Poemes taller lectura en veu alta
7
Dofí Faig riure la gent tocant la botzina: un aplaudiment i un peix de propina. Riuríem tots més si, com la sardina, tothom es tirés amb mi a la piscina.
-
Upload
geni-franco -
Category
Education
-
view
807 -
download
0
Transcript of Poemes taller lectura en veu alta
Dofí
Faig riure la gent
tocant la botzina:
un aplaudiment
i un peix de propina.
Riuríem tots més
si, com la sardina,
tothom es tirés
amb mi a la piscina.
Cançó de la lluna
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada!
Ai, com m'agrada la lluna
la lluna de la muntanya!
És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara,
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!
Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.
La lluna de la ciutat
és una lluna gastada,
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana.
¿Qui pot mirar a la lluna
amb una mirada franca?
És un luxe innecessari;
vés a la teua, i a casa.
Si la mires, et fotran
un ganivet per l'espatla,
et robaran la cartera,
la muller i l'esperança.
Però jo pense en la lluna,
la lluna de la muntanya,
i em sé ric d'alguna cosa
que jo no vull dir encara.
Pense en un món on els homes
es miraran cara a cara:
cada paraula que diguen
serà més que una paraula.
Pense en la lluna, la lluna,
la cosa que més m'agrada.
La vida llavors tenia
una gràcia no encetada.
Ai, com m'agrada la lluna,
la lluna de la muntanya!
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m'agrada.
El gol de Messi
En tenim a casa nostra, una perla sense preu,
és en Messi que tan Jove, tot el públic ja té seu.
Quan es posa la directa,
són ses cames dos ciclons, que’ls rivals al seu darrera
aturdits veuen visions.
Es desfà de dos contraris, d’un tercer un quart i un quint,
el porter estirat a terra, que sols mira son esprint.
I el poc marge que li queda, l’exprimeix fins a l’extrem,
quasi bé sembla impossible, més a dintre la veiem.
Em recorda a Ronaldo, aquell any que fou aquí,
en feu un al Compostel·la quasi exacte que’l d’ahir.
D’aquests gols no se’n fan gaires
que ben pocs en contareu, és un gol per emmarcar-lo,
i posar-lo en un museu.
Més com Messi és tan Jove, i es veu tant eixerit,
en veurem més d’una festa, que un partit ha decidit.
Sols hi ha el perill de perdre’l,
que no vingui aquell rus, li aboqui una fortuna, i llavors, amén Jesús.
Josep Solé Balcells, abril 2007
Aranya de sostre A la biga que fa tres del sostre del dormitori una aranya fa el dinar sense gaire rebombori. Per primer plat ha caçat un mosquit dels de trompeta que porta el dipòsit ple de sang fresca de poeta. Per segon ha aconseguit una mosca vironera que venia de sucar del femer d'aquí al darrere.
I per postres vol tastar l'ala d'una papallona que a la nit l'ha despertat amb uns crits com de persona. Si no para de menjar aquest munt de proteïnes, el metge la posarà a règim de mandarines!
El pop
Endevina endevineta:
Li agrada viure amagat.
Endevina endevinalla:
té vuit potes i no balla.
Porta caputxa i es mulla,
té un sac de tinta i no es taca,
no sap escriure ni un mot,
té tres lletres i es diu pop.
Girafa
És la girafa, més alta que no cap més ruminant; des del dia que va néixer s'anà estirant, estirant.
La seva cua davalla sens tocar res de massís,
i son coll s'enlaira sempre com d'enyor d'un paradís.
Contemplativa onsevulla, oblidant cingles i esculls,
sa boca va més enlaire que les orelles i els ulls.
Quan, de cop, es tiri a córrer, ningú no l'atenyerà
llevat d'un tret o sageta del cobejós africà.
L'elefant
Salut i alegria.
Jo so l'elefant,
el forçut més gran
que la terra cria.
Tinc una estatura...!
Qui més s'expandí,
al davant de mi
sembla criatura.
Per plans i muntanyes
duc al meu davant
la trompa, dansant
entre dues banyes.
Bé em faria trist
de perdre-la un dia,
però pel que he vist
mai ni s'esgarria.
I en pena o en pompa,
redreçat o cot,
arribo amb la trompa
gairebé pertot.
