ACTA DE LA SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT Sessió extraordinària 1 de desembre de 2008 19.05h Sala de Plens

Assistents Josep Monràs Galindo, alcalde Rafael Cabanilla Casado, regidor Roberto Carmany Valls, regidor Ana Mª Díaz Aranda, regidora Mireia Dionisio Calé, regidora Alicia Domínguez González, regidora Marina Escribano Maspons, regidora Josep Estruch García, regidor Antonio Felices Pérez, regidor Xavier Fenosa Vilarroya, regidor Noemí Fernández Fernández, regidora Núria Fortuny i Corominas, regidora Sergio García Muñoz, regidor Josep Maria Garzón Llavina, regidor Carme Guarro Fores, regidora Feliu Guillaumes i Ràfols, regidor Antonio López Rodríguez, regidor José Medina Díaz, regidor Daniel Novo i Sánchez, regidor Asunción Pastor Torres, regidora Ruth Pazos Jiménez, regidora Eva Rodríguez Pérez, regidora Ester Safont Artal, regidora Alícia Puig Romagosa, secretària

Absents

Susana Calvo Casadesús, regidora (S’excusa per l’absència) Joan Daví Mayol, regidor (S’excusa per l’absència) Ordre del dia 1. Debat sobre l'estat de la Ciutat 1. Debat sobre l'estat de la Ciutat L’alcalde obre el debat i fa la intervenció següent:

- 1 -

“Donem inici al cinquè Ple de l’estat de la ciutat. El primer d’aquests plens varem celebrar-lo l’any 2004, i vaig tenir el privilegi de ser l’alcalde que inaugurés aquesta fórmula de pràctica i transparència democràtica. Retre comptes a la Corporació i la ciutadania és, afortunadament, un exercici habitual de participació a la nostra institució, com ho pot ser la presentació pública del Pla d’Actuació Municipal, el programa dels pressupostos participatius o els consells sectorials, per posar uns exemples. I com pertoca a aquest ple, hem de parlar de l’any en curs, un 2008 realment especial, i com sempre, parlarem dels projectes posats en marxa ja aquest any i dels que tenim previstos per a l’any vinent. Dic que el 2008 és un any especial perquè els experts econòmics i polítics ja l’assenyalen com una data que passarà a la història. Aquest any l’acabarem, malauradament, amb els signes evidents d’una recessió econòmica mundial que, si bé ja s’endevinava en alguns aspectes, cal reconèixer que es va precipitar i accelerar a la primavera. En el nostre context més immediat, la crisi del sector de la construcció ha comportat per a l’Ajuntament una davallada d’ingressos per llicències d’1,8 milions d’EUR -com ha passat en general a l’administració pública. També l’aprovació de les ordenances i del pressupost de 2008 amb una previsió de l’IPC per sota del real ha incidit negativament en l’evolució del pressupost municipal per a aquest 2009. És per això que aquest Ajuntament va presentar el mes de juliol una sèrie de mesures destinades a afrontar aquesta situació mitjançant la contractació d’un crèdit extraordinari de legislatura i la contenció de la despesa del pressupost municipal en un 5,5 % . La crisi, per tant, ens ha afectat i ens continuarà afectant profundament, però, tot i així, cal dir que l’equip de govern està satisfet pel grau de compliment de les propostes que presentava el Pla d’Actuació Municipal per a enguany, malgrat que -repeteixo- aquesta situació econòmica que estem patint globalment des de fa mesos ens ha obligat a fer un esforç important per fer front als compromisos adquirits amb la ciutadania. Els grans blocs d’actuació política per a aquest 2008 han estat, per una banda, els serveis a les persones, dins del qual la política de promoció d’habitatge hi ha tingut una importància especial, i, per altra banda, la millora de l’espai públic i la mobilitat urbana. També vull esmentar un programa municipal que considero de vital importància, tot el treball fet mitjançant les regidories de barri, i també destacaré altres feines fetes en la promoció i dinamització comercial, en el foment de la convivència ciutadana i en la consolidació i la projecció de la institució. Igualment, i quan parli de projectes transcendentals de futur, parlarem, entre altres, del treballs del Pla Estratègic Mollet 2025.

- 2 -

El PAM 2008 recollia 388 accions. Les més destacades, per a l’equip de govern, han estat: Pel que fa al bloc de serveis a les persones:

- La construcció del Centre de serveis per a la gent gran El Lledoner - Les obres d’urbanització del nou hospital - La inauguració de les obres de remodelació de les instal·lacions de l’Escola

Municipal de Música i la Sala de Dansa de Can Gomà. - L’inici dels treballs de redacció del projecte executiu per a la construcció d’una

nova biblioteca i de la comissaria de la Policia Municipal - La continuïtat en el programa de millores de Reforma Ampliació i Millora

(programes RAM) dels centres educatius de la ciutat - La consolidació del Pla educatiu d’entorn i del Consell d’Infants - La millora del camí d’accés a Can Vila - La posada en marxa del Centre de Dia per a discapacitats - La construcció de la residència per a persones discapacitades a la Vinyota - Que Mollet ha esdevingut ciutat pionera en el programa d’activitat esportiva i

salut - La instal·lació de la nova coberta del Pavelló municipal de Riera Seca - La remodelació dels vestidors i les pistes del pavelló de Plana Lledó - L’organització de les Jornades de mediació escolar - L’obertura del pati del CEIP Joan Salvat Papasseit durant els caps de setmana

(ha tingut una mitjana de participació de 200 persones cada cap de setmana) - L’edició de la Guia d’acollida de Mollet del Vallès per a persones nouvingudes - L’elaboració del II Pla d’Igualtat, a punt de ser aprovat - L’obertura del Centre d’Informació i Recursos per a les Dones Joana Barcala - La posada en marxa del programa d’ajut a les famílies Benvingut a Casa - L’aprovació del nou Pla Jove de Mollet

A més, els serveis socials han atorgat en conjunt 2.157 ajuts durant l’any 2008 en concepte de beques menjador, escoles bressol, llibres de text, ajuts econòmics directes, bonificacions d’aigua i escombraries i targetes d’aparcament per a persones amb discapacitats per import de més de 2 milions d’euros. [Ocupació] Pel que fa a un altre aspecte fonamental de polítiques socials hi ha el referit a la lluita contra l’atur. Les dades d’atur d’aquest passat mes d’octubre a Mollet, segon l’EPA (l’Enquesta de Població Activa) és del 13,98%, que és superior a la del Baix Vallès (13,10%) i a la de Catalunya, que és del 9,85 %. L’any 2008, l’empresa municipal EMFO ha atès 12.328 ciutadans, ha facilitat 1.867 entrevistes amb empreses i ha inserit en el mercat laboral 364 persones.

- 3 -

Hem treballat amb les empreses de l’entorn per tal d’inserir persones provinents de la borsa d’EMFO; hem signat un conveni amb la Fundació ECOM amb l’objectiu d’afavorir la inserció laboral de les persones amb discapacitat física; hem continuat oferint formació tant per a persones aturades com amb feina; hem posat en marxa 7 Plans d’Ocupació; hem ampliat els serveis que s’ofereixen des del PIVEM i hem continuat impulsant el programa de creació d’empreses mitjançant l’assessorament a 214 emprenedors i el suport per a la creació de 40 noves empreses. Per altra banda, pionera com és Mollet en el camp de l’atenció a persones amb discapacitats psíquiques, continuem donant feina a aquest col·lectiu, concretament a 51 persones. No només fem una feina fonamental de promoció de les oportunitats i de la igualtat, sinó que també complim amb el que fixa la llei. [Habitatge] Tal com he dit fa un moment, una de les polítiques de serveis a les persones més importants en els últims anys ha esta el foment de l’habitatge de promoció públic: El mes de març varem fer el lliurament de claus dels pisos de lloguer de la Vinyota. Aquesta operació va significar posar a l’abast de persones joves i grans -els col·lectius amb unes especials dificultats per adquirir un habitatge- 100 pisos amb unes condicions assequibles i assumibles de lloguer. També aquest passat mes d’octubre varem inaugurar l’Oficina local d’habitatge, amb la qual, i en col·laboració amb el govern de la Generalitat i la Diputació, es pretén facilitar al ciutadà tots els tràmits relacionats amb l’habitatge, com llicències, cèdules d’habitabilitat, ajuts al lloguer i la compra, política d’habitatge protegit, ajuts per a la rehabilitació, etc. Per acabar aquest apartat, vull destacar que ja s’ha començat la redacció del projecte d’obres dels 185 pisos de Can Borrell, promoguts per la Generalitat, i també hem començat, des de l’Ajuntament, els treballs de promoció dels propers 100 pisos de la Vinyota. I cal esmentar el fet que la setmana vinent es lliuraran les claus de 83 pisos de compra de la Vinyota promogut per la cooperativa Habitatge Entorn (CCOO). I hi ha la previsió de fer-ho a la propera primavera amb l’altra promoció de pisos de la cooperativa Llar Unió Catalònia (UGT). [Millora de l’espai públic i la mobilitat urbana] En l’altre gran bloc d’actuació municipal per al 2008, hem acomplert un seguit de programes i accions destinats al desenvolupament de les infraestructures urbanes, a la cohesió del teixit urbà, al foment de la bona mobilitat i a la consolidació de la millora de la neteja viària i la recollida de residus. En destaco el següent:

- 4 -

- La inauguració de la plaça d’Andalusia, dins del nou àmbit de la Vinyota - La reurbanització de la rambla de Pompeu Fabra - L’obertura de la plaça d’Europa i del carrer de la Pau

Les obres d’urbanització i millora del carrer de Francesc Macià, l’acabament de les quals és previst per a principis del proper any. La construcció de l’aparcament i la nova urbanització de la plaça de Joan Miró, l’acabament de les quals és previst per a les properes setmanes La campanya anual de reasfaltats, amb una especial incidència en l’eixamplament de voreres per a la millora de la mobilitat

- L’inici de treballs per a la posada en marxa de la segona línia de bus urbà - La negociació i el treball conjunt amb el govern de la Generalitat per posar en

marxa la nova línia de bus urbà a l’UAB - L’inici dels treballs de redacció del Pla de Mobilitat - La revisió i actualització del Pla de supressió de barreres arquitectòniques - L’inici de la campanya de sensibilització per fer els comerços accessible a les

persones amb mobilitat reduïda L’increment mitjà de la recollida selectiva a la ciutat d’un 10, 40%, del qual cal destacar l’increment del 32,7 % dels envasos. Aquest fet ens ha permès aplicar per primera vegada una bonificació en la taxa d’escombraries, de manera que comencem a fer realitat un concepte bàsic de la gestió dels residus que sempre hem tingut com a gran objectiu: la millora de les pràctiques en recollida selectiva i en neteja viària ha de permetre reduir, a les butxaques de l’administració i del contribuent, el costos d’aquests serveis. La posada en marxa, ben properament, d’una nova campanya de foment de la recollida selectiva

Vull deixar per al final d’aquest apartat l’esment d’uns projectes que tot just hem acabat de començar o que tot just hem presentat públicament: - La intervenció integral, mitjançant la Llei de Barris, al barri de la Plana Lledó.

La inversió pública per al 2009 (és un projecte quadriennal) és de 600.000 €. - L’inici de les obres d’urbanització del futur parc de les Pruneres, que tindran una

inversió de 10 milions d’€ - El projecte de l'Edifici Judicial de Mollet del Vallès, amb una inversió de la

Generalitat d’11 milions d’€ Total: 22 milions d’EUR [Altres accions destacades de 2008] Hi ha altres programes que hem acomplert aquest 2008 que resulten també vitals per a la ciutat. Per una banda, hi ha els destinats al desenvolupament local econòmic i comercial i a la millora dels serveis de l’administració, dels quals destaco:

- La celebració de la sisena edició de Firamollet - La instal·lació de la nova climatització de mercat municipal

- 5 -

- La posta en marxa dels treballs del Pla de dinamització comercial, que fem conjuntament amb les associacions de comerciants de la ciutat.

- L’ajut per a la promoció de les associacions comercials per un valor de 21.000 € (avui presentació de la campanya de nadal)

- L’apropament de l’administració municipal al ciutadà facilitant la tramitació on-line

- La posta en marxa dels treballs dins de l’Ajuntament per a la generalització de l’administració electrònica

I aquí dins destaco un important projecte anunciat, corresponent a una altra administració, que és l’anunci de la Tresoreria General de la Seguretat Social que ja ha convocat el concurs per a la redacció del projecte d’obra per a la construcció d’una oficina integral de la Seguretat Social al carrer de Gaietà Ventalló de Mollet.

Per altra banda, hi ha aquells altres programes que segueixen consolidant la vocació molletana de ser una ciutat amb personalitat pròpia, amb identitat, amb història coneguda, solidària, participativa, culta i que vol esdevenir un referent en el treball de millora del nostre sistema democràtic i el foment dels actius molletans. D’aquí, en destaco:

- La celebració del 25è aniversari de la Fira d’Artesans - L’edició del fullet de promoció turística “Mollet ciutat per viure” - La convocatòria d’un total de 24 reunions dels consells municipals de

participació. - Els ajuts a l’associacionisme molletà per un valor de 428.000 € - La inauguració del Fons Solidari Ezequiel Martin - L’aportació de l’1% del pressupost per a projectes de solidaritat - La incorporació a l’Arxiu Històric Municipal del fons documental Martí Pou

i Torrents - El lliurament del I Premi Jordi Solé Tura i la convocatòria de la segona

edició - La projecció de Mollet mitjançant aquest premi, ja que hem tingut

participants d’universitats de Madrid, Nottingham i Londres, a més a més de les de Barcelona

Abans de passar a un altre àmbits de l’acció municipal, vull esmentar breument tot el treball fet per a la promoció de la convivència i la seguretat ciutadanes:

- L’impuls i consolidació del Programa Municipal d’Acollida - El programa de trobades per explicar el pla de convivència a la ciutat a persones

nouvingudes - L’impuls de la tercera fase de la campanya de civisme “Mollet del civisme” amb

el lema “Viure i conviure depèn de tu” - L’organització d’un curs universitari d’estiu amb la Universitat de Barcelona

dins el programa Els Juliols titulat “Civisme-incivisme: reptes, polítiques i polèmica”

- 6 -

- La consolidació de l’aplicació de l’ordenança de convivència i ferma aplicació de les sancions previstes per incivisme. En aquest àmbit cal destacar que hem obert, fins ara, 76 expedients sancionadors.

Cal posar de relleu, a més, el fet que l’índex de seguretat a la ciutat és satisfactori, ja que els indicadors del 2008 indiquen que la delinqüència al municipi ha baixat en relació al 2007, tal com mostra el nombre de casos denunciats. Finalment, pel que fa al control dels establiments de pública concurrència -preferentment bars i locals musicals- la Policia Municipal ha executat fins a aquest mes d’octubre un total de 79 accions per molèsties, queixes i sorolls dels veïns, i ha aixecat 41 actes per incompliment dels horaris de tancament de bars i establiments comercials. En aquest camps, també hem incrementat les inspeccions en matèria de consum. [Treball dels regidors de barri] Estic convençut que per a l’assoliment d’aquestes bones dades, també hi ha contribuït, i molt, el treball que han fet els regidors i els regidores de barri. Durant el transcurs de l’any 2008, l’Ajuntament, el govern municipal s’ha acostat més als ciutadans, amb la consolidació de la nova figura del regidora delegat o de la regidora delegada de barri amb la finalitat de recollir, canalitzar i fer acomplir les inquietuds i les sol·licituds de cada zona de la ciutat. El conjunt de regidors i regidores d’aquest àmbit han fet un total de 80 trobades amb les entitats veïnals. Aquest treball indubtablement ha tingut una influència positiva en el clima de seguretat i convivència a la ciutat, tal com he dit fa un moment. [Col·laboració amb altres administracions] El nostre Ajuntament és un ajuntament que es mou, que té clar els principis de col·laboració i cooperació institucional amb altres administracions i l’actitud constructiva d’explicar, convèncer i negociar quines són les necessitats ciutadanes per a les quals ens és imprescindible la seva implicació i el seu suport. Fruit d’aquestes relacions i aquest treball amb el govern nacional, amb la Diputació de BCN i amb el govern de l’Estat, hem obtingut, aquest any, més de 15 milions d’EUR d’aportació econòmica directa; l’aportació, mitjançant inversió en projectes per a la ciutat, per un valor de 95 milions d’EUR, i el suport decidit perquè engeguin projectes molt importants, com alguns que ja he esmentat: la nova línia de bus amb l’Autònoma, la nova oficina integral de la Seguretat Social, el nou edifici judicial, i la imminent incorporació de Gallecs al PEIN, tal com va confirmar el conseller Baltasar en la seva visita a Mollet el passat 10 d’octubre. Una part important d’aquesta feina la fem participant activament en organismes supramunicipals. Sense ànims de ser exhaustiu, esmento una llista d’ens de què formem part:

- 7 -

- La Xarxa temàtica “Educació, cultura de pau i construcció democràtica” en el marc de la xarxa estatal de ciutats educadores

- L’Associació de Municipis amb Transport Públic, l’AMTU - El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana - El Consorci Localret - El Fons Català de Cooperació - L’Associació Catalana d’Ajut al Refugiats, l’ACNUR - La Xarxa d’Alcaldes per la pau - La Federació de Municipis de Catalunya - L’Associació Catalana de Municipis Assenyalo específicament en aquest bloc l’aportació molletana en el Consorci Teledigital Mollet, que té per finalitat impulsar un nou canal públic digital. Estem pendent d’unes últimes autoritzacions per fer-ho realitat. També estem treballant per posar a l’abast dels ciutadans noves tecnologies informatives i de comunicació amb les quals des de casa tindrem un munt de possibilitats d’interacció amb operadors diversos i amb l’administració pública. [La gestió interna del personal municipal] L’Ajuntament, com a empresa de serveis, és la responsable de gestionar també un capital humà format per més 616 persones, entre treballadors directament vinculats a l’Ajuntament i el de les seves empreses i organisme autònoms. Aquest any 2008 varem aprovar un nou organigrama, per assegurar la millor organització municipal i el millor acompliment de les funcions previstes. Hem d’aconseguir una administració més propera i fonamentalment més accessible i això ens exigeix afermar les bases d’un nou model organitzatiu. Aquest model té per finalitat que entre l’any vinent i el 2010, els ciutadans puguin establir les seves relacions amb l’administració municipal mitjançant qualsevol mitjà electrònic. Per això, cal destacar aquestes consecucions:

- Un programa de formació interna, en què s’han portat a terme 138 accions formatives o, el que és el mateix, 7.750 hores de formació

- El compromís de la Corporació amb les forces sindicals representatives del

conjunt de treballadors i treballadores de procedir a la negociació per a una revisió global de la relació de llocs de treball (RLT) i la seva valoració. Per fer front a aquets compromís, l’Ajuntament ja va fer efectiu, enguany, un augment de salari a compte del nou catàleg de 800.000 €.

- La denúncia de l’acord de condicions de treball i el conveni actuals, vigents des

del 2005, per procedir a una revisió només d’aquells elements imprescindibles, sobre la base que volem seguir mantenint un text que, en el moment que es va aprovar, les forces sindicals van qualificar com de molt bon acord. I tenint en

- 8 -

compte sempre la disponibilitat pressupostària tenint en compte la conjuntura econòmica.

Em sembla molt important ressaltar, dins la línia d’intensa gestió per aconseguir el suport i la cooperació d’altres institucions, el treball fet per aconseguir més de 140.00 €, que han d’anar destinats -tal com indicava fa un moment- a la generalització de l’administració electrònica i en el programa Avanza, per a la identificació, definició i gestió informatitzada de processos. [Dades de resum] Tot això és un discurs d’anàlisi del treball fet aquest 2008, és l’exercici anual de retre comptes. Es pot estar d’acord o no amb conceptes aplicats, en mesures adoptades, amb l’estratègia prevista, però el treball fet és indubtable, i les xifres que ho demostren, innegables.

- 2 milions EUR destinats a 2.157 ajuts socials - 12.328 ciutadans atesos a EMFO al servei d’atenció i assessorament, 1.867 entrevistes

amb empreses i posta en marxa de 7 plans d’ocupació - 214 emprenedors assessorats i suport a la creació de 40 noves empreses - Lliurament de claus de 100 pisos de lloguer de preu taxat a la Vinyota - Lliurament de claus de 83 pisos de compra de protecció oficial a la Vinyota - Inici de la promoció de 285 pisos de protecció oficial a la ciutat a Can Borrell i a la

Vinyota - 80 trobades del regidors i les regidores de barris amb els veïns respectius - Obtenció de 15 mil d’EUR d’ajut directe de les administracions públiques - Aportació de 95 mil d’EUR d’aquestes administracions per a projectes municipals - 7.750 hores de formació per al personal municipal - 140.000 € per a la consecució d’una administració electrònica i més accessible

[PAM i PRESSUPOST 2009] Amb el context de crisi econòmica omnipresent i amb la necessitat vital de contenció de la despesa, el passat mes d’octubre varem aprovar, per a l‘any 2009, un pressupost de 72 milions d’EUR. Aquest Ajuntament ha fet una aposta molt ferma per a la inversió pública. En època de crisi és una mesura imprescindible per mantenir activa l’economia i per lluitar contra l’atur. Per això, hi ha pressupostats 153 milions d’EUR provinents de l’Ajuntament i d’altres administracions, per a projectes urbanístics. Alhora, ha previst un reforçament innegable de les polítiques socials, de foment de l’habitatge públic, de l’ocupació i de promoció econòmica. Val a dir que per al pressupost del 2009, hem inclòs el 85% de les propostes recollides en el procés participatiu i prioritzades en els consells sectorials de participació. En la campanya d’aquest any dels pressupostos participatius hi ha participat 245 persones i hem recollit 925 propostes.

- 9 -

Aquest octubre, un cop aprovat el pressupost, varem presentar el nou PAM, que conté 359 accions. Vull destacar les següents:

- La posada en funcionament del Centre de serveis per a la gent gran El Lledoner - La continuïtat en l’aplicació dels serveis previstos en la Llei de la Dependència - L’incrementar dels serveis d’atenció domiciliària per a la gent gran - La consolidació de les ajudes socials: beques de guarderia, beques de menjador,

beques de lleure i activitats reglades, ajuts per llibres de text, ajuts a persones amb discapacitats

- La consolidació dels programes d’inserció laboral de persones en situació de risc d’exclusió social

- La continuació del programa de soterrament de contenidors - La construcció de la nova comissaria de la Policia Municipal - L’inici de la redacció del projecte de construcció de la 4a escola bressol - La construcció de l’aparcament del nou hospital - La construcció de la calçada lateral de la C-17 - L’inici de les obres de la plaça de Josep Tarradellas, que, si recorden, es basa en

un projecte definit pels alumnes participants en el Consell d’Infants de l’any 2007

- El desenvolupament i l’execució del Programa d’intervenció integral de barri de la Plana Lledó

- La imminent posta en marxa de les obres de construcció del pont entre la Vinyota i la Casilla

- La propera aprovació del plec de condicions per a la contractació de les obres del polígon de la Farinera

- La construcció de l’aparcament i la urbanització del parc de les Pruneres - L’inici de la construcció de 100 habitatges de lloguer protegit a la Vinyota - L’elaboració del Pla Local d’Habitatge - La convocatòria del Concurs Mollet Ciutat Emprenedora - La promoció de condicions favorables perquè s’instal·lin a la ciutat gran firmes,

com és el cas d’una multinacional de comerç esportiu a la Vinyota - La previsió de finalització del Pla Estratègic, del qual els parlaré d’aquí a un

moment.

[Cohesió de l’equip de govern i participació] El nostre equip de govern és el motor que impulsa tot el treball que acabo d’exposar. Ho fa, naturalment, amb la imprescindible col·laboració del personal municipal. Després d’un any i mig de les darreres eleccions, el partit que represento va obtenir un ampli suport ciutadà al seu projecte per a Mollet. I és un projecte que compartim amb lleialtat amb el nostre soci de govern, CiU. Treballem com un sol govern, compartim un interès comú, el millor servei a la ciutadania, i ho fem amb confiança mútua i amb un gran sentit de la responsabilitat, ja que fugim d’actituds demagògiques i populistes, que no beneficien en absolut el bé públic.

- 10 -

[soterrament de la via del nord i PEM 2025 i PEC: confiança en el futur] Vull parlar ara de manera explícita del futur, del futur a Mollet, com a horitzó amb grans perspectives. En aquest context de crisi mundial i de contenció i reducció de la despesa municipal, el futur pot semblar amenaçador, però per molt amenaçador que sigui, només arriba una vegada. I aquesta oportunitat, aquesta única vegada, no ens la podem deixar perdre. Aquest Ajuntament està fermament decidit aprofitar les oportunitats que ens ofereix l’entorn i, sobretot, les que ens treballem nosaltres dia a dia, amb constància i amb IL·LUSIÓ. És per això que, a més de les accions més importants que he destacat del PAM per al 2009 i de l’esforç pressupostari d’inversió pública d’aquesta institució, he volgut deixar per al final l’esment de dos projecte ciutadans que han de significar un revulsiu i un dinamitzador, com ho van ser en el seu moment, la construcció de la variant de la C-17 o tot el projecte de l’illa de Can Mulà. Ho varem anunciar públicament el 18 d’abril i és un exemple clar d’aquell funció institucional que abans he esmentat: el fet que el nostre Ajuntament defensa amb un treball tenaç, constant, impecable tècnicament, els interessos de la ciutat davant de les grans administracions del país. Es tracta del projecte de soterrament de la via del nord, i de la construcció de l’estació en un punt més cèntric de la ciutat. Un cop aquest projecte s’hagi fet realitat, la fesomia urbana canviarà de manera considerable i estem convençuts que servirà, no només per cohesionar definitivament el teixit urbà o social, sinó també per impulsar econòmicament tota aquella zona. Aquest any també ha estat l’any d’inici de les tasques d’elaboració del II Pla Estratègic Mollet 2025, amb el qual hem de demostrar que volem ser nosaltres, els ciutadans de Mollet, els qui volem conduir el nostre futur i els qui hem de ser capaços de veure cap on hem d’anar i com ho hem d’aconseguir. A més de la que ja hi ha prevista per a la setmana vinent, ja s’han fet ja 3 reunions de la Comissió Permanent, que està formada per 36 persones representants de diferents sectors de la ciutat. Hem fet també 2 reunions del Consell Plenari, que està constituït per una àmplia representació de la ciutat amb 158 membres. I fa pocs dies, el 19 de novembre, varem presentar el document de la pre-diagnosi, amb el qual ja tenim una primera anàlisi de quina és la realitat molletana, amb les seves debilitats i fortaleses i amb les amenaces i sobretot amb les oportunitats que ens ofereix l’entorn. D’aquí se’n poden extreure unes conclusions importants:

- La bona feina feta en el primer pla estratègic municipal (1993-1994) - La impressionant transformació soferta per la ciutat a partir dels anys 90

- 11 -

- El paper de potent motor exercit pel govern municipal en aquestes transformacions

- Una certa manca de presència i de protagonisme de la societat podríem anomenar “civil”

- Que cal reforçar el nostre paper com a pol d’atracció i capital de serveis del Baix Vallès

- Que tenim el repte de fer més dinàmic i potent el sector econòmic i productiu de la ciutat. Perquè, si volem repartir riquesa, abans hem de crear-la.

- Que hem de ser capaços de comunicar millor allò que som, allò que fem i allò que passa a la ciutat

Tenim, realment, oportunitats. I enmig d’un context difícil com el que vivim, ens sentim agraïts pel potencial que tenim encara per fer progressar la nostra ciutat Cada any he volgut tancar la meva intervenció en aquest ple de debat de l’estat de la ciutat amb optimisme i parlant d’optimisme. Enguany potser aquesta paraula no és la que escau millor, però em resisteixo a no tenir present dues de les característiques de l’optimisme, que són el seu esperit constructiu i el seu esperit positiu. El futur no ens fa por, permetin-me que ho digui modestament i humilment, i ho dic a propòsit d’una frase que vaig llegir ahir: “La por només és bona consellera quan ens alerta d’un perill, no quan s’instal·la en la nostra il·lusió”. Per això, malgrat que les perspectives són certament poc engrescadores, el nostre equip de govern encara l’any amb una actitud molt positiva perquè sabem que d’aquestes dificultats d’ara en sortiran noves oportunitats. Oportunitats que treballem dia a dia, que no deixem a l’atzar, perquè és igual que la inspiració: quan arribin, millor que et trobin treballant. Perquè tenim un compromís amb la ciutadania: treballar per al progrés de la ciutat i per resoldre els seus problemes. Com deia Aristòtil, l’esperança és el somni de l’home despert. De l’home i la dona que tenen objectius. I el nostre equip de govern és un equip amb homes i dones, regidors i regidores, amb molts objectius a acomplir i amb molta feina per fer. I amb uns quants somnis per fer realitat. Intervé el Sr. Fenosa, portaveu del Grup Municipal d’ERC, que de manera literal, diu: “Jo voldria recordar dues coses, la primera al Sr. Guillaumes, que durant els dos últims anys m’ha dit que confonc Gotham amb Mollet i segurament aquest any m’ho tornarà a dir. Bé, els espanyols ho defineixen bastant bé amb una frase que és bastant coneguda, però no ho defineixen en el sentit de l’estat de la ciutat sinó sobre l’amor, diuen: Millor que l’any passat, pitjor que el següent. Jo crec que aquest debat de la ciutat serà més avorrit que el de l’any passat i segurament menys, que el del següent. Tota l’explicació que vostès ens donen és com un conte on tot surt bé, on l’esforç de cada dia els obliga a crear una mena de gestes bèl·liques, amb un seguit de batalles, amb

- 12 -

una defensa numantina de tot el que han fet durant l’any, amb un seguit de fites històriques que, a mi personalment, em deixen una mica fred, perquè és massa perfecte i no és cert. Jo, ho veig com una altra mena de còmic, com si diguessin: Ens en sortim com podem i a final d’any presentem quelcom, tal i com podem. Una part del que vostè acaba de presentar es produeix per pròpia inèrcia no es pot presentar com si d’un programa d’actuació municipal es tractés quan, senzillament, és la pròpia inèrcia de l’Ajuntament la que ho tira endavant. Tampoc no és dolent que hi hagi una inèrcia però és clar, pel fet que ho presentin cada vegada, cada any com a fita important, creiem que no és cert i el que fan és repetir exhaustivament el que ens diuen cada any. Hi ha una part, sigui el 10 ò el 15 per cent, on es detecta una certa innovació, existeixen idees que es posaran en marxa on si que es van aplicant a la ciutat temes importants que, en el seu moment, poden donar el seu rendiment. Es dóna també un percentatge altíssim sobre aquesta presentació que també ve donat per obligació, és a dir, gairebé tot el que vostè ha dit Sr. Monràs, ho ha de fer, el seu equip de govern ho ha de fer, li agradi o no. Primer, perquè ha dit que ho faria però, en segon lloc, perquè no li queda un altre remei, perquè la dinàmica de la ciutat que vostè ha volgut muntar i els equips de govern anteriors han volgut muntar el porten a aquesta obligació. Per tant, des del punt de vista purament pràctic de coses noves que surten en un document com aquest, jo l’escurçaria moltíssim més i me n’aniria a aquells punts que són realment importants dels quals en parlaré. En el tercer i quart ple, recordo que vostè començava donant al Ple la importància que, en aquells moments, pensàvem tots que podia arribar a tenir. L’any passat ja no es va donar, ho vaig dir i aquest any ho torno a repetir. Penso que hem entrat en una rutina amb un tema que hauria de ser molt més important per a la nostra ciutat, la sala de plens hauria d’estar plena, en un ple de l’estat de la ciutat, on es parla del que s’ha fet i del que s’ha de fer i, no arriba a la ciutadania perquè s’ha convertit en rutinari. Gran part del que ha dit, Sr. Monràs, ha estat extret d’altres informes anteriors, cosa que l’any passat es va criticar i és que el tallar i enganxar es fa servir molt sovint en aquest informe. Entenc que l’equip de govern ho faci des d’aquest punt de vista perquè és un pamflet propagandístic molt bo, en aquest cas, socioconvergent, perquè està recolzat pels seus socis de govern, però en realitat arriba a pocs llocs i no hi crec massa. Sr. Monràs, aconsegueix fer-me creure que hi ha dos o tres Mollets diferents als que jo veig però, aquesta vegada m’ha costat menys donar-me’n conte de parlem de la mateixa ciutat i que cadascú la veu a la seva manera. Continuem tenint problemes greus, per exemple ha passat molt per sobre el tema de la immigració, parlo amb alguna associació d’immigrants i es queixen que reben poc recolzament, poca facilitat d’integració, se sent cada dia. Tinc la sensació que aquesta ciutat, cada vegada més, és ciutat dormitori; Barcelona s’està menjant Mollet, crec que cada vegada d’una manera més clara i no fem res per evitar-ho, no aconseguim una imatge pròpia, és una ciutat freda, en línies generals resulta poc acollidora, és una ciutat tan rutinària com el seu govern. Ha parlat de vivenda, evidentment que s’han pogut fer coses, però donada la situació financera, i això sortirà en aquest ple, molt sovint, crec que és poc; el problema que la ciutat es faci vella, que la població acabi envellint en gran part, és degut a que la nostra gent, la gent jove ha de marxar perquè no té massa possibilitats de quedar-se a la ciutat; la vivenda continua sent un luxe i en una situació de crisi com la que hi ha, encara més. Nosaltres creiem que els esforços que vostès han pogut fer i que ens donen amb

- 13 -

documents com aquest són molt petits, donada la situació tan crítica que s’està vivint en general. Ha passat pel tema de l’atur de puntetes, ja sé que l’Ajuntament no en pot fer res però, del que els acuso carinyosament, és de que quan podien fer alguna cosa, quan podien treballar més amb aquesta direcció, quan es podien crear campanyes per intentar aconseguir més llocs de treball quan la situació laboral era més bona, no es va fer o es va fer poc i, ara, vostè mateix ho ha dit, el percentatge és del 13%, per sobre de gairebé la resta de ciutats. Ja li vaig dir l’any passat però torno a repetir com l’any passat que la política esportiva hauria de començar a canviar. No vull allargar-me massa però recordaré temes com Gallecs, també estic d’acord amb que nosaltres no podem fer gaire més, però es parla de Gallecs i de la seva incorporació al PEIN i continua havent-hi manifestacions de gent que està molt intranquil·la al respecte. Acabaré parlant de dos temes que estan molt lligats i que han sortit fa relativament poc temps, com són, la mobilitat (jo li diria immobilitat) i el Pla de les Pruneres. Nosaltres hem criticat en especial el fet que vostès no han pres cap mesura correctora de la situació que es podia crear a partir del moment en que prenguessin una decisió, com era, tancar un espai com aquell; no entraré a debatre si l’aparcament és o no necessari, però el fet que vostès no hagin fet res per pal·liar aquelles coses que puguin passar a partir del moment en que tanquen un espai tan important a la ciutat, si que els ho critico. Ha mencionat la seguretat ciutadana i la gent d’ERC que s’ha mogut per la ciutat, que ha anat preguntant li dóna la raó, perquè sempre hi ha la sensació d’una certa inseguretat ciutadana i mai no es tindrà el punt ideal perquè la gent se senti tranquil·la; tot i així, és un àmbit que ha millorat, queda molt per fer, es discutirà si hi ha o no prou policies durant els propers anys, segurament també però, hem aconseguit baixar la tensió en aquesta direcció. Va sortir l’any passat el tema de la neteja, la neteja en general de la ciutat i resta molt per fer, l’any passat ja ens varem queixar del brutal preu que paguem perquè tingui un millor aspecte del que tenia l’any passat i per descomptat l’anterior però el resultat és millor i la tendència és la de millorar. Parlem de la política cultural de la ciutat, queda moltíssim per fer però quan preguntes veus que s’ha anat avançant, no costa tan com abans, fer entendre moltes idees, que la participació ciutadana pel que fa a les accions culturals, no està donant el resultat que ens agradaria però el comença a donar, comença a haver-hi un canvi. El missatge que nosaltres volem donar és que per millorar es poden fer moltes coses però estan treballant ò estem treballant tots junts perquè això canviï. Sr. Monràs, aquest informe jo l’acabaria en tres capítols: l’hospital, l’any passat li vaig dir que varem fer 4 inauguracions i que ja teníem 3 pedres, doncs aquest any vostè m’ha de contestar que estem tirant l’hospital endavant i que ja és un projecte que esta molt assentat, crec que aquest és un tema importantíssim pel be de la ciutat, pel futur immediat de la ciutat i pel que ha estat aquest any 2008; serveis a les persones, tema que vostè ha passat molt ràpid però crec que no hi ha ningú en aquesta sala que no sigui capaç de dir que és un orgull estar en un ajuntament que des d’un punt de vista social, faci la feina que fa aquest i el cost que representa. Jo li demanaria que, de cara a l’any vinent, intenti consensuar aquest ple és a dir, en comptes de ser un informe que hagi preparat vostè que com a mínim, sigui discutit i parlat amb la resta de grups municipals perquè puguem donar la nostra idea, puguem recolzar el que es cregui convenient i

- 14 -

d’una altra banda dir amb el que no hi estem d’acord. Aconsegueixi que no sigui un còmic, aconsegueixi que sigui quelcom que vostès hagin preparat, parlat ò discutit amb els que estan al seu voltant. Crec que en lloc de ser un sisè ple més avorrit que el cinquè, serà un ple en el qual, si que es parlarà de l’estat de la ciutat, on si que podrem parlar políticament de les inversions que s’han fet i de les que es pensen fer i on tinguem una conversa coherent, una discussió política coherent i no la lectura d’un document, com la que hem tingut avui. Li demano que ho pensi seriosament de cara al Ple de l’Estat de la ciutat de 2009. Moltes gràcies.” Intervé el Sr. Guillaumes, portaveu del Grup Municipal de CiU que, de manera literal, diu: “Aquest no és un ple normal ni tan sols és un ple de l’estat de la ciutat normal. Aquest és un ple de l’estat de la ciutat del primer any de la crisi. En moments de crisi, les administracions, totes, però sobretot els ajuntaments, poden ser part de la solució, poden ser part del problema. Quines administracions són part del problema?. Són part del problema les que miren el menyscapte que han tingut -un tema d’impostos, un tema de taxes- i de manera automàtica els incrementen i centrifuguen el problema als ciutadans i ciutadanes per tal de cobrir els seus costos. Són part del problema les administracions o els ajuntaments que restringeixen, perquè en aquest moment no tenen tants diners, inversions, obra pública, serveis socials....sense pensar que darrera de tot això, empitjora la situació de les famílies, de les empreses i dels treballadors i treballadores. Quines administracions no sols no són problemes sinó que són part de la solució?. Les que mantenen els impostos i les taxes baixes i així ajuden als ciutadans i ciutadanes, sobretot les que són prou hàbils i espavilades per aconseguir diners d’altres administracions per tal de fer obra pública i solucionar també el seu menyscapte. En aquest sentit vull recordar que a Mollet, els propers anys seran en inversió pública i en gran part, per inversió aconseguida però conveniada, i així està signat amb altres administracions, serà de tota la seva història els anys que tindrà més inversió pública. Ningú pot negar, ningú objectivament pot negar ò així, humilment ho creu aquest portaveu, que l’Ajuntament de Mollet, amb aquesta crisi econòmica, primer any de la crisi econòmica, és part de la solució i no part del problema. Així és fa des de l’equip de govern, des de la totalitat de l’Ajuntament, però també amb el consens de gran nombre d’entitats, de ciutadans i de ciutadanes. A partir d’aquí es pot discrepar del model de ciutat, també es podria discrepar del model de fiscalitat –de fet, en moments de crisi no, em sembla que tots estarem d’acord que no es pot collar més la ciutadania- i en tenim un de model de ciutat, que és el que estem aplicant. Des de CiU ens agrada nomenar-la molt humilment com una ciutat per la gent, al servei de les persones, una ciutat de mida humana, una ciutat amable i això, vol dir conservar la seva personalitat; una ciutat orgullosa de la seva història, conservant els seus edificis emblemàtics; però, també vol dir coses molt més pràctiques, una ciutat amb voreres amples, una ciutat amb bancs on passegin amb comoditat els cotxets, les cadires de rodes, els avis, les parelles; una ciutat amb zones enjardinades però que a la vegada es tingui cura de l’aigua, on es vianalitzi no només el centre, també zones estratègiques de cada barri on els parcs siguin verds i no de ciment, on hi hagi aparcaments que afavoreixin la rotació; una ciutat amb protecció i suport al comerç que no només és cosa de botiguers, un comerç fort, actiu, maco, que brilli pels carrers és el que fa que una ciutat sigui una ciutat amb vida, no un

- 15 -

conjunt d’edificis, no un lloc on simplement s’hi viu; també s’ha de tenir una ciutat que tingui cura de la gent gran, dels necessitats, dels emprenedors, que formi a qui no té feina, que doni vivenda assequible a gent gran i a gent jove, que exerceixi cada dia més una capitalitat que li pertoca i que ha d’exercir, que no sigui només un centre i que creï nuclis de centralitat a cadascun dels seus barris. Es pot estar o no d’acord amb aquest Mollet però és el que estem construint, amable, amable de viure-hi pels seus impostos però també per les seves voreres, pels seus bancs, pels seus parcs. Com a part corresponsable d’aquest equip de govern, d’aquest model de ciutat, la veritat és que, nosaltres, per la part que ens toca, n’hi estem certament orgullosos. Gràcies”. Intervé la Sra. Rodríguez, portaveu del grup municipal Popular que, de manera literal, diu: “El present debat anual sobre l’estat del municipi fou sol·licitat en el seu dia pel Partit Popular de Mollet. Preteníem establir un mètode d’auditoria de la gestió del consistori, analitzant la situació de la ciutat després de la gestió anual del govern municipal. En la nostra intervenció no pretenem presentar el nostre programa com acostumen a fer altres grups municipals any darrera any, però tampoc volem que se’ns parli per part de l’Alcalde de meres voluntats de futur impossibles de contrastar per ser espai virtual encara, tal i com ve succeïnt. En aquest Ple, l’alcalde ha de parlar sobretot, si m’ho permet, en present de l’indicatiu, del que s’està fent i és contrastable i en pretèrit, del que ja s’ha fet, de realitats, de compliments ò incompliments. És el moment d’analitzar la consecució dels objectius o de denunciar amb valentia les carències i respondre per elles. És temps d’auditoria, d’examen de la gestió passada, per parlar de promeses i realitats virtuals existeixen uns altres mitjans, com molt bé coneix i fa servir el nostre alcalde. Espero que considerin la nostra intervenció com una critica constructiva i no es limitin a escoltar, sense sentir, donant per sabuda la nostra posició pel simple fet de complir i treure després els nostres arguments fora de context, com ha succeït en altres ocasions. D’altra banda, ens beneficiaria a tots plegats aconseguir un estil més tolerant, dialogant i modern, abandonant aquests aires de prepotència que sol aparèixer quan es té el poder en reiterades legislatures. Estem aquí, tots plegats, per donar servei a la societat. Una labor política, entenent com a tal, aquella pràctica que s’ocupa de gestionar, resoldre els conflictes col·lectius i de crear coherència social. Parlo d’una tasca que ha de ser vocacional i de servei i que té com a resultat l’adopció de decisions obligatòries per al conjunt de ciutadans en el seu compliment. Pot ésser una font de conflictes si s’utilitza malament i si es permeten l’existència de diferències socials, que es converteixen en desigualtat envers el tracte. Fa un any, en aquest mateix Ple, varem exposar els problemes que, a criteri del nostre grup municipal, perjudicaven notablement aquesta ciutat, amb esperit crític, de col·laboració que ha de guiar les actuacions de l’oposició, intentant contribuir amb les nostres denuncies i propostes a la rectificació de les polítiques que perjudiquen la ciutadania. En aquella mateixa sessió plenària varem comprendre que per a vostès el debat polític no tenia un altre valor que el de fer pública l’autocomplaença de l’alcalde a través d’un discurs triomfalista, buit d’autocrítica i del mateix estil que el d’avui. Com a grup de l’oposició, hem de dir que l’alcalde que avui hem escoltat sembla aliè a la lluita diària de la majoria de ciutadans de Mollet; una administració responsable és la que creu en els seus ciutadans i viu amb ells els problemes diàriament.

- 16 -

Deixant a una banda les formes ens centrarem en el contingut. La desnervada i arbitrària acció de govern del present consistori, i l’absència d’un model de desenvolupament per a la ciutat, que donant un major protagonisme als seus ciutadans ens hagués permès avançar social i econòmicament és a dir, progressar, han produït un seguit de conseqüències, en moltes ocasions pernicioses per al municipi. Fem doncs, un balanç partint de l’anàlisi de les principals àrees, balanç que transcendeix en aquest cas, a l’any natural. En l’àmbit econòmic és menester prestar atenció i fer èmfasi en qüestions tals com: el comerç, el turisme i la indústria, motors essencials del desenvolupament econòmic de Mollet del Vallès. Començarem per la indústria de la qual, ens podem fer vàries preguntes de la qual, la seva resposta ens donarà la clau de la seva gestió: Quants metres quadrats de sòl industrial han estat capaços de treure al mercat durant aquests últims anys?. Quants llocs de treball s’han creat en aquest sector?. Quants projectes de caire industrial han estat capaços d’atraure per al seu desenvolupament en benefici de la ciutat?. Quina política econòmica està aplicant l’equip de govern per afavorir la creació de llocs de treball?. Sr. Alcalde, vostè ha trepitjat el fre davant d’un desenvolupament industrial i empresarial com a font de creació de llocs de treball. No cal recordar-li el tancament de varies empreses de la ciutat deixant sense feina molts ciutadans per no dir-li el gran nombre d’autònoms que s’han vist en la mateixa situació. Quina gestió concreta, ha dut a terme l’equip de govern davant l’actual crisi, per ajudar els seus industrials en la mesura de les seves possibilitats?. Pel que al comerç respecta, l’absència en l’aplicació de mesures de suport per part del govern, pensem que ha estat la nota predominant i només la iniciativa privada, la constància, l’esforç i l’esperit emprenedor dels comerciants ha fet possible mantenir la condició de ciutat capdavantera a la comarca en aquest sector. La ciutat no gaudeix d’un especial reclam turístic per tant, ens preguntem quina és la gestió concreta que fa la Conselleria de Turisme. En l’actual situació de crisi no coneixem encara cap mesura d’aquest ajuntament per alleugerir la pressió fiscal de la ciutadania molletana i recordo que som nosaltres els que hem hagut de pagar en moltes ocasions els seus afanys recaptatoris o per exemple, els seus càrrecs de confiança. Des del nostre grup municipal, una elemental línia de coherència, en els seus principis i propostes, hagués estat la congelació, en un any de profunda crisi, dels sous dels funcionaris i càrrecs polítics, tal i com establia la línia general del govern centra. Fracàs en la mobilitat. La creació de zones d’aparcament de vehicles els dóna igual. En anys no s’ha millorat en la mesura que han crescut els requeriments dels ciutadans. Mollet s’ha convertit ja, en una ciutat amb nous barris perifèrics i per tant, té una extensió que obliga als seus habitants a usar el cotxe, moltes vegades, per desplaçar-se al centre i la seva arbitrària aposta per peatonalitzar-lo és una mesura evident de càstig per a la ciutadania, comercials i professionals que veuen reduïda la seva acció de negoci perquè al no tenir accés ni aparcament per als cotxes els usuaris prefereixen marxar en moltes ocasions, fora del municipi, per fer les seves compres. És sorprenent que no entenguin que la zona centre necessita, sota el nostre punt de vista, limitar amb fermesa, l’accés del tràfic excessiu però no castigar els seus habitants. Parlant de caos, és inevitable recordar-li, sr. Alcalde, que el transit s’ha convertit en un problema absolutament per tot, perquè els embussos són habituals, la seva imprevisió, l’absència d’una anàlisi detallada dels problemes de trànsit, la manca d’un pla coordinador de les obres que s’estan fent a la ciutat, han fet de Mollet una ciutat incòmoda per al trànsit

- 17 -

rodat i perillosa per als vianants. Teníem l’esperança que en el present exercici es fes quelcom del promès en l’anterior al respecte però, un cop més, ens hem equivocat. És habitual veure vehicles estacionats sobre les passos de vianants, envaint espais pròxims a les cantonades, limitant la visibilitat a les cruïlles; cotxes aparcats en doble filera dificultant la circulació en carrers vitals per a la fluïdesa del transit, camions de retirada d’escombraries treballant en hores punta d’entrada i sortida d’empreses i escoles provocant embussos; talls de carrers per obres i construccions sense supervisió ni control de la policia municipal; al Barri de Plana Lladó s’han fet voreres que impedeixen el gir de camions ò el pas de les ambulàncies, caos que tots coneixem a Mollet, a excepció dels seus responsables. En definitiva, ens trobem amb dos embussos, un al carrer i l’altre en la capacitat de gestió del govern municipal; ha perdut la batalla del tràfic i també la d’aconseguir que Mollet adquireixi aquest equilibri mediambiental que les ciutats modernes busquen; aquesta aposta mediambiental que busca crear una ciutat neta, segura i atractiva amb espais verds perquè, li recordem que molts ciutadans pensen que la ciutat encara està bruta, que tots veiem com s’acumulen en punts concrets piles d’escombraries al voltant dels contenidors i aquest deteriorament creixent, és incompatible amb la categoria de Mollet del Vallès; tenint en compte els increments que pateixen anualment les taxes de recollida de residus; no es justifica encara amb la prestació del servei als nostres carrers, parcs i voreres, sempre plens d’excrements de gos amb la més absoluta impunitat cap als seus propietaris, que no recorden segurament, que s’hagi multat mai ningú per aquest motiu. Aconsellem aquest equip de govern que, en lloc de convidar els regidors de l’oposició, a passejar per Mollet perquè veiem les seves gestes, siguin els seus membres els que s’hi passegin i vegin la realitat de la que estem parlant. Pel que fa a la seguretat, tot i que sabem que el nombre d’agents de que disposa Mollet és adequat a la normativa, resulta insuficient, per garantir la tranquil·litat dels nostres ciutadans al carrer. Divendres passat, el Ministre de Treball va advertir de l’augment de l’atur durant l’any 2009 i cal reconèixer la relació directa entre l’atur i la inseguretat; el regidor delegat ha tingut en compte aquest factor de risc vers la ciutadania de Mollet?. Aquest grup municipal va recolzar el projecte del nou hospital i ens felicitem per això però, mentrestant ens preocupa veure que vostès es puguin adormir perquè es continuen patint llargues cues d’espera i col·lapses en l’atenció a malalts crònics, des de fa anys. Quan al compromís de supressió de barreres arquitectòniques esperem un bon resultat tenint en compte que el nostre grup municipal ha denunciat en diferents plens alguna d’aquestes barreres i hores d’ara, no s’ha fet cap actuació; exceptuem d’aquesta consideració, els edificis de nova construcció que, per obligació legal, si que han suprimit les barreres arquitectòniques; a les zones antigues de Mollet encara n’hi ha perquè no estan en edificis nous i que tampoc no han estat ateses per la gestió municipal. En conclusió, el grup municipal Popular no pot aplaudir la seva gestió perquè en el balanç general prevalen les carències ja conegudes en exercicis anteriors. Ens mantindrem a l’espera que en un futur es vagin pal·liant amb una gestió més orientada a la promoció d’una qualitat de vida adequada a les necessitats dels nostres conciutadans. Moltes gràcies”. Intervé la Sra. Fernández, portaveu del grup municipa ICV-EUiA que, de manera literal, diu:

- 18 -

“Aquest Ple suposa una ocasió explícita perquè els grups municipals opinem sobre la ciutat, diguem com veiem la gestió del govern i fem propostes en la línia de millorar. És evident que cada grup, en base a si està al govern o a l’oposició, té nivells de responsabilitat diferents en el fer de la ciutat, però representem la ciutadania encara que a vostès no els agradi i intentin de forma permanent, desprestigiar els que no pensen igual en aquesta sala i fora d’ella. Sàpiguen que no tenen la veritat absoluta. És per tant aquest debat, un moment d’enorme importància i transcendència i no ens agradaria que l’equip de govern s’ho prengués com un mal necessari o com alguns diuen, com un dany col·lateral. Hem pogut constatar la manca de voluntat del govern de la ciutat per arribar a acords amb els grups de l’oposició, malgrat que, hem repetit moltes vegades la voluntat de treballar i arribar a acords però, vostès no ho volen i només es pot sentir la seva veu, la del PSC i els seus socis de govern, CiU. Tot el que es digui des de l’oposició és dolent, és mentida o populista i res més lluny de la realitat. Demanem per tant, una escolta activa, disposició i actitud. Els preguem que escoltin amb mans obertes i predisposició de millora continua. Som oposició, si, amb drets i amb deures i la nostra legítima funció és la de controlar i fiscalitzar els òrgans de govern municipal així com, plantejar amb legitimitat democràtica i en tot moment, aquelles propostes que considerem millors i més adequades pel conjunt de la ciutat, perquè ens preocupa la nostra ciutat i sobretot el benestar dels ciutadans. Farem una anàlisi del que està passant, del que no funciona, de les coses positives, que aquesta ciutat en té moltes i aportarem la nostra visió d’aquesta ciutat que té una ferma voluntat de construir i mirar cap a un futur millor. La nostra ciutat té necessitat de polítiques més progressistes, més ecològiques i socials, veiem un equip de govern dèbil amb poques o nul·les propostes que engresquin la ciutadania; una ciutadania que es mereix molt més i que veu com Mollet s’aboca a un estancament profund, quan té un gran potencial que vostès no saben aprofitar. Apostem per l’educació i hem de dir que vostès no són prou exigents a l’hora de reclamar al govern l’execució dels seus compromisos amb la ciutat; ens preocupen els retards de les infraestructures que necessita Mollet: el quart institut, el retorn dels serveis educatius, la nova seu de l’escola d’idiomes, l’ampliació de l’escola de Ca’l Music no estarà acabada en els terminis establerts i possiblement per al nou curs 2009 caldrà posar algun mòdul prefabricat. Respecte la quarta escola bressol ens agradaria saber i que ens concretin què es pensa fer per al proper curs, redactar el projecte, com deia el PAM 2008, perquè el PAM 2009 diu exactament el mateix. Insistim en que es fa poca inversió en el manteniment de les escoles de primària, creiem que cal facilitar més l’obertura de les escoles, els patis han de ser espais per als nens i nenes de la ciutat -també el PAM del 2008 parlava d’aquest fet i només funciona una escola els caps de setmana, que s’ha obert com a complement del Pla Educatiu d’Entorn i amb recursos de la Generalitat-. Tampoc no hem vist que s’hagi posat en marxa el nou Pla de prevenció de l’absentisme, si més no, no en tenim coneixement. Tothom ha pogut assabentar-se de les maniobres que ha fet l’equip de govern per menystenir tota la campanya, totalment legítima, que hem fet per tal que es pugui obrir una via d’estudi sobre la possibilitat de tenir un bus que dugui els nostres estudiants a l’UAB; tothom veia la importància del tema menys vostès això si, han fet córrer els mitjans de comunicació a Barcelona, a prendre declaracions del Sr. Nadal i tapar la nostra veu encara que, a nosaltres, ens interessa el resultat i el servei per tant, estem molt orgullosos que aquest projecte tiri endavant.

- 19 -

Aquest equip de govern no aposta per l’escola pública i tothom ha pogut veure el retrocés que ha significat no tenir un veritable govern d’esquerres que doni suport i faci promoció de l’escola pública; aquesta setmana passada s’han fet eleccions als consells escolars de centre i no hem vist ni una sola referència de l’equip de govern animant a la participació. Volem una escola pública més dinàmica, on es treballin els valors i es tinguin en compte els infants en situació de vulnerabilitat, on les ampes, els alumnes i el professorat esdevinguin el veritable motor del futur de Mollet. Creiem que cal fer un pensament, sobretot pel que afecta a la participació dels ciutadans en la vida pública; és cert que tenim reglaments i normes però la veritat és que això no funciona; cal que entre tots repensem la participació entesa com a un dret dels ciutadans i una bona i imprescindible pràctica en l’acció política, per part del govern i per tant, proposem que d’aquest tema se’n faci un assumpte prioritari a la ciutat. No es pot tornar a deixar passar un altre any sense que es pugui fer realitat el desplegament del Reglament de participació ciutadana; portem des de l’any 2005 parlant de posar en marxa el Consell de Ciutat, estem acabant el 2008 i, no s’hi val a dir el que ens van dir fa uns dies, que ja s’està fent el pla estratègic i que és un bon model de participació. Recordo que el PAM del 2008 ja deia que s’havia de tirar endavant aquest Consell. No podem deixar passar els anys amb aquest document aturat al calaix i que esdevingui un reglament que no es posa en pràctica. Proposem un canvi en el funcionament dels consells municipals, dotant-los de més entitat per tant, caldria revisar els seus reglaments, la seva composició i adaptar-los a les necessitats reals i actuals. Ens podem pensar que la gent no participa perquè té moltes ocupacions?. Doncs nosaltres pensem que no participen perquè no els engresca aquest model de participació. Canviar funcionament del procés de pressupostos participatius almenys, creiem que s’hauria de provar, per exemple en l’àmbit de joventut i que es treballi amb partides reals, decidir en sessions de treball on i en quines quantitats es destinen els recursos. Els joves de la ciutat han fet propostes, han presentat projectes, alguns els encapçalen i els dirigeixen amb molt d’èxit; per tant, plantegem que una part de la partida de joventut sigui decidida pels propis joves, que siguin ells els que decideixin, dissenyin la distribució dels diferents conceptes –per exemple algunes activitats de la festa major- que ja hem plantejat alguna altra vegada; tots coneixem la implicació i els resultats dels joves en l’èxit de la festa major i creiem que la participació ha de servir per a l’enriquiment de les propostes i, en conseqüència, per l’enriquiment de la gestió. És cert que s’ha fet el Pla jove però no sabem si això resol gran cosa; els joves han plantejat temes, tenen una pàgina web però, aquesta és la veritable política que tenim de joventut?. Nosaltres estem convençuts que cal una actuació global des d’una perspectiva d’actuació municipal transversal, que ha d’integrar la cultura, l’habitatge, l’autogestió, l’esport i l’oci. En aquest sentit, cal reconèixer les mancances i dèficits existents, els joves volen autogestió, cogestió, alguna manera de poder demostrar que poden fer les coses sense tanta tutela. També tenim el repte de l’administració electrònica, és una concepció, un dret del ciutadà i creiem tal i com diu la llei, el servei al ciutadà exigeix consagrar el seu dret a comunicar-se amb les administracions per mitjans electrònics. Aquesta situació és un repte del que no cal defugir –abans s’ha parlat de que això es tira endavant i ens alegrem- però creiem que també és una manera de participar. Quan nosaltres parlem de participació veiem que tenim una diferència, una diferència molt concreta i és que, quan parlem de participació parlem de democràcia participativa i quan vostès parlen de participació, per a vostès és una democràcia representativa.

- 20 -

Ja varem dir l’any passat en aquest Ple que per a la convivència i cohesió social entre els barris el paper dels centres cívics, com a centres de proximitat, era fonamental; els centres cívics són la primera rebuda de l’administració al ciutadà i tenen un paper important de recepció, derivació, contenció i informació; hem pogut veure que no s’ha tingut en compte res del que hem dit ans al contrari, cada vegada veiem els centres més buits de contingut, d’activitat i fins i tot, alguns estan esdevenint contenidors d’entitats sense cap tipus d’activitat pròpia. A Mollet del Vallès, com a altres ciutats que han viscut un important augment de persones nouvingudes estrangeres, la integració no és plena. Ja el Síndic Personer ens advertia en el seu informe que es detectaven problemes d’habitatge i convivència entre veïns i veïnes dels barris, causats per la problemàtica social i d’immigració de la qual formen part i com a mesura correctora parlava dels regidors de barri; volem saber la valoració de les tasques dels regidors de barri, com a referent polític en el propi barri, quin és el diagnòstic que han presentat en cadascun dels barris, quins són els projectes a realitzar, la seva temporalitat, etc. En qualsevol cas, creiem que cal fer aquesta anàlisi de forma conjunta, obtenir un mapa de necessitats i de temps d’actuació, consensuat amb els agents socials de cada barri. A nosaltres no ens surten els comptes que va fer l’Alcalde sobre el % de l’execució del PAM. D’aquestes propostes en trobem a faltar, les hem repassat totes però desconeixem si algunes s’han fet o no, altres potser poden estar en tràmit però en farem un repàs i així ens en podran donar informació: Des de l’any 2007 es parla de la redacció del projecte de les noves dependències dels serveis de la policia municipal, que tornava a sortir en el PAM del 2008, però ara ja sabem on s’ubicarà i demanem que, la construcció i el trasllat, siguin efectius aquest proper 2009. Volem saber si s’ha redactat el memoràndum del treball municipal, fet en els diferents espais participatius, si s’envien missatges curts a mòbil, que siguin d’interès ciutadà, si s’ha creat el butlletí municipal digital o si s’ha creat la sala de premsa virtual. Desconeixem com funciona la taula participativa d’entitats de nova ciutadania. Desconeixem si s’ha aprovat el Reglament de distincions i recompenses de seguretat ciutadana. Si s’ha elaborat el Pla de seguretat viària de Mollet, si s’ha promogut un acord de concertació entre els grans sindicats i l’agrupació d’industrials del Baix Vallès per impulsar polítiques d’ocupació. Si s’ha obert una oficina d’atenció a l’autònom en col·laboració amb la Confederació de treballadors autònoms de Catalunya. Si s’ha redactat l’Ordenança de regulació d’administració electrònica. Ja hem escoltat i per tant, no cal que ho pregunti que es començaran les obres al Polígon de La Farinera i de la urbanització de la Plaça de Josep Tarradellas però els recordo que això ja estava en el PAM 2008 per tant, no s’ha tirat endavant. Volem saber quin és el pla d’eliminació de les voreres d’amplada inferior a un metre. Es parlava en el PAM 2008 del centre per les entitats de cultura popular i tradicional i pensem que és el mateix que deia el 2007 de condicionament de les masies de Can Flaqué i Can Pantiquet. I sobre el projecte d’adequació de l’entorn de la Pedra Salvadora per a activitats socials, culturals i creatives amb pistes d’skating dir que no s’ha fet i demanem que ha passat amb els 150 mil euros destinats a aquest projecte. No sabem si s’ha fet el projecte de lloguer de BTT ni si s’han fet les pistes de petanca al Barri de Lourdes. Voldríem també saber com està el tema de l’elaboració del Pla de prestacions substitutives de les infraccions de convivència ciutadana. També, en quin punt està el Pla de salut i les gestions del tercer ambulatori. Ja dic que tot el que acabem de dir són propostes d’actuació que estaven en el Pla municipal 2008.

- 21 -

Volem parlar també de la mobilitat de la ciutat. En aquests moments la nostra ciutat mostra un gran dèficit en la convivència entre el cotxe, els ciutadans i el transport alternatiu; la darrera actuació del Pla de les Pruneres, ha agreujat la situació, sobretot al centre de la ciutat, provocant un increment en el temps que s’inverteix en trobar aparcament, amb la conseqüent repercussió que això implica al tràfic rodat; però la nostra ciutat no té problemes només al centre, hi ha problemes de circulació a les entrades i sortides de la ciutat, calen aparcaments dissuasoris en llocs que estiguin ben connectats al nucli urbà i sobretot, ben senyalitzats; cal arreglar les voreres estretes i algunes, amb pals al mig de les voreres o altres elements que fa que els ciutadans hagin de fer autèntics malabars al passar; cal fer més carrils bici i sobretot, connectar-los entre ells, creiem que els fets fins ara són insuficients; cal treballar per eliminar les barreres arquitectòniques de tota la ciutat; cal posar en funcionament la segona línia de bus; cal pacificar el trànsit en algunes zones de la ciutat per fer de Mollet, una ciutat on la convivència entre els cotxes, les persones i el transport sigui més sostenible i més ecològica. La taula de mobilitat ha d’engegar una tasca molt important i urgent per planificar un projecte global a curt i mig termini, que englobi totes aquelles actuacions necessàries per tal de tenir una ciutat, tal i com tots volem. Sobre Gallecs, del qual tothom ens en sentim orgullosos, creiem que cal encara desenvolupar més i millorar aquest espai agrícola, volem un major seguiment de les activitats il·legals, com la caça i que s’estudiïn els mecanismes per la legalització dels ocupants de les masies que ara es troben en situació al·legal. Estem fent aquest debat i no sabem les dades d’atur del mes de novembre però fins ara, estàvem i avui ja s’ha parlat que tenim més 3.547 aturats és a dir el 13’98% de la població, 5 punts per sobre de la mitjana catalana. El primer Pla estratègic que es va fer ja parlava de que a Mollet calia modernització econòmica, volíem ser la capital del Baix Vallès i ara podem veure que el diagnòstic del no Pla, que ens fa un primer dibuix de la ciutat que tenim, ens diu que l’economia i el teixit productiu de la ciutat són els aspectes més febles del nostre model econòmic, no hem avançat; per tant, no s’han donat aquests resultats i ara per ara Mollet, és una ciutat de la comarca amb els índex d’atur més gran. Nosaltres creiem que Mollet és un pol d’atracció d’empreses i creiem que val la pena treballar perquè aquestes s’instal·lin a la ciutat, creïn ocupació i riquesa, tot i que tenim elements importants, com poden ser les bones comunicacions. Hem d’incidir en la modernització i desenvolupament industrial perquè sense indústria no hi ha futur; aquest ha de ser un dels objectius prioritaris dels propers anys; hem estat esperant o parlant 10 anys per tenir el Polígon de La Farinera. El model comercial de Mollet que planteja l’equip de govern ofega el comerç local que, alhora, s’està empobrint; l’Illa havia de ser el gran centre neuràlgic de la ciutat i s’està morint. Cal donar un nou impuls, cal potenciar més i promoure la innovació empresarial, creiem que s’està fent un bon treball des d’EMFO però no és suficient, cal impulsar la cultura emprenedora, l’estímul a la creació d’empreses de base tecnològica i modernitzar el comerç perquè sigui més competitiu amb les ciutats de l’entorn. L’atur és una gram amenaça i està incidint a la ciutat sobretot en la gent jove, les dones, els majors de 45 anys i en el col·lectiu d’immigrants per tant, l’acció del govern de la ciutat ha de fer èmfasi en una política social d’ocupació centrada en aquests col·lectius per ajudar-los a tenir menys dificultats a l’hora d’inserir-los laboralment; l’atur pot crear situacions conflictives de convivència a la nostra comunitat i cal anticipar-se a aquests problemes amb més recursos socials; diàriament ho hem pogut constatar i aquests dies també perquè tenim notícies d’empreses que tanquen i malauradament, això és el nostre

- 22 -

pa de cada dia; és per això, que cal donar aquest impuls a la preparació i formació de nous treballadors. Nosaltres proposem treballar quatre eixos: l’àmbit educatiu, on la formació és una peça bàsica de futur per a la ocupació i per tant, proposem col·laborar i recolzar centres educatius de la nostra ciutat que porten a terme projectes educatius innovadors, en la línia d’una educació inclusiva, establint convenis específics entre l’Ajuntament i els centres interessats. En l’àmbit urbanístic fomentar la rehabilitació de vivendes, treballant en l’eliminació de barreres arquitectòniques i en la millora de les voreres de la ciutat. En l’àmbit de serveis socials, desenvolupar programes socials que garanteixin la cohesió social de la nostra ciutat. I en l’àmbit de l’ocupació, desenvolupar un pla de mesures urgents per fer front a l’atur existent a la nostra ciutat amb la participació dels sindicats i dels empresaris. El nostre grup municipal està convençut que una manera de fer política és possible per tant¸ instem al govern de la ciutat a replantejar el model de debat de la ciutat, que el Ple no quedi com un seguit de discursos i bones paraules, que es pugui cloure amb l’aprovació final de resolucions polítiques consensuades amb tots els grups municipals i on pugui participar la ciutadania. Intervé el Sr. Garzón, portaveu del grup municipal Socialista que, de manera literal, diu: “Abans de començar vull dir a la Sra. Fernández que viatgi 10 ò 15 quilòmetres i sabrà què és una ciutat, què és caminar i què és congestió. A part d’això, hi ha una cosa que m’ha molestat profundament: Com és possible, després de tot el que han vist aquests últims anys que s’associï delinqüència amb atur?. Em sembla absolutament impresentable que, a aquestes alçades, es tingui el valor d’associar-ho. Ja sé que el seu partit i aquella emissora tan nefasta que encara funciona, que el seu presentador habitualment està als jutjats perquè té constants denúncies per calumnies, li deuen dir aquestes coses. Repeteixo que ho trobo impresentable a aquestes alçades de la vida i amb tots els anys d’atur que hem viscut com a mínim els últims 30 anys les taxes d’atur han estat més elevades que les actuals. Un cop dit això vull començar la meva intervenció de l’estat de la ciutat, on no faré un repàs exhaustiu de l’obra realitzada enguany per l’equip de govern perquè això ja ho ha fet el nostre alcalde i no crec que sigui necessari repetir-ho. No me’n puc estar tampoc de dir-li al Sr. Fenosa que no es refereixi als còmics d’aquesta manera tan pejorativa perquè no és just desmerèixer-los després de tants anys perquè, els còmics, reflecteixen millor que qualsevol llibre, la realitat de la societat i la realitat d’un país per tant, no es poden considerar de cultura de segona. Aquest any 2008 sens dubte, hem començat a sentir la crisi econòmica de manera clara, a la nostra ciutat. Sense cap mena de dubte, la crisi econòmica tant immobiliària com de l’automòbil, està tenint una forta incidència a la ciutat i entre els nostres ciutadans. Davant d’aquesta situació tant el govern de l’Estat, de la Generalitat com el de l’Ajuntament, estan prenent aquelles mesures que estan al nostre abast, per tal que la incidència d’aquesta crisi sigui la menor possible a la ciutat. Tot i així, des del govern no tenim cap mena de problema en reconèixer que l’any 2008 ha estat un any dur i que el 2009 no serà un any fàcil aleshores, cal pensar i meditar exactament les propostes de noves despeses que es fan. Malgrat tot, confio que aquesta situació serà conjuntural i no ens ha d’impedir veure els avenços que s’han fet durant aquest any que, tot i algunes coses que s’han sentit aquí, majoritàriament, estem complint els objectius que ens varem marcar i cal aprofitar la crisi per adaptar-nos als nous temps i a les noves situacions perquè el món continua canviant. Considerem de vital importància el segon

- 23 -

Pla estratègic, un pla iniciat, obert a la participació, especialment al conjunt de grups municipals del Consistori. Aquest Pla, fixarà els principals objectius de la ciutat fins l’any 2025 i per tant, és un llarg camí a recórrer i cal tenir clar el seu objectiu. Dins d’aquests objectius estratègics voldria destacar tres actuacions ferroviàries que considerem d’absoluta importància per al futur de la ciutat. La primera, ja iniciada és el desdoblament de la línia Mollet-Papiol en la seva totalitat, gràcies a les obres ja iniciades del TGV. Això permetrà comunicar Mollet d’una manera directa amb les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Occidental, incloent-hi òbviament, la Universitat Autònoma de Barcelona. Per evitar futurs mals entesos apart de defensar els meu dret, del meu partit i del meu grup municipal, a criticar tot el que creiem criticable, vull aprofitar per dir que el passat divendres, presidit per l’alcalde de Cerdanyola, es va celebrar l’assemblea anual de l’AMTU (Associació de Municipis amb Transport Urbà), assemblea que se celebra anualment, no convocada per l’Ajuntament de Mollet, que quedi clar; el Director General de Transports Terrestres, senyor Manel Vialante, convidat a l’assemblea, va dir explícitament, que durant l’any 2009, la Generalitat posarà en marxa 3 noves línies d’autobus a la comarca: Una d’elles es refereix a Les Franqueses, que obviaré si m’ho permeten i la resta són la línia entre Mollet i la UAB i la que unirà Caldes i Palau amb el futur hospital de Mollet. Això ho poden llegir a qualsevol diari, per exemple el Nou 9. El segon objectiu estratègic, quan a noves actuacions ferroviàries és sense cap mena de dubte, l’inici del procés de desdoblament de la línia Montcada-Vic, han finalitzat el període d’al·legacions, el projecte de traçat i el projecte d’impacte mediambiental presentat pel Ministeri de Foment i esperem que durant el proper any, sigui encarregat el projecte executiu per tal de realitzar l’obra. Finalment, pel que fa a infraestructures ferroviàries voldria assenyalar perquè se sàpiga també, amb temps suficient, que properament durant els primers mesos de l’any 2009 la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, aprovarà el Pla director urbanístic orbital ferroviari i això suposa l’inici del procés de la construcció de la línia orbital ferroviària; òbviament és només el principi, el procés serà llarg, respecte a Mollet no hi haurà noves afectacions de sòl, ja que aquesta línia, com vostès ja saben utilitzarà les infraestructures de la línia Vic-Barcelona, però crec que és important que, en moments de crisi, en moments de canvi, tenir projectes estratègics a llarg termini, clars, saber que trigaran però que arribaran. Des del govern ens varem comprometre també que durant aquest any 2008 continuaríem fent política d’habitatge accessible per als nostres ciutadans i així ho estem fent. PROMOSOL, com vostès saben ha signat un conveni amb la Diputació de Barcelona i ja està redactant els nous pisos de La Vinyota, que s’iniciaran el proper any, de la mateixa manera que la Generalitat a través del seu conseller de medi ambient i habitatge, ens ha assegurat que a principis de l’any 2009 s’iniciaran les obres de construcció dels habitatges del Barri de Can Borrell. D’altra banda, la crisi immobiliària ha frenat de manera notable, l’execució de polígons d’actuació urbanística i conseqüentment, la possibilitat d’aquest ajuntament d’accedir de forma fàcil i ràpida a nou sòl; l’ha frenat però no l’ha parat del tot i la prova d’això, és l’aprovació del projecte de reparcel·lació del PAU de Can Fabregas Vell, la passada setmana però, tot i les dificultats òbvies que hi ha, aquest equip de govern continuarà apostant per promoure, directa i indirectament, habitatges de protecció oficial,amb les seves diferents modalitats, per a tots els ciutadans de mollet. Vull recordar al conjunt de grups municipals que quan tinguin temps es mirin el Pla Nacional d’Habitatge de

- 24 -

Catalunya, és llarg, molt gruixut, però només caldrà que es mirin la última pàgina, on apareix la ciutat de Mollet, perquè estem dins del grup de ciutats de Catalunya que menys habitatge té obligació de construir per complir aquest futur Pla. Respecte les polítiques de serveis a les persones no vull repetir el que ha dit l’Alcalde, tan sols vull assenyalar per acabar que, una vegada més, les polítiques de cohesió social i la inversió en polítiques socials són una realitat i una identitat d’aquest govern municipal; govern de coalició entre el PSC i CiU, que ha demostrat al llarg d’aquests mesos la seva cohesió i ha donat i està donant un fort impuls a la ciutat; en definitiva, al nostre entendre, tenim un bon govern per a la ciutat. Per acabar no voldria un any més, deixar de mencionar Gallecs i aquest any 2008 espero que, tal i com ha mencionat el Conseller de Medi Ambient i Habitatge i ha repetit la Directora General de Medi Natural, Gallecs passi a formar part del PEIN, seria una molt bona noticia per acabar aquest any 2008”. S’obre el debat. -. L’alcalde manifesta el seu agraïment als portaveus dels grups de l’oposició per la seva

participació i preguntes plantejades així com, als portaveus dels grups municipals de CiU i PSC, pel recolzament al treball fet conjuntament. Viure en una ciutat comporta tenir punts de vista diferents però 18 dels 25 regidors que conformen el Ple, tenen la capacitat d’afrontar els reptes amb optimisme i una ciutat, per si mateixa, sempre està inacabada. Opina que alguns regidors viuen en un altre món i no saben que hi ha una situació d’endeutament municipal, una situació de crisi, una lentitud en l’execució d’alguns projectes i en definitiva s’ha hagut de prioritzar. Li diu al Sr. Fenosa que li sap greu que hagi dit que aquest govern funciona per inèrcia, obligació i rutina però, molts municipis voldrien treballar com ho fa aquest; per donar recursos als més necessitats, 2 milions d’euros, per tenir una empresa capaç d’inserir aquestes persones, per treballar amb la fi d’obtenir finançament per a projectes municipals, per tirar endavant i superar el Pla local d’habitatge.....Tot això, en cap cas és treballar per inèrcia i se n’alegra que hi hagi persones a Mollet, siguin joves o gent gran, que tinguin l’oportunitat de viure en un pis de lloguer de protecció oficial, gràcies a l’acció del govern. Reconeix que el govern municipal no ha estat capaç de crear nous llocs de treball ni implantar més industria. Opina que l’esport és la confluència del factor de la iniciativa de la societat civil esportiva i d’allò que a l’Ajuntament li pertoca de fer com és la millora dels equipaments esportius i futurs programes esportius sempre adreçats a l’esport base. Manifesta la seva confiança en les paraules del Conseller de Medi Ambient quan va parlar d’incorporar Gallecs al PEIN. Del Pla de les Pruneres ja se n’ha fet un llarg debat, se n’ha donat explicació, se saben les opinions dels diferents grups municipals i ara s’hi està treballant comptant amb un espai d’aparcament gratuït a l’eix de Riera Seca. Manifesta el seu agraïment per la valoració feta envers la seguretat, neteja i l’avenç fet en política cultural. Pel que fa al nou hospital diu que la seva preocupació és que estigui finalitzat en les dates previstes. Li agraeix també la valoració que ha fet envers els serveis que es dóna a les persones amb discapacitat. Finalment li diu que aquest Ple està concebut sobre un debat de l’estat de la ciutat, sense necessitat que hi hagi una proposta consensuada, sinó que sigui un procés de participació del conjunt de grups municipals. Es dirigeix a la Sra. Rodríguez dient-li que ha llegit una intervenció sense haver escoltat abans el que ell diria en la seva. Li diu que és cert que es podrien fer més inversions però que amb la implantació d’una

- 25 -

superfície comercial important, la construcció que s’està fent d’un nou hotel a la ciutat i el desenvolupament del polígon de La Farinera és una mostra del que s’està fent potser insuficient però s’està fent. Li agraeix que hagi dit que Mollet és la capçalera comercial de la comarca. No està d’acord amb que la ciutat tingui una extensió tal, que obligui a circular amb cotxe i li recorda que s’està treballant per a la implantació de la segona línia de bus urbà. Diu que el govern municipal coneix la dificultat que comporta rehabilitar un barri com el de Plana Lledó i no hi ha espai per afavorir el pas de camions. Diu que les llistes d’espera d’especialitats mèdiques a l’hospital han millorat en l’últim any i mig –dades del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya- i ha estat gràcies a bona part dels professionals que hi treballen i a la capacitat de demanda d’inversió que s’ha fet des de l’Ajuntament, que la Conselleria ha acceptat i que, en aquest cas, la Fundació de l’hospital, ha gestionat i part de la inversió servirà per al nou hospital. Finalment, diu que sempre hi ha barreres arquitectòniques per eliminar però, només en aquest any i mig de mandat, via pública i la regidoria d’accessibilitat han millorat 145 passos de vianants a la ciutat i s’han fet accessibles a persones amb mobilitat reduïda, s’han creat 130 places més d’aparcament per a discapacitats així com, itineraris accessibles per tota la ciutat. Agraeix a la Sra. Fernández el seu discurs, que ha estat fonamentat sobre la participació ciutadana, entesa com ella ho ha expressat, l’Ajuntament va bé. Ha passat de puntetes per Gallecs, potser perquè el conseller és del seu partit. La informa que des del mes d’abril s’ha refet el Pla d’absentisme de la ciutat i s’està executant. Pel que fa al bus a la UAB li reitera que els mitjans de comunicació locals, a l’igual que la resta, van on hi ha la noticia per aconseguir les declaracions que considerin oportunes però una setmana abans, la notícia sortia als diaris. Recomana al conjunt de grups municipals que assisteixin a les convocatòries del Pla estratègic de la ciutat així com demana també la seva assistència als consells de participació i donar així el seu parer. S’està treballant perquè els ciutadans accedeixin a l’administració en format electrònic. Pensa que no es pot parlar de la integració dels immigrants perquè és una terminologia antiga, s’ha fet una llei d’acollida i s’està treballant amb el conjunt de les comunitats de nouvinguts per fer una convivència ben entesa i es coneguin els elements de singularitat cultural. Li diu que no serà possible tenir acabada nova comissaria de la policia municipal per a l’any 2009 perquè a més de la feina cal seguir uns tràmits preceptius. Li diu que el Reglament de distincions de la policia s’ha d’aprovar pel Ple, cosa que es farà properament. Queden uns quinze dies perquè les pistes de petanca del Barri de Lourdes estiguin finalitzades. S’ha presentat la Campanya de dinamització comercial, conjuntament amb les associacions comercials de la ciutat. S’està millorant la senyalització d’entrada a la ciutat, dels aparcaments dissuasoris i els que són de pagament, conjuntament amb la zona blava i amb el nombre de parades del transport urbà que hi ha a la ciutat. Respecte l’atur fa un seguit de mesures: inserció, formació, educació, que fa el seu partit a nivell de Catalunya, però l’educació, no és de competència municipal. Finalitza dient que el conjunt de regidors i regidores del govern municipal ha treballat de manera incansable per millorar la ciutat i considera que, en la seva intervenció, ha explicat els projectes de 2008, alguns potser han patit algun endarreriment respecte la situació de crisi actual però, malgrat tot, s’ha aconseguit unes dades històriques d’inversió pública a Mollet i això, forma part de la dinàmica de treball que el govern porta amb els seus regidors i regidores.

- 26 -

-. El Sr. Fenosa diu al Sr. Guillaumes que els impostos no pugen directament però indirectament si que s’acaben incrementant i cal tenir en compte que el pressupost s’ha apujat un 5% i la última dada és que l’increment de IPC serà d’un 2’5%; recorda que en el tancament de comptes del 2007 hi ha una previsió de morositat amplíssima que va provocar la pèrdua de 1 milió i mig d’euros, que venia donada per la no recaptació d’inversions o impostos; opina que cal mantenir el criteri d’aconseguir inversions i després recaptar-les com cal. D’altra banda, diu que caldrà asseure’s a parlar de quin és el suport que s’està donant al comerç en la situació de crisi actual perquè n’hi ha molts que estan liquidant i tancant. Contesta al Sr. Garzón que en cap cas desmereix els còmics antics, sinó que desmereix aquest. A continuació fa menció al Pla estratègic i diu que el seu grup municipal no hi creu però, vol felicitar el govern municipal perquè la participació ciutadana que està intentant impulsar és bona però no se l’acaben de creure per dos motius perquè no és vinculant i perquè hi ha un POUM que, d’alguna manera, limita qualsevol pla estratègic. Finalment, li diu que el govern municipal és lliure de criticar però que cal que accepti també les critiques. Es dirigeix a l’alcalde dient-li que si es plantegen coses cal escoltar-les i estudiar-les, cosa que no es fa. Opina que, 100 habitatges de lloguer per a una ciutat de 50 mil habitants, no és una dada significativa. Cal lluitar contra la taxa d’atur que cada vegada és més alta. Diu que mai no es posaran d’acord amb la política esportiva, en cap cas ha dit que es faci tot malament, però no és lògic que es pagui lloguer per mantenir una gespa artificial; continua dient que el preocupa que la pràctica de l’esport, sigui per clubs, escoles ò municipis, se li doni més importància de la que té perquè comporta més atenció de la que cal i un esclavisme de vot i d’altra banda, més complicada d’entendre, com és que les instal·lacions estiguin en bones condicions(suposo que ho diu per la despesa); està d’acord que les escoles i organismes municipals siguin canals perquè els infants practiquin esports però, pregunta quina és doncs, la tasca dels clubs esportius. Fa referència a Gallecs dient que ni en el supòsit que se signi el PEIN, el seu grup municipal estarà tranquil perquè Gallecs es troba en una situació geogràfica molt perillosa i de la mateixa manera que es pot modificar el POUM també es pot modificar un PEIN. Parla de la mobilitat dient que no s’ha fet bé, no hi ha responsables d’aquest àmbit, no està d’acord amb que es pugui circular bé amb cotxe particular, ans al contrari; diu que Mollet no viu només del seu moviment intern, viu molt del moviment extern i és un drama sigui l’hora que sigui; opina que la mobilitat, en general, no només per circular amb cotxe, està molt aturat i creu que és obligació de l’ajuntament, de l’equip de govern i de la resta de partits, asseure’s a parlar-ne. Diu que en cap cas ha dit que l’equip de govern solsament es mogui per rutina i inèrcia sinó que, gran part del mecanisme d’aquest ajuntament ho és; no es pot oblidar les obligacions que creen les seves accions i les posades en marxa de projectes. Vol rectificar si ha dit que Mollet està a la capçalera comercial de la comarca i si ha parlat de competència amb Barcelona també ho ha dit malament; però, amb la influència que hi ha de Barcelona cal que hi hagi una simbiosi entre totes dues ciutats i que Mollet no hi surti perdent.

-. La Sra. Fernández diu a l’alcalde que el seu grup municipal no ha parlat de reclamar

al Conseller d’Educació sinó al Govern. Diu que l’optimisme i la il·lusió no són adjectius que tingui l’equip de govern en exclusiva, el seu grup municipal també els vol per a la ciutat, sembla que les seves propostes no agraden però el seu grup municipal està legitimat per explicar com es podrien fer les coses i legitimat per pensar

- 27 -

que funcionarien millor. Diu que en cap cas desmereix el segon Pla estratègic, sap el que significa i el seu grup municipal va treballar molt en el primer així com ho està fent en aquest; creu que la consultoria d’aquest pla està fent una molt bona feina i la gent està aportant coses molt interessants i importants; l’ha molestat que l’alcalde hagi dit que participen de les sessions o consells que se celebren perquè si en alguna no hi han estat és perquè els ha coincidit amb alguna altra reunió. Continua la seva intervenció dient que no ha parlat del PEIN per no generar més polèmica però el seu grup municipal n’és coneixedor de la situació actual i que, a l’igual que el govern municipal, també està a l’espera que la incorporació s’aprovi definitivament. Se n’alegra que el govern municipal pugi al carro de la línia de bus, diu que la recollida de signatures és un mitjà democràtic i lícit, el projecte ha tirat endavant i resulta que tothom se’l fa seu però el seu grup municipal n’està encantat. Fa menció a l’existència d’un Pla de supressió de barreres arquitectòniques que en 10 anys s’havia de resoldre però encara resta pendent de resoldre. Diu al Sr. Garzón que si fa preguntes és perquè no hi ha informació i li sembla magnífic que aquestes preguntes li siguin respostes al Ple però té la sensació que això també molesta al govern municipal.

-. La Sra. Rodríguez contesta a l’alcalde que li resulta molt senzill preparar la seva

intervenció abans que ell exposi la seva perquè només ha de revisar el pla de 2008. D’altra banda, diu que ella té la sort de caminar els 3’5 quilòmetres però hi ha molta gent que no ho pot fer i necessita el cotxe. Pensa que és a ser infantil no voler reconèixer la relació entre l’augment de l’atur amb l’augment de la delinqüència i diu que aquesta afirmació la va fer un mosso d’esquadra prenent nota davant d’un comerç on hi havien robat. Manifesta que entre el cel del Sr. Garzón i el seu infern potser existeix un punt intermedi, que sigui el just, verídic i més realista de l’estat de la ciutat actual.

-. El Sr. Guillaumes opina que Mollet no es mou per inèrcia (posa com a exemples el

soterrament de la via del tren, el ramal de la C-17, el parc central que hi haurà, la peatonalització del centre i altres barris); explica al Sr. Fenosa que amb les obres que ha mencionat ha citat el pressupost, tant propi com d’altres administracions, que s’aboquen a Mollet de polítiques que, en cap moment, poden ser definides com inèrcies que ell ha atribuït a l’equip de govern. D’altra banda, li diu que si proposa que es redueixi l’endeutament de l’Ajuntament això suposa l’augment dels impostos a la ciutadania, en un moment en que ha esclatat una crisi econòmica; li recorda que, segons la Llei d’estabilitat pressupostària, un ajuntament es pot endeutar pel volum de deute que té però no es pot arribar a un punt en que es trobi lligat de peus i mans. Felicita la Sra. Rodríguez per la seva coherència al mateix temps que li diu que es manté un any més a Gotham City però que no pot fer una descripció batmaniana de la ciutat fent comentaris com que no es pot passejar per Mollet perquè hi ha inseguretat, que hi ha muntanyes d’escombraries....perquè no és cert; pel que fa a la indústria si vol saber què s’ha fet cal que es miri el Pla general, la volumetria que poden fer les indústries actualment és molt superior a fa uns anys i li recorda que als polígons industrials s’hi pot anar en transport públic, fa menció a les millores de La Farinera ò el pla d’asfaltatge als polígons, entre d’altres; li ha semblat que defensa el retorn de les voreres estretes, li demana quins són els carrers pels quals no poden girar les ambulàncies; li fa la reflexió que la ciutat és per la gent, hi han de poder passar els vehicles però no són prioritaris en l’estructura d’una ciutat. De la intervenció de la Sra.

- 28 -

Fernández opina que, segons ella, tothom que vol fer alguna cosa és menystingut per l’equip de govern i com el Sr. Fenosa, es pensa que el seu equip de govern té la solució d’aquesta situació. Recorda que aquest Ple és una idea del PP i ha estat acceptat aquest equip de govern; el Pla general s’ha intentat negociar amb tots els grups municipals (l’ordenança de participació ciutadana es va acceptar per unanimitat, l’ordenança de convivència, etc) i pensa que l’acusació que ha fet de manca de participació és injusta. Finalment diu que, l’alcalde ha dit que aquest equip municipal té la virtut de veure sempre el got mig ple, afirmació amb la qual coincideix.

-. El Sr. Garzón diu que res no és vinculant al igual que no ho és tot el que està fent

aquest equip de govern per la ciutat. Recomana als grups municipals que formin part del Pla estratègic de la ciutat perquè és molt interessant. Opina que tots han d’acceptar les crítiques i les equivocacions i quan diu tots vol dir el conjunt de grups municipals perquè no tots els errors de l’oposició són culpa de l’equip de govern. Es dirigeix a la Sra. Rodríguez dient-li que no accepta l’opinió del mosso d’esquadra perquè la pobresa i l’atur no són causa directa de delinqüència (li recomana que faci un cop d’ull a estudis de delinqüència de la ciutat de Nova York, la seva relació amb el consum de determinats tipus de drogues, la implantació de determinats tipus de bandes i com s’ha aconseguit eliminar i reduir). Conclou dient-li que potser entre el cel i l’infern hi sigui Mollet del Vallès.

-. L’alcalde afirma que el POUM de Mollet determina una certa estratègia amb el model

de ciutat però com ha dit el Sr. Garzón, no és inamovible i per tant, si del treball que surt del Pla estratègic ò dels convenis que es puguin formalitzar en algun moment, amb grups de propietat i desenvolupament industrial, cal fer modificacions, es faran; explica i recorda que qui desenvolupa en termes de mobilitat és el tècnic de mobilitat de l’Ajuntament. Pel que respecta a la política d’habitatge diu que poca ò molta, és una de les més importants proporcionalment parlant, de Catalunya; està d’acord amb que cal estar molt alerta amb l’augment de l’atur i per tant, es faran les actuacions necessàries i possibles perquè minvi. Comenta que quan ha parlat de la gespa es referia a la de Ca n’Arimon i diu que en una altra ocasió vol parlar de la situació en que es troben els clubs esportius de la ciutat. Respon a la Sra. Rodríguez que el PAM 2008 és un element que va posar aquest govern municipal per primera vegada a la ciutat, que demostra una transparència de l’acció del govern, que s’aprova cada any després dels pressupostos i fins fa pocs anys només hi havia el pressupost no hi havia els elements concrets i específics que desenvolupava aquest; continua dient que està clar que ell ha de retre comptes, a dia d’avui, de com ha anat aquest procés, a l’igual que ho fan aquells que tenen la responsabilitat de presidir i governar. Reitera que pot haver-hi persones amb dificultats de mobilitat a la ciutat i és per això que, existeix la línia de bus urbà que 200 mil persones l’usen diàriament i és per això també, que es posarà en marxa la segona línia. Comparteix l’opinió del Sr. Garzón envers la no relació entre atur i delinqüència i diu que farà referència exclusivament a les dades de la Junta Local de Seguretat i les dades són inferiors a les del 2007; com ha dit el Sr. Fenosa hi haurà elements puntuals de delicte i crearan sensació d’inseguretat però les dades objectives les ha donat la Junta Local de Seguretat. Finalment li diu que potser entre el cel i l’infern hi hagi la realitat que ha explicat ell, com alcalde de la ciutat. A la Sra. Fernández li diu que és legítim explicar el seu model i a l’igual que el govern municipal ha d’acceptar crítiques, l’oposició també ha d’acceptar les que se li fan.

- 29 -

D’altra banda, li agraeix la valoració que ha fet sobre el Pla estratègic alhora que li aclareix que el que ha dit és que participin en els consells i en el Pla per aportar la seva veu, en cap cas ha fet esment a la seva assiduïtat a les reunions. Li recorda que, abans que el seu grup municipal presentés a l’Ajuntament la recollida de signatures, el govern municipal ja havia sol·licitat a la Generalitat de Catalunya que la línia de bus a la UAB es posés en marxa i la resposta ha estat que s’intentarà que entri en funcionament l’any 2009. Recorda que el pla d’eliminació de barreres arquitectòniques es va aprovar l’any 2001, previst a 10 anys i que per tant, finalitza l’any 2011 i potser no estigui finalitzat però, es continuarà treballant per millorar els accessos.

-. El Sr. López diu que el seu grup municipal en cap moment ha afirmat que durant

aquest any l’equip de govern no hagi treballat s’ha limitat a fer esment a un seguit de propostes del PAM que no s’han fet a les que tampoc no ha donat resposta. Pregunta a l’alcalde si està disposat a asseure’s amb els portaveus dels grups municipals per canviar el format d’aquest Ple per què es puguin presentar resolucions i propostes. Pregunta també si l’equip de govern està disposat a que la ciutadania i les entitats també hi puguin participar.

-. L’alcalde diu que, com sempre, cadascú ha expressat lliurement les seves idees,

valoracions, models i propostes, objectiu que pretén aquest ple i que així es continuarà fent. A continuació fa la seva última intervenció que, de manera literal, diu:

“Una de les coses que he après aquests anys, en la que he pogut aprofundir tenint en compte que aquest ha estat un any diferent des de l’òptica de reconeixement de tot el treball que fem per a la democràcia i la participació, en aquest cas, amb el Premi Jordi Solé Tura, és el valor de la seva pròpia trajectòria personal i de la fidelitat de les seves pròpies conviccions. Aquest fet, el fa reafirmar d’alguna manera el doctor Salvador Giner, en aquesta sala amb el lliurament d’aquest primer premi. Em va cridar l’atenció la contundència amb que afirmava que el nostre molletà sempre ha estat fidel a les seves conviccions, malgrat que, a vegades s’ha volgut presentar com el contrari. Vaig pensar sincerament, que això, en política té un gran valor, fer allò que creus que has de fer en cada moment encara que sigui remar contra corrent i si ho fas pensant que és el millor possible per a la ciutat i per a les persones, per als ciutadans a que et deus; ser fidel en allò que defenses de debò com a interès públic i que només es pot fer des de la fidelitat irrenunciable cap a allò que ets i allò en què creus. Per això també, seguint les paraules del doctor Giner i defensant en aquest cas, la causa del Jordi Solé Tura, estem defensant la causa de la democràcia i la d’una Catalunya tolerant, pacient, feinera i amable. Això és el que deia el doctor Giner amb les seves paraules i jo hi afegeixo si vostès m’ho permeten, la d’un Mollet per inclusió, un Mollet tolerant, pacient, feiner i amable. En tot cas, des d’aquesta perspectiva vers el futur que ens envolta i les oportunitats que hi haurà de ben segur que el conjunt de regidors i regidores d’aquest govern treballarà amb il·lusió, optimisme i amb tot el seu esforç personal per fer possible, millorar les condicions de vida del conjunt de ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat. Moltes gràcies i bon vespre”.

- 30 -

L'alcalde aixeca la sessió a les 22:30h, de la qual, com a secretària, estenc aquesta acta. La secretària Vist i plau

L’alcalde

- 31 -