1. MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com POBLES DE CATALUNYA PERELADACATAL 2. El municipi de Peralada. Els vestigis medievals recorden a una vila que va ser, durant gaireb tres-cents anys, centre neurlgic de la regi fins que en 1285 un incendi la va arrasar. 3. Vila medieval a 20 km de Roses en L `Alt Empord la va anar des de molt antic capital del comtat de Peralada 4. El carcter histric de Peralada, es reflecteix a cada pas en els seus estrets carrers 5. L'Ajuntament de Peralada est situada al centre del poble. s un espai obert i en bona part porticat i es va deure urbanitzar segurament en la reconstrucci efectuada desprs de l'ensorrament de 1285. Compta amb diversos edificis d'inters, entre ells la Casa de la Vila. 6. Convertida al segle IX en centre del Comtat de l'Imperi Carolingi, Peralada va esdevenir al llarg de l'Edat Mitjana, en una de les principals capitals de l'Empord 7. El centre de la poblaci des de l'Edat Mitjana s la Plaa Grn 8. D'aquesta poca d'esplendor, es conserven avui dia nombrosos edificis i monuments, que rac a rac descobreixen els secrets d'una vila millenria. 9. La Plaa Gran era noms un espai obert dins el recinte emmurallat, per amb la reconstrucci de Peralada, al segle XIV, la plaa adquireix un major carcter d'espai pblic. Es construeixen edificis amb porxos 10. Carrer del Burdell 11. El passat medieval de Peralada, encara present en molts racons del nucli antic. 12. Porxos de l'entrada a l'ajuntament de Peralada 13. Centre histric transmet pels seus carrers tot el sabor d'una vila medieval 14. L `Esglsia de Sant Mart datada a la fi del Segle XVIII 15. L `Esglsia de Sant Mart un monument eclctic en el qual es poden contemplar elements de la primitiva fbrica romnica entremesclats amb els de la reforma gtica. 16. Pila baptismal romnica 17. Una notable porci dels murs del primitiu castell de Peralada, construt amb grans carreus, es troba al carrer actualment cridada de la Costa de les Monges. 18. La portalada d'entrada a la poblaci de la seva muralla medieval, construda a partir del segle XIII. A l'antiga poblaci de Peralada presenta doble recinte emmurallat, circumstncia aquesta que testifica que la seva fortalesa militar estava constituda per tot el permetre del poblat. 19. Plaa de Ramon Muntaner. En 1265 neix el gran cronista medieval Ramon Muntaner. 20. El convent de Sant Bartomeu o de les monges. L'origen d'aquest convent es remunta a l'any 1390. De l'obra gtica original, noms es conserven alguns elements arquitectnics, ja que l'edifici va ser destrut en les guerres napoleniques. L'actual fisonomia s de l'any 1835. La congregaci de monges el va abandonar l'any 1975 21. L `Hospital situat originalment a l'entrada de la vila, l'antic hospital medieval de Peralada s'ocupava de donar almoina als pobres i d'evitar l'entrada d'epidmies a la poblaci 22. L`Hospital ara es troba en perode de reformes. Les excavacions arqueolgiques de l'any 2003 van revelar que aquest hospital tenia una capella i un cementiri 23. El comte d'Empries cap al segle IX crea el vescomtat de Peralada per controlar aquesta zona des de l'anomenat castell Tolon. 24. Histria de Perelada. Els guerrers almogvers catalans van incendiar el castell durant la batalla. Al final, els francesos van ser derrotats i van haver de retirar-se. El vescomte de Rocabert va prendre la decisi d'edificar una nova fortalesa, per traslladant el seu emplaament fora de la muralla. En 1293 va cedir un solar a una comunitat religiosa carmelita per edificar un convent 25. El Castell de Peralada s originari del s. XIV. El museu del Castell, antic convent de les carmelites 26. El nou i actual castell de Peralada va ser adquirit per don Dami Mateu i el seu actual senyor don Miquel Mateu Pla 27. El jard del segle XIX. afrancesats que envolten museu i castell, obra de Franois Duvillers que va signar el projecte en 1877 i ocupa aproximadament 7, 7 hectrees 28. En els seus jardins es celebra el festival ms glamurs de la Costa Brava, per quan les ltimes notes deixen de sentir- se, la cultura segueix present en aquest petit poble de l'Empord que durant dos mesos rep a grans estrelles de la msica i la dansa. 29. El Casino installat en un edifici annex al castell propietat de la famlia. El joc s una de les branques empresarials del grup, juntament amb la producci de vins i caves, "alguns anys, el 100% dels beneficis d'aquest casino es fan servir en la msica i al museu ". 30. Castell de Tol Castro Tol. La paraula Cvsfnini significa "castell" o "poblat fortificat", la qual cosa indueix a creure en l'existncia d'un castell o d'unes fortificacions, rudimentries si es vol, en la prominncia rocosa on s'assenta Peralada. 31. El castell de Peralada ja no s una fortalesa militar, com l'antic, sin un palau magnfic de les arts i de les lletres. 32. Els propietaris actuals, la famlia Mateu, sobretot Dami, industrial fams per ser un dels fundadors en 1904 de la d'Hispano Sussa, i el seu fill Miquel, popularment conegut amb el sobrenom de Mateu des ferros. 33. Peralada s'ala damunt un petit tur al mig de l'Alt Empord, situaci estratgica que ha convertit la vila en una important crulla de camins des de temps ja passats. 34. L `Esglsia del Carme d'estil gtic del segle XIV En el timp de la faana destaca un grup escultric de la Verge amb el Nen flanquejat per ngels 35. Mant el seu primitiu aspecte gtic, el espai es distribueix en una nica nau. 36. L Esglsia va ser restaurada a finals del segle XIX, moment en qu es van eliminar les reformes successives a qu havia estat sotms el temple. 37. A l'interior destaquen els tapissos flamencs (s. XVII) 38. Destaca el sostre, de fusta policromada amb un enteixinat original del segle XIV 39. Comunitat religiosa carmelita. Antigues dependncies monstiques del Convent del Carme 40. En 1835, a causa de la Desamortitzaci, les carmelites abandonen el convent. Cap a 1855 la propietat de les runes retorna als nobles que l'havien ocupat anteriorment 41. El Museu Castell de Peralada ubicat en un convent carmelita del segle XIV, rep una mitjana d'unes 25.000 visites anuals 42. El Claustre i l'Esglsia del S. XIV, alberguen una collecci d'escultura en pedra, fonamentalment de Sant Pere de Rodes i de Santa Maria de Besal 43. El claustre, d'estil gtic i perfectament conservat 44. El Museu del Vidre s el ms important d'Espanya i un dels ms significatius del mn entre les colleccions privades i d'un sol propietari. T ms de 2.500 peces de vidre antic que recorren des de l'Egipte faranic fins al segle XIX. 45. Tamb sobresurt la collecci de cntirs de vidre, la ms nombrosa dins la nostra collecci de vidre, ja que a Catalunya, durant els segles XVII i XIX s'oferien com a regal de noces. Observant podrem reconixer el sexe dels cntirs, ja que els hi ha mascles i femelles. 46. Hi ha peces de vidre arqueolgic, vidre opal, vidre esmaltat, i objectes per a tots els usos, des copes fins a un biber per a vedells passant per cornetes, bastons d'oficial, canadelles, treia llets, pisters, copes ... I per finalitzar una collecci vinculada al mn del perfum 47. Al museu es troba una selecci de totes les manufactures vidrieres. Tenen especial inters les peces gravades a la roda procedents de Silsia i Bohmia, com altres angleses i del centre i nord d'Europa. La manufactura Reial de la Granja de Sant Ildefons queda representada amb diversos exemplars. Una srie de cntirs catalans de vidre bufat alguns dels quals es remunten al segle disset. Moltes de les peces procedeixen d'antiquaris barcelonins. 48. La collecci de cermica daurada amb peces des de 1500 fins al segle XVII de centres com Manises i Reus. Hi ha tamb peces d'Alcora, destacant la gran placa amb el descans de la fugida a Egipte, Talavera i Triana, amb exemplars policroms des del segle XVI 49. La collecci de cermica compta amb unes 1.000 peces, gaireb totes espanyoles i datables entre els segles XIV i XIX. Entre elles destaquen la prctica totalitat de les diferents sries catalanes, aix com les rajoles de "oficis", o les rajoles de calaveres del segle XVI del Convent dels ngels de Barcelona 50. Al pis inferior on es troba el Museu del vi. Era l'antic celler dels frares carmelites que van iniciar l'elaboraci del vi del Castell de Peralada al segle XIV. 51. Un menjador tpic catal installat dins d'una gran bta 52. Ms de 700 objectes relacionats amb aquesta cultura de l'elaboraci del vi les grans premses i els diferents recipients exposats 53. Al S. XV els frares carmelites del Convent del Carme, s'encarregaven de les vinyes i la producci del vi a Peralada. 54. El museu del vi. Es va crear en els anys 60 on fins llavors s'elaboraven els vins de Peralada. 55. Des de la finestra tiraven ram. Antic cup on es trepitjaven els rams per a la festa de la verema 56. Tots els elements i els objectes exposats corresponen a la cultura del vi en qualsevol de les seves fases. 57. Hi destaca una collecci de barriques del segle XVIII 58. Avui part de les installacions segueixen en actiu i el visitant pot seguir el procs d'elaboraci del cava 59. La Biblioteca que es troba a la primera planta i data de l'any 1888, s una de les ms completes ja que alberga aproximadament uns 80.000 llibres, entre els quals destaca la collecci cervantina amb uns 1.000 exemplars traduts a 33 idiomes 60. Instaurada l'any 1888 per Toms de Rocabert, comte de Peralada, i Antoni de Rocabert, comte de Zavell. Don Miguel Mateu ha augmentat la vlua d'aquesta biblioteca que cont en l'actualitat 680 executries de noblesa, incunables i manuscrits admirables. Constitueix la biblioteca pereladense, un arxiu monumental de cultura i cincia. 61. Claustre Sant Domnec. El claustre s l'nica resta de l'antic convent de Sant Domnec de Peralada, de frares agustins. Ara s un espai interactiu i dinmic on descobreixes la Peralada del s.XIII i el patrimoni cultural, natural i artstic de l'Empord. Menci especial a l'arbre Til.ler centenari 62. Arbre del Tiller centenari ubicat dins del claustre 63. El Claustre Sant Domnec, construcci romnica del s.XIII 64. nic vestigi de l'antic convent agust fundat el S. XI - XII, declarat B Cultural d'Inters Nacional l'any 1931 65. Bell claustre romnic, amb els seus capitells historiats. 66. Forma part del Centre de Turisme Cultural Sant Domnec. Museu de la vila, equipament des del qual s'exhibeix i es difon el patrimoni cultural de Peralada a travs del Museu. 67. Restes arqueolgiques procedent de diverses troballes de diferents segles d'antiguitat al costat del Claustre romnic 68. Caves del Castell, la producci de vi a Peralada es remunta al segle XV, Actualment, Caves Castell Peralada es considera un dels cellers ms prestigioses del pas. Els cellers que contenen ms de 5.000 btes 69. FI - FIN MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com