PORTADA A4 MVC UMS

METROVACESA PROJECTE D’URBANITZACIÓ DEL SÒL QUALIFICAT a-1 EN EL PMU DE L’ILLA DELIMITADA PELS CARRERS TETUÁN, BRUC, LEPANT I GIRONA (A25TN). SABADELL. BARCELONA 1090-UMS ABRIL 2021

ADOLF MARTÍNEZ / JOSEP LLUÍS SISTERNAS. ARQUITECTES I ASSOCIATS C Trafalgar 10 Pral 2 08010 Barcelona 93 268 39 27 [email protected] www.msa.cat www.msaagroup.com

PROJECTE D’URBANITZACIÓ DEL SÒL QUALIFICAT a-1 EN EL PMU DE L’ILLA DELIMITADA PELS CARRERS TETUÁN, BRUC, LEPANT I GIRONA (A25TN). SABADELL. BARCELONA

A. MEMÒRIA I ANNEXES


INDEX

A. MEMÒRIA I ANNEXES

1 Descripció del projecte 2 Justificació de la solució adoptada. 3 Barreres arquitectòniques 4 Justificació de preus 5 Pressupost 6 Annexes

B. PLEC DE CONDICIONS

1 Plec de condicions generals 2 Plec de condicions tècniques particulars

C. PRESSUPOST 1 Amidaments 2 Quadre de preus 1 3 Quadre de preus 2 4 Justificació de preus 5 Pressupost general 6 Resum pressupost 7 Pressupost per a coneixement de l’administració

D. PLÀNOLS 01 Situació 1:10.000 02 Fotoplànol 1:1000 03 Estructura de la propietat 1:1000 04 Planejament urbanístic 1:1000 05 Àmbit 1:1000 06 Planta general EA 1:400 07 Topogràfic. EA 1:400 08 Planta general 1:400 09 Planta general. Fase 1 1:400 10 Planta replanteig. Fase 1 1:400 11 Planta Enderrocs. Fase 1 1:400 12 Perfils transversals EA-PROP 1:200 13 Perfils longitudinals EA-PROP 1:200 14 Seccions Transversals. 1:200 15 Seccions Longitudinals. 1:200 16 Planta bases i sub bases 1:400 17 Planta de pavimentació 1:400 18 Detalls Paviments 1:50 19 Detalls Paviments 2 1:50 20 Mobiliari urbà 1:400 21 Mobiliari urbà. Fitxes 1:400 22 Jardineria 1:400 23 Reg. Proposta, esquema i detalls 1:400 24 Abastament aigua. Estat actual 1:400 25 Abastament aigua. Proposta 1:400

26 Abastament gas. 1:400 27 Abastament telefonia i telecomunicacions. Estat actual 1:400 28 Abastament telefonia i telecomunicacions. Proposta 1:400 29 Enllumenat. Estat actual 1:400 30 Enllumenat. Proposta 1:400 31 Enllumenat. Esquema i detalls 1:400 32 Electricitat MT. Estat actual 1:400 33 Electricitat MT. Proposta 1:400 34 Sanejament. Estat Actual 1:400 35 Sanejament. Proposta 1:400 36 Sanejament. Detalls 1:20 37 Sanejament. Detalls 1:20 38 Sanejament. Detalls 1:20 39 Accesibilitat. Planta 1:400 40 Senyalització i semaforització. Estat Actual 1:400 41 Senyalització i semaforització. Proposta 1:400


A. MEMÒRIA 1.- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE 1.1.- OBJECTE DEL PROJECTE El present ‘Projecte d’urbanització del sòl qualificat a-1 en el PMU de l’illa delimitada pels carrers

Tetuán, Bruc, Lepant i Girona (A25TN), d’iniciativa privada, està promogut per la societat

METROVACESA S.A., proveïda del NIF A-87.471.264, amb domicili a efecte de notificacions a

Quintanavides nº 13 Parque empresarial Via Norte 15050 Madrid, com a promotora del Pla de millora

urbana per a l’ordenació de l’illa delimitada pels carrers Tetuán, Bruc, Lepant i Girona (A25TN), i

propietària dels sòls qualificats 1-8 i 1-8HP(habitatge de preu concertat) segons el corresponent

projecte de reparcel·lació.

El redactor del present projecte és la societat Adolf Martínez / Josep Lluís Sisternas Arquitectes i

Associats, SLP (MSA+A).amb domicili al carrer Trafalgar 10, 08010 Barcelona.

El solar sobre el que s’ha d’executar el present projecte es la finca designada com a FR-01 pel Projecte

de reparcel·lació per a l’ordenació de l’illa delimitada pels carrers Tetuán, Bruc, Lepant i Girona (A25TN).

Es una finca de cessió amb qualificació a-1 que en el moment que s’executi la reparcel·lació passarà a

ser de titularitat de l’Ajuntament de Sabadell. Aquest projecte es redacta per a donar compliment a

l’article 58.4 de la Llei d’Urbanisme, que estableix la tramitació simultània dels Projectes d’urbanització i

de reparcel·lació.

Conforme als compromisos que estableix el Pla de millora urbana, s’incorpora en aquest projecte

d’urbanització l’obra de transformació en vial per a vianants del tram del carrer Bruc comprés entre els

carrers Tetuán i Lepant.

Aquest projecte s’ha redactat tenint en compte les indicacions del Servei d’obres públiques, parcs i

jardins i manteniments de l’Àrea de cohesió territorial, desenvolupament urbà, seguretat ciutadana i

civisme de l’Ajuntament de Sabadell. En concret, atenent les prescripcions de l’informe emès el passat

mes de març de 2020.

Les obres que s’executaran són les que es relacionen a continuació: 1.- Enderrocs i moviments de terres. 2.- Xarxa de sanejament. 3.- Renovació i soterrament de la xarxa elèctrica. 4.- Instal·lació d’enllumenat públic. 5.- Instal·lació de xarxa de reg automàtic. 6.- Abastament d’aigua 7.- Abastament telefonia 8- Pavimentació. 9- Jardineria. 10.- Mobiliari urbà. 11.- Senyalització.

1.2.- EMPLAÇAMENT. Ubicació. Àmbit del Pla de millora urbana per a l’ordenació de l’illa delimitada pels

carrers Tetuán, Bruc, Lepant i Girona (A25TN). Plaça del Mestre. Districte . Barri de Gràcia. Sabadell. Superfície total d’actuació. 1326.10 m 2 + actuacions puntuals 63.77 m 2 = 1389.87 m²

1.3.-PROMOTOR. METROVACESA S.A., proveïda del NIF A-87.471.264, amb domicili a efecte de notificacions a Quintanavides nº 13 Parque empresarial Via Norte 15050 Madrid 1.4.- CONDICIONAMENTS GENERALS. Es tracta d’intervencions en un sector urbanitzat: eixamplament de la vorera del carrer de Girona , conversió en vial per a vianants del tram del carrer Bruc i reurbanització dels carrer Tetuán i Lepant. 2.- JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA. 2.1.- SOLUCIÓ ADOPTADA. Es redacta un avantprojecte d’urbanització per a la totalitat de les voreres que delimiten l’illa desenvolupada pel Pla de millora urbana, que incorpora per tant la Plaça del Mestre i el tram del carrer Bruc que es converteix en vial de vianants i s’incorpora a la Plaça. Els límits de l’avantprojecte son per tant la carretera de Barcelona i els carrers Tetuán, Girona i Lepant. Encara fora d’aquest àmbit i a petició dels serveis municipals, s’incorpora l’eixamplament i regularització de la vorera a la cantonada nord est de la Carretera de Barcelona i el carrer Tetuán. Es projecta l’eixamplament de la vorera del carrer Girona amb la franja de sòl de cessió amb qualificació a-1 de 3,00 m d’amplada que constitueix la finca designada com a FR-01 pel Projecte de reparcel·lació per a l’ordenació de l’illa. Es reurbanitzen mantenint les amplades actuals les voreres dels carrers Tetuán i Lepant, si be incrementaran de manera parcial la seva amplada ja que la reculada de l’edificació sobre rasant prevista al planejament allibera franges de sòl de titularitat privada i de cessió d’ús públic en superfície que s’urbanitzaran en continuïtat amb el tractament de les voreres públiques. En el front a la carretera de Barcelona, el tram corresponent del carrer Bruc s’incorpora al nou tractament de la Plaça del Mestre. Es projecta un paviment continu de peces de panot sobre el que es tracen cinc cercles interpenetrats de diferents diàmetres. Tres d’aquests cercles es tracten com àrees de plantació, i els dos restants es pavimenten amb peces de pedra natural granítica. La disposició d’aquests espais enjardinats preserva en contigüitat amb la façana principal de la futura edificació una franja pavimentada lliure d’obstacles amb una amplada mínima de 5,00 m per el pas de vehicles d’emergència o de servei. Sobre aquest joc de paviments i espais de plantació es distribueixen estratègicament nuclis de bancs i cadires i columnes d’il·luminació. Es projecta arbrat d’alineació a les voreres dels tres carrers. En el front a la carretera de Barcelona els escocells de l’arbrat d’alineació s’uneixen entre ells amb una franja de paviment permeable tipus 8x8x8, que incrementarà la capacitat d’absorció del terreny i contribuirà al reg de l’arbrat.

En l’àmbit de la Plaça es mantenen aquells arbres que el Servei de parcs i jardins de l’Ajuntament considera que cal preservar, i se’n planten de nous, així com masses arbustives i superfícies de gespa. Es preveu la reubicació de l’escultura al Mestre, avui existent a la Plaça. Tanmateix, es reposiciona la parada d’autobús existent a la carretera de Barcelona. Els passos de vianants es projecten en base als criteris funcionals i constructius de l’Ajuntament de Sabadell, incorporant franges de paviment tàctil d’advertiment i direccional. De tot el que avança l’avantprojecte redactat, el present Projecte d’urbanització tan sols desenvolupa la primera fase d’urbanització, que correspon a l’àmbit de cessió del PMU vigent – vorera del carrer Girona-, la franja de reurbanització com a vial de vianants corresponent al tram del carrer Bruc, i la reurbanització de les voreres existents del carrer Lepant i Tetuán . S’incorporen partides corresponents a les operacions d’obres necessàries per resoldre constructivament els acords entre l’obra executada i el seu entorn, en cas de que les dues fases d’urbanització previstes no es produïssin simultàniament. 2.2.- ENDERROCS L’àmbit a urbanitzar correspon a espais públics sobre els que no existeixen edificacions. Caldrà

enderrocar les soleres de base de les pavimentacions existents, així com el mur de tancament del solar

públic de cessió amb qualificació c-1 en el front del carrer Girona. Un cop netejat el terreny de restes de

fonaments superficials i soleres, es farà un rebaix general fins a la cota de la nova subbase, formant les

pendents que tindrà el paviment un cop acabat. Si el terreny resultant no fos prou resistent, s’hauria de

compactar i aportar terres si fos necessari fins arribar a una explanada compactada al 95% del PM.

2.3.- REPLANTEIG GENERAL. TOPOGRAFIA Els criteris de replanteig, simples i modulars, es concreten gràficament al plànol corresponent. Les voreres del carrer Girona, Lepant i Tetuán tant el replanteig general com l’adequació topogràfica venen totalment predeterminades pel traçat de la resta de voreres i de la calçada existent, sobre les que no s’intervé. Al tram de carrer Bruc que es reurbanitza es mantenen sensiblement els criteris de traçat del carrer Bruc, si be resolent-lo amb un tractament superficial, equipament i serveis adients al nou ús al que es destina. 2.4.- MOVIMENT DE TERRES El moviment de terres previst serà el mínim indispensable per refer les subbases de la pavimentació que es projecta i produir les rases necessàries per a l’estesa de les noves xarxes de serveis. 2.5.- TRAÇAT. No es modifica el traçat de la vorera del carrer Girona, que s’eixampla i es reurbanitza, ni el de les voreres dels carrers Tetuan i Lepant que només es reurbanitzen. Al tram del carrer Bruc en el que s’intervé es mantenen bàsicament les rasants actuals, regularitzant el traçat longitudinal amb un pendent únic contínu entre les cotes d’acord amb els carrers Tetuán i Lepant. Transversalment, es preveuen pendents de entre 1% i 2% que conduiran l’aigua superficial fins a una línia central d’embornals.

2.6.- XARXA DE DRENATGE I CLAVEGUERAM A la vorera del carrer Girona, el projecte preveu l’eixamplament i reurbanització de la vorera existent amb els mateixos criteris de la vorera actual. Es preveu un pendent transversal del 2% a la nova vorera de 4,40 m d’amplada. L’aigua de pluja que no recullin els nous escocells de l’arbrat d’alineació que es proposa, la recollirà com fins ara la xarxa existent del carrer Girona formada per un col·lector tipus 1040_FO segons informació rebuda del serveis técnics de Clavegueram de Ajuntament de Sabadell Al tram del carrer Bruc que es reurbanitza per tal d’adequar-lo a l’ús exclusiu de vianants, la pavimentació que es proposa forma una doble pendent que condueix les aigües de pluja a una linia central d’embornals model 3b-25 de Fábregas, aquestos es connectan amb trams de canonada D250 amb un 2% de pendent i connexió perpendicular a la xarxa existent. Segons informació rebuda dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Sabadell al carrer Bruc es troba un col·lector visitable tipus 5005-TO, situat a més de 5 metres de profunditat. Aquesta situació propicia que el trams de canonada D250 es connectin al nou pou de registre, en comptes de fer la connexió al col·lector, per tal d’ estalviar profunditat d’excavació i facilitar l’obra. Segons indicacions del serveis tècnics sobre el col·lector 5005-TO de carrer Bruc es projecta un primer pou de registre en el punt mig entre el pous situats a les cruïlles, i un segon pou de registre situat en l’entroncament de la claveguera del carrer Lepant amb Bruc. També es modifica la posició del embornals existents del carrers Lepant Girona i Tetuan coincidents amb el passos de vianants. Segons l’estudi geotècnic realitzat per l’empresa Geoplanning Estudis Geotècnics SL, el sòl sobre el que

es projecta està format per un primer estrat de reblert composat per sorres (0,80/4,50m), sobre un

dipòsit quaternari d’argiles llimoses amb sorres (0,70/2,60m). A major profunditat es localitzen sorres

fines amb graves amb compactació moderadament densa (3,00/5,70m) sobre un dipòsit de grava

sorrenca de gran profunditat. No es localitza el nivell freàtic. Entenem doncs que es tracta d’un terreny

amb elevada capacitat d’infiltració i, per tant, no es preveu xarxa de drenatge per a l’arbrat de nova

plantació.

S’adjunta com Annex la documentació obtinguda per part dels serveis tècnics de Clavegueram de l’Ajuntament de Sabadell Pous de Registre Els pous de registre seran de peces de formigó prefabricat de diàmetre interior 100 cm i disposaran de con reductor per la col·locació de la tapa, reforçats exteriorment amb 15 cm de formigó a tota l’alçada. Els pous de registre seran equipats amb graons de polipropilé per a pous circulars amb ànima d’acer col·locats cada 30 cm. El marc i la tapa del pou serà del tipus normalitzat per l’Ajuntament. Els requisits que hauran de complir són: Disposar de Segell de Qualitat acceptat per l'"Entidad Nacional de Acreditación" (ENAC), per al sector "Productos Manofacturados", productes "Alcantarillas"; Segell vàlid i actualitzat en la data de col·locació en obra del model en concret; Ser de fosa dúctil de resistència D-400 o superior; Pas lliure de 600 a 620 mm.; Disposar de frontissa, amb mecanisme de seguretat per evitar el tancament; Obertura per mitjà d'elements estàndards tipus parpalina, pic,... ; Tancament per pes, sense elements mecànics ni mecanismes; Marcatge de Clavegueram i Marcatge amb logotip de l'Ajuntament de Sabadell. En zona de trànsit rodat el pes de la tapa, sense comptar el marc, ha de ser igual a 50 kg.

En zona sense trànsit rodat, o de trànsit esporàdic la tapa ha de tancar per pes. Sempre que es pugui, el marc i la tapa es col·locaran de forma que la línia de la frontissa a la tanca estigui en el mateix sentit de circulació que el trànsit. Embornals Els ramals de connexió d’embornals, buneres o reixes interceptores, el diàmetre mínim interior serà de 250 mm. .amb tub de PE Sanejament formigonat 10 cm. en tot el seu perímetre. La unió a la xarxa general es farà en funció del material que estigui feta aquesta. Els embornals han de ser registrables. Els embornals no han de disposar de sorrer, excepte els ubicats en zones de paviment de sauló. Seran sempre de desguàs directa a la xarxa de clavegueram, per tal de facilitar la seva ventilació, per tant no s’admetran embornals amb sifó. Per tal d’evitar obstruccions a la xarxa de clavegueram els embornals no podran desguassar directament en vertical sobre la canonada de la claveguera La reixa d’embornal serà del tipus normalitzat per l’Ajuntament. Els requisits que hauran de complir són: Disposar de Segell de Qualitat acceptat per l'"Entidad Nacional de Acreditación" (ENAC), per al sector "Productos Manufacturados", productes "Alcantarillas"; Segell vàlid i actualitzat en la data de col·locació en obra del model en concret; Ser de fosa dúctil de resistència C-250 o superior; Les reixes compliran amb la normativa d'accessibilitat per el que fa a la disposició dels forats i la seva dimensió. No ha de permetre el pas d’una esfera de 2,5 cm a la zona de calçada i d’1 cm. a les zones de d’ús de vianants, la reixa serà abatible sense necessitat de treballs de paleta per a la seva substitució, marc de 10 cm. d’alçada., un ample mínim de 30 cm. i que encaixi amb la rigola. La caixa de l’embornal ha de tenir la solució constructiva que faci que la reixa recolzi sobre els 4 costats. Sense elements auxiliars Mai es pot utilitzar totxana(maó foradat) per construir pericons ni embornals, si no que s’ha de fer servir maó perforat (gero) o maó massís, lliscat l’interior amb morter. Connexions de finques La xarxa de projecte es remetrà a l’Ordenança Municipal d’Abocaments d’Aigües Residuals a la Xarxa de Clavegueram vigent de l’Ajuntament de Sabadell. Cada edifici pot tenir un o varis ramals de connexió a la xarxa municipal, els quals disposaran d'arqueta sifònica dins del propi edifici, no s'admet la unió dels diferents desguassos per l'exterior dels edificis. La titularitat dels ramals de connexió fins a la claveguera pública és sempre privada o sia del propietari o comunitat de propietaris de l'edifici. El diàmetre mínim interior serà de 250 mm, sempre i quan l’existent no sigui d’un diàmetre superior 2.7.- OBRA CIVIL Un cop finalitzada l’obra d’eixamplament i reurbanització del carrer Girona, caldrà restituir en la seva nova posició el mur de tancament del solar que garantirà la continuïtat amb els tancaments existents als carrers Tetuán i Lepant, així mateix es procedirà a la construcció d’un nou mur de tancament situat al límit amb la finca FR-05 per tal de tancar perimetralmente el solar de cessió amb qualificació c-1 Es tracta d’un mur d’obra ceràmica de 10 cm de gruix i de la mateixa alçada que els murs existents (en torn a 2,30 m), amb acabat arrebossat i pintat, construït sobre una sabata correguda de formigó armat de 40x60 cm, segons detalla la documentació gràfica del projecte.

2.8.- XARXA DE SERVEIS XARXA DE BAIXA TENSIÓ, MITJA TENSIÓ I ALTA TENSIÓ. CT. S’adjunta com Annex l’estudi tècnic redactat per EDistribución Redes Digitales SL, per a la variant de la línia a 230V-400V i 25 kV al carrer Tetuán 149, que contempla el canvi de TR mes el pont MT/BT, i el pou d’oli del CT SA50378, així com l’entroncament i connexió de les noves instal·lacions a la xarxa existent. L’objecte de la intervenció que es programa és la supressió de CT SA50092, i la connexió de les noves línies a la SA50378, existent a la cantonada dels carrers Girona i Tetuán, que s’amplia amb un nou trafo de 160 kVA 25/B2 a 630 kVA 25/B1-B2. Des d’aquesta CT s’alimentaran les noves línies d’enllumenat públic i de reg que es projecten, a través de la corresponent CGP integrada a l’armari que concentrarà el quadre general de comandament de l’enllumenat públic i del sistema de reg, situat a la cantonada dels carrers Girona i Tetuán. El cost previst d’aquesta ampliació de potència s’incorpora en el pressupost general d’aquest projecte d’urbanització. ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE A petició dels serveis municipals s’incorpora la substitució de la canonada d’aigua existent de fibrociment per una nova de polietilè que donarà abast a la nova edificació. La nova xarxa de polietilè s’executarà i conectará amb la preexistent de fibrociment segons instruccions de la companyia subministradora S’adjunta com Annex la documentació obtinguda per part de la companya subministradora XARXA DE GAS. El projecte no intervé en la xarxa existent ja que la nova edificació no fa ús d'aquest abastament. XARXA DE TELECOMUNICACIONS Segons plànols dels serveis existents rebuts del serveis tècnics de Ajuntament la nova xarxa de telecomunicacions será una prolongació de l’existent situada al carrer Tetuán que donarà abast a la nova edificació. La xarxa de telecomunicacions consisteix en un prisma de formigó on s’ubiquen les canalitzacions. A efectes de no interferir en les connexions de la resta de serveis, la xarxa ha de construir-se en una rasant inferior a les connexions de les escomeses dels embornals i les connexions de finques. S’estudiarà en cada cas les seccions adients. La nova xarxa s’executarà i conectará amb la preexistent segons instruccions de la companyia subministradora 2.9.- ENLLUMENAT PÚBLIC. La vorera que s’eixampla al carrer de Girona s’il·lumina amb quatre columnes Teceo de 7,50 m d’acer

galvanitzat i pintat amb resines d’alta resistència, amb lluminària S de Schreder.

Les voreres reurbanitzades dels Carrers Lepant i Tetuan s’iluminen amb 7 columnes per carrer del tipus

Teceo de 7,50 m d’acer galvanitzat i pintat amb resines d’alta resistència, amb lluminària S de Schreder.

El tram del carrer Bruc que es reurbanitza per a us exclusiu de vianants, s’il·lumina amb 5 columnes Plus

de Roura. Aquestes columnes, de 4,50 m i pintades amb resines d’alta resistència, s’equipen amb

lluminàries Luna Red de Roura.

Les lluminàries estan distribuïdes de manera que s’aconsegueixi els graus d’il·luminació i homogeneïtat

adequats, establerts per el servei d’enllumenat de l’ajuntament de Sabadell.

Els fanals compliran tots els requeriments municipals tant en l’enllumenat com en l’acabat. Portaran

tractament antigrafiti i antiadherència. Es subministraran de fàbrica amb un tractament termoplàstic ,

tant per l’interior com per l’exterior fins a la part inferior de la portella, tenint especial cura de que la

fixació de la pressa de terra no quedi recobert per aquest tractament.

Un cop consultat el servei d’enllumenat, s’ha decidit que el subministrament es farà des del nou quadre

de comandament QC-139 previst a la cantonada dels carrers Girona i Tetuán, alimentat des del CD

SA50378 del carrer de Tetuán.

Els criteris que s’han utilitzat en el càlcul de la instal·lació en relació als nivells d’il·luminació necessaris per a cada tipus d’espai, son els següents:

• Carrers amb trànsit moderat. - Calçada. - Il·luminació mitjana de 18 a 22 lux - Uniformitat mitjana superior al 50% - Vorera. - Il·luminació mitjana de 10 lux

- Uniformitat mitjana superior al 50%

• Carrers peatonals. - Il·luminació mitjana de 18 a 22 lux - Uniformitat mitjana superior al 50%

• Parcs o places Es considerarà doble línia encesa Linies principals són les que il·luminen de forma habitual l’espai, tant de pas com zones pistes.

- Zones de pas. - Il·luminació mitjana de 10 a 15 lux - Uniformitat mitjana superior al 40%

Es preveu la instal·lació d’un armari únic modular d’acer inoxidable que concentri la caixa general de protecció, el quadre general de comandament i el quadre de control i comandament del reg. El quadre de comandament serà del tipus normalitzat per l’Ajuntament, d’acer inoxidable sense pintar amb tancaments normalitzats. (clau JIS). Contindrà els mòduls amb comptador electrònic multifunció, programat per a la tarifa que correspongui en el moment de la contractació, la qual la decidirà el departament d’Infraestructura Urbana, estabilitzador - regulador de tensió de 30 kVA, els elements de telegestió de la instal·lació, del modelo URBILUX de la marca ARELSA amb mòdem GSM, normalitzat per l’Ajuntament.

La potencia màxima a contractar per quadre serà de 30 kW i 6 línies de sortida com a màxim. La sortida per al control i comandament del rec, es projecta amb una sortida independent de les de l’enllumenat, connectada a la sortida de ICP i protegida amb un interruptor magnetotèrmic, i un diferencial de 30 mA. de sensibilitat. El quadre del programador estarà adossat al d’enllumenat, i disposarà de les seves pròpies proteccions, es a dir, que les proteccions col·locades en el quadre d’enllumenat només protegiran la línia de connexió entre els dos quadres. A partir del quadre general de distribució es defineixen les línies d’alimentació als punts de llum emprant cable tetrapolar 0,6/1KV de la secció establerta en els càlculs elèctrics. La secció es calcula limitant la màxima caiguda de tensió en el extrem de la línia a un màxim del 2 %. Els cables seran tetrapolars fins al últim punt de llum. Tots els punts de llum es defineixen protegits de forma individual contra curtcircuits mitjançant fusibles instal·lats a la mateixa caixa de derivació, col·locada en cada punt de llum. Les línies subterrànies es preveuen protegides mitjançant tub de polietilè de doble paret de 75 mm de diàmetre interior, una línia per tub, col·locat a l’interior d’una rasa de 0,40 x 0,60 m. quan hagi de discórrer per vorera o per zones sense trànsit de vehicles. Es col·locarà cinta de senyalització a 0,25 cm. per sobre del tub. Als encreuaments de calçada, el tub de polietilè es projectarà allotjat a l’interior d’un passatubs de polietilè de doble paret de 160 mm de diàmetre interior a una profunditat mínima lliure d’un metre. A la vorera en cada extrem de la travessada de calçada, es preveurà un pericó de registre de 0,40 x 0,40 x 0,60 m. amb marc i tapa de fossa, no es preveuran en el pendent dels passos deprimits, per tal d’evitar relliscades i/o que siguin trepitjats pels vehicles. Paral·lelament als circuits subterranis i per l’exterior dels tubs de protecció del cables, es projectarà un circuit de protecció de cable de coure nu de 35 mm2 de secció, que unirà totes les parts metàl·liques de la instal·lació. A cada suport ancorat al terra es preveurà una placa de 0,25 m2 de superfície total de contacte. Si algun tram de la canalització està previst a menys de 15 metres d’un centre de transformació, el cable de protecció es col·locarà aïllat i anirà, per dintre del tub de protecció, així mateix als suports que estiguin a menys d’aquesta distància no se’ls preveurà placa de terra. En tots els elements metàl·lics, que tinguin electricitat, col·locats a menys de 2 metres de distància d’un punt de llum o del quadre de comandament, s’haurà de preveure la seva connexió al circuit de protecció de la instal·lació d’enllumenat. Els elements que no disposin d’electricitat, bancs, papereres, etc. no s’haurà de preveure la seva connexió a l’esmentat circuit de protecció.

El projecte preveu la legalització de l’obra executada per part de l’instal·lador de l’obra. 2.10.- VIALITAT: AFERMAT I PAVIMENTACIÓ Abans de construir la base, caldrà fer totes les rases i pous per el pas dels diferents serveis. Passar les

instal·lacions o deixar els contra tubs per poder passar els conductes quan sigui convenient. Es

construiran totes les arquetes i pous. A sobre s’estendrà la solera de base, salvant els embornals i

escocells, així com les tapes dels diferents registres i pericons.

A les voreres dels carrer Girona, Lepant i Tetuan la solera de HM-20 tindrà 10 cm de gruix i es construirà

sobre subbase granular tot u artificial de 20 cm de gruix compactada al 95% PM. Al carrer Bruc, la

solera de HM-20 tindrà 20 cm de gruix i es construirà sobre subbase granular tot u artificial de 20 cm de

gruix compactada al 98% PM, ja que es preveu el pas ocasional de vehicles de servei sobre els

paviments. S’hi practicaran els junts de treball i de dilatació que aconsellin el bon criteri constructiu,

definits en el projecte. Es tindrà especial cura dels junts amb les edificacions i altres elements que

puguin ocasionar deformacions a la solera.

Els materials de pavimentació emprats son convencionals i prou experimentats, aplicats en solucions

constructives també convencionals, per el que no han de presentar problemes tant en l’envelliment

com en el manteniment. El projecte preveu un paviment de peces de panot gris de 20x20x4, de quatre

pastilles, a les voreres des carrers Girona, Lepant i Tetuan. Al carrer Bruc es preveuen dues franjes

longitudinals de paviment, la franja adossada a la nova edificació serà de panot gris de 20x20x8 cm, de

quatre pastilles, i la adossada a la plaça existent serà de peces de formigó de 20x10x8 cm separades per

un encintat de pedra natural de 60x30x8 cm entre elles i respecte la plaça existent .

El paviment es col·locarà sobre una capa de morter d’assentament de consistència plàstica, M-10 de 2

cm de gruix. Les llambordes es col·locaran a truc de maceta, respectant un junt de entre 8 i 15 mm. Es

rejuntarà amb morter, en el mateix moment de col·locació de la llamborda, enrasat amb la superfície i

netejat.

El paviment de llambordes, queda interromput per una franja linial de 30 cm d’amplada que a manera

de rigola canalitza l’aigua i la condueix cap als embornals. Aquestes franges seran de peces de pedra

natural de 60x30x8 cm i acolliran els embornals.

Les vorades es projecten de pedra granítica. Els guals dels passos de vianants s’ajusten a les disposicions

i criteris dels serveis tècnics de l’Ajuntament de Sabadell, incorporant les franges direccionals i de punts

a la zona de límit amb la calçada..

Els materials projectats son adequats per romandre a l’exterior i per tant son resistents a les variacions de temperatures de l’estiu i de l’hivern, així com a les gelades, d’acord amb el que estableix el PG3. La seva textura i rugositat serà tal que no siguin lliscants ni en sec ni en mullat. Compliran amb el que especifica el PG3 en particular amb el que estableix l’article 542.7. Tanmateix, e disseny i els materials prescrits per a les voreres que es projecten s’ajusten a les determinacions de l’Ordre VIV/561/2010 d’1 de febrer de condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització dels espais públics urbanitzats. D’acord amb el que prescriu el DB SI5 del CTE en relació a les condicions dels espais per a la intervenció dels bombers, es projecta una franja de circulació, estacionament i maniobra paral·lela a la façana del futur edifici amb front a la Plaça del Mestre, de 5,00 m d’amplada. Aquesta previsió compleix l’amplada mínima prescrita de 3,50 m per als espais d’aproximació de vehicles de bombers, i amb les condicions dels espais de maniobra al llarg de les façanes de les edificacions, de 5,00 m d’amplada. Aquesta franja es projecta lliure d’arbrat, mobiliari urbà i qualsevol altre obstacle a la lliure circulació. La capacitat portant del paviment previst serà en tot cas igual o superior a 20 kN/m2, amb resistència al punxonament de 100 kN sobre un cercle de diàmetre 20 cm. 2.11 .SENYALITZACIÓ D’acord amb les conclusions de l’Estudi de Mobilitat del sector realitzat per la societat Doymo l’octubre de 2020, ni el desenvolupament del PMU de l’àrea A25TN ni la conversió en carrer de vianants del tram del carrer Bruc delimitat pels carrers Tetuán i Lepant, no comporten la necessitat de preveure canvis de sentit de carrers, ni d’incorporar nous reguladors semafòrics, més enllà de la reprogramació dels existents. Així doncs, tan sols correspon a aquesta primera fase d’urbanització que es projecta la supressió dels indicadors per a la circulació de vehicles existents al tram del carrer Bruc que es reurbanitza.

Les senyalitzacions verticals existents al carrer Girona s’enretiraran en el decurs de l’obra, i es reinstal·laran a la seva finalització. Tanmateix, es mantindran els passos de vianants existents. 2.12.- XARXA DE REG. Per tal de cobrir les necessitats hídriques de la plantació en l’àmbit de la primera fase que ara es

projecta, es disposa una línia específica de reg per degoteig per als arbres d’alineació previstos a la

vorera ampliada del carrer Girona. Cada arbre tindrà un anell de degoteig de 17 mm obert amb 7

degotadors inserits cada 30 cm de 2,3 l/h aproximadament i anirà protegit per un tub de dren de 50

mm de diàmetre soterrat uns 20 cm aproximadament.

Al final d’aquesta xarxa es col·locarà una vàlvula de ràcord pla del mateix diàmetre que la canonada dins

un pericó , connectat al sistema de desguàs.

La xarxa de reg partirà del pericó de comptador, en el que hi haurà el comptador, la clau de pas i una

vàlvula antiretorn. Després passem al pericó del by-pass mestre i, a traves del by-pass, a les xarxes de

degotadors.

La xarxa primària tindrà 63mm de diàmetre i la xarxa de reg per degoteig de l’arbrat serà de 40 mm de

diàmetre. Tots els tubs seran de P.E. de baixa densitat alimentaria.

La xarxa de reg serà automatitzada amb programadors i estarà dotada de filtres metàl·lics

desmuntables per facilitar la seva neteja. Aquest es col·locarà abans dels by-pass sectorials per protegir

el nombre màxim de elements de reg. S’incorporen sensors de pluja i vent per tal de fer mes eficient el

reg, així com una vàlvula per el control de la legionel·la.

El projecte contempla fer una nova escomesa i instal·lar un nou armari programador que donaran servei

al reg de l’arbrat que ara es projecta i, en el futur, al de les plantacions de la reurbanització de la Plaça

del Mestre. La previsió del projecta és la connexió a la xarxa d’aigua que passa pel carrer de Tetuán, a la

cantonada amb el carrer Girona. Abans del pericó de comptador i haurà un pericó amb la clau de pas de

companyia.

Pel que fa als criteris de càlcul, la xarxa estarà sectoritzada per a un cabal màxim d’escomesa de 12 m3/h. Es consultarà a la Cia. la pressió de subministra de l’aigua. La pèrdua de càrrega màxima admissible de la instal·lació serà del 20%. La velocitat màxima de l’aigua considerada és de 1,5 m/s i la pressió màxima de treball en els sectors de degoters, de 2 kg/cm2. Es dissenya la xarxa considerant que es pugui alimentar d’aigua regenerada. Es farà reunió prèvia amb els Serveis Tècnics Municipals i la Cia d’aigua CASSA per tal de determinar l’existència de xarxa d’aigua regenerada a la zona d’actuació o previsió de desenvolupament de la xarxa en un futur. Pel que fa a les rases, en les canonades de subministrament seran de fondària mínima entre 30 i 40 cm. i es col·locaran amb solera de sorra de 10 cm. 2.13.- JARDINERIA Es preveu la plantació de nous arbres d’alineació a la vorera del carrer Girona que s’amplia de 1,40 a 4,40 m d’amplada. S’hi plantaran 9 unitats d’arbres de port mitja i fulla caduca, en concret, Ginkgo Biloba “Fastigiata”. Tot allò que fa referència a les plantacions i al manteniment ha de complir el que estableix el Plec de Condicions Tècniques de l’Ajuntament de Sabadell.

Tots els arbres han de ser fletxats, és a dir, arbres que mantenen la guia dominant intacta. La mida mínima serà de 25 cm de perímetre de tronc a 1,00 m d’alçada. Els arbres hauran de ser marcats en viver per tècnics de la secció de Parcs i Jardins. Caldrà entutorar els arbres en cas de que no es pugui assegurar la seva estabilitat fins que arreli. Per exemple en la plantació d’arbrat a arrel nua. Es projecta reg automàtic específic per a l’arbrat d’alineació, i amb un programador diferenciat del de regs d’altres elements. L’anella de reg sempre ha d’anar protegida amb tub corrugat i envoltada de sorra. S’inclou barrera antiarrels i drenatge segons indicacions del serveis tècnics de l’Ajutnament de Sabadell. A la banda de la Plaça del Mestre es protegiran en el curs de l’execució de la primera fase d’obra que ara es projecta els 9 exemplars de Platanus X Acerifolia existents a l’alineació del carrer Bruc. Minimització d’impactes.

Les obres que es realitzin dins l’àmbit d’un espai d’arbrat, s’executaran de manera que es minimitzin els danys i desperfectes que es puguin ocasionar.

Informació als operaris de l’obra.

S’informarà a tots els operaris de l’obra de la importància de la conservació de la vegetació, del significat de la senyalització i, si és el cas, de les sancions por danys produïts.

L’arbrat no podrà ser utilitzat com a eina o suport de treballs de l’obra. Així doncs, queda explícitament prohibit fer servir els arbres per a col·locar senyalitzacions, subjectar cordes o cables i/o lligar eines o maquinària.

Excepte amb l’expressa autorització de la secció de jardineria, un espai d’arbrat no es podrà fer servir com a magatzem de materials, eines, maquinària o vehicles.

Activitats no permeses.

Dins les àrees de vegetació, no estaran permeses les activitats següents:

• No es permet la instal·lació de les casetes d’obra.

• No es permet llençar material residual procedent de la construcció, com ara: ciment, dissolvents, combustibles, olis, aigües residuals...

• No es permet el dipòsit de materials de construcció.

• No es permet fer foc.

• No es permet transitar amb maquinària.

• No es permet modificar el nivell del sòl.

• No es permet lligar als arbres elements aliens als de protecció i entutorat, com ara pancartes, llums, escales, ...

Mesures protectores generals. En el replanteig es marcaran de manera clara i diferenciada els arbres a protegir i aquells que s’hauran d’eliminar. La protecció de la vegetació s’ha de realitzar amb anterioritat a l’inici de les obres i molt especialment, abans de l’entrada de qualsevol maquinària. Per evitar tant els danys directes (cops, ferides) com els indirectes (compactació del terra), abans d’iniciar les obres s’instal·larà un tancament de fusta que limiti l’accés de la maquinària. Si això no fos possible, abans d’iniciar les obres es realitzarà la senyalització d’una via de pas restringit a maquinària, mitjançant la localització de balises de senyalització de 3 m. davant de cada arbre, així com de cintes de senyalització per indicar el gàlib. En cas que, per necessitats de l’obra, la maquinària precisés transitar per una zona externa a la via de pas, serà necessari procedir prèviament a la senyalització de la nova via, sota la tutela de la Direcció facultativa. És necessari preveure la presència de personal qualificat en l’obra durant l’execució de treballs d’obertura de rases, per actuar correctament en el tractament de les arrels. Protecció durant el canvi de paviments. En las operacions derivades dels canvis de paviments, es tindran presents las indicacions següents: En la base de les arrels o en las zones de més concentració, l’excavació es realitzarà manualment. En qualsevol altra zona on, al excavar amb la maquinària, apareguin arrels de més de 3 cm. de diàmetre, es continuaran els treballs manualment. En totes las zones allà on es detecti la presència significativa d’arrels seran substituïts els primers 10 cm. de terra per sorra neta de riu, abans de compactar i recobrir. S’adoptarà la màxima precaució en els treballs d’anivellament del terreny. En la Zona de Seguretat, es realitzaran de forma manual. La compactació prèvia al recobriment es reduirà al mínim per garantir l’estabilitat del nou paviment i en la Zona de Seguretat, es realitzarà de forma manual. Protecció de l’arbrat en obra pública Definicions: 1. Zona de degoteig. Superfície de terreny que ocupa la projecció en vertical de la copa de l’arbre o arbust. 2. Àrea de Vegetació. S’entén por Àrea de vegetació, la superfície de terreny en que hi ha major probabilitat de contenir el sistema radical complet de la vegetació afectada.

En el cas dels arbres i els arbusts correspon a la zona de degoteig més dos metres. Als de port columnar s’ha d’afegir 4 m. a la zona de degoteig. 3. Base d’Arrels. Volum de sòl que conté la majoria (90%) de les arrels llenyoses. Els estudis estadístics sobre caiguda d’arbres ens ofereixen les dades de referència següents:

Perímetre Del tronc Radi de la Base d’arrels

Fins a 60 cm. 1,5 m. De 60 a 99 cm 2 m. De 100 a 149 cm 2,5 m. De 150 a 249 cm. 3 m. De 250 a 350 cm. 3,5 m. Més de 350 cm. 4 m.

4. Zona de Seguretat Zona que s’ha de respectar para garantir l’estabilitat de l’arbre. Per a determinar la seva mida s’aplicarà la distància corresponent al radi de la Base d’Arrels més un marge de seguretat d’un metre. Drenatge i filtració del terreny Segons l’estudi geotècnic realitzat per l’empresa Geoplanning Estudis Geotècnics SL, el sòl sobre el que

es projecta està format per un primer estrat de reblert composat per sorres (0,80/4,50m), sobre un

dipòsit quaternari d’argiles llimoses amb sorres (0,70/2,60m). A major profunditat es localitzen sorres

fines amb graves amb compactació moderadament densa (3,00/5,70m) sobre un dipòsit de grava

sorrenca de gran profunditat. No es localitza el nivell freàtic. Entenem doncs que es tracta d’un terreny

amb elevada capacitat d’infiltració i, per tant, no es preveu per a l’arbrat xarxa de drenatge.

De forma genèrica, es proposa la substitució del 50% de les terres dels escocells, per terra formada per

60-70% de sorra, 20% de terra franca i 10% d’humus. Es suplementarà el drenatge natural del terreny

amb una capa de graves de 10 cm de gruix. Sobre la terra de plantació es col·locarà una malla

antiherbes i per sobre escorça de pi com a mulching. La xarxa de degoteig anirà dins la capa de mulching

per sobre de la malla antiherbes.

Escocells Excepte en els casos on s’indiqui, de forma genèrica només es substituirà el 50% de les terres dels escocells, per terra formada per 60-70 % de sorra, 20 % de terra franca 10% d’humus. Si les terres que s’extrauen de l’escocell no compleixen aquests requisits es portaran a l’abocador i seran reposades. Independentment de la mida de l’escocell, per a possibilitar el desenvolupament de l’exemplar arbori s’haurà de garantir un volum mínim de terra útil. És a dir, que compleixi las condiciones agronòmiques per al desenvolupament radical i no contingui cap tipus de canalització destinada a conduir serveis de diversa naturalesa, siguin públics o privats, a excepció de la xarxa reg. Tant en terreny obert com en àrea pavimentada el volum de sòl condicionat serà proporcional al desenvolupament esperat de l’arbre. 2.15.- MOBILIARI URBÀ. Es dotarà de àrees d’estada i papereres. Les àrees d’estada estaran formades per conjunts de bancs i

cadires. Els bancs i cadires seran de posts de fusta, col·locats de manera que formin grups. Els materials

del que estan compostos, compliran tots els requisits establerts en la instrucció de l’alcaldia relativa als

elements urbans de la ciutat de Barcelona i portaran un tractament antigrafiti.

Les papereres es col·locaran pròximes als passos de vianants. Seran homologades del tipus simple de 70

litres, complint tots els requisits del servei de neteja de Sabadell.

Es prescriuen banc i cadira Bilateral, de fusta tropical (FSC) tractada amb oli monocapa, fixada a

estructura de platina d’acer de 8 mm amb protecció antioxidant pintada. S’ancoraran a la solera d

formigó de la base del paviment amb cargols d’acer inoxidable Les papereres seran del model

BARCELONA C-23G-70 de FÀBREGAS, perforades i abatibles, ancorades a la solera de formigó de base

del paviment amb cargols i tacs M10, segons instruccions del subministrador.

Es senyalitzaran amb la senyalització corresponent: àrees enjardinades, usos permesos i usos no permesos. 3. BARRERES ARQUITECTÒNIQUES El projecte s’adequa a les prescripcions de l’Ordre VIV/561/2010 Documento técnico de condiciones

básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos

urbanizados, del Ministerio de la Vivienda. Es projecten les àrees d’us per a vianants sense ressalts ni graons (article 4), amb altura lliure superior a 2,20 m i pavimentades d’acord amb les característiques que prescriu l’article 11. S’incorporen paviments tàctils conforme a les determinacions de l’article 45 i els criteris de l’Ajuntament de Sabadell. En els itineraris de vianants accessibles regulats per l’article 5, es garanteix en tot moment una amplada lliure igual o superior a 1,80 m, amb un pendent transversal igual o inferior al 2% i un pendent longitudinal igual o inferior al 6%, i amb il·luminació homogènia igual o superior a 20 luxes. A les agrupacions de mobiliari urbà es preveuen bancs accessibles, amb recorreguts d’aproximació i franges de seguretat d’acord amb la prescripció normativa. 4.JUSTIFICACIÓ DE PREUS

En l'annex es relacionen els elements simples i la descomposició de cadascuna de les partides d'obra que s'han utilitzat al projecte. Els preus corresponents als elements simples, mà d'obra, materials i maquinària s'han obtingut principalment de les bases de preus de l'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, de l'aplicació dels convenis laborals vigents i directament de les llistes de preus de subministradors i instal·ladors. 5. PRESSUPOST Per l'elaboració dels preus s'ha partit d'informació per via directa, és a dir, a partir d'industrials del ram. Els preus de la mà d'obra són actuals, d'acord amb el conveni col·lectiu de la construcció. Els preus de les partides tenen despeses fixes d'obra per atendre al cost dels mitjans auxiliars directes que són necessaris per executar la unitat d'obra. Es considera que el cost de la mà d'obra indirecta, forma part de les despeses generals de l'empresa que es carreguen a part, d'acord amb les disposicions establertes.

Resum del pressupost per a coneixement de l’administració

El pressupost valora els elements que estan inclosos en la finca amb qualificació a-1 per el PMU DE

L’ILLA DELIMITADA PER ELS CARRERS BRUC, TETUÁN, GIRONA I LEPANT, i la reurbanització com a vial de

vianants del tram dels carrer Bruc entre Tetuán i Lepant, i la reurbanització d’aquestos.

Cap 01 Enderrocs 8.860,10 €

Cap 02 Moviment de terres 14.688,48 €

Cap 03 Fonaments i contencions 5.546,04 €

Cap 04 Bases i subbases 26.472,16 €

Cap 05 Murs i estructures 39.190,35 €

Cap 06 Paviments 50.884,16 €

Cap 07 Vorades i escocells 15.460,03 €

Cap 08 Equipament i mobiliari urbà 7.736,90 €

Cap 09 Enjardinament i plantació 17.446,53 €

Cap 10 Xarxa de reg 7.664,86 €

Cap 11 Abastament d’aigua 21.616,47 €

Cap 12 Telefonia 14.540,59 €

Cap 13 Enllumenat públic 44.554,09 €

Cap 14 Abastament electricitat 36.380,52 €

Cap 15 Xarxa de sanejament 13.233,85 €

Cap 16 Semaforització i senyalització 551,32 €

Cap 17 Seguretat i salut 6.909,49 €

Cap 18 Medi ambient 20.648,29€

Cap 19 Control de qualitat 7.114,74 €

Total Pressupost d’execució material 359.498,79 €

Despeses generals (13%) 46.734,84 €

Benefici industrial (6%) 21.569,93 €

Total Pressupost per al coneixement de l’administració (s/IVA) 427.803,56 €

El Pressupost de contracte per a coneixement de l’administració d’aquest projecte es de 427.803,56 €

(QUATRE-CENTS VINT-I-SET MIL VUIT-CENTS TRES EUROS AMB CINQUANTA-SIS CÈNTIMS)

Pressupost d'execució material : 359.498,79 € Pressupost d'execució per contracta : 427.803,56 € Pressupost per a coneixement de l’administració 427.803,56 € Repercussió (PEM )per metre quadrat de l'obra és de 271.09 euros/m2

ANNEXES ANNEX 1 TOPOGRÀFIC ANNEX 2 ESTUDI GEOTÈCNIC ANNEX 3 ESTUDI LUMÍNOTÉNIC.ROURA I SCHREDER ANNEX 4 XARXA DE SERVEIS. PROJECTES DE COMPANYIES: ELECTRICITAT B.,M.,A.TENSIÓ ANNEX 5 XARXA DE SERVEIS. SANEJAMENT ANNEX 6 XARXA DE SERVEIS. SUMINISTRAMENT D’AIGUA. CASSA ANNEX 7 ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT ANNEX 8 CONTROL DE QUALITAT ANNEX 9 GESTIÓ DE RESIDUS Barcelona, abril 2021 Els Arquitectes Adolf Martínez i Matamala Josep Lluís Sisternas i Surís MSA+A MSA+A

PROJECTE D’URBANITZACIÓ DEL SÒL QUALIFICAT a-1 EN EL PMU DE L’ILLA DELIMITADA PELS CARRERS TETUÁN, BRUC, LEPANT I GIRONA (A25TN). SABADELL. BARCELONA B. PLEC DE CONDICIONS

PROJECTE D’URBANITZACIÓ DEL SÒL QUALIFICAT 6b EN EL PMU DE

L’ILLA DELIMITADA PELS CARRERS; SANCHO DE ÁVILA, ÀLABA,

ALMOGÀVERS I PAMPLONA. DISTRICTE DE SANT MARTÍ. BARCELONA

3- Plecs de condicions

Per la redacció del projecte, s’han utilitzat els Plecs de Condicions. Aquest expedient no els

incorpora, però el projecte sencer els incorporarà.

MSA+A Adolf Martínez / Josep Lluís Sisternas arquitectes i associats


3.0 - PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES

A continuació es desenvolupen els plecs de prescripcions general i tècnics. Qualsevol plec de

prescripcions tècniques, que algun servei de l’Ajuntament de Sabadell dictamini prevaldrà per

sobre dels que venen a continuació

S’inclou un plec de condicions tècniques particular i seguidament els plecs de condicions

tècniques particulars per els serveis específics. Tot el que diguin els plecs de condicions

tècniques específics de cada servei prevaldrà per sobre del plec de condicions tècniques de

caràcter general.

Índex

3.1 Plec de condicions generals

3.2 Plec de condicions tècniques particulars

3.3 Plec de condicions tècniques particulars de sanejament

3.4 Plec de condicions tècniques particulars de l’enllumenat

3.5 Plec de condicions tècniques particulars del reg 3.4 Plec de condicions tècniques particulars de jardineria



3.1 - PLEC DE CONDICIONS GENERALS

Taula de contingut

1. Condicions generals ......................................................................................................... 1

1.1. Document del projecte .............................................................................................. 3

1.2. Responsabilitat del contractista ................................................................................. 3

1.3. Obligacions del contractista ....................................................................................... 3

1.4. Compliment de les disposicions vigents ..................................................................... 3

1.5. Indemnitzacions a càrrec del contractista ................................................................... 3

1.6. Despeses a càrrec del contractista ............................................................................. 4

1.7. Direcció de les obres ................................................................................................. 4

1.8. Condicions generals d’execució de les obres .............................................................. 4

1.9. Modificacions d’obra ................................................................................................. 4

1.10. Control d’unitats d’obra .......................................................................................... 4

1.11. Mesures d’ordre i seguretat ..................................................................................... 4

1.12. Conservació del medi ambient ................................................................................. 4

1.13. Obra defectuosa ...................................................................................................... 5

1.14. Replanteig de les obres ............................................................................................ 5

1.15. Senyalització de les obres ........................................................................................ 5

1.16. Materials ................................................................................................................ 5

1.17. Desviaments provisionals ........................................................................................ 5

1.18. Abocadors ............................................................................................................... 5

1.19. Préstecs .................................................................................................................. 6

1.20. Explosius ................................................................................................................. 6

1.21. Expropiacions, Servituds, serveis i elements afectats ................................................ 6

1.22. Col·locació de serveis ............................................................................................... 7

1.23. Existència de trànsit durant l’execució de les obres .................................................. 7

1.24. Interferència amb altres contractistes ...................................................................... 7

1.25. Desviament de serveis ............................................................................................. 7

1.26. Recepció d’obra i termini de garantia ....................................................................... 7

1.27. Conservació de les obres ......................................................................................... 8

1.28. Certificació final d’obra i liquidació .......................................................................... 8

1.29. Preus unitaris .......................................................................................................... 8

1.30. Partides alçades ...................................................................................................... 8

1.31. Abonament d’unitats d’obra ................................................................................... 8

1.32. Revisió de preus ..................................................................................................... 8

1.33. Disposicions aplicables............................................................................................ 9

1.34. Disposicions aplicables d’àmbit mediambiental ..................................................... 11

1.34.1. Legislació de disposició general ...................................................................... 11

1.34.2. Legislació d’urbanisme i construcció sostenible .............................................. 11

1.34.3. Legislació de sòls i geologia ............................................................................ 11

1.34.4. Legislació del cicle de l’aigua .......................................................................... 11

1.34.5. Legislació de contaminació atmosfèrica .......................................................... 12

1.34.6. Legislació de contaminació acústica................................................................ 12

1.34.7. Legislació de contaminació lluminosa ............................................................. 13

1.34.8. Legislació de contaminació electromagnètica ................................................. 13

1.34.9. Legislació de residus ...................................................................................... 13

1.34.10. Legislació de patrimoni cultural .................................................................... 13

1.34.11. Legislació de medi natural, vegetació ........................................................... 14

1.34.12. Legislació de medi natural, fauna ................................................................. 14

1.34.13. Legislació de mobilitat ................................................................................. 14


1. Condicions generals

1.1. Document del projecte

El projecte consta dels següents documents:

• Document núm. 1: Memòria i annexos

• Document núm. 2: Plànols

• Document núm. 3: Plec de condicions

• Document núm. 4: Pressupost

El contingut d’aquests documents s’haurà detallat a la memòria.

S’entén per documents contractuals aquells que resten incorporats al contracte i que són d’obligat compliment,

llevat modificacions degudament autoritzades. Aquests documents, en cas de licitació sota pressupost, són:

• Memòria

• Plànols

• Plec de Condicions amb els dos capítols (Condicions Tècniques Generals i Condicions Tècniques Particulars)

• Mesuraments

• Quadre de preus núm. 1

• Quadre de preus núm. 2

• Pressupost total

La resta de documents o dades del projecte són informatius i estan constituïts pels annexos, els estadets, els

pressupostos parcials, el resum de pressupostos i el pressupost per al coneixement de l’Administració.

Els esmentats documents informatius representen només una opinió fonamentada de l’Administració, sense que

això suposi que es responsabilitza de la certesa de les dades que se subministren. Aquestes dades s’han de

considerar, tan sols, com a complement d’informació que el contractista ha d’adquirir directament amb els seus

propis mitjans.

Només els documents contractuals, definits a l’apartat anterior, constitueixen la base del contracte; per tant, el

contractista no podrà al·legar cap modificació de les condicions del contracte en base a les dades contingudes als

documents informatius (com per exemple, preus de bases de personal, maquinària i materials, fixació de lloseres,

préstecs o abocadors, distàncies de transport característiques dels materials d’esplanació, justificació de preus,

etc), llevat que aquestes dades apareguin en algun document contractual.

El contractista serà, doncs, responsable de les errades que es puguin derivar pel fet de no obtenir la suficient

informació directa, que rectifiqui o ratifiqui la continguda als documents informatius del projecte.

Si hi hagués contradicció entre els plànols i les Condicions Tècniques Particulars, en el cas que s’incloguin com a

document que complementi el Plec de Condicions Generals, preval el que s’ha escrit en les Condicions Tècniques

Particulars. En qualsevol cas, ambdós documents prevalen sobre les Condicions Tècniques Generals.

El que s’ha esmentat al Plec de Condicions i omès als plànols, o viceversa, s’haurà d’executar com si s’hagués

exposat a ambdós documents, sempre que a criteri del director quedin suficientment definides les unitats d’obra

corresponents i tinguin preu al contracte.

1.2. Responsabilitat del contractista

El contractista és responsable de l’execució de les obres segons les condicions establertes al contracte i en els

documents que componen el projecte. Com a conseqüència d’això, està obligat a l’enderroc i reconstrucció de tot

el que estigui mal executat, sense que pugui servir d’excusa que la direcció tècnica de les obres hagi reconegut i

examinat la construcció durant les obres, ni tampoc que hagin estat abonades les liquidacions parcials.

1.3. Obligacions del contractista

Abans de començar les obres, el contractista comunicarà a la direcció facultativa la relació detallada de la

maquinària, mitjans auxiliars i plantilla que utilitzarà per a l’execució de les obres, amb les dades següents:

a. Maquinària i mitjans auxiliars que haurà d’emprar en l’execució dels treballs.

b. Tècnic amb titulació adequada designat pel contractista per a la direcció de les obres, que quedarà

permanentment adscrit a aquesta, la qual cosa haurà de comunicar a la direcció facultativa. El tècnic quedarà

adscrit en qualitat de cap d’obra amb residència en la localitat on es desenvolupin els treballs i haurà de

romandre durant les hores de treball a peu d’obra.

c. El contractista també facilitarà a la direcció facultativa una relació numerada per oficis i categoria del personal

que ha de constituir la plantilla mínima al servei de les obres.

d. El contractista donarà coneixement, per escrit, dels subcontractes que vol concertar, tot indicant la part del

contracte a realitzar pel subcontractista. En general, la subcontractació es regirà pel que estableix l’article 116

de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (d’ara endavant LCAP).

e. Igualment, si el pressupost excedeix de 300.506,05 €, habilitarà un local per a despatx exclusiu de la direcció

facultativa de l’obra, degudament condicionat, aïllat i protegit.

f. A petició de la direcció facultativa, i per tal d’assegurar el contacte directe amb aquesta, el contractista

disposarà a peu d’obra d’una línia telefònica i de FAX i servei de correu electrònic

g. En cas que el cap d’obra s’absentés de l’obra, haurà de deixar instruccions per a la seva localització immediata.

h. L’Ajuntament de Barcelona, amb motiu justificat, podrà sol·licitar la substitució del personal del contractista,

sense obligació de respondre de cap dels danys que al contractista pugui causar l’exercici d’aquesta facultat.

Això no obstant, el contractista respon de la capacitat i de la disciplina de tot el personal assignat a l’obra.

i. Amb relació a l’oficina d’obra i al llibre d’ordres, només es regirà pel que disposen les clàusules 7, 8 i 9 del Plec

de Clàusules Administratives Generals. El contractista està obligat a dedicar a les obres el personal tècnic que

es va comprometre dedicar a la licitació i la direcció, per al normal compliment de llurs funcions. Així mateix,

el contractista haurà de disposar a peu d’obra d’un local apropiat com a oficina.

1.4. Compliment de les disposicions vigents

Hom es regirà pel que s’estipula a les clàusules 11, 16, 17 i 19 del Plec de Clàusules Administratives Generals.

Així mateix, es compliran els requisits vigents per a l’emmagatzematge i la utilització d’explosius, carburants,

prevenció d’incendis, etc., i s’ajustarà al que prescriu el Codi de Circulació, Reglament de la Policia i conservació de

carreteres, Reglament electrotècnic de baixa tensió, Reglament de Seguretat i Salut, i a totes les disposicions

vigents que siguin d’aplicació en aquells treball que, directa o indirectament, siguin necessaris per al compliment

del contracte.

1.5. Indemnitzacions a càrrec del contractista

Hom es regirà pel que disposi l’article 134 del Reglament General de Contractació de l’Estat i la clàusula 12 del Plec

de Clàusules Administratives Generals.

Particularment, el contractista haurà de reparar, a càrrec seu, els serveis públics o privats malmesos, indemnitzant

les persones o propietats que resultin perjudicades.

El contractista adoptarà les mesures necessàries especificades a l’annex Estudi Ambiental del projecte,

concretament al Programa de Seguiment ambiental i, també, d’altres que es considerin oportunes (segons indiqui

el Responsable de la Vigilància Ambiental i/o la Direcció d’Obra) , per tal d’evitar afeccions perjudicials sobre el

medi ambient. Serà responsable dels damnatges i perjudicis que es puguin causar per no haver aplicat les mesures

preventives abans indicades.


El contractista haurà de mantenir durant l’execució de l’obra, i refer quan aquesta finalitzi, les servituds afectades,

conforme estableix la clàusula 20 de l’esmentat Plec de Clàusules Administratives Generals, essent a compte del

contractista els treballs necessaris per a tal objectiu.

1.6. Despeses a càrrec del contractista

A més de les despeses i taxes, que s’esmenten a les clàusules 13 i 38 del Plec de Clàusules Administratives

Generals, seran a càrrec del contractista, si a les Condicions Tècniques Particulars o al contracte no es preveu

explícitament el contrari, les següents despeses:

• Despeses corresponents a instal·lacions i equips de maquinària

• Despeses de construcció i retirada de tota mena de construccions auxiliars, instal·lacions, ferramentes, etc.

• Despeses de llogaters o d’adquisició de terrenys per a dipòsits de maquinària de materials

• Despeses de protecció d’amàs i de la mateixa obra contra tot deteriorament

• Despeses de muntatge, conservació i retirada d’instal·lacions per al subministrament d’aigua i d’energia

elèctrica, necessaris per a l’execució de les obres, així com dels drets, taxes o impostos de presa, comptadors,

etc.

• Despeses i indemnitzacions que es produeixen a les ocupacions temporals; despeses d’explotació i utilització

de préstecs, pedreres, lleres i abocadors, així com els cànons i despeses per a la deposició controlada al gestor

de residus o centre de reciclatge autoritzat.

• Despeses de retirada de materials rebutjats, evacuació de restes, neteja general de l’obra i de zones

confrontades afectades per les obres, etc, així com els cànons i despeses per a la deposició controlada al

gestor de residus o centre de reciclatge autoritzat.de les restes procedents de l’obra.

• Despeses de permisos o llicències necessàries per a l’execució, excepte les que corresponen a expropiacions i

serveis afectats

• Despeses ocasionades pel subministrament i col·locació dels cartells anunciadors de l’obra

• El contratista haurà d’abonar tots els càrrecs, taxes i impostos que es derivin de la obtenció dels permisos,

visats, llicències i dictàmens necessaris per a l’execució i posada en servei de les obres, del projecte elèctric,

d’enllumenat públici de semaforització, així com del visat del col·legi professional corresponent,.

• El contractista també haurà d’abonar totes les despeses necessàries per a l’obtenció de l’aprovació prèvia del

projecte i l’autorització de posada en servei del Departament d’Indústria i Energia o estament en qui delegui.

• Qualsevol altre tipus de despesa no especificada es considerarà inclosa als preus unitaris contractats

1.7. Direcció de les obres

L’Administració, a través de la direcció de l’obra, efectuarà la inspecció, comprovació i vigilància per a la correcta

realització de l’obra contractada, tot ajustant-se al que disposen les clàusules 4 i 21 del Plec de Clàusules

Administratives Generals.

El delegat d’obra del contractista haurà de ser el tècnic titulat que exigeix el director de l’obra, amb experiència

acreditada en obres similars a les que són objecte del present projecte.

1.8. Condicions generals d’execució de les obres

Queda entès d’una manera general, que les obres s’executaran d’acord amb les normes de bona construcció

lliurement apreciades per la direcció tècnica de les obres.

El contractista de les obres notificarà a la direcció tècnica de les obres, amb l’antelació que calgui, a fi i efecte que

pugui procedir al reconeixement de l’execució de les que hagin de quedar amagades o que a judici del director

d’obra o del contractista requereixin el dit reconeixement.

De totes aquestes i a mesura que s’executin, s’aixecaran plànols precisos per a llur comprovació, constatació,

medició i liquidació, que seran subscrits per la direcció tècnica de les obres. Aquests plànols els aportarà el

contractista a mesura que es vagin complimentant les diferents unitats d’obra i a criteri de la direcció d’obra. El

contractista haurà d’abonar les despeses dels treballs auxiliars necessaris per fer medició, excepte que s’avingui

amb el que proposi la direcció tècnica de les obres.

1.9. Modificacions d’obra

Ni el director de l’obra ni el contractista podran introduir o executar modificacions a les obres compreses en el

contracte, sense l’aprovació prèvia per l’Administració de la modificació i del pressupost que en resulti com a

conseqüència, i se seguiran els tràmits previstos a l’article 217 de la Llei 30/07, de 30 d’octubre, de Contractes del

Sector Públic.

1.10. Control d’unitats d’obra

El control d’unitats d’obra s’executarà d’acord amb el programa aportat pel laboratori encarregat, i aprovat per la

direcció facultativa.

L’import, fins a l’1% del pressupost de contracta, anirà a càrrec del contractista, segons la clàusula 38 del Plec de

Clàusules Administratives Generals per a la contractació d’obres de l’Estat. La resta, si s’escau, serà abonada per

l’Ajuntament de Barcelona.

El laboratori encarregat del control d’obra realitzarà tots els assaigs del programa, prèvia sol·licitud de la direcció

facultativa de les obres, d’acord amb el següent esquema de funcionament:

1. A criteri de la direcció facultativa es podrà ampliar o reduir el nombre de controls previstos al programa

esmentat més amunt.

2. El contractista arribarà al laboratori amb temps suficient perquè aquest pugui executar el control

corresponent; a tals efectes el contractista facilitarà al laboratori la seva tasca.

3. Els resultats negatius de qualsevol unitat es consignaran al Llibre d’Ordres.

4. El cost dels assaigs que donin resultats negatius es descomptarà directament al contractista, al marge del que

s’especifica al segon paràgraf.

1.11. Mesures d’ordre i seguretat

El contractista resta obligat a adoptar les mesures d’ordre i seguretat necessàries per a la bona i segura marxa dels

treballs.

En tot cas, el contractista serà única i exclusivament el responsable, durant l’execució de les obres, de tots els

accidents o perjudicis que pugui sofrir llur personal o causar-los a d’altres persones o entitats. En conseqüència, el

constructor assumirà totes les responsabilitats annexes al compliment de la Llei 31/1995 , de 8 de novembre, de

Prevenció de Riscos Laborals i reglaments i disposicions posteriors, especialment la Llei 54/03, de 12 de desembre,

de Reforma del Marc Normatiu de la Prevenció de Riscos Laborals i el Reial Decret 171/04, de 30 de gener, pel que

es desenvolupa l’article 24 de la Llei 31/95, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, en matèria de

coordinació d’activitats empresarials.

S’exceptuen els danys que siguin ocasionats com a conseqüència immediata i directa d’una ordre de

l’Administració.

En totes les obres amb pressupost de licitació superior a 300.506,05 €, el contractista haurà de presentar

certificació que acrediti que té concertada una assegurança per respondre dels danys que es puguin produir a

tercers per un import no inferior a 120.202,42 €.

L’Administració podrà procedir a la suspensió del pagament de les certificacions mentre el contractista no acrediti

el compliment d’aquesta estipulació, sense que el període de suspensió sigui computable a efectes

d’indemnització per retard en el pagament de certificacions.

1.12. Conservació del medi ambient

El contractista, tant en els treballs que realitzi dins dels límits de l’obra com fora d’aquests, ha d’adoptar les

mesures necessàries perquè les afeccions al medi ambient siguin nul·les, o en tot cas, les previstes en la


documentació ambiental pertinent. Per aquest darrer propòsit, s’associarien les mesures correctores o

compensatòries que ja haurien estat indicades en projecte.

El Contractista realitzarà el seu Pla de Medi Ambient (PMA), d’acord amb les prescripcions recollides a l’annex

Estudi Ambiental del projecte. Aquest Pla de Medi Ambient l’haurà de supervisar el Responsable de la Vigilància

Ambiental i l’haurà d’aprovar la Direcció d’obra abans de l’inici de les obres.

Es donarà compliment a totes les condicions indicades per a la fase d’obres al Programa de Seguiment Ambiental

de l’annex Estudi Ambiental del projecte. Aquestes condicions hauran d’haver estat recollides al PMA del

contractista per a la seva avaluació periòdica.

Amb la periodicitat que es determini a l’annex Estudi Ambiental, el Contractista entregarà tota la informació que

requereixi el Responsable de la Vigilància Ambiental de l’obra per a la completa complimentació dels informes

ambientals d’obra.

El contractista és responsable de la guarda i custòdia de l’arbrat de la zona objecte del projecte d’urbanització, fins

a l’extinció del contracte. Sense la prèvia autorització del director de l’obra el contractista no podrà realitzar cap

tala d’arbres i, sempre que així es consideri en projecte, es procedirà a la protecció dels mateixos mitjançant els

dispositius especificats.

El contractista serà responsable únic de les agressions que, en els sentits abans apuntats, i qualssevol altres

difícilment identificables en aquest moment, produeixi al medi ambient, havent de canviar els mitjans i mètodes

utilitzats i reparar els danys causats, tot seguint les ordres de la direcció d’obra o dels organismes institucionals

competents en la matèria.

1.13. Obra defectuosa

Quan la contracta hagi efectuat qualsevol element de l’obra que no s’ajusti a aquest Plec de Condicions, la direcció

tècnica de les obres podrà acceptar-lo o rebutjar-lo. En el primer cas, aquesta fixarà el preu que cregui just,

d’acord amb les diferències que hi haguessin, i el contractista estarà obligat a acceptar aquesta valoració. En cas

que no s’hi conformi, desfarà i reconstruirà, a càrrec seu, tota la part mal executada, d’acord amb les condicions

que fixi la direcció tècnica de les obres, sense que això signifiqui motiu de pròrroga en cas d’execució.

1.14. Replanteig de les obres

El contractista realitzarà tots els replantejaments parcials que siguin necessaris per a la correcta execució de les

obres, els quals han de ser aprovats per la direcció de l’obra. També haurà de materialitzar, sobre el terreny, tots

els punts de detall que la direcció consideri necessaris per a l’acabament exacte, en planta i perfil, de les diferents

unitats. Tots els materials, equips i mà d’obra necessaris per a aquests treballs aniran a càrrec del contractista.

1.15. Senyalització de les obres

El contractista està obligat a instal·lar a càrrec seu els senyals que calguin per indicar l’accés a l’obra, la circulació a

la zona que ocupen els treballs i els punts de possible perill a causa de l’obra, tant a l’esmentada zona com als

límits i rodalies, així com també a complir les ordres a les quals fa referència la clàusula 23 del Plec de Clàusules


Així mateix, en el termini de vuit dies hàbils, posteriors a l’inici de les obres, el contractista estarà obligat a

instal·lar, a càrrec seu, un cartell anunciador de les obres, d’acord amb els normalitzats per la l’Ajuntament de

Barcelona. A tals efectes, aquest aportarà al contractista les característiques del cartell, així com la situació on

s’haurà d’instal·lar.

1.16. Materials

A més del que es disposa a les clàusules 15, 34, 35, 36 i 37 del Plec de Clàusules Administratives Generals, caldrà

observar les prescripcions següents:

Si les procedències dels materials fossin fixades als documents contractuals, el contractista haurà d’utilitzar,

obligatòriament, les esmentades procedències, llevat autorització explícita del director d’obra. Si fos prescindible,

a judici de l’Administració, canviar aquell origen o procedència, hom es regirà pel que es disposa a la clàusula 60

del Plec de Clàusules Administratives Generals.

Sempre que sigui possible, i si així ho determinen les anàlisis qualitatives corresponents i ho aprova la Direcció

d’Obra, es fomentarà l’ús de materials procedents de la pròpia obra, com ara els provinents de demolició per a

rebliments, subbases en vialitat, etc.

Si per complir les prescripcions del present Plec es rebutgen materials procedents de l’esplanació, préstecs i

pedreres, que figuren com a utilitzables només als documents informatius, el contractista tindrà l’obligació

d’aportar altres materials, que compleixin les prescripcions, sense que per això tingui dret a un nou preu unitari.

El contractista obtindrà, a càrrec seu, l’autorització per a l’ús de préstecs, i aniran també a càrrec seu totes les

despeses, cànons, indemnitzacions, etc., que es presentin, així com els cànons i despeses per a la deposició

controlada al gestor de residus o centre de reciclatge autoritzat..

El contractista notificarà a la direcció de l’obra, amb la suficient antelació, les procedències dels materials que es

proposa utilitzar, i aportarà les mostres i les dades necessàries, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat.

Abans de la col·locació de qualsevol material, el contractis¬ta pre¬sentarà, a sol·licitud del director de l’obra, els

catàlegs, cartes, mostres, certificats d’homologació estesos per una entitat oficial i certificats de garantia i de

colada dels materials que s’han d’utilitzar a l’obra.

En cap cas podran ser arreplegats ni utilitzats a l’obra materials, la procedència dels quals no hagi estat aprovada

pel director de les obres.

1.17. Desviaments provisionals

El contractista executarà o condicionarà, en el moment oportú, les carreteres, camins i accessos provisionals per

als desviaments que imposin les obres, amb relació al trànsit general i als accessos dels confrontants, d’acord amb

el que es defineix al projecte o amb les instruccions que rebi de la direcció.

Tal i com es determina a l’annex Estudi Ambiental del projecte, s’haurà de realitzar un pla específic d’accessos, on

es recolliran tots els accessos a emprar a l’obra, existents o no. Aquest pla d’accessos forma part del Pla de Medi

Ambient i ha d’estar enllestit i aprovat per la Direcció d’Obra abans de l’inici de les obres.

Els materials i les unitats d’obra, que comporten les esmentades obres provisionals, compliran totes les

prescripcions del present Plec, com si fossin obres definitives.

Aquestes obres seran d’abonament, llevat que en el Plec de Condicions Tècniques Particulars es digui

expressament el contrari, és a dir, amb càrrec a les partides alçades que per tal motiu figurin al pressupost o, en

cas que no hi siguin, valorades segons els preus de contracte.

Si aquests desviaments no fossin estrictament necessaris per a l’execució normal de les obres, a criteri de la

direcció, no seran d’abonament i, en aquest cas, si li convé al contractista facilitarà o accelerarà l’execució de les

obres.

Tampoc seran d’abonament els camins d’obra, com ara accessos, pujades, ponts provisionals, etc., necessaris per a

la circulació interior de l’obra, per a transport dels materials, per a accessos i circulació del personal de

l’Administració, o per a visites d’obra. Malgrat tot, el contractista haurà de mantenir els esmentats camins d’obra i

accessos en bones condicions de circulació.

La conservació, durant el termini d’utilització d’aquestes obres provisionals, serà a càrrec del contractista.

1.18. Abocadors

Llevat manifestació expressa contrària al Plec de Condicions Tècniques Particulars, la localització d’abocadors, així

com les despeses que comporti llur utilització, seran a càrrec del contractista, així com els cànons i despeses per a

la deposició controlada al gestor de residus o centre de reciclatge autoritzat.

Tal i com es determina a l’annex Estudi Ambiental del projecte, s’haurà de realitzar un pla específic d’abocadors,

on es recolliran tots els abocadors a emprar a l’obra, existents o aquells de terres inerts que es pretengui crear.


Aquest pla d’abocadors forma part del Pla de Medi Ambient i ha d’estar enllestit i aprovat per la Direcció d’obra

abans de l’inici de les obres.

Els abocadors existents que es preveu emprar han d’estar convenientment legalitzats. La documentació relativa a

la seva legalització ha de ser entregada al Responsable de la Vigilància Ambiental d’obra, per tal que aquest

l’adjunti a l’informe ambiental d’obra abans d’iniciar l’ús de l’abocador.

Els abocadors de terres de nova creació, han de disposar de la conformitat del propietari de la parcel·la i de

l’aprovació de l’ajuntament. La documentació generada per a cada un d’ells (l’ara esmentada i l’especificada al pla

específic segons l’annex Estudi Ambiental per a cada abocador), s’haurà d’enviar a l’Oficina Territorial del

Departament de Medi Ambient i Habitatge sol·licitant la seva autorització.

Sempre que sigui possible, s’intentarà que el balanç de terres dins de la pròpia obra (d’entrada i de sortida)

s’aproximi a zero, afavorint la utilització de les terres sobrants (si així ho determina el resultat de les anàlisis

qualitatives d’aquestes per a l’ús que es destina i quan la Direcció d’obra doni la seva conformitat).

Així mateix, el contractista es responsabilitzarà de complir la resta de normativa vigent en matèria de medi

ambient.

Ni el fet que la distància als abocadors autoritzats sigui més gran que la que es preveu a la hipòtesi feta en la

justificació del preu unitari, que s’inclou als annexos de la memòria, ni l’omissió en l’esmentada justificació de

l’operació de transport als abocadors, seran causa suficient per al·legar modificació del preu unitari, que apareix al

quadre de preus, o dir que la unitat d’obra corresponent no inclou la dita operació de transport a l’abocador,

sempre que als documents contractuals es fixi que la unitat sí que la inclou.

Si als mesuraments i documents informatius del projecte es contempla que el material obtingut de l’excavació de

l’esplanament, fonaments o rases, s’ha d’utilitzar per a terraplè, replens, etc., i la direcció d’obra rebutja aquest

material perquè no compleix les condicions del present plec, o bé existeixen residus o material de possible

toxicitat, el contractista haurà de transportar-lo a abocadors autoritzats sense dret a cap abonament

complementari a la corresponent excavació, ni a incrementar el preu del contracte per haver emprat majors

quantitats de material procedent de préstecs.

En cas que vagin a l’abocador, el contractista es responsabilitzarà del compliment de les disposicions vigents que

facin relació al transport i abocament de materials, autoritzacions. permisos necessaris i canons, així com els

cànons i despeses per a la deposició controlada al gestor de residus o centre de reciclatge autoritzat.

Així mateix, el contractista es responsabilitzarà de la complimentació de la normativa vigent en matèria de medi

ambient.

El director de les obres podrà autoritzar abocaments de terres a l’interior d’àrees parcel·lades, zones verdes i

d’equipament, amb la condició que els productes abocats siguin expressament autoritzats per la direcció i estesos i

compactats correctament. Les despeses de l’esmentada extensió i compactació dels materials seran a càrrec del

contractista, ja que es consideren incloses als preus unitaris. D’altra banda, no es podrà extreure cap tipus de

material de les àrees esmentades al paràgraf anterior, sense l’autorització expressa del director de l’obra.

La destinació i ús de qualsevol material que s’extregui de l’obra la determinarà la direcció tècnica de l’obra. En cas

que es faci sense la seva autorització, serà a càrrec del contractista la reposició del material extret.

1.19. Préstecs

Llevat manifestació expressa contrària al Plec de Condicions Tècniques Particulars, la localització de préstecs

(existents o de nova creació), així com les despeses que comporti llur utilització, seran a càrrec del contractista.

Tal i com es determina a l’annex Estudi Ambiental del projecte, s’haurà de realitzar un pla específic de préstecs, on

es recolliran tots els préstecs a emprar a l’obra, existents o aquells de terres inerts que es pretengui crear. Aquest

pla de préstecs forma part del Pla de Medi Ambient a realitzar pel contractista i ha d’estar enllestit i aprovat per la

Direcció d’obra abans de l’inici de les obres.

Els préstecs existents que es preveu emprar han d’estar convenientment legalitzats. La documentació relativa a la

seva legalització ha de ser entregada a la Direcció d’obra, per tal que aquesta l’adjunti a l’informe ambiental d’obra

abans d’iniciar l’ús de préstec.

Els préstecs de terres inerts de nova creació, han de disposar de la conformitat del propietari de la parcel·la i de

l’aprovació de l’ajuntament. La documentació generada per a cada un d’ells (l’ara esmentada i l’especificada al pla

específic segons l’annex Estudi Ambiental per a cada àrea de préstec), s’haurà d’enviar a l’Oficina Territorial del

Departament de Medi Ambient i Habitatge sol·licitant la seva autorització.

Sempre que sigui possible, s’intentarà que el balanç de terres dins de la pròpia obra (d’entrada i de sortida)

s’aproximi a zero, afavorint la utilització de les terres sobrants (si així ho determina el resultat de les anàlisis

qualitatives d’aquestes per a l’ús que es destina i quan la Direcció d’obra doni la seva conformitat).

Així mateix, el contractista es responsabilitzarà de complir la resta de normativa vigent en matèria de medi

ambient.

Ni el fet que la distància als préstecs autoritzats sigui més gran que la que es preveu a la hipòtesi feta en la

justificació del preu unitari, que s’inclou als annexos de la memòria, ni l’omissió en l’esmentada justificació de

l’operació de transport als abocadors, seran causa suficient per al·legar modificació del preu unitari, que apareix al

quadre de preus, o dir que la unitat d’obra corresponent no inclou la dita operació de transport des de la zona de

préstec, sempre que als documents contractuals es fixi que la unitat sí que la inclou.

1.20. Explosius

L’adquisició, transport, emmagatzematge, conservació, manipulació i utilització de metxes, detonadors i explosius

es regirà per les disposicions vigents a l’efecte, completades amb les instruccions que figurin al projecte o les que

dicti la direcció d’obra.

Anirà a càrrec del contractista l’obtenció de permisos, llicències per a la utilització d’aquests mitjans, i el pagament

de les despeses que els esmentats permisos comportin.

El contractista estarà obligat al compliment estricte de totes les normes existents en matèria d’explosius i

d’execució de voladures.

Per tant, tots aquells treballs en què es requereixi l’ús d’explosius, s’hauran de realitzar amb estricte compliment

del Reial Decret 863/1985, de 2 d’abril, pel que s’aprova el Reglament General de Normes Bàsiques de Seguretat

Minera (article 109 modificat) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITC), i de l’Ordre de 20 de març

de 1986 per la qual s’aproven les instruccions tècniques complementàries relatives als capítols IV, V, IX i X d’aquest

Reglament i de les condicions establertes en les preceptives autoritzacions atorgades pels serveis corresponents

del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya.

La direcció podrà prohibir la utilització de voladures o determinats mètodes que consideri perillosos, encara que

l’autorització pels mètodes utilitzats no allibera el contractista de la responsabilitat dels damnatges causats.

El contractista subministrarà i col·locarà els senyals necessaris per advertir el públic del seu treball amb explosius.

El seu emplaçament i estat de conservació garantiran, en qualsevol moment, llur perfecta visibilitat.

En tot cas, el contractista serà responsable dels damnatges que es derivin de la utilització d’explosius.

En cas de presència d’espècies sensibles i si així s’especifica al Programa de Seguiment Ambiental de l’annex Estudi

Ambiental, s’han de respectar els períodes reproductius i de cria (febrer – agost) de la fauna per a l’exclusió de la

realització de voladures.

1.21. Expropiacions, Servituds, serveis i elements afectats

Amb relació a les servituds existents, hom es regirà pel que s’estipula a la clàusula 20 del Plec de Clàusules

Administratives Generals. A tal efecte, també es consideraran servituds relacionades amb el Plec de Condicions

aquelles que apareguin definides als plànols del projecte.

Els objectes afectats seran traslladats o retirats per les companyies i organismes corresponents. Malgrat tot, el

contractista tindrà l’obligació de realitzar els treballs necessaris per a la localització, protecció o desviament, en tot

cas, dels serveis afectats de poca importància, que la direcció consideri convenient per a la millora del

desenvolupament de les obres, si bé aquests treballs li seran abonats, bé amb càrrec a les partides alçades

existents a l’efecte del pressupost o per unitats d’obra, amb aplicació dels preus del quadre núm. 1. En llur defecte,

hom es regirà pel que s’estableix a la clàusula 60 del Plec de Clàusules Administratives Generals.


Tots aquells elements existents ja siguin edificacions, espècies vegetals en general o altres elements que s’hagin de

conservar, es protegiran convenientment, per tal d’assegurar la seva permanència fins a l’extinció del contracte. A

tals efectes, i seguint les instruccions del director de l’obra, se senyalaran i delimitaran sobre el terreny abans

d’iniciar-se les obres.

Els que es malmetin per motius imputables al contractista, aquest els reposarà al seu càrrec. L’element reposat

haurà de tenir les mateixes característiques que l’existent abans de malmetre’l.

Quan sigui necessari executar determinades unitats d’obra, en presència de servituds de qualsevol tipus, o de

serveis existents que sigui necessari respectar, o quan s’escaigui l’execució simultània de les obres i la substitució o

reposició de serveis afectats, el contractista estarà obligat a emprar els mitjans adequats per a la realització dels

treballs amb el màxim de cura, de manera que s’eviti una possible interferència i risc de qualsevol tipus.

El contractista sol·licitarà a les diferents entitats subministradores o propietaris de serveis plànols de definició de la

posició dels esmentats serveis, i localitzarà i descobrirà les canonades de serveis soterrats mitjançant treballs

d’execució manual. Les despeses originades o les disminucions de rendiment originades es consideraran als preus

unitaris i no podran ser objecte de reclamació.

Si com a conseqüència de tot l’anterior s’han d’efectuar manualment o mecànicament alguns treballs o s’han de

reparar instal·lacions afectades, el cost corresponent serà íntegrament a càrrec del contractista.

1.22. Col·locació de serveis

Es recorda al contractista que està totalment prohibit col·locar qualsevol tipus de servei dins l’espai parcel·lat, amb

l’excepció de les corresponents connexions de desguàs del clavegueram, armaris de BT (DSPD) i telèfons.

L’existència d’un servei dins l’espai parcel·lat es considerarà un vici ocult i, conseqüentment, el contractista haurà

de procedir a la seva reparació amb responsabilitat durant el termini de 15 anys, d’acord amb l’article 219 de la

Llei 30/07, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic.

1.23. Existència de trànsit durant l’execució de les obres

L’existència de determinats vials, que s’hagin de mantenir en servei durant l’execució de les obres, no serà motiu

de reclamació econòmica per part del contractista.

El contractista programarà l’execució de les obres de manera que les interferències siguin mínimes i, si s’escau,

construirà els desviaments provisionals que siguin necessaris dotant-los de la senyalització corresponent, sense

que això sigui motiu d’increment del preu del contracte. En cas que siguin necessaris desviaments provisionals, el

contractista prendrà totes les mesures necessàries per garantir la seguretat de tots els que hi circulin.

Les despeses ocasionades pels anteriors conceptes i per la conservació dels vials de servei esmentats, es

consideraran incloses als preus de contracte, i en cap moment podran ser objecte de reclamació. En cas que

l’anterior impliqui la necessitat d’executar determinades parts de les obres per fases, aquestes seran definides per

la direcció de les obres, i el possible cost addicional es considerarà inclòs als preus unitaris, com en l’apartat

anterior.

1.24. Interferència amb altres contractistes

El contractista programarà els treballs de manera que, durant el període d’execució de les obres, sigui possible

realitzar treballs de jardineria, edificació en espais parcel·lats, obres complementàries, com ara l’execució de

xarxes elèctriques, telefòniques, o altres treballs. En aquest cas, el contractista complirà les ordres de la direcció de

l’obra, referents a l’execució de les obres, per a les fases que marqui la direcció de les obres, a fi de delimitar zones

amb determinades unitats d’obra totalment acabades i d’endegar els treballs complementaris esmentats.

Les possibles despeses motivades per eventuals paralitzacions o increments de cost, deguts a l’esmentada

execució per fases, es consideraran incloses als preus de contracte, i no podran ser, en cap moment, objecte de

reclamació.

1.25. Desviament de serveis

Abans de començar les excavacions, el contractista, tot basant-se en els plànols i dades de què disposi, o

mitjançant el reconeixement sobre el terreny dels possibles serveis existents, si és factible, haurà d’estudiar i

replantejar sobre el terreny els serveis i instal·lacions afectades, considerar la millor manera d’executar els treballs

per no fer-los malbé i assenyalar aquells que, en darrer lloc, consideri que cal modificar.

Si el director de l’obra està conforme, sol·licitarà de l’empresa i organismes corresponents la modificació

d’aquestes instal·lacions. Aquestes operacions s’abonaran segons el que s’especifiqui al quadre de preus núm. 1.

L’empresa adjudicatària de les obres de desviament de qualsevol servei existent no tindrà dret a cap indemnització

pel retard per dificultats en l’execució de les dites obres, en cas que la direcció d’obra consideri necessària

l’adjudicació a una altra empresa. En qualsevol cas, l’empresa contractista principal no tindrà dret a cap tipus

d’indemnització.

1.26. Recepció d’obra i termini de garantia

Neteja final de les obres.

El contractista procedirà, a càrrec seu, una vegada acabada l’obra, i abans de la seva recepció, a la neteja general

de l’obra, retirarà els materials sobrants o rebutjats, runes, obres auxiliars, instal·lacions, magatzems, edificis que

segons la direcció d’obra no s’hagin de conservar durant el termini de garantia i, en general, s’haurà de deixar

l’obra executada en perfecte estat de policia.

Restauració de les àrees emprades per a la ubicació de les instal·lacions auxiliars.

El contractista procedirà, a càrrec seu, una vegada acabada l’obra, i abans de la seva recepció, a la restauració de

les àrees que hagin estat emprades per a la ubicació de les instal·lacions auxiliars de l’obra (incloent les àrees

d’aplec de materials i terres) i, sempre que aquestes àrees quedin fora de l’àmbit d’actuació, es restituirà l’ús

original del sòl.

Les directrius per a la restauració han de figurar al pla específic corresponent inclòs al Pla de Medi Ambient

realitzat pel contractista i aprovat per la Direcció d’obra abans del començament de les obres.

Restauració dels abocadors i préstecs de nova creació.

El contractista procedirà, a càrrec seu, una vegada acabada l’obra, i abans de la seva recepció, a la restauració de

les àrees que hagin estat emprades per abocar o extreure terres i, sempre que aquestes àrees quedin fora de

l’àmbit d’actuació, es restituirà l’ús original del sòl.

Les directrius per a la restauració han de figurar al pla específic corresponent inclòs al Pla de Medi Ambient

realitzat pel contractista i aprovat per la Direcció d’obra abans del començament de les obres.

Recepció de les obres.

Un cop finalitzades les obres i abans de procedir a la seva recepció, la direcció tècnica de les obres practicarà un

reconeixement exhaustiu en presència del contractista. Si les obres es trobessin en estat de ser admeses s’iniciaran

els tràmits per a la seva recepció. Quan les obres no estiguin en estat de ser rebudes es farà constar i es donaran al

contractista les instruccions oportunes per arranjar els desperfectes observats, tot fixant-se un termini per a

esmenar-los, acabat el qual la direcció tècnica efectuarà un nou reconeixement i, en el cas que els arranjaments

s’hagin efectuat correctament, s’iniciaran els tràmits per a la seva recepció.

Abans de la recepció, i d’acord amb el que s’especifica al punt 1.8 d’aquest Plec, el contractista aportarà a la

direcció tècnica tota la documentació necessària sobre els serveis realment executats, que permetin a

l’Ajuntament de Barcelona elaborar el plànol definitiu de l’obra.

Així mateix i previ a la recepció, el contractista aportarà a la direcció facultativa les actes de recepció signades, per

les diferents companyies, de tots els serveis: aigua, telèfon, gas i mitjana i baixa tensió, i pel que fa a la legalització

de la instal·lació d’enllumenat, reg en baixa tensió i qualsevol altre tipus d’instal·lació elèctrica, haurà d’aportar

tota la documentació necessària (projectes, visats, butlletins, actes d’inspecció i control, certificat d’instal·lació,


contracte de manteniment, carpeta de baixa tensió i els diferents impresos), d’acord amb la normativa vigent.

També disposarà tot el necessari per fer totes les proves de recepció que demani la Direcció d’obra, encara que no

estiguin expressament definides en aquest plec, tant de dia com de nit, inclòs aportant un grup electrogen en el

cas de que no hi hagi corrent elèctric a l’obra.

En cas de recepcions parcials, es regirà pel que disposa l’article 218.5 de la Llei 30/07, de 30 d’octubre, de

Contractes del Sector Públic.

Termini de garantia.

El termini de garantia de l’obra serà d’un (1) any, comptat a partir de la signatura de l’acta de recepció, llevat que

en el Plec de Condicions Tècniques Particulars, o en el contracte, es modifiqui expressament aquest termini.

Aquest termini s’estendrà a totes les obres executades sota el mateix contracte (obra principal, balisament,

senyalització i barreres, plantacions, enllumenat, instal·lacions elèctriques, edificacions, obres auxiliars, etc.).

En el cas de l’enllumenat serà imprescindible l’aportació d’un contracte de manteniment signat amb 3 originals (un

per a l’EIC, un per a la propietat i un pel mateix instal·lador).

En cas que l’obra s’arruïni, un cop exhaurit el termini de garantia, per vicis ocults de la construcció, degut a

l’incompliment del contracte per part del contractista, aquest respondrà dels danys i perjudicis durant el termini

de 15 anys a comptar des de la recepció, d’acord amb l’article 219 de la Llei 30/07, de 30 d’octubre, de Contractes

del Sector Públic.

1.27. Conservació de les obres

La conservació de l’obra són els treballs de neteja, acabats, entreteniments, reparació i tots aquells treballs que

siguin necessaris per a mantenir les obres en perfecte estat de funcionament i policia. L’esmentada conservació

s’estén a totes les obres executades sobre el mateix contracte (obra principal, balisament, senyalització i barreres,

plantacions, sembres, hidrosembres, enllumenat, instal·lacions elèctriques, edificacions, obres auxiliars, etc.).

A més del que es prescriu al present article, hom es regirà pel que es disposa a la clàusula 22 del Plec de Clàusules


El present article serà d’aplicació des de l’ordre d’endegament de les obres fins a la seva recepció. Totes les

despeses originades per aquest concepte seran a compte del contractista.

També serà a càrrec del contractista la reposició d’elements que s’hagin deteriorat o que hagin estat objecte de

robatori. El contractista haurà de tenir en compte, al càlcul de les seves previsions econòmiques, les despeses

corresponents a les dites reposicions o a les assegurances que siguin convenients.

1.28. Certificació final d’obra i liquidació

Dins del termini de tres mesos comptats a partir de la recepció de les obres, l'òrgan de contractació haurà

d’aprovar la certificació final de les obres executades, que serà abonada al contractista a compte de la liquidació

del contracte.

Dins del termini de quinze dies anteriors al compliment del termini de garantia, el director facultatiu de l’obra,

d’ofici o a instància del contractista, redactarà un informe sobre l’estat de les obres. Si aquest és favorable, el

contractista quedarà rellevat de tota responsabilitat, excepte vicis ocults, procedint-se a la devolució o cancel·lació

de la garantia, a la liquidació del contracte i, si s’escau, al pagament de les obligacions pendents que haurà

d’efectuar-se en el termini de seixanta dies.

1.29. Preus unitaris

El preu unitari, que apareix en lletres al quadre de preus núm. 1, serà el que s’aplicarà als mesuraments per a

obtenir l’import d’execució material de cada unitat d’obra.

Complementàriament al que es prescriu a la clàusula 51 del Plec de Clàusules Administratives Generals, els preus

unitaris que figuren al quadre de preus núm. 1 inclouen sempre, llevat prescripció expressa en contra del

document contractual el següent: subministrament (inclòs drets de patent, cànon d’extracció, etc.), transport,

amàs, manipulació i utilització de tots els materials usats a l’execució de la corresponent unitat d’obra; les

despeses de mà d’obra, maquinària, mitjans auxiliars, ferramentes, instal·lacions, normalment o incidentalment,

necessàries per acabar la unitat corresponent, i els costos indirectes.

La descomposició dels preus unitaris que figura al quadre de preus núm. 2 és d’aplicació exclusiva a les unitats

d’obra incompletes; el contractista no podrà reclamar modificació dels preus en lletra del quadre núm. 1 per a les

unitats totalment executades, per errades i omissions a la descomposició que figura al quadre núm. 2 A

l’encapçalament d’ambdós quadres de preus figura una advertència a aquest efecte.

Fins i tot a la justificació del preu unitari que apareix al corresponent annex a la memòria, s’utilitzen hipòtesis no

coincidents amb la forma real d’executar les obres: jornals i mà d’obra necessària; quantitat, tipus i cost horari de

maquinària; preu i tipus de materials bàsics; procedència o distàncies de transport, nombre i tipus d’operacions

necessàries per a completar la unitat d’obra; dosificació, quantitat de materials, proporció de diferents

components o diferents preus auxiliars, etc. Els esmentats costos no podran argüir-se com a base per a la

modificació del corresponent preu unitari, ja que els costos s’han fixat per a justificar l’import del preu unitari, i

estan continguts en un document formalment informatiu.

La descripció de les operacions i materials necessaris per a executar cada unitat d’obra, que figura als

corresponents articles del present plec, no és exhaustiva sinó enunciativa, per a la millor comprensió dels

conceptes que comprèn la unitat d’obra. Per això, les operacions o materials no relacionats, però necessaris per a

executar la unitat d’obra en la seva totalitat, formen part de la unitat i, conseqüentment, es consideren inclosos al

preu unitari corresponent.

1.30. Partides alçades

Les partides que figuren com a “pagament íntegre” a les Condicions Tècniques Particulars, als quadres de preus o

als pressupostos parcials o generals, es pagaran íntegrament al contractista, un cop realitzats els treballs als quals

corresponen.

Les partides alçades “per justificar” es pagaran d’acord amb el que s’estipula a la clàusula 52 del Plec de Clàusules

Administratives Generals; es justificaran a partir del quadre núm. 1 i, si de cas hi manca, a partir dels preus unitaris

de la justificació de preus.

En cas d’abonament “segons factura”, el contractista tindrà en compte, al càlcul de la seva oferta econòmica, les

despeses corresponents a pagaments per administració, ja que s’abonarà únicament l’import de les factures.

1.31. Abonament d’unitats d’obra

Els conceptes mesurats per a totes les unitats d’obra, i la manera d’abonar-los d’acord amb el quadre de preus

núm. 1, s’entendrà que es refereixen a unitats d’obra totalment acabades.

Al càlcul de la proposició econòmica s’haurà de tenir en compte que qualsevol material o treball necessari per al

correcte acabament de la unitat d’obra, o per assegurar el perfecte funcionament de la unitat executada amb

relació a la resta d’obra realitzada, es considerarà inclòs als preus unitaris del contracte i no podrà ser objecte de

sobrepreu.

L’omissió ocasional dels esmentats elements als documents del projecte no podrà ser objecte de reclamació, ni de

preu contradictori, perquè es consideren expressament inclosos als preus del contracte.

Els materials i operacions esmentats són els que es consideren necessaris i d’obligat compliment a la normativa

relacionada a l’apartat 1.33.

1.32. Revisió de preus

La revisió de preus es regeix pel que disposa els articles 77 a 82 de la Llei de Contractes del Sector Públic. La revisió

serà procedent si el contracte ha estat executat en el 20% del seu import i si ha transcorregut un any des de

l’adjudicació.

El plec de clàusules administratives particulars o el contracte hauran de detallar, en el seu cas, la fórmula o sistema

de revisió aplicable.


1.33. Disposicions aplicables

A més de les disposicions esmentades explícitament als articles del present Plec, seran d’aplicació les disposicions

següents:

• Llei 30/07, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic (en vigor des de 30/04/2008)

• Capítol IV del Títol V del Llibre II, comprensiu dels articles 253 a 260, ambdòs inclosos del Text Refós de la Llei

de Contractes de les Administracions Públiques , aprovat pel Reial Decret Legislatiu 2/2000, de 16 de juny.

• Reglament General de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, aprovat per Reial Decret

1098/01, de 12 d’octubre, mentre no s’oposi al que estableix la LlCSP.

• Plec de Clàusules Administratives Generals per a la Contractació d’Obres de l’Estat, aprovat per Decret

3854/70, de 31 de desembre, en tot allò que no s’oposi al que estableix la LlCSP.

• Plec de Clàusules Administratives Particulars que s’estableixin per a la contractació d’aquestes obres.

• Condicions Tècniques d’elements simples i compostos d’edificació, urbanització i enginyeria civil, Institut de la

Construcció de Catalunya.

• Normes per a la redacció de Projectes d’Abastament d’Aigua i Sanejament de Poblacions, Direcció General

d’Obres Hidràuliques del MOPU

• NTE, Normes Tecnològiques de l’Edificació, en tot allò que no contradiguin les Exigències Bàsiques (EB)

contingudes al Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) aprovat per Reial Decret 314/2006, de 17 de març, text refòs

amb modificacions del RD 1371/2007, de 19 d’octubre, i correcció d’errates del BOE de 25 de gener de 2008.

• Normes UNE declarades de compliment obligatori per Ordres Ministerials de 5 de juliol de 1967 i d’11 de maig

de 1971, Normes UNE esmentades als documents contractuals i, complementàriament, la resta de les Normes

UNE vigents.

• Normes NLT del Laboratori de Transport i Mecànica del Sòl “José Luís Escario”, Normes DIN, ASTM i altres

normes vigents a altres països, sempre que siguin esmentades a un document contractual.

• Decret 136/1960, de 4 de febrer de 1960, pel qual es convaliden les taxes dels laboratoris del Ministerio de

Obras Públicas.

• Reial Decret 997/2002, de 27 de setembre, pel que s’aprova la norma de Construcció Sismorresistent: Part

general i edificació (NCSE-02).

• Llei 10/1998, de 21 d’abril, de Residus, modificada per Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals,

administratives i d’ordre social.

• Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, de 20 de juliol, aprovat pel Reial Decret 833/1988 excepte els

Articles 50,51 i 56, derogats per la Llei 10/1998, de 21 d’abril, de Residus; així com el Reial Decret 952/1997,

de 20 de juny, que modifica l’esmentat Reglament, en la mesura que no s’oposin a la Llei 10/1998, de 21

d’abril, de Residus.

• Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.

• Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.

• Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

• Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel que es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit a

abocador; amb la modificació incorporada al RD 105/2008, d’1 de febrer.

• Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs

i altres residus de la construcció.

• Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel que es regula la producció i gestió dels residus de construcció i

enderroc.

• Decret 93/1999, de 6 d’abril, de procediments de gestió de residus.

• Decret 34/1996 de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de Residus de Catalunya.

• Decret 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de

Residus de Catalunya.

• Decret 1/1997, de 7 de gener de 1997, sobre la disposició del rebuig en dipòsits controlats.

• ORDRE de 6 de setembre de 1988, sobre prescripcions en el tractament i l’eliminació dels olis usats. DOGC

núm. 1055, de 14 d’octubre de 1988.

• Llei 7/1993, de 30 de setembre, de Carreteres.

• Llei 6/2005, de 2 de juny, de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres.

• Norma 3.1-IC. Traçat, de la Instrucció de Carreteres, aprovada per l’Ordre Ministerial de 27 de desembre de

1999 i modificada parcialment per l’Ordre Ministerial de 13 de setembre de 2001.

• Norma 6.1 i 2-IC. Seccions de Ferms, de la Instrucció de Carreteres, aprovada per l’Ordre FOM/3460/2003, de

28 de novembre.

• “Seccions estructurals de ferms urbans en sectors de nova construcció”, dels enginyers E. Alabern i C.

Guilemany (1990).

• Plec de Condicions Tècniques Generals per a obres de carreteres i ponts de la Direcció General de Carreteres i

Camins Veïnals (PG3/75), aprovat per O.M. de 6 de febrer de 1976 i per l’Ordre de 2 de juliol de 1976 per la

que es dona efecte legal a la seva publicació, i les seves posteriors modificacions:

- O.C. 292/86 T. Asumpte: Marques vials (Maig 1986) (Derogada per l’O.C. 325/97 T).

- O.M. de 31-7-86 per la que s’aprova la instrucció de la Direcció General de Carreteres sobre seccions de

ferms a autovies (Derogada per l’O.M. 23-5-89 que aprova la Instrucció 6.1 i 2-IC sobre seccions de ferm).

- O.C. 293/86 T Sobre lligants bituminosos (23-12-86).

- O.C. 294/87 T "Recomanacions sobre regs amb lligants hidrocarbonatats" (28-5-87). (Derogada per l’O.C.

5/2001).

- O.C. 295/87 T "Recomanacions sobre elements metàl·lics per a formigó armat o pretesat" (6-8-87).

- O.M. de 21-1-88. Oficialitza les modificacions realitzades per l’O.C. 293/86 T i per l’O.C. 295/87 T).

- O.C. 297/88 T "Recomanacions sobre estabilitzacions "in situ" i tractaments superficials amb lligants

hidrocarbonatats” (29-3-88). (Derogada per l’ O.C. 5/2001).

- O.C. 299/89 T "Recomanacions sobre mescles bituminoses en calent". (Derogada per l’O.C. 5/2001).

- O.M. de 8-5-89. Modifica parcialment articles referits a lligams bituminosos.

- O.M. de 28-9-89. Revisa l’article 104 (Desenvolupament i control de les obres).

- O.C. 311/90 C y E "Plecs de prescripcions tècniques i paviments de formigó vibrat" (23-3-90). (Derogada

per l’O.C. 5/2001).

- O.C. 322/97 "Lligants bituminosos de reologia modificada i mescles bituminoses discontínues en calent

per a capes de rodadura de petit espessor" (24-2-97). (Derogada per l’O.C. 5/2001).

- O.C. 325/97 T Sobre senyalització, abalisament i defensa de les carreteres referent als seus materials

constituents (30-12-97).

- O.M. de 27-12-99. (BOE 22-1-00). Revisa, deroga i inclou diferents articles referits a lligants bituminosos i

hidràulics.

- O.M. de 28-12-99 (BOE 28-1-00).. Revisa, deroga i inclou diferents articles referits a materials per a

senyalització horitzontal i vertical. Oficialitza les modificacions realitzades per l'O.C. 325/97 T.

- O.C. 326/00 Sobre geotècnia vial en allò referent a materials per a la construcció d'explanacions i

drenatges.

- O.C. 5/2001 Sobre regs auxiliars, mescles bituminoses i paviments de formigó (aquesta Ordre es va

modificar molt lleugerament per la O.C. 5bis/02 i per la O.C. 10bis/02).

- Ordre FOM/475/2002, de 13 de febrer, per la que s’actualitzen determinats articles del Plecde

Prescripcions Tècnicas Generales per a Obres de Carreteres i Ponts relatives a formigons i acers (BOE, de 6

de març).

- Ordre FOM/1382/2002, de 16 de maig. (Correcció d'errates BOE 26/11/02). Oficialitza les modificacions

realitzades per la O.C. 326/00).

- O.C. 10/2002 Sobre capes estructurals de ferms (modificada lleugerament per la O.C. 10bis/02).

- Ordre FOM/891/2004, d'1 de març. (Correcció d'errates BOE 25/5/04). Oficialitza les modificacions

realitzades per les O.C. 5/01 i O.C. 10/02).


- O.C. 21/2007 Sobre l'ús i especificacions que han de complir els lligants i mescles bituminoses que

incorporin cautxú procedent de pneumàtics fora d'ús (NFU).

- Ordre FOM/3818/2007, de 10 de desembre per la que es dicten instruccions complementàries per a la

utilització de d’elements auxiliars d’obra en la construcció de ponts de carretera. (BOE 27/12/07).

• Ordre Circular 8/01 amb la que s’inicia el Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Conservació

de Carreteres (PG-4), sobre reciclat de ferms.

• Instrucció sobre les accions a considerar al projecte de ponts de carreteres (IAP), aprovada per l’Ordre de 12

de febrer de 1998, modificada parcialment (derogats els apartats 3.2.4.2 “Accions sísmiques” i 4.1.2.b)

“Situacions accidentals de sisme”) pel RD 637/07, de 18 de maig, pel que s’aprova la Norma de Construcció

Sismoresistent: Ponts (NCSP-07).

• Norma de Construcció Sismoresistent: Ponts (NCSP-07), aprovada per Reial Decret 637/07, de 18 de maig.

• Instrucció de Formigó Estructural (EHE), aprovat pel RD 2661/1998, d’11 de desembre.

• Instrucció per a la recepció de ciments (RC-03), aprovada pel RD 1797/2003, de 26 de desembre, i la correcció

d’errades i errates en BOE núm. 63, de 13 de març de 2004.

• Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i les Exigències Bàsiques annexes, aprovat per RD 314/2006, de 17 de març,

que deroga la NBE CT-79 “Condicions tèrmiques dels edificis”, la NBE AE-88 “Accions en l’edificació”, la NBE

QB-90 “Cobertes amb materials bituminosos”, la NBE FL-90 “Murs resistents de fàbrica de maons”, la NBE-EA-

95 “Estructures d’acer en edificació”, NBE CPI-96 “Condicions de protecció contra incendis dels edificis” i les

“Normes bàsiques per a les instal·lacions interiors de subministrament d’aigua” OM de 9 de desembre de

1975. Amb les correccions d’errors i errates publicats als BOE nº 254, de 23 d’octubre de 2007; BOE nº 304, de

20 de desembre de 2007; i BOE nº 22, de 25 de gener de 2008.

• Document bàsic «DB-HR Protecció davant el soroll» del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE), aprovat per RD

1371/2007, de 19 d’octubre, que deroga el Plec General de Condicions per a la recepció de guixos i escaioles, a

les obres de construcció (RY-85); el Plec de Condicions per a la recepció de maons ceràmics a les obres de

construcció (RL-88); i el Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a la recepció de blocs de formigó a les

obres de construcció (RB-90).

• Instrucció H.A. per a estructures d’acer del Instituto Eduardo Torroja de Ciencias de la Construcción, en aquells

punts no especificats al present Plec o a les Instruccions Oficials.

• Plec de condicions per a la fabricació, transport i muntatge de canonades de formigó de l’Associació Tècnica

de Derivats del Ciment.

• Instrucció de l’Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torraja per a tubs de formigó armat o

pretensat.(setembre de 2007).

• Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a canonades de sanejament de poblacions, aprovat per Ordre de

15 de setembre de 1986 (BOE n. 228, de 23 de setembre) i correcció d’errors BOE n. 51, de 28 de febrer de

1987.

• Instrucció 5.2-IC. Drenatge Superficial, de la Instrucció de Carreteres, aprovada per l’Ordre de 14 de maig de

1990.

• Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a canonades d’abastament d’aigua, aprovat per Ordre

28/07/1974 (BOE n. 236 i n. 237) i modificacions Ordre 20/06/1975 i Ordre 23/12/1975.

• Plec de condicions facultatives generals per a obres d’abastament d’aigües, aprovat per OM de 7 de gener de

1978 i per a obres de sanejament, aprovat per OM de 23 d’agost de 1949.

• Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel que s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l‘aigua de

consum humà.

• Normes i Costums particulars de les companyies subministradores i de serveis afectats (aigua, electricitat,

telèfon i gas).

• Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió i les seves

instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09, aprovat per Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer,

(BOE n. 68 de 19/3/2008) (entrada en vigor el 19 de setembre de 2008), que deroga el Decret 3151/1968, de

28 de novembre, pel que s’aprova el Reglament de Línies Elèctriques Aèries d’Alta Tensió (efectes de la

derogació des de 19 de setembre de 2010).

• Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques, subestacions i centres

de transformació, aprovat per RD 3275 /82, de 12 de novembre.

• Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament sobre condicions tècniques i garanties de seguretat

en centrals elèctriques, subestacions i centres de transformació, aprovades per Ordre de 6 de juliol de 1984

(BOE n. 183), complementades per Ordre de 18 de octubre de 1984 (BOE n. 256), actualitzades per Ordre de

27 de novembre de 1987 que actualiza actualitza les Instruccions Tècniques Complementàries MIE-RAT 13 y

MIE-RAT 14 (BOE n. 291); Ordre de 23 de juny de 1988, que actualitza les Instruccions Tècniques

Complementàries MIE-RAT 01, MIE-RAT 02, MIE-RAT 07, MIE-RAT 09, MIE-RAT 15, MIE-RAT 16, MIE-RAT 17,

MIE-RAT 18 (BOE n. 160 i correcció d’error BOE n. 237 de 3/10/1988); Ordre de 16 d’abril de 1991, que

modifica el punto 3.6 de la Instrucció Tècnica Complementària MIE-RAT 06 (BO n. 98); Ordre de 16 de maig de

1994, que adapta al progrés tècnic la Instrucció Tècnica Complementària MIE-RAT 02 (BOE n. 131); Ordre de

15 de desembre de 1995, que adapta al progrés tècnic la Instrucció Tècnica Complementària MIE-RAT 02 (BOE

n. 5, de 5/1/1996); Ordre de 10 de març de 2000 que modifica les Instruccions Tècnicas Complementàries MIE-

RAT 01, MIE-RAT 02, MIE-RAT 06, MIE-RAT 14, MIE-RAT 15, MIE-RAT 16, MIE-RAT 17, MIE-RAT 18 y MIE-RAT

19 (BOE n. 72 i correcció d’errors BOE n. 250 de 18/10/2000).

• Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i les seves Instruccions Tècniques complementàries BT 01 a BT 51,

aprovades per Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost (BOE de 18 de setembre de 2002).

• Instruccions interpretatives de les MI del Reglament Electrotècnic per a BT, publicades al DOGC.

• Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn

(DOGC n. 3407), i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament que la desenvolupa (DOGC

n. 4378).

• Recomanacions sobre enllumenat de vies públiques CIE, publicació núm. 12.

• Reial Decret 2642/1985, de 18 de desembre, pel que es declara d’obligat compliment les especificacions

tècniques dels canelobres metàl·lics (bàculs i columnes d’enllumenat exterior i senyalització de trànsit) i la

seva homologació pel Ministeri d’Indústria i Energia, amb correcció d’errors al BOE n. 67, de 19 de març de

1986; modificació de l’Annex per Ordre d’11 de juliol de 1986; modificat pel Reial Decret 2698/1986, de 19 de

desembre; derogat, en allò que fa referència a normes tècniques i homologació, pel Reial Decret 105/1988, de

12 de febrer; modificats els Articles 2, 4 Y 5, afegits dos nous Articles i renumerat l’article 6 com Article 8, pel

Reial Decret 401/1989, de 14 d’abril; substituït l’Annex per Ordre de 16 de maig 1989; i derogat parcialment

de tot ho coincident amb allò contingut a la Directiva 89/106/CEE per aquests productes.

• Reglament de Verificacions Elèctriques i Regularitat en el subministrament d’energia (Decret de 12 de maig de

1954).

• Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i les seves instruccions tècniques

complementàries ICG 01 a 11, aprovats pel Reial Decret 919/2006, de 28 de juliol.

• Reglament de xarxes i connexions de serveis de combustibles gasosos, aprovat per Ordre Ministerial de 18 de

novembre de 1974, en tot allò que no s’oposa al . Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles

gasosos i les seves instruccions tècniques complementàries ICG 01 a 11, aprovats pel Reial Decret 919/2006,

de 28 de juliol.

• Ordre de 4 de juny de 1973 per la que s’adopten oficialment per a la Direcció d’Obres del Ministeri de la

Vivenda el Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d’Arquitectura 1960 (BOE n. 141 a 147).

• Llei 19/2001, de 19 de desembre, de reforma del text articulat de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a

Motor i Seguretat Vial, aprovat pel Reial Decret legislatiu 339/1990, de 2 de març (BOE n. 304).

• Reial Decret 1428/2003, de 21 de novembre, pel que s’aprova el Reglament General de Circulació per a

l’aplicació i desenvolupament del text articulat de la Llei Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat

Vial, aprovat pel Reial Decret legislatiu 339/1990, de 2 de març. (BOE n. 306).

• Norma 8.1-IC. Senyalització vertical, de la Instrucció de Carreteres, aprovada per l’Ordre de 28 de desembre

de 1999 (BOE n. 25 de 29/1/2000).


• Norma 8.2-IC. Marques vials, de la Instrucció de Carreteres, aprovada per l’Ordre de 16 de juliol de 1987 (BOE

n. 185), correcció d’errors en BOE n. 233 de 29/9/1987.

• Norma 8.3-IC. Senyalització, abalisament, defensa,neteja i acabat d’obres fixes fora de poblat, aprovada per

l’Ordre de 31 d’agost de 1987.

• Reglament General de Normes Bàsiques de Seguretat Minera, aprovat per Reial Decret 863/1985, de 2 d’abril;

desenvolupat per Ordre de 2 d’octubre de 1985; correcció d’errors al BOE n. 302, de 18 de desembre 1985; i

modificat l’Article 109 per Reial Decret 150/1996, de 2 de febrer.

• Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament General de Normes Bàsiques de Seguretat Minera,

aprovades per Ordre de 13 de setembre de 1985, determinades ITC dels capítols III i IV; Ordre de 2 d’octubre

de 1985, ITC dels capítols V, VI i IX; Ordre de 3 de febrer 1986, ITC 12.0-01 i ITC 12.0-02; Ordre de 3 de juny de

1986, modifica l’ITC 06.0.07; Ordre de 22 de març de 1988, ITC dels capítols II, IV Y XIII; Ordre de 27 de març

de 1990, ITC 04.7.05 del capítol IV; Ordre de 16 d’abril de 1990, ITC del capítol VII; Ordre de 16 d’octubre de

1991, ITC 07.1.04 del capítol VII (derogada por Ordre ITC/2585/2007, de 30 d’agost de 2007); Ordre de 19

d’abril de 1994, determinades ITC relaives als capítols IV i V; Ordre de 16 de juliol de 1998, ITC 12.0.04 del

capítol XII (derogada per Ordre ITC/1683/2007, de 29 de maig); Ordre de 26 d’abril de 2000,.ITC 08.02.01 del

capítol XII; Ordre ITC/1683/2007, de 29 de maig, ITC 09.0.02, 12.0.01 y 12.0.02; Ordre ITC/2585/2007, de 30

d’agost, ITC 2.0.02.

• Reglament d’explosius i Instruccions Tècniques Complementàries 1 a 25 incloses, aprovat per Reial Decret

230/1998, de 16 de febrer (BOE n. 61), correcció d’errors al BOE n. 157, de 2 de juliol de 1998; modificats

determinats preceptes i les ITC 1, 18 i 20 i afegits els annexes I i II, per Reial Decret 277/2005, d’11 de març;

substituïda ITC 10, per Ordre PRE/252/2006, de 6 de febrer; afegeix apartat 5 a l’ITC 25, per Ordre

PRE/848/2006; afegeix apartat 3 a l’ITC 19 i substitueix les 8, 15 i 23, per Ordre PRE/174/2007, de 31 de gener.

• Reial Decret 1389/1997, de 5 de setembre, pel que s’aproven les disposicions mínimes destinades a protegir la

seguretat i la salut dels treballadors a les activitats mineres.

• Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques,

modificats els articles 18, 19 i 22 i inclòs l’article 18 bis per Decret Legislatiu 6/1994, de 13 de juliol.

• Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de

l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat i la nova

redacció del Capítol 6 pel Decret 204/1999, de 27 de juliol amb correcció d’errades en el DOGC n. 3048, de 3

de gener de 2000.

• La legislació que substitueixi, modifiqui o complementi les disposicions esmentades i la nova legislació

aplicable que es promulgui, sempre que estigui vigent amb anterioritat a la data del contracte.

• En cas de contradicció o simple complementació de diverses normes, es tindran en compte, en tot moment,

les condicions més restrictives.

1.34. Disposicions aplicables d’àmbit mediambiental

1.34.1. Legislació de disposició general

D’àmbit estatal:

Ley 26/2007, de 23 de octubre, de Responsabilidad Medioambiental.

D’àmbit autonòmic:

Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27

de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental, i s'adapten els seus annexos

Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, pel qual s’aprova el desplegament de la llei

3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i se n’adapten els annexos.

Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix

la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

1.34.2. Legislació d’urbanisme i construcció sostenible


Directiva 20001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny, relativa a l’avaluació dels efectes de

determinats plans i programes al medi ambient.

D’àmbit estatal:

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación.

Real Decreto 1663/2000, de 29 de septiembre, para instalaciones fotovoltaiques.


Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de

l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat.

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

1.34.3. Legislació de sòls i geologia

D’àmbit comunitari:

Directiva 96/61/CE, del Consell de 24 de setembre, relativa a la prevenció i el control integrats de la contaminació.

D’àmbit estatal:

Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos

Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el. que se establece la relación de actividades. potencialmente

contaminantes del suelo y los estándares para la declaración de suelos contaminados.


Ordre de 6 de juny de 1988, de desplegament parcial del Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre normes de

protecció del medi ambient d’aplicació a les activitats extractives.

Llei 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus.

Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència

urbanística per a millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la

construcció.

1.34.4. Legislació del cicle de l’aigua


Directiva 96/61/CE, del Consell de 24 de setembre, relativa a la prevenció i el control integrats de la contaminació.

Directiva 2006/11/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de febrer de 2006, relativa a la contaminació

causada per determinades substàncies perilloses abocades en el medi aquàtic de la Comunitat.

Directiva 2006/118/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa a la protecció de

les aigües subterrànies contra la contaminació i el deteriorament.


D’àmbit estatal:

Real Decreto 849/1986, de 11 d’abril, por el que se aprueva el Reglamento del Dominio Público Hidráulioc, que

desarrolla los títulos preliminares, I, IV, V, VI I VII de la ley 29/1985, de 2 de agosto, de aguas.

Real Decreto 1315/1992, de 30 de octubre, por el que se modifica parcialmente el Reglamento del Dominio

Público Hidráulico aprobado por Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, con el fin de incorporar a la legislación

interna la Directiva del Consejo 80/68/CEE de 17 de diciembre de 1979, relativa a la protección de las aguas

subterráneas contra la contaminación causada por determinadas sustancias peligrosas.

Real Decreto 2116/1998, de 2 de octubre, por el que se modifica el Real Decreto 509/1996, de 15 de marzo, de

desarrollo del Real Decreto-Ley 11/1995, de 28 de diciembre, por el que se establecen las normas aplicables al

tratamiento de las aguas residuales

Real Decreto 995/2000, de 2 de junio, por el que se fijan objetivos de calidad para determinadas substancias

contaminantes y se modifica el Reglamento del Dominio Público Hidràulico aprovado por el Real Decreto

849/1986, de 11 de abril.

Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Aguas.

Ley 16/2002, de 1 de julio, de prevención y control integrados de la contaminación.

Real Decreto 606/2003, de 23 de mayo, por el que se modifica el Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el que

se aprueba el Reglamento del Dominio Público Hidraúlico, que desarrolla los Títulos preliminar, I, IV, V, VI Y VII de

la Ley 29/1985, de 2 de agosto, de aguas.

Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el que se establece la relación de activitades potencialmente

contaminantes del suelo y los criterios y estandards para la declaración de suelos contaminados.

Resolución de 10 de julio de 2006, de la Secretaria General para el Territorio y la Biodiversidad, por la cual se

declaran las Zonas Sensibles en las Cuencas Hidrográficas Intercomunitarias.

Real Decreto 1620/2007, de 7 de diciembre, por el que se establece el régimen jurídico de la reutilización de aguas

depuradas.

Real Decreto 9/2008, de 11 de enero, por el que se modifica el Reglamento del Dominio Público Hidráulico,

aprobado por el Real Decreto 849/1986, de 11 de abril.


Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de

procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.

Decret 83/1996, de 5 de març, sobre mesures de regularització d'abocaments d'aigües residuals.

Resolució MAB/124/2002, d'11 de gener, per la qual es dóna publicitat a la relació de les zones sensibles

corresponents a les conques internes de Catalunya i de les zones sensibles per eutrofització potencial en les zones

costaneres

Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis públics de Sanejament

Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de

Catalunya.

Ordre MAH/122/2004, de 13 d'abril, per la qual s'aproven els models de declaració d'abocament.

Decret 47/2005, de 22 de març, de modificació del decret 103/2000, de 6 de març, pel qual s’aprova el Reglament

dels tributs gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua.

1.34.5. Legislació de contaminació atmosfèrica


Directiva 96/62/CE, de 26 de setembre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient.

Directiva 1999/30/CE del Consell de 22 d’abril de 1999 relativa als valors límit de diòxid de sofre, diòxid de

nitrogen y òxids de nitrogen, partícules i plom a l’aire ambient

Directiva 2000/69/CE del Parlament Europeu y del Consell, de 16 de novembre de 2000, sobre els valors límit per

al el benzè i el monòxid de carboni a l’aire ambient.

Directiva 2002/80/CE de la Comissió, de 3 d’octubre de 2002, per la qual s’adapta al progrés tècnic la Directiva

70/220/CEE del Consell relativa a les mesures que han d’adoptar-se contra la contaminació atmosfèrica causada

per les emissions dels vehicles de motor.

D’àmbit estatal:

Real Decreto 2042/1994, de 14 d’octubre, por el que se regula la Inspección Técnica de Vehículos.

Real Decreto 1357/1998, de 26 de junio, por el que se modifica el artículo 2 del Real Decreto 2042/1994, de 14 de

octubre, por el que se regula la inspección técnica de vehículos.

Ley 16/2002, de 1 de julio, de prevención y control integrados de la contaminación

Real Decreto 1073/2002, de 18 de octubre, sobre evaluación y gestión de la calidad del aire ambiente en relación

con el dióxido de azufre, dióxido de nitrógeno, óxidos de nitrógeno, partículas, plomo, benzeno y monóxido de

carbono

Resolución de 11 de septiembre de 2003, de la Secretaría General de Medio Ambiente, por la que se dispone la

publicación del Acuerdo de 25 de julio de 2003, del Consejo de Ministros, por el que se aprueba el Programa

nacional de reducción progresiva de emisiones nacionales de dióxido de azufre (SO2), óxidos de nitrógeno (NOx),

compuestos orgánicos volátiles (COV) y amoniaco (NH3).

Real Decreto 509/2007, de 20 de abril, por el que se aprueba el Reglamento para el desarrollo y ejecución de la Ley

16/2002, de 1 de julio, de prevención y control integrados de la contaminación.

Ley 34/2007, de 15 de noviembre, de calidad del aire y protección de la atmósfera.


Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric

Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de

l’Ambient Atmosfèric

Llei 7/1989, de 5 de juny, de modificació parcial de la Llei de Protecció de l’Ambient Atmosfèric

Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'Ambient

Atmosfèric.

Decret 398/1996, de 12 de desembre, regulador del sistema de plans graduals de reducció d'emissions a

l'atmosfera

Llei 7/98, de 5 de juny que modifica la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’ambient atmosfèric.

Decret 152/2007, de 10 de juliol, d'aprovació del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis

declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig

1.34.6. Legislació de contaminació acústica


Directiva 2002/49/CE, de 25 de juny, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.

D’àmbit estatal:

Real Decreto 2042/1994, de 14 de octubre, por el que se regula la Inspección Técnica de Vehículos.


Real Decreto 212/2002, de 22 de febrero, por el que se regulan las emisiones sonoras en el entorno debidas a

determinadas máquinas de uso al aire libre.

Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido.

Real Decreto 1513/2005, de 16 de diciembre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del

Ruido, en lo referente a la evaluación y gestión del ruido ambiental.

Real Decreto 1367/2007, de 19 de octubre, por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del Ruido,

en lo referente a zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas.

Mesures per a la coordinació de la llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica amb les previsions del

Real Decreto 1367/2007 de desenvolupament de la Ley 37/2003 del ruido


Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

1.34.7. Legislació de contaminació lluminosa


Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de

maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

1.34.8. Legislació de contaminació electromagnètica


Recomanació del Consell, de 12 de juliol de 1999 relativa a l’exposició del públic en general a camps

electromagnètics (0 Hz a 300 GHz)

D’àmbit estatal:

Real Decreto 1066/2001, de 28 de septiembre, por el que se aprueba el reglamento que establece condiciones de

protección del dominio público radioeléctrico, restricciones a las emisiones radioeléctricas y medidas de

protección sanitaria frente a emisiones radioeléctricas

Real Decreto 208/2005, de 25 de febrero, sobre aparatos eléctricos y electrónicos y de gestión de residuos.

1.34.9. Legislació de residus


Directiva 2006/12/CE del Parlament Europeu y del Consell, de 5 de abril de 2006, relativa als residus

D’àmbit estatal:

Real Decreto 833/1988, de 20 de julio, por el que se aprueba el reglamento para la ejecución de la ley 2071986,

básica de residuos tóxicos y peligrosos.

Real Decreto 1406/1989, de 10 Noviembre, por el que se impone limitaciones a la comercialización y uso de ciertas

sustancias y preparados peligrosos

Orden de 28 de febrero de 1989 (Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo), sobre gestión de. aceites usados

Real Decreto 952/1997, de 20 de junio, por el que se modifica el reglamento para la ejecución de la ley 20/1996,

de 14 de mayo, Básica de Residuos Tóxicos y Peligrosos, aprobado mediante Real Decreto 833/1998 de 20 de julio.

Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos

Orden de 7 de diciembre de 2001 modificando el Real DL 1406/1989, sobre limitaciones en el uso de ciertas

substancias peligrosas.

Real Decreto 1481/2001, de 27 de. diciembre, por el que se regula la eliminación. de residuos mediante depósito

en vertedero

Orden 304/MAM/2002, de 8 de febrero, por el que se publican las operaciones de valorización y eliminación de

residuos y la lista europea de residuos.

Real Decreto 679/2006, de 2 de junio, por el que se regula la gestión de los aceites industrials usados.

Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de

construcción y demolición.


Ordre de 6 de setembre de 1988, sobre prescripcions en el tractament i eliminació dels olis usats.

Decret Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre, pel qual s’aprova la refosa de textos legals vigents en matèria de

residus industrials.

Llei 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus.

Decret 115/1994, de 6 d’abril, reguladora del Registre General de Gestors de Residus.

Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de Residus de Catalunya.

Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats.

Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre Procediments de Gestió de Residus.

Decret 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de

Residus de Catalunya.

Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i

altres residus de la construcció.

Decret 219/2001, d’1 d’agost, pel qual es deroga la disposició addicional tercera del Decret 93/1999, de 6 d’abril,

sobre procediments de gestió de residus

Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 5 de juliol, reguladora dels residus.

Llei 9/2008, del 10 de juliol, de modiicació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus

Llei 8/2008, del 10 de juliol, de inançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la

disposició del rebuig dels residus

1.34.10. Legislació de patrimoni cultural

D’àmbit estatal:

Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español

Real Decreto 111/1986, de 10 de enero, de desarrollo parcial de la Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio

Histórico Español

Ley 3/1995, de 23 de marzo, de Vías Pecuarias.


Llei 9/1993, de 30 de setembre, de patrimoni cultural català.

Decret 78/2002, de 5 de maç, del Reglament de Protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic


1.34.11. Legislació de medi natural, vegetació


Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i la fauna i flora (Directiva

Hàbitats).

D’àmbit estatal:

Real Decreto 1997/1995, de 7 de Diciembre, por el que se establece medidas para contribuir a Garantizar la

Biodiversidad mediante la Conservacion de los Habitats naturales y de la Fauna y Flora silvestres.

Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo, por el que se regula el catálogo nacional de especies amenazadas.

Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad


ORDRE de 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya.

Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, modificada pel D. Leg. 11/1994, de 26 de juliol, de la Generalitat de

Catalunya.

Decret 120/1989, de 17 d'abril, sobre declaració d'arbredes monumentals, d'interès comarcal i d'interès local.

Decret 328/1992, de 14 de desembre, del Pla d’espais naturals, de la Generalitat de Catalunya.

Decret 64/1995 de 7 de març de prevenció d’incendis forestals. Generalitat de Catalunya.

Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees

d’influència de carreteres, de la Generalitat de Catalunya.

Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural

Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig, de declaració d'arbres monumentals i d'actualització de l'inventari dels arbres

i arbredes declarats d'interès comarcal i local.

Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense

continuïtat immediata amb la trama urbana.

Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i

22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés

motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència

ambiental.

ACORD GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i

s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC).

Resolució AAR/2999/2007, de 28 de setembre, per la qual es prohibeix la plantació en espais públics d’espècies

susceptibles al foc bacterià (Erwinia amylovora).

1.34.12. Legislació de medi natural, fauna


Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d'abril, relativa a la conservació de les aus silvestres.

Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i la fauna i flora (Directiva

Hàbitats).

Directiva 94/24/CEE del Consell, de 8 de juny de 1994 per la que es modifica l'annex II de la DIRECTIVA

79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres.

Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i

s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC).

D’àmbit estatal:

Real Decreto 1997/1995, de 7 de Diciembre, por el que se establece medidas para contribuir a Garantizar la

Biodiversidad mediante la Conservacion de los Habitats naturales y de la Fauna y Flora silvestres.

Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo, por el que se regula el catálogo nacional de especies amenazadas.

Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad


ORDRE, de 23 de novembre de 1994, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a Catalunya.

ORDRE, de 10 d'abril de 1997, per la qual s'amplia la relació d'espècies protegides a Catalunya.

LLEI 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals.

Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i

22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés

motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència

ambiental.

1.34.13. Legislació de mobilitat


Text refós de la Llei d’Urbanisme Decret Legislatiu 1/2005.

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Llei 9/2003, de 13 de juny de mobilitat.

Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada.

Decret 135/1995 codi d’accessibilitat de Catalunya.

MSA+A Adolf Martínez / Josep Lluís Sisternas arquitectes i associats - 1

PROJECTE D’URBANITZACIÓ DEL SÒL QUALIFICAT a-1 EN EL PMU DE L’ILLA DELIMITADA PELS CARRERS TETUÁN, BRUC, LEPANT I GIRONA (A25TN). SABADELL. BARCELONA B - MATERIALS B0 - MATERIALS BÀSICS B01 - LÍQUIDS B011 - NEUTRES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0111000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Aigües utilitzades per algun dels usos següents: - Confecció de formigó - Confecció de morter - Confecció de pasta de guix - Reg de plantacions - Conglomerats de grava-ciment, terra-ciment, grava-emulsió, etc. - Humectació de bases o subbases - Humectació de peces ceràmiques, de ciment, etc. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Poden ser utilitzades les aigües potables i les sancionades com a acceptables per la pràctica. Es poden utilitzar aigües de mar o salines anàlogues per a la confecció o curat de formigons sense armadura. Per a la confecció de formigó armat o pretesat es prohibeix l'ús d'aquestes aigües, tret del cas que es facin estudis especials. Es podrà utilitzar aigua reciclada provinent del rentat dels camions formigonera a la pròpia central de formigó, sempre que compleixi les especificacions anteriors i la seva densitat sigui <= 1,3 g/m3 i la densitat total sigui <=1,1 g/cm L'aigua a utilitzar tant en el curat com en la pastada del formigó, no ha de contenir cap substància perjudicial en quantitats que puguin afectar a les propietats del formigó o a la protecció de l'armat. Si ha d'utilitzar-se per a la confecció o el curat de formigó o de morters i no hi ha antecedents de la seva utilització o aquesta presenta algun dubte s'haurà de verificar que acompleix totes aquestes característiques: - Exponent d'hidrogen pH (UNE 83952): >= 5 - Total de substàncies dissoltes (UNE 83957): <= 15 g/l (15.000 ppm) - Sulfats, expressats en SO4- (UNE 83956) - Ciment tipus SR: <= 5 g/l (5.000 ppm) - Altres tipus de ciment: <= 1 g/l (1.000 ppm) - Ió clor, expressat en Cl- (UNE 7178) - Aigua per a formigó armat: <= 3 g/l (3.000 ppm) - Aigua per a formigó pretesat: <= 1 g/l (1.000 ppm) - Aigua per a formigó en massa amb armadura de fissuració: <= 3 g/l (3.000 ppm) - Hidrats de carboni (UNE 7132): 0 - Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235): <= 15 g/l (15.000 ppm) Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ OPERACIONS DE CONTROL: Abans de l'inici de l'obra i si no es tenen antecedents de l'aigua que es vol utilitzar, o es tenen dubtes, s'ha d'analitzar l'aigua per determinar:

- Exponent d'hidrogen pH (UNE 83952) - Contingut de substàncies dissoltes (UNE 83957) - Contingut de sulfats, expressats en SO4 (UNE 83956) - Contingut en ió clor Cl- (UNE 7178) - Contingut d'hidrats de carboni (UNE 7132) - Contingut de substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235) En cas d'utilitzar aigua potable de la xarxa de subministrament, no serà obligatori realitzar els assajos anteriors. En altres casos, la DF o el Responsable de la recepció en el cas de centrals de formigó preparat o de prefabricats, s'ha de disposar la realització dels assajos en laboratoris contemplats en l'apartat 78.2.2.1 de l'EHE, per tal de comprovar el compliment de les especificacions de l'article 27 de l'EHE. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE, realitzant-se la presa de mostres segons la UNE 83951. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'ha d'acceptar l'aigua que no compleixi les especificacions, ni per a l'amasat ni per al curat. ___________________________________________________________________________ B0 - MATERIALS BÀSICS B03 - GRANULATS B031 - SORRES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0310020,B0312010,B0312020,B0311010. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Sorra procedent de roques calcàries, roques granítiques, marbres blancs i durs, o sorra procedent del reciclatge de residus de la construcció i demolició en una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquest tipus de residu. S'han considerat els tipus següents: - Sorra de marbre blanc - Sorra per a confecció de formigons, d'origen:

- De pedra calcària - De pedra granítica

- Sorra per a confecció de morters - Sorra per a reblert de rases amb canonades - Sorres procedents de reciclatge de residus de la construcció i demolicions CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El contractista ha de sotmetre a l'aprovació de la DF les pedreres o dipòsits d'on s'han d'obtenir els àrids, aportant tots els elements justificatius que cregués convenients o que li fossin requerits pel Director d'Obra, entre d'altres: - Classificació geològica. - Estudi de morfologia. - Aplicacions anteriors. La DF ha de poder refusar totes aquelles procedències que, al seu criteri, obligarien a un control massa freqüent dels materials que se n'extraguessin. Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica. La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús, o si no consta, la que estableixi explícitament la DF. No ha de tenir margues o altres materials estranys. Contingut de pirites o d'altres sulfurs oxidables: 0% Contingut de matèria orgànica (UNE-EN 1744-1): Color més clar que el patró Contingut de terrossos d'argila (UNE 7133): <= 1% en pes Els àrids no han de ser reactius amb el ciment. No s'utilitzaran àrids procedents de roques toves, friables, poroses, etc., ni els que continguin nòduls de guix, compostos ferrosos, sulfurs oxidables, etc, en quantitats superiors a les contemplades a l'EHE Els àrids reciclats hauran de complir amb les especificacions de l'article 28 de l'EHE. A més, els que provinguin de formigons estructurals sans, o de resistència elevada, han de ser adequats per a la fabricació de formigó reciclat estructural, complint una sèrie de requisits: - Dimensió mínima permesa = 4 mm - Terrossos d'argila per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 0,6% - Terrossos d'argila per a un formigó amb 100% d'àrid reciclat: <= 0,25% - Absorció d'aigua per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 7% - Absorció d'aigua per a un formigó amb més del 20% d'àrid reciclat: <= 5% - Coeficient de Los Ángeles: <= 40 - Continguts màxims d'impureses: - Material ceràmic: <= 5% del pes - Partícules lleugeres: <= 1% del pes - Asfalt: <= 1% del pes - Altres: <= 1,0 % del pes En els valors de les especificacions no citades, es mantenen els establerts en l'article 28 de l'EHE.


SORRA DE MARBRE BLANC: Barreja amb granulats blancs diferents del marbre: 0% SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Es denomina sorra a la barreja de les diferents fraccions d'àrid fi que s'utilitzen per a la confecció del formigó Designació: d/D - IL - N d/D: Fracció granulomètrica, d tamany mínim i D tamany màxim IL: Presentació, R rodat, T triturat (matxuqueig) i M barreja N: Naturalesa de l'àrid (C, calcari; S, silici; G,granític; O, ofita; B, basalt; D, dolomític; Q, traquita; I, fonolita; V, varis; A, artificial i R, reciclat Mida dels granuls (Tamís 4 UNE-EN 933-2): <= 4 mm Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 20 kN/m3 (UNE EN 1744-1): <= 0,5% en pes Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1): <= 1% en pes Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146507-2) Sulfats solubles en àcid, expressats en SO3 i referits al granulat sec (UNE-EN 1744-1): <= 0,8% en pes Clorurs expressats en Cl- i referits al granulat sec (UNE-EN 1744-1): - Formigó armat o en massa amb armadures de fissuració: <= 0,05% en pes - Formigó pretesat: <= 0,03% en pes Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment Estabilitat (UNE-EN 1367-2): - Pèrdua de pes amb sulfat sòdic: <= 10% - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 15% Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2) quan el formigó estigui sotmès a una classe d'exposició H o F, i l'àrid fi tingui una absorció d'aigua >1%: <= 15% Coeficient de friabilitat (UNE 83115) - Per formigons d'alta resistència: < 40 - Formigons en massa o armats amb Fck<=30 N/mm2: < 50 Els àrids no han de presentar reactivitat potencial amb els àlcalis del formigó. Per a comprovar-ho, s'ha de realitzar en primer lloc un anàlisi petrogràfic, per a obtenir el tipus de reactivitat que, en el seu cas, puguin presentar. Si d'aquest estudi es dedueix la possibilitat de reactivitat àlcali sílice o àlcali silicat, s'ha de realitzar l'assaig descrit a l'UNE 146.508 EX. Si el tipus de reactivitat potencial és àlcali carbonat, s'ha de realitzar l'assaig descrit a l'UNE 146.507 EX Part 2. La corba granulomètrica de l'àrid fi, ha d'estar compresa dins del fus següent:

Límits Material retingut acumulat, en % en pes en els tamisos

4 mm 2 mm 1 mm 0,5 mm 0,25 mm 0,125 mm 0,063 mm

Superior 0 4 16 40 70 77 (1) Inferior 15 38 60 82 97 100 100

(1) Aquest valor varia en funció del tipus i origen de l'àrid. SORRA DE PEDRA GRANÍTICA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE-EN 933-1): - Granulat gruixut:

- Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes - Granulat fí:

- Granulat arrodonit: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c, IV o alguna classe específica d'exposició: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 10% en pes

Equivalent de sorra (EAV)(UNE_EN 933-8): - Per a obres en ambients I, IIa,b o cap classe específica d'exposició: >= 70 - Resta de casos: >= 75 Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6): <= 5% SORRA DE PEDRA CALCÀRIA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE-EN 933-1): - Granulat gruixut:

- Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes - Granulat fí:

- Granulat arrodonit: <= 6% en pes - Granulat de matxuqueig calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c,IV o alguna classe específica d'exposició: <= 10% en pes - Granulat de matxuqueix calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 16% en pes

Valor blau de metilè(UNE 83130): - Per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pes SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS: La composició granulomètrica ha de quedar dintre dels límits següents:

Tamís UNE 7-050

mm

Percentatge en pes que passa

pel tamís

Condicions

5,00 A A = 100 2,50 B 60 <= B <= 100 1,25 C 30 <= C <= 100 0,63 D 15 <= D <= 70 0,32 E 5 <= E <= 50 0,16 F 0 <= F <= 30 0,08 G 0 <= G <= 15

Altes condicions

C - D <= 50

D - E <= 50

C - E <= 70

Mida dels grànuls: <= 1/3 del gruix del junt Contingut de matèries perjudicials: <= 2% GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: El material ha de procedir d'una planta autoritzada legalment per al tractament de residus de la construcció. El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d'alteració física o química sota les condicions més desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc d'utilització. No han de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures, capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d'aigua. S'ha considerat que l'ús serà el reblert de rases amb canonades. Per a qualsevol utilització diferent d'aquesta, es requereix l'acceptació expressa de la direcció facultativa i la justificació mitjançant els assaigs que pertoquin que es compleixen les condicions requerides per a l'us al que es pretén destinar. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. Cada remesa de sorra s'ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl sec. Les sorres de tipus diferents s'han d'emmagatzemar per separat. Els àrids s'han d'emmagatzemar de tal manera que quedin protegits contra la contaminació, i evitant la seva possible segregació, sobretot durant el seu transport. Es recomana emmagatzemar-los sota cobert per evitar els canvis de temperatura del granulat, i en un terreny sec i net destinat a l'apilament dels àrids. Les sorres d'altres tipus s'han d'emmagatzemar per separat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). UNE-EN 12620:2003 Áridos para hormigón. Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F. GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus. SORRES PER A ALTRES USOS: No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: L'entrega de granulat a l'obra ha d'anar acompanyada d'un full de subministrament proporcionat pel subministrador, en el que hi han de constar com a mínim les següents dades: - Identificació del subministrador - Número del certificat de marcatge CE o indicació d'autoconsum - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Nom de la cantera - Data del lliurament


- Nom del peticionari - Designació de l'àrid segons l'article 28.2 de l'EHE - Quantitat de granulat subministrat - Identificació del lloc de subministrament El fabricant ha de proporcionar la informació relativa a la granulometria i a les toleràncies de l'àrid subministrat. El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre, - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 2+: Declaració de Prestacions - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre, - Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 4: Declaració de Prestacions El símbol de marcatge de conformitat CE s'ha d'estampar d'acord amb la Directiva 93/68CE i ha d'estar visible sobre el producte o sobre etiqueta, embalatge o documentació comercial i ha d'anar acompanyat de la següent informació: - Número d'identificació de l'organisme de certificació - Nom o marca d'identificació i direcció del fabricant - Les dues últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge - Referència a la norma (UNE-EN 12620) - Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst) - Designació del producte - Informació de les característiques essencials aplicables A la documentació del marcatge haurà d'indicar: - Nom del laboratori que ha realitzat els assajos - Data d'emissió del certificat - Garantia de que el tractament estadístic és l'exigit en el marcatge - Estudi de fins que justifiqui experimentalment el seu ús, en el cas que hi hagi àrids que no compleixen amb l'article 28.4.1. L'àrid reciclat ha d'incloure en la seva documentació: - Naturalesa del material - Planta productora de l'àrid i empresa transportista de la runa - Presència d'impureses - Detalls de la seva procedència - Altre informació que resulti rellevant OPERACIONS DE CONTROL: Els àrids han de disposar del marcatge CE, de tal manera que la comprovació de la seva idoneïtat per al seu ús es farà mitjançant un control documental del marcatge per tal de determinar el compliment de les especificacions del projecte i de l'article 28 de l'EHE. En el cas d'àrids d'autoconsum, el Constructor o el Subministrador ha d'aportar un certificat d'assaig, de com a màxim tres mesos d'antiguitat, realitzat en un laboratori de control dels contemplats en l'article 78.2.2.1 de l'EHE, que verifiqui el compliment de les especificacions de l'àrid subministrat respecte l'article 28 de l'EHE. La DF ha de poder valorar el nivell de garantia del distintiu, i en cas de no disposar de suficient informació, podrà determinar l'execució de comprovacions mitjançant assaigs. La DF, a més, ha de valorar si realitzar una inspecció a la planta de fabricació, a poder ser, abans del subministra de l'àrid, per comprovar la idoneïtat per a la seva fabricació. En cas necessari, la DF ha de poder realitzar els assaigs següents per a verificar la conformitat de les especificacions: - Matèria orgànica (UNE-EN 1744-1). - Terrossos d'argila (UNE 7133). - Material retingut pel garbell 0.063 UNE (UNE EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 2 (UNE EN 1744-1). - Compostos de sofre (SO3)- respecte al granulat sec (UNE-EN 1744-1). - Sulfats solubles en àcid (UNE-EN 1744-1). - Contingut d'Ió CL- (UNE-EN 1744-1). - Assaig petrogràfic - Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507 i UNE 146-508). - Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8). - Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6). - Assaig d'identificació per raigs X. - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2) - Assaig granulomètric (UNE-EN 933-2) - Coeficient de friabilitat (UNE 83115) Un cop s'hagi realitzat l'apilament, s'ha de realitzar una inspecció visual, i si es considera necessari, s'han de prendre mostres per realitzar els assaigs corresponents.

S'ha de poder acceptar la sorra que no compleixi amb els requisits sempre i quan mitjançant rentat, cribatge o mescla, assoleixi les condicions exigides. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'ha d'acceptar la sorra que no compleixi totes les especificacions indicades al plec de condicions. Si la granulometria no s'ajusta a la utilitzada per a l'establiment de les dosificacions aprovades, s'hauran de projectar i aprovar noves fórmules de treball. No s'han d'utilitzar àrids fins els quals l'equivalent de sorra sigui inferior a: - 70, en obres sotmeses a les classes I, IIa o IIb, i no sotmeses a cap classe específica d'exposició - 75, en la resta de casos En cas que les sorres procedents del matxuqueig de roques calcàries o de roques dolomítiques que no compleixin l'especificació de l'equivalent de sorra, s'han de poder acceptar si l'assaig del blau de metilè (UNE-EN 933-9) compleix el següent: - Per a obres amb classe general d'exposició I, IIa o IIb (i sense classe específica): <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pes Si el valor del blau de metilè fos superior als valors anteriors, i es presentin dubtes de la presència d'argila en els fins, s'ha de poder realitzar un assaig de rajos X per a la seva detecció i identificació: s'ha de poder utilitzar l'àrid fi si les argiles són del tipus caolinita o illita, i si les propietats del formigó amb aquest àrid són les mateixes que les d'un que tingui els mateixos components però sense els fins. S'han de poder utilitzar sorres rodades, o procedents de roques matxucades, o escòries siderúrgiques adequades, en la fabricació de formigó d'ús no estructural. ____________________________________________________________________________ B0 - MATERIALS BÀSICS B03 - GRANULATS B033 - GRAVES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0332Q10,B0332400,B0331Q10,B0331020. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Granulats utilitzats per a algun dels usos següents: - Confecció de formigons - Confecció de barreges grava-ciment per a paviments - Material per a drenatges - Material per a paviments El seu origen pot ser: - Granulats naturals, procedents d'un jaciment natural - Granulats naturals, obtinguts per matxucament de roques naturals - Granulats procedents d'escòries siderúrgiques refredades per aire - Granulats procedents del reciclatge de residus de la construcció o demolicions, provenints d'una planta legalment autoritzada per al

tractament d'aquests residus Els granulats naturals poden ser: - De pedra granítica - De pedra calcària Els granulats procedents del reciclatge d'enderrocs de la construcció que s'han considerat són els següents: - Granulats reciclats provinents de construcció de maó - Granulats reciclats provinents de formigó - Granulats reciclats mixtes - Granulats reciclats prioritariament naturals CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El contractista ha de sotmetre a l'aprovació de la DF les pedreres o dipòsits d'on s'han d'obtenir els àrids, aportant tots els elements justificatius que cregués convenients o que li fossin requerits pel Director d'Obra, entre d'altres: - Classificació geològica. - Estudi de morfologia. - Aplicacions anteriors. La DF ha de poder refusar totes aquelles procedències que, al seu criteri, obligarien a un control massa freqüent dels materials que se n'extraguessin. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS GRANULATS RECICLATS Els granulats procedents de reciclatge d'enderrocs no han de contenir en cap cas restes provinents de construccions amb patologies estructurals, com ara ciment aluminós, granulats amb sulfurs, sílice amorfa o corrosió de les armadures. Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica. La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús i ha de ser la que es defineix a la partida d'obra en què intervingui o, si no hi consta, la que estableixi explícitament la DF. Han de ser nets, resistents i de granulometria uniforme. No han de tenir pols, brutícia, argila, margues o d'altres matèries estranyes.


Diàmetre mínim: 98% retingut tamís 4 (UNE-EN 933-2) Els àrids reciclats hauran de complir amb les especificacions de l'article 28 de l'EHE. A més, els que provinguin de formigons estructurals sans, o de resistència elevada, han de ser adequats per a la fabricació de formigó reciclat estructural, complint una sèrie de requisits: - Dimensió mínima permesa = 4 mm - Terrossos d'argila per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 0,6% - Terrossos d'argila per a un formigó amb 100% d'àrid reciclat: <= 0,25% - Absorció d'aigua per a un formigó amb menys del 20% d'àrid reciclat: <= 7% - Absorció d'aigua per a un formigó amb més del 20% d'àrid reciclat: <= 5% - Coeficient de Los Ángeles: <= 40 - Continguts màxims d'impureses: - Material ceràmic: <= 5% del pes - Partícules lleugeres: <= 1% del pes - Asfalt: <= 1% del pes - Altres: <= 1,0 % del pes En els valors de les especificacions no citades, es mantenen els establerts en l'article 28 de l'EHE. GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS: El material ha de procedir d'una planta autoritzada legalment per al tractament de residus de la construcció. El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d'alteració física o química sota les condicions més desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc d'utilització. No han de donar lloc, amb l'aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures, capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d'aigua. GRANULATS RECICLATS PROVINENTS DE CONSTRUCCIÓ DE MAÓ: El seu origen ha de ser construccions de maó, amb un contingut final de ceràmica superior al 10% en pes. Contingut de maó + morters + formigons: >= 90% en pes Contingut d'elements metàl·lics: Nul Ús admissible: Reblerts per a drenatges i protecció de cobertes GRANULATS RECICLATS PROVINENTS DE FORMIGONS: El seu origen ha de ser de construccions de formigó, sense barreja d'altres enderrocs. Contingut de formigó: > 95% Contingut d'elements metàl·lics: Nul Ús admissible: - Drenatges - Formigons de resistència característica <= 20 N/mm2 utilitzats en classes d'exposició I o Iib - Protecció de cobertes - Bases i subbases de paviments GRANULATS RECICLATS MIXTES: El seu origen ha de ser enderrocs de construccions de maó i formigó, amb una densitat dels elements massissos > 1600 kg/m3. Contingut de ceràmica: <= 10% en pes Contingut total de matxuca de formigó + maó + morter: >= 95% en pes Contingut d'elements metàl·lics: Nul Ús admissible: - Drenatges - Formigons en massa GRANULATS RECICLATS PRIORITARIAMENT NATURALS: Granulats obtinguts de pedrera amb incorporació d'un 20% de granulats reciclats provinents de formigó. Ús admissible: - Drenatges i formigons utilitzats en classes d'exposició I o IIb S'han considerat les següents utilitzacions de les graves: - Per a confecció de formigons - Per a drens - Per a paviments - Per a confecció de mescles grava-ciment tipus GC-1 o GC-2 GRANULATS PROCEDENTS D'ESCORIES SIDERÚRGIQUES Contingut de silicats inestables: Nul Contingut de compostos fèrrics: Nul GRAVA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Es denomina grava a la barreja de les diferents fraccions de granulat gruixut que s'utilitzen per a la confecció del formigó Designació: d/D - IL - N d/D: Fracció granulomètrica, d tamany mínim i D tamany màxim IL: Presentació, R rodat, T triturat (matxuqueig) i M barreja N: Naturalesa de l'àrid (C, calcari; S, silici; G,granític; O, ofita; B, basalt; D, dolomític; Q, traquita; I, fonolita; V, varis; A, artificial i R, reciclat La grandària màxima D d'un granulat gruixut (grava) utilitzat per la confecció de formigó serà menor que les següents dimensions: - 0,8 de la distància lliure horitzontal entre beines o armadures que formin grup, o entre un parament de la peça i una beina o armadura que formi un angle >45º (amb la direcció de formigonat) - 1,25 de la distància entre un parament de la peça i una beina o armadura que formi un angle <=45º (amb la direcció de formigonat) - 0,25 de la dimensió mínima de la peça que es formigona amb les excepcions següents: - Lloses superiors de sostres, amb TMA < 0,4 del gruix mínim

- Peces d'execució molt curosa i elements en els que l'efecte de la paret de l'encofrat sigui reduït (sostres encofrats a una sola cara), amb TMA < 0,33 del gruix mínim Quan el formigó passi entre vàries armadures, l'àrid gruixut serà el mínim valor entre el primer punt i el segon del paràgraf anterior. Tot el granulat ha de ser d'una mida inferior al doble del límit més petit aplicable a cada cas. Contingut de matèria orgànica (UNE-EN 1744-1): Color més clar que el patró Fins que passen pel tamís 0,063 (UNE-EN 933-2): - Per a graves calcàries i granítiques: <= 1,5% en pes - Granulats, reciclats de formigó o prioritariament naturals: < 3% - Per a granulats reciclats mixtos: < 5% L'índex de llenques per a un granulat gruixut segons UNE-EN 933-3: <= 35% Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 20 kN/m3 (UNE EN 1744-1): - Granulats naturals <= 1% en pes Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1): - Granulats naturals: <= 1% en pes - Granulats d'escòries siderúrgiques: <= 2% en pes - Granulats reciclats mixtos: <= 1% en pes - Granulats amb sulfurs de ferro oxidables en forma de pirrotina: <= 0,1% en pes - Altres granulats: <= 0,4% en pes Sulfats solubles en àcids, expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1): - Granulats naturals: <= 0,8% en pes - Granulats d'escòries siderúrgiques: <= 1% en pes Clorurs expressats en Cl- i referits a granulat sec (UNE-EN 1744-1): - Formigó armat o en massa amb armadura de fissuració: <= 0,05% en massa - Formigó pretesat: <= 0,03% en massa Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment Contingut de pirites o d'altres sulfurs: 0% Contingut d'ió Cl-: - Granulats reciclats mixtos: < 0,06% El contingut de matèria orgànica que sura en un líquid de pes específic 2 segons la UNE-EN 1744-1(Apart.) 14.2 serà <= 1% per a granulats gruixuts. Contingut de materials no petris (roba, fusta, paper...): - Granulats reciclats provinents de formigó o mixtos: < 0,5% - Altres granulats: Nul Contingut de restes d'asfalt: - Granulat reciclat mixt o provinent de formigó: < 0,5% - Altres granulats: Nul Reactivitat: - Àlcali-sílici o àlcali-silicat (Mètode químic UNE 146-507-1 EX o Mètode accelerat UNE 146-508 EX): Nul·la - Àlcali-carbonat (Mètode químic UNE 146-507-2): Nul·la Estabilitat (UNE-EN 1367-2): - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 18% Resistència a la fragmentació segons UNE-EN 1097-2 (Assaig de los Ángeles): - Granulats gruixuts naturals: <= 40 Absorció d'aigua: - Granulats gruixuts naturals (UNE-EN 1097-6): < 5% - Granulats reciclats provinents de formigó: < 10% - Granulats reciclats mixtos: < 18% - Granulats reciclats prioritariament naturals: < 5% Pèrdua de pes amb cinc cicle de sulfat de magnesi segons UNE-EN 1367-2: - Granulats gruixuts naturals: <= 18% Els àrids no han de presentar reactivitat potencial amb els àlcalis del formigó. Per a comprovar-ho, s'ha de realitzar en primer lloc un anàlisi petrogràfic, per a obtenir el tipus de reactivitat que, en el seu cas, puguin presentar. Si d'aquest estudi es dedueix la possibilitat de reactivitat àlcali sílice o àlcali silicat, s'ha de realitzar l'assaig descrit a l'UNE 146.508 EX. Si el tipus de reactivitat potencial és àlcali carbonat, s'ha de realitzar l'assaig descrit a l'UNE 146.507 EX Part 2. Els àrids no han de ser reactius amb el ciment. No s'utilitzaran àrids procedents de roques toves, friables, poroses, etc., ni els que continguin nòduls de guix, compostos ferrosos, sulfurs oxidables, etc, en quantitats superiors a les contemplades a l'EHE GRAVA PER A DRENATGES: El granulat ha de ser procedent d'un jaciment natural, del matxuqueig de roques naturals, o del reciclatge d'enderrocs. No ha de presentar restes d'argila, margues o altres materials estranys. La mida màxima dels grànuls ha de ser de 76 mm (tamís 80 UNE) i el garbellat ponderal acumulat pel tamís 0,08 UNE ha de ser <= 5%. La composició granulomètrica ha de ser fixada explícitament per la DF segons les característiques del terreny per drenar i del sistema de drenatge. Plasticitat: No plàstic Coeficient de desgast (assaig "Los Ángeles" UNE-EN 1097-2): <= 40


Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8): > 30 Condicions generals de filtratge: - F15/d85: < 5 - F15/d15: < 5 - F50/d50: < 5 (Fx = grandària superior de la fracció x% en pes del material filtrant, dx = grandària superior de la proporció x% del terreny a drenar) A més, el coeficient d'uniformitat del filtre ha de ser: - F60/F10: <20 Condicions de la granulometria en funció del sistema previst d'evacuació de l'aigua: - Per a tubs perforats: F85/Diàmetre de l'orifici: > 1 - Per a tubs amb juntes obertes: F85/ Obertura de la junta: > 1,2 - Per a tubs de formigó porós: F85/d15 de l'àrid del tub: > 0,2 - Si es drena per metxinals: F85/ diàmetre del metxinal: > 1 Quan no sigui possible trobar un material granular d'aquestes condicions es faran filtres granulars compostos de vàries capes. La més gruixuda es col·locarà al costat del sistema d'evacuació. Aquesta complirà les condicions de filtre respecte a la següent i així successivament fins arribar al replè o al terreny natural. Es podrà recórrer a l'ús de filtres geotèxtils. Quan el terreny natural estigui constituït per materials amb graves i boles a efectes del compliment de les condicions anteriors, s'atendrà únicament a la corba granulomètrica de la fracció del mateix inferior a 25 mm. Si el terreny no és cohesiu i està compost per sorra fina i llims, el material drenant haurà de complir, a més de les condicions generals de filtre, la condició: F15 > 1 mm. Si el terreny natural és cohesiu, compacte i homogeni, sense restes de sorra o llims, les condicions de filtre 1 i 2 s'han de substituir per: 0,1 mm > F15 > 0,4 mm En els drens cecs, el material de la zona permeable central haurà de complir les següents condicions: - Mida màxima de l'àrid: Entre 20 mm i 80 mm - Coeficient d'uniformitat: F60/F10 < 4 Si s'utilitza granulats reciclats s'ha de comprovar que l'inflament (assaig CBR (NLT-111)) sigui inferior al 2% (UNE 103502). 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE CONDICIONS GENERALS: Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. Cada remesa de grava s'ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl sec Les graves de tipus diferents s'han d'emmagatzemar per separat Els àrids s'emmagatzemaran de tal manera que quedin protegits contra la contaminació, i evitant la seva possible segregació, sobretot durant el seu transport. Es recomana emmagatzemar-los sota cobert per evitar els canvis de temperatura del granulat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI GRAVA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS: Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). UNE-EN 12620:2003 Áridos para hormigón. GRAVA PER A PAVIMENTS: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) GRAVA PER A DRENATGES: Orden de 21 de junio de 1965 por la que se aprueba la Instrucción de la Dirección General de Carreteras 5.1.IC «Drenaje» que figura como anejo a esta Orden. Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: L'entrega de granulat a l'obra ha d'anar acompanyada d'un full de subministrament proporcionat pel subministrador, en el que hi han de constar com a mínim les següents dades: - Identificació del subministrador - Número del certificat de marcatge CE o indicació d'autoconsum - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Nom de la cantera o planta subministradora en cas de material reciclat - Data del lliurament - Nom del peticionari - Designació de l'àrid segons l'article 28.2 de l'EHE

- Quantitat de granulat subministrat - Identificació del lloc de subministrament El fabricant ha de proporcionar la informació relativa a la granulometria i a les toleràncies de l'àrid subministrat. El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre, - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 2+: Declaració de Prestacions - Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre, - Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funcio: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 4: Declaració de Prestacions El símbol de marcatge de conformitat CE s'ha d'estampar d'acord amb la Directiva 93/68CE i ha d'estar visible sobre el producte o sobre etiqueta, embalatge o documentació comercial i ha d'anar acompanyat de la següent informació: - Número d'identificació de l'organisme de certificació - Nom o marca d'identificació i direcció del fabricant - Les dues últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge - Referència a la norma (UNE-EN 12620) - Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst) - Designació del producte - Informació de les característiques essencials aplicables A la documentació del marcatge haurà d'indicar: - Nom del laboratori que ha realitzat els assajos - Data d'emissió del certificat - Garantia de que el tractament estadístic és l'exigit en el marcatge - Estudi de fins que justifiqui experimentalment el seu ús, en el cas que hi hagi àrids que no compleixen amb l'article 28.4.1. L'àrid reciclat ha d'incloure en la seva documentació: - Naturalesa del material - Planta productora de l'àrid i empresa transportista de la runa - Presència d'impureses - Detalls de la seva procedència - Altre informació que resulti rellevant El subministrador de granulats procedents de reciclatge, ha d'aportar la documentació que garanteixi el compliment de les especificacions establertes a la norma EHE-08, si el material s'ha d'utilitzar en la confecció de formigons. OPERACIONS DE CONTROL: Els àrids han de disposar del marcatge CE, de tal manera que la comprovació de la seva idoneïtat per al seu ús es farà mitjançant un control documental del marcatge per tal de determinar el compliment de les especificacions del projecte i de l'article 28 de l'EHE. En el cas d'àrids d'autoconsum, el Constructor o el Subministrador ha d'aportar un certificat d'assaig, de com a màxim tres mesos d'antiguitat, realitzat en un laboratori de control dels contemplats en l'article 78.2.2.1 de l'EHE, que verifiqui el compliment de les especificacions de l'àrid subministrat respecte l'article 28 de l'EHE. La DF ha de poder valorar el nivell de garantia del distintiu, i en cas de no disposar de suficient informació, podrà determinar l'execució de comprovacions mitjançant assaigs. La DF, a més, ha de valorar si realitzar una inspecció a la planta de fabricació, a poder ser, abans del subministra de l'àrid, per comprovar la idoneïtat per a la seva fabricació. En cas necessari, la DF ha de poder realitzar els assaigs següents per a verificar la conformitat de les especificacions: - Índex de llenques (UNE-EN 933-3). - Terrossos d'argila (UNE 7133) - Partícules toves (UNE 7134) - Coeficient de forma (UNE EN 933-4) - Material retingut pel garbell 0.063 UNE (UNE EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 2 (UNE EN 1744-1). - Compostos de sofre (SO3)- respecte al granulat sec (UNE-EN 1744-1). - Contingut en ió clor Cl- (UNE-EN 1744-1) - Assaig petrogràfic - Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507 i UNE 146-508). - Estabilitat, resistència a l'atac del sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2). - Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6). - Resistència al desgast Los Angeles (UNE-EN 1097-2). - Assaig d'identificació per raigs X. - Assaig granulomètric (UNE-EN 933-2) OPERACIONS DE CONTROL EN GRAVA PER A DRENATGES: Les tasques de control a realitzar són les següents:


- Inspecció visual del material i recepció del certificat de procedència i qualitat corresponent. - Abans de començar el reblert, quan hagi canvi de procedència del material, o cada 2000 m3 durant la seva execució, es realitzaran els següents assaigs d'identificació del material: - Assaig granulomètric del material filtrant (UNE EN 933-1) - Assaig granulomètric del material adjacent (UNE 103101) - Desgast de "Los Ángeles" (UNE EN 1097-2) S'ha de demanar un certificat de procedència del material, que en el cas d'àrids naturals ha de contenir: - Classificació geològica - Estudi de morfologia - Aplicacions anteriors - Assaigs d'identificació del material CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN GRAVA PER A DRENATGES: S'han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'acceptarà la grava que no compleixi totes les especificacions indicades al plec. Si la granulometria no s'ajusta a la utilitzada per a l'establiment de les dosificacions aprovades, s'hauran de projectar i aprovar noves fórmules de treball. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIÓ EN CAS D'INCOMPLIMENT EN GRAVA PER A DRENATGES: Els resultats dels assaigs d'identificació han de complir estrictament les especificacions indicades, en cas contrari, no s'ha d'autoritzar l'ús del material corresponent en l'execució del reblert. ____________________________________________________________________________ B0 - MATERIALS BÀSICS B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS B051 - CIMENTS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0512401,B051E201. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Conglomerant hidràulic format per diferents materials inorgànics finament dividits que, amassats amb aigua, formen una pasta que, mitjançant un procés d'hidratació, endureix i un cop endurit conserva la seva resistència i estabilitat fins i tot sota l'aigua. S'han considerat els ciments regulats per la norma RC-08 amb les característiques següents: - Ciments comuns (CEM) - Ciments d'aluminat de calci (CAC) - Ciments blancs (BL) - Ciments resistens a l'aigua de mar (MR) CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. Ha de ser un material granular molt fi i estadísticament homogeni en la seva composició. El ciment ha de ser capaç, si es dosifica i barreja adequadament amb aigua i granulats, de produir un morter o un formigó que conservi la seva traballabilitat en un temps prou llarg i assolir, al final de períodes definits, els nivells especificats de resistència i mantenir estabilitat de volum a llarg termini. No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració. En activitats manuals en les que hi hagi risc de contacte amb la pell i d'acord amb l'establert a l'Ordre Presidencial 1954/2004 de 22 de juny, no s'han d'utilitzar o comercialitzar ciments amb un contingut de crom (VI) superior a dos parts per milió del pes sec del ciment. CIMENTS COMUNS (CEM): Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre, 1328/1995 de 28 de juliol i 956/2008 de 6 de juny. Els components han de complir els requisits especificats en el capítol 5 de la norma UNE-EN 197-1. Tipus de ciments: - Ciment Pòrtland: CEM I - Ciment Pòrtland amb addicions: CEM II - Ciment Pòrtland amb escòries de forn alt: CEM III - Ciment putzolànic: CEM IV - Ciment compost: CEM V Alguns d'aquests tipus es divideixen en subtipus, segons el contingut de l'addició o barreja d'addicions presents en el ciment. Segons aquest contingut creixent els subtipus poden ser A, B o C. Addicions del clinker pòrtland (K):

- Escòria de forn alt: S - Fum de sílice: D - Putzolana natural: P - Putzolana natural calcinada: Q - Cendra volant Sicília: V - Cendra volant calcària: W - Esquist calcinat: T - Filler calcari L: L - Filler calcari LL: LL Relació entre denominació i designació dels ciments comuns segons el tipus, subtipus i addicions:

Denominació Designació

Ciment pòrtland CEM I

Ciment pòrtland amb escòria CEM II/A-S CEM II/B-S

Ciment pòrtland amb fum de sílice CEM II/A-D

Ciment pòrtland amb Putzolana CEM II/A-P CEM II/B-P CEM II/A-Q CEM II/B-Q

Ciment pòrtland amb cendres volants CEM II/A-V CEM II/B-V CEM II/A-W CEM II/B-W

Ciment pòrtland amb esquist calcinat CEM II/A-T CEM II/B-T

Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/A-L CEM II/B-L CEM II/A-LL CEM II/B-LL

Ciment pòrtland mixt CEM II/A-M CEM II/B-M

Ciment amb escòries de forn alt CEM III/A CEM III/B CEM III/C

Ciment putzolànic CEM IV/A CEM IV/B

Ciment compost CEM V/A CEM V/B

En ciments pòrtland mixtos CEM II/A-M i CEM II/B-M, en ciments putzolànics CEM IV/A i CEM IV/B i en ciments compostos CEM V/A i CEM V/B els components principals a més del clinker han de ser declarats a la designació del ciment. La composició dels diferents ciments comuns ha de ser l'especificada al capítol 6 de la norma UNE-EN 197-1. Els ciments comuns han de complir les exigències mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat especificades al capítol 7 de la norma UNE-EN 197-1. CIMENTS D'ALUMINAT DE CALÇ (CAC): Ciment obtingut per una mescla de materials aluminosos i calcàris. Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposa el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny. Han de complir les exigències mecàniques, físiques i químiques especificades a UNE-EN 14647. CIMENTS BLANCS (BL): Han d'estar subjectes al Reial Decret 1313/1988 i seran aquells definits a la norma UNE 80305 i homòlegs de les normes UNE-EN 197-1 (ciments comuns) i UNE-EN 413-1 (ciments de ram de paleta) que compleixin amb l'especificació de blancor. Índex de blancor (UNE 80117): >= 85 D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR). La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat que han de complir els ciments comuns blancs són les mateixes que les especificades per als ciments comuns a la norma UNE-EN 197-1. La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques i químiques que ha de complir el ciment blanc de ram de paleta (BL 22,5 X) són les mateixes que les especificades per al ciment homòleg a la norma UNE-EN 413-1. CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR):


D'acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d'octubre i L'Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificat de Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR). Relació entre denominació i designació dels ciments resistents a l'aigua de mar segons el tipus, subtipus i addicions:

Denominació Designació

Ciment pòrtland I

Ciment pòrtland amb escòria II/A-S II/B-S

Ciment pòrtland amb fum de sílice II/A-D

Ciment pòrtland amb Putzolana II/A-P II/B-P

Ciment pòrtland amb cendres volants II/A-V II/B-V

Ciment amb escòries de forn alt III/A III/B III/C

Ciment putzolànic IV/A IV/B

Ciment compost CEM V/A Les especificacions generals en quan a composició i a exigències mecàniques, físiques, químiques i de durabilitat que han de complir són les corresponents als ciments comuns homòlegs de la norma UNE-EN 197-1. Han de complir els requisits addicionals especificats al capítol 7.2 de la norma UNE 80303-2. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: de manera que no s'alterin les seves característiques. Si el ciment es subministra a granel s'ha d'emmagatzemar en sitges. Si el ciment es subministra en sacs, s'han d'emmagatzemar en un lloc sec, ventilat, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb la terra, de manera que no s'alterin les seves condicions. Temps màxim d'emmagatzematge dels ciments: - Classes 22,5 i 32,5: 3 mesos - Classes 42,5 : 2 mesos - Classes 52,5 : 1 mes 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1313/1988, de 28 de octubre, por el se declara obligatoria la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados. Orden de 17 de enero de 1989 por la que se establece la certificación de conformidad a normas como alternativa de la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados. Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre, por el que se dictan disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, en aplicación de la Directiva 89/106/CEE. Real Decreto 1328/1995, de 28 de julio, por el que se modifica, en aplicación de la Directiva 93/68/CEE, las disposiciones para la libre circulación de productos de construcción, aprobadas por el Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre. Real Decreto 956/2008, de 6 de junio, por el que se aprueba la Instrucción para la Recepción de Cementos (RC-08). UNE-EN 197-1:2000 Cemento. Parte 1: Composición, especificaciones y criterios de conformidad de los cementos comunes. UNE-EN 14647:2006 Cemento de aluminato de calcio. Composición, especificaciones y criterios de conformidad. UNE 80305:2001 Cementos blancos. UNE 80303-2:2001 Cementos con características adicionales. Parte 2: Cementos resistentes al agua de mar. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS COMUNS (CEM) I CIMENTS DE CALÇ (CAC): El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE:

- Productes per a preparació de formigó, morter, beurades i altres mescles per a construcció i per a la fabricació de productes de construcció, - Productes per a elaboració de formigó, morter, pasta i altres mescles per a construcció i per a la fabricació de productes de construcció: - Sistema 1+: Declaració de Prestacions El símbol normalitzat del marcatge CE ha d'anar acompanyat de la següent informació com a mínim: - el número identificador del organisme certificador que ha intervingut en el control de producció - nom o marca distintiva d'identificació i adreça enregistrada del fabricant - número del certificat CE de conformitat - les dues últimes xifres de l'any en que el fabricant va posar el marcatge CE - indicacions que permetin identificar el producte així com les seves característiques i prestacions declarades atenent a les seves especificacions tècniques - referència a la norma armonitzada corresponent - designació normalitzada del ciment indicant el tipus, subtipus (segons els components principals) i classe resistent - en el seu cas, informació addicional referent al contingut de clorurs, al límit superior de pèrdua per calcinació de cendra volant i/o additiu emprat Sobre el mateix embalatge, el marcatge CE es pot simplificar, i inclourà com a mínim: - el símbol normalitzat del marcatge CE - en el seu cas, el número del certificat CE de conformitat - nom o marca distintiva d'identificació i adreça enregistrada del fabricant - els dos últims dígits de l'any en que el fabricant va posar el marcatge - referència al número de la norma harmonitzada corresponent En aquest cas, la informació complerta del marcatge o etiquetat CE haurà d'apareixer també a l'albarà o documentació que acompanya al lliurament. A l'albarà hi han de figurar les dades següents: - número de referència de la comanda - nom i adreça del comprador i punt de destí del ciment - identificació del fabricant i de l'empresa de subministrament - designació normalitzada del ciment subministrat conforme a la instrucció RC-08 - quantitat que es subministra - en el seu cas, referència a los dades de l'etiquetat corresponent al marcatge CE - data de subministrament - identificació del vehicle que el transporta CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS BLANCS (BL) I CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR): A l'albarà hi han de figurar les dades següents: - número de referència de la comanda - nom i adreça del comprador i punt de destí dels ciment - identificació del fabricant i de l'adreça de subministrament - designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny - contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris - quantitat que es subministra - identificació del vehicle que transporta el ciment - en el seu cas, l'etiquetatge corresponent al marcatge CE - En el cas de ciments envasats, aquests han de mostrar als seus envasos la següent informació: - nom o marca identificativa i adreça complerta del fabricant i de la fàbrica - designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny - contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris - dates de fabricació i d'envasat (indicant setmana i any) - condicions específiques aplicables a la manipulació i utilització del producte El fabricant ha de facilitar, si li demanen, les dades següents: - Inici i final d'adormiment - Si s'han incorporat additius, informació detallada de tots ells i dels seus efectes OPERACIONS DE CONTROL: La recepció del ciment haurà d'incloure al menys, dues fases obligatòries: - Una primera fase de comprovació de la documentació - Una segona fase d'inspecció visual del subministrament Es pot donar una tercera fase, si el responsable de recepció ho considera oportú, de comprovació del tipus i classe de ciment i de les característiques físiques químiques i mecàniques mitjançant la realització d'assaigs d'identificació i, si es el cas, d'assaigs complementaris. Per a la primera fase, al iniciar el subministrament el Responsable de recepció ha de comprovar que la documentació es la requerida. Aquesta documentació estarà compresa per: - Albarà o full de subministrament. - Etiquetatge - Documents de conformitat, com pot ser el marcatge CE o bé la Certificació de Conformitat del Reial Decret 1313/1988 - Pel cas dels ciments no subjectes al marcatge CE, el certificat de garantia del fabricant signat. - Si els ciments disposen de distintius de qualitat, caldrà també la documentació precisa de reconeixements del distintiu. En la segona fase, un cop superada la fase de control documental, cal sotmetre el ciment a una inspecció visual per comprovar que no ha patit alteracions o barreges indesitjades. La tercera fase s'activarà quan es pugui preveure possibles defectes o en el cas que el Responsable així ho estableixi per haver donat resultats no


conformes en les fases anteriors o per haver detectat defectes en l'ús de ciments d'anteriors remeses. En aquest supòsit es duran terme, abans de començar l'obra i cada 200 t de ciment de la mateixa designació i procedència durant l'execució, assaigs d'acord amb l'establer en els Annexes 5 i 6 de la RC-08. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Les mostres es prendran segons l'indicat en la RC-08. Per a cada lot de control sotmès a assaig s'extrauran tres mostres, una per tal de realitzar els assaigs de comprovació de la composició, l'altra per als assaigs físics, mecànics i químics i l'altra per a ser conservada preventivament. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: A efectes de la fase primera, no s'aprovarà l'ús de ciments els quals el etiquetatge i la documentació no es correspongui amb el ciment sol·licitat, quan la documentació no estigui completa i quan no es reuneixin tots els requisits establerts. A efectes de la segona fase, no s'aprovarà l'ús de ciments que presentin símptomes de meteorització rellevant, que contingui cossos estranys i que no resulti homogènia en el seu aspecte o color. A efectes de la tercera fase, no s'aprovarà l'ús de ciments que no compleixin els criteris establerts en l'apartat A5.5 de la RC-08. Quan no es compleixi alguna de les prescripcions del ciment assajat, es repetiran els assaigs per duplicat, sobre dues mostres obtingudes de l'aplec existent a obra. S'acceptarà el lot únicament si els resultats obtinguts en les dues mostres són satisfactoris. ____________________________________________________________________________ B0 - MATERIALS BÀSICS B06 - FORMIGONS DE COMPRA B064 - FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B064300C,B064500C,B064E26B. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Formigó amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central formigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 de juliol d'indústria i el Real Decret 697/1995 de 28 d'abril. CARACTERÍSTIQUES DELS FORMIGONS D'ÚS ESTRUCTURAL: Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de l'EHE-08. La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o per dosificació i s'expressarà, com a mínim, la següent informació: - Consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó - Resistència característica a compressió per als formigons designats per propietats - Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per dosificació - La indicació de l'ús estructural que ha de tenir el formigó: en massa, armat o pretesat La designació per propietats s'ha de fer d'acord amb el format: T-R/C/TM/A - T: Indicatiu que serà HM per al formigó en massa, HA pel formigó armat, i HP per al formigó pretesat - R: Resistència característica a compressió, en N/mm2 (20-25-30-35-40-45-50-55-60-70-80-90-100) - C: Lletra indicativa del tipus de consistència: L Líquida, F fluida, B tova, P plàstica i S seca - TM: Grandària màxima del granulat en mm. - A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigó En els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició de la mescla del formigó, garantint al peticionari les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i resistència característica, així com les limitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relació aigua/ciment). En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de la congruència de les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i el subministrador les haurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat. En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades a la designació, les garanties i les dades que el subministrador hagi d'aportar, s'han d'especificar abans de l'inici del subministrament. El formigó ha de complir amb les exigències de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE-08. Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, podrà contindre cendres volants sense que aquestes excedeixin el 20% del pes del ciment, i si es tracta de fum de silici no podrà excedir el 10% Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'us de cendres volants o fum de silici per la seva confecció. En estructures d'edificació, si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de silici no ha de superar el 10% del pes del ciment. La quantitat mínima de ciment s'especifica a l'article 37.3.2 de la norma EHE-08 La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons l'art. 30 de la norma EHE-08 i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast de la DF, o disposarà d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut Les cendres volants han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450. Els additius hauran de ser del tipus que estableix l'article 29.2 de l'EHE-08 i complir l'UNE EN 934-2 En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat. Classificació dels formigons per la seva resistència a compressió: - Si fck <= 50 N/mm2 , resistència standard - Si fck > 50 N/mm2 , alta resistència Si no es disposa més que de resultats a 28 dies d'edat, es podran admetre com a valors de resistència a j dies d'edat els valors resultants de la

fórmula següent: - fcm (t) = ßcc(t)·fcm - ßcc = exp s [1 (28/t)1/2] (on Fcm: Resistència mitja a compressió a 28 dies, ßcc: coeficient que depèn de l'edat del formigó, t: edat del formigó en dies, s: coeficient en funció del tipus de ciment (= 0,2 per a ciments d'alta resistència i enduriment ràpid (CEM 42,5R, CEM 52,5R), = 0,25 per a ciments normals i d'enduriment ràpid (CEM 32,5R, CEM 42,5), = 0,38 per a ciments d'enduriment lent (CEM 32,25))). Valor mínim de la resistència: - Formigons en massa >= 20 N/mm2 - Formigons armats o pretesats >= 25 N/mm2 Tipus de ciment: - Formigó en massa: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T i CEM III/C (UNE-EN 197-1), Ciments per a usos especials ESP VI-1 (UNE 80307) - Formigó armat: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T, CEM III/C i CEM V/B (UNE-EN 197-1) - Formigó pretesat: Ciments comuns tipus CEM I, CEM II/A-D, CEM II/A-V, CEM II/A-P i CEM II/A-M(V,P) (UNE-EN 197-1) - Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305) - Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistents als sulfats i/o a l'aigua de mar (UNE 80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calor d'hidratació (UNE-EN 14216) Classe del ciment: 32,5 N Densitats dels formigons: - Formigons en massa (HM): - 2.300 kg/m3 si fck <=50 N/mm2 - 2.400 kg/m3 si fck > 50 N/mm2 - Formigons armats i pretensats (HA-HP): 2500 kg/m3 El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3 - Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3 - Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3 - A totes les obres: <= 500 kg/m3 La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser: - Formigó en massa: <= 0,65 - Formigó armat: <= 0,65 - Formigó pretesat: <= 0,60 Assentament en el con d'Abrams (UNE EN 12350-2): - Consistència seca: 0 - 2 cm - Consistència plàstica: 3 - 5 cm - Consistència tova: 6 - 9 cm - Consistència fluida: 10-15 cm - Consistència líquida: 16-20 cm La consistència (L) líquida només es podrà aconseguir mitjançant additiu superfluidificant Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment - Armat: <= 0,4% pes de ciment - En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment Quantitat total de fins (sedàs 0,063) al formigó, corresponents als granulats i al ciment: - Si l'aigua és standard: < 175 kg/m3 - Si l'aigua és reciclada: < 185 kg/m3 Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca: Nul - Consistència plàstica o tova: ± 1 cm - Consistència fluida: ± 2 cm - Consistència líquida: ± 2 cm FORMIGONS PER A PILOTS FORMIGONATS "IN SITU" Tamany màxim del granulat. El més petit dels següents valors: - <= 32 mm - <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinals Dosificacions de pastat: - Contingut de ciment: - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3 - Relació aigua-ciment (A/C): < 0,6 - Contingut de fins d <0,125 (ciment inclòs): - Granulat gruixut d > 8 mm: >= 400 kg/m3


- Granulat gruixut d <= 8 mm: >= 450 kg/m3 Consistència del formigó:

Assentament con d'Abrams(mm)

Condicions d'ús

130 <= H <= 180 - Formigó abocat en sec

H >= 160 - Formigó bombejat, submergit o abocat sota aigua amb tub tremie

H >= 180 - Formigó submergit, abocat sota fluid estabilitzador amb tub tremie

El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han de mantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs de formigonar. FORMIGONS PER A PANTALLES FORMIGONADES "IN SITU" Contingut mímin de ciment en funció de la grandària màxima del granulat:

Grandària màxima del

granulat(mm)

Contingut mínim de

ciment(kg)

32 350 25 370 20 385 16 400

Grandària màxima del granulat. El més petit dels següents valors: - <= 32 mm - <= 1/4 separació entre barres d'acer longitudinals Dosificacions de pastat: - Contingut de ciment en pantalles contínues de formigó armat : - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3 - Relació aigua-ciment: 0,45 < A/C < 0,6 - Contingut de fins d <=0,125 mm (ciment inclòs): - Granulat gruixut D <= 16 mm: <= 450 kg/m3 - Granulat gruixut D > 16 mm: = 400 kg/m3 - Assentament al con d'Abrams: 160 < A < 220 mm El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s'han de mantenir durant tot el procés de formigonat, per tal d'evitar embussos als tubs de formigonar. FORMIGÓ PER A PAVIMENTS La fabricació del formigó no es podrà iniciar fins que la DF no hagi aprovat la fórmula de treball i el corresponent tram de prova (apartat d'execució). Aquesta fórmula inclourà: - La identificació i proporció ponderal (en sec) de cada fracció d'àrid a la mescla. - La granulometria de la mescla d'àrids per als tamisos 40 mm; 25 mm; 20 mm; 12,5 mm; 8 mm; 4 mm; 2 mm; 1 mm; 0,500 mm; 0,250 mm; 0,125 mm; i 0,063 mm UNE EN 933-2. - La dosificació de ciment, aigua i, si és el cas de cada additiu, referides a la mescla total. - La resistència característica a flexotracció a 7 i a 28 dies. - La consistència del formigó fresc, i si és el cas, el contingut d'aire ocluït. El pes total de partícules que passen pel tamís 0,125 mm UNE EN 933-2 no serà major de 450 kg/m3, inclòs el ciment. Contingut de ciment: >= 300 kg/m3 Relació aigua/ciment: <= 0,46 Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313): 2 - 6 cm Proporció d'aire ocluït (UNE 83315): <= 6% En zones sotmeses a nevades o gelades serà obligatòria la utilització d'un inclusor d'aire, i en aquest cas, la proporció d'aire ocluit en el formigó fresc no serà inferior al 4,5 % en volum. Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: ± 1 cm

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En camions formigonera. El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja homogènia i sense haver iniciat l'adormiment. Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que puguin alterar la composició original. Emmagatzematge: No es pot emmagatzemar. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). PILOTS I PANTALLES FORMIGONADES "IN SITU" Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE. FORMIGÓ PER A PAVIMENTS Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents: - Identificació del subministrador - Número de sèrie de la fulla de subministrament - Data i hora de lliurament - Nom de la central de formigó - Identificació del peticionari - Quantitat de formigó subministrat - Formigons designats per propietats d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim:

- Resistència a la compressió - Tipus de consistència - Grandària màxima del granulat

- Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de l'EHE-08 - Formigons designats per dosificació d'acord a l'art. 39.2 de l'EHE-08, indicant com a mínim:

- Contingut de ciment per m3 - Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància) - Tipus, classe i marca del ciment - Contingut en addicions - Contingut en additius

- Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té

- Identificació del ciment, additius i addicions - Designació específica del lloc de subministrament - Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega - Hora límit d'us del formigó OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL: Determinació de la dosificació (si és el cas) mitjançant assaigs previs de laboratori. Per a cada dosificació estudiada es realitzaran 3 series de 4 provetes, procedents de 3 pastades fabricades a la central. 2 provetes s'assajaran a compressió i les altres 2 a l'assaig de penetració d'aigua. Assaigs característics de comprovació de la dosificació aprovada. Per a cada tipus de formigó es realitzaran 6 sèries de 2 provetes que s'assajaran a compressió a 28 dies, segons UNE EN 12390-3. No seran necessaris aquests assaigs si el formigó procedeix de central certificada, o es disposa de suficient experiència en el seu ús. Abans del inici de l'obra, i sempre que sigui necessari segons l'article 37.3.3 de la norma EHE-08, es realitzarà l'assaig de la fondària de penetració d'aigua sota pressió, segons UNE EN 12390-8. Inspeccions no periòdiques a la planta per tenir constància que es fabrica el formigó amb la dosificació correcte. Per a totes les amassades es durà a terme el corresponent control de les condicions de subministrament. Control estadístic de la resistència (EHE-08): Per a formigons sense distintiu de qualitat, es realitzaran lots de control de com a màxim: - Volum de formigonament: <= 100 m3 - Elements o grups d'elements que treballen a compressió: - Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 500 m2; Nombre de plantes <= 2 - Elements o grups d'elements que treballen a flexió: - Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 1000 m2; Nombre de plantes <= 2 - Massissos:


- Temps de formigonament <= 1 setmana El número de lots no serà inferior a 3. Totes les pastades d'un lot procediran del mateix subministrador, i tindran la mateixa dosificació. En cas de disposar d'un distintiu oficialment reconegut, es podran augmentar els valors anteriors multiplicant-los per 2 o per 5, en funció del nivell de garantia per al que s'ha efectuat el reconeixement, conforme a l'article 81 de l'EHE-08. Control 100x100 (EHE-08): Serà d'aplicació a qualsevol estructura, sempre que es faci abans del subministrament del formigó. La conformitat de la resistència es comprova determinant la mateixa en totes les pastades sotmeses a control i calculant el valor de la resistència característica real. Control indirecte de la resistència (EHE-08): Només es podrà aplicar en formigons que disposin d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut i que s'utilitzin en: - Elements d'edificis de vivendes d'una o dues plantes, amb llums inferiors a 6,00 metres - Elements d'edificis de vivendes de fins a 4 plantes, que treballin a flexió, amb llums inferiors a 6,00 metres Haurà de complir, a més, que l'ambient sigui I o II, i que en el projecte s'hagi adoptat una resistència de càlcul a compressió Fcd no superior a 10 N/mm2. La DF podrà eximir la realització dels assaigs característics de dosificació quan el formigó que es vagi a subministrar estigui en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, o quan es disposi d'un certificat de dosificació amb una antiguitat màxima de 6 mesos. OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS: Determinació de la fórmula de treball. Per a cada dosificació analitzada es realitzarà: - Confecció de 2 sèries de 2 provetes, segons la norma UNE 83301. Per a cada sèrie es determinarà la consistència (UNE 83313), la resistència a

flexotracció a 7 i a 28 dies (UNE 83305) i, si és el cas, el contingut d'aire ocluit (UNE EN 12350-7). Si la resistència mitja a 7 dies resultés superior al 80% de l'especificada a 28 dies, i no s'haguessin obtingut resultats del contingut d'aire ocluït i de la consistència fora dels límits establerts, es podrà procedir a la realització d'un tram de prova amb aquest formigó. En cas contrari, s'haurà d'esperar als 28 dies i s'introduiran les modificacions necessàries en la dosificació, i es repetiran els assaigs de resistència. Control de fabricació i recepció. - Inspecció no sistemàtica a la planta de fabricació del formigó - Per a cada fracció d'àrid, abans de l'entrada al mesclador, es realitzaran amb la freqüència indicada, els següents assaigs:

- Com a mínim 2 cops al dia, 1 pel matí i un altre per la tarda: - Assaig granulomètric (UNE-EN 933-1) - Equivalent de sorra de l'àrid fi (UNE EN 933-8) - Terrossos d'argila (UNE 7133) - Índex de llenques de l'àrid gros (UNE EN 933-3) - Proporció de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE EN 933-2)

- Com a mínim 1 cop al mes, i sempre que es canviï de procedència el subministrament: - Coeficient de Los Ángeles de l'àrid gros (UNE EN 1097-2) - Substàncies perjudicials (EHE)

- Sobre una mostra de la mescla d'àrids es realitzarà cada dia un assaig granulomètric (UNE EN 933-1) - Comprovació de l'exactitud de les bàscules de dosificació un cop cada 15 dies. - Inspecció visual del formigó en cada element de transport i comprovació de la temperatura. - Recepció del full de subministrament del formigó, per a cada partida. - Es controlaran com a mínim 2 cops al dia (matí i tarda): - Contingut d'aire ocluït en el formigó (UNE 83315) - Consistència (UNE 83313) - Fabricació de provetes per a assaig a flexotracció (UNE 83301) CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS: Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Cada sèrie de provetes es prendrà d'amassades diferents. Quan s'indica una freqüència temporal de 2 assaigs per dia, es realitzarà un pel mati i l'altre per la tarda. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT, EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL: No s'ha d'acceptar el subministrament de formigó que no arribi identificat segons les condicions del plec. Control estadístic: La conformitat del lot en relació a la resistència es comprovarà a partir dels valors mitjos dels resultats obtinguts sobre 2 provetes agafades de cada una de les N pastades controlades d'acord amb: - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): <= 30 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 de l'EHE-08: N >= 1 - Altres casos: N >= 3 - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 35 i <= 50 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 de l'EHE-08: N >= 1 - Altres casos: N >= 4 - Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 50 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts conforme a l'article 81 de l'EHE-08: N >= 2 - Altres casos: N >= 6 La presa de mostres es realitzarà aleatòriament entre les pastades de l'obra sotmesa a control. Un cop efectuats els assaigs, s'ordenaran els valors mitjos, xi, de les determinacions de resistència obtingudes per a cadascuna de les N pastades controlades: x1 <= x2 <= ... <= xn En els casos en que el formigó estigui en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, s'acceptarà quan xi >= fck. A més, es considerarà com un control d'identificació, per tant els criteris d'acceptació en aquest cas tenen per objecte comprovar la pertinença del formigó del lot a una producció molt controlada, amb una resistència certificada i estadísticament avaluada amb un nivell de garantia molt exigent. Si el formigó no disposa de distintiu, s'acceptarà si: f(x) = x K2rN >= fck

on: - f(x) Funció d'acceptació - x Valor mig dels resultats obtinguts en les N pastades assajades - K2 Coeficient: Coeficient: - Número de pastades: - 3 pastades: K2 1,02; K3: 0,85 - 4 pastades: K2 0,82; K3: 0,67 - 5 pastades: K2 0,72; K3: 0,55 - 6 pastades: K2 0,66; K3: 0,43 - rN: Valor del recorregut mostral definit com a: rN = x (N) x (1) - x(1): Valor mínim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades - x(N): Valor màxim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades - fck: Valor de la resistència característica especificada en el projecte Si el formigó no disposa de distintiu, però es fabrica de forma contínua a central d'obra o són subministrats de forma contínua per la mateixa central de formigó preparat, en els que es controlen a l'obra més de 36 pastades del mateix formigó, s'acceptarà si: f(x(1)) = x(1) K3s35* >= fck. On: s35* Desviació típica mostral, corresponent a les últimes 35 pastades Quan la consistència s'hagi definit pel seu tipus, segons l'art. 31.5, s'acceptarà el formigó si la mitjana aritmètica dels dos valors obtinguts està compresa dins del interval corresponent. Si s'ha definit pel seu assentament, s'acceptarà el formigó quan la mitjana dels dos valors estigui compresa dins de la tolerància exigida. El incompliment d'aquests criteris suposarà el rebuig de la pastada. Control 100x100: Per a elements fabricats amb N pastades, el valor de la fc,real correspon a la resistència de la pastada que, un cop ordenades les N determinacions de menor a major, ocupa el lloc n=0,05 N, arrodonint-se n per excés. Si el número de pastades a controlar és igual o inferior a 20, fc,real serà el valor de la resistència de la pastada més baixa trobada a la sèrie. S'acceptarà quan: fc,real >= fck Control indirecte: S'acceptarà el formigó subministrat quan es compleixi a la vegada que: - Els resultats dels assaigs de consistència compleixen amb els apartats anteriors - Es manté la vigència del distintiu de qualitat del formigó durant la totalitat del subministrament - Es manté la vigència del reconeixement oficial del distintiu de qualitat INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS: - Interpretació dels assaigs característics: Si la resistència característica a 7 dies resulta superior al 80 % de l'especificada a 28 dies, i els resultats del contingut d'aire ocluit i de la consistència es troben dins dels límits establerts, es podrà iniciar el tram de prova amb el formigó corresponent. En cas contrari, s'haurà d'esperar als resultats a 28 dies i, en el seu cas, s'introduiran els ajustos necessaris a la dosificació, repetint-se els assaigs característics. - Interpretació dels assaigs de control de resistència: - El lot s'accepta si la resistència característica a 28 dies és superior a l'exigida. En altre cas: - Si fos inferior a ella, però no al seu 90%, el Contractista podrà escollir entre acceptar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o sol·licitar la realització d'assaigs d'informació. Aquestes sancions no podran ser inferiors a l'aplicació d'una penalització al preu unitari del lot, la quantia de la qual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció. - Si està per sota del 90%, es realitzaran, a càrrec del contractista, els corresponents assaigs d'informació. - Assaigs d'informació: Abans dels 54 dies d'acabada l'estesa del lot, s'extrauran 6 testimonis cilíndrics (UNE 83302) que s'assajaran a tracció indirecta (UNE 83306) a edat de 56 dies. La conservació dels testimonis durant les 48 hores anteriors a l'assaig es realitzarà segons la norma UNE 83302. El valor mig dels resultats dels assaigs d'informació del lot es compararan amb el resultat mig corresponent al tram de prova. El lot s'accepta si la resistència mitjana del lot és superior. En cas d'incompliment, cal distingir tres casos: - Si fos inferior a ell, però no al seu 90%, s'aplicaran al lot les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. - Si fos inferior al seu 90%, però no al seu 70%, el Director de les Obres podrà aplicar les sancions previstes en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, o bé ordenar la demolició del lot i la seva reconstrucció, a càrrec del Contractista. - Si fos inferior al seu 70% es demolirà el lot i es reconstruirà, a càrrec del Contractista. Les sancions referides no podran ser inferiors a l'aplicació d'una penalització al preu unitari del lot, la quantia del qual sigui igual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció. La resistència de cada pastada a una determinada edat, es determinarà com a mitjana de les resistències de les provetes fabricades amb un formigó de la pastada en qüestió i assajades a l'edat determinada. A partir de la mínima resistència obtinguda en qualsevol pastada del lot, es podrà estimar la característica multiplicant aquella per un coeficient donat per la taula següent: Coeficient (En funció del nombre de sèries que formen el lot): - 2 sèries: 0,88 - 3 sèries: 0,91 - 4 sèries: 0,93 - 5 sèries: 0,95 - 6 sèries: 0,96 Quan l'assentament en el con d'Abrams no s'ajusti als valors especificats a la fórmula de treball, es rebutjarà el camió controlat. ____________________________________________________________________________ B0 - MATERIALS BÀSICS B06 - FORMIGONS DE COMPRA


B06N - FORMIGONS D'ÚS NO ESTRUCTURAL 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B06NN14C. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Formigons que no aporten responsabilitat estructural a la construcció, però col·laboren a millorar la durabilitat del formigó estructural (formigons de neteja) o aporten el volum necessari d'un material resistent per a conformar la geometria requerida per un fi concret. S'han considerat els materials següents: - Formigons de neteja, destinats a evitar la contaminació de les armadures i la dessecació del formigó estructural al procés d'abocat - Formigó no estructural destinat a conformar volums de material resistent CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Els ciments que es poden utilitzar en formigó no estructural són: - Prefabricats no estructurals: Ciments comuns excepte CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T, CEM III/C - Formigons de neteja i replens de rases: Ciments comuns - Altres formigons executats a l'obra: Ciment per a usos especials ESP VI-1 i ciments comuns excepte CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEM II/B-T, CEM III/C Els àrids a utilitzar poden ser sorres i graves rodades o procedents de matxuqueig, o escòries siderúrgiques adequades. S'ha de poder utilitzar fins a un 100 % d'àrid gros reciclat, sempre que compleixi amb les especificacions de l'annex 15 de l'EHE-08 amb respecte a les condicions físico-mecàniques i als requisits químics. S'hauran d'utilitzar additius reductors d'aigua, ja que els formigons d'ús no estructural contenen poc ciment. Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de l'EHE-08. El control dels components s'ha de realitzar d'acord als àmbits 0101, 0521, 0531, 0701 i 1011. Els formigons de neteja han de tenir una dosificació mínima de 150 kg/m3 de ciment. La mida màxima del granulat es recomanable sigui inferior a 30 mm. Es tipificaran de la manera següent: HL-150/C/TM, on C = consistència i TM= mida màxima del granulat. Els formigons no estructurals han de tenir una resistència característica mínima de 15 N/mm2, i es recomanable que la mida màxima del granulat sigui inferior a 40 mm. Es tipificaran HNE-15/C/TM, on C= consistència i TM = mida màxima del granulat. S'ha d'utilitzar preferentment, formigó de resistència 15 N/mm2, tret que la DF indiqui el contrari. En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat. Si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Classe resistent del ciment: >= 32,5 Contingut de ciment: >= 150 kg/m3 Assentament en el con d'Abrams (UNE EN 12350-2): - Consistència seca: 0 - 2 cm - Consistència plàstica: 3 - 5 cm - Consistència tova: 6 - 9 cm Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca: Nul - Consistència plàstica o tova: ± 1 cm Toleràncies respecte de la dosificació: - Contingut de ciment, en pes: ± 3% - Contingut de granulats, en pes: ± 3% - Contingut d'aigua: ± 3% - Contingut d'additius: ± 5% - Contingut d'addicions: ± 3% 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En camions formigonera. El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja homogènia i sense haver iniciat l'adormiment. Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que puguin alterar la composició original. Emmagatzematge: No es pot emmagatzemar. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents: - Identificació del subministrador - Número del certificat de marcatge CE,o identificació d'autoconsum - Nom de la central de formigó - Identificació del peticionari - Data i hora de lliurament - Quantitat de formigó subministrat - Designació del formigó d'acord amb l'annex 18 de l'EHE, indicant el tipus (HL- per a formigons de neteja i HNE- per a formigons no

estructurals), la resistència a compressió o la dosificació de ciment, la consistència i la mida màxima del granulat. - Dosificació real del formigó incloent com a mínim la informació següent: - Tipus i contingut de ciment - Relació aigua ciment - Contingut en addicions, si es el cas - Tipus i quantitat d'additius - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Identificació del ciment, additius i addicions emprats - Identificació del lloc de subministrament - Identificació del camió que transporta el formigó - Hora límit d'ús del formigó OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Aprovació de la dosificació presentada pel contractista - Control de les condicions de subministrament. - Comprovació de la consistència (con d'Abrams) (UNE-EN 12350-2) - Inspeccions no periòdiques a la planta per tenir constància que es fabrica el formigó amb la dosificació correcta. La DF ha de poder eximir la realització dels assaigs característics de dosificació quan el formigó que es vagi a subministrar estigui en possessió d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut, o quan es disposi d'un certificat de dosificació amb una antiguitat màxima de 6 mesos. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: La dosificació proposada ha de garantir la resistència exigida al plec de condicions. No s'ha d'acceptar el subministrament de formigó que no arribi identificat segons les condicions del plec. Quan la consistència s'hagi definit pel seu tipus, segons l'art. 31.5, s'acceptarà el formigó si la mitjana aritmètica dels dos valors obtinguts està compresa dins del interval corresponent. Si s'ha definit pel seu assentament, s'acceptarà el formigó quan la mitjana dels dos valors estigui compresa dins de la tolerància exigida. El incompliment d'aquests criteris suposarà el rebuig de la pastada. ____________________________________________________________________________ B0 - MATERIALS BÀSICS B07 - MORTERS DE COMPRA B071 - MORTERS AMB ADDITIUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0710150,B0710250. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Barreja d'un o més conglomerants minerals amb granulats triats i additius especials. S'han considerat els tipus següents: - Morter adhesiu - Morter sintètic de resines epoxi - Morter refractari - Morter polimèric de ciment amb resines sintètiques i fibres - Morter de ram de paleta El morter d'anivellament és una barreja de granulats fins, ciment i additius orgànics, que en afegir-li aigua forma una pasta fluida per escampar sobre terres existents i fer una capa de 2 a 5 mm de gruix de superfície plana i horitzontal amb acabat porós. El morter refractari és un morter de terres refractàries i aglomerant específic per a resistir altes temperatures, utilitzat per a la col·locació de maons refractaris a forns, llars de foc, etc. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració. ADHESIU PER A RAJOLES CERÀMIQUES:


Mescla de conglomerants càrregues minerals i additius orgànics que donen com a resultat una pasta adequada per a fixar revestiments ceràmics en terres i parets situats en exterior o interior. S'han considerat els tipus següents: - Adhesiu cimentós (C): Mescla de conglomerants hidràulics, additius orgànics i càrregues minerals, que s'han de barrejar amb aigua just abans

d'utilitzar-se. - Adhesiu en dispersió (D): Mescla de conglomerant orgànic en forma de polímer en dispersió aquosa, additius orgànics i càrregues minerals,

que es presenta llesta per a ser utilitzada. - Adhesiu de resines reactives (R): Mescla de resines sintètiques, additius orgànics i càrregues minerals que el seu enduriment resulta d'una

reacció química, poden presentar-se en forma d'un o més components. S'han considerat les classes següents, en funció de les característiques addicionals: - 1: Normal - 2. Millorat (compleix amb els requisits per a les característiques addicionals) - F: D'adormiment ràpid - T: Amb lliscament reduït - E: Amb temps obert perllongat (només per a adhesius cimentosos millorats i adhesius en dispersió millorats). ADHESIU CIMENTÓS (C): Característiques dels adhesius d'adormiment normal: - Adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 - Adherència després d'immersió en aigua (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 - Adherència després d'envelliment amb calor (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 - Adherència després de cicles gel-desgel (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 - Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min) Els adhesius d'adormiment ràpid, han de complir a més: - Adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 0,5 N/mm2 (abans de les 24 h) - Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 10 min) Característiques especials: - Lliscament (UNE-EN 1308): <= 0,5 mm Característiques addicionals: - Alta adherència inicial (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2 - Alta adherència després d'immersió en aigua (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2 - Alta adherència després d'envelliment amb calor (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2 - Alta adherència inicial després de cicles de gel-desgel (UNE-EN 1348): >= 1 N/mm2 - Temps obert ampliat: adherència (UNE-EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min) ADHESIUS EN DISPERSIÓ (D): Característiques fonamentals: - Adherència inicial (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2 - Adherència després d'envelliment amb calor (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2 - Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min) Característiques especials: - Lliscament (UNE-EN 1308): <= 0,5 mm Característiques addicionals: - Adherència després d'immersió en aigua (UNE-EN 1324): >= 0,5 N/mm2 - Adherència a alta temperatura (UNE-EN 1324): >= 1 N/mm2 - Temps obert ampliat: adherència (UNE-EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min) ADHESIUS DE RESINES REACTIVES (R): Característiques fonamentals: - Adherència inicial (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2 - Adherència després d'immersió en aigua (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2 - Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min) Característiques especials: - Lliscament (UNE-EN 1308): <= 0,5 mm Característiques addicionals: - Adherència després del xoc tèrmic (UNE-EN 12003): >= 2 N/mm2 MORTER SINTÈTIC DE RESINES EPOXI: El morter sintètic de resines epoxi és un morter obtingut a partir d'una mescla de granulats inerts i d'una formulació epoxi en forma de dos components bàsics: una resina i un enduridor. La formulació de l'epoxi ha de ser determinada per l'ús a que es destini el morter i la temperatura ambient i superficials del lloc on es col·loqui. Aquesta formulació ha de ser aprovada per la DF. Mida màxima del granulat: <= 1/3 del gruix mitjà de la capa de morter Mida mínima del granulat: >= 0,16 mm Proporció granulat/resina (en pes) (Q): 3 <= Q <= 7 MORTER POLIMÈRIC: El morter polimèric es un producte a base de ciment, resines sintètiques, fum de sílice i fibres de poliamida, d'alta resistència mecànica que s'utilitza per a la reparació i regularització d'elements de formigó. Granulometria: 0 - 2 mm Resistència a compressió a 28 dies : 5 - 6 kN/m2

Resistència a flexotracció a 28 dies : 90 - 120 kg/m2 MORTER DE RAM DE PALETA: Mescla formada per un o varis conglomerants inorgànics, granulats, aigua i addicions o additius (en el seu cas), per a fàbriques d'obra ceràmica (façanes, murs, pilars, envans) com a material d'unió i rejuntat. S'han considerat els tipus següents: - Morter d'us corrent (G): sense característiques especials - Morter per a junts i capes fines (T): Morter dissenyat amb una mida màxima del granulat menor o igual al valor que figura especificat - Morter de ram de paleta lleuger (L): Morter dissenyat que la seva densitat (endurit i sec), es inferior o igual al valor que figura especificat La classe del morter es defineix per la lletra M seguida del valor de la resistència a compressió mínima declarada pel fabricant en N/mm2. En els morters prescrits, el fabricant declararà la proporció de tots els components de la mescla, en volum o en pes. Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent: - Característiques dels morters frescos: - Temps d'us (EN 1015-9) - Contingut en ions clorur (EN-EN 1015-17): <= 0,1% - Contingut en aire (EN 1015-7) o (EN 1015-6) si s'han utilitzat granulats porosos - Característiques dels morters endurits: - Resistència a compressió (EN 1015-11) - Resistència d'unió (adhesió) (EN 1052-3) - Absorció d'aigua (EN 1015-18) - Permeabilitat al vapor d'aigua (EN 1745) - Densitat (morter endurit i sec) (EN 1015-10) - Conductivitat tèrmica (EN 1745) - Durabilitat (resistència als cicles de gel/desgel) (comprovat segons les disposicions que li siguin aplicables) - Característiques addicionals per als morters lleugers: - Densitat (UNE-EN 1015-10): <= 1300 kg/m3 - Característiques addicionals per als morters per a junts i capes fines: - Mida màxima del granulat (EN 1015-1): <= 2 mm - Temps obert o temps de correcció (EN 1015-9) - Reacció davant del foc: - Material amb contingut de matèria orgànica <= 1,0%: Classe A1 - Material amb contingut de matèria orgànica > 1,0%: Classe segons UNE-EN 13501-1 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: en envasos tancats hermèticament. Emmagatzematge: En el seu envàs d'origen i en llocs secs, sense contacte directe amb el terra i protegit de la intempèrie, de manera que no se n'alterin les condicions inicials. Temps màxim d'emmagatzematge: - Morter adhesiu: 1 any - Morter amb resines sintètiques o morter polimèric: 6 mesos 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI ADHESIU PER A RAJOLES CERÀMIQUES: UNE-EN 12004:2001 Adhesivos para baldosas cerámicas. Definiciones y especificaciones. UNE-EN 12004/A1:2002 Adhesivos para baldosas cerámicas. Definiciones y especificaciones. MORTER DE RAM DE PALETA: UNE-EN 998-2:2004 Especificaciones de los morteros para albañilería. Parte 2: Morteros para albañilería. MORTER SEC, D'ANIVELLAMENT, REFRACTARI, POLIMÉRIC O DE RESINES: No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN ADHESIU PER RAJOLES CERÀMIQUES: El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a usos per a la construcció: - Sistema 3: Declaració de Prestacions A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents: - Nom del producte - Marca del fabricant i lloc d'origen


- Data i codi de producció, caducitat i condicions d'emmagatzematge - Referència a la norma UNE-EN 12004 - Tipus d'adhesiu, designat segons l'apartat 6 de la norma UNE-EN 12004 - Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol - Instruccions d'us: - Proporcions de la mescla - Temps de maduració: interval de temps des del moment de fer la mescla i el moment en que està llest per a ser aplicat - Vida útil: interval de temps màxim en que el material pot ser utilitzat desprès de fer la mescla - Mètode d'aplicació - Temps obert - Temps que cal esperar des del rejuntat fins que es permeti la circulació - Àmbit d'aplicació CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN MORTER DE RAM DE PALETA: El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a murs, pilars i particions (morters dissenyats*). * Morter amb una composició i sistema de fabricació escollits pel fabricant per tal d'obtenir les propietats especificades (concepte de prestació): - Sistema 2+: Declaració de Prestacions - Productes per a murs, pilars i particions (morters prescrits*). * Morter que es fabrica en unes proporcions predeterminades i que les seves propietats depenen de les proporcions dels components que s'han declarat (concepte de recepta): - Sistema 4: Declaració de Prestacions A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents: - Referència a la norma UNE-EN 998-2 - Nom del fabricant - Codi o data de fabricació - Tipus de morter - Temps d'us - Contingut en clorurs - Contingut en aire - Proporció dels components (morters prescrits) - Resistència a compressió o classe de resistència a compressió - Resistència d'unió (adhesió) - Absorció d'aigua - Permeabilitat al vapor d'aigua - Densitat - Conductivitat tèrmica - Durabilitat - Mida màxima del granulat - Temps obert o temps de correcció - Reacció davant el foc - Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN MORTER SEC, D'ANIVELLAMENT, REFRACTARI, POLIMÉRIC O DE RESINES: A l'envàs hi ha de figurar les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Instruccions d'utilització - Composició i característiques del morter OPERACIONS DE CONTROL EN MORTERS DE RAM DE PALETA: Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat del fabricant, segons les exigències del plec de condicions. Abans de l'inici de l'obra, i amb freqüència setmanal durant la seva execució, es comprovarà la consistència del morter mitjançant el mètode establert a l'UNE EN 1015-4, i es prepararà una sèrie de 3 provetes prismàtiques de 4x4x16 cm per tal d'obtenir la resistència a compressió (UNE-EN 1015-11) CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN MORTERS DE RAM DE PALETA: Els controls es realitzaran segons les instruccions de la DF i les indicacions de la UNE-EN 1015-11. INTERPRETACIÓ DELS RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT, EN MORTERS DE RAM DE PALETA: No es podran utilitzar a l'obra morters sense el corresponent certificat de garantia del fabricant, d'acord a les condicions exigides. El valor de resistència a compressió obtingut ha de correspondre a les especificacions de projecte: - Si resulta superior al 90% de la de projecte, s'acceptarà el lot. - Si resulta inferior al 90% s'encarregarà un càlcul estructural que determini el coeficient de seguretat del element corresponent. S'acceptarà el lot si aquest coeficient no és inferior al 90 % del previst en el projecte. ____________________________________________________________________________ B0 - MATERIALS BÀSICS B0A - FERRETERIA B0A3 - CLAUS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0A31000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Elements metàl·lics per a subjectar coses introduint-los mitjançant cops o impactes.

S'han considerat els elements següents:

- Gafes de pala i punta

- Claus d'impacte

- Claus d'acer

- Claus de coure

- Claus d'acer galvanitzat

- Tatxes d'acer

Claus són tijes metàl·liques, punxagudes d'un extrem i amb una cabota a l'altre.

Tatxes són claus curts amb la cabota grossa i plana.

Gafes de pala i punta són claus grans i plans amb la cabota formada al doblegar la tija, utilitzats per a unir els bastiments amb les parets.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

Han de tenir la forma, mides i resistències adequats als elements que han d'unir.

Han de ser rectes, amb la punta afilada i regular.

Els claus d'acer han de complir les determinacions de les normes UNE 17-032, UNE 17-033, UNE 17-034, UNE 17-035 i UNE 17-036.

ACABAT SUPERFICIAL GALVANITZAT:

El seu recobriment de zinc ha de ser llis, sense discontinuïtats, ni exfoliacions i no ha de tenir taques ni d'altres imperfeccions superficials.

Protecció de galvanització: >= 275 g/m2

Puresa del zinc, en pes: >= 98,5%

Toleràncies dels claus i tatxes:

- Llargària: ± 1 D

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: Empaquetats.

Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element

Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

No hi ha normativa d'obligat compliment per a les gafes de pala i punta.

CLAUS I TATXES:

UNE 17032:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana lisa. Medidas.

UNE 17033:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana rayada. Medidas.

UNE 17034:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana ancha.

UNE 17035:1966 Puntas de cabeza cónica.

UNE 17036:1966 Puntas redondeadas de cabeza perdida. ____________________________________________________________________________ B0 - MATERIALS BÀSICS B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS B0D2 - TAULONS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0D21030. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Tauló de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, apretades i paral·leles.



Les cares han de ser planes, escairades i han de tenir les arestes vives.

Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire.

Ha de conservar les seves característiques per al nombre d'usos previstos.

No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts, estelles, semes ni descoloracions.

Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per la dessecació que no afectin les característiques de la fusta.

Pes específic aparent (UNE 56-531) (P): ): 4 <= P <= 6 kN/m3

Contingut d'humitat (UNE 56-529): <= 15%

Higroscopicitat (UNE 56-532): Normal

Coeficient de contracció volumètrica (UNE 56-533) (C): 0,35% <= C <= 0,55%

Coeficient d'elasticitat:

- Fusta de pi: Aprox. 15000 N/mm2

- Fusta d'avet: Aprox. 14000 N/mm2

Duresa (UNE 56-534): <= 4

Resistència a la compressió (UNE 56-535):

- En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2

- En la direcció perpendicular a les fibres: >= 10 N/mm2

Resistència a la tracció (UNE 56-538):


- En la direcció perpendicular a les fibres: >= 2,5 N/mm2

Resistència a la flexió (UNE 56-537): >= 30 N/mm2

Resistència a l'esforç tallant: >= 5 N/mm2

Resistència al clivellament (UNE 56-539): >= 1,5 N/mm2

Toleràncies:

- Llargària nominal: + 50 mm, - 25 mm

- Amplària nominal: ± 2 mm

- Gruix:

Classe Gruix nominal (mm)

< 50 50 a 75 > 75

Tolerància (mm)

T1 ±3 ±4 +6,-3

T2 ±2 ±3 +5,-2

T3 ±1,5 ±1,5 ±1,5

- Fletxa: ± 5 mm/m

- Torsió: ± 2° 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions.

Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contacte directe amb el terra. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



No hi ha normativa de compliment obligatori. ____________________________________________________________________________ B0 - MATERIALS BÀSICS B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS B0D6 - PUNTALS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0D625A0. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Peces cilíndriques estretes i llargues per a apuntalaments.

S'han considerat els tipus següents:

- Puntal rodó de fusta

- Puntal metàl·lic telescòpic

PUNTAL DE FUSTA:

Puntal de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, compactes i paral·leles.

Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire.

No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts, estelles, semes ni descoloracions.

Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per la dessecació que no afectin les característiques de la fusta.

No ha de tenir d'altres desperfectes que els ocasionats pel nombre màxim d'usos.

Pes específic aparent (UNE 56-531) (P): ): 4 <= P <= 6 kN/m3

Contingut d'humitat (UNE 56-529): <= 15%

Higroscopicitat (UNE 56-532): Normal

Coeficient de contracció volumètrica (UNE 56-533) (C): 0,35% <= C <= 0,55%

Coeficient d'elasticitat:

- Fusta de pi: Aprox. 15000 N/mm2

- Fusta d'avet: Aprox. 14000 N/mm2

Duresa (UNE 56-534): <= 4

Resistència a la compressió (UNE 56-535):


- En la direcció perpendicular a les fibres: >= 10 N/mm2

Resistència a la tracció (UNE 56-538):


- En la direcció perpendicular a les fibres: >= 2,5 N/mm2

Resistència a la flexió (UNE 56-537): >= 30 N/mm2

Resistència a l'esforç tallant: >= 5 N/mm2

Resistència al clivellament (UNE 56-539): >= 1,5 N/mm2

Toleràncies:

- Diàmetre: ± 2 mm

- Llargària nominal: + 50 mm, - 25 mm

- Fletxa: ± 5 mm/m

PUNTAL METÀL·LIC:

Puntal metàl·lic amb mecanisme de regulació i fixació de la seva alçària.

La base i el cap del puntal cal que estiguin fets de platina plana i amb forats per a poder-lo clavar si cal.

Ha de conservar les seves característiques per al nombre d'usos previstos.

Resistència mínima a la compressió segons l'alçària de muntatge:

Alçària

muntatge

Llargària del puntal

3 m 3,5 m 4 m 4,5 m 5 m

2 m 1,8 T 1,8 T 2,5 T - -

2,5 m 1,4 T 1,4 T 2,0 T - -

3 m 1 T 1 T 1,6 T - -

3,5 m - 0,9 T 1,4 T 1,43 T 1,43 T

4 m - - 1,1 T 1,2 T 1,2 T

4,5 m - - - 0,87 T 0,87 T

5 m - - - - 0,69 T

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions.

Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contacte directe amb el terra. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



No hi ha normativa de compliment obligatori. ____________________________________________________________________________


B0 - MATERIALS BÀSICS B0F - MATERIALS BÀSICS DE CERÀMICA B0F1 - MAONS CERÀMICS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0F1K2A1,B0F1D2A1. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Peces d’argila cuita utilitzades en el ram de paleta (faç anes vistes o revestides, estructures portants i no portants, murs i divisòries interiors, tant a edificació com a enginyeria civil)

S'han considerat els tipus següents: En funció de la densitat aparent: - Peces LD, amb una densitat aparent menor o igual a 1000 kg/m3, per a parets revestides - Peces HD, peces per a elements sense revestir o per a revestir i amb una densitat aparent mes gran de 1000 kg/m3 En funció del nivell de confiança de les peces respecte a la resistència a la compressió: - Peces de categoria I: peces amb una resistència a compressió declarada amb probabilitat de no assolir-se inferior al 5%. - Peces de categoria II: peces que no compleixen el nivell de confiança especificat per la categoria I. En funció del volum i disposició de forats: - Peces massisses - Peces calades - Peces alleugerides - Peces foradades


Les peces han de presentar regularitat de dimensions i de forma.

No ha de tenir esquerdes, forats, exfoliacions, ni escrostonaments d'arestes.

Si és de cara vista no ha de tenir imperfeccions, taques, cremades, etc. i la uniformitat de color en el maó i en el conjunt de les remeses ha de

complir les condicions subjectives requerides per la DF.

La disposició dels forats ha de ser de manera que no hi hagi risc de que apareguin fissures en els envanets i parets de la peça durant la seva

manipulació o col·locació.

Ha de tenir una textura uniforme. Està suficientment cuit si s'aprecia un so agut en ser colpejat i un color uniforme en fracturar-se. El fabricant ha de declarar la dimensions nominals de les peces en mil·límetres i en l’ordre de llarg, ample i alt. Volum de forats: - Massís: <= 25% - Calat: <= 45% - Alleugerit: <= 55% - Foradat: <= 70% Volum de cada forat: <= 12,5% Gruix total dels envanets ( relació amb el gruix total): - Massís: >= 37,5% - Calat: >= 30% - Alleugerit: >= 20%

Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de

tolerància indicat, en el seu cas:

Característiques essencials en peces per a us en elements amb requisits estructurals: - Resistència mitja a compressió (UNE-EN 772-1): >= 5 N/mm2, >= valor declarat per el fabricant , amb indicació de categoria I o II

- Adherència (UNE-EN 1052-3): >= valor declarat per el fabricant

- Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5 ): <= valor declarat per el fabricant, amb indicació de la seva categoria

Característiques essencials en peces per a us en elements amb exigències davant el foc:

- Classe de reacció al foc: exigència en funció del contingut en massa o volum, de materials orgànics distribuïts de forma homogènia:

- Peces amb <= 1,0%: A1

- Peces amb > 1,0% (UNE-EN 13501-1) Característiques essencials en peces per a us en elements amb exigències acústiques: - Tolerància en les dimensions (UNE-EN 772-16): <= valor declarat per el fabricant, amb indicació de la categoria - Forma de la peça (UNE-EN 771-1) - Especificacions dels forats: Disposició, volum, superfície, gruix dels envanets (UNE-EN 772-3)

- Densitat absoluta (UNE-EN 772-13)

- Tolerancia de la densitat (UNE-EN 772-13): El valor declarat per el fabricant ha d’estar dins dels límits segü ents en funció de la categoria.

- D1: <= 10%

- D2: <= 5%

- Dm: <= desviació declarada per el fabricant en % Caracterí stiques essencials en peces per als usos previstos en l’apartat 4.1 del DB HE 1:

- Propietats tèrmiques (UNE-EN 1745)

- Permeabilitat al vapor d’aigua (UNE-EN 1745)

Els pinyols de calç no han de reduir la resistència de la peça (després de l'assaig reiteratiu sobre aigua en ebullició i la dessecació posterior a una

temperatura de 105°C) en més de 10% si el maó és per a revestir i un 5% si es de cara vista, ni han de provocar més escrostonaments dels

admesos un cop s'hagi submergit en aigua un temps mínim de 24 h.

PECES LD:



Caracterí stiques essencials:

- Per a us de cara vista o amb protecció de morter de capa fina:

- Durabilitat (resistència gel/desgel)

Característiques essencials en peces per a us en elements amb requisits estructurals:

- Per a peces perforades horitzontalment amb una dimensió >= 400 mm i envanets exteriors < a 12 mm que hagin d’anar revestides amb un

lliscat:

- Expansió per humitat (UNE-EN 772-19)


- Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5): El valor declarat per el fabricant ha d’estar dins dels límits especificats a la UNE-EN

771-1 en funció de la categoria Característiques essencials en peces per a us en elements amb exigències acústiques:

- Densitat aparent (UNE-EN 772-13): <= 1000 kg/m3

PECES HD:



Caracterí stiques essencials:

- Durabilitat (resistència gel/desgel): Indicació de la categoria en funció del grau d’exposició

Característiques essencials en peces per a us en elements amb requisits estructurals:

- Expansió per humitat (UNE-EN 772-19)


- Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5): El valor declarat per el fabricant ha d’estar dins dels límits especificats a la UNE-EN

771-1 en funció de la categoria Característiques essencials en peces per a us en elements amb exigències acústiques:

- Densitat aparent (UNE-EN 772-13): >= 1000 kg/m3 Característiques essencials en peces per a us en cara vista o en barreres anticapil·laritat:

- Absorció d’aigua: <= valor declarat per el fabricant

- Cara vista (UNE-EN 771-1)

- Barreres anticapil.laritat (UNE-EN 772-7)

Caracterí stiques complementàries:

- Succió immersió 60 ± 2 s (UNE-EN 772-11) : <= valor declarat per el fabricant 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: Empaquetats sobre palets, de manera no totalment hermètica.

Emmagatzematge: De manera que no es trenquin o s'escantonin. No han d'estar en contacte amb terres que continguin solucions salines, ni amb

productes que puguin modificar les seves característiques (cendres, fertilitzants, greixos, etc.). 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



UNE-EN 771-1:2003 Especificaciones de piezas para fábrica de albañilería. Parte 1: Piezas de arcilla cocida.

UNE-EN 771-1:2003/A1:2006 Especificaciones de piezas para fábrica de albañilería. Parte 1: Piezas de arcilla cocida.

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad

estructural Fábrica DB-SE-F. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:

Si el material ha de ser component del full principal del tancament exterior d'un edifici, el fabricant ha de declarar els valors de les propietats


hídriques següents, d'acord amb l'especificat en l'apartat 4.1 del DB HS 1:

- Absorció d’aigua per capil·laritat

- Succió o tasa d’absorció d’aigua inicial (kg/m2.min)

- Absorció d’aigua a llarg termini o per immersió total (% o g/m3)

El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE,

segons el sistema d’avaluació de conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:

- Productes per a murs, pilars i particions (peces Categoria I*). * Peces amb una resistència a compressió declarada amb una probabilitat d'error

inferior o igual al 5%. Es pot determinar amb el valor mitjà o amb el valor característic:

- Sistema 2+: Declaració de conformitat del fabricant i Certificació de Control de la Producció en Fàbrica

- Productes per a murs, pilars i particions (peces Categoria II**). ** Peces amb una resistència a compressió declarada amb una probabilitat

d'error superior al 5%. Es pot determinar amb el valor mitjà o amb el valor característic:

- Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant

A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents: - Classificació segons DB-SE-F (Taula 4.1)

- Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol

normalitzat del marcatge CE s'ha d'acompanyar de la següent informació: - Numero d’identificació del organisme notificat (només per al sistema 2+) - Marca del fabricant i lloc d’origen - Dos últims dígits del any en que s’ha imprès el marcat CE. - Número del certificat de conformitat del control de producció a fàbrica, en el seu cas - Referència a la norma EN 771-1 - Descripció de producte: nom generic , material, dimensions, .. i us al que va destinat. - Informació de les característiques essencials segons annex ZA de la UNE-EN 771-1

OPERACIONS DE CONTROL: El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són coincidents amb l’establert en la DT. Aquest control ha de complir l’especificat en l’apartat 7.2 del CTE. Control de documentació: documents d’origen (full de subministrament i e tiquetat), certificat de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona fí sica) i els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al marcatge CE quan sigui pertinent. Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat: En el cas que el fabricant disposi de marques de qualitat, ha d’aportar-ne la documentació corresponent

Control de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d’una marca legalment reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.)

es podrà prescindir dels assaigs de control de recepció de les caracterí stiques del material garantides per la marca; i la DF sol·licitarà en aquest

cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut. En qualsevol cas, la DF podrà sol· licitar assaigs de control de recepció si ho

creu convenient.

Les peces de categoria I tindran una resistè ncia declarada. El fabricant aportarà la documentació que acrediti que el valor declarat de la

resistència a compressió s’obtingui segons estableix la UNE-EN 771-3 i assajades segons la UNE-EN 772-1, i l’existè ncia d’un pla de control de

producció industrial que doni garanties.

Les peces de categoria II t indran una resistència a compressió declarada igual al valor mig obtingut en assaig segons UNE-EN 772-1, tot i que el

nivell de confiança pot resultar inferior al 95%. En el cas que es realitzi el control mitjançant assaigs, s’ ha de fer les comprovacions següents: - Abans de començar l’obra de cada 45000 unitats que arribin a l’obra, s’ha de determinar la resistència a la compressió d'una mostra de 6 maons, segons la norma UNE-EN 772-1.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S’han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Si en els terminis establerts al començar l’obra no es fa l’ entrega dels certificats de qualitat del fabricant, es realitzarà una sèrie completa d’assaigs sobre el material rebut a càrrec del Contractista. En general, els resultats dels assaigs sobre totes les peces de les mostres han de complir les condicions especificades. En el cas de la resistè ncia a compressió, el valor a comparar amb l’especificació s’obtindrà amb la fórmula: Rck = Rc - 1,64 s, essent: - s: Desviació típica (n-1), s ^2 = (Rci – Rc) ^2/(n-1) - Rc: Valor mig de les resistències de les provetes - Rci: Valor de resistència de cada proveta - n: Nombre de provetes assajades En cas d’incompliment en un assaig, es repetirà, a cà rrec del contractista, sobre el doble numero de mostres del mateix lot, acceptant-ne aquest, quan els resultats obtinguts siguin conformes a les especificacions exigides.

- En element estructural incloure la verificació:

- En el cas de l’assaig de massa, es prendrà com a resultat el valor mig de les 6 determinacions realitzades. ____________________________________________________________________________ B4 - MATERIALS PER A ESTRUCTURES B44 - MATERIALS D'ACER PER A ESTRUCTURES B44Z - PLANXES I PERFILS D'ACER

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Perfils d'acer per a usos estructurals, formats per peça simple o composta i tallats a mida o treballats a taller. S'han considerat els tipus següents: - Perfils d'acer laminat en calent, de les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, d'acer S275JR, S275J0, S275J2, S355JR, S355J0 o S355J2, segons

UNE-EN 10025-2 - Perfils d'acer laminat en calent de les sèries L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular o planxa, d'acer S275JR, S275J0, S275J2, S355JR, S355J0 o

S355J2, segons UNE-EN 10025-2 - Perfils foradats d'acer laminat en calent de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer S275J0H o S355J2H, segons UNE-EN 10210-1 - Perfils foradats conformats en fred de les sèries rodó, quadrat o rectangular d'acer S275J0H o S355J2H, segons UNE-EN 10219-1 - Perfils conformats en fred, de les sèries L, LD, U, C, Z, o Omega, d'acer S235JRC, segons UNE-EN 10025-2 - Perfils d'acer laminat en calent, en planxa, d'acer amb resistència millorada a la corrosió atmosfèrica S355J0WP o S355J2WP, segons UNE-EN

10025-5 S'han considerat els tipus d'unió següents: - Amb soldadura - Amb cargols S'han considerat els acabats de protecció següents (no aplicable als perfils d'acer amb resistència millorada a la corrosió atmosfèrica): - Una capa d'emprimació antioxidant - Galvanitzat CARACTERÍSTIQUES GENERALS: No ha de tenir defectes interns o externs que perjudiquin la seva correcta utilització. PERFILS D'ACER LAMINAT EN CALENT: El fabricant ha de garantir que la composició química i les característiques mecàniques i tecnològiques de l'acer utilitzat en la fabricació de perfils, seccions i planxes, compleix les determinacions de les normes de condicions tècniques de subministrament següents: - Perfils d'acer laminat en calent: UNE-EN 10025-1 i UNE-EN 10025-2 - Perfils d'acer laminat en calent amb resistència millorada a la corrosió atmosfèrica: UNE-EN 10025-1 i PNE-EN 10025-5 Les dimensions i les toleràncies dimensionals i de forma han de ser les indicades a les següents normes: - Perfil IPN: UNE-EN 10024 - Perfil IPE, HEA, HEB i HEM: UNE-EN 10034 - Perfil UPN: UNE-EN 10279 - Perfil L i LD: UNE-EN 10056-1 i UNE-EN 10056-2 - Perfil T: UNE-EN 10055 - Rodó: UNE-EN 10060 - Quadrat: UNE-EN 10059 - Rectangular: UNE-EN 10058 - Planxa: EN 10029 o UNE-EN 10051 PERFILS FORADATS: El fabricant ha de garantir que la composició química i les característiques mecàniques i tecnològiques de l'acer utilitzat en la fabricació de perfils compleix les determinacions de les normes de condicions tècniques de subministrament següents: - Perfils foradats d'acer laminat en calent: UNE-EN 10210-1 - Perfils foradats conformats en fred: UNE-EN 10219-1 Les toleràncies dimensionals han de complir les especificacions de les següents normes: - Perfils foradats d'acer laminat en calent: UNE-EN 10210-2 - Perfils foradats conformats en fred: UNE-EN 10219-2 PERFILS CONFORMATS EN FRED: El fabricant ha de garantir que la composició química i les característiques mecàniques i tecnològiques de l'acer utilitzat en la fabricació de perfils i seccions, compleix les determinacions de les normes de condicions tècniques de subministrament del producte de partida. Les toleràncies dimensionals i de la secció transversal han de complir les especificacions de la norma UNE-EN 10162. PERFILS TREBALLATS A TALLER AMB SOLDADURA: El material d'aportació utilitzat ha de ser apropiat als materials a soldar i al procediment de soldadura. Les característiques mecàniques del material d'aportació han de ser superiors a les del material base. En acers de resistència millorada a la corrosió atmosfèrica, la resistència a la corrosió del material d'aportació ha de ser equivalent a la del material base. Els procediments autoritzats per a realitzar unions soldades són: - Per arc elèctric manual amb elèctrode revestit - Per arc amb fil tubular, sense protecció gasosa - Per arc submergit amb fil/filferro - Per arc submergit amb elèctrode nu - Per arc amb gas inert - Per arc amb gas actiu - Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas actiu - Per arc amb fil tubular, amb protecció de gas inert - Per arc amb elèctrode de wolfram i gas inert - Per arc de connectors Les soldadures s'han de fer per soldadors certificats per un organisme acreditat i qualificats segons l'UNE-EN 287-1.


Abans de començar a soldar s'ha de verificar que les superfícies i vores a soldar són adequades al procés de soldadura i que estan lliures de fissures. Totes les superfícies a soldar s'han de netejar de qualsevol material que pugui afectar negativament la qualitat de la soldadura o perjudicar el procés de soldatge. S'han de mantenir seques i lliures de condensacions. S'ha d'evitar la projecció d'espurnes erràtiques de l'arc. Si es produeix s'ha de sanejar la superfície d'acer. S'ha d'evitar la projecció de soldadura. Si es produeix s'ha d'eliminar. Els components a soldar han d'estar correctament col·locats i fixos en la seva posició mitjançant dispositius adequats o soldadures de punteig, de manera que les unions a soldar siguin accessibles i visibles per al soldador. No s'han d'introduir soldadures addicionals. L'armat dels components estructurals s'ha de fer de manera que les dimensions finals estiguin dintre de les toleràncies establertes. Les soldadures provisionals s'han d'executar seguint les especificacions generals. S'han d'eliminar totes les soldadures de punteig que no s'incorporin a les soldadures finals. Quan el tipus de material de l'acer i/o la velocitat de refredament puguin produir un enduriment de la zona tèrmicament afectada s'ha de considerar la utilització del precalentament. Aquest s'ha d'estendre 75 mm en cada component del metall base. No s'ha d'accelerar el refredament de les soldadures amb mitjans artificials. Els cordons de soldadura successius no han de produir osques. Els defectes de soldadura no s'han de tapar amb soldadures posteriors. S'han d'eliminar de cada passada abans de fer la següent. Després de fer un cordó de soldadura i abans de fer el següent, cal netejar l'escòria per mitjà d'una picola i d'un raspall. L'execució dels diferents tipus de soldadures s'ha de fer d'acord amb els requisits establerts a l'apartat 10.3.4 del DB-SE A i l'article 77 de l'EAE per a obres d'edificació o d'acord amb l'article 640.5.2 del PG3 i l'article 77 de l'EAE per a obres d'enginyeria civil. S'ha de reduir al mínim el nombre de soldadures a efectuar a l'obra. Les operacions de tall s'han de fer amb serra, cisalla i oxitall automàtic. S'admet l'oxitall manual únicament quan el procediment automàtic no es pugui practicar. S'accepten els talls fets amb oxitall si no presenten irregularitats significatives i si s'eliminin les restes d'escòria. Es poden utilitzar procediments de conformat en calent o en fred sempre que les característiques del material no queden per sota dels valors especificats. Per al conformat en calent s'han de seguir les recomanacions del productor siderúrgic. El doblat o conformat no s'ha de fer durant l'interval de calor blau (250ºC a 380ºC). El conformat en fred s'ha de fer respectant les limitacions indicades en la norma del producte. No s'admeten les martellades. Els angles entrants i entalles han de tenir un acabat arrodonit amb un radi mínim de 5 mm. Toleràncies de fabricació: - En obres d'edificació: Límits establerts a l'apartat 11.1 de DB-SE A - En obres d'enginyeria civil: Límits establerts a l'article 640.12 del PG3 PERFILS TREBALLATS A TALLER AMB CARGOLS: S'utilitzaran cargols normalitzats d'acord a les normes recollides a la taula 29.2.b de l'EAE Els cargols aixamfranats, cargols calibrats, perns articulats i els cargols hexagonals d'injecció s'han d'utilitzar seguint les instruccions del seu fabricant i han de complir els requisits addicionals establerts a l'article 29.2 de l'EAE. La situació dels cargols a la unió ha de ser tal que redueixi la possibilitat de corrosió i pandeig local de les xapes, i ha de facilitar el muntatge i les inspeccions. El diàmetre nominal mínim dels cargols ha de ser de 12 mm. La rosca pot estar inclosa en el pla de tall, excepte en el cas que els cargols s'utilitzin com a calibrats. Després del collat l'espiga del cargol ha de sobresortir de la rosca de la femella. Entre la superfície de recolzament de la femella i la part no roscada de l'espiga ha d'haver, com a mínim: - En cargols pretesats: 4 filets complerts més la sortida de la rosca - En cargols sense pretesar: 1 filet complert més la sortida de la rosca Les superfícies dels caps de cargols i femelles han d'estar perfectament planes i netes. En els cargols col·locats en posició vertical, la femella ha d'estar situada per sota del cap del cargol. En els forats rodons normals i amb cargols sense pretesar no és necessari utilitzar volanderes. Si s'utilitzen han d'anar sota el cap dels cargols, han de ser aixamfranades i el xamfrà ha d'estar situat en direcció al cap del cargol. En els cargols pretesats, les volanderes han de ser planes endurides i han d'anar col·locades de la forma següent: - Cargols 10.9: sota el cap del cargol i de la femella - Cargols 8.8: sota de l'element que gira Els forats per als cargols s'han de fer amb perforadora mecànica. S'admet un altre procediment sempre que proporcioni un acabat equivalent. Es permet l'execució de forats amb punxonatge sempre que es compleixin els requisits establerts a l'apartat 10.2.3 del DB-SE A en obres d'edificació o els establerts a l'apartat 640.5.1.1 del PG3 en obres d'enginyeria civil. És recomanable que, sempre que sigui possible, es perforin d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces. Els forats allargats s'han de fer amb una operació de punxonatge, o amb la perforació o punxonatge de dos forats i posterior oxitall. Després de perforar les peces i abans d'unir-les s'han d'eliminar les rebaves. Els cargols i les femelles no s'han de soldar, a menys que així ho expliciti el plec de condicions tècniques particulars. S'han de col·locar el nombre suficient de cargols de muntatge per assegurar la immobilitat de les peces armades i el contacte íntim de les peces d'unió. Les femelles s'han de muntar de manera que la seva marca de designació sigui visible després del muntatge. En els cargols sense pretesar, cada conjunt de cargol, femella i volandera(es) s'ha de collar fins arribar al "collat a tocar" sense sobretesar els cargols. En grups de cargols aquest procés s'ha de fer progressivament començant pels cargols situats al centre. Si és necessari s'han de fer cicles addicionals de collat . Abans de començar el pretesat, els cargols pretesats d'un grup s'han de collar d'acord amb el que s'ha indicat per als cargols sense pretesar. Per a que el pretesat sigui uniforme s'han de fer cicles addicionals de collat.

S'han de retirar els conjunts de cargol pretesat, femella i volandera(es) que després de collats fins al pretesat mínim, s'afluixin. El collat dels cargols pretesats s'ha de fer seguint un dels procediments següents: - Mètode de la clau dinamomètrica. - Mètode de la femella indicadora. - Mètode convinat. Les operacions de tall s'han de fer amb serra, cisalla i oxitall automàtic. S'admet l'oxitall manual únicament quan el procediment automàtic no es pugui practicar. S'accepten els talls fets amb oxitall si no presenten irregularitats significatives i si s'eliminin les restes d'escòria. Es poden utilitzar procediments de conformat en calent o en fred sempre que les característiques del material no queden per sota dels valors especificats. Per al conformat en calent s'han de seguir les recomanacions del productor siderúrgic. El doblat o conformat no s'ha de fer durant l'interval de calor blau (250ºC a 380ºC). El conformat en fred s'ha de fer respectant les limitacions indicades en la norma del producte. No s'admeten les martellades. Els angles entrants i entalles han de tenir un acabat arrodonit amb un radi mínim de 5 mm. Toleràncies de fabricació: - En obres d'edificació: Límits establerts a l'apartat 11.1 de DB-SE A - En obres d'enginyeria civil: Límits establerts als apartat 640.5 i 640.12 del PG3 PERFILS PROTEGITS AMB EMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT: La capa d'emprimació antioxidant ha de cobrir de manera uniforme totes les superfícies de la peça. No ha de tenir fissures, bosses ni altres desperfectes. Abans d'aplicar la capa d'emprimació les superfícies a pintar han d'estar preparades adequadament d'acord amb les normes UNE-EN ISO 8504-1, UNE-EN ISO 8504-2 i UNE-EN ISO 8504-3. Prèviament al pintat s'ha de comprovar que les superfícies compleixen els requisits donats pel fabricant per al producte a aplicar. La pintura d'emprimació s'ha d'utilitzar seguint les instruccions del seu fabricant. No s'utilitzarà si ha superat el temps de vida útil o el temps d'enduriment després de l'obertura del recipient. Si s'aplica més d'una capa s'ha d'utilitzar per a cadascuna un color diferent. Després de l'aplicació de la pintura les superfícies s'han de protegir de l'acumulació d'aigua durant un cert temps. No s'han d'utilitzar materials de protecció que perjudiquin la qualitat de la soldadura a menys de 150 mm de la zona a soldar. Les soldadures i el metall base adjacent no s'han de pintar sense haver eliminat prèviament l'escòria. La zona sense revestir situada al voltant del perímetre de la unió amb cargols no s'ha de tractar fins que no s'hagi inspeccionat la unió. PERFILS GALVANITZATS: El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu a tota la superfície. No ha de tenir esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment. La galvanització s'ha de fer d'acord amb les normes UNE-EN ISO 1460 o UNE-EN ISO 1461, segons correspongui. S'han de segellar totes les soldadures abans de fer un decapat previ a la galvanització. Si el component prefabricat té espais tancats s'han de disposar forats de ventilació o purga. Abans de pintar-les, les superfícies galvanitzades s'han de netejar i tractar amb pintura anticorrosiva amb diluent àcid o amb raig escombrador. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: de manera que no pateixin deformacions, ni esforços no previstos. Emmagatzematge: Seguint les instruccions del fabricant. En llocs secs, sense contacte directe amb el terra i protegits de la intempèrie, de manera que no s'alterin les seves condicions. No s'han d'utilitzar si s'ha superat la vida útil en magatzem especificada pel fabricant. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT kg de pes necessari subministrat a l'obra, calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents: - El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric - Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la DF Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: UNE-EN 10025-1:2006 Productos laminados en caliente de aceros para estructuras. Parte 1: Condiciones técnicas generales de suministro. UNE-EN 10025-2:2006 Productos laminados en caliente de aceros para estructuras. Parte 2: Condiciones técnicas de suministro de los aceros estructurales no aleados. UNE-EN 10210-1:1994 Perfiles huecos para construcción, acabados en caliente, de acero no aleado de grano fino. Parte 1: condiciones técnicas de suministro. UNE-EN 10219-1:1998 Perfiles huecos para construcción conformados en frío de acero no aleado y de grano fino. Parte 1: Condiciones técnicas de suministro. UNE-EN 10162:2005 Perfiles de acero conformados en frío. Condiciones técnicas de suministro. Tolerancias dimensionales y de la sección transversal. OBRES D'EDIFICACIÓ: Real Decreto 751/2011, de 27 de mayo, por el que se aprueba la Instrucción de Acero Estructural (EAE).


Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Acero DB-SE-A. * UNE-ENV 1090-1:1997 Ejecución de estructuras de acero. Parte 1: Reglas generales y reglas para edificación. OBRES D'ENGINYERIA CIVIL: Real Decreto 751/2011, de 27 de mayo, por el que se aprueba la Instrucción de Acero Estructural (EAE). * Orden FOM/475/2002 de 13 de febrero, por la que se actualizan determinados artículos del Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes relativos a Hormigones y Acero. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PERFILS D'ACER LAMINAT I PERFILS D'ACER BUITS: Cada producte ha d'anar marcat de forma clara i indeleble amb la següent informació: - El tipus, la qualitat i, si és aplicable, la condició de subministrament mitjançant la seva designació abreujada - Un número que identifiqui la colada (aplicable únicament en el cas d'inspecció per colades) i, si és aplicable, la mostra - El nom del fabricant o la seva marca comercial - La marca de l'organisme de control extern (quan sigui aplicable) - Han de portar el marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol La marca ha d'estar situada en una posició propera a un dels extrems de cada producte o en la secció transversal de tall. Quan els productes es subministren en paquets el marcatge s'ha de fer amb una etiqueta adherida al paquet o sobre el primer producte del mateix. PERFILS D'ACER LAMINAT EN CALENT: El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a ús en estructures metàl·liques o en estructures mixtes metall i formigó: - Sistema 2+: Declaració de Prestacions El símbol normalitzat CE (d'acord amb la directiva 93/68/CEE) s'ha de col·locar sobre el producte acompanyat per: - El número d'identificació de l'organisme de certificació - El nom o marca comercial i adreça declarada del fabricant - Les dues ultimes xifres de l'any d'impressió del marcat - El número del certificat de conformitat CE o del certificat de producció en fàbrica (si és procedent) - Referència a la norma EN 10025-1 - Descripció del producte: nom genèric, material, dimensions i ús previst - Informació de les característiques essencials indicades de la següent forma: - Designació del producte d'acord amb la norma corresponent de toleràncies dimensionals, segons el capítol 2 de la norma EN 10025-1 - Designació del producte d'acord amb l'apartat 4.2 de les normes EN 10025-2 a EN 10025-6 CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PERFILS D'ACER CONFORMATS: Han d'anar marcats individualment o sobre el paquet amb una marca clara i indeleble que contingui la següent informació: - Dimensions del perfil o número del plànol de diseny - Tipus i qualitat de l'acer - Referència que indiqui que els perfils s'han fabricat i assajat segons UNE-EN 10162; si es requereix, el marcatge CE - Nom o logotipus del fabricant - Codi de producció - Identificació del laboratori d'assaigs extern (quan sigui aplicable) - Codi de barres, segons ENV 606, quan la informació mínima anterior es faciliti amb un text clar CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN PERFILS FORADATS: Cada perfil ha d'anar marcat de forma clara i indeleble amb la següent informació: - La designació abreujada - El nom o les sigles (marca de fàbrica) del fabricant - En el cas d'inspecció i assaigs específics, un número d'identificació, per exemple el número de comanda, que permeti relacionar el producte o la unitat de subministrament i el document corresponent (únicament aplicable als perfils foradats conformats en fred) Quan els productes es subministren en paquets el marcatge es pot fer amb una etiqueta adherida al paquet. OPERACIONS DE CONTROL: El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són coincidents amb l'establert en la DT. Aquest control ha de complir l'especificat en l'apartat 7.2 del CTE. Control de documentació: documents d'origen (full de subministrament i etiquetat), certificat de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona física) i els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al marcatge CE quan sigui pertinent. Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d'idoneïtat: En el cas que el fabricant disposi de marques de qualitat, ha d'aportar-ne la documentació corresponent Control de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d'una marca legalment reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir dels assaigs de control de recepció de les característiques del material garantides per la marca; i la DF sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut. En qualsevol cas, la DF podrà sol·licitar assaigs de control de recepció si ho creu convenient. Inspecció visual del material a la seva recepció. Es controlaran les característiques geomètriques com a mínim sobre un 10% de les peces rebudes. El subministrament del material es realitzarà amb la inspecció requerida (UNE-EN 10204). A efectes de control d'apilament, la unitat d'inspecció ha de complir les següents condicions: - Correspondència en el mateix tipus i grau d'acer

- Procedència de fabricant - Pertany a la mateixa sèrie en funció del gruix màxim de la secció: - Sèrie lleugera: e <= 16 mm - Sèrie mitja: 16 mm <= e <= 40 mm - Sèrie pesada: e > 40 mm En el cas que es realitzi el control mitjançant assaigs, s'ha de fer les comprovacions següents: - Les unitats d'inspecció seran fraccions de cada grup afí, amb un pes màxim de 20 t per lot. - Per a cada lot , es realitzaran els següents assaigs: - Determinació quantitativa de sofre (UNE 7-019) - Determinació quantitativa fòsfor (UNE 7-029) - Determinació del contingut de nitrogen (UNE 36-317-1) - Determinació quantitativa del contingut de carboni (UNE 7014) - En una mostra d'acer laminat, per a cada lot , es realitzaran a més, els següents assaigs: - Determinació quantitativa de manganès (UNE 7027) - Determinació gravimètrica de silici (UNE 7028) - Assaig a flexió pel xoc d'una proveta de planxa d'acer (UNE 7475-1) - Determinació de la duresa brinell d'una proveta (UNE-EN-ISO 6506-1) - En una mostra de perfils d'acer buits, per a cada lot, es realitzaran a més, els següents assaigs: - Assaig d'aixafada (UNE-EN ISO 8492) - En el cas de perfils galvanitzats, es comprovarà la massa i gruix del recobriment (UNE-EN ISO 1461, UNE-EN ISO 2178). OPERACIONS DE CONTROL EN UNIONS SOLDADES: Recepció del certificat de qualitat de les característiques dels elèctrodes. Abans de començar l'obra, i sempre que es canviï el tipus de material d'aportació: - Preparació d'una proveta mecanitzada, soldades amb el material d'aportació previst, i assaig a tracció (UNE-EN ISO 15792-2). Abans d'aquest assaig, es realitzarà una radiografia de la soldadura realitzada (UNE-EN 1435), per tal de constatar que el cordó està totalment ple de material d'aportació. - Assaig de tracció del metall aportat(UNE-EN ISO 15792-2) 1 provetes - Assaig de resiliència del metall aportat (UNE-EN ISO 15792-2) 1 provetes CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Les mostres per als assaigs químics es prendran de la unitat d'inspecció segons els criteris establerts a la norma UNE-EN ISO 14284. En perfils laminats i conformats les mostres per als assaigs mecànics es prendran segons els criteris establerts a les UNE EN 10025-2 a UNE 10025-6. Les localitzacions de les mostres seguiran els criteris establerts a l'annex A de l'UNE EN 10025-1. Per la preparació de les provetes s'aplicaran els requisits establerts a la UNE-EN ISO 377. Per la preparació de provetes per assaig de tracció s'aplicarà la UNE-EN 10002-1. En perfils laminats, per la preparació de provetes per assaig a flexió per xoc (resiliència) s'aplicarà la UNE 10045-1. També son d'aplicació els següents requeriments: - Gruix nominal >12 mm: mecanitzar provetes de 10x10 mm - Gruix nominal <= 12 mm: l'ample mínim de la proveta serà de 5 mm Les mostres i provetes tenen que estar marcades de manera que es reconeguin els productes originals, així com la seva localització i orientació del producte. Les mostres i els criteris de conformitat per als perfils buits, queden establerts a la norma UNE-EN 10219-1 seguint els parametres de la taula D.1 INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No es podrà acceptar perfils que no estiguin amb les garanties corresponents i no vagin marcats adequadament. Si els resultats de tots els assaigs de recepció d'un lot acompleixen el prescrit, aquest és acceptable. Si algun resultat no acompleix el prescrit, però s'ha observat en el corresponent assaig alguna anomalia no imputable al material (com defecte en la mecanització de la proveta, irregular funcionament de la maquinaria d'assaig...) l'assaig es considerarà nul i caldrà repetir-lo correctament amb una nova proveta. Si algun resultat no acompleix el prescrit havent-ho realitzat correctament, es realitzaran 2 contrassaigs segons UNE-EN 10021, sobre provetes preses de dues peces diferents del lot que s'està assajant. Si ambdós resultats (dels contrassaigs) compleixen el prescrit, la unitat d'inspecció serà acceptable, en cas contrari es rebutjarà. Quan es sobrepassi alguna de les toleràncies especificades en algun control geomètric, es rebutjarà la peça incorrecta. A més a més, s'augmentarà el control, en l'apartat incomplet, fins a un 20% d'unitats. Si encara es troben irregularitats, es faran les oportunes correccions i/o rebuigs i es farà el control sobre el 100 % de les unitats amb les oportunes actuacions segons el resultat. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN UNIONS SOLDADES: El material d'aportació complirà les condicions mecàniques indicades. En les provetes preparades amb soldadures, la línia de ruptura ha de quedar fora de la zona d'influència de la soldadura. ____________________________________________________________________________ B7 - MATERIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS B7B - GEOTÈXTILS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B7B151D0,B7B1I020. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS


Làmina formada per feltres de teixits sintètics. S'han considerat els materials següents: - Feltre de polipropilè format per filaments sintètics no teixits lligats mecànicament - Feltre de polièster termoestable fet amb fibres de polièster sense teixir, consolidat mecànicament mitjançant punxonament - Feltre amb un 70% de fibres de polipropilè i un 30% de fibres de polietilè, sense teixir, termosoldat - Feltre teixit de fibres de polipropilè - Fibra de vidre amb insercions de fils de reforç longitudinals CARACTERÍSTIQUES GENERALS: La funció principal del geotèxtil pot ser: - F: Filtració - S: Separació - R: Reforç - D: Drenatge - P: Protecció Un geotèxtil pot ser apte per varies funcions. La funció de separació no es pot especificar sola, ha d'anar amb la de filtració o reforç. La làmina estesa ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. Les vores han de ser rectes. Ha de ser resistent a la perforació i als esforços de tracció en el seu pla. Ha de ser permeable a l'aigua i al vapor. Ha de resistir l'acció dels agents climàtics i de les substàncies actives naturals del sòl. Els geotèxtils que no s'hagin sotmès a l'assaig de resistència a la intempèrie s'han de cobrir abans de 24 h des de la seva col·locació. Les característiques exigides per als geotèxtils estan en funció de l'ús i venen regulats per la norma corresponent. La relació ús-norma-funcions és la següent: - UNE-EN 13249: Carreteres i altres zones de trànsit, excepte vies ferroviàries i capes de rodadura asfàltica): F, R, F+S, F+R+S - UNE-EN 13250: Construccions ferroviàries: F, R, F+S, F+R+S - UNE-EN 13251: Moviments de terres, fonaments i estructures de contenció: F, R, F+S, R+S, F+R, F+R+S - UNE-EN 13252: Sistemes de drenatge: F, D, F+S, F+D, F+S+D - UNE-EN 13253: Obres per al control de l'erosió: protecció costera i revestiment de talussos: F, R, F+S, R+S, F+R, F+R+S - UNE-EN 13254: Construcció d'embassaments i presses: F, R, P, F+S, R+S, F+R, R+P, F+R+S - UNE-EN 13255: Construcció de canals: F, R, P, F+S, R+S, F+R, R+P, F+R+S - UNE-EN 13256: Construcció de túnels i estructures subterrànies: P - UNE-EN 13257: Abocadors de residus sòlids: F, R, P, F+S, R+S, F+R, R+P, F+R+S - UNE-EN 13265: Contenidors de residus líquids: F, R, P, F+R, R+P Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas: Massa per unitat de superfície (UNE-EN 965) - Característiques essencials:

- Resistència a la tracció (UNE-EN ISO 10319) - Durabilitat (UNE EN corresponent segons l'ús)

- Característiques complementàries: - Deteriorament durant la instal.lació (UNE-ENV ISO 10722-1) - Resistència a la intempèrie (UNE-EN 12224), excepte en túnels - Allargament a la càrrega màxima (UNE-EN ISO 10319), en drenatge

- Característiques complementàries per a condicions d'us específiques: - Resistència a la tracció d'unions i costures (UNE-EN ISO 10321) - Resistència a l'envelliment químic (UNE-EN ISO 13438, UNE-ENV 12447, UNE-ENV ISO 12960) - Resistència a la degradació microbiològica (UNE-EN 1225) - Abrasió (UNE-EN ISO 13427), en construccions ferroviàries - Característiques de fricció (UNE-EN ISO 12957-1, UNE-EN ISO 12957-2), en drenatge

Funció: Filtració (F). - Característiques essencials:

- Resistència a la perforació dinàmica (UNE-EN 918) - Dimensió d'obertura característica (UNE-EN ISO 12956) - Permeabilitat a l'aigua perpendicularment al pla (UNE-EN ISO 11058)

- Característiques complementàries: - Allargament a la càrrega màxima (UNE-EN ISO 10319)

- Característiques complementàries per a condicions d'us específiques: - Punxonament estàtic (assaig CBR) (UNE-EN ISO 12236) - Característiques de fricció (UNE-EN ISO 12957-1, UNE-EN ISO 12957-2), excepte en drenatge

Funció: Reforç (R) o Reforç i Separació (R+S): - Característiques essencials:

- Allargament a la càrrega màxima (UNE-EN ISO 10319) - Punxonament estàtic (assaig CBR) (UNE-EN ISO 12236) - Resistència a la perforació dinàmica (UNE-EN 918)

- Característiques complementàries:

- Característiques de fricció (UNE-EN ISO 12957-1, UNE-EN ISO 12957-2) - Fluència en tracció (UNE-EN ISO 13431), excepte en carreteres - Permeabilitat a l'aigua perpendicularment al pla (UNE-EN ISO 11058)

- Característiques complementàries per a condicions d'us específiques: - Fluència en tracció (UNE-EN ISO 13431), en carreteres

Funció: Filtració i Separació (F+S): - Característiques essencials:

- Punxonament estàtic (assaig CBR) (UNE-EN ISO 12236) - Resistència a la perforació dinàmica (UNE-EN 918) - Dimensió d'obertura característica (UNE-EN ISO 12956) - Permeabilitat a l'aigua perpendicularment al pla (UNE-EN ISO 11058)

Funció: Reforç i Filtració (R+F) o Filtració, Reforç i Separació (F+R+S): - Característiques essencials:

- Allargament a la càrrega màxima (UNE-EN ISO 10319) - Resistència a la perforació dinàmica (UNE-EN 918) - Dimensió d'obertura característica (UNE-EN ISO 12956) - Punxonament estàtic (assaig CBR) (UNE-EN ISO 12236), excepte en moviments de terres i fonaments - Permeabilitat a l'aigua perpendicularment al pla (UNE-EN ISO 11058), excepte en moviments de terres i fonaments

Funció: Drenatge (D): - Característiques essencials:

- Capacitat de fluxe d'aigua en el pla (UNE-EN ISO 12958) - Característiques complementàries:

- Fluència en tracció (UNE-EN ISO 13431) Funció: Filtració i drenatge (F+D): - Característiques essencials:

- Resistència a la perforació dinàmica (UNE-EN 918) - Capacitat de fluxe d'aigua en el pla (UNE-EN ISO 12958) - Dimensió d'obertura característica (UNE-EN ISO 12956) - Permeabilitat a l'aigua perpendicularment al pla (UNE-EN ISO 11058)

Funció: Filtració, separació i drenatge (F+S+D): - Característiques essencials:

- Resistència a la perforació dinàmica (UNE-EN 918) - Punxonament estàtic (assaig CBR) (UNE-EN ISO 12236) - Capacitat de fluxe d'aigua en el pla (UNE-EN ISO 12958) - Dimensió d'obertura característica (UNE-EN ISO 12956) - Permeabilitat a l'aigua perpendicularment al pla (UNE-EN ISO 11058)

Funció: Protecció (P): - Característiques essencials:

- Allargament a la càrrega màxima (UNE-EN ISO 10319) - Resistència a la perforació dinàmica (UNE-EN 918) - Eficàcia de la protecció: (UNE-EN 13719, UNE-EN 14574)

- Característiques complementàries per a condicions d'us específiques: - Característiques de fricció (UNE-EN ISO 12957-1, UNE-EN ISO 12957-2)

Funció: Reforç i Protecció (R+P): - Característiques essencials:

- Allargament a la càrrega màxima (UNE-EN ISO 10319) - Punxonament estàtic (assaig CBR) (UNE-EN ISO 12236) - Resistència a la perforació dinàmica (UNE-EN 918) - Eficàcia de la protecció: (UNE-EN 13719, UNE-EN 14574)

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Empaquetat en rotlles, sense unions. Emmagatzematge: Els rotlles s'han de mantenir en el seu envàs, apilats en posició horitzontal amb un màxim de 5 filades posades en la mateixa direcció, entre 5°C i 35°C, en llocs protegits del sol, la pluja i la humitat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI UNE-EN 13249:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en la construcción de carreteras y otras zonas de tráfico (excluyendo las vías férreas y las capas de rodadura asfáltica). UNE-EN 13250:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en construcciones ferroviarias.


UNE-EN 13251:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en movimientos de tierras, cimentaciones y estructuras de contención. UNE-EN 13252:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en sistemas de drenaje. UNE-EN 13253:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en obras para el control de la erosión (protección costera y revestimiento de taludes). UNE-EN 13254:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en la construcción de embalses y presas. UNE-EN 13255:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en la construcción de canales. UNE-EN 13256:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en la construcción de túneles y estructuras subterráneas. UNE-EN 13257:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en los vertederos de residuos sólidos. UNE-EN 13265:2001 Geotextiles y productos relacionados. Requisitos para su uso en proyectos de contenedores de residuos líquidos. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a fonamentacions i murs de contenció de Funcio: Filtració i reforç, - Productes per a canals de Funcio: Filtració, reforç i protecció, - Productes per a sistemes de drenatge de Funcio: Filtració i drenatge, - Productes per a vies fèrries de Funcio: Filtració i reforç, - Productes per a túnels i estructures subterrànies de Funcio: Protecció, - Productes per a embassaments i preses de Funcio: Filtració i reforç, - Productes per a abocadors de residus sòlids de Funcio: Filtració i reforç, - Productes per a carreteres i altres vies de trànsit de Funcio: Filtració i reforç, - Productes per a obres de control de l'erosió de Funcio: Filtració i reforç, - Productes per a projectes de contenidors de residus líquids de Funcio: Filtració, reforç i protecció: - Sistema 2+: Declaració de Prestacions - Productes per a embassaments i preses de Funcio: Separació, - Productes per a carreteres i altres vies de trànsit de Funcio: Separació, - Productes per a vies fèrries de Funcio: Separació, - Productes per a obres de control de l'erosió de Funcio: Separació, - Productes per a fonamentacions i murs de contenció de Funcio: Separació, - Productes per a abocadors de residus sòlids de Funcio: Separació, - Productes per a canals de Funcio: Separació, - Productes per a sistemes de drenatge de Funcio: Separació: - Sistema 4: Declaració de Prestacions A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Identificació del producte - Massa nominal en kg - Dimensions - Massa nominal per unitat de superfície (g/m2) - Tipus de polímer principal - Classificació del producte segons ISO 10318 - Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol

normalitzat del marcatge CE s'ha d'acompanyar de la següent informació: - Numero d'identificació del organisme notificat (només per al sistema 2+) - Marca del fabricant i lloc d'origen - Dos últims dígits del any en que s'ha imprès el marcat CE. - Número del certificat de conformitat del control de producció a fàbrica, en el seu cas

- Referència a les normes aplicables - Informació de les característiques essencials segons annex ZA de l'UNE-EN OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Inspecció visual del material en cada subministrament. El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són coincidents amb l'establert en la DT. Aquest control ha de complir l'especificat en l'apartat 7.2 del CTE. Control de documentació: documents d'origen (full de subministrament i etiquetat), certificat de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona física) i els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al marcatge CE quan sigui pertinent. Control mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d'idoneïtat: En el cas que el fabricant disposi de marques de qualitat, ha d'aportar-ne la documentació corresponent - Control de recepció mitjançant assaigs: En cas que disposi de la Marca AENOR, o altre legalment reconeguda a un país de la CEE, es podrà

prescindir dels assaigs de control de recepció. La DF sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut, segons control de producció establert en la marca de qualitat de producte.

A la recepció dels productes es comprovarà:

- Correspondència als especificats en el plec de condicions i el projecte - Que disposen de la documentació certificacions exigides - Que es corresponen amb les propietats demandades - Que han estat assajats amb la freqüència establerta - Determinació de les característiques geomètriques sobre un 10% dels rotllos rebuts en cada subministrament. OPERACIONS DE CONTROL EN LÀMINES EN TRACCIÓ MECÀNICA: Els punts de control més destacables són els següents: - Cada 5000 m2 o fracció de geotèxtil de les mateixes característiques col·locat en obra, es realitzaran els assaigs següents: - Massa per unitat de superfície (UNE EN 965) (UNE-EN ISO 9864) - Tracció monodireccional longitudinal i transversal (UNE 40-528) (UNE-EN ISO 10319) - Allargament de trencament (UNE 40-528) (UNE-EN ISO 10319) - Força de punxonament (BS 6906 /4) (UNE-EN ISO 12236) - Resistència a la ruptura ulterior (esquinçament) (UNE 40529) OPERACIONS DE CONTROL EN LÀMINES SEPARADORES DE POLIPROPILÈ: Els punts de control més destacables són els següents: - Cada vegada que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l'obra per a cada tipus de membrana, es demanaran al

contractista els certificats del fabricant que garanteixin el compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels assaigs següents, realitzats per un laboratori acreditat: - Pes - Resistència a la tracció i allargament fins el trencament - Resistència mecànica a la perforació - Permeabilitat (columna d'aigua de 10 cm)

En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del contractista. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes de procediment corresponents. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'admetran les membranes que no es presentin en bon estat, degudament etiquetades i acompanyades amb el corresponent certificat de qualitat del fabricant on es garanteixin les condicions exigides. En cas d'incompliment d'una comprovació geomètrica, es rebutjarà el rotlle corresponent, incrementant-ne el control, en primer lloc, fins al 20%, i si continuen les irregularitats, fins al 100% del subministrament. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN LÀMINES DE TRACCIÓ MECÀNICA: Els resultats dels assaig d'identificació compliran les condicions del plec amb les desviacions màximes següents: - Assaigs físics i mecànics: ± 5 % - Assaigs hidràulics: ± 10 % Si algun resultat queda fora d'aquestes toleràncies, es repetirà l'assaig sobre dues mostres més del mateix lot, acceptant-ne el conjunt, quan els nous resultats estiguin d'acord a l'especificat. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIÓ EN CAS D'INCOMPLIMENT EN LÀMINES SEPARADORES DE POLIPROPILÈ: Els resultats dels assaigs d'identificació compliran les condicions del plec. En cas d'incompliment en una comprovació, es repetirà l'assaig sobre dues mostres més del mateix lot, acceptant-ne el conjunt, quan aquests resultin satisfactoris. ____________________________________________________________________________ B7 - MATERIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS B7C - MATERIALS PER A AÏLLAMENTS TÈRMICS, AÏLLAMENTS ACÚSTICS I MATERIALS FONOABSORBENTS B7C2 - PLANXES DE POLIESTIRÈ 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B7C26200. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Planxa rígida d'escuma de poliestirè amb estructura de cèl·lula tancada amb cantells rectes o amb forma especial per a connectar-se entre sí (encadellat, mitjamossa, etc.) i de superfície llisa o amb tractament (acanalada, relleu, ranurada, etc.) S'han considerat els tipus següents: - Poliestirè expandit amb la cara llisa o ranurada - Poliestirè expandit ondulat o nervat - Poliestirè extruït: expandit per extrusió en un procés continu - Poliestirè expandit elastificat - Poliestirè expandit moldejat per a terra radiant CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea.


No ha de tenir defectes superficials (de paral·lelisme a les seves cares, de balcaments, etc.), defectes en la massa detectables a simple vista (d'homogeneïtat, d'humitat, etc.) o contingut alt d'impureses que es determina per infraroigs. Ha de tenir un gruix i una estructura homogènia a tota la superfície. Les cares han de ser planes i paral·leles, els angles rectes i les arestes vives. Les plaques preparades per a la unió entre elles, han de tenir els cantells amb la forma adient per encadellar-los o preparats a mitjamossa, segons el cas. - Resistència tèrmica (UNE-EN 12667 o UNE-EN 12939): >= 0.25 m2K/W - Conductivitat tèrmica (UNE-EN 12667 o UNE-EN 12939): <= 0.060 W/mK POLIESTIRÈ EXPANDIT: Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas: - Estabilitat dimensional en condicions normals de temperatura i humitat (UNE-EN 1603): La variació relativa en llargària i amplària ha d'estar dins dels límits següents, en funció de la classe declarada pel fabricant: - DS(N) 5: ± 0,5% - DS(N) 2: ± 0,2 - Estabilitat dimensional en condicions específiques de temperatura i humitat (UNE-EN 1604): Variació relativa en llargària i amplària: ± 1% - Resistència a la flexió (UNE-EN 12089): >= 50 kPa - Durabilitat: Els productes han de mantenir les característiques de conductivitat tèrmica, comportament front al foc i resistència a compressió

invariables en el temps segons l'especificat en la UNE-EN 13163. - Deformació sota condicions específiques de càrrega a compressió i temperatura (UNE-EN 1605): Els valors de deformació relativa han

d'estar dins dels límits especificats a la taula 4 de l'UNE-EN 13163, en funció del nivell declarat - Tensió de compressió al 10% de deformació (UNE-EN 826): Els valors no poden ser inferiors als especificats a la taula 5 de l'UNE-EN 13163,

en funció del nivell declarat - Resistència a tracció perpendicular a les cares (UNE-EN 1607): Els valors no poden ser inferiors als especificats a la taula 6 de l'UNE-EN

13163, en funció del nivell declarat - Fluència a compressió (UNE-EN 1606): Els valors no poden ser inferiors als declarats pel fabricant, en les condicions establertes a l'apartat

4.3.8 de l'UNE-EN 13163, en funció del nivell declarat - Absorció d'aigua (UNE-EN 12087): Els valors no poden ser inferiors als especificats a les taules 8 i 9 de l'UNE-EN 13163, en funció del nivell

declarat - Resistència congelació-descongelació (300 cicles) (UNE-EN 12091): - Reducció de la tensió de compressió al 10% de deformació: <= 10% - Transmissió de vapor d'aigua (UNE-EN 12086): <= valor declarat pel fabricant - Rigidesa dinàmica (UNE-EN 29052-1): Els valors no poden ser inferiors als especificats a la taula 10 de l'UNE-EN 13163, en funció del nivell

declarat - Compressibilitat (UNE-EN 12431): Ha de complir l'especificat a l'apartat 4.3.13 de l'UNE-EN 13163 La classificació respecte a la reacció al foc (Euroclasses) s'ha de determinar d'acord amb la norma UNE-EN 13501-1. Toleràncies: - Llargària (UNE-EN 822): El valor declarat pel fabricant ha d'estar dins dels límits següents en funció de la classe declarada: - L1: ± 0,6% o ± 3 mm en planxes i -1% en rotlles - L2: ± 2 mm en planxes i -1% en rotlles - Amplària (UNE-EN 822): El valor declarat pel fabricant ha d'estar dins dels límits següents en funció de la classe declarada: - W1: ± 0,6% o ± 3 mm - W2: ± 2 mm en planxes i ± 0,6% o ± 3 mm en rotlles - Gruix (UNE-EN 823): El valor declarat pel fabricant ha d'estar dins dels límits següents en funció de la classe declarada: - T1: ± 2 mm - T2: ± 1 mm - Rectangularitat (UNE-EN 824): El valor declarat pel fabricant ha d'estar dins dels límits següents en funció de la classe declarada: - S1: ± 5 mm/1000 mm - S2: ± 2 mm/1000 mm - Planor (UNE-EN 825): El valor declarat pel fabricant ha d'estar dins dels límits següents en funció de la classe declarada: - P1: 30 mm - P2: 15 mm - P3: 10 mm - P4: 5 mm Les característiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN 13163. POLIESTIRÈ EXTRUÏT: Les característiques següents han de complir amb els valors declarats pel fabricant, assajades segons la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas: - Estabilitat dimensional en condicions específiques de temperatura i humitat (UNE-EN 1604): - Variació relativa en llargària i amplària: ± 2% - Tensió de compressió al 10% de deformació (UNE-EN 826): Els valors no poden ser inferiors als especificats a la taula 3 de l'UNE-EN 13164,

en funció del nivell declarat - Durabilitat: Els productes han de mantenir les característiques de conductivitat tèrmica, comportament front al foc i resistència a compressió

invariables en el temps segons l'especificat en la UNE-EN 13164. - Tracció perpendicular a les cares (UNE-EN 1607): Els valors no poden ser inferiors als especificats a la taula 5 de l'UNE-EN 13164, en funció

del nivell declarat

- Fluència a compressió (UNE-EN 1606): Els valors no poden ser inferiors als declarats pel fabricant, en les condicions establertes a l'apartat 4.3.4 de l'UNE-EN 13164, en funció del nivell declarat

- Absorció d'aigua (UNE-EN 12087): Els valors no poden ser inferiors als especificats a les taules 6 i 7 de l'UNE-EN 13164, en funció del nivell declarat

- Resistència congelació-descongelació (UNE-EN 12091): - Reducció de la tensió de compressió al 10% de deformació: <= 10% - Transmissió de vapor d'aigua (UNE-EN 12086): <= valor declarat pel fabricant La classificació respecte a la reacció al foc (Euroclasses) s'ha de determinar d'acord amb la norma UNE-EN 13501-1. Toleràncies: - Llargària o amplària (UNE-EN 822): - Llargària o Amplària nominal < 1000 mm: ±8 mm - Llargària o Amplària nominal >= 1000 mm: ±10 mm - Escairat (UNE-EN 824): ± 5 mm - Planor (UNE-EN 825): - Llargària o Amplària nominal < 1000 mm: ±7 mm - Llargària o Amplària nominal 1000 a 2000 mm: ±14 mm - Llargària o Amplària nominal 2000 a 4000 mm: ± 28 mm - Llargària o Amplària nominal > 4000 mm: ± 35 mm - Gruix (UNE-EN 823): El valor declarat pel fabricant ha d'estar dins dels límits següents en funció de la classe declarada: - T1: - 2 mm - Gruix < 50 mm: + 2 mm - Gruix >= 50 mm i <= 120 mm: + 3 mm - Gruix >= 120 mm: + 8 mm - T2: ± 1,5 mm - T3: ± 1 mm Les característiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN 13164. PLACA DE POLIESTIRÈ EXPANDIT ELASTIFICAT: Aixafament, sotmès a 0,04 N/mm2: <= 3 mm Rigidesa dinàmica: <= 20 N/cm3 PLACA PER A TERRA RADIANT: Ha de dur, en una de les seves cares, ressalts per allotjar els conductes de calefacció, la forma dels quals ha de permetre definir un traçat correcte de les conduccions. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Empaquetades en funda de plàstic. Emmagatzematge: Apilades horitzontalment sobre superfície plana i neta. S'han de protegir de la insolació directa i de l'acció del vent. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI POLIESTIRÈ EXPANDIT: UNE-EN 13163:2009 Productos aislantes térmicos para aplicaciones en la edificación. Productos manufacturados de poliestireno expandido (EPS). Especificación. POLIESTIRÈ EXTRUÏT: UNE-EN 13164:2009 Productos aislantes térmicos para aplicaciones en la edificación. Productos manufacturados de poliestireno extruido (XPS). Especificación. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: Sobre la mateixa planxa, sobre l'etiqueta o sobre l'embalatge, han de figurar de forma clara i ben visible, les dades següents: - Identificació del producte - Identificació del fabricant - Data de fabricació - Identificació del torn i del lloc de fabricació - Classificació segons la reacció al foc - Resistència tèrmica - Conductivitat tèrmica - Gruix nominal - Codi de designació segons el capítol 6 de l'UNE-EN 13164 per al poliestirè extruït i l'UNE-EN 13163 per al poliestirè expandit - Han de portar el marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de


juliol - Llargària i amplària nominals - Tipus de revestiment, en el seu cas Si el material ha de ser component de la part cega del tancament exterior d'un espai habitable, el fabricant ha de declarar el valor del factor de resistència a la difusió del vapor d'aigua (assajat segons UNE-EN 12086). Per al poliestirè expandit, el valor declarat pot ser el corresponent de la taula D.2. de la UNE-EN 13163, en funció de tipus. Si el material ha de ser component del tancament exterior d'un edifici, el fabricant ha de declarar els valors de les propietats hídriques següents, d'acord amb l'especificat en l'apartat 4.1 del DB HS 1: - Absorció d'aigua per capil·laritat - Succió o tasa d'absorció d'aigua inicial (kg/m2.min) - Absorció d'aigua a llarg termini o per immersió total (% o g/m3) El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Nivell o Classe: (A1 a E)***, F. *** Productes o materials que no necessiten sotmetre's a assaig de reacció al foc (per exemple productes o materials de la classe A1 conformement a la Decisió 96/603/CE, i les seves modificacions): - Sistema 4: Declaració de Prestacions - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Nivell o Classe: (A1, A2, B, C)**, D, E. ** Productes o materials per als quals una etapa clarament identificable en el procés de producció no suposa una millora en la classificació de reacció al foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material orgànic), - Productes per a usos no subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc: - Sistema 3: Declaració de Prestacions - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Nivell o Classe: (A1, A2, B, C)*. * Productes o materials per als quals una etapa clarament identificable en el procés de producció suposa una millora en la classificació de reacció al foc (per exemple l'addició de retardadors d'ignició o la limitació de material orgànic): - Sistema 1: Declaració de Prestacions El fabricant ha de facilitar, si se li demana, el certificat de conformitat dels valors declarats evaluats segons la UNE-EN 13172. OPERACIONS DE CONTROL: Inspecció visual del material en cada subministrament. El control de recepció de material verificarà que les característiques dels materials són coincidents amb l'establert en la DT. Aquest control ha de complir l'especificat en l'apartat 7.2 del CTE. Control de documentació: documents d'origen (full de subministrament i etiquetat), certificat de garantia del fabricant, en el seu cas, (signat per persona física) i els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides, inclòs la documentació corresponent al marcatge CE quan sigui pertinent. Control de recepció mitjançant assaigs: Si el material disposa d'una marca legalment reconeguda a un país de la CEE (Marcatge CE, AENOR, etc.) es podrà prescindir dels assaigs de control de recepció de les característiques del material garantides per la marca; i la DF sol·licitarà en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut. En qualsevol cas, la DF podrà sol·licitar assaigs de control de recepció si ho creu convenient. A la recepció dels productes es comprovarà: - Correspondència amb els especificats en el plec de condicions i el projecte - Que disposen de la documentació certificacions exigides - Que es corresponen amb les propietats demandades - Que han estat assajats amb la freqüència establerta En el cas que es realitzi el control mitjançant assaigs, s'ha de fer les comprovacions següents: - Abans de començar l'obra, cada vegada que canviï el subministrador, i al menys en una ocasió al llarg de l'obra per a cada tipus de placa, es

realitzaran els assaigs d'identificació següents: - Densitat - Conductivitat tèrmica - Permeabilitat al vapor d'aigua - Resistència a la compressió - Coeficient de dilatació - Reacció al foc

- Determinació sobre un 10% de les plaques rebudes en cada subministrament de les característiques geomètriques següents (UNE-EN 13163) - Amplària - Llargària

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes de procediment corresponents. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'admetran les plaques que no es presentin en bon estat, degudament etiquetades i acompanyades amb el corresponent certificat de qualitat del fabricant on es garanteixin les condicions exigides. Els resultats dels assaigs d'identificació compliran les condicions del plec. En cas d'incompliment en una comprovació, es repetirà l'assaig sobre dues mostres més del mateix lot, acceptant-ne el conjunt, quan aquests resultin satisfactoris. En cas d'incompliment d'una comprovació geomètrica, es rebutjarà el rotlle corresponent, incrementant-ne el control, en primer lloc, fins al 20%, i si continuen les irregularitats, fins al 100% del subministrament. ____________________________________________________________________________

B7 - MATERIALS PER A IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS B7J - MATERIALS PER A JUNTS, SEGELLATS I RECONSTRUCCIÓ VOLUMS B7J5 - SEGELLANTS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B7J50090. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Materials plàstics de diferent composició, sense forma específica que serveixen per a tancar un junt entre materials d'obra per a que en quedi garantida l'estanquitat. S'han considerat els tipus següents: - Massilla de silicona: Màstic monocomponent de cautxú de silicona, d'elasticitat permanent, amb sistema reactiu acètic (àcid), amínic (bàsic) o

neutre - Massilla de polisulfurs bicomponent: Màstic elastòmer bicomponent de resines epoxi i cautxú de polisulfurs amb additius i càrregues - Massilla de poliuretà monocomponent o bicomponent: Màstic de poliuretà amb additius i càrregues d'elasticitat permanent - Massilla acrílica: Màstic monocomponent de consistència plàstica de polímers acrílics en dispersió aquosa, amb additius i càrregues - Massilla de butils: Màstic monocomponent tixotròpic de cautxú butil d'elasticitat permanent - Massilla d'oleo-resines: Màstic monocomponent d'òleo-resines amb additius i càrregues de plasticitat permanent - Massilla de cautxú-asfalt: Massilla d'aplicació en fred, a base de betums asfàltics, resines, fibres minerals i elastómers - Massilla asfàltica d'aplicació en calent, a base de betums modificats amb elastòmers i càrregues minerals - Escuma de poliuretà en aerosol: Escuma monocomponent autoexpandible - Massilla per a junt de plaques de guix laminat CARACTERÍSTIQUES GENERALS: No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració. Excepte la massilla de cautxú-asfalt, l'asfàltica i la utilitzada per a plaques de cartó-guix, la resta de massilles han de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb pistola. Característiques físiques:

Tipus massilla Densitat a 20°C (g/cm3)

Temperatura d'aplicació

Deformació màx. a 5°C

Resistència a temperatura

Silicona neutra 1,07-1,15 -10 - +35°C 20-30% -45 - +200°C Silicona àcida ó bàsica 1,01-1,07 -10 - +35°C 20-30% - Polisulfur bicomponent >= 1,35 -10 - +35°C 30% -30 - +70°C Poliuretà monocomponent

1,2 5 - 35°C 15-25% -30 - +70°C

Poliuretà bicomponent 1,5-1,7 5 - 35°C 25% -50 - +80°C Acrílica 1,5-1,7 5 - 40°C 10-15% -15 - +80°C De butils 1,25-1,65 15 - 30°C 10% -20 - +70°C D'óleo-resines 1,45-1,55 -10 - +35°C 10% 15 - +80°C

Característiques mecàniques:

Tipus massilla Resistència a la tracció (N/mm2)

Mòdul d'elasticitat al

(N/mm2)

Duresa Shore A

Silicona neutra >= 0,7 0,2 12° - 20° Silicona àcida ó bàsica >= 1,6 0,5 25° - 30° Polisulfur bicomponent >= 2,5 - 60° Poliuretà monocomponent

>= 1,5 0,3 (polimerització ràpida)

30° - 35°

Poliuretà bicomponent - 1,5 - Acrílica - 0,1 - De butils - - 15° - 20°

MASSILLA DE SILICONA: Es vulcanitza a temperatura ambient per acció de la humitat de l'aire, i es converteix en una massa consistent i elàstica. Base: Cautxú-silicona Allargament fins al trencament: - Neutra: >= 500% - Àcida o bàsica: >= 400% MASSILLA DE POLISULFURS BICOMPONENT:


Un cop mesclats ambdós components a temperatura >= 10°C es transforma en un material elastomèric que vulcanitza sense retraccions, i no li afecta la humitat. La mescla ha de tenir un color uniforme en tota la seva superfície. Base: Polisulfurs + reactiu Temperatura òptima de la mescla: 10°C - 20°C MASSILLA DE POLIURETÀ MONOCOMPONENT BICOMPONENT: Es vulcanitza a temperatura ambient per acció de la humitat de l'aire, i es converteix en una massa consistent i elàstica. La mescla ha de tenir un color uniforme en tota la seva superfície. Base: - Monocomponent: Poliuretà - Bicomponent: Poliuretà + reactiu Temperatura òptima de la mescla: 15°C - 20°C MASSILLA ACRÍLICA: El procés de reticulació comença a evaporar l'aigua de la massa, la qual es converteix en una pasta tixotròpica consistent i amb una certa elasticitat. Base: Polímers acrílics MASSILLA DE BUTILS: Vulcanitza en evaporar-se el dissolvent i entrar en contacte amb l'aire, i es converteix en una pasta tixotròpica elàstica. Base: Cautxú-butil MASSILLA D'OLEO-RESINES: En contacte amb l'aire, forma una pel·lícula superficial protectora i resistent i manté l'interior plàstic. Base: Oleo-resines MASSILLA DE CAUTXÚ-ASFALT: Mesclats els components, sense escalfar els materials a una temperatura >= 38°C, ha de donar un producte homogeni amb la consistència adequada per a la seva aplicació per abocament, pressió o extrussió , com a mínim 1 hora després de la seva preparació. Base: Cautxú-asfalt Resistència a la temperatura: 18°C - 100°C MASSILLA ASFÀLTICA: Resiliència a 25°C: 78% ESCUMA DE POLIURETÀ EN AEROSOL: Temps d'assecatge (23°C i 50% HR): 20-25 min Densitat (DIN 53420): Aprox. 20 kg/m3 Temperatura d'aplicació: 5°C - 20°C Resistència a la tracció (DIN 53571) - a 20°C: 15 N/cm2 - a -20°C: 20 N/cm2 Comportament al foc (DIN 4102): Classe B2 Resistència a la temperatura: -40°C - +90°C MASSILLA PER A JUNTS DE PLAQUES DE GUIX LAMINAT: Ha de tenir la consistència adient per a la seva correcta aplicació. El fabricant ha de subministrar les instruccions necessàries per a la seva aplicació. Classificació dels materials:

DESCRIPCIÓ Principal mecanisme d'adormiment

Pasta d'assecat (en pols o llesta per l'ús)

Pasta d'adormiment (Només en pols)

Pasta de farcit 1A 1B Pasta d'acabat 2A 2B Compost mixt 3A 3B

Pasta sense cinta 4A 4B

MASSILLA DE CAUTXÚ-ASFALT O ASFÀLTICA: Característiques físiques:

Tipus massilla

Densitat (g/cm3)

Penetració a 25°C,150g i 5s

UNE 104-281(1-4) (mm)

Fluència a 60°C UNE 104-281(6-3)

(mm)

Adherència 5 cicles a -18°C

UNE 104-281(4-4)

Cautxú asfalt 1,35-1,5 (a 25°C) <= 23,5 <= 5 Ha de complir Asfàltica 1,35 <= 9 <= 5 Ha de complir

Les característiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE 104-233. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE CONDICIONS GENERALS:

Subministrament: En envàs hermètic. MASSILLA DE SILICONA, DE POLISULFURS, DE POLIURETÀ, ACRÍLICA, DE BUTILS, D'OLEO-RESINES O ASFÀLTICA: Emmagatzematge: El producte s'ha d'emmagatzemar en el seu envàs tancat hermèticament, en posició vertical, en lloc sec i a una temperatura entre 5°C i 35°C. Temps recomanat d'emmagatzematge de sis a dotze mesos. MASSILLA DE CAUTXÚ-ASFALT: Emmagatzematge: En el seu envàs tancat hermèticament i protegit de la intempèrie. Temps màxim d'emmagatzematge sis mesos. ESCUMA DE POLIURETÀ: Emmagatzematge: el producte s'ha d'emmagatzemar en el seu envàs tancat hermèticament i a temperatura ambient al voltant dels 20°C. Temps màxim d'emmagatzematge nou mesos. MASSILLA PER A PLAQUES DE GUIX LAMINAT: Ha de ser subministrat pel mateix fabricant de les plaques que s'utilitzin, a fi d'asegurar-ne la compatibilitat dels materials. Emmagatzematge: En envàs hermètic, protegit de la intempèrie. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. MASSILLA PER A PLAQUES DE GUIX LAMINAT: UNE-EN 13963:2006 Material para juntas para placas de yeso laminado. Definiciones, especificaciones y métodos de ensayo. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: Ha de portar impreses les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Identificació del producte - Color (excepte la massilla per a plaques de cartó-guix o escuma de poliuretà) - Instruccions d'ús - Pes net o volum del producte - Data de caducitat (excepte la massilla per a plaques de cartó-guix) CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN MASSILLA PER A PLAQUES DE GUIX LAMINAT: El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Prestacio o Caracteristica: Altres, - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Prestacio o Caracteristica: Reacció al foc. Productes que satisfan la Decisió de la Comissió 96/603/CE modificada, - Productes per a usos no subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc: - Sistema 4: Declaració de Prestacions - Productes per a usos subjectes a reglamentacions sobre reacció al foc de Prestacio o Caracteristica: Reacció al foc: - Sistema 3: Declaració de Prestacions El símbol de marcat de conformitat CE ha d'anar estampat sobre el producte o bé en l'etiqueta, embalatge o documentació comercial. El símbol de marcatge CE ha d'anar acompanyat de la següent informació: - Número o marca comercial i adreça registrada del fabricant - Els dos últims dígits de l'any en que es va fixar el marcat - Referència a la norma UNE-EN 13963 - Descripció del producte:nom genèric, material i ús previst - Informació sobre les característiques essencials OPERACIONS DE CONTROL EN MASSILLA ASFÀLTICA: - Control de les condicions del subministrament i recepció del certificat de qualitat corresponent on es garanteixi el compliment de les

condicions establertes al plec. - Per a cada material segellant diferent o quan es modifiquin les condicions de subministrament, es realitzaran els assaigs d'identificació següents:(UNE 104281-0-1) - Assaig de penetració - Assaig de fluència - Assaig d'adherència CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN MASSILLA ASFÀLTICA: La presa de mostres del material per a determinar les seves característiques, es realitzarà d'acord a la norma UNE 104281-0-1. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN MASSILLA ASFÀLTICA: No s'acceptarà el material que no arribi acompanyat del corresponent certificat de control de fabricació garantint el compliment de les condicions establertes al plec. En el cas que qualsevol dels assaigs realitzats no resultés satisfactori, es repetirà el mateix sobre dues mostres més del mateix lot, acceptant-ne


únicament quan els dos nous resultats compleixin les especificacions. ____________________________________________________________________________ B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS B96 - MATERIALS PER A VORADES B96A - VORADES DE PLANXA D'ACER 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B96AUG20. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Planxa d'acer treballat a taller, per a fer vorades. S'han considerat els materials següents: - Vorades de planxa d'acer galvanitzat - Vorades de planxa d'acer amb acabat "CORTEN" CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El fabricant ha de garantir les característiques mecàniques i la composició química de l'acer. Les peces han de tenir la forma i dimensions especificats a la DT. No ha de tenir defectes interns o externs que perjudiquin la seva correcta utilització. Les peces han de tenir marcada la seva identificació d'acord amb els plànols de taller, així com les senyals necessaris per a determinar la seva posició a l'obra. Toleràncies: - Llargària de les peces: - Fins a 1000 mm: ± 2 mm - De 1001 a 3000 mm: ± 3 mm - De 3001 a 6000 mm: ± 4 mm - De 6001 a 10000 mm: ± 5 mm - De 10001 a 15000 mm: ± 6 mm - De 15001 a 25000 mm: ± 8 mm - A partir de 25001 mm: ± 10 mm PERFILS GALVANITZATS: El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu a tota la superfície. No ha de tenir esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment. Protecció del galvanitzat: >= 275 g/m2 Puresa del zinc: >= 98,5 % 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: de manera que no pateixin deformacions, ni esforços no previstos. Emmagatzematge: En llocs secs, sense contacte directe amb el terra i protegit de la intempèrie, de manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * UNE-EN 10025-2:2006 Productos laminados en caliente de aceros para estructuras. Parte 2: Condiciones técnicas de suministro de los aceros estructurales no aleados. * UNE-EN 10155:1994 Aceros para construcción metálica con resistencia mejorada a la corrosión atmosférica. Condiciones técnicas de suministro. ____________________________________________________________________________ B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS B97 - MATERIALS PER A RIGOLES B974 - PECES DE MORTER DE CIMENT PER A RIGOLES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B97423E1. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Peça prefabricada de morter de ciment blanc.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha de tenir un color uniforme i una textura llisa a tota la superfície, amb els angles i les arestes rectes i la cara plana. No pot tenir imperfeccions a la cara vista. La forma d'expressió de les mesures sempre ha de ser: Llargària x amplada x gruix. Absorció d'aigua (UNE 127002): <= 7,5% Tensió de trencament a la flexió (UNE 127-006 i UNE 127-007): - Cara a tracció: >= 5 N/mm2 - Dors a tracció: >= 4 N/mm2 Gelabilitat (UNE 127004): Absència de senyals de trencament o deteriorament Toleràncies: - Dimensions: ± 1 mm - Gruix: ± 3 mm - Angles, variació sobre un arc de 20 cm de radi: ± 0,4 mm - Rectitud d'arestes: ± 0,4 mm - Balcaments: ± 0,5 mm - Planor: ± 0,4 mm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Embalades en palets. Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i d'impactes. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * UNE 127001:1990 Baldosas de cemento. Definiciones, clasificación, características y recepción en obra. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - En cada subministrament, es realitzaran els controls següents: - Inspecció visual del material, identificació de les marques corresponents (UNE-EN 1339) i recepció del certificat de qualitat del fabricant. - Control dimensional sobre un 10 % de les peces rebudes (UNE-EN 1339) - Per a cada subministrador diferent, es prendran 12 mostres (6 de 3 peces cadascuna i 6 de 6 peces) per tal de realitzar els següents assaigs: - Sobre 3 mostres de 3 peces (UNE-EN 1339): - Absorció d'aigua - Gelabilitat - Permeabilitat i absorció d'aigua per la cara vista - Resistència al xoc - Sobre 6 mostres de 6 peces cadascuna (UNE-EN 1339) - Resistència a flexió - Estructura En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, o una altra legalment reconeguda a un país de l'UE, s'ha de poder prescindir dels assaigs de control de recepció. La DF ha de sol·licitar, en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut, segons control de producció establert a la marca de qualitat del producte. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Les mostres es prendran a l'atzar segons les instruccions de la DF i els criteris de la norma UNE-EN 1339. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'acceptaran les peces que no superin la inspecció visual, que no estiguin correctament identificades o que no arribin acompanyades del certificat de qualitat del fabricant. La totalitat de les peces sobre les que es realitza el control geomètric, han de complir les especificacions del plec. En cas d'incompliment, s'incrementarà el control, en primer lloc, fins al 20% de les peces rebudes, i si continuen observant-se irregularitats, fins al 100% del subministrament. En els assaigs de resistència a flexió i absorció d'aigua, s'han de complir, en cada una de les 3 mostres, les condicions de valor mitjà i valor individual indicats a les especificacions. Si una sèrie no compleix aquest requisit, es podran realitzar contrassaigs sobre dues mostres més (de 3 peces cadascuna) procedents del mateix lot, acceptant-ne el conjunt si ambdues resulten conformes a l'especifica't. ___________________________________________________________________________ B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS B98 - PECES ESPECIALS PER A GUALS B981 - PECES ESPECIALS DE PEDRA NATURAL PER A GUALS


0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B9811G6F,B981QG6F. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Peça massisa de pedra natural i amb una secció transversal adequada a les superficies exteriors a les que delimita. S'han considerat les vorades dels materials següents: - Pedra granítica - Pedra de marès S'han considerat les formes següents: - Recte - Corba - Peces especials per a guals CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha de ser homogènia, de textura uniforme i ha de donar un so clar en ser colpejada amb el martell. No pot tenir esquerdes, pèls, buits, nòduls ni restes orgàniques. Les cares vistes han de ser planes i buixardades. Les arestes han de quedar acabades a cisell i les cares del junt han d'anar treballades en la meitat superior; la inferior ha d'anar desbastada. Llargària de les peces de les vorades rectes: > 300 mm Llargària de les peces de les vorades corbes (diàmetre gran): > 500 mm Resistència al glaç/desglaç: Ha de complir la norma UNE-EN 12371 Resistència a la flexió sota càrrega concentrada (F=<20 kN): Ha de complir les normes UNE-EN 12372 i UNE-EN 12372/AC Absorció d'aigua a la pressió atmosfèrica: Ha de complir la norma UNE-EN 13755 Les característiques dimensionals, geomètriques i mecàniques han de complir les especificacions de la norma UNE-EN 1343 i s'han de determinar segons aquesta norma. Toleràncies: - Desviació admissible de les alçàries i amplàries totals respecte a les nominals: - Amplària: - Entre dues cares amb tall en brut: ± 2 mm - Entre una cara texturada i una altra cara amb tall en brut: ± 5 mm - Entre dues cares texturades: ± 3 mm - Alçària Classe 1 (marcat H1): - Entre dues cares amb tall en brut: ± 30 mm - Entre una cara texturada i una altra cara amb tall en brut: ± 30 mm - Entre dues cares texturades: ± 10 mm - Alçària Classe 2 (marcat H2): - Entre dues cares amb tall en brut: ± 20 mm - Entre una cara texturada i una altra cara amb tall en brut: ± 20 mm - Entre dues cares texturades: ± 10 mm - Desviació admissible de les dimensions del bisellament o rebaixat respecte les nominals: - Classe 1 (marcat D1): - Tallat: ± 5 mm - Tall en brut: ± 15 mm - Texturat: ± 5 mm - Classe 2 (marcat D2): - Tallat: ± 2 mm - Tall en brut: ± 15 mm - Texturat: ± 5 mm - Desviació entre les cares de les peces per a vorades rectes: - Tall en brut: - Vora recta paral·lela al pla de la cara superior: ± 6 mm - Vora recta perpendicular al pla dels 3 mm superiors: ± 6 mm - Perpendicularitat entre la cara superior i les cares frontals, quan siguin rectangulars: ± 10 mm - Deformació de la cara superior: ± 10 mm - Perpendicularitat entre la cara superior i la vertical: ± 5 mm - Texturat: - Vora recta paral·lela al pla de la cara superior: ± 3 mm - Vora recta perpendicular al pla dels 3 mm superiors: ± 3 mm - Perpendicularitat entre la cara superior i les cares frontals, quan siguin rectangulars: ± 7 mm - Deformació de la cara superior: ± 5 mm - Perpendicularitat entre la cara superior i la vertical: ± 5 mm - Radi de corvatura (només per a vorades corbes): La desviació del radi de corvatura d'una vorada amb tall en brut o texturat, respecte de la

cara mecanitzada ha d'estar en l'interval del 2% del valor declarat - Irregularitats superficials: Els límits en les protuberàncies i cavitats superficials han de ser: - Tall en brut: + 10 mm, -15 mm

- Textura gruixuda: + 5 mm, - 10 mm - Textura fina: + 3 mm, - 3 mm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. Sobre l'embalatge, o be sobre l'albarà de lliurament, ha de figurar la següent informació com a mínim: - El nom petrogràfic de la pedra (segons UNE-EN 12047) - El nom comercial de la pedra - El nom i la direcció del proveïdor - El nom i la localització de la pedrera - Referència a la norma UNE-EN 1343 - Els valors declarats o les classes de marcat - Qualsevol altra informació d'interés, com ara tractaments superficials químics, etc. - Han de portar el marcat CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a usos externs i acabat de calçades, destinats a la pavimentació de zones de circulació de vianants i vehicles, a l'exterior: - Sistema 4: Declaració de Prestacions 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI UNE-EN 1343:2003 Bordillos de piedra natural para uso como pavimento exterior. Requisitos y métodos de ensayo. UNE-EN 1343:2003 ERRATUM Bordillos de piedra natural para uso como pavimento exterior. Requisitos y métodos de ensayo. ____________________________________________________________________________ B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS B9F - MATERIALS PER A PAVIMENTS DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B9F281U1. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Peça prefabricada de formigó per a paviments d'ús exterior. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: La peça ha de tenir un color i una textura uniformes a tota la superfície. La cara vista no ha de tenir esquerdes, escantonaments ni altres defectes. Les cares horitzontals han de ser planes i paral·leles. El cantells de la cara vista han de ser bisellats o arrodonits. No han de ser visibles els granulats del morter en la capa vista. La textura i el color no han de presentar diferències significatives respecte de qualsevol mostra facilitada pel fabricant i aprovada pel comprador. Les peces poden ser monocapa, amb un sols tipus de formigó, o bicapa, amb diferents tipus en la seva estructura principal i en la seva capa superficial. En el cas de peces bicapa, no ha d'existir separació entre les dues capes. En les peces de color, pot estar acolorida la capa superficial o tota la peça. La forma d'expressió de les mesures sempre ha de ser: Llargària x amplària x gruix. Gruix de la capa vista: >= 4 mm RAJOLES: Llargària: <= 1 m Relació entre la llargària total i el gruix: > 4 Les característiques dimensionals, físiques i mecàniques han de complir les especificacions de la norma UNE-EN 1339 i s'han de determinar segons aquesta norma. Toleràncies: - Desviació de la llargària respecte de la llargària nominal: - Classe 1 (marcat N): ± 5 mm - Classe 2 (marcat P): - Dimensions nominals de la peça <= 600 mm: ± 2 mm - Dimensions nominals de la peça > 600 mm: ± 3 mm - Classe 3 (marcat R): ± 2 mm


- Desviació de l'amplària respecte de l'amplària nominal: - Classe 1 (marcat N): ± 5 mm - Classe 2 (marcat P): - Dimensions nominals de la peça <= 600 mm: ± 2 mm - Dimensions nominals de la peça > 600 mm: ± 3 mm - Classe 3 (marcat R): ± 2 mm - Desviació del gruix respecte del gruix nominal: - Classe 1 (marcat N): ± 3 mm - Classe 2 (marcat P): - Dimensions nominals de la peça <= 600 mm: ± 3 mm - Dimensions nominals de la peça > 600 mm: ± 3 mm - Classe 3 (marcat R): ± 2 mm - Diferència entre dues mesures de llargària, amplària i gruix d'una mateixa peça: <= 3 mm - Diferència màxima entre la llargària de dues diagonals (peces amb diagonals superiors a 300 mm): - Classe 1 (marcat J): - Llargària <= 850 mm: 5 mm - Llargària > 850 mm: 8 mm - Classe 2 (marcat K): - Llargària <= 850 mm: 3 mm - Llargària > 850 mm: 6 mm - Classe 3 (marcat L): - Llargària <= 850 mm: 2 mm - Llargària > 850 mm: 4 mm - Desviació màxima sobre la planor i curvatura de la cara vista plana (peces de dimensió màxima superior a 300 mm): - Dispositiu de mesura de 300 mm de llargària: - Convexitat màxima: 1,5 mm - Concavitat màxima: 1 mm - Dispositiu de mesura de 400 mm de llargària: - Convexitat màxima: 2 mm - Concavitat màxima: 1,5 mm - Dispositiu de mesura de 500 mm de llargària: - Convexitat màxima: 2,5 mm - Concavitat màxima: 1,5 mm - Dispositiu de mesura de 800 mm de llargària: - Convexitat màxima: 4 mm - Concavitat màxima: 2,5 mm LLAMBORDINS: Dimensió horitzontal de qualsevol secció transversal a 50 mm del cantell: >= 50 mm Relació entre la llargària total i el gruix: <= 4 Les característiques dimensionals, físiques i mecàniques han de complir les especificacions de la norma UNE-EN 1338 i s'han de determinar segons aquesta norma. Toleràncies: - Desviació de la llargària respecte de la llargària nominal: - Llambordins de gruix < 100 mm: ± 2 mm - Llambordins de gruix >= 100 mm: ± 3 mm - Desviació de l'amplària respecte de l'amplària nominal: - Llambordins de gruix < 100 mm: ± 2 mm - Llambordins de gruix >= 100 mm: ± 3 mm - Desviació del gruix respecte del gruix nominal: - Llambordins de gruix < 100 mm: ± 3 mm - Llambordins de gruix >= 100 mm: ± 4 mm - Diferència entre dues mesures del gruix d'una mateixa peça: <= 3 mm - Diferència màxima entre la llargària de dues diagonals (peces amb diagonals superiors a 300 mm): - Classe 1 (marcat J): 5 mm - Classe 2 (marcat K): 3 mm - Desviació màxima sobre la planor i curvatura de la cara vista plana (peces de dimensió màxima superior a 300 mm): - Dispositiu de mesura de 300 mm de llargària: - Convexitat màxima: 1,5 mm - Concavitat màxima: 1 mm - Dispositiu de mesura de 400 mm de llargària: - Convexitat màxima: 2 mm - Concavitat màxima: 1,5 mm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Embalades en palets.

Emmagatzematge: En el seu embalatge fins a la seva utilització. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI LLAMBORDINS: UNE-EN 1338:2004 Adoquines de hormigón. Especificaciones y métodos de ensayo. RAJOLES: UNE-EN 1339:2004 Baldosas de hormigón. Especificaciones y métodos de ensayo. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d'avaluació de conformitat aplicable, d'acord amb el que disposa l'apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a usos interns incloent les premises de transport públic de Nivell o Classe: A1*. * Productes o materials que no necessiten sotmetre's a assaig de reacció al foc (per exemple productes o materials de la classe A1 conformement a la Decisió 96/603/CE, i les seves modificacions), - Productes per a cobertes de Nivell o Classe: es considera que satisfan els requisits enfront del foc extern **. ** Decisió de la Comissió 2000/553/CE, modificada, - Productes per a ús extern i acabat de carrers, cobrint àrees externes de circulació de vianants i de vehicles: - Sistema 4: Declaració de Prestacions A l'albarà de lliurament, hi ha de constar la següent informació com a mínim: - Identificació del fabricant o la fàbrica - Data en que el producte és declarat apte per a l'ús en el cas de que es lliure amb anterioritat a la mencionada data - Identificació del producte segons la clasificació de la norma UNE-EN 1339 per a les rajoles i UNE-EN 1338 per als llambordins: - Dimensions nominals - Resistència climàtica - Resistència a flexió - Resistència al desgast per abrasió - Resistència al lliscament/patinatge - Càrrega de trencament - Comportament davant del foc - Conductivitat tèrmica - Referència a la norma UNE-EN 1339 en el cas de rajoles i a l'UNE-EN 1338 en el cas de llambordins - Identificació del producte - Marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995 de 28 de juliol. El símbol normalitzat CE s'ha d'acompanyar de la següent informació: - Nom o marca identificativa del fabricant - Direcció registrada del fabricant - Les 2 últimes xifres de l'any d'impressió del marcatge - Referència a la norma: - EN 1339 per a les lloses - EN 1338 per als llambordins - El tipus de producte i lluc a que es destina - Informació sobre les característiques/mandats a declarar Per als productes destinats a àrees de circulació peatonal: - Resistència al trencament - Resistència al lliscament/patinatge - Durabilitat Per als productes destinats a paviments d'ús interior: - Reacció al foc - Resistència al trencament - Resistència al lliscament/patinatge - Durabilitat - Conductivitat tèrmica (si procedeix) Per als productes destinats a cobertes: - Comportament davant del foc extern: es considera satisfactori ____________________________________________________________________________ BB - Familia B BBM - Familia BM


BBM1 - SENYALS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BBM1AD71. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Materials per a proteccions de vialitat i senyalització. S'han considerat els elements següents: - Placa per a senyal de trànsit i caixetins de ruta S'han considerat els tipus de senyals de trànsit i caixetins de ruta següents: - Amb pintura no reflectora - Amb làmina reflectora d'intensitat normal PLAQUES I CAIXETINS PER A SENYALS DE TRÀNSIT: L'element, placa o caixetí, ha d'estar format per l'estampació d'una planxa d'alumini o acer galvanitzat, recoberta amb l'acabat que li sigui propi de pintura no reflectora, o làmina reflectora. La utilització de materials d'una altra naturalesa o un altre tipus de planxa d'alumini haurà de ser aprovada per la DF. La superfície metàl·lica ha de ser neta, llisa, sense porus, sense corrosió i resistent a la intempèrie. No ha de tenir ratllades, bonys ni d'altres defectes superficials. Ha d'estar construït amb un reforç perimetral format amb la mateixa planxa doblegada 90°. Tindran les dimensions, colors i composició indicades en el capítol VI, secció 4a del "Reglamento de Circulación”. Els ancoratges per a plaques, els cargols de subjecció i els perfils d'acer galvanitzat utilitzats com a suport, compliràn les característiques indicades per a cadascún d'ells en les normes UNE 135312 i UNE 135314. Han d'estar preparats per a la unió amb l'element per mitjà de cargols o abraçadores. En cas que hi hagi soldadura, aquesta respectarà l'especificat en els artícles 624, 625 i 626 del "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales".(PG 3/75) Les plaques de planxa d'acer galvanitzat compliràn les especificacions de les normes UNE 135310 i UNE 135313. No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes a la superfície. El recobriment ha de ser llis, homogeni i sense discontinuïtats a la capa de zinc. No ha de tenir taques, inclusions de flux, de cendres o de clapes. No ha de tenir exfoliacions visibles, ni bombolles, ratllades, picadures o punts sense galvanitzar. Gruix del caixetí: 1,8 mm Gruix de la placa: 1,8 mm Amplària del reforç perimetral: 25 mm Protecció del galvanitzat de la senyal (UNE 135310): 256 g/m2 Adherència i conformabilitat del recobriment (UNE 135310): Ha de complir Protecció del galvanitzat dels elements de sustentació: >= 505 g/m2 Puresa del zinc: 98,5% Adherència del recobriment (MELC 8.06a): Ha de complir Continuïtat del recobriment (MELC 8.06a): Ha de complir Condicions de les zones no retrorreflectores pintades de les senyals: - Els colors han d'estar dins dels límits cromàtics i de factor de luminància especificats a la norma UNE 135331 - L'esmalt no ha de tenir benzol, derivats clorats ni qualsevol altre dissolvent tòxic. - La pel·lícula seca de pintura ha de tenir un aspecte uniforme, brillant, sense grans o qualsevol altra imperfecció superficial Condicions de la pel·lícula seca de pintura: - Brillantor especular a 60°C: > 50% - Adherència (assaig 4.4): <= 1, No han d'aparèixer dents de serra - Resistència a l'impacte (assaig 4.5): Sense rotura - Resistència a la immersió en aigua (assaig 4.6): - Immediatament després de l'assaig : Sense ampolles, arrugues ni reblaniments - A les 24 hores: Brillantor especular >= 90% brillantor abans d'assaig - Resistència a la boira salina: Ha de complir especificacions art.3.7 - Resistència a la calor i al fred (assaig 4.8 i 4.9): - No hi ha d'haver ampolles, pèrdua d'adherència o defectes apreciables - Envelliment artificial: Ha de complir les condicions art. 3.9. Tots aquests valors s'han de comprovar d'acord amb la UNE 135331. Toleràncies: - Compliran la Euronorma 143 PLAQUES I CAIXETINS ACABATS AMB LÀMINA REFLECTORA: Els materials retrorreflectants utilitzats en senyals i rètols verticals de circulació es classificaran, segons la seva naturalesa i característiques, en tres nivells: - Nivell de retrorreflexió 1: La seva composició estarà realitzada a base de microesferes de vidre incorporades a una resina o aglomerant transparent i pigmentat amb els colors apropiats. Aquesta resina, per la part posterior, estarà sellada i dotada d'un adhesiu sensible a la pressió o activable per calor que estarà protegit per una làmina de paper amb silicona o de polietilè. - Nivell de retrorreflexió 2: La seva composició estarà realitzada a base de microesferes de vidre encapsulades entre una pel·lícula externa,

pigmentada amb els colors apropiats, i una resina o aglomerant transparent amb la pigmentació adequada. Aquesta resina, per la part posterior, estarà sellada i dotada d'un adhesiu sensible a la pressió o activable per calor que estarà protegit per una làmina de paper amb silicona o de polietilè. - Nivell de retrorreflexió 3: La seva composició estarà realitzada a base de microprismes integrats en la cara interna d'una làmina polimèrica. Aquests elements han de ser capaços de reflexar la llum incident en amplies condicions d'angularitat i a les distàncies de visibilitat considerades característiques per a les diferents senyals i rètols verticals, amb una intensitat lluminosa per unitat de superfície <= 10 cd/m2 per al color blanc. Han de ser capaços de reflectir la major part de la llum incident, en la mateixa direcció però en sentit contrari. Ha de tenir els colors i el factor de luminancia d'acord amb el que prescriuen les normes UNE 48073 i UNE 48060, dins dels límits especificats a la norma UNE 135330 i UNE 135334. Exteriorment, la làmina reflectora ha de tenir una pel·lícula de resines sintètiques, transparent, flexible, de superfície llisa i resistent als agents atmosfèrics. La làmina reflectora ha de ser resistent als dissolvents com el querosè, la turpentina, el metanol, el xilol i el toluè. La làmina reflectora ha de tenir un aspecte uniforme, brillant, sense grans o qualsevol altra imperfecció superficial. Els valors de coeficient de retrorreflexió, determinats segons la norma UNE 135350, han de complir les especificacions establertes a la norma UNE 135330. Resistència a l'impacte (UNE 48184): Sense clivelles ni desenganxades Adherència al substrat (UNE 135330): Ha de complir Resistència a la calor (UNE 135-330): Ha de complir Resistència al fred (UNE 135-330): Ha de complir Resistència a la humitat (UNE 135-330): Ha de complir Resistència als detergents (UNE 135-330): Ha de complir Resistència a la boira salina (UNE 135-330): Ha de complir Envelliment accelerat (UNE 135-330): Ha de complir Condicions de la làmina reflectora: - Gruix de la làmina reflectora: <= 0,3 mm - Flexibilitat (MELC 12.93): Ha de complir - Brillantor especular amb un angle de 85° (MELC 12.100): >= 40 - Intensitat reflexiva sota pluja artificial: >= 90% valor original (angle divergència 0,2° i incidència 0,5°) - Retracció: - Al cap de 10 min: < 0,8 mm - Al cap de 24 h: < 3,2 mm - Resistència a la tracció: > 0,1 N/mm2 - Allargament: > 10% 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE PLAQUES I CAIXETINS PER A SENYALS DE TRÀNSIT: Subministrament: Embalades individualment o agrupades en embalatge rígid de fusta o metàl·lic. A l'exterior ha de figurar el símbol de les plaques i el nombre d'unitats. Emmagatzematge: Assentades en horitzontal en llocs secs, ventilats i sense contacte directe amb el terra. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: *Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) *Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. PLAQUES I CAIXETINS PER A SENYALS DE TRÀNSIT: *Recomendaciones para el empleo de placas reflectantes en la señalización vertical de carreteras. 1984. *UNE 135310:1991 Señales metálicas de circulación. Placas embutidas y estampadas de chapa de acero galvanizado. Características y métodos de ensayo de la chapa. *UNE 135330:1998 Señalización vertical. Señales metálicas permanentes retroreflectantes mediante làminas con microesferas de vidrio. Características y métodos de ensayo. *UNE 135331:1998 Señalización vertical. Señales metálicas permanentes. Zona no retrorreflectante. Pinturas. Características y métodos de ensayo. ____________________________________________________________________________ BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA BD5 - MATERIALS PER A DRENATGES BD5A - TUBS DE PVC PER A DRENATGES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC


BD5A2H20. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Tub ranurat de PVC no plastificat, injectat, per a la recollida i el desguàs d'aigües subterrànies. S'han considerat els tipus següents: - Tub de volta - Tub circular CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Tant el tub com les peces especials han de tenir els seus extrems acabats en un tall perpendicular a l'eix i les embocadures necessàries per a la seva unió per encolat o junta elàstica. No ha de tenir rebaves, esquerdes, grans o d'altres defectes superficials. Ha de tenir un color uniforme a tota la superfície. La superfície interior ha de ser llisa i regular. Pes específic (UNE 53-020) (P): 13,5 kN/m3 < P < 14,6 kN/m3 Temperatura de reblaniment Vicat (UNE 53-118): >= 79°C Resistència al xoc tèrmic (UNE 53114-2): Ha de complir Coeficient de dilatació lineal a 0°C (UNE 53126): <= 8·10^-5 >= P >= 6·10^-5 (1/ºC) Resistència a tracció simple (UNE EN 1452-2): >= 500 kg/cm2 Allargament fins al trencament (UNE EN 1452-2): >= 80% Absorció d'aigua (UNE EN 1452-2): <= 4 mg/cm2 Opacitat (UNE EN ISO 13468-1): 0,2% Superfície drenant:>= 90 cm2/m; >= 3% Superfície lateral Toleràncies: - Diàmetre exterior: + 2 mm, - 0 mm - Gruix a qualsevol punt: + 0,3 mm, - 0 mm TUB CIRCULAR: Els tubs han de ser ranurats i rígids, formats enrotllant una banda nervada amb les vores conformades, i amb unió de la banda per soldadura química. La cara interior del tub ha de ser llisa, mentre que l'exterior del tub ha de ser nervada. Els nervis han de tenir forma de "T". El tub ha de resistir sense deformacions les càrregues interiors i exteriors que rebrà quan estigui en servei. Qualitat (UNE 53331 / ASTM D 1784): "D" TUB DE VOLTA: Els tubs han de ser ranurats de PVC no plastificat, injectat, per a la recollida i el desguàs d'aigües subterrànies. El tub ha de disposar, en la part inferior, d'una zona sense ranures per a la recollida i conducció de l'aigua, de forma trapezoidal. Característiques del tub:

Diàmetre (mm)

Gruix (mm)

Superfície filtrant (cm2/m)

Capacitat de filtració (l s/m)

90 >=0,8 >=65 >=1,5

110 >=1,0 >=75 >=2,8

160 >=1,2 >=100 >=5,2

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Emmagatzematge: Assentats horitzontalment sobre superfícies planes i a la vora de la rasa per tal d'evitar manipulacions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: A cada tub i peça especial o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Diàmetre nominal i gruix - Sigles PVC - Data de fabricació - Marca d'identificació dels controls a què ha estat sotmès el lot

OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - En cada subministrament: - Inspecció visual de l'aspecte general dels tubs i peces per a junts. - Comprovació de les dades de subministrament exigides (albarà o etiqueta). - Recepció del certificat de qualitat del fabricant, d'acord a les condicions del plec. - Comprovació de l'estanquitat del tub. - Comprovació dimensional sobre un 10% de les peces rebudes (tubs i unions). Per a cada peça es realitzaran: - 5 determinacions del diàmetre interior. - 5 determinacions de la longitud. - Desviació màxima respecte la generatriu. - 5 determinacions del gruix. - Per a cada subministrador diferent de tubs, es realitzaran els següents assaigs: - Resistència a la tracció simple i allargament fins a trencament (UNE EN 1452-2) - Temperatura de reblaniment Vicat (UNE EN ISO 306) - Resistència a l'aixafament (ASTM C.497), per a cada diàmetre diferent. En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, o una altra legalment reconeguda a un país de l'UE, s'ha de poder prescindir dels assaigs de control de recepció. La DF ha de sol·licitar, en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut, segons control de producció establert a la marca de qualitat del producte. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S'han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'acceptaran materials que no arribin a l'obra correctament referenciats i acompanyats del corresponent certificat de qualitat del fabricant. Les peces que hagin sofert danys durant el transport o que presentin defectes, seran rebutjades a l'instant. Es rebutjaran les peces que no superin les condicions de la inspecció visual o les comprovacions geomètriques. En aquest darrer cas, s'incrementarà el control, en primer lloc, fins el 20% de les peces rebudes, i si es continuen observant irregularitats, fins el 100% del subministrament. En cas d'incompliment en els assaigs de resistència i d'estanquitat, es repetirà el control sobre dues peces més del mateix lot, acceptant-se el conjunt quan els nous resultats siguin conformes a les especificacions. Si també falla una d'aquestes proves, es rebutjarà el lot assajat. ____________________________________________________________________________ BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA BD7 - TUBS PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS BD7F - TUBS DE PVC PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BD7FC570,BD7FA570,BD7F7570. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Tubs de PVC-U per a l'execució d'obres de sanejament.

S'han considerat els tipus següents:

- Tub de PVC de formació helicoïdal per a clavegueres i col·lectors

- Tub de PVC-U per a sanejament amb pressió

- Tub de PVC-U per a sanejament sense pressió

- Tub de PVC-U de paret estructurada per a sanejament sense pressió


La superfície ha de ser de color uniforme i no ha de tenir fissures.

Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves.

TUB DE FORMACIÓ HELICOÏDAL:

Tub rígid, format enrollant una banda nervada amb les vores conformades. La unió de la banda ha d'estar soldada químicament.

La cara interior del tub ha de ser llisa.

La cara exterior del tub ha de ser nervada.

En els tubs per a anar formigonats, els nervis han de tenir forma de "T".

El tub, quan sigui autoportant, ha de resistir sense deformacions les càrregues interiors i exteriors que rebrà quan estigui en servei.

Característiques de la banda de PVC:

- Densitat: >= 1350 kg/m3, <= 1460 kg/m3

- Coeficient de dilatació lineal a 0°C: >= 60 millonèsimes/°C, <= 80 millonèsimes/°C

- Temperatura de reblaniment Vicat: >= 79°C

- Resistència a la tracció simple: 50 N/mm2

- Allargament al trencament: >= 80%

- Absorció d'aigua: <= 1 mg/cm2

- Opacitat: 0,2%


TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT AMB PRESSIÓ

L’aspecte de la superfície interna i externa dels tubs ha d’é sser llisa, neta i exempta de fissures, cavitats, i d’altres defectes superficials. El material

no pot contenir cap impuresa visible sense augment.

El color del tub ha de ser gris o marró i uniforme en tot el gruix de la paret.

La paret del tub ha de ser opac.


- Resistència a l’impacte: d’acord amb UNE-EN 1452-2.

- Resistència a la pressió interna: d’acord amb UNE-EN 1452-2.

Característiques físiques:

- Temperatura de reblaniment Vicat (VST): >= 80°C d’acord amb assaig UNE-EN 727

- Retracció longitudinal: <= 5% d’acord amb assaig UNE-EN 743.

- Grau de gelificació: No hi pot haver cap atac en cap punt de la superfície de la proveta d’acord amb assaig UNE-EN 580.

Els junts d’estanqueïtat i adhesius han d’estar conformes a UNE-EN 1452-2.

Toleràncies:

- Diàmetre exterior:

- 25-32-40-50: 0,2 mm.

- 63-75-90: 0,3 mm.

- 110-125: 0,4 mm.

- 140-160: 0,5 mm

- 180-200: 0,6 mm

- 225: 0,7 mm

- 250: 0,8 mm

- 280: 0,9 mm

- 315: 1,0 mm

- 355: 1,1 mm

- 400: 1,2mm

- 450: 1,4mm

- 500: 1,5 mm

- 560: 1,7 mm

- 630: 1,9 mm

- 710-800-900-1000: 2,0 mm

- Gruix parets: és variable depenent del diàmetre i la pressió admissible. UNE-EN 1452-2

- Llargària i embocadures: d’acord amb UNE-EN 1456-1 i UNE-EN 1452-2

TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT SENSE PRESSIÓ

L’aspecte de la superfície interna i externa dels tubs ha d’é sser llisa, neta i exempta de fissures, cavitats, i d’altres defectes superficials. El material

no pot contenir cap impuresa visible sense augment.

Aquests tubs es col·locaran d’acord amb un codi d’aplicació:

- “D” codi per a àrea d’aplicació que es situa a menys d’1m de l’edifici i on els tubs i accessoris estan enterrats i connectats als sistemes

d’evacuació d’aigües residuals de d’edifici.

- “U” codi per a àrea d’aplicació que es situa a més d’1m de l’ edifici al que es connecta el sistema de canalització enterrada.


- Resistència a l’impacte: d’acord amb assaigs especificats en UNE-EN 1401-1

Característiques físiques:

- Temperatura de reblaniment Vicat (VST) >= 79 ºC. D’acord amb assaig UNE-EN 727

- Retracció longitudinal en calent <=5%. D’acord amb assaig UNE-EN 743

- Grau de gelificació: No hi pot haver cap atac en cap punt de la superfície de la proveta d’acord amb assaig UNE-EN 580.

Els junts d’estanqueïtat i adhesius han d’estar conformes a UNE-EN 1401-1.

Toleràncies:

- Diàmetre exterior:

- 110-125: 0,3mm.

- 160: 0,4 mm

- 200-250: 0,5 mm

- 315: 0,6 mm

- 355-400: 0,7 mm

- 450: 0,8 mm

- 500: 0,9 mm

- 630: 1,1 mm

- 710: 1,2mm

- 800: 1,3 mm

- 900: 1,5 mm

- 1000: 1,6 mm

- Gruix parets: és variable depenent del diàmetre i la sèrie del tub d’acord amb taules UNE-EN 1401-1

- Llargària útil o efectiva no ha d’ésser inferior a la declarada pel fabricant.

- Si hi ha xamfrà en el gruix de la paret del tub, ha de ser de 15 a 45 graus en relació a l’eix del tub. d’acord amb UNE-EN 1401-1. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: Protegit per tal que arribi a l'obra amb les condicions exigides.

Emmagatzematge: En llocs protegits d'impactes, dels raigs solars i ben ventilats. S'han d'apilar horitzontalment i paral·lelament sobre superfí cies

planes, s'han de capicular les esbocadures per capes o bé situar-les en un mateix costat, i separar les capes per mitjà de separadors. L'alçària de la

pila ha de ser <= 1,5 m. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



TUB DE FORMACIÓ HELICOÏDAL O TUB INJECTAT PER A UNIÓ ENCOLADA DE DN > 315 MM:

No hi ha normativa de compliment obligatori.

TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT AMB PRESSIÓ

UNE-EN 1456-1:2002 Sistemas de canalización en materiales plásticos para saneamiento enterrado o aéreo con presión. Poli(cloruro de vinilo) no

plastificado (PVC-U). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema.

UNE-EN 1452-2:2000 Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Poli(Cloruro de Vinilo) no plastificado (PVC-U).

Parte 2: Tubos

TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT SENSE PRESSIÓ

UNE-EN 1401-1:1998 Sistemas de canalización en materiales plásticos para saneamiento enterrado sin presión. Poli-(cloruro de vinilo) no

plastificado (PVC-U). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema.

TUB DE PVC-U DE PARET ESTRUCTURADA SENSE PRESSIÓ:

No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ


Els tubs per sanejament amb pressió, han d’anar marcats o impresos directament sobre el tub a intervals d’ 1 m. de forma que sigui llegible

després d’emmagatzemar-los, exposició a la intempèrie i instal·lació , i mantenir-se llegible durant la vida del producte. El marcat no pot produir

fissures o defectes que influeixin desfavorablement sobre l’aptitud del tub.

El tub ha d’anar marcat amb la següent informació com a mínim:

- Número normativa (UNE-EN 1456-1)

- Nom i/o marca comercial

- Material (PVC-U)

- Diàmetre exterior nominal i gruix de la paret

- Pressió nominal

- Informació del fabricant (període de fabricació i nom o codi de la ciutat de fabricació si el fabricant produeix en diferents ciutats).

- Número de la línia d’extrusió

Els tubs per sanejament sense pressió, han d’ anar marcats o impresos directament sobre el tub de forma que sigui llegible després

d’emmagatzemar-los, en exposició a la intempèrie i en la instal·lació , i mantenir-se llegible durant la vida del producte. El marcat no pot produir

fissures o defectes que influeixin desfavorablement sobre l’aptitud del tub.

El tub ha d’anar marcat amb la següent informació com a mínim:

- Número normativa ( UNE-EN 1401-1)

- Codi de l’àrea d’aplicació (U o UD)

- Nom i/o marca comercial

- Dimensió nominal

- Gruix mínim de la paret o SDR

- Material (PVC-U)

- Rigidesa anular nominal

- Informació del fabricant (període de fabricació i nom o codi de la ciutat de fabricació si el fabricant produeix en diferents ciutats.

- Prestacions en clima fred (si és el cas)

OPERACIONS DE CONTROL:

- Abans de començar l’ obra, si varia el subministrament, i per cada tipus diferent que arribi a l’obra, es demanaran al contractista els


certificats del fabricant que garanteixin el compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultats dels a ssaigs següents, realitzats per

un laboratori acreditat:

- Resistè ncia a la tracció (UNE 53112)

- Allargament fins a la ruptura (UNE 53112)

- Resistència a la pressió interna (UNE-EN 921)

- Densitat (UNE-EN ISO 11833-1)

- Resistència al diclorometà a una temperatura especificada (UNE-EN 580)

- Temperatura de reblaniment Vicat (UNE-EN 727)

- Retracció longitudinal en calent (EN 743)

- Estanquitat a l’aigua (UNE-EN 1277) - Resistència a l'impacte (UNE-EN 744)

En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material

rebut, a càrrec del contractista.

- Es comprovaran per cada 200 m o fracció de tub d’un mateix diàmetre que s’hagi de col·locar, i sobre una mostra de 2 tubs, les característiques

geomètriques següents:

- 5 mesures del diàmetre exterior (1 tub)

- 5 mesures de longitud (1tub)

- N mesures del gruix (1 tub) depenen del diàmetre nominal (DN):

- 8 mesures per DN <= 250

- 12 mesures per 250 < DN <= 630

- 24 mesures per DN > 630 En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, marcatge CE o altre legalment reconeguda a un país de la UE, es pot prescindir de la presentació dels assaigs de control de recepció.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes de procediment corresponents.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:

Control estructural i físic:

- No s’autoritzarà la col·locació de peces que no vagin acompanyades del certificat del fabricant.

- En el cas de que un dels assaigs no resulti satisfactori, es repetirà sobre 2 mostres més del lot assajat. Només s’acceptarà el lot, amb l’excepció

del tub defectuós assajat, quan ambdós resultats siguin correctes.

Control geomètric:

- En el cas de que resultat d’una mesura no resulti satisfactori, es repetirà la mesura sobre 2 altres tubs.

- Només s’acceptarà el lot, amb l’excepció del tub defectuós assajat, quan ambdós resultats siguin correctes. ____________________________________________________________________________ BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA BDD - MATERIALS PER A POUS DE REGISTRE BDDZ - MATERIALS AUXILIARS PER A POUS DE REGISTRE 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BDDZ3170,BDDZ51D0. 1.DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS DEFINICIÓ: Materials complementaris per a l'execució de pous de registre. S'han considerat els materials següents: - Bastiment de base i tapa circular emmotllats, de fosa - Graó d'acer galvanitzat - Graó de ferro colat - Fleix d'acer inoxidable i anells d'expansió per a junt d'estanquitat entre el tub i el pou de registre BASTIMENT I TAPA: La fosa ha de ser gris, amb grafit en vetes fines repartides uniformement i sense zones de fosa blanca. No ha de tenir defectes superficials com esquerdes, rebaves, bufaments, inclusions de sorra, gotes fredes, etc. Ambdues peces han de ser planes. Han de tenir la forma i els gruixos adequats per a suportar les càrregues del trànsit. La tapa ha de tenir un forat o un altre dispositiu per a poder-la aixecar. El bastiment i la tapa han d'estar mecanitzats, de manera que la tapa recolzi sobre el bastiment al llarg de tot el seu perímetre. Les peces han de ser netes, lliures de sorra solta, òxid o qualsevol altre tipus de residu. Pas útil: - Diàmetre tapa 70 cm: Aprox. 65 cm - Diàmetre tapa 60 cm: Aprox. 53 cm

Franquícia total entre tapa i bastiment: >= 2 mm, <= 4 mm Resistència a la tracció de la fosa (UNE 36-111): >= 18 kg/mm2 Duresa Brinell (UNE_EN_ISO 6506/1): >= 155 HB Contingut de ferrita, a 100 augments: <= 10% Contingut de fòsfor: <= 0,15% Contingut de sofre: <= 0,14% Toleràncies: - Diàmetre de la tapa (sempre que encaixi correctament): ± 2 mm - Guerxament de la tapa o del bastiment en zona de recolzament: Nul GRAÓ D'ACER GALVANITZAT: Graó de rodó d'acer llis, AE 215 L, fabricat per laminació en calent. El graó ha de portar una platina d'acer soldada a cada un dels seus extrems, per a facilitar l'ancoratge. Tots els segments del graó han d'estar continguts en el mateix pla. La peça ha d'estar protegida amb una galvanització per immersió en calent. El recobriment ha d'estar ben adherit. Ha de ser llis, sense taques, discontinuïtats, exfoliacions, etc. Resistència a la tracció: 34 - 50 kg/mm2 Límit elàstic (UNE 7-474): >= 22 kg/mm2 Allargament a la ruptura: >= 23% Toleràncies: - Dimensions: ± 2 mm - Guerxament: ± 1 mm - Diàmetre del rodó: - 5% GRAÓ DE FERRO COLAT: Graó emmotllat amb fosa de tipus nodular. El grafit ha d'aparèixer en forma esferoïdal en una superfície >= 85% de la peça. La peça no ha de tenir defectes interns o superficials, com porus, esquerdes, rebaves, inclusions de sorra, etc. Ha de ser plana. Ha de tenir la forma i els gruixos adequats per a suportar les càrregues de servei. Ha d'estar neta, lliure de sorra solta, d'òxid o de qualsevol tipus de residu superficial. A cada peça ha d'haver-hi la marca del fabricant. Resistència a la tracció de la fosa (UNE 36-118): >= 38 kg/mm2 Allargament a la ruptura: >= 17% Contingut de perlita: <= 5% Contingut de cementita a les zones d'encastament: <= 4% Toleràncies: - Dimensions: ± 2 mm - Guerxament: ± 1 mm FLEIX D'ACER INOXIDABLE I ANELLS D'EXPANSIÓ: Peça de goma sintètica amb un fleix d'acer d'expansió per a la unió de la peça al pou de registre i una brida d'acer per a la unió de la peça amb el tub, configurant un junt flexible entre el pou de registre i el tub. La goma ha de ser resistent als olis, àcids, l'ozó i les aigües residuals. El fleix d'expansió i la brida han de ser d'acer inoxidable no magnètic. El junt no ha de tenir defectes interns ni irregularitats superficials que puguin afectar la seva funció. No ha de tenir porus. La goma del junt ha de complir les condicions següents: Duresa nominal (UNE 53-549): 40 - 60 IRHD Resistència a la tracció (UNE 53-510): >= 9 MPa Allargament a trencament (UNE 53-510): >= 300% Deformació remanent per compresió (UNE 53-511): - A temperatura laboratori, 70 h: <= 12% - A 70°C, 22 h: <= 25% Envelliment accelerat (7 dies, 70°C); variació màxima respecte dels valors originals (UNE 53-548): - Duresa: - 5 IRHD, + 8 IRHD - Resistència a la tracció: - 20% - Allargament a trencament: - 30%, + 10% Immersió en aigua (7 dies, 70°C); canvi de volum (UNE 53-540): <= 0 : + 8% Relaxació d'esforços a compresió (UNE 53-611): - A 7 dies: <= 16% - A 90 dies: <= 23% Fragilitat a temperatura baixa (- 25°C) (UNE 53-541): No s'ha de trencar cap proveta Toleràncies: - Duresa de la goma: ± 5 IRHD


2.CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE BASTIMENT I TAPA O FLEIX D'ACER INOXIDABLE I ANELLS D'EXPANSIÓ: Subministrament: Embalats en caixes. A cada element hi ha d'haver la marca del fabricant. Emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves característiques. GRAÓ: Subministrament: Empaquetats sobre palets. Emmagatzematge: En llocs secs i ventilats, de manera que no s'alterin les seves característiques. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat necessària subministrada a l'obra. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI BASTIMENT I TAPA: * UNE 36-111-73 1R "Fundición gris. Tipos, características y condiciones de suministro de piezas moldeadas." GRAÓ D'ACER GALVANITZAT: No hi ha normativa de compliment obligatori. GRAÓ DE FERRO COLAT: * UNE 36-118-73 "Fundición con grafito esferoidal. Tipos y condiciones de recepción y suministro de piezas moldeadas." FLEIX D'ACER INOXIDABLE I ANELLS D'EXPANSIÓ: * UNE 53-571-89 "Elastómeros. Juntas de estanqueidad de goma maciza para tuberías de suministro de agua, drenaje y alcantarillado. Especificaciones de los materiales." ____________________________________________________________________________ BF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS BFB - TUBS I ACCESSORIS DE POLIETILÈ BFB1 - TUBS DE POLIETILÈ DE DENSITAT ALTA 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BFB1E400. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Tubs extruïts de polietilè de densitat alta per a transport i distribució d'aigua a pressió a temperatures fins a 40°C. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. El tub ha de tenir la superfície llisa, sense ondulacions. No ha de tenir bombolles, esquerdes ni d'altres defectes. Els extrems han d'estar nets i tallats perpendicularment a l'eix. Els tubs han d'anar marcats regularment al llarg de la seva longitud (amb una separació entre marques =< 1 m), de manera permanent i llegible, de tal manera que el marcat no provoqui punts d'iniciació de fissures, o altres tipus de falles i que el emmagatzematge, exposició a la intempèrie, manipulació, instal·lació i ús normals no n'afectin a la llegibilitat. La informació mínima requerida ha de ser la següent: - Referència a la norma EN 12201 - Identificació del fabricant - Dimensions (diàmetre nominal x gruix nominal), expressats en mm - Sèrie SDR a la que pertany - Material i designació normalitzada - Pressió nominal en bar - Període de producció (data o codi) Les bobines han d'anar marcades seqüencialment, amb la llargària en metres, que indicarà la llargària romanent sobre la bobina El tub ha de ser de color blau o negre amb bandes blaves, com a indicació de la seva aptitud per a ús alimentari. Pressió de treball en funció de la temperatura utilització (T=temperatura utilització, Pn=pressió nominal): 0°C < T <= 20°C: 1 x Pn 20°C < T <= 30°C: 0,87 x Pn 30°C < T <= 40°C: 0,74 x Pn

Índex de fluïdesa: - PE 40 (EN ISO 1133 a 190ºC i càrrega de 2,16 kg durant 10 min): 0,2 g/10 min a 1,4 g/10 min - PE 100 (EN ISO 1133 a 190ºC i càrrega de 5 kg durant 10 min): 0,2 g/10 min a 1,4 g/10 min Pressió de la prova hidràulica a 20°C:

Designació tub Pressió de prova a 20°C (bar)

PE 40 7,0 MPa PE 100 12,4 MPa

Gruix de la paret i les seves toleràncies:

SÈRIE

SDR 7,4 SDR 11 SDR 17 SDR 26

Pressió nominal, PN (bar)

PE 40 PN 10 PN 6 - PN 4

PE 100 - PN 16 PN 10 PN 6

DN (mm)

Gruix de paret, e (mm)

mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx.

16 2,3 2,7 - - - - - - 20 3,0 3,4 2,0 2,3 - - - - 25 3,5 4,0 2,3 2,7 - - - - 32 4,4 5,0 3,0 3,4 2,0 2,3 - -

40 5,5 6,2 3,7 4,2 2,4 2,8 - - 50 6,9 7,7 4,6 5,2 3,0 3,4 2,0 2,3 63 8,6 9,6 5,8 6,5 3,8 4,3 2,5 2,9 75 10,3 11,5 6,8 7,6 4,5 5,1 2,9

90 12,3 13,7 8,2 9,2 5,4 6,1 3,5 4,0

110 15,1 16,8 10,0 11,1 6,6 7,4 4,2 4,8 125 17,1 19,0 11,4 12,7 7,4 8,3 4,8 5,4 140 19,2 21,3 12,7 14,1 8,3 9,3 5,4 6,1

160 21,9 24,2 14,6 16,2 9,5 10,6 6,2 7,0 180 24,6 27,2 16,4 18,2 10,7 11,9 6,9 7,7 200 27,4 30,3 18,2 20,2 11,9 13,2 7,7 8,6 225 30,8 34,0 20,5 22,7 13,4 14,9 8,6 9,6

250 34,2 37,8 22,7 25,1 14,8 16,4 9,6 10,7 280 38,3 42,3 25,4 28,1 16,6 18,4 10,7 11,9 315 43,1 47,6 28,6 31,6 18,7 20,7 12,1 13,5 355 48,5 53,5 32,2 35,6 21,1 23,4 13,6 15,1

400 54,7 60,3 36,3 40,1 23,7 26,2 15,3 17,0 450 61,5 67,8 40,9 45,1 26,7 29,5 17,2 19,1 500 - - 45,4 50,1 29,7 32,8 19,1 21,2 530 - - 50,8 56,0 33,2 36,7 21,4 23,7

630 - - 57,2 63,1 37,4 41,3 24,1 26,7 710 - - - - 42,2 46,5 27,2 30,1 800 - - - - 47,4 52,3 30,6 33,8 900 - - - - 53,3 58,8 34,4 38,3

1000 - - - - 59,3 65,4 38,2 42,2

Diàmetre exterior mig i ovalització absoluta:

DN (mm)

Diàmetre exterior mig Ovalització màxima mín. màx.

16 16,0 16,3 1,2 20 20,0 20,3 1,2 25 25,0 25,3 1,2


32 32,0 32,3 1,3

40 40,0 40,4 1,4 50 50,0 50,4 1,4 63 63,0 63,4 1,5 75 75,0 75,5 1,5

90 90,0 90,6 1,8

110 110,0 110,7 2,2 125 125,0 125,8 2,5 140 140,0 140,9 2,8

160 160,0 161,0 3,2 180 180,0 181,1 3,6 200 200,0 201,2 4,0 225 225,0 226,4 4,5

250 250,0 251,5 5,0 280 280,0 281,7 9,8 315 315,0 316,9 11,1 355 355,0 357,2 12,5

400 400,0 402,4 14,0 450 450,0 452,7 15,6 500 500,0 503,0 17,5 530 530,0 563,4 19,6

630 630,0 633,8 22,1 710 710,0 716,4 - 800 800,0 807,2 - 900 900,0 908,1 -

1000 1000,0 1009,0 -

La verificació de les mesures s'ha de fer d'acord amb l'UNE-EN 12201-2. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En rotlles o en trams rectes. El tub subministrat en rotlles ha d'enrotllar-se de tal manera que es previngui la deformació localitzada. El diàmetre interior mínim de la bobina no ha de ser inferior a 18 vegades el diàmetre nominal. Emmagatzematge: En llocs protegits contra impactes. Els trams rectes s'han d'apilar horitzontalment sobre superfícies planes i l'alçària de la pila ha de ser <= 1,5 m. Els rotlles s'han de col·locar horitzontalment sobre superfícies planes. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI UNE-EN 12201-1:2003 Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 1: Generalidades UNE-EN 12201-1:2004 ERRATUM Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 1: Generalidades. UNE-EN 12201-2:2003 Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 2: Tubos. UNE-EN 12201-2:2003/1M:2005 Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 2: Tubos. UNE-EN 12201-2:2004 ERRATUM Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 2: Tubos. * UNE-EN 1555-2:2003 Sistemas de canalización en materiales plásticos para el suministro de combustibles gaseosos. Polietileno (PE). Parte 2: Tubos. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: Cada tub ha de portar marcades, a distàncies < 1 m, de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Número de la Norma del Sistema: EN 1555 - Nom o marca del fabricant - Per a tubs dn<=32 mm - Diàmetre exterior nominal x gruix paret - Per a tubs dn>32 mm - Diàmetre exterior nominal, dn - SDR - Grau de tolerància - Material i designació - Informació del fabricant que permeti la traçabilitat del producte - Referència al fluid intern que transporta el tub - Color de marcat negre, groc o negre amb bandes d'identificació grogues OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Sol·licitar al fabricant els certificats de les característiques tècniques dels materials. - Control de la documentació tècnica subministrada. - Control de recepció dels materials i lloc d'emplaçament. - Contrastar la documentació amb els materials i amb els requeriments de la instal·lació segons projecte. (Verificar el marcatge a tubs i

accessoris). - Realització d'informe amb els resultats del control efectuat. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S'ha de comprovar per mostreig a cada recepció. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Ha de ser refusat el material que no compleixi amb els requeriments del projecte. ____________________________________________________________________________ BF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS BFB - TUBS I ACCESSORIS DE POLIETILÈ BFB2 - TUBS DE POLIETILÈ DE DENSITAT BAIXA 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BFB27400,BFB28400,BFB29400. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Tubs extruïts de polietilè de baixa densitat per a transport i distribució d'aigua a pressió a temperatures fins a 40°C. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. El tub ha de tenir la superfície llisa, sense ondulacions. No ha de tenir bombolles, esquerdes ni d'altres defectes. Els extrems han d'estar nets i tallats perpendicularment a l'eix. Els tubs han d'anar marcats regularment al llarg de la seva longitud (amb una separació entre marques =< 1 m), de manera permanent i llegible, de tal manera que el marcat no provoqui punts d'iniciació de fissures, o altres tipus de falles i que el emmagatzematge, exposició a la intempèrie, manipulació, instal·lació i ús normals no n'afectin a la llegibilitat. La informació mínima requerida ha de ser la següent: - Referència a la norma EN 12201 - Identificació del fabricant - Dimensions (diàmetre nominal x gruix nominal), expressats en mm - Sèrie SDR a la que pertany - Material i designació normalitzada - Pressió nominal en bar - Període de producció (data o codi) Les bobines han d'anar marcades seqüencialment, amb la llargària en metres, que indicarà la llargària romanent sobre la bobina El tub ha de ser de color blau o negre amb bandes blaves, com a indicació de la seva aptitud per a ús alimentari. Índex de fluïdesa: - PE 40 (EN ISO 1133 a 190ºC i càrrega de 2,16 kg durant 10 min): 0,2 g/10 min a 1,4 g/10 min - PE 100 (EN ISO 1133 a 190ºC i càrrega de 5 kg durant 10 min): 0,2 g/10 min a 1,4 g/10 min Pressió de la prova hidràulica a 20°C:

Designació tub Pressió de prova a 20°C (bar)


PE 40 7,0 MPa PE 100 12,4 MPa

Gruix de la paret i les seves tolerències:

SÈRIE

SDR 7,4 SDR 11 SDR 17 SDR 26

Pressió nominal, PN (bar)

PE 40 PN 10 PN 6 - PN 4

PE 100 - PN 16 PN 10 PN 6

DN (mm)

Gruix de paret, e (mm)

mín. màx. mín. màx. mín. màx. mín. màx.

16 2,3 2,7 - - - - - - 20 3,0 3,4 2,0 2,3 - - - - 25 3,5 4,0 2,3 2,7 - - - - 32 4,4 5,0 3,0 3,4 2,0 2,3 - -

40 5,5 6,2 3,7 4,2 2,4 2,8 - - 50 6,9 7,7 4,6 5,2 3,0 3,4 2,0 2,3 63 8,6 9,6 5,8 6,5 3,8 4,3 2,5 2,9 75 10,3 11,5 6,8 7,6 4,5 5,1 2,9

90 12,3 13,7 8,2 9,2 5,4 6,1 3,5 4,0

110 15,1 16,8 10,0 11,1 6,6 7,4 4,2 4,8 125 17,1 19,0 11,4 12,7 7,4 8,3 4,8 5,4 140 19,2 21,3 12,7 14,1 8,3 9,3 5,4 6,1

160 21,9 24,2 14,6 16,2 9,5 10,6 6,2 7,0 180 24,6 27,2 16,4 18,2 10,7 11,9 6,9 7,7 200 27,4 30,3 18,2 20,2 11,9 13,2 7,7 8,6 225 30,8 34,0 20,5 22,7 13,4 14,9 8,6 9,6

250 34,2 37,8 22,7 25,1 14,8 16,4 9,6 10,7 280 38,3 42,3 25,4 28,1 16,6 18,4 10,7 11,9 315 43,1 47,6 28,6 31,6 18,7 20,7 12,1 13,5 355 48,5 53,5 32,2 35,6 21,1 23,4 13,6 15,1

400 54,7 60,3 36,3 40,1 23,7 26,2 15,3 17,0 450 61,5 67,8 40,9 45,1 26,7 29,5 17,2 19,1 500 - - 45,4 50,1 29,7 32,8 19,1 21,2 530 - - 50,8 56,0 33,2 36,7 21,4 23,7

630 - - 57,2 63,1 37,4 41,3 24,1 26,7 710 - - - - 42,2 46,5 27,2 30,1 800 - - - - 47,4 52,3 30,6 33,8 900 - - - - 53,3 58,8 34,4 38,3

1000 - - - - 59,3 65,4 38,2 42,2

Diàmetre exterior mig i ovalització absoluta:

DN (mm)

Diàmetre exterior mig Ovalització màxima mín. màx.

16 16,0 16,3 1,2 20 20,0 20,3 1,2 25 25,0 25,3 1,2 32 32,0 32,3 1,3

40 40,0 40,4 1,4 50 50,0 50,4 1,4 63 63,0 63,4 1,5 75 75,0 75,5 1,5

90 90,0 90,6 1,8

110 110,0 110,7 2,2 125 125,0 125,8 2,5 140 140,0 140,9 2,8

160 160,0 161,0 3,2 180 180,0 181,1 3,6 200 200,0 201,2 4,0 225 225,0 226,4 4,5

250 250,0 251,5 5,0 280 280,0 281,7 9,8 315 315,0 316,9 11,1 355 355,0 357,2 12,5

400 400,0 402,4 14,0 450 450,0 452,7 15,6 500 500,0 503,0 17,5 530 530,0 563,4 19,6

630 630,0 633,8 22,1 710 710,0 716,4 - 800 800,0 807,2 - 900 900,0 908,1 -

1000 1000,0 1009,0 -

La verificació de les mesures s'ha de fer d'acord amb l'UNE-EN 12201-2. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En rotlles o en trams rectes. El tub subministrat en rotlles ha d'enrotllar-se de tal manera que es previngui la deformació localitzada. El diàmetre interior mínim de la bobina no ha de ser inferior a 18 vegades el diàmetre nominal. Emmagatzematge: En llocs protegits contra impactes. Els trams rectes s'han d'apilar horitzontalment sobre superfícies planes i l'alçària de la pila ha de ser <= 1,5 m. Els rotlles s'han de col·locar horitzontalment sobre superfícies planes. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI UNE-EN 12201-1:2003 Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 1: Generalidades UNE-EN 12201-1:2004 ERRATUM Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 1: Generalidades. UNE-EN 12201-2:2003 Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 2: Tubos. UNE-EN 12201-2:2003/1M:2005 Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 2: Tubos. UNE-EN 12201-2:2004 ERRATUM Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Polietileno (PE). Parte 2: Tubos. * UNE-EN 1555-2:2003 Sistemas de canalización en materiales plásticos para el suministro de combustibles gaseosos. Polietileno (PE). Parte 2: Tubos. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: Cada tub ha de portar marcades, a distàncies < 1 m, de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Número de la Norma del Sistema: EN 1555 - Nom o marca del fabricant - Per a tubs dn<=32 mm - Diàmetre exterior nominal x gruix paret


- Per a tubs dn>32 mm - Diàmetre exterior nominal, dn - SDR - Grau de tolerància - Material i designació - Informació del fabricant que permeti la traçabilitat del producte - Referència al fluid intern que transporta el tub - Color de marcat negre, groc o negre amb bandes d'identificació grogues OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Sol·licitar al fabricant els certificats de les característiques tècniques dels materials. - Control de la documentació tècnica subministrada. - Control de recepció dels materials i lloc d'emplaçament. - Contrastar la documentació amb els materials i amb els requeriments de la instal·lació segons projecte. (Verificar el marcatge a tubs i

accessoris). - Realització d'informe amb els resultats del control efectuat. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S'ha de comprovar per mostreig a cada recepció. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Ha de ser refusat el material que no compleixi amb els requeriments del projecte. ____________________________________________________________________________ BF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS BFW - ACCESSORIS GENÈRICS DE TUBS PER A GASOS I FLUIDS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BFWB2705,BFWB2805,BFWB2905,BFWB1E42. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Conjunt d'accessoris per a tubs i per a recobriments aïllants de tubs (colzes, derivacions, reduccions, etc.), utilitzats en instal·lacions d'edificació i d'urbanització per a la total execució de la conducció o xarxa a la qual pertanyin. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material, la seva qualitat i les característiques físiques, mecàniques i dimensionals, han de ser compatibles amb les del tub, i no han de fer disminuir les d'aquest en cap de les seves aplicacions. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Diàmetres Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat composada pel conjunt de peces necessàries per a muntar 1 m de tub. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI La mateixa normativa que s'apliqui als tubs, en funció dels fluids que transportin. ____________________________________________________________________________ BF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS BFY - ELEMENTS DE MUNTATGE DE TUBS DE GASOS I FLUIDS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BFYB2305,BFYB2705,BFYB2805,BFYB2905,BFYB1E42. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Conjunt d'elements especials per a l'execució de conduccions. S'han considerat els tipus següents: - Per a tubs (materials per a la unió entre tubs o entre tubs i accessoris)

- Per aïllaments tèrmics (material per a la unió i subjecció, cintes adhesives, etc.) CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material, la qualitat, els diàmetres, etc., han de ser els adequats per al tub, i no han de fer disminuir les característiques pròpies del conjunt de la instal·lació en cap de les seves aplicacions. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Diàmetres Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat composada pel conjunt de peces necessàries per a muntar 1 m de tub. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI La mateixa normativa que s'apliqui als tubs, en funció dels fluids que transportin. ____________________________________________________________________________ BG - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES BG2 - TUBS, CANALS, SAFATES I COLUMNES PER A MECANISMES BG21 - TUBS RÍGIDS NO METÀL·LICS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BG212910. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Tub rígid no metàl·lic de fins a 160 mm de diàmetre nominal.


S'ha de poder corbar en calent, sense reducció notable de la seva secció.

Han d'estar dissenyats i construïts de manera que les seves característiques en ú s normal siguin segures i sense perill per a l'usuari i el seu entorn.

Ha de suportar bé els ambients corrossius i els contactes amb greixos i olis.

L'interior dels tubs ha d'estar exempt de rebaves i altres defectes que pugin fer malbé els conductors o ferir a instal·ladors o usuaris. El diàmetre nominal ha de ser el de l’exterior del tub i s’ha d’expressar en milímetres. El diàmetre interior mínim l’ha de declarar el fabricant.

Les dimensions han de cumplir la norma EN-60423. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: En feixos de tubs de llargària >= 3 m.

Emmagatzematge: En llocs protegits dels impactes i dels raigs solars.

Han de situar-se en posició horitzontal. L'alçària d'emmagatzematge no ha de sobrepassar els 1,5 m. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002

UNE-EN 50086-1:1995 Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas. Parte 1: Requisitos generales.

UNE-EN 60423:1996 Tubos de protección de conductores. Diámetros exteriores de los tubos para instalaciones eléctricas y roscas para tubos y

accesorios. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ


Han d'estar marcats amb:


- Nom del fabricant

- Marca d'identificació dels productes

- El marcatge ha de ser llegible

- Han de incloure les instruccions de muntatge corresponents

OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control de qualitat de Canalitzacions i Accessoris, són les següents: - Sol·licitar del fabricant els certificats dels materials emprats i verificar l’adequació als requisits del projecte. - Control de la documentació tècnica subministrada - Control d’identificació dels materials i lloc d’emplaçament (alçada, distàncies, capacitat) - Realització i emissió d’informes amb resultats dels assaigs - Assaigs:

- Propagació de la flama segons norma R.E.B.T / UNE-EN 50085-1 / UNE-EN 50086-1

- Instal·lació i posta en obra segons norma R.E.B.T / UNE 20.460

- Verificació de l’aspecte superficial segons norma projecte/ UNE-EN ISO 1461

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es realitzaran els assaigs a la recepció dels materials, verificant tot el traçat de la instal·lació de safates i aleatòriament un tub de cada mida instal·lat a obra ja sigui rígid, flexible o soterrat.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Segons criteri de la DF, podrà ser acceptat o rebutjat tot o part del material de la partida. ____________________________________________________________________________ BG - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES BG2 - TUBS, CANALS, SAFATES I COLUMNES PER A MECANISMES BG22 - TUBS FLEXIBLES I CORBABLES NO METÀL·LICS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BG22TH10,BG22RJ10. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Tub flexible no metàl·lic de fins a 250 mm de diàmetre nominal. Es consideraran els següents tipus de tubs: - Tubs de PVC corrugats - Tubs de PVC folrats, de dues capes, semillisa l'exterior i corrugada la interior - Tubs de material lliure d'halògens - Tubs de polipropilè - Tubs de polietilè de dues capes, corrugada l'exterior i llisa la interior CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Han d'estar dissenyats i construïts de manera que les seves característiques en ús normal siguin segures i sense perill per a l'usuari i el seu entorn. L'interior dels tubs ha d'estar exempt de rebaves i altres defectes que pugin fer malbé els conductors o ferir a instal·ladors o usuaris. El diàmetre nominal ha de ser el de l'exterior del tub i s'ha d'expressar en milímetres. El diàmetre interior mínim l'ha de declarar el fabricant. Les dimensions han de cumplir la norma EN-60423. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En rotlles. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes i contra la pluja. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE-EN 50086-1:1995 Sistemas de tubos para la conducción de cables. Parte 1: Requisitos generales. UNE-EN 60423:1996 Tubos de protección de conductores. Diámetros exteriores de los tubos para instalaciones eléctricas y roscas para tubos y accesorios. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:

Han d'estar marcats amb: - Nom del fabricant - Marca d'identificació dels productes - El marcatge ha de ser llegible - Han d'incloure les instruccions de muntatge corresponents OPERACIONS DE CONTROL EN CANALITZACIONS I ACCESORIS: Les tasques de control de qualitat de Canalitzacions i Accessoris, són les següents: - Sol·licitar del fabricant els certificats dels materials emprats i verificar l'adequació als requisits del projecte. - Control de la documentació tècnica subministrada - Control d'identificació dels materials i lloc d'emplaçament (alçada, distàncies, capacitat) - Realització i emissió d'informes amb resultats dels assaigs - Assaigs: - Propagació de la flama segons norma R.E.B.T / UNE-EN 50085-1 / UNE-EN 50086-1 - Instal·lació i posada a l'obra segons norma R.E.B.T / UNE 20.460 - Verificació de l'aspecte superficial segons norma projecte/ UNE-EN ISO 1461 CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN CANALITZACIONS I ACCESSORIS: Es realitzaran els assaigs a la recepció dels materials, verificant tot el traçat de la instal·lació de safates i aleatòriament un tub de cada mida instal·lat a obra ja sigui rígid, flexible o soterrat. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN CANALITZACIONS I ACCESSORIS: Segons criteri de la DF, podrà ser acceptat o rebutjat tot o part del material de la partida. OPERACIONS DE CONTROL EN TUBS DE PVC PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS: Les tasques de control a realitzar són les següents: - En cada subministrament: - Inspecció visual de l'aspecte general dels tubs i elements d'unió. - Comprovació de les dades de subministrament exigides (marques, albarà o etiquetes). - Recepció del certificat de qualitat del fabricant, d'acord a les condicions del plec. - Comprovació dimensional (3 mostres). - Per a cada tub de les mateixes característiques, es realitzaran els següents assaigs (UNE EN 50086-1): - Resistència a compressió - Impacte - Assaig de corbat - Resistència a la propagació de la flama - Resistència al calor - Grau de protecció - Resistència a l'atac químic En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, o una altra legalment reconeguda a un país de l'UE, s'ha de poder prescindir dels assaigs de control de recepció. La DF ha de sol·licitar, en aquest cas, els resultats dels assaigs corresponents al subministrament rebut, segons control de producció establert a la marca de qualitat del producte. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN TUBS DE PVC PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS: Es seguiran les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes UNE EN 50086-1 i UNE EN 50086-2-4, juntament a les normes de procediment de cada assaig concret. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN TUBS DE PVC PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS: No s'acceptaran materials que no arribin a l'obra correctament referenciats i acompanyats del corresponent certificat de qualitat del fabricant. Es rebutjaran els subministres que no superin les condicions de la inspecció visual o les comprovacions geomètriques. Es compliran les condicions dels assaigs d'identificació segons la norma UNE EN 50086-1 i UNE EN 50086-2-4. ____________________________________________________________________________ BG - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES BG3 - CABLES ELÈCTRICS PER A TENSIÓ BAIXA I SISTEMES DE DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA BG31 - CABLES DE COURE DE 0,6/1 KV 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BG31H550,BG319230. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Cable elèctric destinat a sistemes de distribució en tensió baixa i instal·lacions en general, per a serveis fixes, amb conductor de coure, de tensió assignada 0,6/1kV i de tipus unipolar, bipolar, tripolar, tetrapolar, tripolar amb neutre i pentapolar. S'han considerat els tipus de cables següents: - Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de policlorur de vinil (PVC) de designació UNE RV 0,6/1 kV. - Cables unipolars o multipolars (tipus mànega, sota coberta única) amb aïllament de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de material lliure d'halògens a base de poliolefina, de baixa emissió de gasos tòxics i corrosius, de designació UNE RZ1K (AS) 0,6/1 kV. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els


materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. Les característiques físiques i mecàniques del conductor han de complir les normes UNE 21-011 i UNE 21-022. La coberta no ha de tenir variacions en el gruix ni d'altres defectes visibles a la seva superfície. Ha de ser resistent a l'abrasió. Ha de quedar ajustada i s'ha de poder separar fàcilment sense produir danys a l'aïllament. La forma exterior dels cables multipolars (reunits sota una coberta única) ha de ser raonablement cilíndrica. L'aïllament no ha de tenir variacions del gruix ni d'altres defectes visibles a la seva superfície. Ha de quedar ajustat i s'ha de poder separar fàcilment sense produir danys al conductor. Els colors vàlids per a l'aïllament són (UNE 21089-1): - Cables unipolars: - Com a conductor de fase: Marró, negre o gris - Com a conductor neutre: Blau - Com a conductor de terra: Llistat de groc i verd - Cables bipolars: Blau i marró - Cables tripolars: - Cables amb conductor de terra: Fase: Marró, Neutre: Blau, Terra: Llistat de groc i verd - Cables sense conductor de terra: Fase: Negre, marró i gris - Cables tetrapolars: - Cables amb conductor de terra: Fase: Marró, negre i gris, Terra: Llistat de groc i verd - Cables sense conductor de terra: Fase: Marró, negre i gris, Neutre: Blau - Cables pentapolars: Fase: Marró, negre i gris, Neutre: Blau, Terra: Llistat de groc i verd Gruix de l'aïllant del conductor (UNE HD-603 (1)):

Secció (mm2) 1,5-16 25-35 50 70-95 120 150 185 240 300

Gruix (mm) 0,7 0,9 1,0 1,1 1,2 1,4 1,6 1,7 1,8

Gruix de la coberta: Ha de complir les especificacions de la norma UNE-HD 603-1 Temperatura de l'aïllament en servei normal: <= 90°C Temperatura de l'aïllament en curtcircuit (5 s màx): <= 250°C Tensió màxima admissible (c.a.): - Entre conductors aïllats: <= 1 kV - Entre conductors aïllats i terra: <= 0,6 kV Toleràncies: - Gruix de l'aïllament (UNE_HD 603): >= valor especificat - (0,1 mm + 10% del valor especificat) CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RV 0,6/1 kV: L'aïllament ha de ser de polietilé reticulat (XLPE) tipus DIX-3 segons UNE HD-603-1. La coberta ha de ser de policlorur de vinil (PVC) del tipus DMV-18 segons UNE HD-603-1. Ha de ser de color negre i ha de portar impresa una franja longitudinal de color per a la identificació de la secció dels conductors de fase. CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV: L'aïllament ha de ser de polietilé reticulat (XLPE) tipus DIX-3 segons UNE HD-603-1. La coberta ha de se d'una mescla de material termoplàstic, sense halògens, del tipus Z1, i ha de complir les especificacions de la norma UNE 21123-4. Ha de ser de color verd i ha de portar impresa una franja longitudinal de color per a la identificació de la secció dels conductors de fase. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En bobines. Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE-HD 603-1:2003 Cables de distribución de tensión asignada 0,6/1kV. * UNE 21011-2:1974 Alambres de cobre recocido de sección recta circular. Características * UNE 21089-1:2002 Identificación de los conductores aislados de los cables. UNE-EN 50334:2001 Marcado por inscripción para la identificación de los conductores aislados de los cables eléctricos. * UNE 21089-1:2002 Identificación de los conductores aislados de los cables. UNE 21022:1982 Conductores de cables aislados.

* UNE 20434:1999 Sistema de designación de los cables. CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RV 0,6/1 kV: UNE 21123-2:1999 Cables eléctricos de utilización industrial de tensión asignada 0,6/1 kV. Parte 2: Cables con aislamiento de polietileno reticulado y cubierta de policloruro de vinilo. CABLES DE DESIGNACIÓ UNE RZ1-K (AS) 0,6/1 kV: UNE 21123-4:2004 Cables eléctricos de utilización industrial de tensión asignada 0,6/1 kV. Parte 4: Cables con aislamiento de polietileno reticulado y cubierta de poliolefina. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: La coberta ha de portar de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Nom del fabricant o marca comercial - Tipus de conductor - Secció nominal - Les dues últimes xifres de l'any de fabricació. - Distància entre el final d'una marca i el principi de la següent <= 30 cm. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Sol·licitar del fabricant els certificats i homologacions dels conductors i protocols de proves. - Control de la documentació tècnica subministrada. - Verificar l'adequació dels conductors als requisits dels projecte - Control final d'identificació - Realització i emissió d'informe amb resultats dels assaigs realitzats d'acord al que s'especifica en la taula d'assaigs i de quantificació dels

mateixos. - Assaigs: A la relació següent s'especifiquen els controls a efectuar a la recepció de conductors de coure o alumini i les normes aplicables en cada cas: - Rigidesa dielèctrica (REBT) - Resistència d'aïllament (REBT) - Resistència elèctrica dels conductors (UNE 20003 / UNE 21022/1M) - Control dimensional (Documentació del fabricant) - Extinció de flama (UNE-EN 50266) - Densitat de fums UNE-EN 50268 / UNE 21123) - Despreniment d'halògens (UNE-EN 50267-2-1 / UNE 21123 / UNE 2110022) A la següent taula s'especifica el nombre de controls a efectuar. Els assaigs especificats (*) seran exigibles segons criteri de la DF quan les exigències del lloc ho determini i les característiques dels conductors corresponguin a l'assaig especificat. - Rigidesa dielèctrica: 100% (exigit al fabricant) - Resistència d'aïllament: 100% (exigit al fabricant) - Resistència elèctrica: 100% (exigit al fabricant) - Extinció de flama: 1 assaig per tipus (*) (exigit al fabricant) i 1 assaig per tipus (*) (exigit a recepció) - Densitat de fums: 1 assaig per tipus (*) (exigit al fabricant) i 1 assaig per tipus (*) (exigit a recepció) - Despreniment d'halògens: 1 assaig per tipus (*) (exigit al fabricant) i 1 assaig per tipus (*) (exigit a recepció) Per tipus s'entén aquells conductors amb característiques iguals. Els assaigs exigits a recepció podran ésser els realitzats pel fabricant sempre que hi hagi una supervisió per part de la DF o empresa especialitzada. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Per a la realització dels assaigs, s'escollirà aleatòriament una bovina del lot d'entrega, a excepció dels assaigs de rutina que es realitzaran a totes les bobines. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Es realitzarà un control extensiu de la partida objecte de control, i segons criteri de la DF, podrà ésser acceptada o rebutjada tota o part del material que la composa. ____________________________________________________________________________ BG - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES BG3 - CABLES ELÈCTRICS PER A TENSIÓ BAIXA I SISTEMES DE DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA BG38 - CONDUCTORS DE COURE NUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BG380900. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Conductor de coure electrolític cru i nu per a connexió de terra, unipolar de fins a 240 mm2 de secció. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la


Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi. També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea. Tots els fils de coure que formen l'ànima han de tenir el mateix diàmetre. Ha de tenir una textura exterior uniforme i sense defectes. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En bobines o tambors. Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE 21012:1971 Cables de cobre para líneas eléctricas aéreas. Especificación. UNE 20460-5-54:1990 Instalaciones eléctricas en edificios. Elección e instalación de los materiales eléctricos. Puesta a tierra y conductores de protección. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: Cada conductor ha de portar de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Material, secció, llargària i pes del conductor - Nom del fabricant o marca comercial - Data de fabricació OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Sol·licitar al fabricant els certificats de característiques tècniques i homologacions dels materials. - Control de la documentació tècnica subministrada. - Verificar que les característiques dels elèctrodes es corresponguin a l'especificat en Projecte. - Verificar que la profunditat de la xarxa mai sigui inferior a 0,5 metres. - Verificar seccions de conductors de terra segons la taula 1 del ITC-BT- 018 del REBT. - Realització i emissió d'informes amb resultats de controls i proves realitzats. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es realitzarà mesura al pont de comprovació o caixa de seccionament de terres. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'admetran seccions de conductors i elèctrodes de posada a terra inferiors als indicats al REBT. En discrepàncies del tipus de posada a terra amb l'especificat al projecte, s'actuarà segons criteri de la DF. ____________________________________________________________________________ BG - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES BG4 - APARELLS DE PROTECCIÓ I COMANDAMENT BG46 - CAIXES SECCIONADORES FUSIBLES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BG46E010. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Caixes seccionadores fusibles amb fusibles cilíndrics o de tipus ganiveta. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. Les peces de contacte metàl·liques han d'estar protegides de la corrosió. La caixa ha d'anar articulada en l'eix inferior de la base, de forma que es pugui obrir i tancar amb facilitat i actuar com a seccionador de corrent. Ha de poder incorporar indicador de fusió. No han de ser accessibles les parts que hagin d'estar en tensió. Resistència a la calor: Ha de complir Resistència mecànica: Ha de complir Quan el fusible és de ganiveta, la base ha de dur unes pinces metàl·liques que subjectin el fusible per pressió i que garanteixin el contacte d'aquest amb els conductors.

Quan el fusible és cilíndric, la base ha de ser de material aïllant i incombustible, ha de portar els borns per a la seva connexió a la xarxa i els forats previstos per a la seva fixació. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En caixes. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE-EN 60269-1:2000 Fusibles de baja tensión. Parte 1: Requisitos generales. UNE-EN 60947-3:2000 Aparamenta de baja tensión. Parte 3: Interruptores, seccionadores, interruptores-seccionadores y combinados fusibles. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: La base ha de portar de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Referència del tipus de fabricant - Tensió nominal - Intensitat nominal OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Sol·licitar del fabricant els certificats dels mecanismes emprats, contrastar la documentació amb els materials rebuts i verificar l’adequació als requisits exigits. - Control de la documentació tècnica subministrada. - Verificar que la Intensitat Nominal s’adequa a l’intensitat del circuit. - Realització i emissió d’ informes amb resultats de controls i proves realitzats. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es comprovarà per mostreig la quantitat que determini la DF per cada tipus de mecanisme. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: No s’acceptaran els mecanismes que les seves característiques elèctriques no siguin les adequades. Quan les discrepàncies siguin d’un altre tipus, segons criteri de la DF podrà ésser acceptat o rebutjat tot o part del material. OPERACIONS DE CONTROL EN QUADRES GENERALS I SUBQUADRES: Les tasques de control de qualitat de Quadres Generals, són les següents: - Sol·licitar del fabricant els certificats dels equips emprats, contrastar la documentació amb els equips i verificar l’adequació als requisits del projecte. - Generació d’esquemes de muntatge i llistats de materials emprats per a la construcció - Control de la documentació tècnica subministrada - Control d’identificació del material i lloc d’emplaçament - Realització i emissió d’informe amb resultats dels assaigs realitzats, d’acord amb el que s’especifica a la taula d’assaigs i de quantificació dels mateixos. - Assaigs a efectuar a fàbrica i normes aplicables: - Resistència d’aïllament segons R.E.B.T - Rigidesa dielèctrica segons R.E.B.T - Comprovació de proteccions (Accionaments manual i elèctric) segons UNE-EN 61008-1. Interruptors automà tics diferencials R.E.B.T. - Dispar de magnetotèrmics (Per sobre intensitat) segons plec de prescripcions tècniques documentació fabricant - Continuïtat de la posta a terra segons UNE-EN-60439-2. Conjunts d’aparamenta BT CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN QUADRES GENERALS I SUBQUADRES: Per quadres generals es realitzaran els assaigs a tot els circuits i proteccions. Per subquadres el contractista realitzarà els assaigs a tots els circuits i proteccions, a excepció de l’assaig de dispar de magnetotè rmics per sobre intensitats segons corbes de dispar. Aquest assaig es realitzarà per mostreig a interruptors de diferent intensitat Nominal. L’empresa de control de qualitat verificarà els assaigs fets pel fabricant d’un quadre per tipus diferent o segons criteri DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT EN QUADRES GENERALS I SUBQUADRES: Segons criteri de la DF, podrà ser acceptat o rebutjat tot o part del material de la partida. ____________________________________________________________________________ BG - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES BGD - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS DE CONNEXIÓ A TERRA I PROTECCIÓ CATÒDICA BGD2 - PLAQUES DE CONNEXIÓ A TERRA


0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BGD23220. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Placa de connexió a terra de coure en forma d'estel (calada) o d'acer en forma d'estel (massissa) o quadrada (massissa) de fins a 1 m2 de superfície i de 2 mm, 2,5 mm, 3 mm o 4 mm de gruix. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha de formar l'elèctrode del circuit de connexió a terra. Ha de disposar d'un dispositiu per a fixar sòlidament el cable de la línea de terra, mitjançant una placa i un vis; aquest cable ha de tenir una secció mínima de 35 mm2. ACER: La placa ha d'estar protegida per galvanització en calent. Aquesta ha de complir les especificacions de l'UNE-EN ISO 1461. El recobriment ha de ser llis, no ha de mostrar cap discontinuitat en la capa de zinc, no ha de tenir taques, inclusions de fluxe, cendres o motes, apreciables a simple vista. La superfície especificada es considera com a superfície útil de la placa. Toleràncies: Gruix: - 0,1 mm - Superfície útil: - 0,01 m2 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Per unitats, empaquetades en caixes. Emmagatzematge: En el seu embalatge, protegida contra els impactes. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE-EN ISO 1461:1999 Recubrimientos galvanizados en caliente sobre productos acabados de hierro y acero. Especificaciones y métodos de ensayo. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Control de la documentació tècnica subministrada. - Verificar que les característiques dels elèctrodes es corresponguin a l'especificat en Projecte. - Verificar que la profunditat de la xarxa mai sigui inferior a 0,5 metres. - Verificar seccions de conductors de terra segons la taula 1 del ITC-BT- 018 del REBT. - Realització i emissió d'informes amb resultats de controls i proves realitzats. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es realitzarà mesura al pont de comprovació o caixa de seccionament de terres. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'admetran seccions de conductors i elèctrodes de posada a terra inferiors als indicats al REBT. En discrepàncies del tipus de posada a terra amb l'especificat al projecte, s'actuarà segons criteri de la DF. ____________________________________________________________________________ BG - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES BGD - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS DE CONNEXIÓ A TERRA I PROTECCIÓ CATÒDICA BGDZ - MATERIALS AUXILIARS PER A ELEMENTS DE CONNEXIÓ A TERRA 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BGDZE020,BGDZE030. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Punt de connexió a terra amb pont seccionador de platina de coure, per a col·locar superficiament. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

El punt de posada a terra ha d'estar situat fora del sòl i ha de servir d'unió entre la línia d'enllaç amb terra i la línia principal de terra. Ha d'estar format pels següents components: - Caixa - Entrada i sortida de caixa tipus estanc. - Dispositiu de connexió - Accessoris L'envolvent o carcasa ha d'estar construït amb material doble aïllant i estanc. El dispositiu de connexió intern ha de permetre la unió entre els conductors de les línies d'enllaç i principal de terra, de forma que es pugui , mitjançant eines apropiades, separar-les, a fi d e poder mesurar la resistència de terra. El dispositiu de connexió ha de ser de platina de coure recoberta de cadmi de 2,5x33 cm i 0,4 cm de gruix i amb suports de material aïllant. Ha de portar borns per a l'entrada i la sortida. Ha d'estar preparat amb un sistema de fixació segur. Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. Resistència de l'aïllament (UNE-EN 60669-1): Ha de complir Resistència mecànica (UNE-EN 60669-1): Ha de complir Capacitat dels borns:

I nominal (A) I nominal (A) Secció (mm2)

II o IV 125 <=50

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En caixes. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE 20460-5-54:1990 Instalaciones eléctricas en edificios. Elección e instalación de los materiales eléctricos. Puesta a tierra y conductores de protección. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Sol·licitar a l fabricant els certificats de característiques tècniques i homologacions dels materials. - Control de la documentació tècnica subministrada. - Verificar que les característiques dels elèctrodes es corresponguin a l’especificat en Projecte. - Verificar que la profunditat de la xarxa mai sigui inferior a 0,5 metres. - Verificar seccions de conductors de terra segons la taula 1 del ITC-BT- 018 del REBT. - Realització i emissió d’ informes amb resultats de controls i proves realitzats. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es realitzarà mesura al pont de comprovació o caixa de seccionament de terres. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: No s’admetran seccions de conductors i elèctrodes de posada a terra inferiors als indicats al REBT. En discrepàncies del tipus de posada a terra amb l’especificat al projecte, s’actuarà segons criteri de la DF. ____________________________________________________________________________ BG - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES BGY - PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS ESPECIALS PER A INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES BGY3 - PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS ESPECIALS PER A CONDUCTORS ELÈCTRICS DE TENSIÓ BAIXA 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BGY38000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Part proporcional d'elements especials per a conductors de coure nus. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material i les seves característiques han de ser adequats per a conductors de coure nus i no han de fer disminuir, en cap cas, la seva qualitat i bon funcionament.


2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Diàmetre o d'altres dimensions Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat composada pel conjunt d'elements especials necessaris per al muntatge d'1 m de conductor de coure nu. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. ____________________________________________________________________________ BG - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES BGY - PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS ESPECIALS PER A INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES BGYD - PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS ESPECIALS PER A ELEMENTS DE CONNEXIÓ A TERRA 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BGYD2000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Part proporcional d'elements especials per a piquetes o per a plaques de connexió a terra. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El material i les seves característiques han de ser adequats per a piques de connexió a terra o per a plaques de connexió a terra, i no han de fer disminuir, en cap cas, la seva qualitat i bon funcionament. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents: - Material - Tipus - Diàmetre o d'altres dimensions Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat composada pel conjunt d'elements especials necessaris per al muntatge d'una pica de connexió a terra, o d'una placa de connexió a terra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. ____________________________________________________________________________ BJ - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS DE LAMPISTERIA, REG, APARELLS SANITARIS I PRODUCCIÓ D'AIGUA CALENTA SANITÀRIA BJS - EQUIPS PER A REG BJS1 - BOQUES DE REG 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BJS1U001,BJS1UZ10. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Elements de subministrament i distribució d'aigua, destinats a la connexió de mànegues de reg o localització puntual d'aspersors aeris acoblats a la rosca de lca clau d'apertura. Ha d'estar formada per: - Carcassa - Tapa - Cos amb connexió per rosca

- Sistema de tancament en forma de falca, de desplaçament vertical i accionament per volant - Premsaestopa d'estanquitat sobre l'eix d'accionament del sistema de tancament - Sortida tipus roscada o Racor Barcelona En el cos ha d'haver-hi gravada la pressió de treball. Pressió nominal: 10 bar Pressió de prova: >= 15 bar 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En caixes, amb tots els accessoris, peces per als junts i elements de connexió. Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i d'impactes. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. ____________________________________________________________________________ BJ - MATERIALS PER A INSTAL·LACIONS DE LAMPISTERIA, REG, APARELLS SANITARIS I PRODUCCIÓ D'AIGUA CALENTA SANITÀRIA BJS - EQUIPS PER A REG BJSA - PROGRAMADORS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BJSAU312,BJSA0002. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Dispositius destinats a formar part d'una instal·lació de reg. S'han considerat els elements següents: - Aspersor: Dispositiu destinat a distribuir aigua polvoritzada sobre una superfície de radi efectiu comprès entre 1 i 4 m, sense elements

giratoris. - Difusors: Elements de distribució d'aigua en zones ajardinades en forma de pluja que van equipats amb broquet de sortida de doll fix,

regulable i de curt abast - Comptagotes: Emissors d'aigua de baix cabal incorporats a canonades soterrades per configurar sistemes de reg localitzat, integrats

directament en la canonada en el procés de fabricació de la mateixa o acoblats com accessoris addicionals a la canonada un cop fabricada - Programadors electrònics o autònoms: Elements que governen l'obertura de les electrovàlvules de la instal·lació possibilitant l'automatització

de la mateixa. - Vàlvula hidràulica per a regular automàticament el cabal d'aigua, en les que l'accionament del pilot de tres vies es fa electromagnèticament. El

desplaçament de l'eix de la vàlvula es produeix per l'acció d'un solenoide. ASPERSORS I MICROASPERSORS: La part del dispositiu destinada a difondre l'aigua ha de quedar amagada dins la carcassa, mentre l'aparell connectat a la xarxa no rebi aigua a la pressió mínima de treball. Les peces de plàstic del difusor exposades a l'aigua o a les radiacions ultraviolades han de ser opaques i resistents a les dites radiacions. Les superfícies del polvoritzador han de ser llises i no han de tenir puntes o arestes vives. El disseny del polvoritzador ha de permetre la substitució de qualsevol component per la part superior, de forma manual o amb ajut d'eines corrents, iclusiu el filtre. Ha de tenir un junt per a impedir l'entrada de sorra entre la carcassa i el cos emergent. Les peces de plàstic del difusor exposades a l'aigua o a les radiacions ultraviolades han de ser opaques i resistents a les dites radiacions. Les superfícies del polvoritzador han de ser llises i no han de tenir puntes o arestes vives. El disseny del polvoritzador ha de permetre la substitució de qualsevol component per la part superior, de forma manual o amb ajut d'eines corrents, iclusiu el filtre. Ha de tenir un junt per a impedir l'entrada de sorra entre la carcassa i el cos emergent. Els broquets de sortida han de ser intercambiables per a aconseguir diferents superfícies de regat. Cada tipus de broquet ha de portar una marca o codi que permeti identificar-lo al catàleg corresponent. Cada element ha de portar marcat de forma clara e indeleble les indicacions següents: - Nom del fabricant o marca comercial enregistrada - Símbol d'identificació utilitzat al catàleg - Cabal nominal i pressió nominal de treball - Indicació de la posició correcta d'instal·lació si fos necessari Pressió màxima admissible: 5 bar ASPERSORS:


La connexió a la xarxa ha de ser una rosca femella de 1/2" d'acord amb la norma UNE 19-009. Pressió de treball: >= 1,5 bar, <= 3,5 bar Alçària del cos emergent: >= 70 mm Ha d'estar format per: - Carcassa - Cos emergent - Tapa de goma - Joc de broquets intercanviables - Filtre GOTEJADORS Ha de ser autonetejable. Cada element ha de portar marcat de forma clara e indeleble les indicacions següents: - Nom del fabricant o marca comercial enregistrada - Model - Tipus - Diàmetre exterior de la canonada expressat en mm - Diàmetre mínim de pas expressat en mm - Cabal nominal expressat en l/min quan els emissors no siguin auatocompensants - Indicació de la posició correcta d'instal·lació si fos necessari Cada element ha de tenir una caixa de protecció estanca, amb tancament mitjançant clau. Cada element ha de portar les indicacions següents: - Nom del fabricant o marca comercial enregistrada, distribuïdor i model - Símbol d'identificació utilitzant el catàleg - Número d'estacions o sectors - Número de programes - Cicle o interval de reg - Arrencada de bomba o vàlvula mestra - Memòria permanent (Piles) - Descripció de la funció dels automatismes PROGRAMADORS ELECTRÒNICS: Pot disposar de pantalla. L'alimentació del programador s'ha de fer amb un transformador intern o extern per a passar de la tensió d'alimentació de la xarxa, a la tensió d'alimentació de les electrovàlvules (24 V cc). Ha de tenir com a mínim les següents prestacions: - Número de programes: Doble programa A/B - Arrencada: 3 recs en l'interval programat - Temps de reg: 1 a 999 min per estació - Cicle o interval de reg: 1/2 dia a 7 dies PROGRAMADORS AUTÒNOMS: Han d'estar equipats amb solenoide a impulsos. L'alimentació es produeix per piles o bateries amb una autonomia mínima d'un any. Ha d'estar preparat per a admetre un comandament de programació via radio. Ha de tenir com a mínim les següents prestacions: - Estacions o sectors de reg: 2 com a màxim - Arrencament automàtic: 3 regs en l'interval programat - Temps de reg: 1 setmana a 24 h - Cicle o interval: 1/2 dia a 7 dies ELECTROVÀLVULES: Ha d'estar formada per: - Carcassa - Regulador de cabal - Sistema d'obertura manual directa - Solenoide - Filtre autonetejant Cada element ha de portar marcat de forma clara i indeleble les indicacions següents: - Nom del fabricant o marca comercial enregistrada - Model - Codi del tipus de vàlvula - Tipus de connexió de la vàlvula - Diàmetre de connexió expressat en mm o polsades - Tipus d'accionament - Pressions, màx. mín. I de treball - Cabal màxim i mínim expressat en m3/h - Material del que està conformat - Potència expressada en W

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Les zones que no es puguin compactar amb l'equip utilitzat per a la resta de la capa, s'han de compactar amb els mitjans adequats fins assolir una densitat igual a la de la resta de la capa. Emmagatzematge: en el seu envàs, en llocs protegits contra els impactes. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI PROGRAMADOR O ELECTROVÀLVULA: No hi ha normativa de compliment obligatori. ____________________________________________________________________________ BN - VÀLVULES, FILTRES, BOMBES I GRUPS DE PRESSIÓ BN8 - VÀLVULES DE RETENCIÓ BN81 - VÀLVULES DE RETENCIÓ DE CLAPETA AMB ROSCA 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BN8125B0. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Vàlvules de retenció de clapeta de bronze, de 10 i 16 bar de pressió nominal i connexió per rosca. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ha d'estar formada per: - Cos amb les connexions roscades interiorment - Sistema de tancament en forma de disc basculant sobre un eix, que es tanca per acció de la gravetat En el cos ha d'haver-hi gravada la pressió de treball i una sageta indicant el sentit de circulació del fluid. Pressió de prova segons pressió nominal: - Pressió nominal 10 bar: >= 15 bar - Pressió nominal 16 bar: >= 24 bar 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Per unitats, empaquetades en caixes. Les rosques han de portar protectors de plàstic. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. ____________________________________________________________________________ BQ - MATERIALS PER A EQUIPAMENTS FIXOS BQ2 - PAPERERES BQ21 - PAPERERES TRABUCABLES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BQ213110. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Papereres trabucables de planxa pintada amb base perforada, vores arrodonides i suports de tub. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: El cilindre de la paperera ha de ser de planxa rebordonada doblement a la part superior i de planxa perforada a la base. Ha de tenir uns reforços


en els punts de subjecció dels suports. Els suports han de tenir elements que permetin el gir de la paperera i una tanca per a bloquejar-la. Ha de tenir la superfície llisa i uniforme. No s'han d'apreciar esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment. Ha d'anar acabada amb una mà de pintura antioxidant i dues d'esmalt. Els tubs de suport han de tenir la llargària adequada per tal que, en encastar-los a la base d'ancoratge, la part superior de la paperera quedi a 80 cm del terra. El punt de rotació de la paperera respecte al suport ha d'estar situat en el seu terç superior. El conjunt no ha de tenir cops o defectes superficials. Alçària: 50 cm Tipus d'acer: S235JR Gruix de la planxa metàl·lica: 1 mm Gruix de la planxa perforada: 1 mm Toleràncies: - Dimensions: ± 10 mm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Embalades. Emmagatzematge: En el seu embalatge fins a la seva col·locació, de manera que no es deformin i en llocs protegits d'impactes. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Recepció del certificat de garantia del fabricant. - Inspecció visual del material a la seva recepció. - Comprovacions geomètriques i de dimensions. - Comprovació del gruix i uniformitat dels recobriments i/o pintura. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls indicats s'aplicaran a la totalitat dels elements subministrats. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'acceptaran elements de mobiliari urbà que incompleixin alguna de les condicions indicades o que arribin a l'obra sense el certificat de garantia corresponent. ____________________________________________________________________________ BR - MATERIALS PER A JARDINERIA I PER A MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL BR3 - CONDICIONADORS QUÍMICS I BIOLÒGICS DEL SÒL I MATERIALS PER A ACABATS SUPERFICIALS BR34 - ESMENES BIOLÒGIQUES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BR341150. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Esmenes biològiques per al condicionament biològic del sòl. S'han considerat els tipus següents: - Esmena biològica d'àcids húmics i fúlvics - Bioactivador microbià BIOACTIVADOR MICROBIÀ: Compost d'àcids húmics i fúlvics, microorganismes latents, matèria orgànica i adob sobre una matriu orgànica de turba negre. Contingut d'àcids húmics i fúlvics: 22% Contingut de microorganismes: 2800 milions/g Contingut de matèria orgànica: 30% Grandària màxima: 2 mm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: En envasos tancats i precintats. Emmagatzematge: Protegit contra les pluges, les temperatures exteriors extremes i els focus d'humitat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: Han de portar marcades de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Designació del producte que conté - Nom del fabricant o marca comercial - Pes net - Estat físic - Composició química - Solubilitat - Reacció - Riquesa OPERACIONS DE CONTROL: - Inspecció visual del material subministrat, comprovant la correcte identificació tal i com s'indica a les especificacions. - Recepció del certificat de garantia, d'acord a les condicions especificades, i si és el cas, dels documents acreditatius de la disposició de

l'etiqueta ecològica europea. - Abans de començar l'aportació de terres i substrats per a jardineria, i amb una freqüència de 10.000 m3, es realitzaran els assaigs

corresponents a l'anàlisi estàndard de terra vegetal, amb la determinació de: - Rang de textures pel mètode granulomètric per sedimentació discontínua. - Anàlisi del PH (en H2O 1:2,5). - Anàlisi del contingut en sodi (ppm) pel mètode de fotometria de flama. - Anàlisi de la conductivitat elèctrica (prova prèvia de salinitat). - Anàlisi del carbonat càlcic equivalent i anàlisi del contingut en nutrients (P, K, Mg, Calci, N orgànic i amoniacal) pels mètodes químics 4, 15, 16 (b), 8, segons MOA III CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes de procediment corresponents. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'acceptaran materials que no arribin correctament identificats i acompanyats del certificat de garantia corresponent. Els productes a utilitzar s'ajustaran a les condicions exigides al plec de condicions tècniques. ____________________________________________________________________________

BR - MATERIALS PER A JARDINERIA I PER A MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL BR3 - CONDICIONADORS QUÍMICS I BIOLÒGICS DEL SÒL I MATERIALS PER A ACABATS SUPERFICIALS BR3P - TERRES I SUBSTRATS PER A JARDINERIA 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BR3P2210,BR3PE210,BR3P2110. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Terres, substrats i mulch per al condicionament del sòl. S'han considerat els tipus següents: - Terra vegetal - Terra àcida - Terra volcànica - Escorça de pi - Encoixinament per a hidrosembra TERRA VEGETAL: No ha de tenir elements estranys ni llavors de males herbes. La terra no adobada ha de ser natural, provinent de la capa superficial d'un terreny i amb un alt contingut de matèria orgànica. La terra adobada ha de ser natural, provinent de la capa superficial d'un terreny i amb incorporació d'adobs orgànics. Mida dels materials petris: <= 20 mm


Mida dels terrossos: - Terra vegetal garbellada: <= 16 mm - Terra vegetal no garbellada: <= 40 mm Composició granulomètrica: - Sorra: 50 - 75% - Llim i argila: < 30% - Calç: < 10% - Matèria orgànica (MO): 2% <= MO <= 10% Composició química: - Nitrogen: 1/1000 - Fósfor total (P2O5 assimilable): 150 ppm (0,3%) - Potasi (K2O assimilable): 80 ppm (0,1/1000) - pH: 6 <= pH <= 7,5 TERRA DE BOSC O TERRA ÀCIDA: Terra natural provinent de la capa superficial d'un bosc de plantes acidòfiles. Composició granulomètrica: - Sorra: 50 - 75% - Llim i argila: < 30% - Calç: < 10% - Matèria orgànica: > 4% Composició química: - Nitrogen: 1/1000 - Fósfor total (P2O5 assimilable): 150 ppm (0,3%) - Potasi (K2O assimilable): 80 ppm (0,1/1000) - pH: 5 <= pH <= 6,5 TERRA VOLCÀNICA: Terra natural de terrenys eruptius, provinent d'abocador. Granulometria: 4 - 16 mm Calç: < 10% Densitat aparent seca: 680 kg/m3 ESCORÇA DE PI: Escorça de pi triturada i completament fermentada. Calç: < 10% pH: 6 Densitat aparent seca: 230 kg/m3 ENCOIXINAMENT HIDROSEMBRES: Encoixinament de fibra semi-curta compost de cel·lulosa desfibrada, palla de cereal triturada i paper reciclat. No ha d'afectar a la germinació i posterior desenvolupament de les llavors. Grandària màxima: 25 mm Composició: - Cel·lulosa desfibrada: 40% - Palla de cereal: 50% - Paper reciclat: 60% 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE TERRA VEGETAL, DE BOSC, ÀCIDA O ROLDOR DE PI: Subministrament: En sacs o a granel. Emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves característiques. ENCOIXINAMENT HIDROSEMBRES: Subministrament: En bales empaquetades. Emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves característiques. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: Als sacs hi han de figurar les següents dades:

- Identificació del producte - Nom del fabricant o marca comercial - Pes net OPERACIONS DE CONTROL: - Inspecció visual del material subministrat, comprovant la correcte identificació tal i com s'indica a les especificacions. - Recepció del certificat de garantia, d'acord a les condicions especificades, i si és el cas, dels documents acreditatius de la disposició de

l'etiqueta ecològica europea. - Abans de començar l'aportació de terres i substrats per a jardineria, i amb una freqüència de 10.000 m3, es realitzaran els assaigs

corresponents a l'anàlisi estàndard de terra vegetal, amb la determinació de: - Rang de textures pel mètode granulomètric per sedimentació discontínua. - Anàlisi del PH (en H2O 1:2,5). - Anàlisi del contingut en sodi (ppm) pel mètode de fotometria de flama. - Anàlisi de la conductivitat elèctrica (prova prèvia de salinitat). - Anàlisi del carbonat càlcic equivalent i anàlisi del contingut en nutrients (P, K, Mg, Calci, N orgànic i amoniacal) pels mètodes químics 4, 15, 16 (b), 8, segons MOA III CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes de procediment corresponents. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'acceptaran materials que no arribin correctament identificats i acompanyats del certificat de garantia corresponent. Els productes a utilitzar s'ajustaran a les condicions exigides al plec de condicions tècniques. ____________________________________________________________________________ BR - MATERIALS PER A JARDINERIA I PER A MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL BR4 - ARBRES I PLANTES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BR45162C,BR44FJ2B,BR45722C,BR4DN422,BR493633,BR4JL234,BR4EE232,BR4J6F33,BR469JT1. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Espècies vegetals subministrades a peu d'obra. S'han considerat els tipus següents: - Arbres planifolis - Coníferes i resinoses - Palmeres i palmiformes - Arbusts - Plantes de petit port - Llavors de barreges de cespitoses - Pans d'herba de barreges de cespitoses S'han considerat les formes de subministrament següents: - En contenidor - Amb pa de terra - Amb l'arrel nua - Llavors - Pa d'herba CONDICIONS GENERALS: L'espècie vegetal s'ha d'adquirir en un viver acreditat i legalment reconegut o, en tot cas, en empreses de reconeguda solvència. Les plantes han de tenir identitat i puresa de lot adequades en relació al gènere o espècie a què pertanyin, i si es el cas també respecte al cultivar. Les plantes han d'haver estat cultivades d'acord amb les necessitats de l'espècie o cultivar, edat i localització. Han d'haver rebut una adequada formació (poda, retall, pinçament, asprada, etc). La qualitat de la part aèria de les plantes ha de complir les especificacions de l'article 4.4.2 de la norma NTJ 07A. La qualitat de la part subterrània de les plantes ha de complir les especificacions de l'article 4.4.3 de la norma NTJ 07A. L'espècie vegetal ha de complir la legislació vigent sobre sanitat vegetal, especialment pel que fa al control d'organismes nocius de quarantena, així com d'altres plagues i malalties que puguin afectar la qualitat i valor d'utilització del material vegetal. Les espècies que legalment estiguin regulades, han d'anar acompanyades del passaport sanitari. No ha de presentar ferides o desperfectes a la seva part aèria o radical, ni símptomes d'haver-los patit anteriorment. Quan el subministrament és amb arrel nua, han de presentar un sistema radical ben ramificat, la capçada aclarida, però no podada excessivament, amb un equilibri entre la part aèria i la part subterrània. Les arrels han de presentar talls nets i recents sense ferides ni macadures. No es recomanable que hi hagin arrels seccionades de diàmetre superior a 3 cm en els arbres, o superiors a 2 cm en els arbusts. Quan el subministrament és en contenidor o amb pa de terra, les arrels han de tenir el pa de terra adequat per a l'espècie i mida de l'arbre. Els pans de terra han d'estar protegits amb materials que es puguin degradar abans d'un any i mig en ser soterrats, i que no produeixin afectacions a les plantes. El pa de terra ha d'estar intacte, compacte i ple d'arrels. La planta ha de tenir les mides d'alçada, diàmetre del tronc, mida del pa de terra o mida del contenidor, que s'indiquin a la unitat d'obra. La verificació d'aquestes dades s'ha de fer d'acord amb les indicacions de la norma NTJ 07A. CONÍFERES I RESINOSES:


La tija ha de mostrar el seu port natural, amb la ramificació i la frondositat pròpies de la seva espècie i mida. Les fulles han de presentar un bon estat vegetatiu. L'alçària correspon a la distància des del coll de l'arrel fins a la part més distant al mateix. El fullatge ha de tenir el color típic de l'espècie-varietat, segons l'època. Les coníferes han d'estar totalment ramificades des de la base, segons l'hàbit de creixement de l'espècie-varietat. ARBRES PLANIFOLIS: La circumferència correspon al perímetre mesurat a un metre del coll de l'arrel. Per als arbres de tronc múltiple, el perímetre total es la suma dels perímetres individuals. Quan el subministrament és en contenidor o amb pa de terra, les arrels han de tenir el pa de terra adequat per a l'espècie i mida de l'arbre. Alçaria del pa de terra: - Arbres de fulla caduca: Diàmetre del pa de terra x 0,7 - Arbres de fulla persistent: Diàmetre del pa de terra x 1,2 No es poden admetre plantes amb talls visibles de les arrels superiors a 1/8 del perímetre del tronc. PALMERES I PALMIFORMES: L'estípit ha de tenir la forma i l'estructura pròpies de la seva mida. Si son palmeres unicaules, l'estípit ha de ser recte i vertical. No han de tenir ferides, osques o concavitats al tronc. L'estípit no ha de tenir estrangulacions. Tindrà una senyal que indiqui l'orientació Nord en el seu lloc de cultiu original. El gruix de l'estípit correspon al mesurat a 1,30 m per sobre del coll de l'arrel. L'alçària correspon a la distància des del coll de l'arrel al punt d'inserció dels primers palmons. S'han de presentar-se amb les fulles lligades i les exteriors retallades. En les palmeres subministrades en contenidor, la distància mínima entre l'estípit i el interior del contenidor ha de ser de 25 cm. Toleràncies: - Alçària: ± 5% CESPITOSES: Les barreges de llavors i la composició dels pans d'herba, s'han de correspondre amb les especificacions de la DT, i en el seu defecte s'han de triar d'acord amb les indicacions de la norma NTJ 07N, en els seus annexes I,II i III, en funció de les condicions climàtiques, edàfiques, d'us i d'aspecte desitjat. CESPITOSES EN BARREJA DE LLAVORS: La barreja de llavors ha de ser d'una puresa i tenir un poder germinatiu iguals o superiors als indicats a la taula del l'ANNEX IV de la norma NTJ 07N, en funció de les especies utilitzades Ha de ser en la proporció que s'indiqui a l'etiqueta de qualitat i garantia. Les llavors no poden mostrar defectes causats per malalties, plagues, fisiopaties, deficiències de nutrició o fitotoxicitat deguda a tractaments fitosanitaris que redueixin el valor o la qualificació per al seu ús. Han d'estar netes de materials inerts, llavors de males herbes i de llavors d'altres plantes cultivades. Les proporcions admissibles no superaran en cap cas les indicades al quadre I.5 de l'ANNEX I de la norma NTJ 07N. CESPITOSES EN PA D'HERBA: Ha de provenir de l'extracció de plaques de gespa de prats existents, amb una edat superior als 10 mesos i amb pa de terra de gruix suficient per al tipus i grandària de l'herbàcia. S'ha de mantenir de manera que no es deteriori la base de terra ni el sistema radical de l'herba. Els talls de les plaques han de ser nets al llarg de tot el seu gruix i de superfície aèria uniforme i no han de tenir zones sense vegetació. El pa d'herba ha de tenir una forma regular. Gruix de la coberta vegetal: 1,5 cm Subministrament per plaques: - Dimensions: >= 30x30 cm Subministrament en rotlles: - Amplària: >= 40 cm - Llargària: <= 250 cm Toleràncies: - Gruix de la coberta vegetal: ± 0,5 cm ARBUSTS I PLANTES DE PETIT PORT: Les branques principals de l'arbust (que neixen directament del tronc) han de neixer del terç inferior de la planta, han d'estar regularment distribuïdes i han de tenir una llargaria i gruix proporcional a la resta de la planta. Les arrels han de donar, com a mínim, una volta a la seva base. L'arbust enfiladís ha d'estar provist del seu tutor. L'aigua de l'estany o de la font on visquin plantes aquàtiques ha d'estar neta, no ha de ser salina ni calcària i ha de tenir una temperatura temperada. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Per a la preparació, càrrega, transport i descàrrega de les plantes, s'han de seguir les indicacions de la norma NTJ 07Z, d'acord amb cada tipus de planta i de presentació. ARBRES, ARBUSTS I PLANTES DE PETIT PORT: Subministrament: en lots de plantes d'una única identitat, amb la mateixa forma de presentació. Les plantes d'un lot han de tenir totes la mateixa edat, origen i han de ser homogènies en els seves dimensions. El transport s'ha de fer protegint la part aèria del sol i dels efectes del vent, si la planta te fulles, i la part radical si la presentació es amb arrel nua o amb pa de terra.

Emmagatzematge: Si no s'ha de fer la plantació directament en descarregar, cal aplegar-les en un viver, a l'obra. Les plantes amb arrel nua o amb pa de terra s'aplegaran col·locant la part radical en una rasa, coberta amb palla o sauló o algun material porós. El viver estarà en un lloc protegit del vent i del sol directe. BARREGES DE LLAVORS: Subministrament: En sacs o caixes, precintats i etiquetats d'acord amb les indicacions de l'apartat 8 de la norma NTJ 07N. Emmagatzemament: Dins del seu envàs, en local sec, ventilat. L'envàs no ha d'estar en contacte amb el terra. PA D'HERBA: Sobre palets, protegits amb malla transpirable. L'alçada de les piles als palets ha de ser inferior a 2,5 m. El transport s'ha de fer protegint els pans d'herba del sol, preferentment a primera hora del dia. Si això no es possible cal utilitzar camions frigorífics. El material s'ha de descarregar en una zona d'ombra, propera al lloc d'utilització, i no es pot emmagatzemar. S'ha de col·locar el mateix dia en el que es subministra, i sense que passin 24 h de la seva extracció en temps calorós, i 3 dies amb temps fresc. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: * NTJ 07A:2007 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del material vegetal. Calidad general del material vegetal. CONÍFERES I RESINOSES: * NTJ 07C:1995 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del material vegetal. Coníferas y resinosas. PALMERES: * NTJ 07P:1997 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del material vegetal. Palmeras. ARBRES DE FULLA CADUCA: * NTJ 07D:1996 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del material vegetal. Árboles de hoja caduca. ARBRES DE FULLA PERSISTENT: * NTJ 07E:1997 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del material vegetal. Árboles de hoja perenne. ARBUSTS: * NTJ 07F:1998 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del material vegetal. Arbustos. ENFILADISSES: * NTJ 07I:1995 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del material vegetal. Trepadoras. CESPITOSES: * NTJ 08S:1993 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Implantación del material vegetal. Siembras y céspedes. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ: S'ha de subministrar acompanyada de: - La guia fitosanitària corresponent - Etiqueta amb el nom botànic i grandària correcta - Procedència comercial del material vegetal - Assenyalada la part nord de la planta al viver CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN BARREJA DE LLAVORS: Han de portar marcades de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Gènere, espècie i varietat - Qualitat i poder germinatiu - Nom del subministrador - Data de caducitat OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Comprovació de les condicions de subministrament i identificació. - Inspecció visual de les plantes rebudes i verificació de les condicions exigides al plec. - Control de les condicions d'emmagatzematge (si és el cas). LLAVORS PER HIDROSEMBRES - Recepció dels certificats de garantia del fabricant, d'acord a les condicions exigides. - Inspecció visual de les condicions de subministrament i identificació. - Es realitzaran els següents controls d'identificació, un cop per cada tipus d'hidrosembra que intervingui en l'obra: - Anàlisi de puresa específica amb informació de la composició. - Percentatge de germinació per espècie. - Amidament i anàlisi del contingut de llavors, aigua, adob, mulch i altres components de la hidrosemba, espècies herbàcies i espècies

arbustives, mitjançant el pes de la matèria seca (a 105º C) d'una mostra de la barreja abans de l'aplicació. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF.


LLAVORS PER HIDROSEMBRES S'han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No s'acceptaran plantes que no arribin correctament identificades i acompayades dels certificats de garantia corresponents. LLAVORS PER HIDROSEMBRES No s'acceptaran els materials que incompleixin les especificacions indicades al Plec.

____________________________________________________________________________


D - ELEMENTS COMPOSTOS D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS D06 - FORMIGONS SENSE ADDITIUS D060 - FORMIGONS SENSE ADDITIUS, AMB CIMENTS PÒRTLAND AMB ADDICIONS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC D060M0B2,D060Q021. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Mescla de ciment amb possibilitat de contenir addicions, granulats, sorra, aigua i additius, en el seu cas, elaborada a l'obra amb formigonera, d'ús no estructural. La mescla ha de ser homogènia i sense segregacions. No s'admet cap addició que no sigui cendres volants o fum de sílice. Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb les prescripcions de l'EHE-08. Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313): - Consistència seca: 0 - 2 cm - Consistència plàstica: 3 - 5 cm - Consistència tova: 6 - 9 cm - Consistència fluida: 10 - 15 cm Relació aigua-ciment: <= 0,65 Contingut de ciment: <= 400 kg/m3 Per als formigons amb addicions, el contingut d'addicions en estructures d'edificació ha de complir: - Cendres volants: <= 35% pes de ciment - Fum de sílice: <= 10% pes de ciment Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca: Nul·la - Consistència plàstica o tova: ± 10 mm - Consistència fluida: ± 20 mm 2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ Per a l'elaboració i la utilització de formigons, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C. No s'han de barrejar formigons frescos fabricats amb ciments incompatibles entre ells. S'ha d'utilitzar abans que hagi començat l'adormiment. El temps màxim entre l'addició de l'aigua al ciment i als granulats, i la col·locació del formigó, no pot ser superior a una hora i mitja. Com a orientació l'inici de l'adormiment es situa aproximadament en 1,5 h. La formigonera ha d'estar neta abans de començar l'elaboració del formigó. L'ordre d'abocada dels materials ha de ser: aproximadament la meitat de l'aigua, el ciment i la sorra simultàniament, la grava i la resta de l'aigua. Els additius fluidificants, superfluidificants i inhibidors de l'adormiment s'han d'afegir a l'aigua abans d'introduir-la a la formigonera. L'additiu colorant s'ha d'afegir a la formigonera juntament amb el ciment i els granulats. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum necessari elaborat a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). ___________________________________________________________________________ D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS D07 - MORTERS I PASTES D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC D0701821,D0701641,D070A8B1,D0701461,D070A4D1,D070I025. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Mescla feta amb sorra, ciment, aigua i calç si és el cas. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Tipus de ciment:

- Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A - Ciments de ram de paleta MC - Ciments blancs BL, quan ho requereixi l'exigència de blancor Morters per a fàbriques: - Resistència a compressió: <= 0,75 x Resistència a compressió de la peça - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica no armada: >= M1 - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica armada: >= M5 - Morter de junt prim o morter lleuger (UNE-EN 998-2): >= M5 Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions. 2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ Per a l'elaboració i la utilització del morter, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C. La formigonera ha d'estar neta abans de l'elaboració del morter. No s'han de mesclar morters de composició diferent. S'ha d'aplicar abans que passin 2 h des de la pastada. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum necessari elaborat a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció visual de les condicions de subministrament i recepció del certificat de qualitat del fabricant, d'acord a les exigències del plec de

condicions, incloent els resultats corresponents de resistència a compressió (UNE EN 1015-11). En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva representativitat, es realitzaran aquests assaigs sobre el material rebut, a càrrec del contractista. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: No es podran utilitzar a l'obra morters sense el corresponent certificat de garantia del fabricant, d'acord a les condicions exigides. Els valors de consistència i resistència a compressió han de correspondre a les especificacions de projecte.

____________________________________________________________________________


F - PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F21 - DEMOLICIONS F219 - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2194AU5. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Demolició d'elements de vialitat, arrencada de paviments o soleres o desmuntatge de paviments. Tall fet amb maquina tallajunts en un paviment que s'ha de demolir, per tal de delimitar la zona afectada, i que en fer la demolició els límits del paviment que resti siguin rectes i uniformes. S'han considerat els elements següents: - Vorada col·locada sobre terra o formigó - Rigola de formigó o de panots col·locats sobre formigó - Paviment de formigó, panots, llambordins o mescla bituminosa L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Demolició de l'element amb els mitjans adients - Trossejament i apilada de la runa CONDICIONS GENERALS: Ha d'estar feta al lloc indicat a la DT, amb les modificacions introduides al replanteig previ, aprovades per la DF. Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.). Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT. El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim: - Mètode d'enderroc i fases - Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris - Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de conservar - Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats pels treballs - Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc - Cronograma dels treballs - Pautes de control i mesures de seguretat i salut La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.). El paviment no ha de tenir conductes d'instal·lació en servei a la part per arrencar, s'han de desmuntar els aparells d'instal·lació i de mobiliari existents, així com qualsevol element que pugui destorbar la feina. S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn. S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients. S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ENDERROC D'ESGLAÓ, ARRENCADA DE REVESTIMENT D'ESGLAÓ, DE SÒCOL, DE VORADA O RIGOLA: m de llargària realment enderrocada, segons les especificacions de la DT. ENDERROC O FRESAT DE PAVIMENT: m2 de paviment realment enderrocat, segons les especificacions de la DT. TALL DE PAVIMENT: m de llargària executada realment, amidada segons les especificacions del projecte, comprovada i acceptada expressament per la DF.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. * Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones ____________________________________________________________________________ F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F22 - MOVIMENTS DE TERRES F221 - EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F22113L2,F2213422. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Excavacions amb finalitats diverses, que tenen com a resultat el rebaix del terreny. S'han considerat els tipus següents: - Neteja i esbrossada del terreny - Excavació per a caixa de paviment - Excavació per a rebaix - Excavació de roca a cel obert amb morter expansiu L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Excavació per esplanació, rebaix, buidat de soterrani o caixa de paviment: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió o contenidor, en el seu cas Neteja i esbrossada del terreny: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Protecció dels elements que s'han de conservar - Retirada de la capa superficial del terreny (10-15 cm) amb la vegetació i la brossa - Càrrega dels materials sobre camió Excavació de roca amb morter expansiu: - Preparació de la zona de treball - Situació de les referències topogràfiques externes - Perforació de la roca d'acord amb un pla de treball preestablert - Introducció del morter a les perforacions - Trossejat de les restes amb martell trencador - Càrrega de la runa sobre camió o contenidor CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20. Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50. Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot. Es considera roca de resistència baixa, la que amb dificultat es deixa ratllar amb navalla, que té un assaig de resistència a la compressió simple entre 5 i 25 MPa. Es considera roca de resistència mitja, la que es pot trencar amb un cop de martell i que no es deixa ratllar amb navalla, que té un assaig de resistència a la compressió simple entre 25 i 50 MPa. Es considera roca de resistència alta, la que necessita més d'un cop de martell per trencar-se, que té un assaig de resistència a la compressió simple entre 50 i 100 MPa. Es considera que la càrrega de terres sobre camió és directa quan l'existència de rampa o d'altres condicionants de l'obra permeten que els mitjans d'excavació realitzin l'excavació i la càrrega de terres. Es considera que la càrrega de terres sobre camió és indirecta quan la inexistència de rampa o d'altres condicionants de l'obra no permeten que els mitjans d'excavació realitzin la càrrega de terres i és necessària la utilització d'una altra màquina per a aquesta funció. NETEJA I ESBROSSADA DEL TERRENY: S'ha de retirar la capa superficial del terreny i qualsevol material existent (brossa, arrels, runa, escombraries, etc.), que puguin destorbar el desenvolupament de treballs posteriors. L'àmbit d'actuació ha de quedar limitat pel sector de terreny destinat a l'edificació i la zona influenciada pel procés de l'obra. S'ha de deixar una superfície adequada per al desenvolupament dels treballs posteriors, lliure d'arbres, de plantes, de deixalles i d'altres elements


existents, sense fer malbé les construccions, els arbres, etc., que s'han de conservar. Els forats existents i els que resultin de les operacions d'esbrossada (extracció d'arrels, etc.), han de quedar reblerts amb les terres de la mateixa qualitat que el sòl i amb el mateix grau de compactació. S'han de conservar en zona a part les terres o els elements que la DF determini. S'han de traslladar a un abocador autoritzat tots els materials que la DF no hagi acceptat com a útils. EXCAVACIÓ PER A ESPLANACIÓ, REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI: L'excavació per a caixes de paviments s'aplica en superfícies petites o mitjanes i amb una profunditat exactament definida, amb lleugeres dificultats de maniobra de màquines o camions. S'entén que el rebaix es fa en superfícies mitjanes o grans, sense problemes de maniobrabilitat de màquines o de camions. El fons de l'excavació s'ha de deixar pla, anivellat o amb la inclinació prevista. S'han de deixar els talussos perimetrals que fixi la DF. L'aportació de terres per a correccions del nivell ha de ser mínima, de la mateixa terra existent i amb la mateixa compacitat. La qualitat del terreny al fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF. Les terres que determini la DF s'han de conservar en una zona a part. La resta s'ha de transportar a un abocador autoritzat. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 100 mm - Nivells: + 10 mm, - 50 mm - Planor: ± 40 mm/m - Angle del talús: ± 2° 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: No s'ha de treballar quan plou, neva o fa vent superior als 60 km/h. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents: - Amplària: >= 4,5 m - Pendent: - Trams rectes: <= 12% - Corbes: <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6% - El talús ha de ser fixat per la DF. EXCAVACIÓ PER A ESPLANACIÓ, REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI: Les terres s'han d'extreure de dalt a baix, sense soscavar-les. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. S'han d'extreure les terres o els materials amb perill de desprendiment. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Cal preveure un sistema de desguàs a fi d'evitar l'acumulació d'aigua dins de l'excavació. EXCAVACIÓ AMB MORTER EXPANSIU: Cal fer un programa de les perforacions i del procés del reblert amb morter i extracció de la roca. En fer les perforacions, cal verificar que no es produeixen danys a estructures properes. Si es donés aquest cas, cal evitar l'ús de barrines percussores i fer els forats exclusivament per rotació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT NETEJA I ESBROSSADA: m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT. No inclou la tala d'arbres. EXCAVACIÓ: m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C. ____________________________________________________________________________ F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F22 - MOVIMENTS DE TERRES

F227 - REPÀS I PICONATGE DE TERRES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F227R00F. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Conjunt d'operacions necessàries per a conseguir l'acabat geomètric de l'element. S'han considerat els elements següents: - Sòl de rasa - Esplanada - Caixa de paviment L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball (no inclou entibació) - Situació dels punts topogràfics - Execució del repàs - Compactació de les terres, en el seu cas CONDICIONS GENERALS: El repàs s'ha de fer poc abans de completar l'element. El fons ha de quedar horitzontal, pla i anivellat. L'acord entre el sòl i els paraments de la rasa ha de formar un angle recte. L'aportació de terres per a correccions de nivell ha de ser mínima, de les mateixes existents i d'igual compacitat. Toleràncies d'execució: - Horitzontalitat prevista: ± 20 mm/m - Planor: ± 20 mm/m - Nivells: ± 50 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ La qualitat del terreny després del repàs, necessita l'aprovació explícita de la DF. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. ____________________________________________________________________________ F7 - IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS F7B - GEOTÈXTILS I LÀMINES SEPARADORES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F7B451D0. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Làmina separadora col·locada no adherida. S'han considerat els materials següents: - Feltre amb un 70% de fibres de polipropilè i un 30% de fibres de polietilè, sense teixir, termosoldat - Feltre de polipropilè format per filaments sintètics no teixits lligats mecànicament - Feltre de polièster termoestable fet amb fibres de polièster sense teixir, consolidat mecànicament mitjançant punxonament - Feltre teixit de fibres de polipropilè - Fibra de vidre amb insercions de fils de reforç longitudinals L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació del suport - Col·locació de la làmina CONDICIONS GENERALS: Ha de tenir un aspecte superficial pla i regular. Ha de garantir la no adherència entre els components del sistema entre els que s'intercala. Les característiques del material sobre el que s'estén la lamina haurà de coincidir amb el previst a Projecte, en el estudi i càlcul del geotèxtil. Ha de ser imputrescible i compatible amb els materials amb què hagi d'estar en contacte.


Les làmines han de cavalcar entre elles. No ha de quedar adherida al suport en cap punt. Cavalcaments: - Làmines geotèxtils en tracció mecànica: >= 30 cm - Làmines separadores de polipropilè: >= 5 cm - Làmines separadores de polietilè: >= 5 cm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ El suport ha de ser net, sense irregularitats que puguin perforar la làmina. Les làmines col·locades s'han de protegir del pas de persones, equips o materials. Els geotèxtils en tracció mecànica que no s'hagin sotmès a l'assaig de resistència a la intempèrie s'han de cobrir abans de 24 h des de la seva col·locació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls i cavalcaments. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual del material abans de la seva col·locació, rebutjant les peces malmeses CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN LÀMINES EN TRACCIÓ MECÀNICA: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de la superfície sobre la que s'ha d'estendre el geotèxtil - Control del procediment d'execució, amb especial atenció als cavalcaments en junts longitudinals i transversals - Control de longitud de soldadura del geotèxtil CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN LÀMINES DE POLIPROPILÈ: Els punts de control més destacables són els següents: - Neteja i repàs del suport. - Control del procediment d'execució, amb especial atenció als cavalcaments entre peces CONTROL D'EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No s'ha de permetre la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els defectes d'execució. CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN LÀMINES EN TRACCIÓ MECÀNICA: Si les característiques del terreny inspeccionat fossin molt diferents de les previstes a Projecte, es realitzarà un nou estudi i càlcul del geotèxtil. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Inspecció visual de la unitat acabada. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. ____________________________________________________________________________ F7 - IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS F7J - JUNTS I SEGELLATS F7J1 - FORMACIÓ DE JUNTS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F7J12050. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Formació de junt de dilatació o treball. S'han considerat els tipus següents: - Formació de junt de dilatació o de treball en peces formigonades "in situ" - Formació de junt de dilatació en peces formigonades "in situ" amb placa de poliestirè expandit. - Formació de junt de dilatació en paviments de formigó amb passadors de barres llises d'acer de 50 cm de llargària i 25 mm de diàmetre,

pintats amb emulsió bituminosa i col·locats cada 30 cm. - Formació de junt de treball en paviments de formigó amb connectors de barres corrugades d'acer de 80 cm de llargària i 12 mm de diàmetre,

col·locats cada 100 cm. S'han considerat per a junts en peces formigonades "in situ" els elements següents: - Junts de dilatació intern: - Perfil elastomèric d'ànima circular - Perfil de PVC d'ànima oval, quadrada o omega - Placa de poliestirè expandit - Junts de dilatació externs: - Perfil elastomèric o de PVC d'ànima quadrada - Perfil de PVC amb forma d'U - Perfil d'alumini i junt elastomèric ancorat al cèrcol - Junts de treball interns o externs amb perfil elastomèric o de PVC d'anima plana L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Junt amb perfil: - Col·locació del perfil en l'element per formigonar - Execució de les unions entre perfils Junt amb placa: - Col·locació de la placa en l'element per formigonar Formació de junts amb passadors d'acer: - Replanteig - Col·locació de les barres en el formigó fresc - Pintat amb emulsió bituminosa de l'extrem de la barra que queda lliure Formació de junts amb connectors d'acer: - Replanteig - Col·locació de les barres en el formigó fresc CONDICIONS GENERALS: Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm - Coincidència eix perfil - eix junt: ± 2 mm - Amplària del junt de dilatació: + 3 mm JUNT DE DILATACIÓ O DE TREBALL EN PECES FORMIGONADES "IN SITU": La seva situació dins la peça formigonada ha de ser la prevista. En el cas del perfil col·locat formant ranura oberta a l'exterior, aquest ha de quedar enrasat superficialment amb el formigó per la cara prevista. El junt de dilatació ha de tenir l'amplària definida en la DT o, a manca d'aquesta, l'especificada per la DF. Ha de quedar garantit el bon contacte entre el formigó i el perfil o la placa de poliestirè. JUNT AMB PERFIL: L'eix del perfil ha de coincidir amb l'eix del junt. El conjunt del junt acabat ha de ser estanc. La resistència de les unions entre perfils no ha de ser menor que la de la resta del perfil. JUNT AMB PLACA: Ha de quedar dins del junt, enrasada superficialment amb el formigó per la cara prevista. FORMACIÓ DE JUNT AMB BARRES D'ACER: Les barres d'acer han de ser netes, sense òxid no adherit. No han tenir pintura, greix ni d'altres substàncies perjudicials. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ JUNT AMB PERFIL: Ha de quedar lligat pels extrems a l'armadura de l'element per formigonar. Les disposicions de lligada i d'encofratge han de permetre que el perfil mantingui la seva posició durant el formigonament. Les unions entre perfils elastomèrics s'han de fer per vulcanització, amb aplicació de l'elastòmer cru vulcanitzat per calor i pressió. Les unions entre perfils de PVC s'han de fer per fusió en calent i pressió dels extrems que s'han d'unir. Només s'han de fer a l'obra les unions que, pel procés d'execució, el muntatge o el transport, no puguin ser fetes a la fàbrica. El formigonat entre elements compresos entre dos junts d'estanqueïtat es realitzarà d'un sol cop, sense més junts que els necessaris per construcció. JUNT AMB PLACA: No hi ha condicions específiques del procés d'execució. FORMACIÓ DE JUNT AMB BARRES D'ACER: La barra d'acer s'ha d'introduir en la meitat de la seva llargària, dins del formigó fresc de la llosa. L'altra meitat ha de quedar embeguda en l'altra llosa, en el moment del formigonament d'aquesta. Les barres han de mantenir la seva posició durant i deprés del formigonament.


En les barres que fan de passadors, l'extrem de la barra que ha d'anar en la llosa per formigonar, ha de quedar uniformement recoberta d'emulsió bituminosa per tal de garantir el moviment de l'acer dins del formigó. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT FORMACIO DE CAIXETI, JUNT AMB BARRES D'ACER I JUNT AMB PERFIL: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. JUNT AMB PLACA: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI JUNT DE DILATACIÓ O DE TREBALL EN PECES FORMIGONADES "IN SITU": No hi ha normativa de compliment obligatori. FORMACIÓ DE JUNT AMB BARRES D'ACER: * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN JUNT AMB PERFIL : - Inspecció de l'encofrat en la zona on es disposi el junt d'estanqueïtat - Control del procés de formigonat entre zones amb presència de junts. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL EN JUNT AMB PERFIL: - Verificació de l'estanquitat del junt col·locat. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN JUNT AMB PERFIL: El control està basat en l'experiència del inspector que supervisi el procés. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN JUNT AMB PERFIL: No s'autoritzarà el formigonat de l'element si la col·locació dels junts no és conforme a les condicions indicades. ____________________________________________________________________________ F7 - IMPERMEABILITZACIONS I AÏLLAMENTS F7J - JUNTS I SEGELLATS F7J5 - SEGELLATS DE JUNTS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F7J53990. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de segellat d'elements constructius amb productes de diferents composicions, prou elàstics per mantenir l'adherència amb aquests elements independentment dels moviments que es produeixin en el seu funcionament habitual. S'han considerat els elements següents: - Segellat de junt entre materials d'obra de 10-40 mm d'amplària i de 5-30 mm de fondària: - Amb massilla de components diferents aplicada amb pistola, amb o sense emprimació prèvia - Amb massilla de cautxú-asfalt aplicada manualment - Amb escuma de poliuretà en aerosol - Segellat de junt entre materials d'obra de 3 a 20 mm d'amplària i de 2 a 10 cm de fondària, amb massilla de components diferents, aplicada amb pistola neumàtica prèvia emprimació L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació de l'interior del junt, amb eliminació del material existent, en el seu cas - Aplicació de l'emprimació, en el seu cas - Aplicació del material de segellat - Neteja de les vores exteriors del junt CONDICIONS GENERALS: El segellat ha de tenir la llargària prevista. Ha de ser continu, homogeni, sense inclusions de bombolles d'aire i amb la superfície uniforme. Ha de quedar ben adherit a ambdós llavis del junt. La fondària respecte al pla del parament ha de ser la prevista o indicada per la DF. Si no hi ha cap especificació, ha de quedar enrasat amb el parament. El gruix del segellat en el punt mínim ha de ser igual a la fondària del junt. Toleràncies d'execució: - Gruix del segellat: ± 10% - Fondària prevista respecte al parament: ± 2 mm

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Temperatura ambient admissible en el moment de l'aplicació:

Tipus producte Temperatura ambient

Massilla de silicona neutra - 10 a + 35°C Massilla de polisulfurs bicomponents o massilla d'óleo-resines + 10 a + 35°C Massilla de poliuretà, massilla asfàltica o de cautxú asfalt 5 a 35°C Massilla acrílica o morter sintètic resines epoxi 5 a 40°C Cordó bentonita de sodi 5 a 52°C

No s'ha d'aplicar en temps humit (pluja, rosada, etc.). Amb vent superior a 50 km/h s'han de suspendre els treballs i s'han d'assegurar les parts que s'han fet. En el cas que s'hagi d'aplicar una capa d'imprimació abans de realitzar el segellat, aquesta s'ha d'estendre per tota la superfície que hagi de quedar en contacte amb el segellant. Quan la massilla és bicomponent, la mescla d'ambdós components s'ha de fer seguint les instruccions del fabricant. El fons i les cares del junt per segellar han de ser nets i secs. El producte s'ha d'aplicar forçant-ne la penetració. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL EN MASSILLA ASFÀLTICA: - Control del procés d'escalfament en les massilles tipus BH-I - Inspecció de les superfícies on s'ha d'aplicar el segellant. CONTROL D'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL EN MASSILLA ASFÀLTICA: Inspecció visual de la unitat acabada. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN MASSILLA ASFÀLTICA: El control es basa en l'experiència del tècnic que supervisa l'execució. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN MASSILLA ASFÀLTICA: Els acabats del junt i els procediments d'aplicació han de complir les condicions indicades al plec. ____________________________________________________________________________

F8 - REVESTIMENTS F89 - PINTATS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F89FT001,F89FT002. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Preparació i aplicació d'un recobriment de pintura sobre superfícies de materials diversos mitjançant diferents capes aplicades en obra. S'han considerat els tipus de superficies següents: - Superfícies de fusta - Superfícies metàl·liques (acer, acer galvanitzat, coure) - Superfícies de ciment, formigó o guix S'han considerat els elements següents: - Estructures - Paraments - Elements de tancament practicables (portes, finestres, balconeres) - Elements de protecció (baranes o reixes) - Elements de calefacció - Tubs L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la superfície a pintar, fregat de l'òxid i neteja prèvia si és el cas, amb aplicació de les capes d'emprimació, de protecció o de

fons, necessàries i del tipus adequat segons la composició de la pintura d'acabat - Aplicació successiva, amb els intervals d'assecat, de les capes de pintura d'acabat CONDICIONS GENERALS:


En el revestiment no hi ha d'haver fissures, bosses ni d'altres defectes. Ha de tenir el color, la brillantor i la textura uniformes. A les finestres, balconeres i portes, s'admet que s'hagin protegit totes les cares però que només s'hagin pintat les visibles. PINTAT A L'ESMALT: Gruix de la pel·lícula seca del revestiment: >= 125 micres 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'han d'aturar els treballs si es donen les condicions següents: - Temperatures inferiors a 5°C o superiors a 30°C - Humitat relativa de l'aire > 60% - En exteriors: Velocitat del vent > 50 km/h, Pluja Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta 24 h abans i s'han de refer les parts afectades. Les superfícies d'aplicació han de ser netes i sense pols, taques ni greixos. S'han de corregir i eliminar els possibles defectes del suport amb massilla, segons les instruccions del fabricant. No es pot pintar sobre suports molt freds ni sobreescalfats. El sistema d'aplicació del producte s'ha d'escollir d'acord amb les instruccions del fabricant i l'autorització de la DF. Quan el revestiment estigui format per més d'una capa, la primera capa s'ha d'aplicar lleugerament diluïda, segons les instruccions del fabricant. No s'ha d'aplicar una capa si la capa anterior no està completament seca. S'han d'evitar els treballs que desprenguin pols o partícules prop de l'àrea a tractar, abans, durant i després de l'aplicació. No s'admet la utilització de procediments artificials d'assecatge. SUPERFÍCIES DE FUSTA: La fusta no ha d'haver estat atacada per fongs o insectes, ni ha de tenir d'altres defectes. El contingut d'humitat de la fusta, mesurat en diferents punts i a una fondària mínima de 5 mm, ha de ser inferior a un 15% per a coníferes o fustes toves i a un 12% per a frondoses o fustes dures. S'han d'eliminar els nusos mal adherits i substituir-los per falques de fusta de les mateixes característiques. Els nusos sans que tenen exsudació de resina s'han de tapar amb goma laca. Abans de l'aplicació de la 1° capa s'han de corregir i eliminar els possibles defectes amb massilla, segons les instruccions del fabricant; passar paper de vidre en la direcció de les vetes i eliminar la pols. SUPERFÍCIES METÀL·LIQUES (ACER, ACER GALVANITZAT, COURE): Les superfícies d'aplicació han de ser netes i sense pols, taques, greixos ni òxid. En superfícies d'acer, s'han d'eliminar les possibles incrustacions de ciment o de calç i s'ha de desgreixar la superfície. Tot seguit s'han d'aplicar les dues capes d'emprimació antioxidant. La segona s'ha de tenyir lleugerament amb pintura. En el cas d'estructures d'acer s'han de tenir en compte les següents consideracions: - Abans d'aplicar la capa d'emprimació les superfícies a pintar han d'estar preparades adequadament d'acord amb les normes UNE-EN ISO 8504-1, UNE-EN ISO 8504-2 i UNE-EN ISO 8504-3. - Si s'aplica més d'una capa s'ha d'utilitzar per a cadascuna un color diferent. - Després de l'aplicació de la pintura les superfícies s'han de protegir de l'acumulació d'aigua durant un cert temps. SUPERFÍCIES DE CIMENT, FORMIGÓ O GUIX: La superfície no ha de tenir fissures ni parts engrunades. El suport ha d'estar suficientment sec i endurit per tal de garantir una bona adherència. Ha de tenir una humitat inferior al 6% en pes. S'han de neutralitzar els àlcalis, les eflorescències, les floridures i les sals. Temps mínim d'assecatge de la superfície abans d'aplicar la pintura: - Guix: 3 mesos (hivern); 1 mes (estiu) - Ciment: 1 mes (hivern); 2 setmanes (estiu) En superfícies de guix, s'ha de verificar l'adherència del lliscat de guix. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT PINTAT D'ESTRUCTURES, PARAMENTS DE FUSTA O D'ACER O PORTES ENROTLLABLES: m2 de superfície realment pintada segons les especificacions de la DT. Cal considerar el desenvolupament del perímetre. Deducció de la superfície corresponent a obertures: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2 i <= 2 m2: Es dedueix el 50% - Obertures > 2 m2: Es dedueix el 100% Aquest criteris inclouen la neteja dels elements que configuren l'obertura com és ara, bastiments que s'hagin embrutat. PINTAT DE PARAMENTS DE CIMENT O GUIX: m2 de superfície real amidada segons les especificacions de la DT. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures d'acord amb els criteris següents: - Obertures <= 4 m2: No es dedueixen - Obertures > 4 m: Es dedueix el 100% Aquests criteris inclouen la superfície dels paraments laterals de l'obertura en una fondària de 30 cm, com a màxim, excepte en el cas d'obertures de més de 4,00 m2, en que aquesta superfície s'ha d'amidar expressament. Inclouen igualment la neteja dels elements que configuren l'obertura, com ara bastiments que s'hagin embrutat.

PINTAT DE PORTES, FINESTRES I BALCONERES: m2 de superfície de cada cara del tancament practicable tractat segons les especificacions de la DT amb les deduccions corresponents als envidraments segons els criteris següents: Deducció de la superfície corresponent a l'envidrament per a peces amb una superfície envidrada de: - Més d'un 75% del total: Es dedueix el 50% - Menys del 75% i més del 50% del total: Es dedueix el 25% - Menys del 50% del total o amb barretes: No es dedueix En les portes extensibles, la superfície s'ha d'incrementar el 50% PINTAT D'ELEMENTS DE PROTECCIÓ O ELEMENTS DE CALEFACCIÓ: m2 de superfície d'una cara, definida pel perímetre de l'element a pintar. PINTAT DE TUBS O PINTAT O ENVERNISSAT DE PASSAMÀ: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI PINTAT D'ESTRUCTURES D'ACER: Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Acero DB-SE-A. PER A LA RESTA D'ELEMENTS: No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de la superfície a pintar. - Acceptació del procediment d'aplicació de la pintura per part de la DF. - Comprovació de l'assecatge d'una capa abans de procedir a una segona aplicació. CONTROL D'EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. La suspensió dels treballs i la correcció de les no conformitats observades aniran a càrrec del Contractista. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Inspecció visual de la unitat acabada. En el control es seguiran els criteris indicats en l'article 7.4 de la part I del CTE. Determinació del gruix de pel·lícula del recobriment sobre un element metàl·lic (UNE EN ISO 2808) CONTROL DE L'OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. No es permetrà la continuació dels treballs fins que no estiguin solucionats els errors d'execució. ____________________________________________________________________________ F9 - PAVIMENTS F93 - BASES F936 - BASES DE FORMIGÓ 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9365G11. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de subbase o base de formigó per a suport de paviment. Es considera estesa i vibració manual la col·locació del formigó amb regle vibratori, i estesa i vibració mecànica la col·locació del formigó amb estenedora. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Muntatge d'encofrats - Col·locació del formigó - Execució de junts de dilatació i formigonat - Protecció del formigó fresc i curat - Desmuntatge dels encofrats CONDICIONS GENERALS: La superfície acabada ha d'estar reglejada. No ha de tenir esquerdes ni discontinuïtats.


Ha de formar una superfície plana amb una textura uniforme i s'ha d'ajustar a les alineacions i a les rasants previstes. Ha de tenir junts de dilatació fets a distàncies no superiors a 25 m; han de ser de 2 cm d'amplària i han d'estar plens d'un material flexible. Els junts de formigonat han de ser de tot el gruix i s'ha de procurar de fer-los coincidir amb els junts de retracció. La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08 Toleràncies d'execució: - Gruix: - 15 mm - Nivell: ± 10 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ El formigonat s'ha de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 40°C. S'han d'aturar els treballs quan la pluja pugui llevar la capa superficial del formigó fresc. S'ha de vibrar fins aconseguir una massa compacta i sense que es produeixin segregacions. Durant l'adormiment i fins que s'aconsegueixi el 70% de la resistència prevista, s'ha de mantenir humida la superfície del formigó amb els mitjans necessaris segons el tipus de ciment utilitzat i les condicions climatològiques del lloc. Aquest procés ha de durar com a mínim: - 15 dies en temps calorós i sec - 7 dies en temps humit La capa no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva formació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). ____________________________________________________________________________

F9 - PAVIMENTS F96 - VORADES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F96AUA20,F965V010,F9651T01. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de vorada amb materials diferents. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Vorada de peces pedra o de formigó col·locades sobre base de formigó - Vorades de planxa d'acer galvanitzat - Vorades de planxa d'acer amb acabat "CORTEN" L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó de la base - Col·locació de les peces de la vorada rejuntades amb morter Vorada de planxa d'acer: - Replanteig - Col·locació prèvia, aplomat i anivellat - Fixació definitiva i neteja VORADA DE PEDRA O FORMIGÓ: L'element col·locat ha de tenir un aspecte uniforme, net, sense escantonaments ni d'altres defectes. S'ha d'ajustar a les alineacions previstes i ha de sobresortir de 10 a 15 cm per damunt de la rigola. Els junts entre les peces han de ser <= 1 cm i han de quedar rejuntats amb morter. En el cas de la col·locació sobre base de formigó, ha de quedar assentada 5 cm sobre el llit de formigó. Dimensions de la base de formigó (al seu cas): - Amplària de la base de formigó: Gruix de la vorada + 5 cm - Gruix de la base de formigó: 4 cm Pendent transversal: >= 2% Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm (no acumulatius) - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 4 mm/2 m (no acumulatius) VORADA DE PLANXA D'ACER: La vorada col·locada ha de tenir un aspecte uniforme, net i sense defectes.

Ha de quedar aplomada. S'ha d'ajustar a les alineacions previstes, i a de sobresortir de la rígola l'alçaria indicada a la DT La part superior de la vorada ha de quedar al mateix pla que el paviment de la vorera, en cap cas ha de sobresortir. Ha de quedar subjecte a la base amb les potes d'ancoratge. La unió de la vorada amb el paviment de la vorera ha d'estar segellada en tot el seu perímetre. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense pluges. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h. L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions i s'ha de vibrar fins aconseguir una massa compacta. Per a realitzar junts de formigonat no previstos en el projecte, cal l'autorització i les indicacions explícites de la DF. Les peces s'han de col·locar abans que el formigó comenci el seu adormiment. Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista s'ha de mantenir humida la superfície del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies. VORADA DE PLANXA D'ACER: Abans de començar els treballs es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF El procés de col·locació no ha d'afectar a la qualitat dels materials. Es posarà especial cura de no ratllar el recobriment d'acabat de la planxa d'acer. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen amb les especificades al projecte. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT VORADA RECTA: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. VORADA AMB ENCAIX PER A EMBORNAL: Unitat amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Control d'execució i acabats de la base de formigó sobre la que es col·loquen les peces de vorada o de rigola. - Control de l'aspecte de les peces abans de la seva col·locació. - Inspecció visual del procediment d'execució, d'acord a les condicions del plec i al procediment adoptat CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Inspecció visual de la unitat acabada. - Comprovació topogràfica de les alineacions i condicions generals d'acabat. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. ____________________________________________________________________________ F9 - PAVIMENTS F97 - RIGOLES F974 - RIGOLES DE PECES DE MORTER DE CIMENT 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F97433EA. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Execució de les operacions necessaries per a la formació de rigoles. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Formació de rigola o encintat amb peces de pedra natural, morter o formigó, col·locades amb morter. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Rigola amb peces col·locades amb morter:


- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de la capa de morter - Col·locació de les peces - Col·locació de la beurada - Neteja de la superfície acabada RIGOLA: S'ha d'ajustar a les alineacions previstes. Ha de tenir un aspecte uniforme i sense defectes. Quan la rigola és sense forma de cuneta, la cara superior ha de tenir un pendent transversal del 2% al 4% per al desguàs del ferm, excepte quan siguin rigoles sense desnivell. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm (no acumulatius) - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 4 mm/2 m RIGOLA AMB PECES: Les peces no han d'estar trencades, escantonades o tacades. Les peces han de formar una superfície plana i uniforme, han d'estar ben assentades, col·locades a fil i a tocar i en alineacions rectes. Els junts entre les peces han de quedar rejuntats amb beurada de ciment. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: El suport ha de tenir el grau de compactació adequat i les rasants previstes. Grau de compactació (assaig PM) - Base de formigó o rigola amb peces: >= 95% - Rigola de formigó: >= 90% RIGOLA AMB PECES: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense pluges. S'ha de col·locar a truc de maceta sobre una capa de morter de 3 cm de gruix. No es pot trepitjar la rigola després d'haver-se abeurat fins al cap de 24 h a l'estiu, 48 h a l'hivern. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT RIGOLA: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI RIGOLA AMB PECES: No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Control d'execució i acabats de la base de formigó sobre la que es col·loquen les peces de vorada o de rigola. - Control de l'aspecte de les peces abans de la seva col·locació. - Inspecció visual del procediment d'execució, d'acord a les condicions del plec i al procediment adoptat CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Es comprovarà que s'han adoptat les mesures necessàries per assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. Inspecció visual de la unitat acabada. - Comprovació topogràfica de les alineacions i condicions generals d'acabat. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. ____________________________________________________________________________ F9 - PAVIMENTS F98 - GUALS DE PECES ESPECIALS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F981AG6F,F981MG6F.

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de guals per a vianants o per a vehicles en les voreres. S'han considerat les unitats d'obra següents: - Peça de capçal per a formació de gual - Rampa central per a la formació de gual, recta o corba - Gual de peces de formigó, incloent les dues peces extremes i les peces de la rampa central L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó de la base - Col·locació de les peces de la vorada rejuntades amb morter CONDICIONS GENERALS: L'element col·locat ha de tenir un aspecte uniforme, net, sense escantonaments ni d'altres defectes. Els junts entre les peces han de ser <= 1 cm i han de quedar rejuntats amb morter. El gual ha de tenir la llargària, l'amplària i la forma indicada a la DT. Ha d'estar situat al lloc indicat a la DT, amb les correccions acceptades expressament per la DF. S'ha d'ajustar a les alineacions previstes i ha d'estar enrasat amb la rigola per la part baixa i amb el paviment de la vorera per la part alta. Els extrems del gual han d'estar fets amb les peces especials, corresponents al disseny del conjunt. En el cas de la col·locació sobre base de formigó, ha de quedar assentat 10 cm sobre el llit de formigó, a tota l'amplària de les peces. Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm (no acumulatius) - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 4 mm/2 m (no acumulatius) 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i sense pluges. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions i s'ha de vibrar fins aconseguir una massa compacta. Les peces s'han de col·locar abans que el formigó comenci el seu adormiment. Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista s'ha de mantenir humida la superfície del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT RAMPA PER A GUAL DE PECES DE PEDRA I GUAL DE PECES DE FORMIGÓ: m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. La llargada de les rampes per a guals es mesurarà entre les cares interiors dels capçals. La llargada dels guals de peces de formigó es mesurarà entre les cares exteriors dels capçals. Si el gual es corb, es mesurarà seguin el perímetre exterior del mateix. CAPÇAL PER A GUAL: Unitat amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Control d'execució i acabats de la base de formigó sobre la que es col·loquen les peces de vorada o de rigola. - Control de l'aspecte de les peces abans de la seva col·locació. - Inspecció visual del procediment d'execució, d'acord a les condicions del plec i al procediment adoptat CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Inspecció visual de la unitat acabada. - Comprovació topogràfica de les alineacions i condicions generals d'acabat. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. ____________________________________________________________________________ F9 - PAVIMENTS


F9F - PAVIMENTS DE PECES DE FORMIGÓ 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9F281U1. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de paviment de llambordins o lloses. S'han considerat els materials i les formes de col·locació següents: - Paviment de llambordins sobre llit de sorra i junts reblerts amb sorra - Paviment de llambordins o lloses sobre llit de sorra i junts reblerts amb morter - Paviment de llambordins o lloses col·locats amb morter i junts reblerts amb beurada de ciment - Paviment de lloses col·locats amb morter i junts reblerts amb sorra fina L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En paviments col·locats sobre llit de sorra i rejuntats amb morter: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del llit de sorra - Compactació i col·locació de les peces - Rejuntat de les peces amb morter - Neteja, protecció del morter i cura En la col·locació sobre llit de sorra i junts reblerts amb sorra: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del llit de sorra - Col·locació i compactació dels llambordins - Rebliment dels junts amb sorra - Compactació final dels llambordins - Escombrat de l'excés de sorra En la col·locació de llambordins amb morter i junts reblerts amb beurada de ciment: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de la base de morter sec - Humectació i col·locació dels llambordins - Compactació de la superfície - Humectació de la superfície - Rebliment dels junts amb beurada de ciment En la col·locació amb morter i junts reblerts amb sorra fina: - Comprovació del nivell de la base de formigó - Pintat inferior de les peces amb aigua ciment - Col·locació de les peces amb morter de consistència tova - Rebliment de junts amb sorra, escombrant l'excés. CONDICIONS GENERALS: El paviment ha de formar una superfície plana,sense resalts entre peces, uniforme i s'ha d'ajustar a les alineacions i a les rasants previstes. Les peces han de quedar ben assentades, amb la cara més polida o més ample a dalt. Les peces han d'estar disposades formant alineacions rectes, segons l'especejament definit en la DT. Excepte en les zones classificades com d'ús restringit pel CTE no s'admetran les discontinuïtats següents en el propi paviment ni en els encontres d'aquest amb altres elements: - Imperfeccions o irregularitats que suposin una diferència de nivell de més de 6 mm - Els desnivells que no superin els 50 mm s'han de resoldre amb una pendent que no excedeixi del 25% - En les zones interiors de circulació de persones, no presentarà perforacions o forats pels que es pugui introduir una esfera de 15 mm de diàmetre PAVIMENT COL·LOCAT SOBRE MORTER O LLIT DE SORRA Les peces han de quedar ben adherides al suport. Els junts han de quedar plens de material de reblert. Pendent transversal (paviments exteriors): >= 2%, <= 8% Quan el paviment es col·loqui amb morter s'hauràn de respectar els junts pròpis del suport. En el paviment de lloses no hi ha d'haver peces trencades, escantonades, tacades ni amb d'altres defectes superficials. PAVIMENT DE LLAMBORDINS: Han de quedar col·locats a trencajunt, seguint les especificacions de la DT. Junts entre peces: <= 8 mm Toleràncies d'execució: - Nivell: ± 12 mm - Replanteig: ± 10 mm - Planor: ± 5 mm/3 m 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

PAVIMENT COL·LOCAT SOBRE MORTER O LLIT DE SORRA La superfície del suport ha de ser neta i humida. El paviment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva col·locació o el que indiqui la DT. COL·LOCACIÓ SOBRE LLIT DE SORRA: No s'ha de treballar en condicions metereològiques que puguin produir alteracions a la subbase o al llit de sorra. El llit de sorra anivellada s'ha de deixar a 1,5 cm per sobre del nivell definitiu. Col·locades les peces s'han de piconar 1,5 cm fins al nivell previst. PAVIMENTS REJUNTATS AMB SORRA: Els junts s'han de reblir amb sorra fina. Un cop rejuntades s'ha de fer una segona compactació amb 2 o 3 passades de picó vibrant i un reblert final amb sorra per acabar d'omplir els junts. S'ha d'escombrar la sorra que ha sobrat abans d'obrir-lo al trànsit. COL·LOCACIÓ AMB MORTER I JUNTS REBLERTS AMB BEURADA: S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui < 5°C. Els llambordins s'han de col·locar sobre una base de morter sec. Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. Un cop col·locades les peces s'han de regar per aconseguir l'adormiment del morter de base. Després s'han de reblir els junts amb la beurada. JUNTS REBLERTS AMB MORTER O BEURADA: En exteriors, la superfície ha de mantenir-se humida durant les 72 h següents. COL·LOCACIÓ AMB MORTER I REBLERT DE JUNTS AMB SORRA FINA: - Les peces es pintaran per la seva cara inferior amb barreja d'aigua i ciment per tal de millorar l'adherència. - El morter tindrà consistència tova i la llosa ha de quedar recolzada sobre morter en tota la superfície. - El rebliment de junts amb sorra es realitzarà per successives escombrades. - S'evitarà el pas del personal durant els següents dies i durant les 3 setmanes posteriors als vehicles auxiliars de l'obra. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície executada d'acord amb les especificacions de la DT, amb deducció de la superfície corresponent a obertures interiors, d'acord amb els criteris següents: Paviments exteriors: - Obertures <= 1,5 m2: No es dedueixen - Obertures > 1,5 m2: Es dedueix el 100% Paviments interiors: - Obertures <= 1 m2: No es dedueixen - Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100% Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI PAVIMENT COL·LOCAT SOBRE MORTER O LLIT DE SORRA No hi ha normativa de compliment obligatori. ____________________________________________________________________________

F9 - PAVIMENTS F9Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A PAVIMENTS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9Z1V010. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Muntatge i col·locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldada o conjunt de barres i/o malles d'acer, en formació

d’armadura passiva d’elements estructurals de formigó, a l'excavació, a l'encofrat o ancorades a elements de formigó existents, o soldades a

perfils d’acer.

S'han considerat les armadures pels elements següents: - Paviments de formigó

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Preparació de la zona de treball

- Tallat i doblegat de l'armadura

- Neteja de les armadures

- Neteja del fons de l'encofrat

- Col·locació dels separadors


- Muntatge i col·locació de l'armadura

- Subjecció dels elements que formen l'armadura

- Subjecció de l'armadura a l'encofrat

CONDICIONS GENERALS: Per a l’elaboració, manipulació i muntatge de les armadures s’ha de seguir les indicacions de la EHE i la UNE 36831.

Els dià metres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les que s'especifiquen a la DT. El nombre de barres no ha de ser

mai inferior a l’especificat a la DT.

Les barres no han de tenir defectes superficials ni esquerdes.

Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altres substàncies que puguin perjudicar a l’acer, al formigó

o a l’adherència entre ells. La disposició de les armadures ha de permetre un formigonat correcte de la peça, de manera que totes les barres quedin recobertes de formigó. En barres situades per capes, la separació entre elles ha de permetre el pas d’un vibrador intern.

La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95,5% de la secció nominal.

Els empalmaments entre barres han de garantir la transmissió de forces d’una barra a la següent, sense que es produeixin lesions en el formigó

proper a la zona d’empalmament.

No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la DT o autoritzi la DF.

Els empalmaments han de quedar allunyats de les zones on l’armadura treballa a la màxima càrrega.

Els empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura.

Per a realitzar un altre tipus d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs que demostrin que garanteixen de forma permanent una resistència

a la ruptura no inferior a la de la menor de les dues barres que s'uneixen i que el moviment relatiu entre elles no sigui superior a 0,1 mm.

L’armat de la ferralla s’ha de realitzar mitjançant lligat amb filferro o per aplicació de soldadura no resistent. La disposició dels punts de lligat ha

de complir l’especificat en l’apartat 69.4.3.1 de la EHE.

La soldadura no resistent, ha de complir l’especificat en l’article 69.4.3.2 de la EHE, seguint els procediments establerts en la UNE 36832. La realització dels empalmaments pel que fa al procediment, la disposició dins la peça, la llargària dels solapaments i la posició dels diferents empalmaments en barres properes, ha de seguir les prescripcions de la EHE , al article 69.5.2.

A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes.

L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de l’article 69 .5.2.5 de la EHE amb els procediments descrits en la UNE 36832.

No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura de l'armadura.

Queda prohibida la soldadura d’armadures galvanitzades o amb recobriments epoxídics.

Els empalmaments mitjançant dispositius mecànics d’unió, s’han de realitzar segons les especificacions de la DT i les indicacions del fabricant, en

qualsevol cas, s’ ha de complir l’especificat en l’article 69.5.2.6 de la EHE.

Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera que mantinguin la seva posició durant l'abocada i la compactació del

formigó.

Les armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments.

Quan és necessari recobriments superiors a 50 mm, s'ha de col·locar una malla de repartiment en mig d'aquest gruix, en la zona de tracció, segons

s'especifica a l'article 37.2.4.1 de la norma EHE, excepte en el cas d'elements que hagin de quedar soterrats.

La DF ha d'aprovar la col·locació de les armadures abans de començar el formigonament.

Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no ha de ser inferior, en cap punt, als valors determinats en la

taula 37.2.4. de la norma EHE, en funció de la classe d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigó armat, segons el que indica l'article

8.2.1 de la mateixa norma.

Els sistemes auxiliars per a l’armat de la peça formats per barres o filferros, encara que no formen part de l’armadura, han de complir els

recobriments mínims, a efectes de garantir la durabilitat de la peça.

Distà ncia lliure armadura – parament: >= D màxim, >= 0,80 granulat màxim

(on: D diàmetre armadura principal o diàmetre equivalent)

Distància lliure barra doblegada - parament: >= 2 D La realització dels ancoratges de les barres al formigó, pel que fa a la forma, posició dins la peça i llargària de les barres ha de seguir les pre scripcions de la EHE, article 69.5.1.

Toleràncies d'execució:

- Llargà ria solapa: - 0 mm, + 50 mm

- Llargària d'ancoratge i solapa: -0,05L (<= 50 mm, mínim 12 mm), + 0,10 L (<=50 mm)

- Posició:

- En series de barres paral·leles: ± 50 mm

- En estreps i cèrcols : ± b/12 mm

(on b es el costat menor de la secció de l’element)

Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat en la UNE 36831.

BARRES CORRUGADES:

Es poden col·locar en contacte tres barres, com a màxim, de l'armadura principal i quatre en el cas de peces comprimides, formigonades en

posició vertical, on no sigui necessari realitzar empalmaments en les armadures.

El diàmetre equivalent del grup de les barres no ha de ser de més de 50 mm. (on diàmetre equivalent es el de la secció circular equivalent a la

suma de les seccions de les barres que formen el grup).

No s'han de solapar barres de D >= 32 mm sense justificar satisfactòriament el seu comportament.

Els empalmaments per solapa de barres agrupades han de complir l'article 69.5.2.3 de l'EHE.

Es prohibeix l'empalmament per solapa en grups de quatre barres.

En la zona de solapament s’ha de disposar armadures transversals amb secció igual o superior a la secció de la barra solapada més gran.

Distància lliure vertical i horitzontal entre 2 barres aillades consecutives: >= D mà xim, >= 1,25 granulat màxim, >= 20 mm

Distància entre els centres dels empalmaments de barres consecutives, segons direcció de l'armadura: >= longitud bà sica d'ancoratge (Lb)

Distància entre les barres d’un empalmament per solapa: <= 4 D

Distància entre barres traccionades empalmades per solapa: <= 4 D, >= D mà xim, >= 20 mm, >= 1,25 granulat màxim

Llargària solapa: a x Lb neta:

(on: a coeficient indicat en la taula 69.5.2.2 de la EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.2 de la EHE).

MALLA ELECTROSOLDADA:

El empalmament per solapa de malles electrosoldades ha de complir l’especificat en l’article 69.5.2.4 de la EHE.

Llargària de la solapa en malles acoblades: a x Lb neta:

- Ha de complir, com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm

(on: a es el coeficient de la taula 69.5.2.2 de la EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.4 de la EHE)

Llargària de la solapa en malles superposades:

- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7 Lb

- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) <= 10 D: 2,4 Lb 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

CONDICIONS GENERALS:

El doblegat de les armadures s’ha de fer a temperatura ambient, mitjançant doblegadores mecà niques i a velocitat constant, amb l’ajut de

mandrí, de manera que es garanteixi una curvatura constant en tota la zona.

No s'han d'adreçar colzes excepte si es pot verificar que no es faran malbé.

S'han de col·locar separadors per a garantir el recobriment mí nim i no han de produir fissures ni filtracions al formigó. La disposició dels

separadors ha de complir l’especificat en la taula 69.8.2 de la EHE-08

Els separadors han d’estar expressament dissenyats per a aquesta finalitat i han de complir l’especificat en l’article 37.2.5 de la EHE. Es prohibeix

l’ús de fusta o qualsevol material residual de construcció (maó, formigó, etc.). Si han de quedar vistos, no poden ser metàl·lics.

En cas de realitzar soldadures s'han de seguir les disposicions de la norma UNE 36832 i les han d'executar operaris qualificats d'acord amb la

normativa vigent. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

BARRES CORRUGADES:

kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents:

- El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric

- Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la DF.

- El pes s’obtindrà amidant la llargària total de les barres (barra+cavalcament)

L’escreix d’amidament corresponent als retalls està incorporat al preu de la unitat d’obra com a increment del rendiment (1,05 kg de barra d’acer

per kg de barra ferrallada, dins de l’element compost)

MALLA ELECTROSOLDADA:

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.

Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls i empalmaments. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

NORMATIVA GENERAL:

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad

estructural DB-SE.

Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la instrucción de hormigón estructural (EHE-08). 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Recepció i aprovació del informe d’ especejament per part del contractista. - Inspecció abans del formigonat de totes les unitats d’ obra estructurals amb observació dels següents punts: - Tipus, diàmetre, longitud i disposició de les barres i malles col·locades. - Rectitud. - Lligams entre les barres. - Rigidesa del conjunt. - Netedat dels elements.


CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Bàsicament el control de l’execució està confiat a la inspecció visual de les persones que l’exerceixen, amb la qual cosa el seu bon sentit, coneixements tècnics i experiència son fonamentals per aconseguir el nivell de qualitat previst.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT: Desautorització del formigonat fins que no es prenguin les mesures de correcció adequades. ____________________________________________________________________________ FB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ FBB - SENYALITZACIÓ VERTICAL FBB2 - SENYALS D'INFORMACIÓ I DE DIRECCIÓ 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FBB2Y101. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Elements per a senyalització vertical de vials fixats al seu suport. S'han considerat els elements següents: - Plaques amb senyals d'informació S'han considerat els llocs de col·locació següents: - Vials públics - Vials d'ús privat L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Fixació del senyal al suport - Comprovació de la visibilitat del senyal - Correcció de la posició si fos necessària CONDICIONS GENERALS: L'element ha d'estar fixat al suport, a la posició indicada a la DT, amb les modificacions introduïdes al replanteig previ, aprovades per la DF. Ha de resistir un esforç de 1 kN aplicats al seu centre de gravetat, sense que es produeixin variacions de la seva orientació. S'ha de situar en un pla vertical, perpendicular a l'eix de la calçada. Toleràncies d'execució: - Verticalitat: ± 1° VIALS PÚBLICS: Ha de ser visible des d'una distància de 70 m o des de la zona de parada d'un automòbil, tot i que hi hagi un camió situat per davant a 25 m. Aquesta visibilitat s'ha de mantenir de nit, amb les llums curtes. Distància a la calçada: >= 50 cm PLAQUES AMB SENYALS DE PERILL, PRECEPTIVES, DE REGULACIÓ I D'INFORMACIÓ I RÈTOLS: La distància al pla del paviment ha de ser >= 1 m, mesurat per la part més baixa de l'indicador. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'han de produir danys a la pintura, ni bonys a la planxa durant el procés de fixació. No s'ha de foradar la planxa per fixar-la. S'han d'utilitzar els forats existents. Els elements auxiliars de fixació han de complir les característiques indicades en les normes UNE 135312 i UNE 135314. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT PLAQUES AMB SENYALS DE PERILL, PRECEPTIVES, DE REGULACIÓ, D'INFORMACIÓ I COMPLEMENTÀRIES, I CAIXETINS DE RUTA: Unitat de quantitat realment col·locada a l'obra segons les especificacions de la DT, i aprovada per la DF. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI VIALS PÚBLICS: *Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) *Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos. Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se aprueba la norma 8.1-IC, Señalización Vertical, de la Instrucción de Carreteras. VIALS PRIVATS: No hi ha normativa de compliment obligatori. ____________________________________________________________________________ FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD5 - DRENATGES FD5A - RASES PER A DRENATGE DE TERRENYS

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FD5A1905. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació de drenatge amb tub ranurat de materials plàstics. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Col·locació del tub sense incloure el reblert de material fitrant - Col·locació del tub inclòs el reblert de material fitrant L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Inclòs el reblert de material filtrant: - Comprovació del llit de recolzament - Col·locació i unió dels tubs - Reblert de la rasa amb material filtrant Sense incloure el reblert de material filtrant: - Comprovació de la superfície de recolzament - Col·locació dels tubs CONDICIONS GENERALS: Els tubs han de quedar ben assentats sobre un llit de material filtrant de granulometria adequada a les característiques del terreny i del tub. Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques. Els tubs col·locats han d'estar alineats i a la rasant prevista. Han de tenir el pendent definit al projecte per a cada tram i seguir les alineacions indicades en la DT. Els tubs han de penetrar dins dels pericons i dels pous de registre. El drenatge acabat ha de funcionar correctament. El pas d'aigua ha de ser el correcte en els pous de registre aigües avall. Fletxa màxima dels tubs rectes: <= 1 cm/m Pendent: >= 0,5% Amplària de la rasa: Diàmetre nominal + 45 cm Penetració de tubs en pericons i pous: >= 1 cm Toleràncies d'execució: - Pendent <= 4%: ± 0,25% - Pendent > 4%: ± 0,50% - Rasants: ± 20 mm INCLÒS EL REBLERT DE MATERIAL FILTRANT: El drenatge ha d'estar recobert per un reblert de 50 cm de material filtrant. El grau de compactació del reblert de la rasa no ha de ser inferior al del material circumdant. Cavalcaments de les làmines de polipropilè: >= 30 cm Gruix màxim de les tongades de material filtrant: 30 cm Toleràncies d'execució: - Planor de les capes de material filtrant: ± 20 mm/m - Nivells de les capes de material filtrant: ± 30 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: El muntatge del tub haurà de realitzar-lo personal experimentat, que, a la vegada, vigilarà el posterior replè de la rasa, en especial la compactació directament als tubs. L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser mínima, de les mateixes existents i d'igual compacitat. S'eliminaran els materials inestables, turba o argila tova de la base per al rebliment. S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aigua dins l'excavació. No s'ha d'iniciar la manipulació ni la col·locació dels tubs sense l'autorització prèvia de la DF. Abans de baixar els tubs a la rasa s'han d'examinar aquests i apartar els que estiguin deteriorats. No han de transcórrer més de 8 dies entre l'execució de la rasa i la col·locació dels tubs. La col·locació dels tubs s'ha de començar pel punt més baix quan la rasa. Els treballs s'han de realitzar amb la rasa i els tubs lliures d'aigua i de terres engrunades. En cas d'interrompre's la col·locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu desguàs. Quan es reprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs. INCLÒS EL REBLERT DE MATERIAL FILTRANT: No s'ha d'iniciar el reblert de la rasa sense l'autorització expressa de la DF. Per sobre del tub, fins l'alçada especificada a la DT, o indicada per la DF (mínim 25 cm), s'ha de col·locar un rebliment de grava D 20-40, embolicat amb un filtre geotèxtil 100-150 g/m2. No s'han de col·locar més de 100 m de tub sense procedir a la col·locació del geotèxtil i al rebliment amb material filtrant. El geotèxtil ha de tenir un aspecte superficial pla i regular. Ha de ser imputrescible i compatible amb els materials amb què hagi d'estar en contacte. Les làmines del geotèxtil no han de cavalcar entre elles, i un cop col·locades s'han de protegir del pas de persones, equips o materials.


La composició granulomètrica de la grava ha de complir les condicions de filtratge fixades per la DF, en funció dels terrenys adjacents i del sistema previst d'evacuació d'aigua. S'ha d'evitar l'exposició prolongada del material filtrant a la intempèrie. Els treballs s'han de fer de manera que s'eviti la contaminació de la grava amb materials estranys. Una vegada col·locats els tubs, el reblert de la rasa s'ha de compactar per tongades successives amb un grau de compactació >= 75% del P.N. La geometria del replè ha de ser la indicada a la DT. El material de cada tongada ha de tenir les mateixes característiques, i el gruix ha de ser uniforme. Les tongades tindran una superfície convexa, amb pendent transversal compresa entre el 2% i 5%. No s'ha d'estendre'n cap fins que la inferior compleixi les condicions exigides. En cap cas el grau de compactació de cada tongada ha de ser inferior al més alt que tinguin els sòls adjacents, en el mateix nivell. Les tongades de cada costat del tub s'han d'estendre de forma simètrica. Al final de la compactació, ha de donar-se unes passades sense aplicar-hi vibració. S'han de suspendre els treballs quan la temperatura ambient sigui inferior a 0°C. El procediment utilitzat per a terraplenar rases i consolidar reblerts no ha de produir moviments dels tubs. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. INCLÒS EL REBLERT DE MATERIAL FILTRANT: Aquest criteri no inclou la preparació de la superfície d'assentament ni l'execució del llit de material filtrant. SENSE INCLOURE EL REBLERT DE MATERIAL FILTRANT: Aquest criteri no inclou la preparació de la superfície d'assentament, ni el reblert de la rasa amb material filtrant. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial Orden de 15 de septiembre de 1986 por la que se aprueba el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de Tuberias de Saneamiento de Poblaciones. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual de la base sobre la que s'assentaran els tubs i comprovació de les toleràncies d'execució, en especial en referència a les

pendents. - Inspecció visual de les peces abans de la seva col·locació, rebutjant les que presentin defectes. - Control visual de les alineacions dels tubs col·locats i dels elements singulars, com ara unions amb pous i arquetes. - Control d'execució del reblert filtrant (veure àmbit de control 0537) CONTROL D'EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció de les irregularitats observades a càrrec del contractista. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Un cop finalitzada l'obra i abans de la recepció provisional, es comprovarà el bon funcionament de la xarxa abocant aigua en els pous de

registre de capçalera o, mitjançant les cambres de descàrrega si existissin, verificant el pas correcte d'aigua en els pous de registre aigües avall.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es seguiran les instruccions de la DF en la realització dels controls previstos, i a més, el contractista subministrarà el personal i els materials necessaris per a aquesta prova. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció de les irregularitats observades a càrrec del contractista. ___________________________________________________________________________ FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD5 - DRENATGES FD5J - CAIXES PER A EMBORNALS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FD5J524E. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Execució de caixa per a embornals o interceptors, sobre solera de formigó. S'han considerat els materials següents: - Caixa de formigó - Caixa de maó calat arrebossada i lliscada i eventualment esquerdejada per fora L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En caixa de formigó: - Comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó de la solera - Muntatge de l'encofrat - Preparació de la trobada de la caixa amb el tub de desguàs - Col·locació del formigó de la caixa - Desmuntatge de l'encofrat - Cura del formigó En caixa de maó: - Comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó de la solera - Col·locació dels maons amb morter - Preparació de la trobada de la caixa amb el tub de desguàs - Arrebossat i lliscat de l'interior de la caixa - Esquerdejat exterior de la caixa, en el seu cas CONDICIONS GENERALS: La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la DT. La caixa ha de quedar aplomada i ben assentada sobre la solera. El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i la reixa enrasats amb el paviment o zona adjacent sense sobresortir d'ella. El forat per al pas del tub de desguàs ha de quedar preparat. Els angles interiors han de ser arrodonits. La caixa acabada ha d'estar neta de qualsevol tipus de residu. Toleràncies d'execució: - Desviació lateral: - Línia de l'eix: ± 24 mm - Dimensions interiors: ± 5 D, < 12 mm (D = la dimensió interior màxima expressada en m) - Nivell soleres: ± 12 mm - Gruix (e): - e <= 30 cm: + 0,05 e (<= 12 mm), - 8 mm - e > 30 cm: + 0,05 e (<= 16 mm), - 0,025 e (<= -10 mm) CAIXA DE FORMIGÓ: El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres. La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08 CAIXA DE MAÓ: Els maons han d'estar col·locats a trencajunts i les filades han de ser horitzontals. Els junts han d'estar plens de morter. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme i ben adherit a la paret, i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment ha de ser llis, sense fissures, forats o altres defectes. Gruix dels junts: <= 1,5 cm Gruix de l'arrebossat i del lliscat: 1,1 cm Toleràncies d'execució: - Horitzontalitat de les filades: ± 2 mm/m - Gruix de l'arrebossat i del lliscat: ± 2 mm ESQUERDEJAT EXTERIOR: La superfície exterior ha de quedar coberta sense discontinuïtats amb un esquerdejat ben adherit a la paret. Gruix de l'arrebossat esquerdejat: <= 1,8 cm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C, sense pluja. CAIXA DE FORMIGÓ: No pot transcórrer més d'1,5 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys que la DF ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment. L'abocada s'ha de fer des d'una alçària petita i sense que es produeixin disgregacions. CAIXA DE MAÓ: Els maons que s'han de col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'obra s'ha d'aixecar per filades senceres. L'arrebossat s'ha d'aplicar un cop sanejades i humitejades les superficies que l'han de rebre.


3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT EMBORNALS: Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75) * Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. * Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08). ____________________________________________________________________________ FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD7 - CLAVEGUERES FD7F - CLAVEGUERES AMB TUB DE PVC 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FD7FC575,FD7FA575,FD7F7575. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Formació de claveguera o col·lector amb tubs de PVC col·locats soterrats.

S'han considerat els tipus de tubs següents:

- Tub de PVC de formació helicoïdal, autoportant, amb unió amb massilla

- Tub de PVC de formació helicoïdal, per anar formigonat, amb unió amb massilla

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Comprovació del llit de recolzament dels tubs

- Baixada dels tubs al fons de la rasa

- Col·locació de l'anella elastomèrica, en el seu cas

- Unió dels tubs

- Realització de proves sobre la tuberia instal·lada

CONDICIONS GENERALS:

El tub ha de seguir le s alineacions indicades a la DT. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cada tram.

Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa.

Ha d'estar situat sobre un llit de recolzament, la composició i el gruix del qual han de complir l'especificat en la DT.

La unió entre els tubs amb anella elastomèrica ha d'estar feta per penetració d'un extrem dins de l'altre amb l'interposició d'una anella de goma

col·locada prèviament a l'allotjament adequat de l'extrem de diàmetre exterior més petit.

La unió entre els tubs encolats o amb massilla ha d'estar feta per penetració d'un extrem dins de l'altre, encolant prèviament l'extrem de

diàmetre exterior més petit.

El junt entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm.

Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim

hidràulic de la canonada.

La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions

tèrmiques.

En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per un pla superior a les de sanejament i

han d'anar separades tangencialment 100 cm.

Un cop instal·lada la tuberia, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanquitat en

els trams que especifiqui la DF.

Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions.

Distància de la generatriu superior del tub a la superfície:

- En zones amb trànsit rodat: >= 100 cm

- En zones sense trànsit rodat: >= 60 cm

Amplària de la rasa: >= diàmetre exterior + 50 cm

Pressió de la prova d'estanquitat: <= 1 bar 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Abans de baixar els elements a la rasa la DF ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte.

Abans de la col·locació dels elements cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freà tic de la rasa corresponen als especificats

en la DT. En cas contrari cal avisar la DF.

La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops.

El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els elements.

Durant el procés de col·locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub per mitjà de bragues

de cinta ampla amb el recobriment adequat.

Les tuberies i rases s'han de mantenir lliures d'aigua, per això és de bona pràctica muntar els tubs en sentit ascendent, assegurant el desguàs dels

punts baixos.

Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment.

Col·locats els elements al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el seu assentament o

funcionament correctes (terres, pedres, eines de treball, etc.).

En cas d'interrompre's la col·locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu desguà s. Quan es reprenguin els treballs

s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs.

Per a fer la unió dels tubs no s’han de forçar ni deformar els extrems.

El lubricant que s'utilitzi per a les operacions d'unió dels tubs amb anella elastomèrica no ha de ser agressiu pel material del tub ni per a l'anella

elastomèrica, fins i tot a temperatures elevades de l'efluent.

La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les

parets.

No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de

complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa.

Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior i d'estanquitat segons la

normativa vigent.

Si es produeixen fuites apreciables durant la prova d'estanquitat, el contractista ha de corregir els defectes i procedir de nou a fer la prova.

No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar.

Aquest criteri inclou les pè rdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat.

Aquest criteri inclou les despeses associades a la realització de les proves sobre la tuberia instal·lada. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Orden de 15 de septiembre de 1986 por la que se aprueba el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de Tuberias de Saneamiento de

Poblaciones.

Orden de 21 de junio de 1965 por la que se aprueba la Instrucción de la Dirección General de Carreteras 5.1.IC «Drenaje» que figura como anejo a

esta Orden.

Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: La instal·lació d'evacuació d'aigües residuals s'executarà segons prescripcions de projecte, legislació aplicable i a les instruccions de la DF.

CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Es realitzaran les proves d'estanquitat total i parcial. Aquestes proves es realitzaran amb aigua, amb aire o amb fum i es seguiran les directrius i especificacions de cada assaig segons la normativa vigent. Es verificarà sistema de manteniment i conservació.

CONTROL D’EXECUCIÓ I D’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES. S’ha de comprovar la totalitat de la instal·lació.

CONTROL D’EXECUCIÓ I D’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT. Es cas de deficiències de material o execució , si es pot esmenar sense canviar materials, es procedirà a fer-ho. En cas contrari es procedirà a canviar tot el material afectat. En cas de manca d’elements o discrepàncies amb el projecte, es procedirà a l’adequació, d’acord amb el determini la DF. ____________________________________________________________________________ FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD9 - RECOBRIMENTS PROTECTORS EXTERIORS PER A CLAVEGUERES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FD90S010.


1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Recobriment exterior amb formigó per a la protecció de tubs de formigó. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la superfície del tub - Col·locació del formigó de protecció - Cura del formigó de protecció CONDICIONS GENERALS: El recobriment acabat ha de tenir un gruix uniforme i ha de cobrir totalment la superfície exterior dels tubs. No ha de tenir discontinuïtats, esquerdes o defectes, com és ara disgregacions o buits. Resistència característica estimada del formigó al cap de 28 dies (Fest): >= 0,9 x Fck Toleràncies d'execució: - Gruix: ± 5% 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C, sense pluja. Abans de l'aplicació del recobriment, s'ha de sanejar la superfície. Aquesta superfície no ha de tenir pols, greixos, etc. El formigó s'ha de col·locar a l'obra abans que comenci a adormir-se. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. S'inclou dins d'aquest criteri el treball de preparació de la superfície a cobrir. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE). ____________________________________________________________________________ FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FDB - SOLERES PER A POUS DE REGISTRE 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FDB2746D. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Solera de formigó o llambordins, per a pous de registre. S'han considerat els tipus següents: - Solera de formigó en massa, recte o amb forma de mitja canya. - Soleres de formigó amb armadura lleugera - Solera de llambordins, col·locats sobre un llit de formigó. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Solera de llambordins: - Comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó de base - Cura del formigó - Col·locació dels llambordins de la solera - Col·locació de la beurada Solera de formigó: - Comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació del formigó de la solera i de la mitja canya, en el seu cas - Cura del formigó CONDICIONS GENERALS: La solera ha de quedar anivellada i a la fondària prevista a la DT, excepte la zona de la mitja canya, ha de quedar plana. El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com disgregacions o buits a la massa. La secció de la solera no ha de quedar disminuïda en cap punt. La resistència característica del formigó es comprovarà d’acord amb l’ article 86 de l’EHE-08 SOLERA DE FORMIGÓ: En la solera amb mitja canya, per sobre la solera, i amb el mateix formigó , s'ha de formar una mitja canya entre les boques d'entrada i sortida del pou. Ha de tenir el mateix diàmetre que el tub de la conducció i ha de quedar encastada. Les banquetes laterals han de quedar a l'alçària de mig tub. Amplària de la mitja canya: Aproximadament igual al D del tub Toleràncies d'execució:

- Desviació lateral: - Línia de l'eix: ± 24 mm - Dimensions interiors: ± 5 D, < 12 mm (D = la dimensió interior màxima expressada en m) - Nivell soleres: ± 12 mm - Gruix (e): - e <= 30 cm: + 0,05 e (<= 12 mm), - 8 mm - e > 30 cm: + 0,05 e (<= 16 mm), - 0,025 e (<= -10 mm) - Planor: ± 10 mm/m SOLERE S DE FORMIGÓ AMB ARMADURA LLEUGERA: Els diàmetres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les especificades a la DT. Les barres no han de tenir defectes superficials ni esquerdes. Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix, ni d'altres substàncies perjudicials. SOLERA DE LLAMBORDINS: Les peces han de quedar col·locades en filades rectes i a trencajunt. Han de quedar ben assentades i encaixades horitzontalment sobre el llit de formigó. Els junts entre peces han de tenir el mínim gruix. Han de quedar plens de beurada de ciment. Gruix dels junts entre les peces: <= 0,8 cm Toleràncies d'execució: - Dimensions: + 2%, - 1% - Gruix del llit de formigó: - 5% - Nivell de la solera: ± 20 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que s'iniciï el seu adormiment. L'abocada s'ha de fer de manera que no es produeixin disgregacions. S'ha de compactar. Els treballs s'han de realitzar amb el pou lliure d'aigua i terres engrunades. SOLERE S DE FORMIGÓ AMB ARMADURA LLEUGERA: El doblegat de l'armadura s'ha de realitzar en fred. No s'han d'adreçar colzes excepte si es pot verificar que no es faran malbé. S'han de col·locar separadors per a garantir el recobriment mí nim i no han de produir fissures ni filtracions al formigó. La disposició dels separadors ha de complir l’especificat en la taula 69.8.2 de la EHE-08 SOLERA DE LLAMBORDINS: Les peces per col·locar han d'estar netes. S'han d'assentar manualment i ajustar a truc de maceta a sobre del formigó fresc. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. Aquest criteri no inclou la preparació de la superfície d'assentament. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la instrucción de hormigón estructural (EHE-08). ____________________________________________________________________________ FF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS FFB - TUBS DE POLIETILÈ 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FFB27455,FFB28455,FFB29455,FFB1E425. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Canalitzacions amb tub de polietilè per a transport i distribució de fluids a pressió i la col·locació d'accessoris en canalitzacions soterrades amb unions soldades, col·locats superficialment o al fons de la rasa. S'han considerat els tipus de material següents: - Polietilè extruït de densitat alta per al transport d'aigua a pressió amb una temperatura de servei fins a 40°C - Polietilè extruït de densitat baixa per al transport d'aigua a pressió amb una temperatura de servei fins a 40°C - Polietilè extruït de densitat mitjana per al transport de combustibles gasosos a temperatures fins a 40°C S'han considerat els graus de dificultat de muntatge per als tubs, següents: - Grau baix, que correspon a una xarxa de trams llargs, amb pocs accessoris i situada en llocs fàcilment accessibles (muntants, instal·lacions


d'hidrants, etc.). - Grau mitjà, que correspon a una xarxa equilibrada en trams lineals i amb accessoris (distribucions d'aigua, gas, calefacció, etc.) - Grau alt, que correspon a una xarxa amb predomini d'accessoris (sala de calderes, instal·lació de bombeig, etc.) - Sense especificació del grau de dificultat que correspon a una xarxa on es poden donar trams lineals, equilibrats i amb predomini d'accessoris

indistintament al llarg del seu recorregut (instal·lacions d'obres d'enginyeria civil, etc.) S'han considerat els tipus d'unió següents: - Soldada (per a tubs de polietilè de densitat alta i mitjana) - Connectada a pressió (per a tubs de polietilè de densitat alta i baixa) L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació i preparació del pla de suport (en canalitzacions per soterrar) - Replanteig de la conducció - Col·locació de l'element en la seva posició definitiva - Execució de totes les unions necessàries - Neteja de la canonada - Retirada de l'obra de retalls de tubs, materials per a junts, etc. No s'inclou, en les instal·lacions sense especificació del grau de dificultat, la col·locació d'accessoris. La variació del grau de dificultat en els diferents trams de la xarxa no permet fixar la repercussió d'accessoris; per això, la seva col·locació es considera una unitat d'obra diferent. CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. Ha d'estar feta la prova de pressió. Totes les unions, canvis de direcció i sortides de ramals s'han de fer únicament per mitjà dels accessoris normalitzats. Les unions s'han de fer amb accessoris que pressionin la cara exterior del tub o bé soldats per testa, segons sigui el tipus d'unió definit per a la canalització. La canonada per a gas (densitat mitjana), no ha d'estar pròxima a conductes que transportin fluids a alta temperatura. S'ha de garantir que la canonada no superi una temperatura de 40°C. El pas a través d'elements estructurals s'ha de fer amb passamurs i l'espai que quedi s'ha d'omplir amb material elàstic. Els passamurs han de sobresortir >= 3 mm del parament. Dins del passamurs no hi pot quedar cap accessori. El tub de polietilè extruÏt es pot corbar en fred amb els següents radis de curvatura:

Polietilè densitat alta

Polietilè densitat baixa i mitjana

A 0°C <= 50 x Dn <= 40 x Dn A 20°C <= 20 x Dn <= 15 x Dn

Entre 0°C i 20°C el radi de curvatura pot determinar-se per interpolació lineal. COL·LOCACIÓ SUPERFICIAL: Els tubs han de ser accessibles. Les canonades s'han d'estendre perpendicularment o paral·lelament respecte a l'estructura de l'edifici. Les horitzontals han de passar preferentment a prop del paviment o del sostre. Els dispositius de suport han d'estar situats de tal manera que garanteixin l'estabilitat i l'alineació del tub. Sobre envans, els suports s'han de fixar amb tacs i visos, i a les parets, s'han d'encastar. Si l'abraçadora del suport és metàl·lica, entre ella i el tub s'ha d'interposar una anella elàstica. Les canonades per a gas amb tub de densitat mitjana col·locades superficialment, s'han d'instal·lar dins d'una beina d'acer. Donat l'elevat coeficient de dilatació lineal, cal que els punts singulars (suports, canvis de direcció, ramals, trams llargs, etc.), permetin al tub efectuar els moviments axials de dilatació. La canonada no pot travessar xemeneies ni conductes. Distància entre suports: - Tub polietilè densitat alta: - Trams verticals: DN x 20 mm - Trams horitzontals: DN x 15 mm - Tub polietilè densitat baixa:

DN (mm)

Trams verticals (mm)

Trams horitzontals (mm)

16 310 240

20 390 300

25 490 375

32 630 480

40 730 570

50 820 630

63 910 700 COL·LOCACIÓ SOTERRADA: La fondària de la rasa ha de permetre que el tub descansi sobre un llit de sorra de riu. Pel seu damunt hi ha d'haver un reblert de terra ben piconada per tongades de 20 cm. Les primeres capes que envolten el tub cal piconar-les amb cura. Gruix del llit de sorra:

- Polietilè extruït: >= 5 cm - Polietilè reticulat: >= 10 cm Gruix del reblert: (sense trànsit rodat): - Polietilè extruït: >= 60 cm - Polietilè reticulat: >= 50 cm Gruix del reblert: (amb trànsit rodat): >= 80 cm El tub s'ha de col·locar dins la rasa serpentejant lleugerament per a permetre les contraccions i dilatacions degudes a canvis de temperatura. Per tal de contrarestar les reaccions axials que es produeixen en circular el fluid, els punts singulars (corbes, reduccions, etc.), han d'estar ancorades a daus massissos de formigó. En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per un pla superior a les de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. Cada cop que s'interromp el muntatge, cal tapar els extrems oberts. L'estesa del tub s'ha de fer desenrotllant tangencialment el rotlle, fent-lo rodar verticalment sobre el terreny. En les unions elàstiques l'extrem llis del tub s'ha de netejar i lubrificar amb un lubrificant autoritzat pel fabricant del tub, abans de fer la connexió. L'extrem del tub s'ha d'aixamfranar. Si s'ha de tallar un tub, cal fer-ho perpendicularment a l'eix i eliminar les rebaves. Si s'ha d'aplicar un accessori de compressió cal aixamfranar l'aresta exterior. El tub s'ha d'encaixar sense moviments de torsió. S'ha d'utilitzar un equip de soldadura que garanteixi l'alineació dels tubs i l'aplicació de la pressió adequada per a fer la unió. Un cop acabada la instal·lació s'ha de netejar interiorment i fer-hi passar aigua per arrossegar les brosses. En el cas que la canonada sigui per abastament d'aigua, cal fer un tractament de depuració bacteriològic després de rentar-la. COL·LOCACIÓ SOTERRADA: Abans de baixar els elements a la rasa la DF ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte. Abans de la col·locació dels elements cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponen als especificats en la DT. En cas contrari cal avisar la DF. El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els elements. Si la canonada té un pendent > 10% s'ha de muntar en sentit ascendent. Si no es pot fer d'aquesta manera, cal fixar-la provisionalment per evitar el lliscament dels tubs. Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment. Col·locats els elements al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el seu assentament o funcionament correctes (terres, pedres, eines de treball, etc.). Les canonades i les rases s'han de mantenir lliures d'aigua, esgotant amb bomba o deixant desguassos a l'excavació. No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa. Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior i d'estanquitat segons la normativa vigent. No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la DF. Els daus d'ancoratge s'han de fer una vegada enllestida la instal·lació. S'han de col·locar de forma que els junts de les canonades i dels accessoris siguin accessibles per a la seva reparació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TUBS: m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat. En les instal·lacions amb grau de dificultat especificat, inclou, a més, la repercussió de les peces especials per col·locar. COL·LOCACIÓ SOTERRADA: No s'inclouen en aquest criteri els daus de formigó per a l'ancoratge dels tubs ni les brides metàl·liques per a la subjecció dels mateixos. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI La normativa ha de ser l'específica a l'ús a què es destini. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents:


- Comprovació de la correcta implantació de les conduccions a l'obra segons el traçat previst. - Control visual de l'execució de la instal·lació, comprovant:

- Suportació - Verticalitat i pendents a trams horitzontals segons destí de la instal·lació - Utilització dels accessoris adequats a empalmaments i entroncaments - Distància a altres elements i conduccions.

- Realització de proves d'estanquitat i resistència mecànica - Realització de proves d'estanquitat i evacuació a instal·lacions de sanejament. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Manteniment de la instal·lació. - Realització i emissió d'informe amb resultats dels controls i dels assaigs realitzats i de quantificació dels mateixos. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: S'ha de comprovar la totalitat de la instal·lació. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: En cas de deficiències de material o execució, si es pot esmenar sense canviar materials, s'ha de procedir a fer-ho. En cas contrari, s'ha de procedir a canviar tot el material afectat. En cas de manca d'elements o discrepàncies amb el projecte, s'ha de procedir a l'adequació, d'acord amb el que determini la DF. ____________________________________________________________________________ FG - INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES FG2 - TUBS I CANALS FG22 - TUBS FLEXIBLES I CORBABLES NO METÀL·LICS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FG22TH1K. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Tub flexible no metàl·lic, de fins a 250 mm de diàmetre nominal, col·locat. S'han considerat els tipus de tubs següents: - Tubs de PVC corrugats - Tubs de PVC folrats, de dues capes, semillisa l'exterior i corrugada la interior - Tubs de material lliure d'halògens - Tubs de polipropilè - Tubs de polietilè de dues capes, corrugada l'exterior i llisa la interior S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Tubs col·locats encastats - Tubs col·locats sota paviment - Tubs col·locats sobre sostremort - Tubs col·locats al fons de la rasa L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig del traçat del tub - L'estesa, fixació o col·locació del tub - Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de tubs, etc. CONDICIONS GENERALS: El tub no pot tenir empalmaments entre els registres (caixes de derivació, pericons, etc.), ni entre aquests i les caixes de mecanismes. S'ha de comprovar la regularitat superficial i l'estat de la superfície sobre la què s'ha d'efectuar el tractament superficial. Toleràncies d'instal·lació: - Penetració dels tubs dintre les caixes: ± 2 mm ENCASTAT: El tub s'ha de fixar al fons d'una regata oberta al parament, coberta amb guix. Recobriment de guix: >= 1 cm SOBRE SOSTREMORT: El tub ha de quedar fixat al sostre o recolzat en el cel ras. MUNTAT A SOTA D'UN PAVIMENT El tub ha de quedar recolzat sobre el paviment base. Ha de quedar fixat al paviment base amb tocs de morter cada metre, com a mínim. CANALITZACIÓ SOTERRADA: El tub ha de quedar instal·lat al fons de rases reblertes posteriorment. El tub no pot tenir empalmaments entre els registres (caixes de derivació, pericons, etc.), ni entre aquests i les caixes de mecanismes. Nombre de corbes de 90° entre dos registres consecutius: <= 3 Distància entre la canalització i la capa de protecció: >= 10 cm Fondària de les rases: >= 40 cm Penetració del tub dins dels pericons: 10 cm

Toleràncies d'execució: - Penetració del tub dins dels pericons: ± 10 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: Abans de començar els treballs de muntatge es farà un replanteig previ que serà aprovat per la DF Les unions s'han de fer amb els accessoris subministrats pel fabricant o expressament aprovats per aquest. Els accessoris d'unió i en general tots els accessoris que intervenen en la canalització han de ser els adequats al tipus i característiques del tub a col·locar. S'ha de comprovar que les característiques del producte a col·locar corresponen a les especificades a la DT del projecte. Els tubs s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. La seva instal·lació no n'ha d'alterar les característiques. Un cop acabades les tasques de muntatge, es procedirà a la retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de tubs, etc. CANALITZACIÓ SOTERRADA: El tub ha de quedar alineat en el fons de la rasa nivellant-lo amb una capa de sorra garbejada i netejant-la de possibles obstacles (pedra, runa, etc.) Sobre la canalització s'ha de col·locar una capa o coberta d'avís i protecció mecànica (maons, plaques de formigó, etc.). 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions del projecte, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. La instal·lació inclou les fixacions, provisionals quan el muntatge és encastat i definitives en la resta de muntatges. Aquest criteri inclou les pèrdues de material corresponents a retalls. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE-EN 50086-1:1995 Sistemas de tubos para la conducción de cables. Parte 1: Requisitos generales. UNE-EN 50086-2-2:1997 Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas. Parte 2-1: Requisitos particulares para sistemas de tubos curvables. UNE-EN 50086-2-3:1997 Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas. Parte 2-1: Requisitos particulares para sistemas de tubos flexibles. CANALITZACIÓ SOTERRADA: UNE-EN 50086-2-4:1995 Sistemas de tubos para la conducción de cables. Parte 2-4: requisitos particulares para sistemas de tubos enterrados. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Comprovació de la correcta implantació de les canalitzacions segons el traçat previst. - Verificar que les dimensions de les canalitzacions s'adeqüen a l'especificat i al que li correspon segons el R.E.B.T., en funció dels conductors

instal·lats. - Verificar la correcta suportació i l'ús dels accessoris adequats. - Verificar el grau de protecció IP - Verificar els radis de curvatura, comprovant que no es provoquen reduccions de secció. - Verificar la continuïtat elèctrica a canalitzacions metàl·liques i la seva posada a terra. - Verificar la no existència d'encreuaments i paral·lelismes amb d'altres canalitzacions a distàncies inferiors a l'indicat al R.E.B.T. - Verificar el correcte dimensionament de les caixes de connexió i l'ús dels accessoris adequats. - Verificar la correcta implantació de registres per a un manteniment correcte. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: - Informe amb els resultats dels controls efectuats. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es verificarà per mostreig diferents punts de la instal·lació. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: En cas d'incompliment de la Normativa vigent, es procedirà a la seva adequació. En cas de deficiències de material o execució, es procedirà d'acord amb el que determini la DF. ____________________________________________________________________________ FG - INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES FG3 - CABLES ELÈCTRICS PER A TENSIÓ BAIXA I SISTEMES DE DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA FG31 - CABLES DE COURE DE 0,6/1 KV 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FG31H554. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES


Estesa i col·locació de cable elèctric destinat a sistemes de distribució en tensió baixa i instal·lacions en general, per a serveis fixes, amb conductor de coure, de tensió assignada 0,6/1kV. S'han considerat els tipus següents: - Cable flexible de designació RZ1-K (AS), amb aïllament de barreja de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de poliolefines termoplàstiques , UNE

21123-4 - Cable flexible de designació RV-K amb aïllament de barreja de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de barreja de policlorur de vinil (PVC), UNE

21123-2 - Cable flexible de designació RZ1-K (AS+), amb aïllament de barreja de polietilè reticulat (XLPE) + mica i coberta de poliolefines termoplàstiques

, UNE 21123-4 - Cable flexible de designació SZ1-K (AS+), amb aïllament d'elastòmers vulcanitzats i coberta de poliolefines termoplàstiques , UNE 21123-4 - Cable rígid de designació RV, amb aïllament de barreja de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de barreja de policlorur de vinil (PVC), UNE

21123-2 - Cable rígid de designació RZ, amb aïllament de barreja de polietilè reticulat (XLPE), UNE 21030 - Cable rígid de designació RVFV, amb armadura de fleix d'acer, aïllament de barreja de polietilè reticulat (XLPE) i coberta de barreja de

policlorur de vinil (PVC), UNE 21123-2 - Cable flexible de designació ZZ-F (AS), amb aïllament i coberta d'elastòmers termoestables. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Col·locat superficialment - Col·locat en tub - Col·locat en canal o safata - Col·locat aeri L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Estesa, col·locació i tibat del cable si es el cas CONDICIONS GENERALS: Els empalmaments i derivacions s'han de fer amb borns o regletes de connexió, prohibint-se expressament el fer-ho per simple recargolament o enrrotllament dels fils, de forma que es garanteixi tant la continuïtat elèctrica com la de l'aïllament. El recorregut ha de ser l'indicat a la DT. Els conductors han de quedar estesos de manera que les seves propietats no quedin danyades. Els conductors han d'estar protegits contra els danys mecànics que puguin venir després de la seva instal·lació. El conductor ha de penetrar dins les caixes de derivació i de mecanismes. El cable ha de portar una identificació mitjançant anelles o brides del circuit al qual pertany, a la sortida del quadre de protecció. No ha d'haver-hi empalmaments entre les caixes de derivació, ni entre aquestes i els mecanismes. Penetració del conductor dins les caixes: >= 10 cm Toleràncies d'instal·lació: - Penetració del conductor dins les caixes: ± 10 mm Distància mínima al terra en creuaments de vials públics: - Sense transit rodat: >= 4 m - Amb transit rodat: >= 6 m COL.LOCAT SUPERFICIALMENT: El cable ha de quedar fixat als paraments o al sostre mitjançant brides, collarins o abraçadores de forma que no en surti perjudicada la coberta. Quan es col·loca muntat superficialment, la seva fixació al parament ha de quedar alineada paral·lelament al sostre o al paviment i la seva posició ha de ser la fixada al projecte. Distància horitzontal entre fixacions: <= 80cm Distància vertical entre fixacions: <= 150cm En cables col·locats amb grapes sobre façanes s'aprofitarà, en la mesura del possible, les possibilitats d'ocultació que ofereixi aquesta. El cable es subjectarà a la paret o sostre amb les grapes adequades. Les grapes han de ser resistents a la intempèrie i en cap cas han de malmetre el cable. Han d'estar fermament subjectes al suport amb tacs i cargols. Quan el cable ha de recórrer un tram sense suports, com per exemple passar d'un edifici a un altre, es penjarà d'un cable fiador d'acer galvanitzat sòlidament subjectat pels extrems. En els creuaments amb altres canalitzacions, elèctriques o no, es deixarà una distància mínima de 3 cm entre els cables i aquestes canalitzacions o be es disposarà un aïllament suplementari. Si l'encreuament es fa practicant un pont amb el mateix cable, els punts de fixació immediats han d'estar el suficientment propers per tal d'evitar que la distància indicada pugui deixar d'existir. COL·LOCACIÓ AÈRIA: El cable quedarà unit als suports pel neutre fiador que es el que aguantarà tot l'esforç de tracció. En cap cas està permes fer servir un conductor de fase per a subjectar el cable. La unió del cable amb el suport es durà a terme amb una peça adient que empresoni el neutre fiador per la seva coberta aïllant sense malmètrela. Aquesta peça ha d'incorporar un sistema de tesat per tal de donar-li al cable la seva tensió de treball un cop estesa la línia. Ha de ser d'acer galvanitzat hi no ha de provocar cap retorciment al conductor neutre fiador en les operacions de tesat. Tant les derivacions com els empalmaments es faran coincidir sempre amb un punt de fixació, ja sigui en xarxes sobre suports o en xarxes sobre façanes o be en combinacions d'aquestes. COL·LOCAT EN TUBS: Quan el cable passi de subterrani a aèri, es protegirà el cable soterrat des de 0,5 m per sota del paviment fins a 2,5 m per sobre amb un tub d'acer galvanitzat. La connexió entre el cable soterrat i el que transcorre per la façana o suport es farà dintre d'una caixa de doble aïllament, situada a l'extrem del tub d'acer, resistent a la intempèrie i amb premsaestopes per a l'entrada i sortida de cables.

Els empalmaments i connexions es faran a l'interior de pericons o be en les caixes dels mecanismes. Es duran a terme de manera que quedi garantida la continuitat tant elèctrica com de l'aïllament. A la vegada ha de quedar assegurada la seva estanquitat i resistència a la corrossió. El diàmetre interior dels tubs serà superior a dues vegades el diàmetre del conductor. Si en un mateix tub hi ha més d'un cable, aleshores el diàmetre del tub ha de ser suficientment gran per evitar embussaments dels cables. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: L'instal·lador prendrà cura que no pateixi torsions ni danys a la seva coberta en treure'l de la bobina. Es tindrà cura al treure el cable de la bobina per tal de no causar-li retorçaments ni coques. Temperatura del conductor durant la seva instal·lació: >= 0°C No ha de tenir contacte amb superfícies calentes, ni que desprenguin irradiacions. Si l'estesa del cable es amb tensió, es a dir estirant per un extrem del cable mentre es va desentrrotllant de la bobina, es disposaran politges als suports i en els canvis de direcció per tal de no sobrepassar la tensió màxima admissible pel cable. El cable s'ha d'extreure de la bobina estirant per la part superior. Durant l'operació es vigilarà permanentment la tensió del cable. Un cop el cable a dalt dels suports es procedirà a la fixació i tibat amb els tensors que incorporen les peces de suport. Durant l'estesa del cable i sempre que es prevegin interrupcions de l'obra, els extrems es protegiran per tal de que no hi entri aigua. La força màxima de tracció durant el procés d'instal·lació serà tal que no provoqui allargaments superiors al 0,2%. Per a cables amb conductor de coure, la tensió màxima admissible durant l'estesa serà de 50 N/mm2. En el traçat de l'estesa del cable es disposaran rodets en els canvis de direcció i en general allí on es consideri necessari per tal de no provocar tensions massa grans al conductor. Radi de curvatura mínim admissible durant l'estesa: - Cables unipolars: Radi mínim de quinze vegades el diàmetre del cable. - Cables multiconductors: Radi mínim de dotze vegades el diàmetre del cable. CABLE COL.LOCAT EN TUB: El tub de protecció ha d'estar instal·lat abans d'introduir els conductors. El conductor s'ha d'introduir dins el tub de protecció mitjançant un cable guia prenent cura que no pateixi torsions ni danys a la seva coberta. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions del projecte, entre els eixos dels elements per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material corresponents a retalls, així com l'excés previst per a les connexions. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Comprovació de la correcta instal·lació dels conductors - Verificar que els tipus i seccions dels conductors s'adeqüen a l'especificat al projecte - Verificar la no existència d'empalmaments fora de les caixes - Verificar a caixes la correcta execució dels empalmaments i l'ús de borns de connexió adequats - Verificar l'ús adequat dels codis de colors - Verificar les distàncies de seguretat respecte altres conduccions (aigua, gas, gasos cremats i senyals febles) segons cadascun dels reglaments

d'aplicació. - Assaigs segons REBT. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Realització i emissió d'informe amb resultats dels controls i assaigs realitzats, d'acord amb el que s'especifica a la taula d'assaigs i de

quantificació dels mateixos. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Resistència d'aïllament: Es realitzarà a tots els circuits Rigidesa dielèctrica: Es realitzarà a les línies principals Caiguda de tensió: Es mesuraran els circuits més desfavorables i les línies que hagin sigut modificades el seu recorregut respecte projecte. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: En cas d'incompliment de la Normativa vigent, es procedirà a la seva substitució. En cas de deficiències de material o execució, es procedirà d'acord amb el que determini la DF. ____________________________________________________________________________ FG - INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES FG3 - CABLES ELÈCTRICS PER A TENSIÓ BAIXA I SISTEMES DE DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA FG38 - CONDUCTORS DE COURE NUS


0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FG380907. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Conductor de coure nu, unipolar de fins a 240 mm2 de secció, muntat. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Muntat superficialment - En malla de connexió a terra L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - L'estesa i empalmament - Connexionat a presa de terra CONDICIONS GENERALS: Les connexions del conductor s'han de fer per soldadura sense la utilització d'àcids, o amb peces de connexió de material inoxidable, per pressió de cargol, aquest últim mètode sempre en llocs visitables. El cargol ha de portar un dispositiu per tal d'evitar que s'afluixi. Les connexions entre metalls diferents no han de produir deteriorament per causes electroquímiques. El circuit de terra no serà interromput per la col·locació de seccionadors, interruptors o fusibles. El pas del conductor pel paviment, murs o d'altres elements constructius s'ha de fer dins d'un tub rígid d'acer galvanitzat. El conductor no ha d'estar en contacte amb elements combustibles. El recorregut ha de ser l'indicat a la DT. COL·LOCAT SUPERFICIALMENT: El conductor ha de quedar fixat mitjançant grapes al parament o sostre, o bé mitjançant brides en el cas de canals i safates. Distància entre fixacions: <= 75 cm EN MALLA DE CONNEXIÓ A TERRA: El conductor ha de quedar instal·lat al fons de rases reblertes posteriorment amb terra garbellada i compactada. El radi de curvatura mínim admès ha de ser 10 vegades el diàmetre exterior del cable en mm. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ L'instal·lador prendrà cura que el conductor no pateixi torsions ni danys en treure'l de la bobina. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Verificar la correcta ubicació dels punts de posada a terra. - Verificar l'execució de pous de terra, col·locació d'elèctrodes, tubs de manteniment (si existeix), ús dels connectors adequats i acabat de

l'arqueta. - Verificar la continuïtat d'entre els conductors de protecció i dels elèctrodes de posada a terra. - Verificar la posada a terra de les conduccions metàl·liques de l'edifici. - Mesures de resistència de terra. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Realització i emissió d'informe amb resultats dels controls i mesures realitzades. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es comprovarà globalment INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: En cas de valors de resistència de terra superiors a l'especificat a REBT, es procedirà a la construcció de nous pous de terra o tractament del terreny, fins que s'arribi a obtenir la resistència adequada. Els defectes d'instal·lació hauran de ser corregits. ____________________________________________________________________________ FG - INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES FGD - ELEMENTS DE CONNEXIÓ A TERRA I PROTECCIÓ CATÒDICA

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FGD2322D. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Elements per a formar una connexió a terra, col·locats soterrats en el terreny. S'han considerat els elements següents: - Placa de connexió a terra de coure o d'acer, soterrada - Piqueta de connexió a terra, d'acer i recobriment de coure, clavada a terra. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Col·locació i connexionat CONDICIONS GENERALS: Ha d'estar col·locat en posició vertical, enterrat dins del terreny. La situació en el terreny ha de quedar fàcilment localitzable per a la realització periòdica de proves d'inspecció i control. Han de quedar unides rígidament, assegurant un bon contacte elèctric amb els conductors dels circuits de terra mitjançant cargols, elements de compressió, soldadura d'alt punt de fusió, etc. El contacte amb el conductor del circuit de terra ha d'estar net, sense humitat i fet de tal forma que s'evitin els efectes electroquímics. Han d'estar clavades de tal forma que el punt superior quedi a 50 cm de profunditat. En el cas d'enterrar dues piquetes en paral·lel, la distància entre ambdues ha de ser, com a mínim, igual a la seva longitud. PLACA: En el cas d'enterrar més d'una placa, la distància entre elles ha de ser com a mínim de 3 m. Ha de tenir incorporat un tub de plàstic de 22 mm de diàmetre, aproximadament, al costat del cable per a la humectació periòdica del pou de terra. Toleràncies d'execució: - Posició: ± 50 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Abans de començar els treballs de muntatge, s'ha de fer un replanteig que ha de ser aprovat per la DF. S'ha de comprovar que les característiques del producte corresponen a les especificades al projecte. Els materials s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. Un cop instal·lat, s'ha de procedir a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants (embalatges, retalls de cables, etc.). 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Verificar la correcta ubicació dels punts de posada a terra. - Verificar l'execució de pous de terra, col·locació d'elèctrodes, tubs de manteniment (si existeix), ús dels connectors adequats i acabat de

l'arqueta. - Verificar la continuïtat d'entre els conductors de protecció i dels elèctrodes de posada a terra. - Verificar la posada a terra de les conduccions metàl·liques de l'edifici. - Mesures de resistència de terra. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Les tasques de control a realitzar són les següents: - Realització i emissió d'informe amb resultats dels controls i mesures realitzades. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es comprovarà globalment INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: En cas de valors de resistència de terra superiors a l'especificat a REBT, es procedirà a la construcció de nous pous de terra o tractament del terreny, fins que s'arribi a obtenir la resistència adequada. Els defectes d'instal·lació hauran de ser corregits. ____________________________________________________________________________ FH - INSTAL·LACIONS D'ENLLUMENAT FHR - ELEMENT DE SUPORT AMB IL·LUMINACIÓ INCORPORADA


0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FHR1T001,FHR1T002,FHR1T003. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Columna de xapa d'acer amb base-platina, coronament amb o sense platina, amb elements d'enllumenat incorporats, fixada amb perns d'ancoratge a un dau de formigó. Es contemplen els següents tipus de columnes: - Columnes amb el llum muntat a l'extrem, amb difusor a una cara, a dues cares, o simètric - Columnes de suport amb projectors fixats al llarg dels fust L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Replanteig de la unitat d'obra - Execució del fonament - L'hissat, fixació i anivellament del suport - Connexió a la xarxa elèctrica i la de terra - Col·locació dels llums o projectors en la seva posició y connexió dels mateixos - Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de cables, tubs, etc. FONAMENT: El material per a l'execució del fonament ha de ser formigó de la resistència especificada a la DT del projecte. El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la DT. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres. Els defectes que s'hagin produït en formigonar s'han de reparar de seguida, prèvia aprovació de la DF. L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats. En el cas d'utilitzar matacà, les pedres han de quedar distribuïdes uniformement dins de la massa de formigó sense que es toquin entre elles. Resistència característica estimada del formigó (Fest): >= 0,9 Fck (Fck = Resistència de projecte del formigó a compressió) Gruix màxim de la tongada: - Consistència seca: <= 15 cm - Consistència plàstica: <= 25 cm - Consistència tova: <= 30 cm Assentament en el con d'Abrams: 3 - 5 cm Dimensions mínimes del dau de formigó (alt x ample x fondo): - Columnes de fins a 6 m d'alçària: 0,6 x 0,6 x 0,6 m - Columnes de 7, 8 ó 9 m d'alçària: 0,8 x 0,8 x 0,8 m - Columnes de 10 ó 11 m d'alçària: 0,8 x 0,8 x 1,0 m - Columnes de 13, 14 ó 15 m d'alçària: 1,0 x 1,0 x 1,3 m - Columnes d'alçària superior a 16 m: Es determinarà en funció de l'alçària real de la columna Toleràncies d'execució: - Posició de les armadures: ± 10 mm (no acumulatius) - Planor dels paraments ocults: ± 25 mm/2 m HISSAT, FIXACIÓ I ANIVELLAMENT DEL SUPORT: Ha de quedar en posició vertical. Queda expressament prohibit l'ús de falques per tal d'aconsseguir l'aplomat definitiu de la columna. Ha de quedar fixada sòlidament a la base de formigó pels seus perns. La fixació de la platina de base als perns s'ha de fer mitjançant volanderes, femelles i contrafemelles. La base-platina d'unió ha de quedar per sota del nivell del paviment. La part inferior de la portella ha de quedar aproximadament a 300 mm de la rasant del paviment. Toleràncies d'execució: - Verticalitat: ± 10 mm/3 m - Posició: ± 50 mm CONNEXIÓ AMB LA XARXA ELÈCTRICA: Tots els conductors han de quedar connectats als borns corresponents. Ha de quedar connectat al conductor de terra mitjançant la pressió de terminal, cargol i femelles. Les connexions elèctriques han d'estar fetes a dintre de les caixes de connexió. Un cop acabades les tasques de muntatge no pot quedar en tensió cap punt accessible de la instal·lació fora dels punts de connexió. FIXACIÓ DELS LLUMS O PROJECTORS: Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si. Per aquest motiu, el muntatge i les connexions dels equips han d'estar fets amb els materials i accessoris subministrats pel fabricant, o expressament aprovats per aquest.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: Abans de començar els treballs de muntatge, s'ha de fer un replanteig que ha de ser aprovat per la DF. El muntatge s'ha de fer seguint les instruccions de la documentació tècnica del fabricant. S'ha de seguir la seqüència de muntatge proposada pel fabricant. Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'aparell. S'ha de comprovar que les característiques tècniques de l'aparell corresponen a les especificades al projecte. La instal·lació elèctrica s'ha de fer sense tensió a la línia. S'ha d'utilitzar un camió-grua per descarregar i manipular el pal durant la seva fixació. Durant el muntatge s'ha de deixar lliure i acotada una zona de radi igual a l'alçària del pal més 5 m. Cal que la zona de treball quedi degudament senyalitzada amb una tanca i llums vermells durant la nit. FONAMENT: Abans d'executar la partida estarà feta la base, complint les especificacions de la DT. La temperatura ambient per formigonar estarà entre 5ºC i 40ºC. La temperatura dels elements on es fa l'abocament serà superior als 0°C. No es formigonarà si hi ha risc de gelades en les següents 48 hores des de l'abocament del formigó. No es pot formigonar amb pluja sense l'aprovació expressa de la DF. El formigó s'abocarà abans de que comenci el seu adormiment. El temps de transport del formigó serà inferior a 1 hora si es fa amb camions formigonera i de mitja hora si es fa amb camions de trabuc. El temps màxim de posada en obra del formigó és de 2 hores des de la seva fabricació. No es posaran en contacte formigons fabricats amb tipus de ciments incompatibles entre ells. L'abocament del formigó es farà des d'una altura inferior a 1,5 m, sense que es produeixin disgregacions. Abans de formigonar els junts, es retirarà la capa superficial de morter, i s'humidificarà la superfície. La compactació es realitzarà per vibratge. Durant l'adormiment s'evitaran sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la fissuració de l'element. El curat es farà aplicant un producte filmògen o bé recobrint les superfícies amb una membrana impermeable subjecta a l'exterior de la peça. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 1890/2008, de 14 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de eficiencia energética en instalaciones de alumbrado exterior y sus Instrucciones técnicas complementarias EA-01 a EA-07. Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 UNE-EN 40-2:2006 Columnas y báculos de alumbrado. Parte 2: Requisitos generales y dimensiones. UNE-EN 40-5:2003 Columnas y báculos de alumbrado. Parte 5: Requisitos para las columnas y báculos de alumbrado de acero. ____________________________________________________________________________ FJ - EQUIPS PER A INSTAL·LACIONS D'AIGUA, REG I PISCINES FJS - EQUIPS PER A REG FJS1 - BOQUES DE REG 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FJS1U001. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Elements de subministrament i distribució d'aigua, destinats a la connexió de mànigues de reg o localització puntual d'aspersors aeris acoblats a la rosca de la clau d'obertura. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Col·locació i anivellament de la boca - Neteja de rosques i d'interior de tubs - Preparació de les unions - Connexionat a la xarxa - Prova de servei - Col·locació de la tapa CONDICIONS GENERALS: La carcassa i la tapa de fosa han de quedar anivellades entre elles i respecte al paviment. La sortida de la carcassa ha de ser roscada o tipus Racor Barcelona


En el cos ha d'estar gravada la pressió de treball. Es col·locaran en derivació sobre la xarxa principal. La xarxa en la que s'instal·li la boca ha de ser autònoma de les xarxes de goteig, aspersió i difusió. Pressió de prova: - Pressió nominal 10 bar: >= 15 bar Tant els junts de la vàlvula com les connexions amb la canonada, han de ser estanques a la pressió de treball. La posició de la boca, ha de ser la reflectida per la DT o en el seu defecte, la indicada per la DF. S'ha de deixar connectada a la xarxa en condicions de funcionament. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Abans de la instal·lació de la boca, s'han de netejar l'interior dels tubs i els punts d'unió. Les boques de reg no han d'estar separades entre elles més de 50 m de distància. S'ubicaran fora de les zones verdes i el més aprop possible d'aquestes. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada a l'obra segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. ____________________________________________________________________________ FJ - EQUIPS PER A INSTAL·LACIONS D'AIGUA, REG I PISCINES FJS - EQUIPS PER A REG FJS5 - REG PER DEGOTEIG 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FJS5A761,FJS51762,FJS5R202. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Elements emissors d'aigua de baix cabal, en zones enjardinades, acoblats o integrats en canonades soterrades, per configurar sistemes de reg localitzat. S'han considerat els següents elements: - Canonada cega per a integrar degoters - Canonades amb degoters autocomepensats integrats - Anelles de tub amb degoters per a reg d'escocells - Degoters per a integrar en un tub cec - Vàlvules antidrenants col·locades a les canonades de degoters - Vàlvules de rentat CONDICIONS GENERALS: La col·locació de tubs i emissors, en el seu cas, es farà d'acord amb la DT i en el seu defecte, la indicada per la DF. La instal·lació dels emissors estarà sempre precedida dels següents elements que estaran agrupats en pericó registrable: reductor de pressió, sistema de filtrat, vàlvula anti-retorn i vàlvula de pas. Els emissors seran autonetejables. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ La descàrrega i manipulació dels tubs i els accessoris s'ha de fer de forma que no rebin cops. Cada cop que s'interrompi el muntatge cal tapar els extrems oberts. L'estesa del tub s'ha de fer desenrotllant tangencialment el rotlle, fent-lo rodar verticalment sobre el terreny. L'extrem del tub s'ha de netejar i lubrificar abans de fer la connexió. L'extrem del tub s'ha d'aixamfranar. En tallar el tub, cal fer-ho perpendicularment a l'eix i eliminar les rebaves. Si s'ha d'aplicar un accessori de compressió cal aixamfranar l'aresta exterior. Per fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT TUBS AMB GOTERS INTEGRATS O PER A INSERIR: m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat.

ANELLS DEGOTERS I VÀLVULES: Unitat mesurada segons especificacions de la DT. Com són instal·lacions amb grau de dificultat mitjà s'inclou, a més, la repercussió de peces especials per col·locar. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. ____________________________________________________________________________ FJ - EQUIPS PER A INSTAL·LACIONS D'AIGUA, REG I PISCINES FJS - EQUIPS PER A REG FJSA - PROGRAMADORS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FJSAUC12,FJSA0002. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Elements electrònics per al control automatitzat de xarxes de reg, com ara programadors i els seus accessoris, descodificadors, consoles de control remot per als programadors, etc. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Fixació del element a la seva base o suport - Connexió del cable d'alimentació elèctrica i de les sortides de senyal, si es el cas - Programació de les operacions de riego - Verificació del funcionament CONDICIONS GENERALS: La posició dels aparells serà la indicada a la DT, o ens el seu defecte la que indiqui la DF, amb la verificació de que es respectem els graus de protecció elèctrica de l'aparell. El lloc d'instal·lació ha de ser accessible per al manteniment i programació. La porta de protecció de la caixa de l'aparell s'ha de poder obrir completament. L'alçada dels elements programables ha de ser entre 0,8 i 1,5 m del terra. Els cables de comandament de les electrovàlvules, dels descodificadors i dels sensors han d'estar connectats a la regleta del programador o descodificador utilitzant els mecanismes de pressió de l'aparell, sense que restin cables nus al descobert. Ha d'estar feta la programació de les operacions de reg. Ha d'estar feta la prova de servei. Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 20 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ El conjunt d'aparells del sistema de control de reg s'han d'instal·lar d'acord amb les instruccions del fabricant. Si els parells no son tots del mateix fabricant, s'ha de garantir que son compatibles entre ells. La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element. Cal comprovar la idoneïtat de la tensió disponible. S'ha de comprovar que les característiques tècniques de l'aparell corresponen a les especificades al projecte, abans d'instal·lar-lo. La connexió amb la xarxa elèctrica es farà sense tensió a la xarxa. Un cop instal·lat l'equip, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara embalatges, retalls de cables elèctrics, etc. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat d'amidament: la indicada a la descripció de l'element Criteri d'amidament: quantitat necessària subministrada a l'obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002 * NTJ 01I:2002 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Diseño y proyecto de los espacios verdes. Recomendaciones de proyecto de infraestructuras de riego. * NTJ 04R-1:2003 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Infraestructuras básicas de espacios verdes. Instalaciones de sistemas de riego: Riegos aéreos por aspersión y por difusión. ____________________________________________________________________________ FJ - EQUIPS PER A INSTAL·LACIONS D'AIGUA, REG I PISCINES FJS - EQUIPS PER A REG FJSB -ELECTROVÀLVULES


0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FJSBA0CX,FJSBA0AX,FJSBA0BX. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. ____________________________________________________________________________ FJ - EQUIPS PER A INSTAL·LACIONS D'AIGUA, REG I PISCINES FJS - EQUIPS PER A REG FJSD - PERICONS PER A INSTAL·LACIONS DE REG 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FJSDT003. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Pericons prefabricats o fets in situ per a allotjar components de les instal·lacions de reg. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Replanteig de la partida d'obra - Comprovació de la superfície d'assentament - Col·locació de la grava de la solera - Formació de forats per a l'entrada dels tubs, si és el cas - Reblert lateral amb terres - Col·locació de la tapa en el seu cas - Comprovació de la partida d'obra executada - Retirada de la obra dels retalls de tubs, restes d'embalatges, etc. CONDICIONS GENERALS: La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la DT. Toleràncies d'execució: - Nivell de la solera: ± 20 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF. El procés de col·locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions exigides per al material. Un cop col·locat l'element, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara embalatges, etc. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. ____________________________________________________________________________ FN - VÀLVULES, FILTRES, BOMBES I GRUPS DE PRESSIÓ FN8 - VÀLVULES DE RETENCIÓ FN81 - VÀLVULES DE RETENCIÓ DE CLAPETA ROSCADES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FN8125B4. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Vàlvules de retenció de clapeta, roscades i muntades. S'han considerat els tipus de col·locació següents: - Muntades superficialment - Muntades en pericó de canalització soterrada L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Neteja de les rosques i de l'interior dels tubs - Preparació de les unions amb cintes - Connexió de la vàlvula a la xarxa - Prova d'estanquitat CONDICIONS GENERALS: La vàlvula ha de quedar de manera que el sentit de circulació del fluid sigui horitzontal o cap amunt. Els eixos de la vàlvula i de la canonada han de quedar alineats. S'ha de deixar connectada a la xarxa corresponent. Les connexions han de ser estanques a la pressió de treball. La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF. Toleràncies d'instal·lació: - Posició: ± 30 mm MUNTADES EN PERICÓ: La distància entre la vàlvula i el fons del pericó ha de ser la necessària perquè pugui girar el cos un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament. MUNTADES SUPERFICIALMENT: La distància entre la vàlvula i la paret ha de ser la necessària perque pugui girar el cos, un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Les unions amb la canonada han de quedar segellades mitjançant cintes d'estanquitat adequades. L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca. Abans de la instal·lació de la vàlvula s'han de netejar l'interior dels tubs i les rosques d'unió. Els protectors de les rosques amb que van proveïdes les vàlvules només s'han de treure en el moment d'executar les unions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI La normativa ha de ser l'específica a l'ús a què es destini. ___________________________________________________________________________ FQ - MOBILIARI URBÀ FQ2 - PAPERERES FQ21 - PAPERERES TRABUCABLES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FQ213112. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Papereres trabucables de planxa pintada ancorades amb dau de formigó. Es consideren incloses dins d'aquesta unitat d'obra les operacions següents: - Formigonament dels daus d'ancoratge - Ancoratge de la paperera CONDICIONS GENERALS: Els daus d'ancoratge de formigó no han de quedar visibles. Un cop col·locada la paperera no ha de tenir deformacions, cops ni d'altres defectes visibles. Alçària de la paperera: 80 cm Ancoratge del braç de suport: >= 15 cm Dimensions dels daus: >= 30 x 30 x 30 cm Toleràncies d'execució: - Alçària: ± 20 mm - Verticalitat: ± 10 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ El formigonament dels daus d'ancoratge s'ha de fer a una temperatura entre 5°C i 40°C, sense pluja. No s'ha d'utilitzar fins 48 h després de la seva col·locació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT


Unitat amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual del material abans de la seva col·locació, rebutjant les peces malmeses - Replanteig de la ubicació. - Comprovació del correcte anivellament, segons criteri de la DF. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual dels elements col·locats. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. ____________________________________________________________________________ FR - JARDINERIA FR3 - CONDICIONAMENT QUÍMIC I BIOLÒGIC DEL SÒL I ACABATS SUPERFICIALS FR3P - APORTACIÓ DE TERRES I SUBSTRATS PER A JARDINERIA 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FR3P2211,FR3P9242. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Aportació i estesa de materials per al condicionament del terreny. S'han considerat els materials següents: - Terra vegetal - Escorça de pi - Torba rossa - Sorra - Grava de pedrera - Grava de riu - Grava volcànica L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Aportació del material corrector - Incorporació al terreny del material corrector CONDICIONS GENERALS: El material aportat ha de formar una barreja uniforme amb els altres components i amb el substrat existent, si és el cas. El sauló, la grava o la sorra aportats, no han de tenir impureses ni matèria orgànica. La terra, l'escorça de pi o la torba aportats, no han de tenir elements estranys ni llavors de males herbes. Quan la superfície final acabada és poc drenant, ha de tenir els pendents necessaris per a evacuar l'aigua superficial. Toleràncies d'execució: - Anivellament: ± 3 cm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ L'aportació s'ha de fer en capes de gruix uniforme i paral·leles a l'esplanada, sense produir danys a les plantacions existents. L'estesa s'ha de fer abans o a la vegada que les feines d'acondicionament del terreny. Quan la superfície final és drenant, s'ha de comprovar que la base té els pendents suficients per a l'evacuació de l'aigua superficial. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA OPERACIONS DE CONTROL EN TERRA VEGETAL: - Inspecció visual del procés, amb atenció especial a la uniformitat de la barreja i de la seva estesa. - Comprovació del gruix d'estesa i condicions d'anivellament. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN TERRA VEGETAL: Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT EN TERRA VEGETAL: Correcció de les irregularitats observades a càrrec del contractista. ____________________________________________________________________________ FR - JARDINERIA FR3 - CONDICIONAMENT QUÍMIC I BIOLÒGIC DEL SÒL I ACABATS SUPERFICIALS FR3S - APORTACIÓ DE MATERIALS PER A ACABATS SUPERFICIALS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FR3SE212. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Operació consistent en estendre una capa de material orgànic o inorgànic sobre la superfície enjardinada. Els objectius principals de l'encoixinament son: - Optimització de l'ús de l'aigua - Control de les males herbes - Protecció de la capa superficial d'arrels i sòl Com a objectius secundaris pot interessar algun d'aquests: - Millora de les característiques del sòl - Millora dels aspectes estètics - Control de l'erosió - Millora dels aspectes relacionats amb el medi ambient CONDICIONS GENERALS: L'aportació i l'estesa han de ser uniformes sobre la totalitat de la superfície i amb la proporció indicades a la DT. L'encoixinament ha de restar separat del coll de les arrels de les plantes, de 7,5 a 15 cm en arbustos i arbres joves, i de 20 a 30 cm en arbres desenvolupats. Haurà de cobrir como mínim les superfícies indicades en la DT, i com a referència es necessari que cobreixi un àrea superior a la irrigada pel degoter de la planta, o un radi superior en 30 cm al del pa de terra. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Cal que estiguin fetes totes les operacions de condicionament del sòl abans d'estendre l'encoixinament. Si hi han males herbes o rebrots d'espècies no desitjades per rizomes o similars, cal eliminar-les. S'ha de treballar amb cura que el material no es barregi amb elements existents al sòl, especialment si l'objectiu final es aconseguir un efecte estètic. Es aconsellable regar abundantment després de l'aportació per assentar el material. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NTJ 05A:2004 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Tierras y productos nutrientes. Acolchados. ____________________________________________________________________________ FR - JARDINERIA FR4 - SUBMINISTRAMENT D'ARBRES I DE PLANTES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FR45162C,FR44FJ2B,FR45722C,FR4DN422,FR493633,FR4JL234,FR4EE232,FR4J6F36,FR469JT1. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Subministrament d'espècies vegetals dins de l'obra fins al punt de plantació. S'han considerat els tipus següents:


- Arbres planifolis - Coníferes i resinoses - Palmeres i palmiformes - Arbusts - Plantes de petit port S'han considerat les formes de subministrament següents: - En contenidor - Amb pa de terra - Amb l'arrel nua - En safates L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Emmagatzematge i plantació provisional, en el seu cas - Totes les feines necessàries per a que l'espècie vegetal arribi al punt de plantació definitiu en bones condicions - Transport de l'espècie vegetal dins de l'obra fins al punt de plantació definitiu CONDICIONS GENERALS: L'espècie vegetal ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions referides al cultiu, estat fitosanitari, aspecte i presentació. Les seves característiques no han de quedar alterades pel seu transport i la seva manipulació. Aquestes operacions s'han de fer seguint les indicacions de la norma NTJ 07Z, en funció de cada espècie i tipus de presentació. S'ha d'evitar l'acció directa del vent i del sol sobre la part aèria. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Les plantes han d'emmagatzemar-se al viver de l'obra segons el tipus, varietat i dimensions, de tal manera que possibiliti un control i verificació continuats de les existències. Quan el subministrament és en contenidor, amb l'arrel nua o amb pa de terra i no es pot plantar immediatament, s'ha de disposar d'un lloc d'aclimatació controlat per la DF S'ha d'habilitar una rasa on s'ha d'introduir la part radical, cobrint-la amb palla, sauló o algun material porós que s'ha d'humitejar degudament. Alhora s'ha de disposar de proteccions per al vent fort i el sol directe. Quan el subministrament és en safates o en bulbs i no es pot plantar immediatament, s'ha de disposar d'un lloc d'aclimatació controlat per la DF. En el transport s'ha d'evitar l'acció directa de l'aire i del sol sobre la part aèria si la planta manté fulles, i sobre la part radical si es tracta de plantes amb arrel nua o amb pa de terra i aquest no té protecció. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: * NTJ 07A:2007 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del material vegetal. Calidad general del material vegetal. ARBRES DE FULLA CADUCA: * NTJ 07D:1996 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del material vegetal. Árboles de hoja caduca. ARBRES DE FULLA PERSISTENT: * NTJ 07E:1997 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del material vegetal. Árboles de hoja perenne. ARBUSTS: * NTJ 07F:1998 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del material vegetal. Arbustos. ENFILADISSES: * NTJ 07I:1995 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del material vegetal. Trepadoras. CONÍFERES I RESINOSES: * NTJ 07C:1995 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del material vegetal. Coníferas y resinosas. PALMERES: * NTJ 07P:1997 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Suministro del material vegetal. Palmeras. 5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: - Inspecció visual, de les espècies vegetals abans de la seva plantació. - Comprovació de la ubicació i condicions del substrat. CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL: Els punts de control més destacables són els següents: Inspecció visual de la unitat acabada. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s'han de realitzar segons les instruccions de la DF. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT: Correcció per part del contractista de les irregularitats observades. ____________________________________________________________________________

FR - JARDINERIA FR6 - PLANTACIONS I TRASPLANTAMENTS D'ARBRES I PLANTES

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FR612357,FR622127,FR66222B. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Plantació d'espècies vegetals. S'han considerat les espècies següents: - Arbres planifolis - Coníferes - Palmàcies - Arbusts i arbres de petit format - Plantes enfiladisses - Plantes de petit port S'han considerat les formes de subministrament següents: - Arbre:

- Amb l'arrel nua - Amb pa de terra - En contenidor

- Arbust, arbre de petit format o planta enfiladissa - En contenidor

- Plantes de petit port: - En alvèol forestal - En test

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Arbre, arbust o planta enfiladissa: - Comprovació i preparació del terreny de plantació - Replanteig del clot o rasa de plantació - Extracció de les terres - Comprovació i preparació de l'espècie vegetal a plantar - Plantació de l'espècie vegetal - Reblert del clot de plantació - Primer reg - Càrrega de les terres sobrants sobre camió, en el seu cas - Plantes de petit port: - Comprovació i preparació de la superfície a plantar - Comprovació i preparació de l'espècie vegetal a plantar - Plantació de l'espècie vegetal - Primer reg ARBRES I ARBUSTS: L'arbre o arbust ha de quedar al centre del clot de plantació. Ha de quedar aplomat i a la posició prevista. Ha d'estar plantat a la mateixa fondària que estava al viver. Les palmeres i arbres joves han de quedar enfonsats de 10 a 25 cm respecte del seu nivell original, per afavorir l'arrelament. Toleràncies d'execució: - Replanteig (de la posició de l'exemplar): ± 10 cm PLANTES: Les plantes han de quedar a la situació i amb la densitat de plantació indicades a la DT. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: L'inici de la plantació exigeix l'aprovació prèvia per part de la DF. La plantació s'ha de dur a terme en les èpoques de poca activitat fisiològica de l'espècie vegetal. No s'ha de plantar quan es doni alguna de les següents condicions: temps de glaçades, pluges quantioses, nevades, vents forts, temperatures elevades o quan el sòl estigui glaçat o excessivament mullat. Desprès de la plantació s'ha de realitzar un reg d'inundació fins que el sòl quedi a capacitat de camp. L'operació de reg s'ha de fer a baixa pressió i sense produir descalçament de les terres ni pèrdua de sòl. ARBRES I ARBUSTS: Fondària mínima de sòl treballat: - Arbres: 90 cm


- Arbusts: 60 cm Fondària mínima de sòl remogut i fèrtil (un cop compactat): - Arbres: 60 cm - Arbusts: 40 cm L'obertura del forat o, en el seu cas, la rasa de plantació s'ha d'haver fet amb la major antelació possible per afavorir la meteorització del sòl. Les dimensions del clot de plantació han de ser suficients per tal de poder acomodar el pa de terra o el sistema radical sencer i el seu desenvolupament futur. Dimensions mínimes del clot de plantació: - Arbres: - Amplària: 2 x diàmetre del sistema radical o pa de terra - Fondària: fondària del sistema radical o pa de terra - Arbusts: - Amplària: diàmetre arrels o pa de terra + 15 cm Durant el període que està oberta, l'excavació ha de quedar protegida del pas de persones i vehicles. El reblert del clot de plantació s'ha de fer en capes successives de menys de 30 cm, compactant-les amb mitjans manuals. No han de quedar bosses d'aire entre les arrels i la terra. No s'ha d'arrossegar l'exemplar, ni s'ha de girar una vegada assentat. Quan l'excavació es realitza amb càrrega de les terres sobrants, s'ha de dur el 100% d'aquestes a un abocador autoritzat. SUBMINISTRAMENT AMB L'ARREL NUA: S'han de netejar les arrels quedant només les sanes i viables. La planta s'ha de col·locar procurant que les arrels quedin en posició natural, sense que es dobleguin, especialment quan hi ha una arrel principal ben definida. SUBMINISTRAMENT AMB PA DE TERRA: La col·locació del pa de terra al forat de plantació s'ha de fer sense fer malbé l'estructura interna del mateix. Quan és protegit amb malla metàl·lica i guix, una vegada dins del forat de plantació s'ha de trencar el guix i s'ha de tallar la malla metàl·lica amb cura, retirant tots aquests materials. La planta s'ha de col·locar procurant que el pa de terra quedi ben assentat i en una posició estable. SUBMINISTRAMENT EN CONTENIDOR: S'ha d'extreure la planta del contenidor en el mateix moment de la plantació. S'ha de recuperar i emmagatzemar l'envàs, o bé s'ha d'introduir dins del forat de plantació i s'ha de procedir a trencar-lo i retirar-lo. PLANTES: Els treballs de condicionament del sòl s'han d'haver fet amb antelació suficient per facilitar l'aireig del sòl. Fondària mínima de sòl treballat: 35 cm Fondària mínima de sòl remogut i fèrtil: 10-15 cm Quan el subministrament és en contenidor, els forats han de tenir, com a mínim, les mateixes dimensions d'aquest. No han de quedar bosses d'aire sota de la base del bulb o del tubercle. La profunditat de plantació ha de ser, com a regla general, el doble del diàmetre més gran. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: * NTJ 08B:1993 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Implantación del material vegetal. Trabajos de plantación. ARBRES: * NTJ 08C:2003 Normas Tecnológicas de Jardinería y Paisajismo. Implantación del material vegetal. Técnicas de plantación de árboles.

____________________________________________________________________________



3.3 - PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS DEL SANEJAMENT

1. DEFINICIO I ABAST DEL PLEC .................................................................................................................... 1

1.1 Definició ............................................................................................................................................. 1 1.2 Àmbit d'aplicació ................................................................................................................................ 1 1.3 Documents que defineixen les obres .................................................................................................. 1 1.4 Compatibilitat i relació entre els esmentats documents ..................................................................... 1 1.5 Disposicions tècniques legals a tenir en compte ................................................................................. 1 1.6 Condicions generals ............................................................................................................................ 1 1.7 Descripció de les obres ....................................................................................................................... 2

1.7.1 Traçat ................................................................................................................................................................. 2

1.7.2 Obres singulars ................................................................................................................................................... 2

2. CONDICIONS A SATISFER PELS MATERIALS I EQUIPS ................................................................................ 2

2.1 Tubs i accessoris per a clavegueres i col·lectors (BD7) ......................................................................... 2 2.1.1 Tubs circulars de formigó (BD75)........................................................................................................................ 2

2.1.2 Tub de formigó amb junt de campana per a col·lectors (BD77) ......................................................................... 2

2.1.3 Tub de formigó armat amb junt de campana per a col·lectors (BD78) .............................................................. 3

2.1.4 Tubs ovoides de formigó (BD79) ......................................................................................................................... 3

2.1.5 Tubs de formigó amb banqueta interior i volta (BD7C) ...................................................................................... 4

2.1.6 Tubs de PVC ........................................................................................................................................................ 5

2.1.7 Tubs de poliester i fibra de vidre per a col·lectors (BD7G) i (BD7H) .................................................................... 6

2.1.8 Clavegueres de tub PEAD .................................................................................................................................... 6

2.1.9 Pous de registre prefabricats .............................................................................................................................. 7

2.1.10 Graons ................................................................................................................................................................ 9

2.1.11 Tapes i reixes ...................................................................................................................................................... 9

2.2 Materials sense condicions ............................................................................................................... 12 2.3 Materials no especificats en aquest Plec ........................................................................................... 12

3. EXECUCIO I CONTROL DE LES OBRES ...................................................................................................... 12

3.1 Instal·lacions d'evacuació ................................................................................................................. 12 3.1.1 Clavegueres ...................................................................................................................................................... 12

3.1.2 Soleres per a pous de registre ........................................................................................................................... 15

3.1.3 Parets per a pous de registre ............................................................................................................................ 16

3.2 Subjecció de canalitzacions a l’interior de col.lectors ........................................................................ 17 3.3 Proves d’estanqueïtat en les xarxes de sanejament .......................................................................... 17

3.3.1 Introducció ........................................................................................................................................................ 17

3.3.2 Xarxa de canonades ......................................................................................................................................... 17

3.3.3 Pous de registre i altres estructures de sanejament ......................................................................................... 18

3.4 Proves de càrrega ............................................................................................................................. 18

4. NORMES AMIDAMENT I ABONAMENT DE LES OBRES ............................................................................ 18

4.1 Normes generals ............................................................................................................................... 18 4.2 Replanteig 4.3 Tubs i accessoris per a clavegueres i col·lectors ................................................................................ 18

4.3.1 Metre lineal de canonada de PVC de qualsevol diàmetre nominal de formació helicoidal amb perfil rigid nervat

exteriorment, embolcallat amb formigó de resistència característica de 15 N/mm2. ..................................... 18

4.3.2 Metre lineal de canonada autoportant prefabricada de plàstic (P.V.C. rígid o flexible, P.R.F.V., polietilè,...) de

qualsevol diàmetre ........................................................................................................................................... 18

4.3.3 Unitat de subministrament i col⋅locació de bastiment i tapa de fosa ductil tipus Ajuntament de Barcelona, de

càrrega de trencament superior a 40 T i de llum interior seixanta centímetres (60 cm) de diàmetre. ............. 18

4.3.4 Unitat de graó per a pou de registre de polipropilé armat, totalment instal⋅lat. ............................................. 18

4.3.5 Metre lineal de pou per aigües pluvials, embornal, de 70x30 de secció interior. ............................................. 18

4.4 Col·lectors prefabricats ..................................................................................................................... 19 4.4.1 Metre lineal de calaix prefabricat de formigó armat de qualsevol dimensió interior amb junta encadellada. 19

1. DEFINICIO I ABAST DEL PLEC

1.1 DEFINICIO El present Plec de Prescripcions Tècniques Particulars constitueix un conjunt d'instruccions per al desenvolupament de les Obres i conté condicions normalitzades pel que fa als materials i a les unitats d'obra.

1.2 ÀMBIT D'APLICACIO Les prescripcions d'aquest Plec, seran d'aplicació a totes les obres compreses al present Projecte. A tots els articles del present Plec de Prescripcions Tècniques s'entendrà que el seu contingut regeix per a les matèries que expressen els seus títols en quant no s'oposin a allò establert a la Llei de Bases de la Administració Local, al Reglament General de Contractació i en el Plec de Clàusules Administratives Generals i Particulars. En cas contrari sempre serà primer el contingut d'aquestes disposicions.

1.3 DOCUMENTS QUE DEFINEIXEN LES OBRES Els documents que defineixen les obres són els Plànols que constitueixen el present Projecte, les prescripcions tècniques del present Plec i les prescripcions tècniques que figuren a la Memòria i els Annexos.

1.4 COMPATIBILITAT I RELACIO ENTRE ELS ESMENTATS DOCUMENTS En principi cal considerar que tots els documents que defineixen les obres concorden. En cas de discrepància, però, es considerarà la prioritat d’aquest Plec sobre els Plànols i Quadres de preus, la d’aquests sobre la Memòria, i la d’aquesta sobre els Annexos. En cas de discrepància als plànols entre les cotes que hi figuren i les mides dels elements acotats, es donarà en principi validesa a dites mides, llevat que es faci patent que es tracta de detalls tipus sense escala posteriorment acotats. En qualsevol cas caldrà demanar la conformitat de la Direcció facultativa.

1.5 DISPOSICIONS TECNIQUES LEGALS A TENIR EN COMPTE A més del que s'especifica en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars s'acompliran les prescripcions, en allò que pugui afectar a les obres, de les disposicions, normes i reglaments, que es relacionen a continuació:

Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a la Recepció de Ciments RC/97 Plec General de Condicions per a la Recepció de Conglomerats Hidràulics de 10-IV-64 (P.C.C.H. - 64). "Instrucción de hormigón estructural" (EHE), RD 2661/98. “Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de Carretera y Puentes” (PG3/75). Plec General de Condicions Facultatives per a Canonades d'Abastament d'Aigües, aprovat per C.M. del 28

de juliol de 1974. Plec de Condicions per a la Fabricació, Transport i Muntatge de Canonades de Formigó, de l'Associació

Tècnica de Derivats del Ciment. Plec de Condicions vàries de l'Edificació (1948) compost pel Centre Experimental d'Arquitectura, aprovat

pel Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes i adaptat a les Obres dependents de la Direcció General d'Arquitectura. Reimprès l'any 1963.

Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d'Arquitectura-1960, aprovat per O.M. del 4 de juny de 1973.

Normes M.V.-101 i M.V.-102, sobre edificació del "Ministerio de la Vivienda", i altres normes dictades per l'esmentat Ministeri i aplicables a les obres compreses al Present Projecte.

Norma bàsica M.V. 103/1972 sobre el "Càlcul de les estructures d'acer laminat en edificació", aprovat per Decret 1353/1973 del 12 d'abril.

Norma Tecnològica de l'Edificació NTE-IEP/1973, "Instal·lacions d'electricitat-posta a terra", aprovada per C.M. del 13 de març de 1973.

Plec de Condicions Facultatives Generals per a Obres de Sanejament, aprovat per O.M. del 23 de juliol de 1949.

UNE 53-332-90 “Tubos y accesorios de Poli (cloruro de vinilo) no plastificado para canalizaciones subterráneas, enterradas o no y empleadas para la evacuación y desagües: Características y métodos de ensayo”.

UNE 53-323-86 “Tubos de poliester reforzado con fibra de vidrio utilizados para canalizaciones de saneamiento y vertidos industriales: Características y métodos de ensayo”.

UNE 53-365-90 “Tubos de polietileno de alta densidad para uniones soldadas, usadas para canalizaciones subterráneas, enterradas o no, empleadas para la evacuación y desagües: Características y métodos de ensayo”.

Normes d'Assaig del Laboratori del Transport i Mecànica del Sòl.

Mètodes d'Assaig del Laboratori Central (M.O.P.). Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a les Obres de Carreteres i Ponts M.O.P. (PG-4/88) B.O.E. del

3 de març de 1988. Amb les actuacions segons Ordre Ministerial 8/5/89 B.O.E. del 15 de maig de 1989 i O.M. 28/9/88 B.O.E. del 9 d'octubre de 1989.

Instrucció de Carreteres de la Direcció General de Carreteres i Camins Veïnals. Reglament Nacional del Treball a la Construcció i Obres Públiques i Disposicions complementàries (ordre

del 11.4.1946 i 8.2.1951). Reglament i ordres en vigor sobre Seguretat i Higiene del Treball a la Construcció i Obres Públiques,

especialment les dels decrets R.D.555/86 de 21/3/86, D.27015 de 20/9/86, D.26727 de 6/10/86 i O.M. de 9/3/71 (B.O.E. 16/3/71).

Instal·lacions de Transports i Línies en general, O.M. del 23 de febrer de 1949 (B.O.E. del 10 d'abril). Normes per a la Construcció de Línies Aèries de Transport d'Energia Elèctrica d'Alta Tensió al Serveis

d'Obres Públiques. O.M. de 10 de juliol de 1948 (B.O.E. del 21 de juliol). Reglament Tècnic de Baixa Tensió. O.M. del 9 de febrer de 1966 (B.O.E. del 19 de febrer). Reglament electrotècnic de Baixa Tensió i instruccions complementàries, aprovat per Decret 4213/1973

del 20 de setembre i Reial Decret 2295/1985 del 9 d'octubre. Normes de Pintura de l'Institut Nacional de Tècnica Aerospacial Esteban Terrades (E.T.). Instrucció 6.1, 2-Ic sobre “secciones de firme” aprovada per Ordre Ministerial de 23 de maig de 1989.

B.O.E del 30 de juny Instrucció 6.3-IC sobre “refuerzo de firmes” aprovada per Ordre Ministerial de 23 de març de 1980. B.O.E

del 31 de maig Ordre Circular 287/84PI de 12 de novembre de 1984 sobre “criterios para la aplicación de las normas 6.1-

IC i 6.3-IC” Ordre Circular 8.1-IC sobre senyalització (vertical), de 25 de juliol de 1962 Ordre Circular 292/86T, de maig de 1986, sobre marques vials (prescripcions tècniques) Norma 8.2-IC sobre “marcas viales” aporvada per Ordre Ministerial, de 16 de juliol de 1987. B.O.E. del 4

d’agost i del 29 de setembre. Instrucció 8.3-IC “sobre senyalització d’obres, aprovada per Ordre Ministerial de 31 d’agost de 1987.

B.O.E del 18 de setembre Ordre Circular 300/89 P iP, del 20 de març sobre senyalització, abalisament, defensa, neteja i acabament

d’obres fixes fora de població Ordre Circular 301/89T del 27 d’abril, sobre senyalització d’obres Ordre Circular 304/89 MV del 21 de juliol sobre projectes de marques vials. Instrucció de Carreteres 8.3. I-C Senyalització d'Obres. Recomanacions i normes de la International Telecomunication Union ITU i CCITT. Recomanacions i normes de la International Telecomunication Union ITU-R i CCIR.

Quantes altres disposicions, normes i reglaments que, pel seu caràcter general i contingut, afectin a les Obres i hagin entrat en vigor en el moment de l'adjudicació d'aquestes. Aquests Plecs de Condicions i Normes seran d'aplicació en tots aquells casos en que no es contradigui el que està disposat expressament al Present Plec de Prescripcions Tècniques. En cas de contradicció entre Plec i Norma, queda a judici del Director Facultatiu decidir les prescripcions a complir.

1.6 CONDICIONS GENERALS Tots els materials que s'utilitzin a les obres hauran d'acomplir les condicions que s'estableixen en aquest Capítol i ser aprovats pel Director Facultatiu. Serà obligació del Contractista avisar el Director Facultatiu de les procedències dels materials que vagin a ser utilitzats, amb anticipació suficient del moment de fer-los servir, per a que puguin executar-se els assaigs oportuns. Tots els materials que es proposin per al seu ús a les Obres, hauran de ser examinats i assajats abans de la seva acceptació. L'acceptació, en qualsevol moment, d'un material no serà obstacle per a que sigui rebutjat en el futur si es troben defectes de qualitat o uniformitat. Qualsevol treball que es realitzi amb materials no assajats o no aprovats pel Director Facultatiu, podrà ser considerat com defectuós. Els materials s'emmagatzemaran de tal manera que s'asseguri la conservació de les seves característiques i aptituds per a l'ús en l'Obra i en forma que faciliti la seva inspecció. Tot material que no acompleixi les especificacions o hagi estat rebutjat, serà retirat de l'Obra immediatament, excepte si té autorització de el Director Facultatiu.

1.7 DESCRIPCIO DE LES OBRES Les obres del present projecte consisteixen en la execució i connexió de la nova xarxa de clavegueram d’evacuació d’aigües pluvials, a l’interior d’illa delimitada per els carrers Diagonal, Bac de Roda i Pallars, de la UA10 del PERI Diagonal-Poblenou de Barcelona.

1.7.1 Traçat El traçat queda definit en els planols de clavegueram.

1.7.2 Obres complementàries 1.7.2.1 Pous de registre Els pous de registre tenen unes dimensions interiors de 120 x 120 cm., i podran ser d'obra de fàbrica de totxo massís, arrebossats i lliscats per dins amb morter de ciment 1:4, o de formigó, tal com s'indica en els plànols de detalls. Els graons seran de polipropilè amb ànima d'acer de 12 mm. de diàmetre i col·locats cada 35 cm. La tapa del pou de registre tindrà un diàmetre de 70 cm i haurà de suportar una càrrega de trencament de 40 t. Serà de fosa dúctil segons el model indicat en els plànols de detalls del projecte i estarà pintada de negre. 1.7.2.2 Embornals i claveguerons Els embornals són les obres de captació de les aigües d'escorriment de la pluja pels vials. Consisteixen en una obertura al terra (normalment protegida amb una reixa), un pou de caiguda d'aigua i finalment un tub de connexió amb la claveguera. Les reixes seran de fosa dúctil seguint el model tipus Meridiana, de Barcelona 2, inclòs en el plànol de detalls del projecte. Les reixes hauran de suportar una càrrega de trencament de 25 t i 40 t respectivament i estaran pintades de negre. Els claveguerons pluvials o tubs de connexió del pou de caiguda de l'embornal amb la claveguera seran de PVC de 40 cm de diàmetre. Es col·locaran sobre una solera de 12.5 cm de formigó HM-15, recobrint-los tots ells amb el mateix tipus de formigó amb una capa de 12.5 cm de gruix. La connexió entre els pous de registre fins a connectar a la xarxa de clavegueram municipal s’efectuarà amb tubs de PVC de 60 cm de diàmetre, recoberts amb 15 cm de formigó HM-20, segons detall adjuntat als plànols del projecte.

2. CONDICIONS A SATISFER PELS MATERIALS I EQUIPS S’especifiquen a continuació les condicions a satisfer pels materials i equips industrials a emprar en l’execució de les obres. Cal destacar que les expressions entre parèntesis que acompanyen molts dels títols dels apartats, correspon a la codificació emprada per l’ITEC. Aquesta codificació apareix a la seva publicació “Condicions Tècniques d’Edificació, Urbanització i Enginyeria Civil” (1995), en la que s’ha basat el present capítol.

2.1 TUBS I ACCESSORIS PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS (BD7)

2.1.1 Tubs circulars de formigó (BD75) 2.1.1.1 Definició i característiques dels elements DEFINICIO: Tub recte de secció circular i amb els extrems acabats amb encaix obtingut per un procés d'emmotllament i compactació per vibrocompressió d'un formigó sense armadura. CARACTERISTIQUES GENERALS: El formigó ha de ser de ciment pòrtland o putzolànic. No s'han d'admetre barreges de ciments de diferents tipus o procedències. Un cop endurit ha de ser homogeni i compacte. El tub ha de tenir una secció constant i un gruix uniforme. Els extrems del tub han d'acabar amb un tall recte perpendicular a l'eix, sense rebaves. No ha de tenir escrostonaments, esquerdes que travessin la paret, ni defectes que indiquin imperfeccions del procés d'emmotllament. La superfície interior ha de ser regular i llisa. Es permeten petites irregularitats locals que no disminueixin la qualitat del tub, ni la capacitat de desguàs. La D.F. pot exigir, en qualsevol moment, la realització de l'assaig de resistència a l'aixafament d'una mostra de cada remesa. L'assaig s'ha de fer segons el "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamiento de Poblaciones" del MOPU. CARACTERÍSTIQUES DELS TUBS:

DN (cm)

Resistència a l'aixafament (kg/m)

Gruix (mm)

Toleràncies del DN (mm)

20 30 40 50 60 70 80 90

100 120 150 200

>= 2500 >= 2500 >= 2500 >= 3000 >= 3600 >= 4200 >= 4800 >= 4800 >= 4900 >= 5500 >= 6000 >= 6000

>= 25 >= 30 >= 40 >= 45 >= 52 >= 59 >= 66 >= 70 >= 74 >= 82 >= 95

>= 120

+ 4 + 4 + 4 + 5 + 6 + 7 + 7 + 7 + 7 + 7 + 8

+ 10 Llargària >= 100 cm Rugositat interior, coeficient de fricció de Manning <= 0,012 Resistència característica estimada a la compressió del formigó, al cap de 28 dies. Proveta cilíndrica >= 275 kg/cm2 Estanqueïtat a 1 kg/cm2 de pressió interior (T.H.M.-73): No hi ha d'haver pèrdues abans de 10 min Pressió interior de trencament (T.H.M.-73) >= 2 kg/cm2 Toleràncies: - Llargària nominal ± 2% - Gruix nominal ± 5% <= 3 mm

- Ovalació (diferència diàmetre interior màxim i mínim als extrems) ±0,5% diàmetre nominal - Rectitud ± 5 mm/m <= 10 mm 2.1.1.2 Condicions de subministrament i emmagatzematge Subministrament: A cada peça o a l'albarà de lliurament han de figurar les dades següents:

- Nom del fabricant o marca comercial - Diàmetre nominal - Pressió de treball o indicació: Sanejament - Identificació de la sèrie o data de fabricació

Emmagatzematge: Protegits del sol i de les gelades. Assentats horitzontalment sobre superfícies planes o bé apilats de manera que la càrrega no superi el 50% de la resistència a l'aixafament del tub. 2.1.1.3 Unitat i criteris d’amidament m de llargària necessària subministrada a l'obra. 2.1.1.4 Normativa de compliment obligatori No hi ha normativa de compliment obligatori.

2.1.2 Tub de formigó amb junt de campana per a col·lectors (BD77) 2.1.2.1 Definició i característiques dels elements DEFINICIO: Tub cilíndric de formigó en massa, amb un extrem llis i l'altre en forma de campana, per a una unió encadellada amb anella elastomèrica i, en el seu cas, apta per a esforços de tracció. CARACTERISTIQUES GENERALS: El tub ha de ser recte. Ha de tenir una secció circular. L'ovalitat s'ha de mantenir dins dels límits de tolerància del diàmetre i l'excentricitat dins dels límits de tolerància del gruix de la paret. Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves. No ha de tenir incrustacions, fissures que travessin la paret, escrostonaments, ni defectes que indiquin imperfeccions del procés d'emmotllament. La superfície interior ha de ser regular i llisa. Es permeten petites irregularitats locals sempre que no disminueixin les qualitats intrínseques i funcionals dels tubs. Les característiques dels materials components han d'estar d'acord amb les especificacions de la normativa vigent. La llargària ha de ser constant i ha de permetre un transport i muntatge fàcils. Els tubs han de complir, segons la norma ASTM C 14M, les proves d'absorció i de permeabilitat. Totes les proves s'han de fer d'acord amb la norma ASTM C 497M.

Cada tub ha de portar marcades de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Classe de tub i designació - Data de fabricació - Nom o marca del fabricant - Identificació de la planta de producció

Resistència a l'aixafament (assaig de les tres arestes segons ASTM C 497 M):

DN

(mm)


Gruix de la paret (mm)

Classe 1 Classe 2 Classe 3 Classe 1 Classe 2 Classe 3

300 400 500 600 800

>= 2650 >= 3000 >= 3400 >= 3800 >= 4500

>= 3800 >= 4000 >= 4650 >= 5250 >= 6350

>= 3300 >= 4400 >= 5150 >= 6400 >= 7050

>= 25 >= 34 >= 42 >= 54 >= 92

>= 35 >= 44 >= 55 >= 75

>= 111

>= 44 >= 50 >= 65 >= 85

>= 111 Relació aigua-ciment (en pes) <= 0,53 Contingut de ciment >= 280 kg/m3 Toleràncies:

- Diàmetre interior i gruix de la paret: DN

(mm) Tolerαncia diàmetre interior

(mm) Tolerαncia gruix paret

(mm) 300 400 500 600 800

-0 -0 -0 -0 -0

+10 +15 +20 +20 +25

-0 -0 -0 -0 -0

+3 +3 +3 +3 +5

- Llargària ± 13 mm

- Llargària de dos costats oposats ± 2% diàmetre nominal - Rectitud (alineació) ± 10 mm/m 2.1.2.2 Condicions de subministrament i emmagatzematge Subministrament: Amb els extrems protegits de cops. S'han de deixar el més a prop possible de la seva posició definitiva. Emmagatzematge: S'han de protegir del sol, de les temperatures extremes, i dels impactes. 2.1.2.3 Unitat i criteris d’amidament m de llargària necessària subministrada a l'obra. 2.1.2.4 Normativa de compliment obligatori * ASTM C 14M-82 "Standard Specification for concrete sewer, storm drain, and culvert pipe."

2.1.3 Tub de formigó armat amb junt de campana per a col·lectors (BD78) 2.1.3.1 Definició i característiques dels elements DEFINICIO: Tub cilíndric de formigó armat, amb un extrem llis i l'altre en forma de campana, per a una unió encadellada amb anella de goma i, en el seu cas, apta per a esforços de tracció. CARACTERISTIQUES GENERALS: El tub ha de ser recte. Ha de tenir una secció circular. L'ovalitat s'ha de mantenir dins dels límits de tolerància del diàmetre i l'excentricitat dins dels límits de tolerància del gruix de la paret. Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves. No ha de tenir incrustacions, fissures que travessin la paret, escrostonaments, ni defectes que indiquin imperfeccions del procés d'emmotllament. La superfície interior ha de ser regular i llisa. Es permeten petites irregularitats locals sempre que no disminueixin les qualitats intrínseques i funcionals dels tubs. Les característiques dels materials components han d'estar d'acord amb les especificacions de la normativa vigent.

La llargària ha de ser constant i ha de permetre un transport i muntatge fàcils. Els tubs han de complir, segons la norma ASTM C 76M, les proves d'absorció i de permeabilitat. Totes les proves s'han de fer d'acord amb la norma ASTM C 497M. Cada tub ha de portar marcades de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Classe de tub i designació - Data de fabricació - Nom o marca del fabricant - Identificació de la planta de producció - En el cas d'armadura asimètrica, s'ha d'indicar la generatriu que ha d'anar a la part superior. Resistència a l'aixafament (assaig de les tres arestes segons ASTM C 497 M):

Classe Resistència mí nima a l'aixafament

(kg/m)

1 2 3 4 5

>= 6 x DN (mm) >= 7,5 x DN (mm) >= 10 x DN (mm) >= 15 x DN (mm) >= 17,5 x DN (mm)

Relació aigua-ciment (en pes) <= 0,53 Contingut de ciment >= 280 kg/m3 Toleràncies: - Diàmetre interior - 0 mm + 3% diàmetre nominal - Llargària ± 13 mm - Llargària de dos costats oposats: - DN < 2200 mm ± 16 mm - DN >= 2200 mm ± 19 mm (DN = Diàmetre nominal en mm) - Rectitud (alineació) ± 10 mm/m 2.1.3.2 Condicions de subministrament i emmagatzematge Subministrament: Amb els extrems protegits de cops. S'han de deixar el més a prop possible de la seva posició definitiva. Emmagatzematge: S'han de protegir del sol, de les temperatures extremes, i dels impactes. 2.1.3.3 Unitat i criteris d’amidament m de llargària necessària subministrada a l'obra. 2.1.3.4 Normativa de compliment obligatori * ASTM C 76M-83 "Standard Specification for reinforced concrete culvert, storm drain, and sewer pipe."

2.1.4 Tubs ovoides de formigó (BD79) 2.1.4.1 Definició i característiques dels elements DEFINICIO: Tub recte, de secció ovoide i base plana, amb els extrems acabats amb encaix, obtingut per un procés d'emmotllament i compactació per vibrocompressió d'un formigó sense armadura. CARACTERISTIQUES GENERALS: El formigó ha de ser de ciment pòrtland o putzolànic. No s'han d'admetre barreges de ciments de diferents tipus o procedències. Un cop endurit ha de ser homogeni i compacte. El tub ha de tenir una secció constant i un gruix uniforme. Els extrems de l'encaix han d'acabar amb un tall recte perpendicular a l'eix, sense rebaves. No ha de tenir escrostaments, esquerdes que travessin la paret, ni defectes que indiquin imperfeccions del procés d'emmotllament. La superfície interior ha de ser regular i llisa. Es permeten petites irregularitats locals que no disminueixin la qualitat del tub, ni la capacitat de desguàs. La D.F. pot exigir, en qualsevol moment, la realització de l'assaig de resistència a l'aixafament d'una mostra de cada remesa. L'assaig s'ha de fer segons el "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para tuberías de Saneamiento de poblaciones" del MOPU. Les dimensions nominals corresponen al diàmetre interior del tub.

Resistència a l'aixafament i gruix de la paret:

Dimensions tub (cm)



27 x 36 30 x 45 40 x 52 40 x 60 50 x 75 60 x 90

70 x 105 80 x 120 90 x 135

100 x 150 110 x 165 120 x 180 130 x 195 140 x 210

>= 1700 >= 1700 >= 1700 >= 2000 >= 2500 >= 4000 >= 4500 >= 5000 >= 5500 >= 6000 >= 6500 >= 7000 >= 7000 >= 7000

>= 38 >= 40 >= 46 >= 52 >= 64 >= 74 >= 75 >= 82 >= 82 >= 95

>= 100 >= 110 >= 115 >= 120

Llargària >= 100 cm Rugositat interior, coeficient de fricció de Manning <= 0,012 Resistència característica estimada a la compressió del formigó, al cap de 28 dies, proveta cilíndrica >= 275 kg/cm2 Estanqueïtat a 1 kg/cm2 de pressió interior (T.H.M.) No hi ha d'haver pèrdues abans de 10 min Pressió interior de trencament >= 2 kg/cm2 Toleràncies:

- Diàmetre:

Dimensions tub (cm)

Diàmetre menor (mm)

Diàmetre major (mm)

27 x 36 30 x 45 40 x 52 40 x 60 50 x 75 60 x 90 70 x 105 80 x 120 90 x 135 100 x 150 110 x 165 120 x 180 130 x 195 140 x 210

± 3 ± 4 ± 4 ± 4 ± 5 ± 6 ± 6 ± 7 ± 7 ± 7 ± 7 ± 8 ± 8 ± 8

± 4 ± 4,5 ± 5 ± 6 ± 6,5 ± 7 ± 7 ± 8 ± 8 ± 8 ± 8 ± 9 ± 10 ± 10

- Llargària nominal ± 2% - Gruix nominal ± 5% <= 3 mm - Rectitud ± 5 mm/m <= 10 mm 2.1.4.2 Condicions de subministrament i emmagatzematge Subministrament: A cada peça o a l'albarà de lliurament han de figurar les dades següents:

- Nom del fabricant o marca comercial - Dimensions nominals - Pressió de treball o indicació: Sanejament - Identificació de la sèrie o la data de fabricació

Emmagatzematge: Protegit del sol i de les gelades. Assentats horitzontalment sobre superfícies planes o bé apilats de manera que la càrrega no superi el 50% de la resistència a l'aixafament del tub. 2.1.4.3 Unitat i criteris d’amidament m de llargària necessària subministrada a l'obra. 2.1.4.4 Normativa de compliment obligatori No hi ha normativa de compliment obligatori.

2.1.5 Tubs de formigó amb banqueta interior i volta (BD7C) 2.1.5.1 Definició i característiques dels elements DEFINICIO: Tub recte amb vorera interior, volta i base plana, amb els extrems acabats amb encaix, obtingut per un procés d'emmotllament i compactació per vibrocompressió d'un formigó sense armadura. CARACTERISTIQUES GENERALS: El formigó ha de ser de ciment pòrtland o putzolànic. No s'han d'admetre barreges de ciments de diferents tipus o procedències. Un cop endurit ha de ser homogeni i compacte. El tub ha de tenir una secció constant i un gruix uniforme. Els extrems de l'encaix han d'acabar amb un tall recte perpendicular a l'eix, sense rebaves. No ha de tenir escrostaments, esquerdes que travessin la paret, ni defectes que indiquin imperfeccions en el procés d'emmotllament. La superfície interior ha de ser regular i llisa. Es permeten petites irregularitats locals que no disminueixin la qualitat del tub, ni la capacitat de desguàs. La D.F. pot exigir, en qualsevol moment, la realització de l'assaig de resistència a l'aixafament d'una mostra de cada remesa. L'assaig s'ha de fer segons el "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamiento de Poblaciones" del MOPU. Les dimensions nominals corresponen al diàmetre interior del tub. Resistència a l'aixafament i gruix de la paret:

Dimensions tub (cm)



60 x 130 90 x 160

>= 5000 >= 6000

>= 15 >= 16

Llargària >= 100 cm <= 250 cm Rugositat interior, coeficient de fricció de Manning <= 0,012 Resistència característica estimada a la compressió del formigó, al cap de 28 dies, proveta cilíndrica >= 275 kg/cm2 Estanqueïtat a 1 kg/cm2 de pressió interior (T.H.M.) No hi ha d'haver pèrdues abans de 10 min Pressió interior de trencament >= 2 kg/cm2 Toleràncies:

- Amplària interior:

Dimensions nominals (cm)

Amplària interior (mm)

60 x 130 90 x 160

± 6 ± 7

- Alçària interior ± 8 mm - Llargària nominal ± 2% - Gruix nominal ± 5% <= 3 mm - Rectitud ± 5 mm/m <= 10 mm 2.1.5.2 Condicions de subministrament i emmagatzematge Subministrament: A cada peça o a l'albarà de lliurament han de figurar les dades següents:

- Nom del fabricant o marca comercial - Dimensions nominals - Pressió de treball o indicació: Sanejament - Identificació de la sèrie o data de fabricació Emmagatzematge: Protegits del sol i de les gelades. Assentats horitzontalment sobre superfícies planes o bé apilats de manera que la càrrega no superi el 50% de la resistència a l'aixafament del tub. 2.1.5.3 Unitat i criteris d’amidament m de llargària necessària subministrada a l'obra. 2.1.5.4 Normativa de compliment obligatori No hi ha normativa de compliment obligatori.

2.1.6 Tubs de PVC 2.1.6.1 Definició i característiques dels elements DEFINICIO: Tubs de PVC per a l'execució d'obres de drenatge. S'han considerat els tipus següents: - Tub de PVC injectat per a unió encolada - Tub de PVC injectat per a unió elàstica amb anella elastomèrica - Tub de PVC de formació helicoïdal per anar formigonament i per a unió elàstica amb massilla - Tub de PVC de formació helicoïdal autoportant per a unió elàstica amb massilla CARACTERISTIQUES GENERALS: La superfície ha de ser de color uniforme i no ha de tenir fissures. Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves. TUB DE PVC INJECTAT: Tub rígid, injectat, de clorur de polivinil no plastificat, amb un extrem llis i bisellat i l'altre esbocat. Els junts han de ser estancs segons els assajos prescrits a la UNE 53-332. Han de superar els assajos de resistència a l'impacte, a la tracció i de pressió interna descrits a la UNE 53-112. Cada tub ha de portar marcades com a mínim cada 3 m, de forma indeleble i ben visible les dades següents: - Designació comercial - Sigles PVC - Diàmetre nominal en mm - UNE 53-332 Gruix de la paret:

Diàmetre nominal (mm)

Gruix nominal (mm)

110 125 160 200 250 35

400 500 630 710 800

3,0 3,1 4,0 4,9 6,1 7,7 9,8

12,2 15,4 17,4 19,6

Densitat >= 1350 kg/m3 <= 1460 kg/m3 Temperatura de reblaniment VICAT >= 79°C Comportament front la calor (variacions en sentit longitudinal) < 5% Allargament fins el trencament >= 80% Resistència a la tracció >= 45 MPa Toleràncies:

- Diàmetre exterior mig: - 110 mm <= DN <= 250 mm + 0,3% DN mm - 315 mm <= DN <= 800 mm + 1 mm

- Gruix de la paret:

Gruix nominal (mm)

Tolerància en el gruix (mm)

3,0 3,1 3,9 4,9 6,1 7,7 9,8

12,2 15,4 17,4 19,6

+ 0,5 + 0,5 + 0,6 + 0,7 + 0,9 + 1,0 + 1,2 + 1,5 + 1,8 + 2,0 + 2,2

- 0,0 - 0,0 - 0,0 - 0,0 - 0,0 - 0,0 - 0,0 - 0,0 - 0,0 - 0,0 - 0,0

- Llargària + 10 mm La verificació de les mesures s'ha de fer d'acord amb la norma UNE 53-332. TUB DE PVC INJECTAT PER A UNIO ENCOLADA: Diàmetre interior de l'embocadura (tubs per a unió elàstica):

DN

(mm)

Diàmetre interior mig (mm)

Llargària mínima (mm)

mínim màxim

110 125 160 200 250 315

110,0 125,0 160,1 200,3 250,3 315,3

111,2 126,2 161,4 201,4 251,4 336,4

48 51 58 66 74 82

TUB DE PVC INJECTAT PER A UNIO AMB ANELLA ELECTROMÈRICA: A l'interior de l'embocadura hi ha d'haver un junt de goma (DN = diàmetre nominal en mm ) Llargària mínima de l'embocadura, sense contar l'allotjament de l'anella elastomèrica:

Diàmetre nominal (mm)

Llargària mínima d’embocadura (mm)

110 125 160 200 250 35

400 500 630 710 800

46 50 59 70 86

101 133 146 178 199 222

TUB DE FORMACIO HELICOÏDAL: Tub rígid, format enrotllant una banda nervada amb les vores conformades. La unió de la banda ha d'estar soldada químicament. La cara interior del tub ha de ser llisa. La cara exterior del tub ha de ser nervada. En els tubs per a anar formigonats, els nervis han de tenir forma de "T".

El tub, quan sigui autoportant, ha de resistir sense deformacions les càrregues interiors i exteriors que rebrà quan estigui en servei. Característiques de la banda de PVC: - Densitat >= 1350 kg/m3 <= 1460 kg/m3 - Coeficient de dilatació lineal a 0°C >= 60 milionèsimes/°C <= 80 milionèsimes/°C - Temperatura de reblaniment Vicat >= 79°C - Resistència a la tracció simple 500 kp/cm2 - Allargament a la rotura >= 80% - Absorció d'aigua <= 1 mg/cm2 - Opacitat 0,2% 2.1.6.2 Condicions de subministrament i emmagatzematge Subministrament: Els tubs es designaran i marcaran de forma que com a mínim cada 3 metres s’indiqui:

- Designació comercial - Sigles PVC - Un número que indica el diàmetre nominal en mil·límetres - Un número que indica el gruix nominal en mil·límetres - Referència a la norma UNE 53-332

Emmagatzematge: En llocs protegits d'impactes, dels raigs solars i ben ventilats. S'han d'apilar horitzontalment i paral·lelament sobre superfícies planes, s'han de capicular les esbocadures per capes o bé situar-les en un mateix costat, i separar les capes per mitjà de separadors. L'alçària de la pila ha de ser <= 1,5 m. 2.1.6.3 Unitat i criteris d’amidament m de llargària necessària subministrada a l'obra. 2.1.6.4 Nor3mativa de compliment obligatori TUB DE PVC INJECTAT PER A UNIO AMB ANELLA ELASTOMERICA O PER A UNIO ENCOLADA DE DN <= 315 MM: * UNE 53-332-90 "Plásticos. Tubos y accesorios de poli (cloruro de vinilo) no plastificado para canalizaciones subterráneas, enterradas o no y empleadas para la evacuación y desagües. Características y métodos de ensayo." TUB DE FORMACIO HELICOIDAL O TUB INJECTAT PER A UNIO ENCOLADA DE DN > 315 MM: No hi ha normativa de compliment obligatori.

2.1.7 Tubs de poliester i fibra de vidre per a col·lectors (BD7G) i (BD7H) 2.1.7.1 Definició i característiques dels elements DEFINICIO: Tubs de poliester i fibra de vidre centrifugats o laminats, per a la formació de clavegueres o col·lectors. CARACTERISTIQUES GENERALS: El tub ha de ser recte. Ha de tenir una secció circular. L'ovalitat s'ha de mantenir dins dels límits de tolerància del diàmetre i l'excentricitat dins dels límits de tolerància del gruix de la paret. El tub ha de tenir la superfície llisa, sense ondulacions. No ha de tenir bombolles, esquerdes ni d'altres defectes. No ha de tenir afloracions de fibra de vidre a les superfícies interiors o exteriors. Han d'estar fets de resines de poliester no saturat, sorra de quars i fibra de vidre. Els tubs de poliester i fibra de vidre laminat han d'estar fets amb resina de poliester, epoxi, vinil-ester, reforçats amb fibra de vidre i moldejats per contacte amb motllos longitudinals. Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves. Cada tub ha de portar marcat de forma indeleble les dades següents:

- Identificació del fabricant - Referència del material - Diàmetre nominal - Pressió nominal - Any de fabricació

Característiques físiques i químiques: - Rigidesa circunferencial: els tubs es classificaran en quatre tipus en funció de la mínima

rigidesa circunferencial específica a curt termini per una deformació del tub del 5 %.

Tipus A B C D

Rigidesa

Circunferencial 1,25 2,50 5,00 10,00

(hN/m2)

- Temperatura màxima 45°C - Límits pH a 45°C 3 <= pH <= 8 - Contingut de fibra de vidre en pes >= 10% Coeficient de fluència a 50 anys < 2 Resistència a la flexió longitudinal Segons Art 4.3.3 UNE 53-323 Duresa Barcol Segons Art 4.3.6 UNE 53-323 Absorció d'aigua a 20°C <= 10 g/m2 Toleràncies: - Llargària ± 25 mm - Diàmetre interior mig ± 1% del valor nominal - Gruix de la paret + 20% del gruix nominal 2.1.7.2 Condicions de subministrament i emmagatzematge Subministrament: Amb els extrems protegits de cops; i amb tots els accessoris necessaris per a fer els junts embalats en caixes. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes. S'han d'apilar horitzontalment i paral·lelament sobre superfícies planes. 2.1.7.3 Unitat i criteris d’amidament m de llargària necessària subministrada a l'obra. 2.1.7.4 Normativa de compliment obligatori UNE 53-323-86 2R "Plásticos. Tubos de poliéster reforzado con fibra de vidrio utilizados para canalizaciones de saneamiento y vertidos industriales. Características y métodos de ensayo."

2.1.8 Clavegueres de tub PEAD DEFINICIO: Canalitzacions amb tub extruït de polietilè d’alta densitat PE 50A amb unions soldades utilitzats en canalitzacions enterrades per a transport i distribució de fluids a pressió. CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS S'han considerat els tipus de material següents:

- Polietilè de densitat alta - Negre de carboni amb les següents característiques - Densitat 1500-2000 kg/m3

- Tamany mitjà de partícula 0.010-0.025 µm - Antioxidants

CARACTERÍSTIQUES DELS TUBS Els tubs tindran les següents característiques: - Aspecte: Els tubs estaran exents de bombolles i esquerdes presentant les seves superfícies exterior i interior un aspecte llis i lliure d’ondulacions Diàmetres i gruixos nominals: Els diàmetres i gruixos nominals s’indiquen en la següent taula

Dièmetre nominal Gruixos nominals de la paret

Dn Serie 12,5 (Pn 0.4)

Serie 8 (Pn 0.6)

110 4.2 6.6

125 4.8 7.4

140 5.4 8.3

160 6.2 9.5

180 6.9 10.7

200 7.7 11.9

225 8.6 13.4

250 9.6 14.8

280 10.7 16.6

315 12.1 18.7

355 13.6 21.1

400 15.3 23.7

450 17.2 26.7

500 19.1 29.6

560 21.4 33.2

630 24.1 37.4

710 27.2 42.0

800 30.6 47.4

Longitud dels tubs: La longitud nominal dels tubs rectes serà preferentment de 6,8,10 y 12 m. La longitud serà com a mínim la nominal cuan es mesuri a 23 ºC arrodonint als 10 mm més propers en excés TOLERANCIES CARACTERÍSTIQUES DE LES UNIONS Els diferents tubs podran unir-se entre si mitjançant el sistema de soldadura a tope descrit a la norma UNE 53-394. Avans de realitzar la soldadura s’haurà de comprovar la facilitat de soldadura dels elements a unir. SUBMINISTRAMENT Els tubs es marcaran com a màxim cada 3 m de longitud indicant com a mínim

- Identificació del fabricant - Referència al material (PE 50A) - Diàmetre nominal en mm - Gruix nominal en mm - Pressió nominal en Mpa - Any de fabricació - referència a la normativa vigent

NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI UNE 53-365-90 “Plasticos. Tubos de polietileno de alta densidad para uniones soldadas, usados para canalizaciones subterráneas, enterradas o no, empleados para la evacuación u desagües. Características y métodas de ensayo.

2.1.9 Pous de registre prefabricats Definició: Pous de registre circulars de formigó en massa, armat o amb fibra d’acer i amb juntes elàstiques pel seu us en instal·lacions de conduccions de drenatge o sanejament sense pressió. - Materials Ciment Complirà els requisits establerts a la Norma UNE 80 301 i els establerts a la Norma UNE 80 303 quan s’emprin ciments amb característiques especials. Àrids S’empraran àrids procedents de riu, mina o pedra matxucada. Complirà l’establert en la reglamentació vigent. La granulometria dels àrids que s’utilitzin serà estudiada pel fabricant de manera que el producte acabat compleixi les característiques assenyalades en aquesta norma. Aigua S’acomplirà l’establert en la reglamentació vigent. Additius S’acomplirà l’establert en la reglamentació vigent. Armadures S’acomplirà l’establert en la reglamentació vigent. Fibres d’acer S’acomplirà l’establert per a elles en la Norma UNE 83 500-1. Juntes de goma Les juntes de goma seran d’estructura massissa i compliran la Norma UNE 53 571. Seran subministrades pel fabricant del pou i aniran marcades de forma adequada.

Per a la unió entre elements verticals es podran utilitzar altres materials i sistemes d’unió, havent de complir les condicions de muntatge i estanqueïtat exigides, prèviament demostrades pel fabricant d’acord als assaigs estipulats. El fabricant haurà de dissenyar tant el tipus de junta com el perfil de recolzament. Formigó General Els formigons i els seus components elementals, compliran les condicions establertes en la reglamentació vigent. El formigó dels elements, inclòs els perfils de juntes, haurà de ser compacte i homogeni. Qualitat del formigó Composió El formigó haurà de tenir una composició tal, que la relació aigua/ciment no ha de ser major que 0,50 i el contingut mínim de ciment no ha de ser menor de 200 kg/m

3 per a mòduls de formigó en massa o 280 kg/m

3 per

a mòduls de formigó armat o amb fibra d’acer. Absorció d’aigua i resistència a compressió Assajat segons l’apartat 6.4 l’absorció d’aigua del formigó no excedirà el 6% de la massa i assaig segons l’apartat 6.6 (si les dimensions ho permeten) la resistència a compressió del formigó, sense armadures, no serà menor de 40 Mpa. Permeabilitat a l’oxigen La permeabilitat del formigó a l’oxigen, assajat d’acord a l’apartat 6.5, no serà major de 4 x 10

-6 m

2.

Contingut d’ió clor El contingut d’ió clor del formigó determinat per càlcul, o podrà ser superior als valors de la taula 2 expressat en % de la quantitat de ciment. Taula 2 Màxim contingut d’ió clor en el formigó

Elements de formigó en massa < 1,0%

Elements de formigó armat < 0,4%

Elements de formigó en fibra d’acer < 0,4%

Mòduls Quan es comproven amb els mètodes d’assaig del capítol 6, els mòduls compliran les següents condicions. Acabat La superfície dels mòduls no presentarà danys que poguessin influir negativament en el seu comportament estructural, estanqueïtat i durabilitat. Es poden admetre bombolles o oquedats amb unes dimensions que no superin els 15 mm de diàmetre i 6 mm de profunditat. Les seccions extremes dels mòduls que constitueixen la junta no han de tenir irregularitats que afectin negativament a l’estanqueïtat. S’admetran fissures de retracció o tèrmiques amb una amplada màxima de 0,15 mm, així com elements de formigó armat sotmesos a proves de fissuració remanents de fins 0,15 mm d’amplada, sempre i quan es comprovi que no afecten a la resistència o estanqueïtat del mòdul. Abans de mesurar les fissures es podrà humitejar l’element durant 24 h. Les reparacions i repassos seran admissibles, sempre que el producte final compleixi tots els requisits exigits en aquest norma. Característiques geomètriques Els diàmetres interiors, espessors de paret, longitud i geometria del perfil de la unió hauran d’estar definits en la documentació del fabricant. Dimensions Els elements hauran de complir amb les dimensions fixades pels documents del fabricant. Dimensions interiors Les dimensions nominals per a mòduls circulars es defineixen a la Taula 3.

Taula 3 Dimensions i toleràncies

Diàmetre nominal

DN

Toleràncies (mm)

Dimensió interior Ortogonalitat d’extrems Regularitat plana d’extrems

800 +10 +10 +10

1 000 +12 +10 +10

1 200 +14 +12 +12

1 500 +15 +15 +15

1 800 +15 +18 +18

Gruixos Taula 4 Gruixos mínims (mm

Diàmetre nominal DN

Mòduls base Alçat, cònics o d’ajust Tancament o transició

Alçat Solera

800 120 120 120 150

1 000 120 120 120 150

1 200 160 160 160 150

1 500 160 200 160 200

1 800 200 200 200 200

El disseny del mòdul base i els seus gruixos estarà directament relacionat amb el sistema de col·locació de junta entre mòduls i tub, de forma que es garanteixi una correcta posició geomètrica. Alçades Les alçades útils dels diferents tipus de mòduls hauran d’estar compreses entre els següents valors: Taula 5 Alçada útil (mm)

Diàm. nominal DN

Mòduls base Mòduls recrescut Mòduls cònics Mòduls d’ajust

Màx. Mín. Màx. Mín. Màx. Mín. Màx. Mín.

8 00 1 000 8 00 1 000 250 1 000 600 250 120

1 000 1 100 9 00 1 000 250 1 000 700 250 150

1 200 1 400 1 000 1 200 300 1 200 800 250 150

1 500 2 000 1 200 1 200 300 1 500 800 300 200

1 800 2 400 1 200 1 200 300 1 500 1 000 300 200

El fabricant haurà d’especificar les dimensions dels diferents mòduls en el seu document de fabricació. Connexió. Tubs curts En els mòduls base on s’incorpori firmement empotrat trams de tub per a la seva connexió amb els tubs de la xarxa, la longitud d’aquests tubs curts de connexió serà com a màxim igual al gruix de la paret de la base més la meitat del diàmetre nominal del tub amb un màxim de 500 mm mesurat des de la paret exterior del pou; en el cas dels tubs mascle es podrà incrementar la longitud de dit extrem mascle. Cubetes hidràuliques Si el mòduls base és subministrat amb les cubetes hidràuliques incorporades el pendent superior de les mateixes cap a l’acanaladura haurà de ser com a mínim del 5%, i d’acord a l’estipulat en els documents de fabricació. L’alçada de les cubetes des del fons de l’acanaladura serà:

-Tipus A. El menor valor del diàmetre nominal del tub de sortida o 400 mm. -Tipus B. La meitat del diàmetre nominal del tub de major diàmetre que incideixi en el pou.

Relació de diàmetres entre mòduls base i tubs incidents S’estableix la següent relació de diàmetres màxims dels tubs incidents en funció del diàmetre nominal del mòdul base, de forma que es garanteixi un mínim de 250 mm d’amplada en les cunetes hidràuliques. Taula 6

Relació de diàmetres entre mòdul base i tubs incidents

Diàmetre nominal del mòdul base Diàmetre nominal màxim dels tubs incidents DN màx.

800 300

1 000 500

1 200 600

1 500 1 000

1 800 1 200

Aquests diàmetres màxims de tubs incidents hauran de reduir-se en el cas de que així ho exigeixi la disposició geomètrica adequada de la junta d’unió entre tub i pou. Per a diàmetres de tub incidents superiors a DN 1 200 haurà recorre’s a solucions de bases in situ o bases inserides en tubs segons disseny del fabricant. Toleràncies dimensionals Toleràncies en dimensions internes La tolerància de la dimensió interna (DN) dels mòduls haurà de ser: + (2 + 0,01 DN) mm amb un límit de +15 mm d’acord el recollit a la taula 3. Cap mesura individual realitzada segons l’apartat 6.1.1 haurà d’estar fora d’aquestes toleràncies. Toleràncies en gruix de paret Cap gruix de paret serà inferior al 95% de les dimensions establertes en els documents de fabricació que a l’hora hauran de complir amb els gruixos mínims establerts a la taula 4. Cap mesura individual haurà d’ultrapassar aquesta tolerància. Toleràncies en alçada útil. La tolerància en relació a l’alçada útil (vegeu figura 1) en les mesures individuals preses segons l’apartat 6.1.3. hauran de ser el major dels següents valors: - + 1,5% del valor establert en els documents de fabricació. - + 10 mm. Cap mitja individual realitzada segons l’apartat 6.1.3 haurà d’ultrapassar aquesta tolerància. Toleràncies en els perfils de junta Cada perfil de junta i les seves toleràncies haurà de subjectar-se a les dimensions establertes en els documents de fabricació. Rectitud de generatrius Les generatrius interiors dels mòduls no presentaran una desviació superior al major dels següents valors: - 1,0% de l’alçada útil; - 10 mm. L’amidament de la desviació de les generatrius es farà segons el recollit a l’apartat 6.1.5. Ortogonalitat dels extrems La desviació màxima admissible per a l’ortogonalitat dels extrems dels mòduls base o mòduls de recrescut no serà major de 10 mm per a mòduls fins a DN 1 000 inclòs, o el menor valor de 20 mm o 0,01 DN mm per a mòduls superiors a DN 1000. L’amidament es farà segons el recollit a l’apartat 6.1.6. Manca de pla en els extrems La desviació màxima admissible de manca de pla en els extrems de mòduls de recrescut no serà major de 10 mm per a mòduls fins a DN 1 000 inclòs, o el menor valor de 20 mm o 0,01 DN mm per a mòduls superiors a DN 1 000. Connexions. Tubs curts Les toleràncies de desviació angular dels tubs curts de connexió seran de +3° horitzontalment. Les toleràncies de nivell seran de + 10 mm, no admetent-se un desnivell desfavorable entre el tub d’entrada i el de sortida. La distància mínima entre la cara exterior de dos tubs curts de connexió serà igual al menor valor corresponent al gruix de paret del mòdul base o 100 mm. Càrrega de trencament Mòduls circulars. Recrescuts i bases Quan es provin aquestes elements, segons el mètode de l’apartat 6.2, hauran de suportar una càrrega equivalent a 30 kN/m

2 o 60 kN/m

2 segons la seva sèrie resistent sense que es produeixi el trencament.

Els elements armats, hauran de suportar una càrrega equivalent al 67% de l’anterior, sense que es produeixin fissures de 0,3 mm d’ample en una longitud superior a 300 mm. A la taula 7 es recullen les càrregues mínimes d’assaig que haurà de suportar cada element segons la seva sèrie resistent. Taula 7 Càrregues d’assaig

Diàmetre nominal

DN

Sèrie normal Sèrie reforçada

Càrrega de fissuració

(1) kN/m

Càrrega de trencament kN/m

Càrrega de fissuració

(1) kN/m

Càrrega de trencament kN/m

800 16 24 32 48

1 000 20 30 40 60

1 200 24 36 48 72

1 500 30 15 60 90

1 800 36 54 72 108

(1) En mòduls de formigó en massa no es considerarà la càrrega de fissuració. El valor de la càrrega de trencament haurà de corregir-se d’acord a l’establert en la normativa quan s’assaja els mòduls en posició horitzontal. Lloses i mòduls cònics Les lloses de tancament o transició de diàmetre igual o inferior a DN 1 200 i els mòduls cònics que paret que inclinada tingui una alçada vertical inferior a DNmàx - DNmín. (vegeu figura 1), es sotmetran a una càrrega de 300 kN, segons el recollit a la normativa, sense que es produeixi el trencament. Pates instal·lats Els pates instal·lats pel fabricant en els diferents mòduls hauran de superar el següents requisits: - Resistir una càrrega vertical de 2 kN, segons es mostra a la figura 6, sense presentar una deformació superior a 10 mm sota càrrega, ni de 2 mm remanent. - Resistir una càrrega de tracció horitzontal de 3,5 kN. Estanqueïtat Els següents requisits s’exigiran tant si els mòduls disposen de pates com si no. Estanqueïtat del mòdul base estanqueïtat del mòdul base s’assajarà d’acord a el recollit en l’apartat 6.3.2. La pressió de prova mesurada respecte del nivell de la junta de connexió més baixa serà de 50 kPa (0,5 atm o 5 m de columna d’aigua aproximadament). Els mòduls es provaran en aquestes condicions durant 15 min. admetent-se una pèrdua d’aigua de 0,08 l/m2 amb lleugera exudació o degoteig localitzat, que haurà de ser reparat. En cas de que la base es fabriqui amb els orificis de connexió mitjançant moldeig, hauran d’adoptar-se els sistemes necessaris per a portar a terme aquesta prova mitjançant el tancament estanc de dits orificis. Estanqueïtat de mòduls ensamblats La prova de mòduls ensamblats es realitzarà durant 15 min. sotmesos a una pressió hidrostàtica de 50 kPa (0,5 atm o 5 m de columna d’aigua aproximadament). Si s’assaja amb els mòduls situats en vertical, la pressió de prova s’amidarà sobre la junta entre els mòduls. Si s’assaja amb els mòduls en horitzontal, la pressió de prova s’aplicarà en l’eix dels mòduls. Al realitzar aquesta prova d’acord a l’apartat 6.3.3. el conjunt de mòduls no haurà de tenir pèrdua d’aigua; la humitat adherida a la paret no es considera pèrdua d’aigua. Estanqueïtat en la unió entre pou i tub La junta entre un mòdul i un tub assajats d’acord als apartat 6.3.4. i 6.3.5. haurà de ser estanca al ser sotmesa a una deflexió angular i a una càrrega vertical en el tub, o a una combinació d’ambdues, d’acord a les condicions de pressió establertes per a la prova de bases fixat en l’apartat 4.3.4.1. i per a d’altres mòduls fixat en l’apartat 4.3.4.2. La deflexió angular serà d’acord a la següent taula: Taula 8 Deflexió angular en junta mòdul/tub

Dimensió nominal DN Deflexió angular mm/m

800 10

1 000 10

1 200 8

1 500 7

1 800 6

La càrrega vertical Fs serà igual a 0,3 x DN kN quant s’assagi de forma independent, o de 0,1 x DN kN quan s’assagi en combinació amb la deflexió angular (essent DN el diàmetre nominal del mòdul en mm). NOTA - La càrrega vertical tindrà en compte el pes propi del tub ple d’aigua. No hauran de notar-se efectes i pèrdues en la junta pou/tub duran aquesta prova.

2.1.10 Graons Elements d'acer recobert per un copolímer de polipropilè a alta pressió que, situats convenientment a l'interior dels pous de registre, permeten l'accés als col·lectors. 2.1.10.1 Característiques generals Les dimensions dels graons són tres-cents seixanta-un per dos-cents setze mil·límetres (361 x 216 mm), segons s'observa als Plànols. Vénen preparats en una longitud de setanta-nou mil·límetres (79 mm) per col·locar-los a la paret dels pous de registre, que hauran de tenir els forats corresponents. Es col·locarà un graó cada vint-i-cinc centímetres (25 cm) estant l'últim a un mínim de trenta-cinc centímetres (35 cm) del fons de la cubeta. 2.1.10.2 Qualitat, instal·lació i recepció Els graons s'ajustaran a la Norma ASTM C2146-82 Tipus 2 i Hostalen PPR-1042 i hauran de resistir càrregues puntuals de dos-cents seixanta quilograms (260 kg). Els graons es col·locaran únicament una vegada el formigó, si el pou es fa "in situ", s'hagi endurit, utilitzant una broca de vint-i-quatre mil·límetres (24 mm) de diàmetre per perforar fins a vuitanta mil·límetres (80 mm), separant els forats dos-cents trenta mil·límetres (230 mm). El graó s'introduirà per percussió amb martell de fusta, repartint els cops successivament a dreta i esquerra, fins que només quedi vista la part quadrada del graó. No s'utilitzarà greix ni qualsevol altre producte per facilitar la penetració. Les unitats que no acompleixin les disposicions d'aquest apartat no s'admetran. 2.1.10.3 Unitat i criteris d’amidament Unitat de quantitat necessària subministrada a obra.

2.1.11 Tapes i reixes 2.1.11.1 Definicions Embornal: Obra destinada a rebre en superfície a les aigües d’escolament i permetre la seva evacuació fins a una xarxa subterrània. Pou de registre: Cambra o pou d’accés a una xarxa subterrània. Dispositiu de cobriment: Part superior d’un embornal col·locat a sobre d’aquest i constituït per un marc un reixa i/o una tapa. Dispositiu de tancament: Part superior d’un pou de registre format per un marc una tapa i/o una reixa. Marc: Element fix del dispositiu de cobriment o tancament sobre el que es disposa una reixa y/o una tapa servint de base per les mateixes. Reixa: Element mòbil del dispositiu de cobriment que permet l’evacuació de les aigües d’escolament a través d’ella. Tapa: Element mòbil del dispositiu de tancament que cobreix l’obertura d’un pou. 2.1.11.2 Lloc d’utilització i classificació Els diferents llocs on es poden situar els dispositius de cobriment i de tancament es divideixen en 6 grups - Grup 1 (Classe A15 mín.): Zones susceptibles d’ésser utilitzades per vianants i ciclistes únicament. - Grup 2 (Classe B125 mín.): Voreres zones vianants i superfícies similars àrees d’estacionament i aparcaments de varis pisos per cotxes. - Grup 3 (Classe C250 mín.): Vorals i zones de cunetes dels carrers que mesurada a partir de la vorada s’estén un màxim de 0.50 m sobre la calçada i 0.2 m sobre la vorera.

- Grup 4 ( Classe D400 mín.): Calçada de carreteres vorals estabilitzats i zones d’aparcament per tot tipus de vehicles. - Grup 5 (Classe E 600 mín.): àrees per les que circulen vehicles de gran tonatge - Grup 6 (Classe F 900 mín.): Zones sotmeses a càrregues particularment elevades com per exemple paviment d’aeroports. A la taula següent es mostra la força de control per a cada classe aplicable als dispositius de cobriment i als de tancament que tinguin una cota de pas superior a 250 mm. Quan la cota de pas sigui inferior a 250 mm la força de control serà la mostrada a la taula multiplicada per CP/250 (CP: cota de pas). Es defineix com a cota de pas el diàmetre del cercle més gran que pot ser inscrit en l’obertura lliure del marc.

Clase Força de control

A 15 15

B125 125

C250 250

D400 400

E600 600

F900 900

2.1.11.3 Materials Dispositius de tancament i cobriment: Aquest dispositius estaran fabricats en algun dels següents materials: a) Fosa de grafit laminar b) Fosa de grafit esferoïdal c) Acer moldejat d) Acer laminat e) Algun dels materials a) i d) combinat amb formigó f) Formigó armat a armadura d’acer L’ús de l’acer laminat només es admissible si està garantida una resistència suficient contra la corrosió Aquesta residència pot assolir-se mitjançant un galvanitzat en calent en una superfície neta d’un gruix igual o superior als indicats a la següent taula:

Gruix de l’acer mm

Gruix mínim del revestiment

µm

Masa mínima del revestiment g/m

2

>2.75 a < 5 50 350

>5 65 450

Reixes: Les reixes estaran fabricades en algun dels següents materials: a) Fosa de grafit láminar b) Fosa de grafit esferoidal c) Acer moldejat 2.1.11.4 Fabricació qualitat i assaigs La fabricació, la qualitat i els assaigs dels materials nombrats a continuació hauran de ser conformes a les normes ISO o Euronormes següents: Fosa de grafit laminar ISO 185: 1988 Fosa de grafit esferoidal ISO 1083: 1987 Acer laminat ISO 630: 1980 Acer moldejat ISO 3755: 1976 Galvanització en calent ISO 1459: 1973 Acer d’armadures Euronorma 80: 1985 La resistència característica a la compressió del formigó per les classes B125 a F900 després de 28 dies serà de com a mínim 45 Mpa (N/mm

2) sobre una proveta cúbica de 150 mm d’aresta o 40 Mpa (N/mm

2) sobre una

proveta cilíndrica de 150 mm de diàmetre per 300 mm d’alçada. Per els dispositius de tancament de la classe A15 la resistència característica a la compressió haurà de ser com a mínim de 25 MPA (N/mm

2)

Quan s’utilitzi armadura d’acer, el recobriment de formigó sobre l’acer serà com a mínim de 20 mm en tots els costats. El disseny i el conjunt de les característiques de l’armadura haurà de ser conforme a les Normes Europees corresponents. Això no es aplicable a les tapes dels dispositius de tancament que tinguin una placa als fons d’acer, d’acer moldejat, fosa de grafit laminar o fosa de grafit esferoidal 2.1.11.5 Principis de construcció 2.1.11.5.1 Generalitats

Els dispositius de tancament i els de cobriment estaran lliures de defectes que poguessin perjudicar al seu bon estat per a ser utilitzats. Quan no es mostri cap especificació detallada en aquesta norma per a un requeriment en particular, el fabricant haurà de fer constar tal especificació en la seva documentació. Quan s’usi un metall en combinació amb formigó o amb qualsevol altre material, aquests dos materials han de tenir una adherència satisfactòria. 2.1.11.5.2 Orificis de ventilació en les tapes dels dispositius de tancament

Els dispositius de tancament poden ser dissenyats amb o sense orificis de ventilació. Per a les tapes dels dispositius de tancament amb orificis de ventilació, la superfície mínima de ventilació serà la reflectida a la taula 2. Taula 2 Superfície mínima de ventilació

Cota de pas Superfície mínima de ventilació

< 600 mm 5% de la superfície d’un circuit amb un diàmetre igual a la cota de pas

> 600 mm 140 cm2

Els orificis de ventilació en les tapes dels dispositius de tancament tindran les següents dimensions: a)ranures: longitud < 170 mm ample 18 mm a 25 mm per a classes A 15 i B 125 ample 18 mm a 32 mm per a classes C 250 a F 900 b)forats: 18 mm a 38 mm de diàmetre per a classes A 15 i B 125 30 mm a 38 mm de diàmetre per a classes C 250 a F 900 Pot exigir-se un colador per als dispositius de tancament que tenen orificis de ventilació.

NOTA - El comprador haurà de determina a la consulta o en la comanda al fabricat si els dispositius de tancament han de tenir orificis de ventilació o si es requereixen coladors.

2.1.11.5.3 Cota de pas dels dispositius de tancament utilitzats com pas d’home La cota de pas dels dispositius de tancament utilitzats com pas d’home s’ajustarà a les normes de seguretat requerides depenent del lloc d’instal·lació. Generalment es considera que ha de tenir un diàmetre d’almenys 600 mm. 2.1.11.5.4 Profunditat d’encastrament Els dispositius de cobriments i els de tancament de les classes D 400, E 600 i F 900 tindran una profunditat d’encastrament A (vegeu capítol 3 N° 12) d’almenys 50 mm. Aquesta especificació no és d’aplicació si les tapes o reixes han estat assegurats en la seva posició contra el desplaçament pel trànsit per un dispositiu d’acerrojat, però aquests dispositius no estan inclosos en aquesta norma. 2.1.11.5.5 Folgura total La folgura entre els diferents elements dels dispositius de tancament i els de cobriment està definida al capítol 3, N° 13. La dimensió b haurà de ser menor o igual que la dimensió ai (vegeu capítol 3, figura 2). S’admet que aquesta holgura doni lloc a desplaçaments horitzontals de la tapa o de la reixa en el seu marc. Per a limitar aquest desplaçament, l’holgura total “a” complirà amb les següents especificacions: - Per a tapes o reixes d’un o dos elements: - CP < 400 mm, a < 7 mm; - CP > 400 mm, a < 9 mm.

- Per a tapes o reixes amb tres o més elements, la holgura total “a”, resultant de la suma de desplaçaments de tots els seus elements no excedirà de 15 mm, on cada holgura individual tindrà un límit màxim de 5 mm.

2.1.11.5.6 Seients La fabricació dels dispositius de cobriment i els de tancament serà de tal forma que asseguri la compatibilitat amb els seus seients. Per a les classes D 400 a F 900 aquests seients seran fabricats de tal forma que assegurin estabilitat i absència de soroll quan estiguin en ús. Això pot aconseguir-se mecanitzant les superfícies de contacte, usant suports elàstics, disseny de recolzaments en tres punts, o per qualsevol altre mètode apropiat. 2.1.11.5.7 Protecció de les arestes i superfícies de contacte dels dispositius de tancament de

formigó armat Per als dispositius de tancament de classes A 15 a D 400 de formigó armat, les arestes i superfícies de contacte entre el marc i la tapa hauran d’estar protegides per un gruix de fossa o d’acer galvanitzat en calent. El gruix mínim de fossa de grafit laminar, fossa de grafit esferoïdal o d’acer, apareix en la taula 3: Taula 3 Gruix de la protecció de les arestes i de les superfícies de contacte

Classe Mínim gruix de la protecció de fossa o d’acer

(1)

(mm)

A 15 2

B 125 3

C 250 5

D 400 6

E 600 A determinar en funció de cada disseny

F 900

(1) Sense el gruix addicional de la protecció contra la corrosió. 2.1.11.5.8 Assegurament de la tapa/reixa en el marc

La tapa/reixa haurà d’estar assegurar dins del marc per a complir amb les condicions requerides pertinents al trànsit del lloc d’instal·lació que està definit en el capítol 5. Aquest pot aconseguir-se per un dels següents procediments: a) amb un dispositiu de tancament; b) amb suficient massa superficial; c) amb una característica específica de disseny El disseny d’aquests procediments ha de permetre que les tapes o reixes puguin ser obertes per mitjà d’eines d’us normal.

NOTA - Els tipus de construccions habituals en els diferents països continuaran essent vàlids fins l’harmonització de les disposicions esmentades des d’a) fins a c).

2.1.11.5.9 Dimensions dels intervals entre barrots de les reixes Les dimensions dels intervals entre barrots seran determinats en funció de la capacitat de desguàs de la reixa, i estaran uniformement repartits sobre l’obertura lliure. La superfície d’absorció no serà menor que el 30% de l’obertura lliure ha d’indicar-se en el catàleg del fabricant. 2.1.11.5.9.1 Intervals rectes

2.1.11.5.9.1.1 Classes A 15 i B 125

Els intervals de les reixes de classes A 15 i B 125 tindran les dimensions establertes a la taula 4. Taula 4 Dimensions per a les classes A 15 i B 125

Ample (mm) Llarg (mm)

8 a 18 No limitat

> 18 a 25 < 170

Nota - En zones de vianants, els intervals poden ser reduïts a 5 mm, segons el criteri del prescriptor.

2.1.11.5.9.1.2 Classes C 250 a F 900

Les dimensions dels intervals de les reixes de les classes C 250 a F 900 depenen de l’orientació de l’eix longitudinal dels intervals en relació a la direcció del trànsit, segons la taula 5 (vegeu també la figura 10). Taula 5 Dimensions per a classes C 250 a F 900

Orientació Classe Ample mm Llarg mm

N° 1 De 0° a < 45°, i de > 135° a 180°

Totes les classes 16 a 32 < 170

N° 2 De 45° a 135° C 250 16 a 42 No limitat

D 400 a F 900 20 a 42 No limitat

2.1.11.5.9.2 Intervals no rectes Els intervals no rectes seran dissenyats de tal forma que no hi càpiga per ells una cala de 170 mm x 170 mm x 20 mm. 2.1.11.5.10 Cistelles i/o coladors On sigui utilitzats cistelles o coladors s’assegurarà que el drenatge i la ventilació podran continuar a pesar de que la cistella o colador estigui ple.

Nota - El comprador o prescritor haurà d’establir en la consulta o en la comanda al fabricant, si es necessiten o no cistelles o coladors.

2.1.11.5.11 Col·locació correcta de les tapes i reixes

Quan les tapes o reixes hagin d’estar en una posició predeterminada en relació al marc, això ha de ser assegurat per un disseny adequat. 2.1.11.5.12 Estat de la superfície La superfície superior de les reixes, tapes i marcs de les classes D 400 a F 900 han de ser planes amb una tolerància de l’1%, de la cota de pas limitada a un màxim de 6 mm. Es permet una excepció per a la superfície de les reixes de classe D 400, que poden tenir una superfície còncava si s’instal·len en aparcaments o voreres estabilitzat com es descriu al capítol 5, grup 4. La(s) superfície(s) superior(es) metàl·lica(ques) dels dispositius de tancament de fossa o d'acer nou ha(n) de tenir un dibuix en relleu. - Alçada del dibuix en relleu: Per a classe A 15, B 125 i C 250: 2 mm 6 mm. Per a classe D 400, E 600 i F 900: 3 mm a 8 mm. - Superfície del dibuix en relleu:

La superfície del dibuix en relleu no serà menor que el 10% ni superior al 70% de la superfície total. 2.1.11.5.13 Desbloqueig i aixecament de les tapes i reixes Han de preveure’s disposicions que permetin assegurar un efectiu desbloqueig de tapes i reixes i la seva obertura; aquestes disposicions no hi són incloses en aquesta norma. 2.1.11.5.14 Dispositius de tancament enclavats En determinades circumstàncies, els dispositius de tancament hauran de ser enclavats. El tipus d’enclavament depèn de la pressió subjacent aplicada a la tapa i les prescripcions relatives a aquesta situació específica. Aquestes prescripcions poden incloure l’estanqueïtat als olors, al gas o a l’aigua. Nota -El disseny d’aquest tipus d’enclavament no està inclòs en aquesta norma i els tipus usuals en els diferents països seguiran essent vàlids fins a la seva harmonització. 2.1.11.5.15 Recolzaments El recolzament serà dissenyat de tal forma que:

a) la pressió del recolzament corresponent a la càrrega d’assaig no excedirà de 7,5 N/mm2; i

b) contribueixi de forma adequada a l’estabilitat en les condicions d’ús. 2.1.11.5.16 Alçada del mar L’alçada del marc dels dispositius de tancament de classes D 400, E 600 i F 900 ha de ser com a mínim 100 mm, excepte la classe D 400 on es permeti que la part metàl·lica pugui reduir-se a 75 mm sempre que: a) el marc sigui subministrat embegut en una corona de formigó d’una resistència mínima igual a la classe B 45 de tal forma que es pugui aconseguir un enllaç entre l’estructural metàl·lica i el formigó; o b) el marc estigui equipat de medis d’ancoratge.

Nota -Estant pendent la publicació d’un Codi CEN sobre la instal·lació dels dispositius de tancament i de cobriment, s’admet que el prescriptor especifiqui una alçada de marc superior a 100 mm, apropiat a les característiques del flux de trànsit i al mètode d’instal·lació (vegeu capítol 11). 2.1.11.5.17 Angle d’obertura de tapes/reixes articulares L’angle d’obertura de tapes o reixes articulades ha de ser com a mínim 100° amb respecte a l’horitzontal, a menys que s’especifiqui altre cosa. Quan les tapes o reixes tinguin un costat articulat perfilat radialment, serà perfilat de tal forma que la cala de 170 mm x 170 mm x 20 mm, detallada a la figura 11, no pugui penetrar en l’interstici compres entre el marc adjacent i el costat corbat de la tapa o reixa, en més de 13 mm dels seus 170 m d’alçada, estant la cala de gruix vertical i la seva longitud paral·lela al costat perfilat. 2.1.11.5.18 Tapes replenables (tapes replenes) En el cas de tapes reemplenables, el fabricant subministrarà totes les especificacions necessàries per al replè, excepte que el replè s’efectuï en les instal·lacions del fabricant. La teixitura de la superfície d’aquestes tapes replenes haurà de ser apropiada al lloc d’utilització.

2.2 MATERIALS SENSE CONDICIONS Quan els materials no s'adaptin a allò que per a cadascun d'ells es determina als apartats del Plec, el Contractista haurà de seguir les instruccions per escrit que sobre aquest fet dicti el Director Facultatiu i per a l'acompliment del que és preceptiu en aquest Plec.

2.3 MATERIALS NO ESPECIFICATS EN AQUEST PLEC Els materials les condicions dels quals no estiguin especificades en aquest Plec acompliran les prescripcions dels Plecs, Instruccions o Normes aprovades amb caràcter oficial, en els casos en que els esmentats documents siguin aplicables. Seran també d'aplicació les Normes i Instruccions que determini el Director Facultatiu de la Direcció de les Obres. La utilització d'aquests materials haurà d'estar autoritzada per la D.F

3. EXECUCIO I CONTROL DE LES OBRES

3.1 INSTAL·LACIONS D'EVACUACIO

3.1.1 Clavegueres 3.1.1.1 Clavegueres amb tub de formigó circular i encadellat 3.1.1.1.1 Definicio i condicions de les partides d’obra executades DEFINICIO: Formació de clavegueró, claveguera o col.lector amb tubs de formigó circulars o ovoides encadellats, col.locats sobre llit d'assentament de formigó, rejuntats interiorment amb morter de ciment i argollats amb formigó, o amb maó foradat o rajola ceràmica col.locats amb morter. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Execució de la solera de formigó - Col.locació dels tubs - Segellat dels tubs - Rebliment amb formigó per acabar el llit d'assentament - Realització de proves sobre la tuberia instal.lada

CONDICIONS GENERALS: El tub ha de seguir les alineacions indicades a la D.F. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cada tram. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la D.F.

Ha de tenir el gruix mínim previst sota la directriu inferior del tub. El llit d'assentament ha de reblir de formigó la rasa fins a mig tub en el cas de tubs circulars i fins a 2/3 del tub en el cas de tubs ovoides. El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com disgregacions o buits a la massa. El junt entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. Cada tub ha de quedar encadellat amb el següent, segellat exteriorment amb una anella de formigó, de maó foradat o de rajola comuna i, interiorment, amb un rejuntat de morter. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per un pla superior a les de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm. Un cop instal.lada la tuberia, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanqueïtat en els trams que especifiqui la D.F. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: - En zones amb trànsit rodat >= 100 cm - En zones sense trànsit rodat >= 60 cm Amplària de la rasa : - Tubs circulars >= diàmetre nominal + 40 cm - Tubs ovoides >= diàmetre menor + 40 cm Pressió de la prova d'estanqueïtat <= 1 kg/cm2 Argollat de formigó: - Gruix de l'anella >= 5 cm <= 10 cm - Amplària de l'anella >= 20 cm <= 30 cm 3.1.1.1.2 Condicions del procés d’execució La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que s'iniciï el seu adormiment. L'abocada s'ha de fer de manera que no es produeixin disgregacions. S'ha de compactar. Abans de baixar els tubs a la rasa la D.F. ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte. Abans de la col.locació dels tubs cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponen als especificats en la D.F. En cas contrari cal avisar la D.F. La descàrrega i manipulació dels tubs s'ha de fer de forma que no rebin cops. El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els tubs. Durant el procés de col.locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub per mitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat. Les tuberies i rases s'han de mantenir lliures d'aigua, per això és de bona pràctica muntar els tubs en sentit ascendent, assegurant el desguàs dels punts baixos. Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment. Col.locats els tubs al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el correcte funcionament del tub (terres, pedres, eines de treball, etc.). En cas d'interrompre's la col.locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu desguàs. Quan es reprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa. Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior i d'estanqueïtat segons la normativa vigent. Si es produeixen fuites apreciables durant la prova d'estanqueïtat, el contractista ha de corregir els defectes i procedir de nou a fer la prova.

No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la D.F. 3.1.1.1.3 Unitat i criteris d’amidament

m de llargària instal.lada, amidada segons les especificacions de la D.F., entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat. Aquest criteri inclou les despeses associades a la realització de les proves sobre la tuberia instal.lada. 3.1.1.1.4 Normativa de compliment obligatori EH-91 "Instrucción para el Proyecto y la Ejecución de Obras de Hormigón en Masa o Armado." PPTG-TSP-86 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamiento de Poblaciones." 5.1-IC 1965 "Instrucción de Carreteras. Drenaje." 5.2-IC 1990 "Instrucción de Carreteras. Drenaje superficial." 3.1.1.2 Clavegueres amb tub de formigó ovoide Veure "Clavegueres amb tub de formigó circular i encadellat" 3.1.1.3 Clavegueres amb tub de formigó amb banqueta interior i volta Veure "Clavegueres amb tub de formigó circular i encadellat" 3.1.1.4 Clavegueres amb tub de formigó amb unió elàstica de campana 3.1.1.4.1 Definicio i condicions de les partides d’obra executades DEFINICIO: Formació de claveguera o col.lector amb tubs de formigó amb unió de campana amb anella elastomèrica, o amb tubs de fibrociment amb unió encadellada amb anella elastomèrica. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació del llit de recolzament - Col.locació dels tubs - Col.locació de l'anella elastomèrica - Unió dels tubs - Realització de proves sobre la tuberia instal.lada CONDICIONS GENERALS: El tub ha de seguir les alineacions indicades a la D.F. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cada tram. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. Els tubs han d'estar situats sobre un llit de recolzament, la composició i el gruix del qual han de complir l'especificat en la D.F. La unió entre els tubs ha d'estar feta per penetració d'un extrem dins de l'altre amb la interposició d'una anella de goma col.locada prèviament a l'allotjament adequat de l'extrem de diàmetre exterior més petit. El junt entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per un pla superior a les de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm. Un cop instal.lada la tuberia, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanqueïtat en els trams que especifiqui la D.F. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: - En zones amb trànsit rodat >= 100 cm - En zones sense trànsit rodat >= 60 cm Amplària de la rasa >= diàmetre nominal + 40 cm Pressió de la prova d'estanqueïtat <= 1 kg/cm2 3.1.1.4.2 Condicions del procés d’execució Abans de baixar els tubs a la rasa la D.F. ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte. Abans de la col.locació dels tubs cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponen als especificats en la D.F. En cas contrari cal avisar la D.F. La descàrrega i manipulació dels tubs s'ha de fer de forma que no rebin cops. El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els tubs.

Durant el procés de col.locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub per mitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat. Les tuberies i rases s'han de mantenir lliures d'aigua, per això és de bona pràctica muntar els tubs en sentit ascendent, assegurant el desguàs dels punts baixos. Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment. Col.locats els tubs al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el correcte funcionament del tub (terres, pedres, eines de treball, etc.). En cas d'interrompre's la col.locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu desguàs. Quan es reprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. El lubricant que s'utilitzi per a les operacions d'unió dels tubs no ha de ser agressiu pel material del tub ni per a l'anella elastomèrica, fins i tot a temperatures elevades de l'efluent. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa. Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior i d'estanqueïtat segons la normativa vigent. Si es produeixen fuites apreciables durant la prova d'estanqueïtat, el contractista ha de corregir els defectes i procedir de nou a fer la prova. No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la D.F. 3.1.1.4.3 Unitat i criteris d’amidament m de llargària instal.lada, amidada segons les especificacions de la D.F., entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat. Aquest criteri inclou les despeses associades a la realització de les proves sobre la tuberia instal.lada. 3.1.1.4.4 Normativa de compliment obligatori PPTG-TSP-86 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamiento de Poblaciones." 5.1-IC 1965 "Instrucción de Carreteras. Drenaje." 5.2-IC 1990 "Instrucción de Carreteras. Drenaje superficial." 3.1.1.5 Clavegueres amb tub de formigó armat amb unió elàstica de campana Veure "Clavegueres i col.lectors amb tub de formigó amb unió elàstica de campana" 3.1.1.6 Clavegueres i col.lectors amb tub de PVC 3.1.1.6.1 Definicio i condicions de les partides d’obra executades

DEFINICIO: Formació de claveguera o col.lector amb tubs de PVC col.locats soterrats. S'han considerat els tipus de tubs següents: - Tub de PVC alveolat amb unió amb anella elastomèrica - Tub de PVC injectat amb unió encolada - Tub de PVC injectat amb unió amb anella elastomèrica - Tub de PVC de formació helicoïdal, autoportant, amb unió amb massilla - Tub de PVC de formació helicoïdal, per anar formigonament, amb unió amb massilla L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació del llit de recolzament dels tubs - Baixada dels tubs al fons de la rasa - Col.locació de l'anella elastomèrica, en el seu cas - Unió dels tubs - Realització de proves sobre la tuberia instal.lada CONDICIONS GENERALS: El tub ha de seguir les alineacions indicades a la D.F. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cada tram. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. Els tubs han d'estar situats sobre un llit de recolzament, la composició i el gruix del qual han de complir l'especificat en la D.F.

La unió entre els tubs amb anella elastomèrica ha d'estar feta per penetració d'un extrem dins de l'altre amb l'interposició d'una anella de goma col.locada prèviament a l'allotjament adeqüat de l'extrem de diàmetre exterior més petit. La unió entre els tubs encolats o amb massilla ha d'estar feta per penetració d'un extrem dins de l'altre, encolant prèviament l'extrem de diàmetre exterior més petit. El junt entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per un pla superior a les de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm. Un cop instal.lada la tuberia, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanqueïtat en els trams que especifiqui la D.F. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: - En zones amb trànsit rodat >= 100 cm - En zones sense trànsit rodat >= 60 cm Amplària de la rasa >= diàmetre exterior + 50 cm Pressió de la prova d'estanqueïtat <= 1 kg/cm2 3.1.1.6.2 Condicions del procés d’execució Abans de baixar els tubs a la rasa la D.F. ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte. Abans de la col.locació dels tubs cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponen als especificats en la D.F. En cas contrari cal avisar la D.F. La descàrrega i manipulació dels tubs s'ha de fer de forma que no rebin cops. El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els tubs. Durant el procés de col.locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub per mitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat. Les tuberies i rases s'han de mantenir lliures d'aigua, per això és de bona pràctica muntar els tubs en sentit ascendent, assegurant el desguàs dels punts baixos. Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment. Si es formigona el tub, s'haurà de fer per capes, perquè no es deformi el tub. Col.locats els tubs al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el correcte funcionament del tub (terres, pedres, eines de treball, etc.). En cas d'interrompre's la col.locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu desguàs. Quan es reprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. El lubricant que s'utilitzi per a les operacions d'unió dels tubs amb anella elastomèrica no ha de ser agressiu pel material del tub ni per a l'anella elastomèrica, fins i tot a temperatures elevades de l'efluent. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa. Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior i d'estanqueïtat segons la normativa vigent. Si es produeixen fuites apreciables durant la prova d'estanqueïtat, el contractista ha de corregir els defectes i procedir de nou a fer la prova. No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la D.F. 3.1.1.6.3 Unitat i criteris d’amidament m de llargària instal.lada, amidada segons les especificacions de la D.F., entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat. Aquest criteri inclou les despeses associades a la realització de les proves sobre la tuberia instal.lada. 3.1.1.6.4 Normativa de compliment obligatori PPTG-TSP-86 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamiento de Poblaciones."

5.1-IC 1965 "Instrucción de Carreteras. Drenaje." 5.2-IC 1990 "Instrucción de Carreteras. Drenaje superficial." 3.1.1.7 Clavegueres i col.lectors amb tubs de poliester i fibra de vidre 3.1.1.7.1 Definicio i condicions de les partides d’obra executades DEFINICIO: Formació de claveguera o col.lector amb tubs de poliester i fibra de vidre centrifugats o laminats, col.locats al fons de la rasa. S'han considerat els tipus de tubs i d'unions següents: - Tub centrifugat per a unió amb maniguet de poliester - Tub centrifugat per a unió amb maniguet de poliester apte per a tracció - Tub centrifugat per a unió amb maniguet de poliester amb anella elastomèrica i perfil llis - Tub laminat per a unió amb abraçadora i perfil d'estanqueïtat - Tub laminat per a unió amb làmines de fibra de vidre adherides amb resines L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació del llit de recolzament dels tubs - Baixada dels tubs al fons de la rasa - Col.locació de l'anella elastomèrica, en el seu cas - Col.locació del maniguet o abraçadora - Unió dels tubs - Realització de proves sobre la tuberia instal.lada CONDICIONS GENERALS: El tub ha de seguir les alineacions indicades a la D.F. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cada tram. Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa. Els tubs han d'estar situats sobre un llit de recolzament, la composició i el gruix del qual han de complir l'especificat en la D.F. En la unió amb maniguet de poliester apte per a tracció, el maniguet ha d'estar centrat a la unió, i les anelles elastomèriques han de penetrar completament a les ranures del tub. En la unió amb maniguet de poliester no apte per a tracció, el maniguet ha d'estar centrat a la unió i el tub ha de penetrar fins a tocar l'anella elastomèrica central. En la unió amb abraçadora i perfil d'estanqueïtat, l'abraçadora ha d'estar centrada en la unió i col.locada concèntricament a l'eix del tub. En la unió amb làmines de fibra de vidre, l'anell de poliester i fibra de vidre ha d'estar centrat a la unió i fet concèntricament a l'eix del tub. El gruix de l'anell de fibra de vidre de la unió amb làmines de fibra de vidrer ha de ser més gran o igual al gruix del tub. El junt entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm. Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada. La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques. En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per un pla superior a les de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm. Un cop instal.lada la tuberia, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interior i d'estanqueïtat en els trams que especifiqui la D.F. Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions. Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: - En zones amb trànsit rodat >= 100 cm - En zones sense trànsit rodat >= 60 cm Deflecció angular entre dos tubs consecutius units amb maniguet de poliester: - 200 mm <= DN <= 500 mm <= 3° - 600 mm <= DN <= 1000 mm <= 2° - 1100 mm <= DN <= 2000 mm <= 1° Amplària de la rasa >= diàmetre exterior + 50 cm Pressió de la prova d'estanqueïtat <= 1 kg/cm2

3.1.1.7.2 Condicions del procés d’execució

Abans de baixar els tubs a la rasa la D.F. ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte. Abans de la col.locació dels tubs cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponen als especificats en la D.F. En cas contrari cal avisar la D.F. La descàrrega i manipulació dels tubs s'ha de fer de forma que no rebin cops. El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els tubs. Durant el procés de col.locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub per mitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat. Les tuberies i rases s'han de mantenir lliures d'aigua, per això és de bona pràctica muntar els tubs en sentit ascendent, assegurant el desguàs dels punts baixos. Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment. Col.locats els tubs al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el correcte funcionament del tub (terres, pedres, eines de treball, etc.). En cas d'interrompre's la col.locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu desguàs. Quan es reprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs. El procés d'execució dels junts ha de ser prèviament acceptat per la D.F. Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems. La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets. No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa. Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior i d'estanqueïtat segons la normativa vigent. Si es produeixen fuites apreciables durant la prova d'estanqueïtat, el contractista ha de corregir els defectes i procedir de nou a fer la prova. No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la D.F. 3.1.1.7.3 Unitat i criteris d’amidament

m de llargària instal.lada, amidada segons les especificacions de la D.F., entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat. Aquest criteri inclou les despeses associades a la realització de les proves sobre la tuberia instal.lada. 3.1.1.7.4 Normativa de compliment obligatori

PPTG-TSP-86 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamiento de Poblaciones." 5.1-IC 1965 "Instrucción de Carreteras. Drenaje." 5.2-IC 1990 "Instrucción de Carreteras. Drenaje superficial."

3.1.2 Soleres per a pous de registre 3.1.2.1 Soleres amb mitja canya de formigó, per a pous de registre 3.1.2.1.1 Definicio i condicions de les partides d’obra executades DEFINICIO: Soleres de formigó en massa, amb forma de mitja canya, per a pous de registre. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Comprovació de la superfície d'assentament - Col.locació del formigó de la solera i de la mitja canya - Cura del formigó

CONDICIONS GENERALS: La solera ha de quedar anivellada i a la fondària prevista. Per sobre la solera, i amb el mateix formigó, s'ha de formar una mitja canya entre les boques d'entrada i sortida del pou. Ha de tenir el mateix diàmetre que el tub de la conducció i ha de quedar encastada. Les banquetes laterals han de quedar a l'alçària de mig tub. El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com disgregacions o buits a la massa. La secció de la solera no ha de quedar disminuïda en cap punt. Amplària de la mitja canya: Aproximadament igual al D del tub Resistència característica estimada del formigó al cap de 28 dies (Fest) >= 0,9 x Fck

Toleràncies d'execució: - Dimensions + 2% - 1% - Gruix - 5% + 0% - Nivell de la solera ± 20 mm 3.1.2.1.2 Condicions del procés d’execució La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que s'iniciï el seu adormiment. L'abocada s'ha de fer de manera que no es produeixin disgregacions. S'ha de compactar. Els treballs s'han de realitzar amb el pou lliure d'aigua i terres engrunades. 3.1.2.1.3 Unitat i criteris d’amidament Unitat mesurada segons les especificacions de la D.F. Aquest criteri no inclou la preparació de la superfície d'assentament. 3.1.2.1.4 Normativa de compliment obligatori EH-91 "Instrucción para el Proyecto y la Ejecución de Obras de Hormigón en Masa o Armado." 3.1.2.2 Soleres de llabordins per a pous de registre 3.1.2.2.1 Definició i condicions de les partides d'obra executades DEFINICIÓ: Soleres de llambordins, col·locats sobre un llit de formigó, per a pous de registre. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: . Comprovació de la superfície d'assentament . Col·locació del formigó de base . Cura del formigó . Col·locació dels llabordins de la solera . Col·locació de la beurada CONDICIONS GENERALS: La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista. El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com disgregacions o buits a la massa. La secció de la solera no ha de quedar disminuïda en cap punt. Les peces han de quedar col·locades en filades rectes i a trencajunt. Han de quedar ben assentades i encaixades horitzontalment sobre el llit de formigó. Els junts entre peces han de tenir el mínim gruix. Han de quedar plens de beurada de ciment. Gruix dels junts entre les peces…………………………………………<=0,8 cm Resistència característica estimada del formigó al cap de 28 dies (Fest)…………………………………….>=0,9 x Fck Toleràncies d'execució: . Dimensions + 2%

-1% . Gruix del llit de formigó -5%

. Nivell de la solera ±20mm 3.1.2.2.2 Condicions del procés d'execució La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5ºC i 40ºC. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que s'iniciï el seu adormiment. L'abocada s'ha de fer de manera que no es produeixin disgregacions. S'ha de compactar. Les peces per col.locar han d'estar netes. S'han d'assentar manualment i ajustar a truc de maceta a sobre del formigó fresc. Els treballs s'han de realitzar amb el pou lliure d'aigua i terres engrunade. 3.1.2.2.3 Unitat i criteris d'amidament Unitat amidada segons les especificacions de la D. F. Aquest criteri no inclou la preparació de la superfície d'assentament. 3.1.2.2.4 Normativa de compliment obligatori EH-91 "Instrucción para el Proyecto y la Ejecución de Obras de Hormigón en Masa o Armado".

3.1.3 Parets per a pous de registre 3.1.3.1.1 Definicio i condicions de les partides d’obra executades DEFINICIO: Formació de parets per a pous de registre circulars, quadrats o rectangulars. S'han considerat els materials següents:

- Peces prefabricades de formigó agafades amb morter - Maons massissos als pous agafats amb morter, amb arrebossat i lliscat interior de la paret i eventualment, esquerdejat exterior

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació de la superfície de recolzament - Col.locació de les peces agafades amb morter - Acabat de les parets, en el seu cas - Comprovació de l'estanqueïtat del pou

CONDICIONS GENERALS: El pou ha de ser estable i resistent. Les parets del pou han de quedar aplomades, excepte en el tram previ al coronament, on s'han d'anar reduïnt les dimensions del pou fins arribar a les de la tapa. Les generatrius o la cara corresponents als graons d'accés han de quedar aplomades de dalt a baix. Els junts han d'estar plens de morter. El nivell del coronament ha de permetre la col.locació del bastiment i la tapa enrasats amb el paviment. La superfície interior ha de ser llisa i estanca. Han de quedar preparats els orificis, a diferent nivell, d'entrada i sortida de la conducció. Toleràncies d'execució: - Secció interior del pou ± 50 mm - Aplomat total ± 10 mm PARET DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGO: La paret ha d'estar constituïda per peces prefabricades de formigó agafades amb morter, recolzades a sobre d'un element resistent. La peça superior ha de ser reductora per a passar de les dimensions del pou a les de la tapa. PARET DE MAO: Els maons han d'estar col.locats a trencajunts i les filades han de ser horitzontals. La paret ha de quedar recolzada sobre una solera de formigó. La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme i ben adherit a la paret, i acabat amb un lliscat de pasta de ciment pòrtland. El revestiment, un cop sec, ha de ser llis, sense fissures, forats o d'altres defectes. No ha de ser polsegós. Gruix dels junts <= 1,5 cm Gruix de l'arrebossat i el lliscat <= 2 cm Toleràncies d'execució: - Horitzontalitat de les filades ± 2 mm/m - Gruix de l'arrebossat i el lliscat ± 2 mm PARET EXTERIOR ACABADA AMB UN ESQUERDEJAT EXTERIOR: La superfície exterior ha de quedar coberta sense discontinuïtats amb un esquerdejat ben adherit a la paret. Gruix de l'esquerdejat <= 1,8 cm 3.1.3.1.2 Condicions del procés d’execució CONDICIONS GENERALS: Els treballs s'han de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 35°C, sense pluja. PARET DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ: La col·locació s'ha de realitzar sense que les peces rebin cops. PARET DE MAO: Els maons per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'obra s'ha d'aixecar per filades senceres. Els arrebossats s'han d'aplicar un cop sanejades i humitejades les superfícies que els han de rebre. El lliscat s'ha de fer en una sola operació. 3.1.3.1.3 Unitat i criteris d’amidament m de fondària amidada segons les especificacions de la Documentació Tècnica.

Aquest criteri inclou la part proporcional de solera i graons de polipropilè, amb les especificacions dels corresponents apartats del present Plec. 3.1.3.1.4 Normativa de compliment obligatori No hi ha normativa de compliment obligatori. 3.1.3.2 Elements auxiliars per a pous de registre 3.1.3.2.1 Definicio i condicions de les partides d’obra executades DEFINICIÓ: Subministrament i col·locació d'elements complementaris de pous de registre. S'han considerat els elements següents:

- Bastiment i tapa - Graó d'acer galvanitzat - Graó de ferro colat - Graó d'acer recobert de polipropilè - Junt d'estanqueïtat amb fleixos d'acer inoxidable i anelles d'expansió

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En el bastiment i tapa:

- Comprovació i preparació de la superfície de recolzament - Col·locació del bastiment amb morter - Col·locació de la tapa

En el graó: - Comprovació i preparació dels punts d'encastament - Col·locació dels graons amb morter

En el junt d'estanqueïtat: - Comprovació i preparació del forat del pou i de la superfície del tub - Col·locació del junt fixant-lo al forat del pou per mitjà del mecanisme d'expansió - Col·locació del tub dins de la peça del junt - Fixació del junt al tub per mitjà de brida exterior - Prova de d’estanqueïtat del junt col·locat

BASTIMENT I TAPA: La base del bastiment ha d'estar sòlidament travada per una anella perimetral de morter. L'anella no ha de provocar el trencament del ferm perimetral i no ha de sortir lateralment de les parets del pou. El bastiment col·locat ha de quedar ben assentat a sobre de les parets del pou anivellades prèviament amb morter. La tapa ha de quedar recolzada a sobre del bastiment a tot el seu perímetre. No ha de tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir sorolls. La part superior del bastiment i la tapa han de quedar anivellats amb el ferm perimetral i mantenir el seu pendent. Toleràncies d'execució: - Ajust lateral entre bastiment i tapa ± 4 mm - Nivell entre tapa i paviment ± 5 mm GRAÓ: El graó col·locat ha de quedar anivellat i paral·lel a la paret del pou. Ha d'estar sòlidament fixat a la paret per encastament dels seus extrems agafats amb morter. Els graons s'han d'anar col·locant a mida que s'aixeca el pou. Llargària d'encastament >= 10 cm Distància vertical entre graons consecutius <= 35 cm Distància vertical entre la superfície i el primer graó 25 cm Distància vertical entre l'últim graó i la solera 50 cm Toleràncies d'execució: - Nivell ± 10 mm - Horitzontalitat ± 1 mm - Paral·lelisme amb la paret ± 5 mm JUNT D'ESTANQUEÏTAT: El connector ha de tenir les dimensions adequades a la canonada utilitzada. La unió entre el tub i l'arqueta ha de ser estanca i flexible.

3.1.3.2.2 Condicions del procés d’execució CONDICIONS GENERALS: El procés de col·locació no ha de provocar desperfectes ni modificar les condicions exigides pel material. JUNT D'ESTANQUEÏTAT: No s'han d’instal·lar connectors si no es col.loquen els tubs immediatament. No s'han d'utilitzar adhesius o lubricants en la col.locació dels connectors. El connector s'ha de fixar a la paret de l'arqueta per mitjà d'un mecanisme d'expansió. La superfície exterior del tub ha de ser neta abans d'instal.lar el connector. La brida s'ha d'apretar amb clau dinamomètrica. 3.1.3.2.3 Unitat i criteris d’amidament Unitat mesurada segons les especificacions de la D.F. 3.1.3.2.4 Normativa de compliment obligatori No hi ha normativa de compliment obligatori No hi ha normativa de compliment obligatori.

3.2 SUBJECCIO DE CANALITZACIONS A L’INTERIOR DE COL.LECTORS 3.2.1.1.1 Definicio i condicions de les partides d’obra executades Les canalitzacions que s’hagin projectat per anar a l’interior de col·lectors, aniran habitualment subjectes a la paret interior dels mateixos amb unes grapes que tinguin les següents característiques: Brida de material poliamida 6.6 estabilitzada a la intempèrie, de color negre, de 7,6 mm d’amplada, 1,9 mm de gruix i 218 mm de longitud amb una resistència de càrrega de 54,4 kg. Col·locació mitjançant tacs a pressió amb passador per brida integrat, de material poliamida 6 de 35 mm de longitud. 3.2.1.1.2 Unitats i criteris d’amidament Es considera inclòs com una part proporcional a les partides d’execució de canalitzacions a l’interior de col·lectors. 3.2.1.1.3 Normativa de compliment obligatori No hi ha normativa de compliment obligatori.

3.3 PROVES D’ESTANQUEÏTAT EN LES XARXES DE SANEJAMENT

3.3.1 Introducció Tots els elements de la xarxa hauran de ser provats en estanqueïtat. És a dir, que la prova d’Estanqueïtat no només abarcarà a tota la canonada de sanejament, sinó que per a garantir d’Estanqueïtat del sistema es provaran la resta d'elements, tals com pous de registre, sobreeixidors, etc. A l'hora de fixar el tipus de proves a realitzar es diferenciarà entre:

Xarxa de canonades Pous de registre

3.3.2 Xarxa de canonades La xarxa de canonades podrà ser provada amb aigua o amb aire. Les canonades es provaran per trams entre arquetes o pous de registre consecutius. La prova amb aigua és, en general, una mica més complexa que la d'aire, ja que és necessari mobilitzar un volum d'aigua important en quant el diàmetre sigui una mica més gran i el tram llarg. Ara bé, amb una planificació correcta de les proves, l'aigua es pot anar transferint a trams situats aigües avall. Té l'avantatge de que si la rasa està oberta permet detectar els punts de fuita, si la prova és negativa, i poder realitzar fàcils treballs de reparació, ja sigui des de l'exterior o des de l'interior. Com ja s'ha indicat en el capítol corresponent a les condicions que han de satisfer els materials, tots els tubs que arribin a obra, hauran d'haver passat la prova d’Estanqueïtat en fàbrica. Si no s'ha complit aquest requisit, serà necessari realitzar la prova d'aigua amb rasa oberta, ja que sol ser típic la pèrdua d'aigua per pors a la canonada, que si la rasa està tapada són il·localitzables i poden obligar a realitzar un revestiment interior de tot el tram per a assegurar la impermeabilitat del conjunt. Si la canonada ha estat provada a fàbrica, la pèrdua d’Estanqueïtat es produirà en les juntes, per la qual cosa la prova es podrà realitzar amb aire o amb aigua amb la rasa tapada. No obstant, convé indicar que si un aprova amb aire és positiva, el tram és estanc, però si la prova d'aire és negativa s'haurà de repetir saturant amb aigua el tub, o bé realitzar la prova de pressió amb aigua, per a conèixer més exactament el comportament del tram analitzat.

Aquest tipus de proves es realitzaran en canonada de diàmetre petit (fins 1000 m). Per a diàmetres iguals o superiors a 1000 m, es realitzarà una inspecció visual de cada tram i es provarà amb aire a pressió exclusivament les juntes de les canonades. Les esmentades proves només es realitzen quan el nivell freàtic no estigui més alt que 0,90 m. sobre la generatriu superior del tub. Si el nivell freàtic està més alt, només es realitzarà una prova d'infiltració, mesurant el cabal que entra a la canonada o través del nivell freàtic. Aquest cabal serà inferior a 180 litres/cm de diàmetre interior/km de conducció en 24 hores. A la taula n° 1 apareix reflectit aquest cabal màxim per a diferents diàmetres de canonades per metre lineal de conducció. El cabal està definit en l/s/m, l/h/m i l/d/m. 3.3.2.1 Prova amb aigua La prova consistirà en obturar un tram de canonada col·locat entre dos pous de registre, deixant fora del tram aquest pous. Per a realitzar l'obturació serà necessari netejar acuradament la zona de recolzament dels obturadors i taponar totes les obertures mitjançant obturadors de tipus pneumàtic que s'inflaran al donar-les pressió. S'executarà l’omplerta de la canonada lentament, deixant sortir l'aire obrint la purga existent en l'obturador col·locant aigües a dalt (punt més alt), Una vegada que la canonada estigui plena i l'aire totalment desallotjat, es passarà al procés d'impregnar amb aigua el tub per a saturar-lo. El temps d'impregnació teòric segons el material del tub serà:

Formigó: 24 hores Fibrociment: 1 hora Gres: 1 hora PVC: 1 hora Fosa:1 hora

Donat que el temps establert per al formigó és elevat, es permetrà un temps d'impregnació d'1 hora per al formigó i només es mantindrà el formigó embeguts en aigua 24 hores en aquells trams que no s'hagi donat la prova inicial i es pensi que saturant més el formigó pot donar un resultat positiu. Passat aquest tems, s'elevarà la pressió de la canonada fins 0,63 bar (6,3 m de columna d'aigua) i es mantindrà aquesta pressió durant 30 minuts mesurant el volum d'aigua que s'ha introduït a la canonada per a aconseguir mantenir la pressió. Aquest volum d'aigua haurà de ser inferior a l'especificat a la taula no. 2, amb desenvolupament per a diferents diàmetre que apareix a la taula no. 3. 3.3.2.2 Assaig amb aire Per a la realització de l'assaig s'haurà de netejar el tram a assajar i sobretot la zona de recolzament dels obturadors. El tram a assajar haurà de ser satura amb aigua, si és possible. Ara bé, com ja s'ha comentat anteriorment, l'assaig es podrà fer en sec i si aquest és positiu, la canonada es podrà definir com estanca; però si el resultat és negatiu, s'haurà de repetir saturant convenientment la canonada i s'haurà de tornar a assajar amb aire o amb aigua. L'assaig consistirà en introduir aire a pressió en la canonada fins arribar a una pressió d'aire de 63 kPa (0,63 kg/m

2). Si el nivell freàtic està més d'un metre per sobre del tub, no es realitzarà aquest tipus d'assaig, passant-se

a mesurar d’Estanqueïtat de la canonada pel cabal d'infiltració que es pot produir, tal i com s'ha explicat anteriorment. S'esperarà a que la pressió s'estabilitzi per sobre de 60 kPa, 3 kPa menys que la pressió inicial. Llavors es posarà en marxa un cronòmetre i es mesurarà el temps que es necessitarà per perdre una pressió de 7 kPa. El temps així mesurat haurà de ser superior a l'indicat a la taula n° 4. Aquesta taula correspon a trams de canonada sense empelts, escomeses, etc. Si el tram a provar té escomeses d'altres canonades, aquestes hauran de ser obturades, mesures en la seva longitud i diàmetre i s'haurà de definir per a aquesta situació el temps mínim de l'assaig. Els aspectes a complir per a seguretat dels empleats que realitzaran l'assaig seran:

El diàmetre màxima de la canonada a assajar serà de 900 mm degut a la impossibilitat inicial d'obturar convenientment i sense perill, diàmetres superiors. En el moment de l'assaig no haurà d'haver cap empleat en els pous de registre ha on s'han col·locat els obturadors, ja que una mala col·locació pot fer saltar aquests quan s'insereix l'aire a pressió. El compressor haurà de tenir una vàlvula de seguretat que salti quan la pressió sigui superior a la de prova, per a evitar una sobrepressió en la canonada.

Per a canonades de diàmetre igual o superior a 1000 mm, es provaran, després d'una inspecció visual de la canonada, totes les juntes mitjançant un assaig d’Estanqueïtat amb aire a pressió. Per això, s'emprarà un doble

obturador que permeti deixar entre mig la junta a assajar introduint aire a pressió d'igual forma que la indicada en l'assaig anterior. També en aquest cas es mesurarà el temps que triga en caure la pressió 7 kPa i aquest període de tems serà sempre superior a l'indicat al Quadre corresponent.

3.3.3 Pous de registre i altres estructures de sanejament Seguint amb un mode d'actuar similar a l'indicat per a les canonades, existiran dues formes genèriques d'execució de les proves, ja siguin amb aigua o amb aire. La prova amb aigua es realitzarà obturant en primer lloc tots els tubs que escometin al pous que se va a provar. El sistema d'obturació serà el mateix que per a la prova d’Estanqueïtat de la pròpia canonada. Una vegada obturades totes les escomeses d'aigua, es saturarà d'aigua el pou de registre, durant un termini màxim de 24 h, i s’omplirà totalment d'aigua, fins a la rasant superior del pou. L'assaig consistirà en mesurar el volum d'aigua que és necessari afegir, durant mig hora, al pou de registre per a mantenir en tot moment el nivell constant en l'aigua i igual a la rasant superior. Si aquesta quantitat d'aigua és inferior a 0,30 l/m

2 de pou, l'assaig

és vàlid. En cas contrari, és necessari realitzar el segellat del pou. S'entén com a superfície del pou, tota la superfície interior del mateix que estarà en contacte amb l'aigua durant la realització de l'assaig. Al Quadre corresponent s'inicia l'admissió d'aigua permissible per a pous de registre de planta circular de diàmetre i alçada variable. Donada la dificultat d'obturar la tapa del pou de registre amb unes condicions adequades de seguretat per a que no es mogui i salti durant l'assaig no és possible realitzar aquesta prova amb aire a pressió. Per aquest motiu es requerirà l'execució d'un assaig per buit que tendeix a absorbir els obturadors cap a l'interior de l'arqueta, el que permet l'adequat recolzament de dits obturadors. Aquest assaig serà similar a l'assaig amb aire de les canonades però en aquest cas es crea una depressió inicial de 45,60 cm de Hg (mercuri) de buit i es mesurarà el temps en davallar fins una depressió de 43,00 cm de Hg de buit. Aquest temps haurà de ser sempre superior al que apareix representat al Quadre corresponent.

3.4 PROVES DE CÀRREGA Es defineix com a prova de càrrega al conjunt d’operacions de control destinades a comprovar l’adequada concepció, l’estabilitat i el bon funcionament de l’obra. No es procedirà a la realització de les proves de càrrega fins després d’haver comprovat que el formigó ha assolit la resistència característica especificada en el Projecte. El tren de càrregues de la prova haurà de ser aprovat prèviament per la Direcció Facultativa. Durant el desenvolupament de les proves, seran adoptades totes les precaucions necessàries per a evitar un possible accident. En cas que aparegui cap defecte que el Director Facultatiu consideri perillós se n’estudiaran les seves possibles causes i seran adoptades les mesures que el Director Facultatiu consideri oportunes. Un cop finalitzades les proves es redactarà un Acta en la que, a més a més de les observacions que consideri oportunes el Director Facultatiu, s’inclouran els següents apartats: -Dades generals: Data, persones assistents a la prova, clau del Projecte i finalitat de la prova -Descripció de les obres -Estat de les obres previ a la realització de les proves -Tren de càrregues utilitzat -Aparells de mesura, amb descripció i marques -Condicions meteorològiques

-Punts de referència respecte als que s’hagin efectuat mesures i deixat constància per a identificacions futures

-Descripció de l’assaig i resultats obtinguts.

4. ESTAT FINAL DE L’OBRA. NORMES AMIDAMENT I ABONAMENT DE LES OBRES

4.1 NORMES GENERALS La totalitat de les unitats d'obra es pagaran per longitud, superfície, volum, pes o unitat segons s'especifiqui en el Quadre de Preus. Dins dels preus de les unitats d'obra s'entenen inclosos la maquinària i els mitjans auxiliars utilitzats en la seva execució complerta, així com per assegurar la suficient seguretat en el treball. A càrrec del Contractista queda la conservació de la totalitat de les obres provisionals i definitives d'aquest Projecte i conseqüentment, la reparació i reconstrucció de les parts que puguin resultar malmeses per causes imputables al Contractista o que es comprovi que no presenten les condicions exigides en aquest Plec. Aquesta

obligació s'estén als amuntegaments de materials certificats, i per tant, correspon al Contractista l'emmagatzematge i guardaria i també la reposició dels que es puguin perdre, destruir o malmetre. Per a totes aquestes operacions, que no seran d'abonament, el Contractista seguirà les instruccions de l'Enginyer Encarregat. Mensualment l'Administració estendrà al Contractista un certificat que acrediti les obres realment executades durant el mes, i que tindrà caràcter provisional i que serà a compte de la liquidació final.

4.2 REPLANTEIG Les operacions de replanteig que es facin amb anterioritat o durant l’execució de les obres seràn a cèrrec del Contractista

4.3 TUBS I ACCESSORIS PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS

4.3.1 Metre lineal de canonada de PVC de qualsevol diàmetre nominal de formació helicoidal amb perfil rigid nervat exteriorment, embolcallat amb formigó de resistència característica de 15 N/mm2.

El subministrament i col.locació de canonada prefabricada de PVC es mesurarà i abonarà per metres lineals de canonada realment col.locada, amidada segons les especificacions de la D.F., entre els eixos dels elements o dels punts per conectar. Dintre del preu està inclós el recobriment de formigó S’entenen incloses en aquesta unitat el subministrament i les operacions d’instal.lació i prova de la canonada, independentment de què la redacció del preu corresponent ho detalli o no. El preu d’aplicació inclou el subministrament, manipulaació i utilització de tots els materials, maquinaria i mà d’obra necessaris per a la seva execuciói, en general totes les necessitats circumstancials precises per tal que l’obra realitzada sigui aprovada per la Inspecció Facultativa.

4.3.2 Metre lineal de canonada autoportant prefabricada de plàstic (P.V.C. rígid o flexible, P.R.F.V., polietilè,...) de qualsevol diàmetre

El subministrament i col.locació de canonada prefabricada de plàstic es mesurarà i abonarà per metres lineals de canonada realment col.locada, amidada segons les especificacions de la D.F., entre els eixos dels elements o dels punts per conectar. S’entenen incloses en aquesta unitat el subministrament i les operacions d’instal.lació i prova de la canonada, independentment de què la redacció del preu corresponent ho detalli o no. El preu d’aplicació inclou el subministrament, manipulaació i utilització de tots els materials, maquinaria i mà d’obra necessaris per a la seva execuciói, en general totes les necessitats circumstancials precises per tal que l’obra realitzada sigui aprovada per la Inspecció Facultativa.

4.3.3 Unitat de subministrament i col⋅locació de bastiment i tapa de fosa ductil tipus Ajuntament de Barcelona, de càrrega de trencament superior a 40 T i de llum interior seixanta centímetres (60 cm) de diàmetre.

El subministrament i col⋅locació dels marcs i tapes de pous de registre o especials de fosa dúctil i seixanta centímetres (60 cm) de diàmetre amb dispositiu antirrobatori es mesuraran i abonaran per unitats realment executades i acabades segons les condicions indicades en aquest Plec i en els Plànols del Projecte. Aquest preu inclou el subministrament, manipulació i utilització de tots els materials, maquinària i mà d'obra necessaris per a la seva execució i, en general, totes les necessitats circumstancials precises per tal que l'obra realitzada sigui aprovada per la Inspecció Facultativa.

4.3.4 Unitat de graó per a pou de registre de polipropilé armat, totalment instal⋅lat.

El subministrament i col⋅locació d'esglaons d'acer recoberts amb polipropilè es mesurarà i abonarà per unitats

realment col⋅locades i acabades segons les condicions indicades en aquest Plec i en la disposició indicada en els Plànols del Projecte. Aquest preu inclou el subministrament, manipulació i utilització de tots els materials, maquinària i mà d'obra necessaris per a la seva execució i, en general, totes les necessitats circumstancials precises per tal que l'obra realitzada sigui aprovada per la Inspecció Facultativa.

4.3.5 Metre lineal de pou per aigües pluvials, embornal, de 70x30 de secció interior. El subministrament i col.locació d'embornals es mesurarà i abonarà per metres lineals realment executats i acabats segons les condicions indicades en aquest Plec i en la disposició indicada en els Plànols del Projecte.

Aquest preu inclou el subministrament, manipulació i utilitzacio de tots els materials, maquinària i mà d'obra necessaris per a la seva execució i, en general, totes les necessitats circumstancials precises per tal que l'obra realitzada sigui aprovada per la Inspecció Facultativa.

4.4 COL·LECTORS PREFABRICATS

4.4.1 Metre lineal de calaix prefabricat de formigó armat de qualsevol dimensió interior amb junta encadellada.

El subministrament i col.locació de calaix prefabricat de formigó armat es mesurarà i abonarà per metres lineals de canonada realment col.locada, amidada segons les especificacions de la D.F., entre els eixos dels elements o dels punts per conectar. S’entenen incloses en aquesta unitat el subministrament i les operacions d’instal.lació i prova de la canonada, independentment de què la redacció del preu corresponent ho detalli o no. Queda també inclosa la part proporcional de junta. El preu d’aplicació inclou el subministrament, manipulaació i utilització de tots els materials, maquinaria i mà d’obra necessaris per a la seva execució i, en general totes les necessitats circumstancials precises per tal que l’obra realitzada sigui aprovada per la Inspecció Facultativa.



3.4 - PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES DE LES INSTAL·LACIONS D’ENLLUMENAT

1 Camp d’aplicació. 2 Normes i reglaments. 3 Permisos, llicències i dictàmens. 4 Plànols i especificacions. 5 Equips i materials.

5.1 Posta a terra.

5.1.1 Generalitats.

5.1.2 Materials posta a terra.

5.2 Quadres distribució d’armaris metàl·lics.

5.2.1 Fusteria metàl·lica.

5.2.2 Embarrats.

5.2.3 Cablejat.

5.2.4 Acabat.

5.2.5 Barra de terra.

5.3 Aparellatge.

5.3.1 Aparells de mesura.

5.3.2 Interruptors.

5.3.3 Engegadors.

5.4. Cables i canalitzacions.

5.4.1 Caigudes de tensió.

5.4.2 Seccions mínimes.

5.4.3 Canalitzacions per allotjaments de cables.

5.5 Instal·lacions de força motriu.

5.6 Instal·lació d’il·luminació.

5.6.1 Condicions de materials.

5.6.2 Enllumenat d’emergència i senyalització.

6 Eines. 7 Muntatge elèctric.

7.1 Consideracions generals.

7.2 Muntatge elèctric de la posta a terra.

7.2.1 Mètode.

7.2.2 Conductors.

7.2.3 Connexions.

7.2.4 Instal·lació de la xarxa de terres.

7.3 Muntatge elèctric de cables.

7.3.1 Instal·lació cables enterrats.

7.3.2 Instal·lació arrea del cable.

7.3.3 Empalmes i terminacions de cables.

7.3.4 Identificació del cablatge.

7.4 Muntatge elèctric de les canalitzacions.

7.4.1 Rases.

7.4.2 Tubs.

7.4.3 Safates.

7.4.4 Instal·lació encastada.

7.5 Instal·lació d’enllumenat.

8 Criteris d’amidament. 9 Proves i posta en servei.

9.1 Instruments i equips per inspecció i proves.

9.2 Instal·lacions d’enllumenat.

9.3 Instal·lació de terra.

9.4 Quadre de comandament i protecció.

9.5 Cables per 400 v.


PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES DE LES INSTAL·LACIONS D’ENLLUMENAT.

1 CAMP D'APLICACIÓ.

La present especificació té per objecte definir els requeriments exigits als materials i les condicions de muntatge de les

instal·lacions d'electricitat descrites a la memòria.

La present especificació pot ser modificada i ampliada per les condicions del contracte o per les especificacions particulars.

2 NORMES I REGLAMENTS

exceptuant indicació contrària precisada dins dels límits del contracte o s'indiqui d'altra manera en la present especificació,

seran d'aplicació les últimes edicions a data de contracte de:

Reglament electrotècnic baixa tensió (ministeri d'indústria).

Reglament electrotècnic alta tensió (ministeri d'indústria).

Instruccions tècniques complementàries.

Normes UNE

Recomanacions IEC.

Reglament de seguretat i higiene en el treball.

Reglament d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, decret 2414/1961 de la Presidència del govern.

Normes bàsiques de l'edificació.

Disposicions i fulls d'interpretació dels serveis territorials d'indústria i energia de la "Generalitat de Catalunya".

Normes particulars de les companyies subministradores.

Recomanacions de les entitats d'inspecció i control EIC.

Normes tecnològiques de l'edificació NTE.

Resolució de la direcció general de seguretat i qualitat Industrial de 28.06.88 Respecte a la instrucció

interpretativa De la MIBT 027, capítol 9 relatiu a les estacions De servei, garatges tallers de reparació de vehicles amb

motor.

3 PERMISOS, LLICÈNCIES I DICTÀMENS

El contractista haurà d'obtenir els permisos, visats, llicències i dictàmens necessaris per l'execució i posta en servei de les obres i

haurà d'abonar tots els càrrecs, taxes i impostos que es derivin de la seva obtenció.

4 PLÀNOLS I ESPECIFICACIONS

Els plànols i especificacions tècniques d'aquest projecte marquen les bases que s'hauran de seguir en la realització de la

instal·lació.

Les especificacions regiran amb preferència als plànols.

Els materials i el seu muntatge que no es nomenin als plànols i especificacions, però que vagin implícits lògicament i siguin

necessaris per a la deguda execució de la instal·lació es consideraran com inclosos

L'instal·lador abans d'iniciar la realització de la instal·lació deurà confrontar els plànols i especificacions, i informar amb

urgència a la direcció facultativa sobre qualsevol contradicció que hagués trobat.

No es considerarà com a vàlida cap comunicació que es formuli verbalment.

En el cas de que l'instal·lador no manifesti circumstància alguna, s'entén que accepta totalment el projecte i en base al mateix

realitzarà la instal·lació.

5 EQUIPS I MATERIALS

Tots els equips i materials tindran les capacitats i característiques bàsiques exigides en la documentació del projecte. Compliran

en tot el referent a les seves característiques, les normes estàndards de fabricació normalitzades vigents.

Tots els equips i materials emprats en aquesta instal·lació hauran de ser de la millor qualitat havent-se de presentar els

certificats corresponents i les mostres dels materials que així es requerís, abans de l'acopi dels mateixos, per la seva

comprovació i acceptació per la direcció d'obra.

5.1 POSTA A TERRA

Generalitats

Tota la distribució general I posta a terra d'equips s'efectuarà d'acord amb la instrucció MIBT 039.

Es disposaran circuits de terra amb piques independents per:

Circuits de terra per instrumentació.

Neutre de transformador.

Estructures I masses metàl·liques d'equips de baixa tensió.

La xarxa de terres estarà formada bàsicament per:

Elèctrodes o piques d'acer recoberts de coure.

Línies o anell d'enllaç format per cable de coure nu enterrat a una profunditat mínima de 400

mm² que forma la xarxa principal.

Derivacions de la xarxa principal a estructures i equips.

Derivacions de la xarxa principal als equips de seguretat per Protecció de transvasament de productes inflamables.

Circuits de distribució des de l'embarrat de terra del quadre general de distribució, seguint el traçat dels cables de

potència i de característiques idèntiques al neutre de la instal·lació, pels aparells d'enllumenat interior; l'exterior es

realitzarà mitjançant una xarxa secundaria de terra amb cable de coure despullat de 35 mm² i plaques d'acer galvanitzat en

cada bàcul o columna.

Equips de seguretat per posta a terra de camions cisterna.

Tots els terminals, connexions, derivacions, etc., seran executats mitjançant soldadura al.luminotèrmica o similar. En cas

d'ampliacions es connectarà sempre la nova xarxa de terres a l'existent.

Materials posta a terra.

S'empraran:

Elèctrodes artificials d'acer xapat de coure de 20 mm de diàmetre i 2 m de longitud; el cap dels quals se situarà en

arquetes d'obra civil registrables.

Platines de connexió i ponts de prova de forma que es pugui comprovar el valor ohmnic en diferents punts de la

xarxa.

Cables de coure nu trenat de secció mínima de 35 mm².

Plaques d’acer galvanitzat de 3mm de gruix mínim, amb superfície mínima de 0,25 m².

L'objecte òptim del sistema general de posta a terra serà l'obtenció d'un valor inferior a 10 ohm l’apantallament metàl·lic dels

cables es posarà a terra en els dos extrems. Quan sigui possible, l'apantallament dels cables que tinguin connexions es posarà a

terra igualment la connexió i farà massa amb la beina metàl·lica i blindatge del cable.

5.2 QUADRES DISTRIBUCIÓ D’ARMARIS METÀL·LICS

Fusteria metàl·lica

Els quadres de distribució seran del tipus adequat per l'ús general en l'interior, muntatge sobre terra, bancada o adossat a la

paret.

La xapa que s'emprarà serà del tipus blanca lliure d'òxids superficials I calamitats, lliure de tensions internes i acrituds amb la fi

de que al ser doblegada no es formen esquerdes o deformacions i al ser soldada no es formin cràters.

Totes les soldadures a realitzar seran netejades i aïllades amb el propòsit de que la pintura penetri I no es formin zones

desafinades fins aconseguir una terminació llisa.

Cada pannell del quadre serà independent dels seus adjacents, a base d'envans separadors de xapa d'acer, fixats de forma forta

i segura, a l'objecte d'aïllar un d'altres, dels arcs produïts en cas de curt circuit. Tots els talls a efectuar seran d'un acabat llis,

sense existir rebaves o d'altres irregularitats i realitzades amb maquinària adequada. Tots els cargols, femelles, volanderes, útils,

etc., seran de materials de dimensions normalitzades d'acord amb les condicions del lloc d'utilització.

Embarrats.


Les barres principals seran de coure electrolític d'alta conductivitat de secció adequada per la intensitat de servei continu i de

curt circuit.

Els embarrats es dimensionaran a la intensitat de servei continu. Les barres principals, unions, cargols, suports, etc., deuran

estar dimensionats de manera que suportin els efectes dinàmics resultants del valor de cresta de la intensitat de curt circuit.

Els suports de les barres i les separacions entre embarrats es realitzarà amb material aïllant no higroscòpic d'alta qualitat. Els

ancoratges de les barres, es prefereix, que siguin del tipus de fixació transversal, i deuran permetre la dilatació longitudinal de

les barres. El constructor, justificarà la necessitat o no de muntar en les barres, juntes d'expansió per prevenir les dilatacions

degudes a la temperatura ambient, a la temperatura de l'embarrat suposant que treballi a 110% de la seva intensitat nominal i

després de que hagi suportat un curt circuit asimètric.

El compartiment de les barres principals, deurà ser completament independent i de construcció robusta.

En el compartiment de les barres principals no s'instal·larà cap tipus d'embarrat o cablatge auxiliar. Les barres seran de secció

rectangular, es prefereixen de cantó rodó platejats, amb un gruix mínim de 1.5 micres.

Les barres s'identifiquen d'acord amb els següents colors:

Fase r marró Siena 1810 valentine

Fase s gris President 907 valentine

Fase t negre 003 valentine

Neutre blau

Terra groc Clar 400 valentine

S'instal·larà una barra de terra horitzontal continua de coure a tota la seva llargada, de secció mínima de 30 x 5 mm.

Cablegat

La connexió entre embarrats i equips es podrà efectuar:

1. Mitjançant platina de coure, de secció adequada i funda aïllant en els colors anteriorment especificats per intensitats

superiors a 250 a.

2. Mitjançant cable aïllat amb pvc per una tensió de servei de 1.000V. Per equips d'intensitat inferior a 250 a.

El cablatge de circuit de comandament, mesurament i protecció, s'efectuarà amb cable flexible, aïllat amb PVC, tensió de servei

750V. La seva secció mínima serà de 1,5 mm² per a circuits de comandament, protecció i mesurament de tensió; i de 2,5 mm²

pel de mesura de corrent.

No es podrà utilitzar un terminal a compressió per efectuar la connexió de varis circuits de diferents equips. La mateixa norma

té aplicació en el tema referent a borns

No es podrà permetre l’ús de cintes tèxtils. Les cintes de PVC hauran de ser autoextingibles, sense opció de propagament de

flama.

No s'admetran en cap cas el connexionat de cables, ja siguin amb estany, amb terminal, etc. en el cas que es trobi una connexió

d'aquesta mena, el comprovador pot rebutjar el quadre, o revisar-lo passant un càrrec per sanció i per despeses de revisió.

Les canals estaran destinades a allotjar el cables de connexions i seran del tipus ranurat.

Els cables de potència quedaran referenciats mitjançant collarets d'alumini.

Els cables de connexionat de circuits de comandament, protecció i mesura, estaran referenciats amb numeracions imperdibles, i

resistents durant el temps.

Tota numeració estarà reflectida en el seu corresponent esquema, el qual quedarà incorporat a una carpeta metàl·lica,

destinada a tal efecte.

En el frontal del quadre es disposaran etiquetes d'identificació per a cada panell, interruptor, equip de comandament,

regulació, protecció, etc. Aquestes etiquetes seran de plàstic laminat, del tipus fantasit o similar, de color blanc, amb lletres de

sis mm. D'alçada, i gravades en negre.

També es col·locarà el corresponent sinòptic per a facilitar les maniobres en el quadre. Aquest es construirà mitjançant làmina

de plàstic de gruix normalitzat.

Tots els circuits de sortida del quadre, acabaran en la seu corresponent born, les quals es procurarà estiguin en una mateixa

regleta, i sempre situades en un lloc fàcilment accessible.

Els borns seran de melamina fins a intensitat de cent ampers, i d'esteatita a partir de tal amperatge. Els borns s'escolliran,

segons normes dictades pel fabricant.

Tots els equips instal·lats quedaran fixats a les seves corresponents fixacions mitjançant cargol, femella, virolla i dispositius varis

que impediran l'afluixament dels mateixos, seguint en tot moment les indicacions del fabricant.

Les canaletes es fixaran mitjançant cargol, havent de suportar el pes del cablatge. Els conductors (petits conductors de

connexionat ) quan circulin sobre canaleta s'uniran mitjançant cintes d' hèlix.

Les llums de senyalització seran de llum de neó, sempre fàcilment canviables i portaran anell reflectant.

El codi de colors a emprar serà el següent:

Vermell : tensió, tèrmic i alarmes.

Verd: interruptor connectat I marxa de motor.

Groc: alarmes preventives o altres indicacions.

En el dimensionat dels quadres sempre es deixarà un vint per cent d'espai de reserva.

Acabat.

Les parts metàl·liques del quadre seran sotmeses a un procés normal de desengreixat i fosfatat, realitzant-se l'acabat amb una

pintura antioxidant, i una altra d'esmalt sintètic, assecat amb estufa, i color definit en el seu moment. Tots els cargols, perns,

femelles i virolles d'acer estaran cadmiats, galvanitzats, o en tot cas tractats de manera que quedin protegits contra la corrosió.

Els quadres de distribució es netejaran un cop acabada la fusteria metàl·lica, amb dissolvents adequats que eliminin els greixos.

Totes les superfícies seran esmerilades amb la finalitat d'eliminar qualsevol marca deixada durant la mecanització.

En el cas d'existir empremtes profundes no s'admet el reblert a base de massilles, sinó que caldrà realitzar el restaurament de la

xapa manualment.

El desoxidat i neteja de les superfícies interna i externa es realitzarà mitjançant la projecció de sorra de tipus apropiat a aquesta

finalitat, seca, i de diàmetre adequat per a aconseguir una abrasió correcta i neta que doni a la superfície de la xapa la porositat

adequada per a una major adherència a la pintura base.

Abans d'haver passat quatre hores des que comenci el desoxidat i neteja de les superfícies caldrà haver aplicat dues mans de

pintura de base per a evitar oxidacions.

Un cop sec la pintura base, d'acord amb les normes del fabricant de la pintura es realitzarà l'assecat al forn tipus convecció i es

massillarà amb la finalitat de tapar les petites empremtes de les parts exteriors.

En les parts exteriors s'aplicarà una ma de pintura com a tapa i fons idos de pintura final.

El gruix de la pintura no serà en cap cas inferior a 150 micres i podrà llimar-se els cantells dels talls sense que s'escrostoni.

El tipus de pintura a emprar serà:

Imprimació: cromat de zenc, en base epoxi.

Massilla: base epoxi.


Fons I acabat: base epoxi.

El color de la pintura serà decidit a obra.

Barra de terra

S'instal·larà una barra de terra horitzontal de coure al llarg del quadre, per realitzar la posta a terra de totes les parts sense

tensió dels equips, l'estructura metàl·lica del quadre, l'armadura del cable o del conductor de terra, l'anomenada barra portarà

un terminal en cada extrem, a l'objecte de poder connectar-la en dos punts a la xarxa general de terres. La secció d'aquesta

barra anirà en funció de la intensitat de curt circuit de la instal·lació en el quadre.

5.3 APARELLATGE

Aparells de mesura.

Els aparells de mesura i control, en número, definit en els esquemes unifilars corresponents, tindran les següents

característiques:

Comptador activa trifàsic, classe 0.5.

Comptador reactiu trifàsic, classe 3.

Transformadors d'intensitat classe 0.5 potència 3 kVA intensitat límit tèrmic superior a la de curt circuit relació x/5 a

tipus passabarra o similar.

Interruptors

Entre aquests hi ha que distingir els següents tipus I característiques:

Automàtics.

Podran ser fixes o extraibles segons s'especifiqui.

S'utilitzaran principalment per la protecció de la baixa tensió dels transformadors i per la protecció de circuits de

distribució d'elevada potència. En les proteccions de baixa tensió dels transformadors es preveuran tetrapolars, els

restants seran tripolars, mentre no hi hagi contra indicació. Seran de tall a l'aire, tindran un poder de tall i de tancament

d'acord amb el que s'especifiqui en la petició d'oferta. Disposaran, com a mínim de dos contactes auxiliars. Mentre no

s'especifiquin el contrari, aniran equipats amb bobina de tret a emissió de corrent I amb relés tèrmics i magnètics

adaptables.

Els interruptors seran capaços d'efectuar, com a mínim, tres cicles complerts per hora, espaiats no més de quinze minuts

entre si.

Els interruptors tindran senyalització mecànica amb indicació "obert-tancat" i lluminosa mitjançant pilots.

Amb fusible incorporat.

Sempre que la tensió sigui adequada. Seran del tipus rera quadre.

En projecte s'especificarà que sortides puguin equipar-se amb aquest equip.

Rotatiu de paquet.

S'emprarà exclusivament en circuits de maniobra I de mesura.

El seu muntatge s'efectuarà al front del quadre.

Tots seran de marques de reconeguda solvència en el mercat, amb gran facilitat de resposta i màxima senzillesa de muntatge,

havent de passar les proves I assaigs que es determinin.

Engegadors.

Els engegadors per motors seran adequats per la connexió directa fins una potència a determinar i la resta engegada

estrella-triangle, constaran bàsicament dels següents elements:

Contactor.

Relé tèrmic.

Relé auxiliar.

Transformador de comandament.

Els contactors deuran ser del tipus antixocs, adequats pel servei pesat (ac-3) i dimensionats com a mínim al 110% de la

intensitat nominal del motor i capaços de tancar a la intensitat d'arrancada del motor i obrir amb el rotor bloquejat i segons

normes nema.

Els contactors tindran el número de contactes auxiliars que requereixi el servei al que estiguin destinats, com a mínim

s'instal·laran dos contactes normalment oberts i dos normalment tancats.

Els contactes dels comptadors seran de plata i podran ser reemplaçats en el cas de desgast.

Els relés tèrmics seran tripolars-diferencials per protegir el motor contra la marxa monofàsica; seran de temperatura

compensada, previstos pel rearmament manual i/o automàtic; proveïts de dos contactes de senyalització d'actuació, un,

normalment obert i d'altre, normalment tancat, independents.

El sistema de rearmament es realitzarà a través d'un polsador tipus vàstag muntat en la porta.

El relé tèrmic serà ajustable i el seu calibre es definirà, com base, perquè la intensitat nominal del motor coincideixi amb el

centre de l'ajustament del tèrmic.

Els relés auxiliars, quan es requereixen, seran del tipus encapsulat i desendollables d'execució normalitzada amb bobina a la

tensió de 100 Vc.c. 60 Hz o 125 Vc.c. Segons es requereixi amb contactes auxiliars de 10 A.

Els contactes seran de plata i es prefereixen del tipus auto-netejants.

La funció de rearrancament es realitzarà quan existeixi una falta de tensió superior a 0.2 seg. i inferior a 2 seg., el relé ens

permetrà donar l'ordre d'engegada si el motor estava funcionant.

Els transformadors de comandament seran del tipus encastat en resina epoxi capaços de subministrar l'energia necessària per

la connexió de les bobines dels contactors i de l'equip de senyalització I comandament.

5.4 CABLES I CANALITZACIONS

S'instal·laran els següents tipus de cables dependent de l'elecció d'aspectes tècnics-econòmics més recomanables en cada cas i

moment de la instal·lació.

A) Enllumenat força exterior / línies escomesa i secundàries.

Tensió nominal: 0.6/1 kV

Conductors: coure, secció circular.

Aïllament: polietilè reticulat.

Armadura: fils d'acer.

Coberta: pvc (color negre) no propagadors d'incendis.

Designació UNE: rmv

B) Alimentació a lluminàries I preses interiors.

Tensió nominal: 750 v

Conductors: coure secció circular.

Coberta: colors negres, marró, gris, Blau.

Designació UNE: ho7v - u

Els cables que s'utilitzen per la instal·lació, seran de coure electrolític de 1/56 n/mm2 de resistència específica i de seccions

nominals les que figurin en el plànol.

Tots els conductors que s'utilitzin seran unipolars en les seccions superiors a 50 mm2 I la tensió nominal de funcionament serà

de mil volts (1.000 v) i la tensió de prova quatre mil (4.000 v).

La resistència màxima a 20º c haurà de complir amb els valors senyalats per la norma une 21.119/74.

La resistència d'aïllament haurà de complir el que s'especifica en el reglament electrotècnic de baixa tensió en l'apartat

MIBT.017.

La resistència d'aïllament mínim serà de 10 ohms en 100 m.


En la coberta i de manera inesborrable, figurarà el nom del fabricant, característiques i seccions dels cables. Les característiques

físiques, mecàniques I elèctriques dels materials une 21.011, 21.012, 21.014, 21.015, 21.042, 21.064 I a proposta une 21.019.

Existirà una pantalla sobre el conductor, que serà no metàl·lica i estarà formada per una cinta semiconductora, una capa

extrusionada de barreja semiconductora o una combinació de les dues.

La pantalla sobre l'aïllament estarà formada per una part semiconductora, no metàl·lica, associada a una part metàl·lica.

La secció de la pantalla i la seva resistència elèctrica permesa, de cable a 20º c seran 16 mm2 cu i 1.16/km respectivament.

La Coberta exterior estarà constituïda per una capa extrusionada de pvc semiconductor, de resistivitat compresa entre 1.500 I

3.000 cm.

S'ha d'efectuar la identificació de les fases, tant en la distribució com en les terminals, mitjançant cintes, anelles o fundes,

d'acord amb els colors indicats per la norma une 21.086.

Caigudes de tensió

Les caigudes de tensió màxima permeses son:

Cables de f.e.m.: 5 %

Cables a motors en plena càrrega: 7 %

Cables a motors durant l'arrencada: 15%

Circuits d'enllumenat: 3 %

Instrumentació: 2 %

Seccions mínimes

Les seccions del cable s'indicaran en el plànol d'implantació de força o en la llista de cables. En tot cas la secció mínima dels

conductors serà:

Cable de potència. 2.5 mm2

Cable d'enllumenat en línia subterrània: 10 mm2

Cable de comandament: 1.0 mm2

Secció de conductes de protecció per:

- Cable de fase fins 16 mm2 la mateixa secció del Cable de fase.

- Cable de fase fins 35 mm2 serà de 16 mm2

- Cable de fase > 35 mm2 serà la meitat de la Secció de fase.

- Cable de 750 v comunicacions 0.7 mm

- Cable de 500 v megafonia 1 mm2.

Canalitzacions per allotjament de cables.

Els cables descomptant en els trams enterrats en rases que poden anar directament estesos sobre el terreny s'allotjaran en tubs

o safates.

A) tubs.

S'utilitzaran els següents tipus:

Acer galvanitzat: en els trams vistos de l'interior de l'edifici.

PVC rígid: s'utilitzaran en els trams en falsos sostres, en l'interior de rases, o on s'especifiqui.

PVC flexible: s'empraran en els trams encastats en paret. En els casos que s'especifiqui en projecte podrà utilitzar-se el

tipus reforçat en falsos sostres.

Sigui quin sigui el material del tub, portaran totes les peces d'acoblament I les unions entre dos trams del mateix serà

del tipus estanc, de tal manera al llarg de la generatriu, que es garanteixi el continuat contacte dels borns de la mateixa.

Seran circulars amb una tolerància del 5% del seu diàmetre.

Els diàmetres a utilitzar seran els comercials des de 11 mm fins 48 mm i el número de conductors per tub serà tal que la secció

no ocupada del mateix sigui sempre superior a 40%.

B) safates.

S'utilitzaran els següents tipus:

Metàl·lica d'acer galvanitzat tipus g incloent-se en aquest apartat la cega, perforada o d'escala.

PVC rígid, podent ser cega o perforada, solament s'utilitzarà la ranurada en els cables de comandament o en l'interior de

quadres.

L'elecció entre aquests dos tipus de safata es farà més per raons econòmiques i estètiques que per raons tècniques pel que se

seguiran les indicacions de projecte.

En qualsevol cas la secció de la safata ha de ser tal que l'ocupació del cablatge no sigui superior al 60%.

C) caixes de derivació I enllaç.

Seran del mateix tipus que els tubs o safates que arribin a elles.

Les caixes per la instal·lació enterrada seran de material metàl·lic antihumitat amb junta d'estanquitat ip 55 segons din 40050,

dotada de regleta de borns i premsaestopes iamb borns de posta a terra connectat a la xarxa de terres. Les caixes per la

instal·lació de superfície o encastades seran de foneria o de pvc. En el primer cas portaran born connectat a la xarxa de terra.

Les tapes seran cargolades o roscades, no admetent-se caixes amb tapa de plàstic rígid a pressió. Totes les caixes portaran

regleta de borns de connexió.

5.5 INSTAL·LACIÓ DE FORÇA MOTRIU

Està composta bàsicament per cable, canalitzacions i preses. Les dues primeres ja han estat definides pel que solament

s'insistirà en les preses que s'utilitzaran per usos varis i/o per enllumenat.

Bàsicament s'utilitzaran les preses tipus schucko d'execució encastada o adossada a paret quan es tracti de bases I + n + t I

preses tipus cetac amb la seva corresponen clavilla en el cas de les tripolars amb terra. En qualsevol cas s'especificarà en

projecte el tipus de presa a implantar.

En els locals a on la instal·lació tindrà que ser estanca o antideflagrant, les preses seran de les característiques adequades, ip 55

en el primer cas i ip 55 i protecció ext. en el segon cas.

5.6 INSTAL·LACIÓ D’IL·LUMINACIÓ

Condicions de materials

A) Cables I canalitzacions.

Seran de les mateixes característiques de la instal·lació de força i hauran de complir, per tant, les mateixes especificacions.

B) Fluorescència.

Els equips de fluorescència es consideraran complerts i instal·lats (regleta, plafó, pantalla, protecció, tub, reactància, cebador I

quan s'indiqui condensador).

S'haurà d'ajustar als tipus senyalats no admetent-se cap regleta que presents ratlladures, punts d'oscil·lació, etc.

Les reactàncies seran d'immillorable qualitat, no admetent-se cap que faci vibracions.

Qualsevol material podrà no ser a més l'únic judici de la direcció d'obra.

C) Llums de descàrrega.

Els reflectors seran d'alumini abrillantat I anonitzat.

Es considera l'equip complert I instal·lat (llum, lluminària, reactància, etc).

Les lluminàries no hauran de presentar bonys essent de presentació impecable. El porta-llums serà de porcellana.

La direcció d'obra es reserva el dret de rebutjar qualsevol element al seu únic judici.

D) Columnes.

Les columnes seran de les característiques i especificacions definides en els plànols i construïdes en planxa d'acer, a partir d'un

cercle laminat de resistència per tracció de 37 kg/mm2, o superior, classe st 37.


El tronc circular s'obtindrà en premsa hidràulica I anirà soldat seguint una generatriu, realitzant-se les esmentades soldadures

amb elèctrode continu I amb atmosfera controlada.

No s'admetran soldadures transversals, a excepció en aquells que s'autoritzi un canvi de gruix en la planxa d'acer, utilitzada en

els diferents trams de la columna.

Pel seu ancoratge en els ciments es disposaran els perns construïts en acer d'alta resistència a la tracció, cargolat l'extrem

superior amb rosca d'una entrada I doblant el ganxo inferior, per quedar millor agafat a la massa de formigó.

Els perns d'ancoratge seran de la forma I dimensions indicades en els plànols, d'acer f.111 une 36.011.

Les columnes es lliuraran amb els perns que s'indiquen en els plànols.

Les obertures de les portes, indicades en els plànols presentaran els costats rodalits, I aniran proveïts d'un marc de passamans

de ferro de 30 x 3 mm, soldat al costat de les mateixes.

Aniran proveïts de portes en planxa d'acer, que tindrà dispositius de subjecció I pany, per tal de protegir-les de la possible

entrada d'aigua a l'interior del bàcul, la part superior del marc de les portes de registre, anirà soldada una visera. La porta anirà

a la columna per un cadenat galvanitzat.

Juntament a una de les portes es disposarà, en un lloc accessible en l'interior de la columna I soldat a ella, un angular amb un

orifici per la subjecció del cable de terra. Es previndrà un passamà d'un mínim de 4 mm de gruix, per subjectar la caixa I tauler

de connexions.

Les columnes es lliuraran galvanitzades, en tota la seva llargària, mitjançant immersió en bany calent. El bany galvanitzat ha de

contenir un mínim de 98,5% de zinc pur en pes, havent-se d'obtenir un dipòsit mínim de 600 gr/m2, sobre la superfície de la

columna. Tal característica I les d'adherència, continuïtat I aspecte superficial, s'adaptaran al que s'estableix la norma une

37.501.

La superfície exterior de la columna no presentarà taques, ni ratlla I les soldadures es poliran degudament, per tal d'aconseguir

un acabat exterior de bona aparença I regularitat.

Els gruixos de la xapa serà de 3 mm en columnes o bàculs d'alçada inferior a 10 m I de 4 mm en columnes o bàculs d'alçada h :

10<h<16 m.

Enllumenat d'emergència I senyalització

Hauran de complir la norma UNE 20.062-75.

La bateria estarà composta per acumuladors de cadmi níquel, totalment estancs.

Un dispositiu de pota en servei que asseguri el pas de la disposició d'alerta a la de funcionament.

Cada aparell portarà dues llums d'incandescència.

Seran a 220 v, 50 Hz.

6 EINES

L'instal·lador subministrarà als seus operaris les eines adequades pel muntatge, de forma que no perjudiquin el material o cap

part de l'equip a instal·lar.

Entre les eines especials l'instal·lador tindrà a obra com a mínim les següents:

Doblegadors de conducte rígid manual o hidràulics fins 4" de diàmetre.

Doblegadors de conducte de paret fina.

Tenaces manuals i hidràuliques per les terminals de pressió.

Terratges per roscar conductes fins 4" de diàmetre I taladres fins 2" de diàmetre, per qualsevol

de les rosques que s'especifiquen.

Equip de soldadura elèctrica autònoma.

Equip generador d'energia elèctrica pels seus usos.

Taladres elèctrics per broques fins 1/2".

Equips de perforadors, taladres I pistoles spit o similar.

La direcció d'obra es reserva el dret de rebutjar qualsevol eina que per les seves característiques o estat no compleixin

perfectament el seu comès I puguin deixar danyat algun material.

7 MUNTATGE ELÈCTRIC

7.1 CONSIDERACIONS GENERALS

Tots els tipus de treball d'aquesta instal·lació, es realitzaran aplicant les tècniques adequades en general I particularment amb

les normes de pràctiques recomanades pels fabricants dels equips I materials en qüestió.

Quan sigui necessari o sigui sol·licitat, l'instal·lador haurà de presentar per la seva comprovació I aprovació per la direcció

d'obra, els següents documents:

1. Plànols constructius I de muntatge, amb els detalls necessaris, com complement als de projecte.

2. Documentació tècnica completa dels equips i materials a instal·lar. 3.p, mostres dels materials que es requereixen, amb

temps suficient per que puguin ser revisades i aprovades abans de la seu acopi.

Aquests documents i les seves justificacions, es presentaran per triplicat a la direcció d'obra, per ser sotmesos a la seva

aprovació a mida que siguin necessaris, amb 15 dies d'antelació a la data prevista per iniciar l'execució dels treballs que figurin

en els nomenats documents.

Durant l'execució l'instal·lador deurà cuidar dels equips i materials protegint-se contra la pols i els cops, segons sigui el tipus de

material.

Serà responsabilitat de l'instal·lador la bona presència i conservació dels materials fins la terminació i lliurament de la

instal·lació.

7.2 MUNTATGE ELÈCTRIC DE LA POSTA A TERRA

Mètode.

Sempre s'utilitzaran connexions directes de les masses fins als circuits de terra per garantir la continuïtat elèctrica de posta a

terra I aconseguir una trajectòria que dissipi l'electricitat estàtica.

Conductors.

El conjunt de conductors de retorn a terra, no precisa aïllament i seran del mateix tipus de material i trenat que els conductors

del cable de línia.

En els trams aeris discorreran per safates o tubs juntament als cables de potencia.

En els trams enterrats es complirà:

En les zones pavimentades els conductors se situaran com

A mínim a 400 mm per sota del nivell del formigó o pedra de farcit.

Sempre que ho permeti el recorregut podran emprar-se les mateixes rases que pels cables d'energia.

Quan travessin zones sense pavimentar que puguin ser utilitzades pel pas de camions, grues, etc., la fondària al que aniran

enterrats els cables serà l'adequada, perquè el cable no sofreixi desperfectes degut al pas de càrregues pesades.

Al sortir del terreny els cables de terra, es protegiran amb tub d'acer, d'acord amb l'indicat en els plànols standard de muntatge.

Connexions.


S'evitarà en la mesura del possible, efectuar empalmes en els cables del circuit principal o derivacions en punts per sobre del

terreny, així com en les derivacions dels cables comuns de retorn a terra quan això sigui imprescindible s'emprarà soldadura

d'alt punt de fusió.

S'utilitzaran connectors sense soldadura proveïts de rosca en equips que puguin ser desmuntats per treballs de manteniment.

Instal·lació de la xarxa de terres.

El sistema de posta a terra de tots els equips de la planta, serà realitzat per l'instal·lador d'acord amb els plànols i standard, que

se li subministrin I les connexions de cables, seran realitzades per mitjà de soldadures aluminotèrmiques i les connexions als

equips, per mitjà de terminals apropiats, soldats a cable pel mateix sistema, femella i arandelles planes canviades.

Les presses de terra, es comprovaran amb l'equip adequat, per verificar que tenen com a màxim una resistència òhmica de 10

ohms.

Els cables de la xarxa de terra, aniran enterrats com a mínim a 400 mm per sota del nivell del paviment, fent-se les sortides dels

cables amb tub de conduït, de paret gruixuda quan sigui necessari una protecció mecànica, posteriorment se segellaran els tubs

amb pasta aïllant o compound.

Les connexions als equips s'efectuaran amb cargol de tal manera que puguin desconnectar-se per comprovació de resistències.

Per aquest fi els equips portaran els oportuns cargols per posta a terra. Els dispersors de la xarxa, estaran constituïts per piques

d'anima d'acer I Coberta de coure, de 20 mm de diàmetre en trams de 2 m; amb la fi de comprovar els valors de resistència dels

dispersors, la connexió es realitza per abraçadora, amb el qual serà possible sempre la seva comprovació independentment de

la xarxa.

El contractista elèctric col·laborarà amb el d'obra civil, pel correcte muntatge dels registres per piquetes de posta a terra, que

s'indiquen en aquests casos concrets i s'anivellaran un cop acabat el pas de maquinària, que pugui danyar-los, havent de

quedar, però, marcades convenientment per no perdre la seva situació.

Si fossin col·locades sobre zones que es preveuen no sofriran desperfectes o canvis, es col·locaran senyals d'advertència i

s'assegurarà que aquestes persisteixin en el transcurs de l'obra.

Tota inadvertència de les normes anteriors, serà plenament imputable al contractista de muntatge de p.a.t., els desperfectes

ocasionats, el qual el respondrà deixant-lo a satisfacció del director d'obra, essent tant el material com la ma d'obra a la seva

conta.

El contractista muntarà la pasta aïllant que serveixi de segell a totes les sortides de cables sota tub, segons s'indica en els

plànols de detalls típics, així com en les entrades de cables a la subestació, a través dels tubs previstos.

Per les soldadures aluminotèrmiques que s'indiquen en els diferents plànols, s'emprarà el munt adequat per cada cas I el

contractista no utilitzarà els mateixos, quan ja siguin inservibles o quan per estar deteriorats no permetran fer les soldadures en

una forma correcta.

Tots els assaigs s'efectuaran en presencia del director d'obra, a menys que aquest indiqui el contrari per escrit. Es prepararà un

protocol d'assaigs i es lliurarà copia signada al director d'obra.

7.3 MUNTATGE ELÈCTRIC DE CABLES

Instal·lació cables enterrats

Els cables aniran per les rases, estrictament d'acord amb els plànols, prestant especial atenció al espaiat dels mateixos. Els

cables de força I en general tots aquells que transporten corrent s'han d'instal·lar convenientment espaiats, per evitar que

sofreixin escalfaments excessius.

L'espaiat necessari entre cables deurà ajustar-se al següent:

Sempre que sigui possible, els cables d'alimentació a motors que vagin en la mateixa rasa I alimentin el motor en funcionament

I a la seva reserva es disposaran alternativament.

Els cables de força aniran per les rases agrupades per voltatges, mentrestant això sigui possible.

Els cables per instruments a 200 volt. C.a. Es podran tenir en la mateixa rasa dels cables de força, però ficant especial cura en

mantenir una separació mínima entre ambdós grups de 100 mm.

En la mateixa forma que pels cables d'instruments a 220 volt. C.a., els cables per termopars, instruments electrònics i cables de

telèfons, es podran estendre en la mateixa rasa que els indicadors en el paràgraf anterior, mantenint-se entre ells una distància

mínima de 300 mm.

Les boques d'entrada dels tubs s'escariaran i allisaran per evitar que puguin fer malbé els cables. Quan els plànols ho

especifiquin, s'instal·laran boques de protecció.

Un cop estesos tots els cables en la rasa i abans de cobrir-los amb sorra, es farà un assaig d'aïllament complert de cadascun

d'ells, en presència de l'enginyer de camp que representarà al director d'obra. Els cables defectuosos se substituiran abans

d'omplir la rasa.

Totes les tirades de cable es mesuraran acuradament i els cables es tallaran a les longituds requerides, deixant marge suficient

en els extrems per connectar-los a les terminals de l'equip.

Els cables en rases seran d'una sola peça. No es permetrà fer unions dins de les rases, a no ser que es tingui aprovació escrita

del director d'obra, i en aquest cas, es tancaran en caixes de protecció de ferro fos col·locats en la mateixa rasa, amb

premsaestopes adequades per cable armat. Les caixes de protecció es suportaran sobre bases de formigó per evitar tensions al

produir-se el seient. El cable es deixarà amb suficient folgança a cada costat de la unió.

Els extrems dels cables que surtin de les rases es cargolaran i dotaran d'una caixa o Coberta de protecció fins que es vagin a

connectar l'equip de forma permanent.

Tots els extrems provisionals dels cables es protegiran contra la brutícia I humitat per evitar que es faci malbé el seu aïllament.

Per tal fi, tots els extrems dels cables aïllats amb pvc s'encintaran amb una cinta aïllant adequada, de pvc o goma. La cinta

aïllant, en general les tèxtils no son permeses.

A més de totes aquestes normes generals, se seguiran acuradament les instruccions de la instal·lació que puguin en algun cas

especial ser subministrades pel fabricant del cable.

Un cop instal·lats els cables I acabats els assaigs en els mateixos, se segellaran totes les boques dels tubs I conductes que quedin

sobre el nivell del terra, amb una pasta adequada.

Empalmes i terminacions de cables.

Totes les unions i terminacions es faran amb molta cura, seguint les instruccions del fabricant del fabricant per cada tipus de

cable.

En general no s'efectuaran unions, llevat de permís escrit del cap d'obra.

Quan sigui indispensable fer unions o derivacions, s'utilitzaran caixes d'unió o derivació adequades, amb els premsaestopes

necessaris. Els conductors individuals es connectaran per mitjà de connectors a pressió sense soldadura, o de cargol.

Els cables s'uniran a l'equip per mitjà d'accessoris de terminació adequats. Pels cables aïllats amb pvc, s'utilitzaran

premsaestopes. Pels cables aïllats amb paper, s'utilitzaran caixes o ampolles terminals plenes de pasta aïllant.

Les connexions de cables i conductors a l'equip, es faran amb terminals de pressió i cargols, proveïts d'arandella plana i

arandella Grower de material resistent a la corrosió.

Identificació del cablatge.

Tots els conductors estaran degudament identificats d'acord amb els esquemes, en els seus dos extrems amb etiquetes a

dispositius imperdibles I amb textos imborrables.

La identificació s'aplica a tots els conductors, tant del costat del cablatge intern com de l'extern.

Les identificacions seran de materials que no sofreixin corrosió ni deteriorament.


En l'estesa dels cables l'instal·lador prendrà totes les precaucions necessàries, perquè el mateix no sofreixi torçada a l'hora de

treure'l del broquet, els radis de curvatura mai seran inferiors a deu vegades el diàmetre exterior del cable.

7.4 MUNTATGE ELÈCTRIC DE LES CANALITZACIONS

Rases

En l'estesa dels cables s'efectuarà directament en rases obertes al terreny o en l'interior de tubs corrugats dipositats en el fons

de la mateixa. En aquest cas el contractista tindrà cura que els tubs quedin completament alineats I que el fons de la rasa estigui

lliure d'obstacles.

Després d'estesos els cables, s'omplirà I compactarà la rasa senyalitzant la presència dels cables mitjançant la col·locació d'una

filera de totxos de 20 cm per sobre del cable.

Tubs

S'utilitzaran tubs de diàmetre adequat, grapat convenientment a paret o sostre cada metre o bé encastat en el cas de tub

corrugat per alimentació a mecanismes.

Per cada tub passaran cables fins utilitzar aproximadament el 50% de la secció útil de pas.

No es barrejaran en el mateix tub línies de força, enllumenat, enllumenat d'emergència o comandament.

Les caixes de derivació seran de les mateixes característiques com a mínim dels tubs que han d'anar a parar a ella, estant

proveïdes de regletes de connexionat d'acord amb la secció de cable.

En tots els casos es dimensionaran per deixar lliure el 50% del seu espai.

El traçat de tubs es disposarà de forma que els cables es puguin estendre fàcilment. No es permetran més de tres colzes de 90º

entre caixes d’unió.

Els colzes dels tubs tindran un radi de curvatura no inferior a deu vegades el diàmetre del mateix, i deuran fer-se amb una

màquina curvatura adequada que no esclafi la secció circular del mateix.

Els accessoris pels tubs seran tanmateix d'acer, o de plàstic dur adequats per instal·lació encastada, o vista, segons a on s'hagin

d'utilitzar.

Els tubs es fixaran a les caixes i equips per mitjà de connexions roscades. Pels aparells amb entrades roscades, les connexions

s'efectuaran roscant directament als aparells o connectant-los a partir d'un connector apropiat amb connexió roscada. Pels

aparells amb entrada per mitjà d'orifici, la connexió s'efectuarà amb contrafamelles roscades tant per la part interior com per

l'exterior de l'aparell, amb els extrems del tub protegits amb esvorancs adequats.

Les contrafamelles seran del tipus de coll que penetrin en l'orifici a l'ésser atapeïts.

Els conductors s'instal·laran en els seus tubs, emprant un lubricant aprovat, que no deteriori l'aïllament del mateix.

7.5 INSTAL·LACIÓ D’ENLLUMENAT

Els plànols de distribució d'enllumenat indiquen les posicions dels aparells d'enllumenat.

El personal elèctric determinarà la posició exacta de cada un d'ells, evitant interferències amb canonades i equip mecànic,

proporcionant una il·luminació tan uniforme com sigui possible.

8 CRITERIS D'AMIDAMENT

L'amidament dels treballs parcials i total executats amb fins de certificació, es realitzaran sobre la unitat complerta de material

instal·lat, prenent com a base les normes NTE.

En general cap preu ha d'estar supeditat a variacions de la de la pesseta respecte al d'altres monedes.

Equips en general.

El preu té que incloure:

Transport i col·locació en el seu lloc d'emplaçament.

Connexionat elèctric (potència i comandament).

Connexionat de canonades.

Suports.

Posta en marxa.

Proves.

Certificats de qualitat i característiques tècniques.

Segurs.

Garanties.

Línies elèctriques.

El preu té que incloure:

Transport I acarrerament fins el punt d'instal·lació.

Material auxiliar.

Suports.

Proves.

Certificats de qualitat.

La mesura s'efectuarà per metre lineal de línia instal·lada amb la part proporcional d'accessoris i suports establert.

Quadres de maniobra i protecció.

El preu ha d'incloure:

Transport i lliurament fins el punt de la instal·lació.

Material divers: cables, terminals, canaletes, regletes de borns, senyalitzadors de cables i borns,

rètols.

Suports.

Muntatge a obra: connexionat i senyalització.

Proves.

Certificats de qualitat i de característiques tècniques de l'aparellatge.

Garanties de l'aparellatge.

9 PROVES I POSTA EN SERVEI

Les proves i verificacions de la instal·lació elèctrica es duran a terme seguint les instruccions contingudes en el present article i

abarcarà el següent:

A) Verificacions dels diversos elements com la instal·lació elèctrica, així com l'acabat de les mateixes proves particulars de

materials, fixació, característiques elèctriques, etc.

B) Proves de funcionament independent per cada element del conjunt de la instal·lació mateixa.

Totes les proves i verificacions, tant d'execució com de funcionament, seran realitzades pel contractista conforme indica la

direcció d'obra, deixant constància escrita de la data, operacions realitzades i resultats obtinguts, amb indicació de conformitat

per part de la direcció d'obra.

Les presents instruccions representen una guia general en les relacions entre el responsable o supervisor del muntatge de la

direcció d'obra amb els tècnics del contractista a qui correspon la responsabilitat del bon funcionament de la instal·lació

d'enllumenat, xarxa de terra, la posta en servei dels cables elèctrics I tots els quadres, panells I equips instal·lats.

L'instal·lador proporcionarà els operaris apropiats per realitzar els assaigs que la direcció d'obra ho requereixi.

La direcció i responsabilitat d'aquests assaigs correrà a càrrec de l'instal·lador.

L'instal·lador serà responsable dels efectes atribuïbles a mala instal·lació i als materials subministrats per ell.


9.1 INSTRUMENTS I EQUIPS PER INSPECCIÓ I PROVES

Voltímetre i amperímetre.

Transformadors de tensió e intensitat necessària per amidaments que s'hagin de fer en diferents

punts.

Amperímetres de pinça.

Ohmímetres.

Conta revolucions.

Mesuradors d'aïllament de 500V i 1.000V.

Equips de comunicació.

Mesuradors de resistència de terres.

Luxometres per la mesura de tots els nivells d'enllumenat.

Equip de càrrega simulada per assaig de contactors. Equip patró.

Indicador del sentit de fases, gir del camp giratori.

9.2 INSTAL·LACIONS D’ENLLUMENAT

Les inspeccions i proves a realitzar son les següents:

Comprovar que tots els materials instal·lats compleixen amb els requeriments exigits per l'àrea a on estan instal·lats, això com

condicions ambientals.

Comprovar d'acord amb els plànols aprovats, els valors i característiques dels interruptors automàtics, fusibles, mides dels

cables, número de circuits i càrrega equilibrada dels mateixos.

Inspeccionar l'estanquitat dels premsaestopes, juntes de gomes de caixes de distribució i la de tots els materials utilitzats per la

instal·lació a la intempèrie.

Comprovació de la col·locació de les armadures.

Inspeccionar el sistema de posta a terra de les caixes de distribució, bàculs, armadures, etc.

Mesurar la resistència d'aïllament de cada circuit sense estar col·locades les llums. Com a norma general el valor mínim és de

500.000 ohms a terra.

Mesurar amb un luxometre el nivell d'il·luminació de les diferents àrees de treball, comprovant que les mateixes no són

inferiors a les que les normes vigents marquen per cada treball especificat.

Comprovar la tensió de cada pressa d'enllumenat assegurant-se que la posició relativa a la connexió de la fase I del neutre quan

procedeixi sigui la mateixa que totes les presses instal·lades.

Comprovar la caiguda màxima de tensió en el punt més allunyat de cada circuit.

9.3 INSTAL·LACIÓ DE TERRA

Les inspeccions i proves a realitzar son les següents:

A) Comprovar que totes les connexions que s'han realitzat són perfectes i estan d'acord amb les instruccions I normes

indicades en els plànols de projecte.

B) Comprovar les mides de protecció mecànica efectuades a la xarxa I els elèctrodes.

C) Desconnectar cada elèctrode de terra i mesurar amb un "megger" la resistència de terra dels mateixos.

D) Mesurar la resistència de la xarxa de terra solament.

E) Connectar tots els elèctrodes a la xarxa de terra i mesurar la resistència de terra el valor del qual no ha de ser superior al

que manen les normes vigents.

9.4 QUADRES DE COMANDAMENT I PROTECCIÓ

S'efectuaran les descrites en les normes IEC. Deurà entregar-se, en el moment de la inspecció, instruccions de muntatge,

manteniment, posta en servei, etc.

Es duran a terme les següents proves notificant-les amb una antelació mínima de 15 dies.

Les proves consistiran en:

Comprovació de dimensions, disposició d'equips, sagites frontals, acabat superficial, soldadures, gruix de pintura, colors, etc.

Comprovació dels materials de cada sortida tipus, marques, calibre, estat.

Comprovació del cablatge, terminal i identificacions.

Comprovació d'aïllament a 5.000 Vc.c. I rigidesa a 500 Vc.a. en embarrat amb disjuntors oberts I en borns.

Assaig de funcionament a 440 v en barres regulació de proteccions.

Un cop superats les proves el venedor expendrà el certificat de proves conjuntament amb el protocol d'assaig I copies de les

proves.

Es realitzaran les següents operacions:

Procedir a la neteja del quadre amb un extractor d'aire adequat.

Procedir a la verificació mecànica del quadre, comprovant el parietal de cargols, l'extrabilitat dels aparells. L'eficiència dels

bloquejos mecànics, l'absència de cosos estranys, l'eficiència de la posta a terra del quadre I es controlarà que no quedin

connexions soltes ja sigui en barra o en cada compartiment.

Verificar la resistència a massa dels circuits principals amb un megger de 500 v pels de 400 v. La prova s'efectuarà amb els

interruptors tancats I abans de procedir a connexions amb l'exterior. Per quadres compostos de diverses columnes la resistència

no haurà de ser inferior a alguns megohmios.

Es revisaran les proteccions del circuit de maniobra general I particular de cada sortida.

Es pondran en tensió les alimentacions dels circuits auxiliars I s'efectuarà el control d'eficiència dels comandaments elèctrics

locals, I del funcionament de les llums al davant del quadre, la seqüència de maniobra, les temporitzacions, enclavaments, etc.

9.5 CABLES PER 400 V

Aquests cables es provaran amb les seves terminals i tot disposat pel servei, els cables estaran desconnectats dels seus equips

corresponents (quadres, motors, etc.) I les seus borns aïllades del terra.

Prova de la resistència d'aïllament:

Aquesta prova s'efectuarà amb un megger de 500 v mínim. Es comprovarà que la resistència per km de cable mesurada a obra

sigui igual a 0.4 vegades la resistència mesurada en el laboratori del fabricant.

Els cables d'enllumenat es provaran amb un multímetre amb l'objecte de detectar l'existència de postes a massa del sistema.



3.5 - PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES DE LES INSTAL·LACIONS DE REG

Índex 1 Obres hidràuliques.

1.1 Instal·lacions.

1.2 Composició general d’una instal·lació de reg.

1.2.1 Xarxa primària.

1.2.2 Xarxa secundària.

1.2.3 Distribuïdors d’aigua.

1.2.3.1 Boques de reg.

1.2.3.2 Reg per difusió.

1.2.3.3 Reg per degoteig, exudació, microaspersió o difusió.

1.3 Automatització de la xarxa de reg.

1.3.1 Bypass d’electrovàlvula sectorial.

1.3.2 Programadors elèctrics o electrònics.

1.3.3 Programadors Autònoms.

2 Treballs elèctrics. 2.1 Instal·lacions elèctriques fins a 24 V.

2.2 Connexions elèctriques.

3 Canalitzacions. 3.1 Rases.

3.1.1 Rases dins de parterres i paviments de sauló.

3.2 Arquetes 3.2.1 Arquetes per a la ubicació de vàlvules i Bay pass d’electrovàlvules sectorials.

3.2.2 Arqueta per la ubicació de vàlvula de retenció i Bypass mestre

3.2.3 Arqueta comptador d'aigua

4 Assaig de les instal·lacions. 4.1 Assaig de pressió interior de canonades de reg.

4.2 Assaig d'estancament de canonades de reg.

5 Supervisions i recepcions d’obres. 6 Contractació de subministraments en companyies. 7. Procediment per la contractació d’escomeses d’aigua o per la connexió d’una nova xarxa de reg en un comptador ja existent

gestionat per Parcs i Jardins.


1. Obres hidràuliques.

1.1 Instal·lacions.

Les instal·lacions hidràuliques per a reg es realitzaran amb canonada de polietilè de baixa o mitja densitat fins a diàmetres de 90 mm i

amb alta densitat i en canonada rígida per a diàmetres majors. Totes les conduccions i els accessoris de la instal·lació seran per a una

pressió de treball de 10 At i segons normativa per a ús alimentari. Les unions es realitzaran amb accessoris de polietilé i llautó fins a

diàmetres de 75 mm i amb accessoris de llautó de fosa per termofusió a tope o electrofusió per a diàmetres majors de 75 mm.

Es projectaran les instal·lacions per a cabals entre 5 i 15 m3/h que son subministraments considerats normals per la S.G.A.B.

Les conduccions hidràuliques discorreran preferentment per parterres o zones de terra, evitant en tot el possible les zones asfaltades o

pavimentades.

Quan no es pugui evitar el traçat longitudinal de la xarxa per paviments durs (aglomerat, panot, pedra, etc), es construiran pericons de

registre en tots els punts del traçat que hi hagin accessoris.

En zones amb paviments durs de passos a jardins interiors d’illa es col·locaran passa tubs de polietilè corrugat reforçat amb el doble Ø

de canonada amb arquetes de registre de per cada 25 metres de distància, al igual que en corbes tancades i accessoris. La fondària i

disposició del traçat de les xarxes damunt de les lloses de forjats, es realitzarà segons el detall de la Figura nº 10.

Quant les instal·lacions hidràuliques tinguin que passar per la calçada es col·locaran tubulars amb arquetes de registre als dos costats de

la calçada, ubicades aquestes en les voreres de 60x60x60 cm., sent visible la tubular en el seu interior.

Ës obligatori instal·lar xarxa de reg automatitzat en totes les zones verdes que hagi de recepcionar l’Ajuntament de Sabadell

No es podran mesclar dins d’un mateix sector de reg, els diferents sistemes de distribució d’aigua.

1.2 Composició general d’una instal·lació de reg

Les instal·lacions de reg dels parcs i jardins públics tenen dues parts: Una propietat de la companyia subministradora formada pel

comptador i la clau de pas anterior al mateix. L’altra, formada per la xarxa de reg pròpiament dita, es propietat de l’Ajuntament de

Sabadel.l

La xarxa de reg consta de les següents parts:

Xarxa primària

Xarxa secundària

Distribuïdors d’aigua

Automatització

1.2.1 Xarxa Primària

Tram de conducció d’aigua que va des de la connexió al Bypass mestre ubicat junt al comptador d’aigua fins els diferents mecanismes de

boca de reg, electrovàlvules, vàlvules i demés elements que en posició de tancat manté la pressió. Tots els accessoris d’unió podran ser

de llautó, fosa, termofusió a tope o electrofusió depenent del diàmetre de la canonada.

Quant en una instal·lació existent es connecta una nova instal·lació, es d’obligat acompliment el demanar el corresponent permís de

connexió mitjançant escrit adreçat a l’Ajuntament de Sabadell.

La connexió s’efectuarà en el Bypass mestre col·locant vàlvules de record pla en les dues instal·lacions per independitzar-les.

En cas de que en la instal·lació on es sol·licita la connexió no estigués dotada de Bypass, caldrà efectuar-la. Aquesta anirà a càrrec de

l’entitat que demana la connexió.

Com a criteri general, en la xarxa primària el diàmetre de la canonada serà de 1/2" superior al diàmetre de la canonada d'entrada al

comptador. Quan la xarxa superi els 100 metres de longitud, el diàmetre de la canonada s'augmentarà a 1" superior al diàmetre de la

canonada d'entrada al comptador. Per raons constructives, quan es determini el Ø de la canonada, aquest es mantindrà constant en

tota la seva longitud.

Quant es tingui que efectuar un creuament de calçada, es col·locarà una vàlvula d’esfera fixa, juntes de ràcord pla d’igual diàmetre que

la canonada, abans del encreuament de la calçada, i s’ubicarà dins l’arqueta d’obra 60x60x60 cm. amb tapa de fosa homologada per

l’Ajuntament de Sabadell.

1.2.2 Xarxa secundària

Tram de canonades entre les electrovàlvules i els elements de distribució d’aigua, ja siguin difusors, aspersors, ramals de degoteig o

exudants, i barbotejadors. Es aquella que no manté la pressió d'aigua per tenir una via de sortida. Tots els accessoris d'unió podran ser

de polietilè i específics de cada element.

El diàmetre de la canonada serà determinat pels litres hora que siguin necessaris segons el projecte i mantenint el mateix diàmetre en

tota la seva longitud.

El diàmetre del tub ( D) i els litres hora (L) es poden apreciar en la taula següent

1.2.3 Distribuïdors d’aigua

Elements específics d’una instal·lació destinats a distribuir l’aigua d’acord amb una pluviometria prefixada: Boques de reg, aspersors,

difusors, ramals de degoteig o exudants i barbotejadors.

1.2.3.1 Boques de reg

Les boques de reg seran les homologades per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal, especificant en la tapa "Reg Parcs i

Jardins".

L'alimentació hidràulica s'efectuarà de la xarxa primària per a cadascun d'ells amb una canonada de 50 mil·límetres de Ø en una longitud

màxima de 10 metres. La seva xarxa primària serà independent de la xarxa primària dels regs per difusió, i degoteig.

Les boques de reg estaran separades entre elles a no més de 50 metres de distància.

Si s'efectua una ramificació de la xarxa primària per a vàries boques de reg, aquesta serà d'igual diàmetre que la xarxa primària, i es

segmentarà amb una vàlvula d'esfera fixa de juntes de record pla, d'igual diàmetre que la canonada ubicada dins de l'arqueta d'obra

amb tapa de fundició homologada per Parcs i Jardins de Barcelona, Institut Municipal.

Les boques de reg s’ubicaran preferentment fora dels parterres i el més a prop possible d’aquestes.

1.2.3.2 Reg per Difusió

Aquest tipus de reg sempre serà automatitzat amb programadors. S'utilitzaran difusors emergents amb vàlvula anti - drenatge, tipus i

compatibles amb pas de rosca de toveres i carcassa, segons homologació de l’Ajuntament de Sabadell. L’alçada mínima de la canya

emergent serà de 10 cm.

La seva connexió a la xarxa secundària s'efectuarà amb accessoris de polietilè amb juntes de tefló a les rosques.

La distància entre aquests serà la necessària per efectuar una cobertura del 100%, sent la canonada d'alimentació del difusor igual al Ø

de la rosca d'entrada en una longitud màxima de 10 metres. Si aquesta longitud es superada s'augmentarà el Ø de la canonada a la mida

superior següent.

Els difusors seran fitxats al terra, amb morter tipus M 40/a, i fins a dos terceres parts d'alçada, permetent el desmuntatge del

mecanisme del seu interior.

Nota: En franges amb amplada fins a 3 metres i ubicades en mitjanes o laterals de calçada s’utilitzaran boquilles d’angle baix 5º ó 15º.

1.2.3.3 Reg per degoteig, exudació, microaspersió o difusió

Aquest tipus de reg serà sempre automatitzat amb programadors. S'utilitzaran en aquells casos específics que ho requereixin, i

s'utilitzaran productes homologats d'us alimentari de la gamma professional. Caldrà sotmetre el sistema amb els seus accessoris a

l’aprovació dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Sabadell.

La seva connexió a la xarxa secundària es farà amb els accessoris específics per a cada producte proveïda amb filtre de molla

desmuntable per facilitar la seva neteja, vàlvula reductora de pressió, ventosa, vàlvula drenant, etc, i altres accessoris corresponents

segons el producte.

L 1 a 1.000 1000 a 2000 2000 a 3500 3500 a 4500 4500 a 7500 7.500 a 11.000 11.000 a 15.500

D 20 25 32 40 50 63 75


La distància entre ells serà la necessària per donar una cobertura de reg, (100%) adient al tipus de planta que es pretengui regar.

Els degoters seran auto netejables i auto compensats que assegurin un cabal uniforme al llarg de la línia inclòs estant soterrats.

Els inundadors, estaran proveïts d’un sistema de regulació de cabal i filtre per evitar el seu taponat.

Els micro aspersors o difusors estaran dotats d’un sistema de regulació de cabdal.

Les connexions amb les xarxes secundàries seran accessibles, quedant en zones de terra i se col·locarà clau de pas tipus barrilet o tap

per a fer les proves de càrrega de la xarxa secundària que els alimenta.

1.3 Automatització de la xarxa de reg

1.3.1 Bypass d’electrovàlvula sectorial

En les instal·lacions de reg per difusió i degoteig seran dotades de By- Pass sectorial

Es tracta d'un sistema d'obertura manual i automàtica dels sectors de reg; resta composat per 3 vàlvules d'esfera amb ràcord pla, mascle

tipus i compatible, 1 unitat d'electrovàlvula amb regulador de cabdal i obertura manual amb desguàs intern que suporti pressió de

treball de 10 Kg/cm 2, tipus i compatibles, 2 unitats de colzes amb rosca M - H de llautó homologats, 2 unitats de tes amb rosca H de

llautó homologades, 2 unitats d'enllaç mixtes mascle de llautó.

El diàmetre del bypass, serà igual o superior al diàmetre de la canonada i es determinarà en el projecte depenent del cabal d'aigua

necessari per a cada sector. Quan el Bypass resti ubicat a les arquetes, tots els accessoris quedaran alliberats de morter per facilitar el

desmuntatge de la totalitat dels accessoris.

Les arquetes esmentades restaran ubicades a 30 centímetres aproximadament de la vorera que separa els camins o les calçades dels

parterres on estiguin les zones verdes, també es poden ubicar dins o fora dels parterres, sent obligatori en el cas de ubicar-les fora, la

col·locació de passamurs que connexionin l’arqueta amb el parterre. Les arquetes utilitzades preferentment seran de dos mides:

42x42x60 cm amb tapa de fosa dúctil de 40x40 cm. i de 58x58x60 cm amb tapa de fosa dúctil de 60x60 cm.

Tots el sistemes de muntatge del By-pass d’electrovàlvula caldrà sotmetre’ls a la consideració dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de

Sabadell.

1.3.2 Programadors elèctrics o electrònics

Totes les instal·lacions de reg s’automatitzaran amb programadors electrònics. Seran de tipus professional homologat per l’Ajuntament

de Sabadell amb:

* Temps de reg de 1 a 999 minuts per estació

* Doble programa A/B

* Programa de 7 dies o de setmanes

* 3 regs diaris mínim

* Arranc de bomba o vàlvula mestra

* Memòria permanent ( Piles)

* Transformador 24 c. Intern i extern

* Caixa de protecció estanca amb tancament de clau.

La instal·lació elèctrica que alimenta al programador estarà protegida per ICPM de 5 A.

La ubicació del programador serà dins d’armaris encastats amb porta metàl·lica, caixa metàl·lica tipus enllumenat públic o caixa de doble

aïllament adossada a paraments, els armaris estaran proveïts de pany . Es connectarà elèctricament a una escomesa de titularitat

pública, segons el reglament electrònic de baixa tensió.

Si no es disposes d’una escomesa elèctrica, s’efectuaria la contractació d’una específica per al programador de reg, per part de

l'instal·lador complint les normatives vigents de la companyia elèctrica

1.3.3 Programadors Autònoms

Aquests programadors només es faran servir en instal·lacions de reg amb un màxim de tres estacions o sectors de reg. Els programadors

autònoms seran de tipus professional, homologats per l’Ajuntament de Sabadell, amb selenoide a impulsos i alimentats per piles o

bateries amb una autonomia mínima d'un any.

El segellat dels seus components, incloent les piles o bateries permetent el funcionament inclòs submergits en l'aigua, el segellat te que

permetre la substitució de les piles.

Les funcions de reg seran programades en temps d'un segon a 24 hores i la seva freqüència de 1/2 a 7 dies amb possibilitat d'efectuar

tres regs en l'interval programat, les esmentades programacions seran realitzades mitjançant el comandament de programació via ràdio

que serà subministrat per l'instal·lador.

Els programadors seran actius i compatibles en funció dels models .

2. Treballs elèctrics

2.1 Instal·lacions elèctriques fins a 24 V

Les instal·lacions elèctriques es realitzaran baix tub coarrugat de doble capa, els conductors tindran un aïllament de tensió nominal de

1000 v., amb una secció mínima de 1'5 m/m Ø. Si es superessin els 100 metres de longitud la secció del cable serà augmentada a 2'5

m/m Ø.

El número dels conductes(N) i el diàmetre del tub (D) es pot apreciar en la següent taula :

Si es superada la quantitat del conductors s'aplicarà el criteri reflexat en la taula. En el cas del projecte serà D de 60 mm

Les instal·lacions seran registrades a través d'una arqueta cada 50 metres de longitud, podent utilitzar les mateixes arquetes on resta

ubicat el Bypass, i claus de pas.

2.2 Connexions elèctriques

Les connexions elèctriques amb els cables de la electrovàlvula s'efectuaran amb cinta vulcanitzada, torpedos de silicona o similar evitant

que la corrent elèctrica no es derivi a terra.

3. Canalitzacions

3.1 Rases

Un cop oberta la rasa, la qual tindrà unes dimensions mínimes de 20 centímetres d'ample i 50 centímetres de fondària fins la generatriu

superior del tub, es regularitzarà el fons amb una base de sorra ( sauló), per a seient de la canonada de 15 centímetres, a continuació es

procedirà a la col·locació de la canonada i es recobrirà amb una capa de 15 centímetres sorra (sauló), per evitar que qualsevol element

(pedres, etc...) toquin la canonada, seguidament es procedirà al farcit de la rases.

Quan en una mateixa rasa s’ubiquin varies canonades o conduccions elèctriques, aquestes estaran separades entre elles en uns 5

centímetres, per facilitar reparacions posteriors.

3.1.1 Rases dins de parterres i paviments de sauló

Les rases dins de parterres es reblaran sense compactar i deixant la terra amb un esbombament superior de 10 cm. Si la terra de la rasa

dels parterres té una granulometria fina, es podrà evitar la protecció de la canonada amb sauló.

En zones verdes consolidades serà obligat obrir les rases amb rasadores d’espasa de fins a 20 cm d’amplada o manualment. Les rases fetes sobre paviment de sauló es reblaran amb sauló en tongades de 20 cm piconades al 95% PM.

Quan en una mateixa rasa s’ubiquin varies canonades o conduccions elèctriques, aquestes estaran separades entre elles en uns 5

centímetres, per facilitar reparacions posteriors.

3.1.2 Rases en Passos de Calçades, voreres i paviments especials

S’efectuaran segons el disposat en les ordenances d’obres i instal·lacions de Serveis en domini públic municipal del Ajuntament de

Sabadell.

N 2 a 5 6 a 8 9 a 13

D 21 28 40


3.2 Arquetes

3.2.1 Arquetes per a la ubicació de vàlvules i Bypass d’electrovàlvules sectorials

Les dimensions de les arquetes seran de 60 cm. x 60 cm, x 60 cm, de llum, estaran formades per una solera de maó recolzada en un

botzinejat de grava de 30 centímetres per drenatge, sobre el que es recolzarà un muret de 15 centímetres de gruix construït de totxana

deixant-la penjada per recolzament de marc i tapa de fosa dúctil, amb l'anagrama de reg municipal.

L'interior de l'arqueta anirà enfosquit amb morter 1 i 3. Es disposaran passamurs amb canonada de PVC amb un diàmetre doble al de la

canonada a instal·lar lleuger de 15 centímetres de llargada i amb folgança de 10 mm. Que es farcirà amb màstic plàstic.

3.2.2 Arqueta per la ubicació de vàlvula de retenció i Bypass mestre

Les dimensions de l'arqueta per la ubicació de la vàlvula de retenció de clapeta i el Bypass mestre serà de 80 cm x 60 x 60 centímetres ,

sent la seva ubicació annexa a l'arqueta del comptador i acomplint les especificacions del punt 3.2.1. i l'esquema representat en

l'arqueta de comptador.

3.2.3 Arqueta comptador d'aigua

Les dimensions de les arquetes dels comptador vindran determinades per el cabal determinat en el projecte, i complint les normatives

vigents.

La tapa serà de planxa estriada, galvanitzada i de 5 mm de gruix com a mínim, aquesta serà fixada en els laterals del marc mitjançant

perns amb tirador encastat quedant allisada amb el paviment.

Les esmentades tapes tindran la mateixa amplada que l’arqueta i la seva longitud no serà superior a 60 centímetres i col·locant per sota

d’aquestes i en les unions un reforç d’UPN de 60 x 30 mil·límetres, que pugui ser extraïble, a la fi de que l’arqueta no tingui cap obstacle

a l’hora de fer reparacions. També cal fer un repartiment proporcional de les tapes que formin l’arqueta.

4. Assaig de les instal·lacions

4.1 Assaig de pressió interior de canonades de reg.

Es realitzarà a mida que avanci el muntatge de la canonada per trams de llargada fixada per la Direcció Facultativa, recomanant-se que

aquests trams tinguin una llargada aproximada als dos-cents (200) metres. Abans de començar la prova es deuen col·locar a la seva

posició definitiva tots els accessoris de la canonada i la rasa deu estar parcialment farcida deixant les juntes descobertes.

S'iniciarà omplint d'aigua el tram de canonada objecte de prova, mantenint-se plena la canonada, al menys quaranta i vuit (48) hores.

El omplert de la canonada es realitzarà per la part baixa de la mateixa deixant oberts tots els elements que puguin donar sortida a l'aire,

els quals s'aniran tancant desprès i successivament de baix a dalt. En el punt mes alt s'hi col·locarà una reixeta de purga per expulsió de

l'aire i per comprovar que tot l'interior del tram a assajar, es tancarà convenientment amb peces especials per evitar desplaçaments de

la canonada o fuites d'aigua i que deuen ésser fàcilment desmuntables, per poder continuar el muntatge de la canonada. Es comprovarà

que les vàlvules de pas intermèdies es trobin ben obertes.

La pressió es farà pujar lentament de forma que l'increment de la mateixa no superi un (1) quilo per cm2 i minut.

Un cop obtinguda la pressió, es deixarà de fer durant trenta minuts i es considerarà satisfactòria quan durant aquest temps (30 minuts),

el manòmetre no acusi descens superior a l’arrel quadrada de p. Conquens ( vP/5) essent P la pressió de prova en rasa en quilos per

centímetre quadrat. Quan el descens del manòmetre sigui superior es corregiran els defectes observats, repassant les juntes que perden

aigua, canviant si fora necessari algun tub, de forma que, a la fi s'aconsegueixi que el descens de pressió no sobrepassi la magnitud

indicada.

4.2 Assaig d'estancament de canonades de reg.

Desprès d'haver-se realitzat satisfactòriament la prova de pressió interior deurà realitzar-se la d'estancament. La pressió de prova

d'estancament serà la màxima estàtica que hi hagi en el tram de la canonada objecte de la prova.

La pèrdua queda definida com la quantitat d'aigua que deu subministrar-se al tram de canonada en prova mitjançant un bombin tarat,

de manera que es mantingui la pressió de prova d'estancament desprès d'haver omplert la canonada d'aigua i haver-se expulsat l'aire.

La duració de la prova d'estancament serà de dues (2) hores i la pèrdua en aquest temps serà inferior al valor donat per la fórmula V =

K.L.D.

V. = Pèrdua total en prova , en litres.

L. = Longitud del tram objecte de la prova, en metres

D. = Diàmetre interior, en metres

K. = Coeficient depenent del material

El contractista a les seves expenses, repassarà totes les juntes i tubs defectuosos qualsevol que siguin les pèrdues fixades si aquestes són

sobrepassades, i qualsevol pèrdua d'aigua apreciable, encara quan el total sigui inferior a l'admissible.

A més de les dues proves preceptives descrites a realitzar, es tindran en compte totes les indicacions que emanin de la Direcció

Facultativa, per al millor control qualitatiu de les obres.

5. Supervisions i recepcions d’obres

Alhora de realitzar un projecte d’obra, de jardineria i reg , que posteriorment es tingués que recepcionar per part de Parcs i Jardins de

Barcelona, Institut Municipal, caldrà lliurar una còpia del Projecte a aquest Institut.

També caldrà donar avis de l’inici de les obres per tal d’assistir a les visites d’obra i fer el corresponent seguiment d’aquesta.

Quant es procedeixi a la realització de la recepció de l’obra, es procedirà a realitzar les proves adients en presència del personal de la

constructora instal·ladora, i l’Ajuntament de Sabadell.

Les proves consistiran en:

• Supervisió del bon estat dels circuits de les instal·lacions i acompliment de la normativa

• Proves en càrrega del circuit hidràulic, comprovant que no existeixin pèrdues.

• Proves de funcionament dels sistemes elèctrics i programadors.

• Proves de cobertura del sistema de reg.

Si les proves realitzades fossin satisfactòries, es lliurarà al personal de Parcs i Jardins plànols de finalització d’obres, on es reflexarà

diàmetre de canonada, marques i models dels elements instal·lats, mides arquetes, diàmetre de Bypass i cabal dels comptadors d’aigua,

i a més caldrà reflexar les modificacions realitzades en el transcurs de l’obra amb el Projecte inicial, instruccions, garanties i

comandaments dels elements que corresponen a les instal·lacions.

6. Contractació de subministraments en companyies. Per tal de realitzar les contractacions de subministraments amb les diferents companyies, caldrà sol·licitar-lo per escrit als Serveis

Tècnics de l’Ajuntament de Sabadell, facilitant plànol d’ubicació dels subministraments, cabal en m3 /h o potències a contractar, nom

de l’empresa que efectuarà el pagament, i nom, cognoms i telèfon de la persona responsable de l’obra .

Abans d’efectuar els tràmits de contractació de subministraments en les Companyies, es sol·licitarà a l’Ajuntament de Sabadell, la

possible connexió en els ramals existents en els llocs.

7. Procediment per la contractació d’escomeses d’aigua o per la connexió d’una nova xarxa de reg en un comptador ja existent gestionat per Parcs i Jardins.

En el cas de que es pugui connectar la nova instal·lació projectada a la xarxa pública de reg amb un comptador i programador ja

existents, caldrà:

1. Dirigir una carta del Cap de Serveis Tècnics sol·licitant la gestió corresponent e indicant:

• Cabal necessari en m3/hora.

• Nom, NIF i domicili de l’empresa que assumeixi les despeses

• Nom , cognoms, telèfon, D.N.I. i càrrec de la persona que reculli i signi la documentació.

• Plànol de l’obra amb detalls de les instal·lacions de reg previstes i amb la possible ubicació del comptador, si procedeix

2. Un responsable de l’empresa adjudicatària tindrà que passar-se per les oficines d’aquest Institut per formalitzar la documentació

corresponent conforme es fa responsable de les despeses relatives a la contractació de l’escomesa, així com dels consums d’aigua

fins la recepció de l’ obra.

3. Una vegada signat el document anterior, es procedirà a la realització dels tràmits necessaris o bé al lliurament de l’autorització per

la connexió de la nova instal·lació a la xarxa de l’Ajuntament de Sabadell, tenint en compte les següents requisits:

a. Les noves instal·lacions de reg deuran d’anar degudament sectoritzades amb la finalitat de poder obtenir el cabdal necessari.

b. La connexió s’efectuarà sempre instal·lant el corresponent Bypass mestre, segons la nova normativa de reg.

.

4. Els Serveis Tècnics de l’òrgan municipal sol·licitant vetllarà per tal de que no es realitzi cap connexió sense la autorització prèvia

corresponent.



3.6 - PLEC DE PRESCRIPCIONS PARTICULARS DE JARDINERIA.

1. PREÀMBUL 1.1 OBJECTE DEL PLEC DE CONDICIONS 1.2 NORMATIVES D’APLICACIÓ 1.3 SOSTENIBILITAT 2. CONDICIONS I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DELS ELEMENTS SIMPLES 2.1 PRESCRIPCIONS GENERALS 2.2 MATERIALS 2.2.1 AIGUA DE REG 2.2.2 SÒLS, ADOBS I ÀRIDS 2.2.2.1 TERRES I SUBSTRATS 2.2.2.2 ESMENES 2.2.2.3 FERTILITZANTS 2.2.2.4 MATERIALS PER A HIDROSEMBRES 2.2.3 PRODUCTES PER A TRACTAMENTS FITOSANITARIS 2.2.4 MATERIALS COMPLEMENTARIS 2.2.4.1 REIXES D’ESCOSSELLS 2.2.4.2 TUBS D’AIREACIÓ, GEOTÈXTILS, ETC. 2.2.4.3. JARDINERES 2.2.5. MATERIAL VEGETAL 2.2.5.1 QUALITAT GENERAL 2.2.5.2 ARBRES 2.2.5.3 PLANTES DE TEMPORADA 2.2.5.4 GESPES I PANS D’HERBA 2.3 MÀ D’OBRA 3. CONDICIONS I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE LES PARTIDES D’OBRA 3.1 EXECUCIÓ DE L'OBRA 3.1.1 PRESCRIPCIONS GENERALS 3.1.2 MOVIMENT DE TERRES I MODELATGE DEL TERRENY 3.1.3 CONDICIONAMENT DEL TERRENY 3.1.4 ARREPLEGADISSA DEL MATERIAL VEGETAL EN VIVER D’OBRA 3.1.5 IMPLANTACIÓ DEL MATERIAL VEGETAL 3.1.5.1 ARBRAT 3.1.5.2 GESPES I SEMBRES 3.1.5.3 ALTRES PLANTACIONS 3.1.6 RECICLATGE DELS RESIDUS 3.2 TREBALLS POST EXECUCIÓ FINS LLIURAMENT DEFINITIU 3.2.1 PRESCRIPCIONS GENERALS 3.2.2 TRACTAMENTS FITOSANITARIS 4. CONDICIONS I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE CONTROL D’OBRA I SEGURETAT 4.1 REPLANTEIG GENERAL 4.2 DIRECCIÓ D'OBRA 4.3 SEGURETAT I HIGIENE


PREÀMBUL OBJECTE DEL PLEC DE CONDICIONS El present Plec de Condicions Tècnic - Facultatives d’Obra Nova de Jardineria ( que a partir d’ara es denominarà amb les sigles PCONJ), té per objecte establir a través de preceptes, normes i consells, les condicions, processos i qualitats mínimes a acomplir en els subministres, obres, plantacions i qualsevol altre treball necessari per a l’execució d’un Projecte d’Obra Nova de Jardineria. NORMATIVES D’APLICACIÓ En general, seran d’aplicació obligatòria aquelles Disposicions Legals que amb caràcter superior al PCONJ, estableixi la legislació vigent al moment present i aquelles que en el futur puguin establir-se, i que afectin la naturalesa del PCONJ en funció del lloc del territori a on s’hagi de desenvolupar el Projecte i en particular, les que es relacionen tot seguit:

- UNE - Plec General d’Obra i Urbanització - Normes Tecnològiques de l’Edificació - Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme - Ordenança de zones Naturals i Espais Verds de l’Ajuntament de Barcelona - Lleis, regles i normativa en general sobre Seguretat i Higiene en el treball - Altres Disposicions Legals en general, que no quedin aquí assenyalats i siguin d’obligat acompliment per l’execució d’un Projecte d’Obra Nova de Jardineria. Així com el Plec de Condicions Particulars i/o Específiques que cada projecte pugui contenir.

SOSTENIBILITAT Els conceptes expressats en l’Objecte del PCONJ, hauran d’acomplir les Disposicions Legals, Normatives, i Consells que sobre Sostenibilitat i de Protecció i respecte medi ambiental vigents en el moment present i els que puguin aparèixer en el futur que afectin als territoris objecte de cada Projecte d’Obra Nova de Jardineria que depengui d’aquest PCONJ, així com les Disposicions Legals, Normes i Recomanacions específiques que es puguin assenyalar en cada apartat del present PCONJ, i també els que al respecte es tinguin en compte al Plec de Condicions Específiques de cada projecte. 1. CONDICIONS I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DELS ELEMENTS SIMPLES 2.1. PRESCRIPCIONS GENERALS 2.1.1. Definició i característiques tècniques generals dels elements simples.

2.1.2. Transport. 2.1.3. Embalatges i proteccions durant el transport i per la càrrega i descàrrega de l’element simple. 2.1.4. Documentació. 2.1.5. Inspecció, assaig i examen. 2.1.6. Reposició. 2.1.7. Emmagatzematge.

2.1.1. DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS ELEMENTS SIMPLES S’entenen com a “elements simples” tots aquells materials i elements destinats a la consecució de l’obra de jardineria objecte del present Plec de Condicions. Les característiques tècniques generals dels elements simples són les que venen definides i descrites en els documents del Projecte de Jardineria i en el seu cas, en el Plec de Condicions Particulars. A judici de la Direcció Facultativa, hauran de ser examinats, comprovats i acceptats o rebutjats, si no compleixen les condicions exigides. En el present capítol, es descriuen les Prescripcions generals que han d’acomplir i trobar-se subjectes, els elements simples, essent naturalment d’aplicació, totes aquelles prescripcions que s’assenyalin específicament en els subsegüents apartats del present plec de Condicions o en el Plec de Condicions Particulars de l’ obra que ho requereixi. 2.1.2. TRANSPORT El transport dels elements simples s’haurà de fer de manera adequada a la naturalesa, dimensió i altres característiques de l’element simple, procurant per la seguretat i integritat de l’element, que no haurà de patir cap mena de desperfecte o alteració durant aquest procés, prenent-se les mides i accions adequades per que això sigui així. El transport haurà de fer-se de la manera més adequada a les necessitats de l’element simple però també a les necessitats de l’obra, en qualsevol cas amb la promptitud i diligència adequada a aquest dos factors.

2.1.3. EMBALATGES I PROTECCIONS DURANT EL TRANSPORT I LA CÀRREGA I DESCÀRREGA DE L’ELEMENT SIMPLE. Els elements simples s’hauran de transportar degudament embalats i protegits per que no pateixin cap alteració, modificació, dany o degradació durant el seu transport i la anterior i ulterior manipulació al transport, que també haurà de ser l’adequada a la naturalesa del element per tal que aquest es mantingui íntegra en les seves qualitats. Es preferiran en general aquells embalatges i proteccions constituïts amb materials no perjudicials per al medi ambient ni per la seva fabricació, manipulació i preferentment reciclables. 2.1.4. DOCUMENTACIÓ Els elements simples hauran de transportar-se i ser recepcionats amb la documentació prescrita o adequada a cada element. En aquesta documentació hauran de constar les dades identificatives, descriptives, convenients o les prescriptives si existeixen per cada element simple. 2.1.5. INSPECCIÓ, ASSAIGS I EXAMEN Correspon a la Direcció Facultativa de l’Obra, la inspecció, assaigs i examen, per la seva acceptació o rebuig dels elements simples. En general, els elements simples hauran de reunir les següents condicions:

- ajustar-se a les especificacions d’aquest Plec de Condicions en les parts generals i en aquelles que particularment li siguin afectes.

- ésser examinats per la Direcció Facultativa de l’Obra. Aquesta acceptació en principi no s’entén com a definitiva, quedant supeditada a l’absència de defectes de qualitat o d’uniformitat, considerats en el conjunt de l’obra, o a l’existència de defecte o vicis ocults observats i comprovats amb posterioritat. L’acceptació o rebuig dels elements simples, es competència de la Direcció Facultativa de l’Obra, que establirà els seus criteris d’acord amb les normes i finalitats del projecte. Els elements simples rebutjats hauran d’ésser retirats ràpidament de l’obra, tret de l’autorització expressa de la Direcció Facultativa de l’Obra, qui podrà sotmetre’s a les proves que jutgi necessàries. Els materials hauran d’ajustar-se a les normatives vigents per a cada tipus de material i a les dimensions i característiques definides pel Projecte, el Plec de Condicions particulars i el Plec de Condicions generals. S’acceptaran les toleràncies de variació recollides en cadascun d’aquests documents afectes als elements simples. El contractista haurà de permetre a la Direcció Facultativa de l’Obra l’accés als vivers, fàbriques i instal·lacions a on es trobin els materials , podent efectuar totes les proves que consideri necessàries. Els assaigs i proves dels elements simples podran ser realitzats per laboratoris especialitzats en la matèria sempre que sigui necessari i així ho consideri la Direcció Facultativa de l’Obra. En cas de resultat negatiu, el cost dels assaigs correspondrà al contractista. Els assaigs, verificacions i comprovacions dels elements simples, només afecten a aquests mateixos elements, no entenent-se més que com a una recepció parcial o temporal fins que no quedin integrats en el conjunt de l’obra i sigui efectuada la recepció definitiva de la mateixa. 2.1.6. REPOSICIÓ Els materials que no han estat acceptats per la Direcció Facultativa de l’Obra en el moment de la recepció o examen o durant el període de garantia, hauran d’ésser substituïts per altres, a càrrec del contractista, que si puguin ésser acceptats, sotmetent-se al mateix procés de valoracions per part de la Direcció Facultativa de l’Obra, que l’element simple al que substitueixen. 2.1.7. EMMAGATZEMATGE Els elements simples s’hauran d’emmagatzemar, quan sigui necessari, de manera que resti assegurada la seva idoneïtat per l’ús i sigui necessària una inspecció dels mateixos en qualsevol moment. Es tindrà especial cura de emmagatzemar en un lloc idoni, aquells elements simples que per les seves característiques precisin atencions especials de conservació o manteniment, especialment pel que fa a les plantes vives o elements fràgils.


2.2. MATERIALS 2.2.1. AIGUA DE REG A. ÀMBIT D’APLICACIÓ Subministrament d’aigua per a reg en jardineria. B. DEFINICIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL B.1. CONDICIONS GENERALS L’aigua destinada per a reg de les plantacions en jardineria ha de tenir unes característiques de qualitat que no siguin limitant del desenvolupament dels vegetals que s’hagin d’implantar, no provoquin efectes de degradació de les condicions del sòl i que no siguin perjudicials per a la salut del personal laboral i usuaris de l’espai verd. Les característiques de l’aigua subministrada per a reg a un determinat espai verd al llarg del temps han d’ésser similars (han de trobar-se dins dels marges que la caracteritzen). B.2. ORIGEN DE L’AIGUA PER A REG El subministrament d’aigua per a reg pot ser de dos orígens principals: a) Aigua de la xarxa de distribució d’aigua potable. Aquesta aigua pel seu ús públic es sotmesa a uns controls de potabilitat que estan reglamentats fins el moment present pel Decret 1138/1990 del 14 de setembre hi han d’acomplir unes condicions específiques per considerar-les aptes pel consum humà. b) Altres orígens com són les de fonts, mines, pous, aigües residuals depurades, etc… Aquestes no necessàriament estan sotmeses a control periòdics pels organismes públics. L’ús d’aigües residuals depurades es troba regulat segons Decret 252/82 art. 3 del D.O.C. i a l’estat Espanyol segons la llei d’aigües 29/1985 tit. V, Cap. III, Art. 101 i en el Reial Decret 849/86. Tit III, Cap III, Art. 272 i 273. A Catalunya, a l’espera de la normativa a l’estat cal seguir els criteris que es troben reflexats en la monografia “Prevenció i risc sanitari derivat de la reutilització d’aigües residuals depurades com a aigües de reg” de la Direcció General de Salut Pública, Departament de Sanitat i Seguretat Social de la generalitat de Catalunya de 1994. B.3. QUALITAT DE L’AIGUA PER A REG Consideracions prèvies. La concreció dels nivells de qualitat dels diferents paràmetres que caracteritzen un aigua no es dedueixen solament a adonar uns valors recomanats o admesos si no que cal tenir en compte factors com el tipus de cultiu, de sòl, les pràctiques de conreu, temperatures de la zona i les dosis i freqüències de reg . Paràmetres indicadors de la qualitat de l’aigua per a reg: Per avaluar la qualitat de l’aigua per a reg és necessari els nivells d’un seguit de paràmetres bàsics. En casos especials com és l’ús de l’aigua per a reg localitzat o aigües que no són de la xarxa caldrà tenir en compte altres aspectes. Paràmetres a determinar: • pH • conductivitat elèctrica a 25 º C • carbonats • bicarbonats • clorurs • sulfats • calci • magnesi • sodi • bor Índex a determinar: • Contingut en sals (gr/l) • SAR (relació d’absorció de sodi) • Carbonat de sodi residual • Duresa Paràmetres a determinar en aigües d’origen diferent a la xarxa d’aigua potable:

A més dels especificats en l’apartat anterior cal determinar tots aquells paràmetres que puguin constituir un perill per a la salut humana i animal i representar una possible via de contaminació i alteració de les condicions del sòl. El referent per

aquestes determinacions serà, fins que no hi hagi una legislació al respecte, el recomanat en la monografia de 1994 “Prevenció del risc sanitari derivat de la reutilització d’aigües residuals depurades com a aigües de reg”. Qualificació de l’aigua: • pH Valors que s’apartin de 6 a 8’5 és un índex adient de detecció d’anomalies com contaminacions industrials, sodificació, etc. • Conductivitats elèctrica i contingut total en sals. Expressada en dS/m i mg/l Es considerarà que un aigua no es apta pel reg en jardineria quan els seus valors de conductivitat elèctrica superin els 4 dS/m o els 2.500 mg/l. Total l’aigua que tingui valors de conductivitat superiors a 1,5-2 dS/m o 1000 mg/l s’ha de considerar que comporta perill de salinització del sòl i que no es recomanable la seva utilització en reg per aspersió. • SAR ( relació d’absorció de sodi)

• Índex de carbonat de sodi residual. Expressat en meg/l. Les aigües es classifiquen en : • Bona: de 0 a 1,25 mep./l • Regular: de 1,25 a 2,5 • No recomanable pel reg: més de 2,5 meq.l. • Duresa: Expressada en graus higromètrics francesos: Tipus Graus higromètrics • Molt dolça menys de 7 • Dolça de 7 a 14 • Mitjanament dolça de 14 a 22 • Mitjanament dura de 22 a 32 • Dura de 32 a 54 • Molt dura més de 54 Les aigües molt dures son poc recomanables per a sòls forts i compactats • Bor. Els nivells admesos de bor estan en funció de la sensibilitat dels conreus a aquest element. • Cultius molt sensibles de 0,3 a 1 ppm de B • Cultius tolerants de 1 a 2 ppm de B • Cultius molt tolerants de 2 a 4 ppm de B No es aconsellable utilitzar aigües que superin els 2,5 mg/l. • Clor. No recomanable que superi els 0,5 g/l • Sodi. No recomanable que superi els 0,2-0,3 gr/l • Sulfat. Risc de corrosió de les xarxes de conducció amb ciment quan els valors superin els 300 - 400 mg/l. C. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE C-1- Subministrament: Mitjançant xarxa de reg Mitjançant cisternes C-2- Emmagatzematge: en cisternes, dipòsits soterrats, dipòsit a l’aire lliure, etc. L’estanquitat i característiques dels materials de les conduccions, dipòsit i mitjans de transport amb cisterna ha d’ésser tal que les condicions de l’aigua en els punts de consum no hagi sofert alteracions respecte al seu origen. En cas de dipòsits de formigó o ciment cal desestimar les aigües dels primers omplerts dipòsit per possible contaminació. D. UNITATS D’AMIDAMENT Litres (1), metres cúbics ( m3), Hectolitre (Hl) E.- NORMA D’OBLIGAT ACOMPLIMENT: Les que s’especifiquen en el redactat d’aquest document. 2.2.2. SÒLS, ADOBS I AFINS. 2.2.2.1. TERRES I SUBSTRATS PER A JARDINERIA. A. ÀMBIT D’APLICACIÓ. Aquells materials que sols o barrejats són utilitzats com a medi per a l’ancoratge i desenvolupament del sistema radical i per a la nutrició mineral de les plantes.


B. DEFINICIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL. B.1. TERRES. Material sòlid, natural i de constitució fonamentalment mineral que per les seves característiques físiques, químiques i biològiques constitueix un medi adient per la implantació i desenvolupament de les plantes. B.1.1. TERRA ADOBADA GARBELLADA. Sinònim: Terra de jardineria. Terra garbellada que ha estat preparada i esmenada per la plantació directa dels vegetals del jardí. Característiques: • Textura: franca o franca arenosa. • Exempta de materials amb una granulometria superior als 14 mm. • pH: entre 6,5 i 7,5 • Conductivitat elèctrica com a màxim de 2 dS/m (extracte de pasta saturada) • Carbonat càlcic inferior al 10% pes sec • Matèria orgànica oxidable entre 3 i 6 %.pes sec Han d’estar lliures de patògens, males herbes i contaminats que puguin afectar negativament al desenvolupament de les plantes. Cal especificar el tipus i nivells d’adob o enriquiment que s’hagi afegit. B.2. SUBSTRATS. Materials sòlids, naturals o artificials de degradació lenta o nul·la que sòls o barrejats posats dins d’un contenidor o en el sòl permet l’establiment del sistema radical i el suport de les plantes. Els substrats que es detallen a continuació són els d’ús més corrent. Encara que es detallen les característiques de diferents materials simples utilitzats sols o barrejats comunament com a substrats solament s’acceptarà com a substrat per les finalitats d’aquest plec de condicions les formulacions a base de barreges de diferents materials que garanteixin per les seves característiques, principalment de retenció i alliberament d’aigua, la vida de plantes en contenidor que no disposen de reg automatitzat. El substrat torba serà substituït, sempre que sigui possible per materials similars com compost o fibra de coco. B.2.1. TORBA. Material orgànic provenien dels dipòsits de restes de molses i altres plantes en estat de semi descomposició que es formen en zones d’alta pluviometria i ambient generalment fred. Es classifiquen segons el seu origen ( de molses generalment de Sphagnum, de juncàcies o altres plantes), grau de descomposició (des de H3 fins H10 de menys a més grau de descomposició) i contingut en sals (oligotròfiques, mesotròfiques i eutròfiques). S’utilitzaran les anomenades torbes roses d’origen de molses de Spahgnum, lleugerament descompostes i oligotròfiques (baix contingut en sals) i que han de tenir les següents característiques: • Humitat: màxim 53 % ( respecte a pes total) • pH entre .3 i 5 • Conductivitat elèctrica: menor de 0,5 dS/m (en extracte 1:2 volum) • Espai porós total: 80-90 % volum. • Porositat d’aireació: 23-35 % volum. • Densitat aparent: menor de 0,15 gr/cc ( pes sec) B.2.2. SORRES Material obtingut de la degradació de granit o altres de naturalesa silícia integrat per materials de diferent granulometria grollers i fins. Característiques: • Textura: sorrenca. • Granulometria. La major part de les partícules entre 0,2 i 2 mm • pH: 6-7 • Conductivitat elèctrica: menor 1dS/m • Lliure de carbonat càlcic • Densitat aparent: 1,4-1,6 g/cc • Porositat total: 35-40 % • Porositat d’aireació: mínim 25 %

B.2.3. SUBSTRAT PER A JARDINERES. Material obtingut per la barreja de diferents materials com torba, escorces, sorra, terra, etc. En les plantacions en contenidor es farà servir la següent composició: • Terra de jardí (terra garbellada) de textura franca - arenosa ( 70% del volum) • Matèria orgànica vegetal (compost, torba, escorces fermentades) fins al 30 % del volum total. Característiques: • pH: 5,5 a 7 • Contingut en sals: màxim 2 dS/m ( en extracte pasta saturada) • Porositat total 50-60 % • Porositat d’ aireació a 20 cm c. a.: 20-35 % volum • Retenció d’aigua: 15-30 % volum. C. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE. Els embalatges, etiquetes o documents que acompanyen als materials subministrats portaran la següent informació: • Contingut d’humitat % • Pes o volum • Densitat aparent • Granulometria • pH ( H2O) • Conductivitat. En el cas de terres i substrats obtinguts per barreja de materials caldrà subministrar a la direcció facultativa 48 hores previ a l’inici del subministrament una mostra representativa del material. Els materials es podran emmagatzemar en l’obra en un termini màxim d’una setmana en un lloc net de residus d’obra, allunyat de sortides d’aigua i a l’ombra. D. UNITATS D’AMIDAMENT Metres cúbics ( m3), tones mètriques ( t) i quilos . E. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT. Per a compost: BOE nº 147 ( 20/6/1970) i BOE nº 181 (10/8/1988). 2.2.2.2. ESMENES. A. AMBIT D’APLICACIÓ Tots aquells productes que per la seva acció en les propietats físiques, químiques o biològiques milloren les condicions de fertilitat del sòl o les terres. B. DEFINICIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL. B.1.1. TORBA Les mateixes definides en l’apartat 2.2.2.1 B.1.2. SORRES Les mateixes, definides en l’apartat 2.2.2.1. B.1.3. COMPOST Les mateixes, definides en l’apartat 2.2.2.1. B.1.4. ENCEBALL Material obtingut per la barreja de sorres o materials sorrencs ( 70 % del total) amb un 30 % de matèria orgànica utilitzat per a la millora de les condicions de la gespa. L’enceball pot estar format únicament per sorra o material sorrenc. Característiques: • Sorra o material sorrenc: el 60-70 % de granulometria entre 0,1 i 1 mm. El contingut d’argila i llim no superarà el 4 % del total.


• Ha de ser silicia amb un màxim d’un 5% de carbonat càlcic. • Ha de estar lliure de males herbes, òrgans propagadors de males herbes, plagues i malalties. • La part orgànica pot ser a torba, compost o altres materials orgànics composats i lliures de plagues, malures, males herbes i òrgans propagadors de males herbes. B.1.6. SILICAT COL·LOIDAL Silicat col·loïdal enriquit amb fosfats que te un efecte de millora de les condicions físic químiques del sòl o terres. S’utilitza en la plantació d’arbres o palmeres en el moment de la plantació. Composició: -SiO2 38% -P2O5 9,5% C. CONDICIONS EMMAGATZEMATGE I SUBMINISTRAMENT. Les mateixes que en l’apartat 2.2.2.1. D. UNITATS D’AMIDAMENT Les mateixes que les del apartat 2.2.2.1. 2.2.2.3. ADOBS O FERTILITZANTS A. ÀMBIT D’APLICACIÓ Materials orgànics o minerals que pel seu contingut de nutrients minerals essencials per a les plantes asseguren una nutrició adient en el seu arrelament i desenvolupament. B. DEFINICIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL. B.1. ADOBS ORGÀNICS. Constituïts per material orgànic ric en NPK. Pot contenir altres nutrients i àcids húmics. Característiques: • N orgànic: 2% o més respecte al seu pes sec. • La suma de N, P2O5 i K2O ha de ser com a mínim el 6% de pes total • Matèria orgànica: 30 % com a mínim del pes total. • Humitat: 35 % com a màxim del pes total. • C/N: entre 15 i 25. B.2. ADOBS MINERALS. Materials fonamentalment minerals que es presenten en diverses formes físiques, composició química, solubilitat, reacció i riquesa. Incrementen o restitueixen el nivelll de nutrients minerals essencials al sòl, terres o substrats. B.2.1. ADOB SÒLID COMPLEX. • Equilibri: 15-15-15 o altres de característiques similars. • Presentació granulat B.2.2. ADOB D’ALLIBERAMENT LENT NPK PER A GESPES. • Equilibri: 20-5-8-2 o altres de característiques similars. • Temps d’acció: de 2 a 3 mesos segons condicions ambientals. B.2.3. ADOB D’ALLIBERAMENT LENT NPK PER ARBRES I ARBUSTS. • Equilibri: 16-8-12-2 o altres de característiques similars. • Temps d’acció de 4 a 11 mesos segons condicions ambientals. B.2.4. ADOB D’ALLIBERAMENT LENT NPK PER A PLANTA ANUALS I VIVAÇ. • Equilibri: 15-10-12-2 o altres de característiques similars. • temps d’acció de 3 a 7,5 mesos segons condicions ambientals. B.2.5. ADOB D’ALLIBERAMENT LENT NK. D’ús en plantacions on hi ha riquesa de fòsfor o s’aporten materials rics en fòsfor com son els derivat enriquits de silicat coloidal.

• Equilibri: 1-0-0,2 1-0-1 C. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE. Els embalatges, etiquetes o documents comercials que acompanyen als productes han de dur la següent informació: • Pes sec o volum • Tipus de presentació física. • Composició química. • Riquesa en cada nutrient. • Equilibri entre nutrients. • Data d’envasat i temps recomanat d’ús. • L’emmagatzematge dels envasats es farà en un lloc cobert i lliure d’humitats i a l’ombra. D. UNITATS D’AMIDAMENT Quilos (Kg), litres (l), metres cúbics (m3). E. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT. Ordre ministerial del 14 de juliol de 1988 que desenvolupa el Reial Decret 72/1988 o la vigent que derogui aquesta en el moment d’aplicar la present normativa. 2.2.2.4 MATERIALS PER A HIDROSEMBRES L’emmagatzematge dels materials a granel es farà sota cobert i es dipositaran en un recipient net i inalterable o sobre una base neta, impermeable i allunyada d’humitats i de materials que puguin modificar la seva puresa i característiques. A. ÀMBIT D’APLICACIÓ Els materials utilitzat per dur a terme una hidrosembra poden comprendre els següents ingredients: barreja de llavors, coadjuvant biològic, encoixinament (mulch), esmena, fertilitzant, fixador, súper absorbent, additius i l’aigua. B. DEFINICIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE L’ELEMENT B.1 MATERIAL VEGETAL PER A HIDROSEMBRES B.1.1 ORIGEN I OBTENCIÓ DE LES LLAVORS Les llavors sotmeses a la normativa comunitària han de procedir de cultius controlats pels serveis oficials corresponents i han de ser obtingudes segons les disposicions de Reglament Tècnic de Control i Certificació de Llavors i Plantes Farratgeres, de 15 de juliol de 1986. Algunes llavors, interessants per a situacions extremes, difícilment es troben al mercat o tenen preus elevats. En aquests casos, cal valorar la possibilitat de recollir amb mitjans manuals les llavors in situ per utilitzar-les a la barreja per a hidrosembrar. Cal tenir en compte la tipologia, els períodes de dormància i els tractaments pregerminatius d’aquestes llavors. Per a les hidrosembres és recomanable utilitzar espècies sense dormància o, com a màxim, amb dormància lleugera. Aquestes últimes germinen una part el primer any i la resta, el segon, o totes el segon any, segons les característiques climàtiques. B.1.2 ESPÈCIES VEGETALS APROPIADES El conjunt d’espècies vegetals que componen la barreja de llavors per a la hidrosembra han de satisfer les exigències següents: • Tenir creixement inicial ràpid. • Assegurar una coberta vegetal ràpida del sòl. • Assegurar una protecció ràpida i persistent contra l’erosió en les estacions vegetatives posteriors. • Tenir un sistema radical dens en profunditat i/o en superfície. • Tenir poques exigències de sòl, clima i manteniment. • Ser duradores i persistents.

• Tenir un creixement reduït de fulles i tiges. En altituds elevades o en condicions extremes, totes les plantes herbàcies creixen poc.

• Poder disposar de llavor durant les èpoques preferents de sembra i a preus assequibles. • Disposar de vegetació en les èpoques en les quals és més probable un risc d’erosió elevat.


És preferible utilitzar llavors d’espècies autòctones i locals pròpies dels prats i herbassars de la zona d’actuació, tant les herbàcies com les llenyoses (arbustives i arbòries), de manera que la majoria de les espècies sembrades tinguin una presència perdurable (NTJ 07V: 1997 PLANTES AUTÒCTONES PER A REVEGETACIÓ). En revegetacions, especialment dins d’àrees naturals, cal avaluar l’origen autòcton de les llavors emprades, la composició genètica de les quals ha de ser semblant a la local. S’ha d’autenticar la seva procedència per tal de no contaminar genèticament la flora local. B.1.3 ESPÈCIES HERBÀCIES Les espècies herbàcies de gran recobriment són les que conformen la coberta vegetal que ha de reduir l’erosió superficial i per tant són les espècies recomanades per a hidrosembrar. És interessant incloure espècies que presentin una bona dispersió lateral mitjançant rizomes o estolons. Les famílies de les espècies herbàcies més importants, utilitzades a les hidrosembres, són les gramínies i les lleguminoses. Les gramínies s’adapten a una gran amplitud de condicions edafoclimàtiques. Les lleguminoses són plantes amb un sistema radical profund que viuen en simbiosi amb bacteris fixadors de nitrogen. Als sòls pobres en nitrogen és interessant incloure-les a la barreja, preferentment inoculades amb coadjuvants biològics. Atès que les lleguminoses acostumen a ser plantes més agressives que les gramínies, el percentatge de les llavors de lleguminoses no hauria de superar el 30 % en pes del total de la barreja de llavors. No és recomanable incloure, en el cas dels sòls rics en nitrogen, llavors de lleguminoses a la barreja. Cal evitar que l’alçària de la coberta vegetal i l’existència d’espècies piròfites no sigui excessiva, sobretot en aquells llocs on el perill és molt evident, per tal de limitar el risc d’incendis. B.1.4 ESPÈCIES ARBUSTIVES I ARBÒRIES Generalment no es recomana incloure espècies arbustives i arbòries a les hidrosembres i menys barrejades amb les espècies herbàcies. Les llavors de plantes arbustives i plantes arbòries han de tenir una procedència ecològica semblant a la zona que cal implantar i han de ser autòctones. Les llavors no poden estar germinades. Les llavors de gra gros també es poden implantar prèviament amb mitjans manuals (sembra a cops). B.1.5. ESPÈCIES D’ESTABLIMENT RÀPID S’han d’incloure algunes espècies d’establiment ràpid a la barreja, plantes de ràpida germinació i de ràpid recobriment del sòl que ajuden a crear un microclima favorable per al desenvolupament de la coberta vegetal. S’ha d’evitar posar en proporcions excessives les espècies més agressives, potents colonitzadores, per tal de permetre l’establiment de les espècies d’instal·lació més lenta. És recomanable que el percentatge de les llavors d’espècies anuals d’establiment ràpid no superi el 10 % en pes del total de la barreja de llavors. B.2. ALTRES MATERIALS B.2.1 FIXADORS Són productes, que aplicats amb la hidrosembradora, formen una pel·lícula homogènia, elàstica i permeable sobre el terreny. Els fixadors són compostos formats per polibutandiens, alginats, derivats de cel·lulosa, derivats de midó, acetat de vinil, polímers sintètics de base acrílica, propionat de polivinil i d’altres. Els fixadors aplicats en les quantitats i dosis correctes han de complir les condicions següents:

• Han de ser productes que, en ser projectats sobre el terreny, formin una capa superficial resistent a l’erosió i d’un espessor similar al que pugui ser afectat per aquella. • Han de ser no combustibles, no tòxics i biodegradables.

• Han de ser compatibles amb altres productes que puguin reforçar o ampliar el seu camp d’aplicació. • Han de resistir les gelades. • Han de permetre la circulació de l’aire i el manteniment de la humitat del sòl millorant la seva estructura. • No han d’alterar els processos biològics del sòl. Els fixadors han de complir les característiques tècniques següents: • Ser estables a la llum del sol. • Ser miscibles amb l'aigua. • No afectar negativament la germinació i el desenvolupament de les plantes.

• Ser preferiblement de llarga durada. B.2.2 FERTILITZANTS I AFINS Sempre que l’anàlisi del sòl i la barreja de llavors no ho desaconselli, són adequats tots els fertilitzants minerals o orgànics, amb els continguts garantits i de descomposició lenta i gradual del nitrogen (adobs d’alliberament controlat) i es podran combinar amb àcids húmics. La dosi que cal aportar depèn de les característiques edafològiques del terreny, del tipus de manteniment i del tipus de coberta vegetal per a implantar. Aquesta dosi ha de donar resposta a les necessitats del primer cicle vegetatiu. Els fertilitzants minerals s’han d’ajustar a les especificacions de la legislació vigent. B.2.3 COADJUVANTS BIOLÒGICS A les hidrosembres que es duen a terme en sòls pobres, i que presenten al descobert els horitzons inferiors del sòl, cal valorar la necessitat de potenciar la flora i la fauna microbiana autòctona i de millorar la textura, amb l’aplicació de coadjuvants biològics. Entre aquests es troben els inòculs de Rhizobium per a les lleguminoses i els productes hormonals que activen la germinació. B.2.5 ADDITIUS És possible incloure altres materials com a additius a la barreja per a hidrosembrar: colorants, superabsorbents, fungicides preventius, algues cianoficees i repel·lents de microfauna o avifauna. C. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Les categories de les llavors a utilitzar a les hidrosembres són les llavors certificades i llavors comercials. • Llavor certificada: Disposa de garantia oficial d’identitat i puresa varietal. • Llavor comercial: L’empresa garanteix la identitat de l’espècie i la puresa específica. El contingut dels envasos o embalatges que constitueixen un lot s’ha d’identificar mitjançant una etiqueta oficial o per una impressió inesborrable sobre l’envàs que contingui les dades que han de figurar en l’esmentada etiqueta. Les etiquetes oficials han de ser expedides o autoritzades per l’organisme oficial responsable. Les llavors sotmeses al Reglament Tècnic de Control i Certificació han de ser subministrades en envasos precintats, fàcilment identificables i amb les indicacions referides al Reglament Tècnic per a cada categoria retolades de forma clara. Les etiquetes oficials, en el cas de llavors certificades, han d’incloure com a mínim les dades següents: • Encapçalament amb les sigles Espanya i menció de l’organisme oficial responsable. • La inscripció: Regles i normes CEE. • Número de referència del lot i número de l’etiqueta.

• Espècie indicada, amb el seu nom botànic, que podrà citar-se en forma abreujada i sense els noms dels autors. • Varietat ind • País de producció. • Mes i any del precintant (data de precintant) o mes i any de l’última presa de mostra oficial. • Pes declarat, brut o net, o nombre de llavors. • Puresa i % germinació En cas que s’utilitzin additius sòlids (píndoles, etc.) s’ha d’indicar la naturalesa de l’additiu i la proporció aproximadament entre el pes de les llavors pròpiament dit i el pes total. Per a la llavor comercial, les dades de l’etiqueta oficial han de ser les indicades per a la categoria certificada, amb l’excepció de la menció a la varietat, i incloent-hi el text “no certificada com a varietat”. També s’ha de substituir la dada “país de producció” pel de “zona de producció”. Totes les indicacions contingudes a l’etiqueta han de figurar, almenys, en la llengua oficial de l’Estat. Indicacions de les etiquetes oficials per a barreges de llavors: • Barreja de llavors per a ................... (utilització prevista). • Organisme oficial responsable - Espanya. • Número de lot. • Mes i any de precintant.


• Proporció en pes dels diferents components de la barreja per espècies i/o varietats; és suficient mencionar la denominació de la barreja si es dóna per escrit la seva composició al comprador i si es registra oficialment.

Fóra recomanable referir també a l'etiquetatge la procedència del material, l'ecotip de procedència i els tractaments pregerminatius. Color de l'etiqueta oficial: • Blau per a les categories certificades i certificades de primera reproducció. • Vermell per a les categories certificades de reproduccions successives. • Bru per a la categoria comercial. • Verd per a les barreges de llavors de plantes farratgeres. El precintant d'un lot de llavors consisteix en les operacions de tancament dels envasos que les conté i en la col·locació de les etiquetes previstes en el Reglament Tècnic de tal forma que sigui impossible obrir-los sense deteriorar el tancament o sense deixar senyals que mostrin l'evidència d'haver-se pogut alterar o canviar el seu contingut o la seva identificació. El precintant té caràcter oficial quan les operacions corresponents es realitzin oficialment o sota control dels Serveis Oficials de Control competents, i d'acord amb el que s’exposa en el Reglament Tècnic. Les anàlisis de composició de les barreges de llavors, puresa, capacitat germinativa i estat fitosanitari es poden sol·licitar als organismes oficials responsables. D. UNITAT I CRITERI D’AMIDAMENT g o kg (barreja de llavors, coadjuvant biològic, encoixinament (mulch), esmena, fertilitzant, fixador, superabsorbent, additius). l (aigua). E. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT NTJ 08H: 1996 Hidrosembres. MAPA, Reglament Tècnic de Control y Certificación de Semillas y Plantas Forrajeras y modificaciones. (BOE de 15 de juliol de 1986). MAPA Real Decret 72/1988, de 5 de febrero, sobre fertilizantes y afines y modificaciones. (BOE de 6 de febrer de 1988). 2.2.3 PRODUCTES FITOSANITARIS I AFINES A. ÀMBIT D'APLICACIÓ Característiques exigibles dels productes fitosanitaris aplicats en tots els elements vegetals, els quals formen part de l'obra B. DEFINICIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS B.1. Tots els productes utilitzats han d’estar inscrits en el Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides. B.2. Davant d’una determinada plaga o malaltia es seleccionaran primerament els possibles productes fitosanitaris biològics que existeix en el mercat B.3. Els productes fitosanitaris utilitzats han de tenir la categoria baixa en quant toxicologia humana. I han de presentar un mínim risc sobre la fauna. Respecte a la toxicologia de la fauna ha de ser preferiblement A, o com màxim B. En el cas dels herbicides a més de complir amb el citat amb anterioritat, han de ser no residuals B.4. Els productes aplicats en la desinfecció de sòls i substrats, han de complir l’exposat en el punt B.3. B.5. L’elecció dels productes s’ha de tenir en compte la possible fitotoxicitat a determinades espècies vegetals. Si es tingués interès en una matèria activa concreta, i no estigues detallada la seva fitotoxicitat a l’etiqueta, es consultarà al servei tècnic del distribuïdor i/o es realitzarà prèviament una prova. B.6. Sempre que sigui possible no s’utilitzaran els productes que tinguin un ampli espectre d’acció, ja què podria ocasionar l’augment de població d’altres individus no desitjats. B.7. En determinats casos s’estudiarà la utilització d’un mullant en la barreja de productes a aplicar ( per exemple en el tractament de plantes crasses). B.8. Tots els productes aplicats han de tenir un termini llarg de caducitat.

B.9..Quan s’hagi seleccionat el producte a utilitzar en un tractament, s’informarà prèviament a la Direcció Facultativa abans de l’aplicació del mateix. C. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT C.1. Les empreses subministradores de productes fitosanitaris han d’estar inscrites al Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides. C.2. Quan es realitza la compra d’un producte, es demanarà a l’empresa subministradora la fitxa de dades de seguretat. C.3. Tot producte subministrat ha de tenir la seva etiqueta en perfectes condicions, on s’especificarà entre altres, la toxicologia, composició, dosi, incompatibilitat amb altres matèries actives i possibles fitotoxicitats. C.4. Els productes hauran de subministrar-se en els seus envasos d’origen tancats i precintats. C.5. A cadascú dels productes comprats ha de figurar la data de fabricació i de caducitat. D. UNITAT I CRITERI D’AMIDAMENT Els productes fitosanitaris poden venir representats en estat sòlid o líquid. En el cas de què siguin sòlids, s’utilitzaran mesures de massa. Aquestes són les següents: grams (g), i quilograms (KG). Les unitats de mesura dels líquids són les de volum, i són centímetres cúbics (cm3), litre (l), i hectolitre (Hl). En alguns casos les dosis de productes venen indicades per unitats de volum o massa per superfície. Sent les unitats de superfícies els metres quadrats (m2) o les hectàrees (Ha). E. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT Legislació Estatal:

- Ordre de M.A. de 31/1/73 sobre classificació de productes fitosanitaris per la seva perillositat sobre la fauna silvestre (BOE 19/3/73). - Ordre del M.A. de 4/12/75 que restringeix l’ús de plaguicides d’elevada persistència (clorats) (BOE 24/12/75) - Ordre 9/12/75 que reglamenta l’ús dels productes fitosanitaris per prevenir danys a la fauna silvestre (BOE 19/12/75). - Ordre de la Presidència del Govern de 29/9/76 per la qual es regula la fabricació, el comerç i l’ús dels productes fitosanitaris (BOE 11/10/76). - Reial Decret 3349/83, de 30 de novembre, pel qual s’aprova la reglamentació Tècnic - Sanitària per a la Fabricació, comercialització i utilització de plaguicides (BOE 24/1/84) - Reial Decret 2216/85, de 28 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament sobre Declaració de Substàncies Noves i Classificació, Envasat i Etiquetatge de Substàncies perilloses (BOE 27/11/85) - Reial Decret 2430/85, de 4 de desembre, sobre aplicació de la Reglamentació Tècnic - Sanitària per a la Fabricació, comercialització i utilització de plaguicides ja registrats (BOE 31/12/85) - Ordre del M.A. de 28/2/86, relativa a la prohibició de la comercialització i utilització de productes fitosanitaris que continguin certes substàncies actives, en aplicació de les Directrius 79/117 CEE del Consell de la Comissió de les Comunitats Europees (BOE 1/3/86) - Ordre del M.A. de 7 de setembre del 1989 sobre la prohibició de comercialització i utilització de productes fitosanitaris, els quals contenen certs ingredients actius, en aplicació de les Directrius 79/117/CEE del Consell de les Comunitats Europees i les seves posteriors modificacions. - Ordre del M.A. de 7 d’octubre de 1989, de prohibició de comercialització o utilització de productes fitosanitaris que contenen certs ingredients actius (BOE 13/9/989). - Ordre del M.A. d’1 de febrer del 1991 sobre prohibició de comercialització oi utilització de certs productes fitosanitaris (BOE 12/2/91) - Real Decret 162/1991 de 8 de febrer del 1991, pel el qual es modifica la Reglamentació Tècnic Sanitària per la fabricació, comercialització i utilització dles plaguicides (BOE 15/2/91). - Reial Decret d’11 de març, pel qual es modifica la Reglamentació Tècnica - Sanitària per la Fabricació, comercialització i utilització de plagicides (BOE 30/9/94).

Legislació de la Generalitat de Catalunya:

- Ordre del DARP de 20 de maig del 1985, per la qual el Registre oficial de Productors i distribuïdors de Productes i Material fitosanitari passa a denominar-se Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides (DOGC nº 550 de 14/6/85.


- Ordre del DARP de 30 de setembre del 1988, pel qual es regula el funcionament del Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides (DOGC nº 1057 de 19/10/88). - Ordre del DARP de 3 de novembre del 1989, pel qual es prorroga el termini perquè les persones o empreses actualment inscrites en el Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides actualitzin la seva inscripció segons el que disposa l’Ordre de 30 de setembre del 1988 del Departament d’Agricultura, Ramaderia i pesca (DOGC nº 1225 de 29/11/1989) - Decret 21/1991, de 22 de gener, sobre prevenció i lluita contra les plagues forestals. - Ordre del DARP de 4 de març del 1997, pel qual es regula la formació del personal de les empreses d’aplicació de productes fitosanitaris i els responsables de la seva venda (DOGC 2353 de 18/3(97). - Decret 149/1997, modifica la regulació del registre Oficial d’Establiments i Serveis Plagucides, repartint-se la seva gestió entre el DARP i el departament de Sanitat i la Seguretat Social (DOGC 23/6/97).

En cas de derogació o actualització de la normativa la darrera aprovada serà la d’obligat compliment. 2.2.4. MATERIALS COMPLEMENTARIS 2.2.4.1 REIXES D’ESCOSSELLS A. ÀMBIT D’APLICACIÓ Destinades a la protecció dels escossells que voregen les olles de les plantacions d’arbres ubicats principalment en voreres, enrasant l’escossell amb el paviment d’aquesta. S’aconsella la seva utilització només per raons de facilitar els pas de vianants. (Normativa d’accessibilitat) B. DEFINICIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL S’adaptaran a la geometria de l’escossell i tindrà una superfície mínima d’1 m2 . S’adaptaran al perímetre de l’arbre amb una franquícia mínima de 10 cm major que el diàmetre de l’arbre, i podran ser desmuntables amb facilitat. Podran ser dels següents materials: • Metàl·liques de relliga d’acer galvanitzat. • Metàl·liques de fundició dúctil. • Formigó prefabricat. • De pedra natural. • De pedra artificial. • De fusta tractada per a la intempèrie. Independentment del material de fabricació, tindran una resistència a la flexotracció que suporti el pas d’una roda de cotxe sense deformar-se. En tots els casos permetran la filtració d’aigua i aireació del sòl, considerant una relació del calatge de buit / ple => 1. Els forats del calatge no seran majors de 9 cm2 . C. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Es subministraran en paquets que garanteixin la seva integritat i paletitzats amb un pes inferior a 1000 Kg. Les diferents peces que composin una reixa d’escossell es subministraran juntes. L’emmagatzematge es realitzarà en lloc cobert i a temperatura ambient. D. UNITAT I CRITERI D’AMIDAMENT Es mesuraran per unitats de reixa d’escossell independentment del número de parts de que es composi cada model. E. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT La inherent als materials de fabricació. 2.2.4.2. TUBS D’AIREACIÓ I GEOTÈXTILS. A. ÀMBIT D’APLICACIÓ

Materials destinats a la plantació per a facilitar el seu posterior manteniment, garantint una millor distribució de l’aigua de reg, adobs i/o possibles tractaments dins el pa de terra, alhora que garantir una correcta aireació del mateix. B. DEFINICIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL. Tubs d’aireació: Seran tubs disposats en el perímetre del forat de plantació en un número no menor de 4. El diàmetre mínim del tub serà de 50 mm. La seva secció tindrà una inèrcia suficient per tal de no aplastar-ho amb el pes de les terres de plantació de l’arbre. Podrà ser de diversos materials però es convenient que el seu cost no sobrepassi el 2% del cost de l’arbre plantat. Es recomana tubs de materials plàstics rebutjant el PVC. Geotèxtils: Feltres no teixits, sintètics a base de filaments de poliester, polipropilè o altres materials no degradables, resistents als raigs ultraviolats i no atacables per roedors. Permetrà el pas de l’aigua amb una obertura eficaç de porus no major de 0,12 mm. La seva densitat serà compresa entre 90 i 450 g/m2, essent els seus gruixos variables entre 0,5 i 4 mm. C. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE. Es subministrarà enrotllat en bobines de pes inferior a 200 Kg. S’emmagatzemarà en local cobert i a temperatura ambient, en piles d’un màxim de 4 bobines. D. UNITAT I CRITERI D’AMIDAMENT La unitat d’amidament serà el m2 considerant exclosos els solapatges propis de la seva col·locació. E. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT. DIN 53857 DIN 53857/2 DIN 53858 DIN 53363 2.2.4.3. RECIPIENTS DE CULTIU FORA DE SÒL LLIURE. JARDINERES, TESTOS. A. ÀMBIT D’APLICACIÓ. Objecte que ha de contenir un volum determinat de substrat, amb la finalitat de permetre el cultiu d’elements vegetals fora de sòl lliure. B. DEFINICIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL. B.1. GRANDÀRIA Dependrà de l’hàbit de creixement dels vegetals que es pretengui cultivar HÀBIT DE CREIXEMENT PROFUNDITAT MÍNIMA DEL RECIPIENT ARBRES 100 CM. ARBUSTOS DE GRAN TAMANY 70 CM. ALTRES ARBUSTOS I ENFILADISSES 50 CM. VIVACES 30 CM. ANUALS I GESPES 20 CM. B.2. FORMA La forma del recipient podrà ser qualsevol sempre i quant:

• Garanteixi una alçada mínima per contenir el substrat, en relació a l’hàbil de creixement dels vegetals a cultivar. • Per un cultiu convencional en recipient, tingui els forats suficients per evacuar les aigües gravitacionals. Exemple: en jardineres de 20-30 cm., d’ample, ha d’haver-hi un forat cada 20 cm., aproximadament, de 1-2 cm., de diàmetre.

• Garanteixi un contacte suficient entre l’aire i el substrat. • Permeti efectuar amb facilitat operacions de plantació i manteniment • No sigui deformable per un ús normal o per les forces habituals a que sigui exposat el recipient • Garanteixi l’estabilitat del propi recipient i dels elements que conté

• Garanteixi la possibilitat de poder fixar i treure amb facilitat el recipient perquè aquest pugui ser fàcilment desplaçable i a l’hora garantir la seva immobilitat.

B.3. COMPOSICIÓ Podrà ser qualsevol que garantint l’àmbit d’aplicació, la grandària i la forma abans definida, acompleixi a més: • Estabilitat assegurada en el temps en condicions normals • La existència de fitotoxicitat per les plantes a cultivar


• La innocuïtat envers les característiques físic - químiques del substrat i les aigües. • Les condicions d’aïllament tèrmic següents B.4. AÏLLAMENT TÈRMIC GRUIX MIG EN CM GRUIX DE LA TERRA 20 30 50 70 100 5 cm. 0.7 0.67 0.62 0.58 0.52 KCAL/H.M2ºC Evitar especialment la utilització de matèries que en el seu procés de fabricació, en el seu ús o en la seva eliminació, siguin especialment contaminants o danyoses pel medi ambient, quedant especialment proscrit l’ús de PVC, sense que això exclogui altres materials que puguin inquivir-se en la present apreciació. B.5. PES Haurà de ser el mínim possible per tal de: -Garantir l’estabilitat de les plantes que es cultivin

-Facilitar el desplaçament del recipient tenint en compte que el seu pes en condicions normals d’ús, ha de poder ser transportable o desplaçable pels mitjans habituals, és a dir maquinària amb capacitat màxima de càrrega de 2000 Kg.

C. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Serà en unitats. Dins una mateixa partida s’exigirà uniformitat. L’emmagatzematge dependrà del tipus de recipient per que no quedin alterades les seves característiques. D. UNITAT I CRITERI D’AMIDAMENT. Per unitats. E. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Per l’enjardinament sobre cobertes veure NTE - QAA Azoteas ajardinadas. 2.2.5. MATERIAL VEGETAL 2.2.5.1. QUALITAT GENERAL A. ÀMBIT D’APLICACIÓ Subministrament del material vegetal per a ús en jardineria, exceptuant el de gespes i prats. B. DEFINICIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL B.1. CONDICIONS GENERALS Les plantes ornamentals destinades al subministrament han de complir les condicions de qualitat general i les condicions particulars segons el tipus de planta a què pertanyi. Les plantes que no compleixin aquestes condicions no poden ser subministrades. Els lots han de ser homogenis, de la mateixa espècie - varietat i categoria. B.2. AUTENTICITAT ESPECÍFICA I VARIETAL Les plantes subministrades han de ser absolutament autèntiques, és a dir, han de tenir identitat i puresa adequades en relació al gènere o espècie a què pertanyin. B.3. CONDICIONS DE CONREU Les plantes subministrades s'han de cultivar d'acord amb les necessitats de l'espècie - varietat, edat i localització.

Els criteris de qualitat d’una planta han de fer referència tant al sistema aeri com al sistema radical. Els marcs de plantació entre plantes han de ser proporcionals a les necessitats dels individus segons l'espècie i la varietat i segons el sistema de mecanització emprat. B.4. DIMENSIONS I PROPORCIONS En totes les plantes, la relació entre l’alçària i el diàmetre de la tija o tronc ha de ser proporcional, segons l’espècie o varietat. L’alçària, l’amplària de capçada, la longitud de les branques, les ramificacions i el fullatge han de correspondre a l’edat de l’individu segons l’espècie o varietat en proporcions ben equilibrades. Si escau, això ha de ser també aplicat a la proporció entre portaempelt i empelt pel que fa al tronc i la capçada. Les arrels han d’estar ben desenvolupades i proporcionades d’acord amb l’espècie o varietat, l’edat, les condicions del sòl i el creixement. La mida del pa de terra ha de ser proporcional a l’espècie o varietat, a la mida de la planta i a les condicions del sòl. En les condicions particulars segons el tipus de planta a què pertanyi s’expressen les toleràncies admeses en cada cas per les dimensions. B.5. PLANTES SUBMINISTRADES AMB ARREL NUA Les plantes subministrades amb arrel nua han de presentar un sistema radical ben ramificat, no excessivament podat, sense símptomes de deshidratació i la capçada aclarida, tot mantenint l’equilibri entre la part aèria i la part subterrània. No és recomanable el subministrament de plantes amb arrel nua que provinguin de zones de clima més fred o més càlid al del lloc de plantació. B.6. PLANTES SUBMINISTRADES AMB PA DE TERRA Els pans de terra han d’anar lligats amb ràfia o similar o bé amb xarpellera de material degradable. Addicionalment han d’anar protegits amb malla metàl·lica no galvanitzada, amb cistella metàl·lica no galvanitzada o amb tela plàstica degradable. Com a materials de protecció o de lligam del pa de terra només es permeten materials que es descomponguin abans d’un any i mig després de la plantació i que no afectin el creixement posterior de la planta i del seu sistema radical. B.7. PLANTES SUBMINISTRADES EN CONTENIDOR Una planta cultivada en contenidor ha d’haver estat trasplantada a un contenidor i conreada en aquest el temps suficient perquè les noves arrels es desenvolupin de tal manera que la massa d'arrels en mantingui la forma i s'aguanti de manera compacta quan en sigui treta. La grandària del contenidor ha de ser raonablement proporcional a la mida de la planta. S’ha de canviar a un contenidor més gran abans que es produeixi espiralització de les arrels. El contenidor ha de ser suficientment rígid per aguantar la forma del pa de terra, tot protegint la massa d'arrels durant el transport. B.8. EMPELTS Els empelts han d’estar satisfactòriament units als portaempelts. Els empelts de capçada, a més, han de donar naixement a una corona centrada en l’eix del tronc, ben desenvolupada i que presenti les característiques pròpies de la culti-var. B.9. SANITAT VEGETAL Les plantes han de ser sanes, madures i suficientment endurides per tal que no en perillin la represa i el desenvolupament futur. No poden mostrar defectes causats per malalties, plagues o fisiopaties que redueixin el valor o la qualificació per al seu ús. Han d’estar substancialment lliures, almenys per observació visual, d’organismes nocius i malalties, o de signes o símptomes d’aquests, que afectin la qualitat de manera significativa i que redueixin el valor de la seva utilització com a plantes ornamentals. No han de tenir ferides a l’escorça, fora de les normals produïdes durant l'esporga. No es poden admetre en cap cas plantes amb uns talls visibles de les arrels de diàmetre superiors a 1/8 del perímetre del tronc, ni superiors a 3 cm. Els substrats de les plantes, tant les subministrades en contenidor com en pa de terra, han d'estar lliures de males herbes, especialment de plantes vivaces. Les plantes subministrades han de complir la legislació vigent sobre sanitat vegetal, especialment referent als organismes nocius i malalties que afectin la qualitat de manera significativa; als organismes nocius de quarantena que no poden estar presents en cap viver; i a les plantes ornamentals que necessiten passaport fitosanitari i/o etiqueta comercial.


C. SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE C.1. CONDICIONS GENERALS Les plantes ornamentals només podran ser subministrades per proveïdors autoritzats i sempre que compleixin les altres condicions. El viverista ha de carregar el material vegetal d’acord amb la presentació que s’hagi previst. El transport s’ha de realitzar de comú acord entre el comprador i el venedor, i en tots els casos s’han de determinar: • les característiques del vehicle • el tipus de subministrament • el tipus d’embalatge, proteccions, fixacions i material emprat, • sistema de càrrega i descàrrega. Durant el maneig, des de l’arrencada fins a la plantació, les plantes s’han de protegir de possibles danys i de l’exposició al dessecament o a temperatures extremes. Les arrels s’han de mantenir humides i fresques, especialment si les plantes van amb l’arrel nua. C.2. ÈPOCA DE SUBMINISTRAMENT

FACTORS QUE CAL CONSIDERAR ÈPOCA DE SUBMINISTRAMENT

(mesos)

Origen climàtic de la planta

Tipus de fullatge Tipus de

presentació G F M A M J J A S O N D

zona temperada o freda

caduc

arrel nua ü ü ü ü ü

pa de terra ü ü ü ü ü ü ü ü ü

contenidor ü ü ü ü ü ü ü ü ü ü ü ü

persistent pa de terra ü ü ü ü

contenidor ü ü ü ü ü ü ü ü ü ü ü ü

zona càlida caduc o persistent pa de terra ü ü ü

contenidor ü ü ü

C.3. DOCUMENTACIÓ I ETIQUETATGE. Cada lot, o cada unitat d’una varietat o espècie de planta, destinat a la comercialització s’ha d'acompanyar d'un document expedit pel proveïdor en el qual s'indicarà la informació següent: Indicació: "Qualitat CEE", quan es tracti d’espècies o varietats regulades específicament, les quals han de complir la normativa legal vigent. • Número de registre del viver. • Nom del proveïdor. • Número individual de sèrie o de lot. • Data d'expedició del document. • Nom botànic . • Denominació de la culti-var, si escau. • Denominació del patró, si escau. • Quantitat. • Presentació del sistema radical. • Mesura de la planta. • Volum del contenidor, si escau. • Nombre de repicaments. • Número de Passaport Fitosanitari, si escau. • Referència a les Normes Tecnològiques, és a dir: NTJ 07: Subministrament del material vegetal.

• Quan es tracti d'importacions que provenen de països tercers, el nom del país de producció. En el seu cas, Etiqueta Ornamental.

És recomanable ressenyar l'últim tractament fitosanitari (matèria activa i data). Quan surt del viver, cada lot de cada varietat o espècie s'ha de subministrar amb una etiqueta duradora, amb els caràcters ben visibles i clars, indelebles i en la qual s'especifiqui com a mínim:

• Nom botànic. Denominació de la culti-var, si escau. Denominació del patró, si escau. • Quantitat. • Perímetre del tronc. • Volum del contenidor, si escau. • Nombre de repicaments. Almenys un 10% de les plantes de cada lot ha d’estar degudament etiquetat. C.4 .VERIFICACIONS DE CONTROL . L'aplicació de les condicions de qualitat de les plantes subministrades es comprova de forma visual segons la seva concordança amb les característiques definides. És possible exigir la inspecció i el testatge d’un 2% de les plantes dels diferents lots. S’entén la inspecció i el testatge tant de la part aèria com del sistema radical netejat, sense terra. Un lot acceptable ha d’estar constituït almenys per un 95% de plantes de qualitat exterior justa i comercial, segons està expressat en els apartats B.1, B.3, B.4, B.5, B.6, B.7 i B.8. Totes les plantes d’un lot acceptable han de ser sanes, segons està expressat en l’apartat B.9, i han de ser autèntiques, segons està expressat en els apartats B.2. S’han de complir les condicions de subministrament especificades en l’apartat C.1, les èpoques de subministrament expressades en l’apartat C.2 i la documentació i l’etiquetatge referits en l’apartat C.3. D. UNITAT D’AMIDAMENT. Unitats de plantes. E. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT. NTJ 07A: 1993 Subministrament del material vegetal. Qualitat general. 2.2.5.2. ARBRES. A. ÀMBIT D'APLICACIÓ. Subministrament d’arbres ornamentals de fulla caduca o persistent. B. DEFINICIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL. B.1. CLASSIFICACIÓ DELS ARBRES. I. Arbres ramificats des de sota. II. Arbres estàndard o de capçada II A. Amb capçada a partir de l’enforcadura o creu II B. Amb guia central (arbres de capçada fletxats)

III. Arbres de port arbustiu III A. De troncs múltiples III B. D’un sol tronc IV. Grups d’arbres

B.2. FORMA DE PRESENTACIÓ DEL SISTEMA RADICAL. Els arbres de fulla caduca poden ser comercialitzats amb arrel nua, amb pa de terra o en contenidor. Els arbres de fulla persistent poden ser comercialitzats amb pa de terra o en contenidor. B.3. DIMENSIONS DE LA PART AÈRIA B.3.1. PERÍMETRE DEL TRONC Els arbres s'han de mesurar segons el perímetre del tronc, a 1 metre sobre el nivell del sòl o del coll de l’arrel. Per als arbres de tronc múltiple, el perímetre total és la suma dels perímetres individuals.


Els arbres de capçada de creu han de tenir una capçada proporcionada al gruix del tronc i presentar un mínim de tres besses equilibrades entre elles. Cada arbre ha d’anar marcat mitjançant una cinta de color segons el quadre següent: Quadre 1. Classe perimetral i color de la marca d’indicació

Classe perimetral en cm

Color de la cinta

6-8 blau

8-10 groc

10-12 vermell

12-14 blanc

14-16 blau

16-18 groc

18-20 vermell

20-25 blanc

25-30 blau

30-35 groc

35-40 vermell

40-45 blanc

45-50 blau

50-60 groc

60-70 vermell

70-80 blanc

Una classificació es correcta si tots els arbres d’una mida tenen una grandària igual o superior a la mínima de la classe perimetral considerada. B.3.2. ALÇÀRIA DE CAPÇADA. Per un altre cantó, els arbres de capçada es poden classificar, segons la seva alçària de capçada, en: arbres de capçada alta, de capçada mitjana i de capçada baixa. Els de capçada alta han de tenir una alçària de tronc lliure de branques laterals major de 250 cm, els de capçada mitjana, de 225-250 cm i els de capçada baixa, menor a 225 cm. B.3.3. ESPECIFICACIONS PER A ARBRES DE CARRER. Els arbres de capçada per a plantacions de vials requereixen una certa alçària de capçada. S’ha de tenir cura que les branques principals no tinguin excessives ramificacions. Les especificacions per a arbres de carrer han d’assenyalar l’alçària de capçada (normalment capçada alta o mitjana), que ha de tenir relació amb la mida i amb l’espècie o varietat de l’arbre, de manera que la capçada de l’arbre estigui ben equilibrada amb el tronc. Cada lot subministrat ha de tenir homogeneïtat en el diàmetre del tronc, en l’alçària total, en l’alçària de capçada i en el volum i conformació d’aquesta. B.4. DIMENSIONS DE LA PART SUBTERRÀNIA Els arbres de fulla caduca subministrats amb arrel nua han de disposar d’una cabellera de diàmetre mínim segons la fórmula següent: Diàmetre de la cabellera = Mitjana de la classe perimetral del tronc x 3 Els arbres de fulla caduca subministrats amb pa de terra han de disposar d’unes dimensions mínimes de pa de terra a partir de les fórmules següents: Diàmetre del pa de terra = Mitjana de la classe perimetral del tronc x 3 Profunditat del pa de terra = Diàmetre del pa de terra x 0,7 En el cas d’arbres de fulla perenne les fórmules són les següents: Diàmetre del pa de terra (en cm) = Mitjana de la classe perimetral del tronc (en cm) x 2 Profunditat del pa de terra (en cm) = Diàmetre del pa de terra (en cm) x 1,2

Els arbres de fulla caduca subministrats en contenidor han de disposar d’un volum del contenidor proporcional a la mida de la planta. El volum mínim del contenidor en relació al perímetre està expressat en el quadre següent: Quadre 2. Volum mínim aconsellable del contenidor en relació al perímetre per a arbres de fulla caduca cultivats en contenidor


Volum mínim del contenidor en l

6-8 8-10

10-12 12-14 14-16 16-18 18-20 20-25

15 15 25 25 35 35 50 50

En el cas d’arbres de fulla perenne el volum mínim del contenidor és l’expressat en el quadre següent: Quadre 3. Volum mínim aconsellable del contenidor en relació al perímetre per a arbres de fulla perenne cultivats en contenidor


Volum mínim del contenidor en l

Diàmetre mínim del contenidor en cm

6-8 8-10

10-12 12-14 14-16 16-18 18-20 20-25

10 10 15 15 25 35 50 80

25 25 30 30 35 40 45 50

B.5. REPICAMENT La qualitat d’un arbre es caracteritza pel nombre de vegades que ha estat repicat durant el cultiu abans de ser arrencat per a la seva comercialització. El primer repicament que es té en compte es produeix quan es passa l’arbre del planter al camp. No es pot tenir en compte com a repicament l’arrencada de l’arbre per a la seva comercialització. Els arbres cultivats al camp s'han de repicar periòdicament amb una freqüència temporal, tal com està descrit en el quadre següent: Quadre 4. Freqüència de repicament dels arbres cultivats al camp

Perímetre del tronc Freqüència de repicament

< 20 cm 3-5 anys

> 20 cm 5-6 anys

Segons el perímetre estan establerts un nombre de repicaments mínim i un de recomanat per a arbres ramificats o de capçada: Quadre 5. Nombre de repicaments segons el perímetre del tronc

ARBRES RAMIFICATS O DE CAPÇADA

Perímetre en cm

Nombre de repicaments

Arbres de fulla caduca Arbres de fulla perenne mínim recomanat mínim

6-8 1 1 1

8-10 1 2 1

10-12 1 2 2

12-14 1 2 2


14-16 1/2 2 2

16-18 2 2 2 18-20 2 3 2

20-25 2 3 3 25-30 2/3 3 3

30-35 3 4 3

35-40 3/4 4 3 40-45 4 4 4

45-50 4 4 o més 4

Els arbres ramificats o de capçada exemplars han d’haver estat repicats com a mínim dues vegades i, per a perímetres superiors a 30 cm, tres vegades. Els arbres ramificats exemplars amb diversos troncs han d’haver estat repicats com a mínim dues vegades. Per a perímetres superiors a 40 cm, han d’haver estat repicats com a mínim tres vegades. En tots els casos han de lliurar-se en pa de terra amb malla metàl·lica no galvanitzada o amb tela plàstica degradable. Els arbres cultivats en contenidor, excepte els de creixement molt lent, han de ser canviats a un contenidor més gran amb una freqüència de dos anys, com a mínim. B.6. FORMACIÓ DE LA PART AÈRIA Els arbres han d’estar ben ramificats i no han de presentar branques codominants (branques amb forquetes) en el seu eix principal, ni ramificacions anòmales. En la poda de formació s’ha de respectar sempre els gradients de ramificació. Els arbres ramificats des de sota i els arbres ramificats exemplars han d’estar totalment vestits de dalt a baix i han de tenir les branques laterals ben repartides regularment al llarg del tronc. Les culti-vars fastigiades han de tenir un tronc únic recte. Els arbres de capçada han de tenir la ramificació dins la capçada típica de l’espècie o varietat. La capçada de l’arbre ha de ser uniforme i el creixement ha de ser proporcional al perímetre del tronc. Una poda addicional de branques ha de ser conforme amb el tipus de l’espècie o varietat, excepte per als empelts a dalt de formes globoses o pèndules. Els arbres fletxats han de tenir la guia dominant intacta. En el cas de subministrament d’arbres com a espècimens de parcs o jardins, poden ser desitjables formes especials amb el tronc tort, bifurcat, inclinat o múltiple. En aquests casos, els lots no tenen perquè ser homogenis. C. SUBMINISTRAMENT No és recomanable el subministrament d’arbres de fulla caduca amb arrel nua de classes perimetrals grans, ni els de represa delicada. D. UNITAT D’AMIDAMENT Unitats d’arbres. E. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT NTJ 07A: 1993 Subministrament del material vegetal. Qualitat general. NTJ 07D: 1996 Arbres de fulla caduca. NTJ 07E: 1997 Arbres de fulla persistent. 2.2.5.3. PLANTES ANUALS I DE TEMPORADA A. ÀMBIT D’APLICACIÓ Subministrament de plantes anuals i de temporada. B. DEFINICIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL. B.1. DEFINICIÓ DE PLANTES ANUALS I DE PLANTES DE TEMPORADA

Plantes anuals: Són aquelles que acompleixen el seu cicle vital (des de la germinació a la seva mort) com a màxim en el període d’un any. Plantes de temporada: Són aquelles que s’usen al jardí en plantacions de caràcter temporal, independentment de la durada del seu cicle vital i fins i tot, del seu hàbit de creixement. (Per definició, totes les plantes anuals són de temporada, per tant es podria estudiar la substitució de ‘Plantes anuals i de temporada’ per ‘Plantes de temporada’ exclusivament). B.2. CONDICIONS DE CONREU Les plantes de temporada hauran de ser cultivades de manera adequada a la finalitat que han d’acomplir en els jardins, garantint especialment : • un bon aparell radicular en relació a l’espècie, la mida de la part aèria i l’edat de la planta. • un desenvolupament vegetatiu adequat (incloent-hi , quan correspongui, les poncelles i flors). B.3. DIMENSIONS I PROPORCIONS Les dimensions i proporcions, seran las adequades per a aquest tipus de plantes, tenint en compte a més, que en qualsevol cas, tindran la mida i vigorositat suficient per ser plantades als llocs que es destinin. C. FORMA DE PRESENTACIÓ Les plantes de temporada es poden presentar: A arrel nua: Quan la tipologia de l’espècie ho permeti (p. ex. Calendula, Viola tricolor, Bellis,...) i el temps entre la preparació de la planta al viver i la plantació, sigui prou curt com per a garantir que les plantes no es marceixin i reprenguin ràpidament. (A la pràctica, aquest sistema es pot considerar a extingir, degut en part a la mecanització dels cultius i en part a la manca de garanties que pot presentar després de la plantació). En recipient: És el sistema que presenta més garanties, tant pel transport com per la represa de les plantes. Degut a l’escassa dimensió que poden presentar algunes de les plantes de temporada, la presentació pot ser en recipients de cultiu múltiple (diferents plantes amb els aparells radiculars independents les unes de les altres, en recipients alveolats, p. ex., o en recipients de cultiu individual. Es preferiran en general recipients poc o gens danyosos des del punt de vista medi ambiental. En tot cas, es valoraran positivament aquells que puguin ser reutilitzables o de material reciclable o aquells que la seva fabricació, no sigui danyosa mediambientalment. Es tendirà en mesura del possible, a evitar recipients de PVC. D. PERÍODES DE SUBMINISTRAMENT Els períodes de subministrament són variables, atenent a : • Les característiques de cada espècie o cultivar. • El ritme cronològic del seu cicle vegetatiu natural

• I el possible ‘forçat’ durant el cultiu, entenent aquest ‘forçat’ com les tècniques culturals adequades per avançar o endarrerir - alterar en general -, el cicle vegetatiu natural de la plana, sense que aquesta tècnica suposi una manca de relació entre les necessitats ecofisiològiques de la planta i les que pugui obtenir en el lloc a on es previst de plantar-la i la època en que es faci.

Si bé, admetent-se que gairebé totes les plantes de temporada produïdes avui en dia, són sotmeses a tècniques de ‘forçat’, en raó al principis de sostenibilitat mediambiental, es preferirà quan sigui possible, que aquestes plantes s’hagin produït amb un consum mínim d’energia o a través de sistemes i procediments el més eficaços possible i no contaminants, des del punt de vista medi ambiental. Quan les necessitats del jardí ho admetin, es preferiran plantes no sotmeses a forçats especials, ja que en general es considera que les despeses ambientals de manteniment són menors quan més es respecten els períodes vegetatius normals de les plantes. E. GARANTIA La garantia sobre les plantes de temporada, s’entén des del subministrament, fins la represa de les mateixes al seu lloc de plantació, en condicions normals. F. UNITAT D’AMIDAMENT Unitat de plantes.


G. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT NTJ 07A: 1993 Subministrament del material vegetal. Qualitat general. 2.2.5.4. PANS D’HERBA DE GESPES A. ÀMBIT D’APLICACIÓ GESPA: Coberta vegetal d’una o més espècies, generalment gramínies, relligades mitjançant arrels i rebrots a la capa de suport de la vegetació, i generalment sense utilitat agrària. PA D'HERBA: Porció de sòl cobert de gespa pre - cultivada en origen fins a l'estat complet de maduresa, és extret en plaques prismàtiques, habitualment rectangulars, que son transportades i posteriorment trasplantades. B. DEFINICIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL Les espècies i varietats de cespitoses s'han de seleccionar d'acord amb el tipus de sòl, el clima, i sobretot, d'acord amb l'ús. Les gespes pre-cultivades en forma de pans d'herbes o gleves i d'estolons han de procedir de llavors precintades i controlades oficialment. La gespa ha de formar un pa d'herba compacte i de gruixària uniforme, superior a 2,5 cm, amb un color verd sa com correspon per la seva composició d'espècies i varietats. Els pans d'herba han de tenir forma regular mínima de 30x30 cm. En el cas de rotllos, l'amplària mínima serà de 40 cm i la llargària màxima de 250 cm. Cal col·locar els pans d'herba de dimensions més grans (aprox. 70x1000 cm), amb mitjans mecànics. La gruixària de la coberta vegetal del pa d'herba ha de ser d'1,5 cm; s'admet una tolerància de més - menys 0,5 cm. Els tipus de terra en el qual ha estat cultivat el pa d'herba no ha de contenir més d'un 10% de llim i argila, ni tampoc pot haver-hi pedres més grans d'1,5 cm. C. CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE. La coberta vegetal no ha de presentar mancances ni senyals d'haver patit alguna malaltia, atacs d'insectes o d'animals. Tampoc no ha de tenir males herbes. La peça de pa d'herba ha de tenir un pes màxim de 20 Kg, excepte en condicions excepcionals d'humitat i quan el subministrador pugui demostrar que el pa d'herba en condicions normals no supera aquest pes. Si hi ha dubte, cal conservar un envàs tancat i lliurar-lo al negociat de llavors de la Conselleria d'Agricultura de la Comunitat Autònoma corresponent, per fer una anàlisi oficial i exigir a l'entitat subministradora la compensació en concepte de danys i perjudicis que la llei estableix. D. UNITAT I CRITERI D’AMIDAMENT. M2. E. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT. NTJ 08S: 1993 IMPLANTACIÓ DEL MATERIAL VEGETAL. SEMBRES I GESPES. MAPA Reglament Tècnic de Control i Certificació de Llavors i Plantes Farratgeres. BOE nº. 168, 15 de juliol 1986. 2.3. MA D’OBRA 1.- Mà d’obra directa : Oficial 1ª Oficis, Oficial 2ª Oficis, Peó Especialitzat, Peó, xofer. 2.- Mà d’obra indirecta : Encarregat d’Obra. 3.- Tècnic : Arquitecte, Arquitecte Tècnic, Enginyer Agrònom, Enginyer Tècnic Agrícola. L’empresa que contracta té l’obligació de comprovar el compliment de les obligacions legals per part de l’empresa contractada, especialment en matèria de cotització a la Seguretat Social, contractació de treballadors i protecció en el treball.

D’aquesta responsabilitat es deriva el dret d’exigir de l’empresa contractada aquella documentació que permeti comprovar el compliment d’aquestes obligacions. A continuació es relacionen els aspectes a comprovar que es consideren més importants i els documents necessaris a aquests efectes : Seguretat Social: 1. Inscripció de l’empresa a la Seguretat Social. Document d’Inscripció. 2. Alta a la Seguretat Social dels treballadors contractats. Documents oficials d’alta o Documents Tc1 i Tc2 mensuals dels treballadors contractats degudament segellat per l’entitat pagadora.

3. Abonament de les quotes de la Seguretat Social dels treballadors contractats. Documents Tc1 i Tc2 mensuals dels treballadors contractats degudament segellat per l’entitat pagadora. Protecció i prevenció en el treball:

• Cobertura de les contingències professionals dels treballadors contractats. Document d’adhesió a la mútua corresponent. • Estructura de prevenció de riscos que legalment correspongui. Document de nomenament dels treballadors designats o de constitució dels Serveis de Prevenció si s’escau. • Planificació de la protecció i la prevenció. Avaluació de riscos, de l’obra concreta, en funció del que s’estableix legalment segons les característiques de l’obra • Elements i equips de protecció individuals i col·lectius segons normativa. Fitxes i homologacions del equips utilitzats.

Contractació de treballadors i condicions laborals:

• Contractació de treballadors segons normativa vigent, permisos de treball dels treballadors estrangers no comunitaris. • Condicions laborals. Conveni aplicable als treballadors, documentació i informació dels serveis i empreses subcontractades.

3. CONDICIONS I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE LES PARTIDES D’OBRA

3.1 . EXECUCIÓ D’OBRA

3.1.1 PRESCRIPCIONS GENERALS.

Es tindrà en compte la vegetació existent o el seu trasplantament sempre que sigui factible. En quant al sòl, si es bona qualitat es procedirà a l’extracció de la primera capa fèrtil i la seva reincorporació una vegada efectuada.

3.1.2. MOVIMENT DE TERRES. A. ÀMBIT D’APLICACIÓ. Totes aquelles terres que s’utilitzin en la partida d’Obra Civil siguin les del propi indret o siguin portades de un altre lloc, han de complir uns mínims de requisits per ser acceptades com a base per les plantacions. Les terres han de tenir unes característiques físiques i químiques mínimes que garanteixin la instal·lació i desenvolupament correcta de les plantes, d’acord amb l’apartat 2.2.2. S’entén com a sòl base a aquell que se li modifica la topografia original per assolir el perfil de projecte de manera que quedin 25-30cm. per a la cota de definitiva a fi de desprès fer les aportacions de terres preparades que s’indiquin en la partida de Jardineria ,cas es clar, que les terres utilitzades no compleixin els mínims requerits en l’apartat 2.2.2. Donat el cas que la qualitat del sòl sigui acceptable, casos de terrenys naturals o de conreu, en els moviments de terres caldrà respectar al màxim la configuració dels perfils modificats ja que la primera capa d’uns 20-30cm. es la de sol fèrtil. Per tan en el cas que en la partida d’Obra Civil contempli aportació de terres, caldrà saber l’origen de les mateixes. Si a mes, procedeix de perfils profunds, serà necessari un procés de meteorització. Tan mateix el sòl base no haurà de tenir cap tipus d’agent contaminant, restes d’obra ni elements estranys. Un cop acabats els treballs de Moviments de Terres d’Obra Civil. Es considera Moviments de Terres en la partida de Jardineria, aquells treballs realitzats en els últims 25-30cm: descompactació, modelatge del terreny i aportació de la ultima capa de terra o substrat.


Es consideren inclosos dins d’aquesta unitat d’obra les següents operacions: • Passada de subsolador per descompactar el terreny i desterronar , si es necessari. • Replanteig i perfilat per assolir la cota abans esmentada per a la posterior aportació de terres preparades • Aportació de les terres preparades fins la cota rasant si s’escau. B. CONDICIONS DE LA PARTIDA D’OBRA EXECUTADA. B.1. DESCOMPACTACIÓ. Si la direcció facultativa ho creu necessari podrà fer la següent comprovació de camp, fer un forat de 40x40x70 omplir-ho d’aigua i si en 30min. no s’ha buidat entendrem que el terreny no drena el suficient i per tan no esta ben descompactat o hi ha un alt contingut d’argiles, la qual cosa farà pensar en la necessitat de un sistema de drenatge. B.2. MODELATGE. Es farà un control exhaustiu del replanteig de fites, aquestes estaran col·locades entre elles a una distancia suficient que el error de perfilat no superi 2-5cm. Tanmateix el calibratge màxim que haurà de quedar abans d’aportar-hi les terres de jardí no superaran mai els 2cm, de diàmetre i el terreny haurà de quedar en condició de saó. En els casos de restauració de talussos serà necessari d’una manera artificiosa subjectar la base o llit del substrat. C. CONDICIONS DEL PROCÉS D’EXECUCIÓ. Es considera correcta si els treballs s’han realitzat a una profunditat mínima de 40-60cm. En cas de que en el procés de subsolat sortissin materials d’obres o contaminats serà d’obligat compliment fer el rebaix oportú i retirar en la seva totalitat les runes a l‘abocador i substituir el seu volum amb terres adequades, tot això sempre sota la supervisió de la direcció facultativa. La relació superfície - mitjans de treball, serà directament proporcional per tal de no endarrerir el procés d’execució, així mateix s’evitarà treballar en temps de pluges quantioses de manera que caldrà esperar que el terreny tingui les condicions necessàries per tal de no malmetre l’estructura del sol (quan la terra no s’enganxi a les rodes). Per realitzar aquestes tasques s’haurà de tenir marcat un itinerari de entrada i sortida per tal de no interrompre altres processos dins la mateixa obra. Les fites d’acotació seran de fusta, no es podran utilitzar barilles d’obra i aniran marcades de color per tal de poder-les identificar amb facilitat. En cas que en el procés d’excavacions en la partida d’Obra Civil es trobessin aigües freàtiques caldrà fer les consideracions oportunes, seguint els criteris de sostenibilitat, per tal de reconduir-la o emmagatzemar-la per la seva posterior utilització per a regar. D. UNITAT I CRITERI D’AMIDAMENT. Moviments de terres m3. Mesurat sobre perfil. Retirada de materials grollers en m3. Subsolador en m2 i profunditat en cada cas. E. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT. No hi ha normativa d’obligat compliment. 3.1.3. CONDICIONAMENT DEL TERRENY. A. ÀMBIT D’APLICACIÓ. S’entendrà com els treballs d’aportació i estesa de terres, cas que calguin aportar-ne, fertilitzants i esmenes, i la preparació del terreny per la plantació dels diferents vegetals. Quan el sòl no aplegui les condicions físiques i químiques esmentades en l’apartat 2.2.2., es podrà ordenar treballs fertilitzants i d’esmenes, tan per a la composició química, amb adobs minerals o orgànics, com a la física, amb aportacions o garbellats. (Els tipus i característiques, veure punts 2.2.2.1 i 2.2.2.2 d’Elements Simples).

En el cas de tractar sobre un sol fèrtil i que coincideixi la cota del terreny amb la de projecte es podrà procedir directament al seu condicionament. Si el subsòl és de poca qualitat i difícil de drenar, s’ha d’habilitar una capa drenat aïllada del subsòl i de la terra amb una tela geotextil. Els processos de condicionament tindran un ordre en funció del tipus de plantació a executar. Es consideren inclosos dins d’aquesta unitat d’obra el següent ordre d’operacions, en funció de les diferents plantacions que requereixi el projecte: • Subministrament i estesa de terres preparades. • Preparació del terreny per a la plantació d’arbrat. • Preparació del terreny per a la plantació de vivaç. • Preparació del sòl per a sembra de gespes. B. CONDICIONS DE LA PARTIDA D’OBRA EXECUTADA. En tots els casos, dels diferents tipus de plantació, el terreny haurà d’estar perfectament condicionat, tan físicament com químicament, això implica en cada cas un procés concret. En general, físicament ha de quedar homogeni, esmenat, airejat i ben treballat per tal de que la plantació es trobi amb un sol que s’hi pugui ancla be, trobant aigua i aire en la proporció adequada per el seu desenvolupament. En general, químicament ha de quedar homogeni, esmenat i amb tots els elements minerals necessaris incorporats per tal de que les plantacions ho puguin assimilar per a nutrir-se correctament. Les terres han d’estar netes de llavors, insectes i fongs. C. CONDICIONS GENERALS DEL PROCÉS D’EXECUCIÓ. En el moment de fer el condicionament del terreny la superfície ha d’estar neta d’herbes, soques, materials grollers i d’obra així com d’elements estranys. Abans de fer l’aportació de terres es farà una comprovació sobre terreny de l’apartat anterior (Subsolat, perfilat i acotament). En l’aportació de terres caldrà tenir en compte a l’hora de calcular el volum per assolir la cota final de projecte l’assentament del mateix. La col·locació de terres es realitzarà en petites piles no més grosses de 20m3 per a la seva barreja amb les degudes quantitats d’esmenes. En tot cas s’ha de garantir una barreja suficientment homogènia. Les esmenes i adobats d’acció lenta s’incorporaran al sòl abans de llaurar, les esmenes húmiques es faran uns dies abans de la plantació, i s’enterraran immediatament per evitar pèrdues de Nitrogen. Els adobats locals, com son els que corresponen a plantacions individualitzades, es faran directament al forat, en el moment de la plantació. Tots els materials s’hauran de manejar en un estat d’humitat en que ni s’aterronin ni es compactin excessivament. El tipus de maquinaria emprada, i les operacions amb elles realitzades, tal com el llaurat, la incorporació d’esmenes i adobs, i les excavacions, han de ser tal que evitin la compactació excessiva del suport o sòl base i de la capa de substrat. Les propietats mecàniques dels materials, la humitat durant l’operació d’estesa han de ser tingudes en compte per no originar efectes desfavorables per les plantes. L’acabat i refinat de la superfície a de quedar adaptat al futur perfil de final d’obra. D. CONDICIONS PARTICULARS DEL PROCÉS D’EXECUCIÓ. Seguint les indicacions del quadre Annex I: Disposició de terres per capes en treballs d’obra nova en jardineria, caldrà nomenar les següents condicions particulars:


D.1. PLANTACIÓ D’ARBRAT. Els clots i les rases per a la plantació definitiva s’han d’obrir amb el màxim de temps d’antelació per afavorir la meteorització del sòl. en els casos de terres no sorrenques, les parets i el fons dels clots i rases s’han d’esllavissar per afavorir l’acció dels agents atmosfèrics. En aquesta operació cal diferenciar les possibilitats següents: • Si el material és homogeni i adient al desenvolupament radicular, és possible l’ús directe.

• Si el material és homogeni i mitjanament adient al desenvolupament radicular, s’ha de barrejar amb terra fèrtil o similars i s’ha d’adobar. • Si el material és homogeni i inadequat al desenvolupament radicular, s’ha de substituir en la seva totalitat amb terra fèrtil. La terra excavada s’ha de portar a l’abocador. • En tots els casos i si el projecte ho contempla caldrà posar encoxinament en la capa superior màxim de 10cm.

D.2. PLANTACIÓ DE VIVAÇ. El sòl ha d’estar ben condicionat (airejat i esmenat) com a mínim a 35cm. La capa de sòl superficial ha de ser de 10cm a 15cm. una vegada compactada. D.3.SEMBRA DE GESPA. En tots els casos cal assegurar l’eradicació de la vegetació espontània i de llavors de males herbes abans de començar a preparar el llit de sembra. En tots els casos, el sòl ha d’estar treballat a 30-40cm de fondària. Quan el sòl natural no compleixi els mínims requerits, descrits a l’apartat 2.2.2.1. s’han d’aportar les esmenes textuals, orgàniques, de Ph, nutricional, etc, a 10-20cm. de profunditat. Quan el sòl natural conté elements perjudicials per a la vegetació ha de ser substituït i conduir-lo a l’abocador. Abans de la sembra o de la col·locació dels pans d’herba i dels estolons, la superfície que cal implantar haurà d’atènyer la consistència de gra fi. Cal retirar de la superfície les pedres i tota mena de deixalles, així com els òrgans de difícil descomposició d’un diàmetre superior a 2cm. La superfície per implantar ha d’atènyer el nivell previst. el modelatge ha de ser espaiós i uniforme. Els lliuraments per a paviments han de ser precisos, tenint present la posterior compactació natural del sòl. D. UNITAT I CRITERI D’AMIDAMENT. Aportació de terres, àrids i substrats en m3. Estesa de terres en m2. Refinat en m2. Aportació d’adobs o fertilitzants químics en Kg. Aportació adobs orgànics en m3. realment estesos. E. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT. No hi ha normativa d’obligat compliment.

ANNEX 1. DISPOSICIÓ DE TERRES PER CAPES EN TREBALLS D’OBRA NOVA EN JARDINERIA.

ARBRAT ARBUST VIVAÇ FLORS GESPA

AC AP

Arr

el n

ua

Mo

ta d

eter

ra

Test

+5

0

Test

+5

0

Test

-5

0

Mo

ta d

e gu

ix

Exem

pla

rs

Pet

it

MIt

jà

Gra

n

0-10 cm E E E E E E E E E E E E S

10-20 cm E E E E E E E S S S S S S

20-30 cm S S S S S S S S S S S S S

30-40 cm S S S S S S S S S S S S D

40-50 cm S S S S S S S S S S S S TR

50-60 cm S S S S S S S TR D S TR TR TR

60-70 cm S S S S S S S TR TR D TR TR TR

70-80 cm S S S S S S S TR TR TR TR TR TR

80-90 cm D D D D S S S TR TR TR TR TR TR

90-100 cm D D D D S S S TR TR TR TR TR TR

100-110 cm TR TR TR TR D C S R TR TR R R TR

110-120 cm TR TR TR TR D C S R TR TR R R TR

120-130 cm TR TR TR TR TR TR D R TR TR R R R

130-140 cm TR TR TR TR TR TR D R R TR R R R

140-150 cm TR TR TR TR TR TR TR R R R R R R

150-sup. R R R R R R R R R R R R R

S Substrat TR Terra de rebaix de qualitat. D Drenatge R Reblert o base E Encoixinat 3.1.4. ARREPLEGADISSA DEL MATERIAL VEGETAL EN VIVER D’OBRA. A. ÀMBIT D’APLICACIÓ. Emmagatzemant d’espècies vegetals subministrades en contenidor, amb l’arrel nua o amb pa de terra protegit amb malla metàl·lica o guix que no es puguin plantar al mateix dia. Es consideren incloses dins d’aquesta unitat d’obra les següents operacions: preparació i comprovació del terreny a peu d’obra per tal de rebre les espècies vegetals de l’obra. No està inclòs les qualitats de subministraments al inici, però si una vegada estan emmagatzemats i van a ésser plantats i sortiran del viver d’obra les espècies vegetals. B. CONDICIONS DE LA PARTIDA D’OBRA EXECUTADA. PLANTACIÓ. Les plantes s’han de mantenir amb bones condicions durant el temps de plantació que estigui al viver d’obra. C. CONDICIONS DE PROCÉS D’EXECUCIÓ. Tot el material vegetal ha de complir els requeriments especificats en el apartat 3.2.5 material vegetal del Plec de Condicions. PREPARACIÓ DE LA ZONA DESTINADA AL VIVER D’OBRA. S’haurà d’escollir una zona dins de l’obra per tal de fer l’arreplegadissa del material vegetal. S’haurà de protegir contra la insolació en cas de plantació primavera - estiu amb malla d’ombries amb petita estructura metàl·lica i malla de 70%, i en el cas de tardor - hivern protegit contra el fred amb palla al voltant dels contenidors o pa de terra , guix i en el cas de planta més càlida es prohibeix emmagatzemar-la dins d’aquesta època, i en qualsevol cas s’ha de tenir al túnel de plàstic per si es dona el cas de l’arreplegadissa de material vegetal segons indiqui o no la Direcció Facultativa. Ha d’estar resguardat del vent.


Quant se subministrin arbres a arbust a arrel nua es deuran obrir unes rases i cobrir les arrels amb sauló i regar amb força freqüència. Si es amb pa de terra s’ha de situar en un lloc a l’ombra, cobrint-les amb sauló o amb palla i mullar-les fins l’interior del pa de terra. Si es pa de guix s’haurà de regar per els forats de dalt. S’haurà de tractar contra qualsevol malaltia. El viver d’obra deurà estar tancat al menys provisionalment per evitar robatoris. En el cas d’haver-hi es responsabilitat de reposar-los l’empresa, executant sense cap càrrec dins del projecte i obra. L’emmagatzemen s’haurà de fer acopi com a màxim d’una setmana dins del viver d’obra sense plantar-se al lloc definitiu. QUALITAT DE LES PLANTES DE SORTIDA A L’OBRA PER SUBMINISTRAMENT DEL VIVER D’OBRA. L’arbrat que estigui estacionat al viver d’obra mai amb cap moment sigui ‘’brotats’’ No es podrà estacionar la planta vivaç o gespa o gespitosa (Dichondria) al viver d’obra com a màxim un dia i regar-les. No es podrà estacionar tepes sense entendres i una vegada surtin del viver d’obra la seva qualitat ha d’ésser igual al subministrament d’inici . No s’han de deixar apilats. D. UNITAT I CRITERI D’AMIDAMENT. Unitat mesurada segons les especifiques de la Direcció Tècnica. E. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI. Seran les NTJ de subministrament de material vegetal. 3.1.5 IMPLANTACIÓ DEL MATERIAL VEGETAL. 3.1.5.1. PLANTACIÓ D’ARBRAT. A. ÀMBIT D’APLICACIÓ. Plantació d'arbres subministrats en contenidor, amb l'arrel nua o amb pa de terra protegit amb malla metàl·lica i guix. Es consideren incloses dins d'aquesta unitat d'obra les següents operacions: • Comprovació i preparació del forat o rasa de plantació per a rebre l’espècie vegetal • Comprovació i preparació de l’espècie vegetal a plantar • Plantació de l’espècie vegetal • Protecció de l’espècie vegetal plantada B. CONDICIONS DE LA PARTIDA D'OBRA EXECUTADA. B.1. ESCOSSELL. La mida mínima que ha de tenir l’escossell és d’1 m2. Tant és que aquests escossells siguin quadrats o rodons, si es respecten les superfícies mínimes. L’arbre ha d’estar plantat al centre de l’escossell. L’alçada sense terra o encoiximanent de l’escossell ha d’estar situat entre 15-20 cm, exceptuant el cas de reg per goteig que en aquest cas s’accepta entre 5-10 cm.

B.2. ASPRATGE I ELEMENTS DE SUPORT. Caldrà posar-ne en aquells arbres de perímetre inferior a 20/25 amb algunes excepcions en funció del port de l’arbre i la plantació del aparell radicular. Fins al seu arrelament ha d'estar subjectat per mitjà d’aspres o tensors. Els aspres, vents i altres mesures de suport tenen la funció d’ancorar i de mantenir en posició vertical els arbres acabats de plantar, i així evitar que aquests siguin tombats o tirats a terra pel vent , o que puguin perdre el contacte de les arrels amb la terra, fent que falli la plantació. L’aspre s’ha de clavar com a mínim 0’5 m per sota del fons de plantació. L’aspre simple s’ha de col·locar en el mateix sentit de la direcció de la circulació. Per a situacions molt adverses, s’han d’utilitzar 2 o fins i tot 3 aspres. L’aspre ha de quedar en posició vertical, el més centrat possible amb el tronc i una distància mínima de 20 cm respecte d’aquest. B.3. PLANTACIÓ. L'arbre ha d'estar plantat a la mateixa fondària que es trobava al viver, aplomat i a la situació prevista i amb la mateixa orientació que estava al viver. Toleràncies d'execució: Replanteig (de la posició de l'arbre) ± 10 cm C. CONDICIONS DEL PROCÉS D’EXECUCIÓ. Tots els arbres han de complir els requeriments especificats en l’apartat 2.2.5. MATERIAL VEGETAL que siguin aplicables en cada cas. Si un cop descarregades les plantes a l’obra, aquestes no es poden plantar al mateix dia, s’han de prendre les mesures d’arreplegadissa del material vegetal. No s'ha de plantar en temps de glaçades, ni amb vents forts, amb pluges quantioses o amb temperatures molt altes. C.1. OBERTURA I REBLERT DE CLOTS I RASES DE PLANTACIÓ. L’obertura del clot o, en el seu cas, la rasa de plantació s'ha d'haver fet amb la major antelació possible per afavorir la meteorització del sòl. En els casos de terres no sorrenques, les parets i el fons dels clots i rases s’han d’esllavissar per afavorir l’acció dels agents atmosfèrics. Si el terreny és molt sec abans de plantar s'ha d'omplir el forat d'aigua per tal d'humitejar la terra del voltant. Abans de procedir a la plantació s'ha de col·locar una capa de terra adobada de 20 cm de profunditat, com a mínim, per sobre de on s'han de dipositar les arrels. Un cop s’hi han ubicat les plantes s'ha d'omplir el clot o la rasa amb terra adobada, en capes de menys de 30 cm, compactant-les amb mitjans manuals i assegurant el contacte entre les arrels i la terra. S’han d’evitar les bosses d’aire provocades per una mala compactació. Es tindran en compte les següents especificacions referents a la qualitat dels diferents materials de reblert en relació amb el futur desenvolupament radicular: • Si el material és homogeni i adient al desenvolupament radicular, és possible l’ús directe.

• Si el material és homogeni i mitjanament adient al desenvolupament radicular, s’ha de barrejar amb terra fèrtil o similars i s’ha d’adobar. • Si el material és homogeni i inadequat al desenvolupament radicular, s’ha de substituir amb terra fèrtil. La terra excavada s’ha de portar a l’abocador. • Si el material és heterogeni, en el sentit de la seva influència sobre el futur desenvolupament radicular durant l’excavació, s’ha d’intentar situar els diferents materials en llocs diversos, de tal forma que puguin ser recollits per separat i redirigits al fons , a la part mitjana o superior del forat de plantació, o en el cas més desfavorable, ser conduïts a l’abocador.

C.2. SUBMINISTRAMENT I PLANTACIÓ. Les plantes s’han de subministrar dins de l’obra amb vehicles oberts, degudament immobilitzades i recobertes amb el material de protecció per evitar possibles cops, deshidratació, ferides , etc. No és permès arrossegar l'arbre, ni fer-lo girar una vegada assentat.


C.2.1. PLANTACIÓ AMB PA DE TERRA. La col·locació del pa de terra al forat de plantació s'ha de fer sense fer malbé l'estructura interna del mateix. C.2.2. PLANTACIÓ AMB PA DE TERRA PROTEGIT AMB MALLA METÀL·LICA I GUIX. Una vegada dins del forat de plantació s'ha de trencar el guix i s'ha de tallar la malla metàl·lica amb cura, retirant tots aquests materials. C.2.3. PLANTACIÓ EN CONTENIDOR. S'ha d'extreure la planta del contenidor en el mateix moment de la plantació. S'ha de recuperar o emmagatzemar l'envàs, o bé s'ha d'introduir dins del forat de plantació i s'ha de procedir a trencar-lo i retirar-lo. C.2.4. PLANTACIÓ AMB L'ARREL NUA. S'han de netejar les arrels quedant només les sanes i viables. La planta s'ha de col·locar procurant que les arrels quedin en posició natural, sense que es dobleguin, en especial les de major diàmetre. C.3. OPERACIONS POST PLANTACIÓ. La poda post plantació s'ha de limitar el mínim necessari per eliminar les branques danyades. Si s’ha de dilatar el moment de plantació, cal que els materials es dipositin de forma que no quedin exposats a erosions i esllavissaments per aigües de pluja. S'ha d'habilitar un escossell ben anivellat i amb un 20% de diàmetre més gran que el forat de plantació i 25 cm de fondària. Als carrers asfaltats de les ciutats amb les voreres pavimentades, no s’han d’utilitzar escossells emmarcats amb bordons que s’alcin sobre el pla del paviment, atès que no permeten que s’escorri l’aigua de pluja que cau a la vorera. Als carrers amb pendent, els bordons s’han de col·locar a la part baixa de l’escossell, de forma que augmenti el volum d’aigua que recull l’escossell. Immediatament després de plantar s'ha de regar abundantment fins arribar a la capacitat de camp amb cabal suficient per mullar les arrels dins del pa de terra, procurant no embassar el fons del forat de plantació. Per regla general, i depenent de l'època de plantació i del lloc de plantació (per exemple, textura sorrenca o argilosa) s'han de subministrar de 50-200 l d'aigua. D. UNITAT I CRITERI D'AMIDAMENT. Unitat mesurada segons les especificacions de la Documentació Tècnica. E. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI. NTJ 08B:1993 Treballs de plantació. 3.1.5.2. GESPES I SEMBRES. A. ÀMBIT D’APLICACIÓ. Té com a finalitat garantir el procés d'implantació a partir de llavors i de gespes pre-cultivades, i els treballs de manteniment fins al moment del lliurament/recepció. B. CONDICIONS DE LA PARTIDA D'OBRA EXECUTADA. La sembra s’ha de dur a terme preferentment a la fi de l’estiu-tardor o a la fi de l’hivern-primavera a les zones de clima mediterrani; a zones de clima sub alpí l’època preferent d’hidrosembra es redueix a la fi de l’estiu. Aquests períodes poden ser ampliats d’acord amb el climograma de la zona. Dintre d’aquests períodes s’han de tenir en compte les èpoques més adients de sembra per a cada espècie utilitzada a la barreja.

La barreja s’ha de sembrar uniformement a tota la zona d’implantació. L’aplicació de les especificacions de sembra es comprova visualment, en una àrea representativa, tant la cobertura prevista del terreny, l’homogeneïtat com la seva distribució. B.1. SITUACIÓ APTA DE LLIURAMENT/RECEPCIÓ. Tractant-se de gespes, es consideraran condicions bones de lliurament/recepció quan:

• Les sembres de gespes ornamentals d'ús freqüent i diari, sotmeses a fortes càrregues, hagin assolit una estabilitat uniforme tant en el creixement com en la distribució i que, un cop segades, només amb les espècies pròpies de la barreja de sembra, presentin una cobertura uniforme mínima de 85%. • Les sembres de gespes extensives hagin assolit una estabilitat uniforme tant en el creixement com en la distribució, i que, un cop segades, només amb les espècies pròpies de la barreja de sembra, presentin una cobertura uniforme mínima de 70%. • Les gespes pre-cultivades han arrelat uniformement, sense desprendre's de la capa de suport de la vegetació.

C. CONDICIONS DEL PROCÉS D’EXECUCIÓ. Els sòls i adobs utilitzats han de correspondre a les especificacions descrites als apartats 2.2.2 Sòls, adobs i àrids. Les gespes i pans d’herba han de correspondre a les especificacions dels apartats 2.2.5.4 Gespes i pans d’herba. C.1. OBTENCIÓ D'ÀREES DE GESPA. Les espècies i varietats de gespitoses s'han de seleccionar d'acord amb el tipus de sòl, el clima, i sobretot, d'acord amb l'ús. El mètode d'implantació d'àrees de gespa s'ha d'elegir segons les condicions concretes per a cada cas particular. Aquest pot ésser: • Sembra directa • Hidrosembra • Implantació de gespes pre-cultivades (pans o rotllos de gespa i esqueixos) C.2. CONDICIONAMENT DEL SÒL. C.2.1. NETEJA DE LA VEGETACIÓ ESPONTÀNIA I LLAVORS DE MALES HERBES. En tots els casos cal assegurar l’eradicació de la vegetació espontània i de les llavors de males herbes abans de començar a preparar el llit de sembra. C.2.2. ACABAT DE LA SUPERFÍCIE. Abans de la sembra o de la col·locació dels pans d'herba i dels estolons, la superfície que cal implantar haurà d'atènyer la consistència de gra fi. Cal retirar de la superfície les pedres i tota mena de deixalles, així com els òrgans de difícil descomposició d'un diàmetre superior a 2 cm. Cal regar lleugerament (humitejar) just abans de col·locar els pans d'herba sobre la superfície que cal implantar perquè les arrels trobin immediatament humitat. C.3. SEMBRA DIRECTA. La sembra directa manual es realitza en superfícies petites o en superfícies amb pendent inferior a 30º. S'aconsegueix una homogeneïtat més gran amb el procés de sembra directa per mitjà de màquines sembradores. C.3.1. ÈPOCA DE SEMBRA. Es consideren condicions favorables de germinació quan la temperatura del sòl és superior als 8-12ºC, i en aquest hi ha suficient humitat. Generalment aquestes circumstàncies es donen durant els mesos de març a octubre. En sembres tardanes o primerenques, pot variar la composició de la barreja a favor d'espècies de gramínies, les quals germinen a temperatures més baixes.


La sembra s'ha de realitzar en condicions meteorològiques favorables. En especial s'han d'evitar els dies ventosos i els dies amb temperatures elevades. C.3.2. DOSI DE SEMBRA. La quantitat de llavor de sembra varia de 35-55 g/m2, depenent de la barreja seleccionada (competitivitat entre espècies), l'època de sembra, condicionats agro-climàtics i finalitat prevista. C.3.3. DISTRIBUCIÓ I RECOBRIMENT DE LA LLAVOR. Les llavors s'han de distribuir de manera uniforme. Durant la distribució, cal anar comprovant que la barreja de llavors sigui homogènia. Les llavors de lleguminoses i d'altres espècies herbàcies, així com les llavors de gra gros, s'han de sembrar per separat, incorporant-les al sòl a diferent profunditat. L'operació s'ha de dur a terme en dues passades creuades. Les llavors s'han d'incorporar al sòl cobrint-les amb una capa de material de cobertura una o dues vegades el diàmetre màxim de la llavor, i en cap cas ha de ser de més d'1 cm. A continuació s'ha de piconar lleugerament per assegurar un bon contacte de les llavors amb el sòl. Tot seguit s'ha de regar de manera suau, evitant l'erosió del sòl. C.4. IMPLANTACIÓ DE GESPES PRE – CULTIVADES. La implantació de gespes pre - cultivades s'ha de dur a terme en temps calmat i amb el sòl en condicions de saó, ben anivellat i estabilitzat. Quan sigui possible, els treballs de preparació del sòl s'hauran de fer al final d'estiu. La implantació es pot fer al llarg de tot l'any, però preferiblement durant la tardor o al començament de l'hivern. S'ha d'evitar fer-ho a l'estiu, a causa dels efectes perjudicials que ocasiona el període prolongat de sequera i els vents secs típics en aquesta estació de l'any. No s'ha d'implantar mai en sòls secs ni en condicions climàtiques molt desfavorables. La implantació de gespes per esqueix s’ha de dur a terme amb marcs de plantació de 10-15 u/m2. C.4.1. SUBMINISTRAMENT I ARREPLEGADISSA S'ha de fer una bona planificació del transport i de la implantació. El transport de les gespes pre-cultivades a l'estiu a la Península Ibèrica s'ha de fer necessàriament amb camions frigorífics. S'ha de realitzar en fases successives per a evitar tant com sigui possible l'arreplegament de les gespes pre - cultivades per períodes llargs. L'arreplegadissa en temps calorós no ha de superar les 24 hores; en temps fresc, es pot allargar com a màxim a 3 dies. Les piles de pans d'herba no han de superar els 1,5 m d'alçària. Han d'estar situades damunt d'un sòl net i lliure de males herbes i s'han d'inspeccionar diàriament. També s'han de moure regularment, per prevenir plecs i deterioraments i regar-los quan sigui necessari. Els pans d'herba que mostrin signes de deteriorament s'han d'estendre i en cap cas es poden arreplegar. C.4.2. ESTESA. S'han d'utilitzar planxes o taulons de fusta per a l'operació d'estesa com a suport per a les persones. La distribució de les peces s'ha de fer a trencajunt. Els pans d'herba s'han d'estendre al nivell previst sobre el llit de sembra, evitant el posterior trepig. Les juntes han de quedar ben ajustades, s'ha d'assegurar un bon contacte. Una vegada estesos els pans d'herba, i a mesura que van progressant els treballs, s'aniran farcint les juntures fetes malament amb sorra rentada i es compactarà amb un corró compactador lleuger (1 Kg/cm de generatriu). Les unions i els marges irregulars s'han de fer retallant els pans d'herba. En cas d'irregularitats al terreny, s'han d'ajustar aportant sorra rentada a sota del pa d'herba, o bé allisant la superfície del llit de sembra. S'ha d'assegurar un bon contacte i evitar l'existència de bosses d'aire. Cal regar sempre al final de l'estesa.

C.5. REG. Convé fer ús d'espècies i varietats que consumeixen poca aigua i siguin molt resistents a l'aridesa extrema, donant entrada a les prats ornamentals a base de gespes més rústiques. C.6. PROTECCIÓ DE LES ÀREES DE GESPA. Durant el temps que transcorre entre la sembra i la germinació de la gespa, o bé entre l'estesa i l'arrelament de les gespes pre-cultivades, s'han de protegir les àrees més accessibles a la circulació amb tancaments provisionals. C.7. PRIMERA SEGA. Una vegada la gespa ha assolit una alçària entre 4-6 cm d'acord amb la barreja d'espècies utilitzada, s'haurà d'efectuar la primera sega. Aquesta no ha de ser mai inferior a la meitat de la seva alçària, baixant progressivament (en dos cops, separats uns dos o tres dies) fins a arribar a l'alçària òptima de sega per a cada espècie (30 cm per a gespa típica de jardí ornamental). Les restes no s'han de deixar sobre la gespa. Tot seguit s'ha de fer una segona passada amb el corró compactador lleuger en sentit transversal a l'anterior passada i després regar. D. UNITAT I CRITERI D'AMIDAMENT. m2 o ha de superfície real. N. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI. NTJ 08S:1993 Sembres i gespes. 3.1.5.3. ALTRES PLANTACIONS. PLANTACIÓ D’ALTRES VEGETALS. A . ÀMBIT D’APLICACIÓ. Plantació d’espècies vegetals que inclou arbustos, enfiladisses, herbàcies perennes, plantes anuals , aquàtiques i crasses subministrades amb contenidor, amb l’arrel nua o amb pa de terra protegit amb malla metàl·lica, segons tipus de planta i època de realització de la plantació. Es consideren incloses dins d’aquesta unitat d’obra les següents operacions: • Comprovació i preparació del forat o rasa de plantació per rebre l’espècie vegetal. • Comprovació i preparació de l’espècie vegetal a plantar. • Plantació de l’espècie vegetal. • Protecció de l’espècie vegetal plantada. B . CONDICIONS DE LA PARTIDA D’OBRA EXECUTADA. ESCOSSELL DE REG. Consisteix en confeccionar un clot circular en superfície, amb centre en la planta en superfícies planes i en la part més alta en superfícies inclinades formant un “ caballón” horitzontal d’uns 25 cm. d’alçada que permeti l’emmagatzemat d’aigua. El seu diàmetre serà proporcional a la planta C. CONDICIONS DEL PROCÉS D’EXECUCIÓ. Tots els elements vegetals han de complir els requeriments especificats en la família NTJ 07 SUBMINISTRAMENT DEL MATERIAL VEGETAL que siguin aplicables en cada cas. Si un cop descarregades les plantes a l’obra, aquestes no es poden plantar el mateix dia, s’han de prendre les mesures d’arreplegadissa del material vegetal. No s’ha de plantar en temps de glaçades, ni amb vents forts, amb pluges quantioses o amb temperatures molt altes.


OBERTURA I REBLERT DE CLOTS I RASES DE PLANTACIÓ. Abans de procedir a la plantació s’ha de col·locar una capa de terra adobada de 20 cm. de profunditat, com a mínim, per sobre d’on s’han de dipositar les arrels. Un cop s’hi hagin ubicat les plantes, s’ha d’omplir el clot o la rasa amb terra adobada, compactant-les amb mitjans manuals i assegurat el contacte amb les arrels i la terra. S’han d’evitar les bosses d’aire provocades per una mala compactació. Es tindran en compte les següents especificacions referents a la qualitat dels diferents materials de reblert en relació amb el futur desenvolupament radicular. • Si el material és homogeni i adient al desenvolupament radicular, és possible l’ús directe.

• Si el material és homogeni i mitjanament adient al desenvolupament radicular, s’ha de barrejar amb terra fèrtil o similars i s’ha d’adobar. • Si el material és homogeni i inadequat al desenvolupament radicular, s’ha de substituir amb terra fèrtil. La terra excavada s’ha de portar al abocador. • Si el material és heterogeni, en el sentit de la seva influència sobre el futur desenvolupament radicular durant l’excavació, s’ha d’intentar situar els diferents materials en llocs diversos, de tal forma que puguin ser recollits per separat i redirigits al fons, a la part mitjana o superior del forat de plantació, o en el cas més desfavorable, ser conduïts a l’abocador.

SUBMINISTRAMENT. Subministrament amb pa de terra:

• La col·locació del pa de terra al forat de plantació s’ha de fer sense fer mal bé l’estructura interna del mateix. Subministrament amb pa de terra protegit amb malla metàl·lica: • Una vegada dins del forat de plantació s’ha de tallar la malla metàl·lica amb cura, retirant aquest material. Subministrament en contenidor: • S’ha d’extreure la planta del contenidor en el mateix moment de la plantació. • S’ha de recuperar o emmagatzemar l’envàs. Subministrament amb l’arrel nua:

• S’han de netejar les arrels quedant només les sanes i viables. La planta s’ha de col·locar procurant que les arrels quedin en posició natural, sense que es dobleguin, en especial les de major diàmetre.

Les plantes dins els vehicles s’han de subministrar degudament immobilitzades i recobertes amb el material de protecció per evitar possibles cops, deshidratació, ferides, etc. OPERACIONS POST PLANTACIÓ. La poda postplantació s’ha de limitar al mínim necessari per eliminar les branques danyades. Sempre que sigui possible es farà escossell amb un diàmetre un 20% més gran que el del forat de plantació i uns 15 cm. de fondària. Immediatament després de plantar, s’ha de regar abundantment amb cabal suficient per mullar les arrels dins el pa de terra. D. UNITAT I CRITERI D’AMIDAMENT. Unitat mesurada segons les especificacions de la Documentació Tècnica. E. NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI. NTJ 08B: 1993. Treballs de plantació. 3.1.6. RECICLATGE DELS RESIDUS. A. ÀMBIT D’APLICACIÓ. Tractament dels residus obtinguts a partir de tots els treballs realitzats, a l’obra nova de jardineria. Contempla tant els residus orgànics(restes d’esporgues, segues, etc.), com els residus inorgànics(runes, els procedents de moviments de terres, metalls, i els que es generen de l’obra civil). B. CONDICIONS DE LA PARTIDA D’OBRA EXECUTADA.

L’empresa recollidora dels residus ha de presentar els tiquets corresponents de cada centre de tractament, on ha d’especificar el pes del material recollit. C. CONDICIONS DEL PROCÉS D’EXECUCIÓ. L’abocament de les deixalles generades s’ha de realitzar selectivament, depenent del residu de què es tracti. S’ha d’aplicar un tractament diferent segons el tipus de residu recollit: • Residus orgànics: seran transformats en compost. • Residus inorgànics: poden rebre diferents tractaments:

Reciclatge: han de seguir aquest procediment tots els materials els quals siguin reciclable (metall, plàstic, tetrabrik, vidre, paper i cartó).

En el cas de moviments de terres, les quals per les seves característiques es puguin tornar a utilitzar, s’aprofitaran a la mateixa obra, respectant les profunditats de moviments de terra per enfonsar materials, i consultant prèviament a la direcció facultativa per poder admetre-ho. O s’emmagatzemaran per donar-les alguna posterior utilitat.

Incineració: tots els materials als que no es puguin aplicar els tractaments de compostatge o de reciclatge., Abocament: materials com runa, terres no aprofitables, residus procedents de l’obra civil(pintures, asfalts, etc), residus vegetals infectats de malalties no tractables.

D. UNITAT I CRITERI D’AMIDAMENT. Els residus transportats als diferents centres de tractaments(planta de compostatge, incineradora, unitat de reciclatge, abocador) es mesuren en Tm.. E. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT. • Llei 6/1993 de 15 de juliol, reguladora dels residus(DOGC nº 1776 de 28/7/93).

• Decret 115/1994 de 6 d’abril, regulador del Registre general de gestors de residus de Catalunya.(DOGC nº 1904 de 3/6/1994). • Decret 158/1994 de 30 de maig, pel qual es regulen i adeqüen a la Llei 30/1992, de 26 de novembre procediments reglamentaris que afecten les matèries en que intervé el Departament de Medi Ambient.(DOGC nº 1920 de 13/7/1994). • Resolució de 16 d’octubre de 1995, per la qual es fa públic l’Acord del Govern d’aprovació del Programa general de residus de Catalunya.(DOGC nº 2124 de 6/11/1995). • Decret 34/1996 de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de residus de Catalunya.(DOGC nº 2166 de 9/2/1996). • Resolució de 16 de juliol de 1996, per la qual es dóna publicitat a l’aprovació dels programes d’actuació adoptats pel Consell de direcció de la Junta de Residus.(DOGC nº 2238 de 2/8/1996). • Decret 1/1997 de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits controlats.(DOGC nº 2307 de 13/1/1997). 3.2 TREBALLS POST- EXECUCIÓ FINS LLIURAMENT DEFINITIU. 3.2.1. PRESCRIPCIONS GENERALS. Durant el període de garantia o el que s'estableix entre la recepció provisional i definitiva es realitzaran totes les operacions de manteniment que requereix per que la zona ajardinada es mantingui en perfecte estat, de tal manera que en moment de finalitzar el període de garantia o en el moment de fer la recepció definitiva de els obres, la zona ajardinada resti en les mateixes condicions que en el moment en que va començar aquest període. En cas de que hi hagi alguna indeterminació sobre què s’entén com a zona enjardinada, serà la Direcció Facultativa qui l’acabi de definir. Durant el període de garantia o en el temps que hagi entre la recepció provisional i definitiva, s’exclou expressament qualsevol substitució que és faci en la zona enjardinada que no hagi estat justificada degudament per escrit a Parcs i Jardins i validada per aquest. Les operacions de manteniment seran les següents: ARBRAT:

• S'efectuaran els regs pertinents perquè aquest assoleixi un desenvolupament equilibrat i evitar l'estrès hídric. • En la freqüència que sigui necessari es reposaran les olles a fi i efecte de que en el procés d'irrigació obtindré la màxima capacitat d'aigua.

• Es realitzaran els tractament de poda necessaris per a anar mantenir una estructura equilibrada. • S'efectuarà un adobament químic amb adobs alliberació lenta (9 mesos). • Tractament fitosanitari els necessaris segons les especificacions en el apartat 3.2.2.


• En el període o estació corresponent s'efectuaran les reposicions de les falles segons les clàusules del Plec de Condicions Tècniques

• S'eliminarà les herbes dels escossells i l'entrecavat dels mateixos. • L'entutorat estarà en perfectes condicions durant el període de garantia per assolir la seva funció, si l’aplicació realitzada ha estat efectiva.

PLANTA VIVAÇ.

• S'entrecavaran amb les freqüències necessària a fi d'evitar l'aflorament de males herbes i obtenir un desenvolupament vegetatiu òptim.

• S'adobaran una vegada en l'època adient amb adob d'alliberament lent (9 mesos). • Es realitzarà els regs necessaris i profunds per a evitar l'estrès hídric i obtenir un desenvolupament equilibrat. En cas de regs programats s'efectuaran a la matinada. • Tractaments fitosanitari necessaris segons les especificacions en l'apartat 3.2.2. • Es reposaren totes les falles que es produeixin durant el període de garantia i aquestes s'efectuaran segons les especificacions del Plec de Condicions Tècniques.

GESPES. • Les segues es realitzaren amb les freqüències necessàries per assolir una coberta homogènia.

• Durant el període de garantia es resembraran les zones on la germinació no obtingui la densitat idònia segons les especificacions del Plec de Condicions Tècniques. • S'efectuaran els regs segons l'estació amb les freqüències necessàries per obtenir un creixement regular. En el cas de regs programats es realitzaren de matinada i en els regs manuals a 1ª hora del matí. • S'adobarà la superfície de gespa amb adobs químics d'alliberació lenta (6 mesos) a la primavera i tardor.

• Es procedirà a l'eliminació de males herbes en les freqüències que sigui necessari. • S'efectuarà l'escarificat de tota la superfície a partir dels 6 mesos de la seva implantació. Els tractaments fitosanitari necessaris segons les especificacions del apartat RESIDUS Es procedirà a la recollida de residus, tal i com s’esmenta a l’apartat 3.1.6. A més de la recollida de nous tipus de residus que es puguin generar, tal i com seria el cas de les deixalles urbanes. El tractament per a aquestes restes seria el mateix que el referit a l’apartat de Reciclatge de Residus. 3.2.2. TRACTAMENTS FITOSANITARIS. A. ÀMBIT D’APLICACIÓ. Condicions que s’han de complir per a una correcte realització de tractaments fitosanitaris. B. CONDICIONS DE LA PARTIDA D’OBRA EXECUTADA. Les aplicacions s’han de fer amb una complerta distribució de la barreja del producte, en tota la massa vegetal tractada. En el cas de tractar amb fungicides s’han de realitzar dos tractaments com a mínim, fins la complerta eliminació de la malaltia. S’ha de valorar el nº de tractaments contra una determinada plaga o malaltia, de tal manera que en alguns casos caldrà eliminar l’espècie vegetal. Per una part perquè pot constituir un foc d’infecció per a la resta de plantes, i per altra part per qüestions de rentabilitat econòmica. En el cas de realitzar aplicacions a gespes, s’ha de respectar els terminis de seguretat dels productes. Per tal fi s’ha d’indicar al ciutadà de la fumigació feta. Després de la realització d’un tactament no s’ha de regar la zona fumigada. Excepte en l’aplicació de productes granulats i/o en el cas de plagues que es situïn per sota del nivell del sòl. L’empresa fumigadora ha de fer arribar un document on s’especifiqui els productes fitosanitaris utilitzats en cada espècie vegetal tractada, les dosis de tractament, i els terminis de seguretat. S’indicarà en cada tractament, el període de temps que ha de transcórrer, per observar si l’aplicació realitzada ha sigut efectiva.

C. CONDICIONS DEL PROCÉS D’EXECUCIÓ. C.1. SELECCIÓ EL MÈTODE DE CONTROL. S’ha d’efectuar una identificació de la plaga o malaltia causant del dany. En el cas del seu desconeixement “in situ”, s’ha de fer arribar una mostra a l’entitat corresponent, per a l’obtenció d’un diagnòstic correcte. Atenent a l’agent causant del problema, s’ha d’estudiar el mètode més apropiat de control. Per a l’elecció del mateix s’ha de tenir en compte el que sigui menys perjudicial per al medi ambient. per aquest motiu primer s’estudiarà el mètode de control cultural(eliminació de parts afectades, restricció de regs en els casos de problemes amb fongs, etc.). En segon lloc el mètode de control biològic, i com a últim el mètode de control químic. Els tractaments fitosanitaris preventius es podran realitzar en un marge de temps molt més ample, que els curatius. Els quals només s’aplicaran en el moment que es detecti una població suficient d’individus o aparegui els primers símptomes d’una malaltia. C. 2. CONTROL QUÍMIC. C.2.1. ELECCIÓ DEL PRODUCTE FITOSANITARI. Tots els productes utilitzats han de complir les característiques reflexades a l’apartat 3.2.3. C.2.2. MOMENT DE LA REALITZACIÓ DEL TRACTAMENT Fongs: Hi ha determinades espècies vegetals que són molt propenses a l’atac de certs fongs. Per aquest motiu és recomanable la realització de tractaments preventius. Aquest tipus d’aplicacions s’han d’efectuar en el moment adequat. Es a dir, quan es reuneixen les condicions favorables per la proliferació del fong. Quan s’observin els primers atacs, serà el millor moment per combatre’l, ja què en aquesta fase és més sensible. En aquest cas s’ha de tractar amb productes curatius. Plagues: Davant de l’atac d’una plaga, s’estudiarà el grau d’infecció que hi existeixi, per poder trobar el moment precís per a la realització d’una aplicació. Es a dir, algunes plagues és necessari combatre-les ràpidament, però també és cert que altres és possible que es puguin controlar sota l’efecte de la fauna útil. Herbicides: Al començament de la primavera i la tardor, és l’època més favorable per al tractament de les males herbes. No obstant això depèn de l’espècie que s’hagi de controlar, i del moment de desenvolupament en què es vulgui eliminar. Totes les plantes adventicies és convenient tractar-les abans de que fructifiquen i disseminen les llavors. C.2.3. REQUISITS QUE HA DE COMPLIR EL PERSONAL APLICADOR. Segons l’ordre del DARP del 4 de març 97, a partir de l’any 97, tot el personal aplicador de productes fitosanitris i responsables, han d’aprovar un curs de nivell bàsic per als primers, i un curs de nivell qualificat per als segons. En el moment en què es comenci la manipulació amb un producte fitosanitari, el personal ha de portar la roba i el material de protecció que correspongui per aquest tipus de feina(caretes, guants, botes, impermeable, etc.). C. 2.4. MAQUINÀRIA D’APLICACIÓ. Per l’elecció de la maquinaria s’ha de tenir en compte les característiques del producte fitosanitari. Es a dir, en el cas de què s’hagin d’aplicar de forma sòlida, s’utilitzaran empolsadores. I si s’ha de tractar en estat líquid, s’aplicarà amb polvoritzadores. El tipus d’empolsadores i de polvoritzadores a utilitzar variarà depenen de l’espècie vegetal a tracta, de la superfície afectada, de les característiques de la zona, del temps d’aplicació, de la freqüència d’aplicació, i sobretot de les molèsties que pugui ocasionar al ciutadà. Ja què molts tractaments s’han d’efectuar a la via pública. El manteniment de la maquinaria de fumigació es primordial per a una correcte aplicació, sobretot els broquets en el cas de polvoritzadors, degut a què podrien fer varia la forma i la uniformitat de les gotes. Per a poder aplicar les dosis apropiades la maquinaria ha estar degudament regulada. Aquest control s’ha de realitzar periòdicament.


Tot el material destinat a aplicacions de tractaments ha de tenir aquest únic ús. En el cas de la utilització d’herbicides, s’aplicaran amb una maquinaria destinada només per aquesta classe de producte. El tipus de broquet a utilitzar variarà depenent del producte que s’hagi d’aplicar. Així en el cas dels fungicides es recomana els broquets que produeixin gotes fines i amb pressió entre 5-10 bars. Els insecticides com són productes més problemàtics, les gotes no han de ser excessivament fines, i la pressió ha de variar entre 2-3 bars. Els herbicides segons la seva forma d’acció es recomana: Herbicides de contacte: polvorització que proporcioni bona coberta. Pressió 3-5 bars. Sistèmics: polvorització gota media. Pressió 2 bars. Herbicides radiculars: polvorització gota gruixuda. pressió 2 bars. Quan s’ha d’aplicar herbicides en zones properes on hi hagi vegetació, s’instal·larà una campana protectora, i s’utilitzarà una pressió baixa. C.2.5. PREPARACIÓ DEL TRACTAMENT. S’han d’eliminar totes les parts de les plantes que estiguin sèriament afectades per l’agent causant, i que amb el tractament no milloraran el seu estat . Abans d’aplicar el producte el personal ha de seguir les recomanacions inscrites en l’etiqueta. El fumigador ha d’anar preparat amb el material de seguretat, tal i com s’esmenta a l’apartat C.2.2. No s’ha de fumar, ni beure, ni menjar durant la manipulació de productes fitosanitaris. C.2.6. REALITZACIÓ DEL TRACTAMENT. Els tractaments fitosanitaris no s’han d’efectuar davant de les següents condicions climàtiques: En moments de calor i fred excessius. Per això els millors moments són a primera hora del matí i al capvespre. Quan faci un fort vent. En el cas de què hi hagi una lleugera brisa sempre es tractarà d’esquena per evitar que el producte caigui sobre el fumigador. Si plou, o fa una humitat excessiva. Tampoc en el cas de què hi hagi prevenció de què pugui ocórrer aquesta situació. Les aplicacions s’han d’efectuar sense presència de ciutadans. El millor moment és al capvespre, tal i com s’esmentava anteriorment. Es restringirà el pas a la zona on s’estigui desenvolupant aquesta feina, fins el temps que el producte s’hagi secat en la superfície del vegetal. Els tractaments amb productes fitosanitaris de contacte s’han d’aplicar a tota la superfície vegetal. En canvi els que siguin sistèmics, s’han de realitzar amb un volum d’aigua adequat, per a què la superfície del sòl quedi suficientment mullada. Si en algun cas s’ha de preparar una barreja de productes fitosanitaris, es mirarà amb deteniment la incompatibilitat entre matèries actives. Abans de l’aplicació definitiva, es realitzarà una prova. Quan s’hagi de fer un canvi de producte, el qual sigui incompatible amb el producte del tractament anterior, es rentarà tot el material utilitzat en l’aplicació(dipòsit, mànegues, polvoritzadors, eines de preparació, etc.). C.2.7. DESPRÉS DEL TRACTAMENT. Una vegada finalitzat el tractament s’ha de netejar tot el material, el qual hagi estat utilitzat en la preparació i aplicació del producte. Les aigües procedents de la neteja es llançaran directament a la claveguera, mai en zones on es pugui contaminar cursos d’aigua. El personal aplicador ha de conèixer les normes a seguir en cas d’intoxicació. Tots els envasos buits dels productes fitosanitaris, s’han d’eliminar tal i com dicta la legislació, per aquest tipus de residus.

D. UNITAT I CRITERI D’AMIDAMENT. Segons l’espècie vegetal es contemplarà diferents unitats d’amidament: Gespa: es valoraran els tractaments per superfície. En m2. Plantes i arbusts de poc port: igual que en el cas de la gespa. Arbrat: per unitats. E. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT. Legislació Estatal. Ordre del M.A. de 8/10/73 regulant l’ús d’herbicides hormonals (BOE 17/10/73). Ordre 9/12/75 que reglamenta l’ús dels productes fitosanitaris per prevenir danys a la fauna silvestre(BOE 19/12/75). Ordre de la Presidència del govern de 29/9/76 per la qual es regula la Fabricació, el Comerç, i l’Us dels productes fitosanitaris (BOE 11/10/76). Ordre del M.A. de 26/5/79 sobre utilització de productes fitosanitaris (BOE 8/6/79). Reial Decret 3349/83, de 30 de novembre, per qual s’aprova la Reglamentació Tècnico-Sanitària per a la Fabricació, Comercialització i Utilització de plaguicides (BOE 24/1/84). Reial Decret 2430/85, de 4 de desembre, sobre aplicació de la Reglamentació Tècnico-Sanitària per a la Fabricació, Comercialització i Utilització de plaguicides ja registrats (BOE 31/12/85). Ordre del M.A.P.A. de 28/2/86, relativa a la prohibició de la Comercialització i Utilització de productes fitosanitaris que continguin certes substàncies actives, en aplicació de les Directives 79/117 CEE del Consell de la Comissió de les Comunitats Europees (BOE 1/3/86). Ordre del M.A.P.A. d’11 de març de 1.987 per la qual es fixen els límits màxims de residus de plaguicides en productes vegetals (BOE 21/3/87). Ordre del M.A.P.A. de 7 de setembre de 1989 sobre prohibició de comercialització i Utilització de productes fitosanitaris, els quals contenen certs ingredients actius, en aplicació de la Directiva 79/117/CEE del Consell de les Comunitats Europees i les seves posteriors modificacions. Ordre del M.A.P.A. de 7 d’octubre de 1989, de prohibició de Comercialització i Utilització de productes fitosanitaris que contenen certs ingredients actius (BOE 13/9/89). Ordre del M.A.P.A. de 20 de juliol de 1990, per la qual s’implanta el Programa Nacional de Vigilància de Residus de productes fitosanitaris en origen (BOE 25/7/90). Ordre del M.A.P.A. d’1 de febrer de 1991 sobre prohibició de la Comercialització i Utilització de certs productes fitosanitaris (BOE 12/2/91). Reial Decret 162/1991 de 8 de febrer de 1991, per la qual es modifica la Reglamentació Tècnico-Sanitària per a la Fabricació, Comercialització, i Utilització dels plaguicides (BOE 15/2/91). Ordre del M.A.P.A. de 8 de març de 1994 on s’estableix la normativa reguladora de l’homologació de cursos de capacitació per a realitzar tractaments amb plaguicides (BOE 15/3/94). Reial Decret 443/1994 d’11 de març, pel que es modifica la Reglamentació Tècnico-Sanitària per la Fabricació, Comercialització i Utilització de plaguicides (BOE 30/9/94). Legislació de la Generalitat de Catalunya. Ordre del DARP de 20 de maig de 1985, per la qual el Registre Oficial de Productors i Distribuïdors de Productes i Material Fitosanitari passa a denominar-se Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides (DOGC nº 550 de 14/6/85). Ordre del DARP de 30 de setembre de 1988, per la qual es regula el funcionament del Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides (DOGC nº 1057 de 19/10/88).


Ordre del DARP de 3 novembre de 1989, per la qual es prorroga el termini perquè les persones o empreses actualment inscrites en el Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides actualitzin la seva inscripció segons el que disposa l’Ordre de 30 de setembre de 1988 del Departament d’Agricultura, ramaderia i Pesca (DOGC nº 1225 de 29/11/1989). Decret 21/1991, de 22 de gener, sobre prevenció i lluita contra les plagues forestals. Ordre del DARP de 4 de març de 1997, per la qual es regula la formació del personal de les empreses d’aplicació de productes fitosanitaris i els responsables de la seva venda (DOGC 2353 18/3/97). Decret 149/1997, modifica la regulació del Registre Oficial d’Establiments i Serveis Plaguicides, repartint-se la seva gestió entre el DARP i el Departament de Sanitat i Seguretat Social (DOGC 23/6/97). UNE 68082: 1989 Polvorizadores agrícoles. Guia per a la seva preparació, utilització, manteniment i seguretat d’utilització. 4. CONDICIONS I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DE CONTROL D’OBRA I SEGURETAT. 4.1. REPLANTEIG GENERAL. Es realitzarà el replanteig previ consistent en passar al terreny les dades bàsiques de la documentació tècnica, fixant les zones de pas, acopis, excavacions, reblerts i altres dades precises per tal de poder executar un replanteig definitiu. La Direcció Facultativa facilitarà al contractista la documentació corresponent als serveis que afecten la zona d’obra. El replanteig definitiu es realitzarà en les vegades precises que la marxa de l’obra ho requereixi. Un cop realitzades les instal·lacions prèvies d’obra com son vallat , rètol i caseta d’obres, i realitzades les feines fixades en el replanteig previ, es procedirà a realitzar un replanteig general de l’obra per tal de verificar les dades fixades en el projecte executiu. En aquest replanteig general es fixaran les línies de referència planimétrica i el punt de referència altimétrica, els quals serviran de base per a la resta de replanteig parcials definitius que calgui realitzar. Tots aquests treballs es realitzaran amb presència del contractista i aquest resta obligat a disposar els mitjans precisos per executar-los així com a conservar durant el transcurs de l’obra el punt de referència altimétrica i les línies de referència planimétrica. Del resultat final del replanteig general s’aixecarà l’acta de replanteig on es farà constar si es pot iniciar l’obra. El constructor disposarà d’un termini de set dies, a contar des de la data de l’acta de replanteig, per tal de formular observacions o reclamacions que consideri oportunes. El contractista necessitarà disposar de l’acta de replanteig degudament autoritzada per la Direcció Facultativa per tal de procedir a l’execució material de l’obra. 4. 2. DIRECCIÓ D’OBRA. L’adjudicatari executarà l’obra sota la direcció d’un tècnic facultatiu amb capacitat tècnica i legal, la designació del qual comunicarà a Parcs i Jardins Institut Municipal per escrit abans d’iniciar l’obra. La inspecció facultativa correspon al tècnic amb titulació professional adequada i suficient que en qualsevol moment determini l’Institut. La inspecció general de l’obra tindrà lliure accés a la mateixa en qualsevol moment, per a les comprovacions que cregui procedents, i així mateix podrà reclamar la presentació de documents justificatius del compliment de les obligacions contractual i factura de subministrament de plantes acopiades a l’obra o incorporades a la plantació, a l’efecte de verificar les seves qualitats i característiques. La inspecció facultativa, a més de tenir les atribucions de la inspecció general, tindrà especialment les següents: Facilitar a la Direcció Facultativa i al personal de l’adjudicatari la interpretació del projecte executiu d’obra i la seva execució. Verificar l’execució dels treballs, compliment de les condicions del contracte, desenvolupament del mateix respecte al projecte, sistemes generals de treball, etapes i durades de les activitats del programa d’execució, personal que treballa i competència tècnica i pràctica del mateix, rebutjant el que no correspongui a la capacitat del seu ofici.

Comprovar els acopis de planta i arbrat, les seves característiques, estat i adequació al curs de les obres, determinar les verificacions i/o anàlisis procedents i rebutjar les inadequades o deficients. Advertir les anomalies que es produeixin i autoritzar la suspensió o aplaçament parcial de l’obra per termini no superior a vuit dies o proposar un termini major quan ho aconsellin les circumstàncies de seguretat, defensa del patrimoni arqueològic o verd de la Ciutat, naturalesa de partides d’obra diferents a les de projecte o circumstàncies meteorològiques. Disposar de les mesures de Seguretat i Salut en obres on no calgui un Coordinador. Comprovar les diferents fases del replanteig d’obra. Verificar la qualitat de les espècies vegetals, de la seva plantació i d’altres materials precisos per executar l’obra. Establir els terminis parcials d’execució d’obra quan no estiguin definits en el projecte. Assumir sota la seva responsabilitat en cas d’urgència o gravetat, la direcció immediata de determinats treballs en curs, fet pel qual el contractista haurà de posar a la seva disposició el personal, equips i material d’obra. Acreditar al contractista les obres realitzades conforme als documents del contracte. Participar a les recepcions provisionals i definitives, i redactar la liquidació d’obra conforme a les normes establertes. El contractista està obligat a prestar la col·laboració a la inspecció facultativa per tal de desenvolupar les funcions a aquest encomanades. 4.3. SEGURETAT I HIGIENE EN EL TREBALL. Cal destacar la actual Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscs Laborals, on s’adapta al dret espanyol la Directiva 89/391/CEC relativa a l’aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i la salut dels treballadors, alhora que incorpora, parcialment disposicions d’altres directives. L’objectiu d’aquesta Llei i d’aquest plec, és promoure la seguretat i salut dels treballadors mitjançant l’aplicació de mesures i el desenvolupament de les activitats necessàries per a la prevenció dels riscs derivats del treball. Mitjançant el R.D. 1627/1997 de 24 d’octubre, es procedeix a la transposició al dret espanyol de la Directiva 92/57/CEE en relació a les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció temporals o mòbils. Aquesta norma també s’ocupa de les obligacions del promotor, del contractista i del subcontractista i dels treballadors autònoms. A. ÀMBIT D’APLICACIÓ. En totes les obres de jardineria serà requisit indispensable: Pla o Plans de Seguretat i Salut en el Treball, sota responsabilitat del contractista. Llibre d’incidències, facilitat pel Coordinador en la FASE D’EXECUCIÓ, o en el seu cas al que pertany la Direcció facultativa de l’obra. Aprovació del Pla o Plans, abans de l’inici de l’obra per part del Coordinador en FASE D’EXECUCIÓ o Direcció facultativa. El Llibre d’incidències estarà a l’obra, en poder del Coordinador en la FASE D’EXECUCIÓ o de la Direcció facultativa. Les anotacions s’enviaran a la Inspecció de treball i Seguretat Social pel Coordinador en FASE D’EXECUCIÓ o la Direcció facultativa i sols s’anotaran els temes relacionats amb el control i seguiment del Pla o Plans de Seguretat i Salut. El contingut del Pla s’identificarà com un instrument bàsic d’ordenació de les activitats d’avaluació de riscs i planificació de l’activitat preventiva especificat en el Reglament dels Serveis de Prevenció. Els Serveis de Prevenció participaran també en la FASE D’EXECUCIÓ de l’obra, recolzant les tasques del Coordinador En OBRES DE JARDINERIA de menys de 75 milions / menys de 30 dies de duració / que utilitzin a menys de 20 treballadors / menys de 50 dies de treball:


DOCUMENT BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT redactat pel Coordinador o Serveis de Prevenció, directament o sota la seva responsabilitat. Es diferenciarà de l’Estudi de Seguretat i Salut, en el fet de que manca el pressupost i el Plec de condicions. Aquest Documenta bàsic de Seguretat i Salut,, ha de tenir-se en compte pel projectista al prendre les decisions tècniques i d’organització amb el fi de planificar el treball. Aquest contingut en la Memòria es pot identificar com instrument i base de l’avaluació de riscs. En OBRES DE JARDINERIA de més de 75 milions / més de 30 dies de duració / que utilitzin a més de 20 treballadors / més de 50 dies de treball: ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT, redactat pel Coordinador en FASE DE PROJECTE, directament o sota la seva responsabilitat. Serà encarregat pel PROMOTOR. L’estudi contemplarà com a mínim: memòria descriptiva plec de condicions particulars, plànols, mesures i pressupost que quantifiqui el conjunt de despeses previstos per a la seva aplicació, execució i desenvolupament. L’estudi s’ha de tenir en compte per part del projectista, en les fases de concepció, elaboració del projecte de l’obra de jardineria, pressa de decisions tècniques, constructives, d’organització i durada de l’obra. Aquest contingut en la Memòria es pot identificar com instrument i base de l’avaluació de riscs. El pressupost de seguretat és un capítol més del pressupost general de l’obra. B. PRINCIPIS DE L’ACCIÓ PREVENTIVA) (Avaluació inicial). La Llei abans esmentada, és la norma legal per la que es determina el cos bàsic de garanties i responsabilitats precises per establir un adequat nivell de protecció de la salut dels treballadors front als riscs derivats de les condicions de treball, tot això sense perjudici del compliment de les obligacions específiques que s’estableixen per a fabricants, importadors i subministradors, i dels drets i les obligacions que poden derivar-se per als treballadors autònoms. L’acció preventiva haurà de desenvolupar-se d’acord amb els següents principis generals: • Evitar els riscs • Avaluar els riscs que no es poden evitar. • Combatre els riscs en el seu origen. • Adaptar la feina a la persona. • Tenir en compte l’evolució de la tècnica. • Planificar la prevenció. • Avantposar les mesures de protecció col·lectiva a les individuals. • Facilitar les degudes instruccions als treballadors. • Formació dels treballadors. PLA DE SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL. • El presentarà el promotor • L’aprovarà el Coordinador en fase d’execució. • Un dels documents a aportar serà l’avaluació inicial de riscs. • El seguiment del Pla es farà mitjançant el Coordinador i els Serveis de Prevenció. FASE DEL PROJECTE El Coordinador serà obligatori quan hagi més d’un Projectista. Aquest serà designar pel Promotor. Redactarà o farà redactar l’estudi de seguretat i salut o el document bàsic de seguretat i salut. FASE D’EXECUCIÓ. El Coordinador serà obligatori quan intervingui més d’una empresa, una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms. Aquest serà designar pel promotor. També serà el dipositari del Llibre d’Incidències i l’encarregat de remetre les anotacions a la Inspecció de Treball.

Així mateix, organitzarà la coordinació de les activitats empresarials prevista en l’article 24 de la Llei de Prevenció de Riscs Laborals. Coordinarà les accions i funcions de control de l’aplicació correcta dels mètodes de treball i serà el responsable d’evitar l’accés a l’obra de persones no autoritzades. C. OBLIGACIONS DELS FABRICANTS, IMPORTADORS I SUBMINISTRADORS. Els fabricants, els importadors i els subministradors de maquinària, equips, productes i estris de treball estan obligats a assegurar que aquests no constitueixin una font de perill per als treballadors, sempre que estiguin instal·lats i siguin utilitzats amb les condicions, la forma i amb les finalitats que s’han recomanat. Els fabricants, els importadors i els subministradors de productes i substàncies químiques que s’utilitzin en la feina estan obligats a envasar-los i etiquetar-los de manera que se’n permeti la conservació i la manipulació en condicions de seguretat, i se n’identifiqui clarament ell contingut i els riscs per a la seguretat i la salut dels treballadors que comporti el seu emmagatzematge o la seva utilització. Els subjectes esmentats anteriorment ha de subministrar la informació que indiqui la manera correcta d’utilització, les mesures preventives addicionals a prendre i els riscs laborals que comportin l’ús normal com la manipulació o utilització inadequades. Correspon a cada treballador vetllar, segons les seves possibilitats, per la seva pròpia seguretat i salut en el treball i per la d’aquelles altres persones a qui pot afectar la seva activitat professional. Aquest deure inclou: La utilització adequada de les màquines, aparells, eines, substàncies perilloses, equips de transport i qualsevol altre mitjà amb el que duguin a terme la seva activitat. No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents. Informar immediatament de qualsevol situació que pugui implicar un risc per a la salut i la seguretat dels treballadors. * L’incompliment d’aquestes obligacions té consideració d’incompliment laboral als efectes de l’article 58.1 de l’Estatut dels treballadors. D. CONDICIONS DE LA PARTIDA D’OBRA EXECUTADA: * Veure apartat G de proteccions individuals i col·lectives. E. CONDICIONS D’ACTIVITATS EMPRESARIALS. Quan en un mateixa obra o jardí es desenvolupin activitats de dues o més empreses, aquestes hauran de cooperar en l’aplicació de la normativa de prevenció de riscs laborals i normativa laboral vigent. L’Institut informarà i donarà les instruccions adients als empresaris que desenvolupin la seva activitat en l’obra o jardí, en relació als riscs existents, així com de les mesures de protecció i prevenció i de les mesures d’emergència. Aquests dos punts seran d’aplicació als treballadors autònoms que desenvolupin l’activitat laboral en aquesta obra o jardí. L’Institut efectuarà una avaluació inicial dels riscs per tal de planificar l’acció preventiva de l’empresa/es, tenint en compte: • La naturalesa de l’activitat. • L’exposició a riscs especials. • L’elecció dels equips de treballs. Aquesta avaluació o inspecció, s’actualitzarà quan les condicions de treball canviïn i es revisarà si s’han produït danys per a la salut dels treballadors. Si el resultat de l’avaluació ho fes necessari, l’Institut realitzarà: controls periòdics de les condicions de treball i de l’activitat dels treballadors per detectar situacions potencialment perilloses. Com a conseqüència dels controls periòdics, quan es detecti una inadeqüació, l’Institut modificarà les activitats de prevenció. També quan apareguin indicis de que les mesures de prevenció són insuficients l’Institut realitzarà una investigació, per detectar-ne les causes. Les empreses que contractin o subcontractin amb altres la realització d’obres o serveis corresponents a la pròpia activitat i que es duguin a terme en l’obra o jardí, han de vigilar que aquests contractistes i subcontractistes compleixen la normativa de prevenció de riscs laborals. * Comprovar que els esmentats contractistes estiguin al corrent em el pagament de les quotes de la Seguretat Social.


* L’article 20 c de la Llei de Contractes de les administracions públiques diu “ en cap cas podran contractar amb l’administració les persones en qui concorreren alguna de les circumstàncies següents... d) Haver estat condemnat per sentencia firme per delictes contra la seguretat i higiene en el treball o per delicte contra la llibertat i la seguretat en el treball...”. F. INFRACCIONS ADMINISTRATIVES. Cal recordar que són infraccions administratives, les omissions o infraccions dels empresaris que incompleixin les normes legals, reglamentàries i les clàusules normatives dels convenis col·lectius en matèria de seguretat i salut subjectes a responsabilitat d’acord amb la Llei abans esmentada. Les infraccions es qualifiquen en: Lleus, greus i molt greus. es poden i imposar en els graus de mínim, mitjà i màxim, segons criteris de la Llei de Prevenció de Riscs Laborals. Les limitacions de la facultat de contractar amb l’administració per la comissió de delictes o per infraccions administratives molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball es regiran pel que estableix la Llei 13/1995, de 18 de maig de contractes de les administracions públiques. G. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT NORMATIVA GENERAL. Constitució espanyola: Art. 40.2 “Els poders públics fomentaran també una política que garanteixi la formació i la readaptació professional; vetllaran per la seguretat i la higiene en el treball i garantiran el descans necessari, mitjançant la limitació de la jornada laboral, les vacances periòdiques retribuïdes i la promoció de centres adequats. Art. 43.1 “Es reconeix el dret a la protecció de la salut”. Codi Penal (nou) Art. 316 “Els que amb infracció de les normes de prevenció de riscs laborals i estant legalment obligats, no facilitin els mitjans necessaris per a que els treballadors desenvolupin la seva activitat de seguretat i higiene adients, de manera que posin així en perill la seva vida, salut o integritat física, seran castigats amb les penes de presó de sis a tres anys i multa de sis a dotze mesos” i l’art. 318 ”Quan els fets previstos en els articles anteriors s’atribueixen a persones jurídiques s’imposarà la pena senyalada als administradors o encarregats del servei dels mateixos i els qui coneixent-los i poden reparar-los no hagueren adoptat mesures per això”. Llei 31/1995 de 8 de novembre de Prevenció dels Riscs Laborals. NORMATIVA ESPECÍFICA Obres de construcció R.D. 1627/1997 de 24 d’octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. Senyalització R.D. 485/1997 de 14 d’abril sobre disposicions mínimes en matèria se senyalització de seguretat i salut en el treball. Maquinària. R.D. 1495/1986 de 26 de maig, en el que s’aprova el Reglament de Seguretat en les màquines. R.D. 245/89 sobre Limitació acústica admissible en les màquines. Directiva europea 86/295 sobre Emissions sonores de les pales hidràuliques, de cables, de les topadores frontals, de les carregadores i de les pales carregadores. Directiva europea 86/295 sobre Estructures de protecció en cas de tombada rops. Directiva europea 86/296 sobre Estructures de protecció contra caigudes d’objectes fops. Llocs de treball. R.D. 486/1997 de 14 d’abril en el que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat en els llocs de treball (BOE 23 d’abril). Manipulació manual de càrregues. R.D. 487/1997 de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de càrregues manuals que comporti riscs pels treballadors (BOE 23 d’abril). Equips de protecció individual (EPI’S). R.D. 773/1997 de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors, d’equips de protecció individual. N. T. E. Norma Tècnica Construcció.

ALTRES Manual - Guia de Seguretat Integrada “Parcs i Jardins”. PROTECCIONS INDIVIDUALS (EPIS'S) • Calçat homologat CE de seguretat, amb puntera. • Cascs homologat CE de seguretat. • Guants homologats CE. • Armilles homologades CE reflectants (treballs nocturns i vies ràpides). • Ulleres de protecció (poda, soldadura • Orelleres de protecció (si el nivell de soroll passa el límit reglamentari). • Guants goma (en cas de manipulació productes químics). • Mascaretes ( en cas de manipulació productes químics, fitosanitaris, i pintura). • Arnesos de seguretat homologats CE (treballs d’alçada). PROTECCIONS COL·LECTIVES • Senyals de seguretat obres (rètols d’obligació: calçat, casc, guants, ...) • Senyals tràfic (en cas desviament de circulació) “consensuades” amb l’autoritat competent. • Cintes de abalisament. • Tanques de seguretat. • Farmaciola en la caseta o mòdul vestuari i adreces d’hospitals més a la vora, ambulàncies, bombers, etc.. • Mútua d’Accidents de Treball. • Poda d’arbrat: veure Manual - Guia “Parcs i Jardins” • Desplaçament maquinària: veure Manual - Guia “Parcs i Jardins” i punt . • Plantació d’arbrat: veure Manual - Guia “Parcs i Jardins”.


C. PRESSUPOST 1 Amidaments 2 Quadre de preus 1 3 Quadre de preus 2 4 Justificació de preus 5 Pressupost general 6 Resum pressupost 7 Pressupost per a coneixement de l’administració

AMIDAMENTS_FASE 1

AMIDAMENTS Data: 19/04/21 Pàg.: 1

Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 01 ENDERROCS

1 F2194XL5 m2 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 20 cm de gruix i més de 2 m d'amplària ambretroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió

Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula

1 Carrrer Bruc 571,025 571,025 C#*D#*E#*F#2 Acord Carrer Bruc-Lepant 30,000 30,000 C#*D#*E#*F#3 Acord Carrer Bruc-Tetuan 30,000 30,000 C#*D#*E#*F#

TOTAL AMIDAMENT 631,025

2 F2194JK5 m2 Demolició de paviment de panots col·locats sobre formigó, de fins a 20 cm de gruix i fins a 2 m d'amplària ambretroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió


1 Plaça Mestre 110,000 110,000 C#*D#*E#*F#2 C/ Bruc 107,650 107,650 C#*D#*E#*F#3 C/ Girona 113,300 113,300 C#*D#*E#*F#4 C/Tetuan 108,250 108,250 C#*D#*E#*F#5 C/ Lepant 100,200 100,200 C#*D#*E#*F#


3 F2191306 m Demolició de vorada col·locada sobre formigó, amb martell trencador muntat sobre retroexcavadora i càrregamanual i mecànica de runa sobre camió o contenidor


1 Plaça Mestre 95,000 95,000 C#*D#*E#*F#2 C/ Bruc 86,600 86,600 C#*D#*E#*F#3 C/ Girona 93,000 93,000 C#*D#*E#*F#4 C/ Tetuan 86,400 86,400 C#*D#*E#*F#5 C/ Lepant 81,350 81,350 C#*D#*E#*F#


4 F2168631 m2 Enderroc de paret de totxana de 15 cm de gruix, amb retroexcavadora mitjana i càrrega mecànica i manual derunes sobre camió


1 Carrer Girona 2,300 83,950 193,085 C#*D#*E#*F#


5 F21Q1121 u Retirada d'elements urbans, enderroc dels suports i càrrega manual i mecànica de l'equipament i la runa sobrecamió o contenidor. Transposrt fina a magatzem municipal


1 Cabina telefónica 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


6 F2R64269 m3 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de residus inerts o no especials a instal·lació autoritzada de gestió deresidus, amb camió per a transport de 12 t, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



1 Residus inerts 164,630 164,630 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 02 MOVIMENT DE TERRES

1 F221C620 m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny de trànsit, amb mitjans mecànics


1 Carrer Bruc 0,300 716,820 215,046 C#*D#*E#*F#2 Carrer Girona estat actual 0,200 113,300 22,660 C#*D#*E#*F#3 Carrer Girona ampliacio 0,400 228,550 91,420 C#*D#*E#*F#4 Acord Bruc-Lepant 0,250 30,000 7,500 C#*D#*E#*F#5 Reposició Plaça Mestre 0,200 110,000 22,000 C#*D#*E#*F#6 Carrer Tetuan 0,200 108,250 21,650 C#*D#*E#*F#7 Carrer Lepant 0,200 100,200 20,040 C#*D#*E#*F#8 Acord Bruc-Tetuan 0,250 30,000 7,500 C#*D#*E#*F#


2 F2270100 m2 Anivellació, refí i compactació de caixes amb mitjans mecànics. Tot inclòs completament acabat.


1 Carrer Bruc 716,820 716,820 C#*D#*E#*F#2 Carrer Girona 341,850 341,850 C#*D#*E#*F#3 Plaça Mestre 110,000 110,000 C#*D#*E#*F#4 Acord Bruc-Lepant 30,000 30,000 C#*D#*E#*F#5 Carrer Tetuan 108,225 108,225 C#*D#*E#*F#6 Carrer Lepant 100,200 100,200 C#*D#*E#*F#7 Acord Bruc-Tetuan 30,000 30,000 C#*D#*E#*F#

TOTAL AMIDAMENT 1.437,095

3 F2220020 m3 Excavació de rases i pous de menys de 2 m de fondària amb mitjans mecànics o manuals en qualsevol tipus deterreny (inclòs roca), càrrega per al seu transport al gestor de residus o centre de reciclatge. Tot inclòscompletament acabat.


1 Fonamentació mur C/ Girona 0,400 7,000 83,950 235,060 C#*D#*E#*F#2 Fonamentacií mur entre parcel·les 0,400 7,000 83,950 235,060 C#*D#*E#*F#


4 F2R350A9 m3 Transport de terres a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió de 20 t i temps d'espera per a lacàrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km


1 Carrer Bruc 0,300 716,820 215,046 C#*D#*E#*F#2 Carrer Girona estat actual 0,200 113,300 22,660 C#*D#*E#*F#3 Carrer Girona ampliacio 0,400 228,550 91,420 C#*D#*E#*F#4 Acord Bruc-Lepant 0,250 30,000 7,500 C#*D#*E#*F#5 Reposició Plaça Mestre 0,200 110,000 22,000 C#*D#*E#*F#

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


6 Carrer Tetuan 0,200 108,250 21,650 C#*D#*E#*F#7 Carrer Lepant 0,200 100,200 20,040 C#*D#*E#*F#8 Acord Bruc-Tetuan 0,250 30,000 7,500 C#*D#*E#*F#

10 Fonamentació mur C/ Girona 0,400 7,000 83,950 235,060 C#*D#*E#*F#11 Fonamentacií mur entre parcel·les 0,400 7,000 83,950 235,060 C#*D#*E#*F#13 Rases_instal·lacions 493,500 493,500 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 03 FONAMENTS I CONTENCIONS

1 F3Z152P1 m2 Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó amb granulats reciclats HL-150/P/20 de consistènciaplàstica i grandària màxima del granulat 20 mm, amb una substitució del 50% del granulat gruixut per granulatreciclat mixt amb marcat CE, procedent de plantes de reciclat de residus de la construcció o demolicióautoritzades, abocat des de camió


1 Mur Carrer Girona 0,400 83,950 33,580 C#*D#*E#*F#2 Mur entre parcel·les 0,400 83,950 33,580 C#*D#*E#*F#


2 F31522H3 m3 Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/B/20/IIa, de consistència tova i grandària màxima del granulat20 mm, abocat amb cubilot


1 Mur Carrer Girona 0,400 0,600 83,950 20,148 C#*D#*E#*F#2 Mur entre parcel·les 0,400 0,600 83,950 20,148 C#*D#*E#*F#


3 F31B3000 kg Armadura de rases i pous AP500 S d'acer en barres corrugades B500S de límit elàstic >= 500 N/mm2


1 Mur C/ Girona_DIAM12 / 20 CM+4DIAM12 _ ML

10,000 0,890 83,950 747,155 C#*D#*E#*F#

2 Mur entre parcel·les_DIAM 12/ 20CM+4 DIAM 12_ML

10,000 0,890 83,950 747,155 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 04 BASES I SUBBASES

1 F921R01J m3 Subbase de tot-u artificial procedent de granulats reciclats de formigó, amb estesa i piconatge del material al 98% del PM


1 Carrer Bruc; e=20cm 714,300 0,200 142,860 C#*D#*E#*F#2 Plaça Mestre reposisció; e=20cm 95,000 0,200 19,000 C#*D#*E#*F#3 Carrer Girona; e=20cm 268,400 0,200 53,680 C#*D#*E#*F#4 Acord Bruc- Lepant; e=25cm 30,000 0,250 7,500 C#*D#*E#*F#5 Carrer Tetuan 108,250 0,200 21,650 C#*D#*E#*F#

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


6 Carrer Lepant 100,200 0,200 20,040 C#*D#*E#*F#7 Acord Bruc- Tetuan; e=25cm 30,000 0,250 7,500 C#*D#*E#*F#


2 F9365G1L m3 Base de formigó HM-20/P/20/I, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat des decamió amb estesa i vibratge manual, amb acabat reglejat. Inclou junts de treball i retracció amb tall de disc, 5 cmmínim ( 1/3 gruix llosa). Replé amb material segellant.


1 Carrer Bruc; e=20cm 714,300 0,200 142,860 C#*D#*E#*F#2 Plaça Mestre reposisció; e=10cm 95,000 0,100 9,500 C#*D#*E#*F#3 Carrer Girona; e=10cm 268,400 0,100 26,840 C#*D#*E#*F#4 Carrer Tetuan 108,250 0,100 10,825 C#*D#*E#*F#5 Carer Lepant 100,200 0,100 10,020 C#*D#*E#*F#6 Acord Bruc- Tetuan; e=25cm 30,000 0,220 6,600 C#*D#*E#*F#7 Acord Bruc- Lepant; e=25cm 30,000 0,220 6,600 C#*D#*E#*F#


3 F9Z4A615 m2 Armadura per lloses de formigó AP500 T amb malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 20x20 cmD:5-5 mm 6x2,2 m B500T UNE-EN 10080


1 Carrer Bruc; e=20cm 714,300 714,300 C#*D#*E#*F#2 0,000 0,000 C#*D#*E#*F#


4 F7J12050 m2 Formació de junt amb placa de poliestirè expandit de 20 mm de gruix


1 Carrer Bruc 77,800 0,160 12,448 C#*D#*E#*F#2 Carrer Tetuan 88,950 0,060 5,337 C#*D#*E#*F#3 Carrer Girona 77,900 0,060 4,674 C#*D#*E#*F#4 Carrer Lepant 88,500 0,060 5,310 C#*D#*E#*F#


5 F7J5A490 m Segellat de junt de 20 mm d'amplària i 4 cm de fondària, amb massilla de poliuretà monocomponent


1 Carrer Bruc 77,800 77,800 C#*D#*E#*F#2 Carrer Tetuan 88,950 88,950 C#*D#*E#*F#3 Carrer Girona 77,900 77,900 C#*D#*E#*F#4 Carer Lepant 88,550 88,550 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 05 MURS I ESTRUCTURES

1 F612PRAD m3 Paret de gruix 14 cm i fins a 2,5 m d'alçària, de totxana de 290x140x75 mm per a revestir, amb morter mixt1:2:10, amb pilastres d'obra de 29x29 cm cada 3 m

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



1 Mur Carrer Girona 26,720 26,720 C#*D#*E#*F#2 Mur entre parcel·les 26,720 26,720 C#*D#*E#*F#


2 E81125E4 m2 Arrebossat a bona vista sobre parament vertical exterior, a 3,00 m d'alçària, com a màxim, amb morter deciment 1:4, remolinat i lliscat amb ciment pòrtland amb filler calcari 32,5 R


1 C Girona 2,000 2,400 84,000 403,200 C#*D#*E#*F#2 Mur entre parcel·les 2,000 2,400 84,000 403,200 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 06 PAVIMENTS

1 F9E13104 m2 Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x4 cm, classe 1a, preu superior, col·locat a l'estesa ambsorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de ciment pòrtland


1 Carrer Girona 292,800 292,800 C#*D#*E#*F#2 Pl Mestre reposició 110,000 110,000 C#*D#*E#*F#3 Carrer Tetuan 94,450 94,450 C#*D#*E#*F#4 Carrer Lepant 104,700 104,700 C#*D#*E#*F#


2 F9E1310L m2 Paviment de panot gris tàctil direccional de pas de vianants de 20x20x4 cm, classe 1a, preu superior, col·locat al'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de ciment pòrtland


1 Carrer Girona 6,700 6,700 C#*D#*E#*F#


3 F9E1310M m2 Paviment de panot gris tàctil d'advertència de pas de vianants de 20x20x4 cm, classe 1a, preu superior, col·locata l'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de ciment pòrtland




4 F9E13108 m2 Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x8cm, classe 1a, preu superior, col·locat a l'estesa ambsorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de ciment pòrtland


1 Carrer Bruc 255,350 255,350 C#*D#*E#*F#2 Carrer Tetuan_pk 4,850 4,850 C#*D#*E#*F#


EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


5 F9E1318L m2 Paviment de panot gris tàctil direccional de pas de vianants de 20x20x8 cm, classe 1a, preu superior, col·locat al'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de ciment pòrtland


1 Carrer Bruc 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


6 F9E1318M m2 Paviment de panot gris tàctil d'advertència de pas de vianants de 20x20x8 cm, classe 1a, preu superior, col·locata l'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de ciment pòrtland


1 Carrer Bruc 4,800 4,800 C#*D#*E#*F#


7 F9B4UA8I m2 Paviment de pedra granítica, deixada de serra, de 80 mm de gruix, col·locada amb morter de ciment 1:6,elaborat a l'obra


1 60x30x8cm_interceptor 24,100 24,100 C#*D#*E#*F#2 60x30x8cm_limit 24,100 24,100 C#*D#*E#*F#


8 F9F15202 m2 Paviment de llambordins de formigó de forma rectangular de 10x20 cm i 8 cm de gruix, preu alt, col·locats ambmorter de ciment 1:6 i beurada de ciment


1 C/ bruc 409,630 409,630 C#*D#*E#*F#


9 F9H1B132 t Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 11 surf B 35/50 D de temperatura baixa , ambbetum asfàltic de penetració, de granulometria densa per a capa de trànsit i granulat calcari, estesa i compactada


1 Acord C Lepant- C Bruc 1,500 0,150 30,000 6,750 C#*D#*E#*F#2 Acord C tetuan-C Bruc 1,500 0,150 30,000 6,750 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 07 VORADES I ESCOCELLS

1 F961A8GA m Vorada recta de pedra granítica escairada, serrada mecànicament i flamejada, de 20x25 cm, col·locada sobrebase de formigó HM-20/P/40/I de 20 a 25 cm d'alçària, i rejuntada amb morter


1 Carrer Girona 78,000 78,000 C#*D#*E#*F#2 Carrer Lepant 102,750 102,750 C#*D#*E#*F#3 Carrer Tetuan 97,900 97,900 C#*D#*E#*F#


EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


2 F962A8GA m Vorada de pedra granítica escairada, serrada mecànicament i flamejada, de forma corba, de 20x25 cm,col·locada sobre base de formigó no estructural de 15 N/mm2 de resistència mínima a compressió i de 20 a 25cm d'alçària i rejuntada


1 Carrer Girona 4,800 4,800 C#*D#*E#*F#2 C/ Tetuan 4,000 4,000 C#*D#*E#*F#


3 F981MG6F u Capçal de gual de pedra granítica serrada mecànicament i flamejada de 60 x 40 cm, amb la cantonada en formacorba , d'1 peça, col·locada amb morter sobre base de formigó no estructural


1 Carrer Tetuan 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#


4 F9811G6F m Rampa per a gual de forma recta, de peces de pedra granítica serrada mecànicament i flamejada, de 60 cmd'amplària i 6 de gruix, col·locades amb morter sobre base de formigó no estructural de 15 N/mm2 de resistènciamínima a compressió


1 C/ Tetuan 5,450 5,450 C#*D#*E#*F#


5 P992-4IEL u Escocell de 220x120 cm i 20 cm de fondària, amb 4 peces de morter de ciment 213/113x20x7cm, amb un cantellbisellat, rejuntades amb morter de ciment blanc, calç i sorra de marbre i col·locat sobre base de formigó noestructural de 20 N/mm2 de resistència mínima a compressió




6 P992-4ILL u Escocell de 220x100 cm i 20 cm de fondària, amb 4 peces de morter de ciment 97x20x7cm, amb un cantellbisellat, rejuntades amb morter de ciment blanc, calç i sorra de marbre i col·locat sobre base de formigó noestructural de 20 N/mm2 de resistència mínima a compressió


1 Carrer Bruc 9,000 9,000 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 08 EQUIPAMENT I MOBILIARI URBÀ

1 FQ115HBU u Banc senzill tipus BILATERAL de URBIDERMIS de fusta tropical tractada amb oli monocapa fixada a estructurade pletina d'acer de 8mm amb protecció antioxidant pintada, de 180 cm de llargària, cargols i passadors d'acerinoxidable, de preu superior, col·locat amb fixacions mecàniques


1 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



2 FQ115HCU u Cadira amb respatller tipus BILATERAL de URBIDERMIS de fusta tropical tractada amb oli monocapa fixada aestructura de pletina d'acer de 8mm amb protecció antioxidant pintada, de 180 cm de llargària, cargols ipassadors d'acer inoxidable, de preu superior, col·locat amb fixacions mecàniques


1 10,000 10,000 C#*D#*E#*F#


3 PQ23-DLWB u Paperera trabucable de 45 cm de diàmetre, de planxa pintada d'1 mm de gruix, amb base perforada i suports de50x20x1,5 mm, ancorada amb dau de formigó


1 C Bruc 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 09 ENJARDINAMENT I PLANTACIÓ

1 FD5A120L m Drenatge amb tub ranurat de PVC de D=110 mm i reblert amb material filtrant fins a 15 cm per sobre del dren


1 Drenatge Arbrat_C Girona 65,950 65,950 C#*D#*E#*F#


2 FDK282CL u Pericó de registre sifonic de fàbrica de maó de 45x45x50 cm, per drenatge dearbrat, amb parets de 15 cm degruix de maó calat de 290x140x100 mm, arrebossada i lliscada interiorment amb morter de ciment amb unaproporció en volum 1:8, sobre solera de maó calat de 10 cm de gruix i reblert lateral amb terra de la mateixaexcavació

Segons directrius Tecniques per a la redacció de projectes urbanització de l'Ajuntament de Sabadell


1 Pericó_drenatge arbrat 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


3 FR3P92A2 m3 Grava de pedrera de pedra granítica de 5 a 12 mm, subministrada a granel i escampada amb retroexcavadorapetita i mitjans manuals


1 Escosells 9,000 0,100 2,650 2,385 C#*D#*E#*F#2 Tub drenantge 0,300 0,250 64,500 4,838 C#*D#*E#*F#


4 FR3P401L m3 Terra Franc-Sorrenca subministrada a granel i escampada amb retroexcavadora mitjana


1 Escosells 9,000 0,450 2,650 10,733 C#*D#*E#*F#

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



5 F7B451F0 m2 Geotèxtil format per feltre de polièster no teixit lligat mecànicament de 200 a 250 g/m2, col·locat sense adherir


1 Barrera antiarrels_Escosells 9,000 0,300 6,800 18,360 C#*D#*E#*F#2 Barrera geotextil_tub drenantge 0,300 64,500 19,350 C#*D#*E#*F#


6 XPAUN001 u Pla de manteniment segons programació anual, tipologies de vegatació i freqüencies, segons projecte, inclòs laredacció d'informes anuals


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


7 FRZ23823 u Aspratge triple d'arbre mitjançant 3 rolls de fusta de pi tractada en autoclau de secció circular, de 8 cm dediàmetre i 2,5 m de llargària, clavat al fons del forat de plantació 30 cm, i amb 3 abraçadores regulables degoma o cautxú




8 HRE22100 u Protecció individual de tronc d'arbre de perímetre aproximat entre 95 i 125 cm, amb estructura de fustes lligadesentre si amb filferro, de 2 m d'alçària mínima, col·locades sobre material amb funció d'enconxat, amb eldesmuntatge inclòs


1 Platanus x acerifolia 9,000 9,000 C#*D#*E#*F#


9 FR43512C u Subministrament de Ginkgo biloba de perímetre de 20 a 25 cm, amb peu masculí, amb pa de terra de diàmetremínim 67,5 cm i profunditat mínima 47,25 cm segons fórmules NTJ




Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 10 XARXA DE REG

1 F2194JJ5 m2 Demolició de paviment de panots col·locats sobre formigó, de fins a 20 cm de gruix i fins a 0,6 m d'amplària ambretroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió


1 Inst electro reg_enllumenat 0,600 5,000 3,000 C#*D#*E#*F#


EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


2 F2194XE5 m2 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 15 cm de gruix i fins a 0,6 m d'amplària ambretroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió


1 Inst ElectroReg_Enllumenat 0,600 6,300 3,780 C#*D#*E#*F#




1 Tub xarxa primaria Ø 50 0,200 0,800 1,000 0,160 C#*D#*E#*F#2 Tub xarxa degoteig arbrat Ø 40 0,200 0,800 67,250 10,760 C#*D#*E#*F#3 Xarxa desguas degoteig 0,200 0,800 2,000 0,320 C#*D#*E#*F#4 Instal. Elect 0,200 0,800 20,000 3,200 C#*D#*E#*F#


4 F228AB0F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m, amb material seleccionat de la pròpiaexcavació, en tongades de gruix fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM


1 Tub xarxa primaria Ø 50 0,200 0,800 1,000 0,160 C#*D#*E#*F#2 Tub xarxa degoteig arbrat Ø 40 0,200 0,800 67,250 10,760 C#*D#*E#*F#3 Xarxa desguas degoteig 0,200 0,800 3,400 0,544 C#*D#*E#*F#


5 ED35BYOL u Pericó de connexió a xarxa i comptador de la instal·lació de reg de 120X60X60 per una contracte de cabal màx.12 m3/h cm segons especificacions de projecte, realitzat amb paret de totxana de 29x14x10 cm, arrebossada illiscada inteiorment, i tindran una base de grava amb sortida d’aigua inclou bastiment i 2 tapes de registre de480X480 MM. abatibles de fosa dúctil per a pericó de serveis i preveurà la següent inscripció: Ajuntament deSabadell – Parcs i Jardins o similar.



1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


6 ED35BYZL u Pericó de By-pass general de la instal·lació de reg de 60X60X60 cm segons especificacions de projecte,realitzat amb paret de totxana de 29x14x10 cm, arrebossada i lliscada inteiorment, i tindran una base de gravaamb sortida d’aigua inclou bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil per a pericó de serveis i preveurà la següentinscripció: Ajuntament de Sabadell – Parcs i Jardins o similar.



1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


7 ED35REOL u pericó de By-pass de zona per a reg de 60X60X60 cm segons especificacions de projecte, realitzat amb paretde totxana de 29x14x10 cm, arrebossada i lliscada inteiorment, i tindran una base de grava amb sortida d’aigua

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


inclou bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil per a pericó de serveis i preveurà la següent inscripció:Ajuntament de Sabadell – Parcs i Jardins o similar.



1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


8 ED35BYCL u Pericó per cabalimetre de la instal·lació de reg de 60X60X60 cm segons especificacions de projecte, realitzatamb paret de totxana de 29x14x10 cm, arrebossada i lliscada inteiorment, i tindran una base de grava ambsortida d’aigua inclou bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil per a pericó de serveis i preveurà la següentinscripció: Ajuntament de Sabadell – Parcs i Jardins o similar.Inclós cabalimetre i connexions.



1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


9 ED35REOD u Pericó amb desguàs i vàlvula de rentatge de zona per a reg de 20x20 cm.Segons directrius Tecniques per a laredacció de projectes urbanització de l'Ajuntament de Sabadell


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


10 EJM11409 u Comptador d'aigua, volumètric, de llautó, amb unions roscades de diàmetre nominal 1´´1/2, connectat a unabateria o a un ramal


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


11 FJSB2321 u Electrovàlvula per a instal·lacio de reg, d'1´´1/2 de diàmetre, de material plàstic, amb solenoide de 24 V, per auna pressió màxima de 16 bar, amb regulador de cabal, connectada a les xarxes elèctrica i d'aigua ambconnectors estancs


1 degoteig 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


12 FNE16304 u Filtre colador de llautó, de diàmetre nominal 1´´, de 16 bar de PN, roscat, muntat superficialment


1 by-pas sectorial 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



13 FNE2B304 u Filtre colador en forma de Y amb brides, 80 mm de diàmetre nominal, 16 bar de pressió nominal, fosa grisaEN-GJL-250 (GG25), malla d'acer inoxidable 1.4301 (AISI 304) amb perforacions de 1.5 mm de diàmetre,muntat superficialment


1 by-pass sectorial 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


14 EN747327 u Vàlvula reductora de pressió amb rosca, de diàmetre nominal 1´´1/4, de 16 bar de pressió màxima i amb undiferencial màxim de 15 bar, de bronze, preu alt i muntada superficialment


1 By-pass sectorial 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


15 FJSBA0CX u Instal.lació elèctrica pel control de reg, inclou alimentació elèctrica des del quadre d'enllumenat, transformadorsde 230/24V, cablejat a les electrovàlvules, amb cable mànega de 1000v de 4x2,5mm/secc, i tubular de P.E. de63mm de diàmetre,tubs,connexions i proves.


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


16 FG319534 m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RV-K, tetrapolar, de secció 4 x2,5 mm2, amb coberta del cable de PVC, col·locat en tub


1 Connexió a programador 20,600 20,600 C#*D#*E#*F#


17 FDG51311 m Canalització amb tub corbable corrugat de polietilè de 90 mm de diàmetre nominal, de doble capa, i reblert derasa amb terres seleccionades


1 Linia connexió elèctrica 20,600 20,600 C#*D#*E#*F#


18 FFB28455 m Tub de polietilè de designació PE 40, de 50 mm de diàmetre nominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR7,4, UNE-EN 12201-2, connectat a pressió, amb grau de dificultat mig, utilitzant accessoris de plàstic, i col·locatal fons de la rasa, amb banda de color lila indicador d'aigua no potable


1 Xarxa primaria 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


19 FFB27455 m Tub de polietilè de designació PE 40, de 40 mm de diàmetre nominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR7,4, UNE-EN 12201-2, connectat a pressió, amb grau de dificultat mig, utilitzant accessoris de plàstic, i col·locatal fons de la rasa, amb banda de color lila indicador d'aigua no potable

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



1 Xarxa degoteig arbrat 67,200 67,200 C#*D#*E#*F#2 Xarxa desguas degoteig 3,400 3,400 C#*D#*E#*F#


20 FJS5A761 u Anella per a reg per degoteig amb tub de 17 mm de diàmetre, amb degoters autocompensats integrats cada 33cm, amb marcatge identificatiu d'aigua no potable, amb un diàmetre de l'anella de 80 cm, soterrada 10 cm, ambl'obertura i el tancament de la rasa inclosos


1 9,000 9,000 C#*D#*E#*F#


21 FJS5R102 u Vàlvula de rentat per a instal·lacio de reg per degoteig, de material plàstic, de 1/2'' de diàmetre, intal·lada enpericó


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


22 FG22TH1K m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 90 mm de diàmetrenominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 20 J, resistència a compressió de 450 N,muntat com a canalització soterrada


1 Tub xarxa primaria Ø 50 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#2 Tub xarxa degoteig arbrat Ø 40 67,200 67,200 C#*D#*E#*F#3 Xarxa desguas degoteig 3,400 3,400 C#*D#*E#*F#


23 FJSA316L u Programador de reg model SAMCLABOX de la casa SAMCLA i s’instal·laran amb els accessoris necessaris pertal de poder ser telegestionats directament per Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Sabadell.


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


24 FJSC2ACB u Sensor de pluja regulable amb proteccióantivandàlica en acer inoxidable per a instal·lació amb cables, instal·lata una alçària màxima de 3 m i calibrat


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


25 2RFZ0008 u Inspecció de la tota la instal·lació de reg, inclou revisió de la programació del reg, control del bon regatge delsaspersors, difusors i degoters, detecció i reparació de possibles avaries en la xarxa, substitució de les bateriesdels programadors i de la cònsola de programació al final del període de manteniment i el consum d'aigua durantaquest període.


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



26 XPAUN006 u Partida alçada a justificar de programació i telegestió del programador de reg, compatible amb els servei deParcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona, garantint el perfecrte funcionament de gestió, segons lescondicions del servei de Parcs i Jardins de l'ajuntament de Barcelona.


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


27 XPAUN003 u Partida alçada a justificar en concepte d'escomesa elèctrica i entroncament per axarxa de reg. incloulegalitzacions de les instal·lacions elèctriques devant d'organismes oficials.


1 1,000 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


28 XPAUN004 u Partida alçada a justificar en concepte d'escomesa d'aigua potable i entroncament per a xarxa de reg. incloulegalitzacions de les instal·lacions devant d'organismes oficials.


1 1,000 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#




1 Inst reg_C/Ttetuan 1,500 0,150 0,200 6,900 0,311 C#*D#*E#*F#


30 F931201F m3 Base de tot-u artificial , amb estesa i piconatge del material al 95% del PM


1 Inst reg_C/Ttetuan 0,250 0,200 6,900 0,345 C#*D#*E#*F#




1 Inst reg_C/Ttetuan 0,250 0,200 6,900 0,345 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 11 ABASTAMENT D'AIGUA

1 F21D21LF m Retirada de canonada de fibrociment de diam. 100 mm amb mitjans mecànics, manuals i càrrega sobre camió

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



1 Canonada fibrociment 345,000 345,000 C#*D#*E#*F#




1 Abastament d'aigua_ 0,400 1,000 335,000 134,000 C#*D#*E#*F#2 Abastament d'aigua_reg 0,400 1,000 1,000 0,400 C#*D#*E#*F#


3 FFB1E425 m Tub de polietilè de designació PE 100, de 110 mm de diàmetre nominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrieSDR 17, UNE-EN 12201-2, soldat, amb grau de dificultat mitjà, utilitzant accessoris de plàstic i col·locat al fonsde la rasa


1 Abastament d'aigua_ 335,000 335,000 C#*D#*E#*F#2 Abastament d'aigua_reg 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


4 F2285B0F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,6 m, amb material seleccionat de la pròpia excavació, entongades de gruix de fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM


1 Abastament d'aigua_ 0,400 1,000 335,000 134,000 C#*D#*E#*F#2 Abastament d'aigua_reg 0,400 1,000 1,000 0,400 C#*D#*E#*F#


5 FDK2UC35 u Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons, de 70x70 cm i 50 cm de fondària, per a instal·lacions deserveis, col·locada sobre solera de formigó HM-20/P/40/I de 15 cm de gruix i reblert lateral amb terres del'excavació.


1 Arqueta connexó_reg 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#2 Arqueta companyia_edificació 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#3 Arqueta escomesa incendis 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


6 FDKZHLB4 u Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 700x700 mm i classeB125 segons norma UNE-EN 124, col·locat amb morter.


1 Arqueta connexó_reg 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#2 Arqueta companyia_edificació 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#3 Arqueta escomesa incendis 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


7 FFB1E42L ud Partida alçada de connexió de xarxa existent de fibrociment a nova xarxa de polietilé segons indicacions decompanyia

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



1 Connexions ea-prop 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 12 TELEFONIA

1 F2194XE5 m2 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 15 cm de gruix i fins a 0,6 m d'amplària ambretroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió


1 Inst Telefonia_C/Ttetuan 0,450 74,000 33,300 C#*D#*E#*F#


2 F2226123 m3 Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny no classificat, ambretroexcavadora i càrrega mecànica del material excavat


1 Rasa_xarxa telefonia_general 0,450 0,700 74,000 23,310 C#*D#*E#*F#2 Rasa_xarxa telefonia_bruc 0,450 0,700 64,400 20,286 C#*D#*E#*F#3 Rasa_xarxa telefonia_tetuan 0,450 0,700 15,500 4,883 C#*D#*E#*F#


3 F31521C3 m3 Formigó per a rases i pous de fonaments, HM-20/B/10/I, de consistència tova i grandària màxima del granulat 10mm, abocat amb cubilot








5 FDK282GL u Pericó de registre de fàbrica de maó de 40x40x60 cm, per a instal·lacions de serveis, amb parets de 15 cm degruix de maó calat de 290x140x100 mm, arrebossada i lliscada interiorment amb morter mixt amb una proporcióen volum 1:2:10, sobre solera de formigó HM-20 de 10 cm de gruix, inclou tub de drentatge i reblert lateral ambterra de la mateixa excavació


1 Transició ea-prop 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#2 Canvi de direcció 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



6 FDKZ3154 u Bastiment i tapa per a pericó de serveis de 400x400x40, realitzada amb fosa dúctil ISO 1083/En 1563, ambcompliment de la norma UNE EN-124, i en possessió de certificat AENOR. Amb clau homologada. Superfíciemetàl·lica antilliscant, amb tapa extraïble, obertura entre 90° i 120° i dispositiu antitancament de bloqueig en unangle superior als 90°. De 27 kg de pes. Marc d'acer galvanitzat en calent segons ISO 630. Esforç d'aixecamententorn als 15 Kg. Desbloqueig i obertura amb clau.Col·locat amb morter.


1 Transició ea-prop 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#2 Canvi de direcció 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#


7 FDK282LL u Pericó de registre de fàbrica de maó de 60x60x80 cm, per a instal·lacions de serveis, amb parets de 15 cm degruix de maó calat de 290x140x100 mm, arrebossada i lliscada interiorment amb morter mixt amb una proporcióen volum 1:2:10, sobre solera de maó calat de 10 cm de gruix i reblert lateral amb terra de la mateixa excavació


1 Arqueta d'entrada_60x60x80 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#


8 FDKZ3174 u Bastiment i tapa per a pericó de serveis de 600x600x50, realitzada amb fosa dúctil ISO 1083/En 1563, ambcompliment de la norma UNE EN-124, i en possessió de certificat AENOR. Amb clau homologada. Superfíciemetàl·lica antilliscant, amb tapa extraïble, obertura entre 90° i 120° i dispositiu antitancament de bloqueig en unangle superior als 90°. Marc d'acer galvanitzat en calent segons ISO 630. Esforç d'aixecament entorn als 15 Kg.Desbloqueig i obertura amb clau.Col·locat amb morter.


1 Arqueta d'entrada_60x60x80 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#


9 FFB1F325 m Tub de polietilè de designació PE 100, de 125 mm de diàmetre nominal, de 6 bar de pressió nominal, sèrie SDR26, UNE-EN 12201-2, soldat, amb grau de dificultat mitjà, utilitzant accessoris de plàstic i col·locat al fons de larasa


1 xarxa telefonia_general_2 tubs 125diam

2,000 74,000 148,000 C#*D#*E#*F#

2 xarxa telefonia_bruc_2 tubs 125 diam 2,000 64,400 128,800 C#*D#*E#*F#3 xarxa telefonia_tetuan_2 tubs 125 diam 2,000 16,700 33,400 C#*D#*E#*F#




1 Inst Telefonia_C/Ttetuan 1,500 0,150 0,450 74,000 7,493 C#*D#*E#*F#



EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



1 Inst Telefonia_C/Ttetuan 0,250 0,450 74,000 8,325 C#*D#*E#*F#




1 Inst Telefonia_C/Ttetuan 0,250 0,450 74,000 8,325 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 13 ENLLUMENAT PÚBLIC

1 XPAEEP02 U Desconnexió circuit existent


1 Carrer Girona 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#2 Carrer Tetuan 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#3 Carrer Lepanto 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


2 F21H001L m Desmuntage d'enllumenat públic aeri existent, inclou desconnexió de la xarxa, retirada del cablejat aerí.Càrrega, condicionament de la zona afectada segons criteri de la Direcció Facultativa, càrrega i transport algestor de residus o centre de reciclatge autoritzat, a qualsevol distància, tarifes (taxes, canons i despeses) sis'escau i tota la documentació acreditativa del procés de deposició del residu. Tot inclòs completament acabat.


1 Carrer Girona 97,000 97,000 C#*D#*E#*F#2 Carrer Bruc 76,550 76,550 C#*D#*E#*F#3 Carrer Tetuan 64,600 64,600 C#*D#*E#*F#4 Carrer Lepant 153,700 153,700 C#*D#*E#*F#


3 F21H144L u Desmuntatge de llumenera, columna exterior, accessoris i elements de subjecció, de fins a 4 m d'alçària, com amàxim, aplec per a posterior aprofitament i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor i transport algestor de residus o centre de reciclatge autoritzat, a qualsevol distància, tarifes (taxes, canons i despeses) sis'escau i tota la documentació acreditativa del procés de deposició del residu. Tot inclòs completament acabat.


1 Carrer Girona 6,000 6,000 C#*D#*E#*F#2 Carrer Tetuan 3,000 3,000 C#*D#*E#*F#3 Carrer Lepanto 6,000 6,000 C#*D#*E#*F#4 Carrer Bruc 4,000 4,000 C#*D#*E#*F#




EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


1 Calçada C Tetuan tub diam90mm+tubdiam 160mm

0,400 0,600 9,750 2,340 C#*D#*E#*F#

2 Vorera Cuadre 1tub diam 90mm 0,400 0,600 4,150 0,996 C#*D#*E#*F#3 Vorera C Girona 1tub diam 90mm 0,400 0,600 84,700 20,328 C#*D#*E#*F#4 Vorera C Tetuan 1tub diam 90mm 0,400 0,600 95,200 22,848 C#*D#*E#*F#5 Vorera Pl Mestre 1tub diam 90mm 0,400 0,600 74,600 17,904 C#*D#*E#*F#6 Vorera C Lepanto 1 tub diam 90mm 0,400 0,600 85,000 20,400 C#*D#*E#*F#


5 F228AB0F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m, amb material seleccionat de la pròpiaexcavació, en tongades de gruix fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM



0,400 0,600 9,750 2,340 C#*D#*E#*F#

2 Vorera Cuadre 1tub diam 90mm 0,400 0,600 4,150 0,996 C#*D#*E#*F#3 Vorera C Girona 1tub diam 90mm 0,400 0,600 84,700 20,328 C#*D#*E#*F#4 Vorera C Tetuan 1tub diam 90mm 0,400 0,600 95,200 22,848 C#*D#*E#*F#5 Vorera Pl Mestre 1tub diam 90mm 0,400 0,600 74,600 17,904 C#*D#*E#*F#6 Vorera C Lepanto 1 tub diam 90mm 0,400 0,600 85,000 20,400 C#*D#*E#*F#




1 Inst Enllumenat_C/ Tetuan 1,500 0,150 0,400 6,900 0,621 C#*D#*E#*F#




1 Inst Enllumenat_C/ Tetuan 0,250 0,400 6,900 0,690 C#*D#*E#*F#




1 Inst Enllumenat_C/ Tetuan 0,250 0,400 6,900 0,690 C#*D#*E#*F#


9 F9E13104 m2 Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x4 cm, classe 1a, preu superior, col·locat a l'estesa ambsorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de ciment pòrtland


1 Inst electro reg_enllumenat 0,600 5,000 3,000 C#*D#*E#*F#


10 FHGAU01L u Armari de protecció i control d'enllumenat públic d'acer inoxidable, amb 6 sortides, doble nivell i programació perrellotge astronòmic, totalment instal·lat, connectat i provat, s´inclou base de formigó d'ancoratge i tot el petitmaterial auxiliar necessari de connexió i muntatge.Inclou sortida per al control i comandament del rec, amb una sortida independent de les de l’enllumenat,

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


connectada a la sortida de ICP iprotegida amb un interruptor magnetotèrmic, i un diferencial de 30 mA. desensibilitat. El quadre del programador estarà adossat al d’enllumenat, i disposarà de les seves pròpiesproteccions, es a dir, que les proteccions col·locades en el quadre d’enllumenat només protegiran la línia deconnexió entre els dos quadres.



1 Nou cuadre de comandamentd'enllumenat-reg QC.139

1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


11 FG380907 m Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2, muntat en malla de connexió a terra



9,750 9,750 C#*D#*E#*F#

2 Vorera 1tub diam 90mm 4,150 4,150 C#*D#*E#*F#3 LINEA 1_Vorera C Girona 1tub diam

90mm84,700 84,700 C#*D#*E#*F#

4 LINEA 1_Vorera C Tetuan 1tub diam90mM

95,200 95,200 C#*D#*E#*F#

5 LINEA 1_Vorera Pl Mestre 1tub diam90mm

74,600 74,600 C#*D#*E#*F#

6 LINEA 1_Vorera C Lepant 1tub diam90mM

85,000 85,000 C#*D#*E#*F#

7 C#*D#*E#*F#9 C#*D#*E#*F#

10 C#*D#*E#*F#11 C#*D#*E#*F#


12 FG31H564 m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RVFV, tetrapolar, de secció 4 x10 mm2, amb armadura de fleix d'acer i coberta del cable de PVC, col·locat en tub



9,750 9,750 C#*D#*E#*F#


90mm84,700 84,700 C#*D#*E#*F#


95,200 95,200 C#*D#*E#*F#


74,600 74,600 C#*D#*E#*F#


85,000 85,000 C#*D#*E#*F#


13 FDG51311 m Canalització amb tub corbable corrugat de polietilè de 90 mm de diàmetre nominal, de doble capa, i reblert derasa amb terres seleccionades



90mm84,700 84,700 C#*D#*E#*F#


95,200 95,200 C#*D#*E#*F#

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



74,600 74,600 C#*D#*E#*F#


85,000 85,000 C#*D#*E#*F#


14 FDG52657 m Canalització amb dos tubs corbables corrugats de polietilè de 160 mm de diàmetre nominal, de doble capa, i daude recobriment de 30x20 cm amb formigó HM-20/P/20/I



9,750 9,750 C#*D#*E#*F#


15 FDK282GL u Pericó de registre de fàbrica de maó de 40x40x60 cm, per a instal·lacions de serveis, amb parets de 15 cm degruix de maó calat de 290x140x100 mm, arrebossada i lliscada interiorment amb morter mixt amb una proporcióen volum 1:2:10, sobre solera de formigó HM-20 de 10 cm de gruix, inclou tub de drentatge i reblert lateral ambterra de la mateixa excavació


1 Pas de vials 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#2 Canvi de direcció 3,000 3,000 C#*D#*E#*F#


16 FDKZ3154 u Bastiment i tapa per a pericó de serveis de 400x400x40, realitzada amb fosa dúctil ISO 1083/En 1563, ambcompliment de la norma UNE EN-124, i en possessió de certificat AENOR. Amb clau homologada. Superfíciemetàl·lica antilliscant, amb tapa extraïble, obertura entre 90° i 120° i dispositiu antitancament de bloqueig en unangle superior als 90°. De 27 kg de pes. Marc d'acer galvanitzat en calent segons ISO 630. Esforç d'aixecamententorn als 15 Kg. Desbloqueig i obertura amb clau.Col·locat amb morter.


1 Pericó 40x40 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#


17 FGD2322D u Placa de connexió a terra d'acer, quadrada (massissa), de 500x500 i 3mm de gruix i soterrada


1 C Girona_Fanal AM-10+TECEO S 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#2 Pl Mestre_Fanal PLUS+ LUNA 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#3 C Lepanto_Fanal AM-10+TECEO S 7,000 7,000 C#*D#*E#*F#4 C Tetuan_Fanal AM-10+TECEO S 7,000 7,000 C#*D#*E#*F#


18 FHR125VL u Fanal amb lluminària de leds, consistent en una columna d'acer galvanitzat, model AM-10 de JOVIR de 7.5 md'alçària, tot segons plec de condicions del servei d'enllumenat de l'ajuntament de Sabadell. Amb lluminària deled TECEO S de SCHRÉDER, col·locada sobre dau de formigó, inclos l'execució de la fonamentació,col·locació, anivellament, instal·lació de la pressa de terra, connexions i instal·lació elèctrica completa del'interior.


1 C Girona_Fanal AM-10+TECEO S 4,000 4,000 C#*D#*E#*F#


EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


19 FHR125LL u Fanal amb lluminària de leds, consistent en una columna d'acer galvanitzat, model AM-10 de JOVIR de 7.5 md'alçària, tot segons plec de condicions del servei d'enllumenat de l'ajuntament de Sabadell. Amb lluminària deled TECEO S de SCHRÉDER, col·locada sobre dau de formigó, inclos l'execució de la fonamentació,col·locació, anivellament, instal·lació de la pressa de terra, connexions i instal·lació elèctrica completa del'interior.


1 C Tetuan_Fanal AM-10+TECEO S 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#2 C Lepant_Fanal AM-10+TECEO S 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#


20 FHR125LV u Fanal amb lluminària de leds, consistent en una columna d'acer galvanitzat, model PLUS de ROURA de 4,5 md'alçària, tot segons plec de condicions del servei d'enllumenat de l'ajuntament de Sabadell. Amb lluminària deled LUNA de ROURA, col·locada sobre dau de formigó, inclos l'execució de la fonamentació, col·locació,anivellament, instal·lació de la pressa de terra, connexions i instal·lació elèctrica completa de l'interior.


1 Pl Mestre h=4 m 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#


21 FG151T01 u Submininistrament muntatge i connexionat de lluminaries, mitjançant caixes CLAVED, amb dos fusibles perlluminaria.


1 C Girona_Fanal AM-10+TECEO S 4,000 4,000 C#*D#*E#*F#2 Pl Mestre_Fanal PLUS+ LUNA 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#3 C Lepanto_Fanal AM-10+TECEO S 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#4 C Tetuan_Fanal AM-10+TECEO S 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#


22 F8B4NN5Z u Tractament antigraffiti i antiadhesiu per a suports, amb l'aplicació d'una capa antioxidant tipus NR2000 de HLGSystem o equivalent, una capa d'imprimació antigraffiti tipus SL100 de HLG System o equivalent i una capa devernís protector antigraffiti tipus SL600 de HLG System o equivalent


1 Quadre 139 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#2 C Girona_Fanal AM-10+TECEO S 4,000 4,000 C#*D#*E#*F#3 Pl Mestre_Fanal PLUS+ LUNA 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#4 C Lepanto_Fanal AM-10+TECEO S 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#5 C Tetuan_Fanal AM-10+TECEO S 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#


23 FDGZU010 m Banda contínua de plàstic de color, de 30 cm d'amplària, col·locada al llarg de la rasa a 20 cm per sobre de lacanonada, per a malla senyalitzadora



9,750 9,750 C#*D#*E#*F#


90mm84,700 84,700 C#*D#*E#*F#


95,200 95,200 C#*D#*E#*F#


74,600 74,600 C#*D#*E#*F#

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



85,000 85,000 C#*D#*E#*F#


24 EGPA0001 u Partida alçada a justificar en concepte d'escomesa elèctrica i entroncament per a quadre de comandamentd'enllumenat públic


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


25 EGPA000Z u Partida alçada per a la legalització de les instal·lacions elèctriques d'enllumenat devant d'organismes oficials


1 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#


26 EGPA0002 u Partida alçada a justificar en concepte de connexió a la xarxa existent d'enllumenat públic


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 14 ABASTAMENT ELECTRICITAT

1 EGPA000L u Supressió de CT SA50092 i connexió de les noves línies a la SA50378, existent a la cantonada dels carrersGirona i Tetuán, que s'amplia amb un nou trafo de 160 kVA 25/B2 a 630 kVA 25/B1-B2, ponts BT i MT, pou d'olii nou QBT Pronutec, segons estudi tècnic redactat per EDistribución Redes Digitales SL, que s'adjunta comAnnex.


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#




1 CGP1 0,400 0,700 9,000 2,520 C#*D#*E#*F#2 CGP2-3 0,400 0,700 39,000 10,920 C#*D#*E#*F#3 CGP4-5-6 0,400 0,700 64,000 17,920 C#*D#*E#*F#4 CGP7-8 0,400 0,700 90,000 25,200 C#*D#*E#*F#5 CGP9 0,400 0,700 124,000 34,720 C#*D#*E#*F#7 CD DOBLE 0,800 1,400 7,150 8,008 C#*D#*E#*F#


EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


3 EG22TP1K m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 160 mm de diàmetrenominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 40 J, resistència a compressió de 450 N,muntat com a canalització soterrada


1 CGP1 2,000 9,000 18,000 C#*D#*E#*F#2 CGP2-3 4,000 39,000 156,000 C#*D#*E#*F#3 CGP4-5-6 6,000 64,000 384,000 C#*D#*E#*F#4 CGP7-8 4,000 90,000 360,000 C#*D#*E#*F#5 CGP9 2,000 124,000 248,000 C#*D#*E#*F#


4 EG22TQ1K m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 200 mm de diàmetrenominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 40 J, resistència a compressió de 450 N,muntat com a canalització soterrada


1 CD DOBLE 4,000 7,150 28,600 C#*D#*E#*F#


5 F2285M00 m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,6 m, amb sorra, en tongades de gruix de més de 25 i fins a 50cm, utilitzant picó vibrant








7 FDGZU1LF m Placa contínua de plàstic de color, de 30 cm d'amplària, col·locada al llarg de la rasa segons detall per a mallasenyalitzadora


1 CGP1 1,000 9,000 9,000 C#*D#*E#*F#2 CGP2-3 2,000 39,000 78,000 C#*D#*E#*F#3 CGP4-5-6 3,000 64,000 192,000 C#*D#*E#*F#4 CGP7-8 2,000 90,000 180,000 C#*D#*E#*F#5 CGP9 1,000 124,000 124,000 C#*D#*E#*F#6 C#*D#*E#*F#

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


7 CD DOBLE 7,150 7,150 C#*D#*E#*F#8 C#*D#*E#*F#


8 FDGZU2LF m Placa contínua defibrociment, de 30 cm d'amplària, col·locada al llarg de la rasa segons detall per a mallasenyalitzadora


1 CGP1 1,000 9,000 9,000 C#*D#*E#*F#2 CGP2-3 2,000 39,000 78,000 C#*D#*E#*F#3 CGP4-5-6 3,000 64,000 192,000 C#*D#*E#*F#4 CGP7-8 2,000 90,000 180,000 C#*D#*E#*F#5 CGP9 1,000 124,000 124,000 C#*D#*E#*F#6 C#*D#*E#*F#7 CD DOBLE 7,150 7,150 C#*D#*E#*F#8 C#*D#*E#*F#


9 FDGZU0LF m Banda contínua de plàstic de color, de 15 cm d'amplària, col·locada al llarg de la rasa a 10 cm per sota del gruixdel paviment, per a malla senyalitzadora


1 CGP1 1,000 9,000 9,000 C#*D#*E#*F#2 CGP2-3 2,000 39,000 78,000 C#*D#*E#*F#3 CGP4-5-6 3,000 64,000 192,000 C#*D#*E#*F#4 CGP7-8 2,000 90,000 180,000 C#*D#*E#*F#5 CGP9 1,000 124,000 124,000 C#*D#*E#*F#6 C#*D#*E#*F#7 CD DOBLE 7,150 7,150 C#*D#*E#*F#8 C#*D#*E#*F#


10 EGPA00MT u Partida alçada a justificar en concepte d'escomesa elèctrica MT i entroncament per a nova estaciótransformadora al c/ Lepant


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 15 XARXA DE SANEJAMENT

1 F21DQG0L u Retirada amb recuperació de reixa d'embornal de 70x30x85 cm, amb mitjans mecànics


1 c/Girona 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#2 c/Tetuan 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#3 c/ Lepant 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#


EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


2 F2194XL5 m2 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 20 cm de gruix i més de 2 m d'amplària ambretroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió


1 Connexió finca C/Tetuan_Tub PVCDN=250mm

4,500 1,000 4,500 C#*D#*E#*F#

2 Connexió finca C/ Lepant_Tub PVCDN=250mm

4,300 1,000 4,300 C#*D#*E#*F#

4 Embornal_C/ Girona 2,000 3,200 1,000 6,400 C#*D#*E#*F#5 Embornal_C/ Tetuan 3,800 1,000 3,800 C#*D#*E#*F#6 Embornal_C/ Lepant 2,000 4,150 1,000 8,300 C#*D#*E#*F#


3 F21D2102 m Demolició de claveguera de fins a 30 cm de diàmetre o fins a 27x36 cm, de formigó vibropremsat, amb mitjansmecànics i càrrega sobre camió


1 C/ Bruc_embornals 3,000 4,000 12,000 C#*D#*E#*F#3 C/ Girona 2,000 4,100 8,200 C#*D#*E#*F#4 C/ Tetuan 1,000 3,800 3,800 C#*D#*E#*F#5 C/ Lepant 2,000 4,150 8,300 C#*D#*E#*F#


4 F21DQG02 u Demolició d'embornal de 70x30x85 cm, de parets de 15 cm de maó, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió


1 c/ Bruc 3,000 3,000 C#*D#*E#*F#3 C/ Girona 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#4 C/ Tetuan 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#5 C/ Lepant 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#


5 F21D210L u Partida alçada per reparació de connexió a col·lector existent dels embornals enderrocats


1 C/ Bruc_embornals 3,000 3,000 C#*D#*E#*F#3 C/ Girona 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#4 C/ Tetuan 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#5 C/ Lepant 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#


6 F222MA22 m3 Excavació de pou aïllat de més de 4 m de fondària, en terreny no classificat, amb mitjans mecànics i càrregamecànica del material excavat


1 Pou Pl Mestre 1,500 1,500 4,600 10,350 C#*D#*E#*F#2 Pou Lepant-Bruc 1,500 1,560 3,900 9,126 C#*D#*E#*F#3 C#*D#*E#*F#4 Embornals_C/ Girona 2,000 2,500 0,400 1,000 2,000 C#*D#*E#*F#5 Embornals_C/ Tetuan 1,000 2,500 0,400 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#6 Embornals_C/ Lepant 1,000 2,000 0,400 1,000 0,800 C#*D#*E#*F#7 Embornals_C/ Lepant 1,000 4,000 0,400 1,000 1,600 C#*D#*E#*F#

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



7 PDB7-8F56 m Paret per a pou circular de D= 100 cm, de peces prefabricades de formigó, col·locades amb morter de ciment 1:4


1 Pou Pl Mestre 4,600 4,600 C#*D#*E#*F#2 Pou Lepant-Bruc 3,900 3,900 C#*D#*E#*F#


8 FD90S01L M3 Recobriment protector exteriro de formigó de resistencia de 20 n/mm2, per pou de registre


1 Pou Pl Mestre_diam=1200 mm 4,600 0,150 2,000 1,380 C#*D#*E#*F#2 Pou Lepant-Bruc_diam= 1200mm 3,900 0,150 2,000 1,170 C#*D#*E#*F#


9 FD1ZV01L U Connexió de clavegueró d'embornal a pou de registre


1 Embornals_pl. mestre 3,000 3,000 C#*D#*E#*F#


10 FDDZS005 u Graó per a pou de registre de polipropilè armat, de 250x350x250 mm i 3 kg de pes, col·locat amb morter deciment 1:6, elaborat a l'obra




11 FDDZ5DLF u Bastiment circular de fosa dúctil per a pou de registre i tapa abatible, pas lliure de 600 mm de diàmetre i classeD400 segons norma UNE-EN 124, col·locat amb morter.

El marc i la tapa del pou serà del tipus normalitzat per l'Ajuntament. Els requisits que hauran de complir són:Disposar de Segell de Qualitat acceptat per l'´´Entidad Nacional de Acreditación´´ (ENAC), per al sector´´Productos Manofacturados´´, productes ´´Alcantarillas´´; Segell vàlid i actualitzat en la data de col·locació enobra del model en concret; Ser de fosa dúctil de resistència D-400 o superior; Pas lliure de 600 a 620 mm.;Disposar de frontissa, amb mecanisme de seguretat per evitar el tancament; Obertura per mitjà d'elementsestàndards tipus parpalina, pic,... ; Tancament per pes, sense elements mecànics ni mecanismes; Marcatge deClavegueram i Marcatge amb logotip de l'Ajuntament de Sabadell.

En zona de trànsit rodat el pes de la tapa, sense comptar el marc, ha de ser igual a 50 kg.

En zona sense trànsit rodat, o de trànsit esporàdic la tapa ha de tancar per pes.




12 F2226263 m3 Excavació de rasa de fins a 2 m d'amplària i més de 4 m de fondària, en terreny no classificat, ambretroexcavadora bivalva batilon i càrrega mecànica del material excavat

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



1 Embornal 1_TUB PVC DN=250mm 1,000 0,600 6,400 3,840 C#*D#*E#*F#2 Embornal 2_TUB PVC DN=250mm 2,000 0,600 16,800 20,160 C#*D#*E#*F#3 Embornal 3_TUB PVC DN=250mm 1,000 0,600 3,600 2,160 C#*D#*E#*F#4 C#*D#*E#*F#5 Connexió finca C/Tetuan_Tub PVC

DN=250mm4,500 0,600 4,800 12,960 C#*D#*E#*F#


4,300 0,600 5,200 13,416 C#*D#*E#*F#

8 Embornal_C/ Girona 2,000 2,800 0,600 3,000 10,080 C#*D#*E#*F#9 Embornal_C/ Tetuan 2,800 0,600 3,300 5,544 C#*D#*E#*F#

10 Embornal_C/ Lepant 2,000 4,800 0,600 3,300 19,008 C#*D#*E#*F#


13 F228L80F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 2 m, amb material adequat de la pròpia excavació, entongades de gruix de més de 25 i fins a 50 cm, utilitzant corró vibratori per a compactar, amb compactació del 95% PM


1 Embornal 1_TUB PVC DN=250mm 1,000 0,600 6,400 3,840 C#*D#*E#*F#2 Embornal 2_TUB PVC DN=250mm 2,000 0,600 16,800 20,160 C#*D#*E#*F#3 Embornal 3_TUB PVC DN=250mm 1,000 0,600 3,600 2,160 C#*D#*E#*F#5 Connexió finca C/Tetuan_Tub PVC

DN=250mm4,500 0,600 4,900 13,230 C#*D#*E#*F#


4,300 0,600 5,200 13,416 C#*D#*E#*F#







1,500 0,150 4,800 1,000 1,080 C#*D#*E#*F#


1,500 0,150 5,200 1,000 1,170 C#*D#*E#*F#

4 Embornal_C/ Girona 1,500 0,150 3,000 1,000 0,675 C#*D#*E#*F#5 Embornal_C/ Tetuan 1,500 0,150 3,300 1,000 0,743 C#*D#*E#*F#6 Embornal_C/ Lepant 1,500 0,150 3,300 1,000 0,743 C#*D#*E#*F#7 Embornal_C/ Girona 1,500 0,150 3,000 1,000 0,675 C#*D#*E#*F#8 Embornal_C/ Lepant 1,500 0,150 3,300 1,000 0,743 C#*D#*E#*F#





0,250 4,800 1,000 1,200 C#*D#*E#*F#


0,250 5,200 1,000 1,300 C#*D#*E#*F#

3 0,0004 Embornal_C/ Girona 0,250 3,000 1,000 0,750 C#*D#*E#*F#

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


5 Embornal_C/ Tetuan 0,250 3,300 1,000 0,825 C#*D#*E#*F#6 Embornal_C/ Lepant 0,250 3,300 1,000 0,825 C#*D#*E#*F#7 Embornal_C/ Girona 0,250 3,000 1,000 0,750 C#*D#*E#*F#8 Embornal_C/ Lepant 0,250 3,300 1,000 0,825 C#*D#*E#*F#





0,220 4,800 1,000 1,056 C#*D#*E#*F#


0,220 5,200 1,000 1,144 C#*D#*E#*F#

4 Embornal_C/ Girona 0,220 3,000 1,000 0,660 C#*D#*E#*F#5 Embornal_C/ Tetuan 0,220 3,300 1,000 0,726 C#*D#*E#*F#6 Embornal_C/ Lepant 0,220 3,300 1,000 0,726 C#*D#*E#*F#7 Embornal_C/ Girona 0,220 3,000 1,000 0,660 C#*D#*E#*F#8 Embornal_C/ Lepant 0,220 3,300 1,000 0,726 C#*D#*E#*F#


17 FD7FR513 m Clavegueró amb tub de PVC-U de paret massissa per a sanejament sense pressió, de DN 250 mm i de SN 4 (4kN/m2) de rigidesa anular, segons norma UNE-EN 1401-1, sobre solera de formigó de 15 cm de gruix


1 Embornal 1_Tub PVC DN=250 mm 6,400 6,400 C#*D#*E#*F#2 Embornal 3_Tub PVC DN=250 mm 16,800 16,800 C#*D#*E#*F#3 Embornal 2_TUB PVC DN=250mm 3,600 3,600 C#*D#*E#*F#4 C#*D#*E#*F#5 Connexió finca C/Tetuan_Tub PVC

DN=250mm4,900 4,900 C#*D#*E#*F#


5,200 5,200 C#*D#*E#*F#

7 C#*D#*E#*F#8 Embornal_C/ Girona 2,000 3,000 6,000 C#*D#*E#*F#9 Embornal_C/ Tetuan 3,300 3,300 C#*D#*E#*F#

10 Embornal_C/ Lepant 2,000 3,300 6,600 C#*D#*E#*F#


18 FD90S010 M3 Recobriment protector exteriro de formigó de resistencia de 20 n/mm2, per a claveguera


1 Embornal 1_Tub PVC DN=250 mm 0,100 0,600 6,400 0,384 C#*D#*E#*F#2 Embornal 3_Tub PVC DN=250 mm 0,100 0,600 16,800 1,008 C#*D#*E#*F#3 Embornal 2_TUB PVC DN=250mm 0,100 0,600 3,600 0,216 C#*D#*E#*F#4 C#*D#*E#*F#5 Connexió finca C/Tetuan_Tub PVC

DN=250mm0,100 0,600 4,800 0,288 C#*D#*E#*F#


0,100 0,600 5,200 0,312 C#*D#*E#*F#



EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



19 FD5J5LLL u Caixa per a embornal de 70x30, profunditat >2 i < 4m, amb parets de 14 cm de gruix de maó calat, arrebossadai lliscada per dins amb morter ciment 1:6 sobre solera de 15 cm de formigó HM-20/P/20/I


1 Embornals_Girona Tetuan Lepant 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#


20 FD5J524E u Caixa per a embornal de 70x30x85 cm, amb parets de 14 cm de gruix de maó calat, arrebossada i lliscada perdins amb morter ciment 1:6 sobre solera de 15 cm de formigó HM-20/P/20/I


1 Embornal 1_TUB PVC DN=250mm 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#2 Embornal 2_TUB PVC DN=250mm 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#3 Embornal 3_TUB PVC DN=250mm 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


21 FD5RU00L u Bastiment i reixa de fosa dúctil, model 3B-25 de FÀBREGAS, de ranura màxima de 2,5 cm. recolzada, per aembornal, de 765x300x100 mm, classe C250 segons norma UNE-EN 124, col·locat amb morter


1 e1, e2, e3 3,000 3,000 C#*D#*E#*F#


22 FD1ZV020 U Connexió de clavegueró d'edifici a claveguera


1 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#


23 FD1ZV030 U Connexió de pou de registre a claveguera


1 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#


24 FD1ZV010 U Connexió de clavegueró d'embornal a claveguera


1 Embornals_ Girona Tetuan Lepant 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 16 SEMAFORITZACIÓ I SENYALITZACIÓ

1 FBS2T00L u Desmuntatge de senyal de tràfic

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



1 5,000 5,000 C#*D#*E#*F#


2 FBS2T01L u Desmuntatge i recol.locació de senyal de tràfic


1 C Girona 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#2 Pl Mestre 2,000 2,000 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 17 SEGURETAT I SALUT

1 HXXXT001 PA Partida alçada del conjunt de mesures, eines, material i personal, necessari per a la seguretat i funcionament del'obra. Tot inclós.


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 18 MEDI AMBIENT

1 XPAUY0LL U Partida alçada en concepte de Gestió de Residus.


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


Obra 01 PRESSUPOST 1090Capítol 19 CONTROL DE QUALITAT

1 XPAUY001 U Partida alçada en concepte de Control de Qualitat en la recepció de materials, assaigs necessaris i elementsauxiliars que calgui pel control i mesura dels assaigs. Tot inclós.


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


2 JHV1T001 u Assaig destructiu de una columna per determinar composició i galvanització


1 Columna AM-10 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


2 Columna PLUS 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


3 JHV1T002 u Assaig in situ de la galvanització. (1 per cada 6 punt)


1 3,000 3,000 C#*D#*E#*F#


4 JHV1T003 u Lectures lumíniques amb i sense regulació de les diferents zones urbanitzades


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


5 JHV1T004 u Lectures elèctriques amb i sense regulació (factor de potència, potència, consum ..)


1 1,000 1,000 C#*D#*E#*F#


EUR

AMIDAMENTS_FASE 1

Pàg.:QUADRE DE PREUS NÚMERO 1 1Data: 19/04/21

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€366,14u2RFZ0008 Inspecció de la tota la instal·lació de reg, inclou revisió de la programació del reg, control del bonregatge dels aspersors, difusors i degoters, detecció i reparació de possibles avaries en la xarxa,substitució de les bateries dels programadors i de la cònsola de programació al final del període demanteniment i el consum d'aigua durant aquest període.

P- 1

(TRES-CENTS SEIXANTA-SIS EUROS AMB CATORZE CÈNTIMS)

€31,20m2E81125E4 Arrebossat a bona vista sobre parament vertical exterior, a 3,00 m d'alçària, com a màxim, ambmorter de ciment 1:4, remolinat i lliscat amb ciment pòrtland amb filler calcari 32,5 R

P- 2

(TRENTA-UN EUROS AMB VINT CÈNTIMS)

€327,16uED35BYCL Pericó per cabalimetre de la instal·lació de reg de 60X60X60 cm segons especificacions deprojecte, realitzat amb paret de totxana de 29x14x10 cm, arrebossada i lliscada inteiorment, itindran una base de grava amb sortida d’aigua inclou bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil pera pericó de serveis i preveurà la següent inscripció: Ajuntament de Sabadell – Parcs i Jardins osimilar.Inclós cabalimetre i connexions.

Segons directrius Tecniques per a la redacció de projectes urbanització de l'Ajuntament deSabadell

P- 3

(TRES-CENTS VINT-I-SET EUROS AMB SETZE CÈNTIMS)

€389,05uED35BYOL Pericó de connexió a xarxa i comptador de la instal·lació de reg de 120X60X60 per una contractede cabal màx. 12 m3/h cm segons especificacions de projecte, realitzat amb paret de totxana de29x14x10 cm, arrebossada i lliscada inteiorment, i tindran una base de grava amb sortida d’aiguainclou bastiment i 2 tapes de registre de 480X480 MM. abatibles de fosa dúctil per a pericó deserveis i preveurà la següent inscripció: Ajuntament de Sabadell – Parcs i Jardins o similar.


P- 4

(TRES-CENTS VUITANTA-NOU EUROS AMB CINC CÈNTIMS)

€327,16uED35BYZL Pericó de By-pass general de la instal·lació de reg de 60X60X60 cm segons especificacions deprojecte, realitzat amb paret de totxana de 29x14x10 cm, arrebossada i lliscada inteiorment, itindran una base de grava amb sortida d’aigua inclou bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil pera pericó de serveis i preveurà la següent inscripció: Ajuntament de Sabadell – Parcs i Jardins osimilar.


P- 5

(TRES-CENTS VINT-I-SET EUROS AMB SETZE CÈNTIMS)

€297,75uED35REOD Pericó amb desguàs i vàlvula de rentatge de zona per a reg de 20x20 cm.Segons directriusTecniques per a la redacció de projectes urbanització de l'Ajuntament de Sabadell

P- 6

(DOS-CENTS NORANTA-SET EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS)

€297,75uED35REOL pericó de By-pass de zona per a reg de 60X60X60 cm segons especificacions de projecte,realitzat amb paret de totxana de 29x14x10 cm, arrebossada i lliscada inteiorment, i tindran unabase de grava amb sortida d’aigua inclou bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil per a pericó deserveis i preveurà la següent inscripció: Ajuntament de Sabadell – Parcs i Jardins o similar.


P- 7

(DOS-CENTS NORANTA-SET EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS)

€5,04mEG22TP1K Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 160 mmde diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 40 J,resistència a compressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada

P- 8

(CINC EUROS AMB QUATRE CÈNTIMS)

AMIDAMENTS_FASE 1



€7,03mEG22TQ1K Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 200 mmde diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 40 J,resistència a compressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada

P- 9

(SET EUROS AMB TRES CÈNTIMS)

€1.400,00uEGPA0001 Partida alçada a justificar en concepte d'escomesa elèctrica i entroncament per a quadre decomandament d'enllumenat públic

P- 10

(MIL QUATRE-CENTS EUROS)

€600,00uEGPA0002 Partida alçada a justificar en concepte de connexió a la xarxa existent d'enllumenat públicP- 11(SIS-CENTS EUROS)

€19.330,25uEGPA000L Supressió de CT SA50092 i connexió de les noves línies a la SA50378, existent a la cantonadadels carrers Girona i Tetuán, que s'amplia amb un nou trafo de 160 kVA 25/B2 a 630 kVA25/B1-B2, ponts BT i MT, pou d'oli i nou QBT Pronutec, segons estudi tècnic redactat perEDistribución Redes Digitales SL, que s'adjunta com Annex.

P- 12

(DINOU MIL TRES-CENTS TRENTA EUROS AMB VINT-I-CINC CÈNTIMS)

€1.800,00uEGPA000Z Partida alçada per a la legalització de les instal·lacions elèctriques d'enllumenat devantd'organismes oficials

P- 13

(MIL VUIT-CENTS EUROS)

€6.358,24uEGPA00MT Partida alçada a justificar en concepte d'escomesa elèctrica MT i entroncament per a nova estaciótransformadora al c/ Lepant

P- 14

(SIS MIL TRES-CENTS CINQUANTA-VUIT EUROS AMB VINT-I-QUATRE CÈNTIMS)

€346,21uEJM11409 Comptador d'aigua, volumètric, de llautó, amb unions roscades de diàmetre nominal 1´´1/2,connectat a una bateria o a un ramal

P- 15

(TRES-CENTS QUARANTA-SIS EUROS AMB VINT-I-UN CÈNTIMS)

€558,58uEN747327 Vàlvula reductora de pressió amb rosca, de diàmetre nominal 1´´1/4, de 16 bar de pressió màximai amb un diferencial màxim de 15 bar, de bronze, preu alt i muntada superficialment

P- 16

(CINC-CENTS CINQUANTA-VUIT EUROS AMB CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS)

€1,61m2F2168631 Enderroc de paret de totxana de 15 cm de gruix, amb retroexcavadora mitjana i càrrega mecànicai manual de runes sobre camió

P- 17

(UN EUROS AMB SEIXANTA-UN CÈNTIMS)

€3,78mF2191306 Demolició de vorada col·locada sobre formigó, amb martell trencador muntat sobreretroexcavadora i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió o contenidor

P- 18

(TRES EUROS AMB SETANTA-VUIT CÈNTIMS)

€16,20m2F2194JJ5 Demolició de paviment de panots col·locats sobre formigó, de fins a 20 cm de gruix i fins a 0,6 md'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió

P- 19

(SETZE EUROS AMB VINT CÈNTIMS)

€6,48m2F2194JK5 Demolició de paviment de panots col·locats sobre formigó, de fins a 20 cm de gruix i fins a 2 md'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió

P- 20

(SIS EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS)

€8,00m2F2194XE5 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 15 cm de gruix i fins a 0,6 m d'amplàriaamb retroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió

P- 21

(VUIT EUROS)

€3,38m2F2194XL5 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 20 cm de gruix i més de 2 m d'amplàriaamb retroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió

P- 22

(TRES EUROS AMB TRENTA-VUIT CÈNTIMS)

€1,20mF21D2102 Demolició de claveguera de fins a 30 cm de diàmetre o fins a 27x36 cm, de formigó vibropremsat,amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió

P- 23

(UN EUROS AMB VINT CÈNTIMS)

AMIDAMENTS_FASE 1



€200,00uF21D210L Partida alçada per reparació de connexió a col·lector existent dels embornals enderrocatsP- 24(DOS-CENTS EUROS)

€10,00mF21D21LF Retirada de canonada de fibrociment de diam. 100 mm amb mitjans mecànics, manuals i càrregasobre camió

P- 25

(DEU EUROS)

€4,85uF21DQG02 Demolició d'embornal de 70x30x85 cm, de parets de 15 cm de maó, amb mitjans mecànics icàrrega sobre camió

P- 26

(QUATRE EUROS AMB VUITANTA-CINC CÈNTIMS)

€25,00uF21DQG0L Retirada amb recuperació de reixa d'embornal de 70x30x85 cm, amb mitjans mecànicsP- 27(VINT-I-CINC EUROS)

€2,29mF21H001L Desmuntage d'enllumenat públic aeri existent, inclou desconnexió de la xarxa, retirada del cablejataerí. Càrrega, condicionament de la zona afectada segons criteri de la Direcció Facultativa,càrrega i transport al gestor de residus o centre de reciclatge autoritzat, a qualsevol distància,tarifes (taxes, canons i despeses) si s'escau i tota la documentació acreditativa del procés dedeposició del residu. Tot inclòs completament acabat.

P- 28

(DOS EUROS AMB VINT-I-NOU CÈNTIMS)

€75,70uF21H144L Desmuntatge de llumenera, columna exterior, accessoris i elements de subjecció, de fins a 4 md'alçària, com a màxim, aplec per a posterior aprofitament i càrrega manual de runa sobre camió ocontenidor i transport al gestor de residus o centre de reciclatge autoritzat, a qualsevol distància,tarifes (taxes, canons i despeses) si s'escau i tota la documentació acreditativa del procés dedeposició del residu. Tot inclòs completament acabat.

P- 29

(SETANTA-CINC EUROS AMB SETANTA CÈNTIMS)

€45,53uF21Q1121 Retirada d'elements urbans, enderroc dels suports i càrrega manual i mecànica de l'equipament ila runa sobre camió o contenidor. Transposrt fina a magatzem municipal

P- 30

(QUARANTA-CINC EUROS AMB CINQUANTA-TRES CÈNTIMS)

€3,67m3F221C620 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny de trànsit, amb mitjans mecànicsP- 31(TRES EUROS AMB SEIXANTA-SET CÈNTIMS)

€10,88m3F2220020 Excavació de rases i pous de menys de 2 m de fondària amb mitjans mecànics o manuals enqualsevol tipus de terreny (inclòs roca), càrrega per al seu transport al gestor de residus o centrede reciclatge. Tot inclòs completament acabat.

P- 32

(DEU EUROS AMB VUITANTA-VUIT CÈNTIMS)

€9,65m3F2226123 Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny no classificat, ambretroexcavadora i càrrega mecànica del material excavat

P- 33

(NOU EUROS AMB SEIXANTA-CINC CÈNTIMS)

€12,79m3F2226263 Excavació de rasa de fins a 2 m d'amplària i més de 4 m de fondària, en terreny no classificat, ambretroexcavadora bivalva batilon i càrrega mecànica del material excavat

P- 34

(DOTZE EUROS AMB SETANTA-NOU CÈNTIMS)

€20,56m3F222MA22 Excavació de pou aïllat de més de 4 m de fondària, en terreny no classificat, amb mitjans mecànicsi càrrega mecànica del material excavat

P- 35

(VINT EUROS AMB CINQUANTA-SIS CÈNTIMS)

€1,24m2F2270100 Anivellació, refí i compactació de caixes amb mitjans mecànics. Tot inclòs completament acabat.P- 36(UN EUROS AMB VINT-I-QUATRE CÈNTIMS)

€19,61m3F2285B0F Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,6 m, amb material seleccionat de la pròpiaexcavació, en tongades de gruix de fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 %PM

P- 37

(DINOU EUROS AMB SEIXANTA-UN CÈNTIMS)

€40,65m3F2285M00 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,6 m, amb sorra, en tongades de gruix de més de25 i fins a 50 cm, utilitzant picó vibrant

P- 38

(QUARANTA EUROS AMB SEIXANTA-CINC CÈNTIMS)

AMIDAMENTS_FASE 1



€10,66m3F228AB0F Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m, amb material seleccionat de lapròpia excavació, en tongades de gruix fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del95 % PM

P- 39

(DEU EUROS AMB SEIXANTA-SIS CÈNTIMS)

€7,64m3F228L80F Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 2 m, amb material adequat de la pròpiaexcavació, en tongades de gruix de més de 25 i fins a 50 cm, utilitzant corró vibratori per acompactar, amb compactació del 95 % PM

P- 40

(SET EUROS AMB SEIXANTA-QUATRE CÈNTIMS)

€4,59m3F2R350A9 Transport de terres a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió de 20 t i tempsd'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

P- 41

(QUATRE EUROS AMB CINQUANTA-NOU CÈNTIMS)

€7,31m3F2R64269 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de residus inerts o no especials a instal·lació autoritzadade gestió de residus, amb camió per a transport de 12 t, amb un recorregut de més de 10 i fins a15 km

P- 42

(SET EUROS AMB TRENTA-UN CÈNTIMS)

€74,74m3F31521C3 Formigó per a rases i pous de fonaments, HM-20/B/10/I, de consistència tova i grandària màximadel granulat 10 mm, abocat amb cubilot

P- 43

(SETANTA-QUATRE EUROS AMB SETANTA-QUATRE CÈNTIMS)

€81,27m3F31522H3 Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/B/20/IIa, de consistència tova i grandària màximadel granulat 20 mm, abocat amb cubilot

P- 44

(VUITANTA-UN EUROS AMB VINT-I-SET CÈNTIMS)

€1,07kgF31B3000 Armadura de rases i pous AP500 S d'acer en barres corrugades B500S de límit elàstic >= 500N/mm2

P- 45

(UN EUROS AMB SET CÈNTIMS)

€10,01m2F3Z152P1 Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó amb granulats reciclats HL-150/P/20de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm, amb una substitució del 50% delgranulat gruixut per granulat reciclat mixt amb marcat CE, procedent de plantes de reciclat deresidus de la construcció o demolició autoritzades, abocat des de camió

P- 46

(DEU EUROS AMB UN CÈNTIMS)

€262,55m3F612PRAD Paret de gruix 14 cm i fins a 2,5 m d'alçària, de totxana de 290x140x75 mm per a revestir, ambmorter mixt 1:2:10, amb pilastres d'obra de 29x29 cm cada 3 m

P- 47

(DOS-CENTS SEIXANTA-DOS EUROS AMB CINQUANTA-CINC CÈNTIMS)

€2,47m2F7B451F0 Geotèxtil format per feltre de polièster no teixit lligat mecànicament de 200 a 250 g/m2, col·locatsense adherir

P- 48

(DOS EUROS AMB QUARANTA-SET CÈNTIMS)

€7,26m2F7J12050 Formació de junt amb placa de poliestirè expandit de 20 mm de gruixP- 49(SET EUROS AMB VINT-I-SIS CÈNTIMS)

€11,97mF7J5A490 Segellat de junt de 20 mm d'amplària i 4 cm de fondària, amb massilla de poliuretàmonocomponent

P- 50

(ONZE EUROS AMB NORANTA-SET CÈNTIMS)

€50,75uF8B4NN5Z Tractament antigraffiti i antiadhesiu per a suports, amb l'aplicació d'una capa antioxidant tipusNR2000 de HLG System o equivalent, una capa d'imprimació antigraffiti tipus SL100 de HLGSystem o equivalent i una capa de vernís protector antigraffiti tipus SL600 de HLG System oequivalent

P- 51

(CINQUANTA EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS)

€13,84m3F921R01J Subbase de tot-u artificial procedent de granulats reciclats de formigó, amb estesa i piconatge delmaterial al 98 % del PM

P- 52

(TRETZE EUROS AMB VUITANTA-QUATRE CÈNTIMS)

€25,09m3F931201F Base de tot-u artificial , amb estesa i piconatge del material al 95% del PMP- 53(VINT-I-CINC EUROS AMB NOU CÈNTIMS)

AMIDAMENTS_FASE 1



€78,75m3F9365G1L Base de formigó HM-20/P/20/I, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm,abocat des de camió amb estesa i vibratge manual, amb acabat reglejat. Inclou junts de treball iretracció amb tall de disc, 5 cm mínim ( 1/3 gruix llosa). Replé amb material segellant.

P- 54

(SETANTA-VUIT EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS)

€43,41mF961A8GA Vorada recta de pedra granítica escairada, serrada mecànicament i flamejada, de 20x25 cm,col·locada sobre base de formigó HM-20/P/40/I de 20 a 25 cm d'alçària, i rejuntada amb morter

P- 55

(QUARANTA-TRES EUROS AMB QUARANTA-UN CÈNTIMS)

€59,67mF962A8GA Vorada de pedra granítica escairada, serrada mecànicament i flamejada, de forma corba, de20x25 cm, col·locada sobre base de formigó no estructural de 15 N/mm2 de resistència mínima acompressió i de 20 a 25 cm d'alçària i rejuntada

P- 56

(CINQUANTA-NOU EUROS AMB SEIXANTA-SET CÈNTIMS)

€168,38mF9811G6F Rampa per a gual de forma recta, de peces de pedra granítica serrada mecànicament i flamejada,de 60 cm d'amplària i 6 de gruix, col·locades amb morter sobre base de formigó no estructural de15 N/mm2 de resistència mínima a compressió

P- 57

(CENT SEIXANTA-VUIT EUROS AMB TRENTA-VUIT CÈNTIMS)

€222,89uF981MG6F Capçal de gual de pedra granítica serrada mecànicament i flamejada de 60 x 40 cm, amb lacantonada en forma corba , d'1 peça, col·locada amb morter sobre base de formigó no estructural

P- 58

(DOS-CENTS VINT-I-DOS EUROS AMB VUITANTA-NOU CÈNTIMS)

€163,47m2F9B4UA8I Paviment de pedra granítica, deixada de serra, de 80 mm de gruix, col·locada amb morter deciment 1:6, elaborat a l'obra

P- 59

(CENT SEIXANTA-TRES EUROS AMB QUARANTA-SET CÈNTIMS)

€25,44m2F9E13104 Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x4 cm, classe 1a, preu superior, col·locat a l'estesaamb sorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de ciment pòrtland

P- 60

(VINT-I-CINC EUROS AMB QUARANTA-QUATRE CÈNTIMS)

€31,56m2F9E13108 Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x8cm, classe 1a, preu superior, col·locat a l'estesaamb sorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de ciment pòrtland

P- 61

(TRENTA-UN EUROS AMB CINQUANTA-SIS CÈNTIMS)

€29,44m2F9E1310L Paviment de panot gris tàctil direccional de pas de vianants de 20x20x4 cm, classe 1a, preusuperior, col·locat a l'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada deciment pòrtland

P- 62

(VINT-I-NOU EUROS AMB QUARANTA-QUATRE CÈNTIMS)

€29,44m2F9E1310M Paviment de panot gris tàctil d'advertència de pas de vianants de 20x20x4 cm, classe 1a, preusuperior, col·locat a l'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada deciment pòrtland

P- 63

(VINT-I-NOU EUROS AMB QUARANTA-QUATRE CÈNTIMS)

€34,54m2F9E1318L Paviment de panot gris tàctil direccional de pas de vianants de 20x20x8 cm, classe 1a, preusuperior, col·locat a l'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada deciment pòrtland

P- 64

(TRENTA-QUATRE EUROS AMB CINQUANTA-QUATRE CÈNTIMS)

€34,54m2F9E1318M Paviment de panot gris tàctil d'advertència de pas de vianants de 20x20x8 cm, classe 1a, preusuperior, col·locat a l'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada deciment pòrtland

P- 65

(TRENTA-QUATRE EUROS AMB CINQUANTA-QUATRE CÈNTIMS)

€44,08m2F9F15202 Paviment de llambordins de formigó de forma rectangular de 10x20 cm i 8 cm de gruix, preu alt,col·locats amb morter de ciment 1:6 i beurada de ciment

P- 66

(QUARANTA-QUATRE EUROS AMB VUIT CÈNTIMS)

€55,56tF9H1B132 Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 11 surf B 35/50 D de temperaturabaixa , amb betum asfàltic de penetració, de granulometria densa per a capa de trànsit i granulatcalcari, estesa i compactada

P- 67

(CINQUANTA-CINC EUROS AMB CINQUANTA-SIS CÈNTIMS)

AMIDAMENTS_FASE 1



€2,41m2F9Z4A615 Armadura per lloses de formigó AP500 T amb malla electrosoldada de barres corrugades d'acerME 20x20 cm D:5-5 mm 6x2,2 m B500T UNE-EN 10080

P- 68

(DOS EUROS AMB QUARANTA-UN CÈNTIMS)

€51,48uFBS2T00L Desmuntatge de senyal de tràfic P- 69(CINQUANTA-UN EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS)

€73,48uFBS2T01L Desmuntatge i recol.locació de senyal de tràfic P- 70(SETANTA-TRES EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS)

€133,83UFD1ZV010 Connexió de clavegueró d'embornal a clavegueraP- 71(CENT TRENTA-TRES EUROS AMB VUITANTA-TRES CÈNTIMS)

€133,83UFD1ZV01L Connexió de clavegueró d'embornal a pou de registreP- 72(CENT TRENTA-TRES EUROS AMB VUITANTA-TRES CÈNTIMS)

€89,68UFD1ZV020 Connexió de clavegueró d'edifici a clavegueraP- 73(VUITANTA-NOU EUROS AMB SEIXANTA-VUIT CÈNTIMS)

€225,09UFD1ZV030 Connexió de pou de registre a clavegueraP- 74(DOS-CENTS VINT-I-CINC EUROS AMB NOU CÈNTIMS)

€28,29mFD5A120L Drenatge amb tub ranurat de PVC de D=110 mm i reblert amb material filtrant fins a 15 cm persobre del dren

P- 75

(VINT-I-VUIT EUROS AMB VINT-I-NOU CÈNTIMS)

€135,69uFD5J524E Caixa per a embornal de 70x30x85 cm, amb parets de 14 cm de gruix de maó calat, arrebossada illiscada per dins amb morter ciment 1:6 sobre solera de 15 cm de formigó HM-20/P/20/I

P- 76

(CENT TRENTA-CINC EUROS AMB SEIXANTA-NOU CÈNTIMS)

€135,69uFD5J5LLL Caixa per a embornal de 70x30, profunditat >2 i < 4m, amb parets de 14 cm de gruix de maó calat,arrebossada i lliscada per dins amb morter ciment 1:6 sobre solera de 15 cm de formigóHM-20/P/20/I

P- 77

(CENT TRENTA-CINC EUROS AMB SEIXANTA-NOU CÈNTIMS)

€163,85uFD5RU00L Bastiment i reixa de fosa dúctil, model 3B-25 de FÀBREGAS, de ranura màxima de 2,5 cm.recolzada, per a embornal, de 765x300x100 mm, classe C250 segons norma UNE-EN 124,col·locat amb morter

P- 78

(CENT SEIXANTA-TRES EUROS AMB VUITANTA-CINC CÈNTIMS)

€49,45mFD7FR513 Clavegueró amb tub de PVC-U de paret massissa per a sanejament sense pressió, de DN 250mm i de SN 4 (4 kN/m2) de rigidesa anular, segons norma UNE-EN 1401-1, sobre solera deformigó de 15 cm de gruix

P- 79

(QUARANTA-NOU EUROS AMB QUARANTA-CINC CÈNTIMS)

€89,49M3FD90S010 Recobriment protector exteriro de formigó de resistencia de 20 n/mm2, per a clavegueraP- 80(VUITANTA-NOU EUROS AMB QUARANTA-NOU CÈNTIMS)

€89,49M3FD90S01L Recobriment protector exteriro de formigó de resistencia de 20 n/mm2, per pou de registreP- 81(VUITANTA-NOU EUROS AMB QUARANTA-NOU CÈNTIMS)

AMIDAMENTS_FASE 1



€134,38uFDDZ5DLF Bastiment circular de fosa dúctil per a pou de registre i tapa abatible, pas lliure de 600 mm dediàmetre i classe D400 segons norma UNE-EN 124, col·locat amb morter.

El marc i la tapa del pou serà del tipus normalitzat per l'Ajuntament. Els requisits que hauran decomplir són: Disposar de Segell de Qualitat acceptat per l'´´Entidad Nacional de Acreditación´´(ENAC), per al sector ´´Productos Manofacturados´´, productes ´´Alcantarillas´´; Segell vàlid iactualitzat en la data de col·locació en obra del model en concret; Ser de fosa dúctil de resistènciaD-400 o superior; Pas lliure de 600 a 620 mm.; Disposar de frontissa, amb mecanisme deseguretat per evitar el tancament; Obertura per mitjà d'elements estàndards tipus parpalina, pic,... ;Tancament per pes, sense elements mecànics ni mecanismes; Marcatge de Clavegueram iMarcatge amb logotip de l'Ajuntament de Sabadell.

En zona de trànsit rodat el pes de la tapa, sense comptar el marc, ha de ser igual a 50 kg.

En zona sense trànsit rodat, o de trànsit esporàdic la tapa ha de tancar per pes.

P- 82

(CENT TRENTA-QUATRE EUROS AMB TRENTA-VUIT CÈNTIMS)

€17,73uFDDZS005 Graó per a pou de registre de polipropilè armat, de 250x350x250 mm i 3 kg de pes, col·locat ambmorter de ciment 1:6, elaborat a l'obra

P- 83

(DISSET EUROS AMB SETANTA-TRES CÈNTIMS)

€4,57mFDG51311 Canalització amb tub corbable corrugat de polietilè de 90 mm de diàmetre nominal, de doblecapa, i reblert de rasa amb terres seleccionades

P- 84

(QUATRE EUROS AMB CINQUANTA-SET CÈNTIMS)

€11,77mFDG52657 Canalització amb dos tubs corbables corrugats de polietilè de 160 mm de diàmetre nominal, dedoble capa, i dau de recobriment de 30x20 cm amb formigó HM-20/P/20/I

P- 85

(ONZE EUROS AMB SETANTA-SET CÈNTIMS)

€0,71mFDGZU010 Banda contínua de plàstic de color, de 30 cm d'amplària, col·locada al llarg de la rasa a 20 cm persobre de la canonada, per a malla senyalitzadora

P- 86

(ZERO EUROS AMB SETANTA-UN CÈNTIMS)

€0,51mFDGZU0LF Banda contínua de plàstic de color, de 15 cm d'amplària, col·locada al llarg de la rasa a 10 cm persota del gruix del paviment, per a malla senyalitzadora

P- 87

(ZERO EUROS AMB CINQUANTA-UN CÈNTIMS)

€0,92mFDGZU1LF Placa contínua de plàstic de color, de 30 cm d'amplària, col·locada al llarg de la rasa segons detallper a malla senyalitzadora

P- 88

(ZERO EUROS AMB NORANTA-DOS CÈNTIMS)

€0,92mFDGZU2LF Placa contínua defibrociment, de 30 cm d'amplària, col·locada al llarg de la rasa segons detall pera malla senyalitzadora

P- 89

(ZERO EUROS AMB NORANTA-DOS CÈNTIMS)

€82,15uFDK282CL Pericó de registre sifonic de fàbrica de maó de 45x45x50 cm, per drenatge dearbrat, amb paretsde 15 cm de gruix de maó calat de 290x140x100 mm, arrebossada i lliscada interiorment ambmorter de ciment amb una proporció en volum 1:8, sobre solera de maó calat de 10 cm de gruix ireblert lateral amb terra de la mateixa excavació


P- 90

(VUITANTA-DOS EUROS AMB QUINZE CÈNTIMS)

€128,80uFDK282GL Pericó de registre de fàbrica de maó de 40x40x60 cm, per a instal·lacions de serveis, amb paretsde 15 cm de gruix de maó calat de 290x140x100 mm, arrebossada i lliscada interiorment ambmorter mixt amb una proporció en volum 1:2:10, sobre solera de formigó HM-20 de 10 cm de gruix,inclou tub de drentatge i reblert lateral amb terra de la mateixa excavació

P- 91

(CENT VINT-I-VUIT EUROS AMB VUITANTA CÈNTIMS)

€132,22uFDK282LL Pericó de registre de fàbrica de maó de 60x60x80 cm, per a instal·lacions de serveis, amb paretsde 15 cm de gruix de maó calat de 290x140x100 mm, arrebossada i lliscada interiorment ambmorter mixt amb una proporció en volum 1:2:10, sobre solera de maó calat de 10 cm de gruix ireblert lateral amb terra de la mateixa excavació

P- 92

(CENT TRENTA-DOS EUROS AMB VINT-I-DOS CÈNTIMS)

AMIDAMENTS_FASE 1



€89,55uFDK2UC35 Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons, de 70x70 cm i 50 cm de fondària, per ainstal·lacions de serveis, col·locada sobre solera de formigó HM-20/P/40/I de 15 cm de gruix ireblert lateral amb terres de l'excavació.

P- 93

(VUITANTA-NOU EUROS AMB CINQUANTA-CINC CÈNTIMS)

€30,17uFDKZ3154 Bastiment i tapa per a pericó de serveis de 400x400x40, realitzada amb fosa dúctil ISO 1083/En1563, amb compliment de la norma UNE EN-124, i en possessió de certificat AENOR. Amb clauhomologada. Superfície metàl·lica antilliscant, amb tapa extraïble, obertura entre 90° i 120° idispositiu antitancament de bloqueig en un angle superior als 90°. De 27 kg de pes. Marc d'acergalvanitzat en calent segons ISO 630. Esforç d'aixecament entorn als 15 Kg. Desbloqueig iobertura amb clau.Col·locat amb morter.

P- 94

(TRENTA EUROS AMB DISSET CÈNTIMS)

€60,63uFDKZ3174 Bastiment i tapa per a pericó de serveis de 600x600x50, realitzada amb fosa dúctil ISO 1083/En1563, amb compliment de la norma UNE EN-124, i en possessió de certificat AENOR. Amb clauhomologada. Superfície metàl·lica antilliscant, amb tapa extraïble, obertura entre 90° i 120° idispositiu antitancament de bloqueig en un angle superior als 90°. Marc d'acer galvanitzat encalent segons ISO 630. Esforç d'aixecament entorn als 15 Kg. Desbloqueig i obertura ambclau.Col·locat amb morter.

P- 95

(SEIXANTA EUROS AMB SEIXANTA-TRES CÈNTIMS)

€143,67uFDKZHLB4 Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 700x700mm i classe B125 segons norma UNE-EN 124, col·locat amb morter.

P- 96

(CENT QUARANTA-TRES EUROS AMB SEIXANTA-SET CÈNTIMS)

€34,78mFFB1E425 Tub de polietilè de designació PE 100, de 110 mm de diàmetre nominal, de 10 bar de pressiónominal, sèrie SDR 17, UNE-EN 12201-2, soldat, amb grau de dificultat mitjà, utilitzant accessorisde plàstic i col·locat al fons de la rasa

P- 97

(TRENTA-QUATRE EUROS AMB SETANTA-VUIT CÈNTIMS)

€150,00udFFB1E42L Partida alçada de connexió de xarxa existent de fibrociment a nova xarxa de polietilé segonsindicacions de companyia

P- 98

(CENT CINQUANTA EUROS)

€31,89mFFB1F325 Tub de polietilè de designació PE 100, de 125 mm de diàmetre nominal, de 6 bar de pressiónominal, sèrie SDR 26, UNE-EN 12201-2, soldat, amb grau de dificultat mitjà, utilitzant accessorisde plàstic i col·locat al fons de la rasa

P- 99

(TRENTA-UN EUROS AMB VUITANTA-NOU CÈNTIMS)

€5,80mFFB27455 Tub de polietilè de designació PE 40, de 40 mm de diàmetre nominal, de 10 bar de pressiónominal, sèrie SDR 7,4, UNE-EN 12201-2, connectat a pressió, amb grau de dificultat mig,utilitzant accessoris de plàstic, i col·locat al fons de la rasa, amb banda de color lila indicadord'aigua no potable

P- 100

(CINC EUROS AMB VUITANTA CÈNTIMS)

€7,36mFFB28455 Tub de polietilè de designació PE 40, de 50 mm de diàmetre nominal, de 10 bar de pressiónominal, sèrie SDR 7,4, UNE-EN 12201-2, connectat a pressió, amb grau de dificultat mig,utilitzant accessoris de plàstic, i col·locat al fons de la rasa, amb banda de color lila indicadord'aigua no potable

P- 101

(SET EUROS AMB TRENTA-SIS CÈNTIMS)

€35,04uFG151T01 Submininistrament muntatge i connexionat de lluminaries, mitjançant caixes CLAVED, amb dosfusibles per lluminaria.

P- 102

(TRENTA-CINC EUROS AMB QUATRE CÈNTIMS)

€2,54mFG22TH1K Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'exterior, de 90 mmde diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 20 J,resistència a compressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada

P- 103

(DOS EUROS AMB CINQUANTA-QUATRE CÈNTIMS)

€2,11mFG319534 Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RV-K, tetrapolar,de secció 4 x 2,5 mm2, amb coberta del cable de PVC, col·locat en tub

P- 104

(DOS EUROS AMB ONZE CÈNTIMS)

AMIDAMENTS_FASE 1



€3,56mFG31H564 Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, amb designació RVFV, tetrapolar,de secció 4 x 10 mm2, amb armadura de fleix d'acer i coberta del cable de PVC, col·locat en tub

P- 105

(TRES EUROS AMB CINQUANTA-SIS CÈNTIMS)

€9,53mFG380907 Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2, muntat en malla de connexió a terraP- 106(NOU EUROS AMB CINQUANTA-TRES CÈNTIMS)

€57,44uFGD2322D Placa de connexió a terra d'acer, quadrada (massissa), de 500x500 i 3mm de gruix i soterradaP- 107(CINQUANTA-SET EUROS AMB QUARANTA-QUATRE CÈNTIMS)

€2.799,18uFHGAU01L Armari de protecció i control d'enllumenat públic d'acer inoxidable, amb 6 sortides, doble nivell iprogramació per rellotge astronòmic, totalment instal·lat, connectat i provat, s´inclou base deformigó d'ancoratge i tot el petit material auxiliar necessari de connexió i muntatge. Inclou sortida per al control i comandament del rec, amb una sortida independent de les del’enllumenat, connectada a la sortida de ICP iprotegida amb un interruptor magnetotèrmic, i undiferencial de 30 mA. de sensibilitat. El quadre del programador estarà adossat al d’enllumenat, idisposarà de les seves pròpies proteccions, es a dir, que les proteccions col·locades en el quadred’enllumenat només protegiran la línia deconnexió entre els dos quadres.


P- 108

(DOS MIL SET-CENTS NORANTA-NOU EUROS AMB DIVUIT CÈNTIMS)

€1.107,71uFHR125LL Fanal amb lluminària de leds, consistent en una columna d'acer galvanitzat, model AM-10 deJOVIR de 7.5 m d'alçària, tot segons plec de condicions del servei d'enllumenat de l'ajuntament deSabadell. Amb lluminària de led TECEO S de SCHRÉDER, col·locada sobre dau de formigó,inclos l'execució de la fonamentació, col·locació, anivellament, instal·lació de la pressa de terra,connexions i instal·lació elèctrica completa de l'interior.

P- 109

(MIL CENT SET EUROS AMB SETANTA-UN CÈNTIMS)

€1.130,41uFHR125LV Fanal amb lluminària de leds, consistent en una columna d'acer galvanitzat, model PLUS deROURA de 4,5 m d'alçària, tot segons plec de condicions del servei d'enllumenat de l'ajuntamentde Sabadell. Amb lluminària de led LUNA de ROURA, col·locada sobre dau de formigó, inclosl'execució de la fonamentació, col·locació, anivellament, instal·lació de la pressa de terra,connexions i instal·lació elèctrica completa de l'interior.

P- 110

(MIL CENT TRENTA EUROS AMB QUARANTA-UN CÈNTIMS)

€1.107,71uFHR125VL Fanal amb lluminària de leds, consistent en una columna d'acer galvanitzat, model AM-10 deJOVIR de 7.5 m d'alçària, tot segons plec de condicions del servei d'enllumenat de l'ajuntament deSabadell. Amb lluminària de led TECEO S de SCHRÉDER, col·locada sobre dau de formigó,inclos l'execució de la fonamentació, col·locació, anivellament, instal·lació de la pressa de terra,connexions i instal·lació elèctrica completa de l'interior.

P- 111

(MIL CENT SET EUROS AMB SETANTA-UN CÈNTIMS)

€9,84uFJS5A761 Anella per a reg per degoteig amb tub de 17 mm de diàmetre, amb degoters autocompensatsintegrats cada 33 cm, amb marcatge identificatiu d'aigua no potable, amb un diàmetre de l'anellade 80 cm, soterrada 10 cm, amb l'obertura i el tancament de la rasa inclosos

P- 112

(NOU EUROS AMB VUITANTA-QUATRE CÈNTIMS)

€10,47uFJS5R102 Vàlvula de rentat per a instal·lacio de reg per degoteig, de material plàstic, de 1/2'' de diàmetre,intal·lada en pericó

P- 113

(DEU EUROS AMB QUARANTA-SET CÈNTIMS)

€515,89uFJSA316L Programador de reg model SAMCLABOX de la casa SAMCLA i s’instal·laran amb els accessorisnecessaris per tal de poder ser telegestionats directament per Parcs i Jardins de l'Ajuntament deSabadell.

P- 114

(CINC-CENTS QUINZE EUROS AMB VUITANTA-NOU CÈNTIMS)

€94,22uFJSB2321 Electrovàlvula per a instal·lacio de reg, d'1´´1/2 de diàmetre, de material plàstic, amb solenoide de24 V, per a una pressió màxima de 16 bar, amb regulador de cabal, connectada a les xarxeselèctrica i d'aigua amb connectors estancs

P- 115

(NORANTA-QUATRE EUROS AMB VINT-I-DOS CÈNTIMS)

AMIDAMENTS_FASE 1



€492,82uFJSBA0CX Instal.lació elèctrica pel control de reg, inclou alimentació elèctrica des del quadre d'enllumenat,transformadors de 230/24V, cablejat a les electrovàlvules, amb cable mànega de 1000v de4x2,5mm/secc, i tubular de P.E. de 63mm de diàmetre,tubs,connexions i proves.

P- 116

(QUATRE-CENTS NORANTA-DOS EUROS AMB VUITANTA-DOS CÈNTIMS)

€299,01uFJSC2ACB Sensor de pluja regulable amb proteccióantivandàlica en acer inoxidable per a instal·lació ambcables, instal·lat a una alçària màxima de 3 m i calibrat

P- 117

(DOS-CENTS NORANTA-NOU EUROS AMB UN CÈNTIMS)

€17,17uFNE16304 Filtre colador de llautó, de diàmetre nominal 1´´, de 16 bar de PN, roscat, muntat superficialmentP- 118(DISSET EUROS AMB DISSET CÈNTIMS)

€139,34uFNE2B304 Filtre colador en forma de Y amb brides, 80 mm de diàmetre nominal, 16 bar de pressió nominal,fosa grisa EN-GJL-250 (GG25), malla d'acer inoxidable 1.4301 (AISI 304) amb perforacions de 1.5mm de diàmetre, muntat superficialment

P- 119

(CENT TRENTA-NOU EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS)

€1.128,10uFQ115HBU Banc senzill tipus BILATERAL de URBIDERMIS de fusta tropical tractada amb oli monocapafixada a estructura de pletina d'acer de 8mm amb protecció antioxidant pintada, de 180 cm dellargària, cargols i passadors d'acer inoxidable, de preu superior, col·locat amb fixacionsmecàniques

P- 120

(MIL CENT VINT-I-VUIT EUROS AMB DEU CÈNTIMS)

€523,10uFQ115HCU Cadira amb respatller tipus BILATERAL de URBIDERMIS de fusta tropical tractada amb olimonocapa fixada a estructura de pletina d'acer de 8mm amb protecció antioxidant pintada, de 180cm de llargària, cargols i passadors d'acer inoxidable, de preu superior, col·locat amb fixacionsmecàniques

P- 121

(CINC-CENTS VINT-I-TRES EUROS AMB DEU CÈNTIMS)

€34,67m3FR3P401L Terra Franc-Sorrenca subministrada a granel i escampada amb retroexcavadora mitjanaP- 122(TRENTA-QUATRE EUROS AMB SEIXANTA-SET CÈNTIMS)

€50,79m3FR3P92A2 Grava de pedrera de pedra granítica de 5 a 12 mm, subministrada a granel i escampada ambretroexcavadora petita i mitjans manuals

P- 123

(CINQUANTA EUROS AMB SETANTA-NOU CÈNTIMS)

€241,63uFR43512C Subministrament de Ginkgo biloba de perímetre de 20 a 25 cm, amb peu masculí, amb pa de terrade diàmetre mínim 67,5 cm i profunditat mínima 47,25 cm segons fórmules NTJ

P- 124

(DOS-CENTS QUARANTA-UN EUROS AMB SEIXANTA-TRES CÈNTIMS)

€36,69uFRZ23823 Aspratge triple d'arbre mitjançant 3 rolls de fusta de pi tractada en autoclau de secció circular, de 8cm de diàmetre i 2,5 m de llargària, clavat al fons del forat de plantació 30 cm, i amb 3abraçadores regulables de goma o cautxú

P- 125

(TRENTA-SIS EUROS AMB SEIXANTA-NOU CÈNTIMS)

€33,74uHRE22100 Protecció individual de tronc d'arbre de perímetre aproximat entre 95 i 125 cm, amb estructura defustes lligades entre si amb filferro, de 2 m d'alçària mínima, col·locades sobre material amb funciód'enconxat, amb el desmuntatge inclòs

P- 126

(TRENTA-TRES EUROS AMB SETANTA-QUATRE CÈNTIMS)

€6.909,49PAHXXXT001 Partida alçada del conjunt de mesures, eines, material i personal, necessari per a la seguretat ifuncionament de l'obra. Tot inclós.

P- 127

(SIS MIL NOU-CENTS NOU EUROS AMB QUARANTA-NOU CÈNTIMS)

€81,96uP992-4IEL Escocell de 220x120 cm i 20 cm de fondària, amb 4 peces de morter de ciment 213/113x20x7cm,amb un cantell bisellat, rejuntades amb morter de ciment blanc, calç i sorra de marbre i col·locatsobre base de formigó no estructural de 20 N/mm2 de resistència mínima a compressió

P- 128

(VUITANTA-UN EUROS AMB NORANTA-SIS CÈNTIMS)

€81,96uP992-4ILL Escocell de 220x100 cm i 20 cm de fondària, amb 4 peces de morter de ciment 97x20x7cm, ambun cantell bisellat, rejuntades amb morter de ciment blanc, calç i sorra de marbre i col·locat sobrebase de formigó no estructural de 20 N/mm2 de resistència mínima a compressió

P- 129

(VUITANTA-UN EUROS AMB NORANTA-SIS CÈNTIMS)

AMIDAMENTS_FASE 1



€96,58mPDB7-8F56 Paret per a pou circular de D= 100 cm, de peces prefabricades de formigó, col·locades amb morterde ciment 1:4

P- 130

(NORANTA-SIS EUROS AMB CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS)

€124,85uPQ23-DLWB Paperera trabucable de 45 cm de diàmetre, de planxa pintada d'1 mm de gruix, amb baseperforada i suports de 50x20x1,5 mm, ancorada amb dau de formigó

P- 131

(CENT VINT-I-QUATRE EUROS AMB VUITANTA-CINC CÈNTIMS)

€77,85UXPAEEP02 Desconnexió circuit existentP- 132(SETANTA-SET EUROS AMB VUITANTA-CINC CÈNTIMS)

AMIDAMENTS_FASE 1

QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.: 1Data: 19/04/21

NÚMERO CODI DESCRIPCIÓ PREUUA

u2RFZ0008 Inspecció de la tota la instal·lació de reg, inclou revisió de la programació delreg, control del bon regatge dels aspersors, difusors i degoters, detecció ireparació de possibles avaries en la xarxa, substitució de les bateries delsprogramadors i de la cònsola de programació al final del període demanteniment i el consum d'aigua durant aquest període.

P- 1 €366,14

Altres conceptes 366,14 €

m2E81125E4 Arrebossat a bona vista sobre parament vertical exterior, a 3,00 m d'alçària,com a màxim, amb morter de ciment 1:4, remolinat i lliscat amb cimentpòrtland amb filler calcari 32,5 R

P- 2 €31,20

B0512401 Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segons UNE-EN 197-1,en sacs

€0,33056


uED35BYCL Pericó per cabalimetre de la instal·lació de reg de 60X60X60 cm segonsespecificacions de projecte, realitzat amb paret de totxana de 29x14x10 cm,arrebossada i lliscada inteiorment, i tindran una base de grava amb sortidad’aigua inclou bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil per a pericó deserveis i preveurà la següent inscripció: Ajuntament de Sabadell – Parcs iJardins o similar.Inclós cabalimetre i connexions.

Segons directrius Tecniques per a la redacció de projectes urbanització del'Ajuntament de Sabadell

P- 3 €327,16

B0111000 Aigua €0,03260B0512401 Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segons UNE-EN 197-1,

en sacs €0,61980

B064300C Formigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandària màxima delgranulat 20 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposicióI

€11,91000

B0F1D2A1 Maó calat, de 290x140x100 mm, per a revestir, categoria I, HD, segons lanorma UNE-EN 771-1

€15,30000

EDKZHJS6 Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada,pas lliure de 400x400mm i classe B125 segons norma UNE-EN 124,abatible amb frontisses, pany i clau col.locat amb morter. Model Hidràulicade Fabregas o equivalent.

€85,18210


uED35BYOL Pericó de connexió a xarxa i comptador de la instal·lació de reg de120X60X60 per una contracte de cabal màx. 12 m3/h cm segonsespecificacions de projecte, realitzat amb paret de totxana de 29x14x10 cm,arrebossada i lliscada inteiorment, i tindran una base de grava amb sortidad’aigua inclou bastiment i 2 tapes de registre de 480X480 MM. abatibles defosa dúctil per a pericó de serveis i preveurà la següent inscripció:Ajuntament de Sabadell – Parcs i Jardins o similar.


P- 4 €389,05


en sacs €0,61980


€9,82575


€19,80000


€170,36420


AMIDAMENTS_FASE 1



uED35BYZL Pericó de By-pass general de la instal·lació de reg de 60X60X60 cm segonsespecificacions de projecte, realitzat amb paret de totxana de 29x14x10 cm,arrebossada i lliscada inteiorment, i tindran una base de grava amb sortidad’aigua inclou bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil per a pericó deserveis i preveurà la següent inscripció: Ajuntament de Sabadell – Parcs iJardins o similar.


P- 5 €327,16


en sacs €0,61980


€11,91000


€15,30000


€85,18210


uED35REOD Pericó amb desguàs i vàlvula de rentatge de zona per a reg de 20x20cm.Segons directrius Tecniques per a la redacció de projectes urbanitzacióde l'Ajuntament de Sabadell

P- 6 €297,75


en sacs €0,61980


€9,82575


€13,68180


€85,18210


uED35REOL pericó de By-pass de zona per a reg de 60X60X60 cm segonsespecificacions de projecte, realitzat amb paret de totxana de 29x14x10 cm,arrebossada i lliscada inteiorment, i tindran una base de grava amb sortidad’aigua inclou bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil per a pericó deserveis i preveurà la següent inscripció: Ajuntament de Sabadell – Parcs iJardins o similar.


P- 7 €297,75


en sacs €0,61980


€9,82575


€13,68180


€85,18210

AMIDAMENTS_FASE 1




mEG22TP1K Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugadal'exterior, de 160 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de laflama, resistència a l'impacte de 40 J, resistència a compressió de 450 N,muntat com a canalització soterrada

P- 8 €5,04

BG22TP10 Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugadal'exterior, de 160 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de laflama , resistència a l'impacte de 40 J, resistència a compressió de 450 N,per a canalitzacions soterrades

€3,55980


mEG22TQ1K Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugadal'exterior, de 200 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de laflama, resistència a l'impacte de 40 J, resistència a compressió de 450 N,muntat com a canalització soterrada

P- 9 €7,03

BG22TQ10 Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugadal'exterior, de 200 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de laflama , resistència a l'impacte de 40 J, resistència a compressió de 450 N,per a canalitzacions soterrades

€5,54880


uEGPA0001 Partida alçada a justificar en concepte d'escomesa elèctrica i entroncamentper a quadre de comandament d'enllumenat públic

P- 10 €1.400,00

Sense descomposició 1.400,00 €

uEGPA0002 Partida alçada a justificar en concepte de connexió a la xarxa existentd'enllumenat públic

P- 11 €600,00

Sense descomposició 600,00 €

uEGPA000L Supressió de CT SA50092 i connexió de les noves línies a la SA50378,existent a la cantonada dels carrers Girona i Tetuán, que s'amplia amb unnou trafo de 160 kVA 25/B2 a 630 kVA 25/B1-B2, ponts BT i MT, pou d'oli inou QBT Pronutec, segons estudi tècnic redactat per EDistribución RedesDigitales SL, que s'adjunta com Annex.

P- 12 €19.330,25


uEGPA000Z Partida alçada per a la legalització de les instal·lacions elèctriquesd'enllumenat devant d'organismes oficials

P- 13 €1.800,00


uEGPA00MT Partida alçada a justificar en concepte d'escomesa elèctrica MT ientroncament per a nova estació transformadora al c/ Lepant

P- 14 €6.358,24


uEJM11409 Comptador d'aigua, volumètric, de llautó, amb unions roscades de diàmetrenominal 1´´1/2, connectat a una bateria o a un ramal

P- 15 €346,21

BJM11409 Comptador d'aigua, volumètric, de llautó, amb unions roscades de diàmetrenominal 1´´1/2, per a connectar a la bateria o al ramal

€340,13000


uEN747327 Vàlvula reductora de pressió amb rosca, de diàmetre nominal 1´´1/4, de 16bar de pressió màxima i amb un diferencial màxim de 15 bar, de bronze, preualt i muntada superficialment

P- 16 €558,58

BN747320 Vàlvula reductora de pressió amb rosca, de diàmetre nominal 1´´1/4, de 16bar de pressió màxima i amb un diferencial màxim de 15 bar, de bronze,preu alt

€546,95000


AMIDAMENTS_FASE 1



m2F2168631 Enderroc de paret de totxana de 15 cm de gruix, amb retroexcavadoramitjana i càrrega mecànica i manual de runes sobre camió

P- 17 €1,61


mF2191306 Demolició de vorada col·locada sobre formigó, amb martell trencador muntatsobre retroexcavadora i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió ocontenidor

P- 18 €3,78


m2F2194JJ5 Demolició de paviment de panots col·locats sobre formigó, de fins a 20 cm degruix i fins a 0,6 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador icàrrega sobre camió

P- 19 €16,20


m2F2194JK5 Demolició de paviment de panots col·locats sobre formigó, de fins a 20 cm degruix i fins a 2 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador icàrrega sobre camió

P- 20 €6,48


m2F2194XE5 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 15 cm de gruix i fins a0,6 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobrecamió

P- 21 €8,00


m2F2194XL5 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 20 cm de gruix i mésde 2 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador i càrregasobre camió

P- 22 €3,38


mF21D2102 Demolició de claveguera de fins a 30 cm de diàmetre o fins a 27x36 cm, deformigó vibropremsat, amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió

P- 23 €1,20


uF21D210L Partida alçada per reparació de connexió a col·lector existent dels embornalsenderrocats

P- 24 €200,00


mF21D21LF Retirada de canonada de fibrociment de diam. 100 mm amb mitjansmecànics, manuals i càrrega sobre camió

P- 25 €10,00


uF21DQG02 Demolició d'embornal de 70x30x85 cm, de parets de 15 cm de maó, ambmitjans mecànics i càrrega sobre camió

P- 26 €4,85


uF21DQG0L Retirada amb recuperació de reixa d'embornal de 70x30x85 cm, amb mitjansmecànics

P- 27 €25,00


mF21H001L Desmuntage d'enllumenat públic aeri existent, inclou desconnexió de laxarxa, retirada del cablejat aerí. Càrrega, condicionament de la zona afectadasegons criteri de la Direcció Facultativa, càrrega i transport al gestor deresidus o centre de reciclatge autoritzat, a qualsevol distància, tarifes (taxes,canons i despeses) si s'escau i tota la documentació acreditativa del procésde deposició del residu. Tot inclòs completament acabat.

P- 28 €2,29


AMIDAMENTS_FASE 1



uF21H144L Desmuntatge de llumenera, columna exterior, accessoris i elements desubjecció, de fins a 4 m d'alçària, com a màxim, aplec per a posterioraprofitament i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor i transport algestor de residus o centre de reciclatge autoritzat, a qualsevol distància,tarifes (taxes, canons i despeses) si s'escau i tota la documentacióacreditativa del procés de deposició del residu. Tot inclòs completamentacabat.

P- 29 €75,70

B2RA0101 Deposició controlada al gestor de residus o centre de reciclatge autoritzat deresidus inerts (terres o runes de pes específic superior a 1.100 kg/m3)

€3,02000


uF21Q1121 Retirada d'elements urbans, enderroc dels suports i càrrega manual imecànica de l'equipament i la runa sobre camió o contenidor. Transposrt finaa magatzem municipal

P- 30 €45,53


m3F221C620 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny de trànsit,amb mitjans mecànics

P- 31 €3,67


m3F2220020 Excavació de rases i pous de menys de 2 m de fondària amb mitjansmecànics o manuals en qualsevol tipus de terreny (inclòs roca), càrrega peral seu transport al gestor de residus o centre de reciclatge. Tot inclòscompletament acabat.

P- 32 €10,88


m3F2226123 Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terrenyno classificat, amb retroexcavadora i càrrega mecànica del material excavat

P- 33 €9,65


m3F2226263 Excavació de rasa de fins a 2 m d'amplària i més de 4 m de fondària, enterreny no classificat, amb retroexcavadora bivalva batilon i càrrega mecànicadel material excavat

P- 34 €12,79


m3F222MA22 Excavació de pou aïllat de més de 4 m de fondària, en terreny no classificat,amb mitjans mecànics i càrrega mecànica del material excavat

P- 35 €20,56


m2F2270100 Anivellació, refí i compactació de caixes amb mitjans mecànics. Tot inclòscompletament acabat.

P- 36 €1,24


m3F2285B0F Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,6 m, amb materialseleccionat de la pròpia excavació, en tongades de gruix de fins a 25 cm,utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM

P- 37 €19,61


m3F2285M00 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,6 m, amb sorra, entongades de gruix de més de 25 i fins a 50 cm, utilitzant picó vibrant

P- 38 €40,65

B0310500 Sorra de pedrera de 0 a 3,5 mm €31,75200Altres conceptes 8,90 €

m3F228AB0F Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m, ambmaterial seleccionat de la pròpia excavació, en tongades de gruix fins a 25cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM

P- 39 €10,66


AMIDAMENTS_FASE 1



m3F228L80F Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 2 m, amb material adequatde la pròpia excavació, en tongades de gruix de més de 25 i fins a 50 cm,utilitzant corró vibratori per a compactar, amb compactació del 95 % PM

P- 40 €7,64


m3F2R350A9 Transport de terres a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camióde 20 t i temps d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb unrecorregut de més de 10 i fins a 15 km

P- 41 €4,59


m3F2R64269 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de residus inerts o no especials ainstal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camió per a transport de 12t, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

P- 42 €7,31


m3F31521C3 Formigó per a rases i pous de fonaments, HM-20/B/10/I, de consistència tovai grandària màxima del granulat 10 mm, abocat amb cubilot

P- 43 €74,74

B064100B Formigó HM-20/B/10/I de consistència tova, grandària màxima del granulat10 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I

€65,84600


m3F31522H3 Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/B/20/IIa, de consistènciatova i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat amb cubilot

P- 44 €81,27

B065960B Formigó HA-25/B/20/IIa de consistència tova, grandària màxima del granulat20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició IIa

€72,38000


kgF31B3000 Armadura de rases i pous AP500 S d'acer en barres corrugades B500S delímit elàstic >= 500 N/mm2

P- 45 €1,07

B0A14200 Filferro recuit de diàmetre 1,3 mm €0,00592Altres conceptes 1,06 €

m2F3Z152P1 Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó amb granulatsreciclats HL-150/P/20 de consistència plàstica i grandària màxima delgranulat 20 mm, amb una substitució del 50% del granulat gruixut pergranulat reciclat mixt amb marcat CE, procedent de plantes de reciclat deresidus de la construcció o demolició autoritzades, abocat des de camió

P- 46 €10,01

B06NMA2B Formigó de neteja amb granulat reciclat, amb una dosificació de 150 kg/m3de ciment, consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm,HL-150/P/ 20, amb una substitució del 50% del granulat gruixut per granulatreciclat mixt amb marcat CE, procedent de plantes de reciclat de residus dela construcció o demolició autoritzades

€5,27940


m3F612PRAD Paret de gruix 14 cm i fins a 2,5 m d'alçària, de totxana de 290x140x75 mmper a revestir, amb morter mixt 1:2:10, amb pilastres d'obra de 29x29 cmcada 3 m

P- 47 €262,55

B0FA12N0 Totxana de 290x140x75 mm, categoria I, LD, segons la norma UNE-EN771-1

€46,19948


m2F7B451F0 Geotèxtil format per feltre de polièster no teixit lligat mecànicament de 200 a250 g/m2, col·locat sense adherir

P- 48 €2,47

B7B151F0 Geotèxtil format per feltre de polièster no teixit, lligat mecànicament de 200 a250 g/m2

€1,06700


m2F7J12050 Formació de junt amb placa de poliestirè expandit de 20 mm de gruixP- 49 €7,26

AMIDAMENTS_FASE 1



B7C26200 Planxa de poliestirè expandit EPS segons, UNE-EN 13163 de 20 mm degruix, de 100 kPa de tensió a la compressió, de 0,55 m2.K/W de resistènciatèrmica, amb una cara llisa i cantell llis

€2,81880


mF7J5A490 Segellat de junt de 20 mm d'amplària i 4 cm de fondària, amb massilla depoliuretà monocomponent

P- 50 €11,97

B7J50090 Massilla per a segellats, d'aplicació amb pistola, de base poliuretàmonocomponent

€9,28800


uF8B4NN5Z Tractament antigraffiti i antiadhesiu per a suports, amb l'aplicació d'una capaantioxidant tipus NR2000 de HLG System o equivalent, una capad'imprimació antigraffiti tipus SL100 de HLG System o equivalent i una capade vernís protector antigraffiti tipus SL600 de HLG System o equivalent

P- 51 €50,75

B8ZAU820 Vernís per a sistema antigraffiti, tipus SL600 mate de HLG System oequivalent

€26,11250

B8ZAUK00 Imprimació per a sistema antigraffiti, tipus SL100 metal de HLG System oequivalent

€10,60000


m3F921R01J Subbase de tot-u artificial procedent de granulats reciclats de formigó, ambestesa i piconatge del material al 98 % del PM

P- 52 €13,84

B0111000 Aigua €0,08150B037R000 Tot-u artificial procedent de granulats reciclats de formigó €10,06250


m3F931201F Base de tot-u artificial , amb estesa i piconatge del material al 95% del PMP- 53 €25,09

B0111000 Aigua €0,08150B0372000 Tot-u artificial €18,83700


m3F9365G1L Base de formigó HM-20/P/20/I, de consistència plàstica i grandària màximadel granulat 20 mm, abocat des de camió amb estesa i vibratge manual, ambacabat reglejat. Inclou junts de treball i retracció amb tall de disc, 5 cm mínim( 1/3 gruix llosa). Replé amb material segellant.

P- 54 €78,75


€62,52750

B7J50090 Massilla per a segellats, d'aplicació amb pistola, de base poliuretàmonocomponent

€9,28800


mF961A8GA Vorada recta de pedra granítica escairada, serrada mecànicament iflamejada, de 20x25 cm, col·locada sobre base de formigó HM-20/P/40/I de20 a 25 cm d'alçària, i rejuntada amb morter

P- 55 €43,41

B064500C FORMIGÓ HM-20/P/40/I DE CONSISTÈNCIA PLÀSTICA, GRANDÀRIAMÀXIMA DEL GRANULAT 40 MM, AMB >= 200 KG/M3 DE CIMENT, APTEPER A CLASSE D'EXPOSICIÓ I

€6,25671

B96118G0 Pedra granítica, recta, escairada, serrada mecànicament i flamejada, per avorada, de 20x25 cm

€25,14750


mF962A8GA Vorada de pedra granítica escairada, serrada mecànicament i flamejada, deforma corba, de 20x25 cm, col·locada sobre base de formigó no estructuralde 15 N/mm2 de resistència mínima a compressió i de 20 a 25 cm d'alçària irejuntada

P- 56 €59,67

B06NN14C Formigó d'ús no estructural de resistència a compressió15 N/mm2,consistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm, HNE-15/P/40

€6,15861

B96218G0 Pedra granítica, corba, escairada, serrada mecànicament i flamejada, per avorada, de 20x25 cm

€35,19600

AMIDAMENTS_FASE 1




mF9811G6F Rampa per a gual de forma recta, de peces de pedra granítica serradamecànicament i flamejada, de 60 cm d'amplària i 6 de gruix, col·locades ambmorter sobre base de formigó no estructural de 15 N/mm2 de resistènciamínima a compressió

P- 57 €168,38


€6,28430

B0710150 Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), en sacs, de designació(G) segons norma UNE-EN 998-2

€1,01400

B9811G6F Peça de pedra natural per a rampa de gual de forma recta, de 60 cmd'amplària i 6 cm de gruix, de pedra granítica serrada mecànicament iflamejada

€141,64740


uF981MG6F Capçal de gual de pedra granítica serrada mecànicament i flamejada de 60 x40 cm, amb la cantonada en forma corba , d'1 peça, col·locada amb mortersobre base de formigó no estructural

P- 58 €222,89


€4,19906


€1,11540

B981QG6F Capçal de gual de pedra granítica serrada mecànicament i flamejada de 60x 40 cm, amb la cantonada en forma corba , d'1 peça

€190,83000


m2F9B4UA8I Paviment de pedra granítica, deixada de serra, de 80 mm de gruix, col·locadaamb morter de ciment 1:6, elaborat a l'obra

P- 59 €163,47

B0G1UC8I Paviment de pedra granítica 60x30cm, deixada de serra, de 80 mm de gruix €134,77260Altres conceptes 28,70 €

m2F9E13104 Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x4 cm, classe 1a, preu superior,col·locat a l'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland ibeurada de ciment pòrtland

P- 60 €25,44


en sacs €0,32023

B9E13100 Panot gris de 20x20x4 cm, classe 1a, preu superior €7,03800Altres conceptes 18,07 €

m2F9E13108 Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x8cm, classe 1a, preu superior,col·locat a l'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland ibeurada de ciment pòrtland

P- 61 €31,56


en sacs €0,32023

B9E13108 Panot gris de 20x20x8 cm, classe 1a, preu superior €13,15800Altres conceptes 18,07 €

m2F9E1310L Paviment de panot gris tàctil direccional de pas de vianants de 20x20x4 cm,classe 1a, preu superior, col·locat a l'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3de ciment pòrtland i beurada de ciment pòrtland

P- 62 €29,44


en sacs €0,32023

B9E1S000 Panot de senyalització direccional, de 20x20x4 cm, per a pas de vianants €11,03640Altres conceptes 18,07 €

m2F9E1310M Paviment de panot gris tàctil d'advertència de pas de vianants de 20x20x4cm, classe 1a, preu superior, col·locat a l'estesa amb sorra-ciment de 200kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de ciment pòrtland

P- 63 €29,44

AMIDAMENTS_FASE 1




en sacs €0,32023


m2F9E1318L Paviment de panot gris tàctil direccional de pas de vianants de 20x20x8 cm,classe 1a, preu superior, col·locat a l'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3de ciment pòrtland i beurada de ciment pòrtland

P- 64 €34,54


en sacs €0,32023


m2F9E1318M Paviment de panot gris tàctil d'advertència de pas de vianants de 20x20x8cm, classe 1a, preu superior, col·locat a l'estesa amb sorra-ciment de 200kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de ciment pòrtland

P- 65 €34,54


en sacs €0,32023


m2F9F15202 Paviment de llambordins de formigó de forma rectangular de 10x20 cm i 8 cmde gruix, preu alt, col·locats amb morter de ciment 1:6 i beurada de ciment

P- 66 €44,08


en sacs €0,32023

B9F15200 Llambordí de formigó de forma rectangular de 10x20 cm i 8 cm de gruix,preu alt

€12,44400


tF9H1B132 Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 11 surf B 35/50D de temperatura baixa , amb betum asfàltic de penetració, de granulometriadensa per a capa de trànsit i granulat calcari, estesa i compactada

P- 67 €55,56

B9H1B132 Mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 11 surf B 35/50 D detemperatura baixa , amb betum asfàltic de penetració, de granulometriadensa per a capa de trànsit i granulat calcari

€51,27000


m2F9Z4A615 Armadura per lloses de formigó AP500 T amb malla electrosoldada de barrescorrugades d'acer ME 20x20 cm D:5-5 mm 6x2,2 m B500T UNE-EN 10080

P- 68 €2,41

B0A14200 Filferro recuit de diàmetre 1,3 mm €0,01415B0B34153 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 20x20 cm D:5-5 mm

6x2,2 m B500T UNE-EN 10080 €1,62000


uFBS2T00L Desmuntatge de senyal de tràfic P- 69 €51,48

BBS2T002 Desmuntatge de senyal de tràfic €28,00000Altres conceptes 23,48 €

uFBS2T01L Desmuntatge i recol.locació de senyal de tràfic P- 70 €73,48

BBS2T0L2 Desmuntatge i recol·locació de senyal de tràfic €50,00000Altres conceptes 23,48 €

UFD1ZV010 Connexió de clavegueró d'embornal a clavegueraP- 71 €133,83


AMIDAMENTS_FASE 1



UFD1ZV01L Connexió de clavegueró d'embornal a pou de registreP- 72 €133,83


UFD1ZV020 Connexió de clavegueró d'edifici a clavegueraP- 73 €89,68


UFD1ZV030 Connexió de pou de registre a clavegueraP- 74 €225,09


mFD5A120L Drenatge amb tub ranurat de PVC de D=110 mm i reblert amb material filtrantfins a 15 cm per sobre del dren

P- 75 €28,29

B0330020 Grava de pedrera, per a drens €7,89402B7B111F0 Geotèxtil format per feltre de polipropilè no teixit, lligat mecànicament de 200

a 250 g/m2 €4,56750

BD5A1B00 Tub volta ranurat de paret simple de PVC i 110 mm de diàmetre €2,01600Altres conceptes 13,81 €

uFD5J524E Caixa per a embornal de 70x30x85 cm, amb parets de 14 cm de gruix demaó calat, arrebossada i lliscada per dins amb morter ciment 1:6 sobre solerade 15 cm de formigó HM-20/P/20/I

P- 76 €135,69


en sacs €0,95036


€5,89545


€14,39991


uFD5J5LLL Caixa per a embornal de 70x30, profunditat >2 i < 4m, amb parets de 14 cmde gruix de maó calat, arrebossada i lliscada per dins amb morter ciment 1:6sobre solera de 15 cm de formigó HM-20/P/20/I

P- 77 €135,69


en sacs €0,95036


€5,89545


€14,39991


uFD5RU00L Bastiment i reixa de fosa dúctil, model 3B-25 de FÀBREGAS, de ranuramàxima de 2,5 cm. recolzada, per a embornal, de 765x300x100 mm, classeC250 segons norma UNE-EN 124, col·locat amb morter

P- 78 €163,85

B0710250 Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), a granel, de designació(G) segons norma UNE-EN 998-2

€1,23720

BD5Z301L Bastiment i reixamod. 3B-25 de FÀBREGAS de fosa dúctil, recolzada, per aembornal, de 765x300x100 mm, classe C250 segons norma UNE-EN 124

€147,01000


mFD7FR513 Clavegueró amb tub de PVC-U de paret massissa per a sanejament sensepressió, de DN 250 mm i de SN 4 (4 kN/m2) de rigidesa anular, segonsnorma UNE-EN 1401-1, sobre solera de formigó de 15 cm de gruix

P- 79 €49,45

B060300C Formigó HM-20/P/20 de consistència plàstica, grandària màxima delgranulat 20 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment

€7,62836

BD7FR510 Tub de PVC-U de paret massissa per a sanejament sense pressió, de DN250 mm i de SN 4 (4 kN/m2) de rigidesa anular, segons norma UNE-EN1401-1, per a unió elàstica amb anella elastomèrica

€15,67740

AMIDAMENTS_FASE 1




M3FD90S010 Recobriment protector exteriro de formigó de resistencia de 20 n/mm2, per aclaveguera

P- 80 €89,49

B0606220 FORMIGO DE RESISTENCIA 20 N/MM2, DE CONSISTENCIA PLASTICA IGRANDARIA MAXIMA DEL GRANULAT 20 MM

€74,59100


M3FD90S01L Recobriment protector exteriro de formigó de resistencia de 20 n/mm2, perpou de registre

P- 81 €89,49

B0606220 FORMIGO DE RESISTENCIA 20 N/MM2, DE CONSISTENCIA PLASTICA IGRANDARIA MAXIMA DEL GRANULAT 20 MM

€74,59100


uFDDZ5DLF Bastiment circular de fosa dúctil per a pou de registre i tapa abatible, paslliure de 600 mm de diàmetre i classe D400 segons norma UNE-EN 124,col·locat amb morter.

El marc i la tapa del pou serà del tipus normalitzat per l'Ajuntament. Elsrequisits que hauran de complir són: Disposar de Segell de Qualitat acceptatper l'´´Entidad Nacional de Acreditación´´ (ENAC), per al sector ´´ProductosManofacturados´´, productes ´´Alcantarillas´´; Segell vàlid i actualitzat en ladata de col·locació en obra del model en concret; Ser de fosa dúctil deresistència D-400 o superior; Pas lliure de 600 a 620 mm.; Disposar defrontissa, amb mecanisme de seguretat per evitar el tancament; Obertura permitjà d'elements estàndards tipus parpalina, pic,... ; Tancament per pes,sense elements mecànics ni mecanismes; Marcatge de Clavegueram iMarcatge amb logotip de l'Ajuntament de Sabadell.

En zona de trànsit rodat el pes de la tapa, sense comptar el marc, ha de serigual a 50 kg.

En zona sense trànsit rodat, o de trànsit esporàdic la tapa ha de tancar perpes.

P- 82 €134,38

B0710250 Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), a granel, de designació(G) segons norma UNE-EN 998-2

€1,10420

BDDZ5DLF Bastiment circular i tapa circular de fosa dúctil per a pou de registre, abatible,pas lliure de 600 mm de diàmetre i classe D400 segons norma UNE-EN 124

€115,00000


uFDDZS005 Graó per a pou de registre de polipropilè armat, de 250x350x250 mm i 3 kgde pes, col·locat amb morter de ciment 1:6, elaborat a l'obra

P- 83 €17,73

BDDZV001 Graó per a pou de registre de polipropilè de 250x350x250 mm i 3 kg de pes €3,63000Altres conceptes 14,10 €

mFDG51311 Canalització amb tub corbable corrugat de polietilè de 90 mm de diàmetrenominal, de doble capa, i reblert de rasa amb terres seleccionades

P- 84 €4,57

BG22TH10 Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugadal'exterior, de 90 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 20 J, resistència a compressió de 450 N, per acanalitzacions soterrades

€1,68000


mFDG52657 Canalització amb dos tubs corbables corrugats de polietilè de 160 mm dediàmetre nominal, de doble capa, i dau de recobriment de 30x20 cm ambformigó HM-20/P/20/I

P- 85 €11,77


€3,93030

BG22TP10 Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugadal'exterior, de 160 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de laflama , resistència a l'impacte de 40 J, resistència a compressió de 450 N,per a canalitzacions soterrades

€7,32900

AMIDAMENTS_FASE 1




mFDGZU010 Banda contínua de plàstic de color, de 30 cm d'amplària, col·locada al llargde la rasa a 20 cm per sobre de la canonada, per a malla senyalitzadora

P- 86 €0,71

BDGZB610 Banda continua de senyalització per a canalitzacions soterrades de 30 cmd'amplària, de polipropilè

€0,49980


mFDGZU0LF Banda contínua de plàstic de color, de 15 cm d'amplària, col·locada al llargde la rasa a 10 cm per sota del gruix del paviment, per a malla senyalitzadora

P- 87 €0,51

BDGZB61L Banda continua de senyalització per a canalitzacions soterrades de 15 cmd'amplària, de polietilé

€0,29580


mFDGZU1LF Placa contínua de plàstic de color, de 30 cm d'amplària, col·locada al llarg dela rasa segons detall per a malla senyalitzadora

P- 88 €0,92

BDGZB61F Placa continua de senyalització per a canalitzacions soterrades de 30 cmd'amplària, de poiletilé

€0,70380


mFDGZU2LF Placa contínua defibrociment, de 30 cm d'amplària, col·locada al llarg de larasa segons detall per a malla senyalitzadora

P- 89 €0,92

BDGZB6LF Placa continua de senyalització per a canalitzacions soterrades de 20 cmd'amplària, de fibrociment

€0,70380


uFDK282CL Pericó de registre sifonic de fàbrica de maó de 45x45x50 cm, per drenatgedearbrat, amb parets de 15 cm de gruix de maó calat de 290x140x100 mm,arrebossada i lliscada interiorment amb morter de ciment amb una proporcióen volum 1:8, sobre solera de maó calat de 10 cm de gruix i reblert lateralamb terra de la mateixa excavació


P- 90 €82,15


en sacs €0,33056

B0F1K2A1 Maó calat R-25, de 290x140x100 mm, per a revestir, categoria I, HD, segonsla norma UNE-EN 771-1

€9,11915


uFDK282GL Pericó de registre de fàbrica de maó de 40x40x60 cm, per a instal·lacions deserveis, amb parets de 15 cm de gruix de maó calat de 290x140x100 mm,arrebossada i lliscada interiorment amb morter mixt amb una proporció envolum 1:2:10, sobre solera de formigó HM-20 de 10 cm de gruix, inclou tubde drentatge i reblert lateral amb terra de la mateixa excavació

P- 91 €128,80


en sacs €0,43386


€13,77548


uFDK282LL Pericó de registre de fàbrica de maó de 60x60x80 cm, per a instal·lacions deserveis, amb parets de 15 cm de gruix de maó calat de 290x140x100 mm,arrebossada i lliscada interiorment amb morter mixt amb una proporció envolum 1:2:10, sobre solera de maó calat de 10 cm de gruix i reblert lateralamb terra de la mateixa excavació

P- 92 €132,22


en sacs €0,43386

AMIDAMENTS_FASE 1




€17,19548


uFDK2UC35 Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons, de 70x70 cm i 50 cm defondària, per a instal·lacions de serveis, col·locada sobre solera de formigóHM-20/P/40/I de 15 cm de gruix i reblert lateral amb terres de l'excavació.

P- 93 €89,55


€7,05186

BDK2UC35 Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons, de 70x70 cm i 50 cm defondària, per a instal·lacions de serveis

€30,35000


uFDKZ3154 Bastiment i tapa per a pericó de serveis de 400x400x40, realitzada amb fosadúctil ISO 1083/En 1563, amb compliment de la norma UNE EN-124, i enpossessió de certificat AENOR. Amb clau homologada. Superfície metàl·licaantilliscant, amb tapa extraïble, obertura entre 90° i 120° i dispositiuantitancament de bloqueig en un angle superior als 90°. De 27 kg de pes.Marc d'acer galvanitzat en calent segons ISO 630. Esforç d'aixecamententorn als 15 Kg. Desbloqueig i obertura amb clau.Col·locat amb morter.

P- 94 €30,17

B0704200 Morter M-4a ( 4 N/mm2 ) a granel €1,15480BDKZ3150 Bastiment i tapa per a pericó de serveis de fosa grisa de 420x420x40 mm i

de 25 kg de pes €16,96000


uFDKZ3174 Bastiment i tapa per a pericó de serveis de 600x600x50, realitzada amb fosadúctil ISO 1083/En 1563, amb compliment de la norma UNE EN-124, i enpossessió de certificat AENOR. Amb clau homologada. Superfície metàl·licaantilliscant, amb tapa extraïble, obertura entre 90° i 120° i dispositiuantitancament de bloqueig en un angle superior als 90°. Marc d'acergalvanitzat en calent segons ISO 630. Esforç d'aixecament entorn als 15 Kg.Desbloqueig i obertura amb clau.Col·locat amb morter.

P- 95 €60,63


€0,21294

BDKZ3170 Bastiment i tapa per a pericó de serveis de fosa grisa de 620x620x50 mm ide 52 kg de pes

€40,36000


uFDKZHLB4 Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada,pas lliure de 700x700 mm i classe B125 segons norma UNE-EN 124,col·locat amb morter.

P- 96 €143,67


€0,21294

BDKZHLB0 Bastiment quadrat i tapa quadrada de fosa dúctil per a pericó de serveis,recolzada, pas lliure de 700x700 mm i classe B125 segons norma UNE-EN124

€137,75000


mFFB1E425 Tub de polietilè de designació PE 100, de 110 mm de diàmetre nominal, de10 bar de pressió nominal, sèrie SDR 17, UNE-EN 12201-2, soldat, amb graude dificultat mitjà, utilitzant accessoris de plàstic i col·locat al fons de la rasa

P- 97 €34,78

BFB1E400 Tub de polietilè de designació PE 100, de 110 mm de diàmetre nominal, de10 bar de pressió nominal, sèrie SDR 17, segons la norma UNE-EN 12201-2

€4,47780

BFWB1E42 Accessori per a tubs de polietilè de densitat alta, de 110 mm de diàmetrenominal exterior, de plàstic, 10 bar de pressió nominal, per a soldar

€14,71500

BFYB1E42 Part proporcional d'elements de muntatge per a tubs de polietilè de densitatalta, de 110 mm de diàmetre nominal exterior, de 10 bar de pressió nominal,soldat

€0,70000


udFFB1E42L Partida alçada de connexió de xarxa existent de fibrociment a nova xarxa depolietilé segons indicacions de companyia

P- 98 €150,00

AMIDAMENTS_FASE 1




mFFB1F325 Tub de polietilè de designació PE 100, de 125 mm de diàmetre nominal, de 6bar de pressió nominal, sèrie SDR 26, UNE-EN 12201-2, soldat, amb grau dedificultat mitjà, utilitzant accessoris de plàstic i col·locat al fons de la rasa

P- 99 €31,89

BFB1F300 Tub de polietilè de designació PE 100, de 125 mm de diàmetre nominal, de6 bar de pressió nominal, sèrie SDR 26, segons la norma UNE-EN 12201-2

€3,79440

BFWB1F32 Accessori per a tubs de polietilè de densitat alta, de 125 mm de diàmetrenominal exterior, de plàstic, 6 bar de pressió nominal, per a soldar

€10,72800

BFYB1F32 Part proporcional d'elements de muntatge per a tubs de polietilè de densitatalta, de 125 mm de diàmetre nominal exterior, de 6 bar de pressió nominal,soldat

€0,62000


mFFB27455 Tub de polietilè de designació PE 40, de 40 mm de diàmetre nominal, de 10bar de pressió nominal, sèrie SDR 7,4, UNE-EN 12201-2, connectat apressió, amb grau de dificultat mig, utilitzant accessoris de plàstic, i col·locatal fons de la rasa, amb banda de color lila indicador d'aigua no potable

P- 100 €5,80

BFB27400 Tub de polietilè de designació PE 40, de 40 mm de diàmetre nominal, de 10bar de pressió nominal, sèrie SDR 7,4, segons la norma UNE-EN 12201-2

€1,08120

BFWB2705 Accessori per a tubs de polietilè de densitat baixa, de 40 mm de diàmetrenominal exterior, de plàstic, per a connectar a pressió

€1,64400

BFYB2705 Part proporcional d'elements de muntatge per a tubs de polietilè de densitatbaixa, de 40 mm de diàmetre nominal exterior, connectat a pressió

€0,11000


mFFB28455 Tub de polietilè de designació PE 40, de 50 mm de diàmetre nominal, de 10bar de pressió nominal, sèrie SDR 7,4, UNE-EN 12201-2, connectat apressió, amb grau de dificultat mig, utilitzant accessoris de plàstic, i col·locatal fons de la rasa, amb banda de color lila indicador d'aigua no potable

P- 101 €7,36

BFB28400 Tub de polietilè de designació PE 40, de 50 mm de diàmetre nominal, de 10bar de pressió nominal, sèrie SDR 7,4, segons la norma UNE-EN 12201-2

€1,68300

BFWB2805 Accessori per a tubs de polietilè de densitat baixa, de 50 mm de diàmetrenominal exterior, de plàstic, per a connectar a pressió

€2,30700


€0,17000


uFG151T01 Submininistrament muntatge i connexionat de lluminaries, mitjançant caixesCLAVED, amb dos fusibles per lluminaria.

P- 102 €35,04

BG151T01 Caixa de connexions CLAVED amb 2 fusibles. €18,99000BGW15000 Part proporcional d'accessoris de caixa de derivació quadrada €0,32000


mFG22TH1K Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugadal'exterior, de 90 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama,resistència a l'impacte de 20 J, resistència a compressió de 450 N, muntatcom a canalització soterrada

P- 103 €2,54

BG22TH10 Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugadal'exterior, de 90 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 20 J, resistència a compressió de 450 N, per acanalitzacions soterrades

€1,63200


mFG319534 Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, ambdesignació RV-K, tetrapolar, de secció 4 x 2,5 mm2, amb coberta del cablede PVC, col·locat en tub

P- 104 €2,11

BG319530 Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, ambdesignació RV-K, tetrapolar, de secció 4 x 2,5 mm2, amb coberta del cablede PVC

€1,41780


AMIDAMENTS_FASE 1



mFG31H564 Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, ambdesignació RVFV, tetrapolar, de secció 4 x 10 mm2, amb armadura de fleixd'acer i coberta del cable de PVC, col·locat en tub

P- 105 €3,56

BG31H560 Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, ambdesignació RVFV, tetrapolar, de secció 4 x 10 mm2, amb armadura de fleixd'acer i coberta del cable de PVC

€1,70340


mFG380907 Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2, muntat en malla deconnexió a terra

P- 106 €9,53

BG380900 Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2 €1,31580BGY38000 Part proporcional d'elements especials per a conductors de coure nus €0,15000


uFGD2322D Placa de connexió a terra d'acer, quadrada (massissa), de 500x500 i 3mm degruix i soterrada

P- 107 €57,44

BGD2E010 Placa de connexió a terra d'acer quadrada de 500x500 i 3mm de gruix €45,60000BGYD2000 Part proporcional d'elements especials per a plaques de connexió a terra €4,12000


uFHGAU01L Armari de protecció i control d'enllumenat públic d'acer inoxidable, amb 6sortides, doble nivell i programació per rellotge astronòmic, totalmentinstal·lat, connectat i provat, s´inclou base de formigó d'ancoratge i tot el petitmaterial auxiliar necessari de connexió i muntatge. Inclou sortida per al control i comandament del rec, amb una sortidaindependent de les de l’enllumenat, connectada a la sortida de ICP iprotegidaamb un interruptor magnetotèrmic, i un diferencial de 30 mA. de sensibilitat.El quadre del programador estarà adossat al d’enllumenat, i disposarà de lesseves pròpies proteccions, es a dir, que les proteccions col·locades en elquadre d’enllumenat només protegiran la línia deconnexió entre els dos quadres.


P- 108 €2.799,18

BHGAU010 Armari de protecció i control d'enllumenat públic, amb 6 sortides, doble nivelli programació per rellotge astronòmic

€2.484,27000

BHGWU001 Petit material auxiliar de connexió i muntatge per a armaris de protecció icontrol d'enllumenat públic

€94,16000


uFHR125LL Fanal amb lluminària de leds, consistent en una columna d'acer galvanitzat,model AM-10 de JOVIR de 7.5 m d'alçària, tot segons plec de condicions delservei d'enllumenat de l'ajuntament de Sabadell. Amb lluminària de ledTECEO S de SCHRÉDER, col·locada sobre dau de formigó, inclos l'execucióde la fonamentació, col·locació, anivellament, instal·lació de la pressa deterra, connexions i instal·lació elèctrica completa de l'interior.

P- 109 €1.107,71


€15,38060

BG212910 Tub rígid de PVC, de 32 mm de diàmetre nominal, aïllant i no propagador dela flama, amb una resistència a l'impacte de 2 J, resistència a compressió de1250 N i una rigidesa dielèctrica de 2000 V

€0,73000

BG22RJ10 Tub corbable corrugat de PVC, de 100 mm de diàmetre nominal, aïllant i nopropagador de la flama, resistència a l'impacte de 12 J, resistència acompressió de 250 N, per a canalitzacions soterrades

€1,87000

BG319230 Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, ambdesignació RV-K, bipolar, de secció 2 x 2,5 mm2, amb coberta del cable dePVC

€5,90400

BG380900 Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2 €2,58000BG3ZE110 TERMINAL PER A CABLE DE COURE DE 35 MM2 €2,70000BG46E010 CAIXA DE CONNEXIONS I TALLACIRCUITS PER A UNA O DUES

LAMPADES €11,36000

BGD2E010 Placa de connexió a terra d'acer quadrada de 500x500 i 3mm de gruix €45,60000

AMIDAMENTS_FASE 1



BGDZE020 CARTUTX PER A SOLDADURA CADWELD €1,22000BGDZE030 SALS DE SULFAT DE SODI I MAGNESI €0,67000BGMZ1006 CONJUNT DE QUATRE PERNS PER A CIMENTACIO €16,61000BHR12LLL Fanal amb lluminària de leds, consistent en una columna d'acer galvanitzat,

model AM-10 de JOVIR de 7.5 m d'alçària, tot segons plec de condicions delservei d'enllumenat de l'ajuntament de Sabadell. Amb lluminària de ledTECEO S de SCHRÉDER.

€894,00000

BHWM1000 Part proporcional d'accessoris per a columnes €40,05000Altres conceptes 69,04 €

uFHR125LV Fanal amb lluminària de leds, consistent en una columna d'acer galvanitzat,model PLUS de ROURA de 4,5 m d'alçària, tot segons plec de condicions delservei d'enllumenat de l'ajuntament de Sabadell. Amb lluminària de led LUNAde ROURA, col·locada sobre dau de formigó, inclos l'execució de lafonamentació, col·locació, anivellament, instal·lació de la pressa de terra,connexions i instal·lació elèctrica completa de l'interior.

P- 110 €1.130,41


€15,38060


€0,73000


€1,87000


€5,90400

BG380900 Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2 €2,58000BG3ZE110 TERMINAL PER A CABLE DE COURE DE 35 MM2 €2,70000BG46E010 CAIXA DE CONNEXIONS I TALLACIRCUITS PER A UNA O DUES

LAMPADES €11,36000

BGD2E010 Placa de connexió a terra d'acer quadrada de 500x500 i 3mm de gruix €45,60000BGDZE020 CARTUTX PER A SOLDADURA CADWELD €1,22000BGDZE030 SALS DE SULFAT DE SODI I MAGNESI €0,67000BGMZ1006 CONJUNT DE QUATRE PERNS PER A CIMENTACIO €16,61000BHR124LV Fanal amb lluminària de leds, consistent en una columna d'acer galvanitzat,

model PLUS de ROURA de 4,5 m d'alçària, tot segons plec de condicionsdel servei d'enllumenat de l'ajuntament de Sabadell. Amb lluminària de ledLUNA de ROURA.

€916,70000


uFHR125VL Fanal amb lluminària de leds, consistent en una columna d'acer galvanitzat,model AM-10 de JOVIR de 7.5 m d'alçària, tot segons plec de condicions delservei d'enllumenat de l'ajuntament de Sabadell. Amb lluminària de ledTECEO S de SCHRÉDER, col·locada sobre dau de formigó, inclos l'execucióde la fonamentació, col·locació, anivellament, instal·lació de la pressa deterra, connexions i instal·lació elèctrica completa de l'interior.

P- 111 €1.107,71


€15,38060


€0,73000


€1,87000


€5,90400

BG380900 Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2 €2,58000BG3ZE110 TERMINAL PER A CABLE DE COURE DE 35 MM2 €2,70000

AMIDAMENTS_FASE 1



BG46E010 CAIXA DE CONNEXIONS I TALLACIRCUITS PER A UNA O DUESLAMPADES

€11,36000

BGD2E010 Placa de connexió a terra d'acer quadrada de 500x500 i 3mm de gruix €45,60000BGDZE020 CARTUTX PER A SOLDADURA CADWELD €1,22000BGDZE030 SALS DE SULFAT DE SODI I MAGNESI €0,67000BGMZ1006 CONJUNT DE QUATRE PERNS PER A CIMENTACIO €16,61000BHR125SL Fanal amb lluminària de leds, consistent en una columna d'acer galvanitzat,

model AM-10 de JOVIR de7.5 m d'alçària, tot segons plec de condicions delservei d'enllumenat de l'ajuntament de Sabadell. Amb lluminària de ledTECEO S de SCHRÉDER.

€894,00000


uFJS5A761 Anella per a reg per degoteig amb tub de 17 mm de diàmetre, amb degotersautocompensats integrats cada 33 cm, amb marcatge identificatiu d'aigua nopotable, amb un diàmetre de l'anella de 80 cm, soterrada 10 cm, ambl'obertura i el tancament de la rasa inclosos

P- 112 €9,84


€0,02400

BJS51760 Tub per a reg per degoteig de 17 mm de diàmetre, amb degotersautocompensats integrats cada 33 cm, amb marcatge identificatiu d'aigua nopotable

€3,54000


uFJS5R102 Vàlvula de rentat per a instal·lacio de reg per degoteig, de material plàstic, de1/2'' de diàmetre, intal·lada en pericó

P- 113 €10,47

BJS5R100 Vàlvula antidrenant o de rentat automàtica per a instal·lacio de reg perdegoteig, de material plàstic, de 1/2'' de diàmetre

€4,18000


uFJSA316L Programador de reg model SAMCLABOX de la casa SAMCLA i s’instal·laranamb els accessoris necessaris per tal de poder ser telegestionats directamentper Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Sabadell.

P- 114 €515,89

BJSA3160 Programador de reg autònom de reduïdes dimensions 85×80×95 mm.S’alimenta amb corrent a 24Vac. Equip estanc amb grau de protecció IP68,adaptable a qualsevol tipus d’ubicació (arquetes amb tapes metàl·liques ode plàstic, armaris d’obra, etc.) i es comunica amb la resta d’equips delssistema mitjançant radiofreqüència. S’activa de manera manual (mitjançantun imant), de manera remota local (mitjançant una consola) i de maneraremota deslocalitzada (mitjançant qualsevol dispositiu amb connexió aInternet). El programador a 24Vac és de 4 sortides + vàlvula mestre, segonsrequeriments de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona. Totalmentinstal.lat i connectat.

€429,36000


uFJSB2321 Electrovàlvula per a instal·lacio de reg, d'1´´1/2 de diàmetre, de materialplàstic, amb solenoide de 24 V, per a una pressió màxima de 16 bar, ambregulador de cabal, connectada a les xarxes elèctrica i d'aigua ambconnectors estancs

P- 115 €94,22

BJSB2320 Electrovàlvula per a instal·lacio de reg, d'1´´1/2 de diàmetre, de materialplàstic, amb solenoide de 24V, per a una pressió màxima de 16 bar i ambregulador de cabal

€64,92000

BJSWE300 Conjunt d'accessoris per al muntatge d'una electrovàlvula d'1´´1/2 €4,28000Altres conceptes 25,02 €

uFJSBA0CX Instal.lació elèctrica pel control de reg, inclou alimentació elèctrica des delquadre d'enllumenat, transformadors de 230/24V, cablejat a leselectrovàlvules, amb cable mànega de 1000v de 4x2,5mm/secc, i tubular deP.E. de 63mm de diàmetre,tubs,connexions i proves.

P- 116 €492,82

BJSBA0CX Instal.lació elèctrica pel control de reg, inclou alimentació elèctrica des delquadre d'enllumenat, transformadors de 230/24V, cablejat a leselectrovàlvules, tubs,connexions i proves.

€346,00000

AMIDAMENTS_FASE 1




uFJSC2ACB Sensor de pluja regulable amb proteccióantivandàlica en acer inoxidable pera instal·lació amb cables, instal·lat a una alçària màxima de 3 m i calibrat

P- 117 €299,01

BJSC2AC1 Sensor de pluja regulable amb protecció antivandàlica en acer inoxidableper a instal·lació amb cables

€216,44000


uFNE16304 Filtre colador de llautó, de diàmetre nominal 1´´, de 16 bar de PN, roscat,muntat superficialment

P- 118 €17,17

BNE16300 Filtre colador en forma de Y amb de rosca, 1´´ de diàmetre nominal, 16 barde pressió nominal, llautó, malla d'acer inoxidable 1.4301 (AISI 304) ambperforacions de 0.5 mm de diàmetre

€7,87000


uFNE2B304 Filtre colador en forma de Y amb brides, 80 mm de diàmetre nominal, 16 barde pressió nominal, fosa grisa EN-GJL-250 (GG25), malla d'acer inoxidable1.4301 (AISI 304) amb perforacions de 1.5 mm de diàmetre, muntatsuperficialment

P- 119 €139,34

BNE2B300 Filtre colador en forma de Y amb brides, 80 mm de diàmetre nominal, 16 barde pressió nominal, fosa grisa EN-GJL-250 (GG25), malla d'acer inoxidable1.4301 (AISI 304) amb perforacions de 1.5 mm de diàmetre

€108,65000


uFQ115HBU Banc senzill tipus BILATERAL de URBIDERMIS de fusta tropical tractadaamb oli monocapa fixada a estructura de pletina d'acer de 8mm ambprotecció antioxidant pintada, de 180 cm de llargària, cargols i passadorsd'acer inoxidable, de preu superior, col·locat amb fixacions mecàniques

P- 120 €1.128,10

BQ115HBB Banc tipus BILATERAL de URBIDERMIS de fusta tropical tractada amb olimonocapa fixada a estructura de pletina d'acer de 8 mm, amb proteccióantioxidant pintada, ancorat mitjançant cargols d'acer inoxidable fixats asolera de formigó de la base del paviment.

€1.105,13000


uFQ115HCU Cadira amb respatller tipus BILATERAL de URBIDERMIS de fusta tropicaltractada amb oli monocapa fixada a estructura de pletina d'acer de 8mm ambprotecció antioxidant pintada, de 180 cm de llargària, cargols i passadorsd'acer inoxidable, de preu superior, col·locat amb fixacions mecàniques

P- 121 €523,10

BQ115HC1 Cadira amb respatller tipus BILATERAL de URBIDERMIS de fusta tropicaltractada amb oli monocapa fixada a estructura de pletina d'acer de 8 mm,amb protecció antioxidant pintada, ancorat mitjançant cargols d'acerinoxidable fixats a solera de formigó de la base del paviment.

€500,13000


m3FR3P401L Terra Franc-Sorrenca subministrada a granel i escampada ambretroexcavadora mitjana

P- 122 €34,67

BR3PI00L Terra formada per 60-70 % de sorra, 20 % de terra franca 10% d’humus €27,16350Altres conceptes 7,51 €

m3FR3P92A2 Grava de pedrera de pedra granítica de 5 a 12 mm, subministrada a granel iescampada amb retroexcavadora petita i mitjans manuals

P- 123 €50,79

B0332A00 Grava de pedrera de pedra granítica, de 5 a 12 mm €41,51595Altres conceptes 9,27 €

uFR43512C Subministrament de Ginkgo biloba de perímetre de 20 a 25 cm, amb peumasculí, amb pa de terra de diàmetre mínim 67,5 cm i profunditat mínima47,25 cm segons fórmules NTJ

P- 124 €241,63

BR43512C Ginkgo biloba de perímetre de 20 a 25 cm, amb peu masculí, amb pa deterra de diàmetre mínim 67,5 cm i profunditat mínima 47,25 cm segonsfórmules NTJ

€241,63000


AMIDAMENTS_FASE 1



uFRZ23823 Aspratge triple d'arbre mitjançant 3 rolls de fusta de pi tractada en autoclaude secció circular, de 8 cm de diàmetre i 2,5 m de llargària, clavat al fons delforat de plantació 30 cm, i amb 3 abraçadores regulables de goma o cautxú

P- 125 €36,69

BRZ21820 Estaca de fusta de pi tractada en autoclau, de secció circular, de 8 cm dediàmetre i 2,5 m de llargària

€15,66000

BRZ22510 Abraçadora regulable de goma o cautxú per a aspratges €1,23000Altres conceptes 19,80 €

uHRE22100 Protecció individual de tronc d'arbre de perímetre aproximat entre 95 i 125cm, amb estructura de fustes lligades entre si amb filferro, de 2 m d'alçàriamínima, col·locades sobre material amb funció d'enconxat, amb eldesmuntatge inclòs

P- 126 €33,74

B1Z0A010 Filferro acer galvanitzat, per a seguretat i salut €0,96000B1Z0D300 Llata de fusta de pi, per a seguretat i salut €13,55456B1Z73100 Planxa de poliestirè expandit EPS segons, UNE-EN 13163 de 10 mm de

gruix, de 30 kPa de tensió a la compressió, de 0,2 m2.K/W de resistènciatèrmica, amb una cara llisa i cantell llis, per a seguretat i salut

€0,63200


PAHXXXT001 Partida alçada del conjunt de mesures, eines, material i personal, necessariper a la seguretat i funcionament de l'obra. Tot inclós.

P- 127 €6.909,49


uP992-4IEL Escocell de 220x120 cm i 20 cm de fondària, amb 4 peces de morter deciment 213/113x20x7cm, amb un cantell bisellat, rejuntades amb morter deciment blanc, calç i sorra de marbre i col·locat sobre base de formigó noestructural de 20 N/mm2 de resistència mínima a compressió

P- 128 €81,96

B069-2A9P Formigó d'ús no estructural de resistència a compressió15 N/mm2,consistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm, HNE-15/P/40

€7,74280

B07L-1PY6 Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), en sacs, de designació(G) segons norma UNE-EN 998-2

€0,07260

B993-0GVD Peces de morter de ciment, per a escocells, de 113x20x7 cm, amb un cantellbisellat

€51,48000


uP992-4ILL Escocell de 220x100 cm i 20 cm de fondària, amb 4 peces de morter deciment 97x20x7cm, amb un cantell bisellat, rejuntades amb morter de cimentblanc, calç i sorra de marbre i col·locat sobre base de formigó no estructuralde 20 N/mm2 de resistència mínima a compressió

P- 129 €81,96

B069-2A9P Formigó d'ús no estructural de resistència a compressió15 N/mm2,consistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm, HNE-15/P/40

€7,74280

B07L-1PY6 Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), en sacs, de designació(G) segons norma UNE-EN 998-2

€0,07260

B993-0GVD Peces de morter de ciment, per a escocells, de 113x20x7 cm, amb un cantellbisellat

€51,48000


mPDB7-8F56 Paret per a pou circular de D= 100 cm, de peces prefabricades de formigó,col·locades amb morter de ciment 1:4

P- 130 €96,58

BDD5-0M3Q Peça de formigó per a pou circular de diàmetre 100 cm, prefabricada €67,85100Altres conceptes 28,73 €

uPQ23-DLWB Paperera trabucable de 45 cm de diàmetre, de planxa pintada d'1 mm degruix, amb base perforada i suports de 50x20x1,5 mm, ancorada amb dau deformigó

P- 131 €124,85

BQ23-0TCW Paperera trabucable de 45 cm de diàmetre de planxa pintada de gruix 1 mm,amb base perforada, vora de forma arrodonida i suports de tub de50x20x1,5 mm

€89,89000


UXPAEEP02 Desconnexió circuit existentP- 132 €77,85

AMIDAMENTS_FASE 1

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 1Data: 19/04/21

MÀ D'OBRA

CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€22,37h Oficial 1aA0121000

€23,85h Oficial 1a paletaA0122000

€22,37h Oficial 1a ferrallistaA0124000

€23,85h Oficial 1a col·locadorA0127000

€24,65h Oficial 1a electricistaA012H000

€24,65h Oficial 1a lampistaA012J000

€24,65h Oficial 1a muntadorA012M000

€24,00h Oficial 1a d'obra públicaA012N000

€28,01h Oficial 1a jardinerA012P000

€19,86h Ajudant ferrallistaA0134000

€21,17h Ajudant col·locadorA0137000

€21,17h Ajudant pintorA013D000

€21,14H Ajudant electricistaA013H000

€21,14h Ajudant lampistaA013J000

€21,17h Ajudant muntadorA013M000

€24,86h Ajudant jardinerA013P000

€19,91h ManobreA0140000

€20,59h Manobre especialistaA0150000

€23,85h Oficial 1a per a seguretat i salutA01H2000

€21,17h Ajudant per a seguretat i salutA01H3000

€21,17h ManobreA0D-0007

€21,89h Manobre especialistaA0E-000A

€25,36h Oficial 1aA0F-000B

€25,36h Oficial 1a paletaA0F-000T

AMIDAMENTS_FASE 1


MAQUINÀRIA


€15,15h Compressor amb un martell pneumàticC1101100

€15,65h Compressor amb dos martells pneumàticsC1101200

€64,48h Retroexcavadora amb martell trencadorC1105A00

€56,03h Pala carregadora mitjana sobre pneumàtics, de 117kW

C1311120

€86,18h Pala carregadora sobre pneumàtics de 15 a 20 tC1311440

€50,00h Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 tC1313330

€50,00h Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 t, ambbivalva batiló

C1313332

€42,27h Retroexcavadora petitaC1315010

€60,38h Retroexcavadora mitjanaC1315020

€59,15h Motoanivelladora petitaC1331100

€67,39h Corró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 tC13350C0

€12,19h Picó vibrant dúplex de 1300 kgC133A030

€8,74h Picó vibrant amb placa de 30x33 cmC133A0J0

€8,61h Picó vibrant amb placa de 60 cmC133A0K0

€51,15h Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 tC13C-00LP

€32,30h Camió per a transport de 7 tC1501700



€42,91h Camió cisterna de 8 m3C1502E00

€45,42h Camió gruaC1503000

€39,24h Camió cistella de 10 m d'alçària com a màximC1504R00

€1,77h Formigonera de 165 lC1705600

€53,99h Estenedora per a paviments de mescla bituminosaC1709B00

€61,61h Corró vibratori per a formigons i betums autopropulsatpneumàtic

C170D0A0

€10,48h Màquina tallajuntsC170H000

€2,88h Formigonera de 250 lC176-00FW

€1,78h Formigonera de 165 lC176-00FX

€4,41h Regle vibratoriC2005000

AMIDAMENTS_FASE 1


MAQUINÀRIA


€3,29h Martell trencador manualC20H-00DN

AMIDAMENTS_FASE 1


MATERIALS


€1,63m3 AiguaB0111000

€1,60m3 AiguaB011-05ME

€17,04t Sorra de pedrera per a mortersB0310020

€17,64t Sorra de pedrera de 0 a 3,5 mmB0310500

€15,88T SORRA DE PEDRERA DE PEDRA CALCÀRIA PER AFORMIGONS

B0311010

€20,43t Sorra de pedrera de pedra granítica per a mortersB0312020

€17,66t Grava de pedrera, per a drensB0330020

€15,95T GRAVA DE PEDRERA DE PEDRA CALCÀRIA, DEGRANDÀRIA MÀXIMA 20 MM, PER A FORMIGONS

B0331Q10

€20,81t Grava de pedrera de pedra granítica, de 5 a 12 mmB0332A00

€16,38m3 Tot-u artificialB0372000

€8,75m3 Tot-u artificial procedent de granulats reciclats deformigó

B037R000

€18,37t Grava de pedrera de pedra granítica, de grandàriamàxima 20 mm, per a formigons

B03J-0K88

€17,46t Sorra de pedrera de pedra granítica per a formigonsB03L-05MS

€17,03t Sorra de pedrera per a mortersB03L-05N7

€103,30t Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 Rsegons UNE-EN 197-1, en sacs

B0512401

€0,21kg Calç aèria CL 90, en sacsB0532310

€103,55t Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 Rsegons UNE-EN 197-1, en sacs

B055-067M

€59,55m3 Formigó HM-20/P/20 de consistència plàstica,grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 200kg/m3 de ciment

B060300C

€67,81M3 FORMIGO DE RESISTENCIA 20 N/MM2, DECONSISTENCIA PLASTICA I GRANDARIA MAXIMADEL GRANULAT 20 MM

B0606220

€59,86m3 Formigó HM-20/B/10/I de consistència tova, grandàriamàxima del granulat 10 mm, amb >= 200 kg/m3 deciment, apte per a classe d'exposició I

B064100B

€59,55m3 Formigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica,grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 200kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I

B064300C

€58,04M3 FORMIGÓ HM-20/P/40/I DE CONSISTÈNCIAPLÀSTICA, GRANDÀRIA MÀXIMA DEL GRANULAT40 MM, AMB >= 200 KG/M3 DE CIMENT, APTE PERA CLASSE D'EXPOSICIÓ I

B064500C

AMIDAMENTS_FASE 1


MATERIALS


€65,80m3 Formigó HA-25/B/20/IIa de consistència tova,grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 275kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició IIa

B065960B

€59,56m3 Formigó d'ús no estructural de resistència acompressió15 N/mm2, consistència plàstica i grandàriamàxima del granulat 40 mm, HNE-15/P/40

B069-2A9P

€50,28m3 Formigó de neteja amb granulat reciclat, amb unadosificació de 150 kg/m3 de ciment, consistènciaplàstica i grandària màxima del granulat 20 mm,HL-150/P/ 20, amb una substitució del 50% delgranulat gruixut per granulat reciclat mixt amb marcatCE, procedent de plantes de reciclat de residus de laconstrucció o demolició autoritzades

B06NMA2B

€57,13m3 Formigó d'ús no estructural de resistència acompressió15 N/mm2, consistència plàstica i grandàriamàxima del granulat 40 mm, HNE-15/P/40

B06NN14C

€28,87t Morter M-4a ( 4 N/mm2 ) a granelB0704200

€33,80t Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), ensacs, de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2

B0710150

€30,93t Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), agranel, de designació (G) segons norma UNE-EN998-2

B0710250

€34,57t Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), ensacs, de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2

B07L-1PY6

€1,16kg Filferro recuit de diàmetre 1,3 mmB0A14200

€0,63kg Acer en barres corrugades B500S de límit elàstic >=500 N/mm2

B0B2A000

€1,35m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME20x20 cm D:5-5 mm 6x2,2 m B500T UNE-EN 10080

B0B34153

€0,18u Maó calat, de 290x140x100 mm, per a revestir,categoria I, HD, segons la norma UNE-EN 771-1

B0F1D2A1

€0,19u Maó calat R-25, de 290x140x100 mm, per a revestir,categoria I, HD, segons la norma UNE-EN 771-1

B0F1K2A1

€0,15u Totxana de 290x140x75 mm, categoria I, LD, segonsla norma UNE-EN 771-1

B0FA12N0

€132,13m2 Paviment de pedra granítica 60x30cm, deixada deserra, de 80 mm de gruix

B0G1UC8I

€1,92kg Filferro acer galvanitzat, per a seguretat i salutB1Z0A010

€211,79m3 Llata de fusta de pi, per a seguretat i salutB1Z0D300

€0,79m2 Planxa de poliestirè expandit EPS segons, UNE-EN13163 de 10 mm de gruix, de 30 kPa de tensió a lacompressió, de 0,2 m2.K/W de resistència tèrmica,amb una cara llisa i cantell llis, per a seguretat i salut

B1Z73100

AMIDAMENTS_FASE 1


MATERIALS


€6,04t Deposició controlada al gestor de residus o centre dereciclatge autoritzat de residus inerts (terres o runes depes específic superior a 1.100 kg/m3)

B2RA0101

€1,45m2 Geotèxtil format per feltre de polipropilè no teixit, lligatmecànicament de 200 a 250 g/m2

B7B111F0

€0,97m2 Geotèxtil format per feltre de polièster no teixit, lligatmecànicament de 200 a 250 g/m2

B7B151F0

€2,61m2 Planxa de poliestirè expandit EPS segons, UNE-EN13163 de 20 mm de gruix, de 100 kPa de tensió a lacompressió, de 0,55 m2.K/W de resistència tèrmica,amb una cara llisa i cantell llis

B7C26200

€11,61dm3 Massilla per a segellats, d'aplicació amb pistola, debase poliuretà monocomponent

B7J50090

€20,89kg Vernís per a sistema antigraffiti, tipus SL600 mate deHLG System o equivalent

B8ZAU820

€21,20kg Imprimació per a sistema antigraffiti, tipus SL100 metalde HLG System o equivalent

B8ZAUK00

€23,95m Pedra granítica, recta, escairada, serradamecànicament i flamejada, per a vorada, de 20x25 cm

B96118G0

€33,52m Pedra granítica, corba, escairada, serradamecànicament i flamejada, per a vorada, de 20x25 cm

B96218G0

€138,87m Peça de pedra natural per a rampa de gual de formarecta, de 60 cm d'amplària i 6 cm de gruix, de pedragranítica serrada mecànicament i flamejada

B9811G6F

€190,83u Capçal de gual de pedra granítica serradamecànicament i flamejada de 60 x 40 cm, amb lacantonada en forma corba , d'1 peça

B981QG6F

€8,58m Peces de morter de ciment, per a escocells, de113x20x7 cm, amb un cantell bisellat

B993-0GVD

€6,90m2 Panot gris de 20x20x4 cm, classe 1a, preu superiorB9E13100

€12,90m2 Panot gris de 20x20x8 cm, classe 1a, preu superiorB9E13108

€10,82m2 Panot de senyalització direccional, de 20x20x4 cm, pera pas de vianants

B9E1S000

€15,82m2 Panot de senyalització direccional, de 20x20x8 cm, pera pas de vianants

B9E1S008

€12,20m2 Llambordí de formigó de forma rectangular de 10x20cm i 8 cm de gruix, preu alt

B9F15200

€51,27t Mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 11 surfB 35/50 D de temperatura baixa , amb betum asfàlticde penetració, de granulometria densa per a capa detrànsit i granulat calcari

B9H1B132

€28,00u Desmuntatge de senyal de tràficBBS2T002

€50,00u Desmuntatge i recol·locació de senyal de tràficBBS2T0L2

AMIDAMENTS_FASE 1


MATERIALS


€1,92m Tub volta ranurat de paret simple de PVC i 110 mm dediàmetre

BD5A1B00

€147,01u Bastiment i reixamod. 3B-25 de FÀBREGAS de fosadúctil, recolzada, per a embornal, de 765x300x100mm, classe C250 segons norma UNE-EN 124

BD5Z301L

€15,37m Tub de PVC-U de paret massissa per a sanejamentsense pressió, de DN 250 mm i de SN 4 (4 kN/m2) derigidesa anular, segons norma UNE-EN 1401-1, per aunió elàstica amb anella elastomèrica

BD7FR510

€64,62m Peça de formigó per a pou circular de diàmetre 100cm, prefabricada

BDD5-0M3Q

€115,00u Bastiment circular i tapa circular de fosa dúctil per apou de registre, abatible, pas lliure de 600 mm dediàmetre i classe D400 segons norma UNE-EN 124

BDDZ5DLF

€3,63u Graó per a pou de registre de polipropilè de250x350x250 mm i 3 kg de pes

BDDZV001

€0,49m Banda continua de senyalització per a canalitzacionssoterrades de 30 cm d'amplària, de polipropilè

BDGZB610

€0,69m Placa continua de senyalització per a canalitzacionssoterrades de 30 cm d'amplària, de poiletilé

BDGZB61F

€0,29m Banda continua de senyalització per a canalitzacionssoterrades de 15 cm d'amplària, de polietilé

BDGZB61L

€0,69m Placa continua de senyalització per a canalitzacionssoterrades de 20 cm d'amplària, de fibrociment

BDGZB6LF

€30,35u Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons,de 70x70 cm i 50 cm de fondària, per a instal·lacionsde serveis

BDK2UC35

€16,96u Bastiment i tapa per a pericó de serveis de fosa grisade 420x420x40 mm i de 25 kg de pes

BDKZ3150

€40,36u Bastiment i tapa per a pericó de serveis de fosa grisade 620x620x50 mm i de 52 kg de pes

BDKZ3170

€69,00u Bastiment quadrat i tapa quadrada de fosa dúctil per apericó de serveis, recolzada, pas lliure de 400x400 mmi classe B125 segons norma UNE-EN 124

BDKZH9B1

€137,75u Bastiment quadrat i tapa quadrada de fosa dúctil per apericó de serveis, recolzada, pas lliure de 700x700 mmi classe B125 segons norma UNE-EN 124

BDKZHLB0

€4,39m Tub de polietilè de designació PE 100, de 110 mm dediàmetre nominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrieSDR 17, segons la norma UNE-EN 12201-2

BFB1E400

€3,72m Tub de polietilè de designació PE 100, de 125 mm dediàmetre nominal, de 6 bar de pressió nominal, sèrieSDR 26, segons la norma UNE-EN 12201-2

BFB1F300

€1,06m Tub de polietilè de designació PE 40, de 40 mm dediàmetre nominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrieSDR 7,4, segons la norma UNE-EN 12201-2

BFB27400

AMIDAMENTS_FASE 1


MATERIALS


€1,65m Tub de polietilè de designació PE 40, de 50 mm dediàmetre nominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrieSDR 7,4, segons la norma UNE-EN 12201-2

BFB28400

€49,05u Accessori per a tubs de polietilè de densitat alta, de110 mm de diàmetre nominal exterior, de plàstic, 10bar de pressió nominal, per a soldar

BFWB1E42

€53,64u Accessori per a tubs de polietilè de densitat alta, de125 mm de diàmetre nominal exterior, de plàstic, 6 barde pressió nominal, per a soldar

BFWB1F32

€5,48u Accessori per a tubs de polietilè de densitat baixa, de40 mm de diàmetre nominal exterior, de plàstic, per aconnectar a pressió

BFWB2705

€7,69u Accessori per a tubs de polietilè de densitat baixa, de50 mm de diàmetre nominal exterior, de plàstic, per aconnectar a pressió

BFWB2805

€0,70u Part proporcional d'elements de muntatge per a tubsde polietilè de densitat alta, de 110 mm de diàmetrenominal exterior, de 10 bar de pressió nominal, soldat

BFYB1E42

€0,62u Part proporcional d'elements de muntatge per a tubsde polietilè de densitat alta, de 125 mm de diàmetrenominal exterior, de 6 bar de pressió nominal, soldat

BFYB1F32

€0,02u Part proporcional d'elements de muntatge per a tubsde polietilè de densitat baixa, de 16 mm de diàmetrenominal exterior, connectat a pressió

BFYB2305


BFYB2705


BFYB2805

€18,99u Caixa de connexions CLAVED amb 2 fusibles.BG151T01

€1,46m Tub rígid de PVC, de 32 mm de diàmetre nominal,aïllant i no propagador de la flama, amb unaresistència a l'impacte de 2 J, resistència a compressióde 1250 N i una rigidesa dielèctrica de 2000 V

BG212910

€1,87m Tub corbable corrugat de PVC, de 100 mm dediàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama,resistència a l'impacte de 12 J, resistència acompressió de 250 N, per a canalitzacions soterrades

BG22RJ10

€1,60m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisala interior i corrugada l'exterior, de 90 mm de diàmetrenominal, aïllant i no propagador de la flama ,resistència a l'impacte de 20 J, resistència acompressió de 450 N, per a canalitzacions soterrades

BG22TH10

€3,49m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisala interior i corrugada l'exterior, de 160 mm dediàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama ,resistència a l'impacte de 40 J, resistència acompressió de 450 N, per a canalitzacions soterrades

BG22TP10

AMIDAMENTS_FASE 1


MATERIALS


€5,44m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisala interior i corrugada l'exterior, de 200 mm dediàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama ,resistència a l'impacte de 40 J, resistència acompressió de 450 N, per a canalitzacions soterrades

BG22TQ10

€0,82m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensióassignada, amb designació RV-K, bipolar, de secció 2x 2,5 mm2, amb coberta del cable de PVC

BG319230

€1,39m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensióassignada, amb designació RV-K, tetrapolar, de secció4 x 2,5 mm2, amb coberta del cable de PVC

BG319530

€1,67m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensióassignada, amb designació RVFV, tetrapolar, desecció 4 x 10 mm2, amb armadura de fleix d'acer icoberta del cable de PVC

BG31H560

€1,29m Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2BG380900

€1,35U TERMINAL PER A CABLE DE COURE DE 35 MM2BG3ZE110

€11,36U CAIXA DE CONNEXIONS I TALLACIRCUITS PER AUNA O DUES LAMPADES

BG46E010

€45,60U Placa de connexió a terra d'acer quadrada de 500x500i 3mm de gruix

BGD2E010

€1,22U CARTUTX PER A SOLDADURA CADWELDBGDZE020

€0,67U SALS DE SULFAT DE SODI I MAGNESIBGDZE030

€16,61U CONJUNT DE QUATRE PERNS PER ACIMENTACIO

BGMZ1006

€0,32u Part proporcional d'accessoris de caixa de derivacióquadrada

BGW15000

€0,15u Part proporcional d'elements especials per aconductors de coure nus

BGY38000

€4,12u Part proporcional d'elements especials per a plaquesde connexió a terra

BGYD2000

€2.484,27u Armari de protecció i control d'enllumenat públic, amb6 sortides, doble nivell i programació per rellotgeastronòmic

BHGAU010

€94,16u Petit material auxiliar de connexió i muntatge per aarmaris de protecció i control d'enllumenat públic

BHGWU001

€916,70u Fanal amb lluminària de leds, consistent en unacolumna d'acer galvanitzat, model PLUS de ROURAde 4,5 m d'alçària, tot segons plec de condicions delservei d'enllumenat de l'ajuntament de Sabadell. Amblluminària de led LUNA de ROURA.

BHR124LV

€894,00u Fanal amb lluminària de leds, consistent en unacolumna d'acer galvanitzat, model AM-10 de JOVIRde7.5 m d'alçària, tot segons plec de condicions delservei d'enllumenat de l'ajuntament de Sabadell. Amblluminària de led TECEO S de SCHRÉDER.

BHR125SL

AMIDAMENTS_FASE 1


MATERIALS


€894,00u Fanal amb lluminària de leds, consistent en unacolumna d'acer galvanitzat, model AM-10 de JOVIR de7.5 m d'alçària, tot segons plec de condicions delservei d'enllumenat de l'ajuntament de Sabadell. Amblluminària de led TECEO S de SCHRÉDER.

BHR12LLL

€40,05u Part proporcional d'accessoris per a columnesBHWM1000

€340,13u Comptador d'aigua, volumètric, de llautó, amb unionsroscades de diàmetre nominal 1´´1/2, per a connectara la bateria o al ramal

BJM11409

€1,18m Tub per a reg per degoteig de 17 mm de diàmetre,amb degoters autocompensats integrats cada 33 cm,amb marcatge identificatiu d'aigua no potable

BJS51760

€4,18u Vàlvula antidrenant o de rentat automàtica per ainstal·lacio de reg per degoteig, de material plàstic, de1/2'' de diàmetre

BJS5R100

€429,36u Programador de reg autònom de reduïdes dimensions85×80×95 mm. S’alimenta amb corrent a 24Vac. Equipestanc amb grau de protecció IP68, adaptable aqualsevol tipus d’ubicació (arquetes amb tapesmetàl·liques o de plàstic, armaris d’obra, etc.) i escomunica amb la resta d’equips dels sistemamitjançant radiofreqüència. S’activa de manera manual(mitjançant un imant), de manera remota local(mitjançant una consola) i de manera remotadeslocalitzada (mitjançant qualsevol dispositiu ambconnexió a Internet). El programador a 24Vac és de 4sortides + vàlvula mestre, segons requeriments deParcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona.Totalment instal.lat i connectat.

BJSA3160

€64,92u Electrovàlvula per a instal·lacio de reg, d'1´´1/2 dediàmetre, de material plàstic, amb solenoide de 24V,per a una pressió màxima de 16 bar i amb reguladorde cabal

BJSB2320

€346,00u Instal.lació elèctrica pel control de reg, incloualimentació elèctrica des del quadre d'enllumenat,transformadors de 230/24V, cablejat a leselectrovàlvules, tubs,connexions i proves.

BJSBA0CX

€216,44u Sensor de pluja regulable amb protecció antivandàlicaen acer inoxidable per a instal·lació amb cables

BJSC2AC1

€4,28u Conjunt d'accessoris per al muntatge d'unaelectrovàlvula d'1´´1/2

BJSWE300

€546,95u Vàlvula reductora de pressió amb rosca, de diàmetrenominal 1´´1/4, de 16 bar de pressió màxima i amb undiferencial màxim de 15 bar, de bronze, preu alt

BN747320

€7,87u Filtre colador en forma de Y amb de rosca, 1´´ dediàmetre nominal, 16 bar de pressió nominal, llautó,malla d'acer inoxidable 1.4301 (AISI 304) ambperforacions de 0.5 mm de diàmetre

BNE16300

AMIDAMENTS_FASE 1


MATERIALS


€108,65u Filtre colador en forma de Y amb brides, 80 mm dediàmetre nominal, 16 bar de pressió nominal, fosagrisa EN-GJL-250 (GG25), malla d'acer inoxidable1.4301 (AISI 304) amb perforacions de 1.5 mm dediàmetre

BNE2B300

€1.105,13u Banc tipus BILATERAL de URBIDERMIS de fustatropical tractada amb oli monocapa fixada a estructurade pletina d'acer de 8 mm, amb protecció antioxidantpintada, ancorat mitjançant cargols d'acer inoxidablefixats a solera de formigó de la base del paviment.

BQ115HBB

€500,13u Cadira amb respatller tipus BILATERAL deURBIDERMIS de fusta tropical tractada amb olimonocapa fixada a estructura de pletina d'acer de 8mm, amb protecció antioxidant pintada, ancoratmitjançant cargols d'acer inoxidable fixats a solera deformigó de la base del paviment.

BQ115HC1

€89,89u Paperera trabucable de 45 cm de diàmetre de planxapintada de gruix 1 mm, amb base perforada, vora deforma arrodonida i suports de tub de 50x20x1,5 mm

BQ23-0TCW

€25,87m3 Terra formada per 60-70 % de sorra, 20 % de terrafranca 10% d’humus

BR3PI00L

€241,63u Ginkgo biloba de perímetre de 20 a 25 cm, amb peumasculí, amb pa de terra de diàmetre mínim 67,5 cm iprofunditat mínima 47,25 cm segons fórmules NTJ

BR43512C

€5,22u Estaca de fusta de pi tractada en autoclau, de secciócircular, de 8 cm de diàmetre i 2,5 m de llargària

BRZ21820

€0,41u Abraçadora regulable de goma o cautxú per aaspratges

BRZ22510

AMIDAMENTS_FASE 1


ELEMENTS COMPOSTOS


€76,84m3 Formigó de 150 kg/m3, amb una proporció en volum1:4:8, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L32,5 R i granulat de pedra granítica de grandàriamàxima 20 mm, elaborat a l'obra amb formigonera de250 l

B06D-0L92 Rend.: 1,000

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

19,70100/R 21,890000,900A0E-000A =xManobre especialistah

Subtotal... 19,70100 19,70100Maquinària:

1,29600/R 2,880000,450C176-00FW =xFormigonera de 250 lh

Subtotal... 1,29600 1,29600Materials:

0,288001,600000,180B011-05ME =xAiguam3

28,4735018,370001,550B03J-0K88 =xGrava de pedrera de pedra granítica, de grandàriamàxima 20 mm, per a formigons

t

11,3490017,460000,650B03L-05MS =xSorra de pedrera de pedra granítica per a formigonst

15,53250103,550000,150B055-067M =xCiment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 Rsegons UNE-EN 197-1, en sacs

t

Subtotal... 55,64300 55,64300

0,197011,00%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 76,83701

76,83701COST EXECUCIÓ MATERIAL

€88,91m3 Morter de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L isorra, amb 380 kg/m3 de ciment, amb una proporcióen volum 1:4 i 10 N/mm2 de resistència a compressió,elaborat a l'obra

B07F-0LT5 Rend.: 1,000


21,89000/R 21,890001,000A0E-000A =xManobre especialistah


1,24600/R 1,780000,700C176-00FX =xFormigonera de 165 lh


0,320001,600000,200B011-05ME =xAiguam3

25,8856017,030001,520B03L-05N7 =xSorra de pedrera per a morterst

39,34900103,550000,380B055-067M =xCiment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 Rsegons UNE-EN 197-1, en sacs

t

Subtotal... 65,55460 65,55460



AMIDAMENTS_FASE 1


ELEMENTS COMPOSTOS



€69,72m3 Sorra-ciment, sense additius amb 200 kg/m3 de cimentpòrtland amb filler calcari i sorra de pedrera, elaboradaa l'obra

D0391311 Rend.: 1,000


21,61950/R 20,590001,050A0150000 =xManobre especialistah


1,32750/R 1,770000,750C1705600 =xFormigonera de 165 lh


25,9008017,040001,520B0310020 =xSorra de pedrera per a morterst

20,66000103,300000,200B0512401 =xCiment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 Rsegons UNE-EN 197-1, en sacs

t

Subtotal... 46,56080 46,56080




€82,52m3 Formigó de 225 kg/m3, amb una proporció en volum1:3:6, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L32,5 R i granulat de pedra calcària de grandàriamàxima 20 mm, elaborat a l'obra amb formigonera de165 l

D060Q021 Rend.: 1,000






0,293401,630000,180B0111000 =xAiguam3

10,3220015,880000,650B0311010 =xSORRA DE PEDRERA DE PEDRA CALCÀRIA PER AFORMIGONS

T

24,7225015,950001,550B0331Q10 =xGRAVA DE PEDRERA DE PEDRA CALCÀRIA, DEGRANDÀRIA MÀXIMA 20 MM, PER A FORMIGONS

T


t

Subtotal... 58,58040 58,58040



AMIDAMENTS_FASE 1


ELEMENTS COMPOSTOS



€78,57m3 Morter de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-Li sorra de pedra granítica amb 200 kg/m3 de ciment,amb una proporció en volum 1:8 i 2,5 N/mm2 deresistència a compressió, elaborat a l'obra ambformigonera de 165 l

D0701461 Rend.: 1,000






0,326001,630000,200B0111000 =xAiguam3

35,5482020,430001,740B0312020 =xSorra de pedrera de pedra granítica per a morterst


t

Subtotal... 56,53420 56,53420




€81,49m3 Morter de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-Li sorra de pedra granítica amb 250 kg/m3 de ciment,amb una proporció en volum 1:6 i 5 N/mm2 deresistència a compressió, elaborat a l'obra ambformigonera de 165 l

D0701641 Rend.: 1,000






0,326001,630000,200B0111000 =xAiguam3

33,3009020,430001,630B0312020 =xSorra de pedrera de pedra granítica per a morterst


t

Subtotal... 59,45190 59,45190



AMIDAMENTS_FASE 1


ELEMENTS COMPOSTOS



€87,52m3 Morter de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L isorra, amb 380 kg/m3 de ciment, amb una proporcióen volum 1:4 i 10 N/mm2 de resistència a compressió,elaborat a l'obra

D0701821 Rend.: 1,000






0,326001,630000,200B0111000 =xAiguam3



t

Subtotal... 65,48080 65,48080




€154,18m3 Morter mixt de ciment pòrtland amb filler calcari CEMII/B-L, calç i sorra, amb 200 kg/m3 de ciment, amb unaproporció en volum 1:2:10 i 2,5 N/mm2 de resistènciaa compressió, elaborat a l'obra

D070A4D1 Rend.: 1,000






0,326001,630000,200B0111000 =xAiguam3



t

84,000000,21000400,000B0532310 =xCalç aèria CL 90, en sacskg

Subtotal... 131,05720 131,05720



AMIDAMENTS_FASE 1


ELEMENTS COMPOSTOS



€0,89kg Acer en barres corrugades elaborat a l'obra i manipulata taller B500S, de límit elàstic >= 500 N/mm2

D0B2A100 Rend.: 1,000


0,11185/R 22,370000,005A0124000 =xOficial 1a ferrallistah

0,09930/R 19,860000,005A0134000 =xAjudant ferrallistah


0,011831,160000,0102B0A14200 =xFilferro recuit de diàmetre 1,3 mmkg

0,661500,630001,050B0B2A000 =xAcer en barres corrugades B500S de límit elàstic >=500 N/mm2

kg

Subtotal... 0,67333 0,67333




AMIDAMENTS_FASE 1

PRESSUPOST Data: 19/04/21 Pàg.: 1

Obra 01 Pressupost 1090

Capítol 01 ENDERROCS

1 F2194XL5 m2 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 20 cm de gruixi més de 2 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador icàrrega sobre camió (P - 22)

3,38 631,025 2.132,86

2 F2194JK5 m2 Demolició de paviment de panots col·locats sobre formigó, de fins a 20cm de gruix i fins a 2 m d'amplària amb retroexcavadora amb martelltrencador i càrrega sobre camió (P - 20)

6,48 539,400 3.495,31

3 F2191306 m Demolició de vorada col·locada sobre formigó, amb martell trencadormuntat sobre retroexcavadora i càrrega manual i mecànica de runasobre camió o contenidor (P - 18)

3,78 442,350 1.672,08

4 F2168631 m2 Enderroc de paret de totxana de 15 cm de gruix, amb retroexcavadoramitjana i càrrega mecànica i manual de runes sobre camió (P - 17)

1,61 193,085 310,87

5 F21Q1121 u Retirada d'elements urbans, enderroc dels suports i càrrega manual imecànica de l'equipament i la runa sobre camió o contenidor.Transposrt fina a magatzem municipal (P - 30)

45,53 1,000 45,53

6 F2R64269 m3 Càrrega amb mitjans mecànics i transport de residus inerts o noespecials a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb camióper a transport de 12 t, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km(P - 42)

7,31 164,630 1.203,45

TOTAL Capítol 01.01 8.860,10


Capítol 02 MOVIMENT DE TERRES

1 F221C620 m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny detrànsit, amb mitjans mecànics (P - 31)

3,67 407,816 1.496,68

2 F2270100 m2 Anivellació, refí i compactació de caixes amb mitjans mecànics. Totinclòs completament acabat. (P - 36)

1,24 1.437,095 1.782,00

3 F2220020 m3 Excavació de rases i pous de menys de 2 m de fondària amb mitjansmecànics o manuals en qualsevol tipus de terreny (inclòs roca),càrrega per al seu transport al gestor de residus o centre de reciclatge.Tot inclòs completament acabat. (P - 32)

10,88 470,120 5.114,91

4 F2R350A9 m3 Transport de terres a instal·lació autoritzada de gestió de residus, ambcamió de 20 t i temps d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics,amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km (P - 41)

4,59 1.371,436 6.294,89



Capítol 03 FONAMENTS I CONTENCIONS

1 F3Z152P1 m2 Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó ambgranulats reciclats HL-150/P/20 de consistència plàstica i grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb una substitució del 50% del granulatgruixut per granulat reciclat mixt amb marcat CE, procedent de plantesde reciclat de residus de la construcció o demolició autoritzades,abocat des de camió (P - 46)

10,01 67,160 672,27

2 F31522H3 m3 Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/B/20/IIa, deconsistència tova i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat ambcubilot (P - 44)

81,27 40,296 3.274,86

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


3 F31B3000 kg Armadura de rases i pous AP500 S d'acer en barres corrugadesB500S de límit elàstic >= 500 N/mm2 (P - 45)

1,07 1.494,310 1.598,91



Capítol 04 BASES I SUBBASES

1 F921R01J m3 Subbase de tot-u artificial procedent de granulats reciclats de formigó,amb estesa i piconatge del material al 98 % del PM (P - 52)

13,84 272,230 3.767,66

2 F9365G1L m3 Base de formigó HM-20/P/20/I, de consistència plàstica i grandàriamàxima del granulat 20 mm, abocat des de camió amb estesa ivibratge manual, amb acabat reglejat. Inclou junts de treball i retraccióamb tall de disc, 5 cm mínim ( 1/3 gruix llosa). Replé amb materialsegellant. (P - 54)

78,75 213,245 16.793,04

3 F9Z4A615 m2 Armadura per lloses de formigó AP500 T amb malla electrosoldada debarres corrugades d'acer ME 20x20 cm D:5-5 mm 6x2,2 m B500TUNE-EN 10080 (P - 68)

2,41 714,300 1.721,46

4 F7J12050 m2 Formació de junt amb placa de poliestirè expandit de 20 mm de gruix(P - 49)

7,26 27,769 201,60

5 F7J5A490 m Segellat de junt de 20 mm d'amplària i 4 cm de fondària, amb massillade poliuretà monocomponent (P - 50)

11,97 333,200 3.988,40



Capítol 05 MURS I ESTRUCTURES

1 F612PRAD m3 Paret de gruix 14 cm i fins a 2,5 m d'alçària, de totxana de 290x140x75mm per a revestir, amb morter mixt 1:2:10, amb pilastres d'obra de29x29 cm cada 3 m (P - 47)

262,55 53,440 14.030,67

2 E81125E4 m2 Arrebossat a bona vista sobre parament vertical exterior, a 3,00 md'alçària, com a màxim, amb morter de ciment 1:4, remolinat i lliscatamb ciment pòrtland amb filler calcari 32,5 R (P - 2)

31,20 806,400 25.159,68



Capítol 06 PAVIMENTS

1 F9E13104 m2 Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x4 cm, classe 1a, preusuperior, col·locat a l'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3 de cimentpòrtland i beurada de ciment pòrtland (P - 60)

25,44 601,950 15.313,61

2 F9E1310L m2 Paviment de panot gris tàctil direccional de pas de vianants de20x20x4 cm, classe 1a, preu superior, col·locat a l'estesa ambsorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de cimentpòrtland (P - 62)

29,44 6,700 197,25

3 F9E1310M m2 Paviment de panot gris tàctil d'advertència de pas de vianants de20x20x4 cm, classe 1a, preu superior, col·locat a l'estesa ambsorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de cimentpòrtland (P - 63)

29,44 9,350 275,26

4 F9E13108 m2 Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x8cm, classe 1a, preusuperior, col·locat a l'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3 de cimentpòrtland i beurada de ciment pòrtland (P - 61)

31,56 260,200 8.211,91

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


5 F9E1318L m2 Paviment de panot gris tàctil direccional de pas de vianants de20x20x8 cm, classe 1a, preu superior, col·locat a l'estesa ambsorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de cimentpòrtland (P - 64)

34,54 1,000 34,54

6 F9E1318M m2 Paviment de panot gris tàctil d'advertència de pas de vianants de20x20x8 cm, classe 1a, preu superior, col·locat a l'estesa ambsorra-ciment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de cimentpòrtland (P - 65)

34,54 4,800 165,79

7 F9B4UA8I m2 Paviment de pedra granítica, deixada de serra, de 80 mm de gruix,col·locada amb morter de ciment 1:6, elaborat a l'obra (P - 59)

163,47 48,200 7.879,25

8 F9F15202 m2 Paviment de llambordins de formigó de forma rectangular de 10x20 cmi 8 cm de gruix, preu alt, col·locats amb morter de ciment 1:6 i beuradade ciment (P - 66)

44,08 409,630 18.056,49

9 F9H1B132 t Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 11 surf B35/50 D de temperatura baixa , amb betum asfàltic de penetració, degranulometria densa per a capa de trànsit i granulat calcari, estesa icompactada (P - 67)

55,56 13,500 750,06



Capítol 07 VORADES I ESCOCELLS

1 F961A8GA m Vorada recta de pedra granítica escairada, serrada mecànicament iflamejada, de 20x25 cm, col·locada sobre base de formigóHM-20/P/40/I de 20 a 25 cm d'alçària, i rejuntada amb morter (P - 55)

43,41 278,650 12.096,20

2 F962A8GA m Vorada de pedra granítica escairada, serrada mecànicament iflamejada, de forma corba, de 20x25 cm, col·locada sobre base deformigó no estructural de 15 N/mm2 de resistència mínima acompressió i de 20 a 25 cm d'alçària i rejuntada (P - 56)

59,67 8,800 525,10

3 F981MG6F u Capçal de gual de pedra granítica serrada mecànicament i flamejadade 60 x 40 cm, amb la cantonada en forma corba , d'1 peça, col·locadaamb morter sobre base de formigó no estructural (P - 58)

222,89 2,000 445,78

4 F9811G6F m Rampa per a gual de forma recta, de peces de pedra granítica serradamecànicament i flamejada, de 60 cm d'amplària i 6 de gruix,col·locades amb morter sobre base de formigó no estructural de 15N/mm2 de resistència mínima a compressió (P - 57)

168,38 5,450 917,67

5 P992-4IEL u Escocell de 220x120 cm i 20 cm de fondària, amb 4 peces de morterde ciment 213/113x20x7cm, amb un cantell bisellat, rejuntades ambmorter de ciment blanc, calç i sorra de marbre i col·locat sobre base deformigó no estructural de 20 N/mm2 de resistència mínima acompressió (P - 128)

81,96 9,000 737,64

6 P992-4ILL u Escocell de 220x100 cm i 20 cm de fondària, amb 4 peces de morterde ciment 97x20x7cm, amb un cantell bisellat, rejuntades amb morterde ciment blanc, calç i sorra de marbre i col·locat sobre base deformigó no estructural de 20 N/mm2 de resistència mínima acompressió (P - 129)

81,96 9,000 737,64



Capítol 08 EQUIPAMENT I MOBILIARI URBÀ

1 FQ115HBU u Banc senzill tipus BILATERAL de URBIDERMIS de fusta tropicaltractada amb oli monocapa fixada a estructura de pletina d'acer de8mm amb protecció antioxidant pintada, de 180 cm de llargària,cargols i passadors d'acer inoxidable, de preu superior, col·locat ambfixacions mecàniques (P - 120)

1.128,10 2,000 2.256,20

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


2 FQ115HCU u Cadira amb respatller tipus BILATERAL de URBIDERMIS de fustatropical tractada amb oli monocapa fixada a estructura de pletinad'acer de 8mm amb protecció antioxidant pintada, de 180 cm dellargària, cargols i passadors d'acer inoxidable, de preu superior,col·locat amb fixacions mecàniques (P - 121)

523,10 10,000 5.231,00

3 PQ23-DLWB u Paperera trabucable de 45 cm de diàmetre, de planxa pintada d'1 mmde gruix, amb base perforada i suports de 50x20x1,5 mm, ancoradaamb dau de formigó (P - 131)

124,85 2,000 249,70



Capítol 09 ENJARDINAMENT I PLANTACIÓ

1 FD5A120L m Drenatge amb tub ranurat de PVC de D=110 mm i reblert amb materialfiltrant fins a 15 cm per sobre del dren (P - 75)

28,29 65,950 1.865,73

2 FDK282CL u Pericó de registre sifonic de fàbrica de maó de 45x45x50 cm, perdrenatge dearbrat, amb parets de 15 cm de gruix de maó calat de290x140x100 mm, arrebossada i lliscada interiorment amb morter deciment amb una proporció en volum 1:8, sobre solera de maó calat de10 cm de gruix i reblert lateral amb terra de la mateixa excavació

Segons directrius Tecniques per a la redacció de projectesurbanització de l'Ajuntament de Sabadell (P - 90)

82,15 1,000 82,15

3 FR3P92A2 m3 Grava de pedrera de pedra granítica de 5 a 12 mm, subministrada agranel i escampada amb retroexcavadora petita i mitjans manuals (P -123)

50,79 7,223 366,86

4 FR3P401L m3 Terra Franc-Sorrenca subministrada a granel i escampada ambretroexcavadora mitjana (P - 122)

34,67 10,733 372,11

5 F7B451F0 m2 Geotèxtil format per feltre de polièster no teixit lligat mecànicament de200 a 250 g/m2, col·locat sense adherir (P - 48)

2,47 37,710 93,14

6 XPAUN001 u Pla de manteniment segons programació anual, tipologies devegatació i freqüencies, segons projecte, inclòs la redacció d'informesanuals (P - 0)

11.858,00 1,000 11.858,00

7 FRZ23823 u Aspratge triple d'arbre mitjançant 3 rolls de fusta de pi tractada enautoclau de secció circular, de 8 cm de diàmetre i 2,5 m de llargària,clavat al fons del forat de plantació 30 cm, i amb 3 abraçadoresregulables de goma o cautxú (P - 125)

36,69 9,000 330,21

8 HRE22100 u Protecció individual de tronc d'arbre de perímetre aproximat entre 95 i125 cm, amb estructura de fustes lligades entre si amb filferro, de 2 md'alçària mínima, col·locades sobre material amb funció d'enconxat,amb el desmuntatge inclòs (P - 126)

33,74 9,000 303,66

9 FR43512C u Subministrament de Ginkgo biloba de perímetre de 20 a 25 cm, ambpeu masculí, amb pa de terra de diàmetre mínim 67,5 cm i profunditatmínima 47,25 cm segons fórmules NTJ (P - 124)

241,63 9,000 2.174,67



Capítol 10 XARXA DE REG

1 F2194JJ5 m2 Demolició de paviment de panots col·locats sobre formigó, de fins a 20cm de gruix i fins a 0,6 m d'amplària amb retroexcavadora amb martelltrencador i càrrega sobre camió (P - 19)

16,20 3,000 48,60

2 F2194XE5 m2 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 15 cm de gruixi fins a 0,6 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador icàrrega sobre camió (P - 21)

8,00 3,780 30,24

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1



10,88 14,440 157,11

4 F228AB0F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m,amb material seleccionat de la pròpia excavació, en tongades de gruixfins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM (P -39)

10,66 11,464 122,21

5 ED35BYOL u Pericó de connexió a xarxa i comptador de la instal·lació de reg de120X60X60 per una contracte de cabal màx. 12 m3/h cm segonsespecificacions de projecte, realitzat amb paret de totxana de29x14x10 cm, arrebossada i lliscada inteiorment, i tindran una base degrava amb sortida d’aigua inclou bastiment i 2 tapes de registre de480X480 MM. abatibles de fosa dúctil per a pericó de serveis ipreveurà la següent inscripció: Ajuntament de Sabadell – Parcs iJardins o similar.

Segons directrius Tecniques per a la redacció de projectesurbanització de l'Ajuntament de Sabadell

(P - 4)

389,05 1,000 389,05

6 ED35BYZL u Pericó de By-pass general de la instal·lació de reg de 60X60X60 cmsegons especificacions de projecte, realitzat amb paret de totxana de29x14x10 cm, arrebossada i lliscada inteiorment, i tindran una base degrava amb sortida d’aigua inclou bastiment i tapa quadrada de fosadúctil per a pericó de serveis i preveurà la següent inscripció:Ajuntament de Sabadell – Parcs i Jardins o similar.


(P - 5)

327,16 1,000 327,16

7 ED35REOL u pericó de By-pass de zona per a reg de 60X60X60 cm segonsespecificacions de projecte, realitzat amb paret de totxana de29x14x10 cm, arrebossada i lliscada inteiorment, i tindran una base degrava amb sortida d’aigua inclou bastiment i tapa quadrada de fosadúctil per a pericó de serveis i preveurà la següent inscripció:Ajuntament de Sabadell – Parcs i Jardins o similar.


(P - 7)

297,75 1,000 297,75

8 ED35BYCL u Pericó per cabalimetre de la instal·lació de reg de 60X60X60 cmsegons especificacions de projecte, realitzat amb paret de totxana de29x14x10 cm, arrebossada i lliscada inteiorment, i tindran una base degrava amb sortida d’aigua inclou bastiment i tapa quadrada de fosadúctil per a pericó de serveis i preveurà la següent inscripció:Ajuntament de Sabadell – Parcs i Jardins o similar.Inclós cabalimetre iconnexions.


(P - 3)

327,16 1,000 327,16

9 ED35REOD u Pericó amb desguàs i vàlvula de rentatge de zona per a reg de 20x20cm.Segons directrius Tecniques per a la redacció de projectesurbanització de l'Ajuntament de Sabadell

(P - 6)

297,75 1,000 297,75

10 EJM11409 u Comptador d'aigua, volumètric, de llautó, amb unions roscades dediàmetre nominal 1´´1/2, connectat a una bateria o a un ramal (P - 15)

346,21 1,000 346,21

11 FJSB2321 u Electrovàlvula per a instal·lacio de reg, d'1´´1/2 de diàmetre, dematerial plàstic, amb solenoide de 24 V, per a una pressió màxima de16 bar, amb regulador de cabal, connectada a les xarxes elèctrica i

94,22 1,000 94,22

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


d'aigua amb connectors estancs (P - 115)

12 FNE16304 u Filtre colador de llautó, de diàmetre nominal 1´´, de 16 bar de PN,roscat, muntat superficialment (P - 118)

17,17 1,000 17,17

13 FNE2B304 u Filtre colador en forma de Y amb brides, 80 mm de diàmetre nominal,16 bar de pressió nominal, fosa grisa EN-GJL-250 (GG25), mallad'acer inoxidable 1.4301 (AISI 304) amb perforacions de 1.5 mm dediàmetre, muntat superficialment (P - 119)

139,34 1,000 139,34

14 EN747327 u Vàlvula reductora de pressió amb rosca, de diàmetre nominal 1´´1/4,de 16 bar de pressió màxima i amb un diferencial màxim de 15 bar, debronze, preu alt i muntada superficialment (P - 16)

558,58 1,000 558,58

15 FJSBA0CX u Instal.lació elèctrica pel control de reg, inclou alimentació elèctrica desdel quadre d'enllumenat, transformadors de 230/24V, cablejat a leselectrovàlvules, amb cable mànega de 1000v de 4x2,5mm/secc, itubular de P.E. de 63mm de diàmetre,tubs,connexions i proves. (P -116)

492,82 1,000 492,82

16 FG319534 m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, ambdesignació RV-K, tetrapolar, de secció 4 x 2,5 mm2, amb coberta delcable de PVC, col·locat en tub (P - 104)

2,11 20,600 43,47

17 FDG51311 m Canalització amb tub corbable corrugat de polietilè de 90 mm dediàmetre nominal, de doble capa, i reblert de rasa amb terresseleccionades (P - 84)

4,57 20,600 94,14

18 FFB28455 m Tub de polietilè de designació PE 40, de 50 mm de diàmetre nominal,de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR 7,4, UNE-EN 12201-2,connectat a pressió, amb grau de dificultat mig, utilitzant accessoris deplàstic, i col·locat al fons de la rasa, amb banda de color lila indicadord'aigua no potable (P - 101)

7,36 1,000 7,36

19 FFB27455 m Tub de polietilè de designació PE 40, de 40 mm de diàmetre nominal,de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR 7,4, UNE-EN 12201-2,connectat a pressió, amb grau de dificultat mig, utilitzant accessoris deplàstic, i col·locat al fons de la rasa, amb banda de color lila indicadord'aigua no potable (P - 100)

5,80 70,600 409,48

20 FJS5A761 u Anella per a reg per degoteig amb tub de 17 mm de diàmetre, ambdegoters autocompensats integrats cada 33 cm, amb marcatgeidentificatiu d'aigua no potable, amb un diàmetre de l'anella de 80 cm,soterrada 10 cm, amb l'obertura i el tancament de la rasa inclosos (P -112)

9,84 9,000 88,56

21 FJS5R102 u Vàlvula de rentat per a instal·lacio de reg per degoteig, de materialplàstic, de 1/2'' de diàmetre, intal·lada en pericó (P - 113)

10,47 1,000 10,47

22 FG22TH1K m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior icorrugada l'exterior, de 90 mm de diàmetre nominal, aïllant i nopropagador de la flama, resistència a l'impacte de 20 J, resistència acompressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada (P - 103)

2,54 71,600 181,86

23 FJSA316L u Programador de reg model SAMCLABOX de la casa SAMCLA is’instal·laran amb els accessoris necessaris per tal de poder sertelegestionats directament per Parcs i Jardins de l'Ajuntament deSabadell. (P - 114)

515,89 1,000 515,89

24 FJSC2ACB u Sensor de pluja regulable amb proteccióantivandàlica en acerinoxidable per a instal·lació amb cables, instal·lat a una alçària màximade 3 m i calibrat (P - 117)

299,01 1,000 299,01

25 2RFZ0008 u Inspecció de la tota la instal·lació de reg, inclou revisió de laprogramació del reg, control del bon regatge dels aspersors, difusors idegoters, detecció i reparació de possibles avaries en la xarxa,substitució de les bateries dels programadors i de la cònsola deprogramació al final del període de manteniment i el consum d'aiguadurant aquest període. (P - 1)

366,14 1,000 366,14

26 XPAUN006 u Partida alçada a justificar de programació i telegestió del programadorde reg, compatible amb els servei de Parcs i Jardins de l'Ajuntamentde Barcelona, garantint el perfecrte funcionament de gestió, segons lescondicions del servei de Parcs i Jardins de l'ajuntament de Barcelona.(P - 0)

750,00 1,000 750,00

27 XPAUN003 u Partida alçada a justificar en concepte d'escomesa elèctrica ientroncament per axarxa de reg. inclou legalitzacions de les

600,00 1,000 600,00

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


instal·lacions elèctriques devant d'organismes oficials. (P - 0)

28 XPAUN004 u Partida alçada a justificar en concepte d'escomesa d'aigua potable ientroncament per a xarxa de reg. inclou legalitzacions de lesinstal·lacions devant d'organismes oficials. (P - 0)

600,00 1,000 600,00


55,56 0,311 17,28

30 F931201F m3 Base de tot-u artificial , amb estesa i piconatge del material al 95% delPM (P - 53)

25,09 0,345 8,66


78,75 0,345 27,17



Capítol 11 ABASTAMENT D'AIGUA

1 F21D21LF m Retirada de canonada de fibrociment de diam. 100 mm amb mitjansmecànics, manuals i càrrega sobre camió (P - 25)

10,00 345,000 3.450,00


10,88 134,400 1.462,27

3 FFB1E425 m Tub de polietilè de designació PE 100, de 110 mm de diàmetrenominal, de 10 bar de pressió nominal, sèrie SDR 17, UNE-EN12201-2, soldat, amb grau de dificultat mitjà, utilitzant accessoris deplàstic i col·locat al fons de la rasa (P - 97)

34,78 336,000 11.686,08

4 F2285B0F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,6 m, amb materialseleccionat de la pròpia excavació, en tongades de gruix de fins a 25cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM (P - 37)

19,61 134,400 2.635,58

5 FDK2UC35 u Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons, de 70x70 cm i 50cm de fondària, per a instal·lacions de serveis, col·locada sobre solerade formigó HM-20/P/40/I de 15 cm de gruix i reblert lateral amb terresde l'excavació. (P - 93)

89,55 7,000 626,85

6 FDKZHLB4 u Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis,recolzada, pas lliure de 700x700 mm i classe B125 segons normaUNE-EN 124, col·locat amb morter. (P - 96)

143,67 7,000 1.005,69

7 FFB1E42L ud Partida alçada de connexió de xarxa existent de fibrociment a novaxarxa de polietilé segons indicacions de companyia (P - 98)

150,00 5,000 750,00



Capítol 12 TELEFONIA

1 F2194XE5 m2 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 15 cm de gruixi fins a 0,6 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador icàrrega sobre camió (P - 21)

8,00 33,300 266,40

2 F2226123 m3 Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, enterreny no classificat, amb retroexcavadora i càrrega mecànica delmaterial excavat (P - 33)

9,65 48,479 467,82

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


3 F31521C3 m3 Formigó per a rases i pous de fonaments, HM-20/B/10/I, deconsistència tova i grandària màxima del granulat 10 mm, abocat ambcubilot (P - 43)

74,74 20,966 1.567,00


19,61 10,388 203,71

5 FDK282GL u Pericó de registre de fàbrica de maó de 40x40x60 cm, per ainstal·lacions de serveis, amb parets de 15 cm de gruix de maó calatde 290x140x100 mm, arrebossada i lliscada interiorment amb mortermixt amb una proporció en volum 1:2:10, sobre solera de formigóHM-20 de 10 cm de gruix, inclou tub de drentatge i reblert lateral ambterra de la mateixa excavació (P - 91)

128,80 3,000 386,40

6 FDKZ3154 u Bastiment i tapa per a pericó de serveis de 400x400x40, realitzadaamb fosa dúctil ISO 1083/En 1563, amb compliment de la norma UNEEN-124, i en possessió de certificat AENOR. Amb clau homologada.Superfície metàl·lica antilliscant, amb tapa extraïble, obertura entre90° i 120° i dispositiu antitancament de bloqueig en un angle superiorals 90°. De 27 kg de pes. Marc d'acer galvanitzat en calent segonsISO 630. Esforç d'aixecament entorn als 15 Kg. Desbloqueig i oberturaamb clau.Col·locat amb morter. (P - 94)

30,17 3,000 90,51

7 FDK282LL u Pericó de registre de fàbrica de maó de 60x60x80 cm, per ainstal·lacions de serveis, amb parets de 15 cm de gruix de maó calatde 290x140x100 mm, arrebossada i lliscada interiorment amb mortermixt amb una proporció en volum 1:2:10, sobre solera de maó calat de10 cm de gruix i reblert lateral amb terra de la mateixa excavació (P -92)

132,22 2,000 264,44

8 FDKZ3174 u Bastiment i tapa per a pericó de serveis de 600x600x50, realitzadaamb fosa dúctil ISO 1083/En 1563, amb compliment de la norma UNEEN-124, i en possessió de certificat AENOR. Amb clau homologada.Superfície metàl·lica antilliscant, amb tapa extraïble, obertura entre90° i 120° i dispositiu antitancament de bloqueig en un angle superiorals 90°. Marc d'acer galvanitzat en calent segons ISO 630. Esforçd'aixecament entorn als 15 Kg. Desbloqueig i obertura ambclau.Col·locat amb morter. (P - 95)

60,63 2,000 121,26

9 FFB1F325 m Tub de polietilè de designació PE 100, de 125 mm de diàmetrenominal, de 6 bar de pressió nominal, sèrie SDR 26, UNE-EN 12201-2,soldat, amb grau de dificultat mitjà, utilitzant accessoris de plàstic icol·locat al fons de la rasa (P - 99)

31,89 310,200 9.892,28


55,56 7,493 416,31


78,75 8,325 655,59


25,09 8,325 208,87



Capítol 13 ENLLUMENAT PÚBLIC

1 XPAEEP02 U Desconnexió circuit existent (P - 132) 77,85 3,000 233,55

2 F21H001L m Desmuntage d'enllumenat públic aeri existent, inclou desconnexió dela xarxa, retirada del cablejat aerí. Càrrega, condicionament de la zonaafectada segons criteri de la Direcció Facultativa, càrrega i transport algestor de residus o centre de reciclatge autoritzat, a qualsevoldistància, tarifes (taxes, canons i despeses) si s'escau i tota la

2,29 391,850 897,34

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


documentació acreditativa del procés de deposició del residu. Totinclòs completament acabat. (P - 28)

3 F21H144L u Desmuntatge de llumenera, columna exterior, accessoris i elements desubjecció, de fins a 4 m d'alçària, com a màxim, aplec per a posterioraprofitament i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor itransport al gestor de residus o centre de reciclatge autoritzat, aqualsevol distància, tarifes (taxes, canons i despeses) si s'escau i totala documentació acreditativa del procés de deposició del residu. Totinclòs completament acabat. (P - 29)

75,70 19,000 1.438,30


10,88 84,816 922,80

5 F228AB0F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m,amb material seleccionat de la pròpia excavació, en tongades de gruixfins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM (P -39)

10,66 84,816 904,14


55,56 0,621 34,50


25,09 0,690 17,31


78,75 0,690 54,34

9 F9E13104 m2 Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x4 cm, classe 1a, preusuperior, col·locat a l'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3 de cimentpòrtland i beurada de ciment pòrtland (P - 60)

25,44 3,000 76,32

10 FHGAU01L u Armari de protecció i control d'enllumenat públic d'acer inoxidable, amb6 sortides, doble nivell i programació per rellotge astronòmic, totalmentinstal·lat, connectat i provat, s´inclou base de formigó d'ancoratge i totel petit material auxiliar necessari de connexió i muntatge.Inclou sortida per al control i comandament del rec, amb una sortidaindependent de les de l’enllumenat, connectada a la sortida de ICPiprotegida amb un interruptor magnetotèrmic, i un diferencial de 30mA. de sensibilitat. El quadre del programador estarà adossat ald’enllumenat, i disposarà de les seves pròpies proteccions, es a dir,que les proteccions col·locades en el quadre d’enllumenat nomésprotegiran la línia deconnexió entre els dos quadres.

Segons directrius Tecniques per a la redacció de projectesurbanització de l'Ajuntament de Sabadell (P - 108)

2.799,18 1,000 2.799,18

11 FG380907 m Conductor de coure nu, unipolar de secció 1x35 mm2, muntat en mallade connexió a terra (P - 106)

9,53 353,400 3.367,90

12 FG31H564 m Cable amb conductor de coure de 0,6/1 kV de tensió assignada, ambdesignació RVFV, tetrapolar, de secció 4 x 10 mm2, amb armadura defleix d'acer i coberta del cable de PVC, col·locat en tub (P - 105)

3,56 353,400 1.258,10

13 FDG51311 m Canalització amb tub corbable corrugat de polietilè de 90 mm dediàmetre nominal, de doble capa, i reblert de rasa amb terresseleccionades (P - 84)

4,57 343,650 1.570,48

14 FDG52657 m Canalització amb dos tubs corbables corrugats de polietilè de 160 mmde diàmetre nominal, de doble capa, i dau de recobriment de 30x20 cmamb formigó HM-20/P/20/I (P - 85)

11,77 9,750 114,76

15 FDK282GL u Pericó de registre de fàbrica de maó de 40x40x60 cm, per ainstal·lacions de serveis, amb parets de 15 cm de gruix de maó calatde 290x140x100 mm, arrebossada i lliscada interiorment amb mortermixt amb una proporció en volum 1:2:10, sobre solera de formigóHM-20 de 10 cm de gruix, inclou tub de drentatge i reblert lateral ambterra de la mateixa excavació (P - 91)

128,80 5,000 644,00

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


16 FDKZ3154 u Bastiment i tapa per a pericó de serveis de 400x400x40, realitzadaamb fosa dúctil ISO 1083/En 1563, amb compliment de la norma UNEEN-124, i en possessió de certificat AENOR. Amb clau homologada.Superfície metàl·lica antilliscant, amb tapa extraïble, obertura entre90° i 120° i dispositiu antitancament de bloqueig en un angle superiorals 90°. De 27 kg de pes. Marc d'acer galvanitzat en calent segonsISO 630. Esforç d'aixecament entorn als 15 Kg. Desbloqueig i oberturaamb clau.Col·locat amb morter. (P - 94)

30,17 5,000 150,85

17 FGD2322D u Placa de connexió a terra d'acer, quadrada (massissa), de 500x500 i3mm de gruix i soterrada (P - 107)

57,44 24,000 1.378,56

18 FHR125VL u Fanal amb lluminària de leds, consistent en una columna d'acergalvanitzat, model AM-10 de JOVIR de 7.5 m d'alçària, tot segons plecde condicions del servei d'enllumenat de l'ajuntament de Sabadell.Amb lluminària de led TECEO S de SCHRÉDER, col·locada sobre daude formigó, inclos l'execució de la fonamentació, col·locació,anivellament, instal·lació de la pressa de terra, connexions i instal·lacióelèctrica completa de l'interior. (P - 111)

1.107,71 4,000 4.430,84

19 FHR125LL u Fanal amb lluminària de leds, consistent en una columna d'acergalvanitzat, model AM-10 de JOVIR de 7.5 m d'alçària, tot segons plecde condicions del servei d'enllumenat de l'ajuntament de Sabadell.Amb lluminària de led TECEO S de SCHRÉDER, col·locada sobre daude formigó, inclos l'execució de la fonamentació, col·locació,anivellament, instal·lació de la pressa de terra, connexions i instal·lacióelèctrica completa de l'interior. (P - 109)

1.107,71 10,000 11.077,10

20 FHR125LV u Fanal amb lluminària de leds, consistent en una columna d'acergalvanitzat, model PLUS de ROURA de 4,5 m d'alçària, tot segonsplec de condicions del servei d'enllumenat de l'ajuntament de Sabadell.Amb lluminària de led LUNA de ROURA, col·locada sobre dau deformigó, inclos l'execució de la fonamentació, col·locació, anivellament,instal·lació de la pressa de terra, connexions i instal·lació elèctricacompleta de l'interior. (P - 110)

1.130,41 5,000 5.652,05

21 FG151T01 u Submininistrament muntatge i connexionat de lluminaries, mitjançantcaixes CLAVED, amb dos fusibles per lluminaria. (P - 102)

35,04 19,000 665,76

22 F8B4NN5Z u Tractament antigraffiti i antiadhesiu per a suports, amb l'aplicació d'unacapa antioxidant tipus NR2000 de HLG System o equivalent, una capad'imprimació antigraffiti tipus SL100 de HLG System o equivalent i unacapa de vernís protector antigraffiti tipus SL600 de HLG System oequivalent (P - 51)

50,75 20,000 1.015,00

23 FDGZU010 m Banda contínua de plàstic de color, de 30 cm d'amplària, col·locada alllarg de la rasa a 20 cm per sobre de la canonada, per a mallasenyalitzadora (P - 86)

0,71 353,400 250,91

24 EGPA0001 u Partida alçada a justificar en concepte d'escomesa elèctrica ientroncament per a quadre de comandament d'enllumenat públic (P -10)

1.400,00 1,000 1.400,00

25 EGPA000Z u Partida alçada per a la legalització de les instal·lacions elèctriquesd'enllumenat devant d'organismes oficials (P - 13)

1.800,00 2,000 3.600,00

26 EGPA0002 u Partida alçada a justificar en concepte de connexió a la xarxa existentd'enllumenat públic (P - 11)

600,00 1,000 600,00



Capítol 14 ABASTAMENT ELECTRICITAT

1 EGPA000L u Supressió de CT SA50092 i connexió de les noves línies a laSA50378, existent a la cantonada dels carrers Girona i Tetuán, ques'amplia amb un nou trafo de 160 kVA 25/B2 a 630 kVA 25/B1-B2,ponts BT i MT, pou d'oli i nou QBT Pronutec, segons estudi tècnicredactat per EDistribución Redes Digitales SL, que s'adjunta comAnnex.

19.330,25 1,000 19.330,25

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


(P - 12)


10,88 99,288 1.080,25

3 EG22TP1K m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior icorrugada l'exterior, de 160 mm de diàmetre nominal, aïllant i nopropagador de la flama, resistència a l'impacte de 40 J, resistència acompressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada (P - 8)

5,04 1.166,000 5.876,64

4 EG22TQ1K m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior icorrugada l'exterior, de 200 mm de diàmetre nominal, aïllant i nopropagador de la flama, resistència a l'impacte de 40 J, resistència acompressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada (P - 9)

7,03 28,600 201,06

5 F2285M00 m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,6 m, amb sorra, entongades de gruix de més de 25 i fins a 50 cm, utilitzant picó vibrant (P- 38)

40,65 34,888 1.418,20


19,61 37,176 729,02

7 FDGZU1LF m Placa contínua de plàstic de color, de 30 cm d'amplària, col·locada alllarg de la rasa segons detall per a malla senyalitzadora (P - 88)

0,92 590,150 542,94

8 FDGZU2LF m Placa contínua defibrociment, de 30 cm d'amplària, col·locada al llargde la rasa segons detall per a malla senyalitzadora (P - 89)

0,92 590,150 542,94

9 FDGZU0LF m Banda contínua de plàstic de color, de 15 cm d'amplària, col·locada alllarg de la rasa a 10 cm per sota del gruix del paviment, per a mallasenyalitzadora (P - 87)

0,51 590,150 300,98

10 EGPA00MT u Partida alçada a justificar en concepte d'escomesa elèctrica MT ientroncament per a nova estació transformadora al c/ Lepant (P - 14)

6.358,24 1,000 6.358,24



Capítol 15 XARXA DE SANEJAMENT

1 F21DQG0L u Retirada amb recuperació de reixa d'embornal de 70x30x85 cm, ambmitjans mecànics (P - 27)

25,00 5,000 125,00

2 F2194XL5 m2 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 20 cm de gruixi més de 2 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador icàrrega sobre camió (P - 22)

3,38 27,300 92,27

3 F21D2102 m Demolició de claveguera de fins a 30 cm de diàmetre o fins a 27x36cm, de formigó vibropremsat, amb mitjans mecànics i càrrega sobrecamió (P - 23)

1,20 32,300 38,76

4 F21DQG02 u Demolició d'embornal de 70x30x85 cm, de parets de 15 cm de maó,amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió (P - 26)

4,85 8,000 38,80

5 F21D210L u Partida alçada per reparació de connexió a col·lector existent delsembornals enderrocats (P - 24)

200,00 8,000 1.600,00

6 F222MA22 m3 Excavació de pou aïllat de més de 4 m de fondària, en terreny noclassificat, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica del materialexcavat (P - 35)

20,56 24,876 511,45

7 PDB7-8F56 m Paret per a pou circular de D= 100 cm, de peces prefabricades deformigó, col·locades amb morter de ciment 1:4 (P - 130)

96,58 8,500 820,93

8 FD90S01L M3 Recobriment protector exteriro de formigó de resistencia de 20 n/mm2,per pou de registre (P - 81)

89,49 2,550 228,20

9 FD1ZV01L U Connexió de clavegueró d'embornal a pou de registre (P - 72) 133,83 3,000 401,49

10 FDDZS005 u Graó per a pou de registre de polipropilè armat, de 250x350x250 mm i3 kg de pes, col·locat amb morter de ciment 1:6, elaborat a l'obra (P -83)

17,73 35,000 620,55

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1


11 FDDZ5DLF u Bastiment circular de fosa dúctil per a pou de registre i tapa abatible,pas lliure de 600 mm de diàmetre i classe D400 segons normaUNE-EN 124, col·locat amb morter.

El marc i la tapa del pou serà del tipus normalitzat per l'Ajuntament.Els requisits que hauran de complir són: Disposar de Segell deQualitat acceptat per l'´´Entidad Nacional de Acreditación´´ (ENAC),per al sector ´´Productos Manofacturados´´, productes ´´Alcantarillas´´;Segell vàlid i actualitzat en la data de col·locació en obra del model enconcret; Ser de fosa dúctil de resistència D-400 o superior; Pas lliurede 600 a 620 mm.; Disposar de frontissa, amb mecanisme deseguretat per evitar el tancament; Obertura per mitjà d'elementsestàndards tipus parpalina, pic,... ; Tancament per pes, senseelements mecànics ni mecanismes; Marcatge de Clavegueram iMarcatge amb logotip de l'Ajuntament de Sabadell.

En zona de trànsit rodat el pes de la tapa, sense comptar el marc, hade ser igual a 50 kg.

En zona sense trànsit rodat, o de trànsit esporàdic la tapa ha detancar per pes.(P - 82)

134,38 2,000 268,76

12 F2226263 m3 Excavació de rasa de fins a 2 m d'amplària i més de 4 m de fondària,en terreny no classificat, amb retroexcavadora bivalva batilon i càrregamecànica del material excavat (P - 34)

12,79 87,168 1.114,88

13 F228L80F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 2 m, amb materialadequat de la pròpia excavació, en tongades de gruix de més de 25 ifins a 50 cm, utilitzant corró vibratori per a compactar, ambcompactació del 95 % PM (P - 40)

7,64 87,438 668,03


55,56 5,829 323,86


25,09 6,475 162,46


78,75 5,698 448,72

17 FD7FR513 m Clavegueró amb tub de PVC-U de paret massissa per a sanejamentsense pressió, de DN 250 mm i de SN 4 (4 kN/m2) de rigidesa anular,segons norma UNE-EN 1401-1, sobre solera de formigó de 15 cm degruix (P - 79)

49,45 52,800 2.610,96

18 FD90S010 M3 Recobriment protector exteriro de formigó de resistencia de 20 n/mm2,per a claveguera (P - 80)

89,49 3,162 282,97

19 FD5J5LLL u Caixa per a embornal de 70x30, profunditat >2 i < 4m, amb parets de14 cm de gruix de maó calat, arrebossada i lliscada per dins ambmorter ciment 1:6 sobre solera de 15 cm de formigó HM-20/P/20/I (P -77)

135,69 5,000 678,45

20 FD5J524E u Caixa per a embornal de 70x30x85 cm, amb parets de 14 cm de gruixde maó calat, arrebossada i lliscada per dins amb morter ciment 1:6sobre solera de 15 cm de formigó HM-20/P/20/I (P - 76)

135,69 3,000 407,07

21 FD5RU00L u Bastiment i reixa de fosa dúctil, model 3B-25 de FÀBREGAS, deranura màxima de 2,5 cm. recolzada, per a embornal, de 765x300x100mm, classe C250 segons norma UNE-EN 124, col·locat amb morter (P- 78)

163,85 3,000 491,55

22 FD1ZV020 U Connexió de clavegueró d'edifici a claveguera (P - 73) 89,68 2,000 179,36

23 FD1ZV030 U Connexió de pou de registre a claveguera (P - 74) 225,09 2,000 450,18

24 FD1ZV010 U Connexió de clavegueró d'embornal a claveguera (P - 71) 133,83 5,000 669,15

EUR

AMIDAMENTS_FASE 1




Capítol 16 SEMAFORITZACIÓ I SENYALITZACIÓ

1 FBS2T00L u Desmuntatge de senyal de tràfic (P - 69) 51,48 5,000 257,40

2 FBS2T01L u Desmuntatge i recol.locació de senyal de tràfic (P - 70) 73,48 4,000 293,92

TOTAL Capítol 01.16 551,32


Capítol 17 SEGURETAT I SALUT

1 HXXXT001 PA Partida alçada del conjunt de mesures, eines, material i personal,necessari per a la seguretat i funcionament de l'obra. Tot inclós. (P -127)

6.909,49 1,000 6.909,49



Capítol 18 MEDI AMBIENT

1 XPAUY0LL U Partida alçada en concepte de Gestió de Residus. (P - 0) 20.648,11 1,000 20.648,11



Capítol 19 CONTROL DE QUALITAT

1 XPAUY001 U Partida alçada en concepte de Control de Qualitat en la recepció dematerials, assaigs necessaris i elements auxiliars que calgui pel controli mesura dels assaigs. Tot inclós. (P - 0)

3.454,74 1,000 3.454,74

2 JHV1T001 u Assaig destructiu de una columna per determinar composició igalvanització (P - 0)

1.002,50 2,000 2.005,00

3 JHV1T002 u Assaig in situ de la galvanització. (1 per cada 6 punt) (P - 0) 205,00 3,000 615,00

4 JHV1T003 u Lectures lumíniques amb i sense regulació de les diferents zonesurbanitzades (P - 0)

480,00 1,000 480,00

5 JHV1T004 u Lectures elèctriques amb i sense regulació (factor de potència,potència, consum ..) (P - 0)

560,00 1,000 560,00


EUR

AMIDAMENTS_FASE 1

RESUM DE PRESSUPOST Data: 19/04/21 Pàg.: 1

NIVELL 2 : Capítol Import

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

Capítol 01.01 ENDERROCS 8.860,10

Capítol 01.02 MOVIMENT DE TERRES 14.688,48

Capítol 01.03 FONAMENTS I CONTENCIONS 5.546,04

Capítol 01.04 BASES I SUBBASES 26.472,16

Capítol 01.05 MURS I ESTRUCTURES 39.190,35

Capítol 01.06 PAVIMENTS 50.884,16

Capítol 01.07 VORADES I ESCOCELLS 15.460,03

Capítol 01.08 EQUIPAMENT I MOBILIARI URBÀ 7.736,90

Capítol 01.09 ENJARDINAMENT I PLANTACIÓ 17.446,53

Capítol 01.10 XARXA DE REG 7.664,86

Capítol 01.11 ABASTAMENT D'AIGUA 21.616,47

Capítol 01.12 TELEFONIA 14.540,59

Capítol 01.13 ENLLUMENAT PÚBLIC 44.554,09

Capítol 01.14 ABASTAMENT ELECTRICITAT 36.380,52

Capítol 01.15 XARXA DE SANEJAMENT 13.233,85

Capítol 01.16 SEMAFORITZACIÓ I SENYALITZACIÓ 551,32

Capítol 01.17 SEGURETAT I SALUT 6.909,49

Capítol 01.18 MEDI AMBIENT 20.648,11

Capítol 01.19 CONTROL DE QUALITAT 7.114,74

Obra 01 Pressupost 1090 359.498,79

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––359.498,79

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

NIVELL 1 : Obra Import

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

Obra 01 Pressupost 1090 359.498,79

359.498,79

euros

Concepte Valor % Import

PEM 359.498,79

359.498,79

359.498,79

359.498,79

Despeses generals 13,00 % 46.734,84

Benefici industrial 6,00 % 21.569,93

Suma PEC 427.803,56

IVA 21,00 % 89.838,75

Subtotal 517.642,31

427.803,56

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a la quantitat de:

QUATRE-CENTS VINT-I-SET MIL VUIT-CENTS TRES EUROS AMB CINQUANTA-SIS CÈNTIMS

517.642,31

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a la quantitat de:

CINC-CENTS DISSET MIL SIS-CENTS QUARANTA-DOS EUROS AMB TRENTA-UN CÈNTIMS

517.642,31

TOTAL PRESSUPOST PEL CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACIÓ 517.642,31

Aquest pressupost pel coneixement de l'administració puja a la quantitat de:

CINC-CENTS DISSET MIL SIS-CENTS QUARANTA-DOS EUROS AMB TRENTA-UN CÈNTIMS

TOTAL PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL

TOTAL PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE (sense IVA)

TOTAL PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE (IVA inclòs)

TOTAL PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE (IVA inclòs)

PRESSUPOST PEL CONEIXEMENT DE L'ADMINISTRACIÓ

PEM acumulat anterior

PORTADA A4 MVC UMS

Documents

Transcript of PORTADA A4 MVC UMS