PLOMES - SEO/BirdLife Montserrat Peret Jordi Prieto Job Roig Cristina Sأ،nchez Elisabet del Valle...

download PLOMES - SEO/BirdLife Montserrat Peret Jordi Prieto Job Roig Cristina Sأ،nchez Elisabet del Valle Xarxa

of 24

  • date post

    25-Jan-2021
  • Category

    Documents

  • view

    0
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of PLOMES - SEO/BirdLife Montserrat Peret Jordi Prieto Job Roig Cristina Sأ،nchez Elisabet del Valle...

  • Els ocElls i El mEdi alpí

    Els passeriformes dels ambients supraforestals

    canvi climàtic i ocells d’alta

    muntanya

    la perdiu blanca: la reina del medi alpí

    PLOMES 2008/Nº 3

  • Pàg. 22La custòdia en ambients alpins

    PLOMES

    SUMARI

    Dues cares de l’alta muntanyaPàg. 16

    Els ambients supraforestals Pàg. 4

    Pàg. 9 Estatus de conservació dels principals ocells de l’ambient alpí

    Voluntariat a l’alta muntanya Pàg. 18 Itineraris pels

    ambients alpins catalans Pàg. 20

    Pàg. 10 La perdiu blanca:

    la reina del medi alpí

    Pàg. 6 Els passeriformes dels

    ambients supraforestals

    Canvi climàtic i ocells d’alta muntanya Pàg. 13

    Plomes, Núm. 3 · 2008 Els ocells i el medi alpí Revista editada per SEO/BirdLife Catalunya

    directora: Cristina Sánchez

    Equip editorial: Ignasi Oliveras Jordi Prieto Jordi Canut

    maquetació: Mauge Soberanas / maugeweb.com

    Foto portada: Perdiu blanca / Pere Ignasi Isern

    Foto contraportada: Perdiu blanca / Juan Bécares

    col·laboradors d’aquest número: Ivan Afonso Pere Aymerich Jordi Canut Francesc Capdevila Diego García-Ferré Gerard Giménez Pere Ignasi Isern Xavier Parellada Montserrat Peret Jordi Prieto Job Roig Cristina Sánchez Elisabet del Valle Xarxa de Custòdia del Territori

    amb el suport del parc Natural de l’alt pirineu (departament de medi ambient i Habitatge de la Generalitat de catalunya). ajuts per a actuacions en els espais prote- gits de catalunya (ordre: maH/869/2008)

    correcció: Centre de Normalització Lingüística de Barcelona. Delegació de Sant Martí.

    Redacció: c/ Múrcia 2-8, local 13 – 08026 Barcelona Telf.: 932 892 284 www.seo.org/?catalunya Correu-e: catalunya@seo.org

    Edició: SEO/BirdLife Catalunya

    president de sEo/Birdlife: Eduardo de Juana

    director executiu de sEo/Birdlife: Alejandro Sánchez

    SEO/BirdLife és una associació sense finali- tat de lucre, d’utilitat pública, fundada l’any 1954 per a l’estudi i la conservació dels ocells i els seus hàbitats. No està finançada per cap opció política, ni hi està adscrita.

    Per poder reproduir parcialment o total qual- sevol contingut d’aquesta publicació és ne- cessari sol·licitar-ho a SEO/BirdLife Catalun- ya. PLOMES no comparteix necessàriament les opinions que els autors expressen en els articles publicats.

    dipòsit legal: NA-3141-2006 ISSN: ISSN 1887-3944

    impremta: LINEGRAFIC

    imprès en paper 100% lliure de clor.

    pe re

    ig na

    si is

    er n

  • EDITORIAL

    Catalunya és un país petit però amb una biodiversitat impressionant. La seva lo- calització geogràfica –una zona temperada en el context de la Mediterrània– i la variada altitud –des del nivell del mar fins a l’alta muntanya– conformen una gran diversitat d’hàbitats, en molts ca- sos transformats per la mà huma- na. Aquest número de PLOMES està dedicat precisament a un dels ambients més extrems, l’alta muntanya, en el qual les espècies presents hi són per la seva gran especialització. Per tant, es tracta d’un hàbitat que allotja espècies molt sensibles als canvis, que hi són presents en poblacions molt reduïdes i sovint allunyades d’al- tres amb qui poder mantenir un intercanvi genètic. Aquestes es- pècies, en alguns casos, són testi- moni d’altres èpoques en què les glaciacions van establir ponts de comunicació entre el nord d’Eu- ropa i els espais muntanyosos del sud.

    L’alta muntanya presenta un pai- satge singular, caracteritzat per la manca d’arbres i la presència de prats i roques, amb una elevada innivació que es pot allargar fins

    a l’estiu. En el passat, l’acció an- tròpica, a través de les pràctiques ramaderes com la desforestació per a la creació de pastures, va propiciar una extensió d’aquests ambients cap a cotes inferiors, i es van crear els ambients que anomenem alpinitzats. Aques- tes zones acullen poblacions d’ocells menys especialitzats que els seus veïns alpins, però que en conjunt conformen el que ano- menem les comunitats d’ocells supraforestals.

    Després d’haver dedicat una publicació als ambients estèpics i una altra al medi marí, hem volgut volar a l’altre extrem dels nostres ecosistemes i, de la mà de PLOMES, us convidem a recórrer alguns dels ambients de l’alta muntanya, i a descobrir les comunitats d’ocells i la situa- ció de conservació d’algunes de les espècies més emblemàtiques com la perdiu blanca. També tractarem les principals ame- naces de conservació d’aquests ambients i de les poblacions, diferenciant les produïdes per la nostra espècie i que els afecten directament a curt termini, de les també produïdes per l’acció an-

    tròpica però amb un efecte a mig i llarg termini. Així mateix, escol- tarem la veu d’habitants propers a aquests ambients, i donarem un cop d’ull a exemples de custòdia del territori en ambients alpins o alpinitzats.

    Les poblacions de les espèci- es supraforestals troben a Ca- talunya el màxim exponent en comparació amb el conjunt de la península Ibèrica. De fet, moltes d’elles tenen una major represen- tació en altres països del centre i nord d’Europa, però l’aïllament genètic ha produït, en molts ca- sos, subespècies diferenciades, i això implica una gran responsa- bilitat en la conservació d’aques- tes poblacions, ja que la pèrdua d’efectius d’aquestes poblacions difícilment podrà recuperar-se. Només amb una planificació i una regulació acurada de les acti- vitats a l’alta muntanya, així com l’impuls de polítiques adreçades a minimitzar els impactes antrò- pics (canvi climàtic i canvi en els usos del sòl), es pot desenvolu- par una veritable estratègia de conservació per al conjunt de la flora i fauna de l’alta muntanya.

    PLOMES 3

    pe re

    ig na

    si is

    er n

  • amBiENts alpiNs i amBiENts alpiNitzats Es poden considerar com a am- bients alpins, pròpiament dits, les zones d’alta muntanya en les quals els condicionants naturals (sobretot la curta durada del període vegetatiu anual, que és de menys de sis mesos) no per- meten el desenvolupament d’ar- bres. El límit altitudinal inferior d’aquests ambients se situa en la major part dels Pirineus cata- lans, d’influència mediterrània, entre els 2.200 i 2.400 m., amb variacions locals que depenen de l’exposició, la continentalitat i les formes del relleu. A la Vall d’Aran, situada al vessant nord dels Pirineus i amb una marcada influència atlàntica, la zona alpi- na en general comença a menor altitud, entre 2.100 i 2.300 m.

    Però, com ha pogut constatar tothom qui conegui una mica els Pirineus, és habitual trobar grans extensions de pastures i matollars a partir de 1.900 m. o menys, dins la franja que corres- pon a l’estatge subalpí, el qual, de forma natural, és domini dels boscos de coníferes. Aquestes superfícies sense arbres tenen un aspecte molt similar al dels prats que hi ha més amunt, amb els quals formen un mateix con- junt paisatgístic, però el seu ori- gen sol ser diferent. Tot i que alguns d’aquests prats i mato- llars són naturals (els que es fan en terrenys de sòl molt prim), la majoria s’han configurat a conseqüència de les pràctiques ramaderes tradicionals a l’alta muntanya: antics boscos que van ser desforestats per crear pastu- res d’estiu per als ramats trans-

    humants i que s’han mantingut així durant segles a conseqüència de la pressió ramadera. Aquestes pastures subalpines s’anome- nen també prats alpinitzats. Els prats alpinitzats estan sotmesos a unes condicions ambientals menys severes que les dels prats alpins, de manera que presenten diferències pel que fa a les co- munitats vegetals i animals.

    Les fronteres entre els ambients alpins i els alpinitzats sovint són difuses, i en el cas dels ocells hi ha moltes espècies que viuen a les dues zones, raó per la qual sol resultar més pràctic parlar d’ambients supraforestals, tot i que sí que podem diferenciar entre els ocells alpins, que apa- reixen regularment a l’estatge alpí i que sovint hi tenen tota o la majoria de la seva població, i els ocells supraforestals, que se solen limitar als ambients oberts de l’estatge subalpí i que, en ge- neral, són espècies que tenen els seus hàbitats preferents en zo- nes de menor altitud.

    ExtENsió i divERsitat dEls amBi- ENts supRaFoREstals a cataluNya A Catalunya els ambients supra- forestals de característiques més o menys alpines estan limitats als Pirineus axials (des del Cos- tabona, al límit Ripollès-Garrot- xa, cap a l’oest) i en unes poques serres dels Pre-pirineus orientals (Cadí, Pedraforca, Ensija i port del Comte). Més cap al sud, al Montseny i al Boumort, hi ha algunes taques de prats cul- minals, on poden trobar-se de forma anecdòtica unes poques parelles isolades d’ocells d’alta muntanya.

    Els ambients supraforestals ocu- pen entre 1.100-1.300 km2 de su- perfície a Catalunya, el 5% de tot el territori català. Un 2% corres- pon a ambients alpins, amb uns

    Els paisatges de les parts més altes dels pirineus –i d’altres grans serralades d’Europa i d’arreu del món– es caracteritzen per la manca de vegetació arbòria i pel predomini absolut dels prats i dels ambi- ents de roca. aquests paisatges oberts d’alta muntanya són anomenats sovint ambients alpins, però aquest terme no sempre s