CTMA I: TEMA 5 : SERRALADES

PART 1: DEFORMACIONS

1. DEFORMACIONS CORTICALS

1.1 ESFORÇOS

MOVIMENTS PLAQUES => FORCES GEOLÒGIQUES: MOLT INTENSES I DUREN MA. => ROQUES AMB DEFORMACIONS PERMANENTS ( PER AIXÒ LES PODEM OBSERVAR).

PEL SEU ESTUDI -> CONCEPTE D’ESFORÇ GEOLÒGIC : FORÇA QUE SUPORTA UNA ROCA PER UNITAT DE SUPERFÍCIE.

ESFORÇ= FORÇA / SUPERFÍCIE. 2 TIPUS D’ESFORÇOS: - LITOSTÀTICS, CAUSATS PEL PES => EFECTES SEMBLANTS A FORCES TECTÒNIQUES DE DISTENSIÓ. - TECTÒNICS, CAUSATS PEL MOVIMENT DE PLAQUES. 3TIPUS: 1. COMPRESSIÓ(PER APROXIMACIÓ), DIRECCIÓ FORÇA PRINCIPAL PERPENDICULAR A LA SUPERFÍCIE

COMPRIMEIX. ZONA COL·LISIÓ PLAQUES. 2. TENSIÓ O DISTENSIÓ ( PER SEPARACIÓ ), DIRECCIÓ DE FORÇA PERPENDICULAR A SUPERFÍCIE ESTIRA.

ZONES DISTENSIÓ DE PLAQUES. CISALLA (DEFORMACIÓ I RUPTURA, FORCES // A SUPERFÍCIE, AMB DIFERENTS INTENSITATS EN ELS 2

SENTITS I ALGUN COP DIRECCIONS UN POC DIFERENTS. ROCA + ESFORÇ => REESTRUCTURACIÓ MINERAL => DEFORMACIÓ

TIPUS DE DEFORMACIÓ DE LES ROQUES • CAL PENSAR COM ACTUA DAVANT UN

ESFORÇ IGUAL: UN GUIX, LA PLASTILINA I UNA GOMA DE CABELL O D’ESBORRAR.

• DEFORMACIÓ ELÀSTICA: ÉS REVERSIBLE I TEMPORAL =>NO ESTRUCTURES TECTÒNIQUES . Ex. Ho fan les ones sísmiques.

• DEFORMACIÓ PLÀSTICA: DONA CORBES (PLECS) O FOLIACIÓ => PERMANENT.

• DEFORMACIÓ FRÀGIL: ES TRENCA I SÓN PERMANENTS. SI HI HA MOVIMENT => FALLES I ENCAVALCAMENTS . SI NO HI HA MOVIMENT => DIÀCLASIS.

SI DOMINI PLÀSTIC ÉS CURT => COMPORTAMENT FRÀGIL DE ROCA

SI DOMINI PLÀSTIC ÉS LLARG => COMPORTAMENT DÚCTIL.

FACTORS QUE CONDICIONEN EL COMPORTAMENT DE LES ROQUES:

GRÀFIC 1. DIFERENTS TEMPERATURA

GRÀFIC 2. DIFERENTS CONTINGUTS D’AIGUA.

A +PRESSIÓ => + DÚCTIL.

A +TEMPERATURA => + DÚCTIL.

COMPOSICIÓ ROCA : *TOUS O VISCOSOS => + DÚCTIL. *SI + RÍGIDS =>+ FRÀGIL.

ESTRUCTURA ROCA : EX. LAMINACIÓ FINA O MOLT FRACTURADA=> + DÚCTIL.

INTENSITAT ESFORÇ: *LENTA I SUAU =>+ DÚCTIL. *SI VIOLENTA => + FRÀGIL.

CONTINGUT FLUIDS: A + FLUIDS => + DÚCTIL.

1.2 DEFORMACIONS PLÀSTIQUES PLECS SÓN CURVATURES O

ONDULACIONS EN ESTRATS SOTMESOS A ESFORÇOS COMPRESSIUS LATERALS O CISALLA.

EN ROQUES DE COMPORTAMENT PLÀSTIC => DEFORMACIÓ PERMANENT I CONTÍNUA, SENSE TRENCAMENT.

S’OBSERVEN EN R. SEDIMENTÀRIES I EN R. METAMÒRFIQUES AMB FOLIACIÓ.

HI HA ESCURÇAMENT.

MIDA: MICROSCÒPICS A QUILOMÈTRICS.

LA MAJORIA FORMATS EN PROFUNDITAT, PER + P I T => + DÚCTIL.

MAJORIA SERRALADES: ORÒGENS PLEGATS EN DIVERSES FASES, EN LÍMITS CONVERGENTS.

CABUSSAMENT:

ERROR EN LLIBRE: NO AMB XARNERA

VERGÈNCIA,angle que forma el pla axial respecte del pla vertical . Però es parla en general de vergència fent referència al sentit en què s’ha produït la bolcada d’un plec asimètric. En l’exemple

següent: vergència cap ->SE

AQUÍ: INDICA LA ZONA DE XARNERA

TIPUS DE PLECS EN FUNCIÓ DE DIFERENTS CRITERIS: 1)SEGONS

ORDENACIÓ DELS ESTRATS:Molts cops estan associats en ondulacions.

FORMA CONVEXA CAP AMUNT

FORMA CÒNCAVA CAP AMUNT O CONVEXA CAP AVALL

SI SOLS TENEN LA FORMA PERÒ NO ES SAP L’ORDENACIÓ DELS ESTRATS S’ANOMENEN:

ANTIFORME I SINFORME

2) SEGONS LA INCLINACIÓ DEL PLA AXIAL( vergència):

3) SEGONS COM DIVIDEIX EL PLA AXIAL AL PLEC:

SIMÈTRIC, LA SUPERFÍCIE AXIAL DIVIDEIX EL PLEC EN DOS PARTS SIMÈTRIQUES.

ASIMÈTRIC, LA SUPERFÍCIE AXIAL DIVIDEIX EL PLEC EN DOS PARTS ASIMÈTRIQUES.

4) FORMES PARTICULARS DE LES XARNERES:

EN XEBRÓ O EN ACORDIÓ, AMB XARNERA ANGULOSA I DE LLARGÀRIA IGUAL. EN KINK, PLEC EN XEBRÓ ASIMÈTRIC => FLANCS D’EXTENSIÓ DESIGUAL.

ENCOFRAT, EN FORMA DE COFRE.

5. SEGONS EL GRUIX DELS ESTRATS AL LLARG DEL PLEGAMENT: -

PARAL·LELS O CONCÈNTRICS, CONSERVEN EL GRUIX I CAPES SÓN //. -SIMILARS, NO MANTENEN EL GRUIX => FLANCS APRIMATS I XARNERA +

GRUIXUDA .

PART

NUCLI

NUCLI

FLANC

FLANCS

XARNERA

XARNERA

FLANC

PARTS D’UN PLEC:

FORMES DIFERENTS:

Activitat: Indica les parts del plec

• PLECS (AFGANISTAN)

• 32.133014 68.786075

• ENTRE 26 I 46 KM.

• AL N. I TOTES

• ORTOGONAL , INTERMÈDIA I MOLTA

• ANTIFORMES I SINFORMES AMB FINALS PERICLINALS.

PLECS: CONNEXIÓ AMB GOOGLE EARTH

ACTIVITAT PLECS: A)

B)

1) FES UN ESQUEMA DE CADASCUN D’ELLS I SITUA ELS DIFERENTS ELEMENTS DELS PLECS. 2) CLASSIFICA’LS SEGONS ELS CRITERIS EXPLICATS.

CONT. C) D)

E)

MUNTANYA DE STA. BÀRBARA A HORTA DE SANT JOAN (PORTS DE BESSEIT )

ACTIVITAT: INDICA SI ÉS ANTICLINAL O SINCLINAL

ACTIVITAT:INTENTA CONTINUAR PER ON ANIRIA EL PLEC DE LA ZONA DELS PORTS

ACTIVITAT:COM ESTAN COL·LOCADES LES CAPES D’AQUEST PLEC DE LA ZONA DE PRAT DE COMTE (ELS PORTS) ?

1.3 DEFORMACIONS FRÀGILS: DIÀCLASIS I FALLES:

SÓN FRACTURES PRODUÏDES EN ROQUES PER ESFORÇOS > LÍMIT DE DEFORMACIÓ PLÀSTIC => ES TRENCA.

CAUSADES PER COMPRESSIÓ, TENSIÓ- DISTENSIÓ I CISALLA.

EN ROQUES RÍGIDES O FRÀGILS.

2 TIPUS:

1. DIÀCLASIS: FRACTURES SENSE DESPLAÇAMENT. ORIGEN: FORMADES SIMULTÀNIAMENT AMB LA ROCA, EN ESFORÇOS TECTÒNICS POSTERIORS, PER EXPANSIÓ AL BAIXAR LA PRESSIÓ (DESCOMPRESSIÓ) O PER CONTRACCIÓ PER REFREDAMENT AL FORMAR-SE ROCA MAGMÀTICA. DE VEGADES ASSOCIADES A SISTEMES DE FALLES.

2. FALLES: FRACTURES AMB DESPLAÇAMENT DE BLOCS. -ORIGEN: COMPRESSIÓ, TENSIÓ O CISALLA, EN MATERIALS DE COMPORTAMENT FRÀGIL. -MIDA: DE cms. (MICROFALLES) A CENTENARS DE Kms. - EN PROFUNDITAT CADA COP MENYS PER + P I T => + PLASTICITAT.

DIÀCLASIS: -FORMANT SISTEMES

GEOMÈTRICS -EN FAMÍLIES SEGUINT

ORDENACIÓ DETERMINADA.

ACTIVITAT:DIBUIXA LES DIÀCLASIS:

DIBUIXA LES DIÀCLASIS:

DIBUIXA LES DIÀCLASIS :

FALLES:

Salt vertical

Salt de falla net o total : és el real.

Bloc inferior: sota pla de falla.

Bloc superior: sobre pla de falla.

LÍNIA DE FALLA, INTERSECCIÓ ENTRE PLA DE FALLA I SUPERFÍCIE DEL TERRENY

Estries de falla: donen la direcció de desplaçament. Espill o mirall de falla: si el pla és llis i polit.

TIPUS DE FALLES:

(Bloc superior ) S’inclou les falles verticals ( 90º)

(Bloc superior)

ESQUEMA DEL LLIBRE: CAL VEURE LA FALLA OBLIQUA

QUIN TIPUS DE FALLA ÉS ? 1

QUIN TIPUS DE FALLA ÉS ? 2

Activitat:Quina té allargament i quina escurçament ? Quina és normal i quina Inversa?

ACTIVITAT: COMPAREM I TROBEM ELS TIPUS DE FALLES. -BUSCA L’ ESTRAT ASSENYALAT EN BLAU I DIBUIXA’L AMB LÍNIES BLAVES AL ALTRE

BANDA DE CADA FALLA. -LOCALITZA I DIBUIXA LES FALLES.