- ivzoiv-x-clrEitz - ivrAcuutv -1ST°. 5— Ariy- 2C-IF

ISM:PINEAL1Ftek.i.74,9rff".

•

-4`:•116"1' %IQ g

Rua vc en e

laça

r

POMP'E1 cigne•, La

t .

i" rfr-11:4 ,r-T Lass4T.V... r.,

f

Ha mort en Miguel RoigEl dia 2 de febrer, després d'una greu malaltia, va morir en

Miguel Roig Mestre a l'edat de 51 anys.En Miguel havia nascut a Campos, el 21 de març de 1943.

Es va casar amb na Maria Roscar, de Can Titina, el 9 denovembre de 1969. D'aleshores ençà, va ser i es va sentir unmontuïrer més.

Pare de dos fills, Antoni i Gabriel, va dedicar gran part dela seva vida al servei de Montuïri. Va ser jugador, entrena-dor i delegat del club de futbol; cap de la Comissió d'Esportscom a regidor de l'Ajuntament en representació del PSOE; president de l'Associa-ci6 de Pares; un dels organitzadors del cross de Montuïri dels anys 80; promotordel Rally des Pla i de la Diada Automobilística de Pasqua. Va preparar atletes del'Escola i va aconseguir la seva classificació per als campionats d'Espanya.

Com a persona, es va caracteritzar en tot moment pel seu bon humor, afabilitat iajuda envers dels altres.

En nom del tots els qui feim Bona Pau, rebeu la seva dona Maria i els fillsAntoni i Gabriel el testimoni del nostre més profund i sentit condol.

Descansi en pau.

2 SEGONA PAGINA

Montuïri a ImInformatiu"]

de la PIMEMA l'edició del passat febrer, el periò-

dic d'informació de la Petita i MitjanaEmpresa de Mallorca (PIMEM)dedicà un especial Montuiri de 8 pàgi-nes en el qual, a més d'oferir unareferència general del nostre poble,dedica particular esment a les empre-ses i a l'economia, sense mancar-hiuna visió, encara que superficial, delfutur de les empreses i de la industriadel nostre poble, tot basant-se en elfort impuls assolit en la carretera.

MEN ■CZ:10 INTAY2'...d21k1C-T

ZVI ca■ irk luLlriri

Director: Onofre Arbona MirallesRedactor en cap: Gabriel Gomila Jaume

Redactors i collaboradors:Joan Miralles i Monserrat, Catalina Sas-

tre Pericás, Mateu Rigo Bonet, GuillemMas Miralles, Miguel Martorell Arbona,Gaspar Socias Mora, Antoni Mateu Socias,Joan Miralles Bibiloni, Onofre TorresRamis, Melcior Nicolau Jaume, AntoniMesquida Llinàs, Joan A. PayerasRamonell, Joan Barceló Cerdà i Rosa M4

Nicolau Pericas.Administració: Catalina Sastre

C/ Major, 24 - Montuïri - Tlf. 64 62 70Imprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDepesit legal . PM 133- 1958Nota Les opinions aparescudes en els

articles firmats, sols són atribuibles alsseus autors.

fan PobleEs d'agrair el determinat nom-

bre de persones que general-ment participen als diferents ac-:tes que s'organitzen a Montuïri,sobretot culturals, esportius i fins.i tot recreatius. Quan se'n pro-..grama qualcun, els promotors ja

: san d'antuvi que no hi manca-..:.iran i es pot comptar amb

I: Aquestes persones si, fan poble

Passen de totEn canvi, n'hi ha que sembla,.,

no viuen dins la comunitat:11.firera; sols els veuen en comp-tades ocasions al llarg de l'any.Tothom sap qui són. Ja no sols

'no s'ha d'esperar la seva partici-,pació, sino que ni tan sols faranacte de presència. Són aquellsque "passen de tot" i viuen dins

clima d'individualisme.

Asfaltat de carrersA la sessió de l'Ajuntament del mes

passat s'acordà asfaltar enguany elsdeu carrers següents: Sant Antoni, deBaix, prolongació de Santa CatalinaTomàs, Major, Es Pujol, Pare Mas,Costa i Llobera, Corregudes, des Migi Calvari. Es una bona noticia.

Na Margalida Sunyer, viuda, mare del metge (fill únic que tenia) que la maraquest estiu passat li va prendre al Port d'Andratx, ara no sols es dedica a cui-dar els seus néts i de passar hores cada dia a una residència ajudant malalts,yells i impedits, sine, que també ha iniciat la creació d'una associació que aco-Ilesqui mares que, com ella, han perdut un fill o un ser ben estimat i no sabencom sortir d'aquest contratemps

Sí i noQui ales qui manco es topa amb

fregancia amb persones que te-nen una capacitat especial per re-flectir sistemàticament and que espositiu, com també unes altres, lanorma de les quals i amb un gestun tant despectiu, posen de relleu

per norma el caire negatiu. És,per tant, abundós el nombre depersones que, quasi sense pen-sar-s'ho, manifesten immediata-ment el sí; mentre que altres, ex-pressen de la mateixa manera elno. I això sense que s'ho hagin depensar dues vegades ni tenguintemps per considerar detinguda-ment la qüestió o el problema:uns, amb cara somrient, quasi es-pontàniament, manifesten el sí, dela mateixa manera que altres,amb una fatxa aspra, ens diuenque no.

Aquestes postures a l'hora deles relacions personals i socialssón altament preocupants; es po-den considerar -unes i altres- fruitde dos sistemes incorrectes; unmés que l'altre, per() ambdós de-satents i errats.

En canvi trobam també perso-nes a les quals amb molta dificul-tat les podem treure un sí o un no.Sembla que en el seu vocabularil'afirmació o la negació no existei-xen, a no ser en situacions limit.Quan una persona amb excessivafacilitat expressa el sí o el no,perd molt del seu propi valor; comtambé disminueixen la seva vàluaaquelles a qui les costa en excésexterioritzar la pròpia decisió. Sials primers els hem de considerarinconseqüents o irresponsables,dels segons podem dir que gene-raiment són caparruts, indecisos iper sistema esquiven tota respon-sabilitat.

Les persones que tenen dos ditsde seny, amb un temps prudencialconsideren la decisió que han deprendre i a continuació expressenun bon sí o un bon no, tot demos-trant la resolució que han pres.

Salomó

OPINIÓ 3

Editorial

La superació de "Sa Rua"Les 333 persones que d'una o altra manera participaren a la rua de

Montuïri el darrer dissabte de carnaval, ja sia organitzant o desfilant,afegides al milenar de montuirers que presenciaren aquesta mostrad'alegria i bon humor, així com la bauxa que continud en Es Dau, sónmotius sobradament eloqüents com perquè els dediquem un comen-tari afalagador.

Fa tres anys que prevèlem des de Bona Pau, en el mateix númerode març, que 'ja es pot donar per un fet: el darrer dissabte de carna-val sere' a Montuïri, des d'enguany -1992- una festa que s'haurà in-corporada a les nombroses celebracions bullan goses que donen alpoble un aire singular".

I aquestes tres darreres "Rues" han estat una continuació i millora-ment d'aquella que "encetei una nova epoca" en el devenir del nos-tres darrers dies. Any rera any s'han anat superant. La fantasia i origi-nalitat han estat patents. I la d'enguany, amb 7 carrosses -amb un to-tal de 98 persones-, 17 comparses -aglutinant-ne altres 195-, més totsaquells que individualment es disfressaren, són xifres sobradament ex-pressives d'una nodrida participació.

El milenar d'espectadors, gaudint del pas de tantes i tantes perso-nes -nins i grans- endiumenjades o disfressades, donaren color i sabo-rino i empenta a la festa bulliciosa d'aquest 25 de febrer, participanttots del carnaval.

La comparsa de quintos/es, els diferents cursos de les escoles, fins itot els petits de preescolar, l'Associació de Pares, les Persones Majors,altres grups, parelles, pallassos, individuals... precedits per la Banda deMúsica, també disfressada, oferiren l'horabaixa d'aquest dia i al Ilargde tot l'itinerari -des de s'Hostal fins al Dau- un espectacle insòlit.

"Sa rua" d'enguany, sens dubte, haurd estat de les que són per re-cordar. Ningú va escatimar mitjans ni esforços. Tothom es va Huir. Iara... fins a la de l'any que ve. I que encara sia més esplendorosa iparticipada, si cal!

Han passat deu anys

Aleshores eren nins de preescolar i primers cursos. Avui són els adolescents o joves del poble

"laCaixa"

Guanyi més amb la seva pensió

4 OPINIÓ

Penitência digitalAquesta crònica, com totes les cròni-

ques, te uns fonaments reals. Esta es-tructurada entorn de fets verldics i es unrelat que podia esser ben autèntic. Hevolgut fer l'aclariment perque, enaquest cas, la realitat supera d'un bontros la ficci6, i el que podia esser per-fectament l'argument d'un conte inven-tat, esdevé la mes crua veritat.

Va esser a un d'aquests viatges fantàs-tics que, a vegades, transiten per les ca-rreteres de la iiIusió, quan vaig visitarla fira "credo-bit 95". La mostra ocupa-va l'espai d'una gran sala d'exposicionscomprimida dins un gratacels de l'illade Manhattan a Nova York. El recintefiral semblava un gran tub de pasta den-

tifrkia. Tots els firaires 'Wien una den-tadura perfecta, blanquíssima, que exhi-bien de forma quasi continua quan salu-daven amb el somriure característic delqui és feliç per manament del predica-dor de torn. Els estands, perfectamentordenats, oferien els seus productes a unpúblic majoritàriament religiós: Cape-Hans, monges, bisbes, canonges, predi-cadors, escolans... Tots ells s'informa-ven de les novetats que en el món ecle-siàstic es presentaven.

La curiositat em va fer rec6rrer tota lasuperfície de la mostra. Vaig contemplarla secció de vestir, on no hi havia gransinnovacions: La clàssica sotana que araes torna portar molt, roquets, casulles,

pensió. I d'aprofitar al maxim tots els avaulatges

que li ofereix el Servei PCIISi011iAICA de "la Caixa".

Informi's en qualsevol de les nostres

oficines de com pot guanyar nies amb la

seva pensió.

clergyman, habits, coils postissos imolts altres induments necessaris perexercir la litúrgia. Les teles sintètiquessubstituïen el fil, la seda i el cot& Des-prés, vaig badar davant la secció dels ar-ticles de devoció, on els crucifixs, de di-verses formes i tamanys, eren la notadominant. Vaig passejar per la secció demúsica, amb l'orgue electrônic com aestrella indiscutible, fins arribar a l'es-tand d'informàtica, on s'exposava l'au-tèntic boom de la fira.

La gran novetat la presentava l'asso-ciaci6 ecuménica "Sacerdots i PC", enti-tat engendradora de la idea; una idea re-volucionaria, diuen. Es tracta d'un pro-grama informàtic que pot esser introduita qualsevol ordinador personal compati-ble, és a dir, a l'abast de la immensamajoria. Fiques el disquet dins el com-putador, i la seva pantalla fosforescentsintetitza, mitjançant una multitud in-gent d'electrons de colorins, la imatgede Jesucrist crucificat. Després, la ma-quina, amb la solemnitat pr6pia dels cir-cuits digitals, et demana: "Quant detemps fa que no t'has confessat'?". Se-gueixen una série d'oracions per pene-trar immediatament al fons de la qües-tió. Es un llistat d'uns 200 pecats orde-nats de menys a més gravetat. L'usuariha de seleccionar els que ha comesosrapidament, l'aparell fa els calculs perti-nents i resol la penitència corresponent,d'acord amb la greugesa de les faltes.La penitència oscil.la des de resar un pa-renostre, fins a una missa d'indulgència,passant per un rosari. Per finalitzar, apa-reix dibuixada la figura, misericordiosa icomprensiva, del cor de Jesús i l'ordina-dor et dóna l'absolució.

Vaig quedar bocabadat, confús i asto-rat. Són un camí realment espiritual, elscircuits electrônics digitals, per establirun contacte tan sublim?; em demanavamentre m'allunyava ràpidament de l'es-tand. Es pot establir una línia directa ambJesús mitjançant zips fabricats a Taiwan?I els capellans? També els enviaran al'atur com a molta altra gent'? 0 serauna manera de resoldre la manca de vo-cacions? Segurament el Vaticà valoraratots aquests aspectes i resoldrà si l'in-vent és ho o pecaminós. Tanmateix i persi de cas -pensava mentre travessava elcel atlantic amb l'avió esperpéntic del'escepticisme- val més que Déu ensagafi confessats.

Tenir Ia seva pensió domiciliada a "la Caixa" té

més avantatges. D'entrada. pot cobrar el doble,

perqué participani en els sorteigs

mensuals de 50 pensions extres”.

Una excellent manera de doblar la seva

Sa talaia d'en Rubi

COMMEMORACIÓ DEL DIA DE LES ILLES BALEARS

5

Salutació del President de la Comunitat Autònoma

Tothom a LlucmajorDotze anys d'autonomia són ja una fi-

la important que jalona el camí de recu-peració de la nostra identitat com a po-ble. Els pròxims dies 4 i 5 de març elsciutadans de les Illes Balears comme-moram dotze anys d'Estatut d'autono-mia, dotze anys d'autogovern. I ho cele-brarem a la vila de Llucmajor, justamentel "hoc major" on el rei Jaume III vaperdre la vida defensant el Regne deMallorca. Aquesta es la festa de totes lesBalears on tots ens retrobam amb lanostra história i reclamam l'enfortimentde la nostra vocació com a pais.

El dotze anys d'autonomia tenen, comtota obra humana, llums i ombres, mo-ments d'eufória i moments de desencís.Probablement, tots pensàvem fa algunsanys que el camí seria molt més facil.Pen) es un camí pedregós, amb dificul-tats i, de vegades, sembrat de recels idesconfiances des dels poders centraiscap a les comunitats autónomes.

És cert que, durant els dotze anysdarrers, les Balears s'han situat com acapdavanters en el món de l'economia idel progrés. Que som l'única comunitat

Dia 4 de marçLlucmajor:

11h.- Inauguració de la Primera Mostra deCuina Popular de les Illes Balears al passeigde Jaume Ill.

13 h.- Exhibició de balls folklòrics deMallorca, Menorca i Eivissa i Formentera, al'escenari situat al final del passeig Jaume Ill.

17 h.- Carrusel de la Policia Muntada dePalma al terreny de la finca confrontant amb elcollegi públic Jaume III.

1830 h.- Trobada de glosadors de Menorcai Menorca a l'escenari situat al final del passeigde Jaume Ill.

20 h.- Cançons i tonades d'antany a l'esce-nari situat al final del passeig de Jaume

21 h.- Ballada popular amenitzada pelsgrups Musica Nostra, Rondalla Bellver i EsRebost de Menorca al passeig de Jaume Ill.

Palma:2130 h.- Concert de l'Orquestra Simfònica

de Balears "Ciutat de Palma" amb la collabora-ció de la cantant Genia Tobin al TeatrePrincipal de Palma.

espanyola que reuneix totes les condi-cions per figurar entre les comunitatseuropees mes avançades. Pen), així i tot,hem de ser inconformistes. Hem d'aspi-rar a molt més.

Tenim davant un gran repte: aconse-guir que es faci justícia amb les nostresIlles. Des de fa alguns anys feim feinaper trobar un sistema que elimini les di-ficultats de la insularitat, per poder com-petir en igualtat de condicions amb laresta de les regions continentals. Estracta de facilitar l'arribada d'empresesde tecnologia nova i neta, adequar la fis-calitat per a les empreses de les Balears,millorar la competitivitat de l'agricultu-ra, reduir imposts sobre consums quesón basics i garantir la qualitat de vidaper a tots els ciutadans.

I no ho demanam per tenir privilegis.Ho demanam per justicia. Pel fet de serilles no hem d'estar en inferioritat decondicions respecte a la resta de ciuta-dans espanyols. Ara, el Projecte de ré-gim económic i fiscal ja esta en elParlament. Perd, fins que no sigui apro-vat definitivament per les Cons Gene-

Dia 5 de març a Llucmajor:

9 h.- Cercavila amb els personatges de lesRonda/es mallorquines, xeremiers, caparrots idimonis de les illes.

11h.- Missa solemne presidida per l'Excm. iRvdm. Sr. Bisbe de Mallorca, acte institucionali Iliurament de les Medalles d'Or de la Comuni-tat Autônoma de les Illes Balears 1995 alsDonants de Sang de Mallorca, Menorca iEivissa i Formentera, a l'església parroquial.

12 h.- Tir de fona al terreny de la finca con-frontant amb el collegi públic Jaume Ill.

1230 h.- Cançons, dansa i cavalls deMenorca a la Plaça de l'Abeurador Rodona.

1330 h.- Danses de Cossiers i Cavallets al'escenari situat al final del passeig Jaume Ill.

17 h.- Lliurament d'estendards a les casesde Balears a l'exterior de l'escenari situat al fi-nal del passeig de Jaume Ill.

1730 h.- Actuació dels grups de balls de lescases regionals d'altres comunitats autònomesa Balears, a l'escenari situat a Jaume

20 h.- Fi de festa amb balls de gegants i ca-parrots, amenitzada per la Banda de Música deLlucmajor. Focs artificials.

rals ha de passar encara moites dificul-tats. Hem de vèncer molts d'entrebancs,hem de superar moltes incomprensions.Per això, fa falta triés que mai la unió detots i la conjunció d'esforços per acon-seguir allô que consideram just i neces-sari per al futur de les Balears.

I celebrarem aquests 12 anys d'auto-nomia amb un esperit festiu. La PrimeraMostra de Cultura Popular inundarà elscarrers de Llucmajor amb un ambient defesta, on seran presents els cavalls deMenorca, el folklore més arrelat de lesPitiüses; cl tir amb fona, els cossiers, elscavallets, els grups musicals, els xere-miers, els caparrots i dimonis de totesles illes. Una auténtica mostra de les tra-dicions que hem heretat dels nostresavantpassats i que tenim la responsabili-tat d'apreciar i de mantenir. Som hereusd'un tresor i no el podem malbaratar.L'hem de cuidar i l'hem d'estimar.

I per recordar el darrer rei de Mallor-ca, que rega amb la sang de l'esperançaels nostres camps, Llucmajor es vestirade festa major per lliurar de manera so-lemne la Medalla d'Or de la ComunitatAutónoma als donants de sang de Ma-llorca, Menorca, Eivissa i Formentera,en reconeixement de la seva tasca gene-rosa, altruista i humanitaria. Donar sangés donar la part més personal i própia decada persona. Donar sang es donar vida.

Amb aquest esperit, jo convid tots elsciutadans de Formentera, Eivissa, Me-norca i Mallorca a participar en els actescommemoratius del Dia de les Illes Ba-lears. Perquè som un poble que sap va-lorar la recuperació de les senyes quemarquen la seva identitat, peró, per da-munt de tot, sap que la solidaritat i launió han de marcar el rumb de futur.

Gabriel Cafiellas Fons

PROGRAMA DEL DIA DE LES ILLES BALEARS

6 OPINIÓ

Cinema i TVLa diferència entre veure una mateixa pellícula per TV o dins una sala de cinema

Des de la dècada dels setanta les salesde cinema —en realitat tot el món cine-matografíe— estan passant per una agudacrisi si ho comparam amb l'esplendorque va dels anys quaranta als seixanta.No analitzarem les causes perquè el te-ma seria llarg; i tampoc és aquest el mo-tiu que ens duu a exposar el següent co-mentari. Sols ens limitarem a exposarunes quantes consideracions que refle-xen la diferencia que existeix entre el ci-nema i la TV.

Malgrat la crisi cinematogràfica abansesmentada, podríem dir, però, que lagent no havia vist mai tantes pel•lículescom en l'actualitat, ja sia dins els pocscinemes que queden a alguns pobles, ala capital —on s'estan inaugurant novessales—, per TV o en vídeo.

Un tant per cent molt elevat ens con-formam veient els films que ens ofereix

CAIXERAUTOMATICIA NOSTRA"

Avantatges a la vista.

"SA NOSTRA"CAIXA DE BALEARS

la petita pantalla. Els qui vivim als po-bles no podem accedir amb la freqüen-cia que voldríem als cinemes de la ciu-tat; i les sales de projecció de les petiteslocalitats, com hem significat abans, handesaparegut quasi totes.

Hem dit que ens conformàvem, peròafegirem de pas que hi ha molta diferen-cia en presenciar una cinta dins una salade cinema o davant la TV. Assenyala-rem algunes causes rapidament i senseprofunditzar massa.

Per començar observarem que en eltemps en que miram la TV els hums dela sala on estam romanen encesos; aixòfa que l'espectador capti, d'un mode in-voluntari, qualsevol fet o moviment quepassi al seu entorn. Per tant, bona partde la seva atenció es desvia del fil de lahistòria que s'esta contant a través de lapetita pantalla.

Generalment, si feim algun comentari,dirigint-nos als qui ens fan companyia—cosa molt corrent—, el solem expressaren veu alta per contrarrestar el so del'aparell de TV, perdent details a vega-des molt importants del film.

Quan s'està presenciant alguna pe1.11-cula —continuam parlant de la TV— sa-bem tots que el curs de l'acció sera in-terromput nombroses vegades per infini-tat de propaganda comercial, fent-nosoblidar details importants de l'assumpteque intentam seguir. No parlem si a algúde la casa li ha donat la febre tan estesade practicar el "zapping" amb el co-mandament a distancia.

Tot el que s'ha exposat, entre altres in-cidències —que n'hi ha més i que passa-rem per alt— fan que no poguem concen-trar tota la nostra atenció en el programaque ens estan oferint, sia el que sia.

La pantalla gran, la sala de cinema ésuna altra cosa.

Quan una persona s'asseu a la butacade la sala de cinema —que dit sia de passol esser molt còmoda— se n'adona quel'ambient que es respira dins el local esde placidesa i tranquil.litat. Afagim-hique tant en l'estiu com en l'hivern la sa-la esta climatitzada, fet que ajuda a l'es-pectador que es relaxi.

Des del moment en que suauments'apaguen els llums del local per co-mençar la projecció, l'espectador roman

dins una penombra, aillat de la resta delm6n, a punt de rebre el missatge que seli vol comunicar. Es pot dir que viu japlenament, sense cap interferencia, l'ac-ció que es desenvolupa dins la gran pan-talla, des dels primers fotogrames fins ala fi. Cap agent extern el molestara alllarg del film.

Hem dit la gran pantalla i ho recalca-rem, perquè té una importancia extrema.

El prestigiós critic angles de cinema,Barri Norman, en la seva obra "Las 100mejores películas" fa un estudi breud'aquestes. En la pagina 128 quan ana-litza el film de "Stanley Kubrick","2001, una odisea del espacio" ens diu:"...una advertencia: No la vean por te-levisión; la TV la encoge, la achica.Hay que verla en el cine i en pantallagrande".

Aquesta norma es pot aplicar a un tantper cent molt elevat de les pel.lículesque ens presenten per TV.

En el tractat de cinematografia "Espe-jo de Fantasmas" d'en Roman Gubern('), eminent personalitat (fins el m6n de lacinematografia, es pot llegir: "... Losfilms, nibs que reflejo de una sociedad loson de los ensueños colectivos de esa so-ciedad... de manera que los films ven-drian a ser sueños públicos compartidos".

I aquí esta l'essència, el punt vital deIa qüestió: Compartir. Quan una multi-tud dins una sala de cinema comparteixles emocions o el missatge que li trans-meten des de la pantalla, l'efecte esmultiplica.

El cinema i la TV són dos mitjans decomunicació que actuen dins nosaltresdespertant i activant la nostra emotivitat.Però en grau superlatiu i d'un mode mésdistint més intens— dins els qui esti-mam el cinema escollint la gran panta-lla. L'ambient de la sala identifica rues iunanimament els espectadors amb lahistòria del film.

Miguel Martorell Arbona

(1) Roman Gubem: Professor d'"Historia delCine" a la Universitat del Sud de Califbmia (LosAngeles) i de l'Institut Tecnològic de Califòrnia(Pasadena). Actualment Catedràtic de Comunica-ció Audiovisual de la Universitat Autònoma deBarcelona i president de la "Asociación Españolade Historiadores del Cine". Autor de nombrosesobres que tracten del cinema.

SA LLIBRETAdiftwirPES SEU INTERÉS

)11k BANCA MARCH

...SORTEJAM MUNTANYES DE REGALS

I UN COTXE CADA MES!!Exemples de TAE Per 100.000 Pm: 3,98% • Per 500.000 Pt, ., 4,79%

• Per 1.000.000 P... 5.90% • Per 5.000.000 Pcs., 6%. Saldo rolnirn 100.000 Pu.

A L'AGUAT

7

s'asfalt que han col.locat damuntses síquies que han fet per passar sesaigües netes sembla dolent; tant és ai-xi que a alguns Ilocs ja hi ha clots. I...qui pagara ets adobs?

o... de cada dia que passa se senten

noves critiques a sa reforma i situacióde sa creu de Ca ses Monges. Qualcúdigué: "Si fa anys la llevaren d'enmigperquè feia nosa, per qué ara li tornenposar"?

o... sa placeta de Ca ses Monges

qualque dia s'acabarà. De moment jahan posat es "bordillo", l'han Ilevat il'han tornat posar. Veurem que faranara. Es veu que es projecte estavaben estudiat!

o... si es que fan es projectes els ha-

guessin de pagar de sa seva butxaca,a lo millor anirien més alerta.

o... ara que hi ha sa placeta feta de

Ca ses Monges, no haurien d'aparcarcotxes dins sa curva. Resulta molt pe-rillós.

o... sa primera setmana que s'havia

acabat s'enrajolat, ja hi va haver uncotxe gros aparcat damunt sa placetanova de Ca ses Monges. Ses taquesde "morgues" que hi han quedat, eldelaten.

o... a ses llistes des partits de ses

pròximes eleccions hi haurà tanta gentnova, que ara sobren dones.

o... des PSOE, primer es digue que

es candidat seria es "Xocolater", des-prés, un que no seria des partit, lla-vors, que volien fer coalició amb el

PSM, i finalment i definitivament torna-ren an es primer que s'havia dit.

oets equips de futbol, d'entre es ju-

gadors trien es capita, però es políticsho fan al revés: primer trien es capita(cap de Ilista) i després aquest elegeixes jugadors.

o... ara és molt possible que passi

com en ets equips de futbol: ets entre-nadors no faciliten es nom des juga-dors fins an es darrer moment.

o... a Montuïri no hi hagué desenganys:

feia mesos que ja es cantaven escaps de llista. Nosaltres també ho ha-víem dit.

o... alguns desitgen que es presenti

una quarta opció política... i es mouen.Però troben molta fredor. Fins i tot unens demanava: "Què farà ara en"Muret"?

o... es president i alguns directius ana-

ren un dia a veure el CE Sant Joan onhi juguen molts de montuirers i se'ndonaren compte que val més jugaramb futbolistes des poble a categoriesinferiors, que amb jugadors externs, a

divisió.o

segons pareix, sa propera tempo-rada volen arreplegar tots es jugadorsque juguen fora perquè venguin a jugaramb el Montuïri. Després de tres anysse'n donen compte... Ja diuen que"s'homo és s'únic animal que traveladues vegades amb sa mateixa pedra".

o... hi ha gent que espera que s'Ajun-

tament o es Conseil regali contenidorsper fer es punt verd dins ca seva, jaque no saben com han de destriar sescoses per dur-les an es punt verd desfutbol.

o

Hi hagué comparses molt extravagantsamb petits i grans, magres i grassos,

seriosos i eixelebrats... que més voleu!

o... a ses escoles hi va haver una

conferència sobre prevenció de toxico-manies i hi varen assistir 10 persones.Es veu que an es pares no els preocu-pa que es seus fills es droguin.

o... sa campanya "una passada de

poble" comença a tenir es seus fruits,ja que un estranger va demanar dinses bar si hi havia pòsters de l'església,ja que la considerava la més bonicade Mallorca. No estaria malament quea plaça es muntas una tenda de sou-venirs.

o... si vénen molts d'estrangers pes

poble es cambrers d'un bar de plaçahauran d'aprendre idiomes. S'altre diaun d'ells no s'aclaria quan li demana-ven una "bier".Se pensava que li deia"un bitter".

En Xerrim

k/ .. Dias el programa cractivitatsculturais orsanitzat per Bona Pau,esta previst un atractiu acte arab 1una doble facetay el vespre de63 5 del proper mais, Brab l'ac-tuació del 8nip de 151 Majoral,

El próxim mes ampliarein detalls.

MONTUÏRI

Pell

Perles

Benzinera

8 DE LA CASA DE LA VILA

L'Ajuntament informaResum de l'acta de la sessió plenária extraordinària celebrada el 73 de febrer de 7995

Informes i comunicacions del'alcaldia

Dins aquest apartat cal assenyalar lacelebració en el nostre poble del "1Rallye Comarca de Montuïri", una pro-va automobilístic que s'organitza en me-moria del qui fou, essent regidor d'a-quest Ajuntament, el fundador aquí d'a-questes competicions, recentment difunt,Miguel Roig Mestre, la qual serà vandaper al Campionat de Balears. La provatendrà hoc a Montuïri els dies 8 i 9 delproper abril.

Projecte pavimentació vialsP Jase

En aquest ple extraordinari es va acor-dar l'asfaltat dels següents carrers, cor-responent a la P fase del projecte de pa-vimentació de vials: De Baix, Sant Anto-ni, prolongació del carrer Santa CatalinaTomàs, Major, Es Pujol, Pare Mas, Cos-ta i Llobera, Corregudes, des Mig i Cal-vari. El pressupost per aquesta P fase ésde 12 milions i s'espera que les obrescomencin dins el termini d'un mes.

Conveni edifici d'usatgessanitaris

Es va acordar la firma d'un conveniamb la Creu Roja de Balears, mitjançantel qual aquesta institució cedeix al'Ajuntament part de l'edifici situat a lacarretera. D'aquesta manera es podràfirmar un altre conveni amb INSALUDper tal de poder emprar dit edifici per-qué allà s'instal•li una ambulància.

Campanya promocionalMontuïri

El batte va donar compte de l'inici dela campanya de promoció de Montuïri,la qual ha començat ja amb propagandaals diaris i pósters i tríptics. Una cam-panya totalment costejada per les empre-ses que estan o estaran instal.lades a lacarretera, la quals abonen íntegramentl'import de dita operació. (Una repro-ducció del pòster s'insereix a peu de pa-gina)

Padró de vehicles i IAE

Fou aprovat el padró per a l'any 1995per un import de 8.123.430 pessetes, pera tota classe de vehicles, i per a l'IAE,de 4.751.410 pessetes.

Diada autonómica - Cossiers

Havent rebut —Cossiers i Ajuntament—una invitació perquè la nostra agrupaciófolklórica participOs a un dels actes del"Dia de les Illes Balears" que se cele-brarà a Llucmajor els propers 4 i 5 demarç, i iota vegada que els cossiers ha-vien expressat, per unanimitat, que nos'hi havia d'anar, aquest punt fou retiratde l'ordre del dia.

Festes locals

El ple va acordar per unanimitat queper a l'any 1995 les dues festes locals secelebrin: dia 18 d'abril, festa del "Diades Puig" i dia 24, Sant Bartomeu.

Elecció de batle del Dia des PuigTambé per unanimitat es va acordar

elegir Pere Miralles Roca perquè en-guany fos el balle del "Dia des Puig", enatenció als 25 anys com a director de labanda de Música de Montuïri.

Acumulació secretaria ambagrupació Sencelles-Lloret

Amb el vot en contra dels cinc regi-dors de l'oposició (2 del PSOE, 2 delPSM i 1 de CB) i el favorable dels cincdel PP (era absent Joan Moncadas) es vaaprovar la petició perquè el Secretan del'Ajuntament, Joaquim Cebollada, id'una manera temporal pugui exercir peracumulació la secretaria de Montuïriamb l'agrupació Sencelles-Lloret.

Avantprojecte rehabilitaciózona Molinar

Es va acordar encarregar l'elaboracióde l'avantprojecte per a la rehabilitacióde la zona del Molinar a l'arquitecteJoan Bauçà, el qual havia estat el guan-yador del concurs d'idees, premiat l'any1990. (D'aquesta manera existeix lapossibilitat de poder incloure'l dins l'ob-jectiu "5-B" de la Unió Europea).

DECRET D'ALCALDIAJaume Bauçã, batte en funcions

El baile Joan A. Ramonell fa firmar undecret el passat 16 de febrer mitjançantel qual es fa carec temporalment de l'al-caldia durant un període no superior a30 dies, el primer tinem de batle, JaunieBauçà Verger. El motiu es deu a la inter-venció quirúrgica a qué havia de sersotmès el batle, i posterior recuperació.

ARA,UNA PASSADA

DE POBLENo temiam pell. Ara en tenim. No tenham perles. Ara en tendrons.En venien pocs a menjar. Manys o beurs Ara en verlan molts.A menjar a beurra. Fuis i tot per posar gasollna Montuiri, °bonsero un poble de pas. Aro, és una passada de poble.Verlit, a Monturri. Vos ho possareu be

W AJUNTAMENT DE MONTUÏRI

ABANS,UN POBLE

DE PAS

El dinar del dijous Ilarder, que va organitzar lAssociació de Persones Majors, es vadistingir pel gran ambient de germanor

NOTICIARI LOCAL

9

Associació de Persones MajorsEleccions

Dia 10 acaba el termini per a lapresentació de candidats

Deis 10 membres que, segons els Esta-tuts, han de constituir la Junta Directivade l'Associació de Persones Majors deMontuïri, sols n'hi ha tres que hi conti-nuen, que són els qui no han complert eltermini de 4 anys per als que foren ele-gits. Aquests s6n Gabriel Ferrer, Catali-na Quetglas i Jordi Aloy. En canvi ces-sen l'actual president, Rafel Socias, els4 vocals, Joan Moncadas, Antoni Arbo-na, Martí Ferrer i Rafel Vich, més enMiguel Fiol, que fou baixa per defunciói Gabriel Roca, també baixa a peticiópròpia. Per tant s'han d'elegir Presidenti 6 vocals. Les eleccions tendran Hoc enel local social el proper 25 de març a les5 de l'horabaixa, en P convocatória i ales 5'30, en 24 .

El procés electoral sera així: Dia 10 demarç a les 20 h. acaba el termini de pre-sentació de candidats; dia 15, el d'ad-missió de reclamacions; dia 17 es faràpública la llista de candidats i començaIa campanya electoral; dia 25 es el diade les votacions; i després i abans dels30 dies s'ha d'haver constituït la novaJ unta.

Per esser candidats han de tenir 60anys i estar associats. Naturalment, elsqui cessen es poden tornar presentar.

Assemblea General de l'AssociacióEls passais 11 i 12 de febrer, a Sa Co-

ma, pels voltants de Cala Millor, se ce-lebrà l'Assemblea General de la Federa-ció de Persones Majors de Balears. Hiparticiparen alguns membres de la di-rectiva de Montuïri, així com un bonnombre de persones a les jornades cultu-rals-esportives que tengueren Hoc coin-cidint amb aquesta assemblea.

CinemaDia 7 de febrer bastants de socis i sim-

patitzants participaren a la sessió de ci-nema-estudi que se celebra en el localsocial amb la cooperació de "La Caixa".Es va projectar la pel.lícula "Hechizo de

Luna".

Recuperació d'oficisEl passat 13 de febrer comença un

curset de recuperació d'oficis antics; elqual tendra continuïtat tots els dilluns ales 4 de la tarda. El primer que es dónaés el de cordar cadires.

Darrers dies180 membres de l'Associació partici-

paren en el dinar que se celebra en "EsCantó" amb motiu dels darrers dies, eldijous Ilarder, dia 23. Alta, acabat elbanquet, hi hagué un ball ben animat enel que no hi manca festa i bulla. I el da-rrer dissabte, una comparsa, l'Associa-ció també va participar a "Sa Rua".

Associació Premsa Forana

Dia 13 del passat febrer, l'Associacióde Premsa Forana celebra una assem-blea extraordinaria a Sant Joan a la quehi participà Bona Pau. El motiu era elde l'edició d'un llibre de dita Associa-ció. L'assemblca serví per aclarir posi-tures i donar el vist i plau a la Junta.

Fira de fang a MarratxíDel 3 al 12 d'aquest març tendra Hoc

l'XI Fira de Fang a Marratxí. Cada diahi haura activitats de diferents tipus. Esmolt interessant veure el treball que esfa en el món del fang i la ceràmica.

Gaspar Socias, cap de delegació

Recentment el nostre col.laboradorGaspar Socias Mora ha estat nomenatCap de la Delegació Comarcal deCampos de la Conselleria d'Agriculturai Pesca del Govern Balear. La nostra en-horabona.

Sa Rua '95"El cigne", "Festa taurina" i "Catifa

Magica", guanyadors del concurs

Les fotografies que publicam la porta-da i a les pagines centrals són un bontestimoni de l'ambient i participació aSa Rua d'enguany. En el concurs orga-nitzat per l'Ajuntament per tal de pre-miar els millors, es presentaren 7 carros-ses, 17 comparses i 5 individuals. D'en-tre ells, el primer premi de carrosses fouper a "El cigne", el segon va correspon-dre a "Lapónia" i el tercer se'l repartirenex (eau°, "Els Picapedra" i "S'avió".Pel que fa a les comparses, va resultarguanyador "Festa turma": el segon fouper a "Autos locos" i el tercer també ex(caw), se l'endugueren "Indiots reials" i"Xinesos". El premi d'individuals fouatorgat a la parella "Catifa magica".

La banda de música, Lambe amb indu-mentaria de disfressa, perõ sense masca-ra, obria pas. Seguien individuals, car-rosses i comparses, escampant confetti ialtres ingredients. La plaça estava plenade gent on el bathe —convalescent— pre-sencia el pas de la comitiva. L'itinerari,des de s'Hostal fins al Dau, fou com unacavalcada triomfal. Gent aquí i alla,aplaudia i gaudia. Qui més qui mancotenia algun familiar que desfilava. Lasuma de 333 persones que d'alguna ma-nem participaren en aquesta manifestació,evidencia la nombrosa rua d'enguany.

10

TEMPS PASSAT

17CD'u'CD I D)CEL

Davant Ca 8 E8criva

La foto té 50 anys, ja quefou tirada l'any 1945 davant

el portal de Ca s'EscrivA.Perd no tan sols se l'ha devalorar per l'antiguitat, sin6també pel bell portal de la

casa, una de les tantes quedonaven personalitat al

nostre poble i de les queara ja en resten poques;amb un parell d'escalons

davant, porqué el pis de lacasa feia alt. I els personat-

ges, ara amb cinquantaanys més: el nostre col.la-

borador Miguel Martorell"Tarric" amb la seva al.lota,el dos de la dreta; les altres

dues dones són: una,l'esposa d'un guàrdia civil,

i l'altra, na Joana Aina"Galiana "amb el seus fills,

el petit en braços i en Joan,davant. El que queda enprimera fila és en Ratel

"Mes fret"

Germandat de donants de SangMedalla d'or de la Comunitat Trobada Comarcal a MontuïriEl Govern Balear ha atorgat la meda-

lla d'or de la Comunitat Autònoma deles Hies Balears als clonants de sang deMallorca, Menorca, Eivissa i Formen-tera.

El soleme acte d'entrega de la distin-ció tendra Hoc el pròxim dia 5 de març ales 11 hores a l'església parroquial deLlucmajor dins el programa d'actescommemoratius del Dia de les HiesBalears.

Concert conjunt Banda de Músicade Monitor' Coral Mont-LIIri

El pròxim dia 2 d'abril tendra lloc aMontuïri la Trobada Comarcal anual ones reuniran donants d'Alar6, Algaida,Binissalem, Sa Cabaneta, Conseil, Mon-

Pla de Na Tesa, Pont d'Inca, P6rtol,Santa Eugénia, Santa Maria i Sencelles.

La Trobada començarà a les 17 horesamb una missa a l'església Porrcxwial deMontuïri. A continuació, entrega d'in-signies acreditatives als donants que hansuperat les 50, 25 i 10 donacions.

Agricultura

Subvencions

Gabriel Miralles,candidat a batlepel PSIB-PSOE

Amb el nomenament de Gabriel Mira-Iles Piza com a cap del PSIB-PSOE, jatenim a Montuiri els tres candidats al'alcaldia a les eleccions municipals quees realitzaran el darrer diumenge delmes de maig.

En Biel Miralles, de la nissaga dels"Xocolaters", de 32 anys, actualment ésel Secretari General de l'AgrupacióSocialista Local. Esta casat i té dos fills;és Professor d'EGB i Director del Col-legi Públic de Petra.

Quan sols tenia 20 anys ja figurava aIa candidatura local a les municipals del83. A les del 87 i 91 obtingué esc6, si téen el transcurs de la darrera legislaturava dimitir com a regidor.

El pròxim dia 8 d'abril tendrà Hoc a Durant el mes de març es transme-l'esglósia Parroquial de Montuïri un con- tran les peticicons de subvencions percert conjunt ofert per les dues associa- ovelles i cabres a la Conselleria d'Agri-cions musicals del poble. Serà després cultura. Els montiffrers han d'anar a lade la missa i començarà a les 2130 h. Delegaci6 de Campos

s mestrloves

Ur

ENTREVISTA

Andreu Mairata Socias, menestral de vidre artísticTé 45 anys i comença l'ofici als 7. Sols en queden uns 10 a Mallorca. Tem per la continuTtat de l'ofici

—Quan començareu a exercir l'oficide vidrier?

—Quan? —interroga evocant en laprosòdia aquell temps ja tan pretèrit—.Als set anys.

—Als set anys! Vaig exclamarsorprès per l'edat. ¡ per què?

—Perquè a ca nostra érem sis germansi mon pare estava malalt... i jo teniamoltes ganes de fer feina. Vaig comen-çar a fer-ne. La meva mare m'anima aprovar-ho, malgrat que ella s'hagués es-timat niés que alias a escola.

Aixt començàvem entrevista ambn'Andreu Mairata Socias, un home,d'ofici menestral del vidre, natural deCampanet, de 45 anys, pero ja en fa 27que viu a Montuiri. Vengue aquí quan as'Hostal posaven la fabrica de vidre i jano se'n va tornar. Aleshores va coneixern'Inès Barceló, amb qui es va casar itengueren dos fills. El major ja fa el ser-vici i el petit té 15 anys.

—Qui us en va ensenyar?

—Mestre Antoni Sbert, de Palma.

—I on començareu a treballar?

—Vaig començar a Campanet, a la fa-brica de vidre d'allà.

—Ais set anys? (Vaig interrompre'l).

— Sí, als set anys i els vespres anava aescola. Em donava classes un professorparticular, pagades pel meu mestre, citatabans. A Campanet vaig estar-hi vint-i-un anys.

—On treballau actualinent?

—Ara estic a "La Fiore", una fabricade vidre de la carretera de Valldemossa,en el quilòmetre onze, des de fa dessetanys.

—Quantes persones conformau lamenestralia de "La Fiore"?

—Som quinze treballadors. Cada ofi-cial té el seu ajudant.

— Quin és el vostre horari?

—El nostre horari es de 8 a 1 de l'ho-rabaixa, el dematí; i de les 2 a les 6'30,l'horabaixa.

— Andreu —li dic en un to de con-fiança—: què és per a tu el vidre, quèrepresenta?

N'Andreu, en un moment de fabricar unobjecte de vidre

—Es una cosa molt "guapa", que re-quereix molt de gust, molt de temps imolta d'idea —profereix amb el conhortdel que estima el que fa—.

—Per a nosaltres, els profans, coinens definiries la seva mixture?

—Mira: hi posam arena blanca, sosa,nitrat, moraix —substrat químic—, marbrei després, depenent del color que li vul-guem treballar, altres elements, comòxid de coure, per fer el color blau, orde devuit quilats, per fer el vermeil, etc.

— Quins són els instruments que leisservir?

— Unes tisores, uns ferros, unes pincesi una canya, que es el bufador.

—I quin és el procés d'elaboració perconstruir una peça qualsevol?

—El procés és el següent: s'agafa el

pilot de vidre, conforme a la peça quevols fer, i el vas modelant i bufant, ivas donant la forma deguda, la que tuvols, i així... d'aquesta manera.

— Quins objectes treballau?

—Sobretot feim gerros, cristalleries,lampades... objectes purament artesa-nals.

—I tassons —l'interromp—?

—Tassons també, per6 si ens els co-manen. Ens fan la comanda i nosaltresels feim, per() excussivament en aquestcas.

—Quin temps necessitau per cons-truir una peça, diguem-ne normal, ungerro, per exemple?

—Una peça normal i corrent pot ne-cessitar uns deu o onze minuts de tasca.Ara bd, les làmpades duen ja molta mésfeina; per fer-ne dues calen unes vuithores de feina.

—I al dia, quantes unitats de vidrepode u conipondre?

—Poden oscil.lar entre 50 6 60 i 70peces més o manco.

— Creis que els joves s'interessen peraquest ofici o no gaire?

—Jo voldria que la gent jove ho apren-gués, que s'interessas niés per aquestofici, però el que passa és que a l'estiufa molta de calor, i els joves s'incomo-den. A més a rués, el que succeeix ésque un jove per aprendre a fer vidre had'estar almenys dos anys per apren-dre'n; i clar, no donen cap rendiment almestre, i aquest l'ha de pagar. Tampoc,per part de les institucions no ens arri-ben cap tipus de subvencions que ensajudin a promocionar-ho.

— A la vostra fabrica, n'hi treballen,de joves?

—Sí, en tenim dos. Un d'ells és enMateu Rigi:), de Montuïri, que ja co-mença a fer algunes coses ell tot sol;deu fer ja uns set anys que esta amb no-saltres; d'ença que acaba d'anar a escolaal collegi públic d'aquí.

—Es molt feixuga la tasca d'un me-nestral del cristall?

—És pesada per la calor, sobretot enl'estiu; per6 no és que sigui pesat el caf

Andreu Mairata (a la dreta) preparant una peça artística al Ministre d'Informació iTurisme, Manuel Fraga lribame, quan aquest va visitar Menestralia de Campanet,

l'horabaixa del 5 de juny de 1966

&V)*di Victimes Delicte

liktpresidencia dd Govern Balear

Quê es l'AVD?

L'oficina d'Ajuda a lesVictimes del Delicte és unservei, totalment gratuit,que depén de laVice-presidência delGovern Balear.

Si voste ha estat víctimade qualque delicte, posi'sen contacteImmediatament ambaquesta OfiCifla. Rebelatenció, assessorament 1l'assistència necessAria.

endemosuna mano¿Que es el AVE)?

La oficina de Ayuda a lasVíctimas del Delito es unservicio, totalmente gratuito,que depende de la 'Vice-presidencia delGovern Balear

Si usted ba sido víctimade algún delito póngaseen contactoimmedialansente con estaoficina. Redbirdaleteción, asesoramientoy la asistencia necesaria

©DelVocur:::: 900 321 321Plaça de les Dressanes, 4. 07014 Palma de Mallorca

12 ENTREVISTA

tl g. treball per la feina en sí.—Actualment, quantes fabriques

d'aquest tipus resten a Mallorca?

—N'hi ha tres: la de Campanet, queara marxa com a cooperativa de vidre; lade Can Gordiola, d'Algaida, i ia nostra,la de "La Fiore", a la carretera deVallemossa. A Conseil també abans n'hihavia una (de fàbrica), la qual la vacomprar "La Fiore", però ara nomésqueda la tenda, on es ven vidre.

—És una feina ben remunerada?

El mir una mica somrient i ell tambéem mira i acota el cap, fent corn unaganyota de desacord en l'interrogant.També contesta somrient-me:

—Normal.

Li estic apuntant amb el dit una peçaque es troba damunt I' aparador de fus-ta, dins el menjador on ens trobarn. I lipregunt:

—Què val aproximadament un gerrocom aquell?

— Pot valer unes quinze mil pessetes.—I una làmpada com aquesta?

Em referesc a la que ens il•lumina du-rant l' entrevista, just dalt de nosaltres.

els mis cars?Li dic recordant el que m'havia dit

n'Andreu, de l'or dels devuit quilats quevalien per la seva mixtura i composició.

— Sí, efectivament; els objectes ver-meils s6n els mês cars.

Contesta en to corroboratiu.

— Desitjau afegir algun aspecte,abans d'acabar, que no heigim tractat,de tipus mis personal, etc.?

— El meu desig seria poder muntar unaescola de vidre. Haudem d'animar l'A-juntament a fer una escola a Montuïri.Jo vaig esser dels mestres joves i araLambe' som dels joves; és a dir, crec queels de la rneva generació posàrem punt ifinal en aquest ofici. Jo li don quinzeanys de vida a aquest treball, no mêstemps. Consider que és una gran pena,és un ofici molt entretengut i s'hauria defer alguna cosa per no deixar-lo decaure.Ara tan sols queden cinc o sis oficials aCampanet, un a Can Gordiola i dos otres, que podem anomenar-los així, a"La Fiore".

Aix! ens aconziaddvern amb la grataconzpanyia d' un home dedicai iota la vi-da a aquest nión que tant estima, i queens dol pensant en el risc d'extinciód'aquesta professió de vidrier artistic.Basta sentir-li les seves paraules i en-tendre-li el seu posat sincer. Esperem,de veritat, que no mancabi el regne tanartistic i artesa del món del vidre. Ambpersones com ell, com n'Andreu, semblaque dificilment ocorrerá.

Joan Barceló

— Una làmpada com aquesta val unescent vint-i-cinc mil pessetes.

— St? (vaig exclamar sorprès per laquantitat.

— Sí; les làmpades són molt cares, per-quê duen molta de feina.

— I els objectes vermells deuen esser

Per què es degué reunir aquest grup de 13 joves montuirers fa quasi cinquantaanys? Segurament seria per celebrar qualque festa. Almanco així ho deixa entreveu-re la fotografia. Un grapat d'ells, fuma i quatre, mostren una botella de licor. A més,el rostre és d'alegria. Alguns no havien complit encara els vint anys i aftres els pas-saven. Els seus noms (aixf eren coneguts), començant per darrera i de dreta a es-querra, són aquests: Joan "Pubil", Joan de Ca s'Hort, Antoni "Lloret", Antoni"Millurdies (t), Joan 'Xiu", Jaume"Pubil". En mig hi ha en Jeroni "Prats" i en Tetfol"Xorri" (t). I els cinc restants són: Tomeu Mas (t), Tomeu"Moreno (t), Baltasar"Volandf", Antoni "Rubarter" (t) i Monserrat "Pelós".

AGENT OFICIAL

MANACOR•PORTO CRISTO-CALA MILLOR

DE MONTUÏRI

13

Un grup d'amics d'abans de 1950El programa"Foner-2" de

Ia Unió EuropeaEncara que ja faci uns mesos que es

va donar a conèixer el programa "Foner-2" de la Unió Europea, no sera de mêsretreure'l, ja que alguns lectors ens handemanat informació i per altra part estracta d'un document que pot esser demolta utilitat per certa gent del poble.

Aquest programa fa referência a unesinversions de prop de 23 mil milions pera la nostra Comunitat Autónoma, elsquals s'han de invertir en el transcursdels anys 1995-2001, concretament enels municipis de la Mancomunitat delPla i de la de la Serra de Tramuntana, amês dels de Menorca, Eivissa i Formen-tera, Sa Pobla, Arta i Campos. Una res-pectable quantitat destinada sobretot acinc objectius fonamentals, que són elsque inicialment conformen dit programa"Foner-2". Són els següents:

a) Fomentar el desenvolupament il'ajust estructural de les regions mancodesenvolupades.

b) Reconvertir les regions afectadespel declivi industrial.

c) Combatre l'atur i facilitar la inser-ció professional dels joves.

d) Facilitar l'adaptació dels treballa-dors als canvis industrials i a l'evoluciódels sistemes de producció.

e) Fomentar el desenvolupament delmón rural.

a la diversificació de l'agricultura de lazona; a infraestructures i comunicacionss'hi dedicaran 2.300 milions; la millorade l'habitat rural rebrà 2.500 milions; laprotecció del medi ambient, 3.000 mi-lions, i també 4.200 milions seran per aIa creació de recursos humans, com sóncursos de formació i reciclatge dels tre-balladors i creació de llocs de feina en elmón rural. Unes inversions que suposa-ran una línia nova dins UE.

Ja s'han començat a organitzar comis-sions per tal de seguir de prop aquestprograma a fi de treure'n, de les ajudesque es puguin rebre, la maxima rendibi-litat. Empresaris del Pla es comencen amoure i la Pimem, facilita informacióals seus afiliats, ja s'han tengut cornac-tes i se'n volen establir de permanentsentre entitats de la Mancomunitat i laPimem. Un programa —aquest "Foner-2"— del qual convé n'estigui pendent lagent interessada del poble, a fi de treu-re'n el maxim profit possible.

La part mês important (13.800 mi-lions de pessetes) sera destinada a lacreació de petites i mitjanes empreses i

1•10:• VAN, • li•WAAWAtte•••:•4:04:••••••• •!• •••••••:8:0010.0 :6.M.I.:• .•••• • ••••••••••••.••••••:•:••••• Vole is'.• eels s'oe.• •••••••:elies'eNr••••••••••••■• ir.••••••••*•••••••••!..T.Weeee•W•Yee'elelf•Tee • •.• Oro • v. ow*

A

les 17 comparses, 7 carrosses i nombro11;

P.

Moruna

C

dis:CE

333intel

C'

Und'esfpres

nom

cavdel

•••1:•:•:•••:•.•:•.CCA: • Co.•■ •:•:•:•:•:•:*:•:•:•:•:e•:10:1••;•' ke:•••:•:•:•••••••:•:•:•74:•••:•:••:•:•:••,•••••••:•,•'s • :•:4■:•:•.•. •.•.• • •••

e • • •Itg,. • ',quail "Le ...AAA. • ....•■• • ••• •Imelle • • el. C. Ifs fie co • IC• sACI:o •••le.tpp„•,• svo.gg," ■ucke •ColoiLl •I•AKe • • 0,6_••••Te • ore.el••To.o•T•.••76 ••• ••• • P• •T•P •T• 4•••••••Irf•Co'CO"."•1••:• -•4

•

•

P.

•Ds disfressats desfilaren a la Rua '95fou

:a el

? defa l

onesen laarva

mar3dorsiaren

¡a de

Idesgre

•••••

•a•• • • • ' A.. ••••• ••• • • •• • • ••••I•••• • • •••• •• •••• •• • • • • • •• • ••• • • • • • • •• • • ••1•• • c•••....• • • ••• • .1. • • • •••• ••1•• ••• • ••••• •• • • • ••• ••••• • •• ••• • 01. ••••1•Q•ow••• • ••

Panoràmica de Montuïri des del Moll des Velar de Sa Torre

Diuen que es de Son Palou i enCanyelles se miren com es fesols:

Deuen essor vegetarians, Prudència!

S'ACUDIT DE S'ESPARDENYARET

16 LA NOSTRA HISTORIA

Aspectes de la vida quotidina al segle XIX

Denúncies a ferrers i un robatori de IlenyaLes inspeccions

Fa cosa d'un mes, en una visita ru-tinària que férem un company i jo a SaPobla, veiérem des del carrer un comerçon encara ara tenen una petita fàbrica defideus casolans. Quan entràrem percomprar-ne, l'amo del negoci es fixà rà-pidament amb la carpeta de pell queduia el meu acompanyant. La seva reac-66 fou ràpida: De que anau?

El meu col•ega restà un poc astorat,pert, jo totd'una vaig compredre que ensprenia per inspectors de sanitat o treball.

Aquestes famoses inspeccions, quétant atemoritzen als empresaris —tenguino no l'empresa en condicions—, també esdonaven al segle passat, concretament aMontuïri l'any del Senyor de 1838. Elsegúent escrit anava dirigit al batte deMontuïri.

Subdelegación de la Facultad deVeterinaria de las Islas Baleares.

En 12 de mayo último le manifesté

que en atención que Mateo Cerdd deJose, Jose Cerdd de Mateo, GabrielCerdd de Jose y Miguel Sastre, no obs-tante de estar avisados anteriormentecontinuan ejerciendo el arte de herrarsin su competente autorización por cuyomotivo les cerrase sus tiendas de he-rrar, les embargase sus herramientas yles exigiese por esta primera vez 8 du-cados de multa y procurase por todoslos medios que por sus atribuciones nopermitiese tales abusos y respecto de nohaberme contestado ni dado cuenta deesta operación espero se servirá verifi-carlo en un término breve, pues de locontrario y sin otro aviso dare por midescargo cuenta al M.Y.S. GefeSuperior Político de esta provincia, cu-ya medida sen tiré vivamente tomar.

Dios guarde a a usted muchos años.Palma, 16 junio 1838.

Francisco Manresa, Subdo.

El robatori de llenya

La llenya era un temps l'únic medique tenia la gent per encalentir-se durantles llargues vetlades de l'hivem, davantl'escalfa-panxes o amb el braser.Després aparegueren aparells elèctrics ode gas i avui en dia a moltes cases jas'installa la calefacció centralitzada

amb grans dipòsits de gas. La llenya haquedat com a un element decoratiu o decompanyia, qualitats que cap altra siste-ma li podran llevar mai.

Però si ens remontam temps enrera,no qualsevol posseia un tros de garrigao podia comprar la llenya, per aix6 elsrobatoris eren sovints. Aquest escrit queara segueix està dirigit pel batle deMontuïri al seu homònim de Sant Joan.

Atendiendo de haber encontrado den-tro la selva (1) del Predio Son Comellesde este distrito a Juan Ordines, vecinode la villa de San Juan cortando leña. Ypor lo mismo a instancia del mayoral dedicho predio Miguel Julià hard notificara dicho Ordinas que dentro del tercerdia comparezca a esta curia nacional apagar el daño ocasionado en aquellaselva y las penas en que ha incurrido yen su defecto se procederá contra el conarreglo a la ley vigente y de haberlo astejecutado me dará aviso a continuaciónde este mi oficio que haciéndolo así yohare el on, tanto en los suyos siempreque los vea

Dios guarde a V.S. ms. años.Molinari, 18 diciembre 1838.

Garnett: Mas Miralles

(I) Evidentment es refereix a la garriga.

RestaurantPUIG DE SANT MIQUEL

(dim arts tancat)

Ctra. Manacor, Qm. 31 - Tif. 64 63 14 - Montuïri

Llom amb colAnts brut a la marineraSopes mallorquines

DE FORA VILA

17

Hem de sembrar si volem collirAquests anys darrers, amb la política

agrària europea han donat i donen do-biers als pagesos arreu d'Espanya per-qué deixin de produir. S'ha subvencio-nat —i se subvenciona— l'arrabassar vin-yes, el llevar vaques lleteres —he llegit aldiari que els ramaders espanyols haurande pagar una sanció perquè han produitmassa llet—, deixar terra sense sembrar ienguany també es donen doblers perarrabassar pomeres; i això inclou la nos-tra Comunitat Autònoma Balear, mal-grat sia deficitAria d'aliments.

Sembla que des de Brusel.les ensdiuen: assèieu-vos i no us mogueu, ja usdurem pa, vi, llet, pomes i tots els ali-ments que us facin falta. I nosaltres tantranquils.

No ens adonam que allò que arriba defora no ens ho regalen, ens ho venen iho hem de pagar al preu que ens impo-sin. D'aqueixa manera tornam el doblersque hem rebut de les subvencions. I siacAs no podem pagar, no hi ha que pas-sar pena, ens queden les finques, i lespodrem vendre als estrangers, que pa-guen bon preu.

A Mallorca hi ha comellars de terraboníssima per produir llegums i cereals,així com terres molt aptes per a vinyes itarongers. També tenim bons ametle-rars, garroverals, figuerals i demés frui-ters, dels quals, a més d'adornar el pai-satge amb la seva verdor, podem assa-borir els seus fruits. I qué en direm deles garrigues! I& que és un lloc on po-

dem anar a cercaresclata-sangs, apassejar-hi i a l'hi-vern gaudir del seuarresser (no hi fafred) i a l'estiu, deles seves ombres(no hi fa calor).

Idò aquesta tanbella i tan bona te-rra —la millor terre-ta del món!—, siquedam mans aple-gades, no la con-ram i estimam,amb tota seguretatd'aquí a pocs anysmolta serà de gentque no coneixem nientenem la sevallengua ni els seuscostums.

Trob, i crec, que molts convendreuamb jo, que aim) de confiar que d'altresllocs ens abastiran de tot, és esser moltconfiats, perquè hi ha el peril que allàon ens han d'enviar cap aquí el que ne-cessitam, hi hagi males collites per ad-versitats climatològiques o allies causesi no ens puguin vendre tot allò que hemde menester; com passa ara amb les pa-tates i porcelletes que l'any passat, pro-cedent d'Holanda, n'enviaren moltes, ienguany no n'arriba cap.

A vegades, quan parlam de certs pro-ductes del nostre camp deim: surt més

económic comprar-ho que produir-ho.Aixb d'haver de sembrar arbres fruiters,haver-los de curar i esperar que ens do-nin fruit, costa molt. La mateixa cosadeim d'altres labors, com per exemplesembrar patates o engreixar pores:Pensar així no és bo, perquè si tothompensAs igual, qui produiria? A més, elsproductes que collim nosaltres els tro-barn més bons i certament ho són.

Aquests dies passats hem vist pelsmitjans de comunicació com molta gentd'Europa s'està negant de tant que haplogut, mentre en el centre i sudd'Espanya és alarmant la sequera que espateix des d fa uns quants d'anys.Ambdós llocs abasteixen la major partde fruites i hortalisses; pert) enguany, acausa dels reversos del temps no hanpogut enviar res; hi ha escassesa de ver-dures a més d'altres coses, com és l'olid'oliva.

Vist el que passa a conseqüència deltemps, hem de pensar que de Centre-Europa i Sud d'Espanya ens duran pocacosa, i ens convé no fer el gandul i sem-brar de tot. Que allò que deim, comprar-ho costa menys que fer-ho, pot ser nosia veritat..Tothom sap que per collir, primer

hem de sembrar; i per la primavera esbon temps per sembrar tota mena d'hor-talisses.

Sion Nicolau

18

ENTREVISTA

Un dels últims nobles de la nissaga dels Petiet de França

Zi but!) Jean-Claude Petiet s'ha instal lat a MontuïriMonsieur Jean-Claude Pellet, amb el

qual estam conversant, és un dels Wilmsbarons de !'estirp dels Petiet.

Afable i comunicatiu, es també perso-na de gran cultura. Nasqué a Partsl'any 1923 i es llicenciat en dret per laUniversitat de "La Sorbona" (Parts).

A més del seu pats, ha viscut a Suissaals Estats Units. Després de coneixer

Mallorca s'ha afincat al nostre poble ons'hi sent molt be, segons diu. Compar-teix la seva casa amb l'artista-pintorHarri Chand, natural de Mauricio (illasituada a l'Est del llunyà Madagascar,dins l' Indic.

Temps després de la Revolució Fran-cesa, Napoleon I concedí el títol deBaró a Claude-Louis Petiet, el primermembre de la seva família, que l'os-tentà. Aquest, ocupant l'alt cdrrec deMinistre de la Guerra, tractava sovintamb Napoleon. Tota la família delsPellet han ocupat càrrecs importants enel seu pats i formen part de la Històriade Franca.

El títol de Baró, com es natural, s'hatransmes a tots els seus descendents. Elsabundants documents que ens mostraacrediten el que hem dit.

- I vostè, Sr. Pellet, com va caure peraqui? Ens ho podria explicar, per fa-vor?

Es el que li preguntani després d'ha-ver-nos instal•lat a una butaca cada un,dins una sala moblada confortablement.

El nostre interlocutor ens contemplasomrient. Satisfet s'afanya en la contesta.

- Quan vaig venir a Mallorca per pri-mera vegada rally 1958, vaig hostatjar-me a l'Hotel Formentor. M'encantal'illa, per() jo tenia els meus negocis i noels podia abandonar, motiu pel qualme'n vaig tornar. Fa uns deu anys vaigvenir ja per quedar-me definitivament iem vaig instal.lar a Portals Nous, onm'hi trobava molt bd. També he estatquatre anys vivint dins Palma, ciutat.Pere, els temps canvien amb rapidesa idesitjava més tranquillitat. Em sorti unacasa de camp prop de Montuïri. "CanCalussa", la qual m'agrada molt, i hivaig estar un any, fins que, fa un any,també, vaig passar a viure dins el poble.

- Quina opinió té de la nostra

- Es un racó de descans meravellós;per això m'hi he quedat a viure.

- Fa dos anys, segons ha dit, que viua Montuiri o als voltants. Com se sententre nosaltres?

- Montuïri m'agrada molt. Ho dic deveres. La gent és molt tractable i efusi-va. Comunicativa. En quan al poble, lescases de la plaça, l'església tenen un en-cant especial. Es respira pau. Els ves-pres, a través de les vidrieres, fruescveient la façana del temple i el campa-nar il•luminats. Em sent molt be aqui.

- On vivia quan estava a Franca?

- A Orleans, a un centenar de quilà-metres al sud de Paris, on hi tenia uncastell que habitava.

Es disculpa i ens deixa uns breus mo-ments; fins que torna, sontrient, portantamb les mans una fotografia: es el cas-tell que fou de la seva propietat. Unaconstrucció admirable que ens fa recor-dar la literatura d'Alexan-dre Dumas,plena d'intrigues i d'aventures, obresque devordrem en la nostra joventut.

- Ha dit que el tenia. Perdoni si somindiscrets. És que ja no el té?

- No; el vaig vendre. Un edifici comaquest paga uns imposts desorbitats al'estat. A més, jo vivia tot sol i no el ne-cessitava.

El mode de ser del nostre entrevistatés placid i així contesta i s'expressa:amb placidesa.

- On es trobava durant la segonaguerra mundial?

- Durant la guerra vivia, com he dit,a Orleans. Tant com em fou possiblevaig ajudar perquè els paracaigudistesaliats retornassin al seu pais a travésd'Espanya. Quasi tots eren anglesos.

- Hem de suposar que això era unatasca arriscada.

- Naturalment, estava exposat. Viviadins la zona ocupada per l'exercit ale-many. Quan les tropes aliades allibera-ren el meu pais vaig estar amb la ForçaAèria Francesa com interpret davant lesforces americanes.

Durant la conversa el senyor .1. C.Petiet roman assegut a una butaca ambel bust molt dret, conversant i contes-tant les nostres preguntes amb delecta -dó. No mou els braços ni les mans, apenes.

- A què es va dedicar després de laguerra?

- Vaig estar empleat a la companyiasuïssa "A. Staub": una empresa que fa-bricava una marca de conyac que nomésexportava als països nòrdics, a Suïssa itambé a Espanya.

- Això fou immediatament desprésde la guerra. I llavors?

- En el 1952-53 vivia a Lausanne(Suïssa) on era president d'una empresaque fabricava entre altres coses, articlesrelacionats amb l'embotellament de li-cors i vins. Treballavem amb patents es-trangeres, que caducaven als 25 anys.Quan acaba el termini vaig passar a unaaltra companyia...

Aquí l'interpel.lat te dificultats amb elseu espanyol per explicar-nos en queconsistia el seu treball i el tipus d'em-presa en que estava ocupat, perd per si-tuar-nos ens diu que era una especied' inunobilidria de gran magnitud.

... On havia d'estar sovint en contacte

ENTREVISTA 19

amb els nostres clients. Aquests inver-tien grans sumes de capital en la cons-trucció d'edificis importants. Degut aaquesta feina havia de viatjar continua-ment a Suïssa i Estats Units.

—No el cansava estar sempre de vial-ge?

—Al contrari, ho feia amb molt de gust.

—Per que no ens descriu amb unapinzellada la diferència de vida entreaquests parsos i el nostre?

El baró no perd la compostura ni unsegon. Amb la simpatia que el caracte-ritza i una muja rialla al rostre romanun curt moment per contestar.

—Miri; jo diria, per exemple, queSuïssa és una vida de treball; Espanya ésmés una vida de "relax", sense voler dirque aquí no es treballi.

— Un pats que destacaria?—Els Estats Units. Em criden molt

l'atenció.

— Es cara, allà, la vida?

—No ho cregui. A moltes zones, fins itot és més econòmica que per aquí.Nova York sí, és car; per() ho és mésTokio.

—Es de suposar que amb els seusviatges intercontinentals haurà tengutcontactes, conegut, fet amistats o trac-tat personalment amb certes personali-tats destacades. Si is aixt, ens en po-dria anomenar algunes?

El Bar6 escolta amb atenció i afirmaIleugerament amb el cap.

—Sí. Només n'hi senyalarè dues queem cridaren molt l'atenció: He conegut

personalment la Reina Victòria Eugènia,viuda d'Alfonso XIII i Rosa Kennedy,Ia qual, per cert, morí fa unes setma-nes... també personatges importants delgovern francès.

—Sr. Petiet, una vegada retirat de to-ta l'activitat laboral: a que es dedicaara i quin is el seu hobby?

—Sempre m'ha agradat 'la literatura il'art. Entre ells, el teatre.

— Pot senyalar-nos alguns autors delseu gust?

Fa un gest lieu amb els dits d'una mavolent suposar que n'hi ha nu/is.

—13é, n'hi anomenaré uns quants:m'agraden Proust, Claudel, F. Sagan, G.Lorca, Bernanos...

Hem de dir, abreviant, que els nostreinterlocutor reb cada dia els diaris"Daily Bulletin" i "Ultima Hora"; duesrevistes setmanals: "Timex" i una altrafrancesa. Quatre revistes mensuals enangles, la revista en francés "Fortune" i"La Casa" en caste/là, a més de "Capi-tal", en francês. També reb "Sotherby'sPreview". Part d'aquestes publicacionsvan dirigides a persones iniciades i sa-bem de bona font que entre els galeris-tes de l'estat Nord-americà de Florida,amb qui ell tenia contactes, les opinionsdel Sr. Petiet es tenien en compte i erenmolt apreciades.

—L'època de més bons records de laseva vida?

Refila Ileugerament la mirada abansde contestar.

—Sens dubte quan tenia de 25 a 30anys. Era jove. En aquest temps vivia al-

ternativament entre França i Suïssa...

S'ha returat un moment i continualdesprés, anticipant-se a la nostra pre-gunta amb una serietat inusual.

— Quan morí la meva mare fou elmoment més amarg de la meva vida.L'època més Insta. L'estimava molt.

Al nostre entrevistat l' ha invadit unacerta serietat mesclada amb tristesa. Lifeim les darreres preguntes.

— Ens podria definir breument la di-ferència que existeix entre Amèrica iEuropa?

Després de pensar un instant contesta,fent-ho mig en broma, mig seriosament.

—Jo diria que Nord-amCrica és la vidacòmoda. ANA se cerca en tot el benestar.Europa és més intel.lectual. En elsEstats Units tot és "Money-Money".

1 riu anib la seva definició.

—La darrera pregunta: alguna obser-vació, algun detall especial respecte aMontufri?

— Jo he dit la meva opinió respecte alpoble i la gent, i som sincer. M'agrada. Im'agraden molt també les festes de SantBartomeu i la fira. Això en un poblecom agues' no es veu a cada passa.

Deixam el Baró. Una persona cultiva-da anib una gran experiencia. liatat amb molta gent i ha viatjat molt. Entot quan ens ha dit podrtem escriureplanes i planes. Hem abreviat. Per con-tar la seva história i de la seva famílias'ha de fer un preàmbul que duria pagi-nes. Volem ressenyar, pet-6, uns quantsdetails: Essent Claude L. Petiet Ministrede Guerra, tin gué relació directa ambNapoleon a rel del comandament de lesforces franceses a Italia. Un filld'aquest, familiar —Sylvain Petiet— (unaespecie de patge) forma part del seguicide Napoleon. L'aura branca de la sevafamília fou la fundadora, al 1903 —tam-be les fabricava— de la "Societé desAutomobils Aries", uns dels primerscotxes que es fabricaren a Franca i ques' exportaren arreu del món, fins i tot al' esquadra espanyola...

Persona molt interessant, el Sr. Petiet,del qual, com hem dit abans, sentimmolt no poder transcriure i profunditzartota la história de la seva vida i de la se-vb família. Necessitarfem un caranzullde pagines. Tal volta un dia ho inter:-tem.

Miguel Manare!! Arbona

20 TEMPS PASSAT

Dues èpoques taurines a MontuïriMontuïri va viure durant una trentena

d'anys, aproximadament entre el 1930 i1960, una forta efervescència taurina,tant és així que, com hem escrit en anysanteriors, s'arribà a construir una plaçade toros en Es Dau, la qual s'inaugurà el23 d'agost de 1952 (').

Però l'any 1930 un grup de montuïrersencapçalats pel qui havia estat batle delpoble, Joan Aloy Miralles "Serena", vol-gué organitzar una "corrida" de torospels encontoms del poble, si bé, possi-blement per la ideologia d'aquest, el per-mis no els fou concedit pel qui era elbatle, Joan Ferrando Obrador "Ferran-do". Aleshores apel•laren fer-la a Males-herbes, ja dins el terme d'Algaida, unade les posessions on en "Serena" era l'a-mo. Per fer-la allà i sense cap obstacleobtingueren el beneplAcid del batle delpoble yd. Aparellaren un tros al costatde les cases, on hi tenien un sequer, iencara que no reunís les condicions ac-ceptables per esser plaça de toros, po-gueren veure complaguts els seus desit-jos. Enrevoltaren amb carros tot el quehavia de ser el redol per torejar i ja ser-viria. Una plaça que no reunia una segu-retat absoluta, però així i tot no va ocór-

rer cap incident lamentable.Era tanta l'expectació que va desper-

tar aquell esdeveniment, que fins i tot eltren, estibat d'aficionats i gent curiosade Montuïri i de pobles com Porreres iFelanitx, féu una aturada allà mateix,enmig del camp —era a l'estiu—, perquèpoguessin davallar els qui havien depresenciar l'espectacle.

També s'hi donaren cita altres perso-nes de Montuïri vengudes amb carros,uns, a peu i amb bicicleta, els altres. Elcansament i la suor no eren obstacle peruna joventut expectant. Aquella "corri-da", avui impossible de dur-la a termedegut a la legislació, encara és recorda-da per persones vuitantines del poble.

* * *

Vint anys després —1952, 53 i 54— laplaça —rectangular— que en Es Dauconstruí l'amo en Joan "Porrerenc",substituí aquell improvisat festival deMalesherbes. I encara que molta gentomplís les tribunes, a la vegada es posa-va de manifest la impossibilitat en unpoble com el nostre de sostenir unaplaça així, ni tan sols satisfer les despe-

ses d'una "corrida" amb toreros de segona fila. Per aix6 no fou de llarga durada.

* * *

Això sí, com si aquests festivals tau-rins fossin de la més elevada categoria,no hi mancaren les "manoles", comaquestes tres distingides jovenetes de lafoto (avui de més de 70 anys), que ambIa clàssica "peineta" i "mantilla" espa-nyola, un ventall i vestuari que no des-

mereixien, donaren realç i espectacle ala festa taurina. Elles són Francisca MasNicolau "Collet", Catalina RocaMiralles "Roca" (t) i Margalida MateuOliver "de Meie (foto feta al corral deCan Papa116).

O. Arbona

( 1 ) Cfr. Bona Pau núm, 449 de Juliol de1990.

En Miguel Roig rep, a la plaça de Montuiri, una placa de mans del president del ConseilInsular amb motiu de l'organització del Rally des Pla. Les lletres diuen: "Agraint la teva

tasca en favor del poble. Una abraçada. Jeroni Albert i". Una frase que ho diu tot.

MONT'UMERS QUE HAN DEIXAT PETJADA

21

Miguel Roig Mestre, tota una vida dedicada a l'esportVa ser jugador, entrenador i delegat del Club de Futbol; preparador d'atletisme;

organitzador del cross i del Rally des Pla i president de l'APA

Ens sembla increible. En Miguel enshan deixat i encara no ho podem creure.Era el mes de maig de 1994 quan varemsaber que "en Miguel de Can Titina"(com el coneixem a Montuïri), tenia unamalaltia greu. Passaren els mesos iaquesta malaltia va esdevenir incurable.Tot i aix6, no podíem admetre de capmanera que una persona tan activa, tanentregada als altres, tan animada i quetant havia fet per al nostre poble, no po-gués continuar amb el que millor sabia:fer cas i alegrar tothom qui es trobava alseu costat.

En Miguel Roig Mestre va néixer aCampos, el 21 de març de 1943. Aquestmes complia els 52 anys. Encara que foscampaner de naixement, sempre es vaconsiderar un montuirer més. Des quees va casar, el 9 de novembre de 1969(havia fet les noces de plata de matrimo-ni va pocs mesos) i va venir a viureaquí, es va sentir be amb tots nosaltres.El seu germa Tomeu ens contava que ellli havia comentat: "Em trob molt be aMontuïri". Na Maria, la seva dona, ensdeia: "Aquí ii feren molt de cas des delprimer moment". Li responguérem queel mèrit era d'en Miguel, pel seu carac-ter obert i alegre.

Quantes activitats ha duit a terme enMiguel! Mai no estava aturat. Va ser ju-gador de futbol del Campos, Porreres,Manacor, Pollença i Montuïri. En elClub Esportiu Montuïri va actuar com aentrenador i delegat. Quan el necessita-ven per a qualsevol cosa, alla hi havia enMiguel. Acompanyar els jugadors ambel cotxe, entrenar el porters del primerequip, substituir l'entrenador... Una ve-gada, fins i tot, va anar a Formentera adirigir els grans perquè l'entrenador ti-tular no va poder esser-hi. "Mai no emva dir que no, sempre que li vaig dema-nar ajuda, me la va donar", explicava unamic, el dia en qué li diguérem el darreradéu.

Una altra anécdota més que expressala personalitat d'en Miguel. Ho comen-tava, el mateix dia, un dels nombrososamics que va reunir durant aquests cin-quanta anys. "Record molt bé d'enMiguel aquell gest que va tenir quan ellera regidor d'esports i érem a l'escola

fent un curset de monitors esportius. Amitjan dissabte matí, es va entregar ambun parell de coques i begudes per convi-dar-nos".

Són dues petites mostres que hem vol-gut ara recordar. Pen) és que la seva vi-da en va estar plena de detalls comaquests. Details que hem vist a cada mo-ment les persones qui hem compartit laseva amistat.

A Miguel Roig sempre "el trobaves",com deim en bon mallorquí. La paraula"no" romania lluny del seu diccionari al'hora de collaborar.

No es va conformar amb el futbol, elseu primer esport. Va ser un dels orga-nitzadors del cross de Montuïri; promo-tor i Anima del Rally des Pla (nascut el 8de setembre de 1984) i de les DiadesAutomobilístiques que es feien el di-Iluns de Pasqua. Essent president de lacomissió d'esports de l'Ajuntament,continuaren les setmanes poliesportivesde Sant Bartomeu, Sa Fira i Es Puig.Ell, com sempre, aportava tot el que eranecessari. Va ser nomenat regidor, perla llista del PSOE, a l'any 1983.

L'Associació de Pares va viure un pe-ríode brillant quan ell en va ser presi-dent. Fou elegit el 9 de novembre de

1982. Foren uns temps vius, plens d'ac-tivitats de tota classe.

Hi ha una decisió que els alumnes del'Escola li han d'agrair. En uns mo-ments difícils per la novetat i per serpocs els c•legis que l'incorporaven, enMiguel -com a president de l'APA- vatenir un paper important en la implanta-ció de l'ensenyament en la nostra llen-gua. Ell, com a President de l'Apa, vasignar el document que va acompanyarl'expedient per demanar autorització.En Miguel, un altre cop, va ser valent idecidit. Va contribuir perquè els nostresfills poguessin aprendre les primeres Ile-tres en la llengua que parlaven, en laIlengua que coneixien.

El 2 de febrer -dia de la Mare de Deudel Candeler- d'aquest 1995, MiguelRoig Mestre als 51 anys va deixar d'es-tar amb nosaltres. Darrera seu hi trobamtota una vida dedicada als altres, dedica-da al poble que ell va servir des del pri-mer dia en qué hi va residir. Ha estatuna vida curta, pen) ben aprofitada.Aquest es consol que podem tenirdavant d'una mort d'una persona queper tot arreu ha deixat les petjades de laseva simpatia, cordialitat i servei.

Gabriel Gomila

Era el 21 d'octubre passat davant el dispensari de Gatoude, a 13 Kms. deWyobikere (Burundi). El bisbe de Mallorca amb alguns missioners, entre ells la

monja montufrera Margalida Miralles "Que/á" (la del centre)

22 ESGLÉSIA EN CAM!

Davant la diada de Mallorca Missionera

Els missioners hi són sempreDeis aspectes positius del 94 els mit-

jans de comunicació destacaren la solida-ritat dels espanyols, i dins aquest camp,que els missioners feia estona que hieren.

Mai la TV havia parlat tant dels mis-sioners. Ni d'aquesta manera. Un delsmitjans s'exclamava, amb signes d'ad-miració, de com es distribueixen eltemps els missioners. "Els capellans—deia— dediquen el 15% al culte i el85% a tasques de desenvolupament. Sisón seglars o religioses, només un 5% atasques específicament religioses i el95% al desenvolupament".

Així ho veuen des de fora. Vist des dedins, diria que el missioner dedica elcent per cent del seu temps i tota la sevail.lusió a l'anunci de Jesucrist.Anunciar, que és donar a conèixer, fera saber, mostrar, oferir, de cap maneraimposar ni conquerir. El quid de la qiies-ti6 està en el com es fa l'anunci. Si ernpenneteu una resposta clara, diria: el mis-sioner anuncia que Déu és un Pare queens estima ambfets, testimoni i paraules.

Primer, fets. Quan trob una personaamb fam iii vull mostrar que Déu l'esti-ma (aixé, és evangelitzar) no ho faitamb consells, promeses per a més enda-vain, etc. Només hi ha una resposta pos-sible: donar-li menjar. Amb un afegitó:capacitar perquè es puguin valer per simateixos.

Fets i testimoni. Ni un ni l'altre els te-nim en exclusiva els creients. Les ONG,per exemple, mostren enfilalls de fetsidèntics als dels missioners, sovint rea-litzats conjuntament, ONG i missionrs. Iels testimonis de tants de cooperants (nosempre dels "tècnics", amb sous queconsumeixen molts de pressuposts) so-len esser admirables.

Ara bé, el testimoni del missioner ésel testimoni de la fe. Hi són sempre, iper ara surt a una mitjana de dos permes que hi deixen la pell. Dos màrtirscada mes. Màrtir que precisament voldir testimoni. Testimoni del que anun-cia.

Per aim) hi són sempre, arreu del món.Les mateixes ONG saben, per experièn-cia, que els camins oberts pels missio-ners són els més curts i de més eficAcia

per arribar als qui necessiten l'ajuda. Ique sempre els troben oberts i transita-bles, sense gelosies ni protagonismesque minvin els bons resultats. Un aspec-te poc divulgat del camp missioner queel 94, amb els seus greus esdevenimentsviscuts, va posar damunt fulla.

La diada Mallorca Missionera, quecelebarem el 14 de maig, ens recordaque els missioners hi són sempre i quenecessiten la nostra ajuda. Però, alerta,que massa sovint "ajudar" s'agafa comeufemisme per demanar doblers. I elsdoblers no són la primera necessitat deles missions.

No hi ha missions sense missioners,homes o dones, batiats que, moguts perla seva fe, volen anunciar Jesucrist de lamanera i acceptant les conseqüènciesque facin creïble l'anunci. Capellans, re-ligiosos o seglars que oferesquin un mi-nim de tres anys continuats a la tascamissionera. També per tota la vida, mit-jançant un dels Instituts religiosos mis-sioners. 0 sigui, que les missions neces-siten persones. Sense persones poca va-sa hi fan els doblers.

I animació missionera. Quan un diuque va a missions provoca diverses re-

accions: "Està malament des cap", "nosap que es fa". I si un es capellà apreciatpel poble, s'afegeix: "el Bisbe no té elcap be. També: "ets un valent", corat-ge, "compta amb sa meva simpatia","t'admir", "m'agradaria tenir es coratgei sa fe que tu tens". Uns animen. Fananimació missionera. Que també suposainformar, donar a conèixer la realitat deles missions.

I preOria. La més gran aportació delscreients. Llavors, sí, en quart Hoc, l'eco-nomia hi juga el seu paper. Que els mis-sionrs dinen cada dia. I espenyen saba-tes.lcompren 'fibres.

Ara que ningú digui: "jo no puc aju-dar més que amb doblers". Ni sols ambpregària i doblers. La majoria, per raonsd'edat, salut, cicumstAncies familiars,professionals, etc. no es podran oferirals missioners. En canvi animar, o desa-nimar, no sols és possible, sinó situacióque sovint hem d'enfrontar i resoldred'una manera o de l'altra. Llavors sí,doblers. No per tranquilitzar conscièn-cies. Sinó per completar el compartir.Compartim pregària, temps, curolles,simpatia, i també doblers.

Miguel Mulet Coll

ESPORTS

23

Miguel Font Socles, campió de campions a la fira de la perdiuAls 21 anys, ja ha aconseguit, des de 1987, 17 premis

En Miguel Font Socies es un jove quesols te 21 anys, per() es de les personesmes aficionades a la caça, dê ria que vainiciar des de petit i va en augment. Haparticipat a bastants concursos i el pas-sat desembre fou el guanyador de laprova de campió de campions del dia dela fira de la perdiu.

—Quantes classes de perdius hi ha,Miguel?

—N'hi ha moltes, però les que conecsón la perdiu grega, la mallorquina i laforastera.

— A quant és poden cotitzar les per-dius?

— Una que és petita i que comença, etpot costar d'unes 10 a 15 mil pessetes.Ara les bones se'n van a unes cent mil; ifins i tot n'hi ha hagut que han arribat apagar-ne 300 mil.

—Quin temps fa que et dediques a lesperdius?

—Des de quan només tenia uns deuanys.

—Quina classe de menjar els dónes?—Quan no cacen i estan en el bolcador

i muden les plomes, només els don pin-so i aigua. Però per posar-les en forma,a partir del mes de novembre els facilitciurons banyats amb aigua, bessonsd'ametla, pinso, llavors de cAnyom i es-querola. I una cosa que els agrada moltés la coca de motle i una especie d'exci-tant, que és una mescla de farina, dosvermells d'ou i dues cullerades de sucre.

— Quants de premis has obtingut ambles perdius?

—Fins ara he aconseguit desset pre-mis. Me'n record que el primer el vaigguanyar l'any 1987.

—A *pants de concursos has participat?—A Ines dels de sa fira de Montuiri he

participat a una prova a Ses Rotes, unaaltra a Lloret de Vista Alegre, dues aLlucmajor, a la fira de Ma6 (Menorca) itambé a una que feia la Societat deCaçadors de Perdius amb Reclam. Me'nrecord que em donaren el premi per es-ser el més jove.

—A les perdius, les fas algun tipusd'entrenament abans de participar alsconcursos?

—Els don el menjar que pertoca i elspos dins una habitació amb llum tota la

nit. I al cap de quinze dies de tenir-lesen preparació els agaf i els trec a defo-ra... i han de partir. Si no parteixentotd'una, senyal que no estan en forma.

—A quins parsos emigren les perdius?— No són aus migratòries.

—De cara a un futur, coin veus lacaça de la perdiu a Mallorca?

—De cada any més malament, si non 'amollen.

—De quantes manera es poden caçar?—Amb ca de me i amb reclam.

—Sabem que estds a la Societat deCaçadors i Iambi que hi ha unes lkisque diuen que segons l'animal que si-gui, hi ha un cert temps per caçar-lo.Canviaries alguna cosa?

—Si, que donassin més temps percaçar amb la perdiu amb reclam.

—Podries explicar-nos quan i com esfa per anar a penjar la perdiu?

—Es fa una barraca a un 15 metres onhi han de penjar la perdiu engabiada.Després de penjada amb la gàbia, elcaçador es fica dins la barraca amb l'es-copeta. Mentrestant esperes que el re-clam partesqui a cantar, curritxar i feresclafits. Això atreu els altres i comen-cen a barallar-se per defensar el seu te-rritori. I mentre es barallen, tu, de dinsla barraca, dispares. El temps que es pot

Miguel Font rob la placa com a campió entre tots els guanyadors dels primers premisde Sa Mostra de Sa Perdiu - 1994

caçar amb reclam es des de principis degener fins a la meitat de febrer.

—Com t'ha vengut aquesta ofició?— Hem va venir de molt jove, quan en-

cara anava a escola. En acabar les clas-ses només duia idea d'anar a la granjade Son Rasa's. Allà en Joan "Felanit-xer" va esser el meu mestre; em va en-senyar el tema de les perdius. Amb ell ialtra gent d'altres pobles que venien acomprar perdius fèiem xerradetes i aixífou com em va sorgir aquesta vena

—Quina feina fas, Miguel?—Treball en el manteniment de la

granja de Son Base& i qualque dia a SaBastida, on hi ha un vedat industrial.

—Que et digueren els altres caçadorsquan guanyares el titol de campió decampions?

—Foren molts els qui em felicitaren.Fins i tot n'hi hagué un que em diguéque ja em podia retirar, perquè ja ho ha-via fet tot.

— Jo per acabar, conta'ns algun fetanecdòtic.

—El dia de la prova de Lloret me'nvaig anar tot segur que el reclam canta-ria totd'una, pen) el cert es que la perdiuno va obrir el bec i un participant em vadir: "Un rival manco". Aquell dia per ami va esser un desastre.

Joan A. Payeres Ramone!!

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Tejedores, 34 (Pasaje)Tlfs. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11

Pol. Son Castell6 07009 Palma de Mallorca

24

ESPORTS

paGgrufal

Raül Cobo, preparador físic del Montuïri de Ill divisióRaül Cobo Iglesias, fill d' aquell gran

lateral del Mallorca, des de l' any passatOs el preparador fisic del Montufri deIll di visió. Te 37 anys, es casat i pared'un nin d'un any i mig. Exerceix tambécom a professor d' educació física delCol.legi Pio XII de Palma.

—Com va ser que vengueres a Mon-tufri?

—Des de fa cinc anys en MiguelMagaña i jo fèim tAndem amb el Platgesde Calvià, i qual ell va venir aquí, emconvidà i no hi va haver cap problema.

— Has estat jugador d'algun equip?—Encara me'n record de quan jugava

amb La Salle juvenil. En certa ocasióens enfrontàrem contra el CIDE, ambqui jugava en Joan Ramone!!. Els dosequips érem com es ca i es moix.

—En quins equips has actuat coin apreparador fisic?

—Primer, amb l'Andratx, després ambS'Arenal, seguidament amb l'AtlèticBalears i ara amb el Montuïri.

— En què consisteix una sessió depreparació física en un entrenamenthabitual?

—Canvia segons els objectius que vul-guis assolir. Generalment, amb el Mon-tuïri, començam amb un petit encalenta-ment d'uns 15 minuts, sobretot per esti-rar els muscles. Després feim feina ambels jugadors amb exercicis de força, ve-

locitat i resistència.

—I abans dels partits, en què consis-teixen els exercicis d'encalentiment?

— Son uns exercicis que es fan per evi-tar lesions i, lògicament, s6n exercicissuaus, que actuen sobre els muscles.Després, exercicis de cames, tronc ibraços. Començam amb suavitat i des-prés ja s6n específics. Solen durar de 25a 30 minuts.

—Quines lesions importants s'hanproduit els jugadors del Montufri du-rant aquesta o la passada temporada?

—Motivada per lesions musculars solsrecord la d'en Gaspar Sastre, la passadatemporada. Va tenir un parell de con-tractures musculars. Encara no sabem

"Les qualitats físiques mésimportants d'un futbolista

són força, resistência Ivelodtat

"Tots els jugadors delMontuïri són bons de dur"

•

exactament per que es va lesionar. En-guany no n'hem tengut cap per manca oexcés d'entrenament.

—Quina diferència hi ha entre lesclasses a un col.legi i les d'un equip deIII divisió?

—A Montuïri jo ho tenc per unHobby. Aquí la gent ve per complir. Avegades feim exercicis per practicar i al-tres perquè aquesta pràctica del futbolsigui beneficiosa pels mateixos juga-dors; mentre en el col.legi intent que elsal.lots es divertesquin, a fi que la gent aqui no li agrada l'esport o l'educació fí-sica s'ho passi bd. Hi ha molta diferèn-cia, ara bé, tots s6n bons de dur.

— Quines qualitats físiques ha d'asso-lir un jugador de futbol?

— Totes, però especialment la força,velocitat i resistència

Teniu intenció d'organitzar un al-tre campus de futbol com el de l'estiupassat?

—Aim) s'ha de demanar al batle i pre-sident del Montuïri. Nosaltres rally pas-sat tenguérem la idea i trobàrem que foubeneficiós per l'equip, els jugadors i elpoble; i va repercutir als al.lots. Ara, siel president ens (Vona altra vegada permísper fer-ho, ho farem amb molt de gust,pen) si els qui comenden no ens diuenres, nosaltres no ens hi podem ficar.

—Alguna anècdota rellevant?—Estant en el Balears, en Sebastià, un

home una mica ceg a qui feiem enfadar,una vegada ens va dir: "avui no et donmassatges". I perquè me'n doOs emvaig canviar la roba amb la d'un amic, iem vaig tapar la cara, i així me'n donà.Així i tot érem molt amics, encara queaquell dia li vaig prendre el pèl.

J.A. Payeres Ramonell

Moment d'un dels partits jugats pel Montuïri de Ill divisió a principis de temporada

s',..{,',',2,, ,,,...:7:, ',1,1%.2:, N'at2MMNVN).•222***Z .KRZik.WSNS..K.M.W. , , V.N..2272MCK,,MM., ,,,Z,V..■IPapereria i llibreria

Guix 1

ESPORTS

25

Bàsquet infantil femeníMontuïri, 46 - Petra, 4

Futbolet iniciacióMontuiri, 6 - Verge Monti-Sion, 0Montuïri, 6 - Algaida, 1Vilafranca, 5 - Montuïri,

L'equip de Ill divisió sols ha aconseguit 2 punts en les 8 darreres jornadesEl bàsquet acaba la fase comarcal aquest mesEls cadets perderen dos partits i el liderat

RESULTATS DELS PARTITS DELPASSAT MES DE FEBRER

Futbol 7 benjamíMontuïri, 10 - Margaritense,Petra, 2 - Montuïri, 2Montuïri, O - Murense, 2Binissalem, 5 - Montuïri, 1

Futbol- 7 veteransMontuïri, 6 - Cervesseria Rafal, 4Alaró, 7 - Montuïri,Air Europa, 2 - Montuïri. 3Montuïri, 5 - Inmoba, 6Montuïri - Cafetín (no pres. els visit.)

Futbol alevi CIMMontuïri, 1 - Campos, 8Olímpic, 1 - Montuïri,Montuïri, 2 - Ramon Llu11 d'Inca, 4Montuïri, 8 - Margaritense, 1

Futbol infantilFelanitx, 3 - Montuïri, 1Montuïri, O - Barracar, 1

Futbol cadetMontuïri, 1 - Barracar, 2Portocristo, 2 - Montuïri, 1Montuïri, 8 - Vilafranca, 1Montuïri. 9 - Olímpic , 1

Futbol juvenilPenya Arraval, 3 - Montuni,Montuïri, 2 - La Victõria, 3At Balears, 2 - Montuïri.Montuïri, O - Manacor, 6

III divisióMontuïri, 1 - B. Cala Millor, 1

Els locals varen merèixer alguna cosamés que l'empat. Em un error de la reta-guàrdia montuïrera, el Cala Millor vamarcar el seu gol en el minut 25. Vaempatar Fullana en el 73. Nombrososoportunitats del Montuïri i gran actuaciódel porter visitant Micki.

Ferriotense, 2 - Montuïri, 1Es va avançar el conjunt de Son

Ferriol amb dos gols. Després, TomeuFullana va marcar el gol visitant. Ambel resultat de 2-1, el Montuïri va tenirocasions per obtenir l'empat, resultatque hagués estat ben just. Va ser expul-sat, Jaume Hamat.

Montuïri, 2 - At. Ciutadella, 2Quan el Ciutadella actuava amb deu

jugadors per l'expulsió de Carretero enel m. 23, el Montuïri va marcar els dosgols per mediació de Carrillo. Va crearnombroses situacions de gol per senten-ciar el partit (Carrillo va estavellar dostrets al pal i Fullana, un altre). L'expulsióde Gomila (m. 67) i la substitució de To-

PapereriaLlibreriaPremsaRevistes

Carrer Es Pujol, 9

meu Fullana propiciaren que el Ciutadella,en un minut, empats el partit quan man-caven deu minuts per al final.

Binissalem, 1 - Montuiri,L'equip no surt de la crisi. Amb aques-

ta ja en fa vuit que el Montuïrino coneix la victõria i ha sumat només 2punts. En aquest partit la P part va aca-bar en empat a zero. Pocs minuts d'ha-ver-se iniciat el segon període elBinissalem va marcar el gol que, al fi-nal, seria el resultat definitiu. En el mi-nut 73 Mora, porter montifirer, va aturarun penal.

Biel Gomila

LlepoliesFotocòpiesRegalsLoteries

Montuïri

26ESGLÉSIA EN CAltif

Colla borem amb el sínodeEl sínode es una manera de fer camí

junts tots els cristians de la nostra Esglé-sia mallorquina. Per això mateix el bis-be demana que hi col•laborem amb lanostra visió i les nostres inquietuds, i deIa mateixa manera durant aquesta quares-ma preguem, perquè la reflexió que volfer l'Església de Mallorca sobre ella ma-teixa sigui fruit de l'Esperit Sant. I queles nostres aportacions també tenguinaquest caire. Per a tot això es demana amés de la nostra pregària, que contestema la següent pregunta: On es trobal'Església mallorquina actual?

Hem de contestar des de dos caires: lesrealitais positives que hi trobam, i lesmancances de la nostra Església de Ma-llorca. I una vegada contestades diposi-tau la vostra aportació dins les capses quehi ha a les taules de devora els portals deIa nostra parròquia o be entregau-les a larectoria. Gràcies anticipades.

Campanya contra la famEntre les col.lectes dels funerals i de les

misses, l'aportació de la parróquia deMontuïri per a la campanya contra la famarriba a 184.680 ptes. MoRes gràcies.

Misses de la quaresmaA totes les misses els dissabtes i diu-

menges matí es farà especial ressonàn-cia del sentit de la quaresma a través delsermó i de la preparació de l'Eucaristiadominical.

Formació cristianaA la rectoria d'Algaida, el dimarts dia

14 de març a les 21 h. i dins el curs deformació cristiana per a tots, Mn. Ma-nuel Bauçà exposarà el tema sobre lesCartes de Sant Pau.

Dia del SeminariDia 19, Sant Josep, és del dia d'ajuda

als nostres seminaristes i a la promocióde les vocacions sacerdotals que tantmanquen a l'Església. Prenguem cons-ciencia que la manca de capellans no esen problema sols del bisbe i del Semi-nari, es un problema que ens afecta tots.

Celebració de la reconciliacióDia 31 a les 21 h. tendrà Hoc la cele-

bració comunitària de la penitencia enpreparació per a la Setmana Santa iPasqua. Es un bon moment per reconci-liar-se amb Déu i els germans.

N. Torres, Rector

Grup de jovenetes que participaren en uns exercicis espirituals en es Puig l'any 1954

Tenen cap valor el dejuni i l'abstinència?', Tots entenem perfectament que no compleix l'esperit de l'abstinència aquell

que no menja cam, per6 aprofita els divendres per llepar-se els dits amb una bonapaella de peix o una caldereta de llagosta...

Tots coneixem aquells lectura del profeta 'sates:dejuni que jo aprecii, diu el Senyor, és aquest: Amolla els que has empre-

sonar injustament, desferma els que tens sotmesos al jou, allibera els oprimits...comparteix el teu pa amb els que passen farm acull a ea teva els pobres vagabunds..."

Veta qui alguns consells pràctics per viure el sentit cristià d'aquestes pràctiquesde Quaresma:

Com recuperar el dejuni1. Suprimint, per exemple, el dinar un dia per setmana, o passant tot un dia

menjant nomes fruita... Resulta ben saludable.¡i 2. Si a mitjan horabaixa ens sentim desanats, podrem pensar que aquesta sensa-

ció la tenen habitualment milions de ser humans que passen fain... Un bon exerci-ci de solidaritat.

F. 3. Calculem, després que hem estalviat amb el nostre dejuni: si posAssim 1.000 i¡pis. cada divendres, al final de la Quaresma serien 7.000 pts. I això ho podríemoferir a CAritas, Creu Roja, Intermón, Mans Unides, Pobles Germans, etc

Fi Assegurem-nos be a qui ho donam, per6 triem el destinatari nosaltres mateixos.Com recuperar l'abstinència1. Si som capaços de desprendre'ns d'un cafetet, o d'una copeta: del vi dins les

menjades o de fumar-nos un cigarret. Si som capaços d'aturar un programa de latele que ens fa perdre el temps... Sapiguem privar-nos d'alguna cosa d'aquestes.Que hi guanyam amb això? Potser no res. Però feim un esforç de voluntat, i ensI provam a nosaltres mateixos que no som esclaus dels nostres costums.

2. I llavors ve el que pot esser més important: Aquest exercici de voluntat ensentrena per a les privacions que ens podrà oferir la vida en el futur: des d'una ma-laltia o una mort d'un ser estimat, fins al servei necessari d'un vellet o un infant, otambé a certes privacions obligades per prescripció medica, etc. I ens ajuda a

F. mantenir la pau, la paciencia, i fins i tot l'alegria enmig dels problemes que hem I:d'afrontar.

Aquests consells tindran més valor com Ines voluntaris siguin. Aquestes cosesno es poden imposar a ningú. Són simples indicadors, però ben útils, sans i huma-nitzadors.

Sebastia Salo in

VE.1 1RMATERIALS DE CONSTRUCCIÓBIGUES - BLOCS - RAJOLES - AÏLLAMENTS

TRANSPORT PROPI - PINTURES - XEMENEIESDISSABTES MATÍ OBERT

Crta. Montuïri - Porreres, Km. 1 - Tlf. 64 66 95

MONTUIRI

MISCELIANIA 27

nicap [-pcaTozav10 anys enreraMar; de 1985

!nid de les obres del parvulariDia 21 de març de 1985 una màquina

excavadora començava les obres al cos-tat del Col-legi Públic per tal d'edificar-hiel nou parvulari.

25 anys enreraMarç de 1970

Pressupost municipalEssent batle Gaspar Oliver Barceló,

dia 5 de març de 1970 la Corporació vaaprovar per un import de 1.885.000 pes-setes el pressupost municipal per a1970.

50 anys enreraMars de 1945

ClavegueramFeia anys que s'havia aprovat la re-

dacció del projecte del clavegueram,però no se'n sabia res. El regidorSebastià BauzA a la sessió de dia 1er demarç de 1945 va demanar que es donàspressa a l'Arquitecte, com també al pro-jecte d'urbanitzar "Na POissa". S'acordàacabar totd'una la claveguera del carrerde Baix, devora Cas Solleric.

100 anys enreraMars de 1895

tin cas de diftèriaHavent-se donat a Montuïri un cas de

diftèria, dia 19 de març de 1895l'Ajuntament va ordenar al metge munici-pal "que era convenient proveir-se de lavacuna i instruments necessaris perquèpresti dit servei i l'Ajuntament carregaràamb les despeses"

MG),Febrer 1995

NaixementsDia 27.- Gerard Wulf Sampol, fill de

Joachim i de Margalida.

DefuncionsDia 2.- Miguel Roig Mestre (de

CanTitina), cassat de 51 anys.Dia 4.- Mateu Fontirroig Martorell

(de Llorito), casat de 84 anys.

IBL1ALAGI

CA TfLA"Clafoutis" a les cireres

Ingredients400 gms. de farina5 ous1 pessigada de sal1/2 litre de Ilet750 gms. de cireres150 gms. de sucre20 gms. de mantega de vaca.

ElaboracióRentar i eixugar les cireres. Llevar el

pinyol. Dins un plat, posar els vermellsd'ou, sal i sucre. Moure fins que torniun poc blanc. Afegir la farina cernuda.Remenar fins tenir una pasta sensegrums. Foc a poc, afegir la Ilet (es potpassar per un colador). Al final posar-hi els blancs d'ou a punt de neu.Abocar la meitat de pasta dins el motloal que hi haurem posat mantega.Posar les cireres i llavors l'altra pasta,i al forn uns 25 minuts.

Madelaine Lecalvez

PIANO ©Pa 1tr2MFebrer de 1995

Dia 2

05 litres rn'

" 22

167

" 26

03Total 175

AC=) LYLAGICMAV2 Març 1970

Francesc Trobat Garcias "Hortolà"amb Margalida Bauzà. Miralles "Pelu-quera"

A En Pep XamenaEn Pep Xamena va anar

a cercar esparecs un dia,i essent que tants n'hi haviamassa se va carregar;no va poder arribarde cansat que se sentiai va dir que hi tornariai na "Prats" se'n menariaper poder-li ajudar.Li vaig dir has de comprarun ase sense sanar,tots dos podríeu colcar,que crec que vos convend ria.I ell va dir que hi pensariai no sé que va pensar.

A na Maria "Botei"(amb motiu del seu aniversari)

RA

Si vos salauda en "Parrí"és que ho teniu ben guanyat,que sa taula ha trobatpreparada d'un bon vi.Molts d'anys ho pogueu fer aixíamb tots es qui som aquíamb plena felicitat.

A un allots

(Els va trobar pel carrer que veniend'escola, el reconegueren iii demana-ren una glosa. Ell les enflocà aquesta:)

Heu de dir an es vostre mestreque vos ha d'educar be,parqué el món així com vesou niés dolents que sa pesta.

Miguel Massanet "Parrr

4ria• CORREDURIA DE SEGUROS

GOMILA S.A.

28"

Els de la 3a Edat, gaudeixenDes de fa uns 12 anys les persones majors han reviscolat, no volen quedar darrera

Altre temps, quan lespersonas es jubilaven,samblava quejapassaven a la reserva,queja no servían per ares i els tocava viurearraconats o solsprestar alguna ajuda depoca importància. Pent:,

ara, amb la constitucióde les associacions depersonas majors, lajubilació suposa per aaquells que es trobenbons de salut, la incor-poració a l'estol dels quies diverteixen i planegonel seu futur de cara agaudir dins un clima depau i benestar.Aquest ball del passatdijous 'larder, dia 23,sols n'és una mostra.

P OR Er i\iisTirok 7-7117CK)\ 7 1) t, P,S1 A 1\1 A'S,egt13(a_11iC

En GOMILA actuamos en todo momento co representante legalante la compañía aseguradora, y nuestro ) objetivo es ofrecerle

el mejor servicio y atención, para que Vd. por el mismo precio,trate siempre el seguro más adecuado a sus necesidades, yobtenga los mejores resultados en caso de siniestro. 4

. Plaza Ramón Llull, 22 BTell 55 13 56 - fax 55 34 72

MANACOR

Pasaje Santa Catalina de Siena, 2 endoTell. 72 27 36 - fax 55 34 72PALMA

Jaime 11,4Tel. 64 60 43 - fax 64 60 43

MONTUIRI

Avda. Primavera, 34 bTel. 65 65 75 - fax 65 61 62COLONIA DE SANT JORDI

25 AÑOS DE EXPERIENCIA A SU SERVICIO EN MALLORCA