Totes les dades apunten,donada la gran tolerància social vers el cànnabis, que el consum decànnabis en l’adolescència seguirà creixent en els propers anys, fetque és especialment preocupant perquè el consum d’aquesta subs-tància afecta les capacitats de l’aprenentatge i, per tant, repercuteixnegativament en el rendiment escolar.

Augmenta la proximitat a la cocaïna i als tranquil·litzants. Coms’ha vist, el consum d’altres drogues no legals que no siguin el càn-nabis és baix, però destaca l’augment del contacte amb la cocaïnaa partir dels setze anys i, especialment entre les noies, l’ús dels tran-quil·litzants. L’augment del consum de cocaïna no està deslligat del’augment experimentat en el consum de cànnabis. Així com és clarque la gran majoria dels escolars que proven o consumeixen cànna-bis durant un temps no passaran a consumir cocaïna, també és certque és molt difícil que es doni un consum de cocaïna en escolarsque no hagin consumit cànnabis prèviament o simultàniament.

RECOMANACIONS I LÍNIES DE PREVENCIÓDe cara a la prevenció, cal considerar la importància que segueixen te-nint els espais de diversió en l’expansió del consum de substàncies ad-dictives en l’adolescència. Això s’aprecia, sobretot, pel que fa al con-sum d’alcohol i cànnabis, en molts casos amb expectatives franquesque ajuden a divertir-se i a passar-ho millor amb els amics i amigues.

El fet que, a més, la tolerància social vers l’alcohol i el cànnabis si-gui alta, dificulta molt en el moment de la prevenció que els mateixosadolescents acceptin la dimensió del risc inherent al consum de subs-tàncies. És per això que és important disposar de mòduls preventiusque siguin prou sensibilitzadors per captar l’atenció dels escolars versla consideració a fons del tema, que siguin capaços de presentar ambrealisme les dues cares del consum i també que possibilitin el treballd’habilitats socials per fer front a les situacions sovint molt condicio-nades (per la pressió social, per la baixa percepció de risc, per l’alta ac-cessibilitat...) amb suficient esperit crític. Això és el que pretenen elsprogrames preventius de drogodependències que, des de l’Agènciade Salut Pública de Barcelona, s’ofereixen anualment a les escoles.

Moltes de les polítiques públiques actuals contra substàncies addic-tives com l’alcohol i el cànnabis són clarament incoherents amb el màr-queting social i publicitari, la manca d’informació real dels riscos i l’in-compliment de les normes actuals sobre venda i accés per als menors.En aquest context, l’acció escolar es veu dificultada, com ha passat du-rant molts anys amb el consum de tabac, però cal no defallir a desper-tar l’esperit crític dels escolars davant d’aquestes circumstàncies. I elmissatge important que cal transmetre des de l’escola a la societat ésla clara influència que aquests comportaments tenen en l’adolescènciasobre el desenvolupament intel·lectual i emocional, i de manera imme-diata en l’afectació del rendiment acadèmic i el fracàs escolar.

Pel que fa al consum d’altres substàncies no legals, l’apropament ala cocaïna es concentra probablement en aquells adolescents espe-cialment proclius a la cerca constant de noves sensacions. Segura-ment, és necessari un abordatge des de la prevenció selectiva d’a-quests grups de joves, que presenten també unes característiquessociodemogràfiques, de personalitat i d’entorn social diferents de lesde la majoria del grup escolar de referència. e

«Que la tolerància social vers l’alcohol i el cànnabis sigui alta dificulta molt que els i les adolescents acceptin la dimensió del risc.»

14 A FONS núm.58 abril/maig 2007e

ENLL@ÇOS D’INTERÈS

Agència de Salut Pública.www.aspb.es

Factors de risc en estudiants de secundària de Barcelona.Resultats principals de l’informe FRESC 2004. Agència deSalut Pública de Barcelona. Gener de 2006.www.aspb.es/quefem/docs/Informe_FRESC_2004.pdfwww.aspb.es/quefem/docs/Taules_FRESC_04.pdf

Encuesta estatal sobre uso de drogas en enseñanzas se-cundarias (ESTUDES, 2004). Plan Nacional sobre Drogas.www.pnsd.msc.es/Categoria2/observa/pdf/escolar2004.pdf

pCooperacció és una associació decooperació internacional, catala-na, laica i progressista, comprome-sa amb els valors d’igualtat, justí-cia i democràcia, i amb un modelde desenvolupament humà i sos-tenible que garanteixi els drets hu-mans a totes les persones i a totsels pobles. Una associació que tre-balla intensament per fomentarl’educació per al desenvolupamenta les escoles.

En l’actualitat, estem donant suport aorganitzacions de Nicaragua, Gua-temala, el Salvador, Colòmbia i elMarroc, especialment en equitat de

gènere, sobirania alimentària i participacióciutadana. A Catalunya treballem en l’edu-cació per al desenvolupament, formació encooperació internacional i accions de cons-cienciació ciutadana.

Des de Cooperacció, volem aprofitaraquest espai per llançar-vos algunes propos-tes. Principalment, per animar-vos a partici-par en la construcció del que ha de ser, en unfutur pròxim, l’educació per al desenvolupa-ment (EPD) a la nostra ciutat i al nostre país.

Per aclarir primer què és això de l’educa-ció per al desenvolupament, podem prendrecom a definició: «Procés d’aprenentatge ac-tiu, basat en els valors de solidaritat, equitat,inclusió i cooperació, que permet a les per-sones anar més enllà del coneixement bàsicsobre les prioritats internacionals del desen-volupament i del desenvolupament humàsostenible, mitjançant la comprensió de lescauses i els efectes de les qüestions globals.D’aquesta manera, es pot assolir la finalitatúltima de la tasca de sensibilització i educa-ció per al desenvolupament, promoure laimplicació i participació personal i l’acció in-formada de la ciutadania».1

En altres paraules: l’objectiu és aconse-guir una ciutadania global, amb una anàlisicrítica de la realitat, una ciutadania activa isolidària per construir un món més just.

A Cooperacció, igual que altres ONG dedesenvolupament, ja fa temps que oferimactivitats, materials i recursos pedagògicsen aquest sentit, però sempre hem apostatper la construcció d’una aliança compro-mesa de tots els sectors involucrats (admi-nistracions, comunitat educativa en sentitampli, mitjans de comunicació, ONG, etc.),ja que, sense ella, ens podríem quedar amig camí. No només perquè és imprescin-dible que tots i totes aportem a aquest ob-jectiu, sinó també perquè la realitat quehem d’abordar cada cop és més complexa,genera més interrelacions i fa més gran elrepte que ens proposem.

A Cooperacció treballem a l’escola, princi-palment, amb exposicions interactives on esdonen eines d’anàlisi i propostes de canvisobre les desigualtats Nord-Sud. Les exposi-cions creades més recentment i que s’oferei-xen al catàleg de la Diputació de Barcelonasón «Mercat, l’altra cara del que compres»on es reflexiona sobre el consum responsa-ble i comerç just. I l’altra, és «Qui és Qui enel Comerç Internacional», on es treballa lesrelacions comercials internacionals i la sobi-rania alimentària a través d’un joc de rol. Enaquest joc, els grups representen cinc perso-natges: camperol, camperola, multinacio-nals, representant d’ONG i Organització

Mundial del Comerç, i tots ells tracten d’a-cordar el preu del cafè.

I també per 3r i 4t d’ESO tenim previsttreballar la transformació de conflictes i lacultura de la pau amb tallers dinamitzatsper la Ruta Pacífica de Mujeres de Colòm-bia que ens aporta la visió feminista del pa-cifisme, la seva gran experiència de resis-tència civil en un conflicte armat i com laseva experiència es pot traslladar i aplicar ala nostra realitat, als conflictes interperso-nals, intergrupals i dins de l’aula.

En l’estratègia de Cooperacció sobre l’e-ducació per al desenvolupament, formempart de la comissió que tracta aquest as-pecte dins la Federació Catalana d’ONG deDesenvolupament.

A Cooperacció, vam començar aquestdebat amb un grup de mestres comprome-sos l’any passat. El grup es va conformaramb l’objectiu de l’intercanvi de perspecti-ves sobre com millorar la feina en educacióper al desenvolupament i la de cooperació,com les exposicions, materials pedagògics,etc. D’aquest debat ha sortit una revistavirtual que es diu Educacció. Aquest espaiestà obert a tots i a totes els que vulgueuparticipar-hi.

Jumon Erra Tècnic educació per al desenvolupamentjumon@cooperacció.org

EDUCACIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT

COOPERACCIÓ

«L’objectiu és aconseguir

una ciutadania global, activa

i solidària, i amb una anàlisi

crítica de la realitat.»

www.cooperaccio.org2i

1. Confederació d’ONG Europees per a l’Assistència i el Desenvo-lupament.

15ASSOCIACIONSnúm.58 abril/maig 2007 e

UJORDI HEREU, ALCALDE DE BARCELONA

L’Ajuntament de Barcelona ha estat històricament pioner en l’àmbit de l’educació. Tota una tradició que s’hamantingut, però que ara necessita una adaptació als nous temps. Ens trobem, probablement, en un dels mo-ments més complicats: les famílies han de modificar els seus ritmes i formes de vida, cada cop es demanamés a l’escola i mentrestant els mitjans de comunicació es debaten entre la llibertat d’expressió i l’exercicide la responsabilitat. Així doncs, Barcelona ha d’afrontar els nous reptes educatius, i hem volgut conèixer lesreflexions de Jordi Hereu, l’alcalde de la ciutat.

«L’ESCOLA FA EL FUTUR DE LA CIUTAT»

16 PERSONATGES núm.58 abril/maig 2007e

E ls nous temps demanen noves idees, noves polítiques per

afrontar el canvi que, d’alguna manera, ja es deixa entreveure

al Pacte per l’Educació. Com veieu aquest repte? Quin ha de

ser el paper de l’Administració local al centre de la ciutat educadora?

Precisament perquè l’Ajuntament té una llarga tradició en innovacióeducativa, hem de ser capaços d’afrontar els reptes que ens planteja lasocietat actual, molt més complexa i diversa. I ho hem de ser perquèl’educació pública i de qualitat és l’instrument més potent que tenimper crear i garantir la cohesió social de les noves generacions de bar-celonins. Si pretenem arribar a un model de ciutat que realment donioportunitats a tothom i que es reguli per un principi d’equitat, l’edu-cació és fonamental. És l’instrument bàsic del progrés humà i social.

Ara bé, l’educació no és un element aïllat en la societat, sinó que hiestà immersa, i en gaudeix dels avantatges –per exemple, les tecnolo-gies– i en pateix els problemes i els reptes, ja siguin els canvis socials ola creixent exigència dels ciutadans i ciutadanes que volen serveis dequalitat. I és en aquest sentit que els educadors, educadores i l’Ajun-tament hem de treballar molt junts. L’esquema formatiu ideal és untriangle de família, escola i barri. Crec que el barri forma més que elsmitjans de comunicació, tot i que també hi contribueixen. Si dos d’a-quests elements van alhora ens en sortirem, per més que un dels trespugui flaquejar, i per això és important que els docents facin l’escola ique l’Ajuntament lluiti per fer barris convivencials, oberts, nets, endre-çats i segurs. Tenint això, tenim molt de guanyat. Si, a sobre, les famí-lies hi aporten el seu esforç i responsabilitat, oli en un llum.

No cal dir que el lligam de l’escola amb el barri es reforçarà moltamb l’ús social dels equipaments escolars fora de l’horari lectiu, unpla que posarem en marxa de forma experimental.

>> Som a les portes de la consolidació definitiva del Consorci

d’Educació de Barcelona, una oportunitat única per donar cohe-

rència al servei educatiu públic de la ciutat. Quin horitzó s’hi di-

buixa per a l’Ajuntament?

En primer lloc, és molt important que la Generalitat i l’Ajuntament tre-ballin conjuntament per una educació pública de qualitat. No noméspels recursos que això brinda, que són superiors, sinó perquè compar-tim un projecte de cohesió social i de capital humà, sense el qual nopodrem ser competitius. En aquest sentit, voldria agrair la feina ques’està fent, perquè sóc conscient que les persones professionals i tèc-niques que hi participen estan creant un model nou, sense referentsprevis. Estan «inventant» una manera de treballar plegats, i això és bo,perquè l’Administració s’ha de renovar constantment a mesura queapareixen nous reptes i objectius. Ens hi juguem tantes coses amb l’e-ducació, que les expectatives són grans, però confio plenament en elsprofessionals que hi estan posant tota la dedicació i la il·lusió.

>> Aquest servei educatiu públic integra cada cop més la iniciativa

privada, excepcionalment present a la nostra ciutat. En aquest con-

text, quin ha de ser el paper de l’escola pública?

Barcelona té, en diferents àmbits, una manera de fer que integral’esforç privat i la participació pública. La col·laboració entre el sec-tor públic i el privat ha estat fonamental en alguns grans projectesde transformació física de la ciutat, i ho és avui en el camp social,on treballem conjuntament amb entitats que hi tenen l’experiència

i vocació. No veig per què no hem d’aplicar aquest model al pro-jecte educatiu, sempre que els centres sostinguts amb fons públicss’integrin a la xarxa i comparteixin els objectius d’equitat social quedefensem. La presència d’aquests centres garanteix la llibertat de lesfamílies de triar un model educatiu diferent del de l’escola pública,per exemple, en l’aspecte religiós. Ara bé, aquests centres s’han d’a-tenir als principis de l’educació pública, sense privilegis ni exclusions,especialment pel que fa a l’escolarització de l’alumnat nouvingut.

>> Barcelona és un pol social i econòmic que, pel seu dinamisme,

atrau gran part de la immigració del país. Quin és el paper del sis-

tema educatiu en la construcció d’una societat sense exclusions?

Jo voldria una escola a la qual tots els nens i nenes hi arribessin di-ferents, cadascú amb el seu bagatge cultural i social, amb la sevahistòria i capacitats, i de la qual tots i totes en sortissin amb les ma-teixes eines per aprofitar les oportunitats que brinda la ciutat, pre-cisament pel seu dinamisme. Vull una escola que unifiqui la capaci-tat d’aprofitar les oportunitats fins allà on això és possible, tenint encompte que tractem amb individus, no pas amb ninots.

Avui ens trobem amb unes taxes relativament altes de fracàs es-colar, i sobretot altes d’abandonament escolar: de joves que deixenels estudis per anar al mercat de treball sense formació i sense tenirrealment una cultura de l’esforç i de la construcció personal, quemés endavant els serà indispensable. Estem en una societat compe-titiva, difícil, i l’escola és el millor instrument per preparar el joventper fer front a la vida, al repte de desenvolupar un projecte perso-nal i sortir-se’n. En la mesura que se’n surtin, la ciutat també en sor-tirà beneficiada.

«L’educació és l’instrument més potent que tenim per garantir la cohesió social de les noves generacions.»

17PERSONATGESnúm.58 abril/maig 2007 e

De moment, estem perdent capital humài ens estem creant un problema de futur,que haurem de desactivar a través d’altresmecanismes socials. I això val per a perso-nes immigrants i per a persones autòcto-nes. És un problema que haurem de solu-cionar. Pel que fa a la immigració enconcret, aquests nens i nenes, nois i noies,han d’acabar els estudis ben formats i ambuna noció clara dels valors que regeixen lanostra convivència, incloent-hi la catalani-tat. L’escola és un instrument d’integracióbàsic, insubstituïble. I és també un instru-ment per ensenyar-nos a tots plegats a te-nir respecte per la diversitat i per despertar-nos la curiositat per les altres cultures.

>> Diuen que l’educació que planegem

avui és la definició del futur que volem.

Barcelona ha estat capdavantera en la tasca

de construir camins cap al civisme. Com

s’ha d’integrar aquesta línia a l’escola, en

l’educació en valors i per a la ciutadania?

Ens agrada subratllar que Barcelona es defi-neix com a «ciutat educadora», perquè aixòcomporta que tots els agents, tots els espais,tots els equipaments, tots els recursos edu-catius formals i no formals estan al serveid’aquesta construcció de valors. En certamanera, tota la informació que rebem alllarg de la vida és formativa, transmet valors;el mateix procés d’aprendre és formatiu.L’escola, que és l’espina dorsal d’aquest pro-cés, hauria de fornir els instruments –els con-ceptes– perquè els nois i noies puguin des-triar, de tot allò que els arriba, la part que elsresulta positiva, útil i interessant.

I han de fer alguna cosa més, les escoles:formar ciutadans i ciutadanes, en el sentitde fornir pautes que ajudin a formar perso-nes crítiques, lliures, participatives, respon-

sables de i en la comunitat. D’aquesta ma-nera, l’escola fa, literalment fa, el futur dela ciutat. Evidentment, l’ideal és que les fa-mílies també s’impliquin en aquest procés.Per exemple, en el cas de famílies de nens inenes nouvinguts, crec que l’escola és unfactor d’integració perquè difon els valorsque ordenen la nostra experiència col·lec-tiva. És molt important, aquest rol.

>> A l’escola, al sistema educatiu, educa-

ció i formació es donen la mà. Valoreu la

formació professional com a alternativa

als estudis universitaris i com una aposta

estratègica per a la diversificació i enriqui-

ment dels perfils professionals?

Crec que estem treballant molt bé en for-mació professional, perquè hem aconseguitun canvi en la percepció social d’aquestaopció. Ara és un camí molt valorat, i ho ésperquè garanteix una immersió en el mercatlaboral immediata i qualificada; a vegadesamb més rapidesa que una llicenciatura uni-versitària. En aquest sentit, és una apostaestratègica per a Barcelona, perquè el nos-tre objectiu és anar qualificant la força detreball, per anar cap a menys mà d’obra imés coneixement.

Per què funciona la nostra formació pro-fessional? Perquè hi hem implicat l’em-presa. En la definició de les especialitats, enl’acollida dels alumnes ja formats, en el dis-seny dels programes d’estudi. En aquestmoment, la formació professional està moltvinculada a la realitat de la ciutat, fins i toten aquells sectors més innovadors. Tenimdos centres integrats –que combinen for-mació i treball–, l’un dedicat a la biomedi-cina i l’altre a la comunicació audiovisual,dos sectors estratègics que estan creixentexponencialment i que necessiten personalben format.

Jo estic convençut que, en el cas de l’edu-cació, l’important és marcar-se objectius allarg termini que siguin molt i molt ambicio-sos, perquè això d’alguna manera orienta lafeina quotidiana. Si l’horitzó és alt i exigent,la feina de cada dia també ho serà. I això ésbo per a la ciutat, estimulant per al personaldocent i fantàstic per als i les alumnes, tots,sense exclusions, sense barreres, sense rutespersonals predeterminades. És una utopia?No, jo crec que s’acosta bastant a la realitatde les escoles públiques de Barcelona. e

JORDI HEREU

Vaig néixer el 14 de juny de 1965a Barcelona. Sóc casat i pare d’unanena i un nen. Sóc llicenciat i màs-ter en direcció i administraciód’empreses per ESADE. Vaig co-mençar a treballar de molt jove alsector privat però de seguida vaigentrar a treballar al sector públic,els últims 10 anys a l’Ajuntamentde Barcelona on hi he desenvolu-pat diversos càrrecs. El 8 de setem-bre de 2006, el Consell Plenari del’Ajuntament em va elegir alcaldede Barcelona. Em considero unapersona propera i dialogant peròsobretot una persona apassionadaper la ciutat. L’educació per a mi ésuna prioritat. Crec en la cohesiósocial, l’espai públic de qualitat i elprogrés econòmic al servei de lespersones com a eixos de construc-ció de la ciutat. Res del que passaa Barcelona m’és aliè.

Per a Jordi Hereu, Barcelona...

De quin color és? Blava i verda.Quin dia de la setmana? Diumenge.Quina estació de l’any? Primavera.Quin menjar? Esqueixada.Quina planta? Plataners.

dD

«El lligam de l’escola amb el barri s’ha de reforçaramb l’ús social dels equipaments escolars.»

18 PERSONATGES núm.58 abril/maig 2007e

Podem començar la reflexió per re-cordar-nos allò que tots ja sabem.Participem en els consells escolarsperquè «pensem» que en som

part, perquè ens afecta i també depèn denosaltres, perquè podem contribuir a la mi-llora de la formació de les noves genera-cions, de l’educació i de la societat.

Però, especialment, participem perquèens «sentim» part, experimentem amb en-tusiasme la responsabilitat d’aportar el nos-tre punt de vista i harmonitzar-lo amb lesaltres parts, cadascuna des de la seva situa-ció, aspiracions i expectatives.

Des de la nostra participació, dedicació icompromís hem d’aprofundir en el diàleg il’intercanvi en el si dels consells escolars perapropar posicions i actuar amb el majorconsens possible. De fet, hi ha dues raonsque justifiquen la participació:

La persona ha de prendre part en aque-lles situacions que l’afecten per tal d’asse-gurar el seu bé individual, en aquest cas,l’educació dels fills. La consecució de l’objectiu anterior és elfruit de la interdependència entre tots elsafectats i de la seva participació: el bécol·lectiu en harmonia amb l’individual.

La participació es basa en el fet que lapersona és part, a nivells diferents, de totsels àmbits de la vida, en la mesura que totli influeix. En l’elecció de «participar en» hijuguen molts factors. El «sentir-se partde» és l’element determinant, que està in-fluït per les creences personals, les habili-tats adquirides, la possibilitat de donar irebre, les relacions personals que com-porta i la satisfacció que hi penso trobar.En definitiva, el desig emocional que re-sulta de tots els factors.

Aquest sentir-se part de

és el que comporta sentir-se implicat, sentir-se res-ponsable solidàriament.Així, doncs, és el primerpas per tal que la partici-pació dels implicats enri-queixi el coneixement i eldiagnòstic de la situació iafavoreixi el compromís de caraa l’acció.

Però tinguem present que sentir-se part

de té una altra connotació molt important.Si sóc part de és que hi ha altres partstambé implicades que tenen el dret a fersentir la seva veu i intervenir directamenten la solució. Es mereixen el respecte que joreclamo per a mi.

Per tant, en la mesura que la participaciócomporta l’aportació de punts de vista dife-rents, dóna lloc a un procés, més o menysllarg, d’harmonització per part dels impli-cats per avançar col·lectivament fins on espugui. Es tracta d’intercanviar, enraonar,examinar la situació i contrastar-la amb lesnecessitats bàsiques de les persones i lesexpectatives i els desigs de la comunitat. Elresultat s’ha de traduir en canvis mentals iemocionals, i en les polítiques i les estratè-gies d’intervenció.

També hi ha dos elements a tenir en compteen el funcionament de la participació:

Pel que fa al planteja-ment de l’actuació adesenvolupar, caldestacar la necessi-tat d’estructurar laparticipació i facilitar

la comunicació, per-què generi confiança i

reconeixement personali permeti un treball conjunt

seriós per part dels implicats.Pel que fa a les relacions personals, cal dirque sempre interfereixen en la participa-ció. La influència d’experiències anteriors,les creences personals sobre persones ogrups, la manca de sintonia, la immadu-resa emocional i altres que tots hem vis-cut, condicionen la comunicació que hemd’establir.

Estem, doncs, referint-nos a les compe-tències de la intel·ligència emocional, en laseva dimensió interpersonal. Les orientadesa l’establiment de la convivència i les quefaciliten la cooperació i el treball en comú.Cal fer el pas des de la preocupació indivi-dual –participar només per defensar elsmeus interessos per damunt dels altres– aparticipar per millorar el conjunt, harmonit-zant els interessos diversos.

De fet, la participació –ho hem dit– esmou entre donar i rebre, i això impulsa lamaduresa de les persones i de les institu-cions. Només des del convenciment, la il·lu-sió i la feina de cada dia, anem fent possi-ble que les institucions funcionin, estiguinal servei de les persones i, en el nostre cas,de la seva educació.

Pere Darder

President del Consell Escolar de Catalunyawww6.gencat.net/cec/

e

UNA REFLEXIÓ DE PERE DARDER SOBRE ELS CONSELLS ESCOLARS

LA PARTICIPACIÓEl passat 24 de gener va tenir lloc al Saló del Tinell l’acte de la representació dels consells escolars dels cen-tres docents i dels consells escolars municipals de la ciutat de Barcelona. Durant l’acte, Pere Darder, presidentdel Consell Escolar de Catalunya, va fer una intervenció al voltant de la importància de la participació, de laqual us en fem un extracte.

«Podem contribuir a la millora de la formació de lesnoves generacions, de l’educació i de la societat.»

19CONSELLS ESCOLARSnúm.58 abril/maig 2007 e

eTwinning, que podríem traduircom «agermanament escolar elec-trònic», forma part del programaeLearning, iniciat per la ComissióEuropea l’any 2005. Pretén que lesescoles dels països europeus apro-fitin les possibilitats que ofereixenles tecnologies de la informació ila comunicació (TIC) per col·labo-rar i obtenir beneficis pedagògics,socials i culturals.

L’ eTwinning es va crear per donar alscentres escolars l’oportunitat d’a-prendre els uns dels altres, de com-partir punts de vista i de fer amics.

D’aquesta manera, també es promou laconsciència del model europeu de societatmultilingüe i multicultural.

Els agermanaments escolars, cada ve-gada més freqüents i amb una acceptaciómés gran a Europa, donen l’oportunitat demotivar els i les joves perquè, mitjançantuna feina col·laborativa, aprenguin d’altresjoves i de la seva cultura escolar i familiarmentre practiquen destreses relacionadesamb les noves tecnologies de la informaciói la comunicació (TIC). Igualment, s’animaels centres d’ensenyament a integrar la di-versitat europea en el nucli del seu treball,establint relacions de cooperació d’un valorpedagògic sense precedents.

D’aquesta manera, l’acció eTwinningpermet integrar la ciutadania europea i lariquesa lingüística i cultural del nostre con-tinent en una experiència d’aprenentatgeeficaç i agradable per als joves. El projecteté previst agermanaments educatius en elsquals un gran nombre de professorat, di-rectors i directores i personal de suport alscentres col·laborin en múltiples nivells i dis-ciplines durant un extens període de temps.

Per als fins descrits, eTwinning disposad’un ampli directori de centres europeus in-teressats a realitzar agermanaments, facili-tant el contacte entre ells, i proporciona ei-

nes perquè l’alumnat i el professorat pu-guin beneficiar-se de les possibilitats queofereixen les noves tecnologies, en un am-bient d’aprenentatge en col·laboració.També proporciona assessorament pedagò-gic i tècnic si és necessari, així com recursosi idees sobre possibles projectes a realitzar.

ESTRUCTURA Existeix una estructura tant a nivell local comeuropeu que proporciona suport i ajuda a totel desenvolupament d’una acció eTwinnig.

>> El Servei Central de Suport (SCA). For-mat per personal de l’European Schoolnet(EUN), a Brussel·les, du a terme una tascafonamental: coordina juntament amb la Co-missió Europea l’acció eTwinning i assegurala coherència de l’acció a escala europea.També proporciona un equip multilingüed’assessors i una sèrie de serveis en línia quecomplementen els que ofereixen els serveisde suport de cada pais.>> El Servei Nacional de Suport (SNA). És elprimer contacte nacional amb què comptael professorat per a l’acció eTwinning. Pro-porciona informació, ajuda en el que neces-siten i resol els dubtes que sorgeixin. Juntamb l’SCA, escull exemples de bones pràc-tiques a mostrar al portal eTwinning i esta-bleix els criteris per a la concessió dels Se-gells de Qualitat i els premis eTwinning. AEspanya, aquesta funció la fa el Centre Na-cional d’Informació i Comunicació Educa-

EL PROGRAMA ETWINNING UNEIX ESCOLES DE TOTA EUROPA

L’AGERMANAMENT ESCOLARELECTRÒNIC

ww

w.ddidak.com

20 RECURSOS núm.58 abril/maig 2007e

tiva (CNICE), del Ministeri d’Educació iCiència. El CNICE treballa en col·laboracióamb les comunitats autònoms i a Cata-lunya, la gestió es fa des del Departamentd’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Els paíssos que participen en l’acció eT-winning, són els estats membres de la UnióEuropea, a més de Noruega i Islàndia.

El nombre de centres inscrits a eTwinningaugmenta a gran velocitat des que va co-mençar. La inscripció del centre número10.000 es va fer el 22 de novembre del2005. A data de 19 de gener de 2007, s’havia arribat a 22.360 centres registrats.

REGISTRE I AGERMANAMENTEls passos que el professorat ha de fer perdesenvolupar una acció eTwinning:

Ennregistrar-se a la xarxa eTwinning. Enaquest primer pas, entre altres coses, do-nem a conèixer a la resta dels centres jaenregistrats o que s’enregistraran en elfutur el nostre projecte de treball; és a dir,en què, quan i com volem treballar. Aconseguir un agermanament amb un al-tre centre d’un altre país, bé a iniciativad’aquest altre centre, bé a iniciativa nostra.Per a això, hem de localitzar altres centresamb propostes de treball que siguin simi-lars a la que nosaltres volem desenvolupar.

L’agermanament electrònic és, per definició,una associació amb objectius educatius entre

dos o més centres escolars de països euro-peus diferents, que es pot donar a diversosnivells: l’agermanament escolar complert,entre les direccions, entre el professorat oequips diferents de professorat, entre perso-nal de les biblioteques, entre assessors o en-tre equips d’assessorament i orientació.

Abans d’escollir un soci per a l’agermana-ment, hem de tenir elaborat un projecteprou flexible per adaptar-lo a les caracterís-tiques del centre amb el qual ens volemagermanar, tenint en compte aspectes or-ganitzatius com dates de vacances, excur-sions ja programades, horari, disponibilitatde l’aula d’informàtica etc., i, el més impor-tant: l’alumnat. L’agermanament, doncs, hade constituir una experiència enriquidoraper als nois i noies, i ha d’afegir un valorpedagògic addicional al procés d’ensenya-ment-aprenentatge.

El projecte d’agermanament ha de com-plir dues condicions: adaptar-se als currícu-lums nacionals dels dos països i presentarun bon equilibri entre les tecnologies de la

informació i la comunicació (TIC) i les acti-vitats a l’aula.

Finalment, abans del registre i aconseguirun agermanament, és convenient veure,amb cert deteniment, alguns dels projectesque ja s’han dut a terme (www.etwin-ning.net/ww/es/pub/etwinning/good_practice/examples.cfm).

Els centres registrats, per arribar a ager-manar-se tenen accés a un escriptori, el qualels hi ofereix tota mena de facilitats per tro-bar un centre adient. Un cop agermanatstenen accés a una plataforma virual anome-nada TwinSpace on poden gestionar el seuagermanament i intercanviar materials i im-pressions de forma fàcil i segura.

Angel Sánchez CatalánCoordinador d’eTwinning Espanya

e

«Permet integrar la ciutadania

i la riquesa cultural europea

en un aprenentatge

agradable per als joves.»

ww

w.ddidak.com

www.etwinning.net(Servei Central de Suport)http://etwinning.cnice.mec.es(Servei Nacional de Suport)info.etwinning@cnice.mec.es(Informació general sobre el projecte)etwinning@xtec.cat(Assistència a centres enregistrats de Catalunya)

2i

21RECURSOSnúm.58 abril/maig 2007 e

El nom de Francisco Godia (1921-1990) va relacionat, per a moltespersones, als cotxes i a la Fórmu-la 1. Però era, sobretot, un amantde l’art. La seva col·lecció d’obresva quedar recollida a la FundacióFrancisco Godia i ara les escoles dela ciutat poden gaudir d’aquest lle-gat. El programa educatiu de laFundació compta amb exposicions,tallers i, fins i tot, un servei de su-port a l’alumnat que desenvolupaels seus crèdits de síntesi relacio-nats amb l’art.

Ala primavera del 2008, una deles cases modernistes més em-blemàtiques de l’Eixample bar-celoní, la Casa Garriga Nogués

(carrer de la Diputació, 250), esdevindrà lanova seu de la Fundació Francisco Godia,que des de la seva inauguració, ara fa vuitanys, fins avui dia ha estat al carrer de Va-lència, 284. Durant tot aquest temps,aquest espai ha anat creixent i s’ha anatobrint camí dins l’oferta cultural i educativade la nostra ciutat.

La Fundació Francisco Godia es va crearel 1998 per honorar la memòria del col·lec-cionista d’art Francisco Godia Sales i contri-

buir a la divulgació del seu llegat. Aquestacol·lecció és una de les més importantsd’Espanya i abraça un extens període, desdel segle XII fins als nostres dies. Especialit-zada en escultura i pintura medieval, dis-posa d’un fons de més de 500 peces de ce-ràmica espanyola del segle XIV al XIX id’una important selecció de pintura mo-derna, amb obres d’artistes com RamonCasas, Isidre Nonell i Joaquim Sorolla.També és important la mostra d’artistescontemporanis que alberga la Fundació:María Blanchard, Juli González, ManoloHugué, Joan Ponç i Antoni Tàpies, entred’altres.

LA FUNDACIÓ FRANCISCO GODIAPOSA LES SEVES OBRES AL SERVEI DE LES ESCOLES

LA MEMÒRIA DEL COL·LECCIONISTA

dart.

22 BARCELONA A L’ESCOLA núm.58 abril/maig 2007e

Tots aquests anys han fet de la Fundacióun museu modern i dinàmic, que ha pre-sentat al públic, tant adult com infantil i es-colar, una extensa i rica col·lecció que finsllavors es trobava al Conventet de Pedral-bes, i que ha viatjat com a exposició itine-rant per diverses zones de l’Estat espanyol.

D’altra banda, l’interès per donar a conèi-xer la defensa i la conservació del patrimonidel col·leccionisme privat ha donat lloc a fan-tàstiques exposicions temporals al voltantd’altres col·leccions privades de gran impor-tància. A més, ha afavorit la realització demoltes activitats divulgatives, com les visitescomentades, els cicles de conferències encol·laboració amb la Fundación Amigos delMuseo del Prado i el cicle organitzat amb laFundació Amics del MNAC, que se celebraràel proper mes de març: «Memòria medievalals museus de Barcelona».

Per a aquesta temporada, la Fundació haprogramat dues exposicions més: al març esva inaugurar «De Fortuny a Barceló. Col·lec-cionisme de la generació de Francisco Go-dia», que reuneix més de cinquanta pecesd’artistes com Fortuny, Picasso, Sorolla, Mir,Anglada Camarasa, Tàpies, Barceló o Plensa,procedents de col·leccionistes amics de PacoGodia, i a l’octubre es presentarà «MiquelBarceló en les col·leccions privades», on s’o-ferirà una interessant mostra d’aquest actuali popular pintor.

ESPAI EDUCATIUPel que fa al públic escolar i infantil, al llargd’aquests anys hem aconseguit consolidarla tasca educativa, que la Fundació es vaproposar des dels seus inicis. El contacte di-recte amb les obres d’art, l’observació del’art com a motor per al coneixement, l’ex-perimentació i el desenvolupament de lacreativitat, sempre han estat al nostre cen-tre d’interès a l’hora de proposar qualsevolprojecte educatiu vinculat.

Des de l’Espai Educatiu de la FundacióFrancisco Godia estem realitzant el projecte

«Art i vida», amb la finalitat d’apropar elcurrículum escolar al paper de l’art i de lescultures de la humanitat.

A més a més, la Fundació ofereix un serveiadreçat a l’alumnat que desitgi realitzar crè-dits de síntesi vinculats al panorama artístic.Aquest assessorament segueix una línia plu-ridisciplinària, mitjançant la qual l’alumnatpot redescobrir l’art a través de la perspec-tiva de la història, el pensament, la ciència, lamuseologia i altres llenguatges artístics.

D’altra banda, des del començament del’Espai Educatiu hem obert per a l’educacióno formal altres programes molt interes-sants que tenen lloc al llarg de l’any: «Elsdissabtes a la Fundació», «L’estiu al mu-seu» i el «Taller de Nadal».

En aquest àmbit del lleure infantil, hem re-alitzat nombrosos tallers d’expressió. El des-envolupament de l’expressió a partir delsllenguatges artístics és un fet tan valuós per ala integritat de les persones, que va més en-llà del llenguatge verbal i del coneixement ra-cional. Crear noves maneres de connectaramb aquesta creativitat interior dels individusha donat com a resultat aquests espais, on elsnens i nenes poden explorar a través de l’artel seu món i donar-li forma, amb els materialsde la plàstica, la música i el moviment.

En el futur pròxim, cap a la primavera del2008, traslladarem la nostra seu a l’antigacasa modernista Garriga Nogués, on segui-rem oferint el nostre programa educatiu,que incorporarem a la Ruta del Moder-nisme de Barcelona. Desitgem que tantaquest any com els propers la FundacióFrancisco Godia continuï sent un espai dereferència per a totes les persones que esti-men la cultura i el coneixement. I, per tant,per als nois i noies de la nostra ciutat.

M. Teresa Sola PlazaCap de l’Espai Educatiu de la FundacióFrancisco Godia

e

FUNDACIÓ FRANCISCO GODIAC/ València, 284, principal08007 BarcelonaT. 93 272 31 80 www.fundacionfgodia.org

2

ART I VIDA La Fundació Francisco Godia desenvolupal’activitat «Art i vida» per als nens i nenesd’educació primària i secundària. Les ca-racterístiques d’aquesta activitat són:

Relacions curricularsRespecte pel patrimoni del present i delpassat. Llenguatge visual i gràfic. Sensi-bilització envers els fenòmens estètics.Objectius didàctics. Referits a fets,conceptes i principisIdentificar els llenguatges artístics.Identificar èpoques i expressions artís-tiques. Comentar l’art com a comuni-cador i reflex d’una societat. Referits a procedimentsAnalitzar i caracteritzar tècniquesd’expressió artística.Referits a valors, actituds i normesSensibilitzar-se amb altres cultures iamb la pròpia.Valorar les pròpies opinions i tendències.Respectar el patrimoni. Exercitar l’esperitcrític. Aprendre a gaudir de l’art. ProcedimentsTipus d’activitat. Exposició. Taller. Visita guiada o comentada. MetodologiaActivitats de motivació. Exposició o comunicació de continguts. Diàleg educador/a - alumnat. Respostes intuïtives o suposicions. Exposició del concepte o algorisme. Recerca de solucions. Elaboració de conclusions. Comunicació de conclusions. Suport per preparar l’activitat Guia didàctica per al professorat. Proposta didàctica per a l’alumnat. Materials per a l’alumnat. Suport durant l’activitat Persones de suport per grup-classe (mo-nitors o professionals de la institució). Propostes d’activitats. Forma de treball durant l’activitat Grup mitjà (d’11 a 20). Grup classe. Materials relacionats amb l’activitatMúsica, objectes i imatges relaciona-des, material plàstic.

«El contacte directe amb lesobres d’art sempre ha estatel centre d’interès del nostre projecte educatiu.»

Per a més informació sobre el programa d’activitats educatives de l’Institut d’Educació:www.bcn.cat/educacio.

2i

23BARCELONA A L’ESCOLAnúm.58 abril/maig 2007 e

El Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona ha pre-sentat durant el seu plenari la declaració «El compro-mís ciutadà per una educació al servei de la cohesiósocial». En aquest article trobareu el diagnòstic so-bre l’estat de l’educació a la ciutat en el qual es basala declaració.

Durant els darrers anys, el Projecte Educatiu de Ciutat deBarcelona (PEC) ha tingut com a repte mantenir una par-ticipació sostinguda i sostenible. A banda dels molts actesi trobades realitzades per les comissions i pels grups de

treball dels projectes, les jornades anuals han anat marcant el ritmed’una participació continuada.

Una vegada que s’ha arribat a la fi del període que es va definir l’any2003, el procés participatiu d’enguany ha suposat una tasca intensa iestimulant en la qual les 310 entitats representades per les personesparticipants han realitzat un diagnòstic acurat de la situació de l’edu-

cació a la ciutat i han plantejat uns reptes a assolir en l’horitzó del2011, així com un seguit de propostes que serviran per arribar-hi.

Aquest procés va culiminar el 14 de març en la celebració del Pledel PEC al Saló de Cent. Durant aquest acte es va presentar la decla-ració «El compromís ciutadà per una educació al servei de la cohesiósocial». Aquest document, que destil·la les idees principals que s’hananat expressant en els plens i en els treballs realitzats per comissions,defineix els objectius prioritaris del PEC per al període 2008-2011 iposa les bases per a la construcció d’un nou pla d’acció.

UN DIAGNÒSTIC COMPARTITLa mirada sobre l’estat de l’educació a la ciutat ofereix un paisatgede llums i ombres marcat per la il·lusió d’estar en un bon moment.Un moment per entendre els dèficits com a oportunitats de millora.

Aquesta il·lusió se sustenta en un convenciment cada cop més grande la importància de l’educació pel desenvolupament econòmic i so-cial de la ciutat i, també, en l’augment del nombre d’infants presentsentre nosaltres. A aquest creixement, degut a l’efecte combinat de

EL PEC DE BARCELONA PRESENTA EN LA SEVA DECLARACIÓ UN NOU COMPROMÍS CIUTADÀ

PER UNA EDUCACIÓ AL SERVEI DE LA COHESIÓ SOCIAL

24 PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT núm.58 abril/maig 2007e

l’augment de la natalitat i l’arribada dels fills i filles de famílies nouvin-gudes, s’hi afegeix en el cas de l’educació formal l’augment d’alumnatdegut a l’extensió de l’escolaritat obligatòria fins als setze anys.

Pel que fa a l’educació anomenada informal, l’opció de la ciutatper un model de desenvolupament sostenible i participatiu fa possi-bles nombrosos avenços en la seva forma d’organització social i cul-tural. Així mateix, la capacitat de la ciutadania d’expressar els seusvalors en grans mobilitzacions ciutadanes en el període recent –res-pecte a l’accident del Prestige, en contra de la guerra, etc.– suposatambé un element positiu. D’altra banda, es valora el fet que els mit-jans de comunicació, sovint tan presents com a difusors de contra-valors, opten cada vegada més per formats que afavoreixen la inter-acció i alliberen els subjectes del consum passiu. Tanmateix, el baixnivell de formació inicial de la població adulta, l’oferta poc articuladade la formació per a persones adultes i l’augment de l’impacte de lesindústries de l’entreteniment, sota el control exclusiu del mercat, enla socialització dels infants i joves representen elements preocupants.

En el sector de l’educació formal, el nou marc legislatiu (LOE), la pre-sència del Pacte Nacional per l’Educació i el desenvolupament d’unnou marc institucional (Consorci d’Educació de Barcelona) defineixenun escenari en el qual trobem els Plans d’Entorn, l’Espai LIC –de llen-gua i literatura, interculturalitat i cohesió social– del Departament d’E-ducació de la Generalitat i les aules d’acollida, al costat dels programesde reforç escolar i inserció professional, i del programa de coneixementde la ciutat que articula en xarxa les entitats culturals i de serveis.

Per contra, es consideren punts de feblesa del sistema el dèficitd’escolarització de l’etapa 0-3 anys, la forta dualització de la xarxafinançada amb fons públics, l’elevat fracàs escolar, el dèficit de lec-

tura, la manca de centres innovadors reconeguts, uns edificis pocadequats i una feble incorporació del món audiovisual i de les TICal procés d’ensenyament. Així mateix, es destaca la necessitat d’a-propar l’administració local a la ciutadania.

Finalment, pel que fa a l’educació en el lleure i més enllà de l’es-cola, es constata una major consciència de la seva importància i l’e-xistència d’una gran riquesa i pluralitat d’agents que compten ambuna dilatada trajectòria i experiència tant en el camp de les associa-cions educatives com en el de les empreses de serveis educatius.Així mateix, l’existència d’una xarxa important d’equipaments (bi-blioteques, centres cívics, ludoteques i casals) suposa un gran po-tencial per a aquest sector, que pateix, en canvi, per la manca d’unmarc legal que l’ordeni, per una accessibilitat molt desigual i per lamanca d’articulació dels projectes entre els diferents nivells territo-rials (ciutat, districtes, barris).

Basant-se en aquest diagnòstic i en els documents propositius ela-borats per les comissions temàtiques, la Comissió Delegada del PECi el seu Consell Directiu va treballar en la proposta d’objectius prio-ritaris que es va presentar al ple del dia 14 de març. Aquests objec-tius suposen allò que entre tots plegats volem aconseguir en aquestperíode per fer de Barcelona una ciutat educadora, un territori edu-catiu on totes les persones tinguin oportunitats de creixement per-sonal i col·lectiu.

Araceli VilarrasaDirectora de Planificació EstratègicaProjecte Educatiu de Ciutatwww.bcn.cat/educació/pec

e

«La mirada sobre l’educació a la ciutat

ofereix llums i ombres marcades per la

il·lusió d’estar en un bon moment»

25PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATnúm.58 abril/maig 2007 e

Podeu llegir la declaració final «El compromís ciutadà per una edu-cació al servei de la cohesió social» a www.bcn.cat/educació/pec

2i

«La escuela busca al niño» (L’es-cola busca el nen) és un pro-jecte iniciat a Colòmbia l’any1998 arran d’un conveni en-

tre la Secretaria d’Educació Municipal d’Ar-menia i el Programa de Pedagogia Reeduca-tiva de la Universitat del Quindío, per ferfront al baix índex d’escolarització de la co-munitat. Aquest projecte compta amb el su-port de la UNICEF.

El marc de partida és el dret de tots elsnens i nenes a una educació bàsica de qua-litat,1 i el paper fonamental que l’educaciópot jugar com a via d’inclusió social. La in-versió en educació és una estratègia bàsicaper trencar amb el cercle de pobresa i reduirles desigualtats.

«La escuela busca al niño» s’adreça a nensi nenes i adolescents en situació d’exclusió ivulnerabilitat que es troben fora del sistemaeducatiu formal perquè no hi han participatmai o perquè l’han abandonat; a nens, ne-nes i adolescents que fan del carrer la sevaescola. L’objectiu principal del projecte éspromoure la seva inserció educativa gradual-ment, mitjançant la participació activa de lafamília i la comunitat. Les àrees d’actuaciópreferents són els barris populars, les zonesde desenvolupament inadequat, els reassen-taments i els albergs temporals.2

S’utilitzen dues estratègies bàsiques: lacerca activa per identificar els nens i nenesque es troben fora del sistema educatiu i lamillora de la capacitat de les escoles per in-

cloure’ls i assegurar la seva permanència i elseu èxit educatiu. El projecte consta de tres fases:

>> Identificació i diagnòstic. Amb una du-rada de tres mesos, és una fase de cerca iidentificació dels nens, nenes i adolescentsque no participen en l’educació formal. Esrealitza un diagnòstic de les principals causesd’absentisme escolar per poder-hi incidir iper dissenyar accions pedagògiques i forma-tives a nivell individual, familiar i comunitari.

Per identificar els infants i adolescents iaconseguir un acostament, és necessari cer-car-los en els seus espais quotidians: la casa,el carrer, el barri, etc. Els i les educadores delprojecte han de conèixer a fons les sevescondicions de vida, les rutines i les relacionsfamiliars, amb l’objectiu principal d’incenti-var la seva curiositat i interès per a l’apre-nentatge. Els educadors i educadores hand’aconseguir que els infants i joves «s’ena-morin» de l’escola.

Durant les fases inicials del projecte, elcarrer és l’espai principal d’acostament iinteracció, ja que és el lloc preferit dels nensi nenes i on gaudeixen de llibertat i autono-mia per fixar les seves normes de convivèn-cia i comportament. L’estratègia d’apropa-ment és el joc; es realitzen jocs didàctics,s’educa en l’autocura i s’informa sobre elsdrets de la infància.

Després de consolidar la relació amb el neno nena, es fa un apropament a la família amb

la finalitat d’implicar-la en el procés; la impor-tància que la família dóna a l’educació jugaun rol essencial en l’èxit d’aquest projecte. Esrealitzen tallers de formació on s’informa delsdrets dels infants i de la importància de l’edu-cació, a partir dels quals moltes mares i parescomencen processos d’alfabetització. Tambées du a terme un apropament a la comunitat:es fan visites a institucions comunitàries i estreballa la vinculació al projecte dels líders co-munitaris i dels grups de cada barri. La impli-cació de les famílies i la comunitat es conti-nua en les dues fases següents.

>> Promoció de l’escolaritat. L’objectiu prin-cipal d’aquesta segona fase, que té una du-rada de sis mesos, és el retorn gradual i pro-gressiu dels infants i adolescents al sistemaeducatiu formal. S’utilitzen tècniques peda-gògiques actives i es realitzen activitats lúdi-ques i acadèmiques que estimulen la imagi-nació i la creativitat i faciliten l’aprenentatge.Aquestes es fan en un lloc intermedi entre elcarrer i l’escola: el pati, espai simbòlic on esjuga i s’aprèn.

Durant la permanència dels nens, nenes iadolescents al pati, es reforcen les aptituds,

EL PROJECTE «LA ESCUELA BUSCA AL NIÑO» A LA POBLACIÓ COLOMBIANA D’ARMENIA

ENAMORAR-SE DE L’ESCOLA

«La escuela busca al niño» és el títol ideal per a un projecte que es desenvolupa a la ciutat colombiana d’Ar-menia –assetjada per un fort terratrèmol el 1999– i que pretén desenvolupar les estratègies perquè els nensi nenes que es troben fora del sistema educatiu s’enamorin de l’escola i hi tornin.

«S’adreça a nens i nenes en situació d’exclusió que es troben fora del sistema educatiu formal.»

26 CIUTATS EDUCADORES núm.58 abril/maig 2007e

habilitats i capacitats acadèmiques, perso-nals i socials necessàries per al trànsit a l’es-cola. Es formen en quatre grups segons elsseus coneixements previs i capacitats enlectura, escriptura, lògica i matemàtiques.

Es pacta el projecte de vida amb cada neno nena i amb cada adolescent segons elsseus anhels, somnis, temors i frustracions;es fixen els objectius que individualmenthan d’assolir per tal d’orientar el seu creixe-ment personal i la seva projecció social. Amés, es realitza un seguiment individualitzatque permetrà valorar quan estan preparatsper passar a la tercera fase.>> Retorn a l’educació formal. En aquestafase, de deu mesos de durada, es treballa lavinculació dels nens, nenes i adolescents ala institució educativa. La transició es pro-dueix gradualment i en qualsevol momentdel curs escolar. Es comença amb apropa-ments exploratoris mitjançant la realitzaciód’algunes activitats conjuntes. Durantaquest període de transició es reforcen leshabilitats necessàries per a un bon desen-volupament a l’escola: rutines, tècniquesd’estudi, etc. Es duen a terme reunions en-tre les famílies i les institucions escolars, is’assessora els nens, nenes i joves i les sevesfamílies perquè puguin escollir una escolasegons les seves necessitats i preferències.

Durant els sis o vuit mesos del primer anyd’escolarització, els nens i nenes i adolescentsreben un reforç escolar en el centre base de«La escuela busca al niño» i reben orientacióper consolidar el seu projecte de vida. També

es continua el treball amb la família, reforçantla seva capacitat per donar suport emocionalals nens, nenes i joves. A partir del segon anyd’escolarització només es realitza un segui-ment de la permanència dels infants a l’es-cola i de la seva trajectòria acadèmica i sociala través de la institució escolar.

Des de l’agost de 1998 fins a l’any 2005s’han beneficiat d’aquest projecte prop de2.900 nens, nenes, joves i les seves famílies.La gran majoria dels participants en el pro-jecte han aconseguit completar les tres fasesi ingressar a l’escola. S’ha aconseguit reforçarl’autoestima dels nens, nenes i joves i inculcarel sentit de responsabilitat, disciplina i perse-verança. Alhora s’ha produït un canvi positiuen relació amb el valor que atorguen les fa-mílies a l’educació, que ha anat acompanyatd’una major implicació d’aquesta en el pro-cés d’escolarització dels seus fills i filles.

Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadoreswww.edcities.org

e

1. Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants,1989.

2. Arran del sisme de gener de 1999 es van construir nous barriso reassentaments amb l’objectiu d’allotjar les famílies que ha-vien perdut el seu habitatge i que vivien en albergs temporals.

Óscar Martínez

ARMENIA (COLÒMBIA)

Fundada l’any 1889, és la capital deldepartament del Quindío (Colòmbia) iestà situada a 265 km a l’oest de Bo-gotà. Té una extensió de 125 km2 i unapoblació de 321.378 habitants, delsquals el 29,20% té entre 0 i 14 anys, el9,42% entre 15 i 19 anys, el 51,82%entre 20 i 59 anys i el 9,54% té 60anys o més, segons dades oficials desetembre de 2005.

Respecte als indicadors socioeconò-mics, el 47,42% de la població pre-senta necessitats bàsiques insatisfetes ila taxa de desocupació regional és del21,1%. L’economia d’Armenia s’ha ba-sat tradicionalment en el cafè.

S’ha produït un increment de la taxad’analfabetisme en el departament delQuindío entre l’any 1985 i el 2001,que ha passat d’un 8,5% a un 10,8%.

El 25 de gener de 1999 Armenia vapatir un terratrèmol de 6,2 graus enl’escala de Richter, que va destruirbona part de la ciutat. El govern nacio-nal va crear el Fons per a la Recons-trucció i Desenvolupament Social del’Eix Cafeter com a ens coordinador delfinançament de les activitats de recons-trucció física, reactivació econòmica ienfortiment social de la zona afectada.

Entre juliol de 1999 i març de 2001 lagestió es va centrar en la reparació i lareconstrucció d’habitatges; la reubicacióde les famílies que habitaven en zonesd’alt risc; el desenvolupament de progra-mes socials de suport al municipi; l’aten-ció a 1.741 famílies allotjades en albergstemporals, i l’elaboració d’un pla de des-envolupament econòmic sostenible. Apartir de març de 2001 es va donar prio-ritat a l’atenció integral i al reassenta-ment de les famílies allotjades en mésde cent albergs temporals, alhora que escontinuen els projectes de reconstrucciófísica i de reactivació econòmica.

Actualment, Armenia és la segona des-tinació turística del país i és un importantcentre comercial, essencialment cafeter.

27CIUTATS EDUCADORESnúm.58 abril/maig 2007 e

www.unicef.org/colombia/pdf/escuelabusca.pdf

2i

Armenia

www.alcaldiadearmenia.gov.co2i

«Alguns veiem la ciència com una cosa

opressiva, interessada i prepotent; alhora,

moltes vegades el que ens arriba són arti-

cles o documentals que no entenem.

També sabem que els científics acostumen

a cobrar molt poc.» (Extret de la XI Audièn-cia Pública «Barcelona fa ciència! Contribu-cions científiques del jovent per a la millorade la ciutat».)

Entre els actuals nois i noies de Bar-celona han de sortir els futurs cien-tífics i científiques que permetran ala ciutat ocupar un lloc capdavanter

en la societat del coneixement. Peròaquesta necessitat contrasta amb l’evidèn-cia cada vegada més preocupant d’unamanca de vocacions científiques entre el jo-vent, que no és només un problema local,sinó que s’està produint a tot Europa. Re-flexions com les recollides al manifest de laXI Audiència Pública «Barcelona fa cièn-cia», en la qual van participar més de 1.300nois i noies de la ciutat el curs escolar pas-sat, són una bona prova d’aquest pro-blema.Despertar l’interès per la ciència i les voca-cions entre el jovent és precisament un delsprincipals objectius de «Barcelona Ciència2007», una iniciativa de l’Institut de Cul-

tura de la Ciutat en la qual participen mésde cent entitats. El programa, amb més de250 activitats, es va presentar el passat mesde desembre de 2006 en el marc d’una ce-rimònia d’homenatge al científic SantiagoRamón y Cajal amb motiu del centenari dela concessió del Premi Nobel.

El 2007 se celebren també altres dos cente-naris de gran rellevància: el de l’Institut d’Es-tudis Catalans i el de la institució que vadonar pas al Consejo Superior de Investiga-ciones Científicas, la Junta de Ampliación deEstudios. I ja dins de l’àmbit internacional,durant el 2007 se celebra també el cinquan-tenari del llançament de l’Sputnik, el primersatèl·lit artificial, una tecnologia que, a mésde marcar un punt decisiu en la carrera del’espai, va permetre també el desenvolupa-ment d’altres satèl·lits que han facilitat lacomprensió del món i han canviat radical-

ment la nostra manera d’intercomunicar-nos. Però la realitat és que «Barcelona Ciència2007» neix sobretot com a conseqüènciad’una aposta decidida de la ciutat per si-tuar-se en un lloc capdavanter en la socie-tat del coneixement. Una aposta que s’hatraduït en la creació de noves infraestructu-res científiques de primer ordre com el Parcde Recerca Biomèdica de Barcelona, el ParcCientífic, el Centre Nacional de Supercom-putació Mare Nostrum, el Campus de Lle-vant o el Sincrotró, entre d’altres. Grans ipetites instal·lacions distribuïdes per tota lageografia de la ciutat, però no sempre benconegudes per la ciutadania. Per això, si Barcelona aspira a convertir-seen una capital de la ciència, no és suficientamb l’esforç per ser un nucli de produccióde nou coneixement científic i tecnològic iun pol d’atracció per a altres ciutats d’a-rreu del món. El veritable salt es produeixquan la ciutadania entén la ciència i la tec-nologia com a factors de progrés i cohesiósocial. Dit en altres paraules, la clau perdonar l’autèntic salt cap a la capitalitatcientífica és substituir la vella formulaR+D+I (recerca, desenvolupament i inno-vació) per una de nova, R+D+I+C, on «C»significa comunicació, ciutat, coneixe-ment, cultura…

UN MOTIU PER DESPERTAR LES VOCACIONS CIENTÍFIQUES ENTRE ELS NOIS I NOIES

BARCELONA CIÈNCIA 22000077«Barcelona Ciència 2007» no és el nom d’un any temàtic, que s’acabarà el pròxim mes de desembre. És unaaposta estratègica de l’Ajuntament de Barcelona per fomentar la ciència i les vocacions científiques entre laciutadania, especialment entre els nois i noies de la nostra ciutat. Per això s’ha creat un programa amb mésde 250 activitats, moltes d’elles pensades per a l’alumnat de les escoles de Barcelona.

«Una aposta decidida de

la ciutat per situar-se en un

lloc capdavanter en la

societat del coneixement.»

28 CIUTAT núm.58 abril/maig 2007e

TRES EIXOS TEMÀTICSEls paradigmes de la ciència actual plante-gen nous reptes, a vegades complexos, tanten la seva pròpia comprensió com en les de-cisions que l’envolten. «Barcelona Ciència2007» vol apropar a la ciutadania aquestanova realitat. Per això, al llarg del 2007 (iamb la ferma voluntat que el programas’ampliï com una oferta cultural permanent)es duran a terme més de 250 activitats pertota la ciutat: grans i petits esdeveniments,xerrades, exposicions, debats, espectacles...La ciència surt dels laboratoris i desembarcaals teatres, les biblioteques, els museus, lesescoles, etc., arribant amb proximitat als ba-rris i districtes de la ciutat.Les activitats abracen tots els àmbits de laciència, però s’atorga un paper prioritari atres eixos fonamentals:

>> L’ésser humà. Engloba la reflexió sobre elspotencials i els usos de noves tecnologies

aplicades a la salut, com les biotecnologies, osobre el que sabem i no sabem de l’ésserhumà (per exemple, sobre els misteris de lament), sobre les noves epidèmies, etc. >> El món. Reprèn algunes de les grans pre-guntes –com l’origen i el futur del món– iposa sobre la taula, des d’una perspectivapluridisciplinària, temes de debat com elcanvi climàtic o la crisi energètica. >> La tecnologia. Les noves tecnologies dela informació i la comunicació (les TIC), laintel·ligència artificial, les nanotecnologies,etc., aquestes i altres tecnologies, actuals ode futur formaran part d’aquest tercer eixen el qual es debatran els avantatges i lesesclavituds d’un món tecnològic.

Vladimir de SemirComissionat de Cultura CientíficaInstitut de Cultura de Barcelona

e

Com són els laboratoris actuals? Les per-sones que fan ciència a Barcelona són totshomes, amb bata blanca, ulleres i una micadespistats? La iniciativa «EscoLab: l’escolaal laboratori» neix davant la necessitat ma-nifestada pel professorat –i pel mateix jo-vent en el document de l’Audiència2005/2006– de conèixer més de prop comes fa la recerca avui en dia. Per aquest mo-tiu hem animat científics i científiques deBarcelona a organitzar activitats pedagògi-ques, dirigides a l’alumnat de secundària,batxillerat i cicles formatius, en els matei-xos centres de recerca de la ciutat, les uni-versitats i les empreses.

La resposta ha estat molt positiva i Esco-Lab ha pogut reunir més de cent activitatsentre els mesos de març i juny de 2007, or-ganitzades –de forma voluntària– directa-ment pels centres de recerca. Les activitatssón molt variades, des d’una visita guiadaa les instal·lacions fins a tallers específicsde hands on, aplicació de la metodologiacientífica a la resolució de problemes reals,tallers, etc. Totes les activitats són gratuï-tes, però és imprescindible fer reserva jaque les places són limitades. La informaciódetallada sobre les activitats, així com elcontacte per fer reserves, és accessible al’apartat EscoLab del web de BarcelonaCiència 2007.

EscoLab i el conjunt d’activitats que for-men el programa «Barcelona Ciència 2007»neixen com a resposta a unes necessitats,però a la vegada són també fruit d’una es-tratègia clara i decidida perquè la ciutada-nia aprofiti els avantatges de la ciència i latecnologia, alhora que decideix quins aven-ços vol i quins no. Per això, i tal com vaemfatitzar l’alcalde Jordi Hereu el dia de lapresentació del programa, «Barcelona Cièn-cia 2007» no és un any temàtic, sinó queforma part del nou Pla de Cultura de Barce-lona (presentat el passat dia 14 de desem-bre). I, per tant, és una de les línies estratè-giques de la ciutat.

OBERTA LA INSCRIPCIÓ A LES ACTIVITATS D’ESCOLAB

F

www.bcn.cat/ciencia20072i

Natalia Zaratiegui

29CIUTATnúm.58 abril/maig 2007 e

www.bcn.cat/ciencia20072i

H i ha poques maneres més amargues d’assabentar-se dela mort d’un amic que quan et truca una emissora i te’npregunta l’opinió. Naturalment, la redactora no tenia

per què saber que jo ignorava que unes hores abans FrancescVila Rufas, conegut per tothom com Cesc, havia deixat aquestmón. Et pregunten i el que menys et surt és que era un artistaúnic, un dibuixant que va omplir 37 anys de diferents diaris(Diario de Barcelona, El Correo Catalán, Tele-exprés, AVUI,Diari de Barcelona) i moltes revistes (Gaceta Ilustrada, Serra

d’Or, l’inoblidable Por Favor) amb una visió del món entre irò-nica, un xic pessimista i sempre tendra. Perquè, abans de res,penses en la persona, en la seva família, en el fet que ja no eltornaràs a veure.

No sé quan el vaig conèixer. Sé que fa molt de temps, que és undels personatges entrevistats en Vint-i-un d’entre nosaltres, un lli-bre col·lectiu d’El Gra de Mostassa, una col·lecció per a joves im-pulsada per l’editorial Nova Terra, i que potser aleshores va ser laprimera vegada que el vaig veure. I que, un temps després, en pleestat d’excepció de gener de 1969, la censura va decidir segrestarun número de la revista Oriflama que contenia una entrevista ambell, anunciada a la portada, i que incloïa la seva visió irònica, un xicpessimista i sempre tendra sobre Catalunya en una formidableil·lustració a doble pàgina que no va poder arribar als lectors.

Recordo que explicava, amb els ulls espurnejants i un somriuretímid, que quan la mestra va preguntar a un dels seus fills el tipusde feina del seu pare, el vailet havia respost tan tranquil: «El meupare no treballa, fa ninots.» Potser sí que no treballava, de tantcom gaudia, i patia, dibuixant. Ben cert que era un ninotaire d’ex-cepció, un hereu de la gran tradició de dibuixants satírics que ha

donat aquest país. Fill de Joan d’Ivori, va començar aviat, en plenaGuerra Civil, amb una il·lustració que va sortir en una revista quees deia Estel, i que crec recordar que conservava en el seu estudidel carrer de Còrsega.

Era un home humil, autoexigent -«vols dir que està bé aquestacudit?», preguntava sovint al responsable del diari que rebia elsseus dibuixos-, sempre cordial. Va fer un acudit diari des del 1952fins al 1989, i trobava que era una feina feixuga, entre els que ru-miava i els que al final, en temps de censura, podien publicar-se. Ino sempre era perquè el llapis dels vigilants del franquisme actués.De vegades, era el director del mitjà on treballava qui es queixavaperquè «usted siempre me está dibujando gente patibularia.» I eracert: els pobres i els obrers tenien sempre un lloc a l’obra de Cesc.

Catalanista de soca-rel, no a dubtar un instant a formar part del’estol de professionals que van treure el 23 d’abril de 1976 el pri-mer exemplar d’aquest diari, l’AVUI, content que els seus perso-natges poguessin expressar-se en la llengua en què ell els pensava.

Un dia, també ja en democràcia, va decidir publicar una mostrade tot el que li havien censurat i vaig tenir el privilegi que em de-manés un text per acompanyar els acudits que no havien pogutveure la llum. I així va néixer La poesia prohibida de Cesc l’any1981, un petit gran llibre -gran pels seus dibuixos- inclòs a lacol·lecció L’Escorpí, d’Edicions 62. Avui és introbable. Jo suggeririaals responsables de l’editorial la reedició d’aquest llibre encisador.

Li vaig fer unes quantes entrevistes, i una vegada em va dir:«Quan respasso la meva vida, cosa a què t’obligues quan desobte et fan acadèmic [el 1999 va ingressar a la Reial Acadèmiade Sant Jordi], penses que Déu n’hi do les coses que he fet enaquesta vida. He treballat tant com aquells homes que posaventravesses per fer les vies». Perquè després del 1989, quan va dei-xar de fer l’acudit diari, va posar l’accent a la pintura i va seguircada dia amb els llapis i els pinzells. Els elogis van acompanyar lapublicació dels seus llibres i catàlegs. Joaquim Molas va dir que eraun «gran referent de les acaballes del segle», Manuel VázquezMontalbán que els seus captaires, tan entranyables, eren «l’únicneorealisme que es permetia la premsa de Barcelona», i Jaume Pe-rich, un altre immens ninotaire, que Cesc era «el dibuixant catalàcontemporani» que li feia «més sana enveja».

Coneixe’l no només va ser un privilegi, sinó que va comportar lapregona convicció que persones com ell feien que, en els mo-ments de baixa moral, que un pogués dir que el món pagava lapena. Era un gran artista, però sobretot un model de ciutadà entots els sentits de la paraula.

Josep M. Huertas Clavería

(publicat el 3 de gener del 2007 al diari AVUI)

HEM LLEGIT

CESC, EL PARE QUE NO TREBALLAVA

2el sol

de l’illafos poc

calor

Aquest és el nostre homenatge a Josep M. Huertas, periodista i col·laboradora la revista Barcelona Educació (núm. 40, pàg. 28-29), que va morir el passat3 de març del 2007, i al dibuixant Cesc, que va morir el 22 de desembre de2006, i del qual reproduïm el dibuix que va fer l’any 1979 per a la convocatò-ria a favor de l’escola pública que va organitzar el Col·lectiu d’Escoles perl’Escola Pública Catalana.

30 UNA MICA DE TOT núm.58 abril/maig 2007e

Nom i cognoms:

Adreça particular: CP:

Localitat: Província: Telèfon:

Correu electrònic: Professió:

Lloc de treball (optatiu):

Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@bcn.cat

La base de dades del Mailing d’educació s’inscriu en l’Agència de Protecció de Dades (APD). Les dades que ens faciliti es poden utilitzar per a les trameses de l’Institut d’Educació, i estan a la seva disposició per a consulta, modificació o cancel·lació (Llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de Caràcter Personal). Autoritza també la cessió o comunicació d’aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d’altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin sí no

Data i signatura:

CONVOCATÒRIES

LA TIRA CÒMICA... Alejandro Viñuela/Escola Massana

LES I ELS QUE HEM ESCRIT

• CONCURS DE DIBUIX «COM ÉS LA TEVA ESCOLA?»

L’Ajuntament de Barcelona organitza el concurs de dibuix «Comés la teva escola?», per a nens i nenes d’entre tres i setze anys.El dibuix guanyador apareixerà a la portada de la guia de cen-tres i servieis educatius de Barcelona del curs 2008-2009. Per a més informació: www.bcn.cat/educacio

• XERRADES A LA BIBLIOTECA ARTUR MARTORELL

El 16 d’abril, xerrada a càrrec de Jaume Carbonell amb el títol«Visió de l’escola del futur a través de la memòria històrica» i el21 de maig un debat al voltant de «La lectura digital». Biblio-

teca Artur Martorell. Plaça d’Espanya, 5. 18 hores.

Per a més informació: www.bcn.cat/educacio

• DIJOUS CONCERT AL CONSERVATORI

Tots els dijous del 22 de març al 31 de maig s’organitzen concertsamb entrada lliure. Conservatori Municipal de Música de Barce-

lona. Bruc, 110-112. 20 hores.

Per a més informació: www.cmmb.net

• Albert, Carles, Joan, Robert, Pau, Guillem, Lucas, Dani, Robert,

Jordi, Llibert, Jaume i Toni, de la big band Latin Friends• Àngel Sánchez Catalán, coordinador d’eTwinning Espanya• Anna, Òscar, Laura i Adrià, del trio Impromptu i duet • Araceli Vilarrasa, del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona• Ayán, Rita, Irene, Andrea i Alícia, The Ritas• Carles Ariza, de l’Agència de Salut Pública de Barcelona• Escola Joan Pelegrí

• Jordi Hereu, alcalde de Barcelona• Jordi Jubany i Vila, coordinador d’informàtic del CEIP Floresta• M. Teresa Sola Plaza, cap de l’Espai Educatiu de la Fundació Fran-

cisco Godia• Pere Darder, president del Consell Escolar de Catalunya• Secretariat de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores

• Vladimir de Semir, comissionat de Cultura Científica de l’Institutde Cultura de Barcelona

Butlleta de subscripció gratuïta

✄

8

Y

f en aquest n�mero!

31UNA MICA DE TOTnúm.58 abril/maig 2007 e

p

ww

w.bcn.cat/educacio