l Entrevista

Ainhoa Bermejo

l Nivologia

Pàgs. 14 a 16

l Caminada

Pàg. 17

l Senderisme

Pàgs. 18 a 21

l Atol de Fakarava

Pàgs. 22 i 23

l Papallones

Pàgs. 24 i 25

i a més:

Molinet, Descoberta

Cultural, Forat del

Pany...

s u m a r i

Núm. 65Època II DL.B-45290-97

C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45)

Revista Trimestral d'Informació Socialjuny - juliol - agost de 2010

http://cem.molinsderei.net

cem@molinsderei.net

Fundat l’any 1961

el Butlletíel Butlletídel centre excursionista

molins de rei

NÚMERO 65ÈPOCA IIjuny, juliol i agost de 2010

Edita:CEM (Centre Excursionista

Molins de Rei)C/ Major, 109

Tel: 93 668 79 01Fax: 93 680 02 29

e-mail: cem@molinsderei.net

Direcció:Enric Solà

Disseny i maquetació:Oriol Solà

Publicitat:M. Lluïsa Domingo

Assessor lingüístic:Servei Local de Català de

Molins de Rei (Ca n'Ametller)

Impressió:

Hi col.laboren:

Enric SolàÀngel Beumala

Carme ValldoseraMarià Caimo

Jesús JiménezMaria Pujol

David PagèsCarles García

La redacció de "El Butlletí" nosintonitza necessàriament ambcap dels escrits signats.

Fotos Portada:

Sant Jeroni de la Murtra(Gòtic a Badalona)

Pic de Lustou(Vall de Riumajou)

Santa Creu d’Olorda(De pessebre en plè març)

EDITORIALDes de fora no ho sembla, però s'estan movent coses. Sí, especialmentpel que fa al proper any 2011. Ja sabeu que serà el 50è Aniversari del'entitat, i que hi ha esdeveniments als que cal posar fil a l'agulla ambforça temps. Confiem que aquesta conjuntura farà unificar esforçosper part de les diferents generacions de socis per participar activa-ment en els projectes que s'estan embastant. Segurament que hi heupensat, però si en voleu saber més coses podeu passar pel CEM i enparlem. Aquest Butlletí, amb motiu de la celebració, canviarà una mica laseva imatge, amb un logotip commemoratiu, que no modificaràmassa la seva fesomia, però ens recordarà trimestre a trimestre elsactes més especials, esportius i culturals de l'any del cinqüantenari.Concretament el número 67, que ja entrarà en els mesos de gener ifebrer, ens farà una descripció de l'agenda celebrativa. Però estem a l'estiu, i els nostres socis ja preparen les seves vacancesi sortides especials, quan s'acosten aquestes dates. Tot i que l'agost ésel més invisible, en quan es refereix a activitat social a la casa de tots,el juny i juliol tenim una programació força engrescadora de totes lesseccions i per aquest motiu us volem animar per participar-hi. A l'agenda, pàgina 4, trobareu tota la informació que prèviament hau-reu rebut a casa vostra, a finals del mes de maig. Esperem que usagradi.També us oferim el resum de la III Molins de Rei - Vilafranca d'en-guany, que ha arribat al seu sostre de participació: 859 inscripcions.L'entrevista de l'Ainhoa a la pàgina 6 i successives, us donarà unavisió en primera persona d'aquest esdeveniment.També hem pogut gaudir d'un esdeveniment cultural de força volada:l'Exposició entomològica del Sr. Joan Condal, que durant força diesha estat punt de referència de tots els molinencs afeccionats als lepi-dòpters.Pel que fa a la Caminada de Molins de Rei, celebrada el 9 de maig del2010, també us n'hem fet un resum. Any rere any, molinencs i moli-nenques no es perden aquesta cita que permet trobar-se i conversardistesament mentre gaudeixen de la natura del nostre rodal. Com sempre, les seccions de Muntanya, Medi Ambient, Senderisme,etc, us han preparat cròniques de les excursions realitzades, així comla secció de Viatges pel món, amb un escrit que conclou el cicle de laPolinèsia començat en el darrer butlletí. També trobareu un interes-sant article sobre el curs de nivologia i allaus del David Pagès, delgrup d'alta muntanya, que es va impartir al nostre local.El butlletí porta molta feina de fer. No us l'empasseu de cop. Aneu-loagafant de tant en tant i llegiu-lo tot sencer, amb calma. Hi ha lail·lusió de molta gent al darrera, i convé que ho feu només per respec-te als consocis que voluntàriament fan les entrevistes, les cròniques,els escrits, ... i després el maqueten, l'editen, el porten a impremta, ifinalment el grup de voluntaris i voluntàries que l'etiqueten i us l'en-vien... Que en gaudiu!

3

AGENDA

4

JUNY

De l’1 al 15 de juny. Curs d'Escalada nivell 1. Organitza:Secció Escalada. Coordina: Mireia Sellarès.

Del 15 de maig al 6 de juny. Exposició-museu: "El móndels lepidòpters: La màgia de les papallones". Col·lec-ció privada de més de 2.500 insectes de l'entomòleg Sr.Joan Condal. Organitza: Secció Medi Ambient.

Dia 6, diumenge. Serra de Collserola: Caminada guia-da per l'entomòleg Joan Condal per descobrir laimportància ecològica i mediambiental de les papal-lones. Inscripcions a la Secretaria del CEM. Vocal: MariàCaimo.

Dia 9, dimecres. Caminem entre setmana! Recorregut apeu per la Serra de Collserola. Sortida a les 9 hores a laplaça dels Països Catalans. Cadascú s'ha de portar el seuesmorzar i beguda. Organitza: Maria Lluïsa Domingo.

Dia 10, dijous, al local del CEM, a les 19 hores: Confer-ències i debats: "Recuperem el riu Llobregat, el méscontaminat i degradat". Amb la participació de RogerLloret, membre de la plataforma Montsalat, i MarisolFelip, de la Universitat de Barcelona. Organitza: CEPA-EdC i Secció Medi Ambient.

Cap de setmana, 12 i 13 de juny. Alta Muntanya: Cir-cular Pic d'Estaragne (3.006 m) i Pic Campbeil (3.173m). Reunió: dijous, 10 de juny a les 19:30 hores al CEM.Recorregut: Pujada per la vall d'Estaragne i baixada perLac de Cap Long. Organitzadors: David, Àfrica, Pedro iXavi.

Dia 13, diumenge. Secció de Senderisme: Sortida circu-lar a la Serra d'Ensija (comarca del Berguedà), ambl'ascensió al cim de la Gallina Pelada (2.317 m). Opcióruta curta: Font freda - Torrent de les Llobateres - refugiDelgado Úbeda - Font Freda. Desplaçament amb autocar. Sortida a les 7 hores. Inscrip-cions a la Secretaria del CEM. Vocal: Jesús Jiménez.

Dia 20, diumenge. Secció Escalada: Lloc per determi-nar. Reunió preparatòria dijous 17 de juny, a les 20 hores,al CEM. Vocal: Mireia Sellarès.

Dia 20, diumenge. Sortides de Descoberta Cultural:"La Ruta de l'aigua", la vila medieval i El Molí delmig" a la població de Mura (Parc Natural de SantLlorenç del Munt i l'Obac).Passejada excursionista per a veterans. Desplaçament en

autocar. Inscripcions a la Secretaria del CEM. Vocals: JoanMiró i Enric Solà.

JULIOL

Dia 11, diumenge. Secció de Senderisme: Inici d'uncicle de quatre travessades pel Sender GR-7. Primerasortida: Sorribes - Coll de Bancs - Tuixén (Alt Urgell).Desplaçament amb autocar. Sortida a les 7 hores. Inscrip-cions a la Secretaria del CEM. Vocal: Jesús Jiménez.

Cap de setmana llarg, 16, 17, i 18 de juliol. AltaMuntanya: Circular al Balaitus (3.144 m). Reunió:dijous 15 de juliol a les 19:30 hores al CEM. Recorregut:Pujada per la gran diagonal i baixada pel Refugi deRespumoso. Organitzadors: David, Àfrica, Pedro i Xavi.

Dies 17 i 18, dissabte i diumenge. Secció Escalada:Esportiva a Talteüll, comarca del Rosselló (en francès,Tautavel). Reunió preparatòria dijous, 15 de juliol, a les20 hores, al CEM. Vocal: Mireia Sellarès.

Dia 24, dissabte. Secció de Medi Ambient: Sortida noc-turna a les platges del Parc Natural del Garraf:Caminem sobre la sorra! Passejada suau per gaudir de laremor de les onades del mar i la llum de la lluna plena.Inscripcions a la Secretaria del CEM. Vocal: Marià Caimo.

Dia 25, diumenge. Sortides de Descoberta Cultural:Sortida matinal al Museu Agbar (Cornellà): el món del'aigua que consumim i els seus secrets. Desplaçamenten transport públic. Inscripcions a la Secretaria del CEM.Vocals: Joan Miró i Enric Solà.

AGOST

De l'1 al 31 d'agost l'entitat romandrà tancada pervacances. Per aquest motiu, convé que feu les vostresreserves de lloguer de material amb el temps suficient.

5

a passada edició de la bien-nal Molins de Rei - Vila-franca celebrada el passat

11 d'abril de 2010 ens ha dut denou moltes satisfaccions. Hi vahaver dos itineraris, un de llarg, de

45 km, que és el que classificavaper a la Copa Catalana i un de curt,de 25 km, per afavorir les personesque no volguessin competir, peròsí participar-hi. Aquestes personesvan iniciar el recorregut a l'Ordal, ivan ser traslladades amb dos auto-cars llançadora, des de la mateixasortida, i van iniciar aquest reco-rregut a les 8 del matí.La Caminada es va fer sense capincidència, amb 859 participantsinscrits, a causa del tancament deles inscripcions, tal com s'haviaprevist.Van sortir 691 participants de l'iti-nerari llarg, 99 participants delcurt, i van arribar en total 685 par-ticipants del llarg i 99 del curt al'estació de Vilafranca. A la sortida

es va lliurar a tots els participantsque s'havien inscrit per Internet, amés de la tarja de ruta, una sama-rreta commemorativa, el quadríp-tic de l'itinerari d'enguany i un bra-çalet identificatiu de la FEEC per

passar pels controls d'avitualla-ment de tot el recorregut.Hi va haver 10 controls d'avitualla-

ment, entre Molins de Rei (Passeigdel Terraplè / La Sínia) i l'estaciódel tren de Vilafranca del Penedès.A part del subministrament de

begudes diverses, Donuts, pastes,caldo, fruites, fruits secs, iogurts,energètics, etc. es va oferir el típicesmorzar de pa amb tomàquet ibotifarra a la planxa, com ja éshabitual en les nostres Caminades. Aquesta dedicació va ocupar 80voluntaris de l'entitat als qualsvolem expressar el nostre més sin-cer agraïment, i que van satisfer lesexpectatives dels participants, quea l'arribada rebien la seva copa devidre gravada com a record, perutilitzar-la consumint el cava de laterra, concretament de les Gunyo-les, i la coca de Vilafranca. Les autoritats de trànsit, locals icomarcals, prèviament avisades dela prova, van ser presents per com-provar que tots els punts delicatsquant a seguretat vial, fossin bencontrolats. També aprofitem per

agrair la confiança que ens fan totsels participants. Fins l'any vinent, ala Molins de Rei - Montserrat.

EL MOLINET

L

Enric Solà

Arribada agraïda.

ESPECIALISTES EN VISIÓ ESPORTIVAPREUS ESPECIALS PER ALS SOCIS

C. Major, 58 - Av. de Barcelona, 18 · 08750 Molins de Rei

Tel. 93 668 04 41 - 93 668 72 53

http://www.bofillbassons.com - e-mail: optica@bofillbasssons.comFEDEROPTICS

BOFILL BASSONS

Celebració per la feina ben feta.

es d'aquesta secció de l'en-trevista hem volgut posarun nom i un rostre a una de

les 850 persones que aquest anyhan fet la Molins-Vilafranca.Sense complexos, hem triat a l'at-zar un nom dels participants quevan acabar el recorregut llarg (45,3km), i la "guanyadora" d'aquestsorteig ha estat l'Ainhoa BermejoDomínguez. Primer de tot, Ainhoa,

moltes gràcies per accedir a con-testar-nos aquestes preguntes, i aser la persona entrevistada d'aquestnúmero d'El Butlletí. I vosaltres,estimats lectors i lectores, conti-nueu llegint perquè el que ensexplica l'Ainhoa fa pensar unamica...

Primer de tot, ens pots fer unamica de ressenya biogràfica detu mateixa perquè et coneguemmillor?

Vaig néixer l'any 1977 i em vaigfer sòcia del CEM encara no fa unany. Sóc enginyera industrial ioptometrista. Això darrer vol dirque vaig estudiar Òptica i Optome-tria. Professionalment vaig exercird'òptica durant uns anys, i

paral·lelament vaig començar elsestudis d'Enginyeria Industrial.Ara ja fa 4 anys que treballo de capd'obra en una constructora. Tincparella des de fa molts anys iactualment vivim a Barcelona. Através del CEM estic federada a laFederació Catalana d'Alpinisme iEscalada (FEEC), i no pertanyo acap altra associació. Això sí…activitats no me'n falten!

És cert que no havies fet mai laMolins-Vilafranca?

Sí, és cert, no l'havia feta mai tot ique n'havia sentit a parlar. Aquestés el primer cop que l'he feta.

Com la vas conèixer?

L'Ivan Coronas, la meva parella, ila seva família fa molts anys quesón membres del CEM i ja l'havienfet en darreres edicions. Així queel Fernando i companyia em vananimar a participar-hi.

Havies fet abans marxes de resis-tència semblants?

És la primera marxa de resistènciaque faig. Sempre he fet muntanya;

des de ben petita amb els pares, iara amb els amics. Però mai com amarxa de resistència.

Què et va passar pel cap elmoment just en què vas decidirapuntar-te a la Molins-Vilafran-ca?

Que aniria a passar-m'ho bé i quemiraria d'intentar acabar-la en elmillor estat possible.

Vas fer algun entrenament previ,els dies abans de la marxa?

El que s'entén com a entrenamentper la marxa, va ser fer una mica elque faig habitualment: gimnàs,sortir a córrer trotant suau i fer des-cans els tres dies abans de lamarxa. M'agrada molt la muntanyai aprofitem sempre ponts, caps desetmana i vacances per fer sortidesper pujar alguns cims. Com a anèc-dota, per Setmana Santa vam pujaral Toubkal (Marroc). Era l'entrena-ment previ que portava.

Per què vas decidir fer la partllarga de la marxa (45 km), i nola curta de 25 km?

Ens hi vam apuntar tota una colla iper a alguns era la primera quefèiem, però gran part d'ells ja enportaven unes quantes a les espat-lles i sempre s'ho han passat moltbé… Així que ens vam animar i niens ho vam pensar!

Vas fer la marxa sola, en grup, oen parella?

Vam començar tot el grup a l'hora ipoc a poc tots vam agafar el nostreritme. Vaig caminar tota l'estonaamb dos amics que també era el

6

ENTREVISTA

D

Corredor Grau Roig (2009).

7

ENTREVISTA

primer cop que la feien i vamveure que ens adaptàvem molt bé,així que vam fer tot el trajectejunts.

Com va afectar la meteorologiaque va fer el dia 11 d'abril en elscaminadors?

Va fer un dia espectacularmentassolellat. Crec que sobraven uns 3o 4 graus, sobretot en les zonesmenys arbrades… Recordo parti-

cularment passar calor a la pujadaequipada després del primer con-trol i la zona de vinyes per la zonade l'Ordal. Tot i això no arribaves apassar gaire set gràcies a la ubica-ció dels avituallaments.

Vas trobar el recorregut ben sen-yalitzat?

Malgrat que estava tot molt ben

senyalitzat, haig de confessar queens vam perdre. Suposo que anà-vem xerrant seguint dues noies queportàvem davant i no vam fixar-nos en un dels rètols… Per sort, vaser només 1 km, i uns excursionis-tes de la zona ens van avisar queanàvem malament.

Et vas llegir el fullet que lliuraval'organització amb el mapa, elperfil longitudinal, el reglament iles recomanacions?

De la colla hi havia gent que jal'havia feta, així que ja ens havienexplicat la ruta. Anàvem seguint-loper orientar-nos i saber per oncaminàvem. Em va semblar moltcorrecte i visual.

Les inscripcions estaven limita-des a 800 persones. Vas teniralgun problema per inscriure-t'hi?

M'hi va inscriure la meva parellaper Internet. Ens vam inscriure alpoc d'obrir-se inscripcions i novam tenir problemes.

Descriu els diferents paisatgesque hi ha entre Molins de Rei iVilafranca.

L'inici era una primera zona arbra-da que passava pel mig del bosc.S'arribava, passats bastant quilò-metres, a l'aqüeducte. Canviavaradicalment el paisatge i passava aser un típic paisatge del Penedès,ple de vinyes. En un parell depunts de la marxa es travessavenpoblets amb comptades cases.Recordo especialment una piscinaa la sortida d'un dels pobles…Crec que tothom va tenir el mateixpensament!

Quin paisatge et va agradarmés?

Em va sobtar l'aqüeducte. Noesperava trobar-me'n un enmig dela travessa!

El punt més alt del recorregut vaser el Turó de l'Oro. Quina vistaes veu des d'aquest turó?

Crec recordar que era un punt a latravessa on es podia veure el mar iMontserrat.

Com anaves equipada?

Via Moskitos. Riglos, Osca (2010).

Anava amb malles, la samarretatècnica que ens van lliurar de lamarxa i una de màniga llarga asobre, i les bambes de muntanya.Al principi, també portava unpolar. És la roba que acostumo aportar quan faig sortides de mun-tanya. És roba molt còmoda i vaigdecidir portar el mateix de sempre.

L'esmorzar va ser a l'esplanadadel monestir romànic de SantPonç, de Corbera de Llobregat.T'imaginaves que al Baix Llo-bregat tinguéssim esglésiesromàniques tan imponents comaquest antic priorat benedictídel segle X?

No, la veritat és que em va sor-prendre gratament. No coneixia lazona. I el lloc em va agradar molt ihaig de confessar que recordo ellloc sobretot per la botifarra queens van donar.

Parlem dels avituallaments. Quèet van semblar?

Pel que fa als aliments, crec queeren força complets. Beguda, fruitssecs i, en alguns, entrepans, frui-

ta… Crec que és el cop a la mevavida que millor se m'ha posat unsuc!! I vull comentar que em va encantarla gent dels avituallaments. Sobre-tot els dels darrers punts, perquè abanda de donar-nos beguda i ali-mentació, t'animaven en totmoment.

N'hi havia massa, tenint encompte que altres marxes mésllargues de la Copa Catalana nocuiden tant l'alimentació delcaminador?

Els avituallaments poden servirper l'alimentació del caminador,però també ajuden a tenir un objec-tiu entre punt i punt. I és una bonaraó per parar un moment, percomentar amb els companys lacursa o per fins i tot xerrar amb laresta de caminadors. Són momentsagraïts! Els dos últims crec estavenmés a prop entre ells que la resta,però no em va semblar que n'hihaguessin molts.

Què opines del fet que, en elscontrols, a part d'aigua s'oferei-xin productes poc dietètics

(esportivament parlant) com arapastissets de xocolata, galetes, id'altres productes amb greixossaturats?

Jo no en vaig menjar, però si lagent en va menjar és perquè real-ment els venia de gust. És una tra-vessa molt popular on es primamés el bon ambient que la compe-titivitat. Així que em sembla moltcorrecte!

Trobes bé que durant el recorre-gut, i en l'arribada, s'ofereixicava als participants?

Em sembla una idea original ja queés un acte que segurament la fadiferent d'altres marxes. I sóncoses que els caminadors recorda-ran sempre.

La Molins-Vilafranca l'organit-za una comissió de 20 personesque treballen durant tot l'anyper mantenir el recorregut enbon estat. A part, el dia de laprova es mobilitzen 80 volunta-ris que controlen que tot vagi bé.Quina compensació moral creusque s'enduen els organitzadorsde tota aquesta feinada?

Trobo que es tracta d'un actealtruista digne d'admirar. Qui s'es-tima la muntanya, té ganes d'en-senyar-la i que la resta en gaudeixi.I malgrat sigui una tasca dura, elsorganitzadors han de sentir-setotalment realitzats que la sevafeina hagi donat aquest resultat.

Vas acabar físicament bé la tra-vessada?

Vaig acabar millor del que preveia!

8

ENTREVISTA

Via Aguja Roja a Riglos, Osca (2008).

Vaig tenir un parell de dies de crui-ximents als bessons, però senseimportància.

Penses repetir-la en la seva pro-pera edició?

I tant! És la meva intenció. Encaraque fos dura, se'm va fer moltamena. Anàvem xerrant i rient total'estona. En tinc un molt bonrecord.

Què n'opines, de la samarreta ila copa de vidre, t'esperavesalguna altra cosa com a trofeu?

La samarreta em va agradar molt ité un tacte molt agradable. De fet,de la colla, més d'un l'ha portadaper altres ocasions. La copa va serun detall peculiar.

Com vas conèixer el CEM?

L'Ivan i la seva família han estatmembres del CEM tota la vida. Emvaig fer sòcia per poder-me federari perquè tenia bones referènciesdel Centre.

Practiques algun esport regular-ment?

Tota la vida m'ha agradat molt l'es-port i he practicat moltes modali-tats, així que es pot dir que faig

una mica de tot! L'Ivan adora l'es-port, així que des que estem junts,encara en faig una mica més! Vaig ser professora de patinatgesobre gel durant 4 anys, i intentopracticar el patinatge (encara quesigui de rodes) quan puc. Els esports que practico van a tem-porades. El darrer any he començata fer curses de 10 km i mitgesmaratons, així que ara surto a

córrer un o dos cops per setmanaper Collserola. Quan el temps ho permet, femesports de neu (esquí de muntanya,esquí de pistes, canals de gel…) omuntanya. En altres èpoques sortia més enbici o escalava. Com que no es potfer tot, prefereixo fer una mica detot i disfrutar-ho al màxim. Crec que el més important de feresport és divertir-se i sentir-se béamb un mateix.

Quina diferència trobes entrel'esport més antic del món, és adir, caminar per la muntanya, iels altres esports col·lectius o decompetició?

És un esport molt agraït i que és al'abast de tothom. Ens permet d'una forma fàcil com-partir moments amb altres perso-nes. I el que crec que és una diferènciafonamental és que es tracta d'unesport sense edat, sense fronteres ique s'adapta a qualsevol estat físic.

Moltes gràcies, Ainhoa, i finssempre!

9

ENTREVISTA

DISTRIBUÏDOR EXCLUSIUQUADS

Concessionari Oficial

Av. València, 25 Molins de Rei Tel. 93 668 16 42 - Fax 93 668 94 61 - mail:fcosta@motoscosta.com

Ivan i Ainhoa al corredor Grau Roig (març 2009).

11

DESCOBERTA CULTURAL

ia 28 de març a SantaColoma de Queralt, va tan-car el cicle dels Jueus Cata-

lans, amb en Jaume Martell, elnostre apassionat guia que fins i totens va cantar alguna cançó de lajueria local, i va complementar elrecorregut amb les curiositats de lavila i les característiques geogràfi-ques i històriques amb un sentitforça lúdic i entenedor. Amb un dinar encara que bo i unxic "apretadet", varem completarla sortida.

Dia 25 d'abril, un dia radiantd'una primavera avançada, desprésde consecutius dies de mal temps,

ens va dur a la Pobla de Clara-munt, on ens esperava l’AntoniEscudé, que ens va introduir en lavida i miracles del Castell de Cla-ramunt, després d'una "pujadeta"de mitja hora que va posar a proval'estat físic de "tots" els nostresparticipants, fins i tot els que no hotenien massa clar, van assolir l'ob-jectiu. L'Hotel Robert ens va oferir elrecés final, gairebé de casament.

I el dia 30 de maig, la simbiosi deseccions "Descoberta Cultural" i"Medi Ambient" feia possible unasortida de caire naturalístic: l'Es-tany d'Ivars sorprenia els partici-

pants amb la seva increïble magni-tud, i especialment les explica-cions d'en Sergi Sales, el naturalis-ta ideal per al guiatge d'aquestapeculiaritat ecològica amb l’ajutde l’Enric, gran coneixedor de lazona. Les seves explicacions i els seusconeixements, van il·lustrar unapassejada molt didàctica i enriqui-dora.A cal Modest celebràrem la cloen-da d'aquesta primavera.

Enric Solà

D

Les fonts: el monument més característic de Santa Coloma. Els participants a l’ermita medieval de Santa Coloma.

El grup davant del castell de la Pobla de Claramunt. L’estany d’Ivars d’Urgell.

12

iumenge 18 d'abril. Sor-tida matinal: La floridadels fruiters al Parc

Agrari.

En aquest mes d'abril els campsfloreixen pertot arreu. És una fluo-rescència que ja ens venia anuncia-da amb la suma de les aigües cai-

gudes al mes de març. Ara és unplaer contemplar la vitalitat ambquè pugen les flors silvestres delsnostres marges i camins: les corret-joles, les estepes, els trèvols, ladent de lleó, la farigola... Però unespai natural que expressa millorla fertilitat de la naturalesa a l'abrilés l'horta mediterrània, una horta,si és possible, a la vora d'un riu. Iencara més, plena de fruiters: depomeres, presseguers i pruneres. Iaquesta horta existeix al ParcAgrari del Baix Llobregat.Què pot ser més mediterrani quegaudir d'una bona passejada peraquest indret i, si es pot, esmorzarsota una parra en companyia debona gent voltats per l'aroma delllimoner que és el millor calmantper als sentits? Això és precisa-ment el que vàrem fer el grup denaturalistes en aquesta sortida: unapassejada pel camí del riu fins arri-bar a l'horta del nostre company,en Pere Agramunt. Ell mateix, a

peu de sembrat, ja ens hi esperavajuntament amb tres cuiners valentsi bregats amb això dels esmorzarsa la brasa amb cuina a la vista: enMiquel Hermoso, com a cap decuiners, i l'Enric Padilla i en RafaelMontero com a ajudants. Un cop entaulats i sense cap con-cessió a la sofisticació van comen-

çar a anar i venir les botifarres, lacansalada i les patates al caliu.Aquest menjar popular -alta cuinainformal?- és un repòs per als nos-tres estómacs, que ens adonem quetambé tenen ànima. Els últims

minuts de l'esmorzar els dediquema fer el cafè i la copa, tertúlia iaplaudiments i reconeixements alscuiners que tan bé ens han fet sen-tir. Ara era el moment de caminaruna mica i conèixer l'horta on elPere dia a dia hi esmerça tant d'es-

forç i estimació. Ell no es fa pregargaire i, tot passejant entre els ban-cals amb enciams, faves i elsúltims calçots de la temporada, ensexplica que les planes del delta delLlobregat han estat tradicional-ment productores d'una variadagamma d'hortalisses i fruites mer-cès a la fertilitat dels seus sòls i labondat del seu clima.Aquest treball li ve de tradiciófamiliar i no amaga una certa nos-tàlgia en recordar temps passatsquan regaven l'horta amb l'aiguaprovinent d'una sínia ara en desúso com de menut jugava amb altresnens que vivien a les masies prope-res. Les seves explicacions són deprimera mà i ens transmeten l'es-sència d'una vida dedicada a lapagesia, tot i que ara amb moltmenys terreny i hores de dedica-ció. Reconeixements i aplaudi-ments per a en Pere. Per acabar la jornada matinal ensendinsem per alguns camins agra-ris per observar com tiren amuntles hortalisses de temporada i com

la major part de fruiters comencena perdre les flors: a principis dejuny ja maduraran els fruits.Aquestes hortes del Parc Agrarisón realment un dels millors llocsper gaudir de la primavera.

MEDI AMBIENT

D

Marià Caimo

Envoltats de l’horta mediterrània.

En Pere Agramunt en ple parlament.

13

PEL FORAT DEL PANY

A l'esmorzar de treball......No hi va faltar cap detall.

De qualsevol manera......Això és una figuera.

Fes veure que no les veus......Si el seu dinar és sota els peus!!

No és pas cap ruqueria......És bona punteria!!

Aquest truc està molt vist......Fa molt temps era més trist.

Ja hem vist l'eina, nois, que bé!... Es pot saber que heu de fer??

14

inalment 13 persones vamparticipar en el Curs sobreavaluació del perill d'a-

llaus els dies 25 i 28 de febrer de2010 que organitzava el CEM ambel suport de la FEEC. Les classes van ser impartides pelCarles Garcia i la Glòria Martí,membres de l'associació ACNA(www.acna.cat) i unes de les per-sones que elaboren el butlletí sobreperill d'allaus a Catalunya quepublica l'Institut Geològic de Cata-lunya.Aquest article intenta ser unresum, el màxim de rigorós possi-ble, de tot allò que se'ns va expli-car, tant a la sessió teòrica que esva dur a terme al local de CEM,com a la sessió pràctica que es vadur a terme a Ulldeter. Finalment, abans d'entrar en matè-ria, vull donar les gràcies a laFEEC per deixar-nos material pera la sessió pràctica, i a la gent delCEM que va ajudar a fer realitataquesta activitat.

En primer lloc cal establir els fac-tors que intervenen en el desenca-denament d'una allau:

L'estat de la neu

1. Si està transformada o no: laneu es va transformant a partir delmoment que es diposita a terra.

2. Si el gruix de neu recent és ele-vat:

30-60 cm de neu recent:risc en pendents molt elevats (mésde 50º)

60-90 cm de neu recent:risc en pendents mitjans (30-45º)

més de 90 cm de neurecent: risc molt elevat arreu(menys de 30º)

3. Si hi ha plaques de vent: si habufat vent en dies anteriors s'hau-ran creat plaques de vent al vessantde sotavent (oposat d'on ha bufat).

L'orografia

1. El pendent: la majoria delsaccidents es produeixen en pen-dents d'entre 30º i 45º.

2. Trampes: són llocs on, en casd'allau no tenim escapatòria o se'nspot acumular molta neu. Per exemple, un torrent al fonsd'un circ, una pala on al final hi haun barranc... cal evitar passar peraquests llocs.

3. El vessant: en primer lloc res-pecte a les plaques de vent (si habufat de nord i, per tant, les pla-ques es formen en vessants sud,caldrà anar alerta amb aquestesorientacions quan siguem prop decarenes). En segon lloc pel que fa a la possi-bilitat d'allaus de fusió per laorientació respecte el sol (a la pri-mavera és fàcil que haguem d'evi-tar els vessants est, sud i oest).

4. La forma del terreny: leszones convexes i les pales regularsafavoreixen la ruptura dels puntsde contacte on se sustenta la capade neu i, per tant, cal evitar-les.

5. La vegetació: ens dóna pistesdel pas i la freqüència de les allaus.Un bosc dens és una zona segura,mentre que un corredor pelat iample indica el contrari. On elsarbres són escassos no es pot con-siderar una zona segura, perquè amés d'indicar que de tant en tant esprodueixen allaus, les possiblesplaques de vent es trenquen per onhi ha un arbre o una pedra.

El factor humà

En un 73% les allaus que provo-quen accidents són provocats. Enla majoria d'accidents les personesimplicades han detectat un o diver-sos signes que indicaven perill,amb la qual cosa si estem alerta elspodem detectar i evitar la situacióde risc. Per tant, cal seguir 2 direc-trius:

* Cal planificar la sortida totestudiant bé el butlletí d'allaus (calmirar el text a part del nivell derisc, l'estat del mantell...) i la mete-

NIVOLOGIA

Mètode senzill de mesurar el pendent. Si el pal horitzontal és a la meitat del verticalel pendent és de 30º. Si el pal horitzontal és més amunt, l'angle és superior. Si el palhoritzontal s'ha de situar al límit del vertical l'angle és 45º.

F

NIVOLOGIA

orologia, a més d'adaptar-hi tant lazona com el recorregut.

* Una vegada al lloc cal anar vigi-lant l'estat de la neu, l'evolució dela meteorologia (si estem força persobre de 0ºC hi poden haver allausde fusió) i adoptar el millor reco-rregut segons l'orografia i el queanem observant.

Per poder ordenar una mica lessituacions en les quals ens podemtrobar cal parlar del tipus d'allau.

Les allaus de placa

De tots els tipus d'allau, el que pro-voca més accidents i el més peri-llós és el de placa. En aquests casos, un estrat de neudura llisca sobre un estrat de neufeble. S'anomena capa feble la neu queno està cohesionada, és a dir, queels grans no estan units entre ells isembla sal grossa (per exemplequan ha fet molt de fred) i, pertant, una capa de neu que estigui asobre pot lliscar pel seu damunt.En canvi, si els grans s'enganxenentre si, aguantaran bé el pes de laplaca que tenen per sobre i no esdesprendran. Un exemple d'estrat inestable és laque forma la neu granulada quanqueda enterrada. Per tant, cal evitar-les.

Els indicis que indiquen la presèn-cia de plaques de vent són:

* Ha ventat els dies anteriors o leshores anteriors. Per tant, les pla-ques es trobaran a sotavent. A part de saber d'on ha bufat elvent pel butlletí d'allaus, cal estaratent a les formes que ha pres la

superfície de la neu a causa delvent (ondulacions, esteles, dunes,zastruguis) i deduir d'on ha bufatjust en aquell indret. Això ens ajudarà a saber on espoden localitzar les plaques. Un altre factor és si la temperaturaha estat molt baixa, cas en què calevitar les vessants nord (el fred noés sinònim d'estabilització delmantell).

* La presència de cornises indicapresència de plaques, però si no hiha cornises també pot ser que hihagi plaques.

* En passar per sobre, la placacomprimeix la capa de neu febleque té a sota i provoca un sorollsord de "bum".

* Són d'un blanc mat, tenen formade llentia, presenten fissures almantell al passar-hi per damunt,grinyolen quan s'hi passa persobre.

Allaus de neu recent

Tal com hem comentat més amuntdepenent del gruix hi haurà perill amés o menys pendent, i per sobredels 90 cm el perill és molt elevat,tot i que a partir de 60 cm ja és unasituació perillosa. Aquest tipus d'a-llau depèn de la intensitat d'unanevada recent. A més, si la neu ésseca es mantindrà sense transfor-mar (i per tant, poc cohesionada)mentre faci molt de fred.

Allaus de fusió

Quan la temperatura ambiental ésforça per sobre de 0º C la neucomença a fondre's. Normalment això succeeix a la pri-mavera i en vessants est, sud i oest

(a la tarda). Cal estar alerta a lapujada del termòmetre. Se solenproduir a partir de mig matí. Unsenyal de perill és si amb elsesquís t'enfonses fins a mitjacanya. És més probable prop de parts i

15

Exemple clarificador del concepte de cornisa.

NIVOLOGIA

roques nues perquè la pedra s'es-calfa molt més que la neu.

Itinerari

Abans de sortir ja podem tenir unaidea de quines orientacions caldriaevitar pel què ens diu el butlletíd'allaus. Tot i això, una vegadasobre el terreny podem acabar d'a-justar el recorregut segons el queanem veient. Si veiem que per lesondulacions de la neu i les cornisesles plaques poden haver-se formaten altres orientacions, ho tindremen compte.

Com a regla general, però, cal triarrecorreguts que evolucionin pelllom, no tallar plaques en horitzon-tal sinó atacar-les en vertical, pro-gressar per bosc dens, evitar zonesconvexes, amb arbres escassos,trampes i pales a sotavent.

Tests

Una de les maneres que tenim peravaluar el risc d'un tram concret ésfer algun test. El més senzill és el test del bastó,que consisteix a clavar el bastó per

comprovar la duresa i el gruix decada capa. Un altre test senzill és el test delvessant, que consisteix a situar-nos en un petit vessant similar allloc que volem avaluar, però enuna part que no sigui exposada ique no puguem provocar una allau.Aleshores farem pressió amb elsesquís per comprovar si el mantellés estable al nostre pas. Despréspodem saltar per forçar una mical'estabilitat. En cas que es despren-gui algun bloc, la situació serà degran inestabilitat. El test de la compressió es tractade retallar un rectangle de la midade la pala aproximadament. El bloc que en queda ha d'estaraïllat de la resta al seu voltant.Això es pot fer amb un cordino. Esposa la pala estirada a sobre delbloc. Cal observar a partir de quanel bloc llisca. Primer donarem 10

cops amb la mà fent el movimentnomés amb el canell. Després 10cops movent des del colze. Final-ment donarem els cops movent totel braç des de l'espatlla. En cas queel bloc llisqui en els primers 15cops (10 de canell més 5 colze) ens

trobem en un cas força inestable.Podem aprofitar per observarquina capa ha lliscat i sobre quinaho ha fet i com és.El test de la pala es tracta de reta-llar un bloc rectangular de la midade la pala, com en el test anterior.Situarem la pala a la ranura supe-rior i estirarem cap a nosaltressense fer palanca per observar si lacapa superior llisca o no sobre lesde sota. Això ens permetrà veure sihi ha capes febles. Però no indicanecessàriament que sigui perillós,ja que no sabem a partir de quinpes es pot produir la fractura.

Esperem que aquest resum us ser-veixi per augmentar la vostra segu-retat a la muntanya i us permetigaudir encara més, tot i sabent onens posem i si decidim assumir elquè comporta. Aquí hem publicat un resum de

l'article original que podeu desca-rregar del web del CEM.

16

David Pagès

Els participants del curs.

17

l passat diumenge 9 demaig del 2010 es va cele-brar la 25ena edició de la

Caminada. El recorregut va ser de 14,8 km iva combinar diferents tipus decamins i paisatges: pistes forestals,

corriols estrets, creuament detorrents, ... Hi van participar 475persones. El tradicional esmorzar es va feren el punt quilomètric número 5,

aproximadament a una hora i mitjaa peu de la sortida de Molins deRei. L'espai triat per fer aquest tra-dicional àpat de botifarra va ser lazona anomenada "els pinetons",prop de la masia de Can Santoi.Aquí els participants van poder

gaudir de l'exuberant paisatge deribera de la riera de Vallvidrera,gràcies al pont que la creua, i alcabal d'aigua considerable queporta durant la primavera. La Caminada l'organitza cada anyuna comissió de 8 persones, i el

dia de l'edició es mobilitzen unconjunt de 55 voluntaris que fanels controls de pas, vigilen el tràn-sit en el creuament de carreteres,serveixen avituallaments durant el

trajecte, i una setmana abans fanles inscripcions dels participants.Enguany el recorregut estava mar-cat amb cintes i fletxes de colorbutà, que el caminador escombrade l'organització va retirar del bosca mida que passava.

La Caminada va transcórrer pelcamí que va de la masia de CanRabella fins a Can Salat, i va tor-nar a Molins de Rei des de La Rie-rada, vorejant el Turó d'En Quirze(233 m), i passant per Can Tintoreri la font de Can Roca. Com l'any passat, els organitza-dors han tingut molta feina per ferpracticables els camins i corriolsper on van passar els caminadors.Recordem que, segons fonts delParc de Collserola, el 24-1-2009van caure 70.000 arbres en tota laserralada, i encara més n'han cai-gut arran de la nevada del passat 8de març del 2010. Malgrat que han estat netejades lescarreteres i pistes principals, comsabeu el bosc està completamentbarrat i intransitable. Endreçar els camins ha suposat ala gent de la Comissió estar 6 dis-sabtes seguits fent feina física moltfeixuga. A part, per dissenyar la Caminada,cada any es necessiten aproxima-

dament cinc dies per triar el reco-rregut, i un dia per marcar-lo.

CAMINADA

E

Àngel Beumala

Enguany, les 25 primaveres.

Camins endreçats a pesar de les adversitats.Participació de totes les edats.

es Guilleries 17 de generde 2010. Travessada deColl de Queròs a Osor per

Sant Benet.

Com més vas voltant per Catalun-ya, més t'adones que aquest és unpaís esquitxat de capelles, ermites isantuaris pertot arreu. N'hi ha d'en-

cimbellats, d'aturonats, d'ama-gats... Quan hi arribes, no saps maisi els fa goig de veure una collad'excursionistes amb afany de gat-zara, que els recorden aquellsaplecs de temps passats, o si, alcontrari, destorbes la seva solitud.A tot estirar, pensen, s'hi estaranuns quants minuts de visita o s'as-seuran a esmorzar i al cap de poctornaran a abandonar l'indret ambla mateixa alegria que quan hi hanarribat. El dia que vam fer la ruta per lesGuilleries en vam veure tres, d'a-quests edificis religiosos. En el pri-mer, dedicat a Sant Francesc d'As-sís i que pertanyia al mas Carbo-nell, no hi vam fer estada, ja queencara quedava força pujada i vasemblar que no era convenient fer-la amb la panxa plena. Per aixòvam continuar fins al coll de Que-rós per esmorzar. Al cap de gairebé tres hores, asso-

líem al cim de Sant Benet, puntculminant del nostre recorregut, onno hi ha ni una capella, ni un san-tuari, ni una ermita, sinó una creu.Des dels seus 1.145 m no es veugran cosa per culpa de la vegetació,però des d'un xic més enllà i endies clars (tal com s'acostuma a dirsempre) s'albira l'illa de Mallorca.

Com que no la distingíem (perquèel dia no era clar), vam intentarlocalitzar altres cims força cone-

guts que potser hauríem pogutveure si ens haguéssim posat d'a-cord en la seva ubicació. Però éremuna colla d'excursionistes un pèldesorientats. On sí que vam fer una estada mésllarga va ser al santuari de la Marede Déu del Coll. El fet que l'hostal

del costat estigués tancat, no va serobstacle perquè ens entauléssimper dinar, però el fred intens vaimpedir fer la migdiada a més d'un.De manera que vam tornar a deixarla mare de Déu en el seu cambrilisolat per emprendre el camí deretorn, que ens menaria a la capellade la Mare de Déu del Part, actual-

ment en un estat deplorable. A pri-mer cop d'ull, t'imagines que haviade ser objecte de devoció de lesembarassades, però es veu queestava dedicada a venerar el part dela Mare de Déu. Veneració bencuriosa, pensant-hi bé.Al llarg del camí, també ens vanacompanyar els boscos de pi i algu-nes alzines, com la de la Coma,arbre monumental de més de cincmetres de perímetre, d'aquells quesi t'hi abraces t'omples de totamena d'energies positives. Així quetots abraçats al tronc i cap a casafalta gent! Ah! i un cop més sensepluja, malgrat les nuvolades que noens van deixar gaudir de ni unaullada de sol.

De l'Arboçar de Dalt a Castellet21 de febrer de 2010.

M'agrada arribar a un cim i trobar-hi aquelles capsetes metàl·liques

Dinar a Ntra. Senyora del Coll.

18

SENDERISME

L

Foto de grup al cim de Sant Benet. Una mica de neu tot pujant a Sant Benet.

que guarden gelosament, com unpetit tresor, una llibreta rebregada,i a vegades humida, amb tots els

pensaments d'aquells que hi hanarribat abans que jo. I m'agraden també els puigs i elsturons, cims modestos, humils, queno solen figurar al currículum decap excursionista d'elit perquè nohan crescut prou, però que volenassemblar-se als seus germansgrans a l'hora de procurar lletra i

paisatge a tot aquell que hi fa cap.El puig del Papiol, a tocar de SantMiquel d'Olèrdola i que vam coro-nar en aquesta travessada, és unad'aquestes elevacions. Quan hiarribes, comparteixes allò que vaanotar a la llibreta l'últim excursio-nista que hi va passar: "Després

d'anys de mirar-lo des de casa, alfinal m'he decidit a pujar-hi i nom'ha decebut." Tot i la seva alçada

discreta, 383 m, aquest puig ens vaoferir una visió panoràmica de pri-mer ordre, des dels pobles més pro-pers del Penedès fins a les muntan-yes nevades del Pirineu i les deMontserrat, retallades com si leshaguessin mossegat. I si algú espensava que aquesta caminada notenia cap interès, es tornava asoprendre amb la visita de les tom-bes antropomorfes d'infants, exca-vades a la roca, del pla dels Albats,al costat del conjunt històric d'O-lèrdola. I per als insaciables, enca-ra quedava un altre cim, el puig del'Àliga, aquest de 406 m i un pèlmés urbanitzat, però igualmentgenerós pel que fa a panoràmica:mar i muntanya pel mateix preu.Per això va ser el lloc escollit permatar la gana (i la set, amb alguntraguinyol de vi que sempre va béper baixar més lleuger). Però això no s'acabava aquí. Alfinal de l'excursió i després d'undescens vertiginós, apareixia desobte l'ermita romànica de SantPere de Castellet i una mica mésenllà, el castell amb el pantà deFoix, ple a vessar, als peus enfan-gats del caminaires. Perquè un plu-

gim ens va acompanyar durant l'úl-tim tram del recorregut, com unregal més del dia.

Circular Collbató pel camí vell ode les bateries fins a Sant Joan.Montserrat. 14 de març de 2010.

Aquesta sortida a la vocalia de sen-deristes ens va donar una mica demals de cap... Ara ho explico: quanfem la programació, procuremtenir present l'estació de l'any pertal d'escollir el millor indret asse-gurant que les inclemències meteo-rològiques no impedeixin el bonfer, vaja, fer-ho compatible. Però eltemps és el temps... Aquesta vegada, una nevada ines-perada per a tothom que de bensegur que la recordareu (dilluns 8de març, oi que no l'heu oblidada?)ens va fer la guitza, i de valent! Elmateix dilluns de la nevada, a 6dies vista de diumenge, vamcomençar a pensar a veure què pas-

saria amb la sortida. Havíem deseguir l'evolució i buscar-hi solu-ció! Per tant, durant tota la setmanavam estar pendents de la neu que hihavia al recorregut de la nostra tra-vessada per Montserrat que tantacuradament ens havia preparat elCarles Bueno. Amb aquestes, els

SENDERISME

19

Castellet i el pantà de Foix.

Foto de grup dalt del Puig de l'Àliga. A punt de llençar-la.

dies de la setmana passaven... i eldivendres de la mateixa setmana, jaens veieu a tots reunits novamentamb caràcter urgent perquè el Car-

les havia anat a comprovar l'estatdels camins i va veure que eraimpossible realitzar-la. Davant

aquesta situació, el mateix Carlestenia una alternativa pensada quetranscorria pel Vendrell, i va dirque el dissabte aniria a fer-hi unaullada. El Fernando Coronas i jomateix, en Jesús, el dissabte vamtornar a anar a Montserrat per reco-nèixer i inspeccionar l'estat de l'in-dret, efectivament no es podia ferla travessada tal com estava prepa-rada... D'altra banda, el Carles ensva notificar que la que tenia pensa-da estava en les mateixes condi-

cions que Montserrat, per tant,tampoc és podia fer... Davant d'a-quest panorama gris es va obrir unaclariana: el Fernando i jo havíem

comprovat que la cara sud deMontserrat estava més neta de neui que hi tocava més el sol; va ser

llavors que vam decidir que unabona alternativa seria la de pujar aSant Joan i a Sant Odon pel camíde les bateries. Per als senderistesque la vam fer va resultar moltdivertida, perquè no va ser genscomplicada i la neu que vam trobarens va servir de distracció: anàvemjugant amb ella com nens, sí, comels dos vailets, l'un de nou anys il'altre de dotze, que també vancompartir amb nosaltres i els seuspares el goig de la sortida.

Setials de Gegant; els altiplansd'Aiats i Cabrera. 18 d'abril de2010.

"Entre les planes de Vic i les terresd'Olot s'alça un extens altiplàenvoltat per un amfiteatre de mun-tanyes. Enmig d'aquest suau terri-tori, damunt el verd intens delscamps i sobre les clapes d'acarbas-sades rouredes solcades de pinze-llades de tardor que emmantellende vegetació els llocs no aptes peral conreu, s'alça un paisatge dignede ser admirat pel seu ric cromatis-me i per l'harmonia dels elementsque el constitueixen. Els immensosmurallams nuus de vegetaciód'Aiats i Cabrera s'eleven al cel idibuixen, sobre les suaus ondula-cions dels prats de pastura i les fei-

xes de conreu, una espectacular isorprenent orografia. Els seus per-fils acinglerats són inconfusibles ifan la impressió, vistos des delluny, de ser dos cims retallats peruna serra gegantina. La veu popu-lar explica, però, que no fou unaserra gegantina la que truncàaquestes dues carenes, sinó quevaren ser uns dalladors molt fermsels que configuraren, amb les fullesesmolades de les seves dalles, laforma d'aquests cingles. El ieisme

20

SENDERISME

Foto de grup a l'ermita de St. Joan.

Ermita de Sant Gil.Congestió al mirador.

arrelat i viu d'aquesta comarca hafet la resta, i ha transformat els cin-gles dallats en els cingles d'Aiats."Aquest paràgraf és la introducció

del full repartit a la sortida del 18d'abril de 2010. Algú va dir: -quepoètic!- i tot seguit em va pregun-

tar si l'havia redactat jo. Li vaigcontestar que no era meu, ara bé,he de confessar que ja m'agradariaescriure com ho ha fet o ho han fetels redactors de l'article escrit a larevista Natura, d'on he extret lainformació.La sortida es va desenvolupar ambbon temps i gaudint de la bonacompanyia que ens fèiem tots ple-gats. L'esforç fet fins arribar pri-mer a dalt de la cinglera d'Aiats idesprés pujar fins al Santuari de

Cabrera tot vencent directament elmorral rocós per l'anomenat camíde les Escales, construïdes l'any1952, va estar sobradament recom-

pensat per la bellesa dels entorns idels sorprenents paisatges a uncostat i l'altre de la cinglera.

Per finalitzar l'article, cal dir que elsantuari de Cabrera era el centredel terme històric del Cabrerès,nom amb el qual es designaven lesterres sotmeses als antics vescom-tes de Cabrera. Hi ha qui prefereixutilitzar el nom de Collsacabra,relativament modern, i que és elnom topogràfic que s'emprava perdesignar els territoris situats a lle-vant del coll Sacabra o collada delBac.La comarca el Collsacabra, també

rep el nom de Cabrerès, és una sub-comarca natural repartida entreOsona (Vic), la Garrotxa (Olot) i laSelva (Santa Coloma de Farners).

El Collsacabra es troba a mig camíentre el Montseny i els Pirineus, ala serralada transversal. El Collsa-

cabra i la vall de Sau emmarquenuna regió natural en forma de mitjalluna a l'extrem oriental de lacomarca d'Osona i comprèn elterritori pertanyent als municipisde Santa Maria de Corcó, l'Esqui-rol, Folgueroles, Rupit i Pruit,Vilanova de Sau, Sant Julià deVilatorta, Tavèrnoles i Tavertet.

21

SENDERISME

Maria Pujol i Jesús Jiménez

Foto de grup als prats ocupats a les Vaques.

Grup davant el monument dels caminadors a la Mare de Déu de Cabrera.Pujant als altiplans d'Aiats.

Cada cop en som més.

22

ituada al sud-est de l'atolde Rangiroa, i a 488 km alnord-est de Tahití, Fakara-

va és el segon atol, per la sevasuperfície, de l'arxipèlag de les

illes Tuamotu. L'anell de corallcrea una llacuna marina, o lagon,de 60 km de llargada, per 25 kmd'amplada. A aquesta piscinagegant només s'hi pot entrar envaixell per dues bandes. Pel pas deGaruae al nord, de 800 m d'ampla-da, i pel pas de Tumakohua, al sud.Perquè us feu una idea de lesdimensions, per travessar l'atold'una punta a l'altra es necessitauna hora i mitja de navegació. Pelque fa a carreteres, només hi hauna pista de còdols de 15 km queva d'un petit aeròdrom fins al pasnord, i en l'altra direcció, 25 km depaviment fins a l'assentament deRotoava, on viuen unes 800 perso-nes. Hi ha uns quants habitantstambé a Tetamanu, al costat del passud de l'atol, però només és possi-ble arribar-hi en vaixell. La pensió on dormirem em recor-

da molt a un refugi de muntanya,però en versió marina. Tothom téla seva cabana per dormir, però elsàpats són comunitaris, i durant elsopar tothom comenta com li ha

anat la immersió del dia. Una pare-lla de Galícia ens explica que hi hacoralls més espectaculars a Indo-nèsia, però que aquí, a la Polinèsia,hi ha una riquesa de peixos més

gran, i una aigua increïblementtransparent. Observant el fons marídes de la superfície, amb l'ajut d'u-nes ulleres i un tub respirador, veusel mateix que si et submergissis a30 metres de profunditat! Després

de sopar la típica amanida de peixcru, surto a fer una volta pel petitmoll de fusta de la casa. Entre lesroques veig una mena de monstreque treu el cap. Trigo a reaccionari a fer-li una foto. Amb el flaix, labèstia s'espanta i veig que surtnedant una cosa allargassada iverda, de ben bé dos o tres metres.Li ensenyo la foto digital alThierry, propietari de la pensió

junt amb la seva dona, la Lénick, iem diu amb tota la tranquil·litat delmón: "És una morena, té el cauaquí, és com la nostra mascota".Déu n'hi do! A l'endemà, esmorzem al costat dedos francesos, i tots quedem fasci-nats per un parell de taurons d'aletade punta negra que hi ha a l'aigua.La meva pregunta als companys detaula és instantània: "Què feu elssubmarinistes quan us trobeu ambtaurons?" Em contesten que nos'ha de fer res, que els taurons delsesculls de corall són de midesreduïdes, i que ells mai han tingutcap problema amb ells. Mentrel'Anna i jo endrecem el nostreequip de submarinisme de superfí-cie, arriba el Jean-Pierre. Es tractad'un francès d'una cinquantenad'anys, instal·lat a Fakarava des-prés d'haver voltat món, i que araes guanya la vida portant submari-nistes amb la seva barca. Ens ve abuscar per fer una excursió a un

indret de l'atol anomenat MotuTehatea. Ens ha garantit que veu-rem beaucoup de poissons. Quan licomento que esmorzant hem vistun parell de taurons passejar-setranquil·lament davant nostre, ensdiu que estiguem tranquils, que elstaurons d'aleta de punta negra sonttotalement inoffensifs. S'apunta a l'excursió un matrimonide Lió amb les seves dues filles, i

ATOL DE FAKARAVA

S

Els coralls són l'habitat d'una increïble fauna marina.

Fent snorkel al voltant d'un escull de coralls a l'atol de Fakarava.

23

ATOL DE FAKARAVA

tota la colla travessem l'atol finsarribar a Motu Tehatea, un llocparadisíac ple de cocoters. A la tor-nada, el Jean Pierre atura la barcaal mig de l'atol, i a pocs metres

veig que hi ha un escull, gens visi-ble des de fora de l'aigua. Lescolumnes de corall cal senyalitzar-les amb balises, o amb banderes,per evitar que els vaixells no s'hiencallin. El fons del lagon deviaestar a vint metres, però l'aigua eratan clara i transparent, que espodien veure tots els detalls, tal-ment com si estiguéssim en un llocd'un metre de fondària. L'escriptori poeta Josep Maria de Sagarra(1894-1961), quan va visitar laPolinèsia l'any 1934, va escriure:"La follia de corall de tots colorsque es veia en el fons, i els peixosmés fins i més surrealistes que esmovien dins el cristall, eren ele-ments d'imaginació tan pujada queuna persona que no hagi estat en

aquests països difícilment se'lspodrà figurar mai". No cal dir resmés. Ens "llancem a la piscina" icomencem a fer snorkel, o subma-rinisme de superfície amb ulleres,

tub respirador, i peus d'ànec. Pei-xos de diferents formes i colorsens envolten de seguida i elsminuts passen volant. És fantàstic.Mentrestant, el Jean Pierre aprofitaper cordar-se un cinturó de plom i

llançar-se a l'aigua. En qüestió desegons, un peix se li acosta encu-riosit i ell el caça amb un arpó. "Ja

tinc el dinar d'avui", exclama som-rient en sortir! Mentre nedo iobservo el fons marí m'adono quefa estona que no veig l'Anna. Trecel cap i veig que ha sortit de l'aiguai ha pujat dalt la barca. No sento elque em diu, però amb les mans emdibuixa un triangle. "Hi ha tau-rons!" sento finalment que diu. Decop i volta em surt de l'ànima elnen que tots portem a dins, i emposo a buscar-los. El més divertités que no els vaig haver de trobar,perquè ells em van trobar a mi!Eren dos magnífics taurons comels que havíem vist a l'hora de l'es-morzar, però amb la diferència queaquest cop jo era dins l'aigua ambells. Posant tota la confiança en elque m'havien dit els companyssubmarinistes, em vaig relaxarcom no m'hagués imaginat mai.Sense moure'm, me'ls vaig mirarmentre ells anaven a la seva,nedant al voltant de l'escull, com sifossin una parella de mossos d'es-

quadra que estiguéssin patrullant.Inoblidable.

Àngel Beumala

El dinar acabat de caçar en apnea pel Jean Pierre.

Forn de Pa

“CAL CARDONA”PA DE TOTA MENA, PASTES, PIZZES

i ESPECIALITAT EN COCA DE FORNERTARDES PA CALENT

Plaça de Catalunya, 16Tel. 93 668 27 81

MOLINS DE REI

L'expedició a punt de partir del Motu Tehatea.

el 15 de maig al 4 de junydel 2010 el CEM ha acollituna exposició singular de

lepidòpters. Més de 2.500 insectes de l'entomò-

leg Joan Condal. Aquest entusiastade la natura va néixer a Caldes deMontbui (Vallès Oriental), ésmembre de la Societat Catalana deLepidopterologia, i es dedica a ladivulgació de les papallones, i enparticular a l'estudi de les papallo-nes diurnes de Catalunya. Ha fetviatges d'investigació a diversesselves tropicals, sobretot a la selvaamazònica. També ha estudiat les papallonesdel Carib, i de Malaisia, al sud-estasiàtic. No estem davant d'uncol·leccionista de papallones. Aixòés molt important. Malgrat l'expo-sició sigui plena d'exemplars asse-cats, ell ens ha insistit molt enaixò: a les papallones no se les hade matar per fer una col·lecció pri-

vada de quantes més millor. Sinóque les papallones s'han de prote-gir, com a la resta de la natura. Simai se n'ha de caçar alguna, nomésha de ser per investigació i per

ampliar els coneixements sobreelles. Aquesta passió li ve de molt

menut, concretament a l'edat detres anys, quan va veure per prime-ra vegada un quadre de papallonesde tot el món que un parent havia

portat a casa seva. La seva miradad'infant va quedar extasiada pelscolors d'aquests animals, i ja d'a-dolescent va començar a fer-sepreguntes, a llegir llibres sobrelepidopterologia, i fins al dia d'a-vui, que ha convertit la seva voca-ció en professió, i fa conferències iexposicions com la que hem tingutel privilegi d'acollir al CEM.Que aquesta exposició hagi arribatal CEM es deu a una concatenacióde fets. El Josep Maria Rodrigo i la LurdesSabaté van fer amistat amb ellmentre estiuejaven l'estiu del 2009a la Vall d'Aran. Llavors, n'hi vanparlar al Marià, el nostre vocal dela Secció de Medi Ambient.Paral·lelament, i sense saber-ho, elRegidor de Cultura de l'Ajunta-

ment de Molins de Rei, en lesseves vacances a Mèxic, aquellmateix estiu va visitar Michoacán,el temple de la "papallona monar-

PAPALLONES

24

D

L’entomòleg Joan Condal posant per la nostra revista.

Explicacions i anècdotes sota la atenta mirada dels assistents.

PARQUETS · PORTES · CUINES · MOBLES A MIDA

Passeig Pi i Margall, 34. 08750 Molins de Rei. Tel. 605 818 898

ca". Una papallona única al mónque fa una migració de 5.000 kmdes de Canadà fins a Mèxic, i quees pot observar com hiverna ensantuaris a 3.000 metres d'alçada,

declarats Patrimoni Natural de laHumanitat l'any 2008. Com us

podeu imaginar, quan el Marià vaproposar al Jordi Romeu portarl'exposició del Joan Condal aMolins de Rei, va trobar el terreny

adobat. I després ja tot ha estat unaqüestió d'estira i arronsa pecuniari,que ha arribat a bon port gràcies ala convicció de totes les parts.Deixeu-me acabar amb una anèc-

dota que ens va explicar aquestsdies, mentre ens coneixíem i aca-

bàvem de lligar l'exposició …, ique té molta relació amb el nostrerodal. Ell llegia en llibres dels anys 50

que hi havia un lloc anomenat "LaRierada" on se'n trobaven moltes.Tenia 13 anys i no va parar d'insis-tir al seu pare fin que el va portar aaquest lloc exòtic anomenat "La

Rierada". La pega és que quan ellhi va anar eren els anys 70, i mésque papallones, el que va trobar ésun munt de "domingueros" fent l'a-rròs, radiocasets a tot drap, cotxesaparcats al mig de la riera canviantl'oli, etc … Ja li hem dit que, afortunadament,ara La Rierada ja no és una "ciutatsense llei", que a la zona de la fontde l'Espinagar fa anys que hi hauna cadena que impedeix l'entradade cotxes, … i que ara hi podriaanar, i segur que en trobaria alguna...

PAPALLONES

25

No tot eren papallones a l’exposició...

ROBA, COMPLEMENTS I CALÇATPEL LLEURE A LA MUNTANYA

I TOTS ELS ESPORTS.

10% descompte als socis del CEM

Major, 4Molins de Rei

Tfn. 93 680 22 39running2@shop.intersport.es Ie r p tomoa nstér s N

Distribuïdor productes GPS

Àngel Beumala

No cal dir quina és aquesta, oi?

Una basta col·lecció fruit de molts anys de feina i estudi.

MARÇ

ACTIVITAT: Audiovisual i xerrada:Sant Salvador de les Espases: entre lallegenda i la història, a càrrec de l'Àn-gel Maria Hernández.DATA: dissabte 13.ASSISTENTS: 15 persones.

ACTIVITAT: Conferència "Tot cami-nant pel Montgrí" a càrrec del Sr.Francesc Serracanta.DATA: divendres 19.ASSISTENTS: 40 persones.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: Cicle "Jueus Catalans" -Visita guiada del call jueu de SantaColoma de Queralt.DATA: diumenge 28.ASSISTENTS: 48 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Matinal pel Parc de laSerralada Marina (Badalona).DATA: diumenge 21.ASSISTENTS: 15 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Caminem entre set-

mana! Recorregut a peu pels boscosde la Serra de Collserola.DATA: dimecres 10.ASSISTENTS: Ma. Lluïsa, Magdale-na i Virginia.

ACTIVITAT: Montserrat. Ruta curta:De Santa Cecilia a Collbató. Rutallarga: De coll de Can Maçana a Coll-bató.DATA: diumenge 14.ASSISTENTS: 49 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Canal Occidental delGra de Fajol Petit 170 m.DATA: diumenge 14.ASSISTENTS: Ivan i Ainhoa.

ACTIVITAT: Andorra - Alt del Griu2.876 m.DATA: divendres 19 i dissabte 20.ASSISTENTS: Àfrica, Jordi, Silvia iXavi.

ACTIVITAT: Circular a La Muga2.860 m, La Mugueta 2.772 m, Tosse-ta de Vallcivera 2.848 m i Tossa Planade Lles 2.916 m.DATA: dissabte 27 i diumenge 28.ASSISTENTS: Àfrica, David i Xavi.

ESCALADA

ACTIVITAT: Sant Llorenç de Mont-gai - Via Farreny a la paret de l'os6a/A0.DATA: dissabte 13.ASSISTENTS: Jordi i Carles.

ACTIVITAT: Montserrat - ViaEscabroni Escapullini i Agulla de CanJorba, IV+, 240 m.DATA: divendres 19.ASSISTENTS: Isabelle, Pedro i Juan-ma.

ACTIVITAT: Mont Rebei - ArestaUrquiza - Olmo MD, 600 m.DATA: dissabte 27 i diumenge 28.ASSISTENTS: Juanma i Pedro.

ABRIL

ACTIVITAT: III Edició biennal de laTravessada Molins de Rei - Vilafrancadel Penedès. 45,1 km - XIIIa CopaCatalana de Caminades de Resistèn-cia.DATA: diumenge 11.ASSISTENTS: 850 persones.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: La Pobla de Claramunt.Visita guiada al castell del segle X,que és el castell fronterer més benconservat de Catalunya.DATA: diumenge 25.ASSISTENTS: 37 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Matinal, La florida delsfruiters al Parc Agrari.DATA: diumenge 18.ASSISTENTS: 32 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Caminada circular aSetials de Gegant: els altiplans d'Aiatsi Cabrera (Osona).DATA: diumenge 18.ASSISTENTS: 48 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: França - Pic de Lustou3.023 m.DATA: dijous 1 i divendres 2.ASSISTENTS: Xavi i Silvia.

ACTIVITAT: Àfrica - Atlas - Toubkal4.167 m.DATA: dijous 1 i divendres 2.ASSISTENTS: Ainhoa, Ivan, Juan iCarlos.

ACTIVITAT: Curs d'Alpinisme Niv-ell II.DATA: del dijous 15 al dijous 29.ASSISTENTS: 10 cursetistes i 6monitors.

26

RESUM D’ACTIVITATS

27

RESUM D’ACTIVITATS

ESCALADA

ACTIVITAT: Montserrat, Can Jorba -Via Sol Solet IV+ 130 m. i Via ArestaBrucs IV 100 m.DATA: dilluns 5.ASSISTENTS: Xavi i Silvia.

ACTIVITAT: Montserrat - Via MalPas a Collbató 6a, 90 m.DATA: dissabte 24.ASSISTENTS: Jordi, Alberto i Car-les.

ACTIVITAT: Garraf - Via La Noiadels Ulls Blaus al Pic del Martell 6b,90 m.DATA: divendres 30.ASSISTENTS: Ivan i Carles.

MAIG

ACTIVITAT: 25ena edició de la Cam-inada Popular de Molins de Rei.DATA: diumenge 9.ASSISTENTS: 476 persones.

ACTIVITAT: Exposició-museu: "Elmón dels lepidòpters: La màgia de lespapallones". Col·lecció privada demés de 2.500 insectes de l'entomòlegSr. Joan Condal.DATA: del 15 de maig al 6 de juny.

DESCOBERTA CULTURAL iMEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Els Aiguamolls d'Ivarsd'Urgell - Vilasana (Pla d'Urgell).DATA: diumenge 30.ASSISTENTS: 35 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Caminem entre set-mana! Recorregut a peu pels boscosde la Serra de Collserola.DATA: dimecres 12.ASSISTENTS: 10 persones.

ACTIVITAT: Travessada: Alpens - elPuig de Cornador - Pipoll (Lluçanès).DATA: diumenge 16.ASSISTENTS: 39 persones.

ESCALADA

ACTIVITAT: Riglos - Via Edil a laAguja Roja V+ 120 m.DATA: diumenge 2.ASSISTENTS: Ivan i Ainhoa.

ACTIVITAT: Collegats - Via Cosmos1402 a la Paret del Pessó 6b, 385 m.DATA: dissabte 8.ASSISTENTS: Jordi i Carles.

ACTIVITAT: Montserrat - Via Aitor al'Agulla de l'Arbret V/D+ 100 m.DATA: dissabte 15.ASSISTENTS: Isabelle, Pedro i Xavi.

ACTIVITAT: Montserrat-Via Gomez-Xalmet de la Prenyada V+/A0 145 m.DATA: dissabte 15.ASSISTENTS: Ivan i Ainhoa.

ACTIVITAT: Montserrat - ViaAcromion de la Madalena SuperiorV/Ae 120 m.DATA: diumenge 16.ASSISTENTS: Jordi i Xavi - Mireia iDavid.

ACTIVITAT: Curs d'Escalada nivellII.DATA: del dimarts 18 al dilluns 31.ASSISTENTS: 12 cursetistes i 3monitors: Manel, Nuria i Mireia.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Sortida d'iniciació al'Alta Muntanya hivernal al Pic del'Estanyó 2.915 m - Andorra.DATA: dissabte 1 i diumenge 2.ASSISTENTS: Gerard, Enric, Carme,David, Encarna, Emilia, Carles, Sil-via, Xavi i Oriol.

ACTIVITAT: Àfrica, Atles - ToubkalOest 4.030 m., Toubkal 4.167 m,Imouzzer 4.100 m. - Ras 4.083 m iTimesguida 4.089 m.DATA: dilluns 3 i dimarts 4.ASSISTENTS: Josep i Aurora.

LA JUNTA INFORMA

oltes persones ens pre-gunten pel nou rocòdromque s'ha de construir a

l'extrem dret de la pista vella delpavelló poliesportiu, i que ha deser finançat a mitges entre l'Ajun-tament i el CEM. Davant reiteradesmissives enviades a l'alcaldiarecordant aquest compromís, l'úni-ca resposta rebuda del consistori ésque s'està fent tot elpossible per agilitzarels tràmits. Sincera-ment, no entenemquins tràmits s'han defer quan el CEM vaaprovar en assembleaavançar els diners del'Ajuntament, i l'únicque l'alcalde ha de ferés autoritzar el cons-tructor perquè instal·liel rocòdrom en el pave-lló municipal. Sabemque molts consocis tenen responsa-bilitats polítiques en l'actual equipde govern de l'Ajuntament. Elsdemanem que ens ajudin a desen-callar aquest tema en la mesura quepuguin. Esperem no haver d'arri-bar als megàfons i a les pancartes,i poder inaugurar el nou rocòdromabans de finalitzar el mandat del'actual Junta, el 20 de gener de2011.D'altra banda, aquest cop la Juntano ha pres cap acord important delque hem d'informar-vos. Tots elsactes que hi ha hagut a l'atapeïdaagenda trimestral març-abril-maigde 2010, més un curset de nivolo-gia i risc d'allaus, ens han posat aprova. Aquests mesos la Junta hahagut de fer compatibles en unmateix local un devessall de xerra-des, exposicions, cursets, presenta-cions de llibres, inscripcions a la3a Travessada Molins-Vilafranca,

a la 25a Caminada, a les sortidesmensuals de les seccions… i nosempre ha estat fàcil.Per tant, a La Junta informa d'a-quest número del butlletí, trobemadient donar a conèixer la següentinformació que ens ha arribat desde la FEEC, i reproduir algunesnotícies dels nostres esports que uspoden ser d'interès:

Sabem de molts socis i sòcies quepractiquen el descens d'engorjats.Els informem que ja està operatiuel web de Gorgs 2010, amb tota lainformació d'aquesta trobada quearriba un any més de la mà de laFederació d'Entitats Excursionistesde Catalunya (FEEC) i de la Fede-ració Catalana d'Espeleologia(FCE): http://gorgs.feec.cat.La setena edició de Gorgs, queenguany tindrà com a escenari elmunicipi del Pont de Suert, a l'AltaRibagorça, es desenvoluparà elsdies 25, 26 i 27 de juny, i posa adisposició dels amants del descensde barrancs i les aigües vives, i detot el públic interessat, el web deGorgs 2010 on podeu trobar tota lainformació de la VII Trobada Inter-nacional de Descens de Canyons,Barrancs i Engorjats i del IV Con-grés Internacional de Canyons,Barrancs i Engorjats.

A través del web també es podentramitar les inscripcions i conèixertots els detalls de la Trobada quecomptarà, entre d'altres, amb la ter-cera edició del Concurs Internacio-nal de Fotografia "Lucien Briet",així com el Concurs d'Audiovi-suals.La principal novetat de Gorgs 2010són els Mòduls de Formació

impartits per les esco-les de totes dues fede-racions, l'ECAM il'EFCE dirigits a totsels participants de latrobada i per a tots elsnivells.Es desequipen tempo-

ralment dues vies alCastellot de Beuda. Elcos d'agents rurals haretirat de manera pro-visional dues vies delsector d'escalada del

Castellot de Beuda, a l'Alta Garrot-xa, perquè uns escaladors vandetectar la presència d'un poll degamarús (strix aluco) en un niu quees troba just al pas dels escaladors.Regulacions de l'escalada a SantLlorenç i a Montserrat. Amb motiude l'inici del període de reproduc-ció de les aus rapinyaires amenaça-des en una zona de la paret de l'Ae-ri (Montserrat), i que per primeravegada una parella de falcons estàcriant al sector de la Falconera(Sant Llorenç del Munt), temporal-ment no es permet l'escalada enaquests sectors d'ambdós massis-sos.Com sempre, trobareu reflectidesles reunions de la Junta Directivaen el llibre d'actes de l'entitat.

M

29

La Junta

Vista del Gorro Frigi.

30

SECRETARIA

Actualment, el nombre de socis de la nostra entitat és de 669

ALTES

MOVIMENT DE SOCIS

BAIXESSoci Cognoms i Nom d/m/a

1670 MORENO JARAMILLO, REYES 02/02/20101671 CUADRADO RAMÓN, NATALIA 10/02/20101672 USART RODRÍGUEZ, MIREIA 17/02/20101673 FABREGAT COROMINAS, BERNAT 17/02/20101674 PARDILLOS PEREZ, ADELA 23/02/20101675 PLAZA, STEPHENIE 03/03/20101676 DE LAS HERAS CUENCA, ENRIC 04/03/20101677 POVEDANO MORAL, DANIEL 11/03/20101678 NUÑEZ VICENTE, CRISTIAN 12/03/20101679 MAYMÓ LÓPEZ, ALEXANDRE 15/03/20101680 MARTINEZ BASTE, JORDI 16/03/20101681 ESTEPA GUIRADO, XAVI 18/03/20101682 ARÓS COSTA, JOAN ANTONI 19/03/20101683 GARCIA VAZQUEZ, MARIA ISABEL 19/03/20101684 MONTIA SANCHEZ, MONTSERRAT 24/03/20101685 PERADALTA SANCHO, LAURA 08/04/20101686 ANDORRA PAU, XAVIER 08/04/20101687 ALCAIDE PINO, ALFONSO 12/04/20101688 GARCIA MOLINA, NURIA 16/04/20101689 FILLOL SERO, JOSEP 16/04/20101690 HORTA FORTUNY, DANIEL 22/04/20101691 DE DIEGO REMACHA, LLORENÇ 04/05/20101692 CASAS CANELA, JACINT 05/05/20101693 MARCEN ROJAS, MARGARITA 05/05/2010

Soci Cognoms i Nom d/m/a

1621 PASTOR VILLALOBOS, EVA 18/03/20101622 FDEZ. MARTÍNEZ, JOAN CARLES 28/03/2010

El passat mes de març rebíem la mala nova de la mort de la mare dels nostres consocis Joan i Josep Maria Sàbat i Brucart,i des d'aquestes pàgines volem transmetre'ls el nostre condol i el nostre suport en aquests moments de tristor i desencís.

CURS ALPINISME (nivell 2) del 15 al 29 d'abril de 2010