PLANTEM EL FUTUR › multimedia › pdf › 1 › 9 › ... · 2008-02-29 · D’aquests 1.000...

DOSSIER DE PREMSA

PLANTEM EL FUTUR

Una festa d’aniversari participativa i amb compromís socialDurant el decenni 1990-2000 es van perdre al món 130 milionsd’hectàrees de superfície forestal, la qual cosa equival a 140.000milions d’arbres. Per contribuir a recuperar si més no una partd’aquesta massa perduda, les Nacions Unides, a través delPrograma de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA)van llançar el 2007 la Campanya per als Mil Milions d’Arbres.Aquesta campanya té un termini de 10 anys i s’adreça apersones, empreses o institucions de tot el món perquè es plantinanualment 1.000 milions d’espècies vegetals adaptades al territori.

Aquest 2008, Catalunya Ràdio celebra el seu 25è aniversari. Unquart de segle dedicats a informar i entretenir des del serveipúblic al mateix temps que contribuint decisivament a la verte-bració del país amb la promoció de la cultura i el foment de lallengua catalana. També aquest any, la Fundació Territori iPaisatge de l’Obra social de Caixa Catalunya celebra el seu 10èaniversari dedicada a la protecció del medi ambient, protegintzones d’alt valor ecològic i paisatgístic i sensibilitzant i educant lasocietat en relació amb el medi ambient i la forma de protegir-lo.

En total són 35 anys dedicats a Catalunya i la seva gent, i volemcelebrar-los mirant al futur amb aquells per als quals treballem ials quals ens devem: els nostres oients en el cas de la ràdio i, perextensió, tots els ciutadans d’aquest país; i volem celebrar-hod’una manera que tingui un sentit i uns valors, més enllà delsimple fet festiu.

Junts vam proposar-nos un repte apassionant: plantar 35.000 arbresa 35 indrets diferents del país. Volem deixar alguna cosa pel futur,volem fer-ho a tot el territori i volem fer-ho amb la col·laboració de lagent. El nostre planeta, amenaçat de manera creixent per l’accele-rada degradació del medi ambient, necessita, urgentment, genera-dors d’oxigen; és a dir, vegetació. Ens calen arbres.

La iniciativa té per lema “Plantem el futur” i és una magníficaoportunitat de treballar conjuntament institucions i societat civil.És un repte que ajuda a millorar el planeta i lluitar contra el canviclimàtic. És un marc ideal per donar a conèixer molts llocs,municipis i zones del país, descobrir els seus atractius i la sevarealitat, des d’una acció constructiva.

PLANTEM EL FUTUR

Esquerra, Congost de Mont-Rebei (Pallars Jussà)Dreta, Basses de Gallissà (Cerdanya)

D’aquests 1.000 milions d’arbres l’any, a Catalunya, ens encorresponen 286.000.

La població mundial actual és de 6.500 milions de persones.Segons les projeccions, arribarà als 9.000 milions l'any 2042.L'expansió de les necessitats agrícoles i industrials, el creixe-ment de la població, la pobresa, la manca de terres i lademanda de consum són els principals factors de la desfo-restació. Aquesta es deu sobretot a la transformació delsboscos per a la pràctica d'activitats agrícoles. L'extracciómundial de fusta i llenya va sumar 3.100 milions de m3 en2005.

En tot el món, la desforestació continua a un ritme alarmantd'aproximadament 13 milions d'hectàrees per any, que repre-senten una superfície semblant a la de Grècia o Nicaragua.Àfrica i Amèrica del Sud són les regions que sofreixen unapèrdua neta de boscos més important. A l’Àfrica, s'estimaque gairebé la meitat de la pèrdua forestal es deu al'extracció de llenya. La superfície forestal està creixent aEuropa. L'Àsia, que en el decenni de 1990 va registrar unapèrdua neta, va aconseguir un augment net dels boscos enels cinc últims anys, sobretot a causa del repoblament engran escala de la Xina.

La plantació de boscos i la seva expansió natural ajuden areduir la pèrdua neta esmentada. Amb la iniciativa “Plantemel futur”, Catalunya Ràdio i la Fundació Territori i Paisatge deCaixa Catalunya volem contribuir a la continuïtat i a la super-vivència dels boscos catalans. I, a més, col·laborar a assolir elrepte del PNUMA amb un 12% dels arbres que s’han deplantar aquest any al nostre país.

“Quan plantem arbres, plantem les llavors de la pau i de l’esperança”Catedràtica Wangari Maathai

Una iniciativa que dóna suporta projectes internacionals deles Nacions UnidesEs tracta d’un objectiu ambiciós a l’alçada d’organismespotents, ambiciosos i amb projecció de futur com CatalunyaRàdio i l’Obra Social de Caixa Catalunya, capaços d’assolir-lo,i que servirà per donar suport a un projecte global de soste-nibilitat ambiental promogut per les Nacions Unides.

PNUMA, el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient,amb seu a Nairobi (Kènia) coordina les activitats relacionadesamb el medi ambient i assisteix els països en la implemen-tació de polítiques mediambientals adequades així com en elfoment del desenvolupament sostenible. Va ser creat perrecomanació de la Conferència de les Nacions Unides sobreel Desenvolupament Humà (Estocolm - 1972).

La seva missió és proporcionar lideratge i promoure elsesforços conjunts per a la cura del medi ambient, encorat-jant, informant i capacitant les nacions i els pobles perquèmillorin la seva vida sense comprometre la de les futuresgeneracions.

Les seves activitats cobreixen un ampli rang de temes, desde l'atmosfera i els ecosistemes terrestres, la promoció de lesciències mediambientals i la difusió d'informació relacionadafins a l'emissió d'advertiments i la capacitat per a respondrea emergències relacionades amb desastres mediambientals.

El PNUMA és la principal autoritat mundial en l'àreaambiental i l’any 2007 va llançar la Campanya per als 1.000Milions d’Arbres, a proposta de la Premi Nobel de la Pau2004 Wangari Maathai i el seu moviment Cinturó Verd.Aquesta campanya té com a objectiu plantar 1.000 milionsd’exemplars d'espècies vegetals adaptades al territori durantels pròxims 10 anys. www.unep.org/billiontreecampaign

Cingles de Tavertet (Osona)

35.000 arbres en un matíEl dia 30 de març al matí és el dia escollit per CatalunyaRàdio i la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social deCaixa Catalunya per fer la plantada d’arbres popular mésimportant que hi ha hagut mai al nostre país. L'objectiu ésintroduir 35.000 arbres a 35 territoris repartits per Catalunya,amb l’ajuda dels oients de la ràdio nacional de Catalunya.Perquè 35.000 arbres a 35 indrets? 1.000 arbres i un indretper cada any de celebració (els 25 de Catalunya Ràdio i els10 de la Fundació Territori i Paisatge).

Catalunya Ràdio és present a tot el territori català, de lamateixa manera que la Fundació Territori i Paisatge, quetutela i custodia 144.096 hectàrees, el 4,54% de l’extensióde Catalunya. La distribució d’aquests nous boscos, quecobreix gran part del territori, s’ha fet pensant en la facilitatd’accés de les persones de cada una de les zones.

En total es plantaran espècies en una superfície de gairebé69 hectàrees, la qual cosa significa més de 96 vegades elCamp Nou.

Els 35 indrets on s’ubicaran els plançons estan repartits per21 comarques i 35 municipis, que van des del Pirineu alDelta de l’Ebre. La Fundació Territori i Paisatge de CaixaCatalunya facilita el lloc de plantada, ja sigui de les finquesque protegeix en propietat, com dels espais que custodia enconveni, fruit d’aquesta tasca continuada de protecció de lanatura al llarg d’aquest 10 anys, i de la creació d’una xarxad’entitats locals que actuen a tot el territori.

L’Obra Social de Caixa Catalunya aporta també el suporttècnic, els plançons d’espècies autòctones -adaptats a cadalloc segons criteris dels tècnics especialistes- i garanteix elcompliment dels criteris ambientals que asseguren la conti-nuïtat i pervivència d’aquests boscos.

El diumenge dia 30 de març, la Fundació Territori i Paisatgede l’Obra Social de Caixa Catalunya desplegarà una importan-tíssima infraestructura perquè la plantada dels plançons siguial més fàcil possible: lliurant el material necessari i l’avitualla-ment, assignant el lloc exacte on han de plantar elsexemplars distribuïts i donant les instruccions per fer-ho.

Catalunya Ràdio serà present en cada un dels trenta-cincboscos organitzant l’arribada dels participants i informant-losde com es farà la plantada. Populars realitzadors i presenta-dors, i col·laboradors de la nostra programació participaranactivament en els diferents territoris i la majoria intervindranen un programa preparat especialment per aquell dia. Tot elprojecte compta amb la col·laboració d’entitats ambientals,associacions d’amants de la natura i entitats de la societatcivil que participaran com a voluntaris en aquesta jornada.

Riu Ripoll (Vallès Occidental)

Demarcació de Barcelona· La Muntanyeta, al municipi d’Olèrdola, a l’Alt Penedès

· Coll de Can Maçana – Montserrat, al municipi del Bruc, a l’Anoia

· Manresa, al municipi de Manresa, al Bages

· Aiguamolls de la Bòbila, al municipi de Santpedor, al Bages

· Font de la Rovirassa, al municipi d’Avinyó, al Bages.

· Torrent Gran d’Abrera, al municipi d’Abrera, al Baix Llobregat

· Aiguamolls de Molins de Rei, al Baix Llobregat

· Delta del Llobregat, al municipi de Viladecans, al Baix Llobregat

· Cingles de l’Avenc de Tavertet, al municipi de Tavertet, a Osona

· Torrent i Pantà del Garet – Lluçà, al municipi de Lluçà, a Osona

· Aiguamolls de Can Poncic – Sant Quirze del Vallès, almunicipi de Sant Quirze del Vallès, al Vallès Occidental

· Riu Ripoll, al municipi de Montcada i Reixac, al Vallès Occidental

· Espai d’Interès Natural de Gallecs, als municipis de Paretsdel Vallès i Lliçà de Vall, al Vallès Oriental

· Riu Congost, al municipi de Granollers, al Vallès Oriental

Demarcació de Girona· Mig de dos Rius, al municipi de Sant Pere Pescador,

a l’Alt Empordà

· La Garriga d’Empordà, al municipi d’Avinyonet de Puigventós, a l’Alt Empordà

· Garriguella i Rabós – l’Albera, als municipis de Garriguella iRabós, a l’Alt Empordà

· Can Puig de Fitor – les Gavarres, als municipis de Forallac iCalonge, al Baix Empordà

· Santa Caterina, al Massís del Montgrí, al municipi de Torroellade Montgrí, al Baix Empordà

· Can Morgat – Estany de Banyoles i Porqueres, als municipis deBanyoles i Porqueres, al Pla de l’Estany

· Zona humida de la Camparra, al municipi de Riudarenes, a la Selva

· Riera d’Amer, al municipi d’Amer, a la Selva

Demarcació de Lleida· La Muntanya d’Alinyà, al municipi de Fígols i Alinyà,

a l’Alt Urgell

· Basses de Gallissà – Bellver de Cerdanya, al municipi de Bellver de Cerdanya, a la Cerdanya

· Congost de Mont-Rebei, al municipi de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà

· Boscos de Ribera de la Noguera Pallaresa, al municipi de Tremp, al Pallars Jussà

· Les Planes de Son, situat al municipi de l’Alt Àneu, al Pallars Sobirà

· Bosc de Virós al Parc Natural de l’Alt Pirineu, al municipid’Alins, al Pallars Sobirà

· Estany d’Ivars i Vila-Sana, als municipis d’Ivars d’Urgell i Vila-Sana, al Pla d’Urgell

Demarcació de Tarragona· Els Aiguamolls del Pla de Santa Maria, al municipi del Pla

de Santa Maria, a l’Alt Camp

· Reserva de la Llacuna de l’Aufacada, al Delta de l’Ebre, almunicipi de Sant Jaume d’Enveja, al Montsià

· Mola del Valencià, al municipi d’Ulldecona, al Montsià

· Marçà, Al terme municipal de Marçà, al Priorat

· Reserves de Sebes, al municipi de Flix, a la Ribera d’Ebre

· Desembocadura del riu Gaià, al municipi de Tarragona, al Tarragonès

Ubicació de les plantacions al territori

Espècies adaptades al territori Els exemplars que es plantaran corresponen a 38 espèciesdiferents. Totes són autòctones, tal com estableix el Programade les Nacions Unides per al Medi Ambient en la sevacampanya, i estan adaptades al lloc on es trasplantaran. Defet, s’han triat plançons d’una i dues sabes perquè tenenmés capacitat d’adaptació i de supervivència.

Així doncs, segons l’indret i les característiques vegetals de la zona s’hi destinaran exemplars de les espècies:

Àlber, alzina, alzina surera, arboç, arç blanc, auróblanc, avellaner, bedoll, blada, cirerer silvestre, boixgrèvol, carrasca, freixe de fulla gran, freixe de fullapetita, garric, garrofer, gatell, lledoner, moixera,moixera de guilla, noguera, olivera, om, pi pinyer,pomera silvestre, pollancre, romaní, roure de fullapetita, roure martinenc, salze, sarga, servera, tamariui vern.

Tots els plançons són de procedència autòctona i els hanfacilitat les empreses Forestal Catalana, els vivers ArribasCenter, Bioriza i Viver del Delta de l’Ebre.

Dins el web de Catalunya Ràdio www.catradio.cat i el de laFundació Territori i Paisatge www.caixacatalunya.es/territo-riipaisatge es pot trobar tota la informació relativa a cada undels espais on es plantaran els boscos, les espècies ques’hi plantaran, entitats col·laboradores i altres informacionsd’interès.

Reserva de la Llacuna de l’Aufacada (Montsià)

Com participar-hi?Per preveure l’afluència dels participants en cada un delsllocs, s’ha articulat un sistema de reserva –totalmentgratuït– a través de Tel-Entrada de Caixa Catalunya:

www.telentrada.com Telèfon 902 10 12 12

Tothom podrà fer la reserva de l’arbre a plantar en cadalloc i escollir un horari entre les deu del matí i les duesdel migdia. Hi ha un nombre màxim de 10 reserves pertitular. Està previst un arbre per persona per tal degarantir el màxim de participació possible per part delsciutadans. El sistema de reserva permet que cada titularreservi fins a deu plançons, per tal de facilitar la reserva afamílies i grups petits. En cas de ser més grans, caldràfer una altra reserva amb un titular diferent.

Un cop feta la reserva gratuïta, es podrà recollir elcomprovant a qualsevol caixer automàtic de CaixaCatalunya o a qualsevol de les seves oficines. Tothom quiparticipi en la iniciativa “Plantem el futur” rebrà undiploma commemoratiu per correu electrònic.

Per evitar aglomeracions es limitarà el nombre de partici-pants dels diferents indrets de plantada i, a més, s’esta-bliran quatre torns. El primer serà de les deu del matí ales onze; el segon, de les onze a les dotze; el tercer, deles dotze a la una del migdia; i el quart i últim, d’una adues del migdia.

Desplegament i programació especial de Catalunya Ràdio El dia 30 de març, Xavier Solà realitzarà un programaespecial dedicat a la iniciativa “Plantem el futur”. Seràuna versió especial del programa “El suplement” on hiparticiparan la majoria dels realitzadors de CatalunyaRàdio. Des de les 9 del matí i fins a les dues del migdia,Solà connectarà amb diferents punts del país on s’estiguifent la plantada. S’informarà sobre el temps, el trànsit, iindicacions bàsiques sobre com accedir als diferentsterritoris i es proposarà que els oients juguin a trobar elsrealitzadors de la casa que estaran distribuïts per tot elterritori. Així, el conegut espai de “El suplement” On ésel Claudi? es transformarà aquell dia en una recercageneral de més de 35 persones repartides per totCatalunya.

Prèviament al dia 30, els diferents programes de CatalunyaRàdio es faran ressò de com avança el projecte de laplantada, el procés d’inscripció, les accions que s’estanpreparant, i les aportacions de les entitats i les empresescol·laboradores.

Xavier Solà

CATALUNYA RÀDIO25 ANYS

La iniciativa “Plantem el futur” és la primera de lesaccions que Catalunya Ràdio durà a terme aquest any2008 coincidint amb el seu 25è aniversari. Des de la mitjanit del 19 al 20 de juny, en què va sortir en antenaper primera vegada la ràdio nacional de Catalunya finsara, Catalunya Ràdio ha estat una història de compromís i d’èxit.

Pels seus micròfons hi han passat els principals comuni-cadors del país amb l’objectiu de promocionar i difondrela llengua i la cultura catalanes, informar amb rigor ientretenir amb qualitat. En 25 anys, Catalunya Ràdio s’haconvertit en l’emissora de referència i la més escoltadaper tretzè any consecutiu.

Catalunya Ràdio ha estat al servei del país aquests 25 anys i l’audiència ha reconegut la seva feina. Elsnombrosos premis rebuts durant aquests anys ho certifi-quen, alhora que reconeixen la feina ben feta dels profes-sionals que han passat per la seva antena en aquestacurta però intensa història.

Catalunya Ràdio va tancar l’any 2007 com l’emissora mésescoltada de Catalunya amb 535.000 oients diaris. “Elmatí de Catalunya Ràdio” és el programa més escoltat delpaís, amb 405.000 oients. Els informatius són els mésben valorats per l’audiència de ràdio per imparcialitat,credibilitat i proximitat, i les transmissions futbolístiquessón també les més seguides, amb més audiència que laresta juntes.

Ara, Catalunya Ràdio vol celebrar el seu aniversari ambels seus oients amb una festa participativa i ambcompromís social que alhora és un repte apassionant:plantar 35.000 arbres el dia 30 de març al matí a 35punts del país. Una iniciativa d’avui que sigui una realitatper a les properes generacions. Catalunya Ràdio. Plantem el futur.

10 ANYS DE LA FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE DE L’OBRASOCIAL DE CAIXA CATALUNYA

La història de la Fundació Territori i Paisatge comença l’any1998, quan Caixa Catalunya endega una iniciativa senseprecedents a l’estat espanyol: comprar territori per protegir elseu paisatge. L’activitat de la Fundació es va iniciar el 5 demarç, dintre de l’Obra Social de Caixa Catalunya. En aquests10 anys de vida la Fundació Territori i Paisatge ha esdevingutun important agent socioambiental a Catalunya i un referentimprescindible en l’àmbit estatal.

Gràcies a la Fundació i, per tant, a Caixa Catalunya, elconcepte de propietat social, complementari a les tradicionalspropietat pública i privada, ha capgirat el panorama de lagestió territorial catalana: la Fundació Territori i Paisatge ésavui dia el principal propietari privat de sòl rústic, quegestiona amb criteris conservacionistes. La propietat social,és a dir, la propietat de titularitat privada però exercida entermes de pur interès públic, ha constituït una novetat histò-rica al nostre país.

Quan en aquell moment Caixa Catalunya va decidir fer aquestpas, es proposava l'objectiu de preservar el patrimoni naturaldel país i per això es va recollir l’experiència d’altres entitatseuropees com ara: el National Trust anglès, el Conservatoiredu Littoral francès o el Natuurmonumenten holandès. Ambaquestes referències, i per desenvolupar una tasca deprotecció de la natura, l’eina principal ha estat l'adquisició ogestió de territoris de gran valor ecològic. La creació de laFundació Territori i Paisatge va suposar una aposta moltvalenta i decidida per part de Caixa Catalunya, ja quecomprar territori per conservar suposa el compromís demantenir aquests territoris en el futur.

Balanç positiuEn aquests 10 anys el balanç de la Fundació Territori iPaisatge de Caixa Catalunya ha estat molt positiu. A diad'avui protegeix mitjançant compra social o convenis decustòdia fins a 144.096 hectàrees (7.834 de les quals enpropietat, distribuïdes en 24 finques d’arreu de Catalunya).

Aquestes superfícies es tradueixen en la protecció de més del4,5% del territori català, fet que suposa un 0'27% del territoride l’estat espanyol. En aquests 10 anys també s’ha promoguti s’ha donat suport econòmic a uns 500 projectes desenvolu-pats per més de 350 entitats civils que vetllen per laprotecció de valors naturals.

Entre els espais naturals que ha adquirit la Fundació estroben autèntiques joies, com el Congost de Mont-rebei (unimpressionant congost que talla la serra del Montsec en lalínia divisòria de Catalunya i Aragó), la majestuosa Muntanyad'Alinyà (Alt Urgell), el bosc de Vilalta (massís de Prades), elPort d'Arnes (Ports de Beseit), el Congost de Fraguerau(Montsant) i, més recentment, els Cingles de l’Avenc deTavertet (Osona). Tots ells constitueixen una xarxa d'espaisd'alt valor ecològic i una alternativa a la xarxa oficial de parcsnaturals.

L’educació ambientalL’educació ambiental centra també les activitats de laFundació a través de la publicació de materials didàctics i laorganització de les estades de natura i camps de treball per ajoves i infants. En aquest apartat destaca de forma especialun projecte com és la creació del Centre de Natura iDesenvolupament Sostenible dels Pirineus “Les Planes deSon”, situat en un paratge excepcional com són les Vallsd’Àneu. En aquest edifici l’Obra Social de Caixa Catalunyarealitza una important tasca d’educació ambiental de lapoblació mitjançant un complet programa d’activitats en unentorn incomparable.

En aquests 10 anys d’existència de la Fundació Territori iPaisatge, dedicats a la protecció de la natura i la sensibilit-zació ambiental de la societat, Caixa Catalunya ha aportat uns50 milions d’euros com a part de la seva Obra Social. Els 10anys de la Fundació suposen, per tant, una iniciativa tantúnica com necessària per tal de garantir que les generacionsfutures puguin gaudir del patrimoni natural.

Alinyà (Alt Urgell)

ELS 35 BOSCOS

COMARCA PALLARS SOBIRÀ

MUNICIPI ALT ÀNEU

INFORMACIÓLes Planes de Son, inaugurat el mes d'abril de l'any 2002, ésun equipament de l'Obra Social de Caixa Catalunya, gestionatper la Fundació Territori i Paisatge, que ofereix estades delleure a la natura i d'educació ambiental. La finalitat del cen-tre és sensibilitzar i educar la societat en temes de desenvo-lupament sostenible i en la preservació de la naturalesa i elpaisatge.Les Planes de Son acull visitants de totes les edats en una deles regions d'alta muntanya més atractives i més ben conser-vades dels Pirineus, a les valls d'Àneu, a tocar del ParcNacional d'Aigüestortes i de l'estany de Sant Maurici.Les Planes de Son és un centre integrat en el paisatge, semi-soterrat en un prat natural i amb unes instal·lacions úniquesals Pirineus, energèticament eficients. La integració en el pai-satge, l'aprofitament de la llum natural, l'ús d'energies reno-vables i la gestió integral de l'aigua i els residus el convertei-xen en un model de gestió sostenible.

QUINS ARBRES HI PLANTAREMCaducifolis de muntanya i fruiters

COM ANAR-HIA uns 300 metres de València d'Àneu cal agafar un trencall al'esquerra que indica el poble de Son del Pi (també estan

LES PLANES DE SON

senyalitzades Les Planes de Son), i un cop al poble de Son,cal seguir els indicadors cap al Centre de Natura iDesenvolupament Sostenible dels Pirineus. El centre es troba a1,5 km de Son. Deixem el cotxe a l’aparcament del centre.

PUNT DE TROBADACentre de Natura de Son

DIA I HORARIS30 de MARÇ, de 10.00 a 14.00 h

CAL PORTARAIGUA, ESMORZAR i PALA DE JARDINERIA

SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSEspais de treball, laboratori de recerca, aula d'informàticaAuditori de 200 placesLudotecaPlanetariTambé s'hi troba el Centre de Fauna, que acull espècies representatives dels Pirineus i ofereix la possibilitat d'apropar-se als animals a través de visites guiades amb grups reduïts.92 places d'allotjament (habitacions de 2 a 4 places)Restaurant, cafeteria i sala d'estarTel. informació 902 400 973

ENTITATS COL·LABORADORESFundació Territori i Paisatgehttp://www.fundtip.cat

MIG DE DOS RIUS

És un prat dens i molt ric en gramínies, lleguminoses i orquí-dies. Finalment, les plantes helofítiques ocupen el marge delriu i les dues parcel·les més petites de la finca. El més abun-dant és el canyís, encara que també s'hi troba la balca.

QUINS ARBRES HI PLANTAREMBosc de ribera

COM ANAR-HIHem d’anar a Sant Pere Pescador. Deixem el cotxe al poble.Des d’allà agafarem el carrer de Sant Sebastià en direcció aCastelló d'Empúries (GIV-6216) i, poc abans de deixar el nucliurbà, trencarem a mà dreta pel carrer del Joncar (encreuamentsenyalitzat) recte fins al final d'aquest mateix carrer. Un cop altrencall, continuarem recte pel camí de terra (camí de Mig deDos Rius), que va pel marge esquerre del Fluvià fins a lareserva.

PUNT DE TROBADAAl costat de l’aparcament de la reserva.


SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de Sant Pere Pescador. Oficina de Turisme. C/ Verge Portalet, 10. Tel.: 972 52 00 50. Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. El Cortalet. Ctra.GIV-6213 de Sant Pere Pescador a Castelló d'Empúries. Consell Comarcal de l'Alt Empordà.Tel.: 972 50 30 88. Can Ceret, C/ del Mar, 1 El Molí, Ctra. de la Platja, 36 El Pescador, C/ Sant Pere, 2 Aparthotel Raquel, C/ Delícies, 48 Can Mas, Ctra. de Sant Pere Pescador a Sant Martíd'Empúries

ENTITATS COL·LABORADORESAPNAE - http://www.apnae.org/Ajuntament Sant Pere Pescador - http://ca.santpere.cat/

COMARCA ALT EMPORDÀ

MUNICIPI SANT PERE PESCADOR

INFORMACIÓEs troba al marge esquerre del riu Fluvià, a 1,5 km de la Gola(desembocadura), dins del Parc Natural dels Aiguamolls del'Empordà i davant de l'illa de Caramany, que és una reservaintegral, dins del terme municipal de Sant Pere Pescador, ala comarca de l'Alt Empordà. Es correspon a la finca anome-nada Mig de Dos Rius, i a dues finques més petites situadesaigües avall, també en el marge esquerre del riu Fluvià. Lasuperfície total de la reserva és d'unes deu hectàrees, reparti-des en tres finques de set, dues i una hectàrees, aproxima-dament.El GR-92 travessa l'espai, seguint l'itinerari vora el riu. Hi hauna zona de domini públic hidràulic, ja que és una finca quellinda amb el riu Fluvià.L'Associació d'Amics del Parc Natural dels Aiguamolls del'Empordà (APNAE) col·labora en la gestió de la finca, mentreque la supervisió la fa directament la Fundació Territori iPaisatge.Clima mediterrani amb estius secs i calents, i hiverns suaus imàxims plujosos irregulars. Hi ha tres paisatges ben diferenciats. D'una banda, al costatdel Fluvià hi ha una franja de bosc de ribera en procés deregeneració que està colonitzant una plantació de pollancres iplàtans abandonada. Més cap a l'interior hi ha un extens pratde dall ric en gramínies i lleguminoses amb important faunaassociada. Aigües avall hi ha una petita part de la reservacolonitzada fonamentalment per canyís i boga, a causa del'entrada d'aigües salines i un elevat nivell freàtic. La vegetació de Mig de Dos Rius és influenciada sobretot perl'aigua, l'element omnipresent a tota la zona. Es distingeix lacomunitat de plantes hidròfiles.El bosc de ribera se situa a la vora del riu Fluvià. És constituïtper un estrat arbori acompanyat d'un estrat arbustiu pocdens i un estrat herbaci. Els arbres principals són l'om (enforta regressió per culpa de la plaga que l'ataca des de faanys, la grafiosi), el freixe de fulla petita, el salze, el vern il'arbre blanc. El prat de dall ocupa la major part de la finca.

CONGOST DE MONT-REBEI

QUINS ARBRES HI PLANTAREMRoures i bosc de ribera

COM ANAR-HIPer la carretera N-230 (Lleida - Vall d'Aran), des del Pont deMontanyana (Ribagorça, subcomarca la Terreta). Des d'aquí, através de la carretera que va a Tremp (C-1311), es troba l'en-creuament d'on surt la pista senyalitzada que porta a SantEsteve de la Sarga.Altres maneres d'arribar-hi: a través de la carretera de Tremp(C-147), agafant a prop de Cellers la cruïlla que porta a laGuàrdia de Tremp i Sant Esteve de la Sarga. També des d'Àgeri Corçà (la Noguera), però aleshores només s'hi pot accedirdes del sender (GR-1) que travessa el congost de Mont-rebei.L'accés més fàcil per als vehicles és des del Pont deMontanyana. Deixem el cotxe al pàrquing del punt d’informació de LAMASIETA, on hi ha el PUNT DE TROBADA


CAL PORTARAIGUA, ESMORZAR i UNA PALA DE JARDINERIA O SEMBLANT

SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSConsell Comarcal del Pallars Jussà. Tel.: 973 65 01 87Consell Comarcal de la Noguera. Tel.: 973 44 89 33Oficina de Turisme de Tremp. Tel.: 973 65 00 05Restaurants a Pont de Montanyana, la Clua, Cellers i Àger.Residència - casa de pagès a la Clua. Tel.: 973 25 22 44

ENTITATS COL·LABORADORESIPCENAhttp://www.ipcena.org/Ajuntament de Sant Esteve de la Sargahttp://santesteve.ddl.net/Turismehttp://www.elportaldelspallars.com/sanestevecatsarga.htm

COMARCA PALLARS JUSSÀ

MUNICIPI SANT ESTEVE DE LA SARGA

INFORMACIÓL'espai natural del congost de Mont-rebei té una extensió d'u-nes 600 hectàrees. La major part està inclòs dins l'espai d'in-terès natural (PEIN) del Montsec i també limita amb laReserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei. El 14 d'a-bril del 2005, el congost de Mont-rebei ha estat declaratRefugi de Fauna Salvatge.El congost de Mont-rebei, que forma el riu NogueraRibagorçana en travessar la serra del Montsec, separa elMontsec d'Ares del Montsec de l'Estall, i constitueix l'únicgran congost de Catalunya que es manté més o menys vergesense que el travessi cap carretera, ferrocarril o línia elèctri-ca. Únicament el travessa un camí de ferradura parcialmentexcavat a la roca que permet gaudir d'una manera moltespectacular d'aquest indret. Les parets del congost arriben aassolir més de 500 metres de caiguda vertical, amb punts onl'amplada mínima del congost és de només 20 metres.

VisitesEl camí que travessa el congost és de visita obligada per laseva espectacularitat i bellesa, però cal anar en compte ambels penyasegats.Es recomana accedir a la zona interior dels barrancs a travésdels itineraris proposats.Per accedir a la part culminant de la reserva i del Montsec,des d'on es té una vista panoràmica excepcional del Pirineu,part de la Ribagorça i de la Depressió de Lleida, si no es volfer caminant, hi ha la possibilitat d'arribar-hi a través de lapista del coll d'Ares (entre Àger i Sant Esteve de la Sarga).Podem gaudir d'una vista panoràmica del conjunt de la reser-va des del mirador natural que representa el revolt de la pistaper sobre la Noguera Ribagorçana, i que porta a Alsamorajust abans d'arribar a la Masieta, on s'observen els ràpids delriu abans d'entrar al congost, l'ermita de la Mare de Déu delCongost i el castell de Xiriveta.

LA MUNTANYA D’ALINYÀ

Fauna Han estat identificades 233 espècies de vertebrats, la majoriaocells. D'aquestes 5 són de peixos, 9 són amfibis, 11 són rèp-tils, 184 són ocells i 24 són mamífers.Quatre de les espèciesde fauna existents són endemismes ibèrics o pirinencs: el barbcomú (Barbus bocagei graellsii), el barb cua-roig (Barbushaasi), el tritó pirinenc (Euproctus asper) i l'isard (Rupicaprapyrenaica). Entre els mamífers hi trobem la llebre europea(Lepus europaeus), la marta (Martes martes), la fagina (Martesfoina), el toixó (Meles meles), el gat fer (Felis silvestris) i lageneta (Genetta genetta). Els ocells són abundants i diversos; destaquen els grans rapin-yaires com el trencalòs (Gypaetus barbatus), el voltor (Gyps ful-vus), l'aufrany (Neophron percnopterus), el voltor negre(Aegipyus monachus), l'àguila daurada (Aquila chrysaetos) i elfalcó pelegrí (Falco peregrinus). La fauna forestal és tambéimportant, i destaca la presència del gall fer (Tetrao urogallus),el mussol pirinenc (Aegolius funereus) i el picot negre(Dryocopus martius). A la zona més elevada és també notablela població de gralla de bec vermell (Pyrrhocorax pyrrhocorax).

QUINS ARBRES HI PLANTAREMBosc de pinassa i fruiters

COM ANAR-HIDes de la C-1313 en direcció a la Seu d’Urgell, uns 2quilòmetres després de Coll de Nargó, agafarem la carretera L-401 en direcció a Sant Llorenç de Morunys, travessant elpont d’Espia. La carretera recorre la major part de la Valld’Alinyà seguint els rius Perles i Alinyà. Deixem el cotxe al plade l’ermita de Santa Pelaia on hi ha el punt de trobada.


CAL PORTARAIGUA i PALA DE JARDINERIA

SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament Alinyà 973 383 100 Ajuntament de Coll de Nargó 973 383 048

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament de Fígols i Alinyà - http://figolsalinya.ddl.net/lay-out_index.phpAjuntament d’Organyà - http://organya.ddl.net/layout_index.phpInformació turística - www.alturgell.org/Figols_Alinya.html

COMARCA ALT URGELL

MUNICIPI FÍGOLS I ALINYÀ

INFORMACIÓLa muntanya d'Alinyà, de 5.350 hectàrees. Aquesta extensazona de muntanyes al Prepirineu de l'Alt Urgell, situada entrela serra del Cadí i la vall del Segre, constitueix un veritableparc natural gestionat per la Fundació Territori i Paisatge.La població de la vall d'Alinyà ha sofert una forta davalladadurant les últimes dècades. Així, mentre que el 1940 hivivien 635 persones, l'any 2000 aquesta xifra s'havia reduït a150 habitants censats, dels quals només hi viuen permanent-ment uns 75. Els seus habitants han mantingut les activitats tradicionals demuntanya d'aquesta zona, com són la ramaderia extensiva devaques i ovelles i els conreus de patata del bufet, una varietatmolt preuada que es conrea en camps d'altitud. És un espai amb un fort gradient altitudinal, amb ambientsmediterranis a les parts baixes i seques, situades a menys de500 metres, i ambients subalpins a la part més elevada, amés de 2.380 metres d'altitud; això ocasiona una gran diver-sitat de microclimes. En el sentit de les agulles del rellotge, la Muntanya d'Alinyàestà envoltada per les serres següents: Port del Comte, Odèn,Campelles, Turp i Aubenç, Carreu, Boumort i Sant Joan,Prada, Ares, Montsec de Tost, Cadí i del Verd. A la vegada, lavall d'Alinyà s'orienta en sentit E-W, tot davallant des dels2.383 metres del Pedró dels Quatre Batlles (serra de Port delComte) fins als 600 metres, on s'embranca amb la vall delSegre. Així, doncs, presenta una variació altitudinal molt nota-ble.Es troba sota la influència d'un clima submediterrani humit,amb aspectes de continentalitat, caracteritzats per precipita-cions relativament abundants, que superen els 700 mm o800 mm anuals (ens trobem en l'àmbit de la Catalunya humi-da), i rigoroses temperatures els mesos d'hivern, amb míni-mes sota zero i gelades gairebé diàries.

VegetacióEl predomini forestal de la vall correspon als boscos de coní-feres o aciculifolis. Hi trobem tres espècies de pins, dues decorresponents a l'estatge montà, la pinassa (Pinus nigra sspsalzmannii) i el pi roig (Pinus sylvestris); i una de subalpina,el pi negre (Pinus uncinata).

AIGUAMOLLS DEL PLA DE SANTA MARIA



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament del Pla de Santa Maria 973 630 006.El municipi del Pla de Santa Maria no disposa d’allotjamentsde tipus turístic associats al sector serveis. Al poble no existeix cap establiment hoteler o de turisme rural (casa depagès). Les activitats hoteleres més pròximes cal cercar-les almunicipi veí de Valls i al del Pont d’Armentera.Tot i el dèficit en oferta d’allotjament hoteler i de poca tradicióturística, el municipi disposa d’un patrimoni amb un alt valorhistòric i cultural que el poden fer fàcilment atractiu per l’ex-plotació turística. Alguns d’aquests elements més destacablessón:- L’església romànica de Sant Ramon de Penyafort, que es va

construir a principis del segle XIII, i és un bell exemplar d’a-quest estil a la comarca. Va ser declarat monument histori-coartístic l’any 1951.

- L’actual església parroquial de Santa Maria, que va serconstruïda l’any 1777 i és també un notable exemplar del’època barroca.

- Antic complex industrial “la Fàbrica”, permet realitzar activi-tats de rem a la bassa de les instal·lacions.

- La ruta de la Capona, permet accedir a bona part de lesbarraques de pedra seca i altres elements etnològics desecà del terme

- L’àrea de lleure de la muntanya de St. Ramon.- Construccions destacables repartides pel casc urbà: la

Marquesa, el carrer Major; ca Llovereta; casa Mitge; casaSingle; la Cooperativa Agrícola (1917), casa Saperes.

ENTITATS COL·LABORADORESEntitat LIMONIUM - http://www.limonium.org/Entitat GEPEC - http://www.gepec.org/Ajuntament del Pla de Santa Maria - http://www.pla.altanet.org/Voluntaris Forestals de Catalunya:http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis/voluntaris_forestals.jsp?ComponentID=61139&SourcePageID=5737#1

COMARCA ALT CAMP

MUNICIPI EL PLA DE STA. MARIA

INFORMACIÓEls aiguamolls del Pla de Santa Maria són una petita àread’interès natural formada per una zona humida d’origen artificial –generada per l’estancament de l’efluent de la depuradora del Pla de Santa Maria– en un context de paisat-ge de secà mixt agroindustrial. Aquest espai se situa en unazona verda pública al límit del polígon industrial del Pla,emmarcat en un espai destinat al conreu de secà (campsd’ametllers, oliveres i petites explotacions de cereal de secà),amb boscos-illa d’alzina i pi blanc i amb un ric patrimoni depedra en sec. Precisament, la situació d’aquest aiguamoll enaquest context –únic ecosistema de zona humida en bastantsquilòmetres a la rodona– li confereix un alt interès per la pre-servació de diverses espècies de fauna.Les accions fins ara realitzades a l’espai han permès la sevaconservació física (incorporació a una zona verda del polígonindustrial) i la situació d’una petita infraestructura d’ús públic(un aguait, un petit centre d’informació aprofitant un mas dela zona, el Corral de Cal Branca) i l’execució de diferents treballs de jardineria al voltant de la superfície que envoltal’aiguamoll.

ObservatoriA a la zona sud-est de l’espai dels aiguamolls es disposa unacaseta prefabricada mixta de fusta i metall que funciona comun aguait per a l’observació dels ocells de l’aiguamoll.L’observatori ocupa una superfície de 24 m2 i actualmentresta inaccessible. L’aguait disposa de cartells informatiusd’ocells facilitats pel Departament de Medi Ambient iHabitatge.


COM ANAR-HIPer la C-37, a 7 quilòmetres de Valls trobem la desviació alpolígon industrial del Pla de Santa Maria. Al costat de l’empresa SCHUTZ Ibèrica hi ha l’aparcament i el punt de tro-bada.

FONT DE LA ROVIRASSA

Des d’Avinyó agafem la pista de la Rovirassa, senyalitzadaamb un rètol, que surt de la plaça Dalí-carrer Pirineu i va capa la masia de Cal Vilalta (550 metres). Just davant d’aquestacasa surt cap a la dreta la pista, ara asfaltada, que, seguint eltorrent de la Rovirassa, porta fins a la font (2 quilòmetres). Elpla principal de la font està situat sota el camí, arribant a l’es-querra, i s’hi accedeix baixant unes escales de pedra. La pistaasfaltada acaba en un pla que serveix d’aparcament de cotxes,on hi haurà el punt de trobada.A sota el pla de la font i on comença el torrent, hi ha unabassa artificial on, cada primavera i des del 1980, la Societatde Pescadors Esportius d’Avinyó organitza un concurs depesca infantil. La font, l’entorn i la pista d’accés es van arre-glar l’any 1980.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSInformació a l’Ajuntament d'Avinyó 93 838 77 00

Llocs d'interès:Pont Vell, Torre dels Soldats, Abadal, Cal Verdaguer, Esglésiade Sant Joan d’Avinyó, Església de Santa Eugènia de Relat,Església de Sant Marçal de Relat, Església de Santa Mariad’Horta, Església de Sant Sadurní, Molí de Cal Verdaguer

Les Fonts: Font de la Rovirassa, Font del Tomàs, Font de Sant Jaume,Font de Sant Marçal

Rutes:Camí del riu

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament d’Avinyó: http://avinyo.cat/

COMARCA BAGES

MUNICIPI AVINYÓ

INFORMACIÓFarem la plantada a la zona lúdica de la Font de la Rovirassa,un lloc d’esbarjo i de trobada conegut per gran part delBages. També plantarem a la zona verda de la urbanitzaciódel Serrat Farré, en una contrada que s’ha arranjat com aparc infantil i zona arbrada on abans hi havia un abocador.Ens situem a la capçalera del torrent de la Rovirassa, situadaal vessant oriental del Serrat de la Pineda i a 2,5 quilòmetresa l’oest del nucli urbà, a 454 metres d’altitud (CoordenadesUTM: 412,385 4,635,845).

QUINS ARBRES HI PLANTAREMBosc Mediterrani

COM ANAR-HICal anar al poble d’Avinyó.Amb vehicle propi: Per la Ctra. C-25 (Eix Transversal) hi ha dues sortides, unaque enllaça amb la Ctra. B-431 i l’altra que enllaça amb laque va en direcció a Santa Maria d’Oló.

Amb transport públic (autobusos) Sortida d’Avinyó - Manresa De dilluns a divendres: 7:45 h; 8:55 h i 15 h. Diumenges: 8:45 h; 17:55 h. Sortida de Manresa - Avinyó De dilluns a divendres: 13 h; 14:40 h(*); 18:45 h; 20:15 h. Dissabtes: 20:15 h. - Diumenges: 21:15 h. (*) només temporada escolar Sortida d’Avinyó - Barcelona Feiners: 8:55 h. - Festius: 17:55 h. Sortida de Barcelona - Avinyó Feiners: 18:45 h. - Festius: 20 h.

Amb taxiTaxis Arnaus Avinyó - Serveis d’1 fins a 8 places Tel. 93 838 76 44. Mòbils: 659 945 726 - 670 456 007 -646 979 594

COMARCA RIBERA D’EBRE

MUNICIPI FLIX

INFORMACIÓL'espai humit de Sebes és una part de la ribera del riu Ebre, al'embassament de Flix. Conjuntament amb el meandre que elriu forma al voltant del poble, constitueix una zona humida, demés de 200 ha, formada per un extens canyissar entre el quales desenvolupen diferents taques de bosc de ribera i es creenalgunes zones d'aiguamolls. Aquest espai, marcat per l'aporta-ció constant d'aigua del riu Ebre, contrasta amb un entorn gai-rebé àrid. Aquest contrast incrementa la gran diversitat d'espè-cies que caracteritza la zona humida i, per tant, el seu valorecològic. L'espai té passeres per arribar fins a la llacuna i gau-dir del bosc de ribera, aguaits per a l'observació d'ocells, pla-fons interpretatius... També s’hi porten a terme diferents pro-jectes d'investigació i de conservació d'hàbitats i espècies, comla pastura d'aiguamolls amb cavalls de la Camarga i la reintro-ducció de la cigonya blanca a les Terres de l'Ebre.

Flora i vegetacióEntre els valors naturals d'aquest espai, cal destacar els boscosde ribera formats per albers, xops, verns, salzes... i espèciescom l'escutelària, afavorides gràcies a l'obertura del canyissar.

FaunaPel que fa a la fauna, es posa de manifest la presència d'algu-nes espècies d'insectes rares als Països Catalans, com laTuponia pictiscutum. Pel que fa als rèptils, destaquen el dragórosat i la sargantana cua-roja. Entre els ocells, destaca l'arpella.La visita estival de l'àliga pescadora, i espècies rares que viuenen el canyissar posen de manifest el bon estat dels hàbitats.

Recomanacions per a la visitaEls canvis en el canyissar, en la vegetació dels aiguamolls i enel bosc de ribera fan que cada època de l'any tingui el seuatractiu. La tardor ofereix la possibilitat d'observar algunes ausque utilitzen l'Ebre com a via migratòria. I al final de l'hivern i ala primavera es pot gaudir amb els colors de la florida del llirigroc als aiguamolls, l'aparellament de l'arpella i l'espectacle deles cigonyes.

Festa de les Cigonyes a SebesAquest dia se celebrarà la popular Festa de les Cingonyes ambjocs, tallers, titelles, alliberaments d’aus i d’altres activitats rela-cionats amb la reintroducció de les cigonya.

RESERVES DE SEBES

Horari:A partir de les 9:30 es podrà accedir a la Reserva mitjançant eltrenet i el carro.De 9:30 a 11:00 sessions inicials de plantada, mentre a l'àreadel Mas del Director es farà la plantada hi haurà jocs a càrrecde Tombs Creatius: El Traginer dels Jocs.A les 11:00 Animació Infantil "Monstres" a càrrec de La Bandadel Drac.A les 12:00 Parlaments i Lliurament de Diplomes.A les 12:30 la tercera sessió de plantada.A les 13:00 Foto de grup.A les 13:15 Alliberament de fauna salvatge provinent delCentre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent (Lleida).A les 13:30 Cloenda i comiat.


COM ANAR-HIDes de la C-12 ("Eix de l'Ebre"), venint de Maials (o Lleida) calagafar el camí a mà dreta just abans de creuar el pont. Si esve de d'Ascó (Móra o Gandesa), caldrà creuar el poble i, sensedeixar la C-12, seguir fins a la rotonda que hi ha un cop pas-sat el pont de l'embassament de Flix, on farem un gir de 180ºper tornar en direcció a Flix. Abans de creuar el pont, tro-barem un camí a mà dreta. El camí marca l'inici de la reserva,on deixarem el vehicle. Des d’aquest lloc, un servei d’autocarsi un trenet articulat faran viatges fins al Mas del Director on esfarà la Festa de les Cigonyes i la plantada.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSMas del Director: tel. 977 26 51 12Ajuntament de Flix: tel. 977 41 01 53

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament de Flix - http://www.flix.altanet.org/Grup de Natura Freixe - http://www.tinet.org/~freixe/

CAN PUIG DE FITOR -LES GAVARRES

cions religioses preromàniques i romàniques, masies i casespairals i algunes construccions derivades de l'activitat tradicio-nal i l'explotació dels recursos. Els forns de calç i de vidre, elsmolins, les rescloses, les carboneres, les fonts i els pous deglaç en són alguns bons exemples. Una extensa xarxa de camins i itineraris senyalitzats permet ladescoberta del massís als visitants que s'hi acosten des delsdiferents pobles del voltant.Dos d'aquests itineraris passen per la finca. Un és el que surtde Mont-ras i va a Palamós. La distància d'aquest itinerari ésde 13,41 km i es calcula que es pot fer en poc més de 4hores. Té un desnivell de 300 m. Cap a la meitat del recorre-gut trobaríem Santa Coloma de Fitor i Can Puig de Fitor. A l'al-tura de Santa Coloma de Fitor aquest itinerari enllaça amb l'al-tre, que parteix de Fonteta. En aquest cas la distància és depoc més de 7 km, que es poden fer en 2 hores i mitja. El des-nivell que s’ha de superar és de 175 m.

QUINS ARBRES HI PLANTAREMAlzina surera i caducifolis

COM ANAR-HIPer accedir-hi des de fora de les Gavarres, el camí mésemprat és el que parteix de Fonteta (Forallac), al qual s'acce-deix des de la carretera GI-6441, que cal agafar a la Bisbald'Empordà. De Fonteta a Santa Coloma de Fitor hi ha una dis-tància d'aproximadament 10 km, que correspon a entre 30 i45 minuts en vehicle. Deixem el cotxe a la zona d’aparcamenton trobarem informació de la plantada.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSConsorci de les GavarresFinca Camps i Armet, s/n (Can Geronès). 17121 MonellsTel. 972 643 695Zona de lleure, aparcament, centre d'informació

ENTITATS COL·LABORADORESConsorci de les Gavarres - http://www.consorcigavarres.org/Voluntaris forestals:http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis/agrupa-cions_defensa_forestal.jsp

COMARCA BAIX EMPORDÀ

MUNICIPIS FORALLAC I CALONGE

INFORMACIÓEntre el Gironès i el Baix Empordà s'alcen les Gavarres, unmassís de relleu suau i formes arrodonides, que constitueixl'extrem nord de la Serralada Litoral Catalana. Al bell migd'aquest massís es troba aquesta finca de la Fundació Territorii Paisatge, de la qual destaca la composició de suredes i altresformacions forestals representatives d'aquest espai natural.També destaquen els elevats valors culturals i patrimonials dela finca, que inclou alguns elements destacats i representatiusdel massís, com ara dòlmens, l'església de Santa Coloma deFitor i el Mas Puig de Fitor.

PaisatgeL'alzinar i la sureda caracteritzen el paisatge forestal de lesGavarres. Mentre que l'alzinar és el bosc originari d'aquestescontrades, la sureda ha ocupat grans extensions gràcies a l'ex-plotació forestal per a la indústria del suro. Actualment, les bro-lles amb pi blanc, pi pinyer i pinastre dominen gran part delterritori, afavorides pels incendis i per l'abandonament de con-reus i de l'activitat forestal. A les obagues i en algunes fondalades apareixen boscos depaisatges centreeuropeus, com ara rouredes i castanyedes.Vora els torrents i rierols, esplèndids boscos de ribera com laverneda i l'avellanosa completen el mantell forestal del massís.

FaunaEn el conjunt del massís de les Gavarres, la fauna predominantés la corresponent al bosc esclerofil·le mediterrani, i en concreta la sureda i el seus diversos estats. La diversitat d'hàbitats quepresenta la finca de Can Puig de Fitor permet que també hihagi una elevada diversitat d'espècies faunístiques. Dels hàbi-tats presents a la finca, la sureda és el que posseeix una avi-fauna més diversificada. Hi són presents tant espècies forestalscom espècies pròpies de marges i dels boscos esclarissats, jaque la sureda presenta una estructura arbòria semioberta quepermet el desenvolupament d'un sotabosc important.Les Gavarres destaquen pel seu patrimoni cultural excepcionalque des de temps immemorials han deixat els pobladors delmassís. Hi podem trobar elements de gran valor arquitectònic, històric icultural com ara monuments funeraris -dòlmens i menhirs- delneolític, construccions defensives i nuclis medievals, construc-

COLL DE CAN MAÇANA -MONTSERRAT

ItinerarisLa importància estratègica d'aquesta finca rau en el fet que ésl'accés principal al Parc Natural de la Muntanya de Montserratpel sector nord-oest, punt de sortida de la majoria d'excur-sions, itineraris i escalades d'aquesta regió i un espai onactualment estacionen els nombrosos vehicles dels visitantssense cap adequació ni mesura. Per aquest motiu, s'ha firmatun conveni de col·laboració amb el Patronat de la Muntanyade Montserrat i l'Ajuntament del Bruc per a la gestió de la fincai per millorar-ne l’accés a l’area d’aparcament i lleure.

QUINS ARBRES HI PLANTAREMAlzines i caducifolis

COM ANAR-HIL'accés a l'espai des del sud cal fer-lo pel municipi del Bruc.Aquí cal agafar la carretera BP-1101 en direcció a Manresa.Abans d'arribar a l’encreuament amb la carretera BP-1103,trobareu, a mà dreta, un desviament cap a l'àrea de lleure delcoll de can Maçana. Des del nord, l'accés es pot fer perManresa/Sant Salvador de Guardiola per la carretera BP-1101o per Monistrol de Montserrat per la carretera BP-1103. En elsdos casos cal anar en direcció al Bruc. Després de l’encreua-ment entre les dues carreteres, cal agafar un desviament al'esquerra cap a l'àrea de lleure. Aquí podreu aparcar i hihaurà informació de la plantada.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSMonestir de Montserrat 93 877 77 01 - Hotel El Bruc 93 771 00 36

ENTITATS COL·LABORADORESPatronat de la Muntanya de Montserrat i Parc Natural:www.muntanyamontserrat.net/Ajuntament del Bruc:www.diba.es/municipis/munview.asp?Ine=08025&Vista=1

COMARCA ANOIA

MUNICIPI EL BRUC

INFORMACIÓEl Parc Natural de la Muntanya de Montserrat disposa des definals de juny d’una entrada per la part nord-oest, es tracta del'àrea de lleure i d'aparcament del coll de can Maçana. Desd'aquest punt surten els senders i itineraris que van a sectorsmolt populars de la muntanya com són les Agulles, el refugiVicenç Barber, l'església de Sant Pau Vell, la Cadireta, el sen-der GR, etc. La finca coll de can Maçana, al municipi del Bruc, situada alParc Natural de la Muntanya de Montserrat, ocupa gairebé un7% del parc natural i és el punt principal d'accés als camins iles agulles de roca d'aquest sector de Montserrat.

PaisatgeEl coll de can Maçana s'ubica a la part oest de Montserrat,majoritàriament dins la zona de la reserva natural del parc.Inclou una part dels famosos monòlits de roca conglomeradade la regió de les Agulles, entre els quals destaquen els cone-guts amb els noms de la Foradada, la Cadireta, la Portella, elsPallers, etc., per les seves formes peculiars.

Flora i vegetacióLa vegetació està formada pel bosc mediterrani característic deMontserrat, que encara es recupera dels incendis del 1984 i1986 (alzinar muntanyenc i pinedes de pi blanc i pinassa), aixícom les plantes rupícoles típiques de les parets i canals, coml'endèmica orella d'ós.

FaunaEntre la fauna que s'hi troba, hi destaquen el falcó pelegrí i elcorb, que nien als penya-segats, i entre el mamífers destaquenla cabra salvatge, depredadors com la geneta i la fagina i l'abundant porc senglar.

HistòriaDes d'un punt de vista històric, l'espai té interès per haver estatel primer punt habitat de la muntanya, amb l'església romànicade Sant Pau Vell (s. XI), les restes del castell de la Guàrdia i eljaciment prehistòric de la cova Tapada.

ESTANY D’IVARS I VILA-SANA

QUINS ARBRES HI PLANTAREMBosc de Ribera

COM ANAR-HIL'accès a l'estany està indicat tant des de Vila-sana com desd'Ivars i Vallverd amb dues zones d'aparcament senyalitzades,la primera al camí de Vila-sana a Vallverd i el segon a lacarretera d'Ivars a Vila-sana, des de les quals surt l'itinerariprincipal amb accés als miradors. Deixem el cotxe a les zonesd’aparcament. A prop hi ha el punt de trobada.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de Tàrrega 973 311 608Ajuntament de Cervera 973 530 000

ENTITATS COL·LABORADORESConsorci d’Ivars - http://estany.galeon.com/produc-tos508298.htmlEntitat Egrell - http://www.egrell.org/Agrupament Escola d’Ivars:http://www.xarxajove.net/frontoffice/ini.php?op_menu=2&op_submenu=1&fk_xj_ambit_geografic=&fk_xj_comarques=&fk_xj_municipis=654&id_entidad=1585

COMARCA PLA D’URGELL

MUNICIPIS IVARS D’URGELL i VILA-SANA

INFORMACIÓAntigament, l'estany d'Ivars, situat enmig de la comarca delPla d'Urgell, era conegut arreu per l'abundància d'ocellsaquàtics com ara l'ànec collverd, el morell cap-roig, la fotja,ardeids, limícoles, peixos i també per a la pesca d'anguiles.L'estany es va començar a reomplir a partir de la primaverade 2005. Gràcies a un projecte de recuperació de l'espai,l'estany d'Ivars, amb 126 hectàrees de superfície, esdevindràuna de les zones humides interiors més grans del país i recu-perarà les condicions ecològiques i paisatgístiques que el vancaracteritzar: una important franja de canyissar tot al voltantde l'estany, jonqueres, bosc de ribera, marges amb carras-cars i màquia de garric, prats secs i una fauna abundant idiversa. De ben segur, es convertirà en un punt estratègic enles rutes migratòries de moltes espècies d'ocells i oferirà unespai idoni per a l'alimentació, per al descans, per al refugi ila cria. El projecte de recuperació ecològica i paisatgísticaque durà a terme el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana,creat específicament amb aquest objectiu serà possible grà-cies a la participació, entre altres, de la Fundació Territori iPaisatge.

Zones d’accésActualment hi ha habilitades dues zones d'accés (una al cos-tat d'Ivars d'Urgell i una al costat de Vila-sana) amb aparca-ment i panells informatius i dels quals surt un camí de passe-jada que enllaça les dues àrees. També hi ha dues zones delleure amb taules.

RESERVA DE LA LLACUNA DE L’AUFACADA

QUINS ARBRES HI PLANTAREMTamarius

COM ANAR-HIDes de Sant Jaume d'Enveja cal seguir la carretera paral·lelaal canal de la dreta de l'Ebre, en la qual hi ha indicadors queguien cap a l'Illa de Buda, Platges del Serrallo i Aufacada.Aquesta carretera s'ha de seguir durant 8,5 km sempreparal·lela al canal, fins que al final del tram recte heu de girara la dreta seguint l'indicador que ens guia cap a l'Aufacada.A 2,5 km es troba el mirador del Migjorn, punt d'observació dela llacuna. Deixem el cotxe en aquest punt, on hi ha el punt detrobada.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament Sant Jaume d’Enveja 977 468 039Ajuntament Deltebre 977 489 309

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament de Sant Jaume d’Enveja - Policia Local:http://www.santjaume.org/Parc Natural del Delta de l’Ebre:http://ebre.info/delta/index2.htmEntitat SEO: http://www.seo.org/Entitat PICAMPALL: http://www.picampall.org/

COMARCA MONTSIÀ

MUNICIPI SANT JAUME D’ENVEJA

INFORMACIÓEl delta de l'Ebre és la zona humida més important del litoralmediterrani ibèric i una de les més destacades de tot Europa.Els seus paisatges d'horitzons amples contenen una barrejainsòlita de conreus d'arròs, llacunes, platges immenses idunes, i es troben parcialment protegits pel Parc Natural delDelta de l'Ebre.

Una de les llacunes litorals més grans i valuoses de tot elDelta és l'Aufacada. Aquesta llacuna -i els aiguamolls quel'envolten-, situada vora una antiga desembocadura de l'Ebre(la Gola de Migjorn), és una de les que mantenen una quali-tat ecològica més elevada, tot i haver sofert una reducció elsúltims decennis per la transformació de l'entorn en arrossars.

Flora i faunaHi trobem una gran diversitat d'ambients i de comunitatsvegetals, d'acord amb la salinitat i profunditat de les aigües ide la seva proximitat al mar: canyissars, joncedes, salicornarsi vegetació de dunes. Com a tots els aiguamolls, els ocells són la fauna més visiblei destacable. A l'Aufacada hi ha algunes de les colònies d'o-cells aquàtics més importants del Delta i de tota la Península.Hi destaquen els ardeids com el martinet ros i l'agró roig, l'a-colorida polla blava, l'ànec xibec o els gràcils fumarell cara-blanc i fumarell negre. A l'hivern hi ha una elevada concen-tració d'aus aquàtiques. Lligades a l'aigua, també hi ha nom-broses espècies de peixos, com els endèmics fartet i sama-ruc, amfibis, espiadimonis i molts més.Aquest espai es gestiona en col·laboració amb el ParcNatural del Delta de l'Ebre i SEO/Birdlife.

COMARCA PLA DE L’ESTANY

MUNICIPIS BANYOLES I PORQUERES

INFORMACIÓLa zona lacustre de l'estany de Banyoles, situada a la comarcadel Pla de l'Estany, és un espai natural d'un gran valor geolò-gic, ecològic, paisatgístic i cultural. Està formada per l'estany, elmés gran de Catalunya, i una sèrie d'estanyols, zones humidesi llacunes temporànies que, en conjunt, constitueixen el siste-ma càrstic més important del país. Per aquest motiu, l'espai esconsidera el bressol de la recerca limnològica a l'Estat espan-yol, d'una gran importància científica.

El travertí A l'estany hi destaca la presència d'una roca molt característi-ca: el travertí. És una roca que es forma i creix quan les salscarbonatades que hi ha dissoltes a l'aigua precipiten un procésquímic i per l'activitat dels microorganismes. El seu creixementés gradual, i és per això que també se l'anomena "pedra viva".

VegetacióEn algunes zones ben conservades destaquen els arbres deribera autòctons com el salze, el vern, el freixe de fulla petita, ol'arbre blanc. També podem trobar el lliri pudent i diversesespècies de càrexs típiques de bosc de ribera. Submergides hitrobem espècies com els potamogètons, herbassars deMyriophyllum, així com praderies d'algues de la família de lescaràcies.

FaunaAvui dia els peixos més abundants a l'estany són forans com laperca americana (Micropterus salmoides), el mirallet o peix sol(Lepomis gibbosus), la gambúsia (Gambusia holbrooki) i laperca (Perca fluviatilis). A la riera de Can Morgat, així com al'estany, encara es conserven petites poblacions autòctones debarbs (Barbus meridionalis), bagres (Squalius cephalus) ibavoses de riu (Salaria fluviatilis). Pel que fa als mamífers relacionats amb la presència d'aigua,actualment el més representatiu és el rat-buf (Arvicolasapidus), des que la llúdriga (Lutra lutra) va desaparèixer amitjan segle XX a causa de la pressió humana.D'entre les més de 100 espècies d'ocells censades destaquenespècies aquàtiques com la polla d'aigua (Gallinula chloropus),la fotja vulgar (Fulica atra) i l'ànec collverd (Anas platyrhynchos).

CAN MORGAT ESTANY DE BANYOLES I PORQUERES

ItinerarisL'itinerari més complet és fer la volta a l'estany de Banyoles.Aquest recorregut permet contemplar nombrosos i variatspunts d'interès, com els passejos i les pesqueres que consti-tueixen un espai catalogat com a Jardí Històric d'InterèsNacional, el paratge dels Desmais, l'estanyol del Vilar, l'esglésiaromànica de Santa Maria de Porqueres, els estanyols càrsticsd'en Cisó i Nou, el bosc de Can Morgat, el parc de la Draga i eljaciment neolític.


COM ANAR-HIDes de Girona, cal agafar l'autopista AP-7 (de Barcelona aFrança) i deixar-la per la sortida núm. 6; llavors, cal prendrel'autovia C-66, que condueix directament a Banyoles, desprésde 13 km. Una altra opció és prendre la N-II, que comunica ienllaça amb l'autovia C-66 en el desviament que hi ha alterme de Sant Julià de Ramis. Un cop a la ciutat de Banyolescal dirigir-se al nord de l’estany buscant la carretera de cir-cunvalació que porta a Can Morgat on trobareu la zona d’apar-cament i indicacions de la plantada. l cotxe a l’aparcament delcentre.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSPodeu consultar la pàgina web del Consorci de l'Estany:www.estanyespainatural.netEn aquesta web, a més de trobar-hi molta informació de lazona i tots els enllaços d'interès per gaudir d'una bona visita,podreu fer una visita virtual per l'entorn de l'estany, a travésde diferents visites panoràmiques en moviment i de diversesgaleries d'imatges. Així mateix, ofereix informació sobre elConsorci de l'Estany i els projectes i activitats que està execu-tant, en especial el projecte Life-Natura.

ENTITATS COL·LABORADORESConsorci Estany de Banyoles - http://www.estanyespainatu-ral.net/Entitat LIMNOS - http://www.limnos.org/Escola de Natura estany de banyoles - http://www.escolanatu-rabanyoles.org/

COMARCA OSONA

MUNICIPI TAVERTET

INFORMACIÓLa Comarca d’Osona és una plana d’erosió fluvial envoltada demuntanyes i altiplans, entre el Pre-Pirineu, la SerraladaTransversal i la Serralada Prelitoral. Forma l’extrem NE de laDepressió Central Catalana, amb la Plana de Vic, que és elnucli central de la comarca. El relleu es caracteritza pels altiplans, precipicis que descen-deixen bruscament i vall verdes i profundes per on flueixen lesrieres i els torrents; el llegat d’una intensa història geològica.La proba dels seus 5.000 anys de història d’ocupació humanasón vestigis de l’època neolítica, el sepulcre megalític, les tom-bes antropomorfes de l’Avenc i el camp d’urnes funeràries i laMuralla Ibèrica. El nucli urbà de Tavertet, declarat Bé d’InterèsCultural, conserva 48 cases bastides entre els segles XVII iXVIII que envolten l’església romànica de sant Cristòfol, el patródels viatgers, documentada del segle XI. Enfront d’aquest con-junt harmoniós la cinglera de Tavertet cau en un contrast decolors i en una panoràmica colpidora; al fons el Montseny i elMatagalls i als peus una massa espessa de bosc i vegetació i elPantà de Sau. Els penya-segats, les coves i balmes i elscorrents fluvials aporten més riquesa al paisatge. La Cova delSerrat o Forat del Vent, descobert durant els anys 70 és la covacalcària més llarga d’Europa i va des de la riera de l’Avenc finsa Tavertet. Cal esmentar el Puig de la Força que guarda la Vall,el Cingle de la Miradora, el Salt de l’Avenc de més de 200 mde caiguda sobre la vall i el salt del molí Bernat.

PoblacióLa Vall de Sau i el Collsacabra és una regió poc poblada. Lapoblació és clarament adulta, amb tendència a l’envelliment iuna taxa de natalitat que disminueix al llarg dels anys. Lapoblació d’aquest territori ha sofert una dinàmica demogràficafortament regressiva que, gràcies al turisme i la segona resi-dència, ha començat una recuperació progressiva que caldriavetllar. Per les finques de l’Avenc i Rajols passen nombrososcamins i corriols. Entre ells destaca el GR2, possible brancaldel Camí de Sant Jaume.Els valors naturals d’aquesta zona han estat reconeguts des defa força temps i aquest reconeixement va fer que aparegués enla majoria de propostes de creació d’espais naturals protegits.Ara bé, tot i això, actualment, la protecció de la zona és la queofereix la seva pertinença al Pla d’Espais d’Interés Natural deCatalunya i a la Xarxa Natura 2000.

CINGLES DE L’AVENC DE TAVERTET

PlantadaLa finca on farem la plantada es diu Avenc i és una part d’unafinca més gran dins la qual hi ha el Mas de l’Avenc, i la Masiade Rajols. Aquesta finca (“matriu”) tenia 304’5 ha, de la quall’any 1996 se’n va segregar 4’5 ha de la part del mas del’Avenc, que van ser adquirides per Avenc SL. La resta de lafinca té 300 ha i està formada pel conjunt de Rajols i una partde mosaic agroforestal.

Els objectius de la plantació s’encaminen a incrementar l’es-tructura en mosaic que conformen els diferents hàbitats de lafinca a través de la recuperació i creació d’elements vegetalslineals i l’augment de biodiversitat de la finca.

QUINS ARBRES HI PLANTAREMBosc de ribera i fruiters

COM ANAR-HICal anar al municipi de Tavertet. Un cop allà, agafem el camíasfaltat que ens porta a Rupit. A 2,5 kms. Hi trobarem la Masiade l’Avenc amb accés directe a un pàrquing subterrani. A partird’aquí hi ha indicacions per anar fins a la zona de plantada.

PUNT DE TROBADACentre de Natura de Son



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de Tavertet 93 856 50 79Ajuntament de Rupit 93 852 20 03

ENTITATS COL·LABORADORESEntitat l’AVENC - http://www.avenc.com/Grup Naturalistes d’Osona - http://www.gnosona.com/

ESPAI D’INTERÈS NATURALDE GALLECS



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de Parets del Vallès 93 573 88 88

ENTITATS COL·LABORADORESConsorci Espai Natural de Gallecswww.espairuralgallecs.net/pag/entitat.php?idioma=espEscola de Natura de Parets del Vallèshttp://escolanatura.parets.org/

COMARCA VALLÈS ORIENTAL

MUNICIPIS PARETS DEL VALLÈS I LLIÇÀ DE VALL

INFORMACIÓConsorci de l'Espai Rural de Gallecs. Zona de relleu suau iondulat, travessada de nord a sud per les rieres de Caldes,Caganell i la riera Seca. És un espai agroforestal que conserva la imatge tradicional del Vallès, amb masies disperses, boscos i camps de cereals.

QUINS ARBRES HI PLANTAREMBosc mediterrani

COM ANAR-HICal anar a Mollet del Vallès des de l’AP-7. Un cop a Molletbuscar l’accés cap a Gallecs, situat a la part nord del munici-pi. Aquí seguirem les indicacions per arribar al punt de trobada.

COMARCA BAIX LLOBREGAT

MUNICIPI ABRERA

INFORMACIÓEl Torrent Gran d’Abrera és una franja ampla de boscos imatolls d’especial interès per a la conservació de la naturale-sa del municipi, a causa del seu excepcional valor ecològic ipaisatgístic. A banda d’acollir comunitats vegetals i animalsmolt representatives de la comarca del Baix Llobregat, elTorrent Gran s’integra en una xarxa de zones verdes de titula-ritat pública i privada que estan comunicades les unes ambles altres i formen una anella verda que engloba zones bos-coses i inundables d’altres torrents, rieres i del riu Llobregat.

Connector biològicCal destacar la importància que té el Torrent Gran com a con-nector biològic per a la circulació i dispersió de poblacionsd’amfibis, rèptils i mamífers, i també com a lloc de nidificacióde diverses espècies d’ocells.Fruit de la necessitat de preservar-lo d’una manera més efecti-va, l’Associació Naturalista d’Abrera, l’AssociacióHàbitats/Projecte Rius i l’Ajuntament d’Abrera participen juntsen un projecte compartit de custòdia i conservació d’aquestespai natural. L’objectiu dels projectes de custòdia com aquestés incrementar l’intercanvi de la fauna i la flora amb altreszones naturals més llunyanes que es troben relativament aïlla-des i divulgar els seus valors naturals i paisatgístics.

TORRENT GRAN D’ABRERA

La vegetació i la flora són molt variables. Al fons del torrent hicreixen diferents varietats de pollancres i salzes, mentre queals marges superiors es troben pinedes de pins blancs, inter-calats amb alzines i roures joves.


COM ANAR-HICal anar fins a la població d’Abrera, un cop allà anar fins alcarrer Nou, de curt recorregut, que ens porta directament allloc d’aparcament i de plantació.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament d’Abrera 93 770 25 54

ENTITATS COL·LABORADORESProjecte Rius - http://www.projecterius.org/Entitat ANDA - http://abreranda.iespana.es/Ajuntament d’Abrera - http://www.ajuntamentabrera.cat

SANTA CATERINAMASSÍS DEL MONTGRÍ


COM ANAR-HICal anar a Torroella de Montgrí. Des d’allà, la carretera C-31direcció Verges. Quan arribem a la segona rotonda agafem laprimera sortida a mà dreta. Pel carrer Major ens desviem pelprimer trencall a mà esquerra, seguim i agafem el primer tren-call a mà dreta i, tot seguit, després d’un tram recte d’uns centmetres, el primer trencall a mà esquerra, que és el camí vellde Bellcaire i que seguirem fins a trobar les indicacions deSanta Caterina al costat de l’accés a la pedrera d’Ullà. A partird’aquí trobem indicacions que ens porten fins a l’aparcament ipunt de trobada de la plantada.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de Torroella de Montgrí: 972 758 112

ENTITATS COL·LABORADORESDiputació de Girona - http://www.ddgi.cat/webddgi/portada.doAjuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit:http://www.estartit.org/SiteResources/index_turisme.aspVoluntaris Forestals de Catalunya:http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis/voluntaris_forestals.jsp?ComponentID=61139&SourcePageID=5737#1

COMARCA BAIX EMPORDÀ

MUNICIPI TORROELLA DE MONTGRÍ

INFORMACIÓEl Montgrí és un massís muntanyós situat a prop del marMediterrani, al nord de la comarca del Baix Empordà, i queconstitueix la separació natural entre aquesta i l’Alt Empordà.Actualment el massís està distribuït entre els municipis deBellcaire d’Empordà, l’Escala, Ullà i Torroella de Montgrí.

Flora i faunaLa vegetació és la característica del bosc mediterrani degra-dat, amb alta abundància de pi blanc a les zones baixes imatolls esclerofil·les a les zones altes, tot i que en zones d’obaga encara es poden trobar petites poblacions de sureresi alzines. També s’hi poden observar encara moltes feixes,que indiquen l’antiga presència del conreu de la vinya, pro-bablement abandonat a causa de la plaga de la fil·loxera deles acaballes del segle XIX. El 26 de setembre del 2004 hi vahaver un incendi forestal que va afeblir el bosc.Les característiques geològiques i climàtiques del massís, perla proximitat amb el tram baix del riu Ter, la desembocadurad’aquest riu i els aiguamolls de l’Empordà, la presència dedunes, els penya-segats i les coves abundants, fan que tinguiuna gran diversitat d’hàbitats que el fan atractiu per a ungran nombre d’espècies animals i vegetals. També s’hi trobenalgunes poblacions que constitueixen un bon indicador de lasalut d’aquest ecosistema, com ara diverses espècies d’orquí-dies, algunes espècies de caragols endèmics i el duc. Tambéhi havia una de les poblacions de margalló més meridionalsde Catalunya.Actualment, el massís del Montgrí, inclòs al Pla d’Espaisd’Interès Natural (PEIN), té d’una protecció especial, tot i ques’està negociant l’ampliació del Parc Natural de les IllesMedes a la resta del massís.

TORRENT I PANTÀ DEL GARET-LLUÇÀ

El torrent i el pantà de Garet o de la Font, situats a l’extremoest de la finca, són al sud-est i a menys d’un quilòmetre dedistància del nucli habitat del monestir de Santa Maria deLluçà, entre els masos de Garet, el Verdaguer i la Font. Formenpart de la subconca de la riera Lluçanesa, que conflueix a lariera Gavarresa i, finalment, al riu Llobregat.

Amb el suport del Consorci del Lluçanès s’ha creat un itineraria peu des del monestir de Lluçà fins al pantà de Garet i lacasa de turisme rural El Vedaguer, i a la inversa. L’itinerari jadisposa d’indicatius provisionals, que es milloraran durantl’acte de la plantada.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de Lluçà 93 855 40 63Ajuntament de Prats de Lluçanès 93 850 87 74

ENTITATS COL·LABORADORESConsorci del Lluçanès - http://consorci.llucanes.cat/Ajuntament de Lluçà - http://www.llusa.net/Centre d’estudis dels Rius Mediterranis:http://www.mitmanlleu.org/index.php?/mit/centre_d_estudis_dels_rius_mediterranis

COMARCA OSONA

MUNICIPI LLUÇÀ

INFORMACIÓEl torrent de Garet i el seu pantà estan situats a l’extrem oestde la finca rústica La Font, al municipi de Lluçà, al Lluçanès(Osona), al nord-est de Catalunya, concretament a la concadel riu Llobregat. L’acord de custòdia existent entre el gestorde la finca (Pere Garet) i el CERM, Centre d'Estudis dels RiusMediterranis - Museu Industrial del Ter, té com a objectiu laconservació i millora de l’estat ecològic i la biodiversitat deltorrent, el pantà i els camps i boscos circumdants, compagi-nant-hi activitats agràries, forestals i turístiques sostenibles.S’hi està portant a terme diverses actuacions encaminades arestaurar-hi el recorregut, la secció i la dinàmica originals deltorrent, la vegetació de ribera i la fauna aquàtica, apartar-nel’abeuratge de bestiar i eliminar-hi espècies al·lòctones decranc i peix, amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua.


COM ANAR-HILa finca rústica de La Font està situada a la comarca delLluçanès (Osona), al municipi de Lluçà – Santa Eulàlia dePuig-oriol. La superfície de la finca fa un total de 369,11 hec-tàrees. Les coordenades del centre de la finca són X: 421.500i Y: 4.655.500. La cota màxima (Serrat del Castell) és a 780metres sobre el nivell del mar i la mínima (riera Lluçanesa) a600 metres.

RIU RIPOLL


COM ANAR-HITransport públic:RENFE:Línia C4: Estació Montcada i Reixac Manresa. Línia C2 : Estació Montcada i Reixac.Situar-se al C. Major. Direcció plaça de l’Església fins arribaral riu Ripoll. Girar a l’esquerra i pujar per l’av. MossènJoaquim Castellví (a la riba dreta del Ripoll), continuar perl’Av. De la Riera de Sant Cugat uns metres i creuar el pont quetravessa la riera de Sant Cugat a la dreta. Continuar riu Ripollamunt (Av. Del Vapor) fins el pont que el travessa a mà dreta.A l’altra banda del pont trobareu el punt de trobada i aparca-ment de la plantada. 20 minuts caminant.

Transport privat:C-58 sortida Montcada-Ripollet-Cerdanyola. DireccióMontcada-Ripollet.Travessar el viaducte sobre el riu Ripoll. Al final del viaductegirar a la dreta, direcció Montcada (ctra. Ripollet-MontcadaBV-1411). Uns 500 m després hi trobareu una rotonda on heude girar a l’esquerra direcció Barcelona C-17, MontcadaCentre. Continueu 500 m pel carrer Bach fins el riu Ripoll. Hitrobareu el punt de trobada i aparcament de la plantada.


CAL PORTARAIGUA, ESMORZAR I PALA DE JARDINERIA

SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de Montcada i Reixac 93 572 64 74

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament de Montcada i Reixac - http://www.montcada.org

COMARCA VALLÈS OCCIDENTAL

MUNICIPI MONTCADA I REIXAC

INFORMACIÓEn aquesta zona s’està fent una millora de l'entorn fluvial delriu Ripoll, al seu pas per Montcada i Reixac. Ens trobemdavant la paradoxa que s’ha millorat molt la qualitat de l'ai-gua però s’estan perdent els nostres rius més urbans. Si nofos per l'obstinada presència dels ocells aquàtics, podríempensar que tenim canals i no cursos fluvials. L’actuació com-prèn el tram final del Ripoll, que travessa el municipi deMontcada. Comença a l’oest, entre el límit municipal ambRipollet, i finalitza a l’aiguabarreig del Ripoll amb el Besòs.Les actuacions principals se centrarien a les zones de la lleraamb cobertura edàfica, així com les platges de còdols i gra-ves.

Aconseguir una recuperació ecològica del riu Ripoll al seu pasper Montcada. Mitjançant un conjunt d’actuacions centradesen la millora de les condicions ambientals de llera del riu.L’eliminació d’elements antròpics, l’adequació del substratedàfic i la introducció de comunitats vegetals de ribera per-metran la consolidació de l’ecosistema fluvial del Ripoll, ambun poblament animal prou divers.

Acostar els ciutadans al riu. Cal millorar l’entorn fluvial perpotenciar que els ciutadans s’hi atansin, coneguin el riu i sel’estimin. Aquesta és un mecanisme molt important de pro-tecció de l’ecosistema fluvial ja que implica la participació dediferents actors socials en la pressa de decisions, en el con-trol i en la preservació futura del Besòs. Dintre del nostre pro-jecte aquest punt és de capital importància i es fa evident pelfet que el treball presentat és fruit de l’interès i la col·labora-ció del Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament deMontcada, del Projecte Rius, de la Fundació Natura iPaisatge, de l’Associació Naturalista local ACER, del col·lectiude naturalistes que realitzen el control ornitològic del Besòs ide la Xarxa de Custòdia del Territori.

AIGUAMOLLS DE CAN PONCIC- SANT QUIRZE DEL VALLÈS

COM ANAR-HICal anar a Sant Quirze del Vallès. A ponent del nucli urbà deSant Quirze del Vallès, entre l’avinguda de Can Pallàs i els pri-mers contraforts de la serra de Galliners hi trobem l’espai deplantació.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de Sant Quirze 93 721 60 00

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament de Sant Quirze - http://www.sqvalles.orgSant Quinze Natura - http://www.sqvnatura.org/Entitat Naturalea - http://www.naturalea.org/

COMARCA VALLÈS OCCIDENTAL

MUNICIPI ST. QUIRZE DEL VALLÈS

INFORMACIÓEspai d'importància local per tal que el municipi mantingui ladiversitat d'ambients que l'ha caracteritzat fins l'actualitat. Téimportància regional, donat que està immers dins el corredorecològic situat entre Sant Llorenç de Munt i l'Obac i la Serrade Collserola. Dins d'aquest espai s'hi localitza l'única balmaneolítica que resta al municipi, així com la Font de la Riba,emplaçada al peu de l'esmentada balma. Els aiguamolls deCan Ponsic són una antiga zona humida que va ser colgadaper l’abocament de residus de la construcció. Així mateix, lavegetació de ribera que ressegueix el torrent de la Betzuca, elprincipal curs d’aigua encara presenta un bon estat de con-servació.D’altra banda, es valora la proximitat de l’espai al nucli urbàde Sant Quirze del Vallès, la qual cosa li atorga un importantpotencial per a l’educació ambiental de la població.


MOLA DEL VALENCIÀ



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament d’Ulldecona 977 573 034

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament d’Ulldecona - http://www.ulldecona.org/ADF Ulldecona - http://www.ulldecona.org/

COMARCA EL MONTSIÀ

MUNICIPI ULLDECONA

INFORMACIÓA un quilòmetre del nucli urbà d’Ulldecona trobem el lloc deplantada que és un pla sota la muntanya de la serra deGodall. És un antic abocador en part repoblat a prop d’unescanteres. Es tracta de recuperar aquest espai i convertir-lo enun espai verd semiurbà fent un bosc d’alzines i pis pinyoners.


COM ANAR-HILa zona a reforestar es troba al km 1 de la carretera que vad´Ulldecona a Godall. S’ha habilitat un aparcament en unsterrenys a tocar de la fàbrica de mobles JJP on hi trobaraninformació i els atendrà personal de la plantada. Aquest llocestà a uns mil metres del cas urbà.

COMARCA TARRAGONÈS

MUNICIPI TARRAGONA

INFORMACIÓA la plana de Tamarit, al terme municipal de Tarragona, és ondesemboca el Gaià. Aquest petit riu mediterrani, d'uns 90 qui-lòmetres, neix a Santa Coloma de Queralt. La desembocaduradel Gaià està inclosa dins del Pla d’Espais d'Interès Natural icatalogada com a Reserva Natural de Fauna Salvatge. Des del'any 1997, l'Associació Mediambiental la Sínia, amb el suportde les diferents administracions, hi fa diferents tasques enfavor de la recuperació de l'ecosistema del bosc de ribera. Laplantada del 30 de març suposa un nou impuls d'aquest pro-jecte i una mostra més de la voluntat de preservar els ecosis-temes fluvials i els seus valors naturals.


COM ANAR-HIDes de Tarragona cal agafar l’N-340 vella en direcció aAltafulla. Abans d’arribar a Altafulla, a la dreta trobem la gasolinera i el restaurant Bufet d’Altafulla. Cal deixar el cotxeal pla que hi ha al darrere del restaurant. Aquí trobareu indicacions de la plantada.

DESEMBOCADURA DEL RIU GAIÀ



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSRestaurant Bufet d’Altafulla 977 650 028 Ajuntament Altafulla 977 650 008Ajuntament de Tarragona 977 245 988

ENTITATS COL·LABORADORESAssociació Mediambiental la Sínia - www.siniadelgaia.com/Entitat DEPANA - www.depana.org/Entitat GATA - www.tinet.org/~gata/

COMARCA BAGES

MUNICIPI MANRESA

INFORMACIÓHi ha dues zones de plantada, l’una al costat de l’altra. Una ala plana del riu i l’altra en una feixa en un nivell més elevat.S’hi està fent un itinerari que unirà el centre de Manresa ambles zones boscoses i rurals del sud-est del terme municipal.La plantada es fa en antics conreus que es recuperen com azona boscosa mantenint la vegetació autòctona de la zona.


COM ANAR-HIDes del sud, per l’autopista de Terrassa a Manresa. Al peatgede Can Padró sortim cap a la carretera C-55. Un cop allà,direcció Manresa, passem pel pont del Cardener i agafem laprimera desviació a la dreta; seguim sense desviar-nos, pas-sem per sota d’un pont fins arribar a una cruïlla on hi ha elBar Picadilli, allà ens desviem a l’esquerra cap al sud iseguim les indicacions que ens porten a la Fàbrica Blanca i laFàbrica Vermella, on hi ha l’aparcament i les dues zones deplantació amb personal i informació.

MANRESA

Des del nord, per l’autovia s’agafa la sortida a la C-55 fins quees troba la desviació a la dreta que ens porta fins la cruïlla onhi ha el Bar Picadilli, on cal agafar el trencall a la dreta queens porta a la Fàbrica Blanca i la Fàbrica Vermella, on hi hal’aparcament i les dues zones de plantació amb personal iinformació.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de Manresa 93 878 23 03

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament de Manresa: http://www.ajmanresa.cat/Projecte Roure: http://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/idiomes/1/contin-guts/informe_activ/territori_paisatge/adquisicio_custodia_ges-tio/3_3_estudis_biodiversitat_paisatge.html#aEntitat ICHN: http://www.iecat.net/institucio/societats/ichistorianatural/bages/ICHN/cichn.htm

COMARCA LA CERDANYA

MUNICIPI BELLVER DE CERDANYA

INFORMACIÓL’espai de Gallissà està situat dins el terme municipal deBellver de Cerdanya, a uns pocs quilòmetres del nucli urbàque dóna nom al municipi i a tocar del riu Segre.Els boscos de ribera que trobem a banda i banda del Segreconstitueixen un indret de gran valor ecològic, paisatgístic ide conservació, atès que es tracta d’un dels últims exemplesde formació boscosa de plana centreeuropea al nostre país.Gallissà ha estat durant molts anys un abocador il·legal derunes i, en alguns casos, fins i tot de deixalles, amb la conse-güent degradació progressiva dels seus hàbitats. És peraquest motiu que l’any 1999 l’Ajuntament de Bellver i laFundació Territori i Paisatge van elaborar una proposta derestauració dels hàbitats humits originals per, així, poderdedicar l’espai a usos lúdics, divulgatius i educatius mitjan-çant un itinerari naturalístic equipat amb diversos elementsde senyalització i infraestructures de suport.Recorregut curt: 700 m de longitud, practicable amb cadira de rodes.Recorregut llarg: 1.500 m de longitud, no practicable ambcadira de rodes.


BASSES DE GALLISSÀ BELLVER DE CERDANYA

COM ANAR-HIDes del municipi de Bellver de Cerdanya, dins el poble trobemla carretera asfaltada que mena cap al poble de Pi, nomésentrar-hi, en direcció a Pi, a mà dreta trobarem la desviacióque en pocs metres ens portarà a les basses de Gallissà. Ésaconsellable deixar el cotxe a Bellver.Punt de trobada a l’entrada de les basses al costat del poblede Bellver de Cerdanya.


CAL PORTARAIGUA, ESMORZAR (o esmorzar a Bellver) i PALA DE JARDINERIA

SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de Bellver de Cerdanya 973 510 016Oficina de Turisme de Bellver de Cerdanya 973 510 229Consell Comarcal de la Cerdanya 972 882 161Bombers 973 510 380Hospital Puigcerdà 972 880 150Mossos d’Esquadra 972 881 125Servei de taxi 609 229 989 - 649 811 635

ENTITATS COL·LABORADORESFundació Territori i Paisatgehttp://www.fundtip.cat

AIGUAMOLL DE MOLINS DE REI

La llacuna d'aigua dolça més gran del Baix Llobregat s'alimen-ta de les aigües del riu Llobregat a través d'un sistema debombeig autònom alimentat per energia solar. L'aiguamoll dis-posa d'un sistema de sobreeixidors per aconseguir la recircu-lació de l'aigua cap al riu. L'aiguamoll és accessible en tota la seva extensió a travésd'un camí perimètric. Les vores són d'accés restringit i peraixò hi ha un aguait per a l'observació dels ocells aquàtics. Enel terreny de la restauració ecològica s'ha tingut en compte lareplantació de vegetació amb les principals espècies deplantes dels ambients aigualosos, com ara el canyís, el llirigroc, l'àlber, el tamariu, el salze i el vern, entre d'altres. La llacuna té un perfil amb fondàries d’entre 30 i 2,5 metresper permetre la màxima biodiversitat. Les illes constitueixen elrefugi principal per a la nidificació dels ocells de l'aiguamoll. El resultat final és la creació d'un hàbitat ecològic que permetgaudir de la natura en un espai densament poblat.


COM ANAR-HIDes de la sortida “Molins Sud” de la B-23 arribem al carrerdel Pla del Polígon Industrial el Pla. Des de Molins de Reitambé cal anar al polígon. Cal seguir el carrer del Pla fins alfinal. Quan s’acaba el carrer trobem la cruïlla amb el carrerPrimer de Maig on també hi ha el CEIP Ferran Agulló. Aquestés el punt de trobada i on aparcament el cotxe.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de Molins de Rei 93 680 33 40

COMARCA BARCELONÈS

MUNICIPI BARCELONA

INFORMACIÓL'aiguamoll de Molins de Rei va ser un meandre del riuLlobregat fins al moment en què es va construir l'autopista A-2, l'any 1969. La zona va ser convertida en una gravera.Posteriorment, ICONA va delimitar els terrenys del voltant delriu per convertir-los en una explotació de pollancres.L'extracció d'àrids va deixar sense graves permeables els ter-renys i amb els anys es van omplir de sediments de llims, laqual cosa va impermeabilitzar totalment el sòl. Les crescudesanuals i els desbordaments del riu Llobregat van provocardanys irreversibles als arbres de la plantació.

Amb la finalitat de recuperar un espai natural periurbà i alhorarealitzar una obra de restauració ecològica que minimitzi l'impacte de les crescudes del Llobregat, s'ha creat aquestaiguamoll com a exemple de conservació de les riberes fluvials del riu Llobregat, sense malmetre l'ecologia fluvial.Aquesta actuació permet millorar els recursos hídrics de lacomarca, en la mesura que complementa les infraestructuresde depuració i conserva l'ecologia del riu.

Objectius de l'actuació:- Repòs per a la fauna silvestre i, especialment, per als ocells

migratoris i hivernants (objectiu del Conveni de Bonn).- Diversificar l'ecosistema fluvial (objectiu del Conveni de

Biodiversitat). - Acostar la natura als habitants dels municipis metropolitans. - Minimitzar els efectes dels aiguats i conservar l'ecologia

del riu.

COMARCA ALT PENEDÈS

MUNICIPI OLÈRDOLA

INFORMACIÓLa Muntanyeta és una finca pública de 55 ha dins el munici-pi d’Olèrdola, a tocar del Parc Natural d’Olèrdola, amb una superfície total de 409 ha i situat entre el Puig de l’Àliga i la riera de Vilafranca.


COM ANAR-HIAutopista AP-7 sortida 30 (Sta. Margarida i els Monjos) i sortida 29 (Vilanova i la Geltrú / Sitges). Carretera comarcalC-244 de Vilafranca a Vilanova i la Geltrú, a 5 kms deVilafranca. Trobem les indicacions a La Muntanyeta i al llocde plantada.

LA MUNTANYETA



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament d’Olèrdola 93 890 35 02

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament d’Olèrdola: http://www.olerdola.cat/Cercle d’Amics dels Parcs Naturals:http://www.fusic.es/capn/principal.aspADF 128 Rossend Montané: http://www.olerdola.org

DELTA DEL LLOBREGAT

Des de Gavà Castelldefels: C-31 direcció Barcelona, desviar-seal nus de les Filipines i seguir la direcció espai naturalRemolar-Filipines.

Aparcament: es pot utilitzar l’aparcament del Remolar.Entre l’aparcament i la zona de plantació hi ha 500 m.

PUNT DE TROBADAAparcament



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de Viladecans 93 635 18 00

ENTITATS COL·LABORADORESConsorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturalsdel Delta del Llobregat:http://www.gencat.net/mediamb/rndelta/cdll900.htm

Ajuntament de Viladecans: http://www.aj-viladecans.es/Fundació Catalana de l’Esplai:http://www.esplai.org/index.htm

COMARCA BAIX LLOBREGAT

MUNICIPI VILADECANS

INFORMACIÓEl riu Llobregat, en arribar al mar, forma un delta de 97 Km2.És el segon en extensió de Catalunya després del delta del’Ebre, i es troba situat geogràficament al bell mig de la costacatalana, entre els 41 16' i els 41 25' latitud N i els 1 58' a 2 10' longitud E. Malgrat la proximitat de Barcelona al delta,dins els seus límits encara es conserva una de les tres zoneshumides més importants de Catalunya, considerada d’impor-tància internacional per la Unió Europea.

Punt de plantacióExplanada entre la carretera i la corredora de Can Sabadell,on s’ha preparat una superfície per la plantació.


COM ANAR-HIDes de Barcelona: per la C-31 fins al nus de les Filipines.Sortir al nus i travessar en direcció a la platja i espai naturalRemolar-Filipines. Continuar un quilòmetre i a mà dreta des-viar-se a la Reserva Natural del Remolar-Filipines fins a l’aparcament.

Des de Viladecans: pel camí del Mar fins al nus de lesFilipines, travessar el nus direcció a la platja i desviar-sedirecció a l’espai natural Remolar-Filipines.

LA GARRIGA D’EMPORDÀ

Venint des de França en direcció Barcelona, la sortida 3 del’autopista AP-7 és la que permet arribar a l’espai, mentre quevenint de Barcelona la sortida 4 és la que cal agafar.L’espai es troba a uns 10 minuts en cotxe des de Figueres.Aquesta proximitat fa que l’espai sigui accessible també ambtren, ja que aquesta ciutat és una parada important de la líniaregional Ca2 de la Renfe, que uneix Barcelona amb Françapassant per Girona.

El principal accés a l’espai és la carretera local CIV-5105 queuneix Avinyonet de Puigventós amb Llers. Un cop allà trobareminformació que ens portarà al lloc de plantada.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament d’Avinyonet de Puigventós 972 547 069Ajuntament de Vilanant 972 546 003

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament de Vilanant: http://webspobles.ddgi.cat/sites/vila-nant/default.aspxAjuntament d’Avinyonet de Puigventós: http://webspobles.ddgi.cat/sites/avinyonet_de_puigventos/default.aspxVoluntaris Forestals de Catalunya:http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis/voluntaris_forestals.jsp?ComponentID=61139&SourcePageID=5737#1


MUNICIPI AVINYONET DE PUIGVENTÓS

INFORMACIÓZona de plantació a l’Alt Empordà en la zona coneguda coma “La Garriga”. Es tracta d’un territori molt extens amb unasuperfície aproximada de 1.245 ha. Localment, la Garriga oGarrigues és el territori que ocupa aquesta comunitat arbusti-va dominada pel garric i que es reparteix entre quatre termesmunicipals. La zona es caracteritza per un relleu ondulant depoc pendent, que conforma els primers contraforts de laserra de La Garriga. El relleu drena les aigües dels diversostorrents i rieres cap al riu Manol. Entre la vegetació forestalpotencial de la zona, es poden distingir dos dominis: el del’alzinar i el de la vegetació de ribera. La pèrdua d’aquestescomunitats comporta l’aparició d’altres secundàries, com lagarriga ja esmentada.La plantada es farà a l’antic abocador “de Figueres” al termemunicipal d’Avinyonet de Puigventós. És un parcel·la gran(entre 3 i 4 ha), de fàcil accés, i el que és més important: estracta d’una zona que podem convertir en un espai agradableper passejar-hi.


COM ANAR-HITrobem la Garriga a uns 2 quilòmetres de Figueres. Situadaentre quatre termes municipals: Vilanant, Avinyonet dePuigventós, Llers i Vilafant. L’espai presenta una accessibilitatmolt bona, ja que està ben comunicada amb importants viescom són l’autopista AP-7, la carretera N-II de Girona aFigueres i la carretera A-26 (antiga N-260) de Figueres a Olot.

ZONA HUMIDA DE LA CAMPARRA

Nord. Travessar Sils i un cop s’entra a Riudarenes, a la rotonda de l’avinguda Segadors, agafar direcció l’Esparra. El primer trencall, a l’esquerra. Accedir a l’espai de la zonaesportiva de la Camparra per l’entrada amb una tancametàl·lica.

Des de Girona: agafar l’N-II en direcció a Barcelona. Sortir perMallorquines, agafar la GI-555. A la primera rotonda, prendrela primera sortida. Seguir i a la rotonda de l’avingudaSegadors, agafar direcció l’Esparra. El primer trencall, al’esquerra. Accedir a l’espai de la zona esportiva i de laCamparra per l’entrada amb una tanca metàl·lica.

Des de l’eix transversal: des de la C-25 sortir a Santa Colomade Farners, Lloret, anar en direcció a Santa Coloma i a la pri-mera rotonda agafar la segona sortida, en direcció a Sils iRiudarenes. Travessar el poble de Riudarenes i a la rotondade l’avinguda Segadors, agafar direcció l’Esparra. El primertrencall, a l’esquerra. Accedir a l’espai de la zona esportiva ide la Camparra per l’entrada amb una tanca metàl·lica. Uncop a la zona hi haurà indicacions de la plantada.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de Riudarenes 972 856 002

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament de Riudarenes:http://webspobles.ddgi.cat/sites/riudarenes/default.aspxFundació EMYS: http://www.fundacioemys.com/

COMARCA LA SELVA

MUNICIPI RIUDARENES

INFORMACIÓLa zona humida de La Camparra és l’última reminiscènciad’un antic estanyol que ocupava gran part de la plana baixade la vila de Riudarenes, semblant a l’estany de Sils. La con-fluència de dos rius, actualment canalitzats, l’Esplet i l’Espletpetit, juntament amb una orografia favorable i un sòl imper-meable afavorien l’estancament de l’aigua durant tot l’any.A partir del segle XVII es van començar a dessecar les zoneshumides, considerades insalubres i font de malalties, per talde guanyar terrenys fèrtils per al cultiu i les pastures. Avui diaencara es poden percebre els antics recs que es van crearper drenar aquesta zona.Les zones humides són un dels hàbitats més rics en espèciesanimals i vegetals. Amb el temps, l’espai de la Camparra haquedat encaixat entre una zona urbana i industrial i, mésrecentment, ha patit l’impacte d’una gran infraestructura comés la Línia d’Alta Velocitat Barcelona-La Jonquera. Malgrattot, preservant-la exercirà la funció de connector biològicentre la Serra Magra i la ribera de la riera de Santa Coloma.

PlantacióLa plantació es farà a l’accés de la zona humida. LaCamparra està encaixada entre el nucli urbà, el polígonindustrial, la zona esportiva i les obres del TGV.

QUINS ARBRES HI PLANTAREMBosc de ribera i bosc mediterrani

COM ANAR-HIDes de Barcelona: des de l’AP7, sortida Lloret. Seguir per la C-35 i agafar la sortida Girona, Santa Coloma de Farners, Sils

RIU CONGOST

COM ANAR-HIEn ferrocarril: Ens hi porten la línia C3 parada Granollers-Canovelles i la línia C2 parada Granollers Centre, podem enllaçar amb l’autobús, amb la tarifa integrada.En transport públic des de Granollers: Cal agafar la línia d’autobús Granollers-Montornès Nord i baixar a Can Gordi-Can Català.

En cotxe des de Granollers: Cal seguir l’Avinguda FrancescMacià cap a la carretera del Masnou BP-5002, abans d’arribar a l’entrada de l’autopista AP-7, cal desviar-se a màdreta en direcció a Montmeló, després seguir direccióMontmeló per la carretera BV-5003 fins la rotonda d’entradaa Montmeló, llavors, anar cap al polígon industrial Can Gordi-Can Català on girarem 360º tornant per on hem vinguten sentit contrari. A uns 250 metres hi ha l’entrada de terraque és la zona d’aparcament al costat de la fàbrica de paletsFarrés. Allà hi trobarem personal i indicacions de la plantada.

A peu o en bicicleta des de Granollers: Seguint el camí fluvialarran del riu que connecta amb Granollers i les Franquesesdel Vallès pel Nord i amb Montmeló pel sud.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de GranollersOficina d’Atenció Ciutadana 93 842 67 35Museu de Granollers Ciències Naturals 93 870 96 51

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament de Granollers: www.granollers.cat/AjGra/Cercle d’Amics dels Parcs Naturals: www.fusic.es/capn/principal.asp

COMARCA VALLÈS ORIENTAL

MUNICIPI GRANOLLERS

INFORMACIÓL’espai natural de Can Cabanyes porta el nom de la masiaque hi havia en aquests terrenys. Té una superfície de 8 ha i està situat al sud del municipi de Granollers, entre la carre-tera de Montmeló i el marge dret del riu Congost. Can Cabanyer són uns terrenys cedits com a zona verda pelparc industrial de Can Gordi-Can Català i la seva restauracióecològica va ser impulsada per l’Ajuntament de Granollerscom a part del projecte finançat pel Fons de Cohesió de laUnió Europea per clausurar l’antic abocador de residus dePalou i recuperar l’entorn fluvial del riu Congost. L’espai estàcatalogat pel pla especial de Granollers com a espai d’interèsmunicipal, ENIM, i jha estat inclòs, com a part de l’espai delriu Congost en la Xarxa Natura 2000.Les actuacions de millora paisagística i de restauració ambiental, com ara la recuperació del marges fluvials, laregeneració del bosc existent i la creació d’un aiguamoll artificial, han permès augmentar la naturalització i la diversitat d’ambients de l’espai de ribera. Can Cabanyesconstitueix un refugi per la fauna del riu i per a la que colo-nitza l’aiguamoll que s’hi ha construït. Té un gran valor enuna zona preurbana i ja s’hi ha detectat 86 espècies vegetals i 35 espècies d’ocells.El Centre d’Educació Ambiental de Can Cabanyes està gestionat per L’Ajuntament de Granollers i el Museu deGranollers Ciències Naturals amb oferta d’informació, exposicions i activitats educatives per a escolars i per a grupsinteressats sobre el patrimoni natural. Hi ha itineraris, zonade picnic i una font al costat del centre a disposició dels visitants.


COMARCA PRIORAT

MUNICIPI MARÇÀ

INFORMACIÓFem la plantada en un antic abocador recuperat, a prop delmunicipi de Marçà. Aquest poble, situat a 315 m d’altitud, estroba al peu del turó de la Mil·loquera. És un poble agrícolaon es conrea la vinya, l’olivera, els avellaners i els ametllers.També hi ha granges de pollastres, conills i porcs, a mésd’activitats econòmiques del sector industrial: construcció,confecció i oficis tradicionals.


COM ANAR-HIDeixem el cotxe a Marçà. Des del poble de Marçà agafem apeu la carretera que va de Marçà a Capçanes i a 1 quilòmetre,tocant a la carretera, hi trobem la zona de plantada ja indicada.

MARÇÀ



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSInf. Ajuntament de Marçà 977 178 000Residència - Casa de Pagès Ca la Viola 977 178 288Residència - Casa de Pagès Mas Figueres 977 178 011Restaurant La Plaça 977 178 002Restaurant Llesqueria - Museu La Mil·loquera 977 178 150

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament de Marçà: http://www.marca.altanet.orgConsorci de la Serra de Llaberia: http://www.serrallaberia.catConsell Comarcal del Priorat: http://www.priorat.cat

COMARCA LA SELVA

MUNICIPI AMER

INFORMACIÓL’àmbit geogràfic és el tram del riu Brugent que transcorrepel terme municipal d’Amer (comarca de la Selva). El riuBrugent, anteriorment riera d’Amer i antigament Amera oAmerio, neix a la serra del Corb, a prop del coll d’en Bas, alterme municipal de Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa). Alllarg del seu recorregut, passa per les poblacions de SantFeliu de Pallerols, les Planes d’Hostoles i Amer, on finalmentes barreja amb les aigües del Ter, a prop del Pasteral. La zona d’actuació és al terme d’Amer, al camí vora riu queressegueix la riera d’Amer (riu Brugent) i que està comprèsentre l’aiguabarreig amb el Ter i el gorg de Santa Margarida(límit del terme municipal d’Amer).


RIERA D’AMER

COM ANAR-HICal anar al municipi d’Amer. Un cop allà, agafar l’avinguda dela Selva fins trobar el carrer del Pont de Fusta, seguir peraquest camí fins al final, on trobareu indicacions per anar allloc de plantada.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament d’Amer 972 431 112

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament d’Amer: http://www.amer.catProjecte Rius: http://www.projecterius.org/La Bombolla: http://www.labombolla.com/

COMARCA BAGES

MUNICIPI SANTPEDOR

INFORMACIÓFarem la plantada a l’aiguamoll de la Bòbila, que es troba alterme municipal de Santpedor a 1 km al sud del municipi iocupa una superfície de 7 ha recuperades, situat en un espaide transició entre el sòl urbà i la zona agrícola. Aquest aigua-moll està construït a l’espai excavat per una antiga bòbila, d’aquí el seu nom. L’any 1994 es van fer treballs derestauració i millora de l’entorn de l’aiguamoll. L’objectiu deles actuacions va ser potenciar al màxim la creació de microhàbitats.

FaunaLa importància faunística de la zona es basa en la diversitatd’ocells que acull. Nidifiquen a l’aiguamoll, entre d’altres: elmartinet menut, el cabusset, la fotja, el balquer i el rascló.

La plantadaL’actuació que hi farem s’emmarca en l’anomenat “ProjecteRoure”, que té com a objectiu principal la protecció i l’afavo-riment de l’expansió dels boscos de fulla caduca de les zonesforestals de clima mediterrani i submediterrani de Catalunyaper prevenir els incendis i augmentar-ne el valor ramader irecreatiu, i la biodiversitat. Els boscos caducifolis d’aquestazona són bàsicament rouredes.

AIGUAMOLLS DE LA BÒBILA

QUINS ARBRES HI PLANTAREMRoures i alzines

COM ANAR-HICal anar fins a Santpedor (Bages) a prop de l’encreuament dela carretera de Callús i Navarcles amb la de Manresa, on tro-bem el carrer del convent en direcció sud, seguim i trobem lesindicacions de l’aiguamoll de la Bòbila i les indicacions peranar a la plantació i on hem de deixar el cotxe.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de Santpedor 93 827 28 28

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament de Santpedor: www.santpedor.cat/Projecte Roure: http://obrasocial.caixacatalunya.es/osocial/idiomes/1/continguts/informe_activ/territori_paisatge/adquisicio_custodia_gestio/3_3_estudis_biodiversitat_paisatge.html#aEntitat ICHN: www.iecat.net/institucio/societats/ichistorianatural/bages/ICHN/cichn.htm

COMARCA PALLARS SOBIRÀ

MUNICIPI ALINS

INFORMACIÓEl Parc Natural de l’Alt Pirineu es troba situat enmig delsPirineus, en territori del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. Amb69.850 ha representa la superfície protegida més gran deCatalunya. Són molts els elements que caracteritzen aquestespai: hi podem trobar cims com la Pica d’Estats, el més altde Catalunya, amb més de 3.000 metres d’alçada, o l’estanyde Certascan, el més gran d’origen glacial de tot el Pirineu. També cal destacar la gran biodiversitat que presenta: elsdiferents ecosistemes alberguen espècies de flora i faunarepresentatives com són l’ós bru, el gall fer i extenses massesde boscos de pi negre i avetoses entre d’altres. A tots aquestsvalors cal afegir-hi el ric patrimoni cultural, producte de l’acti-vitat humana al territori al llarg del temps. Els nuclis urbansmonumentals i el romànic en són exemples, i es combinenamb l’activitat ramadera. La suma de tot plegat resulta unpaisatge digne d’admirar.

El bosc de Virós ha estat clau en la dinàmica de la VallFerrera. Parlem de 1.800 ha de terreny ubicades en unazona de poc pendent i orientada al nord, que han estat subs-trat d’un dels boscos més productius de la zona. L’explotacióde la fusta va ser la principal activitat que s’hi va dur a terme,al llarg de molts anys, per tal d’elaborar carbó per les quatrefargues de ferro de la vall. També s’hi feien altres activitatscom el recull d’herbes remeieres, bolets, caça, llenya per lescuines, etc. Actualment la riquesa existent al bosc de Virós ésla mateixa malgrat la pèrdua d’importància de la cultura tradi-cional del bosc. Tot això ha fet que es recuperés la massaforestal de forma notable, de manera que si ens hi acostempodrem gaudir d’aquest espai d’increïbles vistes panoràmi-ques i construccions típiques d’alta muntanya en qualsevolèpoca de l’any.

BOSC DE VIRÓS AL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

QUINS ARBRES HI PLANTAREMLes espècies que es plantaran són arbres caducifolis, comroures, moixeres, arç blanc i saüc, entre d’altres, fet que aug-mentarà la biodiversitat del bosc i serà font d’aliment per lafauna salvatge.

COM ANAR-HIDes de Sort agafem la C-13 en direcció a Llavorsí. Un cop allàes pren la carretera L-510 en direcció a Alins i Àreu. Araós ésel primer poble que trobarem. Des del poble surt un camíasfaltat a la dreta de la carretera principal que porta fins a lesbordes de Virós (just quan s’acaba l’asfalt de la pista), queserà el lloc de recepció dels participants en l’activitat.

Temps aproximat fins a les bordes de Virós: des de Lleida, 2 hores i mitja, i des de Barcelona, 4 hores.

L’activitat es pot suspendre si les condicions meteorològiquessón adverses.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament d’Alins 973 624 405

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament d’Alins: http://alins.ddl.net/Parc Natural Alt Pirineu: http://www.lleidatur.com/cat/altpiri-neu.htmlEntitat Lo Pi Negre: http://www.lopinegre.org/Entitat EMD Araós

COMARCA PALLARS JUSSÀ

MUNICIPI TREMP

INFORMACIÓLa zona de plantació és una ribera que es troba parcialmentdins un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000, concretament al’espai Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana. En aquest punt situat entre el riu Noguera Pallaresa i el canalde Gavet, conegut pel nom dels Arenys, trobem fauna quenidifica a la zona com el milà reial i altra d’associada alsambients aquàtics: bernats pescaires, ànecs collverd, picots,gripaus, granotes, libèl·lules, crancs ibèrics, esquirols, etc. El bosc de ribera, pràcticament inexistent en aquest margedel riu, és un excel·lent corredor biològic per a la fauna. Peraixò la plantació d’espècies de ribera com els pollancres, elssalzes, els tamarius, els verns i les nogueres millorarà l’entorndel riu, actualment en procés de recuperació.


BOSCOS DE RIBERA A LA NOGUERA PALLARESA

COM ANAR-HISortim de Tremp direcció a Isona per la carretera C-1412 B.Just abans de la cruïlla de la ITV i de passar un canal hi hauna desviació a la dreta per una pista de terra que, a 300metres, us porta al lloc de planta on trobareu personal i infor-mació de la plantada.



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de Tremp 973 650 005

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament de Tremp: http://www.ajuntamentdetremp.catEntitat Lo Trencalós: http://lotrencalos.blogspot.com/Entitat La Petjada: http://www.lapetjada.com/http://www.lapetjada.com/


MUNICIPIS GARRIGUELLA I RABÓS

INFORMACIÓEl municipi està situat al nord de la comarca de l’AltEmpordà, en la intersecció de la serralada de l’Albera i alsud-est de la serra de Rodes. Hi haurà diferents punts de plantada dins el municipi comara uns terrenys pròxims al Centre de Reproducció deTortugues de l'Albera, en un espai protegit per de la xarxanatura 2000. Es tracta d'una propietat privada de 7ha, enuna part de la qual hi ha una sureda molt aclarida, ambgrans espais on es vol recuperar el bosc. Des d’aquest turó hiha bones vistes i bon accés. Un altra lloc de plantada és almirador de la torre, situat al peu de la carretera C-252 queuneix Garriguella i Peralada. Són uns terrenys d'unes 3 ha,de propietat municipal, antics conreus ara naturalitzats, on esvol recuperar la massa forestal. El lloc té una vista privilegia-da sobre tot el municipi i tota aquesta part de l'Albera. Enaquests espais està previst plantar-hi alzines, alzines sureres iroures.


COM ANAR-HIEl punt de trobada i d’aparcament és a Garriguella davant de laCooperativa Agrícola, al mateix poble de Garriguella, a peu dela carretera que va de Roses a la Jonquera.

GARRIGUELLA I RABÓS -L’ALBERA



SERVEIS, ALLOTJAMENTS I RESTAURANTSAjuntament de Garriguella 972 530 093

ENTITATS COL·LABORADORESAjuntament de Garriguella:http://webspobles.ddgi.cat/sites/garriguella/default.aspxEntitat Centre de Reproducció de Tortugues Albera:http://www.tortugues.cat/PN Albera:http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/albera/Visita Virtual de l’Albera:http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs_de_catalunya/albera/visita/index.htmVoluntaris Forestals de Catalunya:http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis/voluntaris_forestals.jsp?ComponentID=61139&SourcePageID=5737#1

PLANTEM EL FUTUR › multimedia › pdf › 1 › 9 › ... · 2008-02-29 · D’aquests 1.000...

Documents

Transcript of PLANTEM EL FUTUR › multimedia › pdf › 1 › 9 › ... · 2008-02-29 · D’aquests 1.000...