l Entrevista

Fernando Coronas

l Camí de Sant Jaume (i II)

Pàgs. 12 i 13

l Aneto

Pàgs. 14 i 15

l Canigó

Pàg. 18

l Conferències

Pàgs. 21 a 23

l La Riera de Vallvidrera

Pàgs. 24 i 25

i a més:

Senderisme, Forat del

Pany, Medi Ambient...

s u m a r i

Núm. 62Època II DL.B-45290-97

C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45)

Revista Trimestral d'Informació Socialsetembre - octubre - novembre de 2009

http://cem.molinsderei.net

cem@molinsderei.net

Fundat l’any 1961

el Butlletíel Butlletídel centre excursionista

molins de rei

NÚMERO 62ÈPOCA II

setembre, octubre i novembre 2009

Edita:CEM (Centre Excursionista

Molins de Rei)C/ Major, 109

Tel: 93 668 79 01Fax: 93 680 02 29

e-mail: cem@molinsderei.net

Direcció:Enric Solà

Disseny i maquetació:Oriol Solà

Publicitat:M. Lluïsa Domingo

Assessor lingüístic:Servei Local de Català de

Molins de Rei (Ca n'Ametller)

Impressió:

Hi col.laboren:

Enric SolàÀngel Beumala

Carme ValldoseraMarià Caimo

Jesús JiménezÀfrica CanoMaria Pujol

Pilar Calzada

La redacció de "El Butlletí" nosintonitza necessàriament ambcap dels escrits signats.

Fotos Portada:

La Mola(Sant Llorenç del Munt)

Aneto(Tornant de l’Espalda)Sant Miquel de Cuixà

(Part del claustre)

EDITORIALEl proper 7 de novembre de 2009, a les 19 hores, a la seu social del CEM, usesperem a tots i a totes a una ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA de socis isòcies. Únic punt de l'ordre del dia: Constituir la Comissió Organitzadora delsactes de celebració del 50è aniversari del Centre Excursionista Molins de Rei(1961-2011). Aquesta Comissió Organitzadora haurà d'assegurar la celebraciódel 50è aniversari, ja que serà independent de la Junta. Això és molt important,ja que precisament el gener del 2011 la Junta actual acaba el seu mandat, i encas de que costi substituir-la, la celebració d'aquests 50 anys quedaria garanti-da gràcies a aquesta Comissió.

Els antecedents d'aquesta convocatòria es troben a la passada assemblea ordinà-ria de gener. En ella es va aprovar fer un cafè-tertúlia obert a la participació detothom per començar a parlar del 50è aniversari. Es va convocar a tots els socisi sòcies a través de l'agenda trimestral per a una trobada el dissabte 30 de maigde 2009. Aquesta convocatòria oberta va tenir poc quòrum: tres membres de laJunta Directiva, un soci que té "responsabilitats" fora de Junta, i un soci i duessòcies, que en van excusar dues més que no van poder venir. En total set perso-nes i dues d'excusades. Malgrat tot, aquella trobada era un mandat de l'assem-blea del gener, amb el que gaudiem de tota la legitimitat per decidir els següentspassos a fer. Primer de tot, en constatar que érem pocs, vam decidir que la Juntaconvoqués tots els socis i sòcies a una assemblea extraordinària per parlar del50è aniversari. Com hem dit abans, serà el dissabte 7 de novembre del 2009. Elcafè-tertúlia del dia 30 de maig va continuar prenent decisions respecte a lacelebració del 50è aniversari: Preparar una exposició fotogràfica a la nostra seusocial, editar un llibre amb la història de l'entitat que quedi per a la posteritat, ifer una festa amb un sopar a la platea del Foment Cultural i Artístic, en la ques'aprofitaria per fer el lliurament de les primeres plaques commemoratives de50 anys de soci. Ja hem tafanejat i hi ha 23 persones que compliran els seus 50anys de socis i sòcies del CEM l'any 2011! Finalment, es recuperarà la vella tra-dició de la castanyada amb una obra de teatre el 31 d'octubre, representada peractors i actrius de la nostra antiga Secció de Teatre! Us n'enrecordeu? Les setpersones presents en aquest cafè-tertúlia també van posar deures al President:li van encarregar entrevistar-se amb el Regidor de Cultura, parlar amb el presi-dent del Foment Cultural i Artístic, i fer una pre-reserva del teatre de la Joven-tut per al 31-10-2011. A hores d'ara els deures estan fets: El 10 de juny del2009, el nostre President es va reunir durant dues hores amb el Sr. Jordi Romeui Nicolau, Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Molins de Rei. La conclusióde la reunió, comprometre'ns a lliurar a la Regidoria el programa d'actes abansde que s'acabi aquest any 2009, ja que cal tenir-ho tot ben lligat abans de lesproperes eleccions municipals, que seran també l'any 2011. Per tant, i en defi-nitiva, si voleu formar part d'aquesta Comissió Organitzadora, o voleu partici-par en l'elaboració del llibre, o en l'exposició fotogràfica, o en l'obra de teatre,o en la preparació de la festa, o si teniu qualsevol altra idea que sigui viable icompteu amb gent per portar-la a terme, ... el 7N és el vostre dia per exposar-ho en assemblea. Rebreu la convocatòria per carta.

Bona temporada!

3

AGENDA

4

SETEMBRE

Dia 6, diumenge. Secció d'Escalada: Esportiva al sector deMontbrú (Moià). Reunió preparatòria dijous 3 de setembre, ales 20 hores, al CEM. Vocal: Mireia Sellarès.

Dia 6, diumenge. Secció de Medi Ambient: Parc Fluvial deCan Cabanyes (Granollers). Itinerari matinal suau per un espairecuperat amb espècies autòctones del bosc de ribera, a la ribadel riu Congost. Inscripcions a Secretaria. Vocal: Marià Caimo.

Dissabte i diumenge 5 i 6. Grup de Caminades de Resistèn-cia: Participació a la 1a Circular del Pantà d'Oliana (81 km).Vocal: Sebastià Pi.

Del 14 de setembre al 2 d'octubre (fins les 20 hores): Períoded'inscripcions a "La Marxeta" per correu electrònic (marxeta.cem@molinsderei.net) o per fax (93 668 52 84 / 93680 02 29). En tots els casos cal adjuntar el comprovant delpagament. Més informació a l'apartat "Marxeta" de la nostraweb: http://cem.molinsderei.net.

Dia 16, dimecres, a les 20 hores al local del CEM: Xerrada:"Contaminació atmosfèrica i crema de residus". Amb laintervenció d'un metge toxicòleg, i de Josep Coca, membre de laPlataforma Aire Net de Sant Feliu de Llobregat. Organitza:CEPA-EC.

Dia 17, dijous, a les 20:30 hores, al local del CEM: Conferèn-cia: "Què és la quiropràctica? La columna vertebral, l'eixprincipal del cos". Sessió divulgativa sobre com prevenirlesions en esports de muntanya. A càrrec de Gemma Revoltós idel Doctor Colin Buck.

Divendres 18 i dissabte 19. Curset intensiu teòric i pràcticsobre el sistema d'orientació "Dufour" de "La Marxeta"adreçat a participants novells. El dia 18 a la tarda, sessió teòri-ca, i el dia 19 al matí, caminada per Collserola per practicar ambel recorregut d'un tram d'una Marxeta anterior. Inscripcions aSecretaria.

Dia 20, diumenge. Secció de Senderisme: La Dou delBastareny (Berguedà). Desplaçament amb autocar. Sortida deMolins de Rei a les 7 hores. Inscripcions a Secretaria. Vocal:Jesús Jiménez.

Dia 20, diumenge, Descoberta Cultural: Inici del cicle"Coneguem els Templers". Sortida de tot el dia a La Seu i elcastell de Gardeny (Lleida). Desplaçament amb autocar.Inscripcions a Secretaria. Vocals: Joan Miró i Enric Solà.

Dissabte 19 i diumenge 20. Grup de Caminades de Resistèn-cia: Participació a la 30ena Marxa Matagalls-Montserrat(82,8 km). Vocal: Sebastià Pi.

Dia 23, dimecres, a les 20 hores, al local del CEM. Conferèn-cia-audiovisual: Expedició al cim del Manaslú, de 8.164 m

(Himalaia). A càrrec de l'alpinista de Sant Hilari Sacalm i socidel CEM Andreu Vidal. Acte emmarcat en el programa de laFesta Major 2009 de Molins de Rei. Organitza: Secció d'Escala-da.

Dies 24, 25 i 30 de setembre, i 1 i 2 d'octubre, de 19 a 21hores: Període d'inscripcions presencials al local del CEMper participar a la "La Marxeta". Més informació a l'apartat"Marxeta" de la nostra web: http://cem.molinsderei.net.

Dia 27, diumenge. Secció de BTT: El Cogulló de cal Torre(Bages). Sortida en bici des de Rajadell i ascensió al cim delCogulló (881,9 m), considerat el centre geogràfic de Catalunya,i amb una fantàstica vista de Montserrat i dels Pirineus. 27 km.Nivell mig. Reunió preparatòria dijous 17 de setembre, a les 20hores, al CEM. Vocal: Josep Campmajó.

Dia 28, dilluns, a les 21 hores, al local del CEM: Conferència-audiovisual: "Llàgrimes de gel". Recopilació d'escaladeshivernals als Pirineus, Escòcia, Canadà, Himalaia, Andes,Kenya i Alps. A càrrec de Xavi Metal, instructor d'alpinisme,co-director i vice-president de la Fundació Privada ECEM,assessor tècnic de fabricants de material de muntanya i condec-orat Piolet d'Or 2001. Acte emmarcat en el programa de la FestaMajor 2009 de Molins de Rei. Organitza: Secció d'Escalada.

OCTUBRE

Dia 4, diumenge: "La Marxeta", 46ena Marxa SistemaDufour d'Orientació i Regularitat. Dissabte 3, a les 13 hores,sorteig públic per establir l'ordre de sortida, i a partir de 19 a 21hores, recollida de documentació i gràfics al local del CEM. Mésinformació a l'apartat "Marxeta" de la nostra web:http://cem.molinsderei.net.

Dissabte 3 i diumenge 4. Grup de Caminades de Resistència:Participació a la 8a Marxa Trenkakames (93 km), pel BaixPenedès. Vocal: Sebastià Pi.

Dia 6, dimarts: Publicació provisional de la classificació de"La Marxeta". Consulteu el tauler d'anuncis del local de l'enti-tat, o l'apartat "Marxeta" de la nostra web: http://cem.molinsderei.net.

Dia 13, dimarts: Publicació definitiva de la classificació de"La Marxeta". Consulteu el tauler d'anuncis del local de l'enti-tat, o l'apartat "Marxeta" de la nostra web: http://cem.molinsderei.net.

AGENDA

5

Dissabte 10 i diumenge 11. Grup de Caminades de Resistèn-cia: Participació a la 18a Marxa "Rasos de Peguera - Man-resa (79 km). Vocal: Sebastià Pi.

Del 15 al 29 d'octubre : Curs d'Iniciació a l'Escalada en Roca(nivell 2). Sessions teòriques els dijous 15, 22, i 29 d'octubre, ales 20 hores, al local del CEM. Sessions pràctiques d'escaladaels caps de setmana 17 i 18 d'octubre, i el 24 i 25 d'octubre. Elssocis del CEM gaudiran de descompte. Menors de 18 anys calautorització paterna. Directors del curs: Manel Casabella i NúriaMartínez. Coordinadora del curs: Mireia Sellarès.

Dia 17, dissabte. Grup de Caminades de Resistència: Partic-ipació a la 16a Marxassa (63 km), organitzada per l'Agru-pació Científico-Excursionista de Mataró (Maresme). Vocal:Sebastià Pi.

Dia 18, diumenge. Secció de Senderisme: Pels cingles de Vall-cebre (Berguedà). Desplaçament amb autocar. Sortida deMolins de Rei a les 7 hores. Inscripcions a Secretaria. Vocal:Jesús Jiménez.

Dia 18, diumenge. Secció de Medi Ambient: La tardor a l'E-spai Natural de les Guilleries-Savassona (Vilanova de Sau).Itinerari suau de 8 km, amb diversitat de paisatge i abundànciad'aigua. Sortida de tot el dia. Cotxes particulars. Inscripcions aSecretaria. Vocal: Marià Caimo.

Dia 18, diumenge. Secció de BTT: Els castells de La Segarra:Concabella, Pallargues, Florejacs i Les Sitges. 35 km. Nivellfàcil. Reunió preparatòria dijous 15 d'octubre, a les 20 hores, alCEM. Vocal: David Blasco.

Del 19 al 30 d'octubre: Exposició de manualitats i artesaniesdel Casal de la Dona de Molins de Rei. Horari: De dilluns adivendres, de 19 a 21 hores, a la sala d'exposicions del CEM.

Dia 25, diumenge, Descoberta Cultural: Cicle "Coneguemels Templers". Sortida de tot el dia amb visita guiada al Castellde Miravet (Ribera d'Ebre). Inscripcions a Secretaria. Vocals:Joan Miró i Enric Solà.

Dia 28, dimecres, a les 20 hores, al local del CEM: Xerrada:"La nova incineradora de residus de l'àrea metropolitana".Amb la intervenció d'un membre de la Plataforma Cívica deReducció de Residus. Organitza: CEPA-EC.

NOVEMBRE

Dia 7, dissabte, a les 19 hores, a la seu social del CEM:ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA DE SOCIS I SÒCIESDEL CEM. Únic punt de l'ordre del dia: Constituir la ComissióOrganitzadora dels actes de celebració del 50è aniversari delCentre Excursionista Molins de Rei (1961-2011).

Dia 8, diumenge. Secció d'Escalada: Sortida d'escalada devia llarga al sector de "Gorros" (Montserrat). Reuniópreparatòria dijous 5 de novembre, a les 20 hores, al CEM.Vocal: Mireia Sellarès.

Dia 8, diumenge. Grup de Caminades de Resistència: Participació a la 15ena Marxa del Garraf (45 km).Vocal: Sebastià Pi.

Dia 14, dissabte, a les 19 hores, a la seu social del CEM: Lli-urament de trofeus de "La Marxeta", de plaques commem-oratives de 25 anys de soci, i de medalles de primeres ascen-sions a cims de 3.000 m (o cotes superiors). Aperitiu final pera tots els assistents.

Dia 15, diumenge. Secció de Senderisme: Sortida circular"Ordal - Sant Pau - Ordal" (Alt Penedès). Desplaçament ambautocar. Sortida de Molins de Rei a les 7 hores. Inscripcions aSecretaria. Vocal: Jesús Jiménez.

Dia 15, diumenge. Secció de BTT: La riera de Caldes i la Tor-rre Marimon (Mollet del Vallès). Circuit que volta aquestamasia en la que el 1921 la Mancomunitat de Catalunya hiinstal· là una escola superior d'agricultura. 29 km. Nivell fàcil.Reunió preparatòria dijous 12 de novembre, a les 20 hores, alCEM. Vocal: Montse Haro.

Del 20 al 28 de novembre: Taller teòric i pràctic d'orientacióa la muntanya amb GPS. Sessions teòriques els divendres 20 i27, al local del CEM, de 20 a 21 hores. Sessions pràctiques elsmatins dels dissabtes 21 i 28, a la Serra de Collserola, de 9 a 12hores. Inscripcions a Secretaria. Organitza: Secció deSenderisme.

Dissabte 21 i diumenge 22. Jornades Micològiques: Dissabte,a les 19 hores, al CEM, xerrada-àudiovisual, i diumenge almatí, pràctiques de collir bolets al bosc. Classificació i exposi-ció a la plaça de la vila, a les 12 hores migdia. Organitza: Seccióde Medi Ambient del CEM, i l'associació MYCOS.

Dia 29, diumenge, Descoberta Cultural: Cicle "Coneguemels Templers". Sortida de tot el dia amb visita guiada a la vilade Castelló d'Empúries (Alt Empordà). Inscripcions a Secretaria.Vocals: Joan Miró i Enric Solà.

na de les persones mésapassionades i entusiastesque tenim al CEM és, sens

dubte, en Fernando Coronas.Forma part de l'equip de prepara-ció de les sortides de la Secció de

Senderisme, encapçalat pel JesúsJiménez, vocal a la Junta Directivad'aquesta Secció. No heu anat maia una sortida de senderisme?Imperdonable! Van amb autocarfins al punt de partida i desprésaquest els recull al final de lacaminada. Això permet fer itinera-ris de travessada en comptes decirculars. El dinar sempre és "de motxilla" almig de la natura, els camins i ladurada són aptes per a tothommínimament acostumat a caminar,i a la tornada… el més important:no t'has de preocupar de conduir ipots fer la migdiada còmodament al'autocar! El Fernando també és molt cone-gut perquè durant 16 anys ha estatmestre de primària de l'escolaFerran Agulló de Molins de Rei.No us perdeu l'entrevista que lihem fet i continueu llegint!

Com prepareu aquestes excur-sions que feu tan maques de sen-derisme?

El grup està obert a la iniciativadel grup de senderisme. És una de

les nostres particularitats. Ensagrada que els senderistes partici-pin i ens ajudin a fer aquest treballtan maco.Per una altra part ens agrada ajudara descobrir llocs importants demuntanya.

Quantes vegades heu arribat arepetir un itinerari fins a trobarun traçat adequat per al dia del'excursió? Què us va passar?

Més d'un cop hem hagut de tornar.Crec que el més complicat va serdurant l’etapa dels Cavalls delVent. Era una mica complicatadaptar aquest itinerari tan macoper als senderistes. Prat d'Aguiló-Lluís Estasen tenia un difícil reco-rregut perquè era massa llarg. El Serrat de les Esposes i el SantJordi també va resultar complicatperquè acabava a la cara nord del

túnel del Cadí. Per últim, si pelsEmpedrats hi baixava molta aiguano s’hi podia passar. Realment l'esforç va valer la pena,ja que vam tenir molt bona accep-tació.

Vas néixer a Sariñena, Huesca,l'any 1946, però la feina del teupare et va portar a passar la tevainfantesa en un poblet de lacomarca dels Monegros (Aragó).Què feia el teu pare? Quinsrecords en tens de la teva infan-tesa?

Sempre he estat molt orgullós delmeu poble. Un poble amb dos riusi una gran llacuna d'aigua salada,el meu mar, i els Monegros ésdigne de visitar i d'estimar.Vaig tenir dos germans seguitsquan tenia entre set i vuit anys irealment podia fer tot el que volia. La meva mare tenia molta feina iper a mi tot era jugar i descobrirllocs nous.M'hauria agradat poder gaudir d'unpoble tan maco, però malaurada-ment no va poder ser.El meu pare era funcionari, Capd'un centre de recol· lecció deblat. Li agradava molt aquestafeina i jo he gaudit molt també enla meva feina d’ensenyant.

Vas decidir continuar estudiant ino hi havia més remei que mar-xar, oi? Quants anys tenies i onvas anar a estudiar?

Van ser els meus pares els que vandecidir que havia d'estudiar. Depetit era molt trapella i per estudiarno en tenia pas, de temps. M'agra-dava molt jugar al carrer. Amb 9 anys ja vaig anar a estudiara la ciutat, a Huesca.

6

ENTREVISTA

U

El nostre protagonista al Puigmal, l’abril del 2004.

7

ENTREVISTA

Per què vas voler estudiarmagisteri?

Als 14 anys vaig fer un gran canvi.Això em va fer prendre la decisiód'estudiar magisteri.

Quina va ser la teva primerafeina com a mestre?

Vaig començar a l'ensenyamentprivat en una escola industrial.D'aquí va sortir la proposta de tre-ballar en una institució privada aXile. Va ser l'època de la mevamaduració. Va ser una etapa moltimportant i decisiva de la mevavida. Com que el meu contracte va fina-litzar i no em podia quedar a con-seqüència de la situació política,vaig tornar i vaig venir a Barcelo-na.

Professionalment, on més hastreballat, a part de l'escolaFerran Agulló?

Vaig començar a Sant Vicenç delsHorts, Molins i vaig acabar a SantAndreu de la Barca.

Ens pots explicar què et va por-tar a Catalunya, i concretamenta Molins de Rei? Quin any va seraixò?

Crec que ha sigut el gran descobri-ment de la meva vida.

Quan vaig aprovar les oposicionsvam decidir amb l'Angelina venir aviure a Molins, l'any 1978. Va ser

el lloc que més ens va agradar. Unes amigues de Sant Feliu ensvan portar a Santa Creu. Vam anarcaminant fins a Can Farrés. Lavista de Molins ens va impactar.

Ara que estàs jubilat, continuesimpartint classes com a volunta-ri a l'aula del casal cívic delBarri Bonavista de Molins deRei. Què hi fas exactament?

Arran del meu treball al barri i de

les classes on anava la meva maresobre la memòria vaig pensar enmuntar un curs més complet sobre

el manteniment de la memòria.Realment funciona molt bé i m'haproduït moltes satisfaccions.També duc a terme unes tertúliesliteràries com a compromís del

Amb 15 anys en companyia dels germans al riu del poble.

Als Cavalls del Vent del 2007 amb en Jesús i en Francesc Albert (epd).

Tardor al Montseny ben acompanyat.

barri amb la biblioteca. El barrisempre ha tingut una prioritat icontinuo treballant tot el puc.

En una excursió et vaig sentir adir respecte als alumnes: "Tot-hom té possibilitats si vol". Espot ser sempre tan optimistaamb la diversitat de personetesque van a una escola? Fes-nosuna anàlisi de l'escola d'avui,ara que ho pots mirar amb pers-pectiva.

Sempre trobem alumnes queaccepten l'aventura d'aprendre. Elsalumnes que saben treballar et dei-xen i et poden ajudar molt.

Cada persona té un fil del qual etpots agafar i estirar una mica. Elsresultats són espectaculars. Llàsti-

ma que fallin tant els mitjans.També sempre trobes companysque s’hi volen implicar i això fa eltreball més efectiu. L'escola públi-ca també dóna moltes possibilitats.

Sempre tens un somriure als lla-vis i ets benvolent amb tothom.D'on treus tanta paciència?

Crec que com a ensenyant he aprèsque és imprescindible per conque-rir les coses importants. Crec quela il· lusió et demana paciència.

Totes aquestes aficions han nas-cut a l'escola No voldríem passarper alt dues grans aficions teves:l'edició de vídeo i la georeferen-ciació de muntanya, popular-ment coneguda com a "GPS".Per quina raó t'interessen tant?

Totes aquestes aficions han nascuta l'escola. El pare d'un alumne emva iniciar a la fotografia i a la pri-mera escola hi havia un laboratorid'un professor que havia estudiat adistància. Sempre la fotografia haformat part del meu treball a l'es-cola. Després va ser el vídeo irecordo que la meva escola va serla primera de Catalunya, pública, ala qual es va dotar de vídeo ambcàmera.Vaig arribar a ser professor defotografia a l'escola. L'afició a lamuntanya també ve de l'escola.El GPS va ser al CEM amb elFranc Albert i el Francesc Serra-canta. Els mapes són extraordina-ris, ja que ens donen molta infor-mació. El GPS ens dóna un gran

pas ja que ens diu exactament ellloc on ens trobem.Hem descobert que ens dóna uncamp molt gran tant per a nosaltres

8

ENTREVISTA

Preparació de senderisme: Queralps-Planoles.

Alps francesos (4000 m) al 2008.Carros de Foc 2004.

com per al grup de senderisme.Ara per a nosaltres ens resultaimprescindible.

El proper novembre d'aquestany 2009 heu organitzat untaller teòric i pràctic d'orienta-ció a la muntanya amb GPS pera tots els socis que hi estiguininteressats. Les sessions teòri-ques seran els divendres 20 i 27de novembre, al local del CEM,de 20 a 21 hores, i les sessionspràctiques els matins dels dis-sabtes 21 i 28 de novembre, a la

Serra de Collserola. Dóna'ns unbon motiu per apuntar-nos-hi.

Cada vegada és més fàcil i asse-quible aconseguir-ne un i val la

pena veure les grans possibilitatsque té aquest petit instrument.Penseu que per preparar una sorti-

da pot ser tan interessant quepodem veure abans el lloc de l'a-ventura i assaborir l'aventura en lapreparació. El fet de gaudircomença a la planificació. Despréstot serà molt ràpid. Hem de tenir apunt la ruta, la càmera i les bateriesperquè no falli res.

I ja per acabar, proposa'ns unaexcursió senzilla a un cim del

Pirineu que no conegui gairegent.

Jo en l'última escapada he desco-bert el Bisaurí. És una vall que

m'ha impactat. La carretera arribafins al refugi. La pujada al cim esfa en una mica més de dues hores.La baixada pot ser pel mateix lloco per la cara nord, per als mésdecidits i informats. Els acompan-yants que no vulguin pujar podengaudir d'una gran plana per cami-nar relaxadament amb salt d'aiguainclòs.Al refugi fan unes migas que aixe-quen la boina. El refugi es diuLizara. A Puente la Reina s'ha d'a-gafar la carretera d’Hecho. Des-prés a mà dreta Aragües del Puer-to i continuar fins al refugi. Desd’Ayerbe hi ha una hora i quart.Aquí podeu descobrir la Senda de

Camille que és una travessia quepot ser molt interessant.

Vols afegir alguna cosa més queno t'hàguim preguntat, Fernan-do?

M'agradaria ajudar a descobrir alsjoves les grans possibilitats que

podem trobar al CEM de Molins.Per a mi ha sigut un gran descobri-ment.

Moltes gràcies i fins sempre!

9

ENTREVISTA

Serralada nevada davant l’Escola Industrial Las Nieves. Xile, 1971.

Porta del Cel 2006.Primera ferrada: Bony d'Envalira 2007.

11

DESCOBERTA CULTURAL

i hem de fer un resum, hau-ríem de dir que el final decurs va ser un èxit a Perata-

llada, Canapost i els Clots d'enJulià, entorn medieval a la comar-ca del Baix Empordà, concreta-ment situats al municipi de Fora-llac, per acabar amb un àpat

col· lectiu de tots els assistents alRestaurant La Riera, on en FelipCuadra i la Maria Antònia Rubioens van atendre amb la seva habi-tual amabilitat i simpatia.La setmana següent i fora de pro-grama, en atenció als assidus parti-cipants, varem improvisar una pro-pineta, el mes de juliol, al Mones-tir de St. Cugat, que ens va servirper conèixer una alternativa ferro-viària per accedir a St. Cugat, fenttransbordament a Castellbisbal.Molt bé el transport i molt bé lavisita teatralitzada, que va perme-tre conèixer el claustre d'aquestespectacular monestir que harepresentat un referent en la histò-ria monàstica medieval de Cata-

lunya. I com que aquest apartat deDescoberta Cultural no para,estem preparant la propera tempo-rada encetant un cicle de continuï-tat que hem anomenat: Coneguemels Templers, la desencisadoraperò interessant història dels"monjos guerrers", que després

d'una època gloriosa, engegadaamb gran esplendor, van acabar,

pels interessos del poder méscorrupte, amb els seus componentsmés representatius a la clàssicafoguera, que és com acabaven les

noses de l'església oficial al llargde tota la seva història gràcies a lacomplicitat d'una institució tantpenosa com era la "Santa Inquisi-ció". La participació en aquestcicle tindrà un incentiu, i és que enacabar el trimestre "setembre octu-bre i novembre", farem lliuramentd'un record commemoratiu deltema que ens ocuparà, als assis-tents a les tres sortides com apremi de fidelitat. Us hi esperem.Tindrem un sostre de participacióde 40 places a la primera sortida,que serà al Castell de Gardeny i laSeu de Lleida, el dia 20 de setem-bre; serà Miravet i el seu famóscastell, el dia 25 d'octubre. I ladarrera serà a Castelló d'Empúries,la darrera Comanda Templera delnostre recorregut per aquest mónhistòric, conseqüència de les croa-des, aquella aventura incontrolada

i incontrolable que va destarotarl'equilibri polític del món pelsfanatismes religiosos dels contrin-cants. Enric Solà

S

ROBA, COMPLEMENTS I CALÇAT

PEL LLEURE A LA MUNTANYA

I TOTS ELS ESPORTS.

10% de descompteals socis del CEM

Major, 4508750 - Molins de Rei

Tfn. 93 680 22 39 running2@shop.intersport.es

(Només a Intersport)Descomptes especials en rellotges SUUNTO

Visita teatralitzada al claustre del Monestir de Sant Cugat.

El grup a Peratallada.

12

'endemà, en sortir fora, totera calma, silenci i un paisat-ge blanc infinit al ulls, i així

varem continuar el nostre camí.Sembla que comença a girar-se eltemps només en sortir de l'alberg.Novament ens trobem amb fortapluja, calamarsa forta i neu, tot barre-jat amb el vent. La capelina ens vola-va cap a tots els costats i de vegadesens havíem de girar perquè la cala-marsa feia mal en caure'ns al cap i lacara fins que varem girar el camí i ladirecció del vent, i ens tocava de cos-tat. Xops només sortir com aquell quediu, varem continuar pujant fins arri-

bar al Alto Do Poio, un poblet de qua-tre cases, només dues d'habitades, onvarem esmorzar un deliciós entrepàde truita francesa amb xoriço gallec ibeguda calenta, al costat de la llar defoc. Despreníem vapor de la roba delcontacte amb l'escalfor del foc..., s'hiestava tan bé... En aquell lloc era tot com fa moltsanys aquí. La cuina era de les de ferroforjat, antiga, i la gent molt hospitalà-ria i agradable. Els ous de la truitaeren ous de veritat, amb un colortaronja fort i un gust, que cada vegadaque el recordem se'ns fa la boca aigua.Aquest va ser l'esmorzar de moltsdies. El fort vent i el soroll que feia tan fort,així com les ventades fortes que feienque obríssim les cames per aguantar-

nos, especialment jo que peso menystot i portar la motxilla, ens feienmoure de cop i ens donava empentescap al mig de la carretera quan portà-vem vent de costat. Sense bastons perquè ens haguessinsortit volant, varem fer el recorregut ivarem anar completant les jornades,fins que finalment el solet ens va salu-dar i es va quedar amb nosaltres, peròja va ser a Sàrria. Allà ens varem hostatjar a l'albergA'Pedra, molt maco, i l'hostaler, elJose, va ser molt atent i agradable.Gràcies a ell vaig poder fer unes ges-tions importants per Internet. Em vaoferir el seu ordinador de casa, ontenia Internet, i varem estar xerrant ala nit fins tard compartint un xupito aquè ens va convidar, explicant-li lesaventures que havíem viscut enaquells dies i explicant-nos-en ell d'al-tres ben interessants, també. La cali-desa del lloc, la tranquil· litat, la nete-dat, les atencions... van fer que ensdecantéssim per tornar-hi de nou eldia que tornem a passar per allà. Aquella nit va ser més freda, el focse'ns va apagar de matinada i no elvam reposar altre cop, així que al matíjo em vaig quedar sense dutxa. Hovaig preferir a endur-me un refredat!,que encara ens quedava camí perdavant. L'etapa d'aquell dia era molt especial.Havíem decidit caminar més, però peruna raó molt maca, ens desviaríem aPol, una bonica aldea galega on vannéixer i créixer els pares de Jose M., ion eren els seus avis, que en pau des-cansin. Allò semblava un altre món.Així como a O'Cebreiro era tot mun-tanya blanca plena de neu, allà la ver-dor era infinita. Semblava el paradís,amb els camins estrets, mullats, l'olori la frescor de l'herba i el sol lluint. Va ser molt emotiu veure la casa, elcementiri, l'entorn, i recordar elstemps de petit i jove del Jose M. quanpassava allà els estius... Després d'una estona, vàrem gaudird'una vista estupenda de Portomarín,

el pantà del riu Oyo i el riu Miño,ample i gran, que es veia entre els pinscanadencs gegants i foscos que vasembrar l'avi del Jose M. anys enrere.És aleshores quan comencem el des-cens cap a Portomarín, on ens acomia-darem del meu germà, Miguel, que jatornarà cap a Barcelona. Compartir aquells dies tots tres ple-gats va ser la millor experiència quehavíem pogut tenir tots tres. I ens feiatristor no poder acabar el camí ple-gats, com l'havíem començat, però lafeina prima i les vacances s'acaben! ElMiguel de segur que tornarà, sol oacompanyat, és igual, perquè al camíet trobes amics a tot arreu, bons amics

d'arreu del món que et fan veure iaprendre valors que potser tenim ama-gats el dia a dia i que val la pena assa-borir. "Fins aviat!", ens vàrem dir." Ultreia!i "Et Suseia!" (Antic salut medievalque es feien els pelegrins entre ells iamb un significat de "més enllà, mésalt, cap amunt, cal pare, Déu, ambforça i esperança). Va ser molt emotiucompartir moments bons, momentsd'esforç i voluntat, moments de dolori cansament, tot junts, en tot moment.L'endemà varem continuar el camí.En Jose M. i jo plegats, esperant arri-bar a temps per a la Missa del Pelegrí,el diumenge a les 12:00 hores. El pai-satge ja va canviar. Tot eren boscosplens d'eucaliptus pertot arreu. Ens trobàvem amb trams de més

CAMÍ DE SANT JAUME ( i I I )

L

El paisatge que enganxa. Comiats emotius.

13

CAMÍ DE SANT JAUME ( i I I )

carretera, que anava alternant amb elsboscos. De sobte ens trobàvem ambun poblet petit, com si retrocedíssimen el temps molts anys enrere, tot depedra, amb pilons d'aigua freda i laverdor típica de les praderies amb lesvaques pastant, l'olor dels purins i elso dels tractors treballant les terres...Al mig d'un dels boscos d'eucaliptusvam viure una experiència insòlita.Ens vam aturar a fer una foto i darre-re nostre venia un senyor caminant.Amb ell varem compartir uns quatrequilòmetres caminant, mentre xerrà-vem explicant-nos coses, especial-ment ell a nosaltres. Es tractava d'unpodador, solter, sense fills.

Vivia sol en una casa a uns quatrequilòmetres d'allà on ens varem tro-bar. S'havia dedicat a la poda tota la sevavida, era sa i fort, amb un semblant debona persona impressionant i uns ullsblaus que, junt amb la roba de treballapedaçada, desprenien un sentimentpositiu i d'honestedat únic. Era comun àngel caigut al mig del bosc.Varem parlar dels fills, de la família,de nosaltres, de l'entorn, del camí iens varem acomiadar d'ell bocabadatsperquè semblava que érem en un altremón. Hi havia coses que no coneixia, ni tansols on era Portomarín, un gran poblesituat a no arriba cinquanta quilòme-tres d'on érem... Un altra aventurapositiva i inoblidable a la vegada, que

varem tenir l'oportunitat d'experimen-tar.Vam trobar conills que jugaven al'herba al costat d'una casa, com si degats o gossos es tractés. Era com siestiguessin domesticats i no marxa-ven d'allà. Com al conte d'Alícia alPaís de les Meravelles. Continuem endavant i amb bontemps. Les vaques, les cabres, elshomes arreglant les terres, la verdor iels boscos d'eucaliptus plens d'esqui-rols saltant pels arbres, els pobletspetits amb les cases de pedra, l'olor dellenya i d'herba, la frescor i puresa del'aire, la gent dels pobles... Van anaromplint cadascun dels moments delviatge fins arribar finalment al diadels enamorats a Santiago de Com-postela. L'arribada va ser menys favo-rable visualment parlant, perquè lescarreteres i la proximitat de l'aeroporteren símbol que ens estàvem apropanta la civilització, però els quilòmetres iel temps ens varen fer canviar el xip iens va omplir de satisfacció veuresobretot als nostres peus tota la ciutatde Santiago des del "Monte DoGozo". Allà els pelegrins, cansats delcamí i sense alè, queien de genollsabatuts pel cansament i en aixecar lamirada es trobaven la ciutat de Santia-go de Compostela en tota la sevaesplendor.La darrera empenta ens va conduir acaminar els darrers quilòmetres finsque ens vam trobar a la zona antigaque envolta la catedral. Aleshores l'únic que volíem era arri-bar com fos allà, als peus del santSantiago Apòstol, com si en aquellmoment ens hagués de beneir. "L'hemvingut a veure, senyor, a peu, des dePonferrada, travessant camins plensde fang, aigua i fulles seques, acom-panyats del fred, la pluja, la neu i elfort vent durant molts dies. Acompanyats del sol aquests últims ila calor del nostre cor que ens ha fetcompartir tantes coses boniques en totel camí, fins arribar a tu". Per aquellsque siguin cristians i per aquells que

no ho siguin, tant hi fa, compartir unaexperiència com aquesta és un fet ques'ha d'experimentar i que qui no ho hafet mai no es pot imaginar mai.El mal de peus i el pes de la motxillagairebé eren insuportables. Caminà-vem cap a l'hotel on ens vam allotjarpassant abans per l'oficina del pelegría registrar-nos-hi i a recollir la nostraCompostelana.L'endemà, a les 12:00 hores, vam pre-senciar la Santa Missa del Pelegrí, onel sacerdot ens va mencionar com alspelegrins que havien vingut des deBarcelona i a peu des de Ponferrada, iens va beneir per la nostra tornada. La grandària de la catedral, la presèn-

cia de les imatges dels sants, de DéuNostre Senyor allà, els grans records iexperiències viscudes en aquells deudies, el retrobament amb altres pele-grins amb qui ens varem trobar alllarg del camí, ens omplia d'emocióels ulls, la gola i el cor. Aquest viatge s'ha acabat, però n'hi haun altre que continua, el del dia a diade la nostra vida, amb l'oportunitat detornar quantes vegades vulguem. Hi tornarem, caminant, en bici, siguicom sigui, i us encoratgem que ho feutots vosaltres també perquè pugueuexperimentar aventures que ompliranles vostres vides per sempre.

Amb carinyo per a tots,

Pilar Calzada

Objectiu assolit. Amb les proves del “delicte”.

14

neto pel corredor Estasen(30-31 de maig de 2009)

Feia temps que tots en teníemganes, cadascú amb el seu motiu,de fer l'Aneto pel Corredor Esta-

sen, així que vam fixar una data icap allà vam anar.L'equip estava format pel Pedro, elJuan Carlos, l'Ivan, l'Ainoa, l'An-na, el Xavi, l'Aitor i jo, l'Àfrica.Dissabte vam quedar a les 6:00hores a la plaça dels Països Cata-

lans i com de costum vam sortirmés tard, ja que alguns vam serinpuntuals. Un cop tots allà i ambles motxilles carregades als cotxes,vam emprendre camí al voltant deles 6:30 hores.

La idea era arribar d'hora, ja que laprevisió donava tempestes a latarda i volíem estar acampatsabans que comencessin. Però,entre que vam parar a esmorzar iens vam allargar un mica, després

que a Benabarre ens vam trobaruna cursa ciclista amb 1.600 parti-cipants i vam haver d'anar tot elcamí entre mig de la cursa, peracabar-ho d'adobar la pista deBallhiverna que era molt lenta ihavíem d'acabar-nos-ho de prepa-

rar tot… vam començar a caminara les 13:15 hores.En principi, volíem muntar les ten-des a l'Ibón Superior de Coronas,però, a uns 50 m, va començar acaure una calamarsada important.

Fins i tot, vam haver de posar-nosels cascos, del mal que feien lesboletes de calamarsa… A les 16:00 hores ja teníem el cam-pament muntat i tots dintre de lesrespectives tendes a descansar. Va

estar pràcticament tota la tardaplovent, excepte un moment queva parar i uns quants van anar ainspeccionar el que ens quedavaper al dia següent.Cap a les 20:00 hores vam sopar iens vam posar a dormir, ja que al'endemà a les 3:30 hores el mòbildel Juan Carlos tocaria diana.Gairebé tota la nit va estar plovent,però quan vam sortir de les tendes,tot el cel estava ple d'estels. Lacosa pintava molt bé, així que aesmorzar, recollir tendes, amagarcoses per no portar tant de pes i ales 5:10 hores a començar a cami-nar, ja amb els grampons als peus.La neu estava perfecta.Quan vam arribar a l'Ibón Superiorde Coronas tot estava ple de llume-tes, semblava un petit poblat alvoltant del llac. Vam vorejar el llacper la dreta i vam començar a pujarel pendent direcció al corredor, poca poc, però sense parar.Un cop a la base del corredor, unamica de líquid, unes galetes per

ANETO

Acampant.

Variant Petit Black.

Rampes del corredor Estasen.

A

ANETO

agafar forces, pals guardats, pio-lets a les mans i moltes ganes decomençar a atacar-lo.Al cap d'una estona els bessonsvan començar a patir, però erentantes les ganes que teníem tots,que vam pujar a molt bon ritme.El Pedro i el Juan Carlos van pujarpel Petit Black i van fer l'AgujaDaviu i l'Aguja Escudier. L'Ivan,l'Ainhoa, l'Aitor, l'Anna i jo per viaEstasen normal, i el Xavi per lavariant de la dreta del Petit Black.A l'arribar a dalt, després d'un trosben costerut, les vistes eren espec-taculars. Vam descansar una mica iens vam unir tot l'equip percomençar a grimpar unes roques,que a alguns ens va costar més desuperar-les, però que als pocsminuts ens deixarien ja veure la

gran creu del cim de l'Aneto. Unaúltima pujada i ja érem al cim, elsprimers del grup van arribar a les8:30 hores, els primers del dia.

Un cop al cim, petons i abraçadesper celebrar-ho i un moment derecord al Claudio, que segur estavaallà dalt amb tots nosaltres.

L'Aitor, el Pedro, el Xavi i l'Annano en van tenir prou i van anar a

fer l'Espalda de l'Aneto. La restaens vam quedar al cim gaudint delmoment i les vistes, fins que vacomençar a entrar boira i vam

decidir passar el Pas de Mahomaabans que es tapés més.Al cap d'una estona ens vam reunirtots i vam començar a baixar cap al

Collado de Coronas, des d'on esveia tot el Corredor Estasen per onhavíem pujat.Després d'uns minuts de parada,vam començar la baixada, vamrecollir les coses amagades, vamdinar una mica i cap als cotxesaltre cop ben carregats però moltcontents.Un cop al cotxe, canviats i totguardat, vam marxar cap a Benas-que a dinar un bon plat combinat.Ens l'havíem guanyat!!Gràcies a tots per haver compartitaquest cim tant especial per a mi.

Claudio, he pujat l'Aneto pelCorredor Estasen que tantes ganesli tenies. Va per tu.

15

Àfrica Cano

Espatlla d'Aneto.

Tot el grup al cim de l'Aneto (3.404 m).

euda - Santuari del Mont -Beuda. 19 d'abril de 2009.

"Si vas al santuari del Mont, veuràsla meitat del món" em va dir un diaun bon amic, que es veu que algúho havia escrit ja fa molts anys. Iquan descobreixes el conjunt desde Beuda, ja t'imagines que qui es

va inventar la dita no devia pasestar equivocat. Potser no veus migmón, peró sí gran part de Catalun-ya, fins i tot aquell tros que ara ésdels francesos.El petit nucli de Beuda convida aquedar-s'hi i contemplar el santuarides de baix. Però, no. Hem vinguta cremar calories, de manera quefora mandra i amunt! El camí notindria res de particular, si no fosque amb tanta pluja tot té un colorverd amanida que fa goig de veure,que t'ho menjaries tot, vaja. Amesura que ens enfilem, Beudas'empetiteix encara més, si cap.Quan el bosc ens ho permet, anemfent ullades cap a la plana percomençar a tastar el plat sencer queens espera a dalt de tot: mosaic decolors configurat pels camps dediversos sembrats que envolten elsnuclis habitats i l'estany de Banyo-les fent-los companyia, els cinglesdel Far, el Puigsacalm...

A mig camí, en un replà enlairat dela muntanya, sobta trobar unmonestir de les dimensions del deSant Llorenç de Sous (conegut desdels seus inicis com Sant Llorençdel Mont). Tot i que ara el conjuntarquitectònic romànic està forçamalmès, va tenir una època d'es-plendor, des dels seus orígens al

segle IX i al llarg de tota l'EdatMitjana, en què acollia una comu-nitat pròspera de monjos benedic-tins. Finalment arribem al santuari des-prés de superar un desnivell de gai-rebé 800 metres. Aquí Jacint Ver-daguer es va inspirar per escriureCanigó, cosa força comprensibleperquè la muntanya és a tocar. Ara,li han dedicat una estàtua i l'hancol· locat d'esquena al Pirineu. Ésuna mala passada, si pogués parlar,segurament que demanaria de con-tinuar gaudint de la magnificènciadels cims.El cel es va tapant i ja veig de llunyels ruixats que s'acosten, peròencara tenim temps de fer un tombper l'hostatgeria i l'interior de l'es-glésia. El meu amic em va explicarque Verdaguer va transmetre unallegenda relacionada amb la funda-ció del santuari: l'abat del monestirdel Mont va rebre instruccions en

somnis per a la construcció d'unsantuari per a la imatge, ja venera-da al monestir. Va decidir cons-truir-lo en un pla una mica mésamunt del monestir, però l'endemàdel primer dia de feina va trobar leseines al cim de la muntanya. Elsobrers van continuar treballant almateix lloc i es va anar repetint elfet fins que van decidir edificar elsantuari allà on el volia la Mare deDéu.Ara no sé si això que acabo d'expli-car també ho he somiat.

Volta al Pedraforca. 31 de maigde 2009.

Són les 9:00 hores i som a Gósol apunt per iniciar la volta a un delscims més emblemàtics de Catalun-ya: el Pedraforca. Són les 14:30 hores de la tarda i jatornem a ser a Gósol després d'ha-ver acabat la nostra particular cursaal voltant d'un dels cims mésemblemàtics de Catalunya: elPedraforca. Responsable de l'alta velocitat: l'a-menaça de tempestes amb llamps,trons i calamarsa que podien desca-rregar (deien els meteoròlegs) enqualsevol punt de muntanya, espe-cialment a partir de migdia.En aquestes circumstàncies, la sen-sació que tens és que el paisatgedesfila molt de pressa davant delsteus ulls: Gósol, la plaça amb l'es-cultura “La dona dels pans” i elcastell medieval, pujada a fontTerrers (pel camí dels BonsHomes), aigua gelada i abundant,més pujada encara fins a la font dela Roca, per entre un bosc de piroig, verd, verd, esmorzar amb lavisió del Cadí i el Cadinell, arro-gant, esguardant la vall de Cerne-res, pujada final (per l'antiga ruta

16

SENDERISME

B

Foto de grup al Santuari de la Mare de Déu del Mont.

dels segadors), flors de tots elscolors i arribem al Collell, el puntmés alt del recorregut, primeravisió de la cara nord del Pedrafor-ca, pista, salt d'aigua al costat delcamí, la baga de Gresolet, corriolal refugi Lluís Estasen, anissos,foto de grup, corriol boscà de bai-xada, Saldes des de dalt, travessem

la tartera i continuem baixant, novapista, restes d'una antiga extraccióminera, vista de la cara sud delPedraforca, vaques, ginesta, quatregotes, les cames ens volen, restesd'una bassa en l'antic camí delsminaires, visió de l'Espà i de Sorri-bes, carretera asfaltada, tram finalde cara a Gósol i algú de TV3 enre-gistrant la nostra arribada. Era perallò de la cursa? Uf! Quina marxa! I no ha plogut!

De Torroella de Montgrí fins aCala Mongó. 12 de juliol de 2009.

La travessada la varem començaral poble de Torroella de Montgríseguint les marques vermelles iblanques del GR-92. Als 30 minutsja érem al Coll de la Creu, cruïllade camins on podíem anar cap alcastell de Torroella, o continuar pelGR que ens portaria al cim de lamuntanya de Santa Caterina o aga-

far un sender local, que és el quenosaltres prenguérem i arribàremfins a l'ermita de Santa Caterina.Desprès de fer una breu visita i unbon esmorzar agafàrem el camílocal que puja al coll de Puig Roig.Aquest coll tanca la vall. Desprésen una ràpida baixada ens pre-sentàrem a les Dunes, actualment

fixades pels boscos de pins. Passà-rem per un espai preparat com aàrea recreativa amb panells expli-catius i una font on poguéremabastir-nos d'aigua fins al final dela sortida. Recuperàrem el GR-92,que seguírem en direcció al mar.Passàrem per darrera de la urbanit-zació Torre Vella fins a una grandolina, cruïlla de camins. D'aquestpunt deixàrem el camí de la dretaque va l'Estartit per seguir les mar-ques del GR fins arribar a la pistaque va de l'Escala a l'Estartit. Tra-vessàrem la pista en direcció Nordvorejant el Puig Terró, fins arribara un pal indicador que marca elsender local a Cala Pedrosa i CalaFerriol. Nosaltres seguírem el quemarca el sender local fins arribar auna nova cruïlla on se separen elscamins de Cala Pedrosa i CalaFerriol. En aquest punt podríemhaver vist el Cap Castell i la rocaForadada si ens haguéssim desviat

uns metres. Però el cansament jacomençava a aparèixer i les ganesd'arribar a la cala Ferriol per dinari fer-nos un bany eren més fortes,per tant decidírem agafar el camíque en una forta baixada ens portàfins a la cala Ferriol. Qui va voleres va banyar i després dinàrem ple-gats. Reprenguérem la marxa peruna senda que surt de l'altra bandade la cala i puja de nou cap a l'al-tiplà enllaçant novament amb elGR. Ens esperàrem una estona perser-hi tots. Hi va haver qui la puja-da no se li va posar bé i va arribara dalt molt a poc a poc i un xicmarejat. Un cop recuperat, conti-nuàrem cap al nord pel Pla delMilà fins a una antiga base militarabandonada. Allà el senderistaSerracanta, promotor d'aquestasortida, ens fa les explicacionsadients. En acabar seguírem el GRi arribàrem a una pista ampla irecta d'antic us militar que la conti-nuàrem en direcció a la costa finsarribar a les restes d'una altra base,ara d'artilleria de costa. Des d’a-quest punt, el Mirador de PuntaVentosa, vàrem poder contemplaruna magnífica vista sobre elspenya-segats i la cala Montgó. Apartir d'aquest punt el GR es con-verteix en un vistós camí de rondaque alguna persona no el va podergaudir del tot degut al seu cansa-ment. Aquest passa per darrera dela Punta del Milà i baixa per sobreels Crestats fins arribar a la CalaMontgó, el final de la nostra tra-vessada que cursà amb bany popu-lar i, o cerveseta merescuda des-prés d'haver superat tot el recorre-gut amb notable alt.

SENDERISME

17

Jesús Jiménez i Maria Pujol

Foto de grup vora el refugi Lluís Estasen.

18

questa és una sortida d'a-quelles en què s'apleguenun grup de socis del CEM,

que surten setmanalment per fer

caminades i alguns habituals de lacasa, amb els quals hi ha una rela-ció excel· lent. Val a dir que lamajoria, amb un currículum consi-derable d'experiències viscudes.La sortida va complir els seusobjectius culturals, quant a tresvisites: el Priorat de Serrabona,Sant Martí del Canigó i SantMiquel de Cuixà. (21/07)Per la part excursionista (deixant abanda el recorregut a peu fins aSant Martí), després de la pesadapista en tot terreny, de 22 km finsal refugi dels Cortalets, semblavaque tot estava de cara, fins que lainesperada tempesta de vent vacomençar a fer trontollar duranttota la nit el sostre del refugi i elsnostres projectes. (22/07)Al matí, el vent anava per tongadesi vàrem iniciar l'ascensió esperantque anés minvant. No va ser així, ien la darrera part del recorregutascendent, la cosa va anar empitjo-rant amb ratxes que possiblementsobrepassaven els 90 km per hora,

i un enrariment del cel que fins itot iniciava un plugim teledirigitamb violència.A uns ¾ d'hora del cim prenem la

decisió més difícil per assimilar en9 receptors diferents: ens dividim

per fer el cim una part del grup, otornem tots? Les progressives con-dicions del vent ens fan prendre ladecisió. Tornàrem a baixar i ensagrupàrem al llac per fer la foto delgrup, amb el bon humor de sem-pre, malgrat haver de renunciardesprés de tant d'esforç, il· lusió i

planificació. Hi va haver un pèl dedesencís, certament.Estem tots sans i estalvis que és elprincipal, i la pica del Canigóseguirà esperant que tornem algunaltre dia.El cim nacional per excel· lència,espoliat pels francesos amb elbeneplàcit espanyol, gràcies alTractat dels Pirineus, no ens hatractat bé, tot i que ens creiem quesom dignes aspirants a honorar-lo.Fins i tot havíem preparat llegiruns versos d'en Verdaguer a daltdel cim. Totes aquestes considera-cions s'han vist estroncades perquèles previsions del Meteo France,en què havíem confiat, tampoc sóninfal· libles.Conclusió: com en el cas de l'equipde futbol sala del CEM, hem suatla samarreta groga, llampant, de laMM i no ha reeixit el triomf, però

sí que ha servit per fer convivènciaesportiva, social i cultural, ambunes persones que haurien meres-cut amb mèrits aquest símbol tantimportant per a nosaltres. Hi hamés dies que llonganisses.

EL MOLINET

A

Enric Solà

Claustre exterior del Priorat de Serrabona.

Tot i la retirada assenyada, cel·lebració del grup.

19

PEL FORAT DEL PANY

Ara no son a Molins......Però l'enyoren per dins.

Passar per aquest forat......Porta la felicitat.

Allà dalt hi ha els coloms......Prenguin doncs les precaucions.

M'heu posat un bon parany......Per sortir al "forat del pany".

Tira ràpid la foto......O cauré de la moto.

Es passeja com si res......I si esmorzes et fa el pes.

rran d'una iniciativa delSr. Jordi Vilaprinyó, de laUnió de Botiguers de

Molins de Rei (BotMol), el dia 11de juny de 2009 es va fer al nostrelocal una projecció digital sobre

l'origen del Camí de Sant Jaume deGalícia, la seva puixança medie-val, la seva posterior decadència apartir del segle XIV i el seu actualressorgiment. La sala estava plena de gom a gomi tots vam escoltar atentament lesexplicacions de la Sra. MaribelBosque i el Sr. Emilià Maroto,membres de l'Associació d'Amicsdel Camino de Santiago. Despréshi va haver un animat col· loqui,ja que la majoria dels presentshavien fet el "camí" en la sevatotalitat o en algun tram. Vam aprofitar per fer saber que l'ú-nica imatge de la Mare de Déu deMontserrat que hi ha a Santiago deCompostela va ser portada pelCEM en el pelegrinatge que féu elconsoci Anton Gómez l'any 2001,arran del 40è aniversari de l'entitat.Si aneu a Santiago, no deixeu devisitar-la i signar en el llibre deregistre! La trobareu custodiada alconvent de la Comunidad de lasBenedictinas de San Paio, al carrerAnte Altares, número 23. Final-

ment, per obtenir la credencial depelegrí i informació de primeramà, us podeu adreçar a aquestaassociació que es troba al CasalEspluga Viva d'Esplugues de Llo-bregat, carrer St. Francesc Xavier,

7-9, tots els dimecres de 19:30hores a 21:00 hores. Informacióper correu electrònic: info@caminoamigo.com.Les xerrades del 18 de juny i el 9de juliol de 2009 van ser fetes ainiciativa del CEPA (Centre d'Eco-logia i Projectes Alternatius), i lesdues ens van deixar bocabadats. En la primera es va projectar undocumental, que ha estat vetat a lestelevisions i que, a part del CEM,s'ha projectat només al cinemaKursaal de Manresa i dos diesabans al cinema Cinebaix de SantFeliu de Llobregat. En aquest documental-denúncia de30 minuts de durada, fet per NúriaSala i Dani Sala, de la productoraE2S Produccions, s'explica el pro-cés de salinització del riu Llobre-gat a causa de l'activitat minerad'extracció de potassa a la comarcadel Bages. El títol de "la sal de lamort" respon a la frase feta "la salde la vida", que tots hem fet serviralguna vegada per referir-nos aalguna cosa bona i preciosa. Des-

prés de la projecció, vam comptaramb la xerrada del senyor RogerLloret, químic especialista enaigües i membre de la PlataformaMontsalat. Assessor en múltiplesconsells consultius de diferentsadministracions i de la fiscalia perdelictes ecològics, actualment estàjubilat. Potser per això, fart del que li hatocat veure i callar en la seva vidaprofessional, no va tenir cap maniaa explicar amb pèls i senyals,autèntics desgavells ecològics ques'estan perpetrant actualmentdavant la passivitat del govern. Emva impressionar constatar que lesactuals "muntanyes de sal" que estroben a Cardona, Súria, Balsarenyi Sallent, en realitat són residus del'explotació minera abocats a celobert. La salinització de pous d'aiguapotable i camps de conreu de lazona és una constant des dels anys20 del segle passat, però araaquests efectes ja han arribat a lavall baixa del riu Llobregat, i aixòens obliga a depurar l'aigua ambdiner públic per la seva qualitatdeficient. Per què ningú no obligal'empresa a gestionar els seus resi-dus reomplint la mina, com fa enexplotacions mineres que té enaltres països? Per què la denúnciade la fiscalia de medi ambient con-tra la multinacional minera fa vuitanys que està bloquejada al jutjatde Manresa? Durant el col· loqui, el senyorLloret ens va explicar altres "per-les" com el finançament de l'AVEgràcies a la venda d'àrids extretsamb nocturnitat i traïdoria de lallera del riu Llobregat, o la desvia-ció de la riera de Rubí directamental canal de la Infanta perquè, mal-grat haver passat per dues depura-

A

CONFERÈNCIES

21

Molta gent no es va voler perdre la conferència.

ESPECIALISTES EN VISIÓ ESPORTIVAPREUS ESPECIALS PER ALS SOCIS

C. Major, 58 - Av. de Barcelona, 18 · 08750 Molins de Rei

Tel. 93 668 04 41 - 93 668 72 53

http://www.bofillbassons.com - e-mail: optica@bofillbasssons.comFEDEROPTICS

BOFILL BASSONS

dores, continua essent altamentcontaminant per anar al riu. Increï-ble. Més informació sobre el tema:http://www.lasequia.org/montsa-lat/En la segona xerrada, li va tocar eltorn al tortosí Josep Sabaté, de l'as-sociació Jóvens de l'Ebre, i a Mar-cel Coderch, membre del CADS

(Consell Assessor per al Desenvo-lupament Sostenible de la Genera-litat de Catalunya). El títol eraprou explícit, "Tanquem les nucle-ars", i responia a la probable novarenovació de les llicències d'explo-tació de les centrals nuclears d'As-có i Vandellós. Després del significatiu parlamentd'un jove que viu davant d'una cen-tral nuclear, va encetar la seva con-ferència el Sr. Coderch. A tots ensva quedar clar que aquest engin-yer, que ha treballat molts anys alMassachussets Institute of Techno-logy dels Estats Units (MIT), no ésun activista antinuclear, sinó que,

com es va definir ell mateix, "sen-zillament sóc un científic que emmiro els números, i els númerossón clarament antinuclears". Per sien teníem algun dubte, va repassarpremsa gens sospitosa de ser eco-logista, i ens va comentar recentsnotícies publicades pel FinancialTimes, l'agència Reuters, o Le

Monde, on deixaven clar que l'e-nergia nuclear no era una opcióviable econòmicament, i ens vamostrar com els principals païsosnuclears estaven aturant aquestafont d'energia. Especialment diver-tit és el cas de Finlàndia, exempledel suposat "renaixement nuclear",on la construcció de la flamantnova central ha estat aturada enveure que no podien refiar-se delsordinadors que l'havien de contro-lar perquè es "penjaven". No cal dir que, en un país comaquell, ja hi ha hagut dimissions deministres, demandes de perdó a laciutadania i denúncies a les empre-

ses fabricants per manca de garan-ties. Per tot això, Marcel Coderchva pronosticar la desaparició del'energia nuclear a mitjans d'aquestsegle. L'argumentari antinuclear és elmateix de la dècada dels anys1960-70 i encara ningú no l'harebatut. La radioactivitat, desco-berta per Marie Curie a principisdel segle XX, va ser després inves-tigada per fabricar bombes atòmi-ques. Acabada la Segona GuerraMundial, se li va voler donar un úscivil per amortitzar la despesa feta,i el primer ús que li van trobar vaser en els submarins, que podienrecórrer grans distàncies sota l'ai-gua sense haver d'aturar-se alsports a fer benzina. Després a algú se li va acudir posarun alternador i vendre-ho com unafont d'energia elèctrica. Va sermolt divertit escoltar els argu-ments que es van fer servir perconvèncer la societat d'aquellaèpoca: la nuclear era una energiamàgica que convertiria els desertsen jardins, permetria fer viatgesper l'espai com aquell qui agafal'autobús… A l'hora de la veritat, però, "elsnúmeros" canten: un reactor nucle-ar triga 10 anys a fabricar-se, l'edi-fici de la central nuclear en triga 8i, un cop tot està a punt, la vida útild'una central és de 30 anys. I per si això no fos poc, genera unsresidus que triguen 200.000 anys adeixar de ser perillosos. Però el

CONFERÈNCIES

22

Les nuclears no són alternativa per aturar el canvi climàtic.

Forn de Pa

“CAL CARDONA”PA DE TOTA MENA, PASTES, PIZZES

i ESPECIALITAT EN COCA DE FORNERTARDES PA CALENT

Plaça de Catalunya, 16Tel. 93 668 27 81

MOLINS DE REI

1950 el barril de petroli costava undòlar i, encara que construir cen-trals nuclears no tingués ni cap nipeus, se'n van començar a fer. Lesempreses elèctriques van obtenirfàcilment crèdits de la banca, peròquan el petroli es va apujar el1971, les inversions es van aturarquan encara no les havien posat en

funcionament. Les elèctriques vanentrar en fallida i, en el cas espan-yol, l'any 1982, van fer xantatge algovern: "No voldreu que es diguique quan guanyeu els socialistess'apaga la llum". Llavors l'Estat -osigui nosaltres- vam donar un bilióde les antigues pessetes a les elèc-triques, que des de llavors tenen ladespesa amortitzada i treuen bene-ficis nets a cabassos. Davant l'actual campanya mediàti-ca que ha encetat el lobby nuclearen què s'afirma que no tenim prouenergia, i que a més, la nuclear ésl'alternativa perquè no genera CO2

i evitarà el canvi climàtic, Coderchva demostrar la falsedat d'aquestsarguments. D'energia ens en sobra, i més enca-ra en temps de recessió, quan jas'està comprovant que la demandabaixa. Només us explico dues "perles"que vam tenir el privilegi d'escol-tar els que érem allà: sovint moltsparcs eòlics en funcionament sónaturats expressament perquè gene-ren més energia de la que cal. I l'al-tra, l'afirmació que va fer l'anticministre Josep Piqué en el Círculode Economia convençut que estavaenvoltat de gent de la seva corda:"Ja ens va bé això del canvi climà-tic, perquè així podrem dir a l'opi-nió pública que cal continuar ambles nuclears". El Sr. Coderch llavors li va dema-nar si podia repetir davant unperiodista el comentari que acaba-va de fer. Òbviament no ho va fer,però sí que es va posar vermellcom un pebrot... Les solucions a la crema de com-bustibles fòssils per evitar l'escal-fament del planeta es troben en lesenergies renovables, com la hidro-elèctrica, la solar o l'eòlica, l'estal-vi d'energia, i finalment en l'efi-ciència energètica. Tots recordareuque les apagades de Barcelona del'estiu del 2007 no van ser un pro-blema de manca d'energia, sinó delmal estat de la xarxa de distribu-ció! També em va cridar molt l'a-tenció l'actual legislació, que exi-

meix les elèctriques de la gestiódels seus residus nuclears i delsdanys que puguin ocasionar lesseves centrals en cas d'accidents,ja que cap asseguradora s'atreveixa fer una assegurança per a unacentral nuclear. Finalment, la legislació actual per-met que qualsevol elèctrica puguiconstruir una central quan vulgui,només ha de trobar un ajuntamentque li cedeixi uns terrenys a propd'un riu cabalós i ja està. I llavors,em direu, per què no les fan? Sisou una mica perspicaços ja ushaureu adonat de quina és la raó.Construir-les és molt car i volenque les paguem nosaltres, ja siguia través de l'Estat, ja sigui a travésde l'augment del rebut de la llum,ja que si no, no els són rendibles.Compte amb els “pactos de esta-do”, ens va dir en Coderch… Unaltre cop, increïble! Per a mésinformació, Marcel Coderch hapublicat recentment un llibre sobreel tema: “El espejismo nuclear”(Barcelona: Los Libros del Lince,2008).Potser algú pensa que la nostra ésuna associació esportiva i cultural,i que això són temes polítics en elsquals no hauríem d'entrar. Davantde raonaments com aquest, pre-gunto: us heu aturat a pensar onfarem les excursions i les nostrespràctiques esportives, si la mun-tanya i la natura està completa-ment contaminada i degradada?

Àngel Beumala

23

CONFERÈNCIES

Marcel Coderch expert internacional en

energia.

l passat 6 de juny de 2009 vatenir lloc al CEM un delsdebats més interessants i

rics que s'han fet a la nostra entitatsobre els problemes del nostre rodal.En el marc de l'exposició fotogràficad'en Marià Caimo "La riera de Vallvi-

drera i el paisatge fluvial de la vall dela Rierada", vam comptar amb lapresència de la senyora MarianNavarro, biòloga del Consorci delParc de Collserola, i la senyoraMònica Santamans, Regidora deMedi Natural, Sanitat i Salut Públicade l'Ajuntament de Molins de Rei.La tarda va començar amb una con-ferència de la senyora Navarro, queens va explicar el projecte de gestióparticipada de la riera de Vallvidrera.Aquest projecte s'emmarca en laDirectiva Marc de l'Aigua (DMA),una normativa europea d'obligatcompliment que té per finalitat man-tenir i recuperar la qualitat de lesaigües i dels seus ecosistemes aquà-tics abans del 2015. Aquest projecteja es va presentar l'any 2007 al nostrelocal, i va ser molt interessant consta-tar com en aquests darrers dos anyss'havia passat de les paraules als fets:l'anàlisi de la problemàtica de la rieraha permès elaborar el document Res-tauració de l'espai fluvial de la rierade Vallvidrera, i dividir les actua-cions en cinc trams (Les Planes-Can

Borrull, Can Borrull-Can Bosquets,Can Bosquets-Can Madolell, CanMadolell-Can Rabella, i Can Rabe-lla-Riu Llobregat). Aquestes actua-cions s'allargaran fins al 2010, i en laconferència vam poder veure imatgesde l'extracció de fangs i residus quehi havia sobre la llera, de l'eliminacióde l'espècie invasora "canya america-na" i de la creació de zones d'aigüeslentes amb canyissars autòctons.Especialment ens van impressionarles fotografies que mostraven coml'eliminació d'un canyar va fer aparèi-xer un camí ancestral que havia que-dat completament tapat, i com en ellloc de les canyes eliminades hicomençaven a créixer de seguida her-bassars i plantes autòctones, com lescues de cavall. En algunes d'aquesteszones d'aigües lentes esmentades, jahi ha proves de nidificació d'ànecscoll verd i martinets blancs. Igual-ment, l'eliminació de canyars, mésd'una vegada ha posat al descobertantics abocadors que es desconei-xien.

La conferència de la Regidora Mòni-ca Santamans no va ser menys enri-quidora. Intentaré fer una síntesi deles principals conclusions de tot ple-gat:- Les actuacions sobre la riera expli-cades per la biòloga Marian Navarrono tenen cap sentit si al final s'acaba

fent el vial de cornisa. El vial de cor-nisa està "esborrat" però no així lareserva de sòl per fer-lo. Això fa quecalgui estar molt alerta perquè en elmoment del tràmit administratiu per-tinent, hi hagi suficient pressió popu-lar com perquè també es retiri lareserva de sòl. La senyora Navarro valloar la feina feta a Molins de Rei, jaque altres infraestructures que afecta-ran greument Collserola continuendibuixades als mapes perquè no hi hahagut una pressió popular com la queexercim aquí contra el vial.- Els marges del riu Llobregat nos'han habilitat per a l'esbarjo. La raóés que aquests darrers anys s'haesventrat la llera per construir-hil'AVE, fer-hi passar canonades degas, la canonada de salmorra quebaixa de les mines de sal del Sol-sonès, i en aquests moments s'estàeixamplant la llera en 50 metres endirecció a Molins de Rei per evitarles avingudes d'aigua. Quan tot aixòhagi passat, es vetllarà perquè elMinisterio de Fomento refaci ecolò-

gicament les ribes, el camp de labarraca i els aiguamolls. També es vaconstatar com els plànols amb quètreballen a Madrid sovint són obso-lets i hi figuren àrees agrícoles queara estan urbanitzades (com el barride La Granja), o que des d'allà dibui-xen desconeixent el territori i els pro-

LA RIERA DE VALLVIDRERA

24

E

Marià Caimo.

Marian Navarro.

25

LA RIERA DE VALLVIDRERA

jectes que s'estan portant a terme,com el de la rehabilitació de la riera.En aquest sentit, la regidoria de MediNatural va admetre que se sent moltmenystinguda per les administra-cions supramunicipals. Per sort, lalentitud de la burocràcia i les cons-

tants reunions amb els delegats deFomento a Barcelona, permeten anarcorregint i fent al· legacions a lesobres d'"interès general" que ens sónimposades.- La ventada del 24-1-2009 va fercaure 70.000 arbres a tot Collserola.Des d'un punt de vista biològic, lanatura va accelerar en un dia un pro-cés que ja fa temps que està fent: lasubstitució dels pins malalts que res-ten de l'antiga explotació forestal pelbosc autòcton d'alzines i roures. Lasenyora Navarro ens va aclarir comla desforestació medieval d'alzines iroures per fer carbonet, bigues defusta, etc, va permetre convertir laserra en un immens vinyar. A lavegada, aquestes vinyes van desa-parèixer amb la plaga de la fil· loxe-ra, a finals del segle XIX. Llavors laserra, inservible per conrear-hi lavinya, es va reconvertir en unaimmensa explotació forestal de pinsblancs i s'hi va desenvolupar unaindústria de la fusta molt important.Amb l'arribada de les estufes i cuinesde butà, la generalització dels elec-

trodomèstics i les noves tècniques deconstrucció basades en el formigó, elnegoci de la fusta va anar de baixa ies va abandonar el conreu de pinsblancs a la serra. Fruit de tots aquestssegles d'humanització de la serraladatenim el bosc actual: un bosc mixt

d'alzines i pins. L'esclarissada que vaprovocar la ventada, va acceleraraquest procés de substitució i on hihavia pins ara reneixen alzines i rou-res.- Davant les reiterades preguntessobre els arbres caiguts durant laventada, es va aclarir que la nostraorografia no és plana i que instal· laruna trituradora d'arbres caiguts en untorrent de Collserola pot ser pitjor elremei que la malaltia. Això ja s'hapogut comprovar en alguns indretsde Collserola on s'han pogutinstal· lar aquestes màquines: el pai-satge que en resulta després de la"neteja" és desolador i lleig. Enaquest sentit, els tècnics forestals ensadverteixen sobre la nostra culturade la "immediatesa", i ens demanenpaciència. El temps geològic és unaltre, i caldrà esperar cinc anys coma mínim per veure com aquestesàrees "netejades" tornen a ser boni-ques paisatgísticament parlant.Davant la comparació amb lesregions franceses afectades tambéper la ventada, i que es van netejar de

seguida, es va aclarir que es tracta deregions planes, on aquestes màqui-nes trituradores d'arbres caiguts hanpogut treballar sense dificultats.- El Parc de Collserola està formatper set municipis, i sobta com en unstermes municipals s'han fet actua-cions que faciliten l'accés a zonesd'especial interès natural (passeres,escales, baranes, etc) i aquí a Molinsde Rei no. Per exemple, l'accés alsalt d'aigua de Can Planes és unperill, la zona de la font de l'Espine-gar es podria habilitar com una àread'esbarjo... Aquestes idees van toparamb els "conservacionistes" presentsa la sala, partidaris de trepitjar nomésel que la "natura" deixa trepitjar, dei-xant la resta d'espais ben allunyats dela mà humana... - Davant la crítica de com fa la feinal'Escola Taller, es va aclarir queaquesta està formada per aprenents i,especialment, per nois i noies ambdificultats que no poden seguir elritme escolar. No se'ls pot exigirfeina de professionals perquè no ésaquesta la seva funció. - En un to més distès es va aclarirque el mosquit tigre no nia en aiguacorrent, ni en aigua on li toqui el sol.No és greu que hi hagi mosquits, ésl'aliment dels ocells, els pobrestambé han de menjar! Moltes qüestions van quedar al tin-ter, com ara la pastura de ramaderia ala Serra i d'altres, però quan vammirar el rellotge ja eren les nou de lanit! Dues hores molt ben aprofitadesque van passar volant. Només emqueda donar les gràcies a tots elsassistents per totes les qüestions taninteressants que van plantejar, i lacortesia que tothora va presidir lareunió, i que va fer que tothompogués exposar els seus punts devista amb respecte i educació.

Àngel Beumala

Mònica Santamans.

JUNY

ACTIVITAT: Audiovisual -Col· loqui sobre el Camí de SantJaume de Galícia".DATA: dijous 11.ASSISTENTS: 60 persones.

ACTIVITAT: Projecció del docu-mental "La sal de la mort: orígensi problemàtica de la salinitzaciódel riu Llobregat".DATA: dijous 18.ASSISTENTS: 40 persones.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: Peretallada, al BaixEmpordà.DATA: diumenge 28.ASSISTENTS: 46 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Conferència debat:"El projecte de Gestió Participadade la Riera de Vallvidrera" i "Elsaspectes socioambientals i algunespropostes de gestió sostenible deVall de la Rierada".DATA: dissabte 6.ASSISTENTS: 16 persones.

ACTIVITAT: Sortida formativa inaturalista a la Riera de Vallvidr-era, guiada i comentada per mem-bres de l´entitat "Projecte Rius".DATA: diumenge 7.ASSISTENTS: 15 persones.

ACTIVITAT: Exposició fotogràfi-ca "La Riera de Vallvidrera i elpaisatge fluvial de la Vall de laRierada".DATA: fins divendres 12.ASSISTENTS: 350 visitants.

SENDERISME

ACTIVITAT: Caminem entre set-mana! Recorregut a peu d´un dels10 "Itineraris a l´abast per Molinsde Rei".DATA: dimecres 10.ASSISTENTS: 15 persones.

ACTIVITAT: Sortida circular ambl´ascensió del cim de Comanegra(La Garrotxa).DATA: diumenge 14.ASSISTENTS: 24 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Ascensió al Picd'Escobes 2.781 m.DATA: dissabte 13.ASSISTENTS: Gerard i Xavi.

ACTIVITAT: Aresta Ferbós alTrois Conseilleres i Aresta TroisConseillers al Neouville.

DATA: divendres 20.ASSISTENTS: Ainhoa, IvanCoronas, JuanMa Muñoz i PedroCaballero.

ACTIVITAT: Ascensió al GorroFrigi i a l´Elefant (Montserrat).DATA: dissabte 27.ASSISTENTS: Anna, Àfrica,Enrique, Gerard i Xavi.

ACTIVITAT: Ascensió al Cerbil-lona 3.247 m, Clot de La Hount3.289 m, i Vignemale 3.298 m.DATA: divendres 26 i dissabte 27.ASSISTENTS: Aitor Lopez i JuanCarlos Fernandez.

JULIOL

ACTIVITAT: Conferència "Tan-quem les Nuclears".DATA: dijous 9.ASSISTENTS: 70 persones.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: Sortida teatralitzadaal Monestir de Sant Cugat.DATA: dissabte 4.ASSISTENTS: 28 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Sortida nocturna alTuró d´en Galzaran 486 m a Tiana(Maresme).DATA: dissabte 4.ASSISTENTS: 13 persones.

26

RESUM D’ACTIVITATS

PARQUETS · PORTES · CUINES · MOBLES A MIDA

Passeig Pi i Margall, 34. 08750 Molins de Rei. Tel. 605 818 898

27

RESUM D’ACTIVITATS

SENDERISME

ACTIVITAT: De Torroella deMontgrí fins a Cala Montgó (CostaBrava).DATA: diumenge 12.ASSISTENTS: 37 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Ascensió al Vallu-narraju 5.686 m a la CordilleraBlanca del PERU. DATA: dimecres 8.ASSISTENTS: Ivan Coronas iAinhoa.

ACTIVITAT: Ascensió al Midid´Ossau 2.884 m.DATA: dissabte 11 i diumenge 12.ASSISTENTS: Jordi, David,Àfrica i Xavi.

ACTIVITAT: Intent d´ascensió alMont Blanc 4.808 m, ALPS -arribant a la Tournette 4.680 m.DATA : dimarts 28, dimecres 29 idijous 30.ASSISTENTS: Xavi Armengol iAitor Lopez.

ESCALADA

ACTIVITAT: El Garraf, Peña Fal-conera, Via Falconera V+/6a,MD+, 115 m.DATA: dijous 16.ASSISTENTS: Carles Moyés,Jose Luis Aroza i JuanMa Muñoz.

ACTIVITAT: Escalada esportiva aTautavel (Rosselló - França).DATA: dissabte 25 i diumenge 26.ASSISTENTS: Àfrica, Jordi,Mireia, Carme, David, Manel iNúria.

ACTIVITAT: Montserrat, CavallBernat, Via Punsola - Reniu 6b+240 m.DATA: dimarts 28.ASSISTENTS: JuanMa Muñoz iJordi Garcia.

CAMINADES DE RESISTÈN-CIA

ACTIVITAT: Participació a la19ena Travessa "Núria - Queralt"94 km.DATA: dissabte 4 i diumenge 5.ASSISTENTS: Sebastià Pi.

AGOST

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Ascensió al Balaitus3.144 m.DATA: dissabte 1 i diumenge 2.ASSISTENTS: Pedro Caballero,JuanMa Muñoz i Ivan Coronas.

ACTIVITAT: Travessada Carrosde Foc - Pallars - Aran.DATA: del dimarts 18 al diumenge23.ASSISTENTS: Àfrica Cano, AitorLopez, Anna Díez, María i Lobo.

ESCALADA

ACTIVITAT: Montserrat, Agullade la Saca Gran, Via Aresta Brucs4c 90 m i Agulla del Gep Gran,Via de l´Esquerra, IV 55 m.DATA: divendres 28.ASSISTENTS: Aitor Lopez,Àfrica Cano i Xavi Primo.

ACTIVITAT: Via Ravier al Tozaldel Mallo - Ordesa, 6 a+, 340 m.DATA: dissabte 29.ASSISTENTS: Emili Fuentes iAlbert Cogul.

CAMINADES DE RESISTÈN-CIA

ACTIVITAT: Marxa "Camí delsBons Homes, Queralt -Montségur" 205 km.DATA: del diumenge 16 al diven-dres 21.ASSISTENTS: Sebastià Pi.

28

iumenge 7 de juny. Sortida formativa i natu-ralista a la riera de Vall-

vidrera.

Aquesta sortida matinal s'enmar-caba dins els actes que sobre l'ex-posició fotogràfica "La riera deVallvidrera i el paisatge fluvial dela vall de la Rierada" es va dur aterme en el nostre local entre el 16de maig i el 12 de juny. Tant l'ex-posició fotogràfica, com les con-ferències i sortides han pretèsapropar-nos a la riera i conèixer lariquesa mediambiental que s'ama-ga al seu darrere així com valorarla importància de la conservacióde la vall de la Rierada. A l'itinerari s'hi van apuntar 16persones, algunes d'habituals enaquestes sortides naturalistes i d'al-tres que ho feien per primera vega-da. El guiatge i explicacions ens elva fer l'Andrea, del Projecte Riusde Barcelona, una entitat amb unainiciativa molt clara: aglutinaresforços en la protecció i milloradels ecosistemes fluvials. Enaquest cas la nostra sortida prete-nia fer un senzill treball de campper conèixer l'estat de salut de l'ai-gua de la riera. Per fer-ho vam arri-bar-nos fins a la plataneda quecreix prop de l'aqüeducte de Can

Planas, en un petit meandre, onl'Andrea desprès de treure de l'ai-gua alguns macroinvertebrats(sabater, escorpí d'aigua, cargold'aigua) ens va explicar algunsaspectes interessants sobre la sevafunció bioindicadora relacionadaamb la qualitat de l'aigua. Aquestsorganismes aquàtics són impor-tants que hi siguin, ja que consu-meixen la matèria orgànica dissol-ta en l'aigua que, així, a poc a poc,es veu millorada. També és impor-tant de destacar la funció que tenenles plantes i arbres de ribera en elsecosistemes aquàtics ja que no

només donen bellesa al paisatgesinó que hi juguen un paper impor-tant en l'autodepuració de l'aigua.S'ha de dir que la qualitat de l'ai-gua de la riera de Vallvidrera ésforça bona - la depuradora de LesPlanes és fonamental - però queaixò no amaga tot un conjunt deproblemes mediambientals impor-tants sense resoldre, com ara unaexcessiva quantitat de canyes asso-ciada a una falta d'arbres de ribera(àlber, pollancre, freixe...), lesextraccions d'aigua a la zona de LaRierada o la falta d'un cabal mínimd'aigua que fa que alguns trams dela riera s'assequin i provoquin ladegradació de la vegetació de ribe-

ra i la mort de força peixos a l'estiu(barb de cua-roja).

Dissabte 4 de juliol. Sortida noc-turna al Turó d'en Galzeran (486m), a Tiana El Maresme.

Si l'any passat en la sortida noctur-na vam pujar al Turó de Valldaura(serra de Collserola), aquest anyhem anat una mica més al nord: alParc de la Serralada Litoral, en laprolongació del Montseny i laSerra del Corredor. A les faldes delTuró d'en Galzeran, situat entre lespoblacions de Tiana i Alella, enca-

ra es conserven petites zones deconreu de vinya. Des d'aquest cimdel Maresme vam poder contem-plar bones vistes panoràmiques delBarcelonès, del Vallès i del Mares-me. La lluna plena reflectida sobreel mar, el silenci i la temperaturamenys calorosa invitaven a unaestona de calma i relaxació. L'a-proximació en cotxes la vam ferfins al coll de Montalegre, a laConreria i des d'allà i seguint untram del GR-92 fins al cim delturó, uns 4 km de pujada suau.

MEDI AMBIENT

D

Andrea fent treball de camp.

Marià Caimo

El grup sota els plàtans escolta les explicacions de l'Andrea.

29

LA JUNTA INFORMA

l CEM s'ha adherit al manifestpromogut per un grup de veïnsde la Rierada davant l'immi-

nent perill d'incendi forestal que téaquest estiu la serra de Collserola. Usel reproduïm a continuació per a que entingueu coneixement, i us animem aposar la vostra signatura en els fullsd'adhesió que trobareu a la secretariadel local.

MANIFEST SALVEM DEL FOCCOLLSEROLA

[...]

Donada la dimensió de l'adversitat

natural, a hores d'ara tenim els boscos

en un estat d'alt risc d'incendi de cara

a la temporada d'estiu que tot just

comença, amb el corresponent proble-

ma ambiental que això suposaria, la

pèrdua del patrimoni natural i de qua-

litat de vida per les poblacions que for-

men part del Parc de Collserola, però

sobretot, pel perill que un incendi

forestal suposaria per a les persones

que viuen dins el Parc de Collserola.

L'Ajuntament de Molins de Rei ha des-

tinat importants recursos econòmics de

caràcter extraordinari i tot el suport

tècnic del que ha disposat a diverses

tasques d'arranjament dels efectes de

la ventada. Tot i així, la dimensió del

fenomen meteorològic al que ens

varem veure abocats el passat 24 de

gener, ha sobrepassat amb escreix els

mitjans que un Ajuntament de les

dimensions de Molins de Rei pot afron-

tar.

A hores d'ara, encara no hem vist a

ningú de la Generalitat que sobre el

terreny valori el problema i recolzi

directament els Ajuntaments per tal de

poder fer un projecte efectiu per nete-

jar el més aviat possible les zones

forestals que presenten més perill i/o

inconvenients pels habitants i usuaris

de la zona.

Malgrat que el Centre de la Propietat

Forestal - de la Generalitat de Cata-

lunya- està col·laborant amb l'oficina

de prevenció municipal d'incendis

forestals de la Diputació de Barcelona,

els propietaris forestals, els Ajunta-

ments afectats, el Consell Comarcal, la

federació d'ADF del Baix Llobregat i

la Federació Catalana d'Associacions

de Propietaris Forestals en la redac-

ció del pla de retirada de la fusta tom-

bada per la ventada, amb l'objectiu

final que, mitjançant l'ajut de la Gene-

ralitat i el possible ingrés per la venda

de la fusta, es puguin retirar tots els

arbres i branques caiguts amb la inten-

ció que els propietaris forestals no

hagin d' afegir cap euro, tot just ara,

sabem que d'aquest conveni no s'ini-

ciarà cap tasca abans del 15 de setem-

bre i que per tant, no s'ha tingut en

compte la necessitat de fer actuacions

concretes abans de l'estiu per evitar

riscos i molèsties.

L'Ajuntament de Molins de Rei, en vir-

tut de les competències que li atribueix

la normativa vigent, considerant que

no pot ser aliè a la situació de la

superfície forestal del seu terme muni-

cipal, té el propòsit de seguir donant

suport, en la mesura que els hi perme-

tin els seus recursos tècnics i econò-

mics, a la restitució de l'àmbit afectat

per les ventades del 24 de gener de

2009 i manifesta la voluntat de partici-

par activament en la gestió forestal

que s'ha de dur a terme a partir d'ara.

Les competències en gestió forestal i

prevenció d'incendis forestals a Cata-

lunya corresponen a la Generalitat de

Catalunya.

Per tot això, demanem:

Que els òrgans competents de l'admi-

nistració de la Generalitat de Catalun-

ya col·laborin amb l'Ajuntament de

Molins de Rei i també amb els propie-

taris forestals i de finques urbanes

afectades per la ventada del 24 de

gener de 2009, per retirar i/o triturar

les restes vegetals amb caràcter urgent

i d'acord amb la proposta tècnica

adjunta i en coordinació amb les tas-

ques que es duen a terme des del Con-

sorci del Parc de Collserola.

I en suport a aquesta proposta, la

majoria de partits polítics amb repre-

sentació a l'Ajuntament de Molins de

Rei (IiE, ERC, CiU, CUP, PP), els

3.265 signants de la plataforma sal-

vemdelfoccollserola i el Centre Excur-

sionista de Molins de Rei, demanen a

la Generalitat de Catalunya, en

coherència amb les seves competèn-

cies pel que fa a la gestió forestal i pre-

venció d'incendis forestals en l'àmbit

nacional i vista la situació d'emergèn-

cia en el nostre àmbit forestal que, pro-

porcioni els recursos tècnics i econò-

mics necessaris per tal de netejar

urgentment el Medi Natural en l'àmbit

de la Serra de Collserola i en concret

les zones especials que mencionem en

el informe tècnic adjunt per tal de

minimitzar el màxim possible el risc

d'incendi forestal per aquesta campan-

ya 2009.

Molins de Rei, 15 de juny de 2009

E

La Junta Directiva

Qualsevol guspira ho pot encendre tot.

30

SECRETARIA

Actualment, el nombre de socis de la nostra entitat és de 640

ALTES

MOVIMENT DE SOCIS

BAIXESSoci Cognoms i Nom d/m/a

1642 ARMENGOL SOLÉ, Mª DOLORS 08/06/20091643 CANYELLES ARMENGOL, ELOI 08/06/20091644 MARTOS BAUTISTA, BEATRIZ 07/07/20091645 ROMO TERRAFETA, RICARD 07/07/20091646 LLORENTE MORENO, ISIDRO 15/07/20091647 PORTÉS HERREROS, FROILÁN 21/07/2009

Soci Cognoms i Nom d/m/a

1277 ROMERO AIGUADÉ, ENRIC 03/06/20091588 CARDOZO YEGROS, LIZ MARIEL 05/06/20091460 RIVAS SALVADOR, MONTSERRAT 11/06/20091516 JIMÉNEZ MARTÍN, JORDI 11/06/20091517 SANTIAGO PÉREZ, MONTSE 11/06/20091426 MOLINA CELMA, ELIZABETH 09/07/20091427 FERRERÓ ARAGONÉS, EDUARD 09/07/2009

El dia 8 de juliol moria el pare del nostre consoci, Francesc Fernández Garcia, el nostre "Siscu" a qui encoratgem enaquests moments de defallença, episodi de la vida que ens toca viure, i en aquesta oportunitat el nostre company rep el copmés dur: la desaparició de l’ésser estimat, referència del nostre esdevenidor. Estem al teu costat i compartim el teu dol.

Cortines, Tendals, Persianes,...Sistemes de comandament

elèctrics i automàtics.

C/ Miquel Tort, 4 Telèfon 93 668 24 53 Molins de Rei

DISTRIBUÏDOR EXCLUSIUQUADS

Concessionari Oficial

Av. València, 25 Molins de Rei Tel. 93 668 16 42 - Fax 93 668 94 61 - mail:fcosta@motoscosta.com

P A R T I C I P A A L A 4 6 AM A R X E T A

D i a 4 d ’ o c t u b r e d e 2 0 0 9

P E R S I A N E S

C A R M E N

L a p r o t e c c i ó s o l a r a l s e u a b a s t