PLA MUNICIPAL D’IGUALTAT - VilaWeb · com a valors superiors del seu ordenament jurídic la...
Transcript of PLA MUNICIPAL D’IGUALTAT - VilaWeb · com a valors superiors del seu ordenament jurídic la...
PLA MUNICIPAL D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS ENTRE DONES I
HOMES D’ALBAIDA DESEMBRE 2014
1
2
Contingut Introducció ...................................................................................................................................... 4
Per què la necessitat d'un Pla Municipal d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones participat? .................................................................................................................................. 4
Principis inspiradors ................................................................................................................... 5
Compromís Institucional .............................................................................................................. 5
Marc Normatiu: .............................................................................................................................. 6
CONVENCIÓ DE NACIONS UNIDES SOBRE L'ELIMINACIÓ DE TOTES LES FORMES DE DISCRIMINACIÓ CONTRA LA DONA ......................................................................................... 8
TRACTAT CONSTITUTIVO DE LA COMUNITAT EUROPEA .......................................................... 8
CARTA DELS DRETS FONAMENTALS DE LA UNIÓ EUROPEA ..................................................... 9
CONSTITUCION ESPANYOLA .................................................................................................... 9
LLEI 9/2003, DE 2 D'ABRIL, DE LA GENERALITAT, PER LA IGUALTAT ENTRE DONES I HOMES10
Diagnòstic Municipal .................................................................................................................... 11
Educació ................................................................................................................................... 12
Ocupació .................................................................................................................................. 14
PROCÉS PARTICIPATIU ................................................................................................................. 18
Què s'ha fet? ............................................................................................................................ 18
7 tallers de participació ciutadana .......................................................................................... 19
Com s'ha fet? ........................................................................................................................... 19
Anàlisi de resultats i prospecció de resultats del Procés Participatiu ........................................... 20
Resum de Respostes obtingudes: .............................................................................................. 21
Enquesta 1 ................................................................................................................................... 25
Enquesta 2 ................................................................................................................................... 29
EIXOS D'ACTUACIÓ: .................................................................................................................... 39
Àrea de sensibilització i transversalitat ................................................................................... 39
Àrea d'educació i formació ...................................................................................................... 42
Àrea d'ocupació i conciliació de la vida personal, laboral i familiar ...................................... 43
Àrea de promoció de la qualitat de vida i la salut ................................................................. 47
Àrea de prevenció i eradicació de la violència de gènere ..................................................... 48
Àrea de medi ambient, urbanisme i transport ......................................................................... 51
Procés d'implantació .................................................................................................................... 53
Annex: Violència de Gènere ........................................................................................................ 54
Denúncia d'ofici i obligació de denunciar qualsevol persona que conegui els fets: ................. 54
3
Figura del Testimoni Protegit:................................................................................................... 54
Què és l'ordre de protecció de les víctimes: ............................................................................ 55
Qui pot sol·licitar una ordre de protecció: ............................................................................... 55
Davant qui pot sol·licitar-se una ordre de protecció: ............................................................... 55
Contingut de l'ordre de protecció: ........................................................................................... 55
Drets de les víctimes de la violència de gènere: ...................................................................... 56
4
Introducció
Per què la necessitat d'un Pla Municipal d'igualtat d'oportunitats entre homes i
dones participat?
El reconeixement de la igualtat en els diferents nivells de la societat tot i ser un pas
decisiu des de la segona meitat del SXX. encara no és suficient. La bretxa salarial, el
repartiment desigual de les responsabilitats familiars, la violència de gènere, l'escassa
presència de dones en càrrecs d'alta responsabilitat o les taxes de desocupació
femenina, són alguns dels indicadors que ens mostren que la igualtat efectiva i plena
encara no és real. Per tant són necessàries estratègies per combatre accions i
manifestacions que generen discriminació, directa o indirecta i així eliminar els
estereotips existents a la societat.
El Pla Municipal d'Igualtat d'Oportunitats entre dones i homes del municipi d'Albaida
(PIA), constitueix un procés de treball nascut des de la participació ciutadana, que
representa el compromís del consistori de la Ciutat d'Albaida de mantenir viu l'objectiu
d'assolir la igualtat real entre dones i homes al llarg del temps, mitjançant la definició
d'eixos estratègics i accions concretades a través de la definició d'uns cronogrames
d'actuació.
Estem davant d'un pla d'igualtat inspirat en els principis de la transversalitat, la
promoció de la defensa i garantia de la igualtat entre homes i dones i recolzat en un
procés participatiu, per tant estem davant d'un Pla d'Igualtat d'Oportunitats entre homes
i dones elaborat per i per a la ciutadania d'Albaida. Per tant aquest pla ha volgut
involucrar des del seu inici al teixit associatiu local, institucions locals, serveis socials i a la
societat en el seu conjunt: la qual cosa ens ha permès que els habitants d'Albaida no
només siguin exclusivament receptors, sinó també inspiradors del Pla Municipal de
Igualtat d'Oportunitats entre homes i dones d'Albaida.
Com diria Richard Florida, citant a Jane Jacobs, Ulrich Bech i Samir Amin, "el futur serà
el que vulguem que sigui". És important el paper que té en aquests processos la
intel·ligència socioterritorial davant la localització tradicional d'inversions passives, la
governança enfront dels governs tradicionals, el projecte davant del fullet, la
5
participació proactiva i participada de la ciutadania davant de l'assistència i presència
passiva dels ciutadans.
Sens dubte l'element clau per a la correcta consecució dels objectius proposats per
aquest pla és l'existència del Consell de Dones, el qual dóna cabuda a col·lectius,
socials, educatius, sindicals, polítics i ciutadans i totes a nivell particular amb la filosofia
d'actuar com comissió consultiva i garant del compliment dels aspectes reflectits en pla.
Cal recalcar que estem davant d'un procés basat en la transversalitat. Els poders públics
han de tenir en compte les diferències entre les condicions, situacions i necessitats
respectives de dones i homes, en les fases de disseny, execució i avaluació de totes les
polítiques i projectes de desenvolupament.
Principis inspiradors
x Superar la discriminació per raó de sexe i promoure la igualtat d'oportunitats
entre dones i homes.
x Analitzar la situació actual i real de la ciutadania d'Albaida, identificant les
seves necessitats per aconseguir una plena igualtat d'oportunitats entre homes i
dones.
x Implantació de mesures renovadores de conductes, actituds i formes de relació.
x Incorporar la transversalitat de gènere en les polítiques de l'Administració
municipal mitjançant la sensibilització del personal municipal sobre la igualtat
d'oportunitats.
x Contribuir a l'eradicació d'obstacles específics que puguin existir en el municipi
que dificultin la promoció de les dones.
x Assegurar la integració del principi d'igualtat d'oportunitats entre gèneres en
l'Administració Local d'Albaida com institució representativa.
Compromís Institucional
6
La igualtat d'oportunitats entre homes i dones és un assumpte que afecta el conjunt de la
ciutadania i per tant les decisions ciutadanes han de tenir gran importància en la
definició, implantació i avaluació de les estratègies de desenvolupament que s'han
d'aplicar.
Tot i la legitimitat dels processos de participació, recolzats per la normativa vigent, cal
que hi hagi un compromís polític que afavoreixi la participació de la ciutadania en els
assumptes públics.
El ple municipal de l'Ajuntament d'Albaida en la sessió ordinària del 31 juliol 2014
aprovava per unanimitat de tots els grups municipals (BLOC-Coalició Compromís, PSOE,
UCiD i PP) la creació del "CONSELL SECTORIAL DE DONES D'ALBAIDA" sent aquest un
pas decisiu per treballar d'una manera decidida en la consolidació i consecució de la
igualtat d'oportunitats entre homes i dones al municipi. Que els projectes participatius
siguin recolzats per tots els partits polítics independentment del seu color, transmet
confiança a la societat ja que denota que el procés no té cap interès partidista i només
persegueix el bé comú d'aquesta.
Sens dubte perquè un procés de participació tingui èxit és necessari que hi hagi per
endavant consens polític per part de totes les forces polítiques representades en els
plens municipals dels municipis en què es vagi a realitzar un pla de participació.
D'aquesta manera a la societat li serà més atractiu participar, ja que no serà considerat
com una moció de confiança a l'equip de govern sinó com un procés que beneficiï al
conjunt de la societat.
Marc Normatiu:
El reconeixement explícit de la desigualtat de dones i homes per part dels poders
públics ha anat generant tot un marc normatiu referencial en el qual es recull i justifica la
necessitat de posar en marxa mesures orientades a l'assoliment de la igualtat. Tot això
es cristal·litza des de la normativa europea a l'autonòmica.
7
8
CONVENCIÓ DE NACIONS UNIDES SOBRE L'ELIMINACIÓ DE TOTES LES FORMES
DE DISCRIMINACIÓ CONTRA LA DONA
Convenció de Nacions Unides de 18 de desembre de 1979, ratificada per l'Estat espanyol
el 1983. La Convenció sencera és d'interès, però, cal recalcar l'article següent:
Article 4.1 .:"L'adopció pels estats part de mesures especials de caràcter temporal
encaminades a accelerar la "igualtat de facto"entre l'home i la dona no es considera
discriminació en la forma definida en la present convenció, però de cap manera comportarà
com a conseqüència, el manteniment de normes desiguals o separades; aquestes mesures
cessaran quan s'hagin assolit els objectius d'igualtat d'oportunitat i de tracte ".
TRACTAT CONSTITUTIVO DE LA COMUNITAT EUROPEA
Article 2: "La Comunitat tindrà per missió promoure, [...], un desenvolupament harmoniós,
equilibrat i sostenible de les activitats econòmiques en el conjunt de la Comunitat, un alt
nivell d'ocupació i de protecció social,la igualtat entre l'home i la dona, Un creixement
sostenible i no inflacionista, un alt grau de competitivitat i de convergència dels resultats
econòmics, un alt nivell de protecció i de millora de la qualitat del medi ambient, l'elevació
del nivell i de la qualitat de vida, la cohesió econòmica i social i la solidaritat entre els
Estats membres "
.
Article 13.1: "[...] El Consell, per unanimitat, a proposta de la Comissió i prèvia consulta al
Parlament Europeu, pot adoptar accions adequades per lluitar contra la discriminació per
motius de sexe, D'origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o
orientació sexual.
Article 141: «1. Cada Estat membre garantirà l'aplicació del principi de igualtat de
retribució entre treballadors i treballadores per una mateixa feina o per a un treball
d'igual valor.
3. El Consell, d'acord amb el procediment previst a l'article 251 i amb la consulta prèvia al
Comitè Econòmic i Social, adoptarà mesures per garantir l'aplicació del principi desigualtat
9
d'oportunitats i igualtat de tracte per homes i dones en assumptes d'ocupació i
ocupació, inclòs el principi d'igualtat de retribució per un mateix treball o per un treball
d'igual valor.
4. A fi de garantir en la pràctica la plena igualtat entre homes i dones en la vida laboral, el
principi d'igualtat de tracte no impedirà a cap Estat membre mantenir o adoptar mesures
que ofereixin avantatges concretes destinades a facilitar al sexe menys representat
l'exercici d'activitats professionals o evitar o compensar desavantatges en les seves carreres
professionals ".
CARTA DELS DRETS FONAMENTALS DE LA UNIÓ EUROPEA
Capítol III - Igualtat. Article 21.1 - No discriminació: "Es prohibeix tota discriminació,
I en particular l'exercida per raó de sexe, Raça, color, orígens ètnics o socials,
característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o de qualsevol
altre tipus, pertinença a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat, edat o
orientació sexual ".
Capítol III - Igualtat. Article 23 - Igualtat entre homes i dones: "La igualtat entre
homes i dones serà garantida en tots els àmbits, inclusivament en matèria d'ocupació,
treball i retribució. El principi d'igualtat no impedeix el manteniment o l'adopció de mesures
que ofereixin avantatges concrets a favor del sexe menys representat".
CONSTITUCION ESPANYOLA
Article 1.1: "Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna
com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el
pluralisme polític ".
Article 9.2: "Correspon als poders públics promoure les condicions perquè la llibertat i la
igualtat de l'individu i dels grups en què s'integra siguin reals i efectives; remoure els
obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitar la participació de tots els
ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social ".
10
Article 14 .: "Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap
discriminació per raó de naixement, raça, sexe, Religió, opinió o qualsevol altra condició
o circumstància personal o social ".
LLEI 9/2003, DE 2 D'ABRIL, DE LA GENERALITAT, PER LA IGUALTAT ENTRE
DONES I HOMES
Article 1 .: "Aquesta llei té per objecte regular i fer efectiu el principi de igualtat de dones
i homes a la Comunitat Valenciana, establir els principis generals que han d'orientar
aquesta igualtat, determinar les accions bàsiques que han de ser implementades, així com
establir l'organització administrativa de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes a
la Comunitat Valenciana "
Article 4.: «1. Els poders públics valencians adoptaran les mesures apropiades per
modificar els patrons socioculturals de conducta assignats en funció del gènere, amb la
finalitat d'eliminar els prejudicis, els usos i els costums de qualsevol índole basats en la idea
d'inferioritat o en funcions estereotipades de dones i homes contràries al principi d'igualtat .
2. Les diferents administracions públiques adoptaran una estratègia dual basada en el
principi de complementarietat de mesures d'acció positiva i les que responguin a la
transversalitat de gènere. L'adopció pel Govern Valencià de mesures especials de
caràcter temporal encaminades a accelerar la igualtat de facto entre la dona i l'home
no es considerarà discriminatòria en la forma definida en les convencions internacionals.
Aquestes mesures cessaran quan s'hagin assolit els objectius d'igualtat, oportunitat i tracte "
11
Diagnòstic Municipal
L'estudi de les dades poblacionals desagregades per sexe, no mostra diferències
significatives entre ambdós sexes. Els homes sempre han avantatjat lleugerament el
nombre de dones fins als 50 anys per motius estrictament naturals sent les dones les que
representen més pes poblacional a partir dels cinquanta segons els models demogràfics
de països industrialitzats.
L'estructura poblacional de la ciutat d'Albaida, és de piràmide regressiva, observant-se
la base més estreta que els graons centrals, fet aquest que ens indica un descens en la
natalitat en els darrers anys i un envelliment accentuat, aquesta estructura és molt típica
de països desenvolupats a la calor de la indústria tradicional europea. Per al cas
d'Albaida aquesta forma de piràmide es relaciona amb els models productius tèxtils
relacionats amb el municipi durant el segle XX. Aquesta piràmide ens
166 165 161
179 168
207 252
272 249
233 237
161 148 147
118 97
66 24 14
0
125 156 154
128 163
202 243
227 255
247 224
166 171
161 141
136 115
51 14 7
300 200 100 0 100 200 300
0/4 4/9
10/14 15/19 20/24 25/29 30/34 35/39 40/44 45/49 50/54 55/59 60/64 65/69 70/74 75/79 80/84 85/89 90/94
>95
Mujeres Hombres
12
mostra molt clarament dos fets relacionats amb la perspectiva de gènere, D'una banda
l'entrada de la dona al món laboral i per altra banda el retard en l'edat de tenir el
primer fill per por a la pèrdua de l'ocupació, fruit del sostre de vidre existent en la
societat. Tots dos motius afecten de manera negativa a la natalitat. Una cosa que
podem comprovar amb la superposició de les dades demogràfiques amb índexs
econòmics i d'ocupació.
Educació
El gràfic de nivell d'estudis demostra un clar canvi de tendència generacional i d'estereotips de
gènere,on les dones comparteixen el lideratge en major nombre de ciutadanes sense
estudis i amb estudis superiors pel que fa als homes. Les dones han passat de no tenir
estudis per motius d'abandonament escolar primerenc per dedicar-se a les activitats
domèstiques a convertir-se en el grup ciutadà amb més formació. Les dones sense estudis
se situen a la part alta de la piràmide de població i són la resposta de la societat de la
primera meitat del segle XX on no era comú que les dones adquirissin estudis. D'altra
banda el canvi de tendència en la consecució de la igualtat ha possibilitat que les dones
hagin assolit graus de formació superiors pel que fa als homes. Aquestes dones ocupen
les zones mitjanes de la piràmide de població. Aquesta tendència es produeix perquè
en els anys finals del segle XX i principis del XXI van ser molts els joves homes que van
abandonar els seus estudis a la recerca d'oportunitats laborals especulatives.
0 200 400 600 800
1000 1200 1400 1600 1800
Analfabetos Sin estudios Primer grado segundo grado tercer grado
Nivell d'estudis per grau i sexe
Hombres Mujeres
13
Cal assenyalar que hi ha un major nombre de dones que accedeixen a estudis
universitaris en els últims lustres, prova d'això és que de cada 5 persones d'Albaida que
van acabar les primeres promocions de Grau universitari 4 són dones. El mateix passa
amb les llicenciatures i enginyeries on les dones superen als homes en aquests nivells
d'estudi, com es podrà comprovar en les dades d'atur, desafortunadament el major grau
de formació femenina no és directament proporcional al major nombre de contractacions
femenines ni redueix l'atur femení respecte al masculí.
0
200
400
600
800
1000
1200
Estudis completats per sexes
Varon Mujer
14
Ocupació
Després de l'anàlisi del diagnòstic pot revelar cert nivell de desigualtat entre dones i
homes en temes referents a oportunitats en l'ocupació i fins i tot evidència l'elevada
presència de dones en situació d'atur.
La ciutat d'Albaida té unes dades d'atur que segueixen el patró de les societats
industrialitzades del sud d'Europa, en què el major atur femení és una tendència que es
ve arrossegant des de la relativa entrada en igualtat de la dona al món laboral. La
manca de coresponsabilitat i la dificultat de compatibilitzar vida laboral amb vida
familiar són aspectes de dificulten l'entrada al mercat de treball de la dona. En aquest
sentit cal eradicar l'imaginari social la desigualtat d'oportunitats a l'hora d'accedir al
mercat laboral, encara és freqüent no comptar amb les dones a causa de qüestions
estrictament de gènere com pot ser la possibilitat de tenir un embaràs o l'excessiva
responsabilitat de la dona a la llar, no compartida en més d'un 60% de les llars.
317 311 325 329 322 319 318 318 321 311 301 294 285 264 261 287 272 262
398 397 405 409 384 380 370 342 364 348 353 345 348 346 374 382 357 352
0 50
100 150 200 250 300 350 400 450
Evolución de l'atur per sexes (maig2013-octubre2014)
Homes Dones
15
41 43 46 43 44 48 46 44 46 44
34 32 33 26 26 27
31 28 20 19 18 17 18 19 17 15 17 15
11 8 11 16 16 18 17 16
0
10
20
30
40
50
60
Evolució de l'atur per sexes menors de 25 anys
Homes Dones
134 127 130 140 136 132 129 132 134 128 130 124 122 109 107 126 111 105
198 202 202 208 196 196 183 172 184 171 181 169 167 156 171 173 154 150
0
50
100
150
200
250
Evolució de l'atur per sexes entre 25 i 44 anys
Homes Dones
142 141 149 146 142 139 138 142 141 139 137 138 130 129 128 134 130 129
180 176 185 179 170 165 170 155 163 162 161 168 170 174 187 191 186 186
0
50
100
150
200
250
Evolució de l'atur per sexes, majors de 45 anys
Homes Dones
16
Desglossat per grups d'edat observem que en el primer (menors de 25 anys), a
diferència dels altres dos grups, és més gran la desocupació masculina. Això es deu al
fet que en aquest grup hi ha un major nombre de dones realitzant estudis superiors i per
contra hi ha més homes que s'han incorporat al món laboral. És ressenyable l'abundant
atur juvenil, circumstància que genera desigualtats d'oportunitats en la societat a tots els
nivells. En els dos grups successius les dades referides a la ciutat d'Albaida segueixen els
patrons habituals de les societats europees de base industrial, on la desocupació
femenina té un pes superior al masculí, l'explicació a aquestes dades cal buscar-la en
tendències de desigualtat de gènere que es vénen arrossegant generacionalment, en
què es prima la contractació masculina davant la femenina, considerant únicament
paràmetres de rendibilitat (de manera errònia), enfront de paràmetres i tendències de
Responsabilitat social corporativa o / i empresarial. És un fet a la vista dels resultats que
el major nivell d'estudis de les dones no està podent canviar les tendències de gènere a
l'hora de la contractació i reduir la desocupació femenina.
0
200
400
600
800
1000
1200
Homes Dones
Contractacions per sexes (sèrie maig 2013 - octubre 2014)
17
0
50
100
150
200
250
Homes Dones
Contractació per sexe, menors de 25 anys (sèrie maig 2013 - octubre 2014)
0
100
200
300
400
500
600
700
Homes Dones
Contractació per sexe entre 25 i 44 anys (sèrie maig 2013 - octubre 2014)
160
165
170
175
180
185
190
195
Homes Dones
Contractació per sexe, majors de 44 (sèrie maig 2013 - octubre 2014)
18
Aquests gràfics ens mostren el nombre de contractes registrats a Albaida en la sèrie
maig 2013-octubre 2014. És una constant en les societats del sud d'Europa que el major
nombre de contractacions siguin masculines, tot i que les dades d'atur ens mostren que hi
ha més dones en situació d'atur.
Les conductes tradicionals en matèria de contractació de dones també es mostren molt
marcades en el segon grup de 25-44 anys, on per motius de possibles maternitats i / o
dificultats de conciliació de vida laboral i familiar s'observa una notable diferència
entre contractacions d'homes i dones. Aquest fet es replica en el tercer grup, però en
aquest cas la dificultat de conciliació de vida laboral i familiar femenina no està
relacionada amb la cura dels fills estrictament, sinó principalment per la cura de
progenitors dependents d'una banda i perquè moltes dones no accedir al mercat
laboral en el grup d'edat anterior, privant per tant d'una experiència laboral prèvia
que els facilitaria accedir a un lloc de treball en condicions dignes. El donar suport a la
contractació femenina a més de ser un acte de responsabilitat amb la societat, és una
inversió de futur per i amb el progrés i bé comú de la societat.
PROCÉS PARTICIPATIU
Què s'ha fet?
La intervenció de la ciutadania en el procés d'elaboració del Pla Municipal d'Igualtat
d'Oportunitats d'Albaida es va materialitzar mitjançant la participació en una sèrie de
tallers públics, basats en una metodologia àgil, innovadora, fàcil d'aplicar i adaptada a
les necessitats socials d'Albaida . Això ha fomentat una forta interacció entre tots els
membres, produint un efecte sinèrgic que desencadena una allau de respostes i una
pluja d'idees entre tots els presents.
El treballar d'aquesta manera pot ajudar a establir un protocol d'actuació d'objectius i
accions, facilitant a tota la ciutadania sotmetre a una avaluació i seguiment per definir
les línies que guiaran la implantació del pla al municipi sota un enfocament integrat.
19
7 tallers de participació ciutadana
Dia 16 de juny Taller amb funcionaris municipals
Dia 26 de juny Taller amb partits polítics i sindicats
Dia 3 de setembre Taller amb empresaris i comerciants
Dia 11 de setembre Taller amb Ampas i associacions esportives
Setembre 23 Taller alumnes de 4t d'ESO
Octubre 30 Taller amb associacions
Novembre 13 Taller amb "Consell de dones"
Com s'ha fet?
L'objectiu fonamental era detectar, identificar i diagnosticar les necessitats reals i
potencials del municipi d'Albaida en matèria d'Igualtat mitjançant la realització d'una
sèrie de tallers de participació ciutadana propiciant una reflexió col·lectiva i
compartida.
METODOLOGIA
Participativa i participada La ciutadania assumeix un paper actiu en el doble procés
d'obtenció de dades i en la determinació de prioritats. No
s'estableix un diagnòstic aliè a la població, sinó que es compta
amb ella.
Ascendent Es treballa de baix a dalt perquè les decisions puguin ser
aplicables des de les bases. Facilita el consens social, la
identificació ciutadana amb el Pla d'Igualtat d'oportunitats i
l'acceptació de les mesures a adoptar.
Transparent Se li dóna visibilitat a totes les accions i s'informa puntualment
dels avenços a través de diferents vies.
Flexible No es tracta d'un mètode tancat i fix, sinó que té capacitat
d'adaptació per transformar-se i donar resposta a les novetats
que van sorgint, incorporant d'una manera sistemàtica tots els
elements que puguin ser útils i enriquidors.
20
El procés de redacció i generació del Pla municipal d'Igualtat de Gènere d'Albaida
podríem adjectivar de la següent manera.
Transparent: S'han superat les reunions en els despatxos i les relacions bilaterals, per
passar a unes relacions més horitzontals i de major transparència entre les associacions i
també amb els no associats de la zona: nova cultura basada en l'universalisme.
Pedagògic: El procés ha portat si un autoaprenentatge tant dels temes a tractar com de
les dinàmiques de participació dutes acabo per dinamitzar els processos participatius.
Creatiu: L'agenda de qüestions a discutir i proposar no la fan ni els mitjans de
comunicació ni els polítics, sinó que descentralitzadament sorgeixen de les iniciatives de
qualsevol grup ciutadà, que vulgui acudir al procés.
Anàlisi de resultats i prospecció de resultats del Procés Participatiu
Les dinàmiques de participació utilitzades en els diferents tallers de participació pública
realitzats han estat les següents:
Panells oberts: aquesta tècnica permet produir i organitzar un conjunt ampli d'idees
sobre qualsevol tema amb força rapidesa, distribuïdes segons siguin aspectes positius,
negatius, propostes de canvi o noves propostes. Aquesta dinàmica és útil en grups
nombrosos i amb temps de treball escassos. La dinàmica té tres parts: en primer lloc es
divideix als assistents en grups, a continuació debaten sobre la temàtica exposada i en
tercer lloc el moderador general exposa en un panell a tots els assistents les idees de
tots els grups segons siguin aspectes positius, negatius, propostes de canvi o noves
propostes.
21
Resum de Respostes obtingudes:
A quina necessitat respon el P.I.A?
Acabar amb les desigualtats socials i reconèixer la igualtat.
Incloure la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la vida d'Albaida.
Falta de paritat.
Dotar de contingut el "Consell de Dones".
No ho sé.
A la manca d'un document escrit i consensuat per la ciutadania.
A corregir les desigualtats.
Que la ciutadania participi de les normes de funcionament del pla.
És un document que fa anys que hauria d'estar vigent.
Que continuem plantejant aquesta qüestió que hauria d'estar ja superada i metabolitzada pel
conjunt de la societat.
Existeixen en l'actualitat moltes diferències en entre homes i dones.
A la igualtat d'oportunitats laborals sense tenir en compte el gènere.
Necessitat d'aconseguir una societat més justa i igualitària.
Al maltractament social i laboral femení.
Aconseguir la igualtat d'oportunitats en àmbits laborals i polítics.
A la protecció dels ciutadans discriminats per la societat.
Mas justícia Social per a la discriminació.
Quins avantatges reportarà?
Que els homes i dones siguin considerats iguals en tots els aspectes.
Procés d'aprenentatge.
Millora en educació i la qualitat de vida i relacions de les persones.
Lloc de concentració i centralització de les demandes.
Existència d'unes normes a nivell local.
Han de ser avaluades al final mitjançant un sistema d'indicadors.
Conèixer en profunditat les desigualtats existents per poder corregir-les.
Educar en igualtat de gènere.
La solució de problemes arrelats en la societat.
Apropar la ciutadania a la realitat de les dones de la ciutat.
Harmonia, felicitat, exemple de municipi a seguir.
22
Evitar estereotips i judicis de valor que valorin si és una cosa de dones i homes.
Igualar homes i dones.
Igualar sous per a les mateixes funcions.
Lluitar contra la violència de gènere.
Igualar el tracte social entre homes i dones.
Que les dones no siguin "menys" que els homes en alguns àmbits de la vida quotidiana.
Evitar la discriminació en algunes professions.
Més oportunitats per a les dones.
Una societat més estable.
Un camí que podria estendre a l'àmbit nacional i a altres municipis de l'entorn.
Felicitat per a la gent que se sentia discriminada.
Igualtat per a tots els ciutadans. Homes i dones.
La supressió d'etiquetes socials.
L'eliminació de suïcidis i problemes psicològics relacionats amb la discriminació de gènere.
Què no ha de faltar en el pla?
Definició de conceptes bàsics.
Protocols d'actuació davant la violència domèstica o de gènere.
Aplicació real amb temporalitat en la consecució d'objectius.
Coeducació i conciliació de la vida laboral i familiar.
Representació de tots els sectors socials (Educatiu, econòmic, sanitari, judicial etc)
Regidoria relacionada amb la igualtat.
Implicació.
Diagnòstic sexe / gènere en professions.
Paritat en els tribunals dels processos selectius de l'ajuntament.
Vocabulari no sexista.
La recerca d'una entesa entre els dos sexes.
Participació i implicació política en el pla. També dels treballadors.
La qüestió de la violència de gènere.
Formació en diferents franges d'edat i sectors de la societat per donar solució a les diferents
problemàtiques.
Anàlisi de les problemàtiques que es vulguin resoldre.
Informació en tots els espais públics de com actuar davant processos de violència sexista.
Informació per rebre ajuda relacionada amb els processos de desigualtat de gènere.
Acceptació per part dels homes.
Posar en pràctica les accions per part dels homes.
23
La cultura masclista d'algunes dones.
Unes bases, principis o pilars.
Participació ciutadana.
Suport per part dels grups polítics representats a l'ajuntament.
Una organització d'activitats relacionades amb el pla.
Suport i no discriminació a cultures, gèneres i religions.
Finançament per aplicar-lo.
Iniciativa, ganes de canviar el món, honradesa, honestedat i organització.
Pensar en positiu, les coses poden canviar.
Quines dificultats podem trobar?
Tradició cultural, ideològica, educativa, edat.
La manca de sensibilització social al respecte.
Baixa participació.
Desconeixement dels diferents aspectes i com afrontar-los.
Que la dona es negui a participar en l'espai públic.
Educar en llenguatge inclusiu.
Conciliació laboral-familiar.
Participació activa dels diferents agents; socials, col·lectius i població en general.
Les diferències de mentalitat per edat i l'educació en el nucli familiar.
Xoc generacional.
Estereotips masclistes.
Por o vergonya davant de processos de discriminació / violència.
Costums arrelades en la societat.
"Rodar la roda" o "buscar els cinc peus al gat" la qual cosa pot desembocar en falta de
consens.
La participació.
La implicació de la societat.
Que no hi hagi col·laboració.
La manca de consens en el pla.
Revolucions de sexistes i fatxes.
Enfrontament entre la tradició i la novetat.
Que hi hagi gent que no estigui disposada a col·laborar.
Tradició religiosa.
24
Què hem de corregir i / o afrontar?
Afrontar les desigualtats i denunciar-les.
Afrontar que dones i homes som iguals.
Les diferències, límits i dificultats que ens formem sota el nostre criteri.
Corregir desigualtats.
Millorar el tractament personal diari.
Corregir mites i rols sobre el paper de la dona en la societat actual.
Posada en valor de la veritable igualtat i canvi de mentalitat entre els dos sexes.
Manca de compromís de la dona en l'acció pública (política, social. Cultural ...)
Discriminació de gènere.
Costums festiu-culturals del municipi, diferenciació per sexe en algunes tradicions del municipi:
processons, actes festius (ancians cambreres) etc etc.
Existència de diferències salarials per qüestió de gènere en el mateix càrrec de l'organització.
Canviar la denominació del "Consell de dones" per "Consell d'igualtat d'oportunitats entre
homes i dones".
Comunicació social.
Denunciar els actes de violència de gènere.
Posar els mitjans per part dels poders públics.
Treball amb col·lectius per implicar-los en la presa de decisions.
Que els treballs siguin remunerats als homes i dones per igual.
Que el gènere no afecti el resultat del treball sinó a l'esforç.
Que es valorin les qualitats i no el gènere.
Que no es discrimini a un gènere per fer un treball més usual que ho faig l'altre gènere.
El maltractament social i laboral que pateixen les dones.
Els comentaris discriminants i corregir el pensament de superioritat dels homes.
25
Per la seva part l'obtenció d'informació quantitativa s'ha recavat a través de
l'elaboració d'enquestes, un procés participatiu no s'ha de limitar a les metodologies
quantitatives pel fet que sovint guien sobre manera les opinions ciutadanes desvirtuant
l'essència de la participació. No obstant això l'enquesta ens ofereix una informació molt
interessant ja que l'enquestat reflexiona seva resposta a l'hora de elaborar-la, per tant
no és lògic discriminar aquesta metodologia de participació. En aquest procés
realitzàvem dues enquestes; 1 la inici del taller i una altra a la conclusió. Amb l'enquesta
d'inici preteníem conèixer el coneixement adquirit pels ciutadans respecte a la realitat
de la igualtat i el gènere mentre que a la segona enquesta es pretenien analitzar
conductes relacionades amb la igualtat.
Enquesta 1
Aquesta enquesta l podem dividir-la en dues parts; una destinada a conèixer el noció
dels termes de gènere per part de la societat i la segona part relacionada amb
experiències personals dels enquestats.
La igualtat d'oportunitats es gesta des d'un punt de vista holístic, coneixent les
accepcions i diferències que pot generar l'ús del llenguatge, per això cal oferir a la
ciutadania mecanismes que els permetin conèixer què significant i significat tenen les
paraules i missatges vinculats amb el gènere. Aquest fet ens pot ajudar a construir
societats més tolerants i obertes a la igualtat dins la diversitat i perspectiva de gènere.
26
Sexe i gènere: Són conceptes complementaris, es refereixen a ser home o dona però
s'utilitzen de manera diferent. El sexe es refereix a les diferències biològiques i el
gènere a les socials o culturals. La igualtat de gènere posa fi a la discriminació.
11
7 6
1
9
4 3 3
0
2
4
6
8
10
12
Son lo mismo Son Completamente diferentes
Son complementarios No Sabe/No contesta
Quina és la diferència entre sexe i gènere?
Mujeres Hombres
46%
25%
20%
9%
Son lo mismo Son Completamente diferentes
Son complementarios No Sabe/No contesta
27
a) Les dones treballen juntes contra la discriminació b) Més fonts d'ingrés per a les dones c) Millora en l'accés a l'educació d) Totes les anteriors.
8
11
6
0
4
11
4
0 0
2
4
6
8
10
12
SI NO nunca No Sabe/No contesta
Alguna vegada ha estat discriminat/ada pel fet de ser home o dona?
Mujeres Hombres
7
1
4
12
2 1
7
9
0
2
4
6
8
10
12
14
a b c d
Quines estratègies han habilitat social i econòmicament a les dones?
Mujeres Hombres
28
2
13
8
1 1
8
10
0 0
2
4
6
8
10
12
14
si no a los dos por igual No Sabe/No contesta
Creu que el gènere afavoreix a les dones i no als homes?
Mujeres Hombres
15
1
8
1
8
1
9
1
0 2 4 6 8
10 12 14 16
Si No A veces No Sabe/No contesta
Creu que els homes i les dones reben un tractament diferenciat?
Mujeres Hombres
7
11
7
0
4
11
4
0 0
2
4
6
8
10
12
Si NO A veces No Sabe/No contesta
Creu que les dones i els homes tenen les mateixes
Mujeres Hombres
29
Enquesta 2 P.1. En la seva opinió, ¿quina utilitat pot tenir per a les Albaida l'elaboració d'un pla
Igualtat d'Oportunitats entre homes i dones ?. Indiqueu en cada cas si està:
Molt d'acord (1), Bastant d'acord (2), poc d'acord (3) o Gens d'acord (4)
8
13
4
0
3
13
3
0 0
2
4
6
8
10
12
14
SI NO nunca No Sabe/No contesta
Alguna vegada ha estat discriminat pel fet de ser home o dona?
Mujeres Hombres
8
13
4
0 0
14
4
1
0
5
10
15
SI NO nunca No Sabe/No contesta
Ha sentit alguna vegada que conta amb menys oportunitats de desenvolupament
professional degut al gènere?
Mujeres Hombres
30
A) Pot ser útil per equilibrar la presència de dones i homes a les empreses.
B) Pot afavorir un millor aprofitament de totes les persones.
C) Pot millorar el clima laboral.
D) Pot sensibilitzar i canviar actituds.
E) Pot facilitar la compatibilització de la vida familiar, laboral personal de
treballadors i treballadores.
F) Pot ajudar a combatre situacions discriminatòries o desigualtats que
s'estiguin produint.
G) Pot donar una imatge més moderna i competitiva del municipi.
H) No crec que serveixi per res.
12 12 10
12 12
15
9
1
9 11
9 8
7
4
11
0
3 1
4 4 4 5
3 5
0 0 1
0 1
0 1
18
0 2 4 6 8
10 12 14 16 18 20
A B C D E F G H
Dones
1 2 3 4
7
5
9
6
8
11
7
1
6
9
4
6
4
2
5
2 1 1
2 3 3
2 3 3
1 0 0 0 0 0 0
9
0
2
4
6
8
10
12
A B C D E F G H
Homes
1 2 3 4
31
P.2. A continuació us presentem algunes dificultats que les dones poden trobar per
accedir i romandre en el mercat laboral. Indiqueu en cada cas si està:
Molt d'acord (1), Bastant d'acord (2), poc d'acord (3) o Gens d'acord (4)
11
6
8 7
4
6
13
10
16
13
9
16
11
7
3 2
3
8
3
6
3
0 0 0 0 1 1 1
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
A B C D E F G
Dones
1 2 3 4
7
2
5
3
4 4
7
4
7
4
3
8
2 2
3
4 4
6
1
7
4
1
2 2
3
2 2 2
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
A B C D E F G
Homes
1 2 3 4
32
A) La maternitat
B) La menor valoració que reben les dones en el mercat de laboral
C) L'opinió de l'empresariat respecte al tipus de treball que poden ocupar les dones
D) El rebuig de les pròpies dones a exercir certs treballs
E) Les responsabilitats familiars i / o domèstiques
F) L'ambient hostil dels companys davant la presència de dones en certs llocs de
treball
G) El masclisme en la societat en general
P.3. En la seva opinió, l'ajuntament té en compte la igualtat d'oportunitats entre
dones i homes en la gestió del personal? (Màxim 3 respostes per ordre de prioritat)
(marqui amb 1, 2 i 3)
4
0
5
4
3
1
7
5 5
1 1
0 0
1
2
1
3 3
1
0 0 0
1
2
3
4
5
6
7
8
A B C D E F G
Dones
1 2 3
33
A) Sí, perquè està promovent la contractació de dones
B) Sí, perquè està promovent l'accés de dones a llocs on tenen menor presència
C) Sí, perquè introdueix un llenguatge no sexista
D) Sí, perquè està realitzant una auditoria de gènere
E) No, perquè hi ha diferències entre dones i homes
F) No cal perquè ja hi ha igualtat
G) No sé, ho desconec
1
3 3 3
2
1
2
6
1
3
1 1
0
1
0
3
0
4
1
0
1
0
1
2
3
4
5
6
7
A B C D E F G
Homes
1 2 3
34
P.4. Quan es produeixen processos de selecció en les empreses del municipi, creu
que dones i homes tenen les mateixes possibilitats d'accés? (Pot assenyalar vàries
de les respostes per ordre de prioritat)
1 1
7
6
4
0
1
4
2 2
3
6
3
1
0
4
3 3
0
1
2
1
0 0 0
1
2
3
4
5
6
7
8
A B C D E F G
Dones
Series1 Series2 Series3
6
1
2
1
2 2
0
4
3
0 0
2
1
3
1 1
0
1
0
1
2
3
4
5
6
7
A B C D E F
Homes
1 2 3
35
A) Sí, perquè es tenen en compte les capacitats professionals, amb
independència del sexe
B) Sí, perquè la selecció es realitza amb proves objectives: exàmens, etc.
C) No, perquè hi ha llocs tradicionalment ocupats per dones i altres per homes.
D) No, perquè les dones no tenen preparació adequada al tipus de lloc que sol
oferir l'empresa.
E) No, perquè els homes no tenen preparació adequada al tipus de lloc que sol
oferir l'empresa.
F) No, perquè en la selecció, les responsabilitats familiars juguen en contra de les
dones.
P.5. Considera que dones i homes promocionen per igual a l'ajuntament? (Màxim 3
respostes per ordre de prioritat)
11
3
5
0 0 0 0
3
8
1 0
1 0
1 0
1 0
1 2
1 2
0
2
4
6
8
10
12
A B C D E F G
Dones
1 2 3
36
A) Sí, perquè es tenen en compte les capacitats professionals, independentment
del sexe.
B) Sí, perquè es motiva tant a les dones com als homes.
C) No, perquè es prefereix a homes en llocs de responsabilitat.
D) No, perquè les capacitats de les dones en plantilla no s'ajusten a les necessitats
dels llocs de més responsabilitat.
E) No, perquè les capacitats dels homes en plantilla no s'ajusten a les necessitats
dels llocs de més responsabilitat.
F) No, perquè les dones semblen tenir menys interès.
G) No, perquè les dones semblen tenir menys disponibilitat.
P.6. En termes generals, considera que les organitzacions laborals (empreses,
administracions públiques, etc.) han de contribuir a la promoció de la igualtat
d'oportunitats entre dones i homes en la societat? (Pot assenyalar 3 respostes per
ordre de prioritat)
6
2
4
0 0
1 1 1
4
2
0 0 0
3
1
2
0 0 0 0
1
0
1
2
3
4
5
6
7
A B C D E F G
Homes
1 2 3
37
A) Sí, perquè poden facilitar una major entrada de les dones al mercat laboral
B) Sí, perquè poden ajudar-los a adquirir experiència laboral
C) Sí, perquè poden millorar les condicions laborals de dones i homes
D) Sí, perquè pot facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral
E) No, perquè aquest tema no té res a veure amb les organitzacions laborals
10
4 4 5
1
3 3
9
4
1 2
1
4
6
0 0
2
4
6
8
10
12
A B C D E
Dones
1 2 3
7
0
5
3
0
4
2
5
3
0
3 3
0
3
1
0
1
2
3
4
5
6
7
8
A B C D E
Homes
1 2 3
38
P.7. Com es podria millorar aquesta situació? (Seleccioneu com a màxim 2 respostes
per ordre de prioritat)
A) Educant en igualtat des de l'escola
B) Facilitant l'accés de dones i homes a totes les professions
C) Repartint les responsabilitats familiars i domèstiques entre homes i dones de
forma equilibrada
D) Amb empreses compromeses per la igualtat
E) Amb lleis i normes que promoguin la igualtat
F) No cal fer res, la societat canviarà per si sola
G) No crec necessari millorar la situació
14
4
2 1
2
0 0 0
4
7
5 4
2
0 0 0 0 0 1 1 1
0 0 0 0
2
4
6
8
10
12
14
16
A B C D E F G H
Dones
1 2 3
11
1 2
0
2
0 0 0
4
2 2 2
4
0 0 0 0 1 1
0 0 0 0 0 0
2
4
6
8
10
12
A B C D E F G H
Homes
1 2 3
39
EIXOS D'ACTUACIÓ:
El Pla s'ha dissenyat després dels resultats obtinguts en el diagnòstic realitzat a Albaida
per conèixer la realitat de la qual partim, així com atenent als resultats dels tallers de
participació ciutadana desenvolupats amb anterioritat.
En coherència amb el que s'ha comentat anteriorment i d'acord amb les polítiques i
normatives vigents en igualtat, es proposa una estructura dividida en àrees prioritàries
d'actuació.
Àrea de sensibilització i transversalitat
Per aconseguir portar a la pràctica accions positives vers les dones és necessària la
implicació de tot l'Ajuntament com a institució i no només des de l'àrea o delegació
d'assumptes socials o dona. Els primers passos en matèria de sensibilització s'han de dur
a terme amb les persones que treballen dins i amb el consistori, amb l'objectiu
d'aconseguir un efecte multiplicador amb la resta de la població del municipi.
Dur a terme la sensibilització i la transversalitat dins de la institució local té una clara
funció exemplificadora, si dins de l'Ajuntament es promou la igualtat, tant major serà la
legitimitat per instar a altres organismes públics i privats col·laboradors, a desenvolupar
accions de similars característiques i per tant es faci real la consecució dels objectius
proposats.
En la societat actual, les lleis atorguen la igualtat entre homes i dones, tot i això la
pràctica real segueix sent molt diferent. Per aquest motiu és necessària la implicació dels
òrgans de govern per proposar accions que fomentin la igualtat.
40
OBJECTIU
Sensibilitzar per aconseguir la igualtat real entre homes i dones en tots els sectors de la
societat.
OBJECTIUS ESPECÍFICS - Promoure el canvi de mentalitat eliminant idees i
pràctiques sexistes.
- Fomentar el concepte d'igualtat real entre homes i
dones.
- Impulsar, gestionar i buscar finançament públic per
dur a terme accions de foment de la igualtat.
ACCIONS A DESENVOLUPAR - Difondre d'una manera consensuada i efectiva el
contingut el Pla d'igualtat de gènere.
- Elaboració d'un protocol de llenguatge i imatge no
sexista per a totes les àrees municipals, d'obligat
compliment, en resposta a la legislació vigent.
- Organitzar un cop l'any cursos i jornades en matèria
d'igualtat, perquè el personal polític, funcionari i
laboral de l'Ajuntament conegui de primera mà en
què consisteix la igualtat i com cal aplicar-la.
- Introduir la variable sexe de manera sistemàtica en
totes les bases de dades i sistemes d'informació
generades des de qualsevol àrea de l'Ajuntament,
fent visible la situació de dones i homes del municipi.
Període d'Implantació 2015-2020
41
OBJECTIU
Integrar la transversalitat de gènere en el disseny, desenvolupament i execució de les polítiques
municipals.
OBJECTIUS ESPECÍFICS - Mantenir la col·laboració entre departaments de
l'Ajuntament per implementar les accions proposades
en el pla independentment dels departaments
implicats.
- Garantir la perspectiva de gènere en els
procediments administratius (resolucions, ordres,
escrits, notificacions, sol·licituds, registres, al·legacions,
informació pública ...) de les diferents àrees
municipals.
- Promoure la participació ciutadana amb presència
equilibrada de dones i homes en l'acció municipal.
ACCIONS A DESENVOLUPAR - Implantació d'estadístiques municipals desagregades
per sexe de totes les àrees i serveis municipals.
- Difondre d'una manera consensuada i efectiva el
contingut el Pla d'igualtat de gènere.
- Garantir la paritat en la gestió dels recursos humans
de l'entitat municipal.
- Introduir la variable sexe de manera sistemàtica en
totes les bases de dades i sistemes d'informació
generades des de qualsevol àrea de l'Ajuntament,
fent visible la situació de dones i homes del municipi.
Període d'actuació 2015-2019
42
Àrea d'educació i formació
L'educació per a la igualtat s'inicia en el nucli familiar, ja que és on els nens / es
observen els rols que tenen atorgats seus pares i mares en funció del seu gènere, si els
rols són transparents i indistints es facilita en gran manera la funció de les institucions
educatives, ja que es presta la igualtat entre homes i dones, possibilitant per al futur,
una societat fonamentada en valors d'igualtat d'oportunitats.
L'educació és un factor clau per a tothom. De l'educació i gestió de la nostra formació
personal depèn la nostra manera de comprendre el món i ens obre a infinites
possibilitats de desenvolupament personal i social.
OBJECTIU
Fomentar la coeducació en tots els àmbits de la societat d'Albaida.
OBJECTIUS ESPECÍFICS - Resoldre l'existència d'estereotips i valors que generin
desigualtat.
- Apostar per realitzar al llarg del temps activitats
sobre coeducació i igualtat d'oportunitats per al
conjunt de la ciutadania.
- Continuar fomentant la coeducació i coresponsabilitat
com a valors fonamentals en el Projecte Educatiu dels
centres educatius.
- Realitzar un diagnòstic diferenciat de les preferències
formatives de dones i homes del municipi atenent la
variable edat, sexe i procedència.
ACCIONS A DESENVOLUPAR - Campanyes d'informació per eliminar temors i
prejudicis que afavoreixen la diversificació de
gènere.
- Promoure esquemes de col·laboració econòmic-socials
d'àmbit públic-privat que evitin conductes de
discriminació en l'àmbit de la contractació post-
formativa.
- Fomentar la informació de nous nínxols d'ocupació
relacionats amb la coeducació i mainstreaming de
gènere.
Període d'Implantació 2015-2020
43
OBJECTIU
Sensibilitzar tota la comunitat educativa sobre la necessitat d'aportar als alumnes els valors
que garanteixin una societat amb igualtat d'oportunitats entre homes i dones.
OBJECTIUS ESPECÍFICS - Adequar l'oferta formativa del municipi a les
necessitats reals de les dones i homes d'Albaida.
- Aconseguir que la coeducació i coresponsabilitat
siguin valors fonamentals en els Projectes Educatius
dels Centres.
- Incorporar mecanismes que apostin per la paritat de
pares i mares en els consells escolars i Ampes.
ACCIONS A DESENVOLUPAR - Realitzar jornades de formació i sensibilització, amb
la finalitat que els docents, monitors d'oci i temps lliure
i monitors d'activitats artístiques i esportives, coneguin
la coeducació, la igualtat d'oportunitats i com han
d'aplicar en el seu dia a dia.
- Continuar apostant pel desenvolupament d'activitats
de sensibilització del concepte d'igualtat en les
activitats extraescolars dutes a terme en els centres.
- Mantenir l'oferta formativa per a dones i homes al
llarg de tota la seva vida, a través de les EPA i cursos
específics de formació en idiomes i noves tecnologies
des d'una perspectiva de gènere. Flexibilitzar horaris.
- Realitzar un diagnòstic diferenciat de les preferències
formatives de dones i homes del municipi atenent la
variable edat, sexe i procedència.
Període d'actuació 2015-2020
Àrea d'ocupació i conciliació de la vida personal, laboral i familiar
Quan es parla de Conciliació, parlem d'equilibri en totes les facetes de la vida d'una
persona, és a dir, compaginar el treball remunerat, amb el treball domèstic, les
responsabilitats familiars, el temps per a un mateix i el temps lliure.
L'accés de les dones a l'esfera laboral no ha anat acompanyat d'una ocupació completa
de la figura masculina en l'esfera domèstica, ni per un augment dels pressupostos públics
44
en matèria de suport a les famílies, fets aquests que no afavoreixen la millora de les
condicions d'ocupabilitat de les dones.
Cal promocionar la conciliació de la vida laboral, personal i familiar de la societat
d'Albaida, fomentant canvis d'actitud favorables a la coresponsabilitat de funcions
socials en l'àmbit domèstic, privat i públic.
Els municipis poden donar suport a les famílies i a les empreses per aconseguir la
conciliació familiar / laboral, aplicant formules capaços de respondre a aquesta
necessitat que demana la societat i en especial les dones. Treballar des d'un punt de
vista públic, la conciliació laboral / familiar suposarà mantenir l'ocupació més estable
entre les dones i sobretot incrementar la qualitat de vida.
45
OBJECTIU
Incrementar mesures per a la conciliació de la vida personal, familiar, laboral i d'oci de les
persones residents a Albaida.
OBJECTIUS ESPECÍFICS - Promoure la certificació d'Empresa Familiarment
Responsable entre totes les empreses establertes al
municipi.
- Sensibilitzar el sector públic i empreses privades del
municipi perquè implantin polítiques de conciliació
familiar i laboral en les seves memòries de
responsabilitat social corporativa.
ACCIONS A DESENVOLUPAR - Elaborar i difondre recomanacions per promoure la
conciliació de la vida laboral, familiar i personal en
els mitjans de comunicació, el sistema educatiu i les
empreses.
- Fomentar, promoure i informar els pares del permís
de paternitat i els recursos existents en aquesta
matèria
- Informar dels recursos socials i de conciliació de la
vida personal laboral i familiar dirigits a la població
en general i l'empresariat en particular.
- Promocionar i consolidar tasques de voluntariat per a
la cura de persones dependents i la realització
d'activitats que afavoreixin la conciliació laboral /
familiar
Període d'Implantació 2015-2020
OBJECTIU
Fomentar una cultura laboral més igualitària amb mesures que impulsin la integració
laboral de les dones i persones sensibles a l'exclusió social.
OBJECTIUS ESPECÍFICS - Desenvolupar una política d'ocupació municipal que
tingui present les necessitats de les dones i homes de
la ciutat, així com les situacions que presenten i les
seves aspiracions, atenent a variables d'edat, condició
social, nacionalitat i cultura.
46
- Aconsellar en matèria de formació cap a noves
necessitats d'ocupació, oferint la possibilitat de
reciclatge professional i facilitar l'accés de les dones
a la formació professional
- Disminuir l'índex d'atur femení a Albaida i diversificar
l'activitat laboral de les dones.
ACCIONS A DESENVOLUPAR - Realitzar un estudi dels demandants d'ocupació on es
detallin les necessitats i aspiracions de dones i homes,
i les principals causes de no poder accedir a llocs de
treball, per edat, sexe i origen.
- Participació amb altres municipis de l'entorn per
generar projectes comuns que afavoreixin l'ocupació
femenina.
- Incorporar entre els criteris d'avaluació de
l'Ajuntament per a la contractació de productes i
serveis, la perspectiva de gènere de les empreses.
- Establir relacions amb el servei d'ocupació territorial
que aconsegueixin augmentar conjuntament el
benestar social i l'ocupació de les dones.
Període d'actuació 2015-2019
47
Àrea de promoció de la qualitat de vida i la salut
Partint d'una anàlisi de la situació de la salut, es pot apreciar una situació diferenciada
per a dones i homes. El compliment dels rols tradicionalment assignats a cada gènere, ha
determinat que la qualitat de vida entre dones i homes varietat, quedant això molt
palès en el manteniment de la salut, a responsabilitzar la dona majoritàriament en la
cura de la seva família i les persones de seu entorn.
Per això cal fomentar mesures que garanteixin la salut i benestar de la societat,
començant amb tasques de prevenció, sensibilització de tots els agents de la salut i
formació per adquirir pautes saludables de vida.
Els col·lectius amb més possibilitats de patir precarietat econòmica són dones dependents
de prestacions de viduïtat i mares de família soles amb escassos recursos. La manca
d'independència econòmica situa a aquest col·lectiu en posició de vulnerabilitat enfront
de la consecució de la igualtat real.
OBJECTIU
Assegurar unes condicions de vida dignes en qualitat i en condicions d'igualtat.
OBJECTIUS ESPECÍFICS - Dotar de suport a les iniciatives que desenvolupin
programes per combatre l'exclusió social.
- Impulsar actuacions de prevenció i diagnòstic precoç
de malalties físiques i psicològiques des d'una
perspectiva de gènere.
- Fomentar i consolidar l'associacionisme sociosanitari i
donar suport a les associacions de diferents malalties
que ja existeixen en el municipi.
ACCIONS A DESENVOLUPAR - Promocionar l'oci i el temps lliure, com a element de
benestar i salut, especialment en aquelles persones,
principalment dones que comparteixen activitats fora
i dins de la llar.
- Realitzar accions de suport a les persones que són
cuidadors d'aquelles persones que no tenen
autonomia funcional.
- Foment de l'esport en totes les edats des d'una visió
de gènere com a instrument per mantenir un estat de
salut òptim.
- Suport a les mares embarassades novells per part
d'altres mares que ha tingut aquesta experiència.
48
- Elaborar juntament amb el teixit associatiu del
municipi una guia que reculli les claus bàsiques per
tenir una salut òptima, en l'àmbit de l'alimentació, la
higiene, la pràctica d'activitats físiques i la
importància del son.
Període d'Implantació 2015-2020
OBJECTIU
Afavorir hàbits de vida saludables per contribuir al benestar físic i psíquic de tota la
ciutadania en les seves diferents cicles vitals.
OBJECTIUS ESPECÍFICS - Impulsar actuacions de prevenció i diagnòstic precoç
de malalties físiques i psicològiques des d'una
perspectiva de gènere.
- Fomentar i consolidar l'associacionisme sociosanitari i
donar suport a les associacions de diferents malalties
que ja existeixen a Albaida.
- Potenciar la creació de grups d'autoajuda, en el marc
sociosanitari
ACCIONS A DESENVOLUPAR - Coordinar recursos per difondre, informar,
sensibilitzar i ajudar a persones amb problemes amb
les drogues, anorèxia, bulímia o que es troben en un
segment d'edat en què poden ser molt vulnerables
davant aquests problemes.
- Continuar amb els programes de prevenció i detecció
precoç de les diverses malalties específiques de la
dona i creació de grups d'autoajuda, en el marc
sociosanitari.
- Identificar les malalties amb major prevalença en la
població d'Albaida, i que no hi hagi Associació al
municipi per donar-li suport sociosanitari.
Període d'actuació 2016-2017
Àrea de prevenció i eradicació de la violència de gènere
La violència de gènere és un atemptat contra els drets humans i una de les expressions
més greus de desequilibri entre dones i homes. Cal eradicar-la i per això és molt
49
important desplegar tots els recursos existents per prevenir-la i oferir ajuda i protecció a
les víctimes que la pateixen.
El 1975 l'ONU va posar de manifest que la violència contra les dones resultava una
xacra social amb unes arrels socials tan profundes que es necessitava la implicació de
tota la ciutadania i institucions. La constatació d'aquesta realitat va suposar el primer
pas en la consideració legal dels drets i llibertats de les dones.
La fita més important a l'Estat Espanyol en aquesta matèria, va ser l'aprovació per
unanimitat de la llei orgànica 1 / 2004de 28 de desembre, de mesures de protecció
integral contra la violència de gènere.
La violència contra la dona no afecta únicament a l'àmbit privat, a més, suposa un
obstacle per al desenvolupament d'una societat democràtica. La violència de gènere
impedeix que les dones que la pateixen gaudeixin dels seus drets i llibertats com a
ciutadanes lliures, i constitueix una forma de control social per al manteniment de la
situació de desigualtat.
Les dades estadístiques sobre violència de gènere ens mostren que es produeix en totes
les societats i en totes les capes socials, encara que en diferent grau. Sent significatiu
l'augment de denúncies per part de dones joves.
OBJECTIU
Prevenir i eradicar la violència de gènere
OBJECTIUS ESPECÍFICS - Visualitzar els recursos que hi ha a l'abast
de les dones per denunciar i eradicar la
violència de gènere.
- Realitzar una programació anual d'activitats
de rebuig a la violència de gènere en què
intervingui l'Ajuntament i tot el teixit associatiu
d'Albaida.
- Treballar per consolidar l'atenció a les dones
víctimes de violència, promovent mecanismes de
coordinació per garantir una assistència integral
que faciliti la superació dels efectes de la
violència.
50
ACCIONS A DESENVOLUPAR -Promoure campanyes de sensibilització
ciutadana.
-Consolidar una base de dades municipal sobre
violència de gènere que aprofundeixi en els
indicadors i millori els registres existents per
conèixer l'evolució de la violència en l'àmbit
local.
-Reforçar el paper de les activitats del 25 de
novembre i dotar de continuïtat al llarg de
l'any.
-Implicació dels homes en la lluita contra la
violència de gènere creant espais municipals
per a la reflexió i el debat.
-Millorar el protocol d'intervenció en casos de
violència de gènere coordinant als diferents
agents socials i responsables polítics, per tal que
es produeixi un intercanvi d'informació,
seguiment i derivació entre professionals, ja no
només de la víctima, sinó també de les seves
familiars.
Període d'actuació 2015-2019
OBJECTIU
Reforçar i millorar l'atenció a les víctimes
OBJECTIUS ESPECÍFICS - Dirigir a les persones necessitades els recursos
existents per a sol·licitar suport.
- Treballar per consolidar l'atenció a les dones víctimes
de violència, promovent mecanismes de coordinació
per garantir una assistència integral que faciliti la
superació dels efectes de la violència.
- Garantir el seguiment de les mesures de protecció
procurant l'assistència integral a les dones.
ACCIONS A DESENVOLUPAR - Invertir en atenció psicològica per a les víctimes de
violència de gènere.
- Implicació dels homes en la lluita contra la violència
de gènere creant espais municipals per a la reflexió i
51
el debat.
- Realitzar un pla de formació per a les persones que
atenen les víctimes de violència de gènere,
comprovant la formació en matèria de violència de
gènere que tenen els professionals encarregats
d'atendre.
- Millorar el protocol d'intervenció en casos de violència
de gènere coordinant als diferents agents socials i
responsables polítics, per tal que es produeixi un
intercanvi d'informació, seguiment i derivació entre
professionals, ja no només de la víctima, sinó també
de les seves familiars.
Període d'actuació Interanual
Àrea de medi ambient, urbanisme i transport
Facilitar la vida quotidiana suposa augmentar la qualitat de vida per a tota la
població, per tant cal tenir en compte l'impacte diferencial de la planificació
convencional entre dones i homes en el disseny i ús de les infraestructures de les
poblacions.
El com està dissenyat el municipi pot facilitar o entorpir, el dia a dia, i fins i tot la pròpia
seguretat i convivència cívica de la població, actuant en el disseny de l'espai,
l'organització del transport públic, l'accés als serveis, etc. Així mateix cal eliminar les
barreres arquitectòniques del municipi amb vistes a aconseguir que els serveis públics
municipals estiguin més accessibles a la població.
52
OBJECTIU
Augmentar la contribució de la dona en les decisions en matèria d'urbanisme i medi
ambient
OBJECTIUS ESPECÍFICS - Propostes de planificació urbana dissenyades per
col·lectius de arquitectes i enginyeres urbanístiques.
- Difondre la Carta Europea de la dona a la ciutat.
- Eliminació de barreres arquitectòniques al municipi.
ACCIONS A DESENVOLUPAR - Planificació urbana participativa, dotant al personal
tècnic d'eines per aconseguir-ho.
- Estudis d'anàlisi per a la millora de la seguretat i
accessibilitat urbana.
Període d'actuació 2016-2018
OBJECTIU
Equilibrar el reconeixement social femení que es realitza mitjançant els elements urbans.
OBJECTIUS ESPECÍFICS - Regular els processos d'elecció dels noms per als
carrers i monuments, amb la finalitat d'incorporar
noms de dones en l'urbanisme d'Albaida.
ACCIONS A DESENVOLUPAR - Facilitar la participació social en l'elecció dels noms
per a carrers i monuments
- Revisió de la senyalètica del municipi per garantir la
inexistència d'imatges estereotipades.
Període d'actuació 2016-2018
53
Procés d'implantació
El Pla té una vigència de cinc anys (2015-2020). La seva implantació ha de respondre a
les accions proposades en el mateix i ha de ser la ciutadania d'Albaida acompanyada
per l'Ajuntament la que implanti totes aquelles accions proposades per assolir els
objectius proposats en pla, fruit d'una participació social. L'objectiu a mitjà i llarg termini
és anar corregint les desigualtats existents des de cada àrea de treball per mantenir els
ajustos necessaris al llarg del temps.
El Pla d'Igualtat de gènere d'Albaida és un document de treball que possibilita la
millora de les condicions de les dones i homes del municipi; però perquè aquest
document estigui viu i aconsegueixi percolar en la societat, és necessari establir, tal com
es va posar de manifest en el procés participatiu, un sistema d'avaluació per tal
d'analitzar sistemàticament la informació que ens proporcioni, amb la intenció de
utilitzar aquest anàlisi per a la millora de les actuacions d'intervenció i replantejant
objectius adequats al context social i temporal. L'avaluació de les variables i els
indicadors serà interna i dirigida tant als / les professionals que duen a terme les
actuacions i els diferents / es responsables polítics / es.
L'avaluació ha de ser formativa pel que ens permetrà conèixer en cada moment els
resultats que està tenint el PIA Es valorarà com s'estan duent a terme les mesures a
implantar, de manera obtindrem una informació útil per a realitzar els ajustaments
convenients per poder planificar estratègicament actuacions futures.
54
Annex: Violència de Gènere
La violència contra les dones és un dels principals problemes estructurals que minen la
nostra societat. Tots els informes i estudis, tant nacionals com internacionals, reiteren la
gravetat de les seves conseqüències.
Com refereix l'Exposició de Motius de la LO1 / 2004, de 28 de desembre, de Mesures
de Protecció Integral Contra la Violència de Gènere, la violència sexista ha deixat de
ser un delicte invisible que se circumscriu exclusivament a l'àmbit privat, per esdevenir
una qüestió pública.
La violència de gènere que, d'acord refereix la Llei, constitueix un dels atacs més
flagrants a drets fonamentals com la llibertat, la igualtat, la vida, la seguretat i la no
discriminació.
Els poders públics tenen conformi el disposat en l'art. 9,2 de la Constitució, l'obligació
d'adoptar mesures d'acció positiva per fer reals i efectius aquests drets, removent els
obstacles que impedeixen o dificulten la seva plenitud.
La violència de gènere i les agressions sexuals constitueixen les expressions més cruentes
d'aquesta violència. La naturalesa d'aquestes agressions, la tradicional permissivitat
social cap a aquestes conductes i el fet que tinguin lloc, fonamentalment, en l'àmbit
familiar, col·loquen a les víctimes en una situació d'especial indefensió.
Per això, resulta fonamental que el problema sigui abordat de forma integral amb vista
a afavorir una adequada implementació d'estratègies, tant en l'àmbit de la prevenció
com de la intervenció.
Denúncia d'ofici i obligació de denunciar qualsevol persona que conegui els fets:
És important saber quan la víctima no formula denúncia per por a l'agressor, bloqueig
psicològic o altres causes, aquesta denúncia ha de ser tramitada d'ofici per la policia, ja
que es tracta de delictes públics perseguibles d'ofici, això vol dir que poden tramitar
per la Policia sense denúncia prèvia, això és el que s'anomena tramitació d'ofici.
Qualsevol persona, és a dir: veïns, amics, parents de la víctima té l'obligació legal
de denunciar els fets coneguts de violència contra les dones.
Figura del Testimoni Protegit:
Per tant es demana la col·laboració dels ciutadans perquè denunciïn els maltractadors i
testifiquin contra ells.
55
Si hi hagués perill de que el testimoni pogués ser pressionat, amenaçat, o corregués
perill la seva integritat, hi ha la Llei Orgànica 19/1994 de protecció de testimonis, i el
jutge establir "el grau de risc o perill i l'aplicació de totes o algunes de les intervingudes
legals de protecció que consideri necessàries ". El jutge instructor amaga el nom del
testimoni, el seu domicili, i qualsevol informació que pugui identificar-lo. En els casos
greus el jutge pot ordenar protecció física per al testimoni.
Què és l'ordre de protecció de les víctimes:
L'ordre de protecció és un instrument legal dissenyat per protegir les víctimes de la
violència de gènere contra tot tipus d'agressions. Configura més un sistema de
coordinació entre els òrgans judicials i policials que han de conèixer de les diferents
facetes de protecció i assistència.
Qui pot sol·licitar una ordre de protecció:
Són la mateixa víctima o qualsevol persona que tingui amb ella les relacions de
parentiu esmentades en l'art. 173.2 del Codi Penal, és a dir ,, les filles i fills propis o del
cònjuge o convivent, ascendents o incapaços que amb ella convisquin o que es trobin
subjectes a la potestat, tutela, curatela o acolliment o guarda de fet d'una o un altre.
L'ordre de protecció també podrà ser acordada d'ofici pel jutge o jutgessa i també a
instàncies del Ministeri Fiscal.
Davant qui pot sol·licitar-se una ordre de protecció:
Directament davant l'autoritat judicial, el Ministeri Fiscal, les policies, les Oficines
d'Atenció a les Víctimes o els serveis socials o institucionals dependents de les diferents
administracions públiques.
No obstant això resulta aconsellable que la sol·licitud de l'ordre de protecció es formuli
davant de la policia, per tal que arribi al jutjat acompanyada del corresponent atestat
o informe. En cas de sol·licitar-se davant la resta d'organismes facultats per a això,
aquests han de remetre la sol·licitud directament davant el Jutjat de Guàrdia.
Contingut de l'ordre de protecció:
Mesures Penals enfront del maltractador: Presó provisional, prohibició d'aproximació,
prohibició de residència, prohibició de comunicació, prohibició d'acudir al lloc on
resideixi la víctima, retirada d'armes, o totes les altres consideri la o el jutge oportú
adoptar.
56
Mesures Civils: Ús i gaudi de l'habitatge familiar, determinació del règim de custòdia,
visites, comunicació i estada amb les i els menors, règim de prestació d'aliments, altres
mesures, especialment les previstes en l'art. 158 del Codi Civil mesures que són
temporals (30 dies) que hauran de ser, si escau, ratificades.
Mesures d'Assistència i Protecció Social: Derivades de l'art. 27 de la Llei Orgànica
1/2004 Es reconeixen una sèrie de drets a les víctimes en els seus treballs ja sigui
autònoma, per compte aliè o funcionària. Dret a la percepció d'ajudes socials. Rebrà un
ajut de pagament únic, equivalent al de sis mesos, i fins quatre mesos -segons els casos-
del subsidi per desocupació. En els serveis socials de les administracions publiques serà
informada com percebre aquesta renda.
Drets de les víctimes de la violència de gènere:
La víctima els següents drets en virtut de la LO 1/04, integral de violència de gènere:
Dret a la informació: Té dret a rebre plena informació i assessorament adequat a la
seva situació personal, a través dels serveis, organismes o oficines que disposin les
administracions públiques.
Dret a l'assistència jurídica. Si acredita insuficiència de recursos per litigar, en els
termes que estableix la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, té
dret a la defensa i representació gratuïtes per advocat i procurador en tots els
processos i procediments administratius que tinguin causa directa o indirecta en la
violència patida. En aquests supòsits, una mateixa direcció lletrada assumirà la defensa
de la víctima. En tot cas, la llei garanteix la defensa jurídica, gratuïta i especialitzada,
de forma immediata, a totes les víctimes de violència de gènere que ho sol·licitin, sense
perjudici que, si no se'ls reconeix amb posterioritat el dret a l'assistència jurídica gratuïta
, haurà d'abonar a l'advocat els honoraris meritats per la seva intervenció.
Dret a l'assistència social integral: Té dret a l'assistència dels serveis socials d'atenció,
d'emergència, de suport i acollida i de recuperació integral. L'assistència implicarà
especialment: informació; atenció psicològica; suport social; seguiment de les
reclamacions dels seus drets; suport educatiu a la unitat familiar; formació preventiva en
els valors d'igualtat dirigida al seu desenvolupament personal i a l'adquisició d'habilitats
en la resolució no violenta de conflictes; i, suport a la formació i inserció laboral. També
tindran dret a l'assistència social integral a través d'aquests serveis socials els menors
57
que es trobin sota la pàtria potestat guarda i custòdia de la persona agredida o
guarda i custòdia de la persona agredida.
Drets laborals i de seguretat social: Es reconeixen una sèrie de drets a les víctimes en
els seus treballs atesos que sigui autònoma, per compte aliè o funcionària.
Dret a la percepció d'ajudes socials: Rebrà un ajut de pagament únic, equivalent al de
sis mesos, i fins quatre mesos -segons els casos- del subsidi per desocupació
Accés a l'habitatge i residències públiques: La dona víctima de violència de gènere es
considera dins dels col·lectius prioritaris en l'accés a habitatges protegits i residències
públiques per a majors.
58
Notes al Pla:
59