www.vicensvives.com

POLIS 2

Ciències socials, geografia i història

Segon curs

POLIS 2

Índex

Climas y paisajes de España, Europa y la CA

Catalunya dins la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)05

Orígens i expansió de la Corona de Castella06

07

La monarquia autoritària: els Reis Catòlics08

L’Islam i Al-Andalus01

L’Europa feudal02

La ciutat medieval03

Els orígens de Catalunya04

Els grans descobriments geogràfics09

L’Imperi dels Habsburg10

El segle del Barroc11

Catalunya dins la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII)12

Els habitants del planeta13

La població d’Espanya i la de Catalunya14

La ciutat i el món urbà15Renaixement i Reforma

Les societats humanes16

POLIS 2

La ciutat medieval

1. La recuperació de la vida urbana

2. Les activitats urbanes: l’artesania i el comerç

3. La societat urbana

4. La consolidació del poder reial

5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV i XV)

03

6. L’art gòtic. L’arquitectura

7. L’escultura i la pintura gòtiques

POLIS 2

Introducció

• Entre els segles XII i XIV, es va iniciar a Europa un desenvolupament econòmic que va afavorir el renaixement de les ciutats.

• Les ciutats es van convertir en un centre de producció artesana i d’intercanvi de productes. Es va desenvolupar una burgesiapròspera que governava la ciutat.

• Els monarques van aprofitar el creixement d’aquesta burgesia per augmentar i consolidar el seu poder sobre la noblesa feudal.

• Un estil artístic nou, el gòtic, va permetre construir edificis més alts i esvelts.

• A partir de mitjan segle XIV i durant una bona part del XV, Europa va patir una crisi econòmica i social generalitzada.

03

POLIS 2

1. La recuperació de la vida urbana

1.1. Expansió agrària i creixement demogràfic

1.2. Les ciutats, nous centres econòmics

03

POLIS 2

1.1. Expansió agrària i creixement demogràfic

• A partir del segle XI, a l’Europa occidental es van introduir

una sèrie d’innovacions tècniques a l’agricultura:

• Noves tècniques de conreu, com la rotació triennal i l’ús dels

fems dels animals com a adob.

• Nous instruments agrícoles van millorar el rendiment de la

força dels animals de tir a l’hora de fer les tasques del camp.

• Entre els segles XII i XIV, l’aplicació d’aquests avenços va

suposar un augment de la productivitat a una gran part de

l’Europa occidental.

03

POLIS 2

1.2. Les ciutats, nous centres econòmics

• La millora de l’agricultura va estimular la revitalització o

l’aparició de les ciutats.

• Els agricultors, en produir més del que necessitaven per al

consum, van generar un excedent d’aliments i de primeres

matèries.

• Els agricultors, els nobles i els eclesiàstics, propietaris de les

terres, van buscar mercats on vendre aquests productes, i els

van trobar a les florents ciutats europees.

• El creixement de la població va fomentar l’emigració d’una

part dels pagesos a les ciutats, on trobaven més llibertat

personal i oportunitats per millorar la seva vida.

03

POLIS 2

2. Les activitats urbanes: l’artesania i el comerç

2.1. Els artesans i els gremis

• Casa i taller d’un artesà (il·lustració)

2.2. Fires i mercats

2.3. Les grans rutes del comerç

03

POLIS 2

2.1. Els artesans i els gremis

• La ciutat medieval es va convertir en un centre de producció

d’objectes manufacturats.

• El treball artesà s’organitzava en tallers petits, el propietari

dels quals era el mestre artesà, que disposava d’eines pròpies.

Era un treball manual.

• Els artesans de cada ofici s’organitzaven en gremis,

estructurats de forma jeràrquica: aprenents, oficials i mestres

artesans.

• El gremi es preocupava de mantenir el compliment d’una sèrie

de normes.

03

POLIS 2

Casa i taller d’un artesà

03

POLIS 2

2.2. Fires i mercats

• Els nuclis urbans acollien el mercat, al qual acudien els

pagesos de la zona per intercanviar-hi productes agrícoles per

manufactures.

• Van sorgir les fires, mercats periòdics de gran magnitud on es

compraven i es venien grans quantitats de productes.

03

POLIS 2

2.3. Les grans rutes del comerç

• El comerç marítim va adquirir més importància que el terrestre

per a les llargues distàncies. La causa era la major capacitat i

velocitat dels vaixells.

• La primera gran ruta marítima es va obrir al Mediterrani.

S’importaven productes de luxe (seda i espècies) i exportaven

teixits, armes i eines.

• Una segona ruta va ser la de l’Atlàntic i el Bàltic. Es

transportaven llanes, vins, pells, fusta i blat.

03

POLIS 2

3. La societat urbana

3.1. L’aparició de la burgesia

• Ca d’oro, Venècia (il·lustració)

3.2. El govern de les ciutats

3.3. La cultura urbana

03

POLIS 2

3.1. L’aparició de la burgesia

• El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal.

Això va permetre la formació d’un nou grup social no

privilegiat, la burgesia.

• La burgesia estava formada per persones dedicades a fer feines

artesanes i al comerç, que no depenien de cap senyor feudal.

• La base de la seva riquesa eren els diners que cobraven pel seu

treball, per la venda dels seus productes o pels beneficis dels

seus negocis.

• Segons la seva riquesa, es distingia l’alta burgesia, formada per

grans comerciants i banquers, i la petita burgesia, formada per

mestres artesans i petits comerciants.

03

POLIS 2

Ca d’oro, Venècia

03

POLIS 2

3.2. El govern de les ciutats

• Al primer moment, les ciutats van formar comunes o

assemblees de tots els veïns per organitzar el seu govern.

• Posteriorment elegien magistrats, dirigits per un batlle.

• L’ajuntament era l’edifici on es reunien i on guardaven el segell,

l’escut d’armes o estendard, l’arxiu dels documents i el tresor

de la ciutat.

• Amb el temps, el govern de les ciutats va anar passant a les

mans de les famílies més riques de comerciants i banquers, que

van constituir un grup privilegiat, el patriciat urbà.

03

POLIS 2

3.3. La cultura urbana

• Als segles X i XI, a l’Europa occidental, llegir i escriure era una

tasca reservada als clergues, funcionaris reials i mercaders rics.

• A mesura que avançava el segle XII, la millora de les

condicions econòmiques i el desenvolupament de la vida

urbana van propiciar la il·lustració d’alguns nobles i burgesos.

• La necessitat de coneixements va potenciar el desenvolupament

de les escoles a les ciutats, dependents de l’Església o del

govern de la ciutat.

• Aviat es van formar corporacions anomenades universitats.

03

POLIS 2

4. La consolidació del poder reial

4.1. Els reis volen el suport de la burgesia

4.2. Les corts i els parlaments

4.3. Les guerres entre les monarquies europees

• Regnes de l’Europa occidental a mitjan segle XIV (mapa)

03

POLIS 2

4.1. Els reis volen el suport de la burgesia

• Entre els segles X i XII, la monarquia va exercir un poder escàs sobre el territori del seu regne. Els reis no podien imposar-se als senyors feudals.

• A partir del segle XII, els monarques van aprofitar el creixement econòmic i la puixança de la burgesia per intentar imposar la seva autoritat sobre la noblesa feudal.

• Alguns reis van donar suport als burgesos en oferir-los cartes deprivilegis que els feien lliures, és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal.

• A canvi del suport i dels privilegis reials, els burgesos van facilitar als monarques recursos econòmics per a les lluites que tenien contra els nobles.

03

POLIS 2

4.2. Les corts i els parlaments

• A les reunions del consell o cort reial, es va acceptar que hi

fossin presents els representants de la burgesia.

• Convocant-los, el rei pretenia reconèixer la importància

d’aquest estament en la societat medieval i volia demanar-los

aportacions en metàl·lic, els subsidis.

• Les reunions del rei amb els tres estaments (noblesa, clerecia i

burgesia) rebien el nom de corts o parlaments.

03

POLIS 2

4.3. Les guerres entre les monarquies europees

• Es van originar nombrosos enfrontaments entre els monarques

europeus per l’esforç d’algunes monarquies per consolidar el

poder i establir un regne amb fronteres clares.

• El conflicte més greu va ser la Guerra dels Cent Anys, que va

enfrontar França i Anglaterra entre 1337 i 1453.

• La guerra es va iniciar per un problema successori de la corona

francesa i per la pretensió del monarca anglès de ser reconegut

com a rei de França.

• Encara que els anglesos van ocupar durant anys una bona part

del territori francès, el conflicte va acabar amb la victòria de

Carles VII de França.

03

POLIS 2

Regnes de l’Europa occidental a mitjan segle XIV

03

POLIS 2

5. La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)

5.1. La fam, la guerra, la pesta

5.2. Les revoltes dels pagesos

5.3. Les revoltes urbanes

• La pesta a Europa. Les revoltes pageses i urbanes (mapa)

03

POLIS 2

5.1. La fam, la guerra, la pesta

• Des de principis del segle XIV, es va produir a Europa una crisi

agrària a conseqüència d’un seguit de males collites.

• La conseqüència va ser que la producció de blat va minvar i la

fam es va expandir per tot el continent.

• A aquest primer problema es va unir el dels danys provocats

per les freqüents guerres entre senyors feudals.

• El període més dur va ser l’any 1347, quan la denominada Pesta

Negra va assolar Europa, afectant una població subalimentada i

provocant una gran mortalitat.

03

POLIS 2

5.2. Les revoltes dels pagesos

• El descens de la població va tenir efectes immediats al camp,

on va començar a escassejar la mà d’obra i moltes terres de

conreu van quedar abandonades.

• Els senyors van veure com les seves rendes disminuïen, i per

compensar aquest desequilibri van augmentar els impostos als

seus serfs.

• La manca d’aliments, la puja dels preus i l’empitjorament de les

condicions de vida dels serfs van fer augmentar les tensions

socials al camp.

03

POLIS 2

5.3. Les revoltes urbanes

• La crisi va arribar també a les ciutats, on la mortalitat va ser

encara més elevada que en les zones rurals.

• Davant l’augment de la misèria, els grups més desfavorits van

exigir millores i també un major accés als càrrecs municipals,

monopolitzats pel patriciat urbà.

• Les revoltes es van escampar per un gran nombre de ciutats

europees i sovint anaven acompanyades d’assalts als barris

jueus.

03

POLIS 2

La pesta a Europa. Les revoltes pageses i urbanes

03

POLIS 2

La pesta a Europa. Les revoltes pageses i urbanes

03

POLIS 2

La pesta a Europa. Les revoltes pageses i urbanes

03

POLIS 2

La pesta a Europa. Les revoltes pageses i urbanes

03

POLIS 2

6. L’art gòtic. L’arquitectura

6.1. Les noves construccions urbanes

6.2. Les catedrals i les esglésies gòtiques

• Una catedral gòtica (il·lustració)

03

POLIS 2

6.1. Les noves construccions urbanes

• Des del segle XII, noves tècniques constructives van permetre

que sorgís un nou estil artístic: el gòtic.

• El desenvolupament de l’economia i l’augment de la població a

les ciutats va originar la necessitat de noves construccions.

• Es van aixecar palaus per a nobles i mercaders, ajuntaments per

al govern de la ciutat i llotges per als mercaders.

• La ciutat medieval va elevar grans catedrals de pedra, símbols

del poder econòmic i del prestigi de les ciutats, i de la fe en Déu

dels seus habitants.

03

POLIS 2

6.2. Les catedrals i les esglésies gòtiques

• Les principals característiques de l’arquitectura gòtica són:

• La utilització d’un nou tipus d’arc, l’ogival.

• Un nou tipus de volta, anomenada de creueria o ogival.

• Es van obrir grans finestrals coberts amb vidrieres de colors.

• Als murs exteriors s’utilitzava un sistema complex d’arcbotants

i contraforts.

• La portalada gòtica va heretar els elements bàsics del romànic.

• La planta va continuar sent de creu llatina.

03

POLIS 2

Una catedral gòtica

03

POLIS 2

7. L’escultura i la pintura gòtiques

7.1. L’escultura

7.2. La pintura

03

POLIS 2

7.1. L’escultura

• L’escultura gòtica s’utilitzava per decorar les façanes de les

esglésies. També s’utilitzaven les gàrgoles.

• A partir del segle XIV, l’escultura es va independitzar de

l’arquitectura i es va mostrar en retaules que decoraven les

esglésies o en monuments funeraris.

• L’escultura gòtica era molt més realista, tant en els vestits com

en la representació del rostre humà.

• Va començar a dotar-se de moviment als personatges i se’ls va

atorgar un volum que no existia al romànic.

03

POLIS 2

7.2. La pintura

• La pintura gòtica mostrava la preocupació per nous aspectes

com la representació de la profunditat, l’estudi anatòmic dels

personatges, etc.

• A la pintura gòtica li interessava plasmar la realitat; per aquesta

raó els personatges que apareixien eren retrats fidels dels homes

i les dones de l’època.

03