1

POBRESA I SALUT

“El mercat de Calaf”

Sarah CanamásÀngela FrancésNuria GonzálezIsabel Merí

Elena Quesada

-1r Medicina V-

INDEX1. Introducció

1.1 El concepte de pobresa pàgina 3

1.2 Els tipus de pobresa pàgina 3

1.3 Les causes de la pobresa pàgina 4

2. Edat, pobresa i salut

2.1 Determinants socials de la salut infantil i influències en la trajectòria vital pàgina 5 2.2 Salut en l'infant pàgina 6 2.3 Salut en l'adult pàgina 6 2.4 Educació i pobresa pàgina 8

3. Gènere, pobresa i salut

3.1 Educació i gènere pàgina 9

3.2 Economia i gènere pàgina 10

3.3 Violència de gènere pàgina 10

3.4 Envelliment i gènere en la pobresa pàgina 11

3.5 Embaràs i pobresa pàgina 11

3.6 Inversió en la pobresa en la salut femenina pàgina 12

4. Política, pobresa i salut

4.1 Els models sanitaris pàgina 14

5. Solucions per combatre la pobresa pàgina 16

6. Conclusió pàgina 16

7. Bibliografia pàgina 17

2

1. INTRODUCCIÓLa pobresa és la principal raó que els bebès no es vacunin, que no es disposi d'aigua neta ni sanejament, de no poder accedir a medicaments ni tractament i que les mares morin durant el part. És la causa subjacent de la menor expectativa de vida, de la discapacitat i el gana; és el principal contribuent de les malalties mentals, l'estrès, el suïcidi, la desintegració familiar i l'abús.

1.1 El concepte de pobresaEl fet d’intentar definir un concepte tal com la pobresa incorpora alguns problemes per generalització o biaix en les enquestes. Sembla interessant nomenar allò que interpreten d’aquest terme distintes entitats emmarcades cadascuna en un context.El Banc Mundial defineix la pobresa com el nivell de consum equivalent a un dòlar estatunidenca o menys per dia. Aquesta definició és impactant per als països desenvolupats, on un dòlar o menys suposa una xifra molt baixa. Però incorpora problemes, ja que només contempla consum individual i no l’ús de serveis públics (com sanitat o educació) ; per altra banda, l’enquesta preguntava la despesa del mes anterior (problemes d’oblits) i, per últim, pot haver confusió per generalitzar (als països pobres hi ha molts pobres i molt pocs rics).

La Reial Acadèmia Espanyola de la llengua (RAE) integra cinc accepcions, de les quals referides al tema es resumeixen en: Qualitat de pobre Falta, escassetat Pobre: necessitat, que no té allò suficient per viurePer últim, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) acusa la pobresa com la malaltia més mortal del món sencer amb la següent sentència:“La pobreza es la causa principal de muerte en el planeta y la creciente diferencia entre ricos y pobres una amenaza a la salud mundial”

1.2 Els tipus de pobresaLes característiques de la pobresa no són sempre les mateixes, és per això que poden ser classificades en:Individual: aquest tipus de pobresa es caracteritza per ser continu. Només afecta una persona és particular o a una família. Es troben en una situació on resulta impossible accedir a les necessitats bàsiques. Aquesta dificultat es deu a alguna limitació mental o física.Col·lectiva: no es limita a una persona o la seva família si no que a tota una comunitat o una quantitat important d'individus de la mateixa. Aquests inconvenients per accedir al bàsic són conseqüència d'un baix desenvolupament econòmic, i l'escassetat de recursos agreuja la situació. En efecte les taxes de mortalitat pugen ja que aquests individus no posseeixen la capacitat de rebre una bona alimentació, disminuint a la vegada l'expectativa de vida.Cíclica: arriba a grans porcions de la comunitat però de manera passatgera. Aquestes dificultats es deuen moltes vegades a catàstrofes naturals o una mala planificació en l'àmbit de l'agricultura.

La pobresa també pot ser classificada segons les mancances:Absolutes: en aquesta classe de pobresa no és possible accedir a les necessitats bàsiques, ja sigui aliments, educació o roba.Relatives: en aquest concepte es fa referència al fet que la pobresa és molt diferent segons el lloc on ens situem, no són iguals les mancances en països europeus que en africans o llatinoamericans.

3

En educació: a aquestes persones els resulta impossible accedir a nivells d'ensenyament, siguin aquests primaris, secundaris o superiors, generant encara més dificultats per introduir-se al mercat laboral.En serveis: aquestes persones no tenen la possibilitat d'accedir a prestacions bàsiques, com ara llum, aigua, xarxes cloacales, etc. Això pot ser per dos motius, en primer lloc per la impossibilitat de pagar-ho. En segon lloc per que habiten zones allunyades dels centres urbans i aquestes xarxes no tenen abast.En salut: aquestes persones no poden accedir als serveis bàsics i efectius de la salut. En conseqüència es veuen obligats a recórrer a centres públics o disposats en els barris les condicions i resultats no solen ser els ideals. A més els resulta molt més complicat accedir als medicaments en cas de no ser donats sense càrrec.

Per últim, la línia de la pobresa relativa es pot fixar de dues maneres:1. EN FUNCIÓ DEL NIVELL DE RENDA (mètode indirecte): es considera que viuen en condicions de pobresa relativa, aquelles persones el nivell d'ingressos o renda per càpita sigui igual o inferior a un terç del GDP del país;2. EN FUNCIÓ DE LA DESPESA O CONSUM DE LES LLARS (mètode directe): es considera que viuen en condicions de pobresa relativa aquelles persones la despesa o consum sigui inferior a un terç del total de la despesa anual per càpitaL'estudi de la desigualtat existent dins del grup de població considerat (per exemple, a mitjançant l'índex de GINI) oa nivell llar (estudiant la desigualtat en el repartiment dels béns i serveis entre homes i dones, adults i nens, nens i nenes, etc.), pot ser un bon complement a l'estudi de la pobresa.

El càlcul de la incidència de la pobresa reflecteix el percentatge de llars pobres respecte al total de llars considerades. Aquest valor dóna idea de la distribució geogràfica de la pobresa absoluta.La bretxa de la pobresa mesura la "profunditat" de la pobresa. És a dir, la distància mitjana del ingrés o consum de les llars pobres a la línia de pobresa. És un valor que serveix per donar idea de la severitat de la pobresa que estem estudiant (how poor?).

1.3 Les causes de la pobresa

Una d'elles és el gran creixement poblacional. D'acord amb el Fons de Població de l'ONU, neixen tots els anys 80 milions de nadons, la qual cosa indica que en poc temps hi haurà grans problemes d'habitatge. Ja de per si, les ciutats del món estan superpoblades, així que s'espera que pel 2050 la situació estigui molt pitjor.

Una urbanització sense límits. Cada vegada més les ciutats van creixent i creixent. Ciutats com Sao paulo, New York, Londres i Tòquio són vistes com a símbol de prosperitat i creixement econòmic. Per això són cada vegada més els que migren a aquestes ciutats. Com conseqüències, les zones agrícoles es van reduint, disminuint així la quantitat d'aliments.Els desastres naturals són una altra causa. Es pot apreciar en el cas d'Haití. O potser fortes pluges i conseqüents inundacions que arrasen amb les poques propietats que les persones posseïen. Terratrèmols, ensulsiades entre d'altres desastres causen gran dolor a les poblacions marginals i pobres.

4

Finalment, els conflictes polítics agreugen la pobresa. Moltes persones per causa d'enfrontaments armats han d'abandonar les seves llars i viure com a refugiats en altres llocs, de vegades i països diferents on no compten amb la protecció que tenen els residents legals. Alguns viuen en cases plenes de parents, amuntegats i estrets. Altres s'han mudat a estables, llocs per animals sense les condicions higièniques necessàries.Segons sembla, aquestes qüestions agreugen i aprofundeixen el taló d'Aquil·les de tots els governs: la pobresa.

2. EDAT, POBRESA I SALUT

2.1 Determinants socials de la salut infantil i influències en la trajectòria vital

5

2.2 Salut en l'infantEn primer lloc i partint d’un eix cronològic de l’edat, als països en via de desenvolupament, els trastorns neonatals provoquen al voltant de 0.9 milions de defuncions anuals, tal i com afirmava una expedició a l’any 2004.D’entre els factors que més alteren el desenvolupament del xiquet estan la desnutrició, la falta d’assistència mèdica, la falta de salubritat, la contaminació de les aigües i de l’aire.

Es calcula que la desnutrició provoca la mort d’entre 3 i 5 milions de xiquets menors de 5 anys anualment. No obstant això, a nivell mundial, existeixen dades que revelen una millora de l'estat nutricional dels xiquets. Dades aproximen que el percentatge de xiquets que presenten insuficiència relativa al pes s'ha reduït del 25% en 1990 al 16% en 2011. Durant el mateix període, el retard del creixement en menors de cinc anys ha disminuït del 40% al 26%. A Àsia, s'estima que el nombre de nens amb retard del creixement s'ha reduït a la meitat entre 1990 i 2011, de 189 a 96 milions.Malgrat aquestes dades, als països més pobres el 36% de les defuncions són de menors de 15 anys, en contrast amb els països més rics, que suposen l’1%

Aquesta gràfica recull el nombre de morts de nens menors d'un any d'edat en un any determinat per cada 1000 nens nascuts vius en el mateix any. S'inclou la taxa de mortalitat total, i les morts per gènere, masculí i femení. Aquesta taxa s'utilitza sovint com un indicador del nivell de salut d'un país.

2.3 Salut en l'adult

L'esperança de vidaGràcies als grans avanços de la medicina, la tecnologia i la ciència en general, s'ha aconseguit allargar la vida de les persones en molts llocs del món. L'esperança de vida és un indicador important per analitzar la situació social d'una població en un determinat país, regió o ciutat.La mitjana mundial d'esperança de vida és al voltant d'entre 70 a 75 anys en la majoria dels països. A diversos països desenvolupats han aconseguit tenir una expectativa de vida molt més alta a la mitjana mundial a causa de la bona qualitat de vida de la gran majoria de la seva població. Al rànquing que elabora l'OMS trobem a països com Japó, Austràlia, França, Espanya, Mònaco entre alguns altres que aconsegueixen una esperança de vida de més de 80 anys.

6

En canvi, als països més pobres del món l'esperança de vida és menor als 50 anys. Alguns d'aquests països són Sierra Leone, Uganda, Afganistan, Moçambic, Nigèria. La fam, les males condicions sanitàries i habitacions, escàs o mínim accés a la salut, expansió de pandèmies, consum d'aigua contaminada, exposicions perllongades a condicions ambientals altament tòxiques, fan que la mortalitat sigui molt alta i tan baixa l'esperança de vida. Per tant, existeix una relació directa entre mala qualitat de vida i morts prematures que podrien ser evitades si s'ataquen les causes.

És fonamental reduir la pobresa i millorar la qualitat de vida als països que tenen greus problemes socials, ja que d'aquesta forma s'evités la mort de milions de persones al món especialment de xiquets.

Les malalties amb major incidència als països en vies de desenvolupamentLes malalties no ataquen a tots per igual, certes persones i grups tenen característiques i factors que els fan més vulnerables o predisposats a patir-los, la pobresa és una de les més importants.Per aquesta raó hi ha malalties que ataquen als sectors més pobres i febles d'una comunitat i d'un país. Dins de les més comunes són el paludisme, la malària, VIH SIDA, el dengue, la tuberculosi, el mal de Chagas, convertint-se moltes d'aquestes malalties en pandèmies en diferents zones del planeta.

La condició econòmica de les persones pot ser la diferència entre la vida i la mort, la possibilitat de recuperació, o disminuir l'expectativa de vida de les persones en patir aquestes malalties. Als països subdesenvolupats aquestes malalties es cobren la vida de milers de persones, en canvi en els desenvolupats o no les contreuen o en cas de fer-ho poden mantenir-les controlades i brindar-los una qualitat de vida adequada als malalts. L'exemple mes evident és el que ocorre a Àfrica, amb la SIDA milers moren tots els dies per aquesta malaltia que esta totalment descontrolada, la realitat oposada és el que ocorre als països desenvolupats, ja que es registren disminucions de contagis i els malalts tenen major expectativa de vida.

Existeixen diverses causes per les quals aquestes malalties són més comunes i perjudicials amb les persones en estat de pobresa dins de les principals es troba una dolenta o insuficient alimentació, falta d'aigua potable, servei de clavegueres i condicions sanitàries adequades, habitatges precaris i amuntegament, poc o cap accés a l'educació i atenció mèdica entre altres situacions que propicien la propagació i l'augment de malalts així com una alta mortalitat.Als països pobres se'ls fa molt difícil afrontar aquestes situacions a causa de la falta de fons i recursos per poder fer-ho. A més li afecta greument l'economia i al capacitat productiva dels mateixos.

La desigualtat social genera que les persones de menors recursos, siguin els que tinguin major dificultat per accedir a la salut, ja que si no és per serveis de salut gratuïts estatals no poden utilitzar uns altres. La salut pública als països subdesenvolupats té greus manques com a hospitals i centres mèdics i superpoblació i per tant grans demores per ser atesos, falta de incentius i infraestructura adequada, insuficient quantitat de professionals etc. Tota aquesta realitat fa que els pobres es vegin molt afectats en la seva salut i efectivitat de tractaments i de recuperació per una patologia.La pobresa escurça l'expectativa de vida, així com disminueix notablement la qualitat de la mateixa.Malalties que afecten els pobres dels països desenvolupats

7

Quant a les malalties que pateixen les persones sense sostre i sense llar, aquestes es relacionen amb problemes de salut física, abús de substàncies i problemes de salut mental. En el primer cas, es considera que aquest grup sofreix entre 2 i 50 vegades més problemes de salut físics que la població en general. Els més freqüents són: ferides no tractades (úlceres), lesions físiques, malalties respiratòries (bronquitis, asma), de la pell (pediculosi i sarna), d'ossos, cardíaques, problemes dentals i de peus.Les persones sense llar veuen reduïda la seva esperança mitjana de vida en 20 anys, pel que fa a la resta de la població.

Respecte a l'abús de substàncies, el consum d'alcohol (40,8%) és un dels quals més preocupa, ja que les conseqüències que implica són malalties tan greus com a hepatitis, cirrosi alcohòlica i pancreatitis alcohòlica. Fins i tot, augmenta el risc de patir tuberculosi i hepatitis. A més, el 41,5% ha consumit alguna vegada drogues, especialment, marihuana (48,5%) i cocaïna (19,4%). L'heroïna, considerada tradicionalment una "droga marginal" és consumida per un 5,8% de les persones que viuen al carrer. Finalment, els problemes de salut mental afecten a entre un 25% i un 35% de les persones sense llar. La taxa de prevalença és gairebé el doble entre les dones i les malalties més comunes són esquizofrènia, trastorns de personalitat, depressió i dificultats d'aprenentatge.

Els hàbits i condicions de vida del denominat "sinhogarismo" solen implicar una dieta deficient, poc descans, falta d'allotjament i d'higiene, la qual cosa afebleix l'organisme i exposa a les persones a un major nombre de focus d'infecció. L'estigmatització, la discriminació, les agressions que pateixen al carrer, la desocupació i la dependència de substàncies són altres circumstàncies que agreugen la seva situació i augmenten la incidència de malalties, major en les dones (49,8%) que en els homes (36,4%).

2.4 Educació i pobresaEl desenvolupament tecnològicEl desenvolupament tecnològic ha generat una revolució en l'activitat econòmica mundial, amb un impacte sense precedents en els sectors econòmics, productius i socials, situant un nou escenari on l'accés i maneig de la “informació” han aconseguit establir nous indicadors de desenvolupament per a cada poble, regió o país. Per als països del tercer món, aquesta situació s'ha convertit en un veritable repte a causa que els seus objectius principals estaven centrats a establir les condicions bàsiques de desenvolupament humà com la reducció de la pobresa, la mortalitat, desigualtat i analfabetisme. A estos factors se suma ara aquest nou indicador conegut com a bretxa digital, relacionada en l’accés o no de les TIC (Tecnologies de la Informàtica i la Comunicació) en diferents comunitats.

Sistemes educatius al tercer mónUna expedició instituïda en 1967 per l’UNESCO, aproximava una cinquena part de la població mundial analfabeta i 113 milions de xiquets sense escolaritzar.Des d’aqueix moment i en l’actualitat, als països del Tercer Món és cada vegada més notable la desproporció entre el pressupost assignat a l'educació i el percentatge de nens i joves que assisteixen a l'escolaPer exemple, en Alt-Volta, un terç dels recursos públics és destinat a l'educació, i, no obstant això, només 1 de cada 10 nens vas agafar a l'escola; en Mali, segons una estimació de les actuals corbes, en 1981 es destinà prop de la meitat del pressupost a l'educació, però va permetre donar escoles a

8

1 de cada 4 xiquets. Els exemples exposats, es poden aplicar a la majoria dels països subdesenvolupats, ja que destinen d'una cambra a un terç del seu pressupost a l'educació, i això permet donar escola a un percentatge que va de 10 a 40 del total de la població infantil.No obstant això, altres països del Tercer Món estan explorant camins educatius totalment nous. És el cas, per exemple, d'El Salvador i la Costa d’Ivoire, on gran part de l'ensenyament està basada en el sistema de televisió educativa.D’aquest mode sorgeix el problema de la desocupació, com a conseqüència de la inadaptació de la formació educativa a les necessitats reals que posseeixen els països en vies de desenvolupament.

3. GÈNERE, POBRESA I SALUT

En la dècada de 1980, es va identificar una sèrie de fenòmens dins de la pobresa que afectaven de manera específica a les dones i assenyalaren que la quantitat de dones pobres era major que la dels homes i que existia un augment més marcat de la pobresa femenina. Per a fixar aquest conjunt de fenòmens es va utilitzar el concepte de "feminització de la pobresa".

La definició de feminització de la pobresa s'entén com una tendència en contra de les dones o els llars a càrrec de les dones. La feminització és un procés mentre que "un nivell més elevat de pobresa" és un estat. La feminització és un concepte relatiu basat en la comparació entre dones i homes, incloent els llars al seu càrrec. Allò important és la diferència entre dones i homes a cada moment. Donat que el concepte és relatiu, la feminització no implica necessàriament un empitjorament absolut de la pobresa entre les dones o els llars a càrrec de dones. Encara que la pobresa es reduirà notablement entre els homes i sols lleugerament entre les dones, existiria una feminització de la pobresa.

3.1 Educació i gènere en la pobresaLa divisió del treball per sexe, a l'assignar a les dones l'espai domèstic, determina la "desigualtat en les oportunitats que tenen elles com a gènere per a accedir als recursos materials i socials, així com a participar en la pressa de decisions polítiques, econòmiques i socials". Tot açò suposa un major risc front a la pobresa.Aquest menor accés de les dones als recursos determinen una situació de privatització en diferents àmbits socials, fonamentalment en tres sistemes estretament vinculats: el mercat de treball, el sistema de benestar o protecció social i els llars.

Una altra limitació per a accedir a diferents tipus d'actius són les taxes d'analfabetisme. Encara que les xifres han disminuït, continua havent un major nombre de dones analfabetes, respecte als homes. A més, s'adverteix que una de les causes principals que impedeixen que les dones continuen amb els estudis en la etapa adolescent és, que les dones abandonen els estudis per a dedicar-se al treball domèstic, en canvi, els homes ho fan per dedicar-se al treball remunerat.

Una altra limitació de les dones es refereix a l'accés als actius materials. Les taxes de desocupació són més elevades en el cas de les dones i ha augmentat la diferència respecte als homes en els últims anys. Respecte a les remuneracions, les dones reben un ingrés laboral pròdig inferior al dels homes i la diferència és especialment accentuada en el cas de les dones més qualificades.

9

A més, cal destacar que la pobresa comprèn la carència de recursos materials, socials i culturals, la perspectiva de gènere reafirma el seu caràcter heterogeni, en tant que homes i dones tenen responsabilitats i experiències diferents, i per tant, els seus interessos i necessitats també són diferents. Tenint en compte açò, s'analitza la pobresa de les dones considerant tant l'entorn tant familiar com social. Respecte a la família, la perspectiva de gènere millora l'enteniment de com funciona els llars , ja que mostra les jerarquies i la distribució dels recursos, i qüestiona d'aquesta manera la idea de que els recursos a l'interior de la llar es distribueixen de manera equitativa i que les necessitats dels seus membres són iguals.

Concretament, la pobresa no sols s'entén com un "concepte descriptiu que estableix la distància front a un Umbral d'ingressos o recursos sinó que inclou una explicació sobre la desigualtat en les relacions de poder a l'interior de les llars".

3.2 Economia i gènereAutonomia econòmica: les desigualtats d'oportunitats que afecten a les dones per a accedir al treball remunerat perjudica les seues possibilitats d'aconseguir la autonomia econòmica. Des d'aquesta perspectiva, és possible visualitzar la situació de pobresa d'alguns grups de persones que habitualment roman oculta. Un exemple d'açò són les persones que si bé viuen en llars no pobres, individualment no compten amb ingressos propis que els permeten satisfer de manera autònoma les seues necessitats.

Per altra part, les limitacions que sofreixen les dones per accedir al treball, existeixen restriccions per al seu accés a la salud, la educació i les xarxes socials, i per a la seua participació en la adopció de decisions en temes polítics, econòmics i socials, la qual cosa compromet la seua autonomia física, exercici de drets sexuals i reproductius, social, capacitat organitzativa i política, capacitat d’expressió d'opinions.

3.3 Violència de gènereLa violència és incorporada a la anàlisi de la pobresa des de la perspectiva de gènere perquè se la considera un factor que inhabilita les persones per gaudir d'autonomia en la mesura que dificulta l'accés de les dones al mercat de treball. D'aquesta manera, les dones tenen menys possibilitats d'aconseguir la autonomia econòmica i exercir els seus drets de ciutadanes.S'han realitzar estudis pel Banc Inter americà de Desenvolupament on s'indica la estreta relació entre la pobresa i la violència. Per una banda, la pobresa és una conseqüència de la violència, és a dir, la violència empobreix, i frena el desenvolupament econòmic ja que:

a) La atenció de les conseqüències de la violència social i la violència domèstica ocasiona despeses en sistemes policials, judicials i en la prestació de serveis socials allò que, en conjunt, compromet recursos que podrien ser destinats a activitats més productives

b) en el cas específic de les dones que sofreixen de violència domèstica, són menys productives en els seus llocs de treball, la qual cosa és una pèrdua directa per a la producció nacional.

En síntesi, la perspectiva de gènere s'oposa a una definició de pobresa basada exclusivament en l'ingrés i subratlla el fet de que aquest fenomen suposa tant aspectes materials com no materials, simbòlics i culturals, i que en ell incideixen fonamentalment les relacions de poder, és a dir, les jerarquies socials, que determinen un major o menor accés de les persones segons el seu gènere

10

als recursos materials, socials i culturals. En aquest sentit, el gènere de les persones pot determinar el nivell de pobresa i el risc de parèixer-la.

3.4 Envelliment i gènere en la pobresaLes desigualtats de l'envelliment i el gènere estan íntimament vinculades amb la pobresa a través d'una interrelació molt complexa. La complexitat d'aquesta relació tridimensional (gènere, vellesa i pobresa) ha de ser entesa com el resultat d'una seqüència d'accions i experiències socials diferenciades pel sexe que s'inicia en edats primerenques i que culminen en la vellesa. En el món, les dones de més avançada edat tendeixen a viure en la pobresa més que els homes, i el creixement d'aquest grup poblacional amb grans desavantatges socials contínua augmentant de manera important. Desigualtat de gènere:Els homes i les dones en la vellesa es troben en diferents estats de vulnerabilitat d'acord amb el rol social i cultural i el nivell de protecció institucional que la societat els atorga.Les dones en edat de la vellesa tendeixen a viure sense una parella que els homes. Açò se dóna com a resultat parcial de que en pròdig les dones viuen més anys que els homes. A més, les dones tendeixen a formar unions amb homes de major edat que elles, i tendeixen menys que els homes a formar noves unions en casos de viudesa, separació o divorci. Per això, durant la vellesa, més dones que homes es troben sense parella, allò que les col·loca en una situació vulnerable, tant des del punt de vista econòmic com social. Desigualtat social i econòmica:Donat que la vellesa és una etapa de la vida caracteritzada per la disminució d'activitats en gran mesura laborals, implica també una disminució dels ingressos. En els països en desenvolupament sols una minoria dels ancians compten amb beneficis d'un sistema de jubilació. La inseguretat econòmica és un dels problemes que afecta a tots els ancians, però particularment a aquells que van desenvolupar activitats laborals en el sector informal i que no van cotitzar per a rebre jubilació o pensió en la vellesa. Degut als rols de gènere tradicionals, les dones tenen menys possibilitats de treballar per a generar ingressos i estalvis que els permeten resoldre les seues necessitats econòmiques en la vellesa. Per això, les ajudes familiars es fan necessàries per a recolzar als adults majors.

3.5 Embaràs en la pobresaNicaragua té un índex d'embaràs entre dones joves de 15 a 19 anys, del 25%, mentre que el 30% de la deserció escolar també es deu a l'embaràs en menors d'edat. El nombre de naixements en mares de 10 a 14 anys s'ha incrementat en l'última dècada en un 47.9%.

La fecunditat adolescent implica deserció escolar i, per tant, redueix les possibilitats de continuïtat d'estudis, limita les opcions d'inserció laboral i de la millora d'ingressos, reproduint el cicle de la pobresa, i deixant exposada a la adolescent a la violència i la explotació.A Colòmbia, per exemple, el problema cada vegada és major. Afecta a una de cada cinc dones entre els 15 i els 19 anys. Les conseqüències són molt importants. Primer, perquè un embaràs pot representar riscs en la salut de les menors. Segon, perquè perpetua la pobresa de les adolescents, ja que la majoria d'aquelles que es queden embarassades pertanyen a baix estrats socioeconòmics.Aquest fet és un factor determinant en la reproducció de la pobresa. Les complicacions i avortaments mal practicats són la principal causa de mort entre les dones entre 15 i 19 anys d'edat a tot el món. Si a açò li sumem el baix pes al nàixer, la desnutrició i que els processos infecciosos

11

són significativament majors entre els fills d'adolescents, és impossible desconèixer que s'està davant d'un problema de salut pública de grans dimensions.

3.6 Inversió en la salut femeninaSegons determinades informacions es requereixen més recursos per satisfer les necessitats específiques de les dones. Tenim exemples específics de necessitats del sexe femení com les associades a l'embaràs, el part i malalties relacionades amb elles, com la diabetis gestacional i discapacitat associada a la maternitat i postpart, sobrepès-obesitat, complicacions a l'embaràs, major vulnerabilitat al contagi d'infeccions de transmissió sexual, cicles menstruals dolorosos, efectes del creus del papil·loma humà com a precursor del càncer cèrvix uterí, càncer mamari, alteracions hormonals de la menopausa, entre altres.

Font: Inmujeres, DGEDE. Estimaciones con base en ENIGH 2008

El percentatge de despeses destinats als serveis mèdics de consulta externa és major en dones.Existeixen determinats aspectes, com els aparells de la sortera, que només es realitzen en llars no pobres; en aquests el 55.3% de la despesa se li va assignar a dones. Les dades poden estar reflexant la impossibilitat dels llars més pobres de fer front a aquest tipus de despeses per al benestar dels seus integrants. Així ho demostra la despesa per al pagament d'infermeres i personal de cura de malalts, que va resultar quasi nul en el cas dels llars amb nivells de pobresa; entre els llars no pobres, el 72.9% de la despesa es va destinar a dones.

Aquestes dades ens donen compte de les limitacions dels llars pobres per a fer algunes despeses necessàries en la cura de pacients malalts. Aquestes despeses es dirigeixen en la seua majoria a les dones, degut probablement a un període més prolongat de deteriorament funcional en elles per la seua major esperança de vida, però també perquè el treball de cuidats a l’interior dels llars és realitzat per dones, generalment i sobretot quan les persones malaltes són integrants de llars barons.

12

4. POLÍTICA, POBRESA I SALUT

Com ja hem anat comentant, podem definir a molts grans trets pobresa com la carència en la vida d’una persona de certs recursos que impedeix satisfer part de les seues necessitats bàsiques.

Segurament quan es parla de pobresa tothom pensa en la pobresa econòmica, aquella derivada de la mancança de diners o béns, la qual malauradament acaba conduint a una forma de vida abocada a carències nutritives, educatives i finalment també de salut.

Els efectes de la pobresa sobre la salut al món són infinits i molt diferents depenent del país en el qual ens centrem, o inclús depenent de l’edat i el gènere que estudiem, doncs les dones es veuen molt més afectades en aquest cas que no pas els homes.

I és que la pobresa colpeja de manera diferent sobre la salut de les persones arreu del món. No és el mateix parlar de pobresa (sempre fent referència a la salut, és clar) als països desenvolupats que als països subdesenvolupats. Inclús podem trobar una gran quantitat de diferències entre els països desenvolupats, per trobar-les sols cal analitzar els diferents models sanitaris que presenta cadascun d’ells.

La salut, no està repartida de la mateixa manera arreu del món, de manera que els sistemes sanitaris tampoc són els mateixos allà on anem. De fet canvien enormement d’un país a l’altre, fins i tot inclús es poden trobar algunes petites diferències entre regions dintre d’un mateix país. Per aquesta raó, primer és convenient explicar de manera general els diferents sistemes sanitaris que hi podrem trobar (sobretot als països desenvolupats, ja que als subdesenvolupats a penes hi ha oportunitat d’accedir a la salut), per saber quina és la cobertura sanitària que ofereix cadascun a les persones més desafavorides i necessitades.

4.1 Els models sanitarisEn primer lloc aclarir que podem trobar tres models sanitaris purs: el liberal, el social i el mixt.

Cal remarcar la paraula “purs”, doncs, en la majoria dels casos, aquests els trobarem modificats i presentaran certes particularitats de cada país. A més, tots els sistemes sanitaris són extremadament complexos i parcialment descriptibles donat l’elevat nombre de components que inclouen i les seues interrelacions amb altres sistemes com el polític, l’econòmic o fins i tot l’educatiu.

A tots els sistemes sanitaris podrem identificar quatre elements principals: la població, els proveïdors de servicis, les agències asseguradores i el govern, interrelacionats entre sí a través de la regulació, el finançament, la gestió i la provisió de servicis.

Així doncs, les característiques d’aquets quatre elements i les sues relacions determinaran en cada país els resultats del sistema, sempre depenent de l’entorn polític, social, cultural i econòmic en que es desenvolupen.

13

El model liberalEl model liberal o de lliure mercat és aquell imperant als Estats Units on la salut es considerada un bé de consum, que no necessariament ha de ser protegida pels poders públics en tota la seva amplitud. En aquest sistema, l’usuari paga directament al proveïdor, sense intermediaris o a través de les companyies privades de segurs pels servicis sanitaris que se li han ofert. Els avantatges que presenta bàsicament es resumeixen en:

- L’alta competitivitat existent entre els diferents proveïdors per captar clients fa que la tecnologia, i la investigació científico-mèdica avancen notablement. La medicina americana es troba a la davantera del món, encara que no ocorre el mateix amb la salut de la seva població.

Però, aquest sistema, també està plagat d’inconvenients:

- En aquest model es pacient es vist com un client, de manera que el que realment importa no n’és la seva salut sinó els seus diners.

- Suposa un alt cost per als seus usuaris.- Necessariament han de tenir xarxes de beneficència que atenguin a aquells que no puguen

pagar directament els serveis sanitaris o bé no tenen assegurança mèdica que els cobrisca àmpliament.

- Acostumen a emprar molts diners en sanitat assistencial, oblidant-se de la prevenció i l’educació sanitària per obtenir hàbits saludables.

De manera que podem extraure una conclusió general d’aquest sistema: els més desafavorits queden injustament desatesos en l’àmbit sanitari de manera que es creen grans desigualtats. Així doncs, tot i que ens trobem en alguns dels països més rics del món gran part de la seua població, en concret aquella més desafavorida i que més ajudes necessita, es veu privada d’un dret tan fonamental per tots com és la salut.

El model socialista

En contraposició al model liberal hi ha el model social o socialista, que es caracteritza per propugnar un finançament en la seva totalitat pels pressupostos generals de l’Estat, per oferir cobertura sanitària universal i gratuïta a la població, així com la completa gama de prestacions sanitàries sense excepció. Tot allò que es troba a la cartera de servicis del sistema s’ofereix en condicions d’equitat, gratuïtat i universalitat a la població. El model socialista pur, és per tant, incompatible amb cap estructura sanitària de tipus privat o d’assegurances. Aquest model sols s’ha donat en països comunistes , dels quals els únics exemples que queden actualment són Cuba i Corea del Nord.

Els avantatges que presenta aquest model són:

- La recerca de l’eficiència fa que l’estat aposte per la medicina preventiva i l’educació sanitària per incrementar els nivells de salut en detriment de la creació de servicis assistencials i medicacions costoses.

14

- L’estat reforça la salut pública: abastiment d’aigua a poblacions, depuració i eliminació de residus, salut laboral, atenció a grups vulnerables, etc.

D’altra banda hi trobem dos inconvenients notables:

- Els processos amb índexs petits d’incidència no són adequadament atesos, com tampoc aquells de difícil diagnòstic.

- Els ciutadans, a l’obtenir-ho tot de manera gratuïta, no valoren realment el que val la sanitat.

Això sí, en aquest model, a diferència del que ocorre amb el liberal, aquella gent amb menys recursos té el dret i la possibilitat d’accedir a la sanitat.

El model mixt

Finalment trobem el model mixt, aquell imperant actualment a tots els sistemes sanitaris d’Europa Occidental, sobre tot en allò referent a la seva gestió, tenint diferent participació el sector públic i privat segons els països, en el seu finançament i aprovisionament i distintes formes de funcionament en la seva globalitat i en els seus diferents nivells.

Fins fa molt poc a l’Europa Occidental, molts països, entre ells Espanya, acostumaven a donar cobertura sanitària a tota la població, sense cap mena de discriminació, però segons sembla aquesta assistència està descuidant-se, degradant-se i fins i tot negant-se a aquells immigrants sense documentació que arriben als nostres països buscant noves oportunitats i una nova vida.

A Espanya, en concret, el nou sistema d’assegurament que ha entrat fa uns mesos en vigor sols cobreix l’assistència sanitària de persones sense targeta sanitària en urgències, quan patisquen una malaltia transmissible o crònica (i si aquesta estava sent tractada en anterioritat al 31 d’agost del 2012), en cas d’embaràs o als menors de 18 anys. De fet, ja s’ha denunciat el cas de la mort d’un immigrant sense papers, que va morir el 21 d’abril de 2013, a Balears, es creu per no rebre i, fins i tot negar-se-li, l’assistència sanitària per a tractar una possible tuberculosis.

Aquesta gent acostuma a venir de països subdesenvolupats on l’assistència sanitària és pràcticament nul·la i la poca que hi ha acostuma a venir de la mà de les ONG. La seua situació es veu portada a l’extrem per la terrible situació de pobresa dels països en els quals viuen on l’accés a l’aigua potable i a l’alimentació és un luxe, i on les condicions d’higiene són pèssimes. És, doncs, explicable, que mentre aquí regnen les malalties cardiovasculars i els càncers, allí ho facen les malalties infectocontagioses.La seua situació es veu fortament empitjorada per la gran quantitat de guerres que allí es lliuren i per les condicions ambientals, no és cap secret que el món occidental empra el continent africà a mena d’abocador de les seues restes tecnològiques, sense importar-li a penes el efectes que aquests residus poden tenir sobre la salut de les persones que allí viuen.

15

5. SOLUCIONS PER COMBATRE LA POBRESA

1. L'OMS treballa amb els països per a: Contribuir a la planificació i la realització d'enquestes sobre nutrició; Participar en l'anàlisi i la interpretació dels resultats de les enquestes sobre nutrició; Recolzar el desenvolupament de sistemes de vigilància nutricional; vetllar per que la nutrició sigui parteix integrant de l'atenció i el suport als afectats pel VIH i la HB; Elaborar plans i polítiques nacionals de nutrició; i fomentar l'execució de mesures fonamentals en matèria de nutrició.

1. Col·laborar amb ONG2. Reivindicar una economia per al bé comú3. Mantindre un equilibri entre el progrés tecnològic i la natura4. Difusió per les xarxes socials

6. CONCLUSIONS

La pobresa és la principal raó que els bebès no es vacunin, que no es disposi d'aigua neta ni sanejament, de no poder accedir a medicaments ni tractament i que les mares morin durant el part. És la causa subjacent de la menor expectativa de vida, de la discapacitat i la fam; és el principal contribuent de les malalties mentals, l'estrès, el suïcidi, la desintegració familiar i l'abús.

La necessitat d'un concepte de pobresa més integral; una societat incloent, equitativa, participativa i justa; el plantejament i l'execució de polítiques reals que toquin el fons del problema... Són algunes de les accions que es podrien dur a terme per pal·liar part de les conseqüències derivades de la pobresa anteriorment esmentades.

16

7. BIBLIOGRAFIA

Atenció sanitària a les persones sense llar. Autora: AZUCENA GARCÍA; disponible en: http://www.consumer.es/web/es/solidaridad/derechos_humanos/2007/11/25/172229.php Consultat el dia: 2 de Maig de 2013

Centro de Pobreza: ¿Qué queremos decir con "feminización de la pobreza"?. Autor: Marcelo Medeiros y Joana Costa. Disponible a: http://www.ipc-undp.org/pub/esp/IPCOnePager58.pdf Consultat: 1 de Maig 2013.

Descripción de los diferentes modelos sanitarios. Es pot consultar a: picassoccmc.files.wordpress.com/2009/01/modelossanitarios.doc. Consultat el dia 20 d’abril de 2013

EL MUNDO.es. Médicos del mundo denuncia la primera muerte por negar la sanidad a los “sin papeles”. Rafael J. Álvarez/Mayte Amorós. Disponible a: http://www.elmundo.es/elmundo/2013/05/03/espana/1367595025.html; Consultat el dia: 4 de maig 2013

Entender la pobreza desde la perspectiva del género (Unidad Mujer y Desarrollo). Disponible a: http://www.eclac.cl/publicaciones/xml/5/14795/lcl2063e.pdfConsultat dia 24 d'abril de 2013.

Estudio de pobreza. Disponible en la pàgina web:ftp://ftp.fao.org/tC/tCA/ESP/pdf/casero/BloqueI.2.pdfConsultada el dia 24 d’Abril de 2013.

La pobresa i l'esperança de vida; http://www.pobrezamundial.com/la-pobreza-y-la-esperanza-de-vida-en-el-mundo/Consultat el dia 26 d’Abril de 2013

Los tipos de pobreza. Disponible en la pàgina web:http://www.oni.escuelas.edu.ar/2003/LA_PAMPA/135/_private/tipos%20de%20pobreza.htmConsultada el dia 24 d’Abirl de 2013.

Lourdes Sada. Disponible en la pàgina web: http://cec.vcn.bc.ca/mpfc/modules/emp-povs.htmConsultada el dia 24 d’Abril de2013

Pobreza y género. Revista Cubana Salud Pública 2007. disponible a: http://bvs.sld.cu/revistas/spu/vol33_4_07/spu04407.html Consultat dia 24 d’Abril de 2013.

Pobreza y género. Una aproximación a la forma diferencial en que afecta la pobreza a mujeres y hombres en México, 2010. Disponible a: http://ovsyg.ujed.mx/docs/biblioteca-virtual/Pobreza_y_genero.pdf Consultat dia 28 d’Abril

17

Pobresa i l´accés a la sanitat disponible en:http://www.pobrezamundial.com/la-pobreza-y-el-acceso-a-la-salud/; Consultat el dia 29 d’Abril 2013

Relación entre la pobreza, inquidad y exclusión social con las enfermedades de alto costo en México. Revista Cubana Salud Pública 2006. Disponible a: http://bvs.sld.cu/revistas/spu/vol32_2_06/spu07206.htm Consultat dia 26 d'abril

18