Plantes aromtiques

Plantes aromtiquesMaria Roig Bergad

SlviaNom cientfic: Salvia officinalisCaracterstiques generals: T un tija llenyosa en la base de qu parteixen tiges herbcies que es renoven cada any. S'utilitzen les fulles grans, estretes, dentades, blanquinoses i amb la vora arrugada, que contenen un oli coent utilitzat per a aromatitzar carns, aus i embotits; tamb es consumeixen en infusi com aplanta medicinal.Llocs ms adequats per cultivar-la: Europa occidental, Rssia, els Estats Units...Propietats medicinals: Es fan infusions, per excitar les secrecions i tonificar el sistema nervis., serveix per enfortir les genives i el tractament dlceres.

RomanNom cientfic: Rosmarinus officinalisCaracterstiques generals: s una planta de la famliaLamiaceaeo lamicies. El roman s un arbustmediterranimolt conegut grcies als seus usos culinaris i medicinals. En catal, el roman o romer tamb es coneix amb el nom de beneit.Llocs ms adequats per cultivar-la: A Europa.Propietats medicinals: Sha demostrat de forma activa que s unbactericidapotent,antivirali tambantioxidant(sobretot grcies al carnosol).

FarigolaNom cientfic: Thymus vulgarisCaracterstiques generals: s unamataperennearomtica de fins a 30-40cm d'alada. L'arrel saxonomorfa. T les tiges llenyoses i pubescents (amb pls curts i suaus). La textura de les fulles sherbcia.Llocs ms adequats per cultivar-la: Es cultiva a l'Europa Central i Meridional, frica Oriental, ndia, Turquia, Israel, Marroc i a l'Amrica del Nord. Els principals pasos productors sn Espanya, Marroc, Frana, Bulgria i Hongria.Propietats medicinals: Usos aprovats per la Comissi E del Ministeri de Sanitat alemany: tos improductiva i bronquitis.

MentaNom cientfic: MenthaCaracterstiques generals: s ungnere deplantes amb flordins lafamlialamicia. s un gnere de distribuci cosmopolitaLlocs ms adequats per cultivar-la: Al contrari que la majoria de les lamicies els agraden els terrenys humits.Propietats medicinals: Cap, per et pots fer infusions. Fins i tot, si la barreges amb alcohol, en pots fer colnia.

8

Espernallac Nom cientfic: Santolina chamaecyparissusCaracterstiques generals: s unamataque pot fer 3 pams d'alada quan est florida, amb nombrosestigesprimetes i quasi verticals que porten lesinflorescncies. Les fullessn esparses, lineals, i amb nombrosos segments de fins a 1-2 mm situats en diverses filesLlocs ms adequats per cultivar-la: Es troba en zones pedregoses o argilenques assolellades, majoritriament calcries, des del nivell del mar fins als 2000 m d'alada.Propietats medicinals: No nhe trobat cap, per tamb en pots fer infusions.

OrengaNom cientfic: Origanum vulgareCaracterstiques generals: L'orenga,herba muscaoroca morera, s una planta aromtica,perenne, de la famlia de les lamicies. s molt similar almarduix, per a diferncia d'aquest normalment creix de forma silvestre.Llocs ms adequats per cultivar-la: s autctona d'Europa, i s present a la regimediterrniai al sud i centre d'sia. A la Pennsula Ibrica rareja alPas Valencii manca a lesIlles Balears, en canvi, aCatalunya l'orenga s freqent a les vorades eixutes del bosc caducifoli, a la muntanya mitjana, des delsPirineusal Baix Llobregat i alsPorts de Beseit.Propietats medicinals: La infusi de les summitats aries dorenga es utilitzada sobretot en trastorns digestius i respiratoris comantiespasmdic, aperitiu,antiflatulent, expectorant iantitossiu.Per via externa sutilitza com antisptic, analgsic i cicatritzant. Tamb t un efecte sedant suau, tnic i emmenagog.

EspgolNom cientfic: Lavandula angustifoliaCaracterstiques generals: L'espgol s una herba mediterrnia que floreix a l'estiu, a partir del mes de juny. El seu origen s de l'oest de la conca mediterrnia i habita a terrenys calcaris, secs, pobres i solejats per poder florir intensament de les muntanyes del Principat catal i de la meitat septentrional del Pas Valenci. Tamb s cultivat a Europa (Crocia, Itlia, Frana i Portugal) i Amrica per la seva essncia.Llocs ms adequats per cultivar-la: s una espcie prpia de la muntanya mitjana, generalment per sobre dels 600 metres d'altitud. Originaria de la regi de Catalunya (Pirineus, Catalunya Central i Serralades Litorals) i al Pas Valenci (al nord i a les muntanyes de l'interior), en prats sobresubstrat calcari, amb la subespciepyrenaica. A les illes no la trobemPropietats medicinals: s conegut com una planta medicinalhipntica,sedanti digestiva. La part utilitzada de l'espgol s la inflorescncia.

ValerianaNom cientfic: ValerianaceaeCaracterstiques generals: Les plantes d'aquest gnere es coneixen generalment com a "valerianes". Sn plantes herbcies,perennes, robustes amb tija erecta i solcada, fulles pinnaticompostes o pinnatisectes, flors roses o blanquinoses, disposades en cima corimbiforme densa, i fruit amb un plomall de pls ramosos. Mesuren fins a dos metres d'alada.Llocs ms adequats per cultivar-la: Amrica, especialment als Andes.Propietats medicinals: Relaxant.

SajolidaNom cientfic: Satureja montana.Caracterstiques generals: Snplantes aromtiquesabundoses a la regimediterrnia. Lasajolida de jard, s una planta anual i conreada.Llocs ms adequats per cultivar-la: Catalunya i al nord del pas Valenci.Propietats medicinals: No he trobat cap s medicinal, per sutilitzen per adobar olives, primer es posen les olives enaiguauna desena de dies, canviant l'aigua sovint, i desprs es posen amb aigua isali la sajolida.

TaronginaNom cientfic: Melissa officinalisCaracterstiques generals: Lataronginas laflordeltarongerencastelles diuazahar(de l'rabque vol dirflors). La tarongina conthesperidinai s emprada com a condiment. Tamb per extensi s'anomena tarongina a les flors d'altresctricscom elllimoneri elponcem. s un ingredient essencial en diverses infusions per les seves propietats sedants. De la flor de ctrics es destilla tamb unoli essencial.Llocs ms adequats per cultivar-la: Llocs on hi ha tarongers.Propietats medicinals:En general, els seus efectes calmants ajuden a eliminar les molsties d'ansietat nerviosa comoclics, mal de cap, desmais i de la menstruaci.