Poblet
24
EL MONESTIR DE POBLET Nom i cognoms: Lluís Serra Domínguez Bloc i grup: G-13 Bloc 4, 2n ESO Assignatura: Història de l’Art (art gòtic) Professor: Ramon Pujolà Dia de lliurament del treball: 3/12/2010
description
a catalunya
Transcript of Poblet
EL MONESTIR DE
POBLET
Nom i cognoms: Lluís Serra Domínguez Bloc i grup: G-13 Bloc 4, 2n ESO Assignatura: Història de l’Art (art gòtic)
Professor: Ramon Pujolà
Dia de lliurament del treball: 3/12/2010
El monestir de Poblet
2
Índex
Introducció
Trajecte
Horaris i preus
Història del monestir
Espais visitats
Imatges
A més a més
Gastronomia
Conclusió
Glossari
Bibliografia
4
3
5
6
16
18
5
10
20
21
22
El monestir de Poblet
3
Introducció
Què és la ruta del Cister? A meitats del segle XII, neix una nova ordre monàstica dictada per Sant Bernat (monjo Benedictí). Aquesta nova ordre anava en contra de la riquesa i d’una certa desobediència sobre la llei dictada fa anys (ora et labora) que no practicaven alguns monestirs. Bernat i altres monjos se n’adonaren. Aquests decidiren recuperar la figura del monjo, com a persona que treballava i resava, que acollia els pelegrins que enviaven el missatge de Déu en altres indrets. D’aquí va néixer l’Ordre. Aquests monjos van edificar esglésies i monestirs utilitzant un altre estil més complex, basat en la verticalitat: EL GÒTIC. D’aquests monestirs bona part d’ells, els més importants del continent, estan situats a Catalunya: El Monestir de Poblet, el Monestir de Vallbona de les Monges i el Monestir de Santes Creus.
Per què he triat aquest monestir? He triat el monestir de Poblet perquè ja he visitat el de Santes Creus en altres ocasions, tot i què també podia anar al de Vallbona de les Monges, però al final entre la família vàrem triar aquest per les dimensions i la varietat d’estils que amaga aquest monestir.
Per diferenciar-se les dos
classes de monjos, els
Cistercencs anaven de blanc i
els Benedictins, vestien de
negre.
El Monestir de Poblet es troba a la Conca
de Barbarà, comarca del Tarragonès.
El monestir de Poblet
4
Trajecte
1.- Punt de partida carrer Loreto núm. 1 2.- A la primera desviació, es gira cap a l’avinguda de Sarrià 3.- S’enllaça amb la Diagonal direcció Tarragona 4.- Es continua fins a trobar l’indicador de B-23 5.- Cal seguir fins a trobar l’ E-90, o l’ A-P2 6.- Ara cal enllaçar amb l’ A-P7 7.- S’agafa la sortida E90/AP2 en direcció a Lleida (Peatge) 8.- Cal prendre la sortida 9 9.- Es continua endavant 10.- En arribar a una rotonda, cal agafar la primera sortida a la N-240 11.- Cal incorporar-se a la N-240 (Peatge) 12.- S’ agafa la sortida cap a la carretera de TV-7001 13.- A la rotonda, s’agafa la primera sortida 14.- Més endavant hi ha una altra rotonda, en aquest cas s’agafa el tercer desviament 15.- Es gira a la dreta cap al carrer Milmanda 16.- Cal incorporar-se a la carretera de Poblet 17.- Passats pocs km es troba el conjunt monumental de Poblet a mà esquerra. 18.- Uns metres més endavant hi ha el pàrquing a la dreta.
C/Loreto nº1, Les
Corts (Barcelona)
Monestir de Poblet, Vimbodí
C/Loreto nº1, Les
Corts (Barcelona)
Cal sortir a les 9:15 del matí de Barcelona, (en aquest cas
del carrer Loreto) per arribar a les 10:45 aproximadament
(trajecte d’una durada de 1:30 h.) i ser puntuals a la visita
de les onze.
El monestir de Poblet
5
Preus, descomptes i horaris
He realitzat la visita el 6 de novembre. Per planejar abans la sortida (preus horaris..), he visitat
la web del mateix monestir i he trucat per telèfon per assegurar-me’n.
Horaris (hivern): Dies feiners, 10:00 - 12:40 a 15:00 - 17:25
Dies festius, 10:00 - 12:25 a 15:00 - 17:25
Preus: Entrada normal, 6’00€
Descomptes: Jubilats, majors de 65 anys; menors de 18 anys (els de menys de 7, entren gratuïtament); estudiants; família nombrosa; 3’50€ Adults en grups de més de 25 persones
5,00 €
Entrada conjunta de la Ruta del Cister: Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges
9,00 €
Grups escolars i colònies, de dilluns a divendres
1,50 € per alumne
Història del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Com ja he dit abans, el Monestir de Poblet1, forma part de la Ruta de Cister creada cap a finals del segle XII per un monjo benedictí anomenat Bernat l’any 1098. Poblet va ser fundat al 1150 i va tardar 600 anys abans d’acabar-se oficialment. Dels tres monestirs de la Ruta del Cister, és el més gran i és l’únic dels dos monestirs masculins (Santes Creus i Poblet) que viuen monjos (29 monjos professos2, 3 novicis3, 1 oblat regular i 2 donats4). Poblet és un referent obligat dins la història de la Corona d’Aragó11. L’any 1835 l’edifici va quedar desamortitzat5. Anys després l’any 1835 el monestir va tornar a agafar el ritme que antigament tenia. L’any 1940, el monestir va ser pres d’una ambiciosa restauració i conservació que ha tornat la majestuositat que antigament aquest monestir lluïa. El monestir de Poblet és el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat6, a la reunió d’Argel, l’any 1991.
El monestir de Poblet
6
Espais visitats Visitarem en aquest ordre les diferents parts del monestir: (La numeració correspon a aquest mapa, a la informació i a les imatges que hi ha a continuació).
Espais visitats
El monestir de Poblet
7
0.- Porta Daurada. Dona accés al segon recinte, a la Plaça Major. En aquesta plaça encara es conserven alguns vestigis d’edificis antics com l’Hostatjaria, els palaus abacials , l’Hospital de pobres, la Capella de Santa Catalina. 1.- Portalada Reial. Façana molt emblemàtica i treballada feta cap al segle XIV. Actualment és l’accés principal del monestir- 27.- Façana de l’església -s. XVII-XVIII, façana d’una gran complexitat en comparació a la gran majoria d’esglésies catalanes 23.- Atri7 de l’abat Copons17 - s. XVI, actualment és la sala de visites. 4.- Celler – s .XII refet al s. XIII. Al pis superior Palau reial s. XV. 5.- Cuina - s. XIII, la majoria de la cuina ha estat reconstruïda, només queda d’aquella època el passaplats i una pica per netejar-los. 6.- Claustre major gòtic- s. XII i s. XIV, pati interior força silenciós i emblemàtic, els arcs ogivals que fan que entri la llum a dins del passadís, són de pedra calcària8, molt abundant per aquella zona, però de fàcil desgast pels factors naturals. 7.- Templet de lavabo12 - s. XII una font d’agradable estança, que antigament els monjos utilitzaven per rentar-se les mans abans de menjar- 8.- Refectori - s. XII, una de les sales més espaioses, on actualment és el menjador, tots els monjos mengen mentre que un llegeix. 9.- Calefactori - s. XII, lloc on s’escalfaven els monjos en ple hivern. 10.- Locutori - s. XII, un dels escassos llocs en que els monjos els era permès parlar. 11.- Sala de monjos antigament - s. XIII, a partir del segle XVIII es va transformar en l’actual biblioteca. Aquesta consta de més de 100 còpies antigues, entre d’altres nous d’aquest mateix segle. Les voltes d’aresta que formen al sostre estan intactes ja que antigament les van tapar de calç i guix per conservar-les en millor estat. 12.- Sala capitular - s. XIII. En aquesta sala es reunia la comunitat de monjos amb l'abat per fer el capítol, és a dir, recordar les escriptures de la regla adoptada i conversar sobre assumptes relatius al monestir i els seus habitants. 13.- Església major - s. XII- s. XIII, És impressionant la majestuositat d’aquesta església. La seva planta és amb tres naus i nau transversal (creuer). Les dues laterals són més estretes que la central. La nau nord és romànica amb volta de creueria, la nau central és també romànica però la volta de canó apuntat. La nau sud és gòtica. 14.- Tombes reials - s. XIV, en aquestes tombes s’hi poden trobar actualment les restes de Jaume I el conqueridor13, Pere el cerimoniós14, Ferran... Si les figures porten un lleó a peu significa que en el seu temps van tindre poder, i si tenen un gos, significa fidelitat. Tot i que les tombes van ser saquejades quan van abandonar el monestir, al 1950, els ossos van ser reorganitzats i les escultures de les tombes es van reemplaçar per unes noves, les tombes encara son el punt de mira, junt amb el retaule, de la església. 15.- Retaule15 de Damià Forment16 - s. XVI, aquest retaule, no l’hem pogut beure bé del tot, per causa de les obres restauració, però pel poc que hem vist i que ens han explicat, consta d’unes escultures irrepetibles d’una harmonia infinita- 16.- Girola9
17.- Sagristia nova -s. XVIII- f 22.- Refectori de conversos10 - s. XII. A partir del s. XIV, celler ja que va disminuir les
El monestir de Poblet
8
vocacions i també es va donar un canvi en l’economia del monestir amb una dedicació més intensa al cultiu de la vinya i al vi. Al pis Superior dormitori conversos s. XIV.
Imatges
1.- Porta reial flanquejada per dues torres
de vigilància
Finestra en forma d’arc ogival. Gran i espaiosa, amb vitralls o sense, deixa passar més la llum que
la d’espitllera
27.-Detalls de la porta barroca, pòrtic de l’església,
i la seva complexitat.
0. Porta Daurada que dona accés al
segon recinte, a la Plaça Major.
El monestir de Poblet
9
27.- Aquesta és la primera imatge que vaig
prendre i el primer punt de la visita que el
guia ens va comentar
4.- Primera estança que vàrem visitar una sala en
que els monjos podien parlar amb la seva família en
cas de visita.
23.- Detall de la clau de la volta
d’aresta
23.- Foto que vaig fer a l’entrada del claustre
on es poden veure perfectament les
arquivoltes de la portalada
6.- Imatge força atractiva pel que fa els contrastos de
llum entre l’exterior i el passadís del pati
El monestir de Poblet
10
5.- Ens situem ja a la cuina foto del antic passaplats
5.- Antiga xemeneia i llar de foc
5.- Vaig anar a Poblet junt amb els meus germans
petits, i al costat de la xemeneia ens vam fer una
foto de record
6.- Imatges que vaig fer junt amb la meva mare de claustre. És un claustre molt harmoniós tot i
que s’hi poden veure unes tanques que no permeten el pas en algunes zones a causa de la
restauració del monestir
7.- Templet de lavabo
El monestir de Poblet
11
6.- Columnes fets amb pedra
calcària bastant tova i per
tant d’un fàcil
deteriorament del factors
externs
6.- Tombes de diferents persones que
van col·laborar amb el bé de l’església
i/o del monestir. És a dir, tu podies
demanar que t’enterressin dins del
monestir a canvi de donar una part de
les teves terres o dels teus productes
9.- Calefactori, lloc on els antics monjos
s’escalfaven a l’hivern
11.- Aquesta biblioteca consta de més de 100
còpies antigues, entre d’altres nous d’aquest
mateix segle. Les voltes d’aresta que formen al
sostre estan intactes ja que antigament les van
tapar de calç i guix per conservar-les en millor
estat
14.- Imatge de les tombes reials de l’església
El monestir de Poblet
12
6.- Aquesta, junt amb la del claustre que
he citat abans, son les imatges que
m’agraden més. Aquesta simetria de les
voltes d’aresta i la poca claror que cada
vegada va augmentant fan que sigui una
imatge única.
13.- Aquesta és l’única part no visitable
de l’església.
14.- Lloc on estan enterrats diferents
personatges implicats amb la història de
Catalunya com per exemple Jaume I
16.- Detall de escultura feta sobre el
mateix mur de la girola
El monestir de Poblet
13
15.- Retaule que actualment està en
obres pel fet que ja hem comentat en
una altra ocasió
16.- Fotografia de la girola i les seves
capelles
22.- Antic celler 22.- Canal per on es passava el vi d’un
lloc a l’altre
22.- Espai on s’ emmagatzemava el vi perquè es fermentés
El monestir de Poblet
14
S
El Monestir de Poblet amb totes les seves dependències. Com es pot veure conserva les característiques
tipològiques del que podríem anomenar “pla ideal” d’un monestir cistercenc. També es pot observar com
tot el recinte es troba tancat per un mur.
Nord
Sud
Oest
Est
El monestir de Poblet
15
El monestir de Poblet
16
A més a més... Com que era d’hora, encara per dinar, vam decidir anar a les cova de la Vila i la de Font major. Principalment dins la cova no està permès fer fotos, però la nostra guia ens va fer una excepció i ens va deixar prendre dos o tres imatges de les coves. Primer, vam visitar la Cova de la Vila:
Aquesta es la primera cova que vam visitar. L'entrada principal de la Cova de la Vila fou probablement la sortida exterior del riu Francolí fins a finals de la darrera glaciació, moment en què un enderrocament natural deixà sense circulació d'aigua aquesta cavitat i obrí l'entrada actual de la Cova de la Font Major. Aquesta cova fou utilitzada ja des del neolític com a refugi per passar els gelats hiverns que queien sobre la terra en aquella època. La cova es va seguir utilitzant gairebé fins a la època iberoromana. En segon lloc vàrem visitar la més gran de les dos, la 7ª del rànquing mundial, una cova d’uns 3.590 m. Aproximadament (evidentment, no la vam visitar tota, només els primers 100-200 m.).
La cova fou descoberta el 21 d'abril de 1853, quan la perforació d'un pou dins la vila topà amb la galeria lateral que portava al riu subterrani. Una improvisada expedició remuntà el riu fins on pogueren. L'expedició descobrí també les grans galeries seques de l'actual entrada, llavors tapada pels sediments dipositats durant segles.
El monestir de Poblet
17
No seria fins el 28 d'agost de 1956 quan membres del Centre Excursionista Pirinenc, baixaren altre cop pel mateix pou i recorregueren bona part de les galeries fins un primer sifó que no pogueren flanquejar. Un any després s'obria l'entrada actual.
Com ja havia dit abans, l’antiga sortida del riu francolí (la cova de la Vila) va ser taponada per un esllavissament de pedres obligant al riu a buscar un altre recorregut subterrani per sortir a la superfície. Ara, actualment, aquest riu, surt per la Font major cap a la superfície, i al cap d’uns quilòmetres, s’uneix amb el riu Sec.
Al 1874, va haver una de les pitjors tragèdies del poble a causa de la crescuda del riu, per les fortes pluges.
“Hasta la señal que precede, llegó el agua en la avenida de los dos ríos acaecida en el 23 de septiembre del 1874 llevándose os puentes de esta población algunas casas y 23 personas. Llevo se también, este almacén causando a la compañía 4000 duros de perjuicio. ¡Triste recuerdo nos ha quedado de esa noche espantosa catalanes que son sens numero los millones perdidos i a cientos de cadavers!”
El monestir de Poblet
18
Quan anàvem cap al restaurant a dinar, ens vam trobar amb un fet que ens va impactar molt: Al bosc de Poblet (Parc Natural d’Interès Nacional), hi ha un superpoblació de porcs senglars, i els caps de setmana un grup nombrós de caçadors, amb l’autorització corresponent, van a caçar senglars. Un cop després, els porten a l’escorxador, i els hi treuen una mostra de fetge, pulmó etc. per confirmar que està en bon estat. Setmanes després, es fan embotits i carns d’aquests senglars i és venen al mercat. Va ser una experiència bastant desagradable.
Gastronomia Per dinar, vam trobar un restaurant a l’espluga de Francolí, un lloc acollidor i agradable on el menjar no està gens malament: Restaurant casa nostra.
En aquest establiment
El client queda content,
Es que tenim la patent
De fer-ho al gust de la gent
Mengeu d’aquell temps
d’hereu
Que és bo i bé de preu,
I segur que hi tornareu
Pel bon gust que hi
trobareu.
El monestir de Poblet
19
Menjar típic de la zona: Els carquinyolis: Són els dolços típics de la vila i daten del 1888. Són una varietat de pasta seca dolça amb ametlles. Es poden comprar a totes les pastisseries de la població, que els elaboren de forma artesanal, juntament amb d’altres varietats dolces com els vanos, neules i les seves varietats de xocolata. Vi i cava: A la Conca del Barberà podreu trobar vins i caves. Principalment hi predominen les varietats de macabeu, parellada, trepat, ull de llebre, cabernet sauvinton i merlot. Oli: L’oli de la Denominació d’Origen Protegida Siurana és un oli d’oliva verge de gran qualitat procedent de la varietat d’oliva arbequina, obtingut de la primera premsada i que conserva tot el seu contingut vitamínic i nutricional. I a per dinar...
E
Un deliciós assortit de botifarres de
segon plat Un bon plat de macarrons de primer
Uns exquisits carquinyolis de postres
Els CALÇOTS... per un altre cap de setmana!!!!
El monestir de Poblet
20
Conclusió Què he après d’aquest treball? Al principi, hem va semblar un treball, llarg com qualssevol altre, un treball ideat com a tècnica d’estudi, un treball molt complex, com el què vam fer l’any passat d’Egipte, tot i que personalment, va ser més interessant que el d’aquest any. Aquest exercici, al final se m’ha fet més llarg del que em pensava però tot i així m’ha quedat força bé i estic prou satisfet. He aprés moltes més coses que estant a l’aula fent exercicis “avorrits”. Ara és com si jo expliqués el tema i a la vegada fos l’alumne...
El dia que en Ramon va dir-nos les pautes del treball, em va causar estranyesa, mai havia sortit especialment de casa per anar a visitar un monument arquitectònic (amb la família) per després fes un treball tant llarg i feixuc com aquest, que ni més ni menys hagués d’anar a un restaurant i preguntar pel menjar típic de la zona i per voluntat pròpia anar a les coves per pujar la nota del treball.
El monestir de Poblet
21
Glossari
1Monestir: Edifici on viuen els monjos o les monges. . Els monestirs cristians s'anomenen abadies*, (regides per un abat) o priorats, (regits per un prior), segons el nombre de monjos. El monestir es troba isolat, almenys originàriament, per tal de dur una vida espiritual apartada dels homes. En aquest sentit el monestir es contraposa al convent, seu d'una comunitat religiosa que no s'aparta dels homes sinó que viu entre ells.
*Abadia: Monestir regit per un abat o
abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida. Per tal que un monestir es regeixi per un abat i tingui categoria d'abadia, cal que es composi per un mínim de quinze monjos amb els vots solemnes realitzats.
2Monjos professos: monjos que superen els quatre anys de noviciat i la instrucció teològica. 3Novicis: Persona en període de proves en algunes congregacions i odres religioses. 4Oblats o donats: Nois que s'havien criat al monestir des de petits, sovint deixats per les famílies perquè la comunitat els eduqués i els mantingués, i que després ingressaven joves en el l'orde. 5La desamortització va ser un llarg procés històric-econòmic que va consistir a posar a la venda les terres i béns no productius en poder de les anomenades "mans mortes" que no les conreaven, gairebé sempre l'Església Catòlica o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una burgesia i classe mitjana de llauradors propietaris. 6Patrimoni de la Humanitat és un pla de
protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció
sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
7 Atri: Pòrtic situat a l’entrada de l’església, en
aquest cas al monestir 8Pedra calcària és una roca sedimentària amb
un contingut per sobre del 50% de carbonat de calci(CaCO3)
9Girola: és un espai que envolta l'altar major
de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.
10Frares conversos: No eren monjos i s'ocupaven principalment dels treballs manuals i els afers administratius i seculars d'un monestir i no estaven sotmesos a normes tan estrictes. 11Corona d’Aragó: Fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei aragonès del 1164 i fins el 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren d'altres territoris, els conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit.
12Templet: Edificació que servia per rentar-se
les mans els monjos abans dels menjars. 13
Jaume I: rei d'Aragó, de Mallorca i de València, comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Començà a regnar a l'edat de 10 anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l'edat de 68 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet 14
Pere el cerimoniós: Fou Rei d'Aragó, de València, de Sardenya (1336-1387) i de
El monestir de Poblet
22
Mallorca (1375-1387); Duc d'Atenes i de Neopàtria (1381-1387); Comte de Barcelona i d'Empúries (1386-1387).
15Retaule: De fusta o de pedra, pintura o
escultures fetes sobre una roca mostrant una peça única, situades darrere l’altar. 16
Damià Forment: (1480-1541) Escultor espanyol. Autor dels altars majors del Pilar i de Sant Pablo, en Zaragoza, del de la catedral de Osca i del monestir de Poblet, tots ells en alabastre. 17
Abat Copons: Abat de Poblet entre el 1316 i el 1348, va promoure importants remodelacions al monestir i en aquest període es construeix el cimbori (anterior a 1339), les voltes de la nau del sud i les capelles orientades al nord de l'església.
.
El monestir de Poblet
23
Bibliografia
Llibres: Generalitat de Catalunya, CATÀLEG DE MONUMENTS I CONJUNTS HISTÒRICO-ARTÍSTICS DE
CATALUNYA any 1990, edició del departament de cultura
Webs: http://maps.google.cat/ (mapa del recorregut BCN-Poblet) l’informació s’ha extret el dia 12/11/2010
http://www.larutadelcister.info/ (informació sobre la Ruta del Cister) l’informació s’ha extret el dia
12/11/2010 al 14/11/2010
http://www.poblet.cat/ (informació sobre Poblet) l’informació s’ha extret el dia 14/11/2010 al
26/11/2010
www.covesdelespluga.info/ (informació sobre Les coves) l’informació s’ha extret el dia
22/11/2010
Altres: Tríptics sol·licitats al punt d’informació d’espluga de Francolí
El monestir de Poblet
24
