Plata Chemun 05/2006:Plata Chemun 04 2006

12
PLATA DE CHEMUN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2 Nr. 5 dl 2006 Dezëmber 2006 www.gemeinde.stchristina.bz.it Cripl zipleda da Luis Senoner Domur (1889 - 1985) Foto Museum de Gherdëina „Tati, cie uel pa di Nadel?“ ti à daman- dà il pitl mut a si pere. L pere do avëi pensà do n puech ti à spiegà: „ Nadel ie per truepa jënt zeche de auter. Per n valguni uelel dì feries, paussé, jì cun i schi o nce me fe nia. Per d’autri uelel dì gran nòt, stress, y lëur zënza fin. Per n valguni ie l Nadel l gran afar, davanië truep scioldi. Per d’autri inò mé cruzi de co paië duta la scincun- des che n à cumprà. Vel un vëija te l Nadel la bona nuvela, la nascita de nosc redentëur. D’autri ne sà cie pié a man cun vel da de tel, ajache i crëia a dut vel d’auter. Trueps se nuza dl tëmp da Nadel per fé feries cun la familia o per jì a crì parënc y cumpa- nies, d’autri inò ie iust te chësc tëmp scialdi sëui y tralascei. Eh mi mut, Nadel ie propi per trueps scialdi zeche de desfrënt.“ L mut à pensà do sun la paroles de si pere y à dit ngalin: „De gra pere, ie rate che é capì, Nadel ie vita!“ „Oh sci, Nadel ie vita y ciche nëus fajon daino- ra...“ Cun chisc pensieres ulëssi ti mbincé a duta la popolazion n bel Nadel y n bon Ann Nuef 2007 plënn de pesc, sanità y cuntentëza. Nadel 2006 Ein gesegnetes und besinnliches Weihnachtsfest sowie die besten Wünsche für ein gesundes, friedliches und erfolgreiches Jahr 2007 Vivissimi auguri di Buon Natale e lieto Anno Nuovo 2007 prospero di salute e felicità L Ambolt Dr. Bruno Senoner

Transcript of Plata Chemun 05/2006:Plata Chemun 04 2006

Page 1: Plata Chemun 05/2006:Plata Chemun 04 2006

PLATA DE CHEMUN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2

Nr. 5 dl 2006 Dezëmber 2006

w w w . g e m e i n d e . s t c h r i s t i n a . b z . i t

Cripl zipleda da Luis Senoner Domur (1889 - 1985)Foto Museum de Gherdëina

„Tati, cie uel pa di Nadel?“ ti à daman-dà il pitl mut a si pere. L pere do avëipensà do n puech ti à spiegà: „ Nadelie per truepa jënt zeche de auter. Pern valguni uelel dì feries, paussé, jì cuni schi o nce me fe nia. Per d’autri ueleldì gran nòt, stress, y lëur zënza fin.Per n valguni ie l Nadel l gran afar,davanië truep scioldi. Per d’autri inòmé cruzi de co paië duta la scincun-des che n à cumprà. Vel un vëija te lNadel la bona nuvela, la nascita denosc redentëur. D’autri ne sà cie pié aman cun vel da de tel, ajache i crëia adut vel d’auter. Trueps se nuza dltëmp da Nadel per fé feries cun lafamilia o per jì a crì parënc y cumpa-nies, d’autri inò ie iust te chësc tëmpscialdi sëui y tralascei. Eh mi mut,Nadel ie propi per trueps scialdi zechede desfrënt.“L mut à pensà do sun la paroles de sipere y à dit ngalin: „De gra pere, ierate che é capì, Nadel ie vita!“ „Oh sci,Nadel ie vita y ciche nëus fajon daino-ra...“

Cun chisc pensieres ulëssi ti mbincé aduta la popolazion n bel Nadel y n bonAnn Nuef 2007 plënn de pesc, sanitày cuntentëza.

N a d e l 2 0 0 6

Ein gesegnetes und besinnlichesWeihnachtsfest sowie die besten Wünsche für ein gesundes,

friedliches und erfolgreiches Jahr 2007

Vivissimi auguri di Buon Natalee lieto Anno Nuovo 2007 prospero di salute e felicità

L Ambolt Dr. Bruno Senoner

Page 2: Plata Chemun 05/2006:Plata Chemun 04 2006

PLATA DE CHEMUN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2

Senteda de cunsëi de chemun

Cie nes aspieta pa l ann nuef 2007?N lunesc, ai 11 de dezëmber ie ruvàadum l Cunsëi de Chemun per si ulti-ma senteda de chëst ann. Sciche uniann fova nce pra chësta senteda lbilanz de previjion per l proscimo annl pont plu mpurtant. Pra l bilanz deprevijion se tratel nfati de fé ora ciuniche ie i lëures de majera mpurtanzache l chemun se tulerà dant de fé ntanl ann 2007.

Ora de chësc pont ova l cunsëi dechemun nce da tò autra dezijionsscialdi mpurtantes. Dantaldut fova dafé ora sce l fossa da mudé velch sunla chëuta ICI o sce l fossa da la lascéunfat. Oradechël fova da dé pro lbilanz di destudafuech y da traté nadumanda de mudazion al Plann Urba-nistich sa Puzé. Ala fin dla sentedajivela pona de fé ora sce mudé ju lregulamënt per l servisc de taxi y deafité auti cun sciafèr y da dé pro l sta-tut dla Lia di chemuns ladins.Ma jon dampro via cun i ponc demajera mpurtanza tratei ntan la sente-da:

Aprovazion dl bilanz de previjion 2007N cunfront al bilanz de previjion dl ann2006 ie l bilanz de previjion dl 2007 dola rata auzà de nia puech. L annpassà fajova l bilanz de previjion ndutora 4.507.950,00 Euro; per l ann 2007fesc l Chemun de S. Crestina l cont deavëi a disposizion 5.473.863,00 Euro,chël fossa 965.913,00 Euro deplu chel ann passà. Sciche uni ann unirà prachësta somes mo leprò chëi scioldiche ne ie nia unì adurvei ntan l ann2006, che ruverà pona ite cun lamudazion al bilanz che unirà fatad’ansciuda.

L cunsëi de chemun à fat ora de spar-tì su i scioldi dl bilanz 2007 a chëstamaniera:

- 2.386.067,00 Euro per “spëisescurëntes” (laufende Ausgaben): chiscie i scioldi che va debujën ann per annper aministré y mené inant l chemun:paiamënc al personal, ai aministra-dëures y ala comiscions de chemun,chëutes y fic che l chemun muessapaië, spëises per mantenì la cësa dechemun, la scolina, la scola, la biblio-tech, la palestra, la zentrela dal stromy i autri fabricac de chemun, spëisesper mantenì la stredes, la canalisa-zion y la iluminazion publica, spëisesper mené demez l refudam, cuntribucordineres ala lies y mo autra spëises.

- 863.421,00.- Euro per “retudes,detrazions y antizipazions”: tlo se tratl

de scioldi da paië al fond de rotazion,de debic da paië jù, cauzions da dé dereviërs, retudes previdenzieles dapaië ite per l personal y nscì inant.

- 2.224.375,00 Euro per nvestizions:la investizions ie chëi lëures che l che-mun po fé mo sëura i lëures de manu-tenzion ordinera ora: stredes nueves,fabricac nueves, canalisazions nue-ves, manutenzion straordinera destredes che ie bele y autri proiec chen uel realisé.

Chëstes ie la nvestizions y i lëures demajera mpurtanza che l chemun se toldant de fé ntan l ann 2007:

Zënter dal pudejé sun PanaDo che bele l ann passà oven metù dana pert na majera soma per realisé lzënter dal pudejé sun Pana (de ndut709.526,00 Euro) à l cunsëi fat orache la loipe sun Pana dëssa mo unìrealiseda ntan l ann 2007. Acioche nebe scioldi assé te cassa per finé via ilëures à l cunsëi de chemun dat prode mëter da na pert mo n iede800.000,00 Euro. Te chisc scioldi ience laite l cuntribut da pert dla Provin-zia de Bulsan che à dat de ndut namilion de Euro per la realisazion dlzënter dal pudejé.Davia che la finazes de chemun nepermët nia de realisé dut l proiet te unn colp à l cunsëi fat ora de ulëi realisén iëde mé la loipe y de lascé per ntantda na pert sibes la cësa y l stadiosibes l mplant da fé nëif.N auter ann unirà perchël realisei icërtli dla loipe de 2,5 km, de 3,3 km,de 5,0 km y de 7,5 km. Oradechëlunirà nce realisà l cunliamënt cun la

loipe ora Mont Sëuc a na maniera chela loipe de Monte Pana ne sarà nia menteressanta per fé gares ma nce ydantaldut per i pasciunei de chëscsport, sibes per chëi da tlo che nceper i turisã Oradechël unirà la nuevaloipe senteda ite a na maniera che lne sarà nia plu debujën passé via ipurtoies o la streda a na moda chechësc sport unirà nce plu segur!

Gran sala de chemunNce sun l poriet per na sala de che-mun nueva dëssa unì laurà inant. Per-chël à l cunsëi de chemun fat ora demëter a disposizion 20.000,00 Europer lauré ora miec l proiet che ie bele.Coche an bele scrit l ann passà vëijachësc proiet dant che la sala da sënunissa zareda ju y che unissa fat ilo nfabricat scialdi majer. Da stradon iteruvëssen ite te n garage, tl prim parti-mënt ie udui dant deplu locai per la

Bele n auter ann puderan pudejé sun la loipe nueva sun Pana

L proiet per la sala nueva de chemun vën stu-dià plu avisa.

Page 3: Plata Chemun 05/2006:Plata Chemun 04 2006

D’autri lëuresOradechël ie tla bilanz 2007 mo udùdant scioldi per chësta nvestizions:per la sarenera (Kläranlage) ora Pon-tives (15.000,00 Euro), per l recyclingora Pontives (1.000,00 Euro), permudé ju l Plann Urbanistich Chemunel(2.000,00 Euro) y per la cësa “LaLocia” (5.760,00 Euro).

Autri ponc tratei ntan la senteda

La ICI y la tarifes per l’ega da bever,per l’eghes fosces y per l refudamresta unfat.L cunsëi de chemun à fat ora de lascéla tarifes dla chëuta ICI unfat coche lann passà. Chësc uel dì che la alicuo-ta per la prima cësa resta al 4,50‰cun na detrazion sun l prim cuatier de258,00 Euro. L’alicuota ordinera perdut chël che ne ie no prim cuatier y nosegonda cësa ie de 5,00‰. Per lasegonda cësa sarà da paië la ICI cal-culan l 7‰. Sciche segonda cësa vënratei chëi cuatieres y la pertinënzesche va sëura l prim ora y che ne vënnia fitei via ufizialmënter.

PLATA DE CHEMUN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2

lies, al segondo partimënt ie metudaju la gran sala de chemun cun paladi-na y al terzo partimënt ie mo udùdanora na tribuna.Tl 2007 dëssa chësc proiet unì studiàplu avisa a na moda che n sibe bonide realisé chëla strutures che vadebujën per nosta lies y a na manierache n sebe nce tant che unirà a custéna tel nfrastrutura.

Per ntant à l cunsëi fat ora de mëterite te bilanz la soma de 40.000,00Euro per cumpré stuei nueves per lagran sala de chemun. I stuei che iesën ie bele scialdi vedli y melciafiei y ise romp un ndo l auter. Davia che nne pò nia aspité plu giut unirà i stueinueves bele cumprei n auter ann;sambën cialeran de cumpré stuei ada-tei nce per canche unirà realiseda lasala nueva.

Raion “Mez” y raion “Calonia”Per finé via la urbanisazion tl raionMez ie mo udù danora spëises perndut 80.000,00 Euro.Per cumpré ju i grunc tl raion “Calo-nia” y i mëter a disposizion de chëiche fesc dumanda per l fabriché alie-serà à l cunsëi de chemun fat ora demëter a disposizion de ndut400.000,00 Euro. A chësta manierasperen che n possa tosc scumencécun i lëures de urbanissazion dechësc raion.

Vedla cësa de chemunPer ressané la vedla cësa de chemuny mëter ju ilì da nuef la sënta dlabibliotech ie l ann passà unì metui dana pert ndut 100.000,00 Euro. Ntan lann 2006 ie unì laurà ora n proiet chetol n cunsciderazions sibes y bujënsdla bibliotech sibes y l bujën de abinéna lerch per jënt de tëmp.La ntreda per la bibliotech ie ududadant da plaza de dlieja ite. Nce l primpartimënt ie resservà ala bibliotech. Tlsegondo y tl terzo partimënt (duc cancie da arjonjer nce tres n lift) ie metui jude ndut trëi pitli cuatieres che ie pen-sei per chëla persones de tëmp che iemo bones de se fé nstësc i lëures decësa y che ne à perchël nia debujënde jì a sté te cësa de paussa. Per larealisazion de chësta cësa nueva vënmetui da na pert per l 2007 de ndut91.115,00 Euro.

bel plan. Sce la va inant nscila po nepuderan tosc niancano plu se sentéju, davia che l pustamënt ulache ielessu i stuei ne tën nia plu. L ie per-chël debujën de mudé ora y de fé danuef duta la tribunes. Per chësc lëurrata l chemun de messëi dé ora dendut ntëur a 50.000,00 Euro.

Zënter de prim aiutPer realisé l zënter de prim aiut oraRumblancon à l chemun de S. Cresti-na metù da na pert de ndut290.000,00 Euro. Chësta fossa la pertche l chemun de S. Crestina muessapaië per realisé chësta nfrastrutura degran mpurtanza per duta la val. L restunirà sëurantëut dai chemuns deSëlva, Urtijëi y Ciastel (aldo dl numerde abitanc y de l numer di turisã); lamajera pert dla spëises per chësczënter se sëurantulerà la provinzia. Nspera sën che i autri chemuns mëtence tosc a disposizion i scioldi che vadebujën a na maniera che n possariesc scumencé cun i lëures.

Tlo uelen tosc scumencé a realisé la nfrastrutu-res per l raion da fabriché alieserà “Calonia”

Stredes publiches, trois, parcs da fédamat, bancPer slargé o per asfalté da nuef n val-gun tòc de nosta stredes chemuneles,per mëter ju da nuef o per baraté ora iguardrails, per baraté ora banc da sesenté ju, per mantenì i parcs da fédamat y nscì inant dajerà l Chemunora ntëur a 347.000,00 Euro ntan lann 2007.Per cumpré n pitl camion che uniràadurvà per rumé su nosc luech mët lchemun a disposizion 20.000,00.-Euro.

Manutenzion dla puscions de chemuny aministrazion di autri bëns chemunei Per la manutenzion ordinera y straor-dinera dla cësa de chemun, dla scoli-na, dla scola elementera, dl vedl spe-del, dl zënter dal sport Mulin da Coi ydla zentrela dal strom ta la Longia yper la spëises per cumpré, cuncé obaraté ora computer y mascins, apa-rac o mubilia y per mené la pastures ymantenì i bòsc ie udù danora na somade 62.500,00 Euro.

Tribunes tl zënter ImanLa plueia, l frëit, la nëif y nce l sel chevën trat ntan l inviërn à purtà pro chela tribunes via tl zënter Iman se desfej

Nscila dëssa unì a cialé ora la vedla cësa dechemun

L ie gran ëura de fé da nuef la tribunes via Iman

L priesc dl’ ega y duta l’autra tarifes resta unfat

Page 4: Plata Chemun 05/2006:Plata Chemun 04 2006

PLATA DE CHEMUN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2

Mostra per i “150 ani stradon de Gherdëina”

L chemun de S. Crestina nvieia duc canc a unì a ti cialé ala mostra per i “150ani stradon de Gherdëina”. L vën mustrà ngrum de fotografies storiches sun lprim stradon tres nosta val; drët nteressantes ie dantaldut la fotos plu vedlesulache n vëija coche Gherdëina cialova ora plu da giut. N valguni de nëuspuderà mo se lecurdé de vel cësa, vel plaza o vel toch de stradon che ne iealdidancuei nia plu o che ie dut autramënter.Dastramp beles ie nce la fotografies che mostra l luech de S. Crestina y l sepaia dessegur a unì a ti cialé.La mostra ie metuda ora tl prim partimënt dla Cassa Raiffeisen y resta daviër-ta ntan l orar de giaurida dla banca nchina ai 5 de jené 2007.

L chemun de S. Crestina rengrazia l Chemun de Urtijëi, la Lia filatelisã Gher-dëina y la Lia per natura y usanzes che à metù adum chësta bela mostra y chela à metuda a disposizion.

La ICI unirà sciche for nce rateda suni grunc da fabriché. Per chisc gruncvën tëut ca sciche valor de basa npriesc de 465 Euro al meter per igrunc tl zënter dl luech, de 310 Euro almeter per i grunc ora dl zënter y de207 Euro ti raions artejanei.

Unfat resterà tl 2007 nce i autri cuntri-buc da paië al chemun per i servijespitei a na moda che l’ega da bever,l’ega foscia y l refudam ne unirà nia acusté deplu n auter ann. Tres i granlëures che unirà fac pra la roles dal’e-ga da bever possen bele sën dì che lie da se aspité che ti proscimi animesserà unì auzà l priesc dl’ega.

L bilanz di destudafuechSciche uni ann à l cunsëi de chemunnce pra la utlima senteda de chëstann dat pro l bilanz de previjion didestudafuech de S. Crestina che fescper l 2007 ora de ndut 88.558,00Euro. Da pert di cunsilieres ti ie unìrengrazià ai uemes di destudafuechper l gran mpëni y l bon lëur fat ntan lultimo ann per l bën de nosta popula-zion. L cunsëi de chemun ti à fat nagran lauda per la profesciunalità y ti àmbincià dut l bon nce per l proscimoann.

Mudazion al plan urbanistich per lanueva streda chemunela pra la zonaresidenziela PuzéI cater patrons dla cëses nueves fatessa Puzé tl raion dl fabriché alieserà sestënta dassën a ruvé permez pra sicëses. La streda da sën ie massa ërtay massa strënta.Perchël à i patrons fat la proposta defé n toch de streda nuef a na manierache i ruve plu saurì permez a si cësa.La steda nueva dëssa mpië via feter10 m dan chëla che ie bele.Per pudëi realisé chësc proiet à i caterpatrons cumprà ilo l toch de grunt cheva debujën.Tl plann urbanistich ie chësc toch degrunt aldidancuei mo dessenià ite sci-che vërt agricul y l ie perchël debujënche l vënie mudà ju cun la destinazionde streda chemunela. L cunsëi de chemun fova a una cunchësta mudazion al plan urbanistichala condizion che i patrons ti scincheal chemun chësc toch de streda y chei se sëurantole duta la spëises perchësta mudazion.

Regulamënt per l servisc de taxi y deafité auti cun sciafèrBele ntan si penultima senteda se oval cunsëi de chemun fat n pensier cieche fossa da fé cun la lizenzes da taxiy chëles da afité auti cun sciafèr. Lcunsëi de chemun ova da traté chëstacuestion davia che tl ultimo tëmp ieruvedes ite 9 dumandes per giapé nalizënza da afité auti cun sciafèr. Ora-dechël ie chësc instà tres l decret Ber-sani unì liberalisà a livel naziunel l ser-visc da taxi y chël da afité auti cunsciafèr.

Nchinamò udova l regulamënt chemu-nel dant che tl chemun de S. Crestinapossa unì dat ora de ndut 7 lizenzesper auti cun sciafèr. L ne fova perchëlnia mesum ne n dé ora de nueves.Davia che n sà che tl ultimo tëmp ieunì marciadà dassën cun chëstalizënzes (che univa dates dates oradebant dal chemun) à l cunsëi de che-mun ratà che l fossa bon liberalisé lservisc de afité auti cun sciafèr nce tenosc luech.Perchël à l cunsëi de chemun fat orade auzé l numer dla lizënzes per auticun sciafèr da 7 a 20.Tl medemo tëmp ie unì fat ora la con-dizions che n muessa avëi per pergiapé na tel lizënza: Dantaldut mues-sa chël che fesc dumanda avëi la resi-dënza a S. Crestina. Oradechël mues-sa ël mustré su che l à a disposizionna garage tl chemun de S. Crestina.(ënghe a fit). Canche la lizënza ne vënnia plu adurveda muessa uni un la déde reviërs al chemun y l ne sarà niamesum de la vënder o de la dé inantzënza autorisazion dl chemun. Chëiche giapa la lizenza messerà scu-mencé cun l servisc al plu tert do 4mënsc do la dumanda scenó tumeràla lizenza. Proscimamënter dajerà lajonta chemunela pro l bando per déora la lizënzes.

Statut dla lia di chemuns ladins

Te na ancunteda danter i ambolc dichemuns ladins dla valedes ntëurMëisules ie unì fat ora de mëter su nalia di chemuns ladins.

La lia ne se identifichea te degun par-tit y ne uel nia arjonjer n davani. Ëiladëssa dantaldut vester n pont decuordinamënt dla ativiteies aministra-tives di Chemuns tl raion ladin dlaDolomites ntëur Mëisules, storica-mënter, linguisticamënter y cultural-mënter liei un a l auter dala vedla pur-tenienza al mper Austro-Ungarich.

L fin de chësta lia ie dantaldut chël derenfurzé i liames y i raporc aministra-tifs danter i chemuns, de stravardé,svilupé y renfurzé l patrimone culturaly linguistich ladin, ti dajan valor a dutala spezifizitees y de stravardé y ren-furzé la cuscienza de purtenì a lamedema unità sozio-culturela.

Dla lia fej pert de ndut 19 chemuns dlavaledes de Gherdëina, Badia, Fasciay Ampëz. La sënta dla lia ie a Curvea. Pra la senteda dl cunsëi de chemun ài uemes de chemun dat pro l statut dechësta lia di chemuns ladins te si ver-scion taliana, tudëscia y gherdëina.

Na vedla fotografia de S. Crestina che ie da udëi tla mostra

Page 5: Plata Chemun 05/2006:Plata Chemun 04 2006

Program dlafesta de giaurida

PLATA DE CHEMUN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2

„I Sauc“, na vedla tradizion y na atrazion nueva Bele l Cunsëi de Chemun da dant ovadat pro de fé doi sauc sun MontePana. Chëst ann d’ansciuda, do cheduc i documënc fova a post y do che ifinanziamënc fova assgurei, ti iesensautei ite ai lëures, taian n valgun lënsy spustan material a na maniera che lie stat mesun senté ite i sauc drët bëntla natura. I sauc ie unì desseniëi dalgeom. Gerold Demetz de Urtijëi, chedanter l auter à ënghe dessenià lproiet per l zënter da pudejë che uniràscumencà tl ann 2007 for sun MontePana. Chëi che ie stac sun Pana àudù che i sauc se n sta da stramp bënte chël bel post cun dovia nosc crëpesde cësa: l Sasslonch y l Sassplat.

Na curta spiegazion sun i sauc:Sun l pitl saut nominá HS 21 ponsauté nchin a 21 metri de lunghëza.Sun l gran saut HS 35 iel mesun sauté35 metri. Chësc ultimo saut à n dislivelde 40 metri. La lunghëza di sauc cunla lerch per se fermé ie de ndut 172metri. La pendënza dl toch ulache ntol sgors ie de 32 gradi. Canche i atleco la atletes pea l jol sul gran saut vaifeter 60 km al’ëura. Pian via da japé disauc muessen fé 220 scialieres perruvé sa la piza dl trampolin.

Chisc sauc ie proietei dantaldut permutans y mutons dai 7 ai 13 ani chescumëncia a fé chësta bela ativitásportiva. L trainadëur de saut RomedMoroder à bel fat a savëi che l unirátosc metú su mo na grupa de mutansy mutons che à ueia de mparé chëstabela ativitá sportiva.

Di sauc puderan se nuzé sibes d’in-viern che ënghe d’instá. Oradechël senuzerá ënghe i jëuni che fesc la com-binata nordica de chësta nfrastrutura.

La combinata nordica ie metuda adumda garejedes de sauté y de pudejé. Isauc ie ntant bele unic omologhei dalaFISI y tlo puderan perchël fé nce gare-jedes nazioneles ulache l puderàënghe fé pea scuadres de autranazions.Ai 1 de juni an metù man cun i lëuresy ai 13 de nuvëmber an stlu ju duc ilëures just a d’ëura assé ajache ai 14de nuëmber al fat la prima nëif. Laomologazion ie po stata firmeda ai29.11.2006.

La firmes che a laurá ie:

Proietant:Geom. Demetz Gerold de Urtijëi

Statica:Plan Team de Bulsan

Coordinadëur ala segurëza:Ing.Villotti Stefano de Urtijëi

Lëures da muradëur y de giavé:Schenk Bau de Tluses

La rë per fe sté su la nëif:Seil - Frei di Paesc Tudësc

Fever: Frener Paul de Persenon

Mplant dal’ega:Fa. Hofer Paul de S. Crestina

Zumpradëur:Demetz Richard de S. Crestina

Duta la infrastrutura ie unida a custé330.000 Euro. Leprò veniel mo laspëises tecniches y la IVA per ruvé ala soma de belau 400.000 Euro.Perchësta nfrastrutura à la Provinzia datn contribut de 200.000 Euro.

N vënerdi, ai 29 de dezëmber 2006ie duc canc nviëi ala benedizion y alagiaurida di sauc.

PROGRAM:10.00 garejeda de pudejé che vel

per la combinata nordica13.15 garejeda de saut sun l saut

HS 2114.45 prim saut de garejeda sun l

saut HS 3515.15 benedescion da pert de sn.

pluan Raimund Perathoner y giaurida di sauc cun l presi-dënt dla Jonta Provinziela Luis Durnwalder y l ambolt Bruno Senoner

15.40 segondo saut de garejeda sun l saut HS 35

16.20 garejeda de saut per VIP’s sun l saut HS 21

17.00 pitla marënda y premiazion te tenda

Davia che i sauc ova plu da giut teGherdëina ënghe bele tradizion,coche te Sëlva te Val, a S. Crestinavia Artic y ënghe a Urtijëi ons ulú ti jidò ala storia y nvië i miëur atlec daplù da giut, che vif mo aldidancuei, ala giaurida di sauc. Un de chisc ex-atlec a bel pitá si schi da saut dagara da n tlëuta da tache sú sunparëi canche n ará na sënta dl clubdl saut.L chemun de S. Crestina y l SchiclubGherdëina/Raiffeissen nvieia decuer duta la jënt ala benedescion yala giaurida de “I SAUC” n vënerdi ai29.12.2006 sun Monte Pana.

I sauc ie sentei ite da strampbën te chël bel post

Page 6: Plata Chemun 05/2006:Plata Chemun 04 2006

PLATA DE CHEMUN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2

Ein gelungenes Fest für die 25-Jahr Feier

Bibliothek “Tresl Gruber”

Ihr 25jähriges Bestehen hat unsereBibliothek “Tresl Gruber” am 25.November gefeiert. Zu diesem rundenGeburtstag hatte die Bibliothek alleLeser und alle Freunde der Bibliothekeingeladen. Die Feier bot eine hervor-ragende Gelegenheit, um auf die letz-ten 25 Jahre Rückschau zu haltenund um einen Blick in die Zukunft zuwerfen.

Wie sehr die Bibliothek den Einwoh-nern von St. Christina ans Herzgewachsen ist, zeigte sich alleinschon am großen Andrang bei derFeier: Der große Gemeindesaal warbis auf den letzten Platz gefüllt unddas Publikum erwartete ein interes-santer und durchwegs abwechslungs-reicher Abend.Über die Anfänge der Bibliothek wuss-ten Anselmo Plancker und HeleneSenoner zu berichten. Die Idee derGründung einer Bibliothek war näm-lich im Jahre 1980 vom KVW unseresOrtes ausgegangen. Auf den KVWgehen auch die ersten konkretenSchritte für die Umsetzung dieser Ideeund schließlich – im Jahre 1981 – dieGründung der Bibliothek “Tresl Gru-ber” zurück. Der Aufbau des Buchbe-standes und die der gelungene Startder neuen Bibliothek ist dann vorallem der Verdienst von Helene Seno-ner gewesen. Als erste Bibliothekslei-

Eine großartige Frau – Tresl Gruber

Anlässlich der 25-Jahr-Feier habensich viele gefragt, wie unsere Biblio-thek “Tresl Gruber” eigentlich zuihrem Namen gekommen ist.

Tresl Gruber zählt mit Sicherheit zujenen Grödnerinnen, die sich ammeisten um die Kunst, um die Kulturund die grödnerische Sprache ver-dient gemacht haben.

Geboren wurde Tresl Gruber am04.07.1897 in St. Ulrich, doch bereitsin frühester Kindheit zog sie nach St.Christina, wo sie auf dem Hof “Ulëta”aufwuchs. Nach dem Besuch derKunstschule in St. Ulrich studiertesie Kunst und Architektur in Bologna,Florenz und Bologna. Sie wurde Pro-fessorin in Kunstzeichnen und unter-richtete später in St. Ulrich, Bozenund Meran.Nebenbei schrieb und veröffentlichtesie viele Bücher sowie literarischeBeiträge im Calënder de Gherdëina.

Tresl Gruber(1897-1978)

Bekannt und wertvoll sind vor allemihre Schulbücher und Grammatik-Bücher.Ihren weltoffenen Charakter zeigteTresl Gruber auch noch im hohenAlter, als Sie nach Brasilien zog, um inder Stadt Belem eine Kunstschule

aufzubauen, welche ebenfalls ihrenNamen trägt.Tresl Gruber verstarb am13.01.1978 und liegt – ihrem eige-nen Wunsch entsprechend - imFriedhof von St. Christina begraben,wo noch heute der von ihr selbstangefertigte Grabstein zu sehen ist.

Aufgrund ihres einzigartigen Einsat-zes im Bereich der Kultur war esdaher nur naheliegend, unsereBibliothek nach dieser großen Künst-lerin zu benennen.

Der Grundsatz von Tresl Gruber lau-tete “A fé dl bën ne fálen mei”, wes-halb sie auch verfügte, dass ihrNachlass für wohltätige Zwecke ver-wendet werden sollte. Aus diesemGrunde gelangten auch finanzielleMittel aus ihrem Nachlass an die aufGemeindeebene tätige Wohltätig-keitskörperschaft ECA (Ente comu-nale di assistenza), welche den Auf-bau der Bibliothek finanziell unter-stützt hat. Auch aufgrund dieserUnterstützung aus dem Nachlassvon Tresl Gruber bleibt ihr Nameuntrennbar mit unserer Bibliothekverbunden.

terin hat sie mit geschickter Hand diedamals noch im Hause “Engelsberg”untergebrachte Pfarrbibliothek bereitsnach kurzer Zeit zu einem beliebtenTreffpunkt heranwachsen lassen.

Über die weitere Geschichte derBibliothek nach dem Umzug in denjetzigen Sitz im Jahre 1989 haben diederzeitige Bibliotheksleiterin MariaCristina Senoner und die langjährige

Mitarbeiterin Debora Vinatzer berich-tet. In diesem Zusammenhang ist derwertvolle und nicht weg zu denkendeEinsatz der vielen ehrenamtlichen Mit-arbeiterinnen unterstrichen worden,welche dazu beigetragen haben, dassdie Bibliothek heutzutage zu einer derwichtigsten kulturellen Einrichtungenunseres Ortes geworden ist.Bürgermeister Bruno Senoner undKulturassessor Alexander Bauer

Schüler der zweiten Klassen der Volksschule trugen das Geburtstagsständchen vor.

Page 7: Plata Chemun 05/2006:Plata Chemun 04 2006

PLATA DE CHEMUN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2

Ce bel a vester granc!

Festa de chëi de 18 ani

Da passa 15 ani nvieia l chemun de S.Crestina si zitadins che à cumplì i 18ani a na pitla festa. Chëst ann ti tuco-vela a chëles y a chëi nasciui dl 1988.La festa che ie unida metuda a jìadum cun la Nëus Jëuni Gherdëina àpità na bona ucajion per jëuni che àpudù se nfurmé nscila sun la funzionsy la ativiteies dl chemun.

L ie for bele a udëi n tel tlap de jëunesy de jëuni che tën adum y che à ueiade passé n valguna ëures deberiedaper fé festa. L prim fin dla festa di 18ani ie propi chël de fé unì adum inòduc i nasciui dl medemo ann. Daviache l ie for inò ngrum de jëuni che vademez a scola pieta chësta festasuvënz inò la prima ucajion per seancunté inò n iede duc deberieda.

Do la paroles de salut dl ambolt BrunoSenoner, dl assessëur ai jëuni Ale-xander Bauer, dla cunseliera StefanieSenoner y dla respunsabla dla NëusJëuni Gherdëina Karin Rabanseriesen riesc passei a n juech permparé a se cunëscer, ulache uniunpudova cunté zeche de sé nstës, de silëur o de si studio, de si nteresc y desi pascions. La festa ie jita inant cun nquiz cun dumandes che tratova depolitica, de cultura, de storia dl luech,de sport y de cultura generela. Chëi dl

1988 à messù se rumpì dassën l cëper respuender drët ala dumandes. Itrëi miëures à venciù n bonn da 30,00Euro per jì a cumpré ite tla butëigaChipware.

Do la fotografia de grupa à seniëurpluan cuntà su mpue dla ativiteies dlapluania, nvian i jëuni a fé pea.Dopro ie i jëuni unic menei tres i ufi-zies de chemun ulache ti ie unì spie-ghedes la funzions y la ativiteies dlchemun. Sciche for ti à ai jëuni sapùdrët nteressant a cunscidré ju si libride nascita. Nce ntan la discuscion suni lëures che l chemun fej se à i jëunidesmustrà scialdi nteressei.

Dan jì deberieda a se maië la pizza ielmo unì metù a jì n curs de prim aiutcun Georg Perathoner dla CrëuscBlancia. I jëuni à nscì pudù mparécoche i à da se astilé n cajo de veldesgrazia y à udù nscila ciuni che ie iprim vares da fé per purté prim aiut.La festa à perchël pità mpue dl dut,dal devertimënt ala nfurmazion, da velmatada a cosses mpurtantes per lavita da granc.

Mo n iede dut l bon per l daunì a dutala jëunes y ai jëuni dl 1988 da pert dlChemun de S. Crestina y de “NëusJëuni Gherdëina”.

Chëi dl 1988 à fat festa tl chemun

Sprechstunden des Bürgermeisters Bruno Senoner

Montag von 10.30 bis 11.30 Uhr und Mittwoch von 8.00 bis 9.00 Uhr

Udienze del Sindaco Bruno Senoner

Lunedì dalle ore 10.30 alle 11.30 e Mercoledì dalle ore 8.00 alle 9.00

La bibliotech stluj

ntan i dis de festa

La bibliotech Tresl Gruber fej alsavëi che la resterà sareda n l di de

S. Guania ai 6 de jené 2007.

haben sich anlässlich der Feier beiden Mitarbeiterinnen und bei derBibliotheksleiterin für deren engagier-te Arbeit bedankt. Lobende Worte fürunsere Bibliothek fand auch der Amts-direktor Volker Klotz, der eigens ausBozen für die Feier angereist war.Der Abend wurde immer wieder mitKabaretteinlagen mit Martin Saninund Dietmar Prantl von “So segn holtmir’s” aufgelockert, während dieGruppe “Modern Times” für die gelun-gene musikalische Umrahmung desFestprogramms sorgte. Das Geburtstagsständchen wurdevon den Schülern der heurigen zwei-ten Klassen der Volksschule vorgetra-gen. Anlässlich der 25-Jahr-Feier hat-ten sie sich am eigens organisiertenZeichenwettbewerb beteiligt. Die lusti-gen Zeichnungen, welche dabei rundum das Thema „Lesen“ entstandensind, wurden an diesem Abend vorge-stellt, während die gelungenstenZeichnungen auch ausgezeichnetwurden. Die Siegerzeichnung vonSimon Kompatscher mit dem Titel„Leselöwe“ wird demnächst auf deneigens angefertigten Tragetaschender Bibliothek zu sehen sein.

Der Abend ging schließlich mit einerGerstsuppe und einem kleinen Buffetim geselligen Beisammensein zuEnde. Die Durchführung des Abendswurde finanziell von der Raiffeisen-kasse Wolkenstein und vom Bildungs-ausschuss St. Christina unterstützt.

Am Sonntag, 26. November wurdedann anlässlich des Tages der offe-nen Tür die neue Systematik derBücher vorgestellt. Wie berichtet sindnämlich die Kinderbücher und dieSachbücher nach Interessenskreiseneingeordnet worden, sodass es vonnunan einfacher sein wird, diegesuchten Bücher zu finden. Auch dieam selben Tag durchgeführte Aktion“Mein erstes Buch”, bei welcher heuerdie Kinder des Jahrganges 2005 einBuch überreicht bekamen, ist auf gro-ßen Anklang gestoßen, weshalb mandurchaus behaupten kann, dass dieGeburtstagsfeier unserer Bibliothekein rundum gelungenes Fest gewor-den ist.

Die Gemeindeverwaltung wünscht derBibliothek und den Mitarbeiterinnenauch weiterhin viel Spaß und vielErfolg bei ihrer Arbeit.

Page 8: Plata Chemun 05/2006:Plata Chemun 04 2006

PLATA DE CHEMUN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2

Elektrosmog, der unsichtbare Krankmacher?

Informationsabend über das Komunikationswesen

Da in letzter Zeit die Telefongesell-schaft TIM einen Umsetzer auch in St.Christina errichten will und Teile derBevölkerung wegen der elektromag-netischen Wellen, welche ausge-strahlt werden, besorgt sind, hat dieGemeindevewaltung am 5. Dezembereinen Informationsabend mit Dr. LucaVerdi, Direktor des Amtes für Physika-lische Chemie und Dr. Giuliano Picco-liori organisiert.

Dr. Verdi ging auf die Technik ein, wieein Mobilfunk funktioniert und erklärte,dass die Mobilfunktelefone nur Dankeines kapillar verstreuten Mobilfunk-netzes funktioniert. Das Mobilfunknetzhat eine Zellenstruktur (Funkzelle),mit jeweils einer Basistation. DieGröße und Anzahl der Funkzellenwird durch die erwartete Anzahl vonMobiltelefonbenützern bestimmt.

Jede Basisstation kann nur einebegrenzte Anzahl von Mobiltelefonengleichzeitig versorgen. Dann ging Dr.Verdi auf die physikalischen Eigen-schaften welche die für den Mobilfunkverwendeten elektromagnetischenWellen haben.Interessant waren auch die Ausführun-gen über die biologische Wirkung elek-tromagnetischer Felder, wobei vorAllem zwischen ionisierender Strah-lung und nicht ionisierender Strahlungund zwischen sehr niedrigen Frequen-zen (ELF) und hochfrequenten Fel-dern (HF) d.h. Radiofrequenzen undMikrowellen unterschieden wurde.Im Anschluss an die allgemeinen Aus-führungen ging Dr. Verdi dann konkretauf die Situation in St. Christina ein. Dr. Giuliano Piccoliori ging nicht aufdie technischen Details ein, sondernmehr auf die gesundheitlichen undpsychologischen Aspekte. Von beidenReferenten konnten die Anwesendenmit einer gewissen Beruhigung fest-stellen, dass die von der GesellschaftTIM beabsichtigte Errichtung derRichtfunkantenne derzeit zu keinerSorge Anlass gibt. Um auch in Zukunftmöglichen Problemen aus dem Wegzu gehen, hat sich der Gemeindeaus-schuss sowie auch der Gemeinderatfür die Verlegung des geplantenStandtortes ausgesprochen. In weite-ren Verhandlungen wird man versu-chen, die Verlegung zu erreichen. Dr. Luca Verdi hat sich zum Schlussbereit erklärt, auf jegliche Fragen, diedieses Thema betreffen, zu antworten.Auf der Webseitewww.monitoraggio.fub.it finden Siesämtliche Informationen über Messun-gen der Anlagen auf dem italienischenStaatsgebiet.

Abstrahlung einer Antenne. Mit zunehmendem Abstand sinkt die Strahlenbelastung. Aber obwohlsich das Haus A in größerer Entfernung zur Basisstation befindet ist dort die Strahlenbelastunggrößer als im Haus B, da sich Haus A im Hauptstrahlungskegel befindet. Normalerweise ist derstrenge italienische Vorsorgegrenzwert von 6 V/m auch in Strahlungsrichtung ab ca. 30 – 40 m Ent-fernung eingehalten. Haus C, hinter der Antenne, ist von der Strahlung nicht betroffen.

Verteilung der Feldstärke einer Mobilfunkantenne. Das Bild zeigt annähernd die prozentuelle Ver-teilung der Feldstärke einer Mobilfunkantenne auf einem Hausdach. Normalerweise ist der Vorsor-gewert von 6V/m in Strahlungsrichtung ab einer Entfernung von 30 – 40 m eingehalten. Das Hausselbst befindet sich im Strahlungsschatten.

Das Spektrum der elektromagnetischen Strahlungen. Das Bild zeigt die verschiedenen Arten vonelektromagnetischen Wellen nach steigender Energie (Frequenz) geordnet. Von entscheidenderBedeutung für unsere Gesundheit ist die Einteilung in nicht ionisierende und ionisierende Strahlung.

Page 9: Plata Chemun 05/2006:Plata Chemun 04 2006

L chemun fej al savёi a duta la lies,ala asociazions y ala grupes che ànteres de fé dumanda per giapé ncuntribut per si atività per l ann 2007,che l terminn per dé ju la dumandascrita toma ai 31 de jené dl 2007.

Nfurmazions y i formulars da scì oragiapen te Chemun o scenó sun laplata internet dl chemun(www.gemeinde.stchristina.bz.it)

Cuntribuc 2007

PLATA DE CHEMUN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2

Si riporta di seguito la presa di posizione dell’igienista distrettualedott. Piccoliori Giuliano in ordine della tematica in questione.

Elettrosmog o smog nell’informazione?Cominciamo con i ripetitori o antenne trasmittenti per cellulari (stazioni base). Sitratta di radio ricetrasmittenti a bassa potenza che emettono radiazioni in radio-frequenza, vale a dire onde radio. Va subito detto che le onde radio trasmessedai ripetitori per radio in FM e per la televisione, che spesso si trovano fra le casenelle città, sono da 100 a 5000 volte più potenti di quelle per i cellulari. Le onderadio sono del tipo “non ionizzante” perché la loro frequenza, al di sotto dei 3000MHz, non è in grado di rompere i legami chimici e di danneggiare i nuclei dellecellule. Invece i raggi X sono radiazioni “ionizzanti” perché le loro frequenzesuperiori al milione di MHz possono potenzialmente provocare tumori e difettidella crescita. Ricordo che i forni a microonde hanno una frequenza di circa2500 MHz ed i cellulari GSM di 900-1800 MHz e che tutti gli elettrodomesticiemanano onde elettromagnetiche. Le onde elettromagnetiche sono conosciuteed utilizzate da più di cento anni, dall’invenzione della radio. La ricerca in que-sto campo è molto estesa ma non esiste nessuna prova di laboratorio né proveepidemiologiche che le onde radio (radio, televisione, cellulari) possano causa-re qualche forma di cancro. Recentemente l'Istituto Superiore di Sanità avevacondotto uno studio sull'incidenza e la mortalità per leucemia infantile nellapopolazione che vive nei pressi delle antenne trasmittenti della Radio Vaticana,di Santa Maria Galeria, vicino Roma, concludendo che non esisteva un nessotra l'esposizione alle onde radio e la leucemia infantile, cioè che la percentualedi leucemie infantili in quell’area era uguale a quella del resto d’Italia. Questodato conferma quello di decine di studi condotti in tutto il mondo. Sono statiriscontrati danni solo ad esposizioni molto alte, causati dal calore che le onderadio ad alta energia producono. Esattamente per lo stesso principio con cui sicuoce l'uovo nel forno a microonde, l'applicazione delle onde elettromagnetichead un tessuto vivente ne provoca il riscaldamento. E' questo che fa la cosiddet-ta marconiterapia (che utilizza le onde radio vere e proprie) e la radarterapia(che invece utilizza le microonde). Questi trattamenti sono impiegati per curarei dolori articolari e muscolari (artrosi e artriti, nevralgie). Sono onde radio anchequelle su cui si basa la risonanza magnetica nucleare, che ormai è una metodi-ca diagnostica di uso comune. Le antenne trasmittenti per cellulari possono cau-sare danni al corpo come cataratta, scottature della pelle e colpi di calore masolo se ci si trova a pochi decimetri di distanza da esse. I limiti massimi di ener-gia delle onde radio che gli Stati Uniti hanno stabilito per precauzione corri-spondono a meno del 2% del livello al quale è stato possibile rilevare effetti bio-logici. I limiti stabiliti in Italia (6 V/m) corrispondono ad 1/10 di quelli vigenti negliUSA. Sono state effettuate numerose misurazioni della potenza d’emissione intutto il mondo, soprattutto nei casi di antenne poste a poche decine di metri dascuole ed asili. Sono sempre stati riscontrati valori ampiamente al di sotto deivalori massimi stabiliti per legge. Un ripetitore per cellulari posto a 12 m di altez-za genera al suolo presso la base dell’antenna stessa al massimo livelli di poten-za tra i 6 ed 1 V/m, generalmente molto meno. I limiti di sicurezza di leggepotrebbero essere superati solo a distanze inferiori ai 12 m in orizzontale. Il discorso è diverso per i cellulari. Data la vicinanza alla testa espongono l’u-tente ad intensità di radiazioni molto superiori a quelle a cui possono normal-mente esporre i ripetitori. L'unica conseguenza certa però dell'assorbimento dienergia elettromagnetica nella testa di un utente di un telefono cellulare è unmodesto riscaldamento locale dei tessuti che potrebbe essere dannoso. Nonesiste però al momento nessuna prova scientifica che tale riscaldamento possacausare tumori o disturbi di sorta. Comunque è consigliabile usare sempre l’au-ricolare e tenere il telefonino lontano dal corpo se possibile, per esempio appog-giato sul tavolo.Vorrei concludere con alcuni dati certi che devono far riflettere:1) Il fumo di sigaretta causa ogni anno 90.000 morti solo in Italia, i fumatori pas-sivi cronici hanno un rischio aumentato del 20% di ammalarsi di cancro all pol-mone ed i bambini figli di fumatori si ammalano molto più frequentemente di otiti,sinusiti, bronchiti ed asma: eppure nessuno protesta se in quasi tutti i locali pub-blici (ristoranti, pizzerie, pub ecc. ecc.) non esistono aree riservate ai non fuma-tori.2) Ogni anno muoiono in Italia circa 7000 persone per incidenti stradali. Il gas discarico delle macchine è una delle principali cause di inquinamento atmosfericoche ha pesanti ricadute sulla salute e probabilmente anche sul clima. Si calcolache lo smog causi circa 3500 morti l’anno in otto grandi città italiane: cionono-stante in media ogni famiglia possiede due automobili. 3) L’abuso d’alcol causa in Italia circa 25-30.000 morti l’anno oltre ad innumere-voli crisi familiari, violenze sui bambini, omicidi, suicidi ed incidenti stradali: maivista una manifestazione di protesta di cittadini per promuovere iniziative control’abuso del consumo di alcolici.

Si comunica che a partire dal22.12.2006 fino al 10.04.2007 per laVal Gardena, con sede a Selva V.G.Str. Mëisules nr. 144, funzionerà ilservizio assistenza medica stagionaleper turisti.

Il servizio garantisce visite ambulantiogni giorno dalle ore 9.00 alle ore12.00 a Selva V.G., Str. Mëisules 146,Tel. 794 266 e dalle ore 16.00 alle ore19.00 a Ortisei – Str. J.B.Purger – Tel.797 785 nonché in caso di necessità,visite a domicilio di giorno e di notte.Queste sono da richiedere al nr. tele-fonico 794 266 (segreteria telefonica).

Guardia medicadurante la stagioneinvernale

Elektrokardiogramm

Der Gesundheitssprengel Gröden gibtbekannt, dass seit 26. Oktober 2006die Möglichkeit besteht, im Sprengelein EKG durchzuführen. Es bedarf derBewilligung des Hausarztes und einerVormerkung bei der einheitlichen Vor-merkungsstelle des KrankenkausesBozen, Tel. 0471/457457.

Gesundheitssprengel

Servizi

Page 10: Plata Chemun 05/2006:Plata Chemun 04 2006

PLATA DE CHEMUN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2

L Skibus coche mesum de transportda d’inviern ie nia plu da pensé demezda Gherdëina: uni ann se dà l Cun-sorz adum ala Lies per l Turism y iChemus scialdi da fé per miuré lsistem de trasport publich. L mpëni seà paià dassën, ajache chëst ann iesenfinalmënter stai boni de arjonjer ngran travert: a pië via dala sajon dainviern 2006/07 saràl mesum cumpréna cherta sajunéla per l schibus alpriesc de me 30,00 Euro.

Chësc abonamënt, che unirà vendù an priesc de 30,00 Euro y che valerànchin ai 10 de auril 2007, puderà unìadurvà sun duta la curieres dl schibusde valeda y dl schibus dl luech de Urti-jëi, S. Crestina y Sëlva. Chësc abuna-mënt nuef possa unì cumprà da sëninant te duta la 3 Lies per l Turism deGherdëina.

Scialdi saurì ie nce che l ticket sajunélmuessa unì timbrà mé n sëul iede;daldò pòssen nce mé l tenì te tacuin,y l mustré dant sun dumanda dl cun-troladëur. La chertes per i turisã che vel set discusterà chëst ann 5,00 Euro. N prëiabel duc canc de cumpré la chertes perl schibus (da 7 dis o per duta la sajon)y de ti fé al savëi nce ai seniëures chel servisc de schibus ie a paiamënt,ajache bele tl mëter man dla sajon ielunì fat straufonghes saledes de 53,00Euro sce n ova nia pea la cherta tim-breda.

L servisc che cunliëia i trëi luesc deGherdëina ie unì miurà chëst ann: lacumpëida de curieres che mëina daRuncadic nchin te Plan y de reviers ieunida auzeda, nsci da ti garantì mo nmiëur servisc a duc chëi che se nuzade chësc mesun de trasport.

Duta la nfurmazions sun i oraresc y lalinies possa unides ciariëdes ju dalaplata internet dl Cunsorz de Turism deGherdëina www.valgardena.it y ieoradechël da giapé tla 3 Lies per lTurism.

L Cunsorz de Turism de Gherdëinaspera dassënn che la jënt se nuzeance chëst’ann scialdi dl servisc deschibus, y che chëi che fita via judepea dassënn a vënder chertes dl busai seniëures. Me nscila saran boni a garantì l ser-visc nce ti ani che à da unì – persmendrì l trafich y stravardé nostabela natura.

L abunamënt per dut linviern costa 30 Euro

Val Gardena Ski Express

Wir möchten Sie daran erinnern, dassSpenden an die FF St. Christina lautfolgendem Gesetz steuerlich absetz-bar sind: Absetzbarkeit von Spendenan Organisationen zur Förderung desGemeinwesens laut Gesetz.383/2000.

Mit dem Gesetzesdekret Nr. 35 vom14.03.2005 sind die Bestimmungenbezüglich Absetzbarkeit von Spendenan nicht gewinnorientierte Organisa-tionen mit gemeinnützigen Charakter(ONLUS – darunter auch die ehren-amtlichen tätigen Organisationen)ergänzt worden.Gemäß Artikel 14 Abs. 1 diesesGesetzes können nunmehr sowohlPrivatpersonen als auch Gesellschaf-ten die der IRES unterliegen, Spen-den an nicht gewinnbringende Organi-sationen mit gemeinnützigen Charak-ter (ONLUS) im Ausmaß von 10% dessteuerpflichtigen Gesamteinkommens

Spenden an die FreiwilligeFeuerwehr St. Christina

FF St. Christina

vom Gesamteinkommen absetzen,wobei ein jährlicher Höchstbeitrag von70.000,00 Euro festgesetzt wurde.

Im Unterschied zur bisherigen, aberimmer noch gültigen Regelung, istnun die Absetzbarkeit von der Art undHöhe her für alle gleich, sowohl fürPrivatpersonen als auch für Unterneh-men (Gesellschaften).

Da nach wie vor auch die bisherigeRegelung von 1998 aufrecht ist (fürPrivatpersonen 19% auf einenHöchstbetrag von 2.065,83 Euro fürUnternehmen 2.065,83 Euro miteinem Höchstausmaß von 2% desGesamteinkommens) muss sich jederdie für sich günstigere Variante vomSteuerberater errechnen lassen.Wichtig: um die Spende steuerlichabsetzen zu können muss die Zah-lung per Bank oder Post, Scheck oderKreditkarte erfolgen.

Die Freiwillige Feuerwehr freut sich über jede Spende.

La “Wanderkrippe” a BukarestI artejans de S. Crestina ie jic ulti-mamënter tla capitela dla Roma-nia Bukarest a mëter ora si grancripl, la “Wanderkrippe”. Sun nvitde l ASA dl Piemonte (Associa-zione Servizi Ambiente), na liache tres si grupa „Operazionesorriso“ sustën dassën pueremutons zënza genitores y fami-lies te na gran stënta, ie ThomasComploj, presidënt di artejans deS. Crestina unì nvià a mëter orascultures. Ala giaurida dla mostra,tl foyer dla Opera de Bukarest,fova presënc nce l alpinist KarlUnterkircher, l presidënt di artejans dl Südtirol Herbert Fritz y l ambolt de S. Cre-stina Bruno Senoner.

La “Wanderkrippe” tla Opera de Bukarest. Da man cian-cia: Karl Unterkircher, Herbert Fritz, Thomas Comploi,Christa Comploi y l ambolt Bruno Senoner.

Artejans de S. Crestina

Page 11: Plata Chemun 05/2006:Plata Chemun 04 2006

PLATA DE CHEMUN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2

NasciuiStella Treccaniai 27.10.2006 a Bulsan

Nicholas Davide Insamai 07.11.2006 a Persenon

Bona fertuna!

MorcGiovanni Schenkai 08.12.2006

Cundolianzes ai parënc

84 ani à cumplì ai 6 de dezëmber

Maria Aloisia Mussner,

„Cësa Jolly“, Str. Iman 2

80 ani à cumplì ai 16 de dezëmber

Runggaldier Adamo,

„Cësa Sass dl Jagher“, Str. Plesdinaz 71

84 ani cumplësc ai 28 de dezëmber

Aloisia Vinatzer,

„Cësa Sass dl Jagher“, Str. Plesdinaz 71

Dut l bon y sanità!

Dut l bon per lcumplì di ani

Servisc de mubilità

Ai 15 de dezëmber ie inò pià via l “ValGardena Night Bus”, l servisc demubilità urganisà dai chemuns deGherdëina y sustenì dala lies per lturism y dai assessorac ai jëuni y alamubilità dla pruvinzia. Cun mé 2,00Euro possen se nuzé de chësc ser-visc nce deplu iedesc ntan la medemasëira; la chertes ie da giapé tla curie-ra. L servisc ne n’à chëst iede degunanteruzion y vën metù a jì per dut l ann;i orares ie da liejer tla tabela tlo des-sot.

La gran nuvità de chëst ann ie che npossa cumpré n abunamënt che vel

L “Night Bus” va sën dut l annper dut l ann y che vën pità ai jëunisota 25 ani per 50,00 Euro. Nfurma-zions plu avisa giapen dala NëusJëuni (0471 799006) ulache n possapassé a se lascé fé la cherta.Chësta fossa segur ënghe bela scin-cunda per vel jëunn y te chësc cajopossen passé tl ufize de “Nëus Jëuni“mo dan sada 23.12.2006 y scenò doi 9 de jené 2007.

La fotografia per chësta cherta vënfata tl ufize de “Nëus Jëuni”; sce l setrata de na scincunda dëssen selecurdé de to pea na fotografia dljëunn o dla jëuna.

Page 12: Plata Chemun 05/2006:Plata Chemun 04 2006

PLATA DE CHEMUN 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2

N. concessione Titolare della concessione Oggetto LocalitàKonzession Nr. Konzessionsinhaber Gegenstand ÖrtlichkeitNr. dla lizënza Tituler dla lizënza Argumënt Luech

54/2006 Runggaldier Maria Cristina Progetto riguardante la realizzazione di un vano caldaia Str. Col da MëssaBrescia Immobiliare S.r.l. al piano interrato presso la p.ed. 1094

55/2006 Lobis Helene Umbau der Wohnung im 1. Obergeschoss der Bp. 985 Str. Mulin d’Odum 15

56/2006 Nogler Ada Teresa Progetto di parziale modifica alla copertura della p.ed. 377 Str. Paul 94

57/2006 Hotel Cendevaves Progetto riguardante i lavori non ultimati per l’ampliamento Str. Pana 44di Stuffer Antonio & Co. S.n.c. qualitativo e quantitativo della p.ed. 1074 “Hotel Cendevaves”

sulle pp.ff. 1387/2 e 1390 in località Monte Pana

58/2006 Gemeinde St.Christina 1. Varianteprojekt zum Bau der primären Infrastrukturen Zone „Metz“der Wohnbauerweiterungszone “Metz”

59/2006 Schenk Giovanni Battista, Progetto per la posa in opera di pannelli solari a servizio Str. Ciaulonch 22Coldereiser S.r.l. dell’albergo “Col Raiser”

Elenco concessioni edilizie rilasciatenel mese di OTTOBRE 2006

Verzeichnis der erteilten Baukonzessionenim Monat OKTOBER 2006

Lista dla lizënzes per frabiché dates ora tlmëns de UTOBER 2006

N. concessione Titolare della concessione Oggetto LocalitàKonzession Nr. Konzessionsinhaber Gegenstand ÖrtlichkeitNr. dla lizënza Tituler dla lizënza Argumënt Luech

60/2006 Despar - Comploj Carmen Progetto riguardante la realizzazione di un deposito Str. Mulin d’Odumper bombole di gas liquido e un deposito per attrezzaturesulla p.f. 1373/1

61/2006 Comploj Carmen Variazione di destinazione d’uso da locale deposito Str. Gherdëina 8(commercio al dettaglio) in abitazione nella parte est delprimo piano della p.ed. 305, località Soplajes

62/2006 Senoner Karl Ricavo di un’unità abitativa all’interno della p.ed. 1379 Str. Cisles 121tramite cambio di destinazione d’uso da esercizioricettivo (attività terziaria) in abitazione

63/2006 Auto Demetz Raimund & Co. S.a.s. 1. variante alla realizzazione di un capannone Str. Mulin da Coi 17ad uso artigianale nella zona d’espansione perinsediamenti produttivi “Pradel”

64/2006 Kasslatter Michael Progetto di 2. variante riguardante la costruzione di una Str. Cislescasa di civile abitazione sulla p.f. 2061/7, zona Plan da Wastl

65/2006 Schweigkofler GmbH 1. Variante zum Abbruch und Neubau des Hauses Str. Dursan 27„Marienstern“ mit Tiefgarage, Bp. 831/1, Gp. 1856/4,Gp. 1876/3 – Projekt im Sanierungswege

66/2006 Demetz Alexander 1. progetto di variante riguardante la costruzione di una casa Str. Gherdëinadi civile abitazione sulla p.f. 1337/3 in località Soplajes

67/2006 Galiani Silvio, Insam Heidi, 1. Varianteprojekt zum Bau von vier Erstwohnungen auf der Str. PlesdinazPloner Reinhard, Del Sol Ocana Yolisdey, Gp. 1711/8 – Baulos 1 – in der WohnbauerweiterungszoneRobatscher Leoni Iris C2 “Puzé” 94/A, 94/B, 94/C, 94/D

Elenco concessioni edilizie rilasciatenel mese di NOVEMBRE 2006

Verzeichnis der erteilten Baukonzessionenim Monat NOVEMBER 2006

Lista dla lizënzes per frabiché dates ora tlmëns de NUVËMBER 2006

Plata de Chemundl Chemun de S. Crestinareg. nr. 17/002 - 31.10.2000

Chemun de S. Crestinastreda Chemun 1Tel. 0471 792032 - Fax 0471 793755e-mail: [email protected]

Diretëur respunsabl:Georg Mussner

Redaziony articuli:

dr. Alexander Bauerdr. Bruno Senonerdr. Alois Stuffer, Robert PlonerKarl Runggaldierrag. Gerda Runggaldier

Impaginazion: www.pentagon.itStamparia: La Bodoniana (BZ)