PLEC de prescripcions tècniques particularsfile... · Plec Prescripcions Tècniques Particulars...

Plec Prescripcions Tècniques Particulars

Campanya de paviments 2008

1

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

ÍNDEX

1. OBJECTE................................................................................................... 3

2. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES............................................................. 3

3. DOCUMENTS DEL PROJECTE........................................................... 3

4. RESPONSABILITAT DEL CONTRACTISTA.................................... 5

5. OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA.............................................. 5

6. INDEMNITZACIONS A CÀRREC DEL CONTRACTISTA ............. 6

7. DESPESES A CÀRREC DEL CONTRACTISTA.............................. 6

8. DIRECCIÓ DE LES OBRES .................................................................. 7

9. CONDICIONS GENERALS D EXECUCIÓ DE LES OBRES......... 7

10. MODIFICACIONS D OBRA ................................................................... 8

11. CONTROL DE QUALITAT..................................................................... 8

12. MANTENIMENT DE SERVEIS EXISTENTS...................................... 9

13. ESCOMESES I SUBMINISTRAMENT ................................................ 9

14. SENYALITZACIÓ ................................................................................... 10

15. DESVIAMENT I MODIFICACIÓ DE SERVEIS, INCLÒS ELS DESVIAMENTS DE TRÀFIC ...................................................................... 10

16. REPLANTEIG PREVI I PROJECTE FINAL D OBRA ................... 10

17. MESURES D ORDRE I SEGURETAT............................................... 10

18. CONSERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT............................................. 11

19. OBRA DEFECTUOSA........................................................................... 12



2

20. MATERIALS ............................................................................................ 12

21. ABOCADORS ......................................................................................... 13

22. INTERFERÈNCIA AMB ALTRES CONTRACTISTES .................. 14

23. RECEPCIÓ D OBRA I TERMINI DE GARANTIA........................... 14

24. CONSERVACIÓ DE LES OBRES...................................................... 16

25. DISPOSICIONS APLICABLES........................................................... 16

26. PRESCRIPCIONS DELS MATERIALS............................................. 19

27. UNITATS D'OBRA I LA SEVA EXECUCIÓ..................................... 26

28. AMIDAMENT I ABONAMENT DE LES OBRES............................. 37

29. CONDICIONS FACULTATIVES I ECONÒMIQUES ...................... 41

30. CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS PER L EXECUCIÓ DE LES XARXES D AIGUA POTABLE I SANEJAMENT (FECALS I PLUVIALS)...................................................................................................... 46



3

1. OBJECTE

El present Plec de Prescripcions Tècniques té per objecte definir les condicions tècniques que han de regir en l'execució de les obres definides en la Campanya de paviments 2008

del qual aquest Plec en constitueix el seu Document núm. 3.

El projecte té per objecte la realització de les obres que es detallen a continuació i es presenten en els Plànols, que formen el Document núm. 2, havent-se de regir en la seva execució pel que es disposa en les Prescripcions Tècniques del present Plec i per les instruccions que dicti el Director de les obres per a resoldre, de la forma més convenient, aquelles dificultats que puguin presentar-se.

2. DESCRIPCIÓ DE LES OBRES

Les obres contemplades en el present projecte queden suficientment definides en la documentació gràfica i pressupostària d'aquest projecte.

En la documentació gràfica i en la memòria es recullen amb claredat les solucions adoptades en les obres.

3. DOCUMENTS DEL PROJECTE

El projecte consta dels següents documents:

- Document núm. 1: Memòria i Annexos

- Document núm. 2: Documentació Gràfica

- Document núm. 3: Prescripcions Tècniques

- Document núm. 4: Pressupost

- Document núm. 5: Estudi de Seguretat i Salut

El contingut d aquests documents està detallat a la memòria.

S entén per documents contractuals aquells que resten incorporats al contracte i que

són d obligat compliment, llevat modificacions degudament autoritzades. Aquests

documents, en cas de licitació sota pressupost, són:

- Documentació Gràfica

- Plec de Condicions Tècniques Particulars

- Pressupost



4

- Estudi de Seguretat i Salut

La resta de documents o dades del projecte són informatius i estan constituïts pels

annexos i la memòria, els amidaments i els pressupostos parcials.

Els esmentats documents informatius representen només una opinió fonamentada

de l Administració, sense que això suposi que es responsabilitza de la certesa de les

dades que se subministren. Aquestes dades s han de considerar, tan sols, com a

complement d informació que el contractista ha d adquirir directament amb els seus

propis mitjans.

Només els documents contractuals, definits a l apartat anterior, constitueixen la base

del contracte; per tant, el contractista no podrà al·legar cap modificació de les

condicions del contracte en base a les dades contingudes als documents informatius

(com per exemple, preus de bases de personal, maquinària i materials, fixació de

lloseres, préstecs o abocadors, distàncies de transport característiques dels

materials d explanació, justificació de preus, etc.), llevat que aquestes dades

apareguin en algun document contractual.

El contractista serà, doncs, responsable de les errades que es puguin derivar pel fet

de no obtenir la suficient informació directa, que rectifiqui o ratifiqui la continguda als

documents informatius del projecte.

Si hi hagués contradicció entre els plànols i les Prescripcions Tècniques Particulars,

en el cas que s incloguin com a document que complementi el Plec de Condicions

Generals, preval el que s ha escrit en les Prescripcions Tècniques Particulars. En

qualsevol cas, ambdós documents prevalen sobre les Prescripcions Tècniques

Generals.

El que s ha esmentat al Plec de Condicions i omès als plànols, o viceversa, s haurà

d executar com si s hagués exposat a ambdós documents, sempre que a criteri del

director quedin suficientment definides les unitats d obra corresponents i tinguin preu

al contracte.



5

4. RESPONSABILITAT DEL CONTRACTISTA

El contractista és responsable de l execució de les obres segons les condicions

establertes al contracte i en els documents que componen el projecte. Com a

conseqüència d això, està obligat a l enderroc i reconstrucció de tot el que estigui mal

executat, sense que pugui servir d excusa que la direcció tècnica de les obres hagi

reconegut i examinat la construcció durant les obres, ni tampoc que hagin estat

abonades les liquidacions parcials.

5. OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA

Abans de començar les obres, el contractista comunicarà a la direcció facultativa la

relació detallada de la maquinària, mitjans auxiliars i plantilla que utilitzarà per a

l execució de les obres, amb les dades següents:

Relació de la maquinària que s emprarà, amb cada expressió de les seves característiques, on es troba cada màquina al temps de formular el programa i de la data en què estarà a l obra així com la justificació d aquelles característiques per a realitzar conforme a condicions, les unitats d obra en les quals s hagin d emprar i les capacitats per a assegurar l acompliment del programa.

Organització de personal que es destina a l execució de l obra, expressant on es troba el personal superior, mitjà i especialista quan es formuli el programa i de les dates en què es trobi a l obra.

Procedència que es proposa per als materials a utilitzar a l obra, ritmes mensuals de subministrament, previsió de la situació i quantia dels emmagatzematges.

Relació de serveis que resultaran afectats per les obres i previsions tant per a la seva reposició com per a l obtenció, en cas necessari de llicències per això.

Programa temporal d execució de cada una de les unitats que componen l obra, establint el pressupost d obra que cada mes es farà concret, i tenint en compte explícitament els condicionaments que per a l execució de cada unitat representen les altres, així com altres particulars no compreses en aquestes.

Valoració mensual i acumulada de cada una de les Activitats programades i del conjunt de l obra.

Durant el curs de l execució de les obres, el Contractista haurà d actualitzar el

programa establert per a la contractació, sempre que per modificació de les obres,

modificacions en les seqüències o processos i/o retards en la realització dels

treballs, l Administració ho cregui convenient. La Direcció d Obra tindrà facultat de



6

prescriure al Contractista la formulació d aquests programes actualitzats i participar

en la seva redacció.

A part d això, el Contractista haurà d establir periòdicament els programes parcials

de detall d execució que la Direcció d Obra cregui convenients.

El Contractista se sotmetrà, tant en la redacció dels programes de treballs generals

com parcials de detall, a les normes i instruccions que li dicta la Direcció d Obra.

6. INDEMNITZACIONS A CÀRREC DEL CONTRACTISTA

Hom es regirà pel que disposi el Reglament General de Contractació de les

Administracions Publiques.

Particularment, el contractista haurà de reparar, a càrrec seu, els serveis públics o

privats malmesos, indemnitzant les persones o propietats que resultin perjudicades.

El contractista adoptarà les mesures necessàries per tal d evitar la contaminació de

rius, llacs i dipòsits d aigua, així com del medi ambient, per l acció de combustibles,

olis, lligants, fums, etc., i serà responsable dels danys i perjudicis que es puguin

causar.

El contractista haurà de mantenir durant l execució de l obra, i refer quan aquesta

finalitzi, les servituds afectades, essent a compte del contractista els treballs

necessaris per a tal objectiu.

7. DESPESES A CÀRREC DEL CONTRACTISTA

A més de les despeses i taxes, que fixi el Plec de Clàusules Administratives

Generals, seran a càrrec del contractista, si a les Prescripcions Tècniques

Particulars o al contracte no es preveu explícitament el contrari, les següents

despeses:

- Despeses corresponents a instal·lacions i equips de maquinària



7

- Despeses de construcció i retirada de tota mena de construccions auxiliars, instal·lacions, eines, etc

- Despeses de llogaters o d adquisició de terrenys per a dipòsits de maquinària de materials

- Despeses de protecció danys a tercers i de la mateixa obra contra tot deteriorament

- Despeses de muntatge, conservació i retirada d instal·lacions per al subministrament d aigua i d energia elèctrica, necessaris per a l execució de les obres, així com dels drets, taxes o impostos de presa, comptadors, etc.

- Despeses i indemnitzacions que es produeixen a les ocupacions temporals; despeses d explotació i utilització de préstecs, pedreres, lleres i abocadors

- Despeses de retirada de materials rebutjats, evacuació de restes, neteja general de l obra i de zones confrontades afectades per les obres, etc.

- Despeses de permisos o llicències necessàries per a l execució, excepte les que corresponen a expropiacions i serveis afectats

- Despeses ocasionades pel subministrament i col·locació dels cartells anunciadors de l obra

- Despeses generades pels costos del control de qualitat de l obra

- Qualsevol altre tipus de despesa no especificada es considerarà inclosa als preus unitaris contractats

8. DIRECCIÓ DE LES OBRES

L Administració, com a direcció de l obra, efectuarà la inspecció, comprovació i

vigilància per a la correcta realització de l obra contractada.

El delegat d obra del contractista haurà de ser el tècnic titulat que exigeix el director

de l obra, amb experiència acreditada en obres similars a les que són objecte del

present projecte.

9. CONDICIONS GENERALS D EXECUCIÓ DE LES OBRES

Queda entès d una manera general, que les obres s executaran d acord amb les

normes de bona construcció lliurement apreciades per la direcció tècnica de les



8

obres.

El contractista de les obres notificarà a la direcció tècnica de les obres, amb

l antelació que calgui, a fi i efecte que pugui procedir al reconeixement de l execució

de les que hagin de quedar amagades o que a judici del director d obra o del

contractista requereixin el dit reconeixement.

De totes aquestes i a mesura que s executin, s aixecaran plànols precisos per a llur

comprovació, constatació, medició i liquidació, que seran subscrits per la direcció

tècnica de les obres. Aquests plànols els aportarà el contractista a mesura que es

vagin complimentant les diferents unitats d obra i a criteri de la direcció d obra. El

contractista haurà d abonar les despeses dels treballs auxiliars necessaris per fer

medició, excepte que s avingui amb el que proposi la direcció tècnica de les obres.

10. MODIFICACIONS D OBRA

El contractista no podrà introduir o executar modificacions a les obres compreses en

el contracte, sense l aprovació prèvia per l Administració de la modificació i del

pressupost que en resulti com a conseqüència, i se seguiran els tràmits previstos a

la Llei 30/2007 de Contractes del Sector Public (LCSP)

11. CONTROL DE QUALITAT

Els assaigs es realitzaran d acord amb les Normes actuals d assaig del Laboratori de

Transport i Mecànica del Sòl, les de l Institut Eduardo Torroja de la Construcció i del

Ciment i les que successivament puguin ser d aplicació.

La Direcció podrà ordenar que es realitzin els assaigs, anàlisi i proves de materials i

unitats d obra que en cada cas resultin pertinents, tant durant l execució de les obres

com després de la seva terminació a efectes de recepció.

La Direcció fixarà el número, forma i característiques que hagin de reunir els



9

esmenats assaigs, anàlisi i proves. També indicarà el laboratori per a realitzar-los.

- Les despeses originades per aquests conceptes seran per compte del Contractista fins als límits que estableixi el corresponent capítol del pressupost, en el benentés que els assajos resulten positius. En el supòsit que els assaigs fóssin negatius, aniran a càrrec del contractista fins que donin satisfactòriament.

L import d aquestes despeses tindrà caràcter d execució material, essent-li

d aplicació l augment de contracta i la baixa de la licitació, si n hi hagués.

12. MANTENIMENT DE SERVEIS EXISTENTS

El contractista tindrà especial cura en el manteniment dels serveis existents tant de

les xarxes principals com de les escomeses particulars, de manera que les

interrupcions que pugui provocar l execució de l obra siguin resoltes amb rapidesa.

Les despeses i treballs originats per aquest motiu es consideraran a les unitats

pressupostàries, sense que hi hagi dret a reclamació, inclòs quant la informació

facilitada al projecte o per les Companyies subministradores no sigui exacta, ja que

aquesta es facilita a títol orientatiu i ha de ser comprovada mitjançant la realització

de cales i altres.

13. ESCOMESES I SUBMINISTRAMENT

Seran a càrrec del contractista les despeses i gestions originades per les escomeses

i la contractació de tots els subministraments necessaris per a l execució o el

funcionament definitiu de les obres i instal·lacions motiu del contracte.

Les despeses reconegudes al projecte i que puguin ser degudament justificades

s abonaran al contractista.



10

14. SENYALITZACIÓ

El contractista establirà la senyalització, il·luminació, i cercat de les obres segons els

requeriments de la Policia Local i d acord amb les directrius establertes al projecte,

per a la seguretat del tràfic de vehicles i vianants i del personal de la pròpia obra,

totes les despeses derivades d aquestes actuacions es consideraran incloses en

l oferta econòmica.

15. DESVIAMENT I MODIFICACIÓ DE SERVEIS, INCLÒS ELS DESVIAMENTS DE TRÀFIC

El contractista farà les gestions i elaborarà tots els documents necessaris per a

procedir a la modificació de qualsevol servei, ja sigui un subministrament o els

desviaments provisionals de tràfic.

Correran a càrrec del contractista les despeses necessàries per al manteniment

d accessos puntuals i provisionals a les vivendes durant les obres.

16. REPLANTEIG PREVI I PROJECTE FINAL D OBRA

El contractista està obligat a disposar, sense cap càrrec addicional, dels mitjans

tècnics necessaris per al desenvolupament del projecte, per a les possibles

modificacions i aclariments en el que es refereix a topografia (taquimètrics, encaix de

rasant, replanteigs previs), dibuix de plànols i pressupostos.

Així mateix, el contractista redactarà el projecte as built o projecte final d obra,

sense repercussió en el cost total de l obra.

17. MESURES D ORDRE I SEGURETAT

El contractista resta obligat a adoptar les mesures d ordre i seguretat necessàries

per a la bona i segura marxa dels treballs.



11

En tot cas, el contractista serà única i exclusivament el responsable, durant

l execució de les obres, de tots els accidents o perjudicis que pugui sofrir llur

personal o causar-los a d altres persones o entitats. En conseqüència, el constructor

assumirà totes les responsabilitats annexes al compliment de la Llei sobre accidents

de treball, de 30/1/1900 i disposicions posteriors.

S exceptuen els danys que siguin ocasionats com a conseqüència immediata i

directa d una ordre de l Administració.

En totes les obres amb pressupost de licitació superior a 50 milions de pessetes, el

contractista haurà de presentar certificació que acrediti que té concertada una

assegurança per respondre dels danys que es puguin produir a tercers per un import

no inferior a 20 milions de pessetes.

L Administració podrà procedir a la suspensió del pagament de les certificacions

mentre el contractista no acrediti el compliment d aquesta estipulació, sense que el

període de suspensió sigui computable a efectes d indemnització per retard en el

pagament de certificacions.

18. CONSERVACIÓ DEL MEDI AMBIENT

El contractista, tant en els treballs que realitzi dins dels límits de l obra com fora

d aquests, ha d adoptar les mesures necessàries perquè les afeccions al medi

ambient siguin mínimes.

Els moviments dins de la zona d obra es produiran de manera que només s afecti la

vegetació existent en allò estrictament necessari per a la seva implantació. Tota la

maquinària utilitzada disposarà de silenciadors per a rebaixar la pol·lució fònica.

El contractista és responsable de la guarda i custòdia de l arbrat de la zona objecte

del projecte d urbanització, fins a l extinció del contracte. Sense la prèvia autorització

del director de l obra el contractista no podrà realitzar cap tala d arbres.



12

El contractista serà responsable únic de les agressions que, en els sentits abans

apuntats, i qualsevol altres difícilment identificables en aquest moment, produeixi al

medi ambient, havent de canviar els mitjans i mètodes utilitzats i reparar els danys

causats, tot seguint les ordres de la direcció d obra o dels organismes institucionals

competents en la matèria.

19. OBRA DEFECTUOSA

Quan la contracta hagi efectuat qualsevol element de l obra que no s ajusti a aquest

Plec de Condicions a la particular d aquesta, la direcció tècnica de les obres podrà

acceptar-lo o rebutjar-lo. En el primer cas, aquesta fixarà el preu que cregui just,

d acord amb les diferències que hi haguessin, i el contractista estarà obligat a

acceptar aquesta valoració. En cas que no s hi conformi, desfarà i reconstruirà, a

càrrec seu, tota la part mal executada, d acord amb les condicions que fixi la direcció

tècnica de les obres, sense que això signifiqui motiu de pròrroga en cas d execució.

20. MATERIALS

Si les procedències dels materials fossin fixades als documents contractuals, el

contractista haurà d utilitzar, obligatòriament, les esmentades procedències, llevat

autorització explícita del director d obra. Si fos prescindible, a judici de

l Administració, canviar aquell origen o procedència, hom es regirà pel que es

disposa a la clàusula 60 del Plec de Clàusules Administratives Generals.

Si per complir les Prescripcions del present Plec es rebutgen materials procedents

de l explanació, préstecs i pedreres, que figuren com a utilitzables només als

documents informatius, el contractista tindrà l obligació d aportar altres materials, que

compleixin les Prescripcions, sense que per això tingui dret a un nou preu unitari.

El contractista obtindrà, a càrrec seu, l autorització per a l ús de préstecs, i aniran

també a càrrec seu totes les despeses, cànons, indemnitzacions, etc., que es

presentin.



13

El contractista notificarà a la direcció de l obra, amb la suficient antelació, les

procedències dels materials que es proposa utilitzar, i aportarà les mostres i les

dades necessàries, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat.

En cap cas podran ser arreplegats ni utilitzats a l obra materials, la procedència dels

quals no hagi estat aprovada pel director de les obres.

21. ABOCADORS

Llevat manifestació expressa contrària al Plec de Prescripcions Tècniques

Particulars, la localització d abocadors autoritzats, així com les despeses que

comporti llur utilització, seran a càrrec del contractista.

Ni el fet que la distància als abocadors autoritzats sigui més gran que la que es

preveu a la hipòtesi feta en la justificació del preu unitari, que s inclou als annexos de

la memòria, ni l omissió en l esmentada justificació de l operació de transport als

abocadors, seran causa suficient per al·legar modificació del preu unitari, que

apareix al quadre de preus, o dir que la unitat d obra corresponent no inclou la dita

operació de transport a l abocador, sempre que als documents contractuals es fixi

que la unitat sí que la inclou.

Si als mesuraments i documents informatius del projecte es contempla que el

material obtingut de l excavació de l esplanament, fonaments o rases, s ha d utilitzar

per a terraplè, replens, etc., i la direcció d obra rebutja aquest material perquè no

compleix les condicions del present Plec, o bé existeixen residus o material de

possible toxicitat, el contractista haurà de transportar-lo a abocadors autoritzats

sense dret a cap abonament complementari a la corresponent excavació, ni a

incrementar el preu del contracte per haver emprat majors quantitats de material

procedent de préstecs.

En cas que vagin a l abocador, el contractista es responsabilitzarà del compliment de

les disposicions vigents que facin relació al transport i abocament de materials,

autoritzacions i permisos necessaris



14

Així mateix, el contractista es responsabilitzarà de la complimentació de la normativa

vigent en matèria de medi ambient i del compliment del Pla de Gestió de Residus

aprovat.

La destinació i ús de qualsevol material que s extregui de l obra la determinarà la

direcció tècnica de l obra. En cas que es faci sense la seva autorització, serà a

càrrec del contractista la reposició del material extret.

22. INTERFERÈNCIA AMB ALTRES CONTRACTISTES

El contractista programarà els treballs de manera que, durant el període d execució

de les obres, sigui possible realitzar treballs de jardineria, edificació en espais

parcel·lats, obres complementàries, com ara l execució de xarxes elèctriques,

telefòniques, o altres treballs. En aquest cas, el contractista complirà les ordres de la

direcció de l obra, referents a l execució de les obres, per a les fases que marqui la

direcció de les obres, a fi de delimitar zones amb determinades unitats d obra

totalment acabades i d endegar els treballs complementaris esmentats.

Les possibles despeses motivades per eventuals paralitzacions o increments de

cost, deguts a l esmentada execució per fases, es consideraran incloses als preus de

contracte, i no podran ser, en cap moment, objecte de reclamació.

23. RECEPCIÓ D OBRA I TERMINI DE GARANTIA

Neteja final de les obres.

El contractista procedirà, a càrrec seu, una vegada

acabada l obra, i abans de la seva recepció, a la neteja general de l obra, retirarà els

materials sobrants o rebutjats, runes, obres auxiliars, instal·lacions, magatzems, i, en

general, s haurà de deixar l obra executada en perfecte estat de policia.

Recepció de les obres.

Un cop finalitzades les obres i abans de procedir a la seva

recepció, la direcció tècnica de les obres practicarà un reconeixement exhaustiu en

presència del contractista. Si les obres es trobessin en estat de ser admeses



15

s iniciaran els tràmits per a la seva recepció. Quan les obres no estiguin en estat de

ser rebudes es farà constar i es donaran al contractista les instruccions oportunes

per arranjar els desperfectes observats, tot fixant-se un termini per a esmenar-los,

acabat el qual la direcció tècnica efectuarà un nou reconeixement i, en el cas que els

arranjaments s hagin efectuat correctament, s iniciaran els tràmits per a la seva

recepció.

Abans de la recepció, el contractista aportarà a la direcció tècnica tota la

documentació necessària sobre els serveis realment executats incloent la

documentació gràfica en fixers DWG per conformar un projecte as built .

Així mateix i previ a la recepció, el contractista aportarà a la direcció facultativa les

actes de recepció signades, per les diferents companyies, de tots els serveis: aigua,

telèfon, gas i mitjana i baixa tensió, i pel que fa a la legalització de la instal·lació

d enllumenat, reg en baixa tensió i qualsevol altre tipus d'instal·lació elèctrica, haurà

d aportar tota la documentació necessària (projectes i butlletins, contracte de

manteniment, carpeta de baixa tensió i els diferents impresos), d acord amb la

normativa vigent.

En cas de recepcions parcials, es regirà pel que disposa la LCSP.

Termini de garantia. El termini de garantia de l obra serà d un (1) any, comptat a

partir de la signatura de l acta de recepció, llevat que en el contracte, es modifiqui

expressament aquest termini.

Aquest termini s estendrà a totes les obres executades sota el mateix contracte (obra

principal, balisament, senyalització i barreres, plantacions, enllumenat, instal·lacions

elèctriques, edificacions, obres auxiliars, etc.).

En cas que l obra s arruïni, un cop exhaurit el termini de garantia, per vicis ocults de

la construcció, degut a l incompliment del contracte per part del contractista, aquest

respondrà dels danys i perjudicis durant el termini de 15 anys a comptar des de la

recepció.



16

24. CONSERVACIÓ DE LES OBRES

La conservació de l obra són els treballs de neteja, acabats, entreteniments,

reparació i tots aquells treballs que siguin necessaris per a mantenir les obres en

perfecte estat de funcionament i policia. L esmentada conservació s estén a totes les

obres executades sobre el mateix contracte (obra principal, balisament, senyalització

i barreres, plantacions, enllumenat, instal·lacions elèctriques, edificacions, obres

auxiliars, etc.).

El present article serà d aplicació des de l ordre d endegament de les obres fins a la

seva recepció. Totes les despeses originades per aquest concepte seran a compte

del contractista.

També serà a càrrec del contractista la reposició d elements que s hagin deteriorat o

que hagin estat objecte de robatori. El contractista haurà de tenir en compte, al

càlcul de les seves previsions econòmiques, les despeses corresponents a les dites

reposicions o a les assegurances que siguin convenients.

25. DISPOSICIONS APLICABLES

A més de les disposicions esmentades explícitament als articles del present Plec,

seran d aplicació les disposicions següents:

- Instrucción para la recepción de cementos (RC-97), aprovat per real Decret 776/1997.

- Pliego General de Condiciones para la Recepción de Yesos y Escayolas en las Obras de la

Construcción , (RY-85), aprovat per Real Decret del 31 de maig de 1985.

- Instrucción para la Recepción de Cales en obras de estabilización de suelos (RCA-92), aprovat

per Ordre de 18 de desembre de 1992.

- Pliego de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en las

obras de construcción (RB-90), aprovat per Ordre de 4 de juliol de 1990.

- Pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de

construcción (RL-88), aprovat per Ordre de 27 de juliol de 1988.

- Instrucción de Hormigón Estructural (EHE- 07).

- Estructuras de acero en la edificación (EA-95), aprovat per Real Decret 1829/1995.

- Acciones en la Edificación (AE-88), aprovat per Real Decret 1370/1988.

- Norma de Construcción Sismorresistente (NCSE-94), aprovat per Real Decret 2543/1994.



17

- Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón armado o

pretensado (EF-96), aprovat per Real Decret 2608/1996.

- Condiciones de protección contra incendios en los edificios (CPI-96), aprovat per Real Decret

2177/1996.

- Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de abastecimiento de agua , aprovat

per Ordre de 28 de juliol de 1974.

- Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de saneamiento de poblaciones ,

aprovat per Ordre de 15 de setembre de 1986.

- Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts PG. 3/75, aprovat

per O.M. de 6 de febrer de 1976.

- Instrucción sobre las acciones a considerar en el proyecto de puentes de carretera (IAP),

aprovada per Ordre del 12 de febrer del 1998.

- UNE-ENV 1991-1 EUROCODI EC-1, Bases de proyecto y acciones en estructuras. Parte 1:

Bases de proyecto

- Eurocodi EC-2 Projecte d estructures de formigó .

- Eurocodi EC-3 Projecte d estructures d acer .

- Eurocodi EC-4 Projecte d estructures mixtes de formigó i acer .

- Norma del Laboratori de Transports i Mecànica del Sòl per a l execució d assaigs de materials

actualment en vigència.

- Plec de Condicions Facultatives Generals per a les obres de proveïment d aigües, contingut a la

Instrucció del Ministeri d Obres Públiques i Urbanisme.

- Plec de Prescripcions Facultatives Generals per a les obres de Sanejament de Poblacions, de la

vigent Instrucció del Ministeri d Obres Públiques i Urbanisme.

- Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a obres de carreteres i ponts, PG-4/88, esmentat a

l Ordre 2808/1988, de 21 de gener, sobre modificació de determinats articles del Plec de

Prescripcions Tècniques Generals per a obres de Carreteres i Ponts i al qual queden incorporats

els articles modificats.

- Plec General de Condicions Tècniques de la Direcció General d Arquitectura 1960 (adaptat pel

Ministeri de l Habitatge segons Ordre de 4 de juny de 1973).

- Reglament de seguretat del treball a la Indústria de la Construcció i Obres Públiques (Ordre

Ministerial d 1 d abril de 1964).

- Estudi de seguretat i salut en el treball en els projectes d edificació i obres públiques, aprovat per

Reial Decret 1627/1997 de 24 d octubre.

- Mètodes d assaig del Laboratori Central d Assaigs de Materials (M.E.L.C.).

- Normes U.N.E. declarades d obligat compliment.

- UNE-14010 Examen i qualificació de Soldadors.

- Normes ASME-IX Welding Qualifications .

- Normes de pintures de l Institut Nacional de Tècniques Aerospacials Esteban Terradas.

- Recomanacions per a l execució i control de les armadures postesades I.E.T.

- Recomanacions pràctiques per una bona protecció del formigó I.E.T.



18

- Reglament Nacional del Treball per a la Indústria de la Construcció i Obres Públiques (Ordre

Ministerial d 1 d abril de 1964).

- Ordenança de Treball de la Construcció, Vidre i Ceràmica (Ordre Ministerial del 28 d agost de

1970).

- Instrucció per a tubs de formigó armat o pretensat (Institut Eduardo Torroja, juny de 1980).

- Ordre Circular 299/89T de 1989 del M.O.P.U., referenciat a Recomanacions sobre mescles

bituminoses en calent

- Els senyals de trànsit han de complir la Instrucció 8.1 I.C. i els senyals d obra la Instrucció 8.3.I.C.

- Reglament Tècnic de Línies Elèctriques Aèries d Alta Tensió (Decret 3151/68) de 28 de

novembre de 1968).

- Reglament de xarxes i escomeses de Combustibles Gasosos, Ordre de 26 d Octubre de 1983

amb la correcció d errades de l Ordre de 23 de juliol de 1984.

- Reglament Tècnic i de Prestació del Servei de Telecomunicacions per Cable, aprovat per Reial

Decret 2066/1996.

- Normes d Abastament i Sanejament de la Direcció General d Obres Hidràuliques.

- Normativa per a xarxes de distribució d aigua potable de l Associació Espanyola d Abastament i

Sanejament.

- Normativa per a escomeses de l Associació Espanyola d Abastament i Sanejament.

- Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Canonades d Abastament d Aigua, del Ministeri

d Obres Públiques i Urbanisme.

- NTE - IFA 1976, Norma Tècnica d Edificació-Instal.lacions de Fontaneria i Abastament del

Ministeri d Obres Públiques i Urbanisme.

- Reglament electrotècnic de baixa tensió (RD 842/2002, de 2 d agost de 2002)

- En tots els projectes d urbanització i d edificació serà preceptiu el compliment de les determinacions dels capítols I, II i III del Títol Segons del Decret 100/1984, de 10 d abril, del Departament de Sanitat i Seguretat Social, sobre supressió de barreres arquitectòniques.

- La legislació que substitueixi, modifiqui o complementi les disposicions esmentades i la nova legislació aplicable que es promulgui, sempre que estigui vigent amb anterioritat a la data del contracte.

- En cas de contradicció o simple complementació de diverses normes, es tindran en compte, en tot moment, les condicions més restrictives.

A més, es consideraran inclosos en aquest Plec, els següents, que també seran d aplicació:

Plec per obres de clavegueram i d abastament d aigua d Aigües de Blanes.

Plec Enllumenat Públic de l'Ajuntament de Blanes.



19

Plec de Jardineria de l Ajuntament de Blanes.

Normativa de paviments i materials homologats de l Ajuntament de Blanes

Quantes altres disposicions, normes i reglaments que, pel seu caràcter general i contingut, afectin a les Obres i hagin entrat en vigor en el moment de l adjudicació d aquestes.

Aquests Plecs de Condicions i Normes seran d aplicació en tots aquells casos en que no es contradigui el que està disposat expressament al present Plec de Prescripcions Tècniques. En cas de contradicció entre Plec i Norma, queda a judici de la Direcció Facultativa de les Obres les prescripcions a complir.

26. PRESCRIPCIONS DELS MATERIALS

1.- Ciment

El ciment emprat podrà ésser qualsevol dels que es defineixen en el Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a la Recepció de Ciments RC-97, sempre que sigui d'una categoria no inferior a la 250 i compleixi les condicions que es prescriuen en l'esmentat Plec.

El ciment no haurà d'arribar a l'obra excessivament calent.

Quan el subministrament es faci en sacs, es rebrà a l'obra en els mateixos envasos tancats en què va sortir de fàbrica i s'emmagatzemarà en un lloc ventilat i a recés, tant de la intempèrie com de la humitat del sòl i de les parets. Si el subministrament és al detall, l'emmagatzematge es farà en llocs o recipients que aïllin el ciment de la humitat.

Si el temps d'emmagatzematge ha estat superior a un mes, caldrà comprovar que les característiques del ciment continuen essent les adequades; a l'efecte, dintre dels vint dies abans de fer-lo servir s'efectuaran els assaigs de presa i resistència mecànica a tres i set dies, sobre una mostra representativa del ciment emmagatzemat, sense excloure els terrossos que s'hagin pogut formar.

S'efectuaran els assaigs de control de qualitat prescrits a la Instrucció per al projecte i l'execució d'obres de formigó en massa o armat :EHE-08.

2.- Aigua

En general, es podran fer servir, tant per al pastat com per a la cura del formigó en obra , totes les aigües considerades acceptables per la pràctica.



20

En cas de dubte, caldrà analitzar-les i no seran acceptades les que no compleixin una o més de les següents condicions:

Exponent d'hidrogen pH (UNE 7234) > 5 Substàncies dissoltes (UNE 7130) < 15 gr. per lit. Sulfats, expressats en SO=

4 (UNE 7131) < 1 gr. per lit. Ion Clor Cl (UNE 7178) < 6 gr. per lit. Hidrats de Carboni (UNE 7132) 0 gr. per lit. Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235) < 15 gr. per lit.

La presa de mostres es farà segons la norma 7236.

S'hauran d'efectuar les proves de control de qualitat prescrites a la Instrucció per al projecte i l'execució d'obres de formigó en massa o armat : EHE-08.

3.- Àrids per a formigons

La naturalesa dels àrids i la seva preparació ha de permetre garantir l'adequada resistència i durabilitat del formigó.

Es poden fer servir sorres i graves existents en jaciments naturals, roques matxucades o altres productes que la pràctica en emprar-los ja els hagi com a correctes per a l'ús. En cas de dubte, s'haurà de comprovar que compleixen les següents condicions:

La qualitat de substàncies perjudicials que poden presentar els àrids no excedirà els límits següents:

Àrid fi Àrid gruixut Terrossos d'argila (UNE 7133) 1,00 % 0,25 % Partícules toves (UNE 7134) - 5,00 % Fins que passen pel tamís 0,080 (UNE 7135) 5,00 % 1,00 % Material retingut pel tamís 0,063 i que flota en un líquid de pes específic 2,0 (UNE 7244)

0,50% 1,00 %

Compostos de sofre expressats en SO=4 (UNE 7245) 1,20 % 1,20 %

No han de presentar una proporció de matèria orgànica que produeixi un color més fosc que el de la substància patró (UNE 7082 ).

No han de presentar reactivitat potencial amb el àlcalis del ciment (UNE 7137): Per a R > 70 La concentració de SiO2 ha de ser menor que R (reducció d'alcalinitat). Per a R < 70 La concentració de SiO2 ha de ser inferior a 35 + 0,5R.

El coeficient de forma de l'àrid gruixut (UNE 7238) no ha de ser inferior a 0,15. S'entén per coeficient de forma

d'un àrid el que s'obté a partir d'un conjunt de grans representatius de l'esmentat àrid, mitjançant l'expressió:

Vi= volum de cada gra. di= la major dimensió de cada gra.



21

V1 + V2 ... Vn

= /6 (d1

3 + d23 ... dn

3)

S'entén per "sorra" o "àrid fi", l'àrid o fracció d'ell que passa pel tamís de 5 mm; per "grava" o "àrid gruixut", el que queda retingut per aquest tamís.

La grandària del l'àrid gruixut es limitarà a allò que especifica la Instrucció per al projecte i l'execució d'obres de formigó en massa o armat : EHE-08.

Caldrà emmagatzemar els àrids de manera que quedin protegits d'una possible contaminació per l'ambient i especialment pel terreny. També s'hauran d'adoptar les necessàries precaucions per tal d'eliminar, tant com sigui possible, la segregació durant l'emmagatzematge i durant el transport.

S' efectuaran els assaigs de control de qualitat prescrits a la Instrucció per al projecte d'obres de formigó en massa o armat EHE-08 ja citada.

4.- Formigons

La composició del formigó li haurà de proporcionar unes característiques mecàniques i de durabilitat que satisfacin les exigències del projecte.

La resistència del formigó a la compressió s'obtindrà a partir del resultats de proves de ruptura a compressió efectuades amb provetes cilíndriques de 15 cm. de diàmetre i 30 cm. d'altura, als 28 dies (UNE 7.242).

La resistència de projecte fck no serà inferior, en formigons en massa i armats, a 200 Kp/cm2.

La docilitat del formigó serà la necessària per tal que, amb els mètodes previstos de posada a l'obra i compactació, el formigó envolti les armadures sense solució de continuïtat i ompli totalment els encofrats sense que es produeixin cadolles. Aquesta docilitat del formigó es valorarà determinant-ne la consistència (UNE 7.103). Com a norma general no s utilitzaran formigons de consistència fluida; es recomanen els de consistència plàstica, compactats mitjançant vibratge. En elements amb funció resistent es prohibeix la utilització de formigons de consistència líquida.

Els valors límits dels corresponents assentaments en el Con d'Abrams per a les diferents consistències seran el següents:

Consistència Assentament en cm Seca 0 2

Plàstica 3 5 Tova 6 9 Fluida 10 - 15

S'efectuaran els assaigs de control de qualitat prescrits a la Instrucció per al projecte d'obres de formigó en massa o armat EHE-08.



22

5. - Morter i beurades de ciment

Els morters estan constituïts per àrid fi, ciment i aigua. Eventualment i per tal de millorar-ne alguna de les seves propietats, poden contenir algun additiu com airejants plastificants, colorants, clorur càlcic, etc.

Per al seu ús en les diferents classes d'obra s'estableixen els següents tipus i dosificacions :

HM-250 per bases i sub-bases de paviments de formigó.

L'argamassa del morter es pot fer a mà o mecànicament. El ciment i la sorra es barrejaran en sec fins aconseguir un producte homogeni de color uniforme. Tot seguit s'hi afegirà la quantitat d'aigua estrictament necessària per tal que, una vegada batuda la massa, tingui l'adequada consistència per a la seva aplicació a l'obra. Només es fabricarà el morter que calgui per a l'ús immediat; es rebutjarà el que ja hagi començat a prendre i el que no s'hagi fet servir al cap de quaranta cinc minuts.

Les beurades estan constituïdes per una pasta molt fluida de ciment i aigua i eventualment additius; es faran servir sobretot, per a injeccions en terreny, fonaments, túnels., etc.

En la composició de les beurades la proporció, en pes, del ciment i de l'aigua podrà variar des de l 1/8 a l'1/1, d'acord amb les característiques de la injecció i la pressió d'aplicació. El pastat es farà mecànicament i la beurada estarà lliure de grumolls i bombolles d'aire; per aconseguir-ho s'instal·laran filtres depuradors entre la mescladora i la bomba d'injecció.

6.- Lligants bituminosos

a - Quitrans per a carreteres.

Són els productes bituminosos de viscositat variable preparats a partir del residu brut obtingut en la destil·lació destructiva del carboni a altes temperatures.

Hauran de presentar un aspecte homogeni i estaran pràcticament exempts d'aigua, de manera que no formin escuma quan s'escalfin a la temperatura d'ús.A la recepció de l'obra de cada partida es prendran mostres amb les qual es procedirà a mesurar la viscositat o a realitzar l'assaig de destil·lació i a mesurar el punt de reblaniment del seu residu. Els resultats obtinguts hauran d'estar d'acord amb el quadre següent:

AQ-38 AQ-46 AQ-54 Equiviscositat ºC 38+1,5 46+1,5 54+1,5 Destil·lació (en pes) a) fins a 200ºC % < 0,5 < 0,5 < 0,5 b) des de 200ºC a 270ºC % 3-10 2-7 1-5 c) des de 270ºC a 300ºC % 4-9 2-7 2-7



23

b) + c) % < 16 < 12 < 10 Punt de reblaniment anell i bola del residu de destil·lació ºC 35-53 35-55 < 56

BQ-30 BQ-38 BQ-46

Equiviscositat ºC 30+1,5 38+1,5 46+1,5 Destil·lació (en pes) a) fins a 200ºC % < 0,5 < 0,5 < 0,5 b) des de 200ºC a 270ºC % 4-11 1-8 1-5 c) des de 270ºC a 300ºC % 4-9 4-9 2-7 b) + c) % < 16 < 13 < 11 Punt de reblaniment anell i bola del residu de destil·lació ºC 35-46 35-47 35-49

BQ-58 BQ-62 BQ-66 Equiviscositat ºC 58+1,5 62+1,5 66+1,5 Destil·lació (en pes) a) fins a 200ºC % < 0,5 < 0,5 < 0,5 b) des de 200ºC a 270ºC % 3-10 2-7 1-5 c) des de 270ºC a 300ºC % 4-9 2-7 2-7 b) + c) % < 16 < 12 < 10 Punt de reblaniment anell i bola del residu de destil·lació ºC 35-53 35-55 < 56

b - Betums asfàltics.

Són els productes bituminosos sòlids o viscosos, naturals o preparats a partir d'hidrocarburs naturals per destil·lació, oxidació o craking, que contenen un percentatge baix de productes volàtils, posseeixen propietats aglomerants característiques i són solubles essencialment en sulfat de carboni.

Hauran de presentar un aspecte homogeni i hauran d'estar, pràcticament, exempts d'aigua, de manera que no formin escuma quan s'escalfin a la temperatura d'us. A la recepció a l'obra de cada partida es prendran mostres amb les quals es procedirà a mesurar la seva penetració; els resultats s'hauran d'ajustar al quadre següent:

B 20 / 30 B 40 / 50 B 60 / 70 B 80 / 100 B 150 / 200 Penetració (a 25ºC, 100g., 5s. 0,1mm) 20-30 40-50 60-70 80-100 150-200

c - Betums asfàltics fluïdificats.

Són els productes resultants de la incorporació a un betum asfàltic, de fraccions líquides, més o menys volàtils, procedents de la destil·lació del petroli.

Hauran de presentar un aspecte homogeni, hauran d'estar pràcticament exempts d'aigua de manera que no formin escuma quan s'escalfin a la temperatura d'ús i no hauran de presentar signes de coagulació abans de ser utilitzats.

A la recepció a l'obra de cada partida es prendran mostres amb les quals es mesurarà la seva viscositat o es realitzarà l'assaig de destil·lació; els resultats s'hauran d'ajustar als quadres següents:

Tractament ràpid RC0 RC1 RC2 RC3 RC4 RC5 Viscositat Saybold/Furol



24

a 25ºC .. s 75-150 - - - - - a 50ºC .. s - 75-150 - - - - a 60ºC .. s - - 100-200 250-500 - - a 82ºC .. s - - - - 125-250 300-600 Destil·lació (% del volum total destil·lat fins a 360ºC)

A 190ºC .. % > 15 > 10 - - - - A 225ºC .. % > 55 > 50 > 40 > 25 > 8 - A 260ºC .. % > 75 > 70 > 65 > 55 > 40 > 25 A 316ºC .. % > 110 > 88 > 87 > 83 > 80 > 70

Quadre mig MC0 MC1 MC2 MC3 MC4 MC5 Viscositat Saybold/Furol a 25ºC .. s 75-150 - - - - - a 50ºC .. s - 75-150 - - - - a 60ºC .. s - - 100-200 250-500 - - a 82ºC .. s - - - - 125-250 300-600 Destil·lació (% del volum total destil·lat fins a 360ºC)

A 225ºC .. % < 25 < 20 < 10 < 5 - - A 260ºC .. % 40-70 25-65 15-55 5-40 < 30 < 20 A 316ºC .. % 75-93 70-90 60-87 55-85 40-80 20-75

d - Emulsions asfàltiques.

Són les suspensions de petites partícules d'un producte asfàltic en aigua o en una solució aquosa i amb un agent emulsionant de caràcter aniònic o catiònic.

Es fabricaran a base de betum asfàltic, aigua i emulsionants adequats, i, si cal, fluïdificants apropiats. Hauran de presentar un aspecte homogeni.

A la recepció a l'obra de cada partida es prendran mostres amb les quals es procedirà a la identificació del tipus d'emulsió, aniònica o catiónica i a mesurar el seu contingut d'aigua i la seva penetració sobre el residu de destil·lació, complint amb les següents exigències:

Aniòniques Ruptura ràpida

Ruptura mitja

Ruptura lenta

EAR0 EAR1 EAR2 EAM1 EAM2 EAMf EAL1 Contingut d aigua (en volum) % 55 40 35 40 35 45 40 Penetració sobre el residu de destil·lació (a 25ºC, 100g., 5s.) 0,1 mm.

130-200 *60-100

130-200 *60-100

130-200 *60-100

130-200 *60-100

130-200 *60-100

130-200 *60-100

130-200 *40-100

* aquestes emulsions amb residus de destil·lació més dures es designen amb el tipus corresponent seguit de la lletra "d".



25

Catiòniques Ruptura ràpida

Ruptura mitja

Ruptura lenta

ECR0 ECR1 ECR2 ECM1 ECL1 ECLf

Càrrega de partícula + + + + + +

Contingut d aigua (en volum) % < 55 < 43 < 38 < 35 < 43 < 45 Penetració sobre el residu de destil·lació (a 25ºC, 100g., 5s.) 0,1 mm.

130-200 *60-100

130-200 *60-100

130-200 *60-100

100-250 *60-100

130-200 *60-100 130-200

*

(*)aquestes emulsions amb residus de destil·lació més dures es designen amb el tipus corresponent seguit de la lletra "d".

7. - Fusta

La fusta que es farà servir en els apuntalats, encofrats i altes operacions auxiliars ha de procedir de troncs sans, triats per aquest fi; assecada a l'exterior, protegida del sol i de la pluja, durant un període superior als dos anys, no presentarà cap signe de putrefacció, corcadura o atac de fongs; estarà exempta d'esquerdes, fenedures, taques o qualsevol altre defecte que perjudiqui la seva solidesa, es procurarà que contingui el menor nombre possible de nusos, i, en tot cas, tindrà un gruix inferior a la setena part de la menor dimensió de la peça; presentarà anells anuals d'aproximada regularitat, i a la percussió donarà un so clar.

Per a la seva utilització en fusteria de taller ha de presentar un color uniforme; no ha de mostrar cap defecte ni malaltia; a la percussió donarà un so clar; els anells anuals estaran regularment desenvolupats, els flocs seran flexibles i no deixaran penetrar l'aigua; el seu assecat o dessecat estarà garantit; tindrà un bon comportament respecte a la contracció, inflor o guerxesa i les fibres seran rectes i no presentaran cap signe de putrefacció, corcament o atac de fongs.

8. - Materials diversos

Els materials per als quals no s'especifiquin condicions particulars en aquest Plec, seran tots de primera qualitat i compliran les condicions que en cada cas es requereixi a criteri de la Direcció de l'obra.



26

27. UNITATS D'OBRA I LA SEVA EXECUCIÓ

1. - Obres de formigó

a - Cintres, encofrats i motlles.

Les cintres, encofrats i motlles tindran prou resistència i rigidesa per poder resistir, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions de qualsevol naturalesa que s'hi puguin produir con a conseqüència del procés de formigonat i, especialment, sota les pressions del formigó fresc als efectes del mètode de compactació utilitzat.

Els encofrats i motlles seran suficientment estancs per tal d'impedir pèrdues apreciables de la beurada, donat el mode de compactació previst.

Els encofrats i motlles de fusta s'humitejaran per tal d'evitar que absorbeixin l'aigua continguda en el formigó.

Les superfícies interiors del encofrats i motlles apareixen netes en el moment del formigonat.

b - Doblegament i col·locació de les armadures

Les armadures es doblegaran ajustant-se als plànols del projecte.

Es col·locaran netes, exemptes d òxid no adherent, pintura, greix o qualsevol altra substància perjudicial. Es disposaran d'acord amb les indicacions del projecte, unides entre si a l'encofrat, de tal manera que no puguin experimentar moviments durant l'abocament i compactació del formigó, el qual podrà envoltar-les sense deixar cadolles.

c - Posada a l'obra del formigó.

Per al transport del formigó s'utilitzaran procediments adequats per tal que les masses arribin al lloc de la seva col·locació sense experimentar variacions sensibles de les característiques que posseïen tot just acabades de pastar; és a dir, sense presentar disgregació, intrusió de cossos estranys, canvis apreciables en el contingut de l'aigua, etc.

Es cuidarà especialment que les masses no arribin a assecar-se tant com per impedir o dificultar la seva adequada posada a l'obra i compactació.

Mai no es tolerarà la col·locació en obra de masses que es comencin a prendre.

A l'abocament i col·locació de les masses s'adoptaran les precaucions que calguin per tal d'evitar la disgregació de la mescla.



27

No es col·locaran a l'obra capes o tongades de formigó d'un gruix superior al que permet una compactació completa de la massa.

No s'efectuarà el formigonat mentre no s'obtingui la conformitat del Director de l'Obra, una vegada revisades les armadures i col·locades en la seva posició definitiva.

La compactació dels formigons a l'obra s'efectuarà mitjançant procediments adequats a la consistència de les mescles i de tal manera que s'eliminin el buits i s'obtingui un perfecte tancament de la massa, sense que s'arribi a produir segregació. El procés de compactació s'haurà de prolongar fins que reflueixi la pasta de la superfície.

En general se suspendrà el formigonat sempre que pugui preveure que dintre les quaranta-vuit hores següents pot baixar la temperatura ambient per sota del zero graus centígrads, i, també, si la temperatura ambient és superior a 40ºC.

d - Junts de formigonat

Els junts de formigonat se situaran en direcció el més normal possible a la de les tensions de compressió i allà on el seu efecte sigui menys perjudicial, allunyant-les amb aquesta finalitat, de les zones en què l'armadura estigui sotmesa a fortes traccions.

Abans de reemprendre el formigonat, caldrà netejar el junt de qualsevol brutícia o àrid que hagi quedat solt i es retirarà la capa superficial de morter, per tal de deixar els àrids al descobert; per això s'aconsella utilitzar raig de sorra o raspall de filferro, segons el formigó estigui més o menys endurit; en aquest darrer cas es pot fer servir, també, un raig d'aigua o aire.

e - Posada a l'obra del formigó

Durant el temps de presa i primer període d'enduriment, s'haurà d'assegurar el manteniment de la humitat del formigó, adoptant les mesures oportunes.

La posada a l'obra del formigó es podrà efectuar mantenint humides les superfícies del elements de formigó, amb rec directe que no produeixi deslavatge, o a través d'un material adequat que no contingui substàncies nocives per al formigó i sigui capaç de retenir la humitat.

El tractament per aportació d'humitat es podrà substituir per la protecció de les superfícies amb recobriments plàstics o altres tractaments adients sempre que durant el primer període d'enduriment es garanteixi la retenció de la humitat inicial de la massa.

En general, el procés del tractament s'ha de perllongar fins que el formigó arribi, com a mínim, al 70% de la seva resistència de projecte.



28

f - Descintrat, desencofrat i desemmotllat

Els diferents elements que constitueixen el motlles encofrats i cintres seran retirats sense provocar batzegades ni impactes a l'estructura. Aquestes operacions no s'efectuaran fins que el formigó no hagi aconseguit la resistència necessària per a suportar, amb suficient seguretat i sense excessives deformacions, els esforços a què estarà sotmès durant i després del desencofrat, desemmotllat o descintrat.

2.- Excavació de rases i pous

Consisteix en el conjunt d'operacions necessàries per obrir rases i pous. La seva execució inclou les operacions d'excavació, anivellament i evacuació del terreny, i el conseqüent transport dels productes remoguts a un dipòsit o al lloc on s'hagi de fer-los servir.

Es tenen en compte tres tipus d'excavació:

Excavació en roca: quan únicament es pot excavar utilitzant explosius o compressor. Excavació en terreny de trànsit: quan no són necessaris els explosius o el compressor però hi hagi roques descomposades i terres molt compactes. Excavació en terres :quan es tracta de materials no inclosos en els apartats anteriors.

Les obres d'excavació s'executaran d'acord amb les dimensions indicades en els plànols i es continuaran fins que s'obtingui una superfície ferma i neta, a nivell.

S'asseguraran especialment les rases i pous d'una profunditat superior a 1,25m. Amb aquesta finalitat el contractista haurà de fer els apuntalaments o estrebats que calguin o augmentar els talussos. En aquest cas serà preceptiva l'autorització de la Direcció de l'obra.

Els apuntalaments i l'estrebat de les rases es faran, per regla general, de manera que l'espai de treball quedi obstruït el mínim possible. El dimensionat de l'apuntalament s'efectuarà basant-se en les càrregues màximes que es puguin donar. Per baixar a les rases, únicament s'utilitzaran escales; queda absolutament prohibit pujar o baixar per l'estrebat.

Quan aparegui aigua a les rases o pous que s'estan excavant, caldrà fer ús del mitjans i instal·lacions auxiliars necessaris per eixugar-la.

El fons de l'excavació es netejarà de tot el material solt o fluix i les clivelles i esquerdes es reompliran adequadament.

Els materials que s'obtinguin de l'excavació serviran per reomplir i, en el cas que sobrin o siguin inadequats, es traslladaran a un abocador.



29

3.- Rebliment i compactació de rases i pous

Es reomplirà l'espai lliure de la rasa o pou amb material adequat aprovat per la Direcció de l'Obra.

En el cas que en els plànols hi figuri un rebliment especial (material de filtre, per exemple), aquesta operació es farà amb material que compleixi les condicions corresponents a aquest Plec. El rebliment i recobriment es començarà quan les unions de les canonades i el seu suport ja estiguin en condicions d'aguantar el pes de la massa i d'altres càrregues que puguin actuar.

El rebliment i la compactació es faran amb picons manuals o bé compactadors lleugers. El rebliment es farà a ambdós costats a la vegada amb la finalitat d'evitar qualsevol desplaçament de la canonada o element de drenatge.

Les últimes etapes del rebliment i del recobriment es realitzaran per capes que tindran un gruix que no amenaci l'estabilitat de la canonada, però que permetin, no obstant això, portar a terme la deguda compactació. Els instruments de compactació s'escolliran segons les condicions del sòl i de la construcció.

No és admès l'ús de maquinària pesada de piconat i de vibració quan el gruix de capa entre el punt més alt de la canonada i la superfície siguin inferiors a un metre.

Cal evitar càrregues excessives durant el procés de construcció, com per exemple el trànsit de maquinària o de vehicles pesats per damunt de la canonada recoberta.

La retirada dels apuntalaments i sobretot de les traves s'efectuarà al mateix temps que el rebliment, tram per tram, de manera que la part que quedi sense estrebar es pugui reomplir i compactar tot seguit.

4.- Recs d'adherència.

Impliquen les següents operacions:

Preparació de la superfície existent.

Aplicació del lligant bituminós, amb la dotació i temperatura aprovades per la Direcció; aquesta temperatura serà tal que la viscositat del líquid estarà entre vint i cent segons Saybolt-Furol (20-100 SSF) sobre la base o paviment amb la finalitat d'aconseguir-ne la unió amb una altra capa que s'haurà de fer posteriorment.

El lligant bituminós serà un dels següents:

Quitrans tipus AQ-38, BQ-46

Betums asfàltics fluïdificats tipus RC-0, RC-1, RC2



30

Emulsions asfàltiques tipus EAR-0, ECR-0, EAR-1, ECR-1

Sobre la capa acabada de tractar es prohibirà l'acció de qualsevol tipus de trànsit mentre no s'hagi acabat la cura del quitrà o del betum fluïdificat o la ruptura de l'emulsió.

L'estesa de les capes posteriors no s'ha de retardar gaire ja que el rec d'adherència podria perdre la seva efectivitat com element d'unió entre elles.

5.- Mescles bituminoses en calent.

Són la combinació d'àrid i un lligant bituminós, amb escalfament previ d'àrids i que s'estenen i compacten a una temperatura superior a la de l'ambient.

La seva execució inclou les següents operacions:

Estudi de la mescla i obtenció de la fórmula de treball, la qual assenyalarà la granulometria del àrids; el tant per cent, en pes, del total de la mescla, d'aglutinant bituminós que es necessitarà; les temperatures màxima i mínima d'escalfament previ d'àrids i aglutinant, i de la mescla en sortir del mesclador, i la temperatura mínima de la mescla en descarregar els camions de transport i en estendre's.

Fabricació de la mescla, la qual es pot efectuar en instal·lacions de tipus continu o discontinu.

Transport de la mescla a l'obra, amb camions, de manera que, en descarregar a la màquina d'estendre, la temperatura no sigui inferior a l'especificada a l'estudi de la mescla.

Preparació de la superfície existent, en funció de les operacions que caldrà fer abans d'aplicar la mescla.

Estesa i compactació de la mescla amb màquines estenedores, compactant-se tant aviat com pugui suportar la càrrega sense produir desplaçaments indeguts, començant pels junts transversals, longitudinals i vorada exterior. La compactació haurà d'aconseguir la densitat especificada, la qual serà, almenys el 97% de l'obtinguda a l'assaig Marshall.

El lligant bituminós serà un dels següents:

- Quitrans tipus BQ-58, BQ-62 i BQ-66 - Betums asfàltics tipus B 20/30, B 40/50, B 60/70, i B 80/100.

El contingut del lligant de les mescles obertes serà fixar quan es coneguin els materials que es faran servir, basant-se principalment en l'experiència obtinguda en



31

casos anàlegs. Per a les mescles denses, semidenses i grosses, es dosificarà seguint el Mètode Marshall.

L'àrid gros, que és el que queda retingut en el tamís, 2,5 UNE, complirà les següents condicions:

Procedirà de piconament i trituració de pedres de pedrera. Serà net, sense pols, argila o altres matèries estranyes Serà no plàstic. El seu equivalent de sorra serà superior a 65. Tindrà la suficient adhesivitat.

El filler que és la fracció mineral que passa pel tamís 0,080 UNE, complirà:

Procedirà del piconat del àrids o serà d'aportació. La seva densitat aparent estarà entre 0,5 i 0,8 g/cm3. El coeficient de emulsibilitat serà inferior a 0,6.

La mescla de l'àrid gros, àrid fi i filler, tindrà un equivalent de sorra superior a 40 per a capes de base i a 45 per a capes intermèdies o de trànsit.

La mescla bituminosa serà un del tipus següents:

SEDASSAT PONDERAL ACUMULAT % (*) En pes respecte a l'àrid.

Mescles

Tamisos UNE

40 25 20 12.5 10 5 2.5 0.63 0.32 0.16 0.018

% aglutinant

(*) DENSES

D12

-- -- 100 80-95

72-87

50-60

-- -- -- -- -- - D20

-- 100 80-95

65-80

60-75

47-62

35-50

18-30

13-23

7-15 4-8 4,0-6,0 D25

100 80-95 75-90

62-77

57-72

45-60

-- -- -- -- -- - SEMI-

DENSES S12

-- -- 100 80-95

71-86

47-62

-- -- -- -- -- -

S20

-- 100 80-95

65-80

60-75

43-58

30-45

15-25

10-18

6-13 3-70 3,5-5,5 S25

100 80-95 75-88

60-75

55-70

40-55

-- -- -- -- -- - GRUIXUD

ES G12

-- -- 100 75-95

62-82

30-48

-- -- -- -- -- - G20

-- 100 75-95

55-75

47-67

28-46

20-35

8-20 5-14 3-19 2-5 3,0-5,0 G25

100 75-95 65-85

47-67

40-60

26-44

-- -- -- -- -- - MICRO

M8

-- -- -- -- 100 75-97

14-27

11-22

8-16 5-7 2-4 2,5-4,5 M10

-- -- -- 100 75-97

-- 14-27

11-22

8-16 5-7 2-4 2,5-4,5

Segons el gruix de la capa compacta, els tipus de mescla que es faran servir seran:

Espessor de la capa en cm. Tipus de mescla <4 D, S, M

Entre 4 i 6 D, S, >6 D, G, S,



32

L amidament de mescles bitumunoses es farà multiplicant la superfície estesa pel gruid de mescla realment executat. Aquest gruix es determinarà extraient testimonis representatius de cada llot posat en obra, i fent-lo servir com a factor de correcció de l espessor de 6 cm que es té com a referència al pressupost. Aquest factor de correcció podrà ser com a màxim de ú (1)

6.- Canonada de formigó

Els tubs seran uniformes i no presentaran irregularitats a la superfície. Les arestes del extrems seran nítides i les superfícies frontals verticals a l'eix del tub.

Una vegada pres el formigó, no s'ha de procedir a allisar-ho amb beurada.

Els tubs no tindran cap defecte que els pugui reduir la resistència, la impermeabilitat o la durabilitat i en colpejar-los amb un petit martell han d'emetre un so clar.

Es rebutjaran els tubs que en el moment de ser utilitzats presentin ruptures a les pestanyes dels junts o qualsevol altre defecte que pugui afectar la resistència o la estanqueitat.

L'assaig d'impermeabilitat s efectuarà aplicant durant 15 minuts una pressió de mitja atmosfera, l'absorció d'aigua de la paret del tub no ha de passar del valor indicat a la taula, encara que apareguin taques d'humitat o gotes aïllades a la superfície.

Regirà el valor mitjà d'un assaig, el qual, en algun tub, por ser superior fins a un 20%.

La prova de ruptura ha de donar els valors mínims de la càrrega de compressió en Kg/m. de longitud útil, indicada a la taula.

També les toleràncies són indicades a la taula, i s'efectuarà una prova de qualitat prenent tres tubs de dimensions anàlogues. La longitud del tubs serà d'1 m.

Diàmetre Tolerància Longitud

Gruix Mínim

Tolerància Diàmetre

Absorció Càrrega de Ruptura

mm % mm % cm3/m Kg/m 200 +1 26 +3 120 2.700 300 +1 36 +4 160 3.000 400 +1 42 +4 210 3.000 500 +1 50 +5 270 3.500 600 +1 58 +6 300 3.800 800 +1 74 +7 360 4.300

1.000 +1 90 +8 440 4.900

Els tubs seran del tipus endoll i cordó, tancant-se els junts amb morter de ciment de 500 Kg. de ciment.

Ha de ser totalment estanques i es poden segellar amb betum asfàltic.



33

Si és possible, els junts es rebran i segellaran interiorment.

7.- Senyals viaris

Consisteixen en pintar línies, paraules o símbols sobre el paviment, voreres o altres elements de la carretera, que serveixen per a regular el trànsit de vehicles i vianants.

Es faran servir pintures i microesferes de vidre especials per a senyals viaris reflectores. El rendiment d'aquesta pintura serà de 2,4 a 2,7 m2./l d'aglomerat pigmentat i 715 g. d'esferes de vidre.

La superfície sobre la qual s'aplicarà la pintura ha de ser completament neta, exempta de material solt o mal adherit, i totalment seca.

Prèviament al pintat s'efectuarà un acurat replantejament dels senyals per tal de garantir un perfecte acabament.

Sobre els senyals pintats de nou es prohibirà, mentre duri l'assecat inicial, el pas de qualsevol tipus de vehicles.

8.- Senyals de circulació

Són plaques, degudament sostingudes, que tenen con a missió advertir, regular i informar els usuaris en relació amb la circulació o els itineraris.

Les formes, dimensions, colors i símbols d'aquestes plaques estaran d'acord amb el que prescriu la O.C.8.1.I.C. del 15 de juliol de 1.962, amb les addicions i modificacions introduïdes legalment posteriorment. Estaran fetes d'acer galvanitzat i s'uniran a les plaques amb cargols o brides; no es permetran soldadures d'aquests elements entre si o amb les plaques.

Els senyals seran reflectors, per tant s'empraran pintures i elements reflectors especials per a senyals de circulació.

9.- Lliscat

Els lliscats, sempre que sigui possible i sobretot quan es tracti de formigons, s'aplicaran molt poc temps desprès de que hagi iniciat l enduriment del morter de les fàbriques corresponents; per això, s'humitejarà la superfície de l'obra, i s'estendrà i comprimirà el morter amb llana, amb la major regularitat possible.

El lliscat hidròfug es farà en dues capes, amb un gruix total d'uns dotze mil·límetres.

Després de que el morter hagi pres, es mantindran els lliscats constantment humits.



34

S'aixecarà i rebutjarà el lliscat que no quedi ben adherit a la paret o el que presenti clivelles importants o molt nombroses.

10.- Arquetes i pous de registre

Aquesta unitat comprèn l'execució d'arquetes i pous de registre de formigó, blocs de formigó, mamposteria rajol o qualsevol altre material previst en el projecte.

Les forma i dimensions de les arquetes i el pous de registre, així com els materials que s'utilitzaran seran els que es defineixin en els Plànols.

Una vegada feta l'excavació requerida, es procedirà a l'execució de les arquetes o pous de registre d'acord amb les condicions assenyalades en aquest Plec per a la fabricació, si cal, i posada a l'obra del materials previstos, tenint cura del seu acabament.

Les connexions de tubs s'efectuaran a les cotes degudes, de manera que els extrems del conductes quedin enrasats amb les cares interiors dels murs.

Les tapes s'ajustaran perfectament al cos de l'obra i es col·locaran de manera que la cara superior quedi al mateix nivell que les superfícies adjacents.

11.- Embornals i buneres

S'entén per embornal la boca o forat de desguàs a través del qual s'escorre l'aigua de pluja de la calçada d'una carretera, del tauler de les obres de fàbrica o, en general, de qualsevol construcció. Es defineix com a bunera la boca del desguàs, generalment protegida per una reixeta, que compleix una funció anàloga a la de l'embornal, però està disposat de manera que l'entrada de l'aigua sigui en sentit vertical.

La forma i dimensions del embornals i buneres, així com els materials que es faran servir per a construir-los, seran els que es defineixin en els Plànols.

Una vegada acabada cada unitat, es procedirà a una neteja total eliminant totes les acumulacions de llim, residus o matèries estranyes, de qualsevol tipus; s'hauran de mantenir lliures de tot tipus d'acumulació fins a la recepció definitiva de les obres.

12.- Sub-bases granulars

Estan constituïdes per materials solts de granulometria contínua. Per a la seva execució es va estenent i compactant per tongades una vegada preparada la superfície existent. La compactació es continuarà fins aconseguir una densitat igual, com a mínim, a la que correspongui al noranta-cinc (95%) per cent de la màxima obtinguda a l'assaig Proctor Modificat de compactació, segons Norma NLT 108/72.



35

Els materials que es faran servir seran àrids, sorres, escòries, sòls seleccionats o materials locals, lliures de matèries estranyes, que compleixin les següents condicions:

La fracció sedassada però tamís (0,080 UNE) serà menor que els dos terços de la fracció sedassada pel tamís (0,40 UNE) en pes.

La grandària màxima no excedirà la meitat del gruix de la tongada compactada.

El coeficient de qualitat, mesurat per l'assaig de Los Angeles, serà inferior a cinquanta (50).

La capacitat portant serà tal que, quan es compacti fins els noranta cinc per cent (95%) de la densitat màxima del Proctor modificat, el CBR sigui més gran de vint (CBR > 20).

La fracció sedassada pel tamís (0.40 UNE) tindrà un límit líquid menor de vint-i-cinc (LL < 25) i un índex de plasticitat menor de sis (IP < 6). El seu equivalent de sorra serà superior a vint-i-cinc (EA > 25).

La corba granulomètrica estarà dintre dels límits següents:

Tamís

Sedassat Ponderal Acumulat %

UNE S-1 S-2 S-3 S-4 S-5 S-6 20 100 100 - - - - 25 - 75-95 100 100 100 100 10 36-65 40-75 50-85 60-100 - - 5 25-65 30-60 35-65 50-85 55-100 70-100 2 15-40 20-45 25-50 40-70 40-100 55-100

0,40 8-20 15-30 15-30 25-45 20-50 30-70 0,080 2-8 5-15 5-15 10-25 6-20 8-25

Els fusos S-4, S-5 i S-6, només es podran utilitzar quan ho indiquin expressament les prescripcions tècniques particulars o els Plànols.

13.- Bases de tot-u artificial

La granulometria dels elements que la composen ha de ser de tipus continu. Per a la seva execució es va estenent i compactant per tongades.

La corba granulomètrica del tot-ú estarà dins els límits detallats en el quadre adjunt:

Tamís

Sedassat Ponderal Acumulat %

UNE A-1 Z-2 Z-3 50 10 - - 40 70-100 100 -



36

25 55-85 70-100 100 20 50-80 60-90 70-100 10 40-70 45-75 50-80 5 30-60 30-60 35-65 2 20-50 20-45 20-45

0,40 10-30 10-30 10-30 0,080 5-15 5-15 5-15

A més, ha de complir les següents característiques:

La grandària màxima no excedirà la meitat del gruix de la tongada compactada. El material no serà plàstic. L'equipament de sorra serà superior a 30. El coeficient de qualitat de Los Angeles serà inferior a 35. La fracció sedassada pel tamís (0,080 UNE) serà menor que la meitat de la fracció sedassada pel tamís (0,40 UNE) en pes.

La compactació es continuarà fins aconseguir una densitat igual, com a mínim, a la màxima obtinguda a l'assaig Proctor Modificat de compactació tal com s'assenyala en l'article 501.3.4 del P.G.3.

14.- Vorades

Són les peces de pedra o elements prefabricats de formigó, col·locats sobre una solera adequada, que constitueixen una faixa o cinta que delimiti la superfície de la calçada, la d'una vorera o la d'una andana.

Les vorades prefabricades de formigó per a l'encintat de voravies s'executaran amb formigons tipus D-200 o superior, fabricats amb àrids procedents de piconat, amb una grandària màxima de 20 mm. i ciment Pòrtland P-350.

Les peces s'assentaran sobre un llit de formigó, i es col·locaran de manera que entre les peces quedi un espai d'uns 5 mm. que es reomplirà amb morter M-450.

Les característiques i dimensions de les vorades seran les que vinguin assenyalades en els plànols.

Es col·locaran seguint les alineacions i rasants establertes i no presentaran irregularitats ni defectes.

S'inclou a la partida la part proporcional de peces corbes i les que s'han de rebaixar per a la formació de guals i passos per a vianants.

15.- Rigoles

Estan constituïdes per formigó en massa tipus D-150, amb les dimensions fixades en els Plànols, assentades sobre fonaments anàlegs als construïts per a l'encintat i compartits amb ell.



37

Al damunt seu es construiran les buneres.

Per a l execució es seguiran les prescripcions per a obres de formigó.

16.- Voreres

Estan formades per una base de formigó H-150 de 10 cm. de gruix sobre la qual es disposen els materials de pavimentació mitjançant el corresponent morter.

El material de pavimentació estarà constituït per rajoles (panots) o pedra natural. Els panots estaran composats per una cara formada per una capa de petja de morter, ric en ciment, i sorra més grossa que forma el dors. La cara de petja pot ser polida o rentada. El tipus i color de la petja el determinarà l'Administració, i es col·locaran a truc de maceta.

El gruix de la rajola serà com a mínim de 40 mm. i el de la capa de petja de 5 mm.

El coeficient, màxim admissible, d'absorció d'aigua serà del 6 % . A l'assaig de gelacitat la cara de petja no presentarà senyals de trencament o deteriorament. A l'assaig de resistència al desgast, la pèrdua màxima d'altura no ha de superar els 2 mm. La vorera es construirà amb una pendent transversal de 2% a partir de la vorada i a la seva amplada serà la indicada en els Plànols.

28. AMIDAMENT I ABONAMENT DE LES OBRES

1. - Generalitats sobre l'amidament i l'abonament de les obres

La Direcció de l'Obra realitzarà mensualment el mesurament de les unitats d'obra executades durant el període de temps anterior i, prenent com a base aquestes mesures i els preus contractats, redactarà mensualment la corresponent relació valorada a l'origen, llevat que les circumstàncies aconsellin avançar-la o retardar-la.

L'obra executada es valorarà amb els preus d'execució material que figurin en lletra en el quadre de preus unitaris del Projecte per a cada unitat d'obra i amb els preus de les noves unitats d'obra no previstes en el contracte que hagin d'estar degudament autoritzades.

Al resultat de la valoració anterior s'augmentaran els percentatges adoptats per a formar el pressupost de contracte i la xifra que en resulti es multiplicarà pel coeficient d'adjudicació i s'obtindrà així la relació valorada mensual.

Tots els treballs, mitjans auxiliars i materials que siguin necessaris per a la correcta execució i acabat de qualsevol unitat d'obra es consideraran inclosos en el preu de



38

l'obra, encara que no estiguin tots ells especificats en la descomposició o descripció dels preus.

Pel que fa a les partides alçades es consideraran com partides alçades a justificar, les que siguin susceptibles de ser mesurades en totes les seves parts en unitats d'obra amb preus unitaris; com a partides alçades d'abonament íntegre es consideraran aquelles que es refereixen a treballs l'especificació dels quals figuri en els documents contractuals del projecte i no siguin susceptibles de ser mesurats segons el Plec. Les partides alçades a justificar s'abonaran d'acord amb els preus de la contracta i amb els amidaments corresponents. Les partides alçades d'abonament íntegre s'abonaran totalment una vegada acabats els treballs o obres a què fan referència i, en casos justificats, es podrà procedir a l'abonament fraccionat, però per cap concepte no es podrà augmentar.

Pels abonaments a compte d'instal·lacions, equips i provisions es seguirà allò que ha establert l'Administració.

2.- Amidament i abonament de les excavacions

S'entén per m3. d'excavació el de l'espai desallotjat en executar l'esmentada excavació d'acord amb determinades condicions quedant les superfícies dels costats i de l'assentament en disposició de rebre l'objecte a què van destinats.

Només s'abonaran les excavacions i els desmunts indispensables per a l'execució de les obres que s'ajustin al Projecte. No s'abonaran les que faci el Contractista a més a més, tant per inobservança de les toleràncies, com per les seves conveniències respecte al curs de les obres, o com per construcció de rampes descarregadors o qualsevol altre motiu.

3.- Amidament i abonament de terraplens i replens

Els terraplens i replens s'abonaran pel seu volum una vegada consolidats, sense tenir en compte la procedència dels productes que s'hagin emprat ni la distància a què s'hagin transportat.

El preu inclou el cost de totes les operacions necessàries per executar la unitat d'obra totalment acabada, inclosos l'obertura de rases de préstec, el transport dels productes, el piconat i l'aplanat de talussos.

4.- Amidament i abonament de les obres de fàbrica

S'entén per m3. d'obra de fàbrica el d'obra totalment acabada d'acord amb les condicions, Els volums són aquells que resultin d'aplicar a l'obra les dimensions acotades en els plànols o ordenades per l'Enginyer Director; no es pagarà cap excés que no hagi estat degudament autoritzat. Els preus es refereixen al m3. definit així i sense considerar la procedència dels materials, compreses totes les depeses de transport, preparació, fabricació, proves i assaigs, conservació i imprevistos.



39

El mateix criteri s'aplicarà a les unitats d'obra que s'abonin per m2. o per m. lineal.

5.- Amidament i abonament de les màquines i elements que formin part de la instal·lació

Les màquines i altres elements que, constituint una unitat, formin part de la instal·lació, es mesuraran i valoraran per unitats al preu de la unitat, compresa la col·locació, provar-la i deixar-la en perfectes condicions de funcionament. Quan les instal·lacions executades formin un conjunt parcial que s'hagi de provar, no s'abonarà l'import total mentre no s'hagin executat proves suficients per a comprovar que la part de les instal·lacions referides compleix les condicions que li són pròpies. En aquests casos es retindrà un 5% fins a l'execució satisfactòria de les proves, podent acreditar-se el 5% retingut a la següent certificació o a la liquidació, segons correspongui.

6.- Amidament i abonament de les obres metàl·liques

Les armadures que s'utilitzin a les obres de fàbrica armades, les estructures i les obres metàl·liques s'amidaran pel seu pes teòric deduït del Plànols de cada una i no podrà tenir variacions essencials en el que fa referència a la forma i dimensions de les que figurin en els Plànols del Projecte.

Per a la valoració de cada una de les unitats objecte d'amidament s'aplicaran els preus que corresponguin i que es refereixen a obres totalment acabades i en condicions de recepció.

7.- Amidament i abonament de sub-base, bases, bases granulars, sòl-ciment i grava-ciment

Es mesuraran i abonaran per metres cúbics executats, amidats en les seccions tipus, assenyalats en els Plànols.

En el cas del sòl-ciment i la grava-ciment, el ciment emprat s'abonarà per tones realment fetes servir en obra, mesurades per pesada directa a la bàscula degudament contrastada. Si a més a més es fa servir lligant bituminós per al tractaments, aquest s'abonarà per tones realment fetes servir en obra, mesurades abans d'usar-les. Si s'hagués de fer la deducció a partir del seu volum, aquest haurà de reduir-se al que correspon a la temperatura de 25ºC.

8.- Amidamemt i abonamemt de regatges d'adherència i imprimació i segellat i tractament superficials

Es mesuraran i abonaran per metres quadrats realment executats, mesurats a l'obra.



40

Es comprovarà, en cada cas, que les dotacions de lligant i d'àrids son les que corresponen al projecte; amb aquesta finalitat es controlaran les tones realment emprades a l'obra tant en cada tipus d'àrids com del lligant. En el cas que d'aquest darrer s'hagués de fer la deducció a partir del seu volum aquest haurà de reduir-se al que correspon a la temperatura de 25º.

9.- Amidament i abonament de mescles bituminoses

Es mesuraran i abonaran per metres quadrats realment executats, mesurats a l'obra i multiplicant aquesta superfície estesa pel gruix de mescla realment executat. Aquest gruix es determinarà extraient testimonis representatius de cada llot posat en obra, i fent-lo servir com a factor de correcció de l espessor de 6 cm que es té com a referència al pressupost. Aquest factor de correcció podrà ser com a màxim d ú (1)

Es comprovarà en cada cas que les dotacions de lligant i de la mateixa mescla són les que corresponen al projecte; amb aquesta finalitat es comprovaran les tones emprades en la fabricació de les mescles deduint la dotació mitjançant assaigs d'extracció, i les tones de mescles posades en obra deduïdes de les seccions tipus assenyalades en els Plànols i de les densitat amidades de les provetes extretes a l'obra.

10.- Amidament i abonament de voreres, rigoles, voreres-rigoles i voravies

Les voreres, rigoles i voreres-rigoles s'amidaran i abonaran per metres, realment col·locats, de cada tipus mesurat en el terreny.

Els diferents tipus i formes de voreres, rigoles i voreres-rigoles, són els definits en els Plànols del Projecte.

Les voravies s'amidaran i abonaran per metres quadrats, realment col·locats, amidats a l'obra.

Aquestes unitats d'obra inclouen la base d'assentament de formigó, i també el rejuntament i adherència dels seus elements.

11.- Amidament i abonament dels cables de conducció d'energia electrica

Els cables de conducció d'energia elèctrica per a la distribució d'alta o baixa tensió de corrent industrial o per a enllumenat, i els de connexió d'aparells i d'indicadors situats a distància els uns dels altres, es mesuraran per a cada tipus, secció i forma d aïllament i instal·lació.

En els preus per a cada tipus, hi seran inclosos tots els elements necessaris per a la definitiva instal·lació, inclosos aïlladors, proteccions, caixes de connexió i fusibles, i tot el que calgui.



41

12.- Amidament i abonament d'obres diverses

Les unitats d'obra per a les que no s'especifiqui la manera d'amidar-les i abonar-les, seran amidades i abonades per unitats concretes, lineals, superficials o de volums tal com vinguin expressades en els quadres de preus i pel nombre real d'aquestes unitats executades, totalment acabades i en condicions de recepció.

13.- Abonament de les provisions

Es podran abonar d'acord amb el que estableix la clàusula 54 del Plec de Clàusules Administratives Generals. Tots aquells materials aplegats que no puguin sofrir danys o alteracions de les condicions que han de complir, sempre que el Contractista adopti les mesures necessàries per a la seva deguda conservació, i només es podran retirar del lloc on s'han aplegat si han de ser utilitzades a l'obra.

29. CONDICIONS FACULTATIVES I ECONÒMIQUES

1.- Obligacions i responsabilitats del contractista

El Contractista tindrà l'obligació de complir les disposicions vigents en matèria laboral, d'assegurança social i de seguretat i higiene en el treball.

Els accidents o danys que es produeixin, imputables a l'obra, als senyals, o a l'incompliment de les disposicions vigents esmentades, seran responsabilitat del contractista, sense que la prèvia autorització per l'Administració de la senyalització i mesures adoptades deslliuri l'adjudicatari d'aquestes responsabilitats.

El Contractista tindrà l'obligació de mantenir provisionalment durant l'execució de l'obra i refer, en acabar, totes les servituds afectades. Van a càrrec del Contractista els treballs necessaris per al manteniment i reposició d'aquestes servituds.

Haurà d'obtenir tots els permisos necessaris per a l'execució de les obres. L'Administració concedirà les autoritzacions i llicències de la seva competència i, en qualsevol cas, l'ajut que calgui.

Haurà de reparar a càrrec seu els serveis que es malmetin, tant si són públics com privats, indemnitzant la persona o propietat que en resti perjudicada.

Així mateix, la localització i despeses d'utilització de manlleus i abocadors són a càrrec de l'adjudicatari.

El Contractista estarà també obligat a complir totes les disposicions vigents en matèria d'ordenació i defensa de la indústria nacional.



42

2.- Interpretació de documents

La interpretació tècnica dels documents del projecte correspon a la Direcció. Es obligació del Contractista de sotmetre a la Direcció qualsevol dubte, aclarariment o contradicció que sorgís durant l'execució de l'obra per causa del projecte o per circumstàncies alienes.

3.- Modificacions

El Contractista està obligat a realitzar les obres que se li encomanin, resultants de modificacions del Projecte, sempre i quan la variació en més o en menys del valor contractat, no excedeixi del 25 %.

La Direcció queda facultada per modificar d'acord amb el seu criteri, qualsevol unitat d'obra durant la construcció, sempre que compleixin les condicions tècniques i d'aspecte del projecte, i no variï el pressupost total de l'obra.

4.- Proves i assaigs

La Direcció de l'obra efectuarà o manarà efectuar les proves i assaigs dels materials, mecanismes, instal·lacions, aparells i obra executada que cregui convenient per tal de comprovar que compleixen totes les condicions.

Les despeses que se'n derivin seran a càrrec del Contractista fins al límit d assjos que figuren al pressupost.

5.- Inici de les obres

Una vegada adjudicades les obres, es procedirà al replanteig. D'aquest acte s'aixecarà la corresponent Acta que reflectirà la conformitat o disconformitat respecte als documents contractuals del projecte, amb especial i expressa referència a les característiques geomètriques de l'obra. Seran a càrrec del Contractista les despeses de replanteig i d'inspecció fins a un import màxim del 4% del pressupost de contracte de l'obra.

L'adjudicatari, abans de començar les obres, sotmetrà a l'aprovació de l'Administració un programa de treball en què s'especificaran terminis parcials per a diferents unitats d'obra, compatibles amb el termini total d'execució. Una vegada L'Administració aprovi aquest programa, l'adjudicatari tindrà l'obligació de complir aquests terminis.

6.- Representant del contractista

Donada la situació dels treballs no serà obligatòria la residència "in situ" d'un representant de la contracta, això no obligarà a un major control tant per part de l'Administració com de la contracta.



43

Per altra part el representant legal de la contracta estarà a disposició d'acompanyar a la direcció de l'obra en les ocasions que sigui requerit per fer-ho.

7.- Correspondència amb el contractista

S'establirà el Llibre d'Ordres amb les prescripcions convenients per a cada cas de l'obra en funció dels mitjans de control que es preveuen.

8.- Programa i termini d'execució

S'ajustarà al previst en la memòria del projecte, amb independència dels terminis totals i parcials i programa d'execució que es fixi en aquest Plec.

9 - Precaucions durant les obres

El Contractista tindrà l'obligació d'instal·lar els senyals que calguin per indicar l'accés a l'obra, la circulació de la zona que ocupen els treballs i els punts de possible perill a causa d'aquests treballs, tant a l'esmentada zona com als seus voltants.

Aquests senyals s'hauran de mantenir en perfecte estat de conservació mentre duri la seva funció.

Durant les diferents etapes de la construcció, les obres es mantindran en tot moment en perfectes condicions de drenatge, conservant-se les cunetes i drenatges necessaris.

El Contractista establirà una pòlissa d'assegurances amb una companyia legalment establerta a Espanya. Dita pòlissa cobrirà els següents riscs:

Responsabilitat civil i accidents en obra per un valor superior a cinc milions de pessetes (30.000.000.- euros).

El Contractista és responsable de les condicions de seguretat als treballs, estant obligat a adoptar i fer aplicar, al seu càrrec, les disposicions vigents sobre la matèria, les mesures que puguin dictar la Inspecció de Treball i demés organismes competents i les normes de seguretat que corresponen a les característiques de l'obra.

Les despeses originades per l'adopció de les mesures de seguretat recollides seran a càrrec del Contractista i estan incloses, en els preus de les unitats d'obra.

10.- Recepció de les obres

Una vegada finalitzades les obres, se'n procedirà, prèvia comprovació a la Recepció i s'estendrà l'Acta corresponent.



44

11.- Termini de garantia i conservació de les obres

El termini de garantia de l'obra serà d'un any comptat a partir de la seva Recepció, a menys que figuri una altra cosa al Plec de Clàusules Administratives Particulars.

Durant el temps de garantia, l'adjudicatari té l'obligació de la conservació de l'obra i haurà d'efectuar els treballs necessaris per tal de mantenir totes les obres en perfecte estat de conservació.

12. - Fiances

Al Plec de Clàusules Administratives Particulars, que serviran de base per al contracte de les obres, s'establiran les quantitats i terminis de pagament i devolució de les fiances. Així mateix es podran efectuar retencions sobre les certificacions, en concepte de garantia.

13.- Propietat industrial i comercial

El Contractista serà responsable de tota classe de reivindicacions que facin referència a subministrament de materials, procediment i mitjans utilitzats per a l'execució de les obres i que procedeixin de titulars de patents, llicències, plànols, models o marques de fàbrica o de comerç.

En el cas que sigui necessari, correspondrà al Contractista obtenir les llicències o autoritzacions necessàries i suportar la càrrega dels drets o indemnitzacions corresponents.

En cas d'accions de tercers, titulars de llicències, autoritzacions, plànols, models, marques de fàbrica o de comerç utilitzades pel contractista, es farà càrrec de dites accions i de les conseqüències que de les mateixes se'n derivin.

14.- Obligacions de caràcter social i legislació social

El Contractista com a únic responsable de la realització de les obres, es compromet al compliment al seu càrrec i risc, de totes les obligacions que es derivin del seu caràcter legal de patró respecte a les disposicions de tipus laboral vigents o que puguin ser dictades durant l'execució de les obres.

La Direcció de l'obra podrà exigir del Contractista, en tot moment, la justificació de que està al dia en el compliment del que respecta a l'aplicació de la legislació laboral i de seguretat social dels treballadors ocupats a l'execució de les obres.

El Contractista està obligat a l'observança de les disposicions vigents o que es dictin durant l'execució dels treballs.



45

15.- Organització i policia de les obres

El Contractista és responsable de l'ordre, neteja i condicions sanitàries de les obres.

Haurà d'adoptar les mesures assenyalades per la Direcció de l'Obra.

16.- Retirada de les intal·lacions

A la finalització dels treballs, el Contractista retirarà ràpidament les instal·lacions provisionals, a menys que es disposi una altra cosa per la Direcció de la Obra.

Si el mencionat Contractista refusés o mostrés negligència o demora en el compliment de dits requisits, aquestes instal·lacions podran ser retirades per la Direcció de l'Obra.

El cost de la retirada, en el seu cas, serà descomptat de qualsevol quantitat endeutada o que pugui endeutar-se al Contractista.

17.- Certificacions

Amb la periodicitat fixada, es redactaran les certificacions d'obra resultants de l'aplicació a les quantitats d'unitats d'obra construïdes, dels preus unitaris de projecte menys la baixa d'adjudicació si escau. Les certificacions son documents de caràcter provisional a bon fi, subjectes a les variacions i rectificacions que puguin resultar de la liquidació final.

18 - Preus contradictoris

En cas de tenir-se de realitzar unitats d'obra el qual preu no estigui inclòs dins la relació de preus unitaris del Projecte es fixarà aquest preu contradictòriament entre la Direcció i el Constructor abans del començament dels treballs prenent com a base per el càlcul, els valors de maquinària, materials i mà d'obra del projecte.

19.- Neteja

Serà d'obligació del Contractista la neteja final de l'obra pel seu lliurament.

20.- Rescissió del contracte

Són causes de rescissió del contracte la mort o fallida del Contractista, l'incompliment de les condicions estipulades en aquest plec, la morositat en l'execució i la falta d'observança de les ordres rebudes. La interpretació dels casos de rescissió que pugin presentar-se corresponen a l Administració. En cas de



46

rescissió, s'abonarà al Contractista solament l'obra executada que l Administració consideri rebuda i els materials amuntegats a peu d'obra, si són admissibles i adequats a criteris de la mateixa.

30. CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS PER L EXECUCIÓ DE LES XARXES D AIGUA POTABLE I SANEJAMENT (FECALS I PLUVIALS)

Els treballs de modificació de les xarxes d aigua potable i sanejament que formen part del projecte, hauran de complir amb el reglament del servei (BOP núm. 24 de 25-2-93) i degut a la seva especialitat caldrà que siguin realitzats per un empresari que disposi de la següent classificació:

Grup E, subgrup 1, categoria e Grup O, subgrup 3, categoria d Grup P, subgrup 2, categoria c

En cas de què el licitador no disposi d aquesta classificació, de conformitat amb el que estableix l article 54.1 de la LCSP haurà de presentar el compromís de subcontractar l execució d aquesta part del projecte amb un empresari que disposi de la classificació esmentada.

Aquest compromís de subcontractar l execució de part del projecte es considerarà com obligació essencial del contracte i el seu incompliment serà causa de resolució als efectes previstos a l article 206.g) LCSP.

Els treballs de connexió de les modificacions de la xarxa d aigua potable i sanejament a la xarxa existent, però, han de ser realitzats per l empresa concessionària, que pot denegar les operacions en cas de que no s hagin complert les condicions tècniques establertes (supervisió, proves de pressió i estanqueïtat, etc.). L avís de tall de subministrament a tots els abonats afectats anirà a càrrec de l adjudicatari. La interrupció serà la mínima possible, i un cop iniciat el tall, no es permetrà l abandonament del lloc de treball fins el complet reestabliment del servei. La prolongació del temps de tall o la provocació d avaries per causes imputables a l adjudicatari seran considerades faltes molt greus, que podran donar lloc a imposició de penalitzacions o la resolució del contracte, en funció del grau d afectació a la població.

1/ Materials i muntatges

Els materials i els muntatges de les instal·lacions seran els homologats per l Ajuntament de Blanes. El traçat, alineació, profunditat i situació de les xarxes a instal·lar, s hauran de sotmetre a la supervisió d Aigües de Blanes, SA. La supervisió la farà Aigües de Blanes SA i l abonarà el contractista, als preus unitaris aprovats per l Ajuntament.



47

2/ Inspeccions de les instal·lacions durant l obra. És obligació del contractista advertir a Aigües de Blanes SA amb suficient antel.lació que pot procedir a la supervisió dels treballs, abans de tapar les instal.lacions. Les instal.lacions soterrades no inspeccionades perquè no s ha comunicat a Aigües de Blanes SA, podran ser objecte de revisió, anant a càrrec del contractista totes les despeses de obertura i reposició de cates.

3/ Connexions amb les xarxes existents

Esta totalment prohibit manipular les vàlvules o els desguassos existents. El contractista haurà de demanar a Aigües de Blanes SA que ho faci, abonant el cost corresponent, als preus unitaris aprovats per l Ajuntament. Només Aigües de Blanes SA podrà connectar les xarxes existents amb les de nova instal·lació (manipulacions dels elements de control i govern, substitucions, connexions, derivacions o línies provisionals que les substitueixin, així com reposicions de qualsevol element que formi part de la infrastructura de l'abastament), el cost de la qual l abonarà el contractista, als preus unitaris aprovats per l Ajuntament.

4/ Trencament per part del contractista de les instal·lacions existents

El contractista avisarà immediatament al concessionari de l avaria produïda. Si es trenquen les xarxes existents a causa de una deficient execució per part del contractista, s aplicarà una penalització de 250 + IVA per dia i abonat afectat. La reparació de les xarxes trencades la farà Aigües de Blanes i el cost l abonarà el contractista, als preus unitaris aprovats per l Ajuntament. El contratista aportarà tots els mitjans a la seva disposició per col.laborar amb el concessionari en la resolució de l avaria en el menor temps possible. No es permetrà l abandonament del lloc de treball fins el complet reestabliment del servei.

5/ Proves de les instal·lacions

Les proves de pressió i estanquitat seran les indicades a la fitxa 9.1, de sanejament i per l aigua el Pliego de Prescripciones Técnicas del MOPU de l any 1982 i la fitxa homologada corresponent. La supervisió la farà Aigües de Blanes i l abonarà el contractista, als preus unitaris aprovats per l Ajuntament. A les xarxes de sanejament es farà una inspecció amb càmara de TV, que comprendrà la totalitat de la xarxa complementada amb un informe escrit amb fotografies adjuntes on hi figurin els trams inspeccionats, el número de pous inicials i finals dels referits trams, la seva pendent i els detalls fotogràfics ampliats de les singularitats, incidències i alteracions i/o pous, signats pels tècnics directors de les obres d execució. La qualitat de les imatges tant en suport electrònic com en suport de paper ha de ser contrastada.



48

La inspecció la farà Aigües de Blanes SA i l abonarà el contractista, als preus unitaris aprovats per l Ajuntament.

6/ . Documentació de l obra acabada

El contractista lliurarà a Aigües de Blanes SA tres còpies dels plànols as-built de les instal·lacions executades en paper i suport informàtic.

7/ Vicis ocults

Si una vegada acabada la instal·lació i degut a una mala execució del contractista, malgrat haver estat revisada, s ha d interrompre el subministrament d aigua potable o hi ha problemes de desguàs del sanejament, s aplicarà una penalització de 100 + IVA per dia i per abonat afectat. La reparació la farà Aigües de Blanes SA i l abonarà el contractista, als preus unitaris aprovats per l Ajuntament.

Blanes, octubre de 2008

L Enginyer autor del projecte Artur Fenollosa i Artés

PLEC de prescripcions tècniques particularsfile... · Plec Prescripcions Tècniques Particulars...

Documents

Transcript of PLEC de prescripcions tècniques particularsfile... · Plec Prescripcions Tècniques Particulars...