Pla Local de Joventut - Vilanova i la Geltrú · Pla Local de Joventut 2012-2016 Introducció...
295
Pla Local de Joventut 2012-2016
Transcript of Pla Local de Joventut - Vilanova i la Geltrú · Pla Local de Joventut 2012-2016 Introducció...
Pla Local de Joventut 2012-2016
“Pla Local de Joventut de Vilanova i
la Geltrú 2012-2016”
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Regidoria de Joventut
Coords. Elvira Ana Targa Chicano
([email protected]) i Jordi Valls i
Fuster ([email protected])
Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia
Institut d’Anàlisi Social i Polítiques
Públiques
Coords. Hungria Panadero Hernández
Jesús Sanz Moral
© Tots els drets reservats
Vilanova i la Geltrú, setembre 2012
Pla Local de Joventut 2012-2016 Índex
Pàgina 2
Introducció
PRESENTACIÓ .................................................................................................................................. 4
LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT .................................................................................................... 5
Concepte de joventut .................................................................................................................... 6
El debat sobre les polítiques de joventut ...................................................................................... 7
El Pla Nacional de Joventut de Catalunya .................................................................................... 9
Les polítiques de joventut en l’àmbit municipal ........................................................................... 10
Els Plans Locals de Joventut ...................................................................................................... 11
EL PLA LOCAL DE JOVENTUT DE VILANOVA I LA GELTRÚ 2012-1016 .................................... 12
El marc general d’intervenció ...................................................................................................... 12
Els objectius ................................................................................................................................ 13
La metodologia ............................................................................................................................ 14
Diagnosi
INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................ 17
ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL (ARJ) .................................................................................... 17
Introducció ................................................................................................................................... 17
Els i les joves de Vilanova i la Geltrú en xifres: anàlisi sociodemogràfica .................................. 20
L’enquesta als i les estudiants dels centres d’ensenyament de Vilanova i la Geltrú (EJV 2012) 25
Els i les joves de Vilanova i la Geltrú: una visió qualitativa ......................................................... 28
Síntesi de l’anàlisi de la realitat juvenil a Vilanova i la Geltrú ..................................................... 32
ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT (APJ) ................................................................... 37
Introducció ................................................................................................................................... 17
La regidoria de joventut .............................................................................................................. 17
Avaluació PLJ 2009-11 ............................................................................................................... 41
Les polítiques de joventut a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ............................................... 44
Índex
Pla Local de Joventut 2012-2016 Índex
Pàgina 3
Síntesi de l’anàlisi de les polítiques de joventut .......................................................................... 48
Orientacions per al disseny del pla local de joventut
INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................ 50
ORIENTACIONS PER AL DISSENY DEL PLJ 2012-2016 .............................................................. 50
Eix emancipació .......................................................................................................................... 50
Eix participació i cultura .............................................................................................................. 52
Eix cohesió social ........................................................................................................................ 53
Disseny del Pla Local de Joventut 2012-2016
INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................ 55
OBJECTIUS ..................................................................................................................................... 56
Eix emancipació .......................................................................................................................... 56
Eix participació i cultura .............................................................................................................. 57
Eix cohesió social ........................................................................................................................ 57
PROCÉS PARTICIPATIU ................................................................................................................. 58
Fòrum Jove ................................................................................................................................. 58
Participació dels i les joves a través de les eines 2.0 ................................................................. 61
Treball transversal ....................................................................................................................... 62
DESCRIPCIÓ DE LES ACCIONS .................................................................................................... 63
Índex Accions .............................................................................................................................. 64
ACCIONS NO INCORPORADES AL PLA LOCAL DE JOVENTUT 2012-2016 ............................ 180
LES EINES DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT .............................................................................. 186
Bibliografia
Annexos
Pla Local de Joventut 2012-2016 Introducció
Pàgina 4
PRESENTACIÓ
El Pla Local de Joventut (PLJ) de Vilanova i la Geltrú 2012-2016 és el document
que recull i endreça les línies estratègiques, els objectius, els programes i les
accions que configuren el cos de les polítiques locals de joventut en els propers
anys. El Pla neix de la necessitat de planificar adequadament les polítiques de
joventut, partint de l’anàlisi de la realitat, la detecció de necessitats, la
formulació d’objectius, el disseny, implementació i avaluació de serveis,
programes i accions i propiciant, tant en el disseny com en l’execució i
l’avaluació, la implicació i participació dels joves. El Pla Local de Joventut
s’emmarca en el context definit pel Pla Nacional de Joventut 2010-2020 i
incorpora bona part dels seus principis, entre el que destaquem, en la dimensió
substantiva, la priorització dels elements vinculats amb l’emancipació, la
participació i les polítiques de ciutadania i, en la dimensió metodològica, l’aposta
per un model d’intervenció integral, transversal i interinstitucional. Tot plegat
amb la finalitat d’oferir als joves millors condicions en el desenvolupament dels
seus respectius projectes de vida, garantitzant-los oportunitats d’igualtat i
estimulant l’exercici de la ciutadania activa.
Entre els anys 2009 i 2011 ha estat vigent l’anterior PLJ, el segon que es va
desenvolupar a la ciutat, coincidint amb la consolidació de la regidoria de
joventut. L’avaluació d’aquest pla ha estat el punt de partida per al
desenvolupament del nou, traçant per tant una línia de continuïtat que ens
permet aprendre de les experiències del passat per tal de projectar més
acuradament, amb més eficàcia i eficiència, les polítiques de joventut del futur.
Cal fer esment, en aquest sentit, que l’actual crisi econòmica i social està essent
especialment agressiva amb els i les persones joves. Els joves pateixen amb més
intensitat l’atur i la precarietat laboral, alhora que es veuen limitades les seves
oportunitats d’expressió i les seves expectatives de futur. El conjunt de la
societat ha de ser especialment sensible davant les necessitats presents dels
joves, ja que una correcta intervenció pública en aquest àmbit no només ajudarà
a limitar i controlar els efectes de la crisi, sinó que esdevindrà també un
mecanisme per estimular la seva superació, minimitzant la desigualtat, reduint el
risc d’exclusió social dels joves més vulnerables i aprofitant al màxim l’enorme
potencial formatiu de les generacions més joves. Entenem que les polítiques de
joventut han d’esdevenir, per tant, una de les prioritats en l’agenda política dels
propers anys. Aquest és, de fet, el missatge que es recull insistentment en els
documents estratègics que s’elaboren a tots els nivells de l’administració pública.
La Unió Europea dóna un nou impuls a les polítiques de joventut amb l’aprovació
INTRODUCCIÓ
Pla Local de Joventut 2012-2016 Introducció
Pàgina 5
de la seva “nova estratègia”1, el Senat espanyol propugna un Llibre Blanc per a
la Joventut a Espanya2 i, a l’entorn català, la Generalitat avança amb l’aprovació
de la Llei de Polítiques de Joventut i el desenvolupament del Pla Nacional de
Joventut 2010-2020.El desenvolupament del Pla Local de Joventut de Vilanova i
la Geltrú s’inscriu, per tant, en aquest ampli consens institucional a favor de la
priorització de la intervenció amb joves.
El nou PLJ s’ha estructurat en dos grans blocs: per una banda, s’ha fet un esforç
per elaborar una acurada diagnosi de la realitat, que incorpori l’anàlisi tant de la
realitat juvenil com de les polítiques de joventut que s’han vingut desenvolupant
en els darrers anys; per l’altra, s’ha desenvolupat un document que, recollint les
necessitats detectades amb la diagnosi, plantegi línies d’acció, objectius i
mesures. El document que teniu a les mans recull íntegrament la part de
diagnosi i avança una primera proposta d’objectius i línies d’actuació que haurà
de ser necessàriament contrastada, ampliada i complementada a partir del
consens polític, el treball interdepartamental i la participació dels joves. Entenem
que el disseny de polítiques de caire estratègic difícilment es pot fer sense una
acurada diagnosi de la realitat. És per això que hem intentat portar a terme una
descripció exhaustiva de les condicions de vida del conjunt de joves del municipi,
combinant tècniques de recerca quantitatives (fonts de dades primàries i
secundàries) i qualitatives (entrevistes i grups de discussió).
A priori, intuïm que, els i les joves de Vilanova i la Geltrú tenen problemes
similars al conjunt de joves del Garraf i de Catalunya en general. Tot i així, i
partint de la conjuntura actual, l’estudi ens ha permès, per una banda, identificar
les singularitats dels i les joves de Vilanova i la Geltrú i, per l’altra, establir les
bases pel disseny de les línies estratègiques que, des de l’administració local,
puguin abordar els problemes generals i específics dels joves i donar resposta,
en el possible, als seus interessos i demandes. És a dir, ens ha permès elaborar
una proposta de línies d’actuació, programes i accions. Com, quan, amb quins
recursos fer-ho i quina ha de ser la forma d’avaluar-ho constitueix el cos de la
segona part d’aquest document.
LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT
En aquestes primeres pàgines presentem quin és el marc de referència de les
polítiques de joventut a Vilanova i la Geltrú. Trobareu el marc teòric amb el qual
hem volgut definir de forma breu el concepte de joventut així com el marc actual
de les polítiques de joventut: principals debats, competències, desenvolupament
de les polítiques de joventut en l’àmbit municipal, etc., així com una breu
referència a les millores introduïdes als plans locals de joventut. Com a
referència principal seguirem els principis que estableix el Pla Nacional de
1 La nova estratègia de la UE per als joves 2010-2018 es titula “joventut: inversió i capacitació”. Es pot llegir el document que la Comissió va presentar al Consell i al Parlament europeu seguint aquest enllaç http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2009:0200:FIN:ES:PDF 2 L’informe final de la Comissió Especial del Senat es pot consultar aquí:
Pla Local de Joventut 2012-2016 Introducció
Pàgina 6
Joventut de Catalunya 2010-2020, document marc per tal de desenvolupar les
polítiques de joventut a la nostra ciutat.
Concepte de joventut
Existeixen moltes dificultats de conceptualitzar la joventut. Quan comença la
joventut? Quan s’acaba? Què és el que defineix que una persona sigui
considerada jove? És una qüestió d’edat? Té a veure amb un tipus de
comportament, amb un tipus de consum, és una qüestió d’actitud? Aquestes i
moltes altres preguntes es poden abordar des de diverses perspectives, des de
l’antropologia, la sociologia o la psicologia i les respostes obtingudes des de totes
aquestes perspectives són parcialment vàlides; en altra instància trobem la
definició administrativa de joventut, és a dir, aquella definició a partir de la qual
l’administració pública regula i proposa mesures d’actuació. Aquesta es troba
condicionada per les respostes que s’hagin donat a la pregunta sobre què és la
joventut des de les perspectives anteriorment citades però alhora les condiciona,
doncs és a partir d’aquesta que s’estipularà el marc d’actuació.
Des de la sociologia, i amb un fort impacte en la conceptualització de les
polítiques de joventut -com veurem més endavant- s’ha establert un debat entre
una perspectiva que podríem anomenar juvenilista i una altra transicional. La
primera destaca els aspectes propis de l’etapa juvenil, en el qual els i les joves
serien un grup social amb un estil de vida diferent, amb pràctiques i interessos
relativament homogenis, mentre que la segona concepció incideix en el fet que
la joventut és el moment en què es produeixen certes transicions (educacional,
laboral, residencial, familiar...) cap a la presa d’autonomia personal, considerada
adulta. Aquest moment vital és clau en la concreció de les oportunitats dels i les
joves; sota aquesta perspectiva les polítiques de joventut s’han d’orientar a
facilitar aquest procés d’emancipació i de construcció del propi projecte personal
evitant les desigualtats d’oportunitats.
La Llei 33/2010, d l’1 d’octubre, de polítiques de Joventut3 estableix dues
conceptualitzacions amb relació a la joventut. En primer lloc, des d’una
perspectiva més teòrica, les persones joves són aquell col·lectiu majoritàriament
immers en processos formatius i/o d’inserció laboral i/o d’emancipació domiciliar
dels quals es deriven unes identitats i actituds similars. Tot i la seva aparent
homogeneïtat, la diversitat i les desigualtats socials fan que no existeixi una,
sinó diverses “joventuts”. Malgrat això, les persones joves incorporen la
circumstància comuna de trobar-se subjectes a desigualtats per raó d’edat i és
per aquest motiu que cal transcendir la idea que la joventut és una etapa de
transició cap a la vida adulta o simplement una etapa plena de la vida. Les
persones joves són un col·lectiu que es defineix, entre d’altres coses, en base a
unes circumstàncies que dificulten el seu ple exercici de la ciutadania, i que, per
http://www.injuve.es/contenidos.downloadatt.action?id=979858270 3 I la seva versió consolidada (gener 2012) on el text ha estat actualitzat i incorpora les modificacions efectuades per la norma següent: Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa (DOGC núm. 6035, de 30.12.2011).
Pla Local de Joventut 2012-2016 Introducció
Pàgina 7
tant, tenen la necessitat de veure garantit el seu accés als recursos socials,
polítics, econòmics i culturals necessaris per exercir aquesta ciutadania.
En segon lloc, des d’una perspectiva jurídico-administrativa, en el marc del
disseny de les polítiques públiques destinades a la joventut, es conceptua les
persones joves a partir d’unes edats de referència. En aquest sentit, vinculat
amb la garantia de construcció del propi projecte de vida, es fixen els trams
d’edat a partir dels 16 anys, coincidint amb l’edat civil d’emancipació, l’edat en
què s’abandona l’ensenyament obligatori i s’inicia la tria dels itineraris formatius
i la incorporació al món laboral. Així, aquest concepte administratiu fixa la
joventut en el tram d’edat entre els 16 i els 29 anys, excepte els casos de
polítiques públiques concretes. Tot i així, per garantir la construcció del propi
projecte de vida, cal tenir en compte l’atenció a determinades trajectòries de
vida i que aquestes no s’inicien en un moment o edat determinada, sinó que
determinats patrons de comportament o implicacions vinculades a la cohesió
social determinen, des de l’adolescència, les trajectòries futures de la joventut.
Per tant, la joventut no és un període que comenci de zero quan s’arriba a una
determinada edat de partida. Així doncs, sovint caldrà treballar també amb
franges d’edat pròpies de l’adolescència i flexibilitzar les franges d’edat quan les
pròpies circumstàncies de les polítiques en determinats àmbits ho requereixin, i
garantir així una intervenció integral en matèria de joventut.
Pel que fa a la definició operativa de joventut el nou Pla Nacional de Joventut de
Catalunya 2010-2020 la deixa oberta per adaptar-la als requisits de cadascuna
de les polítiques definides; concretament el document de consens del PNJC
2010-2020 recull que “deixa oberta aquesta definició operativa perquè sigui dins
de cada política i/o programa concret on es defineixin els límits d’edat que més
s’adeqüin a les necessitats de la seva intervenció”4, no concretant per tant la
dimensió administrativa de joventut d’una manera tan clara com es recull a la
Llei de Polítiques de Joventut.
El debat sobre les polítiques de joventut
L’any 2001 es va elaborar el “Llibre Blanc de la Comissió Europea. Un nou impuls
per a la joventut europea” amb la finalitat d’incrementar la participació de la
joventut en la construcció d’Europa. Segons el Llibre Blanc, les grans línies
d’actuació per donar resposta a les demandes dels joves passen per un “mètode
obert de coordinació”, fet que suposa que les mesures legislatives no donen
resposta per se a les demandes dels joves. Alguns dels temes considerats claus
per portar a terme satisfactòriament les polítiques de joventut a Europa són: la
participació com a ciutadans de les decisions en general i en especial aquelles
que afecten la joventut; la informació completa i transparent; el voluntariat com
a necessitat i mitjà per a la participació social i l’accés a la inserció laboral; un
major coneixement del medi en el qual es desenvolupa la joventut i dels
problemes que els afecten.
4 Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020, p 25.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Introducció
Pàgina 8
En aquest context, es proposa la implementació d’un mainstreaming de joventut,
és a dir, tenir en compte des de totes les polítiques sectorials les necessitats de
la joventut, entre els quals es destaquen: l’educació; l’aprenentatge permanent i
la mobilitat; l’ocupació; l’autonomia personal; la integració social; i la lluita
contra el racisme i la xenofòbia. L’esforç encetat l’any 2001 ha tingut continuïtat
amb la recent aprovació d’una nova estratègia per a la joventut 2010-2018, un
document que identifica dos objectius clars que podem identificar amb els eixos
bàsics d’emancipació i participació5.
Al nostre país hi ha hagut un intens debat sobre quina ha de ser l’orientació de
les polítiques de joventut. Els diferents paradigmes partien a la vegada de
diferents concepcions de la joventut i de les problemàtiques dels i les joves.
Les polítiques centrades, de forma segmentada, en els aspectes de transició o en
els d’emancipació parteixen de la base que la joventut és una etapa de transició
cap a l’autonomia personal en la que es consoliden les oportunitats que
determinaran la posició social de l’individu durant la seva vida adulta. Des
d’aquest supòsit, les polítiques de joventut han de tenir com a objectiu principal
proporcionar els recursos i mecanismes que facilitin aquest trànsit i evitar que es
produeixi una reproducció de la posició social d’origen. És a dir, les polítiques de
transició se centren en els aspectes nuclears de la vida dels joves
(educació/formació, treball i habitatge).
Per altra banda, les polítiques afirmatives, conceben la joventut com a una etapa
plena de la vida, que compta amb una sèrie de necessitats pròpies de l’edat que
estarien relacionades amb l’experimentació, la cultura juvenil, l’oci, etc. com a
forma de constitució del propi ésser. Sota aquest paradigma, les polítiques de
joventut haurien de centrar-se en aquests aspectes culturals, d’experimentació,
els vinculats a la mobilitat, etc. Es diu que les polítiques afirmatives se centren
en els aspectes perifèrics de la vida dels joves. Segons aquest paradigma, els
aspectes nuclears que afecten les condicions de vida dels joves serien tractats
des de l’òptica generalista. Si efectivament des de les polítiques generalistes es
tinguessin en compte les necessitats dels i les joves, les polítiques de transició
deixarien de ser necessàries o les polítiques afirmatives serien una alternativa
suficient per respondre a les necessitats dels joves. A la pràctica, les polítiques
generalistes no sempre estan donant resposta adequadament a les necessitats
dels i les joves, amb la qual cosa es reafirma com a necessari mantenir els
aspectes nuclears en el centre de les polítiques de joventut.
El tercer tipus, el de les polítiques de ciutadania o integrals, en certa mesura
concilia les postures anteriors des de la concepció que les polítiques de joventut
han d’atendre el conjunt de les necessitats dels joves i aquestes poden estar
5 Es formulen d’aquesta manera: “1- To provide more and equal opportunities for young people in education and in the labour market” i “2- To encourage young people to be
active citizens and participate in society”. Es pot consultar el document seguint aquest enllaç: http://eurlex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2009:0200:FIN:EN:PDF
Pla Local de Joventut 2012-2016 Introducció
Pàgina 9
relacionades tan amb aspectes d’experimentació i cultura identitària com amb
aspectes vinculats a la transició. Suposen un pas endavant en la concepció del
jove com a ciutadà de ple dret, amb necessitats però també amb capacitat
d’aportar a la seva societat. Es parteix de la base que les polítiques de ciutadania
i joventut han de desenvolupar-se des del treball transversal, donat que des
d’aquesta perspectiva les polítiques de joventut no assumeixen com a pròpies
competències que recauen en altres àrees (com habitatge, per exemple) però hi
tenen molt a dir, per aportar la visió dels joves i per garantir que els serveis es
presten de forma adequada, vetllant que els joves no pateixin cap mena de
discriminació respecte a altres col·lectius de la ciutadania.
Aquesta concepció hauria de poder proporcionar respostes adequades als
diferents grups o segments de joves; les necessitats dels joves de 16 anys són
molt diferents de les necessitats dels joves de 28, a mode d’exemple. En el
primer cas, els aspectes vinculats a l’oci com a eina d’experimentació i de
construcció de la pròpia autonomia i identitat tindran un paper central entre les
necessitats d’actuació pública dels joves, mentre que entre els segons, ho seran
l’actuació en habitatge i/o treball.
El Pla Nacional de Joventut de Catalunya
L’eina de planificació de les polítiques de joventut al nostre territori és el Pla
Nacional de Joventut de Catalunya 2010-20206, el qual es defineix com un pla
sectorial de coordinació en l’àmbit de la joventut que té per finalitat assegurar la
coherència metodològica en l’actuació de les diferents institucions públiques que
duen a terme polítiques de joventut, de conformitat amb la legislació de règim
local. Es concep com l’eina que determina les línies, els eixos i els objectius de
les polítiques de joventut a Catalunya, i estipula l’aplicació preferent per a les
administracions públiques de Catalunya, en l’exercici de les seves funcions, en
tot allò que pugui tenir una afectació directa sobre les persones joves.
Defineix quatre principis rectors que hauran d’orientar el disseny, la
implementació i l’avaluació de les polítiques de joventut. Aquests principis
rectors són: la participació, vinculada als valors de governança,
corresponsabilitat, arrelament i vincles socials; la transformació, entesa des de
l’universalisme, la inclusió i la lluita contra les desigualtats; la integralitat, que es
concreta en la interdepartamentalitat i la interinstitucionalitat; i la qualitat,
entesa com adequació a la realitat, innovació i creativitat, avaluació i proximitat.
Estableix un marc estratègic organitzat “a partir de set grans reptes [...] que fan
referència a les dimensions i processos vitals en les trajectòries juvenils que són
cabdals”7 i que poden resumir en set àmbits d’actuació: educació, ocupació i
treball, habitatge, salut, participació, cultura i cohesió social. Aquests àmbits
s’aborden des de múltiples perspectives, tot i que es destaca la importància
6 Hereu del Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2000-2010. 7 Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020, p 29.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Introducció
Pàgina 10
transversal de l’educació: “les polítiques educatives es situen com a eix
vertebrador de les polítiques de joventut”8.
Les polítiques de joventut en l’àmbit municipal
L’article 9.26 de l’Estatut de Catalunya de 1979 i el 142 de l’Estatut vigent
recullen com a competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya l’àmbit de
joventut. L’evolució del concepte de joventut cap a la transversalitat i la
interdepartamentalitat queda recollida tant pel Pla Nacional de la Joventut de
Catalunya com per la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya,
reconeixent i positivitzant la joventut com a concepte tranversal en afirmar que
els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin
l’emancipació dels joves, l’accés al món laboral i a l’habitatge, per garantir el
desenvolupament del propi projecte de vida i la participació en igualtat de drets i
deures en la vida social i cultural.
Juntament amb l’administració de la Generalitat, els governs locals de Catalunya
poden actuar en matèria de joventut en el marc de la Llei de polítiques de
joventut. En aquest sentit, els municipis poden exercir un seguit d’activitats
complementàries en matèria de joventut com: elaborar plans locals en matèria
de joventut; estudiar i detectar les necessitats dins el seu àmbit territorial;
promoure l’emancipació de les persones joves; afavorir la participació dels joves
en la vida política, social, econòmica, educativa i cultural del seu municipi;
afavorir i promoure l’associacionisme i la creació de consells locals de joventut;
crear i gestionar els serveis necessaris per a l’execució de les polítiques de
joventut dins el municipi; gestionar les polítiques juvenils com a conseqüència de
convenis i altres instruments de col·laboració que subscriguin amb aquesta
finalitat amb la Generalitat de Catalunya.
Els ens locals són els que tenen un major coneixement del territori atesa la seva
proximitat. Les polítiques de joventut en l’àmbit municipal (tot i que es tracta
d’una dificultat amb la qual es troben també altres àmbits de l’administració), es
veuen immerses en la paradoxa de treballar per atendre la globalitat de les
necessitats dels i les joves (perspectiva integral) però sense disposar, moltes
vegades, - i més en la tessitura econòmica actual -, dels recursos suficients per
poder desenvolupar aquelles mesures que permetrien abordar les necessitats del
jovent, amb majors garanties. Aquest fet té com a conseqüència que la regidoria
de joventut ha de tenir com a base el treball transversal, atès que aquesta
necessita la complicitat dels altres àmbits per desenvolupar les mesures de
caràcter integral que, tal com estableix el Pla Nacional de Joventut, li són
constitutives. L’èxit de les polítiques de joventut en l’àmbit local depèn, com cap
altra, de la incorporació en el consistori del treball transversal, impregnant de la
perspectiva juvenil a la globalitat d’actuacions promogudes des del consistori.
El paper de les administracions locals no és subsidiari ni es planteja com una
corretja de transmissió unidireccional de les directrius marcades per la Direcció
8 Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020, p 32.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Introducció
Pàgina 11
General de Joventut. Malgrat l’objectiu és que les polítiques locals de joventut
desenvolupin en l’àmbit municipal les línies d’actuació recollides al Pla Nacional
de Joventut, la relació interinstitucional es planteja des de la cooperació i el
diàleg, atorgant un especial protagonisme i un ampli marge d’acció als poders
locals. El Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010-2020 recull aquest principi
amb aquestes paraules: “planteja un model d’organització político-administrativa
de Governança democràtica, on la Generalitat, que és qui disposa de les
competències en matèria de joventut, no adopta un paper jeràrquic respecte la
resta d’agents sinó que planteja una relació de col·laboració i colideratge amb la
resta d’administracions”9.
Els Plans Locals de Joventut
Els Plans Locals de Joventut són una eina d’implementació en el territori aquests
principis, amb l’esmentat marge de maniobra i amb autonomia suficient com per
identificar prioritats i objectius específics, atenent a les característiques i les
necessitats concretes dels joves a cada municipi. En els darrers anys s’ha
consolidat la seva figura per a la planificació estratègica de les polítiques de
joventut al territori. La nova Llei de Polítiques de Joventut dóna encara major
estabilitat a aquest mecanisme de planificació i el reconeix com una de les eines
clau de desenvolupament en el territori del Pla Nacional de Joventut de
Catalunya (2010-2020).
Al llarg d’aquests anys s’han fet molts aprenentatges, a partir de l’assaig i error,
sobre com s’ha d’elaborar aquest instrument de planificació i quins són els
elements en els que s’ha d’aprofundir. La Direcció General de Joventut des del
seu Observatori Català de la Joventut ha fet recentment algunes aportacions per
a la millora d’aquests instruments. Es tracta d’aportacions novedoses per a la
millora dels Plans Locals de Joventut10.
Entre les més destacables es troba la necessitat d’aprofundir en l’anàlisi de les
polítiques de joventut i anar molt més enllà de l’antic plantejament que exigia
tan sols fer una visualització d’aquestes. Es tracta d’un plantejament raonable,
especialment quan a partir dels primers plans locals, els municipis han fet un
gran esforç de sistematització de les seves actuacions en matèria de joventut,
sent el moment d’actualització dels Plans Locals un moment clau per la valoració
de l’impacte de cadascuna d’aquestes actuacions. La priorització de les
temàtiques a desenvolupar és una altra de les recomanacions de l’Observatori,
que parteix més de l’assumpció de les limitacions de molts municipis de tirar
endavant polítiques integrals en períodes relativament curts de temps, que no
pas d’un canvi en els objectius i els horitzons del que han de suposar les
polítiques de joventut, per a la millora del conjunt de les condicions de vida dels i
les joves. Així, en la mesura de les possibilitats de l’ajuntament de Vilanova i la
9 Orientacions per l’aplicació dels principis rectors del PNJCat a les polítiques de joventut. DGJ, febrer 2012. p 4. 10 Es poden consultar diversos documents de suport per a l’elaboració de Plans Locals de Joventut al web de la Direcció General de Joventut: www.gencat.cat/joventut
Pla Local de Joventut 2012-2016 Introducció
Pàgina 12
Geltrú, no hem abandonat, en cap moment, l’horitzó de la integralitat de les
polítiques de joventut a nivell local11.
EL PLA LOCAL DE JOVENTUT DE VILANOVA I LA GELTRÚ
2012-1016 El marc general d’intervenció
L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha fet en els darrers anys un gran esforç per
ampliar el protagonisme i els recursos destinats al desenvolupament de les
polítiques locals de joventut. Aquesta aposta obeeix a la consideració de la
joventut com un àmbit estratègic i prioritari d’intervenció. En la legislatura 2003-
2007 es crea la regidoria de joventut i en el següent període (2007-2011) es
consolida amb una més gran atribució de recursos i competències, donant peu,
per exemple, a la creació del Pla Local de Joventut (2009-2011) o a l’obertura de
l’Oficina Jove.
En l’actualitat, el marc general de les polítiques de joventut a Vilanova i la Geltrú
es concreta en els següents principis:
- A nivell substantiu, una aposta per les polítiques de ciutadania. Això és,
polítiques que tenen inherent a la seva filosofia una visió complementària i
integradora entre les polítiques afirmatives (d’empoderament i suport a la
seva pròpia iniciativa i interessos) i les polítiques de transició (aquelles que
posen al seu abast els serveis i recursos per a garantir la seva transició
efectiva a la vida adulta amb igualtat de condicions). Contemplen la
participació, la interlocució, l’acompanyament i la capacitació com a
mecanismes propis d’intervenció
- A nivell operatiu, el ple suport a polítiques transversals i no exclusivistes,
que necessiten del treball coordinat, consensuat i cooperat entre regidories i
administracions. Són polítiques transversals en la mesura que atenyen i
tenen incidència en les persones, entenent-les des de la una vessant
multidimensional, integral i complexa, i tenint presents les situacions
diverses que poden confluir en un moment determinat.
- A nivell estratègic, destacant una doble perspectiva: donant importància a
la intervenció en la realitat actual, perquè actuen sobre les necessitats i
interessos en l’actualitat dels ciutadans i de les ciutadanes joves (“polítiques
de present”), però sense perdre de vista l’impacte d’aquestes polítiques en el
desenvolupament a mig i llarg termini de les persones i de la ciutat. Són, per
tant, també “polítiques de futur”, en la mesura que incideixen sobre (i fins i
tot poden condicionar) la qualitat de vida dels ciutadans i de les ciutadanes
que s’incorporaran a la vida adulta.
11 Recentment la Direcció General de Joventut ha publicat la Guia per elaborar la diagnosi del Pla Local de Joventut, en la que es recullen aquestes recomanacions i que s’han tingut
en compte en l’elaboració d’aquest Pla Local de Joventut.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Introducció
Pàgina 13
A més, des de la regidoria de joventut es destaquen diferents elements que són
constitutius del tarannà amb el que es planteja la intervenció amb joves. Entre
ells, a més dels ja destacats de integralitat i transversalitat, subratllem l’aplicació
del principis de transparència, proximitat, cooperació, creativitat, innovació,
responsabilitat, qualitat, integració, accessibilitat, implicació i participació.
Els objectius
- L’objectiu general del Pla Local de Joventut és planificar de forma
estratègica i participada les polítiques de joventut que es desenvoluparan
a la ciutat en els propers quatre anys (2012-2016). Aquest objectiu
general es desglossa en els següents objectius específics:
- Avaluar el PLJ 2009-2011 per tal d’orientar el nou Pla en funció dels
encerts i entrebancs experimentats al llarg de la seva implementació
- Conèixer la realitat dels i les joves de Vilanova i la Geltrú a partir de
l’anàlisi de les variables estructurals que els condicionen
- Copsar la realitat subjectiva dels joves a partir de la realització de grups
de discussió amb joves del municipi amb diferents perfils (grups de
discussió estructurats segons edats i itineraris formatius i laborals, grau
d’implicació en el teixit associatiu de la ciutat) i d’entrevistes amb agents
clau de la ciutat
- Analitzar els recursos adreçats als joves així com les actuacions que s’han
desenvolupat i es desenvolupen des del consistori en matèria de joventut
des d’una perspectiva de transversalitat en la implementació de polítiques
de joventut
- Elaborar un diagnòstic que relacioni les realitats, les necessitats
detectades, els punts que poden ser o esdevenen conflictius, les causes
que s’han identificat des dels diversos punts de vista, els interessos
dels joves, els recursos amb què es compta i les oportunitats que se’n
deriven
- Decidir i prioritzar els eixos d’actuació tenint en compte tots els punts de
vista que han configurat l’anàlisi
- Definir uns objectius del PLJ realistes i adequats als resultats de la
diagnosi, tenint en compte la diversitat dels i les joves de Vilanova i la
Geltrú, la incidència dels factors estructurals i el foment de la igualtat
d’oportunitats.
- Dissenyar les accions que es portaran a terme per tal d’assolir els
objectius plantejats.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Introducció
Pàgina 14
La metodologia
L’ordre ASC/54/2008, de 13 de febrer, per la qual s’aproven les bases
reguladores per a la concessió de subvencions als projectes per a joves que els
ajuntaments elaborin en el marc del Pla Nacional de Joventut, estableix com a
joves les persones entre 15 i 29 anys per a tots els programes adreçats a joves
excepte els que estan vinculats a treball i habitatge, en els quals es considera
jove les persones entre 16 i 35 anys.
Tanmateix, nosaltres ampliarem l’anàlisi tant de les condicions com de les
necessitats als adolescents a partir dels 12 anys, entenent que és un col·lectiu
que en bona mesura també és atès des de la Regidoria de Joventut de
l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. Tot i això, quan parlem de joves ens
continuarem referint a les persones entre 15 i 29 anys (amb les excepcions que
hem comentat: treball i habitatge).
En relació a la metodologia, un dels elements que han estat presents a tots els
nivells, tant de la recerca com de l’elaboració del PLJ, és la participació dels
joves (per exemple, s’ha elaborat una enquesta per recollir les seves opinions i
les seves preferències i s’han convocat diferents grups de discussió).
Per a la consecució dels objectius, hem fet ús de tècniques de recerca tant
quantitatives com qualitatives seguint les següents fases i estructura:
- Recerca i anàlisi bibliogràfica
S’han analitzat diferents documents: PLJ Vilanova i la Geltrú 2009-2011, VNG
Una ciutat jove, Pla d’Actuació Municipal 2011-2015, Diagnosi de l’Exclusió i
Vulnerabilitat Social a Vilanova i la Geltrú, Perfil de ciutat (ed 2011).
- Avaluació del Pla Local de Joventut 2009-2011
Per a l’avaluació de l’anterior PLJ hem partit dels indicadors que es van elaborar
en el moment de definició de les deferents mesures que es van incloure.
Aquestes accions han estat avaluades mitjançant l’aplicació d’unes fitxes per
cadascuna de les regidories implicades en les accions desenvolupades al PLJ. La
revisió dels indicadors s’ha completat amb entrevistes als professionals
municipals encarregats de la implementació del PLJ i amb dos grups de treball
(amb els i les Caps de Servei i amb agents vinculats). A partir d’aquesta
valoració compartida, hem disposat d’una fotografia dels objectius assolits amb
l’anterior Pla. Disposar d’aquesta informació ha estat clau a l’hora d’orientar el
nou PLJ, mirant de superar els obstacles identificats a l’anterior.
- Diagnosi
Anàlisi de la realitat juvenil (ARJ)
Anàlisi quantitativa: característiques estructurals de les condicions de vida dels
joves
Pla Local de Joventut 2012-2016 Introducció
Pàgina 15
En una primera fase hem fet una selecció de les dades existents als diferents
documents de referència i hem completat les dades amb les que recullen les
principals fonts estadístiques disponibles sobre joventut. L’explotació de fonts de
dades com el Cens de Població i Habitatges, el Padró Municipal d’Habitants i
altres registres públics (com ara les de la Mancomunitat Penedès- Garraf i
l’IMET) ens ha permès dibuixar amb claredat les principals condicions
estructurals dels joves de la ciutat així com la seva evolució en els darrers anys.
Els àmbits que hem desenvolupat són: l’estructura demogràfica i l’evolució de la
població, l’activitat principal dels i les joves, la formació i el nivell d’estudis, la
vinculació amb el treball, el grau d’emancipació, el mercat d’habitatge a Vilanova
i la Geltrú, l’estat de salut dels joves i la participació en el municipi.
A més d’aquesta explotació estadística de fonts de dades secundàries, s’ha
elaborat un qüestionari per tal de conèixer amb més profunditat alguns aspectes
de la realitat dels i les joves de Vilanova i la Geltrú. Basar-nos exclusivament en
fonts de dades secundàries comporta una limitació per a conèixer la realitat
actual del jovent, ja que sovint no estan suficientment actualitzades. A mode
d’exemple, les dades del Cens aporten informació que no pot ser substituïda per
altres fonts sobre les característiques de les llars o sobre la composició de les
mateixes, i aquesta informació és clau per tal de conèixer el grau d’emancipació
dels i les joves de la ciutat. Aquestes limitacions les intentem superar mitjançant
l’aplicació d’una enquesta als joves de la ciutat. A través del qüestionari hem
recollit els seus discursos sobre diferents aspectes relacionats amb l’educació,
l’emancipació, la participació, l’oci, les conductes de risc/drogues, la immigració,
i el coneixement i ús dels recursos i serveis municipals.
Anàlisi qualitativa
L’explotació estadística, tot i esdevenir molt útil per tal de quantificar la dimensió
de les principals característiques estructurals dels joves, no ens ajuda a entendre
la seva subjectivitat, és a dir, la motivació i la significació que els i les joves
donen a les seves accions i decisions i a la seva realitat quotidiana. Per això,
aquesta primera aproximació s’ha complementat amb la utilització de tècniques
de recerca de caire qualitatiu (entrevistes i grups de discussió).
S’han fet entrevistes a diferents caps de servei i tècnics/ques de l’ajuntament de
Vilanova i la Geltrú, dos grups de treball, un amb els i les caps de les regidories i
un altre amb tècnics i tècniques de l’Ajuntament i altres agents que tenen una
situació personal, professional o associativa que implica una relació contínua
amb la població jove del municipi. Mitjançant aquests grups de treball s’ha
intentat que els diferents aquests agents avaluessin el PLJ anterior i que ens
donessin la seva visió sobre la realitat dels joves del municipi.
També s’ha cercat la participació activa dels joves, convocant una jornada de
debat i aportacions.. Simultàniament, l’equip tècnic de la Regidoria de Joventut
ha creat un grup a Facebook que té dues funcionalitats: per una banda, serveix
com a plataforma de difusió de les activitats d’elaboració del PLJ i, per l’altra,
facilita i acosta la possibilitat de participar activament donant opinió i aportant
Pla Local de Joventut 2012-2016 Introducció
Pàgina 16
propostes als joves de la ciutat amb un mitjà, un llenguatge i uns temps que els
hi són propis.
Anàlisi de les polítiques de joventut (APJ) i dels recursos municipals adreçats als
joves
Entenem que la política de joventut ha de ser necessàriament una política
integral i transversal a totes les regidories de l’Ajuntament. Per aquest motiu la
següent acció duta a terme ha estat analitzar quin és el conjunt de recursos i
programes que es porten a terme des de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en
matèria de joventut. Això s’ha fet mitjançant graelles de recollida d’informació
en les quals figura la regidoria que desenvolupa el programa, els objectius, la
descripció, els destinataris, etc.
Aquesta informació s’ha completat amb entrevistes als caps de servei i/o a
responsables tècnics de les diverses regidories on també s’ha recollit la
predisposició vers la realització del Pla Local de Joventut així com els recursos
dels quals es disposarà per a la implementació de les diferents mesures
adreçades als joves.
A més, hem tingut en compte per portar a terme aquesta anàlisi el govern
multinivell i el treball en xarxa amb entitats.
- Conclusions
A partir de la diagnosi realitzada hem obtingut un diagnòstic. Aquest el moment
en el qual la informació generada a partir de l’anàlisi de la realitat ha pres forma
de conclusió. Hem posat en relació les realitats, les necessitats detectades, les
causes que s’han identificat des dels diversos punts de vista, els recursos dels
quals es disposa, així com les oportunitats d’acció que se’n deriven. Hem utilitzat
la tècnica DAFO, per tal de portar a terme aquesta triangulació de les
conclusions.
- Disseny del Pla Local de Joventut 2012-2016
Un cop conclosa la diagnosi hem continuat amb la definició dels àmbits a
prioritzar, segons se’n desprèn de les conclusions anteriors, i hem treballat les
propostes concretes per abordar-los.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 17
INTRODUCCIÓ
La diagnosi és una de les parts més importants del PLJ ja que aporta la
informació sobre el punt de partida i és sobre la que se fonamenta tot el treball
de propostes d’acció del PLJ. Per tal de conèixer la realitat dels i les joves de
Vilanova i la Geltrú, i seguint totes les eines que s’han posat a l’abast des de la
Direcció General de Joventut, aquesta diagnosi es composa de tres apartats
diferenciats:
Anàlisi de la realitat juvenil
Anàlisi de les polítiques de joventut
Diagnòstic
Amb l’anàlisi de la realitat juvenil hem obtingut quina és la situació dels i les
joves de Vilanova i la Geltrú i amb l’anàlisi de les polítiques de joventut hem vist
quines són les accions que s’estan desenvolupant. Amb la triangulació de les
conclusions d’ambdós apartats hem obtingut quines són les principals
problemàtiques i dinàmiques juvenils que ens serviran per elaborar les línies
estratègiques del Pla Local de Joventut 2012-2016.
A introducció s’ha fet esment de la metodologia desenvolupada per portar a
terme aquesta diagnosi. En aquest punt, només ens cal afegir que no s’han
treballat aquestes dimensions com a compartiments estancs, sinó que el treball
portat a terme a anat interrelacionant ambdós aspectes.
ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL (ARJ) Introducció
Anàlisi sociodemogràfica
Hem fet una radiografia de la població jove del municipi a partir de l’anàlisi de
fonts de dades secundàries, comparant-les amb dades del conjunt de Catalunya i
de la comarca del Garraf. Entre altres coses, hem vist quants joves viuen al
municipi, quina és la seva procedència, quina és la seva distribució per edats, a
què es dediquen, de què treballen, què estudien, etc. Hem cregut oportú
presentar als annexos el document que hem fet per tal de portar a terme
aquesta anàlisi, ja que creiem que el treball que hem realitzat de recopilació i
anàlisi de dades pot esdevenir molt útil tant per a la regidoria de joventut com
per a la resta de regidories del consistori, arribant a ser un document de
consulta i de referència per a tots els agents involucrats en les polítiques de
joventut a nivell municipal.
L’anàlisi presenta els principals indicadors demogràfics relatius als i les joves del
municipi, incloent dades relatives a l’estructura demogràfica (evolució,
distribució, índexs poblacionals), al creixement de la població, origen de la
població,. etc. Ens interessa saber, per exemple, una estimació sobre si el
Diagnosi
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 18
número de joves que hi haurà a Vilanova i la Geltrú en els propers anys serà
major o menor que en l’actualitat, quin pes té la immigració en el conjunt de
l’estructura demogràfica, si el saldo migratori dels joves és positiu o negatiu (és
a dir, si Vilanova i la Geltrú és un municipi que “expulsa” els joves o més aviat
els “incorpora”), o quin perfil tenen les persones nouvingudes que arriben a la
ciutat.
També hem fet una anàlisi de l’activitat principal dels i les joves del municipi,
estudiant les diferències que presenten en funció de l’edat i el sexe. Hem
observat quants d’ells i d’elles estudien, quants estan treballant, quants es
troben a l’atur, i quin és el número de joves que ni estudia ni treballa. En aquest
sentit, hem vist les diferències i similituds que presenten aquestes dades amb el
conjunt de municipis de la comarca del Garraf.
A continuació analitzem dades referents a la formació i l’educació. Hem observat
el nivell formatiu de la població de Vilanova i la Geltrú, i concretament el de la
població jove. Hem analitzat si el nivell d’estudis del conjunt de la població i del
col·lectiu dels joves del municipi difereix significativament d’altres poblacions de
la comarca del Garraf.
També ens hem aproximat la realitat dels i les joves de Vilanova i la Geltrú que
estan treballant, per tal de conèixer quines són les seves condicions laborals, en
quin sector treballen, a quina ciutat, quin mitjà de transport utilitzen per accedir-
hi, quin tipus de contracte tenen, si presenten diferències significatives entre
homes i dones i si les ocupacions en què treballen són significativament diferents
a les del conjunt de la població. Hem parat especial atenció a l’anàlisi dels i les
joves que es troben en situació d’atur, un element particularment rellevant
donades les característiques estructurals de la situació actual. Hem vist quin és
el perfil d’aquests i aquestes joves (edat, sexe, sectors d’activitat, etc.) i en la
mesura que ens ha estat possible hem comparat aquestes dades amb el conjunt
de joves del Garraf i de Catalunya.
Per últim ens hem aproximat a l’àmbit de la participació, analitzant totes les
dades disponibles, tant pel que fa a la participació electoral com a la implicació
en entitats juvenils locals.
L’enquesta als i les estudiants dels centres d’ensenyament secundari de
Vilanova i la Geltrú (EJV 2012)
Amb la intenció de complementar l’anàlisi estadística de la realitat juvenil s’ha
dissenyat aquesta enquesta pensada per recollir alguns aspectes clau de la
realitat dels i les joves del municipi i determinats factors que no eren explicats
per les dades sociodemogràfiques existents.
Per tal de poder obtenir un nombre òptim de respostes es va dissenyar aquesta
enquesta enfocada a ser realitzada pels i les estudiants dels centres
d’ensenyament secundari del municipi. Per aquesta fita es va comptar amb la
col·laboració de l’IMET i, especialment, de la regidoria d’Educació, a qui volem
agrair la vinculació en aquesta tasca. En aquest punt hem de fer esment que
altres regidories del consistori, com són Salut i Convivència, han fet aportacions
al disseny de les preguntes del qüestionari.
Al qüestionari s’han incorporat preguntes comparables a altres enquestes de
joventut existents, ja sigui a l’àmbit municipal (com seria el cas de l’enquesta
portada a terme en el marc del PLJ Vilanova i la Geltrú 2009), com a d’altres
enquestes realitzades als i les joves de Catalunya en general (l’Enquesta a la
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 19
joventut de Catalunya 2007 -EJC 2007), o als i les joves d’Espanya sobre
determinats àmbits específics (Enquesta Estatal Sobre l’ús de Drogues en
ensenyaments secundaris 2008 (ESTUDES) i tres sondeigs d’opinió de l’INJUVE,
sobre immigració (EJ133, 2008), sobre habitatge (EJ148, 2010) i sobre
sexualitat (EJ149, 2010). Ara bé, també hem incorporat qüestions que ens han
servit per tal de conèixer la realitat concreta del municipi.
A banda, de difondre aquesta enquesta a tots els centres de secundària del
municipi, aquesta també s’ha divulgat a la pàgina web de la regidoria de
Joventut i s’ha fet difusió per tal d’incrementar el nombre de respostes. Per tant,
l’enquesta també ha servit com a eina de difusió del propi PLJ.
Anàlisi qualitativa
Us presentem les principals dades de tot el treball de camp que s’ha dut a terme
per a la recopilació d’informació de caire qualitatiu respecte la realitat dels i les
joves de Vilanova i la Geltrú. Per tractar de copsar aquesta realitat s’han dut a
terme entrevistes i grups de discussió. Les persones entrevistades les definim
com a “agents” en genèric, són individus que bé per la seva situació personal,
professional o associativa tenen una relació contínua amb la població del
municipi, i en concret amb àmbits vinculats amb la població més jove.
S’ha fet un grup de treball amb agents de l’Ajuntament, entenent aquests com a
persones que formen part de l’estructura municipal i que tenen una incidència
directa en la definició i execució de les politiques de joventut. Els caps i les caps
del consistori son dipositaris de la visió estratègica, a més de la visió del dia a
dia en la manera d’enfocar i aplicar les polítiques públiques que afecten als i les
joves de Vilanova i la Geltrú. A més s’han dut a terme entrevistes
personalitzades a dos d’aquests caps de Servei (educació i seguretat) a més
d’una entrevista amb la persona que coordina l’atenció socioeducativa (serveis
socials).
També s’ha fet un grup de discussió amb agents específics de joventut, entenent
aquests com a persones que es troben vinculades a als serveis i recursos del
municipi i que donen servei o tenen relació amb els i les joves. Els participants
d’aquest grup de discussió han esta tècnics i tècniques de les regidories de
joventut i serveis socials i agents vinculats a la realitat juvenil (una persona que
es dedica a l’ensenyament, una persona que es dedica a l’oferta privada d’oci i
una persona vinculada a les entitats esportives del municipi).
A més a més, hem recollit quines són les opinions dels i les joves respecte la
seva percepció sobre el municipi i les respostes que donen des de l’Administració
municipal a les seves necessitats. Per fer-ho (a part de les dades que hem
aportat amb l’anàlisi de l’enquesta) hem portat a terme un grup de discussió i
hem dinamitzat un espai específic virtual amb les eines 2.0. A més de la difusió a
través de les eines 2.0, s’ha creat un espai al Facebook per tal de que els més de
400 joves vinculats a aquest espai anessin fent aportacions, que s’han anat
recollint i dinamitzant.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 20
Els i les joves de Vilanova i la Geltrú en xifres: anàlisi sociodemogràfica
A continuació us presentem una síntesi dels principals resultats segons els
àmbits que us hem descrit en la introducció. Us recordem que podeu trobar un
informe molt més exhaustiu, així com el conjunt de les dades utilitzades a
l’annex.
Evolució i estructura demogràfica
L’any 2011 a Vilanova i la Geltrú hi vivien 66.905 persones. Hi ha 11.178 joves
entre 15 i 29 anys, que representen un 16,8% del total d’habitants.
El creixement demogràfic en els darrers anys ha estat inferior al que s’ha donat
a la comarca, però per sobre la mitjana catalana. Des de 1975, la població de
Vilanova i la Geltrú s’ha incrementat un 61% (un 133% al conjunt del Garraf).
La distribució per edat i sexe revela que les franges entre 10 i 24 anys són les
més buides entre la població menor de 65 anys. En particular, el grup de joves
entre 15 i 19 anys és especialment reduït. En canvi, les generacions més plenes
les tenim entre els 35 i els 44 anys, que són edats rellevants pel que fa al
comportament reproductiu. Haurem de veure en els propers anys si el fet de
comptar amb un alt número de dones en edat reproductiva comporta un
increment en els naixements de nous efectius de població.
L’índex de dependència s’ha incrementat clarament en els darrers anys, passant
del 45,5% el 2009 al 47,9% el 2011. Aquest comportament, no obstant, és
similar al que es registra al conjunt de Catalunya. Ara bé, a Vilanova i la Geltrú
hi ha més població infantil depenent i menys població major de 65 anys.
Respecte al conjunt de la comarca, Vilanova i la Geltrú mostra més altes taxes
de dependència, sobretot si observem la població de més de 65 anys. Podríem
dir, per tant, que la població a Vilanova i la Geltrú s’envelleix més ràpidament
que al seu entorn.
La proporció de joves entre 15 i 29 anys respecte al conjunt de la població s’ha
reduït significativament en els darrers anys, passant de representar el 24% l’any
1996 al 16,8% actual. Tanmateix, aquest índex de joventut, sempre ha estat
lleugerament per sobre de la del conjunt de la comarca i lleugerament per sota
del que es registra a Catalunya. En relació a la comarca, únicament a Sant Pere
de Ribes hi ha més proporció de joves que a Vilanova i la Geltrú (un 17,5%). A
la resta, Cubelles, Canyelles, Sitges i Olivella els joves representen menys del
15% del conjunt de la població.
Pel que fa a l’origen de la població, es veu clarament en l’estructura d’edats
l’efecte de dos cicles migratoris, el dels anys 60 i 70, provinent d’altres
comunitats de l’Estat Espanyol (en la població més gran de 55 anys), i el que
s’ha donat en els darrers 15 anys, amb un marcat component estranger. Els
estrangers predominen entre els nouvinguts en els grups d’edat de 25 a 39 anys.
La proporció de població nascuda a l’estranger (2010) és inferior a Vilanova i la
Geltrú (14%) que al conjunt de la comarca (16%) i a Catalunya (16%). Ara bé,
en el cas particular dels joves, a Vilanova i la Geltrú el pes dels joves d’origen
estranger és similar al del Garraf (23,3% i 23,1%, respectivament) i inferior al
del conjunt del territori català (25,8%). Per orígens, destaquen els que provenen
de països de la UE (un 8% del total de joves), els nascuts a Àfrica (un 7%) i els
provinents d’Amèrica del Sud (un 6%). Els provinents de la resta d’Europa,
d’Amèrica Nord i Central i Àsia i Oceania representen aproximadament un 1% en
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 21
cada cas. L’índex d’immigració juvenil, que recull el percentatge de joves de
nacionalitat estrangera respecte el total de joves del municipi, però excloent els
joves dels països de la Unió Europea és del 15,9%.
El creixement poblacional a Vilanova i la Geltrú és fruit majoritàriament del
component migratori. La taxa bruta de creixement natural s’ha situat en els
darrers anys entre el 2 i el 4 per mil, mentre que la relativa al creixement
migratori ha estat clarament per sobre del 10 per mil. Entre els anys 1998 i
2006 es va mantenir per sobre del 20 per mil. A partir del 2007 amb l’esclat de
la crisi econòmica la taxa bruta de creixement migratori s’ha reduït
espectacularment, situant-se l’any 2010 en el 2,6 per mil. Aquest any és el
primer en els darrers 20 anys en que la taxa de creixement migratori és inferior
a la del creixement natural.
Si ens fixem en el moviment migratori “intern” (nascuts a l’Estat Espanyol) la
població de Vilanova i la Geltrú ha rebut població, majoritàriament, de la
província de Barcelona. Els anys de més arribades van ser de 2001 a 2004, anys
que es relacionen directament amb el període d’expansió del mercat immobiliari.
Pel que fa a l’emigració, hem vist que cada any, des de 2003, abandonen
Vilanova i la Geltrú aproximadament 2.500 persones en direcció a altres
municipis espanyols (l’any 2011 van representar un 4% del conjunt de la
població del municipi). En aquest cas, el moviment es produeix significativament
dins la pròpia comarca.
Seguint amb dades de migracions “internes”, en els darrers 10 anys hi ha hagut
27.700 noves incorporacions a la ciutat, mentre que han marxat 24.500
persones. Comptant que la ciutat te gairebé 67.000 habitants, podríem dir que la
renovació de població és significativament alta.
Activitat principal
Les dades del cens de 2001, malgrat ser les més exhaustives, es troben
lleugerament obsoletes. No podem saber fins a quin punt la realitat que recollien
aquestes dades ha canviat substancialment. En aquell any, els joves actius
representaven dues terceres parts del total, mentre que els inactius eren el terç
restant. Hi havia un 9% de joves desocupats. A Vilanova i la Geltrú hi havia una
proporció de joves actius lleugerament superior a la mitjana de la comarca,
mentre que la proporció de desocupats era lleugerament inferior. També era
lleugerament superior la proporció d’estudiants (i, en contraposició, menor la de
desocupats, la dels que es dediquen a les tasques de la llar o en altres
situacions). Amb aquestes dades, podríem dir que la situació en relació a la
activitat era relativament millor a Vilanova i la Geltrú que a les ciutats veïnes.
Un 38,3% dels i les joves a l’any 2001 es veien obligats a desplaçar-se per
motius laborals. La ciutat de Barcelona era, amb diferència la destinació més
freqüent per motius laborals entre els joves, seguida dels municipis veïns de
Sitges i Sant Pere de Ribes en segon terme i de Vilafranca del Penedès i Cubelles
en tercer terme12.
12 Tot i que no disposem de dades més actualitzades que les que ens ofereix el Cens 2001, hem volgut incorporar el factor corrector de mobilitat juvenil per tal de poder compensar l’índex de joventut, i així poder tenir en compte quin pot ser l’efecte d’atracció poblacional juvenil de Vilanova i la Geltrú com a capital de comarca. El percentatge de joves amb mobilitat obligada per motius de treball o estudis és del 52,6%, és a dir, que una mica més de la meitat dels i les joves de Vilanova i la Geltrú es veien obligats a desplaçar-se per motius laborals o d’estudis. Tot i que hem de tenir en compte que el factor corrector de mobilitat juvenil és del 34,4%
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 22
Dades més recents, corresponents a l’any 2010, ens mostren una realitat
similar. La proporció de joves actius es situa en el 65%, lleugerament inferior a
la que es donava el 2001 (67%), i la d’inactius seria del 35%. Els joves
desocupats representarien a un 11% del total, dos punts percentuals més que en
2001. En relació a la comarca, veiem com les tendències s’han invertit. El 2010 a
Vilanova i la Geltrú hi ha menys proporció d’ocupats que al conjunt del Garraf
(54% i 56%, respectivament) i lleugerament més desocupats.
Per sexes, la proporció de joves homes actius és lleugerament superior a la de
dones (69% i 65%), cosa que es podria explicar, parcialment, per una major
presència de les dones joves en itineraris formatius o realitzant “tasques de la
llar”. Les dades, tanmateix, no ens permeten diferenciar entre aquests aspectes.
Formació i nivell d’estudis
Respecte al nivell d’estudis, el cens de 2001 mostrava com es produïa una clara
diferenciació segons sexe. Les dones tendeixen a desenvolupar itineraris
formatius més dilatats, cosa que es posa de manifest al veure una més alta
proporció de dones entre 20 i 34 anys amb estudis superiors (24%, mentre que
entre els homes la proporció seria del 18%) i més homes per sota el nivell
d’estudis elementals (un 21% no haurien assolit l’ESO, davant d’un 14% de les
dones). També hi havia més proporció de dones amb estudis secundaris post-
obligatoris. Comparativament, a Vilanova i la Geltrú, el 2001, hi havia una major
proporció de joves entre 20 i 34 anys sense acreditar l’ESO (18%) que al conjunt
del Garraf (16%) i que a Catalunya (13%), mentre que la proporció
d’universitaris era similar a la de la comarca i lleugerament inferior a la catalana.
Els que tenen estudis secundaris post-obligatoris, no obstant, eren també menys
a Vilanova i la Geltrú (33%) que a la comarca (34%) i al conjunt del país (38%).
Aquestes dades ens indiquen un nivell formatiu dels joves lleugerament per sota
dels seus referents comarcals i nacionals.
Un 14,2% dels i les joves de Vilanova i la Geltrú es desplaçaven a l’any 2001 per
motius educatius. La majoria d’aquests ho feien a Barcelona i la segona
destinació era Tarragona. Aquestes dues destinacions ens poden donar
arguments per preveure que les necessitats de desplaçament siguin
universitàries. Vilanova i la Geltrú compta amb la Universitat Politècnica de
Catalunya, però en aquesta no es dona oferta de graus universitaris diferents a
les enginyeries. Sitges, tot i que molt per sota, es troba en tercera posició fet
que indica que es desplaçarien eventualment per accedir als Cicles Formatius de
Grau Mig i Superior que s’ofereixen en aquest municipi.
Pel que fa a l’escolarització, amb dades més recents, podem dir que el curs
2011-2012 hi ha un total de 9.310 alumnes cursant estudis obligatoris (de P3 a
4t d’ESO), dels quals n’hi ha un 69% a centres públics i un 31% a centres
concertats i privats. La taxa d’alumnat estranger global és del 13%, una
proporció similar a la que es va registrar en els dos cursos anteriors. Entre els
estrangers destaquen els d’origen africà (que representen un 43% sobre el total
d’alumnat estranger) i els provinents d’Amèrica Central i del Sud (que
representen un 29% sobre el total d’alumnat estranger).
La presència de centres concertats és significativa al nivell d’estudis de primària
(32%) i d’ESO (37%), però es redueix dràsticament al passar als estudis
secundaris post-obligatoris (un 6% si observem el batxillerat i un 8% en el cas
dels cicles formatius).
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 23
Comparant amb l’any 2006, s’ha incrementat la proporció d’alumnat en centres
públics en tots els nivells d’ensenyament. En l’ESO, es passa del 59% al 63%, en
el batxillerat, del 90% al 95% i als cicles formatius, del 86% al 92%. S’ha de
destacar que, en nombres absoluts, mentre que els matriculats a ESO s’han
incrementat lleugerament (passant de 2615 a 2861) i els de batxillerat s’han
reduït (de 942 a 877), els que cursen cicles formatius s’han incrementat molt
significativament (passant de 464 el 2006 a 971 el 2011, més del doble).
Una darrera dada que s’ha de tenir molt en compte és el nombre de joves que
no han acreditat l’ESO. El curs 2009-2010, aquesta és una proporció molt
rellevant, situant-se en el 30% d’alumnes matriculats a 4rt d’ESO a centres
d’ensenyament de la ciutat13.
Treball
La major part dels contractes realitzats a la població de Vilanova i la Geltrú el
2011 han estat temporals (d’obra i servei, un 32% i eventuals per
circumstàncies de producció, un 49%). No apreciem grans diferències en el tipus
de contractes segons l’edat, però sí que n’hi ha pel que fa al sexe. Així, els
homes predominen en els contractes d’obra i servei (un 43% del total de
contractes a homes són d’aquest tipus, mentre que entre les dones representen
un 20%) i les dones en els eventuals segons circumstàncies de producció (46%
versus 52%) i, sobre tot, en els d’interinatge (5% els homes i 21% les dones). El
2011 es van produir un total de 6.800 contractes a joves menors de 29 anys,
gairebé una mitja d’un per cada jove actiu del municipi (n’hi ha 7.264).
Respecte al 2006, any en el que encara es vivia el cicle expansiu de l’economia,
el nombre de contractes signats s’ha reduït un 11%. Aquesta reducció ha estat
especialment severa en el cas dels joves menors de 20 anys (amb un 73%
menys contractes) i, en menor mesura, entre els joves de 20 a 29 anys (que
experimenten una reducció del 30% en el nombre de contractes). En total, els
contractes a joves entre 15 i 29 anys s’han reduït, en els darrers cinc anys, un
62%. En canvi, en els grups d’edat superior es dona un creixement positiu.
Aquestes dades ens poden fer concloure que la crisi no està afectant per igual a
totes les generacions, castigant especialment a les persones joves.
El tipus de contracte més freqüent és el que no arriba a un mes de durada.
Vilanova i la Geltrú registra una taxa de contractació temporal particularment
elevada. El 2011, un 94% dels contractes signats van ser temporals, mentre que
al Garraf van ser el 93% i a la província de Barcelona el 90%. Aquesta tendència
ja es donava el 2006, tot i que amb freqüències de temporalitat més baixes. En
relació a la comarca, veiem que a Vilanova i la Geltrú la contractació temporal
s’ha incrementat en els darrers cinc anys (la diferència entre la taxa de
contractació temporal era de 0,2 punts el 2006 i és de 1,8 punts en l’actualitat).
A Vilanova i la Geltrú s’observa un comportament estacional del nombre de
contractes. S’incrementen a l’estiu i es redueixen a l’hivern. La reducció en el
darrer semestre de l’any ha estat molt notable, passant dels 750 contractes
signats al juliol als poc més de 300 registrats el gener de 2012.
La taxa d’atur respecte el total de la població activa és del 18,1% al desembre
de 2011. Aquest percentatge és més elevat respecte el que s’observa al seu
context territorial, ja que és 1,5 punts percentuals superior a la mitjana
territoritorialitzada de la comarca del Garraf. La taxa d’atur femenina és més
13 Dada que es recull a la Diagnosi de l’exclusió i vulnerabilitat social a Vilanova i la Geltrú, 2011. p
85.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 24
elevada que la masculina, es troba dos punts percentuals per sobre i es situa en
el 19,2%. L’increment d’aturats es dóna en tots els sectors d’activitat, però els
més castigats són els serveis i la construcció. El sector serveis és el que registra
un major número d’aturats, però el sector de la construcció és en el que s’ha
produït un major increment en el número d’aturats.
La taxa d’atur dels i les joves és la que ha experimentat una variació més
significativa. En els darrers dos anys s’ha passat del 17,7% (desembre 2009) al
20,2% (desembre 2011). Hem de dir que la taxa d’atur del col·lectiu de majors
de 45 anys és superior a la dels joves, situant-se en el 22,5%, però no ha
experimentat una variació tant significativa com la del col·lectiu juvenil en
aquest període14. Centrant-nos en l’atur juvenil en xifres absolutes, comprovem
com s’ha produït un creixement ininterromput. De fet, la xifra més alta es situa
en aquest darrer any, amb una mitjana anual de 1.274 joves. Però si
desglossem aquestes dades segons sexes veiem com el nombre de joves homes
aturats troba el seu màxim a l’any 2009, en 698 joves, mantenint-se estable en
aquest darrer període, mentre que pell que fa a les aturades joves el nombre
anual s’ha anat incrementant any rere any, situant-se en 580 el nombre de joves
aturades el 2011. Des de 2007 a 2011 la diferencia segons sexes en l’atur
juvenil s’han reduït, apropant-se el nombre de joves aturades al de joves
aturats. Segons el nivell formatiu de la població jove aturada, el col·lectiu que ha
superat els estudis secundaris és el que presenta uns valors d’atur més elevats,
però també és el col·lectiu més nombrós en relació al conjunt de la població.
Participació
En termes globals, la taxa d’abstenció electoral s’ha incrementat paulatinament,
en les diferents eleccions municipals, des de l’inici de la democràcia moderna. Si
a les tres primeres eleccions (al 1979, 1983 i 1987) l’abstenció electoral a la
ciutat va ser del 30%, en les dues darreres la taxa ja voreja el 50%.
Tot i aquesta dada referent a l’àmbit més polític, en lo referent a lo social, a
Vilanova i la Geltrú, existeixen, a principis de 2012, 19 entitats juvenils, a les
que caldria sumar les seccions juvenils dels diferents partits polítics. La majoria
d’entitats es constitueixen des de que hi ha regidoria de joventut i,
concretament, des de que hi ha assessoria sobre associacionisme a l’Oficina
Jove.
La immensa majoria d’aquestes entitats són molt actives pel que fa a
organització d’actes vinculats a les festes vilanovines (Carnaval, Festa Major, ...)
i a esdeveniments d’oci autogestionat que reverteixen en l’oci de la resta del
col·lectiu, ampliant l’oferta de la ciutat amb actes que responen als seus
interessos i usos.
14 Tanmateix, hem de senyalar que es produeix un efecte rellevant que es deriva del fet que una bona part dels joves es troba en període de formació o retarda la seva entrada al mercat de treball esperant millors condicions d’inserció. Aquest efecte no és tan accentuat en el cas de la població adulta, cosa que comporta que les taxes d’atur juvenil no contemplin a aquells que, tot i estar amatents a qualsevol oportunitat laboral, no es comptabilitzen com a població activa.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 25
L’enquesta als i les estudiants dels centres d’ensenyament de Vilanova i
la Geltrú (EJV 2012)
Des de la regidoria de Joventut s’ha treballat molt en la difusió de l’enquesta i
aquesta ha estat realitzada per un miler de joves del municipi15.Entre els i les
joves que han realitzat l’enquesta un 52% són homes i un 48% dones. Segons
edats la distribució ha estat: 13-14 anys 35%, 15-19 anys 46%, 20-24 anys 9%
i 25-29 anys 7%. Un 85% han nascut a Catalunya, un 2,5% a la resta de l’Estat
i un 10,3% a l’estranger (2,4% a la Unió Europea i 7,9% fora de la Unió
Europea). Hi ha un 62% que han viscut sempre a Vilanova i la Geltrú, essent un
28% els joves nascuts a Catalunya que no han viscut sempre a Vilanova i la
Geltrú. Un 75% es troben estudiant ESO, un 3,7% batxillerat, un 7,8% un CFGM
i un 7% un CFGS.
Formació
La gran majoria dels joves que han contestat l‘enquesta, independentment de
les decisions que hagin pres fins al moment en relació amb els estudis, afirmen
que els agradaria arribar a tenir estudis de post-graduació universitària (27,1%
post-grau/màster i 14,9% doctorat). A un 19,2% els agradaria assolir estudis
universitaris. És menor el percentatge de joves als qui els agradaria assolir el
batxillerat 8,3% o un CFGS 13,6%. Les expectatives d’assoliment d’estudis
superiors és inferior a la mitjana catalana (EJC 2007), concretament d’estudis
universitaris de segon cicle. Tot i així, en termes generals, hi ha un 60% que
manifesten que els agradaria assolir estudis universitaris.
Emancipació
La gran majoria de joves que han fet el qüestionari no estan emancipats
(93,5%). En aquest punt hem de fer esment que hi ha un 9% de joves que viuen
amb familiars que no responen al primer grau de cosanguinitat (pare/mare).
Entre aquests (no emancipats) un 65% manifesten la seva voluntat d’emancipar-
se a Vilanova i la Geltrú, i entre els qui voldrien quedar-se a viure al municipi hi
ha un 15% que pensen que tot i ser aquesta la seva intenció, no podran quedar-
se. Aquesta dada per l’any 2009 era 10 punts percentuals superior. És a dir, que
tot i les prudències metodològiques respecte les dues fonts de dades, sembla ser
que es redueix la percepció de que emancipar-se al municipi és particularment
difícil.
Els principals obstacles a l’emancipació residencial (accés a l’habitatge) els situen
en el mercat laboral (manca de treball estable i baixos salaris de la població
jove), relegant a segon terme els problemes que se’n deriven de les pròpies
característiques del mercat immobiliari (com són la manca d’allotjaments adients
a les necessitats dels i les joves i el preu de la vivenda). Aquestes dades
difereixen de les presentades pel conjunt de joves de Catalunya (EJC 2007), on
s’observava que els joves destacaven els obstacles a l’emancipació en ambdós
mercats (el laboral i el de l’habitatge). Tanmateix, en tractar-se de dades
relatives a diferents anys, es fa difícil estimar si els joves de Vilanova i la Geltrú
15 La mostra no és representativa sota els criteris habituals d’anàlisi estadístic, però hem aconseguit
recollir el parer de gairebé un de cada cinc dels i les joves estudiants als centres d’educació secundària de la ciutat. Recordant que la majoria de joves en aquestes franges d’edat (13-19 anys) es troben als centres educatius, hem intentat, en la mesura que ens ha estat possible, realitzar una distribució proporcional entre els diferents centres d’ensenyament i els diferents nivells educatius.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 26
donen més importància a l’accés al treball com a condició per poder accedir a
l’habitatge o si això és una conseqüència recent de l’actual crisi econòmica.
Conductes de risc/drogues
No hem trobat diferencies significatives entre les respostes dels joves que han
fet el qüestionari i les dels joves de Catalunya16 respecte les diverses pràctiques
de risc més enllà de les establertes prudencialment per les característiques
metodològiques d’ambdues fonts de dades. Tanmateix, ens sembla rellevant
destacar que entre un 15% dels joves enquestats és freqüent la ingesta d’alcohol
(sent ocasional entre un 29%) i que entre un 5% el consum de haixix és
freqüent ( ocasional per a un 7% dels joves). Els joves han indicat facilitats per
tal d’aconseguir tot tipus de substàncies: tabac i begudes alcohòliques (75%),
tranquil·litzants, pastilles per dormir, haixix i marihuana (50%), base i cocaïna
(25%).
Un 75% dels i les joves enquestats afirmen estar suficientment informats
respecte el tema de les drogues (43,2% perfectament i 33,5% suficientment).
Un 14,9% considera que estar informat a mitges i un 5,5% afirma estar mal
informat. En una enquesta realitzada a una mostra de joves espanyols
estudiants en ensenyaments secundaris l’any 200817 es va recollir que un 12%
consideraven que, en relació a les drogues, es troben informats només a mitges i
que un 3% pensaven que estaven malament informats. Les proporcions, malgrat
els biaixos en la comparació, són lleugerament superiors entre els joves
estudiants de Vilanova i la Geltrú, cosa que ens podria indicar la necessitat de
intensificar els programes locals d’informació i prevenció en aquest àmbit. Ara
bé, cal destacar també que l’edat mitjana d’iniciació en alguns consums és
superior entre els joves vilanovins que en relació a la mitjana estatal. Així, per
terme mig, malgrat l’edat mitjana d’experimentació per primer cop del tabac
(13,5 anys) o del haixix (14,7 anys) és molt similar a la mitjana espanyola (13,3
i 14,6, respectivament), els i les joves locals consoliden significativament més
tard el consum de tabac (per terme mig no és fins als 15,4 anys a Vilanova i els
14,3 al conjunt de l’Estat que es reconeix fumar habitualment) i el d’alcohol (als
16 anys a Vilanova i als 14,8 a l’Estat es realitzaria un consum setmanal).
Participació
Els i les joves que han contestat a l’enquesta participen en entitats per sobre la
mitjana dels i les joves de Catalunya. Un 63% pertany a alguna entitat. Hi ha un
47% que afirmen pertànyer a alguna entitat esportiva, un 13% en entitats
culturals, un 7% en estudiantils o educatives i un 9% en altres tipus
d’associacions Per tant hi ha una preponderància de participació en entitats
esportives, situació similar als joves de Catalunya. Només un 37% de joves no
pertany a cap associació, mentre que pel conjunt de joves de Catalunya aquests
representen una mica més del 50% (EJC 2007).
Preguntats sobre si consideren que a Vilanova i la Geltrú es donen facilitats per a
la participació, un 54% respon afirmativament, mentre que la resta es mostra
més crítica. Els motius indicats són diversos però remarquen positivament
16 EJC 2007. 17 Encuesta Estatal sobre Uso de Drogas en Estudiantes de Enseñanzas Secundarias, 2008. DGPNSD, Observatorio Español sobre Drogas.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 27
l’oferta d’activitats que es realitzen, la informació, el suport i la implicació de
l’administració. Entre els negatius indiquen la manca de recursos.
Oci
Respecte a les dades recollides pel conjunt de joves catalans18, els joves de la
ciutat destaquen per fer un ús més intens d’internet i dels jocs de consola i
d’ordinador, sent també més alt el percentatge dels qui practiquen esport i
passegen. Aquesta dada reforçaria el que hem dit anteriorment sobre
associacionisme. La majoria de les activitats d’oci les realitzen al municipi
excepte aquelles que depenen de la diversitat en l’oferta (anar a la discoteca, al
teatre i a concerts).
Polítiques socials
Pel que fa a les polítiques socials, els temes prioritaris indicats per part dels
joves que han fet l’enquesta han esta tres: treball, educació i salut. Els
principals problemes que els afecten personalment són l’atur, l’economia i
l’encariment de la vida. L’any 2007, amb dades de l’Enquesta a la Joventut de
Catalunya, els aspectes que es prioritzaven eren l’habitatge, seguit de
l’educació, la sanitat i el treball. Hem de recordar, tanmateix, que aquestes
dades corresponen a un moment d’expansió econòmica i que, per tant,
segurament ara les prioritats en l’acció de les administracions públiques, tal i
com destaquen els joves vilanovins, s’han de centrar en facilitar l’accés al
treball.
Discriminació
Han indicat sentir-se discriminats algun cop a la vida la meitat dels i les joves
que han fet el qüestionari, essent els motius principals els que tenen a veure
amb l’aspecte físic, el nivell d’estudis, la classe social, ètnia o país d’origen, o el
sexe i l’orientació sexual.
Migració
Respecte l’emigració hem de comentar que la meitat dels i les joves han pensat
en emigrar a l’estranger alguna vegada, ja sigui per motius laborals, d’estudis o
personals. No hem trobat dades per fer les comparatives pertinents, però trobem
que és un volum important de joves els que han manifestat aquesta possibilitat.
Es tracta d’una qüestió novedosa donat l’increment en el nombre de joves de
Catalunya que comencen a emigrar. És probable que l’expectativa d’emigrar
encara sigui més gran entre els joves que ja han finalitzat la seva etapa
formativa, i que es troben clarament infrarepresentats en la nostra mostra.
Respecte l’immigració, el 50% dels i les joves que han nascut a Catalunya o a la
resta de l’Estat espanyol afirma que en el cas concret de Vilanova i la Geltrú
aquesta té inconvenients. Un 25% dels joves pensa que la immigració té
avantatges i el 25% no han manifestat la seva opinió respecte aquesta pregunta.
Un 90% pensa que al municipi hi ha molts estrangers. Un terç d’aquests joves
(32%) mai s’ha relacionat amb immigrants. I el 65% indiquen que els
18 EJC 2007.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 28
vilanovins/es tracten als immigrants amb desconfiança o indiferència. Entre els
joves que han fet el qüestionari i que han nascut fora de l’Estat espanyol hi ha
un 12% que manifesta no haver tingut relació amb gent nascuda al municipi.
Aquestes dades podrien indicar l’existència d’un cert estigma en relació a la
població nouvinguda i una relativa mancança de relació entre joves de diferents
orígens. Són dades importants per a tenir-les en compte en el treball de cohesió
social.
Coneixement i ús dels recursos municipals per a joves
Respecte el coneixement dels diferents recursos i serveis (d’informació,
orientació i assessorament) municipals per a joves hem trobat que un 11%
coneix els serveis d’habitatge, un 28% coneix els serveis de prevenció de
drogues i un 40% coneix els serveis d’estudis i de sexualitat. Donades les
característiques poblacionals de la mostra de l’enquesta, la desconeixença
generalitzada dels serveis en l’àmbit d’habitatge poden explicar-se pel fet que no
es troben emancipats (85%) i perquè encara no han tingut la necessitat
d’utilitzar aquest servei. Per altra banda, valorem positivament que un 40% dels
joves que estudien als centres de secundària de Vilanova i la Geltrú coneguin
algun servei d’orientació, informació o assessorament en l’àmbit d’educació.
Aquesta mena de serveis els poden ser molt útils a l’hora de planificar el seu
itinerari formatiu i considerem oportú mantenir l’esforç en la divulgació dels
mateixos. El percentatge de joves que indiquen conèixer algun servei relacionat
amb la sexualitat o la prevenció de drogues és del 40% i del 28%
respectivament, però en molts dels casos s’indica algun taller o xerrada
informativa, més que no pas un recurs genèric.
En termes genèrics, l’Oficina Jove és el referent de molts dels i les joves que han
fet el qüestionari. Al voltant del 60% afirma conèixer aquest servei i un 20%
n’han estat usuaris. Tot i indicar que en general es coneix l’Oficina Jove, les
dades recollides ens mostren que no es coneix la diversitat de recursos i serveis
que s’ofereixen des d’aquest servei.
Els i les joves de Vilanova i la Geltrú: una visió qualitativa
L’anàlisi de la realitat juvenil s’ha complementat amb l’extracció d’informació
qualitativa de joves i d’agents clau, ja sigui mitjançant entrevistes personals o
grups de debat, tal i com assenyalàvem en el punt metodològic. Tot i la dificultat
de sistematitzar totes les opinions recollides, hem volgut endreçar les
aportacions a partir de grans àmbits com la formació, el treball, l’habitatge,
l’existència d’oci i d’espais de trobada per al joves i la relació entre joves
autòctons i joves immigrants.
Formació
Es tracta d’un dels àmbits en que s’observa l’existència d’un discurs més intens
per part de tots/es els/les agents. En aquest sentit, s’apunta que un gruix
important de joves (el 30%, segons dades quantitatives) no finalitzen els estudis
obligatoris, i que aquest és un sector de població que progressivament va
quedant desvinculat del seu entorn, presentant unes dificultats notables a l’hora
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 29
d’inserir-se al món laboral i esdevenint un dels col·lectius més socialment
vulnerables. A més, segons els agents, hi ha més demanda que oferta de cursos
de formació ocupacional, especialment entre els i les joves de 16 i 17 anys,.
S’expressa que el perfil de jove que realitzava un PQPI ha canviat, ja que si
abans es feia amb expectatives d’integrar-se en millors condicions al món
laboral, ara es fa com a mecanisme per a reinserir-se en el món educatiu.
Destaca el fet que en el grup de discussió de joves es fa èmfasi en la necessitat
de realitzar un bona transició escola – treball i en que els joves puguin disposar
de referents a l’hora de decidir el seu futur formatiu i professional. Proposen una
orientació més pràctica que aconsegueixi despertar les inquietuds dels i les
joves. Consideren que la informació que hom rep depèn en bona mesura de la
voluntat o capacitat que es tingui per accedir a aquesta informació. Cal destacar
la disparitat d’opinions en relació a les oportunitats que es deriven de la
presència de la Universitat Politècnica de Catalunya a la ciutat. El discurs més
institucional ens explicita el valor afegit que aquesta suposa per al municipi i la
coordinació existent entre la oferta formativa general del municipi i el seu teixit
industrial com a creador d’ocupació. Per la seva banda, els i les joves manifesten
que no hi ha prou connexió entre la universitat i el teixit industrial del municipi, i
tenen la percepció que caldria intensificar la relació entre la UPC i la societat
vilanovina en general.
Treball
L’accés al mon laboral i la manca d’ocupació entre el joves és un dels aspectes
de la realitat juvenil vilanovina més destacats entre els diferents agents. Aquests
coincideixen en que el treball és un dels principals configuradors de l’autonomia
personal, i la realitat actual és que els i les joves tenen cada cop expectatives
menors de poder accedir al món laboral, la qual cosa, juntament amb els
problemes relacionats amb la formació, està provocant problemes de
desmotivació greu, de baixa autoestima, i d’increment de l’angoixa envers les
expectatives laborals de futur.. Preocupa principalment el fet que hi hagi un
gruix de joves que no desenvolupa cap activitat, i es destaca la importància de
trobar mecanismes que permetin reinserir a aquests joves, per tal que es puguin
sentir orientats, integrats, i realitzats. Des dels serveis municipals s’exposa que
s’intenta orientar aquests/es joves per a que realitzin cursos de formació
ocupacional, estimulant-los per tal que es requalifiquin i tinguin majors
possibilitats d’inserir-se al mon laboral o de continuar formant-se. Es destaca la
percepció creixent, sobretot entre els i les joves amb una formació elevada, de la
necessitat de marxar fora del país per poder trobar una oportunitat laboral
ajustada a les seves expectatives.
Habitatge
Observem que l’habitatge, i més en concret l’accés a l’habitatge és una de les
necessitats que s’identifiquen de forma general. Es tracta d’un tema que
discursivament és relacionat amb l’àmbit laboral. De fet, se’ns indica que la
capacitat d’emancipació també actua com a configuradora de l’autonomia
personal, i que la incapacitat per poder accedir a l’emancipació residencial
relacionada amb la dificultat per inserir-se al món laboral de forma estable
(emancipació econòmica) genera frustració entre els i les joves.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 30
Oci
Els agents consultats coincideixen en que la manca d’espais d’oci i sobretot la
manca d’un espai de trobada per als i les joves, són aspectes determinants de la
realitat dels i les vilanovins/es. Les ofertes d’oci nocturn per als i les joves són
insuficients, i la manca d’espais de trobada provoca d’una banda que hi hagi un
sector ampli dels joves que no participa de la vida associativa del municipi, i
d’altra banda, que alguna de les entitats de joves indiqui que es senten
desvinculades entre elles i amb l’Ajuntament. Des del discurs institucional es
destaca que diversos col·lectius de joves han fet demandes per a que s’obrin
espais com els patis de les escoles per a poder realitzar activitats
autogestionades i es valora positivament l’Envelat, tot i les limitacions que
implica la seva instal·lació (d’equipaments, la temporització i respecte al tipus
d’activitats que s’hi desenvolupen).
Immigració
Pel que fa a la relació entre els i les joves autòctons/es i els i les joves
immigrants, les opinions són més diverses. La major part dels agents coincideix
en que és probable que no existeixi un conflicte real, entre els joves autòctons i
els immigrants, però que sí és possible que existeixi un conflicte latent
caracteritzat per una relació limitada entre aquests, que no es dona més enllà
dels espais de trobada obligatoris. Des d’educació s’ha treballat per tal d’evitar
una guetització en les escoles i per tal de dinamitzar les relacions entre ambdós
col·lectius. La visió dels i les joves respecte aquest àmbit difereix de la que es
presenta per la resta de discursos: afirmen que proliferen actituds i sentiments
xenòfobs i que això dificulta una plena integració de la població nouvinguda. En
aquest sentit, i en l’aspecte concret de la participació associativa, des de tots els
discursos s’exposa que probablement existeix una fractura social pel que fa a la
vida associativa entre aquests col·lectius, i es propugnen mesures per facilitar la
participació dels joves nouvinguts al teixit associatiu local, sobretot pel que fa a
aspectes de cultura popular.
Participació
Volem destacar un aspecte que només ha resultat prioritari en el grup de
discussió amb joves associats. Es tracta del fet que consideren que el volum de
joves integrants del teixit associatiu del municipi és molt reduït, ja que la
població jove associada tendeix a formar part de diverses entitats al mateix
temps. Els joves associats que van participar del grup de treball es lamentaven
també de la manca de vinculació i relació entre les entitats i associacions
existents. Destaquen per tant la necessitat que s’impulsi al jovent a participar
més activament, a implicar-se i a organitzar-se per realitzar activitats i enfortir
la societat civil del municipi.
Polítiques socials
Al llarg de tot el procés hem anat recollint quins són pels diferents agents
implicats al Pla Local de Joventut les principals necessitats dels i les joves de la
ciutat. Hem volgut recollir en aquest darrer apartat de la diagnosi la síntesi de
les diferents aportacions recollides en l’àmbit de les polítiques socials..Així, la
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 31
majoria d’agents implicats han coincidit en que els aspectes que eren prioritats i
que requerien d’un més gran esforç d’intervenció eren els que es vinculaven a la
formació, al treball i al binomi oci/participació.
Cal destacar que l’àmbit de la formació ha estat l’àmbit més prioritzat i per al
que s’han fet més propostes per part dels agents implicats. Els i les agents
implicades en el Pla Local de Joventut coincideixen en la necessitat d’oferir
propostes formatives i ocupacionals per a un gruix de joves que no tenen la
oportunitat de desenvolupar cap activitat i que es desvinculen creixentment del
seu entorn i de la societat.
Des d’algun àmbit es considera absolutament necessari agrupar totes les petites
iniciatives del municipi de cara als joves que no estudien ni treballen per tal de
garantir-los com a mínim els nivells obligatoris de formació. D’altra banda, es
considera imprescindible que s’ofereixin activitats alternatives per afrontar i
reduir el fracàs escolar, així com promoure més programes relatius a la transició
escola – treball.
Per a altres la prioritat per poder millorar les condicions de vida actuals de bona
part dels i les joves de Vilanova i la Geltrú passa per una millora de l’oferta de
cursos de formació ocupacional, sobretot pel que fa als PQPI’s. En aquest sentit,
també destaquen la necessitat de dotar de continuïtat a l’oferta de diferents
nivells de cicles formatius per tal que permetin acabar línies senceres d’estudi a
través de la formació professional que s’imparteix al municipi. Coincideixen en
destacar com a actuació prioritària la inclusió dels joves que no finalitzen els
estudis obligatoris i que presenten dificultats per inserir-se al món laboral, per
evitar que la desorientació i inclús la desafecció envers el seu entorn els
desvinculi de tot allò que els envolta i els impedeixi integrar-se plenament en la
societat.
Els joves es centren en la necessitat de reforçar la transició escola – treball per
evitar que quedin joves desvinculats que no desenvolupin cap tipus d’activitat ni
formativa ni laboral.
En l’àmbit laboral, els i les agents implicades coincideixen en la necessitat de que
es porti a terme una correcta inserció laboral, en tant que aspecte configurador
de l’autonomia personal, i més encara, en la capacitat de crear expectatives
laborals de futur estables.
En tercer lloc, un altre àmbit que també ha estat objecte de priorització ha estat
el de l’oci i els espais de participació per a joves. Tot i que tots els agents
implicats han coincidit que el municipi i els seus joves necessiten d’espais de
trobada per a aquests i d’un oci dirigit envers aquest col·lectiu, han estat els
joves qui més han remarcat la priorització en aquesta direcció, considerant que
un espai de trobada serviria no sols com a impuls per la participació activa dels i
les joves, sinó també com a mitjà per a reunir i organitzar les diverses entitats,
millorant la seva interrelació i vinculació i creant sinèrgies que podrien millorar la
qualitat i quantitat de la xarxa associativa juvenil local.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 32
Síntesi de l’anàlisi de la realitat juvenil a Vilanova i la Geltrú
Característiques sociodemogràfiques
Hi ha 11.178 joves entre 15 i 29 anys, que representen un 16,8% del total
d’habitants. Si atenem a la distribució de la població de Vilanova segons grans
grups d’edat, hem observat que la proporció de població en edat jove s’ha anat
reduint progressivament durant els darrers anys. Aquesta és una tendència que
s’observa al conjunt de la comarca però que es lleugerament més accentuada a
Vilanova i la Geltrú. Tot i això, el pes relatiu dels joves a la ciutat és superior al
que es registra en el conjunt de la comarca. Els grups d’edat més nombrosos són
els de 35 i 44 anys. Estan en ple procés reproductiu, però també són persones
que s’estan veient molt afectades per la crisi. Podria succeir que hi hagués una
contracció en la natalitat, cosa que incrementaria el procés d’envelliment
demogràfic. De fet, hem vist com la població de Vilanova i la Geltrú s’envelleix
més ràpidament que la del seu entorn. Aquestes característiques demogràfiques,
que en part són compartides pel conjunt del territori català, no han d’interpretar-
se en cap cas com un argument per reduir la importància estratègica atorgada al
col·lectiu juvenil. Això ens faria reproduir els errors del passat, en el que no es
va intervenir prou per incrementar les oportunitats d’emancipació i participació
dels joves, cosa que es troba en l’arrel de la situació actual. La reducció del pes
relatiu dels joves i l’envelliment demogràfic ha de constituir una de les principals
preocupacions de les administracions públiques, ja que posa en joc el necessari
equilibri d’efectius de població. Per tant, la lectura que se’n desprèn és
precisament la contrària: Cal mostrar-se especialment amatent a les necessitats
dels i les joves, afavorir la seva inserció social i facilitar-los l’accés a la
autonomia com a condició necessària per poder estimular novament la natalitat.
D’altra banda, no cal oblidar que, tot i que el nombre absolut de joves es podria
reduir en el curt termini per l’efecte de la conjuntura demogràfica, a partir de
l’any 1998 es registra un nou increment de la natalitat, cosa que comportarà un
nou creixement dels efectius joves en els propers anys, sobre tot dels que
demanden serveis educatius i dels que es troben en situació de transició de la
formació al treball, sent aquest un dels àmbits clau d’intervenció de les polítiques
de joventut.
Formació
Respecte al nivell educatiu, al 2001 els joves de Vilanova i la Geltrú en el seu
conjunt presentaven un nivell d’estudis per sota del l del conjunt de joves, tant a
Catalunya com al Garraf. Aquestes diferències s’accentuaven entre aquells joves
que no havien assolit els estudis obligatoris ni els secundaris post-obligatoris i es
reduïen entre els joves amb titulacions universitàries. Al 2012, les expectatives
d’assoliment d’estudis superiors (EJV 2012) és inferior a la mitjana catalana. Tot
i així hi ha un 60% que manifesten que els agradaria assolir estudis universitaris.
Es destaca l’increment en l’oferta de cicles formatius (s’ha duplicat en els darrers
5 anys), qualificada pels agents municipals com a correcta (equilibrada segons
sexes, diversificada, tranversal). El 2010, gairebé un 30% dels alumnes
matriculats a 4t d’ESO no han graduat, proporció molt rellevant. Hi ha un
desajustament entre la demanda de cursos formatius ocupacionals i l’oferta (al
curs 2011-2012, 186 joves no han pogut cursar PQPI). El perfil del demandant
d’aquests cursos ha variat, essent en la seva majoria joves que manifesten la
seva voluntat de reincorporació al sistema educatiu; fruit dels canvis recents en
el mercat laboral i de les dificultats d’inserció laboral que presenta aquest
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 33
col·lectiu. Un 40% dels joves de l’EJV 2012 (estudiants als centres d’educació del
municipi) coneixen algun servei municipal d’informació, orientació i
assessorament sobre formació. De les 15.000 consultes ateses l’any 2011 a
l’Oficina Jove, un 40% eren referides a l’àmbit de l’educació i la formació.
Activitat i treball
En relació a l’ocupació juvenil, hem vist com en els darrers anys els i les joves de
Vilanova i la Geltrú han empitjorat la situació en relació a la comarca. Al 2001 a
Vilanova i la Geltrú hi havia més proporció d’ocupats i menys de desocupats, i al
2010 les tendències s’han invertit. Els contractes a joves entre 15 i 29 anys
s’han reduït un 62% en els darrers 5 anys i ha incrementat considerablement la
taxa de contractació temporal. L’impacte de la crisi està sent més acusat per
part dels joves. L’atur s’ha incrementat espectacularment, situant-se al
desembre de 2011 en el 20,2%. Del 2008 al 2009, en només un any, el nombre
d’aturats s’incrementa un 70%, afectant més aquest increment al col·lectiu de
dones joves. El sector més afectat ha estat el de la construcció, registrant un
major increment, però és el sector serveis el que registra un major número
d’aturats. Els joves estrangers entre 20 i 34 anys estan molt més afectats per
l’atur que els autòctons. Si ens fixem en el nivell formatiu de la població aturada,
el col·lectiu que ha superat els estudis secundaris és el que presenta un valors
d’atur més elevats, però hem de dir que també és el col·lectiu més nombrós en
relació al conjunt de la població.
Els serveis d’informació, orientació i/o assessorament laboral del municipi han
indicat un increment en el nombre d’usuaris. Concretament, el nombre de
consultes s’ha duplicat entre 2005 i 2010, destacant el creixement d’usos per
part de les dones. Els demandants de feina del servei d’ocupació local s’ha doblat
entre 2008 i 2010. Les consultes realitzades a l’Oficina Jove sobre treball han
representat un 22% de les gairebé 15.000 consultes ateses l’any 2011.
Immigració
Pel que fa a l’origen de la població, es veu clarament en l’estructura d’edats
l’efecte de dos cicles migratoris, el dels anys 60 i 70, provinent d’altres
comunitats de l’Estat Espanyol (la majoria entre la població més gran de 55
anys), i el que s’ha donat en els darrers 15 anys, amb un marcat component
estranger. Els estrangers predominen en els grups d’edat de nouvinguts de 25 a
39 anys. Les persones nascudes a l’estranger representen el 16% del total de la
població, però entre els joves la proporció d’estrangers és del 23% (gairebé un
de cada quatre vilanovins i vilanovines joves). L’índex d’immigració juvenil, que
recull els percentatge de joves de països extracomunitaris, és del 16%. Tot i
l’elevat pes de la població jove d’origen estranger, no és més elevat que el que
es registra al conjunt de la comarca i és inferior al de Catalunya.
Si ens fixem en el moviment migratori “intern”, veurem com la població de
Vilanova i la Geltrú ha rebut població, majoritàriament, de la província de
Barcelona.
La població de Vilanova i la Geltrú ha crescut bàsicament per la immigració. En
els darrers anys aquesta inèrcia s’ha reduït espectacularment. Per tant, estimem
que en els propers anys el creixement de la població s’estancarà. Si més no, el
que pot passar és que es rebi població de Barcelona. Cada any deixen la ciutat
2.500 persones, xifra important, tot i que no podem apuntar les causes
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 34
concretes. En els darrers 10 anys s’han registrat 27.700 altes padronals i s’han
produït 24.500 baixes. La renovació afecta al 40% del total de la població del
municipi.
La visió dels i les joves, segons les dades que l’EJV 2012, ens mostra que no són
indiferents davant aquest increment de la immigració d’origen estranger al
municipi. La meitat dels joves autòctons opina que en el cas concret de Vilanova
i la Geltrú la immigració té inconvenients i una àmplia majoria (90%) considera
que al municipi hi ha molts estrangers. Un 65% indiquen que els vilanovins
tracten als immigrants amb desconfiança o indiferència. Tot i que hi ha un 13%
d’alumnes immigrants a la mostra de l’EJV 2012, un 32% dels joves autòctons
afirmen no haver-se relacionat mai amb immigrants. Aquesta és la percepció que
algun dels agents havia manifestat: relació bastant limitada entre joves
autòctons i immigrants, centrada en els espais socials obligatoris com són els
centres educatius, però sense prou espais i oportunitats per realitzar més
activitats de relació i intercanvi. Des de les entitats es referma aquesta
argumentació, ja que són conscients que no es produeix incorporació de
nouvinguts en les entitats culturals, tot i que es destaca que en l’àmbit de les
entitats esportives aquesta sí que es produeix.
Participació
Es destaca molt especialment la vitalitat associativa existent al municipi. Hi ha
moltes associacions, predominantment de tipus cultural o vinculades a la cultura
tradicional. Aquest és un element molt positiu, però cal estar amatents als reptes
que se’n deriven. Alguns dels agents consultats adverteixen que, en general, hi
ha alguns indicis d’endogàmia (les persones que són actives estan a la vegada
en diverses associacions) i d’un cert hermetisme, ja que presenten dificultats per
incorporar a nous socis (particularment els procedents de les noves onades
migratòries) tot i el gran potencial integrador que tenen les entitats. També cal
assenyalar amb preocupació que l’abstenció electoral a les eleccions municipals
s’ha incrementat, cosa que podria indicar un baix sentiment de pertinència a la
ciutat.
Existeixen 19 entitats juvenils al municipi i la caracterització és molt similar a la
recollida per les entitats en general. Entre les entitats juvenils la coordinació que
es produeix es per actes puntuals (Festa Major, Carnaval, i a partir de la
programació d’activitats a l’Envelat).
Els joves de Vilanova i la Geltrú participen en entitats per sobre la mitjana dels i
les joves de Catalunya. Un 63% pertany a alguna entitat (47% a esportives i un
29% a altres tipus d’entitats19). En general, la majoria consideren que a Vilanova
i la Geltrú es donen facilitats per a la participació (54,1%). Aquestes dades
corroboren la percepció recollida sobre la vitalitat associativa del municipi.
Cal fer esment a que les entitats de caire esportiu estan realitzant un treball
d’incorporació de la població nouvinguda reconegut per tots els agents del PLJ.
Oci
En general, els i les joves de Vilanova i la Geltrú (EJV 2012) fan més ús
d’internet i jocs de consola i d’ordinador, però també és més alt el percentatge
19 La suma d’aquests percentatges supera el 63% pel fet que hi ha joves associats a diversos tipus d’entitats.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 35
de joves que practiquen esport i passegen, que les dades presentades pel
conjunt de joves a Catalunya (EJC 2007). La majoria de les activitats d’oci les
realitzen al municipi excepte aquelles que depenen de la diversitat en l’oferta
(anar a la discoteca, al teatre i a concerts).
Es fa palès a través dels discursos tant dels i les joves com des d’algun dels
agents que no hi ha prou espais de trobada per als i les joves de Vilanova i la
Geltrú, especialment per als més joves. També es detecta una manca d’oferta
d’oci al seu abast (econòmic sobretot).
Una de les característiques del municipi és la tradició de llogar locals privats per
part de grups de joves per tal de disposar d’un espai on reunir-se.
Habitatge
Un 65% dels joves de l’EJV 2012, manifesten la seva voluntat d’emancipar-se a
Vilanova i la Geltrú, i entre aquests hi ha un 15% que pensen que tot i ser
aquesta la seva intenció, no podran quedar-se al municipi. Aquesta dada, l’any
2009, era del 25%.
Tant els joves com la resta d’agents situen els principals obstacles per a l’accés a
l’habitatge en el mercat laboral (manca de treball estable i baixos salaris de la
població jove) i no tant en les característiques del mercat immobiliari. Cal
esmentar que hem recollit algunes percepcions juvenils de denúncia d’una gestió
no òptima del mercat de VPO al municipi.
Altres àmbits
Conductes de risc/drogues
Els joves de l’EJV 2012 han indicat facilitats per tal d’aconseguir tot tipus de
substàncies: tabac i begudes alcohòliques (75%), tranquil·litzants, pastilles per
dormir, haixix i marihuana (50%), base i cocaïna (25%). Gairebé la meitat dels
joves (44%) han indicat consumir alcohol i un 12% consumir haixix. Hem
d’indicar que un 20% afirmen que no es consideren prou informats en relació al
consum de drogues.
Un 33% de les consultes realitzades al 2011 a l’Oficina Jove han estat sobre
temes relacionats amb la salut.
Discriminació
Han indicat sentir-se discriminats algun cop a la vida la meitat dels i les joves
que han fet el qüestionari, essent els motius per ordre de respostes: aspecte
físic, nivell d’estudis o classe social, ètnia o país d’origen i sexe. Aquest
percentatge és superior al que es registra entre el conjunt de joves a Espanya.
Exclusió social
La renda familiar disponible s’ha reduït més intensament que al conjunt de la
comarca. Sembla ser que la crisi està afectant especialment a Vilanova i la
Geltrú respecte als seus veïns.
Recursos i serveis
L’Oficina Jove és el referent de molts dels i les joves que han fet el qüestionari.
Hem calculat que al voltant del 20% han estat usuaris i que el 60% afirma
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 36
conèixer aquest servei. En els diferents discursos hem pogut observar també
l’ampli coneixement d’aquest recurs. Les estadístiques tant d’usuaris com de
consultes reflecteixen l’increment que ha experimentat aquest servei en els dos
anys des de la seva constitució. Ara be, les diferents dades ens apunten a que
no es coneix prou concretament tota la diversitat de serveis que s’ofereixen des
de l’Oficina Jove ni des d’altres serveis especialitzats. Els usuaris d’aquest
servei20 troben que se’ls ha donat resposta a les seves necessitats i mostren una
satisfacció elevada pel tracte rebut per part dels i les professionals. Aquests
usuaris coneixen el servei a través dels seus iguals i del treball que es realitza
als centres d’ensenyament secundari del municipi.
Polítiques socials
Els temes prioritaris indicats pels joves que han fet l’enquesta per a l’actuació
política a Vilanova i la Geltrú han esta tres: treball, educació i salut, essent els
principals problemes que els afecten personalment l’atur, l’economia i
l’encariment de la vida. Aquests temes coincideixen amb els discursos que hem
recollit, als que s’afegirien, en un tercer nivell, els temes vinculats amb l’oci i la
participació.
20 Segons dades de d’enquesta de qualitat i satisfacció dels serveis de l’Oficina Jove 2011.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 37
ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT (APJ)
Introducció
Fins ara hem vist quines són les necessitats dels i les joves i amb l’anàlisi de les
polítiques adreçades a la població jove de Vilanova i la Geltrú que recollim en les
properes pàgines, veurem quins són els recursos que hi ha per donar resposta a
aquestes necessitats.
S’ha avaluat el Pla Local de Joventut 2009-2011, a través de tècniques
quantitatives i qualitatives. Per una banda s’han elaborat unes graelles de
recollida d’informació de les accions recollides al PLJ anterior (amb indicadors
quantitatius i qualitatius de les accions) i també s’han fet grups de discussió i
entrevistes amb responsables municipals. S’ha optat perquè siguin les pròpies
regidories executores de les diferents accions les que avaluessin aquestes. A
més s’ha recollit quines altres accions que no són impulsades per la regidoria de
Joventut es desenvolupen des d’aquestes i on els i les joves són els principals
destinataris. Per altra banda també hem considerat en la nostra anàlisi les
polítiques d’altres administracions públiques, fonamentalment les que es porten
a terme des del Consell Comarcal del Garraf.
A més de portar a terme tot aquest recull de programes hem incorporat l’anàlisi
dels recursos disponibles per portar a terme les polítiques de joventut, descrivint
quin són els recursos estructurals de la regidoria de joventut.
La regidoria de joventut
La regidoria de joventut ha anat evolucionant en aquesta darrera dècada.
Respecte a l’anterior legislatura, ha canviat les seves competències, que ara són
exclusives de Joventut, i que en la legislatura anterior van ser de Joventut,
Agermanaments i Política Lingüística. En aquesta legislatura Agermanaments
depèn d’Alcaldia i la Política Lingüística s’ha associat a la regidoria de Cultura.
Tot i així, s’ha mantingut l’estructura tècnica bàsica de la regidoria de Joventut,
donat el creixement del nombre de programes i d’actuacions que es duen a
terme.
Durant el període 2003-2007 la regidoria era compartida amb Esports,
compartint també recursos. El servei d’informació juvenil, que era mancomunat,
era poc conegut pels i les joves del municipi i en feien poc ús d’aquest servei. En
aquells moments hi havia quatre entitats juvenils censades. En la legislatura
següent, de 2007 a 2011, es van incrementar notablement els recursos adreçats
als joves. Destaquem, en aquest sentit, la creació de l’Oficina Jove, que
substitueix l’anterior Punt d’Informació Juvenil, incrementa el nombre de serveis
i programes especialitzats i esdevé un punt de referència per als joves de la
ciutat, i també l‘aprovació del Pla Local de Joventut 2009-2011, que proporciona
un notable impuls a les polítiques de joventut al municipi.
Fruit del treball constant i conjunt de la regidoria amb els i les joves es
constitueixen nou noves entitats juvenils i es mantenen les quatre existents a
l’anterior període.
Característiques estructurals
L’equip de joventut
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 39
Personal extern (continuació)
Lloc de
treball
Categoria
professional
Hores Empresa i forma de
contractació
Programa/Projecte en el que es desenvolupa la seva activitat
Oficina
Jove
Tècnic especialista
C19
6 Conveni Fundació
Catalunya
Assessoria de mobilitat
internacional
Oficina Jove
Tècnic especialista C19
6 Conveni ATRA Assessoria sobre drogues
Oficina Jove
Advocats Atenció
puntual
segons demanda
Conveni Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans
Assessoria legal
Recursos funcionals
En l’actualitat, la regidoria de joventut disposa dels següents espais i serveis:
Recursos funcionals
EQUIPAMENT DESCRIPCIÓ DESTINATARIS RÈGIM
Oficina Jove Local destinat a:
Servei d’Informació
juvenil
Assessories
Servei de mobilitat
internacional
Servei de treball
Servei de salut
Servei de salut afectivo-
sexual
Servei de salut
reproductivo-sexual
Servei d’educació i
formació
Servei de drogues
Servei d’habitatge
Servei d’emprenedoria
Servei legal
Associacionisme i
voluntariat
Servei de mesures
alternatives
Servei als IES (PIDCES)
EL PUNT de salut
afectivo-sexual i de
drogues.
Sala de reunions
Autoconsulta
Joves del
municipi
Espai
municipal
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 40
Recursos funcionals (continuació)
EQUIPAMENT DESCRIPCIÓ DESTINATARIS RÈGIM
Envelat Envelat 5 mesos/any
Es cedeix a les entitats
juvenils de la ciutat, que
es fan càrrec de
l’organització i
desenvolupament dels
actes i de les despeses de
seguretat
Entitats culturals, de
lleure o juvenils del
municipi
Lloguer en
terreny
municipal
IES i CEIPs Possible ús de les
instal·lacions (patis, aules,
etc.) per fer activitats, en
coordinació amb la
regidoria d’educació i els
consells escolars.
PIDCES un dia setmana a
cada IES.
Dinamitzador del
PIDCES i entitats
culturals, de lleure o
juvenils del municipi
Espais
municipals
Recursos econòmics
Els recursos econòmics dels que disposa la regidoria de Joventut per aquest
2012 s’aproximen a la xifra de 400.000 euros. El conjunt d’assignació
pressupostària s’ha vist reduït respecte l’any anterior.
Recursos econòmics
2009 2010 2011 2012
Total
(€)
368.367,00 395.794,00 503.754,00 387.139,29
A continuació recollim quin és el pressupost de Joventut respecte els
pressupostos de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, en el període comprés
entre els exercicis 2009 i 2012. Com es veurà, la crisi econòmica ha esdevingut
un limitador alhora de mantenir, si més no, els recursos econòmics propis de la
regidoria, tot i que cal remarcar que aquest decrement ha estat proporcional al
que han experimentat la immensa majoria dels serveis i regidories del
Consistori.
Percentatge pressupost Ajuntament de Vilanova i la Geltrú destinat a
Joventut (exercicis 2009-2012)
2009 2010 2011 2012
1,22% 1,22% 0,91% 0,89%
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 41
Avaluació PLJ 2009-11
Avaluació de les accions del PLJ 2009-2011
- Dels 86 programes que es recollien en el PLJ 2009-2011 s’han executat
finalment 73. Això suposa que s’han desenvolupat un 85% de les
accions previstes.
Les que no s’han portat a terme han estat:
- una en l’àmbit de l’educació que tenia com a objectiu fomentar el gust per
la lectura
- dos en l’àmbit del treball que tenien com a objectiu afavorir la creació de
llocs de treball creant nous filons d’ocupació i lluitar contra la
discriminació sexual amb la sensibilització del teixit empresarial
- quatre en l’àmbit d’habitatge que tenien l’objectiu de facilitar l’accés a
l’habitatge de la gent jove simplificant processos d’adjudicació de lloguers
i informar i assessorar en aquesta matèria
- quatre en l’àmbit de cultura i oci que tenien com a objectiu afavorir
l’experimentació artística dels i les joves i donar resposta a les demandes
juvenils en matèria de cultura i d’oci
- dos en l’àmbit de participació i cohesió social que tenien com a objectiu
fomentar l’aprenentatge de la participació i la millora de la convivència
entre els diferents col·lectius.
- Les accions en matèria d’habitatge no s’han dut a terme per diferents
motius. Des d’habitatge actualment no disposen d’un sistema
d’informació específic sobre noves promocions o construccions d’HPO al
municipi. Des de l’Oficina Local d’Habitatge (OLH) informen sobre
promocions d’HPO de promoció pública però no disposen de dades sobre
promoció privada de protecció oficial, llevat que sigui la pròpia empresa
promotora privada qui s’adreci a l’OLH per informar-ho a la ciutadania. Un
canvi substancial s’ha produït des de finals de 2009, amb la creació del
Registre de Sol·licitants d’Habitatges de Protecció Oficial, on cal estar
inscrit per poder accedir a qualsevol HPO. La re-ocupació dels habitatges
municipals de lloguer és gestionada directament per Serveis Socials,
donat que són habitatges destinats principalment a persones en risc
d’exclusió social. Serveis Socials gestiona una llista d’espera i aplica els
barems corresponents per a la seva adjudicació. Els habitatges d’HPO de
lloguer destinats a joves (bàsicament els del Llimonet) no són de
titularitat municipal, sinó que són de la Generalitat (Incasol) i, per tant,
són gestionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (antiga ADIGSA).
No s’ha planificat cap actuació envers les dones joves amb càrregues
familiars, tot i que s’incorpora de cara a la redacció del Pla Local de
l’Habitatge, per si és possible dur a terme alguna acció concreta.
- Les accions en matèria de participació liderades per Joventut que no
s’han dut a terme s’expliquen pel fet que la construcció del nou
equipament juvenil ha quedat ajornat. També hi ha hagut una acció que
liderava el Consell Comarcal per la qual no hi ha hagut disponibilitat
pressupostària.
Als annexos recollim en una taula resum quines són específicament aquestes
accions que no s’han portat a terme.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 42
Dels 73 programes que finalment s’han dut a terme, 10 no han estat
avaluats per manca d’indicadors recollits. Això suposa que un 14% de les
accions executades sota el paraigües del PLJ 2009-2011 no han estat
avaluades:
- Sis a l’àmbit d’educació (d’un total de 17 accions), adreçades a la millora
de la formació professional tant en aspectes qualitatius com quantitatius i
al foment de la lectura.
- Una en l’àmbit de treball (d’un total de 9 accions), que tenia com a
objectiu el suport a joves emprenedors i facilitar els processos de
transició escola - treball.
- Un programa en Cultura i Oci (d’un total de 13 accions)
- I dos en l’àmbit de participació i cohesió social (d’un total de 20 accions)
La principal causa que ha provocat que aquestes accions no s’avaluessin
correctament ha estat la manca d’indicadors adequats. El procés d’avaluació
ha permès identificar i visualitzar aquestes mancances, ajudant a
conscienciar al conjunt dels agents municipals de la importància de dissenyar
indicadors d’avaluació acurats i perfectament adaptats als objectius
plantejats per cada acció o programa. Tot i així, volem subratllar que en
l’àmbit d’educació i en referència a les accions adreçades a la millora de la
formació professional al municipi s’han fet molts progressos, tal i com hem
pogut recollir mitjançant l’entrevista realitzada als responsables tècnics de la
regidoria d’educació.
Als annexos recollim en una taula resum quines són específicament aquestes
accions que no han estat avaluades.
Hi ha, per tant, 63 accions de l’anterior Pla Local de Joventut que han estat
correctament desenvolupades i avaluades, cosa que interpretem molt
positivament. Als annexos presentem una taula amb una síntesi dels
resultats de l’avaluació de totes aquestes accions21.
A la taula també es recull si no es preveu continuïtat en aquest 2012 en les
accions i les possibles causes que determinen aquesta decisió. En total són 8
les accions que es preveu que no tinguin continuïtat per manca de pressupost
i una per no haver estat avaluada correctament:
- Tres fan referència a l’àmbit de la participació, dues vinculades a l’espai
de trobada juvenil i una als corresponsals als IES
- Tres fan referència a l’àmbit de mobilitat
- Una a l’àmbit de salut en l’àmbit dels centres educatius
- Una a l’àmbit cultural respecte la incorporació de la participació juvenil
per a la realització de la programació
21 En aquesta taula es recullen totes les accions del PLJ 2009-2011, s’afegeixen diferents observacions i s’identifiquen amb diferents colors. Els colors ens indiquen si les accions no s’han executat (vermell), si no hem obtingut avaluació (taronja), si hem trobat que s’havien de tenir en compte algunes consideracions (groc) o si són accions que han estat òptimament desenvolupades i avaluades (verd)
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 43
Avaluació de la metodologia de treball del PLJ 2009-2011
Sota el marc del PLJ 2009-2011 i en consonància al treball que es realitza des de
la regidoria de Joventut, s’ha portat a terme treball transversal tant amb la resta
de regidories del consistori (treball interdepartamental) com amb altres
institucions (treball interinstitucional).
Pel que fa al treball interdepartamental hem analitzat el nombre de
departaments implicats en cada programa. A través de la taula recollida als
annexos, podem observar com:
- Cultura és agent implicat en un total de 14 accions. D’elles n’hi ha 9 que
es van fer de manera interdepartamental, amb la coordinació de la
regidoria de Joventut, i tres en solitari.
- Esports és agent implicat en 2 accions coordinades amb Joventut.
- L’IMET és agent implicat en 19 accions, 14 d’elles conjuntes amb Joventut
i 5 en solitari.
- Habitatge és agent implicat en 2 accions coordinades.
- Equitat aporta 2 accions no coordinades amb Joventut, però coordinades
amb l’IMET.
- Gent gran va desenvolupar 1 acció coordinada amb Joventut.
- Promoció econòmica realitza una acció coordinada amb l’IMET.
- Salut apareix en 5 accions coordinades, realitzant també 1 en solitari.
- Serveis socials apareix en 3 coordinades
- Participació desenvolupa 6 accions en coordinació amb Joventut.
Hem pogut observar com hi ha moltes accions del PLJ que es desenvolupen
mitjançant el treball interdepartamental. En la majoria de les ocasions es tracta
d’una cooperació bilateral entre regidories, sent menys freqüent els casos de
cooperació multilateral. Pel que fa al treball interinstitucional, s’han desenvolupat
un total de 11 accions en les que es troben implicades diferents institucions. Als
annexos presentem uns quadres on es poden visualitzar les actuacions que s’han
desenvolupat a Vilanova i la Geltrú en el marc del PLJ 2009-2011, per tal de
sintetitzar el treball transversal des de la seva vessant interdepartamental i
insterinstitucional.
El nivell de qualitat i eficiència ha estat doncs considerablement alt. Tanmateix,
hem identificat també alguns elements de millora. Per exemple, alguns agents
implicats consideren que en algunes ocasions no s’han integrat correctament les
accions del PLJ amb el conjunt de programes que s’impulsen des de les diferents
regidories del municipi. Aquest és un element que ens empeny a intensificar el
treball interdepartamental. També, com hem assenyalat anteriorment, cal
avançar en la consolidació de mecanismes estables d’avaluació, així com els seus
corresponents indicadors, de manera que es redueixi encara més el nombre
d’accions no avaluades i es pugui tenir un més gran coneixement de l’impacte en
la realitat juvenil de totes les mesures, accions, programes i serveis
desenvolupats.
Hem de remarcar positivament el treball i la implicació que s’ha realitzat des de
les diferents regidories per tal d’avaluar les accions de les quals eren partícips.
Aquest treball conjunt ha servit per presentar el nou PLJ, però també per fer
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 44
coparticeps als agents municipals d’aquest i integrar-los en la dinàmica de treball
transversal que és intrínseca als PLJ.
A partir dels grups de treball s’ha posat de manifest que caldria intensificar el
treball tranversal per aquells àmbits d’actuació que així ho requereixin, no
només pel PLJ, i s’ha propugnat una més gran implicació de tots els agents en
els diferents plans estratègics del municipi.
Les polítiques de joventut a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Una visió global
Si fem un repàs de la darrera dècada a l’ajuntament vilanoví, trobarem una
primera referència al Pla de Mandat 2003-2007 on queda reflectit que des del
consistori es té la finalitat de donar resposta a les necessitats i inquietuds de
tota la població, en primera instància jove, però no de forma exclusiva sinó
inclusiva: “El Pla de Joventut de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú no és tan
sols una llista d’actuacions sinó, i fonamentalment, un mètode de treball fruit de
la suma d’esforços per part de totes les regidories i instàncies implicades de
forma que el fruit sigui una àmplia xarxa de recursos a l’abast de la ciutadania
jove de la ciutat i una invitació al diàleg obert i al treball compartit”22.
En la legislatura posterior es constitueix la Regidoria de Joventut amb identitat
pròpia i se la dota de recursos materials, econòmics i humans per a fer factible el
treball efectiu. És a mitjans d’aquesta legislatura que s’aprova el Pla Local de
Joventut precedent de l’actual, amb l’aprovació unànime de tots els grups
polítics del consistori.
En la present legislatura, el Pla d’actuació Municipal 2011-201523 ens serveix
com a referència i punt de partida del que ha d’acabar esdevenint el nou Pla
Local de Joventut. Així, treballarem amb transparència, amb proximitat, amb
austeritat, potenciant la cultura de l’esforç, la creativitat, la innovació,
l’emprenedoria, el coneixement... I aquests valors, aquesta forma de fer,
marcaran el nostre treball dia a dia, seran la nostra senya d’identitat.
El treball de la resta de les àrees del consistori amb la població jove
A més del treball que es realitza des de la Regidoria de Joventut, la resta d’àrees
del consistori desenvolupen eixos de treball, programes i accions que es troben
al servei dels i les joves de Vilanova i la Geltrú. Les descripcions completes
d’aquests programes i/o accions les hem recollit als annexos.
La regidoria de Convivència treballa la sensibilització vers la diversitat a partir
dels Tallers del Pla d’Acció Educativa i la convivència a l’espai públic a partir del
Pati Obert, la dinamització de l’espai públic i les Nits Joves.
La regidoria d’Esports treballa la formació a partir de CIATE (entrenadors,
monitors i cursos de socorrisme aquàtic), dels Cicles Formatius de Grau Superior
d’activitat física i esport, i el Pla Català de l’Esport (als centres educatius). A
22 VNG, Una ciutat jove. (p 2) 23 Entre les accions del Pla d’Actuació Municipal hem volgut recollir sintèticament als annexos aquelles més específiques que es relacionen directament amb les polítiques locals de joventut a Vilanova i la Geltrú.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 45
més, lidera el programa Ara’munt, que treballa la cohesió social a través de
l’esport de joves en situació de risc d’exclusió social.
La regidoria d’Habitatge treballa per tal que els i les joves de Vilanova i la Geltrú
puguin emancipar-se al municipi amb la borsa de lloguer social, la tramitació
d’ajuts i les campanyes de sensibilització.
La regidoria de Mobilitat treballa per tal de que es mantingui la política de
bonificacions en el bus urbà per a la població jove, per continuar ampliant la
xarxa d’aparcaments de bicicletes (prop d’equipaments municipals i centres
educatius) i per fomentar el transport sostenible a partir de la sensibilització.
La regidoria Participació treballa per tal de fer difusió entre les entitats juvenils
dels recursos i infraestructures municipals i apropar la Xarxa de Centres Cívics a
la població i entitats juvenils.
La regidoria de Salut desenvolupa el programa d’Educació per a la Salut a les
escoles i als IES, el Pla Local de Prevenció de Drogues i un programa de
promoció de la salut mental als centres de secundària. També coordina les
assessories de salut de l’Oficina Jove.
L’IMET, a través del servei d’Orientació desenvolupa un programa per qüestionar
les eleccions professionals en clau de gènere (“Els oficis tenen sexe?”) i un altre
per la reflexió sobre el futur immediat tant acadèmic com professional dels
joves.
La regidoria de Cultura desenvolupa un programa per afavorir els processos que
condueixen a l’expressivitat artística i un altre que fomenta el gust per la lectura
i la promoció de la cultura en general (PAE).
La regidoria de Serveis Socials porta a terme programes d’integració als centres
educatius, l’Espai Jove, el Servei de mesures alternatives (SAM), a més de
col·laborar amb entitats i associacions que treballin amb infants i/o joves.
El Pla Local de Joventut pretén incorporar i coordinar tots aquests programes,
dotant-los d’una dimensió estratègica i maximitzant-ne l’efectivitat.
El treball transversal
Hem pogut comprovar com hi ha accions que es desenvolupen fonamentalment
per la regidoria de Joventut i altres que es porten a terme des de diferents
regidories, amb la intervenció directa de dos o més agents. A continuació
descrivim com es coordina la regidoria de Joventut a nivell interdepartamental
(amb les altres regidories de l’Ajuntament) i a nivell interinstitucional (amb les
administracions públiques d’altres nivells i altres institucions). No s’han recollit
les dinàmiques relacionals dels agents més enllà de les establertes pel treball en
polítiques de joventut.
Dins les estructures de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú podem observar a
partir d’aquest sociograma com la regidoria d’educació a través de l’Institut
Municipal d’Educació i Treball és un agent important. Són destacables les
relacions de la regidoria de joventut amb la regidoria de cultura i amb la
regidoria de convivència, amb les que són estrets els lligams i es coordinen per
millorar l’oferta cultural als i les joves del municipi i per treballar aspectes de
cohesió social i dinamització dels col·lectius immigrants. Així com amb la
regidoria de participació. Amb la regidoria d’Esports es realitzen coordinacions
per treballar activitats i/o programes concrets.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 46
La regidoria de Joventut també col·labora amb d’altres administracions com són
la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General de Joventut, el
Consell Comarcal del Garraf a través de Joventut i altres ajuntaments de
municipis propers, així com amb altres institucions (centres educatius i entitats
juvenils bàsicament, però també amb Avalot, Catalunya Voluntària, IRES,
ICASS, ...).
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 47
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 48
SÍNTESI APJ
Les politiques de joventut a Vilanova i la Geltrú, com són definides avui dia, es
van incorporar a la política municipal en el darrer quinquenni. A l’any 2007 es
constitueix la Regidoria de Joventut amb identitat pròpia i se la dota de recursos
materials, econòmics i humans per a fer factible el treball efectiu. És a mitjans
d’aquesta legislatura que s’aprova el Pla Local de Joventut precedent a l’actual,
amb l’aprovació unànime de tots els grups polítics del consistori. Per tant, les
polítiques de joventut de Vilanova i la Geltrú s’han transformat per tal de donar
una resposta integral a les necessitats dels i les joves vilanovins.
A partir de l’elaboració i aprovació del PLJ de Vilanova i la Geltrú es disposa
d’una anàlisi de la realitat juvenil i de les seves necessitats així com de
pressupost complementari per desenvolupar activitats i projectes. El salt
qualitatiu de les polítiques de joventut al municipi és evident. Es treballa de
manera transversal tant amb la resta de regidories del consistori i s’obren vies
de cooperació amb altres institucions (Direcció General de Joventut, Consell
Comarcal, etc.) per tal de portar a terme les accions recollides al PLJ. Es
substitueix el Servei d’Informació i Assessorament Juvenil i es crea l’Oficina
Jove, oferint programes i serveis especialitzats que donen una millor resposta a
les necessitats dels i les joves. Els serveis oferts des d’aquesta oficina han estat
qualificats pels usuaris a través d’una enquesta com a “serveis de qualitat i
personalitzats”. Amb la dinamització d’aquest servei s’ha aconseguit que els i les
joves de Vilanova tinguin un punt d’informació i assessorament de referència,
però no només això, sinó que s’han transformat els mecanismes administratius i
els canals de comunicació entre l’administració municipal i els i les joves, fent
l’administració més propera i accessible.
Fruit de la metodologia de treball planificada al PLJ vers el foment de la
participació, en aquest període s’han constituït 9 entitats juvenils i es mantenen
les ja existents a l’any 2007. A més es treballa de forma conjunta amb totes
aquestes entitats i amb les seccions juvenils dels diferents partits polítics.
Malauradament, tot i el treball realitzat en aquesta línia, no s’ha consolidat la
figura d’un Consell de Joves, però cal assenyalar que es treballa conjuntament
amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya per aconseguir en els
propers anys aquest objectiu.
S’han obert les portes a la participació i la implicació activa dels i les joves del
municipi.
S’han portat a terme el 85% de les accions recollides al PLJ 2009-2011. La
majoria han estat òptimament desenvolupades i avaluades.
Les accions portades a terme en l’àmbit d’educació han consolidat línies de
treball respecte la formació ocupacional. S’ha aconseguit diversificar-la i fer-la
transversal, en el sentit de donar continuïtat als cicles formatius de grau mitjà i
ampliar l’oferta existent. S’ha de senyalar que, en aquest àmbit, s’han reduït els
recursos provinents de la Generalitat als programes de qualificació professional i,
de moment, aquests es veuen mimbats. Segons els tècnics consultats, caldria
millora la línia de treball específica per la transició escola-treball.
En l’àmbit d’ocupació s’han portat a terme accions relacionades amb el foment
de l’emprenedoria jove i la millora dels serveis d’informació, orientació i
assessorament. S’incrementa constantment el volum de consultes ateses en
aquest àmbit a l’Oficina Jove.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Diagnosi
Pàgina 49
Les accions en l’àmbit d’habitatge, per motius diversos no s’han dut a terme per
complet. Les polítiques d’habitatge són competència autonòmica i per tant, des
de l’ens local s’actua en funció dels convenis i del finançament provinent de la
Generalitat de Catalunya. A més, aquest 2012 el govern estatal no ha renovat la
convocatòria d’ajuts a l’emancipació, limitant-se més els ajuts a joves.
Actualment s’està redactant el Pa Local d’Habitatge en el que es vetllarà per a
incorporar propostes d’actuació específiques per a joves.
Des de la regidoria de salut s’ha consolidat el Programa d’Educació per a la Salut
als centres educatius del municipi. Els serveis de les assessories de Salut a la
Oficina Jove permeten donar continuïtat al treball iniciat en els tallers de “treball
comunitari”, en xarxa amb els diferents agents que intervenen.
Des d’esports, s’actua per aportar recursos als joves, facilitar les sortides
professionals associades i potenciar l’esport en temps d’oci, tot i que la manca
de recursos econòmics fa que no es puguin ampliar alguns del programes
específicament per a joves. El programa Ara’munt, que vincula esport i cohesió
social és avaluat per tots els agents molt positivament.
Des de convivència s’han portat a terme tallers que han estat avaluats molt
positivament, però que depenen excessivament de les subvencions i recursos
disponibles i, per tant, tot i ser accions transformadores de la realitat social i
innovadores respecte les pràctiques desenvolupades, la seva continuïtat no és
estable. (Nits Joves, Pati obert i Tallers PAE).
Les accions en matèria de participació que no s’han dut a terme es relacionen
amb l’ajornament de la construcció d’un equipament juvenil per manca de
disponibilitat pressupostària. Amb motiu de la gestió d’aquest espai es va portar
a terme un procés participatiu amb molt d’èxit d’assistència per part dels joves.
La planificació d’aquest nou PLJ i la metodologia emprada per tal de portar a
terme tant l’avaluació de l’anterior PLJ, de manera que fossin les pròpies àrees
implicades en les diferents accions que les avaluessin, com l’anàlisi de la realitat
juvenil i de les polítiques de joventut, ha dut a la reflexió de tots els agents
implicats respecte els avantatges del treball transversal, no només en l’àmbit de
les polítiques de joventut, sinó en els de les polítiques municipals en general. Per
tant, s’han creat les sinergies necessàries per tal d’afrontar el nou PLJ des d’un
punt de partida òptim per continuar duent a terme una metodologia de treball
transversal. Aquest factor es veu consolidat pel desenvolupament de diferents
plans estratègics a nivell municipal. Per tant, podem dir que s’està transformant
la metodologia de treball al consistori, al anant-se consolidant la transversalitat.
Hi ha accions de l’anterior PLJ que es preveu que no tinguin continuïtat per
manca de recursos i ja hem comentat més amunt que existeixen programes que
només es poden portar a terme de forma discontínua. La qualitat en aquestes
accions resideix en la seva continuïtat en el temps, i en moltes ocasions en el
personal responsable del seu desenvolupament. Proposaríem treballar fórmules
per tal de poder compartir professionals en activitats complementàries, de
diferents àrees, i fomentar amb aquestes la continuïtat dels diferents programes.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Conclusions
Pàgina 50
INTRODUCCIÓ
Amb la recopilació de la informació presentada en els anteriors apartats hem
pogut reflectir quina és la situació actual dels i les joves de Vilanova i la Geltrú.
És a dir, hem pogut recopilar en un únic document quines són les necessitats
dels i les joves del municipi (quina és la seva realitat) i quines són les accions
polítiques que es duen a terme (quines són les polítiques de joventut) per tal de
poder determinar a quines necessitats s’està donant resposta i quines són les
mancances.
En aquest punt volem remarcar que l’anàlisi, tant de la realitat juvenil com de
les polítiques de joventut, ha estat elaborada a partir de la complementació de
diferents perspectives: recerca documental, tractament de dades estadístiques,
generació de dades estadístiques i les percepcions dels diferents agents implicats
en les polítiques de joventut (agents municipals i altres professionals, així com
els i les joves del municipi).
L’objectiu final d’aquesta diagnosi és poder determinar les prioritats de les
polítiques de joventut municipals, per tal de poder definir (o redefinir) programes
i actuacions i així donar resposta a les demandes i necessitats de la realitat
actual i prevista per als propers anys dels i les joves de la ciutat.
ORIENTACIONS PER AL DISSENY DEL PLJ 2012-2016 Eix emancipació
Aquest és l’eix més destacat, essent configurador de la realització del projecte de
vida dels i les joves. Els canvis abruptes en relació a l’ocupació juvenil
(disminució de l’ocupació i increment de l’atur i la temporalitat) com a
conseqüència de la situació econòmica global, es relacionen directament amb les
prioritats focalitzades en aquest àmbit.
Educació i Formació
El nivell educatiu dels i les joves de Vilanova se situa per sota dels joves del seu
àmbit comarcal, sobretot entre els joves que no han assolit estudis obligatoris, ni
secundaris post-obligatoris. Hem comprovat com les seves expectatives
d’assoliment d’estudis de graus superiors són inferiors a la del conjunt de joves
de Catalunya. Tot i així, molts dels estudiants voldrien assolir estudis
universitaris. La possibilitat de realitzar estudis universitaris al municipi sembla
no tenir un efecte determinant en aquesta qüestió ja que l’oferta es limita a
estudis d’enginyeria.
També hem trobat que hi ha un important percentatge d’alumnes 4rt d’ESO que
no graduen. Es produeix un desajustament entre l’oferta i la demanda de cursos
formatius ocupacionals (Programa de Qualificació Professional Inicial), tant en
termes quantitatius (nombre de places) com qualitatius (es cerca la
reincorporació al sistema educatiu, més que no pas la transició al mercat
ORIENTACIONS PER AL DISSENY DEL PLJ
Pla Local de Joventut 2012-2016 Conclusions
Pàgina 51
laboral). No s’ha incrementat l’oferta de formació ocupacional en quantitat i
qualitat (diversificada i transversal), i s’hauria de seguir treballant en aquesta
línia donat el trencament de la linealitat en la transició educativa que s’observa a
nivell general.
Més de la meitat dels joves estudiants no coneixen els recursos i serveis
d’informació, orientació i assessorament municipals sobre educació i formació en
funcionament a l’Institut Municipal d’Educació i Treball. Tot i així, gairebé la
meitat de les consultes ateses per l’Oficina Jove eren referents a l’àmbit de
l’educació i la formació. Si es vol potenciar aquest recurs com a vehicle per a
propiciar una millora en el nivell d’instrucció i formació dels joves de la ciutat, es
recomanaria continuar potenciant la presencia als IES per part de l’Oficina Jove,
ja que s’ha demostrat que aquestes accions reporten usuaris al servei i milloren
la tria dels joves.
Els tallers municipals als IES de diverses temàtiques especialitzades tenen una
bona valoració. S’haurien de continuar potenciant aquests tallers.
Ocupació i Treball
Se’ns dubte aquest ha estat el tema més destacat. L’increment espectacular de
l’atur juvenil (20,2%, desembre 2011), que afecta més als col·lectius de dones
joves i joves immigrants, i que ve a sumar-se a la precarietat laboral, convertint-
se en el principal problema del jovent ja que és aquest àmbit el que limita en
major mesura la seva emancipació. Hem constatat també un increment en la
temporalitat de la contractació. Per tant, també s’ha de combatre aquest tret
característic de la situació dels i les joves respecte el mercat laboral. Aquest
àmbit compta amb reduïdes actuacions dins les polítiques de joventut, en part
perquè les principals competències en matèria de treball no són directament
competències municipals. Tot i així, caldria pensar si fora possible dotar
d’algunes actuacions ben concretes aquest àmbit i fer una àmplia difusió
d’aquestes actuacions. S’ha observat com la demanda de serveis d’informació,
orientació i/o assessorament ha incrementat espectacularment tant a l’IMET com
a l’Oficina Jove Garraf. Per tant, seria necessari reforçar aquests serveis, així
com plantejar programes específics de suport personalitzat en la transició de
l’escola al treball i l’emprenedoria.
Habitatge
Malgrat el creixement urbà i l’augment dels preus del mercat que ha
experimentat el municipi en la darrera dècada, l’accés a l’habitatge ha passat a
un segon terme en les preocupacions dels joves. Els principals problemes d’accés
a l’habitatge els situen en el mercat laboral (temporalitat i precarietat) i no tant
en les característiques del mercat immobiliari. Tot i que s’ha de tenir en compte
que la preocupació dels joves de Vilanova i la Geltrú respecte aquest àmbit és
superior a la mitjana presentada pel conjunt de joves a Espanya. Els joves (EJV
2012) manifesten la seva intenció d’emancipar-se al municipi i des de la
regidoria d’habitatge es reconeixen les potencialitats de l’arrelament juvenil. És
un àmbit sobre el que existeixen també limitacions importants a les polítiques
municipals ja que la majoria de competències són autonòmiques. A més, s’han
interromput les ajudes estatals de suport a l’emancipació. Per altra banda, s’ha
de tenir en compte que s’està desenvolupant el Pla Municipal d’Habitatge que, en
alguns termes podria confluir amb el de joventut. Una de les propostes
Pla Local de Joventut 2012-2016 Conclusions
Pàgina 52
aportades per l’anàlisi podria ser, per exemple, el potenciar un espai de serveis
integrals per les demandes dels i les joves per part de la regidoria d’habitatge.
Salut
Cal destacar que els joves (EJV 2012) practiquen algun esport i passegen en
unes proporcions superiors als joves catalans. Destaquem les actuacions i la
tasca portada a terme des de la regidoria d’Esports. Amb l’EJV 2012 hem
constatat algunes conductes de risc entre els joves, i més concretament respecte
el consum d’alcohol, així com insuficiències respecte el seu propi coneixement en
la prevenció de conductes de risc amb les drogues. Són àmbits que haurem de
tenir ben presents per a potenciar-ne accions preventives.
Eix participació i cultura
Participació
La vitalitat associativa existent al municipi és un tret ben diferencial. Els joves
(EJV 2012) participen en entitats per sobre de la mitjana catalana. En els
discursos hem recollit l’existència de fractura social associativa de les entitats,
sobretot de caire cultural (no s’ha incorporat a la població nouvinguda al
municipi, - espanyola o estrangera -, i no hi ha suficient relació i interacció entre
les entitats existents). Algunes de les entitats esportives del municipi estan
desenvolupant programes per tal d’incorporar a la població immigrant, fet pel
què caldria felicitar-les i reforçar-les i, potser donar-los major suport. A més, a
aquestes entitats es troben vinculats el 75% dels joves que diuen estar associats
(EJV 2012). Una recomanació, per tant, seria la de dinamitzar espais i accions
concretes per fomentar les relacions interculturals (com s’ha fet amb tant d’èxit
amb l’Ara’munt) des de regidories diverses per tal de fomentar la cohesió social.
La relació entre les entitats juvenils municipals no és estreta i una de les
possibles explicacions la podem trobar en el breu recorregut en el temps que té
la regidoria de joventut plenament constituïda així com també de les pròpies
entitats. Una de les iniciatives que s’intenta impulsar i reforçar per part de la
regidoria és la de fomentar trobades de les entitats juvenils amb joves
responsables del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya per tal de
potenciar la constitució d’un Consell de Joves al municipi, independent del
consistori. Des de Participació ciutadana existeix a l’abast de totes les entitats
vilanovines un Portal d’Entitats, que esdevé una eina per al foment del treball en
xarxa i de les interrelacions entre les entitats. També des de l’Oficina Jove i des
del blog Garraf On-line del Consell Comarcal es fa difusió de les activitats de les
entitats juvenils, donant a conèixer els seus projectes, entre les diferents
entitats i a la població en general. Seria bo continuar potenciat iniciatives
d’aquest tipus amb perseverança, ja que el treball en xarxa necessita de
continuïtat i amb l’esdevenir de temps es propiciaria una millor entesa i una
major col·laboració entre les entitats. També es proposa “premiar” a la resolució
de convenis i subvencions, aquelles entitats que presentin projectes en
partenariat amb d’altres.
Es valora que seria positiu continuar, per tant, treballant per tal implicar als
joves als processos participatius, especialment en els que es portin a terme en el
marc del PLJ. També mantenir mecanismes constants de consulta, tradicionals i
aprofitant eines 2.0. i incidir especialment en el treball per tal d’incorporar a la
població jove en situació d’exclusió social a aquests processos.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Conclusions
Pàgina 53
Les aportacions tan de joves com d’agents vinculats ens fan concloure que una
de les manques més importants que limiten les possibilitats en l’àmbit de la
participació és la manca d’un equipament que substitueixi l’Envelat. S’ha de
treballar per tal d’ampliar les oportunitats que pot generar l’Envelat fins que es
posi en marxa la construcció del nou equipament juvenil del municipi.
Cultura i oci
La demanda d’espais de trobada per a joves és una realitat ben palesa. Vilanova,
tot i la demanda persistent al llarg dels anys per part del col·lectiu jove, continua
sense disposar d’un equipament juvenil, que afavoriria sobretot als més joves.
Tot i així, s’ha treballat per obrir espais municipals (Pati obert) com a espais per
a l’activitat esportiva, i l’ajuntament fa sis temporades que posa a disposició de
les entitats l’Envelat, com a equipament d’oci autogestionat, principalment de i
per als joves. El jovent i també els tècnics remarquen la importància de disposar
d’equipaments de referència. S’han desenvolupat alguns programes (Nits Joves)
de foment d’espais d’educació no formal com a alternativa a l’oci amb molt
d’èxit. Els joves també generen els seus propis espais; a la ciutat hi ha una certa
tradició de “llogar espais entre les colles”, com a alternativa a les mancances
d’oferta d’oci al seu abast, però moltes vegades entren en conflicte amb el
veïnat. Partint de l’anàlisi de les necessitats detectades, es proposa potenciar
aquests tipus d’accions a cavall entre l’oci constructiu i l’autogestionat oferint
suport tècnic (ordenances més flexibles) i propiciant la disposició d’un
equipament juvenil. Altres propostes, vindrien en la línia de propiciar accions que
fessin part i integressin els joves estudiants de la UPC i aprofitar les
potencialitats de l’arrelament de les festes populars del municipi entre els joves
per a posar-los de relleu i fer-los copartíceps en l’organització d’actes i activitats
d’àmbit de ciutat.
Eix cohesió social
Cohesió social
Hem detectat que molts dels joves de diferents orígens no es relacionen entre sí
més enllà dels espais relacionals obligatoris (fonamentalment als centres
educatius). A més, es detecta l’existència d’algunes actituds xenòfobes. Aquest
és un àmbit especialment sensible i delicat. Les conclusions ens apunten la
necessitat de promoure espais per tal d’incentivar les relacions entre joves de
diferents orígens en espais informals i de ciutat.
Hem detectat també alts percentatges de discriminació per diferents motius:
aspecte físic, país d’origen, nivell d’estudis, etc. És un àmbit sobre el que creiem
s’hauria de fer especial incís per tal de fomentar la cohesió social i evitar que
creixin aquest tipus d’actituds i possibles conflictes.
El Servei de Mesures Alternatives d’acció educativa és valorat molt positivament,
així com els tallers als IES per part de la regidoria de convivència.
Mobilitat
Tot i que és un àmbit que ha quedat en un segon terme en la nostra perspectiva
d’anàlisi, incorporem al PLJ les accions que es duen a terme des d’aquest àmbit
Pla Local de Joventut 2012-2016 Conclusions
Pàgina 54
a nivell municipal per la població jove de la ciutat i que s’integren dins el foment
de la mobilitat sostenible. Vinculat a aquest aspecte, cal fer esment que, tot i
haver preguntat a l’enquesta si el medi ambient era un dels àmbits que
pensaven que els atenyien o preocupaven, les respostes computades no han
estat significatives. Potser perquè als centres educatius L’Agenda 21 i d’altres
actuacions municipals i dels propis centres educatius que fomenten la integració
de conductes sostenibles entre els joves,han quallat, i el jovent ja les te
integrades en el seu fer habitual. Mantenir aquestes actuacions pedagògiques
seria interessant per tal de continuar fomentant el respecte i la implicació
personal de la ciutadania amb el medi ambient.
Recursos i serveis adreçats als i les joves
L’Oficina Jove està esdevenint un referent ja que el 60% dels joves la coneixen i
el 20% dels joves de l’EJV 2012 l’han indicat com a referent en matèria de
recursos i serveis diversos, encara que tot sembla apuntar que no es coneixen
encara prou la concreció, totalitat i la diversitat de serveis que s’ofereixen en
aquest espai. Tot i així, des de la Regidoria de Joventut es valora positivament
aquest índex de coneixement ja que si esdevé recurs referent, tot i no conèixer
la concreció, quan necessitin ajuda acudiran al recurs. La valoració que en fan
els usuaris de l’Oficina Jove és òptima. Creiem que es podria aprofitar el
desenvolupament del programa de Dinamitzadors de l’Espai Públic (si aquest te
continuïtat) per a reforçar aquest coneixement especialment entre els col·lectius
de joves en situació de risc. Fora bo, com a recomanació donar continuïtat a
aquesta línia de treball, així com continuar descentralitzant serveis i impulsar les
eines 2.0.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 55
INTRODUCCIÓ Desprès del procés de diagnosi dut a terme, hem arribat al punt que fa
referència al disseny de les estratègies per donar resposta a les principals
necessitats dels i les joves de Vilanova i la Geltrú. En les pàgines següents
concretarem quins són els objectius de les accions, quines són les activitats que
durem a terme i quins són els resultats que esperem aconseguir.
Com a punt de partida establim tres àmbits prioritaris d’actuació respecte
la realitat juvenil dels i les joves de Vilanova i la Geltrú: emancipació
(que inclou educació, formació, ocupació i treball), participació (que
inclou cultura) i cohesió social. La necessitat de desenvolupar accions sobre
aquests àmbits s’ha vist reforçada a partir de la diagnosi duta a terme. Estem en
un moment en que els efectes de la conjuntura econòmica es fan evidents en els
pressupostos de les diferents administracions públiques, no quedant exempta
l’administració local. Per tant se’ns ha fet necessari complementar aquesta
focalització des de la perspectiva dels recursos disponibles i tenint molt en
compte quines són les competències municipals.
Respecte el procés dut a terme per tal d’elaborar el disseny del Pla Local de
Joventut, volem remarcar que s’ha fet un important esforç per tal d’informar
sobre aquest tant als i les joves vilanovins/es com als tècnics i tècniques dels
diferents departaments del municipi. Però no només d’informar, sinó de fer-los
partícips. Amb aquest objectiu es va portar a terme una jornada de participació
juvenil24 en la que es van presentar els principals resultats de la diagnosi i es
van portar a terme diferents dinàmiques per tal que els i les joves del municipi
fessin aportacions respecte els àmbits prioritaris d’actuació i les accions a
desenvolupar. A més, des de les xarxes socials s’ha portat a terme la
dinamització de la participació dels i les joves a través de la pàgina de
facebook25: Pla Local de Joventut 2012-2016 Vilanova i la Geltrú. Durant el mes
de juny de 2012 s’han portat a terme reunions bilaterals entre els i les
tècnics/ques de les diferents regidories i la regidoria de joventut per tal de
consensuar els diferents programes i accions que integren el Pla Local de
Joventut. Des de la Regidoria de Joventut s’ha treballat intensament per tal de
dissenyar la implementació (definició i organització dels recursos) així com el
seguiment i l’avaluació de les accions plantejades, amb una metodologia de
treball basada en la viabilitat de les propostes. I per tant, les accions que es
presenten a les properes pàgines són fruit d’un procés de diàleg i consens amb la
resta d’agents implicats en el treball interdepartamental26.
24
Fòrum Jove (8 de maig de 2012) 25
http://www.facebook.com/groups/287409587980030/ 26
Trobareu als annexos una síntesi en forma de quadre-resum on es relaciona les conclusions de la diagnosi amb
les accions del PLJ.
DISSENY DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT 2012-2016
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 56
OBJECTIUS Els eixos estratègics del PLJ 2012-2016 són 3: emancipació, participació i cultura
i cohesió social. Aquests s’engloben de la següent manera dins els eixos del
PNCat 2010-2020:
PNCat 2010-2020 PLJ Vilanova i la Geltrú 2012-2016
Emancipació Emancipació
Participació Participació i cultura
Cohesió social
Eix emancipació
Generar i facilitar l’accés dels i les joves als recursos que facilitin la seva
autonomia i permetin la seva plena incorporació a la vida adulta, en tots els
àmbits que configuren els seus projectes de vida i molt especialment en relació a
l’educació, la formació, l’ocupació, el treball i l’accés a l’habitatge, i vetllant per
garantir oportunitats d’igualtat, de forma que es redueixin les desigualtats
socials en els diferents processos transicionals.
Objectius
1.1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals)
adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la
qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés.
1.2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a
maximitzar les seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una
inserció laboral de qualitat.
1.3. Estimular la contractació de joves del municipi per part del teixit
laboral local.
1.4. Proporcionar recursos que redueixin les dificultats d’accés a
l’habitatge per part dels joves.
1.5. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable.
1.6. Millorar l’accés a la informació i l’assessorament dels i les joves i
incrementar els canals de comunicació.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 57
Eix participació i cultura
Fomentar la implicació dels i les joves en el seu entorn social, particularment en
la xarxa associativa local, i dinamitzar la seva participació.
Objectius
2.1. Impulsar la construcció d’un equipament juvenil polivalent
2.2. Fomentar l’associacionisme juvenil i la participació social de les
persones joves.
2.3. Promoure la implicació dels joves en el disseny, desenvolupament i
avaluació de les polítiques de joventut locals.
2.4. Generar i facilitar l’accés a la cultura dels i les joves i fomentar la
seva creativitat.
2.5. Impulsar la coordinació de la promoció cultural per als joves així
com de la seva difusió incidint en les eines 2.0
Eix cohesió social
Afavorir la inclusió socials dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant
qualsevol tipus de discriminació.
Objectius
1.1. Afavorir la inserció social i el sentiment de pertinència dels joves
nouvinguts
1.2. Reduir el risc d’exclusió dels joves en situacions de vulnerabilitat i
garantir les oportunitats d’igualtat
1.3. Promoure mesures de prevenció de la discriminació per raons
d’origen, gènere, orientació sexual, ètnia, imatge corporal,
discapacitat, identitat cultural, etc.
1.4. Millorar l’accés a la informació i l’assessorament dels joves en
situacions de vulnerabilitat i incrementar els canals de
comunicació
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 58
PROCÉS PARTICIPATIU Fòrum Jove
Per tal d’incorporar la visió dels i les joves de Vilanova i la Geltrú en la part de
disseny del pla local de joventut, es va fer una jornada participativa on els joves
vilanovins tinguessin l’oportunitat de conèixer quins havien estat els principals
resultats de la diagnosi i de poder fer propostes de línies prioritàries d’actuació i
d’accions concretes.
La jornada va consistir en la presentació dels principals resultats de la diagnosi
sobre els temes que afecten als i les joves en el seu projecte personal. A
continuació es van portar a terme simultàniament espais per a treballar la
reflexió grupal sobre els diferents àmbits plantejats i es va concloure amb la
presentació de la proposta d’accions i línies prioritàries d’actuació dels diferents
grups de treball.
Els temes van ser agrupats en quatre eixos per tal de poder portar a terme d’una
manera operativa la recollida de propostes per part dels i les joves participants.
1. Ocupació – treball i habitatge
2. Formació – educació i salut
3. Participació i cultura – oci
4. Cohesió social, mobilitat i recursos – serveis
La jornada es va dur a terme el dia 8 de maig, a la Casa Olivella. Els destinataris
van ser els i les joves de Vilanova i la Geltrú tant a títol individual com membres
de les entitats juvenils, així com la resta d’agents del territori vinculats a la
realitat juvenil: tècnics i tècniques municipals de diverses regidories: educació,
cultura, esports, seguretat, docents dels centres escolars, etc.
Per a la difusió de la jornada es van desplegar tots els mitjans disponibles des de
la Regidoria de Joventut per tal que la difusió d’aquesta arribés al major nombre
de joves vilanovins i vilanovines possibles. Es van convocar als joves a través de
diferents mitjans: xarxes socials (facebook), correus electrònics, contactant amb
les entitats. Es va fer difusió als centres educatius, centres esportius, etc. També
es va treballar d’una manera molt personalitzada la convocatòria dels membres
que integren les entitats juvenils.
La jornada es va desenvolupar seguint el següent programa:
1. Benvinguda a l’acte per part del regidor de joventut
2. Presentació dels principals resultats de la diagnosi (format power point)
3. Espais de reflexió grupals. On es van treballar:
a. Prioritats
b. Objectius
c. Proposta d’accions
4. Exposició en plenari dels principals resultats de cada espai de reflexió
La distribució dels participants en els diferents espais de reflexió en grup es va
portar a terme segons les inquietuds de cada individu. És a dir, es va optar
perquè fossin els propis participants els qui escollissin l’espai de treball vers
l’àmbit que fos del seu interès independentment del motiu que fos. La distribució
dels participants en els dos grups de treball que finalment es van dur a terme,
va ser equitativa segons el nombre de participants a la jornada:
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 59
Espai de reflexió 1
a. Ocupació – treball i habitatge
b. Formació – educació i salut
Espai de reflexió 2
c. Participació i cultura – oci
d. Cohesió social, mobilitat i recursos – serveis
Els grups de treball es van distribuir en diferents sales segons els àmbits de
treball. Per tal de dur a terme la dinàmica es va emprar una imatge visual amb
la informació relacionada a cada àmbit de treball. Els dinamitzadors de cada grup
van explicar breument el propòsit dels espais de reflexió, es va llegir la
informació recollida al suport visual (temes detectats a partir de la diagnosi) i es
va començar el treball de participació de les persones assistents a la jornada. Els
espais de reflexió grupal finalitzaren amb una síntesi de les aportacions
realitzades que va recollir una de les persones participants designada com a
vocal de l’espai de reflexió.
Un cop conclòs el treball en grups es varen exposar les diferents síntesis de cada
àmbit sobre el que es van fer aportacions, per tal de que tots els participants a
la jornada coneguessin de primera mà i en veu dels propis joves, les reflexions
sobre les aportacions realitzades.
A continuació presentem una petita síntesi dels principals resultats de la jornada.
Espai de reflexió 1
Els participants en aquest espai de reflexió en grup van tractar els quatre àmbits
vertebradors de l’eix emancipació. Si bé hem de dir que, donades les inquietuds
dels participants, en aquest espai no es va portar un treball intens sobre dos dels
àmbits plantejats: habitatge i salut, tot i que les aportacions realitzades són molt
innovadores. Els àmbits referents a la formació i a l’ocupació van ser aquells on
es van recollir un major nombre d’aportacions i propostes, sobretot en l’àmbit
referent a l’educació/formació. Aquests dos són àmbits prioritaris d’actuació
establerts per tots els participants d’una manera contundent.
Formació - Educació
En primer terme s’emfatitza la prioritat d’actuació vers els i les joves que no
graduen l’ESO, però incidint en accions realitzades en una etapa més primerenca
(abans de finalitzar l’ESO), amb el possible desenvolupament de programes de
diversificació curricular (seguint el model del projecte d’aula – taller FAR, que és
el substitut de la Unitat d’Escolarització Externa).
Les tutories, els tallers i les xerrades que es realitzen per dinamitzadors/es als
centres educatius del municipi són valorats molt positivament per tots els
participants (tant tècnics, agents educatius com els propis joves).
Seguint amb aquest grup de joves que no graduen l’ESO es proposa treballar
fórmules per tal de poder estimular als i les joves en aquesta situació per tal que
continuïn la seva formació, per donar resposta sobretot a aquells i, sobretot,
aquells joves que no han pogut cursar estudis de PQPI tot i haver formalitzat la
preinscripció. En un municipi proper es desenvolupen projectes en aquesta línia:
per exemple des dels propis IES s’ofereix la possibilitat de preparar la prova
d’accés a grau mig per als joves de 17 anys que no han graduat l’ESO.
El darrer terme treballat en aquest àmbit és el tema de la vinculació de la UPC a
la ciutat. Les accions recollides a la graella són valorades molt positivament per
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 60
tal de començar el treball en aquesta línia, a més d’apropar la UPC als i les
estudiants de Vilanova i la Geltrú.
Ocupació - Treball
La tasca de l’IMET en aquest àmbit és valora molt positivament. Tot i que es
proposa que s’hauria de treballar per tal d’impulsar aquest ens com a espai de
referència entre els i les joves del municipi ja que el coneixen poc.
Les accions proposades en referència a l’emprenedoria són òptimament
valorades pels i les participants.
Es va proposar la promoció de fórmules similars al tastet d’oficis així com el
foment dels convenis en pràctiques per a estudiants.
Habitatge
En aquest àmbit es fa una proposta per tal de vincular la borsa d’habitatge per a
estudiants de la UPC amb la resta de joves del municipi. Amb la finalitat de
poder ser una eina que introduís noves formes de convivència entre joves
(compartir pis entre joves estudiants i joves no estudiants, per exemple) i com a
mecanisme per tal de dinamitzar les relacions entre la UPC i la ciutat.
Salut
En l’àmbit de salut es recull una única proposta, la promoció de “línies verdes”
per a les bicicletes a la ciutat. Tot i que també es consensua que el treball en la
prevenció de riscos és fonamental.
Espai de reflexió 2
Associacionisme i participació
En termes generals, es posa de manifest que els joves no són usuaris de la
xarxa de centres cívics de la ciutat. Costa involucrar-los en la dinàmica de treball
dels centres cívics i es lamenten de que, fins i tot quan s’ha programat en funció
de les seves demandes, l’assistència a les activitats és relativament baixa.
Es detecta un problema en la comunicació entre l’ajuntament i els joves i es
proposa una política de comunicació més acurada, amb missatges més directes i
fent servir els canals i l’estil de llenguatge dels joves.
Seguint amb el tema de la participació, es van recollir opinions que destacaven
el fet que els joves tenen molt a dir, però que sovint no se’ls escolta prou.
D’altra banda, aquells joves organitzats en associacions, que tenen més recursos
i habilitats per tal de fer sentir la seva veu, tendeixen a pensar que la seva
participació en les polítiques locals de joventut no serà eficaç. Es queixen, per
tant, de que tot i ser consultats per l’ajuntament, no tenen molta confiança en
que les seves opinions i propostes seran acceptades.
Els participants al taller van afirmar que per estimular la participació dels joves
l’ajuntament ha de tenir una actitud perseverant i pacient i que s’han de
plantejar estratègies a mig i llarg termini.
Es critica que la gestió per sol·licitar espais és massa exigent, cosa que acaba
sent un obstacle per tal que els joves els demanin. Es posa l’exemple de
l’Envelat.
Es destaca molt positivament i es reivindica el projecte de construir un
equipament juvenil polivalent. Ara bé, s’afirma que la clau d’èxit serà el model i
el projecte de gestió, destacant que seria desitjable una alta implicació dels
joves. En aquest sentit, es proposa que es podria experimentar la seva capacitat
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 61
de gestió i organització oferint als joves la gestió d’espais o programes als
centres cívics.
Pel que fa a les prioritats, més que destacar les línies més importants, es van
assenyalar les que tenien menys rellevància. Per exemple, en l’eix
d’associacionisme es plantejaven fins a quin punt era responsabilitat de
l’ajuntament afavorir la cooperació entre entitats o si no seria més aviat quelcom
que havia de ser iniciativa dels propis joves associats.
Cultura i oci
Seguint amb aquest mateix argument, es comenta que l’objectiu d’incrementar
la participació dels joves en les festes populars no és una competència exclusiva
de l’ajuntament, ja que la gestió de les festes populars recau principalment en
les pròpies entitats. S’afirma que, de fet, el Carnaval ja és una festa amb un
caràcter marcadament juvenil. Ara bé, es critica que els joves tenen una escassa
presència a l’Agrupació de Balls Populars, a la que es titlla de massa hermètica.
En el cas dels programes municipals d’oci, es critica l’adjectiu “responsable” al
entendre que aquest s’ha de donar per descomptat, tractant-se d’un programa
municipal.
Cohesió social
En el eix de cohesió social els participants van manifestar preocupació per la
situació de vulnerabilitat que pateixen molts joves. Es proposa que s’incorpori la
funció d’orientació en el punt que esmenta un programa de seguiment i suport
personalitzat d’aquests joves.
Pel que fa a l’aprenentatge de la llengua catalana com a mecanisme d’integració
dels joves nouvinguts, es posa de manifest la importància del programa “Xarxa
per la llengua” i es proposa que la integració per via de la cultura s’ampliï a
altres formes d’expressió cultural i artística.
Participació dels i les joves a través de les eines 2.0
A través de les xarxes socials s’ha portat a terme la dinamització de la
participació dels i les joves a través de la pàgina de facebook27: Pla Local de
Joventut 2012-2016 Vilanova i la Geltrú. Als annexos es presenta el perfil
d’aquesta pàgina així com les aportacions virtuals generades per els i les joves
que integraven aquesta comunitat virtual formada per 300 membres.
Les propostes realitzades han estat analitzades per tal de ser incorporades en la
proposta final d’accions del Pla Local de Joventut.
27
http://www.facebook.com/groups/287409587980030/
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 62
Treball transversal
L’aposta de la regidoria de Joventut per tal de presentar un pla estratègic
adaptat als recursos disponibles tenint sempre presents les necessitats dels i de
les joves vilanovins/es s’ha concretat en la fase de disseny del Pla Local de
Joventut en la realització de reunions bilaterals amb la resta de regidories
implicades en el desenvolupament de les accions que conformen el Pla Local de
Joventut.
Aquestes reunions s’han portat a terme durant el mes de juny de 2012. En elles
s’han treballat les fitxes individuals de les accions amb cadascuna de les
regidories implicades (tant amb els agents que lideren les accions com amb els
agents que col·laboren en les accions). S’han desenvolupat els diferents
aspectes referents a la implementació d’aquestes: mecanismes de col·laboració,
temporització, recursos, avaluació i comunicació.
De la proposta inicial en la que es presentaven un total de 116 accions s’han
arribat a consensuar un total de 79 accions. Hem de dir que amb el treball de
coordinació portat a terme moltes de les accions han estat integrades en una
sola acció.
Les accions que finalment no s’han incorporat al Pla Local de Joventut tot i ser
considerades importants ja que responen a les necessitats detectades a partir
del treball de diagnòstic portat a terme, són recollides en aquest mateix
document. Aquestes accions en la seva majoria són competències d’altres
Administracions Públiques o són accions que no compten amb recursos per al
seu desenvolupament. Des de la Regidoria de Joventut s’aposta per poder
arribar a integrar-les en el Pla Local de Joventut a mig termini, motiu pel qual
s’ha optat per recollir aquestes accions en el present document.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 63
DESCRIPCIÓ DE LES ACCIONS
Per tal de desenvolupar les diferents estratègies de treball en cada línia
d’actuació hem construït uns quadres que resumeixen les accions del pla una a
una. Aquests quadres configuren el nivell més concret d’aquest pla estratègic.
En cada quadre resum (fitxa) definim les diferents accions que conformen el Pla
Local de Joventut, indiquem bàsicament quins són els recursos que seran
necessaris per a la seva aplicació, establim la seva temporització , hem establert
un nivell de prioritat per a cada acció fruit del treball de diagnosi, establim
quines són les instàncies que es coordinen en cada acció, fixem l’edat dels i de
les joves als quals s’adrecen les accions, enumerem els indicadors d’avaluació i
els canals i l’estratègia de comunicació.
Entre els continguts que es recullen trobem que hi ha accions que es venen
desenvolupant al municipi des de fa temps, tot i que hem d’indicar que s’ha
produït una reordenació d’aquestes per tal que tinguin una ubicació lògica en la
nova estructura que planteja la revisió i actualització del Pla Local de Joventut.
També s’incorporen noves accions que són fruit del procés de diagnosi dut a
terme.
Les dades presentades a cada fitxa admeten variacions de detall, que s’aplicaran
en funció de les necessitats d’aplicació operatives. La finalitat fonamental és
sintetitzar de forma global l’abast del Pla Local de Joventut del municipi i s’ha de
tenir present que els plans transversals són sempre una eina oberta i dinàmica al
llarg del període de la seva vigència.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Índex Accions
EIX OBJECTIUS GENERAL Objectius específics Descripció P
EDU
CA
CIÓ
1. Facilitar l’accés a
recursos educatius
(formals i no formals)
adequant-los a les
demandes i a les
necessitats actuals,
promovent la
qualitat de l’educació
i la igualtat en les
condicions d’accés
1.1 Impulsar i fomentar mesures per a la
millora del rendiment escolar dels alumnes
matriculats als centres de secundària de la
ciutat
1 Pla Local d’absentisme escolar 72
2 Agents educatius en xarxa 73
3 Zona Educació 74
4 I desprès de l'ESO què? 75
5 I després del Batxillerat què? 76
6 Projecte el FAR 77
1.2 Ampliar les oportunitats de formació per
als joves que no acrediten l’ESO
7 Serveis d'informació, orientació i assessorament sobre formació i estudis de l'Oficina Jove 78
8 Oferta de formació al municipi 79
9 Programa de seguiment dels itineraris de transició al treball dels alumnes que no assoleixen l’ESO 80
10 Programes de l’Escola d’Adults 81
11 Itineraris de Formació Ocupacional 82
1.3 Generar sinèrgies amb la UPC per afavorir
la interrelació amb la ciutat i, particularment,
amb els i les joves
12 Programa de cooperació amb la UPC 83
13 Programa VNG, Ciutat Universitària 84
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
EIX OBJECTIUS GENERAL Objectius específics Descripció P
EDU
CA
CIÓ
(II
)
1. Facilitar l’accés a
recursos educatius
(formals i no formals)
adequant-los a les
demandes i a les
necessitats actuals,
promovent la
qualitat de l’educació
i la igualtat en les
condicions d’accés
1.4. Estimular la formació de forma global i
transversal
14 Serveis generals de l’IMET (informació, assessorament, tràmits, etc.) 85
15 Programa Educatiu Ciutat-Jove 86
16 Aules d’estudi 87
17 Programa PIDCES 88
18 Programa d'animació educativa "descobreix la biblioteca" i formació d'usuaris 89
19 Programa de foment de la lectura als adolescents i joves 90
20 Taller sobre l’accés als estudis universitaris des dels CFGS 91
1.5. Suport a l’educació no formal 21 Programa estable de cursos d'educació no formal demandats pels joves 92
22 Suport a les entitats del lleure educatiu 93
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
EIX OBJECTIUS GENERAL Objectius específics Descripció P
OC
UP
AC
IÓ
2. Generar i facilitar
l’accés a recursos
que ajudin als joves a
maximitzar les seves
condicions
d’ocupabilitat,
propugnant una
inserció laboral de
qualitat
2.1. Afavorir la inserció laboral dels joves del
municipi
23 Serveis d'informació i assessorament sobre ocupació i treball de l'Oficina Jove 94
24 Anem per feina! 95
25 Mobilitat internacional per a joves 96
26 Programa de cooperació amb l'OTG local 97
27 Com i on buscar feina 98
28 Servei d’intermediació laboral de l’ IMET 99
29 Programa de convenis amb empreses locals per promoure la inserció laboral 100
30 Projecte de recerca i estímul de nous filons d’ocupació a la ciutat 101
31 Col·laboració de l’oficina Jove amb el Club de la feina i els programes MATÍ i TIMOL 102
2.2. Millorar l'ocupabilitat 32 Programa VNG emprenedora (Club Emprendre) 103
33 Treballa a l'estranger: Europa 104
34 Si treballes, què has de saber? 105
35 Taller d'Habilitats emprenedores 106
36 Taller d'orientació professional jove 107
37 Els oficis tenen sexe? 108
2.3. Estimular la contractació de joves del
municipi per part del teixit laboral local.
38 Contracte Jove Vilanova 109
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
EIX OBJECTIUS GENERAL Objectius específics Descripció P
HA
BIT
ATG
E
3. Proporcionar
recursos que
redueixin les
dificultats d’accés a
l’habitatge per part
dels joves
3.1. Afavorir l’emancipació residencial de
qualitat
39 Cooperació amb la regidoria d'Urbanisme i Habitatge en l'elaboració del Pla Local d'Habitatge 110
40 Cooperació amb l'OLH 111
41 Prospecció de mesures de suport a l'emancipació residencial dels i de les joves 112
3.2. Incrementar l’oferta d’habitatge de lloguer
a la ciutat
42 Campanya d'estímul d'entrada al mercat de lloguer d'habitatges buits 113
EIX OBJECTIUS GENERAL Objectius específics Descripció P
SALU
T
4. Promoure entre
els joves l’adopció
d’estils de vida
saludable
4.1. Promoure entre els joves hàbits saludables
i el consum responsable.
43 Programa d'informació i assessorament en salut de l'Oficina Jove 114
44 Punts de Salut en espais d'oci nocturn 115
45 Suport al Pla Local de Prevenció de Drogues 116
46 Taller de prevenció de drogues 117
47 Assessories sobre drogues de l’Oficina Jove 118
4.2. Reduir dels riscos associats a les pràctiques
sexuals i promoure l’alimentació saludable
48 Assessories sobre sexualitat de l'Oficina Jove 119
49 Taller sobre sexualitat i afectivitat 120
50 Dispensadors de preservatius a diferents zones de la ciutat 121
51 Taller d'educació alimentària i nutricional 122
4.3. Promoure l’activitat física com a pràctica
habitual entre els joves
52 Programa de facilitació d'accés dels joves als equipaments esportius (Pati Obert) 123
53 Campionats amateurs 124
54 Dinamització d’espais esportius 125
55 Pla Català de l'esport a l'escola 126
56 Foment i suport a la pràctica esportiva 127
4.4. Disminuir les conductes de risc associades
en tots els àmbits que afecten a les persones
joves
57 Feu la festa amb seguretat 128
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
EIX OBJECTIUS GENERAL Objectius específics Descripció P
PA
RTI
CIP
AC
IÓ
5. Fomentar
l’associacionisme
juvenil i la
participació social de
les persones joves.
5.1. Estimular el foment de l’associacionisme 58 Programa de divulgació de l'associacionisme juvenil local als centres de secundària 129
59 Taller d'associacionisme 130
60 Serveis de foment i suport de l'associacionisme de l'Oficina Jove 131
5.2. Donar suport a la creació de noves
associacions i al creixement de les ja existents
61 Serveis a les associacions juvenils 132
62 Programa de formació per a entitats 133
5.3. Estimular la realització de projectes
conjunts entre entitats juvenils
63 Promoció de projectes conjunts 134
64 Suport a la creació d'un Consell de Joves local 135
5.4. Incrementar els espais i capacitar als joves
per tal que tinguin un més gran protagonisme
en les polítiques locals de joventut
65 Canals de comunicació Joves 136
66 Comissió de Seguiment i Avaluació del PLJ 137
67 Participació jove (institucions locals) 138
6. Millorar l’oferta
d’equipaments i
espais per a les
entitats juvenils
locals
6.1. Incrementar el nombre d’equipaments i la
disponibilitat dels espais ja existents per a les
activitats de les entitats
68 Equipament juvenil polivalent 139
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
EIX OBJECTIUS GENERAL Objectius específics Descripció P
CU
LTU
RA
I O
CI
7. Generar i facilitar
l’accés a la cultura
dels i les joves i
fomentar la seva
creativitat.
7.1. Incrementar els programes d’oci
responsable
69 Tallers d'oci adreçats a joves 140
7.2. Impulsar la coordinació de la promoció
cultural per als joves així com de la seva difusió
incidint en les eines 2.0
70 Inclusió de la programació d'accions culturals adreçades aj joves a la programació cultural de la
ciutat
141
71 Programa d'estímul de la creativitat artística 142
72 Programa d'exposicions de joves artistes 143
73 Passeu a la sala 144
74 Programa de suport a iniciatives artístiques d'expressió en l'espai públic 145
7.3. Promoure la identificació de VNG amb
esdeveniments culturals de qualitat
75 Promoció dels festivals musicals estivals 146
7.4. Impulsar la coordinació de la promoció
cultural per als joves així com de la seva difusió
incidint en les eines 2.0
76 Difusió de les activitats adreçades a joves 147
7.5. Incorporar la tarificació social als
programes culturals impulsats per l’Ajuntament
77 Descomptes culturals jove 148
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
EIX OBJECTIUS GENERAL Objectius específics Descripció P
CO
HES
IÓ S
OC
IAL
8. Afavorir la inclusió
social dels i les joves
de Vilanova i la
Geltrú, evitant
qualsevol tipus de
discriminació
8.1. Afavorir la inserció social i el sentiment de
pertinència dels joves nouvinguts
78 Sant Jordi i Grafitis en català 149
79 Voluntariat per la Llengua 150
80 Tallers per la Llengua 151
81 Promoció de la Xarxa d'entitats per la Llengua entre les entitats juvenils 152
82 Tallers d'aprenentatge intercultural i programa de promoció de l'intercanvi cultural 153
83 Ara'munt 154
8.2. Afavorir la inserció social i el sentiment de
pertinència dels i de les joves i el coneixement
de la ciutat
84 La memòria del futur 155
8.3. Reduir el risc d’exclusió dels joves en
situacions de vulnerabilitat i garantir les
oportunitats d’igualtat
85 Joventut amb VNG[in]clusió, 156
86 Espai Jove 157
87 Servei de Mesures Alternatives d'acció educativa (SMA) 158
88 Col·laboració amb entitats i associacions que tenen projectes amb població jove en situació de risc 159
89 Projecte d'integració als centres educatius 160
8.4. Promoure mesures de prevenció de la
discriminació per raons d’origen, gènere,
orientació sexual, ètnia, imatge corporal,
discapacitat, identitat cultural, etc.
90 Programa d'agents de mediació als centres de secundària de la ciutat 161
91 Tallers de prevenció i rebuig a la discriminació i a la violència per raons de gènere 162
92 Servei de Mediació 163
93 Taller de gestió alternativa de conflictes: la mediació 164
8.5. Millorar l'accés a la informació i
l'assessorament dels joves en situacions de
vulnerabilitat i incrementar canals de
comunicació.
94 Coordinació amb Serveis Socials 165
95 Coordinació amb el Pla d'Equitat 166
96 Coordinació amb el Pla d'Infància i Adolescència 167
97 La realitat juvenil vilanovina 168
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
EIX OBJECTIUS GENERAL Objectius específics Descripció P
CO
HES
IÓ S
OC
IAL
(II)
9. Afavorir una
mobilitat accessible i
sostenible al
municipi
9.1. Foment del transport sostenible i segur 98 Setmana de la mobilitat sostenible 169
99 Bonificacions en el bus urbà per a la població jove 170
100 Entorns escolars segurs als centres de secundària 171
101 Aparcaments per a bicicletes en els centres de secundària 172
102 Previsió de xarxa de bicicleta al nou Pla de Mobilitat 173
103 Educació Viària Secundària 174
104 La conducció més segura 175
10. Fomentar d’un
model de vida més
sostenible i
respectuós amb el
medi ambient entre
les persones joves
10.1. Sensibilitzar les persones joves per tal que
tinguin una visió global de la sostenibilitat a fi
d’assegurar la seva corresponsabilitat amb
l’entorn
105 Programa Agenda 21 Escolar 176
106 Suport a treballs de recerca relacionats amb el Medi Ambient 177
10.2. Facilitar canvis culturals entre els i les
joves per transformar els actuals patrons de
generació de residus
107 Visita a la depuradora d'aigües residuals 178
108 Visita a la instal·lació fotovoltaica de l'Escola de Música 179
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 72
1. Pla Local d’absentisme escolar
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.1 Impulsar i fomentar mesures per a la millora del rendiment escolar dels alumnes matriculats als centres de secundària de la ciutat
DESCRIPCIÓ Desenvolupar mecanismes de seguiment individualitzat dels casos d’absentisme escolar per tal d’actuar-hi de manera eficaç. Aquest seguiment precisa de la cooperació de diferents serveis municipals.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Educació
Col·laboren Joventut, Serveis Socials, Àrea Infància i
Adolescència, Policia Local, Inspecció, EAP, PGME, Centres Escolars
Mecanismes de coordinació
Comissions de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Tècnics /ques d’educació i tècnics/ques dels diferents serveis implicats
Equipaments - Diversos espais públics: educatius i cívics
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Percentatge taxa d’absentisme escolar
Seguiment escolarització alumnat de 6è de primària a 1r ESO
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web municipal, directa (telèfon, mailings) i xarxes socials
Estratègia comunicativa
Seguiment del Pla pilot curs 2011-2012
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 73
2. Agents educatius en xarxa
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.1 Impulsar i fomentar mesures per a la millora del rendiment escolar dels alumnes matriculats
DESCRIPCIÓ
Cooperació entre els agents educatius: l’Ajuntament, els centres educatius i les Associacions de Pares i Mares a través de diferents accions de suport: convenis, subvencions, xerrades
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Educació
Col·laboren Centres Escolars, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnics/ques d’educació
Equipaments IMET i centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Nombre de xerrades Import de les subvencions Valoració dels centres educatius i les AMPA
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web municipal, directa (telèfon, mailings) i xarxes socials
Estratègia comunicativa
Coordinació agents implicats
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 74
3. Zona Educació
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.1 Impulsar i fomentar mesures per a la millora del rendiment escolar dels alumnes matriculats als centres de secundària de la ciutat
DESCRIPCIÓ
Actuacions estratègiques i de proximitat entre els i les joves per difondre la utilitat de la formació per al seu futur, especialment entre els i les joves en risc d’exclusió social.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Educació
Col·laboren Serveis Socials, Centres Escolars,
Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Tècnics/ques d’educació, tècnic/a diverses regidories implicades i agents educatius
Equipaments IMET, Oficina Jove, Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Nombre d’atencions a la zona E
Valoració per part dels participants Enquesta de valoració a l’alumnat
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web municipal, xarxes socials i directa sobre població diana (xerrades centres educatius, etc.)
Estratègia comunicativa
Actuació directa sobre població diana i campanya
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 75
4. I desprès de l’ESO, què?
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals)
adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la
qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.5. Estimular la formació de forma global i transversal
DESCRIPCIÓ
Xerrada d’orientació sobre les opcions acadèmiques i de formació en finalitzar els estudis obligatoris, tant si s’obté el títol d’ESO com si no: - Els batxillerats. - Els cicles formatius de formació professional. - Els cicles formatius d’arts plàstiques i disseny. - Ensenyaments esportius. - Els programes de qualificació professional inicial. - La formació ocupacional. - La formació no reglada.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4tr ESO
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Oficina Jove Garraf, IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACI
Ó
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Regidoria de Joventut
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 76
5. I després del batxillerat, què?
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a
les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i
la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.5. Estimular la formació de forma global i transversal
DESCRIPCIÓ
Xerrada informativa sobre les opcions educatives en finalitzar els estudis i el sistema d’accés a la Universitat: -Opcions educatives després del batxillerat: universitat, cicles formatius de grau superior professionals i artístics, formació no reglada i formació ocupacional. -Accés a la universitat: mapa universitari públic i privat, oferta formativa de Graus, el sistema de preinscripció, les notes de tall, l’assignació i la reassignació de places, les beques... -Serveis de l’Oficina Jove Garraf per a estudiants.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
2n Batx
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Oficina Jove Garraf, IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Regidoria de Joventut
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 77
6. Projecte el FAR
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los
a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de
l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.1. Impulsar i fomentar mesures per a la millora del rendiment escolar dels
alumnes matriculats als centres de secundària de la ciutat
DESCRIPCIÓ Treball coordinat amb els centres escolars per donar recolzament als alumnes amb més dificultats d’aprenentatge.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Educació- Orientació
Col·laboren Serveis Socials, Joventut, Centres Escolars,
IMET, Departament d’Ensenyament
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Tècnics /ques d’educació i tècnics/ques dels diferents serveis implicats
Equipaments IMET i centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. de casos amb dificultats detectats
Rendiment acadèmic dels casos detectats
Valoració dels actors implicats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Directa (mailings, telèfon, ...)
Estratègia comunicativa
Coordinació agents implicats
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 78
7. Serveis d’informació, orientació i assessorament sobre formació i
estudis de l’Oficina Jove
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.2 Ampliar les oportunitats de formació per als joves que no acrediten l’ESO 1.5. Estimular la formació de forma global i transversal
DESCRIPCIÓ
Punt d’informació on es pot trobar tota aquella informació relacionada amb l’àmbit formatiu mitjançant l’atenció personalitzada i gratuïta de professionals i on s’ofereix assessorament i orientació. Accions de reforç en la divulgació dels serveis d’informació i assessorament sobre formació i estudis que porta a terme l’Oficina Jove
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Serveis Socials, Centres Escolars,
Educació
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 2 tècnics informadors
Equipaments Oficina Jove i Centre educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Enquestes de valoració als usuaris
Valoració anual dels informadors
Evolució del núm. i tipus de consultes
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Butlletí Jove, web Ajuntament, web joventut, eines 2.0
Estratègia comunicativa
Eines 2.0, xerrades centres educatius, IMET, PIDCES
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 79
8. Oferta de formació al municipi
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.2 Ampliar les oportunitats de formació per als joves que no acrediten l’ESO
DESCRIPCIÓ Cooperació amb el Departament d’Ensenyament i el Departament d’Empresa i Ocupació per sol·licitar un increment de l’oferta de PQPI i de formació ocupacional a Vilanova i la Geltrú.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Educació
Col·laboren Centres Escolars, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS
Humans Tècnic /a d’educació, Cap de Servei
Equipaments IMET
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. de cursos i places ofertades.
Núm. de graduacions en FP ocupacional
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (mailings, telèfon, ...)
Estratègia comunicativa
Coordinació agents implicats
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 80
9. Programa de seguiment dels itineraris de transició al treball dels
alumnes que no assoleixen la ESO
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.2 Ampliar les oportunitats de formació per als joves que no acrediten l’ESO
DESCRIPCIÓ Seguiment dels itineraris en aquest procés de transició al món laboral.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Educació
Col·laboren Centres Escolars, Serveis Socials, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Tècnics /ques d’educació i tècnics/ques dels diferents serveis implicats
Equipaments IMET i centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Joves objecte de seguiment
Percentatge joves sense ESO inserits al mercat laboral
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web municipal, directa (telèfon, mailings) i xarxes socials
Estratègia comunicativa
Coordinació agents implicats
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 81
10. Programes de l’Escola d’Adults
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.2 Ampliar les oportunitats de formació per als joves que no acrediten l’ESO
DESCRIPCIÓ
Reforç dels programes de l’Escola d’Adults, sobretot els que permeten la reincorporació a itineraris formatius reglats.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Escola d’Adults
Col·laboren Educació, Serveis Socials, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Tècnics/ques Escola d’Adults
Equipaments Escola d’Adults
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. de programes i places en l’Escola d’Adults
Núm. de joves reincorporats a itineraris formatius reglats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web municipal, xarxes socials i directa sobre població diana
Estratègia comunicativa
Actuació directa sobre població diana i campanya
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 82
11. Itineraris de Formació Ocupacional
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.3 Ampliar les oportunitats de formació professional a la ciutat
DESCRIPCIÓ Propugnar una més gran relació temàtica entre la formació ocupacional, PQPI, CFGM i CFGS per tal que els joves puguin completar itineraris d’especialització a partir de l’oferta local
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Educació
Col·laboren Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnics/ques educació
Equipaments IMET
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Evolució de les matriculacions en FP de grau superior al municipi.
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailings)
Estratègia comunicativa
Coordinació agents implicats
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 83
12. Programa de cooperació amb la UPC
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.4 Generar sinèrgies amb la UPC per afavorir la interrelació amb la ciutat i, particularment, amb els i les joves
DESCRIPCIÓ Promoció de diferents accions conjuntes entre l’Ajuntament i la UPC on els alumnes del municipi coneguin directament les facultats universitàries del municipi
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera UPC
Col·laboren Educació, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a d’educació
Equipaments IMET
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. joves del municipi matriculats a les facultats de l’UPC a Vilanova i la Geltrú.
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Butlletí Jove, web Ajuntament, web joventut, eines 2.0
Estratègia comunicativa
Coordinació agents implicats i eines 2.0, xerrades centres educatius, IMET, PIDCES
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 84
13. Programa VNG, Ciutat Universitària
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.4 Generar sinèrgies amb la UPC per afavorir la interrelació amb la ciutat i, particularment, amb els i les joves
DESCRIPCIÓ Coordinació i difusió en el territori de les activitats de col·laboració entre l’Ajuntament, la societat civil i la universitat entorn el lema “Ciutat Universitària”
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Educació
Col·laboren UPC, Joventut, IMET, entitats socials,
Habitatge
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnics/ques d’educació i tècnic/a diverses regidories implicades
Equipaments IMET, Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Valoració dels representants dels serveis i entitats participants
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Diferents webs municipals, butlletí Jove, web joventut, xarxes socials
Estratègia comunicativa
Coordinació agents implicats i campanya difusió
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 85
14. Serveis generals de l’IMET (informació, assessorament, tràmits, etc.)
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.5. Estimular la formació de forma global i transversal
DESCRIPCIÓ Adaptació dels serveis generals (informació, assessorament, tràmits, etc.) de l’IMET a les necessitats dels i les joves.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera IMET
Col·laboren Educació, Serveis Socials, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnics/ques d’educació i tècnic/a diverses regidories implicades
Equipaments IMET
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Evolució demanda d’informació i assessorament joves a l’IMET
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Diferents webs municipals, butlletí Jove, web joventut, xarxes socials
Estratègia comunicativa
Coordinació agents implicats i campanya difusió
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 86
15. Programa Educatiu Ciutat-Jove
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.5. Estimular la formació de forma global i transversal
DESCRIPCIÓ Impuls del treball en xarxa entre els professionals de joventut i educació (tècnics/ques i oficines joves), els centres educatius i altres agents que intervenen en la formació dels i les joves.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Educació, centres educatius i agents que
treballen amb joves
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnics/ques de les regidories implicades i agents
Equipaments IMET, Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Valoració dels agents implicats en el programa
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web municipal i directa (telèfon, mailings)
Estratègia comunicativa
Coordinació agents implicats
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 87
16. Aules estudi
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.5. Estimular la formació de forma global i transversal
DESCRIPCIÓ Adaptació de l’oferta d’espais d’estudi per a joves reforçant la disponibilitat, l’adequació i suficiència dels espais, així com l’adaptació a les necessitats d’estudi actuals (connexió wifi, amplitud d’horaris, etc.)
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Educació
Col·laboren Cultura, Joventut, Centres Escolars,
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnics/ques educació, personal biblioteques
Equipaments - Institut Joaquim Mir i Biblioteques Municipals
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Nombre d’usuaris dels espais d’estudi oferts.
Valoració dels usuaris dels espais.
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web municipal i directa (telèfon, mailings)
Estratègia comunicativa
Coordinació agents implicats
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 88
17. Programa PIDCES
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.5. Estimular la formació de forma global i transversal
DESCRIPCIÓ
El Punt d’Informació Descentralitzat als Centres d’Educació Secundària apropa els recursos d’informació disponibles pels joves als centres educatius tot promovent la relació i la participació dels joves amb els serveis municipals. Un dia a la setmana els informadors/es juvenils es desplacen a aquests centres.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Educació, Centres Escolars
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 1 tècnic/a informador/a
Equipaments - Oficina Jove i Centres de Secundària
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Valoració per part dels informadors
Núm. alumnes que consultin al PIDCES
Valoració per part de les AMPA i els Consells Escolars
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Butlletí Jove, web Ajuntament, web joventut, eines 2.0, cartellera i full als centres
Estratègia comunicativa
Eines 2.0, xerrades institut, IMET
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 89
18. Programa d'animació educativa “descobreix la biblioteca” i formació
d'usuaris
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.5. Estimular la formació de forma global i transversal
DESCRIPCIÓ
Accions d’animació i de formació a partir d’una part teòrica i d’una part pràctica en la que es donen a conèixer la biblioteca com a recurs permanent d’informació i lectura.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Cultura
Col·laboren Educació, Biblioteques, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 2 tècnics/ques per biblioteca
Equipaments 2 biblioteques municipals
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Nombre de sessions
Alumnes assistents
Grau de satisfacció
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació PAE, Comunicació directa als centres
Estratègia comunicativa
Web, xarxes socials, directa agents educatius
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 90
19. Programa de foment de la lectura als adolescents i joves
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.5. Estimular la formació de forma global i transversal
DESCRIPCIÓ Activitats diverses d’animació a la lectura al voltant d’un tema que sigui atractiu per als adolescents i joves
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Cultura
Col·laboren Educació, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 1 conductor/a del taller i un tècnic/a
Equipaments Biblioteca Armand Cardona
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. d’accions desenvolupades
Grau de satisfacció dels participants
Núm. de joves usuaris
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació FB de la Biblioteca, mitjans de les biblioteques
Estratègia comunicativa
Blog, fulls , mitjans locals, web municipal, difusió als centres
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 91
20. Taller sobre l’accés a la Universitat des dels CFGS
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les
demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat
en les condicions d’accés
Específic 1.5. Estimular la formació de forma global i transversal
DESCRIPCIÓ
Taller on es dona a conèixer els estudis universitaris als alumnes de Cicles Formatius: informació del procés de preinscripció i accés a la Universitat, l’estructura dels universitaris, les vies d'accés a la Universitat des dels CFGS, i informació complementària: beques, recursos, dates...
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
CF
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Oficina Jove Garraf, IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Regidoria de Joventut
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 92
21. Programació estable de cursos d’educació no formal demandats pels
joves
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.6. Suport a l’educació no formal
DESCRIPCIÓ
Oferta municipal de cursos complementaris a la formació reglada, per tal de millorar la formació integral dels joves. Els cursos tenen especial incidència en les temàtiques relacionades amb les necessitats formatives actuals dels joves i en matèries vinculades a noves possibilitats laborals: CIATE entrenadors, monitors/es, socorrisme aquàtic, monitors/es lleure
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Esports
Col·laboren Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a d’esports
Equipaments Instal·lacions esportives, centres cívics
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. de cursos ofertats
Núm. de joves matriculats i assistència
Grau d’aprofitament de l’alumnat (proves d’assoliment de conceptes i de recursos)
COMUNICACIÓ Canals de comunicació Web, email, trucades
Estratègia comunicativa
Difusió activitats a través d’eines 2.0
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 93
22. Suport a les entitats del lleure educatiu vilanovines
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.6. Suport a l’educació no formal
DESCRIPCIÓ Suport logístic, material i econòmic als centres d’esplai del municipi vinculat als projectes desenvolupats per aquestes entitats
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
Associats
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Infància
Col·laboren Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a d’infància i adolescència
Equipaments Diversos equipaments municipals
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Nombre d’esplais que reben suport
Percentatge del pressupost municipal destinat als esplais
Projectes realitzats pels esplais amb suport del consistori.
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web municipal, mailing, trucades
Estratègia comunicativa
Directe amb entitats
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 94
23. Serveis d’informació i assessorament sobre ocupació i treball de
l’Oficina Jove
EIX OCUPACIÓ
OBJECTIUS
General 2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a maximitzar les seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una inserció laboral de qualitat
Específic 2.1. Afavorir la inserció laboral dels joves del municipi
DESCRIPCIÓ Punt d’informació on es pot trobar tota aquella informació relacionada amb l’àmbit laboral mitjançant l’atenció personalitzada i gratuïta de professionals i on s’ofereix assessorament
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Ocupació, Educació, Avalot
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 1 tècnic/a especialista
Equipaments Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Nombre de consultes sobre treball a l’oficina jove
Enquesta de valoració per part dels usuaris
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Díptics monogràfics, 2.0, butlletí jove
Estratègia comunicativa
Xerrades als centres de secundària
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 95
24. Anem per feina!
EIX OCUPACIÓ
OBJECTIUS
General 2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a maximitzar les
seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una inserció laboral de qualitat
Específic 2.1. Afavorir la inserció laboral dels joves del municipi
DESCRIPCIÓ
A través d’un taller basat en el joc de rol es fa un repàs als conceptes bàsics sobre la recerca de feina (canals de recerca, recursos d’ocupació i eines de recerca) i es simula la incorporació a al primera feina (drets bàsics, importància dels contractes, nòmines i convenis...)
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS
15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rtESO, Batx, PQPI, Escola d’Art
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Oficina Jove Garraf, IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Tècnic/a Regidoria de Joventut
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 96
25. Mobilitat internacional per a joves
EIX OCUPACIÓ
OBJECTIUS
General 2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a maximitzar les
seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una inserció laboral de qualitat
Específic 2.1. Afavorir la inserció laboral dels joves del municipi
DESCRIPCIÓ
Xerrada informativa sobre Mobilitat internacional i l’Assessoria de Mobilitat Internacional de l’Oficina Jove Garraf: Camps de treball, Seminaris i tallers Internacionals , Servei Voluntari Europeu , Intercanvis internacionals , Altres beques i programes de mobilitat: Erasmus, Leonardo, Eurodissea...
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
PQPI, CF, Esc d’Art
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Oficina Jove Garraf
Col·laboren Joventut, IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Regidoria de Joventut
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 97
26. Programa de cooperació amb l’OTG local
EIX OCUPACIÓ
OBJECTIUS
General 2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a maximitzar les seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una inserció laboral de qualitat
Específic 2.1. Afavorir la inserció laboral dels joves del municipi
DESCRIPCIÓ
Cooperació i coordinació dels agents vinculats a l’orientació i assessorament als joves en matèria d’ocupació
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera IMET Ocupació
Col·laboren Orientació, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Tècnic/a IMET Ocupació i tècnics/ques regidories implicades
Equipaments IMET, Oficina Jove, OTG Vilanova i la Geltrú
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Valoració dels agents implicats en l’actuació
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailings, ...)
Estratègia comunicativa
Coordinació interna
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 98
27. Com i on buscar feina
EIX OCUPACIÓ
OBJECTIUS
General 2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a maximitzar les
seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una inserció laboral de qualitat
Específic 2.1. Afavorir la inserció laboral dels joves del municipi
DESCRIPCIÓ
Aquesta activitat està centrada en enumerar i descriure els diferents canals de recerca de feina existents, incloent una explicació sobre els avantatges i inconvenients de cadascun d’ells: El procés de recerca de feina, possibilitats i limitacions: qualitats personals, habilitats, experiència i formació, currículum vitae i carta de presentació, l'entrevista de treball.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS
15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rtESO, Batx, PQPI, Escola d’Art
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Oficina Jove Garraf, IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACI
Ó
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Regidoria de Joventut
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 99
28. Servei d’intermediació laboral de l’ IMET
EIX OCUPACIÓ
OBJECTIUS
General 2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a maximitzar les seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una inserció laboral de qualitat
Específic 2.1. Afavorir la inserció laboral dels joves del municipi
DESCRIPCIÓ
Campanya de difusió de la borsa de treball gestionada per l’IMET i dels serveis que ofereixen als joves.
Col·laboració en la recerca de possibles ofertes laborals, per potenciar la borsa laboral gestionada per l’IMET.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera IMET Ocupació
Col·laboren Ocupació, Serveis Socials, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Tècnics/ques regidories implicades i dinamitzadors/es d’altres serveis
Equipaments IMET, Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. de llocs de treball ofertats en la borsa de treball de l’IMET. Núm. joves sol·licitants de feina a la borsa de treball. Núm. llocs de treball coberts per intermediació de la borsa de treball de l’IMET
COMUNICACIÓ Canals de comunicació
Eines 2.0 (webs municipals, Butlletí Jove, xarxes socials, ...)
Estratègia comunicativa
Campanya població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 100
29. Programa de convenis amb empreses locals per promoure la
inserció laboral
EIX OCUPACIÓ
OBJECTIUS
General 2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a maximitzar les seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una inserció laboral de qualitat
Específic 2.1. Afavorir la inserció laboral dels joves del municipi/ Millorar l'ocupabilitat
DESCRIPCIÓ
Potenciar ofertes de col·laboració a través d’acords amb empreses públiques i privades del municipi (pràctiques, tastet d’oficis, mesures d’estímul de la contractació de joves locals, etc)
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera IMET
Col·laboren Ocupació, Educació, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Tècnics/ques regidories implicades
Equipaments IMET
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. de convenis de col·laboració. Núm. de joves participants en les diferents iniciatives. Enquesta de valoració a les empreses locals sobre l’experiència. Enquesta de valoració per part dels participants.
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailings, ...). www.vilanovaempresa.cat
Estratègia comunicativa
Coordinació interna i campanya a empreses públiques i privades del municipi
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 101
30. Projecte de recerca i estímul de nous filons d’ocupació a la ciutat
EIX OCUPACIÓ
OBJECTIUS
General 2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a maximitzar les seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una inserció laboral de qualitat
Específic 2.1. Afavorir la inserció laboral dels joves del municipi/ Millorar l'ocupabilitat
DESCRIPCIÓ
Promoció i detecció de nous filons d’ocupació (disseny industrial, ferrocarril, ...). Anàlisi de les potencialitats productives i de serveis al municipi i el seu entorn i estímul de l’emprenedoria en aquests sectors
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Promoció
Col·laboren IMET Ocupació, Promoció Local, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS
Humans Tècnics/ques regidories implicades
Equipaments
Oficina Promoció
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. d’àmbits i perfils laborals detectats. Llocs de treball creats en els nous filons d’ocupació que han rebut suport municipal
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Directa (telèfon, mailings, ...). www.vilanovaempresa.cat
Estratègia comunicativa
Coordinació interna
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 102
31. Col·laboració de l’Oficina Jove amb el Club de la feina i els
programes MATÍ i TIMOL
EIX OCUPACIÓ
OBJECTIUS
General 2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a maximitzar les seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una inserció laboral de qualitat
Específic 2.1. Afavorir la inserció laboral dels joves del municipi/ Millorar l'ocupabilitat
DESCRIPCIÓ Mantenir la col·laboració, iniciada en l’anterior pla, per facilitar els processos de transició de la formació al treball.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera IMET Orientació
Col·laboren Joventut, Ocupació, Educació
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Tècnics/ques regidories implicades
Equipaments IMET i Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. de consultes. Valoració qualitativa. Núm. joves que han aconseguit feina a través d’aquesta actuació
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailings, ...).
Estratègia comunicativa
Coordinació interna agents implicats
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 103
32. Programa VNG emprenedora (Club Emprendre)
EIX OCUPACIÓ
OBJECTIUS
General 2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a maximitzar les seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una inserció laboral de qualitat
Específic 2.2. Millorar l'ocupabilitat dels i de les joves del municipi
DESCRIPCIÓ
Servei integral de suport a les persones emprenedores que volen crear una empresa. Espai obert de dilluns a divendres, situat a l'edifici de La Paperera, on, es dona suport als joves emprenedors en matèria d’assessorament, formació, acompanyament, recursos materials i tècnics, etc
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera IMET- Ocupació
Col·laboren Ocupació, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a IMET
Equipaments IMET
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. d’iniciatives empresarials assessorades
Núm. d’empreses de joves emprenedors consolidades (més d’un any de funcionament)
COMUNICACIÓ Canals de comunicació Web municipal, eines 2.0
Estratègia comunicativa
Campanya població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 104
33. Treballa a l’estranger: Europa
EIX OCUPACIÓ
OBJECTIUS
General 2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a maximitzar les
seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una inserció laboral de qualitat
Específic 2.2. Millorar l'ocupabilitat dels i de les joves del municipi
DESCRIPCIÓ
Taller que facilita les eines i recursos necessaris per a realitzar amb èxit els seus projectes personals i laborals a l’estranger. Es donen a conèixer els recursos públics per a facilitar les estades de pràctiques professionals o contractacions laborals a l’estranger i informació sobre la planificació prèvia a una estada laboral a l’estranger.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
CF
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Oficina Jove Garraf, IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Regidoria de Joventut
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 105
34. Si treballes, què has de saber?
EIX OCUPACIÓ
OBJECTIUS
General 2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a maximitzar les
seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una inserció laboral de qualitat
Específic 2.2. Millorar l'ocupabilitat dels i de les joves del municipi
DESCRIPCIÓ
Taller per donar a conèixer als joves els documents legals que regulen una relació laboral treballador i empresa: el contracte de treball, la nòmina, l'Estatut dels treballadors i els convenis col·lectius, la finalització del contracte i la Quitança
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS
15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rtESO, Batx, PQPI, Escola d’Art
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Oficina Jove Garraf, IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Regidoria de Joventut
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 106
35. Taller d’Habilitats emprenedores
EIX OCUPACIÓ
OBJECTIUS
General 2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a maximitzar les
seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una inserció laboral de qualitat
Específic 2.2. Millorar l'ocupabilitat dels i de les joves del municipi
DESCRIPCIÓ
Taller de metodologia participativa adreçat a potenciar entre els joves les competències i actituds vinculades a l’esperit emprenedor com la iniciativa, l’entusiasme, la confiança en un mateix, la responsabilitat, el lideratge, la perseverança, la capacitat d’adaptació, la innovació i la creativitat, mitjançant una metodologia activa i participativa i un llenguatge i iconografia juvenils.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
CF, Esc d’Art
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Oficina Jove Garraf, IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Regidoria de Joventut
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 107
36. Taller d’orientació professional jove
EIX OCUPACIÓ
OBJECTIUS
General 2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a maximitzar les
seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una inserció laboral de qualitat
Específic 2.2. Millorar l'ocupabilitat dels i de les joves del municipi
DESCRIPCIÓ Taller que proporciona un entrenament bàsic per l’anàlisi sociolaboral de l’entorn, on es fa reflexionar sobre les competències personals, plantejar-se l’elecció professional i reflexionar sobre el futur immediat, acadèmic o professional.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rt d’ESO
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera IMET- Servei d’Orientació
Col·laboren
--
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball
Reunions periòdiques
Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Orientació
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 108
37. Els oficis tenen sexe?
EIX OCUPACIÓ
OBJECTIUS
General 2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a maximitzar les seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una inserció laboral de qualitat
Específic 2.3. Millorar l'ocupabilitat dels i de les joves del municipi
DESCRIPCIÓ Tallers als centres educatius en l’àmbit de la coeducació, centrats en la igualtat laboral de gènere. Sensibilització a l'alumnat sobre la importància de trencar estereotips i qüestionar la divisió sexual del treball
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera IMET
Col·laboren Educació, Centres Educatius
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball -- Reunions periòdiques -- Canals de comunicació permanent --
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a educació, agents centres educatius
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. tallers impartits
Centres on s’imparteixen aquests tallers
Alumnes participants
Valoració dels tècnics implicats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web PAE
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 109
38. Contracte Jove Vilanova
EIX OCUPACIÓ
OBJECTIUS
General 2. Generar i facilitar l’accés a recursos que ajudin als joves a maximitzar les seves condicions d’ocupabilitat, propugnant una inserció laboral de qualitat
Específic 2.3. Estimular la contractació de joves del municipi per part del teixit laboral local.
DESCRIPCIÓ
Accions de promoció i difusió de l’ordenança fiscal 9 (que bonifica la contractació de persones de Vilanova). Reducció de les taxes municipals a empreses i comerços locals que contractin joves vilanovins/es per un període superior a un any
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Promoció Local
Col·laboren Joventut, Ocupació
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball -- Reunions periòdiques -- Canals de comunicació permanent --
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a promoció local
Equipaments --
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. d’empreses beneficiades amb aquesta desgravació
Taxa d’ocupació estable dels joves vilanovins
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (mailings, reunions, etc.) i difusió a través de les eines 2.0 (web municipal, xarxes socials, etc.) i altres mitjans de comunicació municipals
Estratègia comunicativa
Campanya informativa empreses i comerços locals
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 110
39. Cooperació amb la regidoria d’Urbanisme i Habitatge en l’elaboració
del Pla Local d’Habitatge
EIX HABITATGE
OBJECTIUS General 3. Proporcionar recursos que redueixin les dificultats d’accés a
l’habitatge per part dels joves Específic 3.1. Afavorir l’emancipació residencial de qualitat
DESCRIPCIÓ Participació activa de la regidoria de joventut en l’elaboració del Pla Municipal d’Habitatge
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Habitatge
Col·laboren Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnics d’habitatge, joventut i PIVSAM
Equipaments OLH, Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Mesures del pla adreçades específicament als joves
Aspectes i mesures del pla que incideixen de manera directa o indirecta en els processos d’emancipació juvenil
COMUNICACIÓ Canals de comunicació Directa (telèfon, mailings, etc.)
Estratègia comunicativa
Coordinació interna
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 111
40. Cooperació amb l’Oficina Local d’Habitatge
EIX HABITATGE
OBJECTIUS General 3. Proporcionar recursos que redueixin les dificultats d’accés a
l’habitatge per part dels joves Específic 3.1. Afavorir l’emancipació residencial de qualitat
DESCRIPCIÓ
Coordinació dels mecanismes d’ informació i assessorament als joves en matèria d’habitatge als diferents serveis municipals
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 35
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Habitatge
Col·laboren Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Tècnics/ques Habitatge i Joventut
Equipaments OLJ, Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Grau d’acompliment dels acords presos en les reunions de coordinació Enquesta de valoració als sol·licitants joves d’informació Valoració dels agents municipals implicats en l’actuació
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Circulars internes
Estratègia comunicativa
Coordinació interna
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 112
41. Prospecció de mesures de suport a l’emancipació residencial dels i
de les joves
EIX HABITATGE
OBJECTIUS General 3. Proporcionar recursos que redueixin les dificultats d’accés a
l’habitatge per part dels joves Específic 3.1. Afavorir l’emancipació residencial de qualitat
DESCRIPCIÓ
Estudi i anàlisi de diverses mesures que poden reduir les dificultats d’accés a l’habitatge als joves en el marc del Pla Local d’Habitatge: sistemes d’avals municipals, rehabilitació, lloguer social, cooperació intergeneracional,...
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Habitatge
Col·laboren Joventut, Serveis Socials
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnics de joventut i habitatge
Equipaments OLH, Oficinal Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Informe d’anàlisi de les diferents mesures
Nombre de joves que fan us de les mesures implementades
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailings, circulars internes, etc.)
Estratègia comunicativa
Coordinació interna
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 113
42. Campanya d’estímul d’entrada al mercat de lloguer d’habitatges
buits
EIX HABITATGE
OBJECTIUS General 3. Proporcionar recursos que redueixin les dificultats d’accés a
l’habitatge per part dels joves Específic 3.2. Incrementar l’oferta d’habitatge de lloguer a la ciutat
DESCRIPCIÓ Estudi i avaluació d’accions incentives per afegir els habitatges buits a l’oferta de lloguer, i difusió adequada entre els propietaris/es, en el marc del Pla Local d’Habitatge.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Habitatge
Col·laboren -
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a habitatge
Equipaments OLH
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Evolució del nombre d’habitatges desocupats
Evolució del nombre d’habitatges en règim de lloguer
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web municipal, mitjans de comunicació locals
Estratègia comunicativa
Campanya informativa propietaris habitatges
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 114
43. Programa d’informació i assessorament en salut de l’Oficina Jove
EIX SALUT
OBJECTIUS General 4. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable Específic 4.1. Promoure entre els joves hàbits saludables i el consum
responsable.
DESCRIPCIÓ Punt d’informació on els i les joves del municipi poden trobar tota aquella informació sobre l’àmbit de la salut, on s’ofereix atenció personalitzada i gratuïta de professionals i assessorament
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Salut
Col·laboren Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 3 tècnics/ques de salut
Equipaments Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Nombre de consultes sobre salut a l’Oficina Jove
Valoració qualitativa per part dels tècnics
Valoració per part dels usuaris
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web municipal, web Oficina Jove, 2.0
Estratègia comunicativa
Difusió a partir dels tallers de promoció de la salut
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 115
44. Punts de Salut en espais d’oci nocturn
EIX SALUT
OBJECTIUS General 4. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable Específic 4.1. Promoure entre els joves hàbits saludables i el consum
responsable
DESCRIPCIÓ Punt d’Informació de salut descentralitzat, apropa els recursos d’informació disponibles pels joves als espais d’oci nocturn
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Salut
Col·laboren Joventut, Cultura, convivència
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 2 tècnics especialistes
Equipaments Oficina Jove, espais d’oci, envelat, carrers, festivals
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Nombre i tipus de material dispensat
Nombre de punts establerts
Nombre de joves atesos als Punts de Salut
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web, web Oficina Jove, 2.0, premsa
Estratègia comunicativa
Amb entitats, puntual a mitjans de comunicació, presència i atenció personalitzada
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 116
45. Suport al Pla Local de Prevenció de Drogues
EIX SALUT
OBJECTIUS General 4. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable Específic 4.1. Promoure entre els joves hàbits saludables i el consum
responsable
DESCRIPCIÓ Implicació activa i transversal en el Pla Local de Prevenció de Drogues.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Salut
Col·laboren Serveis Socials, Policia Local, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 2 tècnics
Equipaments diversos equipaments
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Informe d’avaluació del Pla Local de Prevenció de Drogues
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació web, 2.0, díptic informatiu
Estratègia comunicativa
--
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 117
46. Taller de prevenció de drogues
EIX SALUT
OBJECTIUS
General 4. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable Específic 4.1. Promoure entre els joves hàbits saludables i el consum
responsable
DESCRIPCIÓ
Taller en el que es fomenta la participació activa dels i de les alumnes a partir de la simulació de situacions en les que poden trobar-se i així afavorir la reflexió i el debat. Amb aquesta metodologia, s'implica directament als joves a partir de la resolució de situacions que es plantegen des de la seva quotidianitat.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS
15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rt d’ESO, Batx, CF, Escola
d'Adults,
Escola d'Art,
PQPI
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Salut
Col·laboren IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 1 tècnic/a de salut
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres. Valoració de les activitats per part dels alumnes
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 118
47. Assessories sobre drogues de l’Oficina Jove
EIX SALUT
OBJECTIUS
General 4. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable
Específic 4.1. Promoure entre els joves hàbits saludables i el consum responsable
DESCRIPCIÓ
Servei on els i les joves poden assessorar-se en temes sobre drogues. D’una manera personalitzada es responen als seus dubtes, les seves inquietuds, etc.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Salut
Col·laboren Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 1 tècnic/a de salut
Equipaments Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Consultes ateses sobre drogues a través de l’Oficina Jove
Derivacions
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web, web oficina jove, 2.0
Estratègia comunicativa
Difusió població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 119
48. Assessories sobre sexualitat de l’Oficina Jove
EIX SALUT
OBJECTIUS
General 4. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable
Específic 4.2. Reduir dels riscos associats a les pràctiques sexuals
DESCRIPCIÓ
Servei on els i les joves poden assessorar-se en temes com la prevenció del ITS/VIH, la sexualitat i l’afectivitat, prevenció de la violència. D’una manera personalitzada es responen als seus dubtes, les seves inquietuds, etc.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Salut
Col·laboren Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 1 tècnic/a de salut
Equipaments Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Consultes ateses sobre sexualitat a través de l’Oficina Jove
Derivacions a ASSIR
Nombre preservatius dispensats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web, web oficina jove, 2.0
Estratègia comunicativa
Difusió població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 120
49. Taller de Sexualitat i afectivitat
EIX SALUT
OBJECTIUS
General 4. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable
Específic 4.2. Reduir dels riscos associats a les pràctiques sexuals i promoure
l’alimentació saludable
DESCRIPCIÓ
Taller en el que es fomenta la participació dels i de les alumnes activament a partir de la simulació de situacions en les que poden trobar-se i així afavorir la reflexió i el debat. Es tracten temes referents a: una educació sexual sana i responsable, facilitar informació sobre els mètodes anticonceptius, facilitar informació MTS-VIH / SIDA, donar a conèixer l’espai Tarda jove a la Oficina Jove Garraf , identificar i qüestionar els mites de l'amor romàntic, els rols dins de la parella i fomentar els models alternatius d'equitat, respecte, autonomia i cura.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS
15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rt d’ESO, Batx, CF, Escola
d'Adults,
Escola d'Art,
PQPI
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Salut
Col·laboren IMET, Pla d’Equitat
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 1 tècnic/a de salut
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres. Valoració de les activitats per part dels alumnes
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 121
50. Dispensadors de preservatius a diferents zones de la ciutat
EIX SALUT
OBJECTIUS General 4. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable Específic 4.2. Reduir dels riscos associats a les pràctiques sexuals
DESCRIPCIÓ Màquines dispensadores de preservatius situades als espais públics del municipi, garantint-ne el bon funcionament.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Salut
Col·laboren UPC, Joventut, biblioteques
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 1 tècnic
Equipaments 5 màquines
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Nombre de màquines dispensadores existents
Informes de manteniment
Nombre de preservatius dispensats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web, web Oficina Jove, 2.0, premsa
Estratègia comunicativa
Difusió població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 122
51. Taller d’educació alimentària i nutricional
EIX SALUT
OBJECTIUS General 4. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable Específic 4.2. Promoure l’alimentació saludable
DESCRIPCIÓ Taller en el que es fomenta la participació activa dels/de les alumnes a partir de la simulació de situacions en les que poden trobar-se i així afavorir la reflexió i el debat. Es donen a conèixer i es preparen plats típics de l’alimentació mediterrània.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS
15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rt d’ESO, Batx, CF, Escola d'Adults, Escola d'Art, PQPI
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Salut
Col·laboren IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 1 tècnic/a de salut
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres. Valoració dels tallers per part dels alumnes.
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 123
52. Programa de facilitació de l’accés dels joves als equipaments
esportius (Pati Obert)
EIX SALUT
OBJECTIUS General 4. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable Específic 4.3. Promoure l’activitat física com a pràctica habitual entre els joves
DESCRIPCIÓ Optimització de l’accés als patis de les escoles, com a espais de lleure i esportius per als joves
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Educació
Col·laboren Joventut, Convivència, Participació,
Esports
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic educació, agents centres escolars (conserge)
Equipaments Centres escolars
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. d’espais acollits al programa
Núm. d’hores de “Pati Obert”de cada espai
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Eines 2.0 (web, Butlletí Jove, etc.), centres educatius, equipaments esportius, ...
Estratègia comunicativa
Difusió població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 124
53. Campionats amateurs
EIX SALUT
OBJECTIUS General 4. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable Específic 4.3. Promoure l’activitat física com a pràctica habitual entre els joves
DESCRIPCIÓ
Programa de cooperació entre les regidories d’Esports, Joventut i Convivència, per tal de fomentar la competició esportiva amistosa com a instrument de cohesió, d’inclusió i de reforç de les xarxes socials dels i de les joves, alhora que reforça una cultura de la pràctica de l’esport i de l’adopció de bons hàbits.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Esports
Col·laboren Joventut, Convivència
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a esport, joventut i convivència
Equipaments Equipaments esportius municipals
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. de joves inscrits als diferents campionats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailings, ...)
Estratègia comunicativa
Coordinació interna
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 125
54. Dinamització d’espais esportius
EIX SALUT
OBJECTIUS General 4. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable Específic 4.3. Promoure l’activitat física com a pràctica habitual entre els joves
DESCRIPCIÓ
Pla de dinamització dels diferents espais esportius del municipi incidint en la
capacitat potencial d’usos: Skateparc, Cruyff Cort, Quadra d'Enveja
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Esports
Col·laboren Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a esport i joventut i dinamitzador/a
Equipaments Equipaments esportius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. d’accions de dinamització
Participació en les accions de dinamització
Informe estimatiu d’usos dels espais
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (trucades, mailing, ...)
Estratègia comunicativa
Coordinació interna
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 126
55. Pla Català de l'esport a l'escola
EIX SALUT
OBJECTIUS General 4. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable Específic 4.3. Promoure l’activitat física com a pràctica habitual entre els joves
DESCRIPCIÓ
Foment de la participació dels infants i joves en activitats físiques i esportives, en horari no lectiu, en el propi centre educatiu a través de diferents accions: creació d’Associacions esportives escolars, coordinació d’activitats, col·laboracions amb el centre educatiu, etc.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Esports
Col·laboren Joventut, Educació, Centres Educatius,
Consell Esportiu del Garraf
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnics/ques regidories implicades i dinamitzadors/es
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. de centres participants
Núm. d’alumnes participants
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (trucades, mailing, etc.)
Estratègia comunicativa
Coordinació interna
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 127
56. Foment i suport a la pràctica esportiva
EIX SALUT
OBJECTIUS General 6. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable Específic 6.3. Promoure l’activitat física com a pràctica habitual entre els joves
DESCRIPCIÓ Foment de la participació dels infants i joves en activitats físiques i esportives, en horari lectiu, en el propi centre educatiu a través de diferents accions
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS
15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rt d’ESO, Batx, CF i Escola d’Adults
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Esports
Col·laboren IMET, clubs esportius
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a esports
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 128
57. Feu la festa amb seguretat
EIX SALUT
OBJECTIUS
General 4. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable Específic 4.4. Disminuir les conductes de risc associades a la salut en tots els àmbits
que afecten a les persones joves
DESCRIPCIÓ
Taller participatiu on es dona a conèixer la campanya informativa “Revetlles amb precaució”, els Consells de Protecció Civil, els consells per gaudir de la Revetlla i es fa una explicació sobre pirotècnia. Col·laboren en l'exposició, a banda dels organitzadors, la Creu Roja, l'Associació de Fabricants i Majoristes de Pirotècnia de Catalunya i un representant de la Federació de Diables i l'Agrupació del Bestiari Festiu.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rt d’ESO, Batxillerat
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Seguretat i Protecció Ciutadana
Col·laboren Direcció General de Protecció Civil de la
Generalitat, IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball
Reunions periòdiques
Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Seguretat i Protecció Ciutadana
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 129
58. Programa de divulgació de l’associacionisme juvenil local als centres
de secundària
EIX PARTICIPACIÓ
OBJECTIUS
General 5. Fomentar l’associacionisme juvenil i la participació social de les persones joves.
Específic 5.1. Estimular el foment de l’associacionisme/ 5.2. Donar suport a la creació de noves associacions i al creixement de les ja existents
DESCRIPCIÓ Accions realitzades pels dinamitzadors/es juvenils als centres de secundària del municipi on es fa promoció de la cultura associativa a partir del seu exercici
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Participació, Educació, centres educatius
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 1 tècnic de joventut
Equipaments Oficina Jove, centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. d’entitats juvenils del municipi. Núm. de joves associats a entitats del municipi. Nombre de joves assessorats per constituir entitat
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web municipal, web Oficina Jove, 2.0
Estratègia comunicativa
PIDCES
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 130
59. Tallers d’associacionisme
EIX PARTICIPACIÓ
OBJECTIUS
General 5. Fomentar l’associacionisme juvenil i la participació social de les persones joves.
Específic 5.1. Estimular el foment de l’associacionisme/ Donar suport a la creació de noves associacions i al creixement de les ja existents
DESCRIPCIÓ Tallers als centres de secundària on es forma de manera pràctica en la cultura associativa entre l’alumnat, amb exemples i propostes properes als seus interessos.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Participació, entitats juvenils
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 1 tècnic/a especialista
Equipaments oficina jove, centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. de tallers realitzats
Núm. de centres que acullen aquests tallers
Valoració dels especialistes i alumnes participants
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Eines 2.0
Estratègia comunicativa
PIDCES
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 131
60. Serveis de foment i suport de l’associacionisme de l’Oficina Jove
EIX PARTICIPACIÓ
OBJECTIUS
General 7. Fomentar l’associacionisme juvenil i la participació social de les persones joves.
Específic 7.1. Estimular el foment de l’associacionisme/ Donar suport a la creació de noves associacions i al creixement de les ja existents
DESCRIPCIÓ Assessorament, programes de formació, suport a la informatització de les entitats, informació a les entitats sobre els recursos a l’abast, difusió de les activitats de les entitats, activitats de trobada.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Participació, entitats juvenils
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 2 tècnics/ques de joventut
Equipaments Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. de consultes ateses. Núm. entitats creades. Valoració dels usuaris. Valoració dels tècnics.
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació 2.0, WEB
Estratègia comunicativa
Consell de joves, butlletí, webs, 2.0, entitats
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 132
61. Serveis a les associacions juvenils
EIX PARTICIPACIÓ
OBJECTIUS
General 5. Fomentar l’associacionisme juvenil i la participació social de les persones joves.
Específic 5.2. Donar suport a la creació de noves associacions i al creixement de les ja existents
DESCRIPCIÓ
Suport a les entitats juvenils per part dels serveis municipals, per tal de poder portar a terme les seves activitats (convenis, subvencions, cessió d’espais, banc de recursos) i gratuïtat de difusió en els mitjans de comunicació municipals d’aquestes
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Participació, entitats juvenils
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 5 tècnics/ques de joventut
Equipaments Oficina jove, envelat, altres
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Espais cedits a les entitats. Utilització dels espais cedits. Partida pressupostària del consistori destinada a subvencions i convenis amb les entitats juvenils. Material a disposició
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Webs, 2.0
Estratègia comunicativa
Campanya població diana i entitats juvenils
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 133
62. Programa de formació per a entitats
EIX PARTICIPACIÓ
OBJECTIUS
General 5. Fomentar l’associacionisme juvenil i la participació social de les persones joves.
Específic 5.2. Donar suport a la creació de noves associacions i al creixement de les ja existents
DESCRIPCIÓ Formació específica als dirigents i membres de les entitats per a millorar les seves capacitats d’actuació associativa. L’oferta inclou les entitats juvenils. Lideratge, comunicació, organització, etc.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Participació, entitats juvenils
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 2 tècnics joventut, 2 tècnics participació
Equipaments -centres cívics, oficina jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. cursos/seminaris impartits
Núm. joves participants
Valoració per part dels joves participants
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Eines 2.0
Estratègia comunicativa
Campanya població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 134
63. Promoció de projectes conjunts
EIX PARTICIPACIÓ
OBJECTIUS
General 5. Fomentar l’associacionisme juvenil i la participació social de les persones joves.
Específic 5.3. Estimular la realització de projectes conjunts entre entitats juvenils
DESCRIPCIÓ Suport i impuls a l’establiment d’acords de col·laboració i a la creació de sinèrgies entre el teixit social juvenil en la participació dels esdeveniments municipals.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Participació
Col·laboren Joventut,Esports,entitats juvenils
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a joventut i participació
Equipaments Oficina Jove i altres equipaments municipals
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. col·laboracions entre entitats detectades en les principals celebracions i esdeveniments populars de la ciutat.
Núm. d’acords de col·laboració consolidats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Eines 2.0
Estratègia comunicativa
Difusió contínua (més intensa en dates anteriors a esdeveniments municipals)
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 135
64. Consell de Joves Local
EIX PARTICIPACIÓ
OBJECTIUS
General 5. Fomentar l’associacionisme juvenil i la participació social de les persones joves.
Específic 5.3. Estimular la realització de projectes conjunts entre entitats juvenils
DESCRIPCIÓ Suport a constitució (com a òrgan independent, extern a l’Ajuntament) d’un Consell de Joves Local, amb la col·laboració del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Participació, CNJC, entitats juvenils
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball -- Reunions periòdiques -- Canals de comunicació permanent --
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Suport puntual
Equipaments Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Constitució del Consell de Joves Local de Vilanova i la Geltrú. Actes reunions. Avaluació membres CJL
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Eines 2.0 i PIDCES
Estratègia comunicativa
Població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 136
65. Comunicació Jove
EIX PARTICIPACIÓ
OBJECTIUS
General 5. Fomentar l’associacionisme juvenil i la participació social de les persones joves.
Específic 5.4. Incrementar els espais i capacitar als joves per tal que tinguin un més gran protagonisme en les polítiques locals de joventut
DESCRIPCIÓ
Programa d’impuls dels canals de comunicació existents entre la regidoria de Joventut i la població jove vilanovina, fomentant les eines 2.0. Ampliació i diversificació de les llistes de distribució de joves, dinamització de la web municipal jove, Impuls de la gestió d’un espai comú a les xarxes socials, etc.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Comunicació
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 5 tècnics de joventut
Equipaments Oficina Jove i regidoria
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves en llistes de distribució i segmentació d’aquestes llistes. Nombre de joves adherits Nombre d’eines. Núm. d’usuaris del web municipal jove Existència d’una xarxa social 2.0 amb adscripció representativa dels joves i activitat consolidada
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web, Butlletí Jove, 2.0
Estratègia comunicativa
Campanya difusió i campanya dinamització
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 137
66. Comissió de Seguiment i Avaluació del PLJ
EIX PARTICIPACIÓ
OBJECTIUS
General 5. Fomentar l’associacionisme juvenil i la participació social de les persones joves.
Específic 5.4. Incrementar els espais i capacitar als joves per tal que tinguin un més gran protagonisme en les polítiques locals de joventut
DESCRIPCIÓ Creació d’una comissió de seguiment del PLJ amb participació de representants de les entitats juvenils locals
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Participació, entitats juvenils
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a joventut
Equipaments Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. d’entitats participants en la Comissió
Valoració per part dels representants en la Comissió
Nombre de regidories implicades
Informes de la Comissió de Seguiment.
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Eines 2.0
Estratègia comunicativa
Directa entitats juvenils
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 138
67. Participació jove i institucions locals
EIX PARTICIPACIÓ
OBJECTIUS
General 5. Fomentar l’associacionisme juvenil i la participació social de les persones joves.
Específic 5.4. Incrementar els espais i capacitar als joves per tal que tinguin un més gran protagonisme en les polítiques locals de joventut
DESCRIPCIÓ
Promoció de la participació dels i de les joves en el conjunt dels espais i mecanismes de participació institucional local. Recerca de fórmules per a fer visible la importància, la utilitat i els beneficis col·lectius de la participació institucionals dels i de les joves.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Convivència,Participació, entitats
juvenils, Cultura
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 3 tècnics de joventut, altres tècnics municipals
Equipaments Oficina Jove, altres equipaments municipals
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. de representants juvenils participant activament en els espais de participació institucional.
Núm. d’organismes i espais de participació amb representació activa de joves.
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Mail, xarxes socials, mitjans de comunicació, web
Estratègia comunicativa
Convocatòria directa
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 139
68. Equipament juvenil polivalent
EIX PARTICIPACIÓ
OBJECTIUS
General 6. Millorar l’oferta d’equipaments i espais per a les entitats juvenils locals
Específic 6.1. Incrementar el nombre d’equipaments i la disponibilitat dels espais ja existents per a les activitats de les entitats
DESCRIPCIÓ Construcció d’un equipament juvenil polivalent que substitueixi l’Envelat, per tal de desenvolupar amb més intensitat i estabilitat les iniciatives dels i de les joves del municipi.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Cultura, Promoció, Urbanisme
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 1 tècnic de joventut, altres tècnics municipals
Equipaments --
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Inauguració de l’equipament, Assoliment objectius procés participatiu 2010
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació ---
Estratègia comunicativa
---
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 140
69. Tallers d’oci adreçats a joves
EIX CULTURA I OCI
OBJECTIUS
General 7. Generar i facilitar l’accés a la cultura dels i les joves i fomentar la seva creativitat./Impulsar la coordinació de la promoció cultural per als joves així com de la seva difusió incidint en les eines 2.0
Específic 7.1. Incrementar els programes d’oci responsable
DESCRIPCIÓ Ampliació de l’oferta de tallers d’oci existent, tant en relació a les activitats proposades com als períodes d’execució.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Centres Cívics
Col·laboren Joventut, Cultura, entitats juvenils
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a participació, joventut i cultura i dinamitzadors/es
Equipaments Equipaments municipals
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. de tallers oferts
Núm. de joves participants en els tallers
Valoració per part dels joves participants
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailing, ...) i eines 2.0
Estratègia comunicativa
Comunicació interna i difusió població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 141
70. Inclusió de la programació d’accions culturals adreçades a joves a la
programació cultural de la ciutat
EIX CULTURA I OCI
OBJECTIUS
General 7. Generar i facilitar l’accés a la cultura dels i les joves i fomentar la seva creativitat./Impulsar la coordinació de la promoció cultural per als joves així com de la seva difusió incidint en les eines 2.0
Específic 7.2. Promoure la identificació de VNG amb esdeveniments culturals de qualitat
DESCRIPCIÓ Atenció de manera específica del públic juvenil a l’hora de programar les activitats culturals de la ciutat. Mecanismes de consulta amb representants de les entitats culturals juvenils.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Cultura
Col·laboren Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnics de cultura
Equipaments Teatre, Auditori
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. d’actuacions adreçades específicament als joves
Núm. d’assistents a dites actuacions
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Webs de l’ajuntament, de Teatre Principal i de l’Auditori
Estratègia comunicativa
Programa imprès, difusió als centres de secundària
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 142
71. Programa d’estímul de la creativitat artística (musical, teatral,
gestual, pictòrica, etc.)
EIX CULTURA I OCI
OBJECTIUS
General 7. Generar i facilitar l’accés a la cultura dels i les joves i fomentar la seva creativitat./Impulsar la coordinació de la promoció cultural per als joves així com de la seva difusió incidint en les eines 2.0
Específic 7.2. Promoure la identificació de VNG amb esdeveniments culturals de qualitat
DESCRIPCIÓ
Accions per l’estímul de la creativitat i la creació, en cooperació amb espais i organismes de formació artística (p.e, l’Escola i Conservatori Municipal de Musica Mestre Montserrat, Tracart, escoles de dansa, Freqüències, Escola Municipal d’Art)
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Cultura
Col·laboren Joventut, organismes culturals/artístics
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
x
RECURSOS Humans Tècnics de cultura
Equipaments -Equipaments d’Arts escèniques i arts visuals
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Mesures d’incentiu desenvolupades
Organismes i entitats implicades en el programa
COMUNICACIÓ Canals de comunicació Webs municipal, web de l’Espai La Sala, 2.0
Estratègia comunicativa
Mitjans de comunicació locals
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 143
72. Programa d’exposicions de joves artistes
EIX CULTURA I OCI
OBJECTIUS
General 7. Generar i facilitar l’accés a la cultura dels i les joves i fomentar la seva creativitat
Específic 7.2. Promoure la identificació de VNG amb esdeveniments culturals de qualitat
DESCRIPCIÓ
Programació d’exposicions col·lectives de joves creadors de la ciutat en espais i equipaments municipals, o en espais d’altres col·laboradors público-privats del programa. Espai La Sala
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Cultura
Col·laboren Joventut, organismes culturals/artístics,
entitats artístiques
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnics/ques de cultura
Equipaments Espai La Sala
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. d’exposicions realitzades
Núm. de joves artistes amb obres exposades
Xifres assistència a les exposicions
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Webs municipals, 2.0, mitjans de comunicació locals
Estratègia comunicativa
Difusió població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 144
73. Passeu a La Sala
EIX CULTURA
OBJECTIUS
General 7. Generar i facilitar l’accés a la cultura dels i les joves i fomentar la seva creativitat
Específic 7.2. Promoure la identificació de VNG amb esdeveniments culturals de qualitat
DESCRIPCIÓ Taller on es dona a conèixer la història de l’edifici La Sala i l’evolució d’usos i implícitament el context històric de la ciutat. Es presenta què és l’art contemporani i què es fa en un centre d’art contemporani.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rt d’ESO
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Cultura
Col·laboren IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a cultura
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 145
74. Programa de suport a iniciatives artístiques d’expressió en l’espai
públic
EIX CULTURA I OCI
OBJECTIUS
General 7. Generar i facilitar l’accés a la cultura dels i les joves i fomentar la seva creativitat
Específic 7.2. Promoure la identificació de VNG amb esdeveniments culturals de qualitat
DESCRIPCIÓ Programació d’activitats d’expressió en l’espai públic, des de cedir espais a joves creadors graffitters per a que hi realitzin obres renovables periòdicament, fins a promoure actuacions d’art al carrer (graffiti, street dance, etc.)
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren entitats juvenils, entitats culturals, Cultura, Serveis Socials, Via Pública
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnics municipals
Equipaments --
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. d’iniciatives impulsades
Valoració dels joves
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Webs municipals, 2.0
Estratègia comunicativa
Difusió població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 146
75. Promoció dels festivals musicals estivals
EIX CULTURA I OCI
OBJECTIUS
General 7. Generar i facilitar l’accés a la cultura dels i les joves i fomentar la seva creativitat/Impulsar la coordinació de la promoció cultural per als joves així com de la seva difusió incidint en les eines 2.0
Específic 7.3. Promoure la identificació de VNG amb esdeveniments culturals de qualitat
DESCRIPCIÓ Ús dels recursos comunicatius i informatius de l’Ajuntament per a la promoció dels festivals musicals estivals del municipi (p.e. Nowa Reggae, Faraday, Tranuita, etc.)
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Cultura
Col·laboren Joventut, Comunicació, organitzadors
dels festivals
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnics de cultura i de comunicació
Equipaments Diversos equipaments municipals
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Accions de promoció
Xifres d’assistència als diferents festivals
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Eines 2.0
Estratègia comunicativa
Difusió població diana municipi i difusió general
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 147
76. Difusió de les activitats adreçades a joves
EIX CULTURA I OCI
OBJECTIUS
General 7. Generar i facilitar l’accés a la cultura dels i les joves i fomentar la seva creativitat
Específic 7.4. Impulsar la coordinació de la promoció cultural per als joves així com de la seva difusió incidint en les eines 2.0
DESCRIPCIÓ
Difusió de les activitats culturals adreçades a joves, o que poden ser del seu interès, aprofitant les possibilitats que ofereixen els canals vinculats a les TIC (Butlletí Jove, xarxes socials, etc.), o els espais de contacte entre els serveis municipals i els i les joves (Oficina Jove, punts d’informació als centres de secundària, etc.).
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Cultura, Comunicació
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a joventut, cultura i comunicació
Equipaments Equipaments municipals
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Valoració per part dels joves
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Eines 2.0
Estratègia comunicativa
Campanya difusió 2.0 població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 148
77. Descomptes culturals joves
EIX CULTURA I OCI
OBJECTIUS
General 7. Generar i facilitar l’accés a la cultura dels i les joves i fomentar la seva creativitat
Específic 7.5. Incorporar la tarificació social als programes culturals impulsats per l’Ajuntament
DESCRIPCIÓ Programació d’activitats per a joves a preus reduïts (“joves”) i descomptes per a joves en les activitats culturals i de lleure impulsades des de l’administració local.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Cultura
Col·laboren Joventut, Participació
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball -- Reunions periòdiques -- Canals de comunicació permanent --
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a joventut, cultura, participació
Equipaments --
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Nombre de joves que s’han beneficiat dels descomptes
Nombre d’activitats per a joves a preus especials.
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web municipal, programa temporades
Estratègia comunicativa
Població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 149
78. Sant Jordi i Grafitis en Català
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.1. Afavorir la inserció social i el sentiment de pertinència dels joves nouvinguts
DESCRIPCIÓ
Programa d’impuls de la cultura i la llengua catalana com a eina de dinamització, cohesió i inclusió social. Sant jordi i Grafitis en català
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Cultura
Col·laboren Convivència, CNL, Creu Roja, La Frontissa,
Càritas, Escola d’Adults
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a cultura i agents implicats
Equipaments Equipaments entitats
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. d’actuacions del programa
Núm. de joves participants del programa
Valoració per part dels joves i dels agents implicats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailings, etc.) i eines 2.0
Estratègia comunicativa
Coordinació interna i difusió programa
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 150
79. Voluntariat per la Llengua
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.1. Afavorir la inserció social i el sentiment de pertinència dels joves nouvinguts
DESCRIPCIÓ Programa d’impuls de la cultura i la llengua catalana com a eina de dinamització, cohesió i inclusió social. Programa Voluntariat per la Llengua del CNL, adreçat a joves
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Consorci de Normalització Lingüística
Col·laboren Joventut, Llengua, entitats culturals
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a cultura i agents implicats
Equipaments Equipaments municipals i equipaments entitats
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. d’actuacions del programa
Núm. de joves participants del programa
Valoració per part dels joves i dels agents implicats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailings, etc.) i eines 2.0
Estratègia comunicativa
Coordinació interna i difusió programa
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 151
80. Tallers per la llengua
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.1. Afavorir la inserció social i el sentiment de pertinència dels joves nouvinguts
DESCRIPCIÓ Programa d’impuls de la cultura i la llengua catalana com a eina de dinamització, cohesió i inclusió social. Tallers per la llengua.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Cultura
Col·laboren Joventut, Llengua, Serveis Socials,
entitats culturals
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a cultura i agents implicats
Equipaments Equipaments municipals i equipaments entitats
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. d’actuacions del programa
Núm. de joves participants del programa
Valoració per part dels joves i dels agents implicats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailings, etc.) i eines 2.0
Estratègia comunicativa
Coordinació interna i difusió programa
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 152
81. Promoció de la Xarxa d’Entitats per la Llengua entre les entitats
juvenils
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.1. Afavorir la inserció social i el sentiment de pertinència dels joves nouvinguts
DESCRIPCIÓ
Programa d’impuls de la cultura i la llengua catalana com a eina de dinamització, cohesió i inclusió social. Aprofitant l’existència de diferents iniciatives en favor de la llengua al municipi. Promoció de la Xarxa d’Entitats per la llengua entre les entitats juvenils
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut,
Col·laboren Cultura Llengua, entitats culturals
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a cultura i agents implicats
Equipaments Equipaments municipals i equipaments entitats
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. d’actuacions del programa
Núm. de joves participants del programa
Valoració per part dels joves i dels agents implicats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailings, etc.) i eines 2.0
Estratègia comunicativa
Coordinació interna i difusió programa
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 153
82. Tallers d’aprenentatge intercultural i programa de promoció de
l’intercanvi cultural
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.1. Afavorir la inserció social i el sentiment de pertinència dels joves nouvinguts
DESCRIPCIÓ
Tallers d’aprenentatge intercultural, els quals donen als joves les eines necessàries per poder apreciar el valor de la diversitat cultural i per saber ser crítics davant les construccions socials que afavoreixen el racisme i la marginació de col·lectius. Es plantegen de manera participativa i dinàmica.
Suport a les experiències d’intercanvi cultural ja existents, i impuls de noves, per tal de promoure el coneixement derivat de compartir perspectives culturals diferents sobre temes d’interès comú.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Convivència
Col·laboren Joventut, entitats
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball -- Reunions periòdiques -- Canals de comunicació permanent --
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a convivenència
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. de tallers i joves participants
Avaluació per part dels participants en els tallers
Núm. iniciatives d’intercanvi cultural desenvolupades
Núm. de joves participants en intercanvis culturals
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web PAE
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 154
83. Ara’munt
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.1. Afavorir la inserció social i el sentiment de pertinència dels joves nouvinguts
DESCRIPCIÓ
Iniciativa d’integració dels i les joves en els seus barris a partir de l’esport i la formació. A partir d'activitats esportives i lúdiques, es fomenta la formació esportiva, per obtenir titulació reconeguda pel Consell Català de l'esport o per les federacions (curs d'iniciació a tècnic esportiu, socorrisme, etc.)
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Esports
Col·laboren Joventut, Serveis Socials, AA.VV,
Participació
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Tècnics d’esports i serveis socials i 6 entrenadors
Equipaments Esportius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. joves participants/demanda
Valoracions dels tècnics al final de l’activitat
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web, entrevistes famílies serveis socials, directors/es centres de secundària, educadors/es de Serveis socials
Estratègia comunicativa
Dinamització població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 155
84. La Memòria del futur
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú Específic 8.2. Afavorir la inserció social i el sentiment de pertinència dels i de
les joves i el coneixement de la ciutat
DESCRIPCIÓ
Tallers a través dels quals persones del municipi, portadores d’un bagatge, transmeten els seus coneixements als i les alumnes dels centres educatius mitjançant l’explicació de fets quotidians. El taller compte amb material pedagògic diferent segons la temàtica que es tracta: Família i Guerra, Esport, Sobreviure, El pa de cada dia, Jocs i joguines, Fes-me’n cinc cèntims, Els nostres records d’escola, Viatges de la memòria: entre fum i carbó, Vols ballar?, Tardes de cinema i Un grapat de memòries.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rt d’ESO, Batx, CF
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Pla de la Gent Gran
Col·laboren IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Regidoria Gent Gran
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 156
85. Joventut amb VNG[in]clusió
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.3. Reduir el risc d’exclusió dels joves en situacions de vulnerabilitat i garantir les oportunitats d’igualtat
DESCRIPCIÓ
Col·laboració i participació transversal en les polítiques d’inclusió social existents al municipi, incidint en la seva perspectiva juvenil. De manera específica, amb l’Oficina tècnica d’inclusió social (VNG inclusió) a partir de les directrius marcades en el disseny del Pla Local d’Inclusió Social.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Oficina Tècnica VNG inclusió
Col·laboren Joventut i altres regidories
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a serveis socials i joventut
Equipaments Oficina Serveis Socials, Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Valoració per part dels agents municipals implicats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailings, ....)
Estratègia comunicativa
Coordinació interna
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 157
86. Espai Jove
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.3. Reduir el risc d’exclusió dels joves en situacions de vulnerabilitat i garantir les oportunitats d’igualtat
DESCRIPCIÓ
Servei municipal per a adolescents de 1r a 4rt ESO que porta a terme una tasca social i educativa en l'àmbit del lleure. La finalitat principal del servei és donar suport, estimular i potenciar el desenvolupament personal i el procés de socialització i integració dels joves. Per aquest motiu, Espai Jove garanteix una intervenció basada en l'educació integral, que té en compte totes les dimensions de la persona.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Serveis Socials
Col·laboren Joventut, Participació, Esports, Cultura,
Salut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Educadors/es socials, monitors/es i coordinadora
Equipaments centres cívics Tacó, Molí de vent i local municipal Pl. Rajanta
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. casos de seguiment i suport efectuats
Valoració per part dels agents municipals implicats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació PAE, detecció pròpia, demandes famílies
Estratègia comunicativa
Web Serveis Socials, Escoles, Instituts, centres cívics
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 158
87. Servei de Mesures alternatives d'acció educativa (SMA)
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.3. Reduir el risc d’exclusió dels joves en situacions de vulnerabilitat i garantir les oportunitats d’igualtat
DESCRIPCIÓ
Possibilita la substitució de sancions administratives imposades per l’ajuntament per accions reparadores d’acció educativa (en el cas dels menors d’edat) i en benefici a la comunitat (en el cas dels majors d’edat). Les sancions a les que es fa referència són les de l’àmbit del civisme i la convivència. La finalitat principal és la d’oferir una intervenció d’atenció, seguiment i prevenció que es basa en una resposta educativa alternativa a la sanció econòmica.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Serveis Socials
Col·laboren Policia Local, PG-ME, Joventut, diferents
regidories, entitats
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
1 tècnica, Policia Municipal i Policia de la Generalitat Mossos d’Esquadra
Equipaments Diversos equipaments municipals
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Percentatge de joves sol·licitants en relació al núm. infractors
Percentatge reincidència
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Conveni amb PGME i Ordenança Policia Municipal
Estratègia comunicativa
Carta a les famílies dels i de les joves d’infractors/es oferint el servei
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 159
88. Col·laboració amb entitats i associacions que tenen projectes amb
població jove en situació de risc
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.3. Reduir el risc d’exclusió dels joves en situacions de vulnerabilitat i garantir les oportunitats d’igualtat
DESCRIPCIÓ Treball en xarxa amb el tercer sector a través de projectes compartits amb les entitats socials que aborden el risc d’exclusió dels joves del municipi
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Serveis Socials
Col·laboren Joventut, Creu Roja, Càritas, Fundació La
Caixa
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans tècnics de les entitats
Equipaments equipaments de les entitats
AVALUACIÓ indicadors d’avaluació núm. projectes de col·laboració amb entitats
memòries d’actuacions dels projectes
COMUNICACIÓ
canals de comunicació detecció serveis socials i derivació a les entitats
estratègia comunicativa
Difusió directa entitats
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 160
89. Projecte d'Integració als Centres educatius
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.3. Reduir el risc d’exclusió dels joves en situacions de vulnerabilitat i garantir les oportunitats d’igualtat
DESCRIPCIÓ
Coordinacions periòdiques entre el Centre Educatiu i Serveis Socials per detectar i prevenir possibles situacions en l’adolescent. Es posaran en marxa els recursos socials existents per atendre la situació que pugui afectar a l’adolescent. S’ofereix un treball individualitzat amb els menors i les seves famílies, derivació a altres serveis si es considera oportú, coordinació centre educatiu - Serveis Socials per al seguiment i avaluació del procés de cada adolescent.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Serveis Socials
Col·laboren EAP, Centres Educatius, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 10 educadors socials, tutors i direccions dels centres educatius
Equipaments centres educatius i serveis socials
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. actuacions
Valoració dels agents implicats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Reunions estipulades a cada centre en el marc de la comissió social de centre
Estratègia comunicativa
Comissió social a cada centre
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 161
90. Programa d’agents de mediació als centres de secundària de la
ciutat
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.4. Promoure mesures de prevenció de la discriminació per raons d’origen, gènere, orientació sexual, ètnia, imatge corporal, discapacitat, identitat cultural, etc.
DESCRIPCIÓ Servei especialitzat dels agents de mediació de la ciutat als centres de secundària
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Convivència
Col·laboren EAP, Centres Educatius, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a convivència
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. actuacions portades a terme
Nombre d’alumnes participants
Informe anual dels agents participants
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailing, ...)
Estratègia comunicativa
Coordinació interna
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 162
91. Tallers de prevenció i rebuig a la discriminació i a la violència per
raons de gènere
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.4. Promoure mesures de prevenció de la discriminació per raons d’origen, gènere, orientació sexual, ètnia, imatge corporal, discapacitat, identitat cultural, etc.
DESCRIPCIÓ
Abordar els estereotips sexuals i de gènere i educar en relacions afectives igualitàries entre les noies i els nois, basades en el respecte i el reconeixement de l’autonomia i la cura de l’altre. Identificar i qüestionar els mites de l’amor romàtic, els rols dins de la parella i fomentar els models alternatius d’equitat, respecte, autonomia i cura. Abordar la temàtica de violència de gènere i proporcionar les eines per desenvolupar estratègies de respecte mutu entre els sexes
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Equitat
Col·laboren Joventut, IMET, centres de secundària,
Salut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 1 tècnica d’equitat i talleristes
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. tallers impartits
Núm. joves participants
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web municipal, publicació PAE
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 163
92. Servei de mediació
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.4. Promoure mesures de prevenció de la discriminació per raons d’origen, gènere, orientació sexual, ètnia, imatge corporal, discapacitat, identitat cultural, etc.
DESCRIPCIÓ
Suport per trobar solucions a conflictes que es produeixin en el marc de la comunitat educativa (alumnat, professorat, personal no docent i pares i mares). La mediació és una eina que s'encarrega de fer de la dificultat i el conflicte una oportunitat per avançar cap a l'acord i la millora de la convivència.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
Tota comunitat
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Convivència
Col·laboren Servei de Mediació,IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball
Reunions periòdiques
Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Convivència
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 164
93. Taller de gestió alternativa de conflictes: la mediació
EIX COHESIÓ
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.4. Promoure mesures de prevenció de la discriminació per raons d’origen, gènere, orientació sexual, ètnia, imatge corporal, discapacitat, identitat cultural, etc.
DESCRIPCIÓ
Intercanvi d'experiències i opinions entre les persones que hi participen. Treball sobre la detecció de situacions conflictives en la quotidianitat dels centres i les possibles formes de gestió de les mateixes.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS
15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
Escola
d'Adults,
PQPI, Escola d'Art
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Serveis de Convivència
Col·laboren IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball
Reunions periòdiques
Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Convivència
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 165
94. Coordinació amb Serveis Socials
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.5. Millorar l'accés a la informació i l'assessorament dels joves en situacions de vulnerabilitat i incrementar canals de comunicació.
DESCRIPCIÓ
Foment del treball coordinat de les regidories de Serveis Socials i Joventut en els serveis d’informació, orientació i assessorament als joves en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió. Protocols de derivacions i de seguiment
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Serveis Socials
Col·laboren Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnics/ques Oficina Jove
Equipaments Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Joves atesos en Oficina Jove derivats de serveis socials
Valoració dels agents implicats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailings, ...)
Estratègia comunicativa
Coordinació interna
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 166
95. Coordinació amb Pla d'Equitat
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.5. Millorar l'accés a la informació i l'assessorament dels joves en situacions de vulnerabilitat i incrementar canals de comunicació.
DESCRIPCIÓ Mecanismes i protocols de coordinació entre Joventut i Equitat per tal de desenvolupar amb eficàcia i eficiència les mesures del Pla d’Equitat relatives a la població jove.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Equitat
Col·laboren Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a joventut i equitat
Equipaments Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Valoració dels agents implicats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailings, ...)
Estratègia comunicativa
Coordinació interna
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 167
96. Coordinació amb el Pla d'Infància i Adolescència
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.5. Millorar l'accés a la informació i l'assessorament dels joves en situacions de vulnerabilitat i incrementar canals de comunicació.
DESCRIPCIÓ Mecanismes de coordinació entre Joventut i Infància per tal de donar continuïtat i fer seguiment dels participants dels programes i accions desenvolupades.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Infància
Col·laboren Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a joventut i infància/adolescència
Equipaments Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Valoració dels agents implicats
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailings, ...)
Estratègia comunicativa
Coordinació interna
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 168
97. La realitat juvenil vilanovina
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 8. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 8.5. Millorar l'accés a la informació i l'assessorament dels joves en situacions de vulnerabilitat i incrementar canals de comunicació.
DESCRIPCIÓ Accions de sensibilització sobre la realitat juvenil i les seves característiques vers els agents que treballen amb joves per tal d’aproximar la realitat juvenil als agents que interactuen amb joves
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Joventut
Col·laboren Serveis Socials, Participació, Convivència,
Salut, altres agents externs
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnics municipals i agents externs
Equipaments Oficina Jove
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Accions desenvolupades
Valoració dels agents participants
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Directa (telèfon, mailings, ...)
Estratègia comunicativa
Coordinació interna
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 169
98. Setmana de la mobilitat sostenible i segura
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS General 9. Afavorir una mobilitat accessible i sostenible al municipi Específic 9.1. Foment del transport sostenible i segur
DESCRIPCIÓ Accions específiques adreçades als i les joves en el marc de la Setmana de la Mobilitat sostenible i segura, i promoció de la seva participació. Cercar la col·laboració dels centres educatius i les entitats juvenils.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Mobilitat
Col·laboren Joventut, centres educatius, entitats
juvenils
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 2 tècnics i 12 voluntaris
Equipaments Centres educatius, equipaments municipals
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Accions desenvolupades
Persones assistents
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web, cartells, mitjans locals
Estratègia comunicativa
Difusió població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 170
99. Bonificacions en el bus urbà per a la població jove
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS General 9. Afavorir una mobilitat accessible i sostenible al municipi Específic 9.1. Foment del transport sostenible i segur
DESCRIPCIÓ Bonificacions tarifàries en el transport urbà municipal per a persones joves empadronades a Vilanova i la Geltrú
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Mobilitat
Col·laboren --
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball -- Reunions periòdiques -- Canals de comunicació permanent --
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans 2 tècnics mobilitat
Equipaments --
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. joves “bonificats”
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web municipal, horaris d’autobús
Estratègia comunicativa
Difusió població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 171
100. Entorns escolars segurs als centres de secundària
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS General 9. Afavorir una mobilitat accessible i sostenible al municipi Específic 9.1. Foment del transport sostenible i segur
DESCRIPCIÓ
Pla de millora de la seguretat viària als centres educatius de Vilanova i la Geltrú amb diferents accions: ampliació de voreres, reducció de la velocitat màxima de circulació als voltants dels centres educatius, instal·lació de semàfors i carril-bici on sigui possible i passos elevats a les calçades per obligar els vehicles a reduir la velocitat
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Mobilitat
Col·laboren Centres escolars, AMPA’s, Policia Local
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball -- Reunions periòdiques -- Canals de comunicació permanent --
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a mobilitat
Equipaments --
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Centres de secundària amb entorns segurs
Sinistralitat
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web, cartells, mitjans locals
Estratègia comunicativa
Difusió població diana
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 172
101. Aparcaments per a bicicletes en els centres de secundària
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS General 9. Afavorir una mobilitat accessible i sostenible al municipi Específic 9.1. Foment del transport sostenible i segur
DESCRIPCIÓ Increment en nombre de les places d’aparcament per a bicicletes en els centres de secundària de la ciutat
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Mobilitat
Col·laboren --
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball -- Reunions periòdiques -- Canals de comunicació permanent --
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a mobilitat
Equipaments --
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Places per a bicicletes en centres de secundària
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web municipal
Estratègia comunicativa
Moure’s amb bicicleta: http://www.vilanova.cat/html/tema/via_publica/moures_amb_bicicleta.html
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 173
102. Previsió de xarxa de bicicleta al nou Pla de Mobilitat
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS General 9. Afavorir una mobilitat accessible i sostenible al municipi Específic 9.1. Foment del transport sostenible i segur
DESCRIPCIÓ Inclusió de la xarxa carrils bici en el nou Pla de Mobilitat del municipi.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Mobilitat
Col·laboren --
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball -- Reunions periòdiques -- Canals de comunicació permanent --
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a mobilitat
Equipaments --
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Quilòmetres de xarxa bicicleta
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web municipal
Estratègia comunicativa
Moure’s amb bicicleta: http://www.vilanova.cat/html/tema/via_publica/moures_amb_bicicleta.html
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 174
103. Educació Viària als centres de secundària
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS General 9. Afavorir una mobilitat accessible i sostenible al municipi Específic 9.1. Foment del transport sostenible i segur
DESCRIPCIÓ
Taller on es desenvolupa el sentit de la responsabilitat com a conductor de bicicleta i ciclomotor. Es treballen els accidents de trànsit i les seves conseqüències, l’ús del casc i del cinturó de seguretat i l’alcohol i les drogues, influència en la conducció.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rt ESO, CF, PQPI
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Seguretat Ciutadana
Col·laboren Policia Local, IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Seguretat Ciutadana
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 175
104. La conducció més segura
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS General 9. Afavorir una mobilitat accessible i sostenible al municipi Específic 9.1. Foment del transport sostenible i segur
DESCRIPCIÓ
Taller per a la prevenció d’accidents, on es sensibilitza els joves a fi que desenvolupin comportaments responsables i actituds de prudència necessàries per conduir un vehicle i per practicar activitats esportives, de lleure o que comportin risc.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS
15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rt d’ESO, Escola d’Art, PQPI, Escola d’Adults
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Salut
Col·laboren Institut Guttmann
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Salut, voluntari/a Institut Guttmann
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 176
105. Programa Agenda 21 Escolar
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 10. Fomentar d’un model de vida més sostenible i respectuós amb el medi ambient entre les persones joves
Específic 10.1. Sensibilitzar les persones joves per tal que tinguin una visió global de la sostenibilitat a fi d’assegurar la seva corresponsabilitat amb l’entorn
DESCRIPCIÓ Taller on es promou l’ambientalització del centre educatiu i la incorporació de la dimensió ambiental, tant en la seva gestió com en el seu currículum amb la realització de l’Agenda 21 Escolar a través d’un procés participatiu i integrador.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rt d’ESO, Batx, CF
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Medi Ambient
Col·laboren
IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball
Reunions periòdiques
Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Medi Ambient
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 177
106. Suport a treballs de recerca relacionats amb el Medi Ambient
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 10. Fomentar d’un model de vida més sostenible i respectuós amb el medi ambient entre les persones joves
Específic 10.1. Sensibilitzar les persones joves per tal que tinguin una visió global de la sostenibilitat a fi d’assegurar la seva corresponsabilitat amb l’entorn
DESCRIPCIÓ Assessorament, orientació i suport en treballs de recerca relacionats amb el medi ambient i la sostenibilitat des de la Regidoria de Medi Ambient.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rt d’ESO, Batx
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Medi Ambient
Col·laboren IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball
Reunions periòdiques
Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Medi Ambient
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 178
107. Visita a la depuradora d’aigües residuals
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 10. Fomentar d’un model de vida més sostenible i respectuós amb el medi ambient entre les persones joves
Específic 10.2. Facilitar canvis culturals entre els i les joves per transformar els actuals
patrons de generació de residus
DESCRIPCIÓ
Visita comentada per la planta depuradora d’aigües residuals de Vilanova i la Geltrú, on es pot veure tot el procés de depuració de les aigües residuals: des de la recepció de les aigües del clavegueram, fins a la seva depuració, així com el tractament dels fangs de la depuradora.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rt d’ESO, Batx
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Medi Ambient
Col·laboren CRIA, IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball
Reunions periòdiques
Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a Medi Ambient
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 179
108. Visita a la instal·lació fotovoltaica de l’Escola de Música
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 10. Fomentar d’un model de vida més sostenible i respectuós amb el medi ambient entre les persones joves
Específic 10.2. Facilitar canvis culturals entre els i les joves per transformar els actuals
patrons de generació de residus
DESCRIPCIÓ Visita on es pot veure el funcionament d’una instal·lació fotovoltaica connectada a la xarxa i conèixer les diferents energies renovables
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 Alumnat
4rt d’ESO, Batx, CF
METODOLOGI
A
Agents implicats (Rols)
Lidera Agència Local de l’Energia
Col·laboren IMET
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016
3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans Tècnic/a ALE
Equipaments Centres educatius
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. joves (alumnes), avaluació tècnica qualitativa, Valoració activitats PAE per part dels centres
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Web PAE (http://escoles.imet.cat/index.php)
Estratègia comunicativa
PAE
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 180
ACCIONS NO INCORPORADES AL PLA LOCAL DE JOVENTUT 2012-2016
A continuació presentem catorze accions que es deriven de la diagnosi però que
no han estat incorporades al Pla Local de Joventut amb fitxes específiques.
Per la importància de la seva implementació i per tal de reflectir algunes de les
necessitats sentides pels i les joves de Vilanova i la Geltrú, hem cregut oportú
mantenir-les en el document.
La principal limitació per a incloure-les ha estat la manca de recursos per a dur-
les a terme. Confiem que, a mig termini, si canvia la tessitura econòmica actual,
podran ser tingudes en compte per a la seva avaluació i, si escau, inclusió en
aquest mateix o en el proper PLJ.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 181
1. Programes de suport i acollida als i les estudiants d’origen
estranger
EIX EDUCACIÓ
OBJECTIUS
General 1. Facilitar l’accés a recursos educatius (formals i no formals) adequant-los a les demandes i a les necessitats actuals, promovent la qualitat de l’educació i la igualtat en les condicions d’accés
Específic 1.1 Impulsar i fomentar mesures per a la millora del rendiment escolar dels alumnes matriculats als centres de secundària de la ciutat
DESCRIPCIÓ Accions de suport i acollida als i les joves que s’incorporen als centres educatius del municipi portadors de diversitat de tradicions educatives, pluralitat de llengües, desconeixement del català i gran variació de coneixements adquirits
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Educació
Col·laboren Serveis Socials, Centres Escolars, Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Equipaments
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació Rendiment acadèmic dels alumnes acollits al programa
Valoració del professorat
COMUNICACIÓ Canals de comunicació
Estratègia comunicativa
ACCIÓ NO INCORPORADA AL PLJ
Competència supramunicipal. Els programes de suport i acollida
als estudiants d’origen estranger s’han demostrat eficaços en els seus objectius de facilitar la integració dels nouvinguts i alhora permetre al conjunt de l’alumnat mantenir el ritme establert d’aprenentatge. Caldria mantenir en la mesura del possible aquests programes, i programar avaluacions periòdiques per tal d’introduir els ajustos i correccions necessàries als centres de secundària que en garanteixin l’eficiència.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 182
2. Els agents de salut als centres de secundària
EIX SALUT
OBJECTIUS General 6. Promoure entre els joves l’adopció d’estils de vida saludable Específic 6.1. Promoure entre els joves hàbits saludables i el consum
responsable
DESCRIPCIÓ Fomentar la figura dels agents de salut als centres de secundària. Crear espais d’assessorament, informació i consulta sobre l’àmbit de la salut als centres educatius, amb un tècnic sanitari que disposa d’un horari d’atenció.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Salut
Col·laboren Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Equipaments
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Núm. de consultes ateses
Valoració per part dels tècnics
Valoració per part dels usuaris
COMUNICACIÓ Canals de comunicació
ACCIÓ NO INCORPORADA AL PLJ Competència Municipal
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 183
3. Dinamitzadors de l’Espai Públic
EIX PARTICIPACIÓ
OBJECTIUS
General 7. Fomentar l’associacionisme juvenil i la participació social de les persones joves.
Específic 7.1. Estimular el foment de l’associacionisme/ Donar suport a la creació de noves associacions i al creixement de les ja existents
DESCRIPCIÓ Mitjançant la figura d’un dinamitzador juvenil, s’estimula la participació i l’associacionisme entre els joves
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Convivència
Col·laboren Joventut
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Equipaments
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Valoració per part del dinamitzador i dels joves participants en les activitats del programa
Núm. joves associats a entitats juvenils
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Estratègia comunicativa
ACCIÓ NO INCORPORADA AL PLJ
Competència municipal. S’ha desenvolupat amb fons del Ministerio de Asuntos Sociales, subvenció finalista
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 184
4. Nits Joves
EIX CULTURA I OCI
OBJECTIUS
General 9. Generar i facilitar l’accés a la cultura dels i les joves i fomentar la seva creativitat./Impulsar la coordinació de la promoció cultural per als joves així com de la seva difusió incidint en les eines 2.0
Específic 9.4. Diversificar l’oferta d’activitats culturals i d’oci.
DESCRIPCIÓ
Consisteix a treballar la dinamització i sensibilització en relació als espais públics, per tal de prevenir els possibles conflictes de convivència derivats del seu ús; al mateix temps, amb la implicació i la participació dels propis joves, s’impulsen activitats d'oci alternatiu al comercial.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Convivència
Col·laboren Cultura, Serveis Socials
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Equipaments
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Dades de conflictivitat vinculada a l’oci nocturn
Núm. d’activitats alternatives impulsades
Valoració per part dels joves participants
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Estratègia comunicativa
ACCIÓ NO INCORPORADA AL PLJ
Competència municipal. S’ha desenvolupat amb fons del Ministerio de Asuntos Sociales, subvenció finalista
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 185
5. Mesures per afavorir l'accés dels joves d’origen estranger als
diferents serveis municipals
EIX COHESIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
General 10. Afavorir la inclusió social dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, evitant qualsevol tipus de discriminació
Específic 10.1. Afavorir la inserció social i el sentiment de pertinència dels joves nouvinguts
DESCRIPCIÓ Analitzar quins serveis municipals són infrautilitzats pels joves nouvinguts d’origen estranger, per quins motius, i desenvolupar mecanismes per a facilitar el seu accés a aquests serveis.
NIVELL DE
PRIORITAT 1 2 3
DESTINATARIS 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 --
METODOLOGIA
Agents implicats (Rols)
Lidera Convivència
Col·laboren Joventut, Serveis Socials
Mecanismes de coordinació
Comissió de treball Reunions periòdiques Canals de comunicació permanent
TEMPORITZACIÓ
2012 2013 2014 2015 2016 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4 1 2 3 4
Disseny
Implementació
Avaluació
RECURSOS Humans
Equipaments
AVALUACIÓ Indicadors d’avaluació
Informe d’anàlisi de l’ús que fan els joves d’origen estranger dels serveis municipals
Informe de l’evolució d’aquests usos i de les mesures desenvolupades
COMUNICACIÓ
Canals de comunicació
Estratègia comunicativa
ACCIÓ NO INCORPORADA AL PLJ Competència Municipal
Pla Local de Joventut 2012-2016 Disseny
Pàgina 186
LES EINES DEL PLA LOCAL DE JOVENTUT
L’estructura de gestió, per tal de fer factible les accions que integren el Pla Local
de Joventut de Vilanova i la Geltrú 2012-2016, s’han presentat en les pàgines
precedents on es presentava l’anàlisi de les polítiques de joventut del municipi.
Tant els recursos del pla, com el treball transversal, el pla de comunicació,
l’avaluació i la temporització s’han integrat en la descripció de les accions que
hem elaborat.
La integralitat del pla serà revisada anualment amb la realització d’una memòria
de seguiment. Aquesta es fonamentarà en els mecanismes d’avaluació que s’han
incorporat en el Pla Local de Joventut. Aquesta memòria serà presentada als i les
joves participants de la Comissió de Seguiment del Pla Local de Joventut, per tal
que aquests formulin la seva pròpia avaluació del PLJ. Aquesta avaluació serà
incorporada a l’avaluació anual en un procés de revisió continuada al llarg del
període de vigència del document estratègic.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Bibliografia
Pàgina 187
Funes, J., Proposta de mesures davant la desigualtat d’èxit a l’ESO, Fundació
Jaume Bofill, Col·lecció Finestra Oberta, número 3.
Furlong, A., Cartmel, F., Els contextos canviants de la joventut, Col·lecció
Aportacions núm. 14, Secretaria General de Joventut, Generalitat de Catalunya,
Barcelona 2001.
Luque, S. i Serrano, J. Seguint les esteles traçades. Joves i emancipació.
Catalunya i Europa. Anàlisi comparada. FFG, Barcelona, 2008.
Luque, S. i Panadero, H. La situació dels joves de Catalunya des de la
perspectiva de gènere. FFG, Barcelona, 2008.
Mussons, J.M. i Perdiguero, J. (directors).Els determinants socials de l’ocupació i
l’activitat. Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya
2006. www.enquestadecondicionsdevida.cat/quees-edAnteriors.htm
Salvadó, A., Serracant, P. Forever young. Vulnerabilitat social juvenil o
vulnerabilitat social generacional?. Ponència marc del III Congrés de la Joventut
de Catalunya. Barcelona, 2002.
Salvadó, A. Les condicions de vida dels joves metropolitans. Institut d’Estudis
Metropolitans/Diputació de Barcelona. Barcelona 1998.
Serrano, J. Joves i participació a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona,
1999.
Serrano, J. Estat de la joventut a Catalunya – 2007. FFG, Barcelona, 2007.
Trilla, C. La política d’habitatge en una perspectiva europea comparada.
Fundació “La Caixa”, Barcelona 2001.
Centres d’estadística
Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) www.idescat.cat
Institut d’Estadística d’Espanya (INE) www.ine.es
Municipis i comarques de Catalunya (MUNICAT)
www2.gencat.net/municat/index.htm
HERMES, Sistema d’informació SocioeconòmicaLocal. Diputació de Barcelona.
www.diba.es/hg2/menu_ini.asp
Enquestes
Enquesta joventut de Catalunya 2007 (EJV 2007)
Enquesta Estatal Sobre l’Ús de Drogues en Ensenyament Secundaris 2008
(ESTUDES)
Sondeig opinió INJUVE: inmigració (2008, EJ133), habitage (2010, EJ148),
sexualitat (2010, EJ149)
BIBLIOGRAFIA
Pla Local de Joventut 2012-2016 Bibliografia
Pàgina 188
Politiques de Joventut
Llei 33/2010, de l'1 d'octubre, de polítiques de joventut
http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Llei%20Politiques%20
Joventut/LPJ_act_gener_2012.pdf
Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2000-2010. Síntesi dels estudis
d'avaluació realitzats per la Secretaria de Joventut
http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Pla%20Nacional%20d
e%20Joventut%20de%20Catalunya/Sintesi_avaluacions_PNJCat%202000-
2010.pdf
Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2000-2010. Informe final d'avaluació
http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/E-
joventut/Recursos/Tipus%20de%20recurs/Documentacio/Arxiu/Document/INFO
RME_FINAL_PNJC_20_12_2009.pdf
Pla Nacional de Joventut 2010-2020. Document de consens
http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/Pla%20Nacional%20d
e%20Joventut%20de%20Catalunya/Document_de_consens_pnjcat.pdf
Resum executiu del PNJCat 2010-2020
http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/E-
Joventut/Recursos/Tipus%20de%20recurs/Documentacio/Arxiu/Document/PNJC
at_Resum_Executiu_def.pdf
Orientacions per l'aplicació dels principis rectors del PNJCat en les polítiques
locals de joventut
http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/E-
Joventut/Recursos/Tipus%20de%20recurs/Documentacio/Arxiu/Document/orient
acions_aplicacio_principis_rectors_PNJCat.pdf
Plans nacionals de joventut i món local. Dossier Temàtic, Centre de
Documentació Juvenil, Febrer 2012
http://www20.gencat.cat/docs/Joventut/Documents/Arxiu/CDJ/Dossier_tematic_
Plans_Nacionals_de_Joventut_i_Mon_local_Febrer_2012.pdf
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 189
ANNEX 1. ANÀLISI SOCIODEMOGRÀFICA .................................................................................190
ANNEX 2. L’ENQUESTA ALS IES .................................................................................................242
ANNEX 3. ORGANIGRAMA REGIDORIA DE JOVENTUT ............................................................253
ANNEX 4. L’OFICINA JOVE ...........................................................................................................254
ANNEX 5. AVALUACIÓ PLJ 2009-2011.........................................................................................256
ANNEX 6. CONCLUSIONS DESTACADES I OBJECTIUS CONCRETS ......................................271
ANNEX 7. DINAMITZACIÓ XARXES SOCIALS (FACEBOOK) .....................................................277
ANNEX 8. PROGRAMA D’ANIMACIÓ EDUCATIVA 2012-2013 ....................................................282
ANNEXOS
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 190
ANNEX 1. Anàlisi sociodemogràfica 1.1 Evolució de la població i estructura demogràfica
1.1.1 Evolució i estructura demogràfica
Vilanova i la Geltrú és la capital de la comarca del Garraf. L’any 2011 comptava
amb 66.905 habitants, el que representa el 45.68% de la població total de la
comarca. La població jove, situada entre els 15 i els 29 anys, era d’11.178, un
16.8% de la població total del municipi. Vilanova i la Geltrú ha experimentat un
important creixement des de mitjans dels anys 70, passant de 41.441 habitants
l’any 1975, a 66.905 l’any 2011, el que suposa un creixement del 61,45%. Les
taxes de creixement no han estat constants en aquest període, sinó que han
presentat un creixement progressiu a partir de la dècada dels 90, i de manera
més intensa, en la primera dècada del segle XXI. Contextualitzant aquest
fenomen en el seu entorn, podem observar que el creixement de la població a
Vilanova i la Geltrú ha estat inferior al del conjunt de la comarca del Garraf, però
superior al de Catalunya, tal i com es pot constatar a les dades recollides tant a
la taula com al gràfic següents.
Taula 1. Evolució de la població de Vilanova i la Geltrú. El Garraf i Catalunya (1975 - 2011). Índex
1975=100
Índex 1975 = 100
Any Vilanova i la
Geltrú El Garraf Catalunya
Vilanova i
la Geltrú El Garraf Catalunya
1975 41.441 62.904 5.663.135 100 100 100
1981 43.833 69.084 5.959.530 106 110 105
1986 44.977 71.816 5.977.008 109 114 106
1991 45.864 76.915 6.115.795 111 122 108
1998 50.244 96.032 6.147.610 121 153 109
1999 51.409 99.779 6.207.533 124 159 110
2000 52.389 103.467 6.261.999 126 164 111
2001 53.421 107.147 6.361.365 129 170 112
2002 55.063 111.816 6.506.440 133 178 115
2003 57.300 117.436 6.704.146 138 187 118
2004 59.409 122.229 6.813.319 143 194 120
2005 61.427 127.928 6.995.206 148 203 124
2006 62.826 133.117 7.134.697 152 212 126
2007 63.196 136.328 7.210.508 152 217 127
2008 64.905 140.412 7.364.078 157 223 130
2009 65.890 143.066 7.475.420 159 227 132
2010 66.532 144.657 7.512.381 161 230 133
2011 66.905 146.469 7.539.618 161 233 133
Font: Elaboració pròpia a partir del padró continu de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
El gràfic 1, prenent com a base 100 la població de 1975, ens dibuixa aquest
creixement progressiu, especialment acusat a partir dels anys 90 en el cas de
Vilanova i la Geltrú, i de forma més acusada en el cas del Garraf. Per al conjunt
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 191
de Catalunya, en canvi, el salt en el creixement no es produeix fins als primers
anys del nou segle. De la mateixa manera, mentre els darrers dos anys
s’observa una aturada de l’augment poblacional a Vilanova i la Geltrú i al conjunt
de Catalunya, en el cas de la comarca es manté, tot i haver suavitzat la corba de
creixement.
Gràfic 1. Evolució de la població a Vilanova i la Geltrú, el Garraf i Catalunya (1975 - 2011).
Índex 1975 = 100
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
La piràmide d’edat que tenim a continuació ens permet observar la distribució de
la població de Vilanova i la Geltrú segons sexe i edat l’any 2011. En relació a
l’edat, podem veure que les franges d’edat més poblades del municipi són les
que es troben entre els 30 i els 49 anys, tal i com ja passava l’any 2010,
superant els 2.500 habitants per cadascuna d’aquestes franges, tant en el cas
dels homes com en el de les dones. Per contra, les franges menys poblades són
les que es troben per sobre dels 70 anys d’edat. En aquest sentit. són rellevants
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 192
les franges d’edat situades entre 35-39 anys i 40-44 anys, ja que entre el
conjunt d’homes i dones superen els 5.800 habitants per a cadascuna de les
franges, a diferència de la distribució de la població de 2010, que ens indicava
que eren els grups de 30 a 34 i de 35 a 39 els que presentaven una major
freqüència.
Pel que fa al sexe. podem observar una major proporció de dones que d’homes a
partir dels 65 anys, que s’accentua a mesura que augmenta l’edat fins al punt
que, de 85 anys i més, les dones representen el 67% del conjunt de població
que es troba en aquestes edats. En aquest sentit, aquesta tendència s’ha
incrementat des de 2010, de manera que en les edats més avançades, la
proporció de dones ha augmentat respecte a 2010. Per contra, a la resta de
franges d’edat, la proporció d’homes és superior a la de dones, excepte en la
franja de 10-14 anys, amb 1.642 nois i 1.665 noies.
Gràfic 2. Piràmide de població de Vilanova i la Geltrú. 2011
Font: Elaboració pròpia a partir del padró de Vilanova i la Geltrú (a novembre de 2011)
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 193
Tal i com podem observar a la següent taula, en relació amb la càrrega de
població juvenil respecte a la població en edat de treballar a Vilanova i la Geltrú,
trobem per l’any 2011 un índex de dependència juvenil d’un 23.3%. És a dir, per
cada 100 persones en edat de treballar hi ha poc més de 23 joves menors de 16
anys. Si contextualitzem aquesta situació, podem observar com aquesta càrrega
és mig punt percentual superior a la mitjana catalana. Agafant les dades de
2010, veiem que l’índex de dependència juvenil a Vilanova i la Geltrú era del
22.9%, càrrega que era un 0.6% inferior a la del conjunt del Garraf, però que ja
es trobava un 0.5% per sobre de la mitjana catalana.
Taula 2. Índexs de Vilanova i la Geltrú. El Garraf i Catalunya (2009. 2010 i 2011)
Habitants Índex de
dependència
juvenil
Índex
d'envelliment
Índex de
dependència
20
11
Vilanova i la Geltrú
Catalunya
67056
7535251
23.3 22.8
105.8 108.5
47.9 47.6
20
10
Vilanova i la Geltrú 65890 22.9 101.5 46.1
El Garraf 143066 23.6 86.4 44.1
Catalunya 7475420 22.4 108.0 46.5
20
09
Vilanova i la Geltrú 66532 22.5 101.6 45.5
El Garraf 144657 23.3 85.5 43.2
Catalunya 7512381 21.8 108.7 45.5
Font: Elaboració pròpia a partir de l’IDESCAT i del Padró de Vilanova i la Geltrú (a novembre de 2011
Índex de dependència juvenil (Població < 15 anys/població de 15 a 64 anys)*100
Índex d’envelliment (Població > 64 anys/població < 15 anys)*100
Índex de dependència global [(Població < 15 + Població de 15 a 64 anys)/ Població de 15 a 64 anys]*100
En relació l’índex d’envelliment, que mostra el número de persones majors de 65
anys per cada 100 joves, a Vilanova i la Geltrú se situa al 105.5%, essent
lleugerament inferior a la mitjana de Catalunya, que és del 108.5%. En aquest
sentit, podem observar que la taxa d’envelliment de Vilanova i la Geltrú ha
augmentat notablement respecte l’any 2010, de manera que el 2011, el nombre
de persones majors de 65 anys per cada 100 joves s’ha incrementat.
Per últim, a Vilanova i la Geltrú, l’índex de dependència total és del 47.9%, el
que significa que de cada 100 persones en edat de treballar, trobem gairebé 48
persones dependents, ja siguin joves o persones majors. Aquesta xifra és
lleugerament superior a la del conjunt de Catalunya, que presenta un índex de
dependència global del 47.6%. Comparant els tres anys, podem afirmar que
l’índex de dependència s’ha incrementat notablement, de manera que la
proporció de persones en edat de treballar ha disminuït durant els últims 3 anys.
L’any 2010, Vilanova i la Geltrú presentava el percentatge de joves d’entre 15 i
29 anys més alt del context territorial analitzat, encara que amb unes diferències
poc significatives. Ara bé, l’any 2011, el percentatge de joves a Vilanova i la
Geltrú s’ha vist significativament reduït, mentre que la proporció de joves del
conjunt de Catalunya s’ha mantingut pràcticament invariable. Tot i així, de la
mateixa manera que ha succeït en el seu context territorial, a Vilanova i la Geltrú
podem observar el descens progressiu de la proporció de joves experimentat des
de principis d’aquest segle.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 194
En les següents taula i gràfica, podem observar aquest descens sostingut de la
proporció de joves en l’estructura demogràfica, tant en l’àmbit territorial del
municipi de Vilanova i la Geltrú com en el conjunt de la comarca del Garraf i de
Catalunya
Taula 3. Evolució de la població jove de 15 a 29 anys respecte el total de la població. Vilanova i la Geltrú (absoluts i percentatges). El Garraf i Catalunya. Període 1981 – 2011.
Vilanova i la Geltrú i la
Geltrú
(absoluts i
percentatge)
El Garraf Catalunya
1981 10303 23.5 23.3 22.6
1986 10723 23.8 23.5 23.3
1991 10992 24.0 24.0 24.2
1996 11516 24.0 23.8 23.9
2000 11.675 22.3 22.0 22.5
2001 11.650 21.8 21.6 22.1
2002 11.812 21.5 21.1 21.8
2003 12.051 21.0 20.7 21.4
2004 12.159 20.5 20.0 20.9
2005 12.221 19.9 19.5 20.4
2006 12.121 19.3 18.8 19.8
2007 11.754 18.6 18.1 19.1
2008 11.650 17.9 17.4 18.7
2009 11.421 17.3 16.7 18.1
2010 11.178 16.8 16.0 16.6
2011 10.492 15.6 16.6
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Gràfic 3. Evolució del percentatge de joves de 15 a 29 anys. Vilanova i la Geltrú, el Garraf i Catalunya (2000 - 2011)
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 195
Centrant-nos en la distribució de la població jove de Vilanova i la Geltrú per
grups quinquennals, podem destacar que els joves situats entre els 25 i 29 anys
d’edat estan sobre-representats respecte els altres grups d’edat, ja que amb un
total de 4.112 joves, representen gairebé el 40% sobre el total de joves entre 15
i 29 anys. En contrast, els joves entre 15 i 19 anys (3.003 joves), i els que tenen
entre 20 i 24 anys (3.377 joves), representen un 28.6% i un 32.2%
respectivament.
Gràfic 4. Joves entre 15 i 29 anys per grups d’edat quinquennals. Vilanova i la Geltrú. 2011
Font: Elaboració pròpia a partir del Padró de Vilanova i la Geltrú (a novembre de 2011)
Per últim, la taula 4 ens mostra les proporcions de joves en els diferents
municipis que conformen la comarca del Garraf. Podem observar que Vilanova i
la Geltrú és la segona població de la comarca amb major percentatge de joves,
per darrere de Sant Pere de Ribes, que té un 17.5% de la població jove. En
contrast, trobem municipis com Olivella, amb una proporció molt baixa de joves
entre el conjunt de la població, amb més de 4 punts percentuals per sota dels
percentatges que presenta Vilanova i la Geltrú.
Taula 4. Percentatge de joves (de 15 a 29 anys) sobre el total de la població als municipis del Garraf. Any 2010
Vilanova i la Geltrú 16.8
Sant Pere de Ribes 17.5
Cubelles 14.8
Canyelles 14.1
Sitges 14
Olivella 12.5
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 196
1.1.2 Origen de la població
La població de Vilanova i la Geltrú presenta una distribució segons l’origen de la
població molt marcada per l’edat, conseqüència dels processos migratoris que
tradicionalment han configurat l’estructura poblacional del municipi, similar a la
de la majoria de localitats catalanes.
En el gràfic següent ens aproximem a la realitat migratòria que s’ha produït a
Catalunya en els últims 60-70 anys. La població menor de 55 anys és
majoritàriament d’origen català, mentre que a partir d’aquesta edat cap
endavant, prové principalment de la resta de l’Estat Espanyol. Pel que fa a la
població estrangera, aquesta es concentra significativament entre els 20 i els 49
anys, franges d’edat en les quals supera en número a la immigració procedent
de la resta de l’Estat espanyol. La major joventut de la població d’origen
estranger respon als moviments migratoris de les darreres dècades. A les
dècades dels 60 i 70, les grans onades d’immigració provenien de la resta de
l’Estat espanyol, un col·lectiu que es presenta substancialment envellit dins la
piràmide poblacional.
Cal destacar, analitzant l’origen de la població de Vilanova i la Geltrú segons
grups d’edat i sexe, que es troba una diferència important respecte a la
tendència general que s’ha donat en la immigració estrangera. En aquest sentit,
la població jove immigrada pràcticament no presenta diferenciació per sexes,
mentre que a molts municipis catalans s’hi pot trobar un número
substancialment més gran d’homes immigrants que no pas de dones. Aquest fet
implica que es tracta d’una immigració familiar, amb vocació d’arrelament, i no
exclusivament laboral.
Gràfic 5. Origen de la població segons grups d’edat i sexe. Vilanova i la Geltrú. Padró 2010
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 197
A la següent taula podem observar la distribució de la població de Vilanova i la
Geltrú de l’any 2011 segons lloc de naixement. Trobem que 10.639 persones són
nascudes a l’estranger, fet que suposa un 15.6% de la població total del
municipi, enfront un 84.4% de població vilanovina (56.266 persones) que ha
nascut en alguna província de l’Estat espanyol.
Si ens centrem en la població del municipi nascuda a l’Estat espanyol, podem dir
que només una quarta part (25.2%) ha nascut fora de Catalunya. De fet, 25.335
residents de Vilanova i la Geltrú van néixer en aquest mateix municipi, mentre
14.552 són originàries d’un altre municipi de la província. Sumant ambdós,
gairebé un 60% de la població de Vilanova i la Geltrú va néixer a la província de
Barcelona.
Taula 5. Origen de la població segons lloc de naixement (absoluts). Vilanova i la Geltrú. 2011
Àmbit geogràfic Homes Dones Total
Mateix municipi. Província de Barcelona 12736 12599 25335
Diferent municipi. Província de Barcelona 7097 7455 14552
Total província de Barcelona 19833 20054 39887
Girona. Lleida i Tarragona 1021 1184 2205
Total Catalunya 20854 21238 42092
Altre comunitat autònoma 6469 7705 14174
Total Nascuts a Espanya 27323 28943 56266
Total Nascuts a l'estranger 5564 5075 10639
TOTAL 32887 34018 66905
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del programa Hermes (Diputació de Barcelona) i del Padró Continu (INE).
A la taula i als gràfics següents podem observar la distribució de la població
empadronada de Vilanova i la Geltrú, segons principals nacionalitats per grans
zones. Entre el total de la població, trobem un 85.9% de nacionalitat espanyola,
davant un 14.1% d’altres nacionalitats. Dins aquest 14.1%, el grup més
nombrós és el de persones procedents d’algun país de la Unió Europea (5.2% del
total de població).
Taula 6. Principals nacionalitats (per grans zones) de la població empadronada a Vilanova i la Geltrú a novembre de 2011 (valors absoluts i percentatges)
Total població % Total
població
Joves 15 - 29 anys % Joves 15
– 29 anys
Espanyola 57468 85.9% 8297 76.8%
Països UE 3457 5.2% 844 7.8%
Altres països Europa 384 0.6% 119 1.1%
Àfrica 2616 3.9% 718 6.6%
Amèrica del Sud 2187 3.3% 605 5.6%
Àsia i Oceania 392 0.6% 128 1.2%
Amèrica del Nord i Central 401 0.6% 99 0.9%
Total 66905 100% 10810 100%
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 198
Si ens fixem en els i les joves del municipi (de 15 a 29 anys), observem que el
percentatge de persones de nacionalitat espanyola es redueix en gairebé 10
punts percentuals. De la mateixa manera que succeïa en el total de la població,
entre els joves, la població procedent de la resta de la Unió Europea és la que
registra unes majors freqüències a Vilanova i la Geltrú (7.8%), seguida pels de
nacionalitat d’algun país africà (6.6%), i d’Amèrica del Sud (5.6%).
Gràfic 6. Principals nacionalitats de la població empadronada a Vilanova i la Geltrú a novembre
de 2011 (percentatges)
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Gràfic 7. Principals nacionalitats de la població jove (de 15 a 29 anys) empadronada a Vilanova
i la Geltrú a novembre de 2011 (percentatges)
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Si ens fixem en el gràfic següent. podem analitzar la distribució de la població
immigrant per barris de Vilanova i la Geltrú l’any 2010. Els barris de l’Armanyà i
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 199
el Barri de Mar són les zones de Vilanova i la Geltrú en les que hi ha un major
percentatge de població de nacionalitat estrangera, una cinquena part de la
població total del barri. Seguidament, hi ha els barris de Ribes Roges i El Tacó,
que amb un 19% i 18% respectivament, també presenten uns alts percentatges
d’immigració. Per sobre de la mitjana de tots els barris de la ciutat, que és d’un
11%, també hi ha els barris de Centre Vila, La Geltrú, Sant Joan i Plaça Sardana.
La majoria d’aquests barris es caracteritzen per un preu del sòl i dels lloguers
més assequible, ja que són zones amb habitatges envellits.
El barri de les Casernes presenta un índex d’immigració igual a la mitjana del
municipi. Per sota de la mitjana de la ciutat, hi ha cinc barris: Molí de Vent,
Carrer Marquès, Santa Maria, Argai i Fondo Somella. Aquests barris es
caracteritzen pel nivell socioeconòmic mig-alt de la seva població, i en alguns
casos, per presentar una urbanització força dispersa.`
Gràfic 8. Percentatge de la població d’origen estranger per barris. Vilanova i la Geltrú. 2010.
Font: Elaboració pròpia a partir de la Diagnosi de l’Exclusió i Vulnerabilitat Social a Vilanova i la Geltrú
A continuació, dividim la població estrangera dels diferents barris de Vilanova i la
Geltrú entre les persones procedents de països desenvolupats i les de països en
vies de desenvolupament o subdesenvolupats. Podem veure com, precisament,
els barris de l’Argai, Santa Maria i Fondo Somella són els únics barris de la ciutat
que tenen una majoria d’immigrants procedents de països rics, amb un 71%,
63% i 60% respectivament, el que confirma la hipòtesi prèvia de que són zones
que tendeixen a concentrar persones d’un nivell socioeconòmic mitjà o alt. El
barri més equilibrat pel que fa al tipus de país de procedència dels immigrants és
Ribes Roges. amb la mateixa proporció d’immigrants dels dos grups de països
d’origen.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 200
Els dotze barris restants tenen un major percentatge d’immigrants procedents de
països més pobres. Especialment a Les Casernes (91%), el Tacó (92%) i
l’Armanyà (92%), on pràcticament tota la població immigrada és originària de
països poc desenvolupats.
Gràfic 9. Persones estrangeres segons tipus de país de procedència per barris. Vilanova i la Geltrú. 2010.
Font: Elaboració pròpia a partir de la Diagnosi de l’Exclusió i Vulnerabilitat Social a Vilanova i la Geltrú
En aquest context, cal analitzar el pes de les persones nouvingudes sobre
l’estructura demogràfica dels joves de Vilanova i la Geltrú. A partir de l’estudi de
l’índex d’immigració juvenil, farem una distinció en relació a les persones
nouvingudes procedents de la Unió Europea, a partir de la hipòtesi que ambdues
realitats migratòries presenten una realitat diferenciada, tant pel que fa a drets
(p.ex. el de participació política en processos electorals municipals), com a les
condicions econòmiques, socials i laborals amb les que s’acostumen a trobar.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 201
Taula 7. Índex d’Immigració Juvenil a Vilanova i la Geltrú. segons procedència. 2010
Joves de
nacionalitat
estrangera
Total de
joves
Índex
d'Immigració
Juvenil
Immigració total 2.650 11.178
23.7%
Immigració extracomunitària 1.781 15.9%
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Seguidament, creuarem aquestes xifres amb el conjunt de la població de
nacionalitat estrangera al municipi. Segons dades de 2011, Vilanova i la Geltrú
té 9.437 persones de nacionalitat estrangera, de les quals, 2.513 són joves. Dins
d’aquest conjunt de joves, n’hi ha 1.669 que provenen de països
extracomunitaris, i 844 joves de Vilanova i la Geltrú que provenen de països de
la UE.
El pes del col·lectiu d’immigrants sobre el total de la població és de 14.11%, i el
pes del col·lectiu de joves immigrants de 15 a 29 anys sobre el total de joves és
del 23.25%, dada que mostra un alt component juvenil de la immigració del
municipi. De fet, el 26.63% de les persones estrangeres té entre 15 i 29 anys.
Comparant aquestes dades amb el seu context territorial, observem que
Vilanova i la Geltrú presenta un percentatge major de joves estrangers que el
Garraf, però inferior que els de Catalunya en el seu conjunt.
Taula 8. Dades generals sobre la població i els joves estrangers. Vilanova i la Geltrú. el Garraf i
Catalunya (2011)
PNE JNE
JNE
excepte
UE
% PNE
sobre total
població
% JNE sobre
total
joves
% JNE
sobre total
PNE
Vil. i la Gel. 9.437 2.513 1.669 14.11 23.25 26.63
Garraf 23.786 5.184 3.182 16.24 23.05 21.79
Catalunya 1.185.852 323.073 246.789 15.73 25.75 27.24
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Hermes (Diputació de Barcelona). Padró Continu (INE)
PNE: Població de nacionalitat estrangera
JNE: Joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera
JNE excepte UE: Joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera excepte
els procedents de la UE
%PNE/total de població: Proporció de població estrangera entre el conjunt
de la població.
%JNE/Joves: Proporció de població jove de 15 a 29 anys respecte el
conjunt de la població jove
%JNE/PNE: Proporció dels joves de 15 a 29 anys de nacionalitat estrangera
respecte al total de població de nacionalitat estrangera.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 202
1.1.3 Creixement de la població
En els darrers anys Vilanova i la Geltrú està experimentant un augment en el
creixement del nombre de naixements. Tot i que les xifres són llunyanes a les
dels anys 70, l’any 2008, amb 745 naixements, va constituir la xifra més alta
des de 1979. Aquesta tendència incremental s’observa des de principis de segle,
amb un creixement irregular però que, tal i com s’observa en el gràfic, presenta
una tendència positiva, tot dibuixant una corba ascendent en el conjunt d’aquest
període. Aquest creixement de la natalitat pot relacionar-se amb les onades
migratòries rebudes en aquest període, ja que la població immigrada tendeix a
tenir més descendència que l’autòctona, i amb el fet que la generació del
conegut com a baby boom dels anys 70 hagués retardat l’edat de començar a
tenir fills.
Gràfic 10. Evolució del nombre de naixements. Vilanova i la Geltrú (1975-2010)
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 203
El gràfic següent ens mostra, de manera més detallada, l’evolució del nombre de
naixements en el municipi durant els últims 13 anys, prenent com a referència
les xifres de l’any 1998. Així, podem afirmar que el número de naixements l’any
2010 s’ha incrementat un 53.8% respecte l’any 1998, i que va assolir el seu
nivell màxim l’any 2008 (67%).
Gràfic 11. Evolució del nombre de naixements. Vilanova i la Geltrú (1998 - 2010). Índex 100=1998
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Alhora, podem observar que en la darrera dècada, la taxa de fecunditat, és a dir,
la relació entre el nombre de nascuts vius per cada 1000 dones en edat fèrtil
(entre 15 i 49 anys) mostra un lleuger augment de la natalitat a Vilanova i la
Geltrú, especialment accentuat en els biennis 2003–2004 i 2007-2008.
Taula 9. Taxa de fecunditat. Vilanova i la Geltrú. 2000-2010
Any Taxa fecunditat
2000 42.72
2001 38.86
2002 43.26
2003 45.25
2004 46.74
2005 42.58
2006 43.66
2007 45.13
2008 45.85
2009 41.01
2010 42.31
Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 204
Tal i com ens mostra el gràfic següent, la taxa de fertilitat és bastant irregular,
en produir-se importants variacions cícliques d’increments i disminucions del
número de fills/es per cada 1000 dones entre 15 i 49 anys.
Cal assenyalar que, a partir de 2008, quan la crisi econòmica començava a
constituir la principal problemàtica de la ciutadania espanyola segons el CIS,
s’observa una certa caiguda de l’índex de fecunditat. Coincideix també amb la
sortida del municipi d’importants contingents de persones immigrades, entre els
que s’inclou un important nombre de dones immigrades en edat de tenir fills,
que retornen al seu país d’origen.
Gràfic 12. Taxa de fecunditat. Vilanova i la Geltrú. 2000 – 2010
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
En relació amb l’edat de les mares de Vilanova i la Geltrú, les dones de 33 anys
són les que més fills/es van tenir l’any 2010, amb un total de 69 naixements. La
franja d’edat de dones en la qual s’observen les majors freqüències de
naixements se situa entre els 29 i els 37 anys, tot agrupant un 64% de la
natalitat de l’any. Tanmateix, és significatiu que les dones menors de 25 anys
mostren una freqüència de naixements relativament baixa, i només hi
corresponen l’11% de naixements.
De la mateixa manera, a partir dels 38 anys d’edat, les freqüències es redueixen
significativament, de manera que entre els 38 i els 49 anys agrupen menys del
13% del total de naixements de Vilanova i la Geltrú.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 205
Gràfic 13. Nombre de naixements segons edat de la mare. Vilanova i la Geltrú. 2010
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
En quant a la relació entre maternitat i estat civil, les dones casades van ser les
que més fills/es van tenir el 2010, sumant-ne un 59% del total de la natalitat,
mentre que els naixements que van tenir lloc fora del matrimoni representaven
el 41%. Cal destacar, però, que les dones amb 25 anys o menys presenten una
major tendència a tenir els fills sense estar casades, a excepció de les dones de
24 anys, la majoria de les quals van tenir els fills estant casades. Tanmateix, cal
tenir en compte que el nombre de naixements és significativament inferior al
d’edats superiors. Així, a partir dels 26 anys, el nombre de naixements es
produeix majoritàriament, i pràcticament en totes les edats, dins del matrimoni.
Per a les mares entre 28 i 38 anys, la proporció de fills dins la relació
matrimonial és de 63% del total. S’observen uns màxims diferencials en les
dones de 33 i de 37 anys d’edat, amb un 68 % i un 77 %, respectivament, de
naixements dins del matrimoni.
Gràfic 14. Nombre de naixements segons l’estat civil de la mare i edat. Vilanova i la Geltrú 2010
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 206
Taula 10. Naixements segons l’estat civil de la mare (grans grups d’edat). Vilanova i la Geltrú. 2010 (percentatges)
Edat mare Casades No casades
Menys de 24 43.5 56.5
De 24 a 29 57.5 42.5
De 30 a 35 62.4 37.6
Més de 35 63.1 36.9
Total 59.9 40.1
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Si ens fixem en l’evolució dels naixements segons l’estat civil de la mare, en les
últimes dècades ha tingut lloc un clar increment progressiu del nombre de fills
fora del matrimoni.
Com podem observar a la taula següent, l’any 1985 només el 5.8% de les dones
tenia els fills sense estar casada, mentre que l’any 2010 ja eren el 40.1% les
dones del municipi que tenien els infants fora del matrimoni.
Així doncs, aquesta tendència és creixent i s’accentua a mesura que analitzem
anys més recents. Probablement, en les properes dècades ens trobarem amb
una menor proporció de dones que tindran descendència estant casades.
Taula 11. Evolució dels naixements segons l’estat civil de la mare. Vilanova i la Geltrú. 1985 – 2010 (percentatges)
Any Casades No
casades
No consta
2010 59.9 40.1 0.0
2005 66.2 33.2 0.6
2000 79.2 20.5 0.3
1995 88.2 11.8 0.0
1990 85.0 13.7 1.3
1985 92.9 5.8 1.3
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Pel que fa a la taxa de mortalitat a Vilanova i la Geltrú, podem observar una
tendència molt regular al llarg dels anys, de lleugera disminució, tot i presentar
algun augment puntual.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 207
En aquest sentit. la taxa de mortalitat del municipi segueix unes pautes molt
similars a les del conjunt de Catalunya, encara que manté unes xifres
lleugerament superiors a les del conjunt de la comarca del Garraf.
Gràfic 15. Evolució taxa de mortalitat a Vilanova i la Geltrú, el Garraf i Catalunya (2000 -2010)
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Per altra banda, la taxa bruta de creixement total ens informa del número de
persones en què va créixer el municipi per cada 1.000 habitants.
En aquest sentit, podem observar que s’està trencant la tendència existent des
de 1996, que mostrava un gran creixement poblacional derivat de l’elevada taxa
bruta de creixement migratori (superior al 20 per mil en molts casos). De
manera que a partir del 2008, la taxa bruta de creixement ha disminuït
notablement.
En relació a aquest decreixement, és destacable l’evolució de la taxa bruta de
creixement migratori. Des de l’any 1991 havia superat amb escreix i
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 208
ininterrompudament la taxa bruta de creixement natural, i en canvi, des de l’any
2010, aquesta situació s’ha invertit.
Taula 12. Evolució de les taxes de creixement de la població. Vilanova i la Geltrú. 1986 - 2010
Any Taxa bruta de
creixement total
Taxa bruta de
creixement natural
Taxa bruta de
creixement migratori
2010 5.59 2.99 2.59
2009 10.47 2.4 8.07
2008 15.05 3.57 11.48
2007 21.54 2.98 18.55
2006 26.32 3.12 23.2
2005 21.27 2.53 18.74
2004 30.13 3.64 26.49
2003 26.36 2.24 24.12
2002 26.82 2.41 24.41
2001 24.58 0.5 24.08
2000 24.18 2.63 21.55
1999 23.69 0.21 23.48
1998 22.38 0.12 22.26
1997 17.24 -0.26 17.51
1996 17.57 1.12 16.45
1995 6.61 -0.1 6.72
1994 7.59 -0.11 7.7
1993 9.58 0.02 9.56
1992 7.98 3.53 4.45
1991 3.48 0.13 3.35
1990 2.71 1.37 1.35
1989 7.02 0.68 6.35
1988 3.4 2.28 1.12
1987 6.48 2.67 3.81
1986 6.01 3.55 2.46
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
En la taula següent podem observar detalladament la procedència dels
immigrants interns a Vilanova i la Geltrú; és a dir, el número de persones
procedents de qualsevol punt de l’Estat espanyol. En aquest sentit, Vilanova i la
Geltrú es mostra com un municipi receptor de població, majoritàriament de la
província de Barcelona (exclosa la comarca del Garraf), i en segon terme, de
població de la pròpia comarca.
Destaca el fet que si fins a l’any 1992 el nombre d’immigrants interiors era
inferior al miler, el progressiu increment situa les xifres dels darrers 10 anys per
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 209
sobre dels dos milers, i fins i tot, l’any 2004, superant els tres milers de
persones provinents de la immigració interior.
Taula 13. Evolució del nombre d’immigrants interiors segons lloc de procedència. Vilanova i la
Geltrú. període 1988 - 2010
Any
De la
mateixa
comarca
De la
resta de la
província
De la resta
de
Catalunya
De la resta
d'Espanya Total
2010 742 1135 446 503 2826
2009 786 1227 409 500 2922
2008 744 1101 371 539 2755
2007 675 1381 323 528 2907
2006 757 1322 315 492 2886
2005 720 1402 307 409 2838
2004 785 1388 319 510 3002
2003 683 1459 319 487 2948
2002 613 1274 248 423 2558
2001 463 1012 242 354 2071
2000 454 975 192 259 1880
1999 435 955 208 302 1900
1998 481 888 207 297 1873
1997 410 827 176 236 1649
1995 251 732 151 221 1355
1994 292 621 92 203 1208
1993 175 559 103 252 1089
1992 154 410 106 163 833
1990 144 343 108 235 830
1989 162 402 103 226 893
1988 130 300 82 168 680
Font: IDESCAT. a partir de l’Estadística de variacions residencials de l’INE
La gent de Vilanova i la Geltrú emigra principalment a municipis de la mateixa
comarca (823 l’any 2010) o a d’altres municipis de la província de Barcelona
(898 l’any 2010).
El major volum d’emigració intracomarcal es va produir l’any 2005, i es va
mantenir el 2006; després de tres anys de moderació, ha tornat a augmentar el
darrer any, tot apuntant un canvi de tendència, xifres que coincideixen amb les
del conjunt de l’emigració del municipi.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 210
En canvi, l’emigració intercomarcal a municipis de la província s’ha mantingut en
un creixement constant i progressiu des de 2001, amb l’única excepció de l’any
2008.
Taula 14. Evolució del nombre d’emigrants interiors segons lloc de destinació. Vilanova i la Geltrú. període 1988 - 2010
Any
De la
mateixa
comarca
De la resta
de la
província
De la resta de
Catalunya
De la resta
d'Espanya Total
2010 823 898 454 511 2686
2009 745 896 418 559 2618
2008 798 792 378 644 2612
2007 753 822 515 604 2694
2006 984 734 580 532 2830
2005 990 755 518 515 2778
2004 865 721 470 520 2576
2003 834 623 376 408 2241
2002 699 526 316 386 1927
2001 517 387 253 337 1494
2000 597 436 285 211 1529
1999 628 366 185 248 1427
1998 562 348 143 207 1260
1997 485 256 139 169 1049
1995 561 249 163 171 1144
1994 401 192 137 235 965
1993 327 141 124 177 769
1992 344 131 134 160 769
1990 327 149 105 189 770
1989 280 131 84 157 652
1988 266 109 92 222 689
Font: IDESCAT. a partir de l’Estadística de variacions residencials de l’INE
El gràfic següent mostra que en els darrers anys, Vilanova i la Geltrú s’ha
convertit en una ciutat receptora de població, pel que fa a les persones
nouvingudes procedents de la província de Barcelona, amb un saldo
permanentment positiu. Ara bé, els fluxos migratoris referents a la resta
d’Espanya i als municipis de la resta de Catalunya semblen estabilitzar-se amb
xifres properes a 0, tot i que amb alguns alts i baixos, de manera que marxen
del municipi el mateix nombre de persones que venen a instal·lar-s’hi. Per
contra, la balança migratòria de Vilanova i la Geltrú amb la resta de la comarca,
és negativa: n’emigren més dels que arriben a la ciutat. Tot i així. cal destacar
que en els últims tres anys analitzats, tots els saldos tendeixen a 0. En
conseqüència, tot sembla indicar que els fluxos migratoris intracomarcals
s’estabilitzen.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 211
Gràfic 16. Evolució dels saldos migratoris interiors segons àmbit territorial (absoluts). Vilanova i la Geltrú. Període 1988 – 2010.
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Itacista i de l’Estadística de variacions residencials de l’INE
Per últim, si ens fixem en el saldo migratori exterior, fora de l’Estat espanyol, el
gràfic següent ens mostra que durant els darrers 6 anys, Vilanova i la Geltrú ha
estat un municipi receptor d’immigració exterior, amb balances migratòries
permanentment positives. Tanmateix, aquesta tendència s’ha anat reduint
gradualment des del 2005 ençà, fins al punt que, en valors absoluts, l’any 2010
només van arribar 29 persones més de les que en van marxar.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 212
Gràfic 17. Evolució dels saldos migratoris exteriors (absoluts). Vilanova i la Geltrú. període 2005 – 2010
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Idescat. a partir de l’Estadística de variacions residencials de l’INE
En quant als continents de procedència o destinació de les migracions exteriors,
les dades són menys exhaustives. Només disposem de les xifres referents als
continents de procedència de la població que immigra a Vilanova i la Geltrú
procedent de l’exterior de l’Estat Espanyol per als últims 6 anys, i de les dades
desglossades, per continent de destinació de l’emigració exterior, de l’any 2005.
Pel que fa als continents de procedència dels immigrants exteriors, podem
observar que Amèrica és el continent del qual emigren la majoria dels
nouvinguts a Vilanova i la Geltrú, seguits dels provinents de països d’Europa que
no són membres de la Unió Europea.
Taula 15. Evolució del nombre d’immigrants exteriors segons continent de procedència. Vilanova i
la Geltrú. període 2005 - 2010
Any Països
de la UE
Resta
d'Europa Àfrica Amèrica Àsia Oceania
No
consta Total
2010 67 130 70 149 37 5 140 598
2009 95 77 100 194 37 2 136 641
2008 138 213 236 401 48 1 72 1109
2007 143 428 266 468 43 4 69 1421
2006 118 347 230 558 28 2 227 1510
2005 147 211 185 366 50 0 189 1148
Font: IDESCAT. a partir de l’Estadística de variacions residencials de l’INE
Per últim, de l’emigració a l’estranger, les dades són poc significatives. Per a
l’any 2005, es presentaven 88 casos, més de la meitat dels quals tenien com a
destinació el continent americà, i un 37,5% cap a països europeus, en la majoria
dels casos, cap a estats membres de la Unió Europea.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 213
Taula 16. Nombre d’emigrants exteriors segons continent de destinació. Vilanova i la Geltrú. any 2005
Any Països
de la UE
Resta
d'Europa
Àfrica Amèrica Àsia Oceania No
consta
Total
2005 19 14 6 46 2 0 1 88
Font: IDESCAT. a partir de l’Estadística de variacions residencials de l’INE
1.1.4 Estat civil de la població jove del municipi
Si ens fixem en l’estat civil de la població jove de Vilanova i la Geltrú, segons el
cens de 2001, dels 11.605 joves del municipi, els casats i les casades
representaven un 13.4% entre el total de joves entre 15 i 29 anys. Si observem
les diferències per sexes. el 2001 hi havia 583 homes casats davant 970 dones
casades, fet que indica que les dones accedeixen al matrimoni abans que els
homes. Seguidament, procedirem a analitzar detalladament l’estat civil dels
joves del municipi, segons sexe i grups d’edat quinquennals.
Taula 17. Estat civil dels joves entre 15 i 29 anys segons sexe i grups d’edat (absoluts). Vilanova i
la Geltrú. Cens 2001
Estat Civil 15-19 anys 20-24 anys 25-29 anys Total 15-29
Hom
es
Solter 1574 2001 1762 5337
Casat 4 61 518 583
Separat 0 2 26 28
Divorciat 1 1 7 9
Total 1579 2065 2313 5957
Dones
Soltera 1503 1774 1298 4575
Casada 21 169 780 970
Viuda 0 0 8 8
Separada 1 5 67 73
Divorciada 0 3 19 22
Total 1525 1951 2172 5648
Tota
l
Solter/a 3077 3775 3060 9912
Casat/da 25 230 1298 1553
Vidu/Vídua 0 0 8 8
Separat/da 1 7 93 101
Divorciat/da 1 4 26 31
Total 3104 4016 4485 11605
Font: Elaboració pròpia a partir del Instituto Nacional de Estadística (INE). Cens 2001
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 214
En relació a l’edat, els i les joves de Vilanova i la Geltrú l’any 2001 eren
majoritàriament solters (85.4%), i un 13.4% de casats i casades. Només un
0.9% eren separats/des, un 0.3% de divorciats/des , i un 0.1 % de vidus/es.
És a partir dels 25 anys que el matrimoni guanya pes (28.9%), alhora que
apareixen creixents, però encara residuals, percentatges de separacions, divorcis
i viduïtat. Com ja hem apuntat, en relació al sexe, les dones joves es casen
proporcionalment més que els homes, tot i que les diferències d’edat d’accés al
matrimoni tendeixen a disminuir.
Com observem a la taula següent, l’any 2001 hi havia un 35.9% de dones
casades sobre el total de dones entre 25 i 29 anys, per només un 22.4%
d’homes del mateix grup d’edat ja casats.
De la mateixa manera, les dones joves entre 25 i 29 anys se separen un 2%
més que els homes en aquesta franja d’edat, i també presenten una proporció
superior de divorcis (0.9% en el cas de les dones davant el 0.3% dels homes).
També es dóna algun cas de viduïtat (0.4%) entre les dones, circumstància
inexistent en el cas dels homes joves de Vilanova i la Geltrú.
Taula 18. Estat civil dels joves entre 15 i 29 anys segons sexe i grups d’edat (percentatges).
Vilanova i la Geltrú. Cens 2001
Estat Civil 15-19 anys 20-24 anys 25-29 anys Total 15-29
Ho
mes
Solter 99.7 96.9 76.2 89.6
Casat 0.3 3.0 22.4 9.8
Separat 0.0 0.1 1.1 0.5
Divorciat 0.1 0.0 0.3 0.2
Total 100.0 100.0 100.0 100.0
Do
nes
Soltera 98.6 90.9 59.8 81.0
Casada 1.4 8.7 35.9 17.2
Viuda 0.0 0.0 0.4 0.1
Separada 0.1 0.3 3.1 1.3
Divorciada 0.0 0.2 0.9 0.4
Total 100.0 100.0 100.0 100.0
To
tal
Solter/a 99.1 94.0 68.2 85.4
Casat/da 0.8 5.7 28.9 13.4
Vidu/Vídua 0.0 0.0 0.2 0.1
Separat/da 0.0 0.2 2.1 0.9
Divorciat/da 0.0 0.1 0.6 0.3
Total 100.0 100.0 100.0 100.0
Font: Elaboració pròpia a partir del Instituto Nacional de Estadística (INE). Cens 2001
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 215
1.2 Activitats principals dels i les joves
A Vilanova i la Geltrú, l’any 2001, del total d’11.605 joves entre 15 i 29 anys,
7.727 eren joves actius (66.6%), mentre que 3.878 eren inactius (33.4%),
desvinculats del mercat laboral. Dels joves actius, la majoria estaven ocupats,
amb un 58% sobre el total de joves d’aquestes edats; mentre que dels inactius
trobem la major proporció en aquells que estan estudiant, que representen el
27.7% del total de joves del municipi. En aquest sentit. s’observa la tendència
que, a mesura que augmenta l’edat dels joves, major és la seva incorporació al
mercat de treball i menor és la seva presència en el sistema educatiu, mostrant
unes correlacions inverses entre estudis i edat.
Així, dels joves de 15 a 19 anys, un 23.9% treballava enfront un 65% que
estudiava; mentre que dels joves de 25 a 29 anys. un 78.9% treballava i un
5.5% encara estudiava. Per altra banda, hi havia 996 desocupats, el que
representava un 8.6% del total de joves entre 15 i 29 anys.
Taula 19. Població de 15 a 29 anys segons l’activitat principal per grups d’edat quinquennals.
Vilanova i la Geltrú, el Garraf i Catalunya. Cens 2001 (absoluts i percentatges)
ACTIUS INACTIUS
TOTAL
Ocupats Desocupats
Estu
dia
Fein
es L
lar
Jubilats
o
Pensio
nis
tes
Incapacitats
perm
anents
Altre
s s
ituacio
ns
1ª o
cupació
ocupació
ante
rior
Vil
an
ova i
la G
elt
rú
Absolu
ts
de 15 a 19 741 114 117 2018 29 2 3 80 3104
de 20 a 24 2450 98 300 954 85 0 15 114 4016
de 25 a 29 3540 63 304 245 199 3 32 99 4485
Total 15-29 6731 275 721 3217 313 5 50 293 11605
%
de 15 a 29 23.9 3.7 3.8 65.0 0.9 0.1 0.1 2.6 100
de 20 a 24 61.0 2.4 7.5 23.8 2.1 0.0 0.4 2.8 100
de 25 a 29 78.9 1.4 6.8 5.5 4.4 0.1 0.7 2.2 100
Total 15-29 58.0 2.4 6.2 27.7 2.7 0.0 0.4 2.5 100
Garraf
%
de 15 a 19 23.9 3.4 3.4 65.2 0.9 0.1 0.1 3.0 100
de 20 a 24 59.6 2.5 7.1 24.3 2.3 0.1 0.4 3.7 100
de 25 a 29 76.5 1.3 7.6 5.2 5.0 0.3 0.6 3.5 100
Total 15-29 57.3 2.3 6.4 27.2 3.1 0.1 0.4 3.4 100
Cata
lun
ya
%
de 15 a 19 22.6 3.4 3.5 66.1 0.9 0.1 0.1 3.4 100
de 20 a 24 59.6 2.5 7.4 24.6 1.9 0.1 0.3 3.5 100
de 25 a 29 77.9 1.5 7.6 4.9 3.8 0.0 0.6 3.8 100
Total 15-29 57.7 2.3 6.5 27.0 2.4 0.1 0.4 3.6 100
Font: Elaboració pròpia a partir del Instituto Nacional de Estadística (INE). Cens 2001
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 216
Comparant l’activitat principal dels joves de Vilanova i la Geltrú entre 15 i 29
anys amb la de les diferents municipis del Garraf, a la taula següent podem
comprovar que Vilanova i la Geltrú respon a les tendències generals de la
comarca. Els i les joves ocupats/es representen el 58%, proporció superada per
Cubelles i Olivella, que tenen uns percentatges d’ocupació juvenil superiors al
60%. Pel que fa als joves estudiants, Vilanova i la Geltrú presenta una de les
proporcions més elevades de la comarca, amb un percentatge del 27.7%, només
superior en el cas de Sitges, on el 35.1% dels joves i les joves encara estan
estudiant.
El percentatge de joves aturats a Vilanova i la Geltrú també coincideix amb la
mitjana comarcal. Un 8.6% dels joves cerquen i no tenen feina, xifra inferior a
municipis com Canyelles (9.9%) i Olivella (9.2%), però per sobre d’altres
localitats, entre les quals destaca, per la seva baixa proporció de joves aturats,
Sitges (6.1%).
Taula 20. Activitat principal dels joves (entre 15 i 29 anys) als diferents municipis del Garraf. Cens 2001 (percentatges)
Estudiants Ocupats Aturats
Tasques
llar Altres Total
Vilanova i la
Geltrú 27.7 58.0 8.6 2.7 3.0 100
Sant Pere de
Ribes 23.7 58.6 8.3 4.3 5.2 100
Sitges 35.1 52.6 6.1 2.5 3.8 100
Cubelles 23.3 62.1 7.3 3.1 4.3 100
Canyelles 23.5 55.9 9.9 3.5 7.2 100
Olivella 14.8 60.7 9.2 3.6 11.8 100
Garraf 27.2 57.3 8.6 3.1 3.9 100
Catalunya 27 58 9 2 4 100
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut Català d’Estadística (Idescat)
A continuació, analitzarem algunes dades de 2010 relatives a les activitats
principals dels joves i les joves de Vilanova i la Geltrú, contextualitzant-les amb
les dades del Garraf. A la taula següent podem observar com, l’any 2010, del
total d’ 11.178 joves entre 15 i 29 anys, 7.264 eren joves actius vinculats al
mercat laboral (65%). i 3.914 eren joves inactius, desvinculats del mercat
laboral. Aquestes dades són molt similars a les registrades al cens de 2001,
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 217
encara que la proporció de joves actius ha disminuït lleugerament des de 2001
fins a l’actualitat, tot passant d’un 66.8% a un 65% respecte el total de joves de
15 a 29 anys.
Tal i com també succeïa el 2001, el percentatge de joves actius augmenta
notablement a mesura que s’incrementa l’edat, alhora que disminueix la
proporció de joves inactius. Així, trobem que dels i les joves entre 15 i 19 anys,
un 21.5% estaven vinculats al mercat laboral, envers un 78.5% d’inactius,
mentre que en la franja de 25 a 29 anys, la tendència s’inverteix: els actius són
un 89.3% i els inactius un 10.7%.
Comparant les dades amb les registrades pel conjunt dels municipis que
conformen el Garraf, observem que les dades són força similars, si bé els i les
joves de 15 a 29 anys del conjunt de a comarca són lleugerament més actius
(66.8% envers el 65.0% de Vilanova i la Geltrú).
Taula 21. Població de 15 a 29 anys segons l’activitat principal per grups d’edat quinquennals.
Vilanova i la Geltrú i el Garraf. 2010 (absoluts i percentatges)
ACTIUS* INACTIUS* TOTAL
Ocupats Aturats Total actius
Vilanova i
la Geltrú
Ab
solu
ts
de 15 a 19 532 137 669 2449 3118
de 20 a 24 2113 420 2533 976 3509
de 25 a 29 3403 659 4062 489 4551
Total 15-29 6048 1216 7264 3914 11178
%
de 15 a 19 17.1 4.4 21.5 78.5 100
de 20 a 24 60.2 12.0 72.2 27.8 100
de 25 a 29 74.8 14.5 89.3 10.7 100
Total 15-29 54.1 10.9 65.0 35.0 100
Garraf
Ab
solu
ts
de 15 a 19 1129 275 1404 5103 6507
de 20 a 24 4264 800 5064 1850 6914
de 25 a 29 7261 1298 8559 514 9073
Total 15-29 12654 2373 15027 7467 22494
%
de 15 a 19 17.4 4.2 21.6 78.4 100
de 20 a 24 61.7 11.6 73.2 26.8 100
de 25 a 29 80.0 14.3 94.3 5.7 100
Total 15-29 56.3 10.5 66.8 33.2 100
Font: Elaboració pròpia. a partir de l’Hermes (Diputació de Barcelona) i de la Mancomunitat Penedès-Garraf
* Actius i inactius són dades estimades, calculades a partir de les taxes d’activitat provincial de l’EPA i el padró municipal.
Si ens fixem en l’activitat principal dels joves, diferenciada per sexes, trobem
que del total de 5.498 homes entre 15 i 29 anys, fins a 3.788 estaven actius
(68.9%), mentre que 3.476 dones de la mateixa franja d’edat eren actives (el
65.4%). Per tant, observem que les dones de 15 a 29 anys de Vilanova i la
Geltrú presenten uns percentatges d’activitat lleugerament inferiors als dels
homes, el que es reflecteix en un majors percentatges d’inactivitat, sovint degut
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 218
a una major presència de les dones joves en sectors educatius o en tasques de
la llar.
Taula 22. Població de 15 a 29 anys segons l’activitat principal per sexe. Vilanova i la Geltrú i el
Garraf (absoluts i percentatges). 2010
ACTIUS*
INACTIUS* TOTAL Ocupats Aturats Total actius
Vilanova i la
Geltrú
Ab
solu
ts
Homes 3108 680 3788 1710 5498
Dones 2940 536 3476 1836 5312
Total 6048 1216 7264 3546 10810
%
Homes 56.5 12.4 68.9 31.1 100
Dones 55.3 10.1 65.4 34.6 100
Total 55.9 11.2 67.2 32.8 100
Garraf
Ab
solu
ts
Homes 6400 1298 7698 3609 11307
Dones 6252 1077 7329 3860 11189
Total 12652 2375 15027 7469 22496
%
Homes 56.6 11.5 68.1 31.9 100
Dones 55.9 9.6 65.5 34.5 100
Total 56.2 10.6 66.8 33.2 100
Font: Elaboració pròpia. a partir de l’Hermes (Diputació de Barcelona) i de la Mancomunitat Penedès-Garraf
*Actius i inactius són dades estimades. calculades a partir de les taxes d’activitat provincial de l’EPA i el padró municipal.
1.3 Mobilitat obligada dels i les joves
La taula següent ens permet analitzar els desplaçaments que realitzen els i les
joves de Vilanova i la Geltrú per motius laborals o d’estudis.
Respecte la mobilitat educativa, cal referir que les principals destinacions són
Barcelona i Tarragona. Aquestes dues opcions apunten al fet d’anar a estudiar a
la Universitat, ja que la UPC de Vilanova i la Geltrú oferta només estudis
d’enginyeries
Pel que fa a la mobilitat laboral, és força elevada, factor que apunta a una
dependència dels mercats de treball de localitats situades en l’àrea
metropolitana de Barcelona. Segons dades recollides al document VNG Inclusió,
la taxa d’autocontenció per la població de Vilanova i la Geltrú l’any 2001 era del
58,9%. És a dir, “4 de cada 10 persones ocupades de Vilanova i la Geltrú”
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 219
s’havien de desplaçar per motius laborals. La mateixa xifra que hem recollit en
relació a la població juvenil ocupada.
Taula 23. Mobilitat dels i les joves de Vilanova i la Geltrú, 2001
Total
Joves de mobilitat obligada per treball 2595
Joves de mobilitat obligada per estudis 962
Joves de mobilitat obligada 3557
% JMO treball 38.35%
% JMO estudis 14.22%
% JMO 52.56%
Factor corrector* 34.45%
Font: Elaboració pròpia. a partir de Cens 2001, INE
*FCM: Fórmula de càlcul: (nombre de joves de mobilitat obligada per estudis i per treball / nombre de joves del municipi + nombre de
joves de mobilitat obligada) x 100.
1.4 Formació i nivell d’estudis dels i les joves
1.4.1 Nivell d’instrucció de la població jove del municipi. la comarca i Catalunya
Segons dades de 2001, dels 13.082 joves, 4.365 (33.4%) tenien estudis de
secundària post obligatòria i 2.762 (21.1%) disposaven d’estudis universitaris,
de manera que el 54.5% de la població jove de Vilanova i la Geltrú havia seguit
estudiant un cop finalitzada l’etapa obligatòria d’educació.
Per altra banda, el nivell d’estudis dels joves entre 20 i 34 anys de Vilanova i la
Geltrú de l’any 2001, ens indica una certa tendència de diferenciació per sexes,
mostrant clares divergències de gènere.
En aquest sentit, a la taula 24 podem observar les diferenciacions que existeixen
entre ambdós sexes pel que fa al nivell d’instrucció. El grau d’estudis en el que
s’observa una major paritat és el de secundària post-obligatòria i, com s’ha
comentat, es tracta del nivell d’estudis que presenta una major freqüència. En
canvi, si ens fixem en aquells/es joves que no tenen estudis, podem dir que es
tracta del grau formatiu en el que es troba la major diferenciació, ja que el
63.6% són homes, mentre el 36.3% són dones; encara que cal tenir en compte
que el conjunt de “sense estudis” només agrupava el 2.4% del conjunt de joves
de Vilanova i la Geltrú.
Resulta més significativa la diferenciació per sexes que es produeix en nivells
educatius universitaris. Les dones assoleixen amb major freqüència títols
universitaris (56.7%) que els homes (43.3%). Això contribueix a afirmar que els
homes es desvinculen abans del sistema educatiu, ja que més d’un 50% no van
més enllà de la formació obligatòria, concentrant-se en major nombre que les
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 220
dones en estudis de primer grau (17.3% davant el 12.7% de les dones) i en
l’ESO, EGB o Batxiller Elemental (29.7% davant el 25.9% de les dones).
Taula 24. Joves de 20 a 34 anys segons nivell d’instrucció i sexe. Vilanova i la Geltrú. Cens 2001
(valors absoluts)
Homes Dones Total
No sap llegir o escriure 46 36 82
Sense estudis 201 115 316
Primer grau 1146 773 1919
ESO. EGB o Batx. Elemental* 1967 1671 3638
Secundària post-obligatòria** 2076 2289 4365
Estudis universitaris 1196 1566 2762
Total 6632 6450 13082
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
* Agrupa FP grau mitjà. FP grau superior i Batxillerat superior
** Agrupa Diplomatura. Llicenciatura i Doctorat
Taula 25. Joves de 20 a 34 anys segons nivell d’instrucció i sexe. Vilanova i la Geltrú. Cens 2001 (percentatges per files)
Homes Dones Total
No sap llegir o escriure 56.1 43.9 100
Sense estudis 63.6 36.4 100
Primer grau 59.7 40.3 100
ESO. EGB o Batx. Elemental 54.1 45.9 100
Secundària post-obligatòria 47.6 52.4 100
Estudis universitaris 43.3 56.7 100
Total 50.7 49.3 100
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Taula 26. Joves de 20 a 34 anys segons nivell d’instrucció i sexe. Vilanova i la Geltrú. Cens 2001 (percentatges per columnes)
Homes Dones Total
No sap llegir o escriure 0.7 0.6 0.6
Sense estudis 3.0 1.8 2.4
Primer grau 17.3 12.0 14.7
ESO. EGB o Batx. Elemental 29.7 25.9 27.8
Secundària post-obligatòria 31.3 35.5 33.4
Estudis universitaris 18.0 24.3 21.1
Total 100 100 100
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 221
Contextualitzant la realitat de la població jove de 20 a 34 anys de Vilanova i la
Geltrú amb la del Garraf i de Catalunya, podem copsar les seves singularitats en
relació amb el nivell d’estudis. Podem observar que els percentatges referents a
Vilanova i la Geltrú i al Garraf són molt similars. El grau d’instrucció que
presenta una major distància entre municipi i comarca és el de primer grau, amb
un 14.7% dels joves de Vilanova i la Geltrú envers un 13.6% dels del Garraf,
mentre al conjunt de Catalunya la xifra era només del 10,4%. Els tres àmbits
territorials presenten xifres similars en quant a estudis d’ESO, EGB o Batxillerat
elemental. Per contra, els i les joves del municipi i de la comarca presenten
menors percentatges, respecte la seva mitjana territorialitzada a Catalunya, en
estudis de secundària post obligatòria i en estudis universitaris.
Taula 27. Joves de 20 a 34 anys segons nivell d’instrucció i sexe. Vilanova i la Geltrú. El Garraf i Catalunya. Cens 2001 (percentatges)
No sap
llegir o
escriure
Sense
estudis
Primer
grau
ESO.EGB
o Batx.
Elemental
Secundària
post-
obligatòria
Estudis
universitaris Total
Vilanova i
la Geltrú 0.6 2.4 14.7 27.8 33.4 21.1 100
El Garraf 0.6 1.9 13.6 28.5 34.3 21.1 100
Catalunya 0.7 2.2 10.4 26.7 38.2 21.8 100
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Al gràfic següent podem observar la comparativa anterior del nivell d’instrucció
en els tres àmbits analitzats, i es dibuixen les tendències apuntades:
Gràfic 18. Joves de 20 a 34 anys segons nivell d’instrucció. Vilanova i la Geltrú. Garraf i
Catalunya. Any 2001 (percentatges)
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 222
1.4.2 Escolarització dels joves i les joves
El curs 2011-2012, des de P3 fins a 4t d’ESO s’han registrat unes matriculacions
de 9.310 alumnes, dels quals un 69.4% estan matriculats a l’escola pública i un
30.6% a l’escola privada i concertada.
La taxa d’alumnes estrangers per a aquests cursos se situa en un 12.95%, taxa
molt similar a la dels cursos anteriors (12.57% al curs 2010-2011 i 13.61% al
curs 2009-2010). El col·lectiu més nombrós entre les nacionalitats estrangeres
és el d’origen africà (42.5% del total d’alumnes estrangers), seguit dels alumnes
procedents d’Amèrica Central i del Sud (28.5%), i del col·lectiu d’origen europeu
(23.05%).
A l’etapa d’educació infantil i primària, ens trobem amb la matriculació de 6.459
alumnes, els quals es reparteixen de forma força desigual entre el sector públic i
el concertat. Així, l’escola pública, amb el 68.1% dels alumnes d’educació infantil
i primària, consolida la tendència d’increment percentual enfront l’escola
privada-concertada.
Taula 28. Educació infantil i primària al sector públic i al sector privat. Vilanova i la Geltrú. 2011-2012
INFANTIL I PRIMÀRIA Escola pública Escola concertada TOTAL
Alumnat P3 Absoluts 525 229 754
% 69.6 30.4 100
Alumnat de P3 a 6è Absoluts 3875 1830 5905
% 65.6 31.0 100
Total infantil i primària Absoluts 4400 2059 6459
% 68.1 31.9 100
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del PAM 2011-2015 (Pla d’Actuació Municipal de Vilanova i la Geltrú)
A la taula següent podem observar les matriculacions dels joves de Vilanova i la
Geltrú als estudis de secundària obligatòria, de batxillerat i de cicles formatius,
analitzant les diferències de matriculacions entre els centres públics i els privats
de la ciutat. Així, pel que fa a la secundària obligatòria, el curs 2011-2012 va
comptar amb 2.861 matriculacions, de les quals el 62.6% són a centres públics
(1.791 alumnes) i el 37.4% a centres concertats (1.070 alumnes).
Pel que fa al batxillerat, dels 877 alumnes inscrits, el 94.4% són de centres
públics (829 alumnes). envers el 5.5% que estudia a centres concertats (48
alumnes). Per últim, els alumnes dels cicles formatius també escullen en major
mesura els centres públics de la ciutat, ja que el 92.1% de les matriculacions
corresponen als centres públics (894 alumnes) envers el 7.9% dels centres
concertats (77 alumnes).
Aquestes xifres ens permeten concloure que la majoria d’estudiants estan
inscrits a instituts i centres que formen part del sector públic,i que la major
aproximació entre el sector públic i el privat, pel que fa al número de
matriculacions registrades, es troba en els centres d’educació secundària
obligatòria.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 223
Taula 29. Escolarització dels i les joves segons tipus de centre (absoluts i percentatges). Vilanova i la Geltrú. 2011-2012
Estudis Tipus centre Matriculacions %
ESO
Centres públics 1791 62.6%
Centres concertats 1070 37.4%
Total 2861 100%
Batxillerat
Centres públics 829 94.5%
Centres concertats
Total
48
877
5.5%
100%
Cicles Formatius
Centres públics 894 92.1%
Centres concertats 77 7.9%
Total 971 100%
Font: Elaboració pròpia a partir del Cens Escolar 2011-2012 (IMET)
Els estudiants de batxillerat, es distribueixen, segons la modalitat en: ciències i
tecnologia, amb el 43.6% (382 alumnes); humanitats i ciències socials, també el
43.6% (382 alumnes), i art el 12.9% (113 alumnes).
De la mateixa manera, a la taula següent observem l’evolució en el número
d’alumnes entre 2006 i 2011 als centres de secundària obligatòria i post
obligatòria, tant públics com concertats. Cal destacar que, si bé la proporció de
joves en el conjunt de la població de Vilanova i la Geltrú ha disminuït entre 2006
i 2011, el número de joves que estudien s’ha incrementat a l’ESO, i de manera
més acusada, als Cicles Formatius, que el 2011 gairebé han doblat el nombre
d’alumnes que presentaven l’any 2006. Per contra, el número d’alumnes de
batxillerat ha disminuït lleugerament respecte l’any 2006.
Pel que fa al tipus de centre, el sector públic ha aglutinat la major part d’aquesta
pujada. El sector privat només ha registrat un augment moderat en el cas dels
cicles formatius (passant de 67 a 77 alumnes). Un increment poc significatiu,
tenint en compte l’augment total del número d’alumnes que cursen aquest nivell
formatiu (464 alumnes l’any 2006, per 894 l’any 2011).
Taula 30. Escolarització dels joves segons tipus de centre (absoluts). Vilanova i la Geltrú. 200 6 i
2011
2006 2011
Sector
públic
Sector
privat
Tota
l
Sector
públic
Sector
privat
Tota
l
ESO 1547 1068 261
5
1791 1070 286
1
Batxillerat 851 91 942 829 48 877
Cicles
formatius
397 67 464 894 77 971
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) i del Cens Escolar 2011-2012 (IMET)
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 224
1.5 Joves i treball
En aquest apartat ens centrarem en els joves actius de Vilanova i la Geltrú; és a
dir, aquells que es troben vinculats al món laboral. Com ja hem apuntat, l’any
2010 s’estimava que un 65% dels joves entre 15 i 29 anys del municipi eren
actius. Així doncs, a continuació es realitza una anàlisi detallada respecte a la
situació d’aquests joves, les seves condicions laborals, les contractacions i tipus
de contractes, les taxes d’ocupació i d’atur, etc, tant a nivell municipal com pel
seu context territorial immediat (el Garraf i Catalunya).
1.5.1 Contractació i ocupació dels i les joves
En relació amb la contractació laboral, el 2011 es van efectuar un total de
21.210 contractes a Vilanova i la Geltrú, dels quals 10.279 eren eventuals per
les circumstàncies de producció (48.5% del total de contractes); 6.873 eren
contractes per obra o servei (32.4%) i 2.666 eren per interinitat (12.6%), de
manera que més dels 93% dels contractes formalitzats van ser de caràcter
temporal.
Taula 31. Número de contractes laborals signats el 2011, segons edat, sexe i tipus de contracte (nombre de contractes). Vilanova i la Geltrú.
Tipus de Contracte Total
Edat del treballador Sexe
<20 20-24 25-29 30-34 >45 Homes Dones
Ordinari temps indefinit 620 17 68 108 301 126 331 289
Foment de la contractació indefinida 51 2 5 5 11 28 25 26
Indefinit minusvàlids 11 0 2 1 2 6 7 4
Convertits en indefinits 588 19 97 104 271 97 272 316
Obra o servei 6873 138 947 989 3109 1690 4977 1896
Eventuals circumstàncies producció 10279 351 1478 1434 4543 2473 5231 5048
Interinitat 2666 63 407 518 1161 517 583 2083
Temporals bonificats minusvàlids 24 0 0 3 8 13 10 14
Inserció 0 0 0 0 0 0 0 0
Relleu 21 0 2 4 12 3 12 9
Jubilació parcial 17 0 0 0 0 17 12 5
Substitució jubilació 64 anys 0 0 0 0 0 0 0 0
Pràctiques 15 4 7 3 1 0 1 14
Formació 38 16 18 1 2 1 19 19
Altres 7 0 0 2 1 4 1 6
TOTAL 21210 610 3031 3172 9422 4975 11481 9729
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de l’Hermes (Diputació de Barcelona). a partir de l’Observatori del Treball
Del total dels 21.210 contractes, només 6.813 es van efectuar a menors de 30
anys, el que suposa un 32.1%. Per contra, la franja d’edat en què es van signar
més contractes laborals va ser de 30 a 34 anys (9.442 contractes, el 44.4% del
total).
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 225
Si s’analitza des de la perspectiva de gènere, es van efectuar 11.481 contractes
a homes i 9.729 a dones. Gairebé tots ells de caràcter temporal, si bé els homes
signaren en major proporció contractes per a obra o servei i les dones foren
contractades en major mesura amb contractes d’interinitat o per la modalitat de
contractes eventuals per les circumstàncies de producció.
Taula 32. Número de contractes laborals signats el 2011. segons edat i sexe del/la treballador/a i
tipus de contracte (percentatges). Vilanova i la Geltrú
Tipus de Contracte Total
Edat del treballador Sexe
<20 20-24 25-29 30-34 >45 Homes Dones
Ordinari temps indefinit 2.9 2.8 2.2 3.4 3.2 2.5 2.9 3.0
Foment de la contractació indefinida 0.2 0.3 0.2 0.2 0.1 0.6 0.2 0.3
Indefinit minusvàlids 0.1 0.0 0.1 0.0 0.0 0.1 0.1 0.0
Convertits en indefinits 2.8 3.1 3.2 3.3 2.9 1.9 2.4 3.2
Obra o servei 32.4 22.6 31.2 31.2 33.0 34.0 43.3 19.5
Eventuals circumstàncies producció 48.5 57.5 48.8 45.2 48.2 49.7 45.6 51.9
Interinitat 12.6 10.3 13.4 16.3 12.3 10.4 5.1 21.4
Temporals bonificats minusvàlids 0.1 0.0 0.0 0.1 0.1 0.3 0.1 0.1
Inserció 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0
Relleu 0.1 0.0 0.1 0.1 0.1 0.1 0.1 0.1
Jubilació parcial 0.1 0.0 0.0 0.0 0.0 0.3 0.1 0.1
Substitució jubilació 64 anys 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0
Pràctiques 0.1 0.7 0.2 0.1 0.0 0.0 0.0 0.1
Formació 0.2 2.6 0.6 0.0 0.0 0.0 0.2 0.2
Altres 0.0 0.0 0.0 0.1 0.0 0.1 0.0 0.1
TOTAL 100 100 100 100 100 100 100 100
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de l’Hermes (Diputació de Barcelona) i de l’Observatori del Treball
Si analitzem l’evolució entre 2006 i 2011, hi ha hagut una disminució
generalitzada del nombre de contractes laborals en el municipi, passant de
23.746 l’any 2006 a 21.210 l’any 2011. Aquestes xifres suposen una reducció
del 10.68% de la contractació laboral a Vilanova i la Geltrú, dada que cal
contextualitzar en la situació de crisi econòmica en la que està immers el país.
Si comparem aquesta variació per grups d’edat, s’observa clarament una
tendència: a menor edat, major disminució del nombre de contractes. En
conseqüència, les dades mostren que el dels joves ha estat el col·lectiu més
afectat per la disminució de la contractació, especialment els menors de 20 anys
(-72.52%). Unes xifres que contrasten de manera acusada amb el col·lectiu de
majors de 45 anys, que ha vist incrementar el número de contractes tot i el
context de crisi en el període 2006- 2011 (+33.81%).
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 226
Taula 33. Contractes per edat. Vilanova i la Geltrú. 2006-2011
2006 2011 Variació
2006-2011 Núm. contractes % Núm. contractes %
<20 anys 2220 9.3 610 2.9 -72.52%
20-24 4321 18.2 3031 14.3 -29.85%
25-29 4516 19.0 3172 15.0 -29.76%
30-44 8971 37.8 9422 44.4 5.03%
>45 anys 3718 15.7 4975 23.5 33.81%
TOTAL 23746 100 21210 100 -10.68
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de l’Hermes (Diputació de Barcelona) i de l’Observatori del Treball
Tal i com podem observar al gràfic següent, al llarg de l’any 2011 el número de
contractacions ha seguit una pauta general de decreixement, si bé durant alguns
mesos s’ha incrementat lleugerament el número de contractes signats. Cal
ressaltar les grans diferències que s’observen entre les contractacions temporals
i les indefinides, que arriben al seu màxim el juliol de 2011, quan els contractes
temporals superen en gairebé 2000 als indefinits. Els contractes indefinits
segueixen una tendència a la baixa, i representen un percentatge molt reduït
respecte el total de contractes signats.
Gràfic 19. Evolució dels contractes laborals segons modalitat de contracte. Vilanova i la Geltrú.
gener de 2011 – gener de 2012 (absoluts)
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de l’Hermes (Diputació de Barcelona)
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 227
Si desglossem els contractes temporals efectuats segons temps de durada del
contracte, podem veure que el contracte temporal més habitual al llarg de tot
l’any 2011 va ser el de “fins un mes de durada”, seguit d’un contracte temporal
de durada indeterminada. Per tant, aquestes dades ens permeten afirmar que,
en el transcurs de 2011 (i gener de 2012), s’ha produït una inestabilitat laboral
de notable importància, perquè la immensa majoria dels contractes efectuats
eren temporals, i d’aquests, més de la meitat s’efectuaven per a contractacions
de fins a un mes de durada (53.6% de mitjana el 2011).
Gràfic 20. Evolució dels contractes temporals segons temps de durada del contracte. Vilanova i la Geltrú. gener de 2011 – gener de 2012 (absoluts)
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de l’Hermes (Diputació de Barcelona)
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 228
De fet, Vilanova i la Geltrú registra la taxa de contractació temporal més
elevada, si la comparem amb el seu context territorial. De cada 10 contractes
realitzats el juny de 2011, gairebé 9.5 han estat temporals, pel que presenta
una taxa de temporalitat del 94.46%. A més, la taxa de contractació temporal ha
anat augmentant en els darrers cinc anys, ja que el 2006 era del 91.1%, i és dos
punts superior a la de la Comarca del Garraf, i quatre punts superior a la de la
província de Barcelona i a la del conjunt de Catalunya.
Gràfic 21. Taxa de contractació temporal a Vilanova i la Geltrú. el Garraf. la província de Barcelona i Catalunya (juny de 2006 i juny de 2011)
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de l’Hermes (Diputació de Barcelona) a partir del Departament de Treball de
la Generalitat i de la Diagnosi de l’Exclusió i Vulnerabilitat Social a Vilanova i la Geltrú
Centrant-nos en la contractació laboral referida als joves de 15 a 29 anys de
Vilanova i la Geltrú, el gràfic següent mostra la reducció en el número de
contractacions des de 2006 fins a 2011. En el gràfic es pot percebre la
conjuntura socioeconòmica en la qual està immersa l’estat espanyol des de
2007. Així, mentre el 2006 es formalitzaren 11.057 contractes per a joves de 15
a 29 anys, l’any 2011 se n’efectuaren 6.813, el que suposa una reducció del
61.6%.
Gràfic 22. Número de contractes laborals signats amb treballadors/es de 15 a 29 anys. Vilanova
i la Geltrú. 2006-2011 (absoluts)
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de l’Hermes (Diputació de Barcelona). a partir de l’Observatori del Treball
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 229
Si ens fixem en l’evolució de la contractació de joves al llarg del 2011, observem
que durant els primers mesos de 2011 es mantenia estable al voltant dels 500
contractes per mes, i s’incrementa paulatinament fins a superar els 700
contractes registrats el juliol de 2011. Però a partir de setembre, en acabar-se la
temporada d’estiu, s’inicia un descens en el número de contractacions, que
s’aguditza a partir de novembre, quan les contractacions disminueixen
notablement, fins al punt que el gener de 2012 s’han registrat poc més de 300
contractacions a joves de 15 a 29 anys.
Gràfic 23. Número de contractes laborals signats amb treballadors/es de 15 a 29 anys. Vilanova
i la Geltrú. gener de 2011 – gener de 2012 (absoluts)
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de l’Hermes (Diputació de Barcelona)
El gràfic següent ens mostra que les contractacions temporals superen en gran
mesura a les contractacions indefinides durant l’any 2011, pel que fa als i les
joves de 15 a 29 anys de Vilanova i la Geltrú. Les contractacions indefinides se
situen a uns nivells molt baixos, i en cap cas supera el 10% del total de
contractacions efectuades al llarg del mes respectiu.
Gràfic 24. Número de contractes laborals signats amb treballadors/es de 15 a 29 anys segons modalitat de contracte. Vilanova i la Geltrú. gener de 2011 – gener de 2012 (absoluts)
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de l’Hermes (Diputació de Barcelona)
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 230
Així, al llarg del 2011, la taxa de temporalitat juvenil de Vilanova i la Geltrú ha
estat molt elevada, arribant a uns màxims del 97.62% el mes d’agost de 2011,
en plena temporada d’estiu. La mitjana del període (gener 2011 – gener 2012),
se situa al voltant del 94% de la temporalitat juvenil, el que significa que de
cada 10 contractes realitzats al llarg d’aquest interval de temps, gairebé 9.5 són
temporals.
Gràfic 25. Taxa de temporalitat juvenil. Vilanova i la Geltrú. gener 2011 – gener 2012
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de l’Hermes (Diputació de Barcelona)
1.5.2 Atur dels i les joves
A Vilanova i la Geltrú, la taxa d’atur per al conjunt de la població activa se
situava el desembre de 2011 en un 18.1%, amb un increment del 0.97%
respecte el mateix mes de l’any anterior. Les dades d’atur del municipi són força
elevades si les comparem amb les del seu context territorial. El desembre de
2011, Vilanova i la Geltrú presentava la segona taxa d’atur més elevada de la
comarca del Garraf, només superada per Sant Pere de Ribes (19.18%, amb un
1.78% de variació percentual respecte l’any 2010). A l’altre extrem s’hi situa el
municipi de Sitges, que el desembre de 2011 presentava una taxa d’atur
relativament baixa (10.80% i 1.09% de variació). Comparant el municipi amb la
mitjana territorialitzada de la comarca del Garraf, observem com la taxa d’atur
del municipi és més d’1.5% superior a la del conjunt de la comarca (16.64% i
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 231
1.20% de variació); diferència encara més acusada al comparar les taxes d’atur
del municipi amb les de la Província de Barcelona (15.48% i 1.18% de variació).
Tanmateix, cal destacar també que el creixement interanual ha estat menor que
el de la resta. Si ens fixem en les variacions percentuals produïdes entre les
taxes d’atur de desembre de 2010 i les de desembre de 2011, observem que la
variació de la taxa d’atur de Vilanova i la Geltrú és la segona més baixa dels
municipis de la comarca. És a dir, que en el darrer any, el creixement de l’atur
s’ha frenat més que en altres municipis, a excepció d’Olivella, que l’ha arribat a
reduir (-0,78%).
Taula 34. Taxa d’atur calculada en base a la població activa local estimada. Municipis del Garraf.
Garraf. i Catalunya. Desembre 2010 – desembre 2011
Taxa
d'atur
desembre 2010
Taxa
d'atur
desembre
2011
Variació en punts
percentuals
Canyelles 16.78% 17.98% 1.20%
Cubelles 14.90% 17% 2.10%
Olivella 14.91% 14.13% -0.78%
Sant Pere de Ribes 17.46% 19.18% 1.72%
Sitges 9.71% 10.80% 1.09%
Vilanova i la Geltrú 17.08% 18.05% 0.97%
El Garraf 15.44% 16.64% 1.20%
Província de
Barcelona 14.30% 15.48% 1.18%
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de l’Hermes (Diputació de Barcelona)
Les taxes d’atur ens permeten analitzar les dades d’atur en relació al total de la
població activa del municipi. En aquest sentit, a Vilanova i la Geltrú, la taxa
d’atur femenina (19.24%) el desembre de 2011 es troba més de dos punts
percentuals per sobre de la taxa d’atur masculina. De fet, mentre la taxa d’atur
masculina es reduí entre 2009 i 2010 en un 1.14%, la taxa d’atur femenina ha
anat augmentant progressivament entre desembre de 2009 i desembre de 2011.
Per tant, la diferència dels aturats segons el seu gènere s’ha incrementat en
aquests anys.
Taula 35. Taxes d’atur registrades segons sexe i grups d’edat. Vilanova i la Geltrú. Desembre 2009– desembre 2011
Taxes d'atur* Diferència
desembre
2009
desembre
2010
desembre
2011 2009-10 2010-11
Total 16.74% 17.08% 18.05% 0.34% 0.97%
Homes 16.33% 15.19% 17.03% -1.14% 1.84%
Dones 17.22% 18.15% 19.24% 0.93% 1.09%
16-29
anys
17.72% 16.41% 20.17% -1.31% 3.76%
30-44 15.19% 15.35% 16.06% 0.16% 0.71%
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 232
anys
>45 anys 20.41% 22.61% 22.51% 2.20% -0.10%
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de l’Hermes (Diputació de Barcelona)
*Taxes d’atur calculades en base a la població activa local estimada.
Pel que fa a l’edat, la taxa d’atur dels joves entre 16 i 29 anys és la que ha
experimentat una variació més significativa, passant d’un 17.72% el desembre
de l’any 2009 a un 20.17% el desembre de 2011. Tanmateix, el col·lectiu que el
desembre de 2011 presenta unes taxes d’atur més elevades és el de majors de
45 anys, amb una taxa de 22.51%, si bé la variació entre 2009 i 2011 no ha
estat tan significativa com en el cas dels i les joves.
En el període 2008-2009 es va produir l’augment d’aturats més significatiu dels
últims anys, passant d’una mitjana anual de 3.407,9 aturats el 2008 a 5.535,5
aturats l’any 2009, el que equival a un increment de més del 50%. Des
d’aleshores, el número d’aturats no ha parat de créixer, si bé en una proporció
menor. L’increment d’aturats es dóna en tots els sectors d’activitat, però els
sectors més castigats són els serveis i la construcció. El sector de serveis és el
que registra un número d’aturats més elevat, amb una mitjana, el 2011 de
3.866,1. Tot i això, el sector en què s’ha produït un major increment relatiu és
en el de la construcció, que amb 6 anys s’ha quadruplicat, passant de 298,3
l’any 2006 als 1.198,9 el 2011.
Taula 36. Atur registrat segons grans sectors d’activitat. Vilanova i la Geltrú. període 2006 - 2011
Any Agricultura Indústria Construcció Serveis
Sense
ocupació
anterior
Total
2011 59.4 858.1 1198.9 3866.1 361.2 6343.8
2010 48.4 886.6 1197.8 3519.4 349.6 6001.8
2009 38.2 769 1155.7 3083.2 189.4 5235.5
2008 43.2 494.6 603.6 2157.2 109.4 3407.9
2007 25.9 412.5 311.9 1721.5 92.8 2564.6
2006 28.2 404.1 298.3 1688.8 111.8 2531.3
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)
** Mitjanes anuals
L’atur per al conjunt de la població ha passat de 5.235,5 de mitjana per l’any
2009 a 6.343,8 per l’any 2011, si bé el període de major variació percentual
entre aquests anys es troba entre 2009 i 2010, quan el número de persones
aturades es va incrementar en un 14.64%. Per sexes, aquest increment es va
donar més en dones que en homes, amb una variació del 16.43% i el 13.01%
respectivament, entre els anys 2009 i 2010, i de 8.34% i 3.23% entre els anys
2010 i 2011.
Per grups d’edat, els majors de 45 anys són els que van registrar el major
augment percentual d’aturats (21.84% de variació entre 2009-10 i 10.86% entre
2010-11), seguits del col·lectiu comprès entre els 30 i els 44 anys (16.35% de
variació entre 2009-10 i 2.32% entre 2010-11), xifres que contrasten amb una
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 233
variació percentual significativament inferior per part dels joves de 16 a 29 anys
(0.26% de variació entre 2009-10 i de 2.59% entre 2010-11).
Per últim, per sectors d’activitat, el de major variació percentual va ser el
d’aquelles persones que no havien tingut cap ocupació anterior (84.58% de
variació entre 2009-10 i 3.32% entre 2010-11). No obstant això, amb xifres
absolutes, l’augment més significatiu s’observa en el sector d’activitat de serveis,
passant d’una mitjana de 3.083,2 aturats el 2009 a una de 3.866,1 el 2011.
Taula 37. Atur registrat. Taula resum. Vilanova i la Geltrú. 2009 - 2011
Atur registrat Variació %
% sobre
total
2009 2010 2011 2009-10 2010-11 2011
Total 5235.5 6001.8 6343.8 14.64% 5.70% 100%
Homes 2746 3103.2 3203.5 13.01% 3.23% 50.50%
Dones 2489.5 2898.5 3140.2 16.43% 8.34% 49.50%
16-29 anys 1212.7 1215.9 1247.4 0.26% 2.59% 19.66%
30-44 anys 2106.4 2450.9 2507.8 16.35% 2.32% 39.53%
> 45 anys 1916.4 2334.9 2588.5 21.84% 10.86% 40.80%
Agricultura 38.2 48.4 59.4 26.70% 22.73% 0.94%
Indústria 769 886.6 858.1 15.29% -3.21% 13.53%
Construcció 1155.7 1197.8 1198.9 3.64% 0.09% 18.90%
Serveis 3083.2 3519.4 3866.1 14.15% 9.85% 60.94%
Sense ocupació
anterior 189.4 349.6 361.2 84.58% 3.32% 5.69%
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
** Mitjanes anuals
Centrant-nos en l’atur dels i les joves de 16 a 29 anys de Vilanova i la Geltrú,
podem observar que a partir de l’esclat de l’actual crisi econòmica s’ha produït
un creixement ininterromput en el nombre d’aturats. De fet, la xifra total més
alta del període és la de 2011, amb una mitjana anual d’aturats de 1.247,4.
Però si desglossem aquestes dades en funció del sexe, observem que el número
d’homes aturats troba el seu màxim el 2009 (698.1 aturats de mitjana), i des
d’aleshores aquest número s’ha anat reduint lleugerament; mentre que el
número mitjà de dones aturades, s’ha anat de manera constant i
ininterrompuda, si bé en unes xifres d’atur inferiors a les registrades pels homes.
És a dir, en el cas de l’atur masculí, el creixement ha estat més brusc i intens,
però s’ha frenat el darrer any, mentre el de les dones ha estat més progressiu
però globalment inferior.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 234
Taula 38. Atur registrat dels joves entre 16-29 anys per sexe (mitjanes anuals). Vilanova i la Geltrú. 2007-2011
Any Joves 16-29 anys
Homes Dones Total
2007 262.1 307.9 570.1
2008 445.4 375.6 821.1
2009 698.1 514.5 1212.7
2010 680.7 535.2 1215.9
2011 666.9 580.6 1247.4
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)
** Mitjanes anuals
El gràfic següent ens dibuixa la distribució per sexes de l’atur juvenil dels darrers
cinc anys. S’observa un major atur juvenil masculí a partir de 2008. La major
diferència en les xifres d’atur juvenil entre homes i dones se situa l’any 2009,
però des d’aleshores s’ha anat reduint aital diferència, com a conseqüència d’una
lleugera reducció d’atur juvenil masculí, alhora que el femení continuava
augmentant, tot i que de forma més suau que en anys anteriors.
Gràfic 26. Atur registrat dels i les joves entre 16 i 29 anys per sexe (mitjanes anuals). Vilanova i
la
Geltrú. Període
2007 -
2011
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
** Mitjanes anuals
Vilanova i la Geltrú, prenent com a any de referència el 2007, va registrar uns
percentatges d’atur juvenil força similars als del seu context territorial. Si bé
alguns anys la proporció havia estat inferior a la del Garraf o la del conjunt de
Catalunya, l’any 2011 el municipi presenta unes dades d’atur juvenil superiors a
les del seu context territorial. A diferència del que ha succeït a la comarca o al
conjunt de Catalunya, ha anat incrementant ininterrompudament el número
mitjà de joves aturats, de forma ininterrompuda, mentre al Garraf es va reduir
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 235
lleugerament entre 2009 i 2010, i al conjunt de Catalunya, entre 2010 i 2011.
Prenent com a referència l’any 2007 (índex 100), al conjunt de Catalunya el
número mitjà de joves aturats s’ha incrementat un 108.78%, al Garraf un
116.57% i a Vilanova i la Geltrú un 118.80%.
Taula 39. Atur registrat dels joves entre 16 i 29 anys. Vilanova i la Geltrú. Garraf i Catalunya (mitjanes anuals). Període 2007-2011
2007 2008 2009 2010 2011
Vilanova i la Geltrú 570,1 821,1 1212,7 1215,9 1247,4
Garraf 1115 1629,3 2386,4 2373,8 2414,8
Catalunya 54801,3 76191,3 118089,5 118094,7 114413
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
** Mitjanes anuals
Taula 40. Atur registrat dels joves entre 16 i 29 anys. Vilanova i la Geltrú. Garraf i Catalunya (Índex
100 any 2007). Període 2007-2011
2007 2008 2009 2010 2011
Vilanova i la Geltrú 100 144,03 212,72 213,28 218,80
Garraf 100 146.,3 214,03 212,90 216,57
Catalunya 100 139,03 215,49 215,50 208,78
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT)
** Mitjanes anuals
La taula següent mostra la distribució segons edat, sexe i nivell formatiu de la
població jove aturada de Vilanova i la Geltrú, el desembre de 2011. Podem
observar que el col·lectiu que ha superat els estudis secundaris, és el que
presenta uns valors d’atur més elevat, encara que cal tenir en compte que
també és el col·lectiu més nombrós en relació al conjunt de la població.
Taula 41. Atur registrat dels joves entre 16 i 29 anys segons grups d’edat, sexe i nivell formatiu. Vilanova i la Geltrú (valors absoluts). Desembre de 2011
Sense
estudis
Estudis
primaris
Estudis
secundaris
Estudis post-
secundaris
Estudis
universitaris
Ho
mes Menors de 20 4 10 70 0 0
De 20 a 24 13 20 174 10 8
De 25 a 29 21 26 279 22 29
Do
nes Menors de 20 4 8 57 0 0
De 20 a 24 9 14 150 16 16
De 25 a 29 13 17 185 22 43
Total 15-29 anys 64 95 915 70 96
Font: Elaboració pròpia. a partir de la Mancomunitat Penedès-Garraf
A continuació, podem observar la distribució de les persones de 16 a 29 anys
aturades, segons el seu nivell formatiu. Com havíem vist a la taula, el grup
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 236
d’aturats més nombrós, segons màxim nivell formatiu complert, és el dels que
han cursat fins a estudis secundaris (74%), seguits, a molta distància, pels que
han cursat estudis universitaris (8%) i estudis primaris (8%). Per últim, els que
han cursat estudis post-secundaris (5%) i els que no tenen estudis (5%).
Gràfic 27. Atur registrat dels i les joves entre 16 i 29 anys segons nivell formatiu. Vilanova i la Geltrú (valors absoluts). Període 2007 - 2011
Font: Elaboració pròpia. a partir de la Mancomunitat Penedès-Garraf
1.6 Joves i salut
1.6.1 Embarassos en mares joves
Pel que fa als embarassos en el cas de mares molt joves, s’han recollit els
naixements per a mares menors de 20 anys entre 2000 i 2010. En primer lloc,
observem que el nombre d’embarassos en mares joves va seguir una tendència
d’augment continuat. Tot i que l’any 2010 el nombre de naixements per a mares
menors de 20 anys ha estat menor que en anys anteriors, aquesta disminució no
suposa un canvi notable en la tendència general. En segon lloc, cal destacar que
el gruix de natalitat per part de mares joves de Vilanova i la Geltrú es concentra
entre els 18 i els 20 anys. Per últim, podem observar que al llarg de la darrera
dècada, el percentatge que suposen els naixements per a mares menors de 20
anys, respecte al total de naixements, es troba entre el 3% i el 5%. Malgrat que
la tendència en el darrer lustre ha estat de descens, destaca el fet que el 2009
hagi estat un dels anys en que els naixements per part de mares joves ha estat
més elevat, arribant a suposar un 4.49% del total de naixements del municipi.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 237
Taula 42. Naixements totals amb mares menors de 20 anys. Vilanova i la Geltrú. 2000 - 2010
200
0
200
1
200
2
200
3
200
4
200
5
200
6
200
7
200
8
200
9
201
0
De 15 anys 0 1 1 0 0 1 1 0 1 0 0
De 16 anys 1 3 0 0 3 2 2 0 2 0 0
De 17 anys 3 2 4 2 3 1 0 3 3 3 0
De 18 anys 5 2 6 8 5 7 8 4 5 7 3
De 19 anys 6 7 7 9 6 5 6 10 7 7 9
De 20 anys 12 6 18 5 13 12 9 9 8 13 10
Total 15-20 27 21 36 24 30 28 26 26 26 30 22
Total naix. 586 548 626 669 706 656 688 726 745 668 686
% naix.
Joves
4.61 3.83 5.75 3.59 4.25 4.27 3.78 3.58 3.49 4.49 3.21
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)
1.6.2 Consum de drogues
Els Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) són uns centres que ofereixen
tractament ambulatori especialitzat als drogodependents. Els tractaments
inclouen diferents modalitats: tractaments lliures de drogues, programes de
manteniment amb metadona, programes de manteniment amb antagonistes,
etc. El CAS de Vilanova i la Geltrú dóna cobertura a tota la Comarca del Garraf.
L’any 2010 es van atendre un total de 188 persones drogodependents, més de la
meitat de les quals necessitaven tractament per una addicció a l’alcohol (56%).
En segon lloc, trobem que la dependència a la cocaïna constitueix la segona
addicció més freqüent al CAS (24%), seguit d’addiccions a l’heroïna i altres
opiacis (10%) i al cànnabis (10%).
Segons l’Associació Projecte Home (2010), el consum de cocaïna decreix en el
conjunt de la població, però s’incrementa l’addicció a altres substàncies com
l’heroïna i l’alcohol. Pel que fa als joves, s’ha produït durant els últims anys un
canvi en el consum de substàncies, de manera que el cànnabis ha substituït la
cocaïna com a principal font de consum dels i les joves. Cal destacar que un 73%
dels usuaris/es del CAS són homes, envers un 27% que són dones. Les
addiccions ateses al CAS que presenten un percentatge d’homes i dones similar
són a l’heroïna i altres opiacis.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 238
Gràfic 28. Percentatge d’usuaris al CAS per tipus de consum i sexe. Comarca del Garraf, 2010.
Font: Diagnosi de l’Exclusió i Vulnerabilitat Social a Vilanova i la Geltrú
Si analitzem les persones ateses al CAS segons grups d’edat, podem observar
que la franja d’edat més freqüent al CAS és la de 31 a 39 anys, tant en homes
com en dones, agrupant un 37% dels i les usuaris/es. En segon lloc, trobem les
persones compreses entre els 41 i 50 anys, que sumen el 25% dels usuaris i les
usuàries. En tercer lloc, la presència de persones entre 20 i 30 anys també és
significativa (18%). Són menys nombrosos els grups d’edat de 51 a 59 anys
(13%), de més de 60 anys (7%), o de menys de 20 anys (2%).
Gràfic 29. Percentatge d’usuaris al CAS per franges d’edat i sexe. Comarca del Garraf. 2010.
Font: Diagnosi de l’Exclusió i Vulnerabilitat Social a Vilanova i la Geltrú
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 239
1.7 Participació
1.7.1 Participació eleccions municipals
El nombre de persones amb dret a vot a Vilanova i la Geltrú s’ha incrementat en
més d’un 50% durant el període 1979-2011, passant de 31.203 l’any 1979 a les
47.499 de 2011.
Tanmateix, cal remarcar que al llarg d’aquests anys, la major part del
creixement censal amb dret a vot ha estat absorbida pel creixement de
l’abstenció en les successives convocatòries electorals. Els índex de participació,
en conseqüència, s’han vist reduïts de forma significativa.
Taula 43. Participació en les eleccions municipals. Vilanova i la Geltrú (1979 - 2011). freqüències i percentatges
Absoluts 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011
Votants 21.429 23.171 23.369 22.099 24.146 23.855 27.395 23.877 24.853
Abstenció 9.774 9.861 10.561 14.786 15.042 19.502 18.089 23.227 22.646
Total 31.203 33.032 33.930 36.885 39.188 43.357 45.484 47.104 47.499
Percentatge 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011
Votants 68.68 70.15 68.87 59.91 61.62 55.02 60.23 50.69 52.32
Abstenció 31.32 29.85 31.13 40.09 38.38 44.98 39.77 49.31 47.68
Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Municat.
Podem observar que la participació a les eleccions municipals a Vilanova i la
Geltrú s’ha situat sempre entre els 20.000 i els 25.000 vots, excepte a les
eleccions de 2007. Per contra, el creixement de l’abstenció ha estat progressiu i
molt més significatiu.
Dels menys de 10.000 abstencionistes de 1979 i 1983, s’ha passat, en les dues
darreres eleccions municipals, a superar folgadament els 20.000. Aquestes xifres
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 240
han portat l’abstenció d’oscil·lar entorn el 30% (1979-1987) a fregar el 50%
(2007 i 2011).
Aquesta evolució significativa es mostra en la següent gràfica:
Gràfic 30. Participació en les eleccions municipals (absoluts). Vilanova i la Geltrú (1979 - 2011)
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Municat
1.7.2 Entitats juvenils
El municipi de Vilanova i la Geltrú compta amb un nombre ampli d’entitats
juvenils i associacions de joves. Aquestes associacions porten a terme activitats
per a joves autogestionades amb recolzament de la regidoria de Joventut.
Tanmateix, no totes tenen una activitat contínua i permanent durant l’any. La
majoria d’entitats són de caire cultural i tenen com a objectiu principal oferir un
tipus d’oci alternatiu al que es dóna al municipi. També promouen les festes
locals donant suport als actes institucionals, o oferint alguna alternativa popular
a aquestes.
La majoria d’entitats es constitueixen des de que hi ha regidoria/servei propi de
joventut, amb equipaments gestionats directament des d’aquest àmbit, i des de
que hi ha assessoria de constitució i seguiment específic per a aquest àmbit a
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 241
l’Oficina Jove, ja que se’ls dona l’oportunitat d’autogestionar-se amb suport
tècnic i econòmic si es constitueixen formalment.
En el següent quadre, s’agrupen les 19 entitats juvenils existents al municipi, en
funció del tipus d’entitat:
Culturals Desperta
Recerca i promociona la cultura, s’emmarca a donar a conèixer
la cultura de l’esquerra independentista
Organització Zero
Promociona els graffitis com a expressió artística, així com
l’educació i sensibilització de les pintades al carrer. Volen oferir a
la societat una visió positiva d’aquest col·lectiu
Endimari
Promociona activitats d’oci alternatiu al municipi, així com
xerrades d’interès i activitats de foment de la participació juvenil
Taboo
Associació musical, grup de percussió (batucada)
Can Pistraus
Promoció de la cultura popular i l’oci alternatiu
Espavila
Promociona activitats relacionades amb la cultura i l’oci
(musicals) però amb voluntat de fomentar activitats i concerts
que conscienciïn als joves
La Medusa
Actes socioculturals vinculats amb la música
Joventuts musicals de Vilanova i la Geltrú
Promociona la música de forma no lucrativa
Lleure
educatiu
Centre d’esplai Drac Màgic
Centre d’esplai els grumets
Centre d’esplai l’espurna
Centre d’esplai la capsa
Centre d’esplai la Geltrú
El mussol
Altres Modelistes mc modelisme
Promoció del modelisme
La Crida
Promoció dels jocs de rol, warhammer, etc.
Moviment de joves cristians de comarques (jarc)
Reflexió i aprofundiment dels valors humans i cristians. Accions
solidàries i celebracions
So What
Dk-ye
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 242
ANNEX 2. L’enquesta als IES
En el procés de realització d’aquesta enquesta, s’han passat qüestionaris als
alumnes:
- d’ ESO als centres: Institut Dolors Mallafré, Institut Manuel Cabanyes,
Institut Baix a Mar, Divina providència, Escola Pia, El Cim, Sant
Bonaventura, Sta. Teresa de Jesús
- de batxillerat als centres: Institut Dolors Mallafré, Institut Manuel
Cabanyes, Institut Baix a Mar, Divina providència, Escola Pia
- de CFGM als centres: Institut FX Lluch i Rafecas, Escola Municipal d'art i
disseny, Sta Teresa de Jesús
- CFGS: Institut FX Lluch i Rafecas, Institut Manuel Cabanyes, Escola
Municipal d'art i disseny
S’han obtingut 1.012 respostes, de les quals, un cop passat el procés de
depuració, se n’han analitzat 911.
1.1 Descripció
L’enquesta ha estat realitzada per un 52,3% d’homes i un 47,7% de dones.
Segons edats, la distribució ha estat la següent: 13-14 anys el 35%, 15-19 anys
el 45,6%, 20-24 anys el 9,3% i 25-29 anys el 6,8%. Segons edat i sexe, la
distribució es recull a la següent taula.
Femení Masculí
13-14 anys 50,6 49,4
15-19 anys 47,0 53,0
20-24 anys 38,8 61,2
25-29 anys 56,5 43,5
30 o més 46,7 53,3
Total 48,0 52,0
Cal assenyalar que un 85% dels i les joves estudiants als IES de Vilanova i la
Geltrú van néixer a Catalunya, un 2,5% a la resta d’Espanya, i un 10,3% a
l’estranger (2,4% a la Unió Europea i 7,9% fora de la Unió Europea). Hi ha un
62% que han viscut sempre a Vilanova i la Geltrú, essent un 28% els joves
nascuts a Catalunya que no han viscut sempre a Vilanova i la Geltrú.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 243
1.2 Educació
El 75% dels i les joves de Vilanova i la Geltrú que han realitzat el qüestionari es
troben estudiant ESO, un 3,7% estudien Batxillerat, un 7,8% Cicle Formatiu de
Grau Mitjà, un 7% Cicle Formatiu de Grau Superior i un 3,6% es troben cursant
estudis universitaris.
La gran majoria d’aquests, independentment de les decisions que hagin pres fins
al moment en relació amb els estudis, voldrien arribar a cursar estudis post-
universitaris (27,1% post-grau/màster i 14,9% doctorat). A un 19,2% els
agradaria assolir estudis universitaris. És menor el percentatge de joves als qui
els agradaria assolir només el batxillerat 8,3% o un CFGS 13,6%.
Cal indicar que el nivell d’estudis desitjat no divergeix gaire de la distribució
presentada als resultats generals de l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2007,
on a un 27,8% els agradaria assolir ensenyaments universitaris de segon cicle i
a un 15,3% ensenyaments universitaris de tercer cicle. Tanmateix, les
diferències segons grups d’edat sí que són significatives:
- Joves 15-19 anys: ensenyament universitari de primer cicle 12,8%, de
segon cicle 43,6% i de tercer cicle 10,7%
- Joves 20-24 anys: ensenyament universitari de primer cicle 14,4%, de
segon cicle 30,4% i de tercer cicle 22,2%
Més d’un 60% dels i les joves afirmen no conèixer cap servei d’informació,
orientació i assessorament sobre estudis i treball a Vilanova i la Geltrú. Entre els
que coneixen algun servei han indicat: Ajuntament (N4), IMET (N20), Oficina
Jove (N80), SIAJ (N12) i Paperera (N18).
Entre els que estan cursant estudis d’ESO se’ls ha preguntat per si alguna
vegada han buscat informació sobre estudis que es poden fer a l’acabar l’ESO.
Gairebé un 50% (48,8%) han respost afirmativament aquesta qüestió. A les
múltiples opcions, han indicat: familiars (mare, pare, germans/es, tiets/es, etc.)
22,6%, amics/gues 6,7%, tutors/es 9,3%, internet 18,8%.
Entre els que estan cursant estudis de Batxillerat, se’ls ha preguntat la mateixa
qüestió, però referida al seu nivell d’estudis. En aquest cas, tot i ser menor el
nombre d’individus (N33), la seva majoria (90,9%) han cercat informació sobre
estudis que es poden fer a l’acabar el batxillerat.
Entre els estudiants de cicles formatius (N98), més de tres quartes parts
(77,8%) han cercat informació sobre els estudis que es poden fer en acabar el
cicle formatiu cursat. Internet, en aquest cas, ha estat la font més utilitzada,
seguida pels familiars, els amics/gues i els tutors/es.
1.3 Emancipació
Un 84,6% estan vivint en l’actualitat amb el pare i/o la mare, i un 9,1% amb
d’altres familiars. Essent en la seva majoria joves de 13-14 anys i de 15 a 19
anys. Un 4,5% viu amb el cònjuge o la parella, que són en la seva majoria
aquells joves de 25 a 29 anys, i no arriba al 2% els qui viuen sols.
Entre els qui no estan emancipats, els agradaria fer-ho als 21,5 anys. Establint-
se tres edats “ideals”: els 20 anys (24,7%), els 18 anys (15,8%), i els 25 anys
(13,8%). Si comparem aquestes dades amb els resultats obtinguts a l’enquesta
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 244
als i les joves de Vilanova i la Geltrú al 2009, trobem que la distribució és molt
similar:
- emancipació per sota dels 20 anys: 23% el 2009 envers un 28,3% el
2012
- emancipació entre els 20 i els 24 anys: 61% el 2009 envers un 50,8% el
2012
- emancipació entre els 25 i els 30 anys: 14% el 2009 envers un 18,1% el
2012
A la majoria els agradaria emancipar-se a Vilanova i la Geltrú (64,6%). Entre
aquests, hi ha un 15,5% que pensen que tot i les seves intencions, no podran
quedar-se a viure al municipi. A l’enquesta de l’any 2009 el percentatge de joves
que creien que podrien quedar-se a viure a Vilanova i la Geltrú era 10 punts
percentuals superior (74% afirmaven que es podrien quedar a viure).
Entre els obstacles i problemes que observen les persones joves respecte l’accés
a l’habitatge, aquells que més importants són (s’han agrupat les respostes que
feien referència a “molt importants” i “bastant importants”) fan referència, en
primer terme, a les condicions dels i les joves respecte el mercat laboral; i en
segon terme al mercat de la vivenda.
- La manca de treball estable (96,3%)
- Els baixos salaris dels i les joves (92,6%)
- La manca d’allotjaments adients a les necessitats dels i les joves (86,6%)
- El preu de la vivenda (83,6%)
- La manca d’informació sobre ajuts (78,3%)
- La manca d’oferta d’allotjaments en lloguer (75,7%)
Aquestes dades difereixen en alguns aspectes a les recollides a l’EJ-14828. En
aquesta, l’ordre de les prioritats establertes per la població jove espanyola era
diferent, ja que els dos primers obstacles es situen en els dos mercats, el laboral
i el de la vivenda:
- La manca de treball estable (98,8%)
- El preu de la vivenda (98,2%)
- Els baixos salaris dels i les joves (97,7%)
- La manca d’informació sobre ajuts (83,4%)
- La manca d’allotjaments adients a les necessitats dels i les joves (67,6%)
- La manca d’oferta d’allotjaments en lloguer (62,0%)
Cal destacar també, en comparar les dades, l’augment percentual, en l’enquesta
de Vilanova i la Geltrú, en relació a la manca d’allotjaments adients a les
necessitats dels i les joves (un 19% superior a Vilanova i la Geltrú), i a la manca
d’oferta d’allotjaments en lloguer (un 13,7% superior), del que es desprenen
certes mancances al municipi en relació a aquests dos aspectes, en comparació
amb el conjunt de Catalunya.
28
Sondeo Jóvenes y vivienda. Sondeo de opinión y situación de la gente joven 2010 (1ª encuesta).
Injuve.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 245
Per altra banda, un 11% dels i les joves afirmen conèixer algun servei
d’informació, orientació i assessorament sobre temes d’habitatges a Vilanova i la
Geltrú. Entre aquests han indicat l’Oficina Jove (N23), el Consell Comarcal (N8),
l’Ajuntament (N5) i entitats privades (N16: immobiliàries, entitats bancàries,
etc.)
1.4 Participació
Els i les joves que cursen estudis a Vilanova i la Geltrú participen en entitats per
sobre de la mitjana dels i les joves de Catalunya. Un 37% no pertany a cap
associació, mentre que aquesta dada pel conjunt de joves de Catalunya29 és del
51,4%.
Un 53,3% pertanyen a una entitat (36,7% joves Catalunya), un 6,8% a dues
entitats (9,1% joves Catalunya) i un 2,8% a tres entitats o més (mateixa dada
que pel conjunt de joves de Catalunya).
Hi ha, però, una preponderància de pertinença a entitats esportives (47,4% dels
i les joves de Vilanova i la Geltrú, essent aquesta dada del 33% entre els i les
joves de Catalunya), un 13,3% pertanyen a entitats culturals (12,6% joves
Catalunya) i un 7,2 a entitats d’educació en el lleure (5,5% joves Catalunya).
Més de la meitat dels joves que han fet el qüestionari consideren que des de
l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú es donen facilitats per a la participació dels i
les joves vilanovins/es (54,1%).
Els motius que han indicat són diversos però remarquen l’oferta d’activitats que
es realitzen (festes, xerrades, etc.), la informació que s’ofereix, el suport que
s’ofereix, la implicació. I per altra banda, els motius indicats per aquells joves
que consideren que no es donen facilitat per a la participació remarquen temes
econòmics i manca d’informació i recursos.
1.5 Oci
Segons les dades de l’enquesta, els i les joves que cursen estudis als IES de
Vilanova i la Geltrú es connecten a internet, practiquen esport, juguen amb
consoles o jocs d’ordinador, estudien i passegen per sobre del que expressava la
mitjana dels joves a Catalunya.
29 Enquesta a la joventut de Catalunya 2007. Miret, Pau i Serracant, Pau. Observatori Català de la Joventut.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 246
Enquesta als i les joves dels IES Vilanova i la Geltrú
Enquesta joves de Catalunya
15-19 anys
Total
Anar a la discoteca 15,8
Llegir llibres 43,2 31,3 46,8
Connectar-se a internet 91,9 82,4 64,6
Enviar missatges per mòbil 51,9 64,6 51
Practicar esport 72,2 56,3 45,9
Sortir de nit 35,7 54,2 42,6
Viatjar fora de Catalunya 43,7 26,1 38,1
Fer excursions 40,0 29,8 39,3
Jugar amb consoles, jocs d'ordinador, etc.
53,4 36,9 19,5
Veure la televisió 70,7 68,7 53,5
Assistència a actes politics 5,2 1,8 2,2
Assistència a actes religiosos 7,6 2,4 2,2
Anar al cinema 48,8 36,5 39,5
Anar al teatre 9,9 7,3 12,4
Llegir el diari 26,8 35 58,4
Estudiar 76,5 68,4 39,1
Estar amb amics al carrer, plaça, etc.
77,0 77,7 46,4
Quedar amb amics 84,6 90,4 79,1
Anar de compres 55,6 42,2 48,4
Passejar 74,6 59,4 62,8
Anar a concerts 24,3
Per altra banda, cal assenyalar que desenvolupen la majoria aquestes activitats
a Vilanova i la Geltrú, excepte aquelles que depenen en gran part de la diversitat
i la varietat en l’oferta: anar a la discoteca, al teatre o a concerts.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 247
Ho fas a
Vilanova
i la
Geltrú?
Sí No
Anar a la discoteca 51,2 48,8
Practicar esport 76,3 23,7
Sortir de nit 78,9 21,1
Anar al cinema 96,2 3,8
Anar al teatre 51,2 48,8
Estudiar 95,2 4,8
Estar amb amics al carrer, plaça, etc. 90,8 9,2
Quedar amb amics 93,6 6,4
Anar de compres 91,6 8,4
Passejar 89,3 10,7
Anar a concerts 38 62
1.6 Risc/drogues
Les diferències entre la freqüència en el consum de substàncies podrien estar
marcades directament pel biaix d’edat, ja que són més els i les joves de Vilanova
i la Geltrú que no beuen gaire o gens d’alcohol que la mitjana per Catalunya. La
mateixa circumstància es dóna amb la freqüència de consum de haixix.
Molt Força No gaire
Gens
Beure alcohol Vilanova i la Geltrú
3,1 12,4 28,6 55,9
Catalunya 0,5 15,8 50,7 33
Fumar haixix Vilanova i la Geltrú
2,4 3,7 7,2 86,7
Catalunya 1,4 7 14,6 77
Prendre altres drogues Vilanova i la Geltrú
1,3 1,5 3,9 93,3
Catalunya 0,1 1,2 5,4 93,3
Conduir havent begut/ anar en cotxe si el conductor ha begut
Vilanova i la Geltrú
0,8 2 4,5 93,5
Catalunya 0,1 1,8 13,4 84,8
Un 75% dels joves de Vilanova i la Geltrú que han fet el qüestionari han indicat
que els hi és fàcil aconseguir tabac o begudes alcohòliques. Un 50% han indicat
aquesta facilitat per aconseguir tranquil·litzants, pastilles per dormir o haixix i
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 248
marihuana. Un 25% han indicat facilitat per aconseguir substàncies com són la
base o la cocaïna. I un 20% han indicat que els hi és fàcil aconseguir qualsevol
de la resta de les substàncies.
Pràcticament
impossible
Difícil Relativament
fàcil
Molt fàcil
Tabac 12,4 12,7 16,2 58,8
Begudes alcohòliques 12,4 11,5 22,0 54,1
Tranquil·litzants, pastilles per dormir
23,5 26,1 29,2 21,2
Haixix, marihuana 29,0 18,7 25,6 26,6
Base (cocaïna en base, crack)
44,9 32,5 14,1 8,5
Cocaïna en pols 46,5 28,5 14,5 10,4
GHB o èxtasis líquid 51,3 31,6 10,1 7,0
Èxtasis 49,5 32,0 11,0 7,6
Speed o amfetamines 48,6 31,3 11,9 8,2
Al·lucinògens (LSD, tripis,
setes)
47,7 32,3 11,9 8,0
Heroïna 52,8 30,8 9,3 7,1
Un 75% dels i les joves estudiants als IES de Vilanova i la Geltrú afirmen estar
suficientment informats respecte el tema de les drogues (43,2% perfectament i
33,5% suficientment). Un 14,9% pensa només estar informat a mitges i un
5,5% estar malament informat. Els percentatges de joves estudiants en
ensenyaments medis30 que es troben informats només a mitges (11,5%) i
malament informats (2,9%) és inferior als resultats de Vilanova i la Geltrú. Per
tant, hi ha al voltant d’un 10% més de joves estudiants als IES a Vilanova i la
Geltrú que afirmen no estar suficientment informats que en el conjunt
d’estudiants a Espanya. Un 28,3% afirma que coneix algun servei d’informació,
orientació i/o assessorament sobre el tema de prevenció de drogues a Vilanova i
la Geltrú. Indicant en la majoria de casos l’Oficina Jove i en la resta alguna
xerrada a la que han assistit sobre aquesta temàtica.
1.7 Polítiques socials
D’un llistat de dotze temes, han indicat com a prioritats d’actuació política a
Vilanova i la Geltrú el treball, l’educació i la salut. Altres dos temes com són
l’habitatge i la joventut (en genèric) han estat indicats en el segon nivell
d’aquesta escala de prioritats. Aquestes dades difereixen de les que es presenten
a l’Enquesta a la joventut de Catalunya 2007 on com a principal prioritat
d’actuació política s’indica l’habitatge (21,6%), seguit de l’educació (16,7%), la
sanitat (13,7%) i el treball (12,8%).
30 Encuesta Estatal sobre Uso de Drogas en Estudiantes de Enseñanzas Secundarias, 2008. DGPNSD, Observatorio Español sobre Drogas.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 249
1a opció 2a opció 3a opció
Treball 32,6 Educació 19,3 Treball 13,7
Educació 18,1 Treball 17,4 Salut 13,5
Salut 17,2 Salut 16,7 Educació 12,2
Joventut 12,4 Habitatge 12 Habitatge 11,2
Joventut 9,4 Joventut 11,1
D’una vintena de temes, els principals problemes que afecten personalment als i
les joves que han fet el qüestionari és l’atur i l’encariment de la vida. Hem de
posar en rellevància altres temes com són la immigració, les drogues i
l’habitatge i les agressions i violència.
1a opció 2a opció 3a opció
Atur 22,4 Economia, impostos i encariment de la vida
14,1 Agressions i violència (violència de gènere, bullying...)
10,1
Cap 13,3 Atur 8 Economia, impostos i encariment de la vida
8,8
Economia, impostos i encariment de la vida
10,4 Drogues 7,3 Atur 7,9
Immigració (en negatiu)
6,7 Habitatge 7 Habitatge 7,4
1.8 Discriminació
La meitat dels i les joves han indicat que en algun moment de la seva s’han
sentit discriminats/des, no se’ls ha permès fer alguna cosa, els han destorbat o
els han fet sentir-se inferiors. Aquest percentatge és 25pp superior al que es
presenta a l’estudi de l’Injuve EJ149, on un 75% dels i les joves d’Espanya (15-
29 anys) afirmen que no s’han sentit discriminats/des. En un 36% dels casos la
causa ha estat el seu aspecte físic, en un 23% dels casos per causes diverses, en
un 14,8% pel seu nivell d’estudis o classe social, en un 10% per la seva ètnia o
país d’origen i en un 9,7% pel seu sexe. Els resultats per la mostra de joves a
l’estat espanyol presenta una escala similar en l’ordre de les respostes d’aquells
joves que s’han sentit en algun moment discriminats: pel seu aspecte físic, per
la seva ètnia o país d’origen i pel seu nivell d’estudis o classe social.
Causa de discriminació
Aspecte físic 36%
Causes diverses 23%
Nivell d’estudis o classe social 14,8%
Ètnia o país d’origen 10%
Gènere 9,7%
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 250
1.9 Sexualitat
Hi ha un 8% dels enquestats que voldrien tenir més informació sobre algun tema
de sexualitat. En la seva majoria sense especificar cap subtemàtica concreta. Un
14% d’aquests voldrien tenir més informació sobre pràctiques sexuals, un 13,6%
sobre malalties de transmissió sexual i un 12,7% sobre relacions de parella.
Aquesta distribució és molt similar a la que es presenta al sondeig d’opinió EJ149
de l’Injuve.
Temes amb demanda de major informació
Cap 25,20%
Pràctiques sexuals 14,30%
Malalties de transmissió sexual 13,60%
Relacions de parella 12,70%
Mètodes anticonceptius 8,30%
Orientació sexual 7,20%
Relacions afectives 7,20%
Models de família 5,30%
Diverses concepcions de sexualitat 3,50%
Transsexualitat 2,50%
La informació rebuda els ha estat útil per desenvolupar la seva pròpia sexualitat
en un 48% dels casos. Per un 22%, aquesta informació ha estat mitjanament
útil, i a la resta els ha estat poc (8,5%) o gens útil (6,6%), o no han rebut cap
mena d’informació (6,9%). Les diferencies entre aquestes dades i les
presentades pels joves a Espanya (EJ 149) recauen sobretot entre els joves que
indiquen que no han rebut cap mena d’informació (EJ 149: 0,9%).
Gairebé el 40% dels joves dels IES de Vilanova i la Geltrú coneixen algun servei
d’informació, orientació i/o assessorament sobre temes de sexualitat al municipi.
La majoria d’aquests indiquen l’Oficina Jove i algun taller o xerrada a la que han
assistit, en algun dels casos també s’indica el CAP o “l’infermera a l’IES”.
1.10 Immigració
Més de la meitat dels i les joves han pensat en emigrar a l’estranger alguna
vegada (52,3%). Els motius es distribueixen a parts iguals (prop del 33%) entre
els que argumenten motius laborals, motius d’estudis i motius personals.
Cal destacar que gairebé la meitat dels joves (49%) afirmen que en el cas
concret de Vilanova i la Geltrú, la immigració té inconvenients: més
inconvenients que avantatges el 33%, i “només té inconvenients” el 13,6%.
Pel contrari, només el 25% (24,1%) pensa que la immigració presenta aspectes
positius per sobre dels negatius: “només té avantatges” pel 3,8% i “té més
avantatges que inconvenients” pel 20,3%. El 25% restant no pronuncien la seva
opinió al respecte. Aquestes dades divergeixen de les que es presenten a l’estudi
EJ 133 de l’Injuve, on un 43,1% expressava que la immigració a Espanya té
inconvenients, i un 48,3% que té avantatges.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 251
Per altra banda, també cal remarcar que, entre els joves que han fet el
qüestionari i que van néixer a Catalunya o a la resta de l’Estat espanyol, un
90,9% pensen que, des del seu punt de vista, a Vilanova i la Geltrú hi ha molts
(40,9%) o bastants (50%) immigrants estrangers. Aquesta percepció és diferent
a la que la que expressen els joves del conjunt d’Espanya (EJ 133), on un 55,8%
pensen que al seu municipi hi ha molts o bastants immigrants i un 32,8% pocs o
molt pocs.
Entre aquests hi ha gairebé un terç (32%) que mai han tingut relació o tracte
amb immigrants a Vilanova i la Geltrú, percentatge superior a la que presenta
l’EJ 133, on un 13,6% dels joves a Espanya no han tingut cap relació o tracte
amb immigrants. En canvi, entre els joves nascuts a l’estranger, la gran majoria
(87,7%) han tingut relació amb gent nascuda a Vilanova i la Geltrú.
Així mateix, un 36% indiquen que els i les joves vilanovins/es tracten als
immigrants amb desconfiança i un 29,6% indica que aquest tracte és amb
indiferència. Només un 27,3% indica que el tracte és el mateix que si fossin
d’aquí.
1.11 Coneixement i ús dels recursos
En la següent taula, s’indica l’ús dels diferents recursos a l’abast dels joves entre
els estudiants dels IES de Vilanova i la Geltrú, al costat de l’ús que en fan els
joves del conjunt de Catalunya. Així mateix, hem marcat les principals
diferències observades entre ambdues mostres. Cal advertir que aquestes
diferencies es poden explicar pel biaix d’edat de la mostra de població de
Vilanova i la Geltrú:
Servei Vilanova i la Geltrú
Catalunya
L'accés a l'habitatge
Ajudes: lloguer, compra, crèdits, etc.
7 7,5
Borsa Jove d'Habitatge 5,4 4,8
Altres 4,6 1,5
La formació Beques i ajuts 12,5 20,8
Altres 3,01 0,6
L'accés al món del treball
Formació 13 13,5
Assessorament i intermediació 5,5 5,5
Ajuts 6 0,5
Prestació d'atur 6,5 12
Altres 2,9 1
La salut Assessories 6,1 1,3
Atenció especialitzada sexualitat 9,5 3,4
Atenció especialitzada drogues 6,9 1,3
Atenció especialitzada salut mental 3,8 1,1
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 252
Altres 4,1 1,6
La cultura i l'oci Ajuts a projectes 7,5 0,9
Descomptes 16,7 43,1
Turisme juvenil 10,1 13,9
Actes envelat 21
Festival d'estiu 26,8
Altres 6,8 1,3
Un 60% dels joves afirmen conèixer l’Oficina Jove. Entre aquests, però, la seva
gran majoria no hi han anat mai: 58,5%. Un 37,1% hi han anat alguna vegada, i
són prop del 5% els que hi van habitualment. Podem establir que un 19,4% han
anat alguna vegada a l’Oficina Jove, dada que no difereix gaire de la presentada
pel total de joves de Catalunya respecte la utilització del punt d’informació i
orientació juvenil (PIJ), 21,8%.
Si agrupem les dades obtingudes sobre el coneixement de diferents serveis del
municipi, obtenim la taula següent:
Serveis
d’informació,
orientació i
assessorament
No coneix Coneix Referent
Estudis 60% 40% Oficina Jove (1)
Habitatge 89% 11% Oficina Jove
Drogues 62% 28% Oficina Jove
Sexualitat 60% 40% Oficina Jove
(1) Entre el 50% i el 90% han cercat informació sobre els estudis que poden fer en
acabar els estudis que estan cursant (a internet, familiars i amics/gues).
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 253
ANNEX 3. Organigrama regidoria de joventut
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 254
ANNEX 4. L’Oficina Jove
El 2011 s’han atès a l’Oficina Jove Garraf, o als serveis descentralitzats que els
seus professionals fan en centres educatius i als espais d’oci juvenils, un total de
10.933 usuaris/àries, un 39% més que l’any anterior. Pel que fa al nombre de
consultes aquestes han sumat 14.965.
D’aquesta manera, el nombre d’usuaris/àries continua el creixement
experimentat des de la posada en marxa de l’Oficina Jove Garraf, a l’igual que el
nombre de consultes, serveis i tràmits, que mantenen un augment constant. En
aquest sentit, cal destacar també l’augment del nombre de tallers i xerrades als
Instituts d’Educació Secundària.
Per altra banda, cal referir els resultats de l’enquesta de qualitat i satisfacció dels
serveis. Durant un any l’Oficina Jove ha estat recollint les valoracions voluntàries
dels seus usuaris/àries. L’objectiu era conèixer la percepció subjectiva de les
persones que fan ús dels serveis que ofereix l’Oficina, amb la finalitat de millorar
aquells aspectes que són menys valorats.
Els resultats de l’enquesta han estat positius i animen a continuar treballant en
la mateixa línia, tenint cura d’aquells factors que des de l’Oficina Jove consideren
essencials en el treball amb joves: uns serveis gratuïts, de qualitat, pròxims,
amb professionals especialitzats en cadascun dels àmbits.
L’enquesta ha estat resposta per 111 usuaris/àries, amb els següents resultats:
un 33% era la primera vegada que hi anaven,
un 51% ja hi havia estat, i tenen l’Oficina Jove com a referència per
tornar-hi quan ho necessiten de forma puntual,
i un 23 % són usuaris que hi venen sovint.
Classificant en funció del tema de consulta:
per motius laborals (49’3%),
aspectes relacionats amb la formació (21’5%) i la salut (8,9%).
altres opcions: temes de mobilitat internacional, d’habitatge, fer un
carnet o connectar-se a Internet.
De les persones enquestades un 94% han trobat a l’Oficina Jove Garraf resposta
a les seves necessitats, un 5% l’han trobat en part, i només 1 persona es va
quedar sense cobrir les seves expectatives. Dels enquestats un 96% afirmaven
que hi tornaran segur, i el 4% restant, que probablement ho farien.
Pel que fa al nivell de satisfacció en relació al tracte rebut per part dels
professionals:
un 89% es va mostrar “molt content”,
un 9% “força content”
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 255
un 2 % van trobar un “tracte normal”.
Cap enquesta va recollir les respostes “poc” ni “gens satisfets” amb el
tracte rebut a l’Oficina Jove.
Un 38’5% de joves han dit conèixer el servei a través d’amics i amigues. Un
27% l’han conegut mitjançant les xerrades que es fan als Instituts, un 13% per
Internet, i la resta per altres canals. En aquestes dades es confirma la
importància del boca orella entre els joves, ja percebuda prèviament de manera
informal. En aquest sentit, és important destacar que, en base a aquesta
hipòtesi, se’ls preguntava si recomanarien el servei a les seves amistats, i el
100% van manifestat que ho farien.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 256
ANNEX 5. Avaluació PLJ 2009-2011
Model fitxes recollida informació
Regidoria
Id PLJ 2009-11
Pro
gram
a
Eix
OBJECTIUS
Des
crip
ció
de
l’act
ivit
at
Ben
efic
iari
s (a
qu
i va
adre
çat?
)
Ind
icad
ors
d’a
valu
ació
Qu
i du
rà a
term
e
l’act
ivit
at
Pre
ssu
po
st
Alt
res
agen
ts
imp
licat
s
Ob
serv
acio
ns
Ava
luad
a
Ob
ject
iu
Gen
eral
Ob
ject
iu
esp
ecí
fic
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 257
Accions no executades Id Eix Objectius Programa Regidoria
General Específic
15
Educació
1.4 Fomentar el gust per la lectura
Subvencions a les biblioteques dels IES per a que puguin adaptar els seus documents als interessos i gustos juvenils. i manteniment d'aquesta.
Cultura (Biblioteques)
20 Treball
2.1 Afavorir la creació de llocs de treball
2.1.1 Crear nous filons d'ocupació
Recerca i desenvolupament de possibles filons d’ocupació a Vilanova i la Geltrú.
Promoció
28
Treball
2.3 Lluitar contra la discriminació per raó de sexe en el mercat laboral
2.3.1 Sensibilitzar el teixit empresarial de discriminacions diverses.
Actuacions a les empreses de la zona per incentivar pràctiques no discriminatòries per raó de gènere. de procedència. de discapacitat. etc.
Promoció
31
Habitatge
3.1 Facilitar l’accés a l’habitatge a la gent jove
3.1.2 Simplificar els processos d’adjudicació dels habitatges de lloguer de protecció oficial per a joves.
Dinamització dels tràmits dels habitatges de protecció oficial de lloguer per a joves (construïts i de futura construcció).
Habitatge
32
Habitatge
3.1 Facilitar l’accés a l’habitatge a la gent jove
3.1.2 Simplificar els processos d’adjudicació dels habitatges de lloguer de protecció oficial per a joves.
Control dels habitatges de protecció oficial per a vetllar que la reocupació d’habitants sigui immediata si es dóna el cas que uns usuaris deixen el pis abans que s’acabi el termini.
Habitatge
33
Habitatge
3.1 Facilitar l’accés a l’habitatge a la gent jove
3.1.3 Facilitar l’accés a l’habitatge a dones joves amb càrregues familiars.
Contemplació de les càrregues familiars en el funcionament de la Borsa d’habitatge.
Habitatge
35
Habitatge
3.2 Evitar discriminacions en l’accés a l’habitatge de la gent jove per raó d’edat
3.2.1 Informar. orientar i assessorar jurídicament i econòmica a la gent jove en matèria d’habitatge
Campanya de difusió de la Borsa Jove d’Habitatge
Habitatge
37
Cultura i oci
4.1 Adaptar l’oferta lúdico-cultural a les demandes i interessos juvenils
4.1.1 Donar resposta a les demandes juvenils en matèria de cultura i oci
Programació d’activitats i tallers en temps de vacances
Joventut
42
Cultura i oci
4.3 Afavorir els processos que condueixin a l’expressivitat artística
4.3.1 Afavorir l’experimentació artística dels joves
Tastets de diferents formes artístiques (ceràmica. teatre. dansa. pintura. etc) als IES
Cultura (Biblioteques)
44
Cultura i
oci
4.3 Afavorir els processos que condueixin a l’expressivitat artística
4.3.2 Promocionar la creació artística dels joves
Creació de sales polivalents Joventut
77 Participació i cohesió social
7.2 Fomentar la participació com a procés d’aprenentatge i eina de decisió
7.2.2 Fomentar processos participatius
Impuls de trobades de joves corresponsals vinculats als diferents serveis de joventut i al PIDCES
Joventut
78 Participació i cohesió social
7.2 Fomentar la participació com a procés d’aprenentatge i eina de decisió
7.2.2 Fomentar processos participatius
Impuls de trobades de joves delegats dels IES del municipi
Joventut
81 Participació i cohesió social
7.3 Fomentar la convivència a la ciutat
7.3.2 Millorar la convivència entre els diferents grups.
Establiment d’un lloc de trobada per la població juvenil on puguin interactuar diferents col·lectius de joves.
Joventut
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 258
Accions no avaluades
Id Eix Objectius Programa Regidoria
General Específic
1
Educació
1.1 Facilitar l’accés a la formació, adaptant l’oferta educativa post-obligatòria a les necessitats formatives dels joves de Vilanova i la Geltrú.
1.1.1 Continuar oferint i millorar els cicles formatius i programes de qualificació professional inicial.
Diagnòstic de les necessitats d’oferta de cicles formatius de grau mig i superior i demanda als organismes competents (IES i Departament d’Educació).
IMET
2
Educació
1.1 Facilitar l’accés a la formació. adaptant l’oferta educativa post-obligatòria a les necessitats formatives dels joves de Vilanova i la Geltrú.
1.1.1 Continuar oferint i millorar els cicles formatius i programes de qualificació professional inicial.
Ampliació i adaptació de PQPI. possible incorporació a tots els IES. amb la seva col·laboració.
IMET
3
Educació
1.1 Facilitar l’accés a la formació. adaptant l’oferta educativa post-obligatòria a les necessitats formatives dels joves de Vilanova i la Geltrú.
1.1.1 Continuar oferint i millorar els cicles formatius i programes de qualificació professional inicial.
Augment de l’oferta de places de formació professional
IMET
4
Educació
1.1 Facilitar l’accés a la formació, adaptant l’oferta educativa post-obligatòria a les necessitats formatives dels joves de Vilanova i la Geltrú.
1.1.1 Continuar oferint i millorar els cicles formatius i programes de qualificació professional inicial.
Increment de les especialitats formatives de la formació ocupacional (especialment destinades a les noies joves).
IMET
5
Educació
1.1 Facilitar l’accés a la formació, adaptant l’oferta educativa post-obligatòria a les necessitats formatives dels joves de Vilanova i la Geltrú.
1.1.1 Continuar oferint i millorar els cicles formatius i programes de qualificació professional inicial.
Discriminació positiva als joves immigrants per millorar la seva formació
IMET
15
Educació 1.4 Fomentar el gust per la lectura
Subvencions a les biblioteques dels IES per a que puguin adaptar els seus documents als interessos i gustos juvenils, i manteniment d'aquesta.
IMET
22
Treball 2.1 Afavorir la creació de llocs de treball
2.1.2 Continuar donant suport al jovent emprenedor
Coordinació amb les escoles de primària de la ciutat per desenvolupar projectes específics que fomentin els futurs joves emprenedors.
IMET
51
Cultura i oci
4.4 Fomentar la participació de la joventut en l’organització d’actes de cultura popular
Discriminació positiva per a joves a l’hora d’escollir els Pabordes i al Federació d’Associacions pel Carnavals,
Joventut
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 259
Id Eix Objectius Programa Regidoria
65
Participació i cohesió
social
7.1 Afavorir la participació com a procés de cohesió social
7.1.1 Potenciar les entitats i associacions com a elements de cohesió social 7.1.2 Estimular la implicació dels i les joves en la vida de la ciutat
Dinamització de l’associacionisme juvenil
Participació
82
Participació i cohesió
social
7.3 Fomentar la convivència a la ciutat
7.3.2 Millorar la convivència entre els diferents grups de joves i diferents generacions.
Estudi i foment, en cas de viabilitat, l’autogestió o cogestió de l’espai de trobada d’equipament juvenil per part d’entitats o grup de joves emprenedors constituïts com a empresa o cooperativa.
Joventut
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 260
Avaluació de les accions
Id ACTUACIONS Observacions Continuïtat 2012
1 Diagnòstic de les necessitats d’oferta de cicles formatius de grau mig i superior i demanda als organismes competents No avaluada
2 Ampliació i adaptació de PQPI, possible incorporació a tots els IES, amb la seva col·laboració. No avaluada
3 Augment de l’oferta de places de formació professional No avaluada
4 Increment de les especialitats formatives de la formació ocupacional (especialment destinades a les noies joves). No avaluada
5
Discriminació positiva als joves immigrants per millorar la
seva formació No avaluada
6 Programació estable de cursos d’educació no formal demandats pels joves.
7
Espais per a facilitar l'estudi: aules d'estudi i sales per
treballs.
8 Fomentar i donar suport econòmic i logístic als Centres d’Esplai del municipi.
9
Dotació a l'Oficina Jove dels recursos necessaris per a poder informar, orientar i assessorar els joves en matèria
d’educació
10 Incorporació del servei de PIDCES, per millorar la gestió de la informació i l’orientació als IES
11
Sistematització i millora de la informació educativa a
Internet
12 Difusió del procés d’acreditació de competències professionals
13 Fomentar la coordinació amb l’INFOIMET
14
Treball conjunt amb els agents que fomenten la lectura per
tal de garantir un hàbit de lectura dels joves, desenvolupant programes pel foment de la lectura.
15
Subvencions a les biblioteques dels IES per a que puguin adaptar els seus documents als interessos i gustos juvenils, i manteniment d'aquesta. No executada
16 Activitats de sensibilització que fomentin valors per aconseguir la igualtat de gènere No avaluada
17 Inclusió de mètodes innovadors per educar els joves en els valors que trenquin les barreres culturals.
18 Abordar les situacions de bullying als diferents IES del municipi mitjançant processos de mediació.
19
Impulsar comissions d’alumnes formats en processos de mediació per a ajudar a redimir conflictes entre els mateixos alumnes (comissions de mediació).
20 Recerca i desenvolupament de possibles filons d’ocupació a Vilanova i la Geltrú. No executada
21 Assessorament, suport i promoció de joves emprenedors/es amb el suport del Club Emprendre.
22
Coordinació amb les escoles de primària de la ciutat per
desenvolupar projectes específics que fomentin els futurs joves emprenedors. No avaluada
23
Dotació a l’Oficina Jove dels recursos necessaris per a poder informar, orientar i assessorar els joves en matèria
de treball
24 Campanya de difusió de la Borsa de Treball de l’IMET i del servei d’assessorament laboral de l’Oficina Jove.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 261
Id ACTUACIONS Observacions Continuïtat 2012
25 Sistematització de la informació laboral a Internet (Borsa on-line).
26
Potenciar els serveis d’orientació i informació laboral i
professional dels joves en finalitzar l’ESO
27 Col·laboració de l’Oficina Jove amb el Club de la Feina, MATÍ i TIMOL.
28
Actuacions a les empreses de la zona per incentivar pràctiques no discriminatòries per raó de gènere, de
procedència, de discapacitat, etc. No executada
29 Potenciar la possibilitat de crear plans d’igualtat de gènere a les empreses.
L’any 2010 es va aprovar el Pla d’Igualtat Intern de l’Ajuntament
de Vilanova i la Geltrú
30
Cerca d’habitatges buits i pels joves a través de la Borsa
Jove d’habitatge del C.Comarcal.
No específica per
a joves
31
Dinamització dels tràmits dels habitatges de protecció
oficial de lloguer per a joves (construïts i de futura construcció).
Actualment no
disposem d’un sistema d’informació específic sobre noves promocions o construccions
d’HPO al municipi..
32
Control dels habitatges de protecció oficial per a vetllar que la reocupació d’habitants sigui immediata si es dóna el cas que uns usuaris deixen el pis abans que s’acabi el termini.
La reocupació dels habitatges municipals de lloguer és
gestionada directament per Serveis Socials.
33 Contemplació de les càrregues familiars en el funcionament de la Borsa d’habitatge.
No s’ha planificat cap actuació
envers les dones joves amb càrregues familiars.
34
Dotació a l'Oficina Jove dels recursos transversals necessaris per a poder informar, orientar i assessorar els i
les joves en matèria d’habitatge.
35 Campanya de difusió de la Borsa Jove d’Habitatge No executada
La borsa jove desapareix com a tal
36
Realització d’una programació estable i adequada als interessos juvenils, tenint present la participació dels i les joves.
Manca pressupost
37 Programació d’activitats i tallers en temps de vacances No executada
38
Suport en la cessió d'infraestructures i espais municipals
per realitzar activitats lúdiques i/o culturals proposades pels
joves.
39
Facilitació de l’obertura d’espais privats d’oci (discoteques
per a menors...)
S'ha fet treball en aquesta línia, no ha estat avaluat correctament pels
joves
No es continuarà aquesta línia
de treball
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 262
Id ACTUACIONS Observacions Continuïtat 2012
40
Adaptació dels continguts de les sales d’exposicions, els museus, etc. amb la finalitat de fer-los més atractius pels joves.
41
Establiment d'acords amb cinemes, sales d’exposicions, museu, sales de concerts, etc. amb la finalitat de que realitzin descomptes als/ a les joves.
42 Tastets de diferents formes artístiques (ceràmica, teatre, dansa, pintura, etc) als IES No executada
43 Posar a l’abast dels creadors juvenils els espais culturals existents al municipi
44 Creació de sales polivalents No executada
En aquesta Legislatura el segon edifici de
l'equipament queda ajornat
45 Beques per a la producció artística de nous músics
L’any 2010 i 2011
no s’ofereix aquest programa de suport.
46 Exposicions de creadors joves
47 Recolzament a la creació d’una entitat o diverses, de joves artistes
48
Execució del projecte executiu arquitectònic i funcional del
nou equipament juvenil i posada en funcionament
Cerca de
finançament
49 Contribució a la participació i la millora de la difusió de les activitats culturals de la vila entre els i les joves.
50 Foment de la programació d’actes de la cultura popular
51
Discriminació positiva per a joves a l'hora d'escollir els Pabordes i a la Federació d'Associacions pel Carnaval, i a altres comissions d'actes de ciutat No avaluada
52 Desenvolupament de bons hàbits alimentaris
53 Prevenció dels embarassos no desitjats
54
Promoció de l’activitat física com a pràctica habitual
saludable entre els joves
55
Suport a un servei d’informació, orientació i acompanyament (personalitzat i confidencial) en temes de salut a l’Oficina Jove especialment en temes de sexualitat, drogues, alimentació, higiene i noves addiccions.
56 Fomentar i potenciar la coordinació amb el Programa Salut i Escola
El programa deixa d'existir com a tal
57
Fer difusió i potenciar els serveis d’orientació, assessorament i atenció dels serveis de salut especialitzats
en joventut
58 Continuïtat en les formacions de prevenció de riscos que s’ofereixen als IES.
59
Ampliació dels dispensadors de preservatius a diferents
zones de la ciutat
60 Establiment d’un servei d’autobusos cap a Vilafranca del Penedès amb més regularitat.
No és competència de l'Ajuntament
61 Regularitzar una línia d’autobús intracomarcal amb una major freqüència en la franja horària.
No és competència de l'Ajuntament
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 263
Id ACTUACIONS Observacions Continuïtat 2012
62
Establiment d’un servei de nit bus intracomarcal i cap a municipis de l’interior amb més regularitat i amb especial èmfasi en les connexions amb Barcelona.
No és competència de l'Ajuntament
63 Rebaixar o oferir descomptes importants en el preu dels transports públics als joves de Vilanova i la Geltrú.
64 Assessorament i suport a la constitució d’entitats
65 Dinamització de l’associacionisme juvenil No avaluada
66
Subvencions a les entitats i associacions de joves per a les
seves activitats i la seva difusió.
67 Cessió de locals estables i públics per a la reunió de les entitats.
68
Cercar l'establiment d'acords col·laboració amb les
entitats juvenils.
69
Divulgació dels processos de participació de Vilanova i la
Geltrú als/ a les joves
70 Potenciació de la web municipal jove
71 Promoció dels corresponsals estudiantils
72 Ampliació i diversificació de llistes de distribució joves
Ho reconduïm a través de les eines 2.0
73
Suport a la creació d'un Consell de Joves autogestionat, format per joves associats, grups no formals i joves en
general, que tingui veu en òrgans municipals, i formació dels seus representants.
74
Foment de la presència dels joves i les joves de la vila en consells consultius i en tots els processos participatius del municipi que els atenyin.
75
Suport a la creació d’una coordinadora d’entitats per
facilitar les relacions entre entitats, activitats i recursos compartits.
Es segueix insistint en la necessitat i
foment de la seva constitució però ha de ser un
òrgan extern a l’Ajuntament.
76
Realització de dinàmiques i processos participatius en aquells projectes que atenyen directament als i les joves i on el jovent contribueixi a la vitalització de la ciutat.
77 Impuls de trobades de joves corresponsals vinculats als diferents serveis de joventut i al PIDCES
Manca de recursos econòmics (Consell Comarcal)
78 Impuls de trobades de joves delegats dels IES del municipi
79 Realització d’un pacte a través de la mediació per a l’ús de l’espai públic entre la joventut, els veïns i l’Ajuntament.
80
Programació d’activitats intergeneracionals que permetin el
coneixement mutu i l’intercanvi d’experiències entre
diferents generacions.
81 Establiment d’un lloc de trobada per la població juvenil on puguin interactuar diferents col·lectius de joves.
En aquesta Legislatura el segon edifici de l'equipament queda ajornat
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 264
Id ACTUACIONS Observacions Continuïtat 2012
82
Estudi i foment, en cas de viabilitat, l’autogestió o cogestió de l’espai de trobada de l’equipament juvenil per part de les entitats o d’algun grup de joves emprenedors constituïts
com a empresa o cooperativa. No avaluada
En aquesta Legislatura el segon edifici de l'equipament
queda ajornat
83
Cursos de formació per sensibilitzar els agents que treballen amb joves sobre la realitat juvenil i les seves característiques
84
Realització d’actuacions que afavoreixin el sentiment de
pertinença de les persones joves al municipi.
85
Lideratge dels joves en projectes de canvi a la ciutat en aquells àmbits en els quals estan especialment predisposats o ben situats.
86
Incorporació a cadascuna de les accions de la visió de gènere i la discriminació positiva en funció del que es consideri convenient.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 265
Treball transversal
EIXOS Id ACTUACIONS
Jo
ven
tut
Co
nviv
èn
cia
Cu
ltu
ra
Eq
uit
at
Esp
orts
Gen
t G
ra
n
Hab
itatg
e
IM
ET
Orie
nta
ció
Parti
cip
ació
Pro
mo
ció
Salu
t
Seg
ureta
t
Desen
vo
lup
am
en
t
local
Educaci
ó
1
Diagnòstic de les necessitats d’oferta de cicles
formatius de grau mig i superior i demanda als
organismes competents (IES i Departament
d’Educació).
2
Ampliació i adaptació de PQPI, possible
incorporació a tots els IES, amb la seva
col·laboració.
3 Augment de l’oferta de places de formació professional
4
Increment de les especialitats formatives de la formació ocupacional (especialment destinades
a les noies joves).
5
Discriminació positiva als joves immigrants per
millorar la seva formació
6
Programació estable de cursos d’educació no
formal demandats pels joves.
7
Espais per a facilitar l'estudi: aules d'estudi i
sales per treballs.
8
Fomentar i donar suport econòmic i logístic als
Centres d’Esplai del municipi.
9
Dotació a l'Oficina Jove dels recursos
necessaris per a poder informar, orientar i
assessorar els joves en matèria d’educació
10
Incorporació del servei de PIDCES, per millorar
la gestió de la informació i l’orientació als IES
11
Sistematització i millora de la informació
educativa a Internet
12
Difusió del procés d’acreditació de
competències professionals
13 Fomentar la coordinació amb l’INFOIMET
14
Treball conjunt amb els agents que fomenten
la lectura per tal de garantir un hàbit de lectura
dels joves, desenvolupant programes pel
foment de la lectura.
16
Activitats de sensibilització que fomentin valors
per aconseguir la igualtat de gènere
17
Inclusió de mètodes innovadors per educar els
joves en els valors que trenquin les barreres
culturals.
18
Abordar les situacions de bullying als diferents
IES del municipi mitjançant processos de mediació.
19
Impulsar comissions d’alumnes formats en processos de mediació per a ajudar a redimir
conflictes entre els mateixos alumnes
(comissions de mediació).
21
Assessorament, suport i promoció de joves
emprenedors/es amb el suport del Club
Emprendre.
22
Coordinació amb les escoles de primària de la
ciutat per desenvolupar projectes específics que
fomentin els futurs joves emprenedors.
23
Dotació a l’Oficina Jove dels recursos
necessaris per a poder informar, orientar i
assessorar els joves en matèria de treball
24
Campanya de difusió de la Borsa de Treball de
l’IMET i del servei d’assessorament laboral de
l’Oficina Jove.
25
Sistematització de la informació laboral a
Internet (Borsa on-line).
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 266
Id ACTUACIONS
Jo
ven
tut
Co
nviv
èn
c
ia
Cu
ltu
ra
Eq
uit
at
Esp
orts
Gen
t G
ra
n
Hab
itatg
e
IM
ET
Orie
nta
ció
Parti
cip
aci
ó
Pro
mo
ció
Salu
t
Seg
ureta
t D
esen
vo
lu
pam
en
t
local
26
Potenciar els serveis d’orientació i informació
laboral i professional dels joves en finalitzar
l’ESO
27
Col·laboració de l’Oficina Jove amb el Club de
la Feina, MATÍ i TIMOL.
29
Potenciar la possibilitat de crear plans
d’igualtat de gènere a les empreses.
Habitatg
e
30
Cerca d’habitatges buits i pels joves a través
de la Borsa Jove d’habitatge del Consell Comarcal.
34
Dotació a l'Oficina Jove dels recursos
transversals necessaris per a poder informar,
orientar i assessorar els i les joves en matèria
d’habitatge.
Cultura
i oci
36
Realització d’una programació estable i adequada als interessos juvenils, tenint present
la participació dels i les joves.
38
Suport en la cessió d'infraestructures i espais
municipals per realitzar activitats lúdiques i/o
culturals proposades pels joves.
39
Facilitació de l’obertura d’espais privats d’oci
(discoteques per a menors...)
40
Adaptació dels continguts de les sales
d’exposicions, els museus, etc. amb la finalitat
de fer-los més atractius pels joves.
41
Establiment d'acords amb cinemes, sales
d’exposicions, museu, sales de concerts, etc.
amb la finalitat de que realitzin descomptes als/
a les joves.
43
Posar a l’abast dels creadors juvenils els espais
culturals existents al municipi
45
Beques per a la producció artística de nous
músics
46 Exposicions de creadors joves
47
Recolzament a la creació d’una entitat o
diverses, de joves artistes
48
Execució del projecte executiu arquitectònic i
funcional del nou equipament juvenil i posada
en funcionament
49
Contribució a la participació i la millora de la
difusió de les activitats culturals de la vila entre els i les joves.
50
Foment de la programació d’actes de la cultura
popular
51
Discriminació positiva per a joves a l'hora
d'escollir els Pabordes i a la Federació
d'Associacions pel Carnaval, i a altres
comissions d'actes de ciutat
Salut
52 Desenvolupament de bons hàbits alimentaris
53 Prevenció dels embarassos no desitjats
54
Promoció de l’activitat física com a pràctica
habitual saludable entre els joves
55
Suport a un servei d’informació, orientació i
acompanyament (personalitzat i confidencial)
en temes de salut a l’Oficina Jove ,
especialment en temes de sexualitat, drogues,
alimentació, higiene i noves addiccions.
56
Fomentar i potenciar la coordinació amb el
Programa Salut i Escola
57
Fer difusió i potenciar els serveis d’orientació,
assessorament i atenció dels serveis de salut
especialitzats en joventut
58
Continuïtat en les formacions de prevenció de
riscos que s’ofereixen als IES.
59
Ampliació dels dispensadors de preservatius a
diferents zones de la ciutat
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 267
EIXOS Id ACTUACIONS
Jo
ven
tut
Co
nviv
èn
cia
Cu
ltu
ra
Eq
uit
at
Esp
orts
Gen
t G
ra
n
Hab
itatg
e
IM
ET
Orie
nta
ció
Parti
cip
ació
Pro
mo
ció
Salu
t
Seg
ureta
t
Desen
vo
lup
am
en
t lo
cal
Mobilitat
60
Establiment d’un servei d’autobusos cap a
Vilafranca del Penedès amb més regularitat.
61
Regularitzar una línia d’autobús intracomarcal
amb una major freqüència en la franja horària.
62
Establiment d’un servei de nit bus
intracomarcal i cap a municipis de l’interior amb
més regularitat
i amb especial èmfasi en les connexions amb
Barcelona.
63
Rebaixar o oferir descomptes importants en el preu dels transports públics als joves de
Vilanova i la Geltrú.
Participaci
ó I
cohesió social
64
Assessorament i suport a la constitució
d’entitats
65 Dinamització de l’associacionisme juvenil
66 Subvencions a les entitats i associacions de joves per a les seves activitats i la seva difusió.
67
Cessió de locals estables i públics per a la
reunió de les entitats.
68
Cercar l'establiment d'acords col·laboració
amb les entitats juvenils.
69
Divulgació dels processos de participació de
Vilanova i la Geltrú als/ a les joves
70 Potenciació de la web municipal jove
71 Promoció dels corresponsals estudiantils
72
Ampliació i diversificació de llistes de
distribució joves
73
Suport a la creació d'un Consell de Joves
autogestionat, format per joves associats, grups no formals i joves en general, que tingui veu en
òrgans municipals, i formació dels seus
representants.
74
Foment de la presència dels joves i les joves de
la vila en consells consultius i en tots els
processos participatius del municipi que els
atenyin.
75
Suport a la creació d’una coordinadora
d’entitats per facilitar les relacions entre
entitats, activitats i recursos compartits.
76
Realització de dinàmiques i processos
participatius en aquells projectes que atenyen
directament als i les joves i on el jovent
contribueixi a la vitalització de la ciutat.
79
Realització d’un pacte a través de la mediació
per a l’ús de l’espai públic entre la joventut, els veïns i l’Ajuntament.
80
Programació d’activitats intergeneracionals que
permetin el coneixement mutu i l’intercanvi
d’experiències entre diferents generacions.
82
Estudi i foment, en cas de viabilitat,
l’autogestió o cogestió de l’espai de trobada de
l’equipament juvenil per part de les entitats o
d’algun grup de joves emprenedors constituïts
com a empresa o cooperativa.
83
Cursos de formació per sensibilitzar els agents
que treballen amb joves sobre la realitat juvenil
i les seves característiques
84
Realització d’actuacions que afavoreixin el
sentiment de pertinença de les persones joves
al municipi.
85
Lideratge dels joves en projectes de canvi a la
ciutat en aquells àmbits en els quals estan especialment predisposats o ben situats.
86
Incorporació a cadascuna de les accions de la visió de gènere i la discriminació positiva en
funció del que es consideri convenient.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 268
EIXOS Id ACTUACIONS INTERDEPARTAMENTALITAT INTERINSTITUCIONALITAT
Educació
1
Diagnòstic de les necessitats d’oferta de cicles
formatius de grau mig i superior i demanda als
organismes competents
2
Ampliació i adaptació de PQPI, possible incorporació
a tots els IES, amb la seva col·laboració.
3
Augment de l’oferta de places de formació
professional
4
Increment de les especialitats formatives de la
formació ocupacional (especialment destinades a les noies joves).
5 Discriminació positiva als joves immigrants per millorar la seva formació
6 Programació estable de cursos d’educació no formal demandats pels joves.
7
Espais per a facilitar l'estudi: aules d'estudi i sales
per treballs.
8
Fomentar i donar suport econòmic i logístic als
Centres d’Esplai del municipi.
9
Dotació a l'Oficina Jove dels recursos necessaris per
a poder informar, orientar i assessorar els joves en
matèria d’educació
10
Incorporació del servei de PIDCES, per millorar la
gestió de la informació i l’orientació als IES
11
Sistematització i millora de la informació educativa
a Internet
12
Difusió del procés d’acreditació de competències
professionals
13 Fomentar la coordinació amb l’INFOIMET
14
Treball conjunt amb els agents que fomenten la
lectura per tal de garantir un hàbit de lectura dels
joves, desenvolupant programes pel foment de la
lectura.
16
Activitats de sensibilització que fomentin valors per
aconseguir la igualtat de gènere
17
Inclusió de mètodes innovadors per educar els
joves en els valors que trenquin les barreres
culturals.
18
Abordar les situacions de bullying als diferents IES
del municipi mitjançant processos de mediació.
19
Impulsar comissions d’alumnes formats en
processos de mediació per a ajudar a redimir
conflictes entre els mateixos alumnes (comissions
de mediació).
21
Assessorament, suport i promoció de joves
emprenedors/es amb el suport del Club Emprendre.
22
Coordinació amb les escoles de primària de la ciutat
per desenvolupar projectes específics que fomentin
els futurs joves emprenedors.
23
Dotació a l’Oficina Jove dels recursos necessaris per
a poder informar, orientar i assessorar els joves en
matèria de treball
24
Campanya de difusió de la Borsa de Treball de
l’IMET i del servei d’assessorament laboral de
l’Oficina Jove.
25
Sistematització de la informació laboral a Internet
(Borsa on-line).
26
Potenciar els serveis d’orientació i informació
laboral i professional dels joves en finalitzar l’ESO
27 Col·laboració de l’Oficina Jove amb el Club de la Feina, MATÍ i TIMOL.
28
Actuacions a les empreses de la zona per incentivar pràctiques no discriminatòries per raó de gènere, de
procedència, de discapacitat, etc.
29
Potenciar la possibilitat de crear plans d’igualtat de
gènere a les empreses.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 269
EIXOS Id ACTUACIONS INTERDEPARTAMENTALITAT INTERINSTITUCIONALITAT
Habitatge
30 Cerca d’habitatges buits i pels joves a través de la Borsa Jove d’habitatge del Consell Comarcal.
34
Dotació a l'Oficina Jove dels recursos transversals
necessaris per a poder informar, orientar i
assessorar els i les joves en matèria d’habitatge.
Cultura i oci
36
Realització d’una programació estable i adequada
als interessos juvenils, tenint present la participació
dels i les joves.
38
Suport en la cessió d'infraestructures i espais
municipals per realitzar activitats lúdiques i/o
culturals proposades pels joves.
39
Facilitació de l’obertura d’espais privats d’oci
(discoteques per a menors...)
40
Adaptació dels continguts de les sales
d’exposicions, els museus, etc. amb la finalitat de
fer-los més atractius pels joves.
41
Establiment d'acords amb cinemes, sales
d’exposicions, museu, sales de concerts, etc. amb
la finalitat de que realitzin descomptes als/ a les
joves.
43 Posar a l’abast dels creadors juvenils els espais culturals existents al municipi
45 Beques per a la producció artística de nous músics
46 Exposicions de creadors joves
47
Recolzament a la creació d’una entitat o diverses,
de joves artistes
48
Execució del projecte executiu arquitectònic i
funcional del nou equipament juvenil i posada en
funcionament
49
Contribució a la participació i la millora de la difusió
de les activitats culturals de la vila entre els i les joves.
50 Foment de la programació d’actes de la cultura popular
51
Discriminació positiva per a joves a l'hora d'escollir
els Pabordes i a la Federació d'Associacions pel
Carnaval, i a altres comissions d'actes de ciutat
Salut
52 Desenvolupament de bons hàbits alimentaris
53 Prevenció dels embarassos no desitjats
54
Promoció de l’activitat física com a pràctica habitual
saludable entre els joves
55
Suport a un servei d’informació, orientació i acompanyament (personalitzat i confidencial) en
temes de salut a l’Oficina Jove especialment en
temes de sexualitat, drogues, alimentació, higiene i
noves addiccions.
56
Fomentar i potenciar la coordinació amb el
Programa Salut i Escola
57
Fer difusió i potenciar els serveis d’orientació,
assessorament i atenció dels serveis de salut
especialitzats en joventut
58
Continuïtat en les formacions de prevenció de riscos
que s’ofereixen als IES.
58
Continuïtat en les formacions de prevenció de riscos
que s’ofereixen als IES.
59
Ampliació dels dispensadors de preservatius a
diferents zones de la ciutat
Mobilitat
60
Establiment d’un servei d’autobusos cap a
Vilafranca del Penedès amb més regularitat.
61
Regularitzar una línia d’autobús intracomarcal amb
una major freqüència en la franja horària.
62
Establiment d’un servei de nit bus intracomarcal i
cap a municipis de l’interior amb més regularitat i
amb especial èmfasi en les connexions amb
Barcelona.
63
Rebaixar o oferir descomptes importants en el preu dels transports públics als joves de Vilanova i la
Geltrú.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 270
EIXOS Id ACTUACIONS INTERDEPARTAMENTALITAT INTERINSTITUCIONALITAT
Participació
i cohesió
social
64 Assessorament i suport a la constitució d’entitats
65 Dinamització de l’associacionisme juvenil
66
Subvencions a les entitats i associacions de joves
per a les seves activitats i la seva difusió.
67
Cessió de locals estables i públics per a la reunió de
les entitats.
68
Cercar l'establiment d'acords col·laboració amb les
entitats juvenils.
69
Divulgació dels processos de participació de
Vilanova i la Geltrú als/ a les joves
70 Potenciació de la web municipal jove
71 Promoció dels corresponsals estudiantils
72
Ampliació i diversificació de llistes de distribució
joves
73
Suport a la creació d'un Consell de Joves
autogestionat, format per joves associats, grups no
formals i joves en general, que tingui veu en òrgans
municipals, i formació dels seus representants.
74
Foment de la presència dels joves i les joves de la
vila en consells consultius i en tots els processos participatius del municipi que els atenyin.
75
Suport a la creació d’una coordinadora d’entitats per facilitar les relacions entre entitats, activitats i
recursos compartits.
76
Realització de dinàmiques i processos participatius
en aquells projectes que atenyen directament als i
les joves i on el jovent contribueixi a la vitalització
de la ciutat.
79
Realització d’un pacte a través de la mediació per a
l’ús de l’espai públic entre la joventut, els veïns i
l’Ajuntament.
80
Programació d’activitats intergeneracionals que
permetin el coneixement mutu i l’intercanvi
d’experiències entre diferents generacions.
82
Estudi i foment, en cas de viabilitat, l’autogestió o
cogestió de l’espai de trobada de l’equipament
juvenil per part de les entitats o d’algun grup de
joves emprenedors constituïts com a empresa o cooperativa.
83
Cursos de formació per sensibilitzar els agents que
treballen amb joves sobre la realitat juvenil i les
seves característiques
84
Realització d’actuacions que afavoreixin el
sentiment de pertinença de les persones joves al
municipi.
85
Lideratge dels joves en projectes de canvi a la
ciutat en aquells àmbits en els quals estan
especialment predisposats o ben situats.
86
Incorporació a cadascuna de les accions de la visió
de gènere i la discriminació positiva en funció del
que es consideri convenient.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 271
ANNEX 6. Conclusions destacades i objectius concrets
A continuació presentem de forma esquemàtica la proposta inicial de mesures
presentades per tal de ser incorporades en el PLJ.
Aquestes mesures s’han treballar, s’han esmenat i s’han ampliat a partir del
consens polític i tècnic i la participació dels joves.
Eix emancipació
Educació i formació
Diagnosi Objectius Accions Indicadors d’avaluació
Relativament baix nivell d’aprofitament de l’ESO
Impulsar i fomentar mesures per a la millora del rendiment escolar dels alumnes matriculats als IES de la ciutat
Seguiment personalitzat dels casos d’absentisme escolar Treball coordinat amb els centres escolars per donar recolzament als alumnes amb més dificultats d’aprenentatge Manteniment dels programes de suport i acollida als estudiants d’origen estranger Foment de mecanismes d’acompanyament “peer to peer” entre alumnes Estudi prospectiu de la possibilitat d’encetar programes basats en comunitats d’aprenentatge a la ciutat Millora de la cooperació entre l’ajuntament, els centres educatius i les Associacions de Pares i Mares d’alumnes Programa de valorització de la utilitat de la formació
Taxa de graduació en l’ESO Taxa d’absentisme escolar
Insuficient oferta de programes de transició al treball i de qualificació professional inicial
Ampliar les oportunitats de formació per als joves que no acrediten l’ESO
Reforçar la divulgació entre els joves dels serveis d’informació i assessorament sobre formació i estudis de l’Oficina Jove Cooperació amb el Departament d’Ensenyament per sol·licitar un increment de l’oferta de formació ocupacional al municipi Programa de seguiment dels itineraris de transició al treball dels alumnes que no assoleixen la ESO Reforç dels programes de l’Escola d’Adults, sobre tot els que permeten la reincorporació a itineraris formatius reglats Cooperació constant amb l’IMET per aconseguir oferir més i millors oportunitats formatives
Nombre d’alumnes que cursen PQPI’s o equivalents Nombre d’alumnes matriculats a l’Escola d’adults Satisfacció dels joves usuaris de serveis d’informació i assessorament de l’Oficina Jove
Increment de la demanda de Cicles Formatius, tant de grau mig com de grau
superior
Ampliar les oportunitats de formació professionalitzadora a la ciutat
Mantenir els programes de divulgació entre els joves de l’oferta formativa local Propugnar una més gran relació temàtica entre CFGM i CFGS per tal que els joves puguin completar
itineraris d’especialització a partir de l’oferta local
Nombre d’alumnes que cursen CFGM o CFGS a la ciutat
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 272
Diagnosi Objectius Accions Indicadors d’avaluació
Insuficient aprofitament del potencial de la presència de la UPC a la ciutat
Generar sinèrgies amb la UPC per afavorir la interrelació amb la ciutat i, particularment, amb els i les joves
Programa de cooperació amb la UPC, per ampliar el coneixement per part dels joves de la formació universitària local i enfortir la vinculació entre la universitat i la ciutat Programa VNG, Ciutat Universitària Programa “Universitat Oberta” Visualitzar el paper de la UPC dins el teixit social de la ciutat
Conveni de col·laboració amb la UPC Nombre d’assistents a les activitats organitzades
Relativament baix nivell d’estudis global dels joves de la ciutat
Estimular la formació de forma global i transversal
Programa Educatiu Ciutat-Jove Fomentar l’adaptació dels serveis (informació, assessorament, tràmits, etc.) de l’IMET a les necessitats dels i les joves Fomentar el manteniment i l’ampliació de l’oferta de PQPI i cicles formatius Adaptar l’oferta d’espais d’estudi per a joves Consolidar els programes d’informació i assessorament sobre estudis de l’Oficina Jove Mantenir el programa PIDCES Programa de suport a les biblioteques dels IES (recursos, dinamització, etc) Ampliar el programa de foment de la lectura als adolescents i joves Programa de valorització social de la formació
Nombre d’usuaris de serveis i programes
Ocupació i treball
Diagnosi Objectius Accions Indicadors d’avaluació
Altes taxes relatives d’atur juvenil
Afavorir la inserció laboral dels joves del municipi Millorar l’ocupabilitat
Reforçar els serveis d’informació i assessorament sobre ocupació i treball de l’Oficina Jove Programa de suport personalitzat en els itineraris de transició al treball Programa de convenis amb empreses locals per promoure la inserció laboral (pràctiques, tastet d’oficis, mesures d’estímul de la contractació de joves
locals, etc) Programa VNG emprenedora, per facilitar l’auto-ocupació dels joves (Club Emprendre) Projecte de recerca i estímul de nous filons d’ocupació a la ciutat (disseny industrial, ferrocarril, ...) Cooperació amb l’OTG local Divulgació i ampliació de la bossa de treball de l’IMET i de la resta de serveis que ofereixen als joves locals Col·laboració de l’Oficina Jove amb el Club de la Feina i els programes MATÍ i TIMOL
Taxa d’atur Taxes d’inserció laboral dels usuaris de programes municipals d’ocupació
Altes taxes de temporalitat laboral (estacionalitat)
Estimular la contractació estable
Reducció de les taxes municipals a empreses i comerços locals que contractin joves vilanovins per un període superior a un any
Taxa de temporalitat
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 273
Habitatge
Diagnosi Objectius Accions Indicadors d’avaluació
Alta proporció de joves que consideren que, tot i desitjar-ho, no es podran emancipar al municipi
Afavorir l’emancipació residencial de qualitat
Cooperació amb la regidoria d’Urbanisme i Habitatge en l’elaboració del Pla Municipal d’Habitatge Cooperació amb l’Oficina Local d’Habitatge per coordinar els mecanismes d’informació i assessorament als joves Estudiar possibles mesures de suport a l’emancipació residencial dels joves (sistemes d’avals municipals, rehabilitació, lloguer social, cooperació intergeneracional,...)
Taxa d’emancipació residencial Nivell de satisfacció dels joves que utilitzen serveis d’assessorament sobre habitatge
Incrementar l’oferta d’habitatge de lloguer a la ciutat
Campanya d’estímul d’entrada al mercat de lloguer d’habitatges buits
Increment en l’oferta d’habitatges de
lloguer per a joves
Salut
Diagnosi Objectius Accions Indicadors
d’avaluació Els joves reconeixen una gran facilitat en l’accés a tabac, alcohol i altres substàncies
Promoure entre els joves hàbits saludables i el consum responsable
Mantenir i reforçar el programa d’informació i assessorament en salut de l’Oficina Jove Mantenir i reforçar els Punts de Salut en espais d’oci nocturn Programa de tallers als IES sobre hàbits saludables Campanya de divulgació del consum responsable de alcohol, tabac i altres substàncies, en espais locals d’oci i durant la programació d’activitats festives municipals (Carnaval, Festa Major, Envelat,...) Suport al Pla Local de Prevenció de Drogues Fomentar la figura dels agents de salut als IES
Nombre de tallers desenvolupats Nombre d’usuaris dels serveis d’informació i assessorament Nivell de satisfacció dels usuaris
Existeixen comportaments de risc que es podrien evitar amb una més gran intervenció amb joves
Reduir dels riscos associats a les pràctiques sexuals i promoure l’alimentació saludable
Mantenir i reforçar les assessories sobre sexualitat de l’Oficina Jove Programa de tallers als IES sobre hàbits saludables Programa de prevenció d’embarassos no desitjats
Nombre de tallers desenvolupats Nombre d’usuaris dels serveis d’informació i assessorament Nivell de satisfacció dels usuaris
Existeix una àmplia xarxa d’entitats i equipaments esportius a la
ciutat
Promoure l’activitat física com a pràctica habitual entre els joves
Programa de facilitació de l’accés dels joves als equipaments esportius Cooperació amb la regidoria d’Esports pel foment de campionats amateurs en diverses disciplines
Programa de promoció de l’ús de la bicicleta (ampliar xarxa d’aparcaments, millora de la senyalització, etc.)
Nombre d’usuaris joves dels equipaments esportius
Nombre d’activitats esportives adreçades als joves
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 274
Eix participació i cultura
Associacionisme i participació
Diagnosi Objectius Accions Indicadors d’avaluació
Gairebé un 40% dels joves no pertanyen a cap associació
Estimular el foment de l’associacionisme Donar suport a la creació de noves
associacions i al creixement de les ja existents
Programa de divulgació de l’associacionisme juvenil local als IES Mostra d’associacions juvenils Tallers d’associacionisme
Consolidar els serveis de foment i suport de l’associacionisme de l’Oficina Jove Consolidar i ampliar els serveis a les associacions (convenis, subvencions, cessió d’espais, etc) Programa de formació per a entitats juvenils (lideratge, comunicació, organització, etc) Promoure el programa de Dinamitzadors de l’Espai Públic
Increment del nombre de joves associats Increment del nombre
d’associacions juvenils
Tot i que hi ha una relativament alta taxa de joves associats, es detecten dificultats per incorporar als joves nouvinguts a l’associacionisme local.
Afavorir la integració social dels joves nouvinguts mitjançant el potencial de la xarxa associativa local
Campanya de divulgació de l’associacionisme local adreçat a joves immigrants Programa de formació especialitzada en treball intercultural adreçat a les associacions juvenils
Taxa d’associacionisme de joves estrangers
No hi ha prou mecanismes de relació i cooperació entre entitats
Estimular la realització de projectes conjunts entre entitats juvenils
Foment de la creació de taules de coordinació local a nivell sectorial (lleure, cultura, esport,etc) Promoció de projectes conjunts (Mostra d’entitats, Festa Major Jove, Programació a l’Envelat, etc) Suport a la creació d’un Consell de Joves local
Nombre de projectes realitzats a partir de la cooperació interassociativa Creació del Consell de Joves
Insuficient nivell de participació dels joves en les polítiques locals de joventut
Incrementar els espais i capacitar als joves per tal que tinguin un més gran protagonisme en les polítiques locals de joventut
Tallers de formació en participació als IES Increment dels canals de comunicació entre els joves (presencials o via telemàtica). Fomentant les eines 2.0 i el Butlletí jove Creació d’una Comissió de Seguiment i Avaluació del PLJ Promoure la participació dels joves en el conjunt dels espais i mecanismes de participació institucional local
Nombre de joves que participen als tallers Nombre d’usuaris del perfil de Facebook de la regidoria de Joventut Nombre d’accions i participants de la Comissió de Seguiment i Avaluació del PLJ
Manca d’espais per a l’organització d’activitats
Incrementar l’oferta i disponibilitat d’espais
Mantenir els programes d’utilització dels equipaments escolars fora de l’horari lectiu Construcció d’un equipament juvenil polivalent que substitueixi l’Envelat Millorar les condicions d’ús del Molí de Mar
Disponibilitat d’espais Nombre d’activitats i usos del nou equipament
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 275
Cultura i oci
Diagnosi Objectius Accions Indicadors d’avaluació
Importància de les festes populars (Carnaval i Festa Major) com a espais de cultura, participació i integració social
Incrementar la participació dels joves a les festes populars Fomentar el desenvolupament de més activitats per a joves en el marc de la Festa Major
Suport a la creació d’una “comissió jove de festa major” que promogui la realització d’activitats per a joves, tant d’iniciativa municipal com organitzades per entitats o grups informals de joves Discriminació positiva dels joves a l'hora d'escollir els Pabordes i a la Federació d'Associacions del Carnaval Programa “VNG ets tu”, per estimular la participació dels joves en les festes populars locals
Nombre d’activitats impulsades per joves Nombre d’activitats adreçades a joves
Es percep com a insuficient l’oferta d’activitats
d’oci local
Incrementar els programes d’oci responsable Diversificar l’oferta
d’activitats culturals i d’oci Promoure la identificació de VNG amb festivals musicals de qualitat
Mantenir i ampliar l’oferta de tallers d’oci adreçats a joves Mantenir i reforçar el programa “Joves i Nit”
Inclusió de la programació d’accions culturals adreçades a joves a la programació cultural de la ciutat Programa d’estímul de la creativitat artística (musical, teatral, gestual, pictòrica, etc.) Cooperació amb espais i organismes de formació artística (p.e, la Escola i Conservatori Municipal de Musica Mestre Montserrat) Programa d’exposicions de joves artistes Programa de suport a iniciatives artístiques d’expressió en l’espai públic (graffiti, street dance, etc.) Promoció dels festivals musicals estivals (p.e. Nowa Reggae, Faraday, Tranuita, etc.) Millorar la difusió de les activitats culturals adreçades a joves en els diferents canals (Butlletí Jove, xarxes socials, etc.)
Nombre d’activitats adreçades a joves
Nombre d’usuaris Impactes en els mitjans de comunicació de les activitats organitzades
Joves manifesten dificultats per accedir a activitats culturals per manca de recursos econòmics
Promoure programes de descomptes amb programadors locals d’activitats culturals i d’oci per a joves en situació d’atur Incorporar la tarificació social als
programes culturals impulsats per l’Ajuntament
Convenis amb programadors d’activitats de cultura i lleure per oferir descomptes a joves aturats (música, cinema, dansa, teatre, etc.) Estudiar l’aplicació de descomptes per a joves en les activitats culturals i de lleure impulsades des de l’administració local
Nombre d’usuaris de programes i serveis
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 276
Eix cohesió social
Diagnosi Objectius Accions Indicadors d’avaluació
Dificultat d’integració social dels joves nouvinguts
Afavorir la inserció social i el sentiment de pertinència dels joves nouvinguts
Programa “VNG Benvinguda”, per informar als nous ciutadans dels serveis i oportunitats que els ofereix la ciutat Programa d’impuls de la cultura i la llengua catalana com a eina de dinamització, cohesió i inclusió social Mesures de discriminació positiva dels joves d’origen estranger en l’accés a diferents serveis municipals Tallers d’aprenentatge intercultural i programa de promoció de l’intercanvi cultural
Nombre d’activitats desenvolupades Nombre d’usuaris de programes i serveis Taxa de coneixement i relació entre joves autòctons i nouvinguts
Increment de les persones joves en risc
d’exclusió social
Reduir el risc d’exclusió dels joves en situacions de
vulnerabilitat i garantir les oportunitats d’igualtat
Estreta col·laboració amb el programa VNG[in]clusió i participació activa en el Pla Local d’Inclusió Social
Programa de seguiment i suport personalitzat dels joves en situació de vulnerabilitat Programa de seguiment i suport de les joves immigrants un cop finalitzats els estudis obligatoris (magribines i llatines)
Nombre d’usuaris de programes i
serveis Continuïtat en el seguiment de casos Evolució dels factors de vulnerabilitat social
Es detecta un alt nombre de joves que afirmen haver estat víctimes de discriminació
Promoure mesures de prevenció de la discriminació per raons d’origen, gènere, orientació sexual, ètnia, imatge corporal, discapacitat, identitat cultural, etc.
Programa d’agents de mediació als IES de la ciutat Promoció de tallers de prevenció i rebuig a la discriminació i a la violència, especialment per raons de gènere Campanya de sensibilització sobre les formes de discriminació als IES
Nombre d’usuaris als tallers Nombre d’agents de mediació Taxa de joves que afirmen haver estat víctimes de discriminació
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 277
ANNEX 7. Dinamització xarxes socials (facebook)
A continuació recollim les principals aportacions fetes pels joves que van adherir-
se a aquest grup (format per gairebé 300 membres). El recull de les aportacions
es troba presentat retrospectivament, tal i com s’ofereix a la xarxa.
Hem de fer esment que s’han recollit els comentaris tal i com ho han expressat
els i les joves de Vilanova i la Geltrú (tot preservant l’anonimat de les
intervencions). La Regidoria de Joventut no es fa responsable de les opinions
recollides en aquest apartat.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 278
Pla Local Joventut Seguim en l'àmbit de la Salut...quines accions es poden fer per promoure l'activitat física com a pràctica habitual entre els i les joves? Editar un mapa de rutes i camins de la zona Que no només hi hagi carril bici a la carretera general i a la ronda ibèrica Més carrils bici i zones pacificades de trànsit de debò Potser una bona eina seria donar a conèixer el gran ventall d'esports marítim que ofereixen els recursos naturals de la costa vilanovina, a tots aquells joves que encara no hagin trobat un esport adequat a les seves preferències, o opti per un que promogui la seva activitat física habitual. Fer rutes verdes al Garraf per connectar amb el Penedès, amb rutes ven senyalitzades (que hi ha moltes) i fer promoció Pla Local Joventut Què més es pot fer per afavorir la inserció social i el sentiment de pertinença dels i les joves nouvinguts/des? Programes d'esports d'equips de totes les edats, aptes per a totes les butxaques
Una de les millors formes, per no dir la millor, d'integració són els esports d'equip. Vilanova i la Geltrú es una ciutat que compta amb unes setanta entitats esportives i potser la millor manera d'integrar als nouvinguts ja siguin immigrants
Pla Local Joventut Com podem fer per promoure programes de descomptes en les activitats culturals i d'oci per a joves en situació d'atur, i per incorporar la tarificació social als programes culturals impulsats per l'Ajuntament? Oci, descomptes en activitats d'interès general organitzades per ens vilanovins Culturals, descomptes per aturats i emancipats amb rendes baixes
Gracies per l'aclariment. Doncs es podria fer descomptes pels membres d'associacions d'aturats, de col·lectius desfavorits, igual que es fa amb les famílies nombroses. Quant a les activitats culturals, si es la forma més apropiada d'apropar als joves seria convenient que poguessin beneficiar-se amb algun descompte y, no només en atur sinó també, aquells joves fins als 30 anys emancipats que rebin un salari
Pla Local Joventut Per acabar amb aquest recorregut pels objectius del nou Pla Local de Joventut, avui preguntem com podem promoure mesures de prevenció de la discriminació per raons d'origen, de gènere, d'orientació sexual, d'identitat de gènere, d'ètnia, d'imatge corporal, de discapacitat, d'identitat cultural, etc? Pla Local Joventut Què més es pot fer per reduir el risc d'exclusió dels i les joves en situacions de vulnerabilitat i garantir les oportunitats d'igualtat? Pla Local Joventut Què es pot fer per incrementar els programes d'oci responsable, per diversificar l'oferta d'activitats culturals i d'oci i per promoure la identificació de VNG amb festivals musicals de qualitat? Donar suport logístic i facilitats a les entitats que n'organitzen
Pla Local Joventut Entrem a Cultura i Oci: Què es pot fer per incrementar la participació dels i les joves a les festes populars i per fomentar més activitats per a joves en el marc de la Festa Major? Que hi hagi relleu en els balls populars XD Obrir més espais de FM on els joves es puguin IMPLICAR
Pla Local Joventut Davant la manca d'espais per a l'organització d'activitats, què es pot fer per incrementar l'oferta i disponibilitat d'espais?
L'Ajuntament podria cedir espais/locals buits que no s'utilitzen per a res. 18 de mayo a la(s) 14:02 · Me gusta · 1
Pla Local Joventut
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 279
Què es pot fer per afavorir la integració social dels joves nouvinguts mitjançant el potencial de la xarxa associativa local? Difusió als instituts Un Casal de Joves Un centre obert Són "ells i elles" qui han de venir a les associacions o són les entitats qui hem d'anar a presentar-nos?
17 de mayo a la(s) 14:26 · Me gusta Pla Local Joventut Avui demanem accions per incrementar els espais i capacitar els i les joves per tal que tinguin un més gran protagonisme en les polítiques locals de joventut. Que es cedeixi el local de la COMPEX, per a fer un casal de Joves Autogestionat Recordem, que la gent gran ja te un centre de dia (cap a les casernes), i els casals d'avis (ara cap a la baixa) de les caixes. Es podria fer la comparativa amb la caixa de llauna que està a prendre pel cul de Vilanova (envelat) que tenim els joves... Pla Local Joventut Com podem estimular el foment de l'associacionisme, donar suport a la creació de noves associacions i al creixement de les ja existents? Millorar el protocol i la rugositat en les subvencions. Simplificar la burocràcia. Facilitar els espais. I prioritzar les subvencions Per exemple, al meu esplai (C.E. Drac Màgic), ens donen una subvenció que fa riure. Tot i mantenir una Ermita la hostia de gran, oferint l'espai a totes les entitats que ho vulguin. Tenim setmanalment un centenar de nens gaudint de les act... Pla Local Joventut Pel que fa a l'habitatge, què es pot fer per afavorir l'emancipació residencial de qualitat i per incrementar l'oferta d'habitatge de lloguer per al jovent? Polítiques de lloguer amb seny Oferir a lloguer els pisos propietat de caixes d'estalvi
Expropiació immediata de les obres a mitjes fetes per immobiliàries , i aquestes, oferir-les al poble amb un lloguer social. Aquells que han causat la crisis que la paguin. I si no estan disposades a donar-ho a l'Ajuntament Pla Local Joventut Com podem estimular la realització de projectes comuns entre entitats juvenils? Oferint un espai comú autogestionat per a les entitats juvenils Pla Local Joventut Com es poden reduir els riscos associats a les pràctiques sexuals i promoure l'alimentació saludable? Pla Local Joventut Quines accions es poden dur a terme per promoure entre els/les joves hàbits saludables i consum responsable? Pla Local Joventut Quines accions es podrien dur a terme per estimular contractació estable del jovent de la nostra ciutat? Fer una granja d'empreses Promoure Vilanova com a ciutat d'oci Creació d'industria Pla Local Joventut Entrem a l'eix d'ocupació i treball. Què més es pot fer per afavorir la inserció laboral del jovent del municipi i millorar l'empleabilitat? Pla Local Joventut Avui, una qüestió més genèrica: "Què es pot fer per estimular la formació de manera global i transversal a la nostra ciutat?" Recorda que en el document preliminar del Pla hi ha una primera proposta d'accions, que podem completar i millorar entre tots i totes! Pla Local Joventut Quines accions es poden fer per generar sinèrgies amb la UPC per afavorir la interrelació amb la ciutat i, particularment, amb els i les joves
En mi opinión, si no voy equivocado con el sentido de la pregunta, creo que esta pregunta debería estar más orientada a ser respondida por los estudiantes y profesores de la UPC.
Pla Local Joventut
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 280
Una de les prioritats del Pla ha de ser la formació, per això avui preguntem: "Quines accions es poden fer per ampliar les oportunitats de formació professionalitzadora a la ciutat?" En el document n'hi ha unes quantes, però se'n poden afegir més! Pla Local Joventut La qüestió d'avui també relacionada amb els objectius d'educació i formació, és: "Quines accions es poden fer per tal d'ampliar les oportunitats de formació per als i les joves que no acrediten l'ESO"? En el document preliminar (http://www.vilanova.cat/doc/doc_26040836_1.pdf) ja hi ha una proposta d'accions per a cada objectiu, però es tracta de proposar-ne d'altres... Pla Local Joventut Encetem les qüestions: "Què creus que es pot fer per impulsar i fomentar mesures per a la millora del rendiment escolar de l'alumnat matriculat als centres de secundària de la ciutat?" Pla Local Joventut Què li manca a la nostra ciutat pel que fa a activitats i oci? Espais verds Un espai polivalent/casal de joves, com cal! L'Ortoll! que s'el volen carregar! Pla Local Joventut Com veus Vilanova i la Geltrú pel que fa a la discriminació? Quines coses positives té? Unitat contra el feixisme i el racisme Pla Local Joventut Què hauria de millorar a la nostra ciutat pel que fa a l'acollida de les persones immigrades? No crear guetos en barris concrets Sensibilitzar i normalitzar el fenomen Pla Local Joventut Hi ha discriminació a la nostra ciutat? En quins temes? Immersió lingüística dels immigrants Partits polítics, tòpics i prejudicis La xenofòbia d’alguns partits i en caràcter general l'etnocentrisme d'altres Discursos que alimenten els tòpics, on surten als mitjans de comunicació i de forma directa repercuteixen a la ciutat tot i no ser de Vilanova estrictament... Pla Local Joventut Quines oportunitats ha aportat la immigració a Vilanova i la Geltrú? Pla Local Joventut Finalment, esperem que el Carnaval us permeti participar en el debat que plantegem avui, sobre discriminació i immigració... Pla Local Joventut Què té de positiu Vilanova, pel que fa a les activitats i les possibilitats d'oci? Els esplais Les entitats sense ànim de lucre Pla Local Joventut Què manca a la nostra ciutat pel que fa a associacionisme i a polítiques participatives? Espais, subvencions i recursos Suport legal i polítiques de defensa dels col·lectius i associacions Pla Local Joventut Quines oportunitats veus que té Vilanova pel que fa a les entitats i les associacions i a la possibilitat de participació? La quantitat d'entitats i associacions Avui el debat que proposem va de participació i oci... Pla Local Joventut Què trobes a faltar a la nostra ciutat pel que fa a salut, sexualitat i esports? Piscines descobertes a l'estiu Pla Local Joventut Què valores especialment pel que fa a salut, sexualitat i esports a Vilanova i la Geltrú? Els 3 equipaments esportius que hi ha Pla Local Joventut Quines propostes fas per facilitar l'accés a l'habitatge? Pla Local Joventut Quins problemes tens o has tingut per accedir a l'habitatge?
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 281
Pla Local Joventut Avui el tema va d'habitatge i de salut... Pla Local Joventut Quines oportunitats veus a Vilanova pel que fa a treball/ocupació/feina? Ser un peó precari més en una sucursal És el que ens ha deixat la globalització Pla Local Joventut Quines dificultats té la nostra ciutat pel que fa a treball/ocupació/feina? Falta d'oferta i condicions dignes per al treballador/a Pla Local Joventut Què és el que més et preocupa de l'educació a la nostra ciutat? La manca de recursos socioeducatius adreçats als i les joves Que quedi reduïda als mínims a causa de les retallades Pla Local Joventut Què valores positivament de l'educació a Vilanova i la Geltrú? Pla Local Joventut Entre avui i dijous anirem penjant temes de debat, ara ja més concrets. Avui d'educació i de treball. Què t'agrada menys? La inexistència d'un casal de joves com cal La manca d'oci nocturn El poc pes decisiu que tenim! Autogestionat per les entitats juvenils que hi vulguin participar. Voto por las dos primeras opciones, creo que ambas representan una misma necesidad y, a la vez, diferentes alternativas de ocio que puede ser compartidas o no entre los jóvenes de Vilanova i la Geltrú. Pla Local Joventut Quines creus que haurien de ser les prioritats? Facilitar el desenvolupament de les activitats a les entitats Suport a joves emprenedors Ajudes a l'habitatge Tota mena d'activitats, així com culturals/esportives/festives/etc. Facilitant els espais, recursos, subvenció, etc. (Que no m'hi cabia a la resposta joé xD) Pla Local Joventut Què t'agrada més de Vilanova i la Geltrú? Festa Major El carnaval El teixit associatiu Pla Local Joventut Per anar fent boca, us anirem proposant algunes qüestions per al debat, que anirem ampliant els propers dies. D'allò més general a allò més concret... No us talleu, participeu i convideu a participar!
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 282
ANNEX 8. Programa d’Animació Educativa 2012-2013
El Programa d'Animació Educativa és una eina per facilitar als centres una tria
d'activitats de suport a la seva tasca pedagògica i alhora apropar a l'alumnat el
seu entorn més immediat: recursos, espais, serveis de la ciutat...
Objectius
- Oferir al professorat un recull d'activitats adequades al nivell de l'alumnat,
atenent la diversitat de grups i oferint informació complementària als continguts
curriculars.
- Oferir a l'alumnat una visió més àmplia d'allò que han aprés o que se'ls ha
explicat a classe.
- Desenvolupar entre l'alumnat el seu sentit crític, donant-los l'oportunitat
d'assistir a sessions/activitats elaborades amb rigor, amb professionalitat.
- Recollir en una única guia les activitats proposades per diferents persones,
entitats, serveis i àrees municipals.
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 283
Descripció Àmbit Destinataris
4rt D'ESO
Batxillerat Cicles Formatius
PQPI Escola d'Adults
Escola d'Art
Escola de Música
Pares i Mares
Professorat Comunitat educativa
Taller de teatre a la Masia d'en Cabanyes Arts escèniques i audiovisuals
X X X X X
Els americanos i la transformació de Vilanova al segle XIX
Coneixement de la ciutat
X X X X X X
La Memòria del Futur: Vols ballar? X X
La Memòria del Futur: Els nostres records d'escola X X X
La Memòria del Futur: Família i Guerra, Esport, Sobreviure, Pa de cada dia
X X
La Memòria del Futur: un grapat de memòries. X X
La Memòria del Futur:Tardes de cinema X X
La Memòria del Futur. Viatges de la memòria: entre fum i carbó X X
Tastets d'Enginyeria X X X
Aula de comerç just Visita a la botiga Intermón Oxfam Convivència, ciutadania, diversitat...
X
Connectant móns X
El món a través de les persones I. Una finestra oberta a l'Àfrica X X X
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 284
Negra
El món a través de les persones II. Les diferents realitats de l'Amèrica Llatina
X X
El món a través de les persones III. Apropa't al Magrib X X X
El món a través de les persones IV. El poble gitano X X X
El Projecte Buchenwald: La deportació als camps nazis i el ferrocarril. Republicans espanyols en els combois de la mort
X X
Els oficis tenen sexe? X X X
Feu la festa amb seguretat. Consells de protecció civil a les revetlles
X X X
Sant Jordi, roses contra l'oblit X X X X
Suport a la creació i seguiment d'equips d'alumnat mediador X X
Taller de cinema i drets humans:re@cciona X
Velles i Noves Creences. Taller de sensibilització al voltant de la llibertat de consciència i la diversitat.
X X
Educació viària Secundària X X
El Projecte Buchenwald: La deportació als camps nazis i el ferrocarril. Republicans espanyols en els combois de la mort
X
I jo què hi puc fer? Taller al voltant del civisme i la convivència X
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 285
Per què em tractes així? Què saps de mi? Taller sobre la diversitat i la discriminació
X
Taller de gestió alternativa de conflictes: la mediació X X X
Animals de sang freda: Amfibis i rèptils
Educació Ambiental
X X X X
C.S.I. Natura X X
Consultes en educació ambiental X X X
El planeta canvia, arriba el canvi climàtic X X X
El Planetari del Parc del Garraf a l'escola X X X
El Planetari del Parc del Garraf a Vilanova X X X
El port i la Llotja del peix X X
El Regne animal: Invertebrats marins X X X
El regne animal: invertebrats, aranyes i escorpins X X X X
Els residus no fan festa. Taller de consum responsable X X
Excursió als Colls: descobrint l'entorn natural de la nostra ciutat
X X X X
Fem compost! Taller de compostatge X X X
Fem paper! Taller d'elaboració de paper reciclat X X X X X X
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 286
Itinerari a la Pleta: descobrint el Parc Natural del Garraf X X X
Itinerari a la Reserva Natural del Delta del Llobregat X X X
L'aigua dels nostres continents X X
L'alternativa energètica: el forn solar X X
Pintem samarretes amb pintura ecològica X
Programa Agenda 21 Escolar X X X X
Quin dia farà demà? X X X
Saps com es pescava a Vilanova? X
Suport a treballs de recerca relacionats amb el medi ambient X X X
Vine a conèixer el CAAD (Centre d'Acollida d'Animals Domèstics)
X X
Visita a la depuradora d'aigües residuals X X
Visita a la instal·lació fotovoltaica de l'Escola de Música X X X
Visita a la planta de compostatge de Sant Pere de Ribes X X X X X
Visita al centre de recuperació de residus “Punt Net” X X X X X
Xerrades informatives sobre problemàtica dels residus. X X X X X X X X
Ruta de la transhumància X X X X
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 287
Petits animalons X
Bateig vela 1h + taller nusos 1h (des de 2n de primària fins a estudis postobligatoris)
Esports
X X X X X X
Coneguem la gimnàstica artística X
Escacs a les escoles - iniciació i aprofundiment X X X X X
Escalada X X X X X X
Excursió Open-kayak 1h + bateig vela 1h + taller nusos 1h X X X X X X X
Excursió Open-kayak 1h + taller nusos 1h X X X X X X X
Excursió Open-kayak 45' + bateig vela 45' + team building 45' X X X X X X X X
Fitness al Parc del Garraf X X X X
Iniciació al Ball Esportiu X X X X X X
Iniciació al Rugby X X X
Iniciació al Rugby Platja X X X
Iniciació al voleibol X X X X X X X X
Jornada Olímpica!!! X
Multiactivitat nàutica X X X X X X
Tots som campions!!! X X
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 288
Vine a navegar X
Volei platja X X X X
Programa Juguem a l'atletisme X
"Hostes vingueren, que de casa ens tragueren" Visita teatralitzada a Can Papiol
Patrimoni i oferta
museística
X X
Art i símbols en la pintura barroca del Prado X X X X X
Biblioteca - Descobreix la biblioteca (Armand Cardona) X X
Biblioteca - Descobreix la biblioteca (Joan Oliva) X X
Biblioteca - Formació d'usuaris: Font d'Informació i Referència (Joan Oliva)
X X
Biblioteca - Formació d'usuaris: Fonts d'informació i Referència (Armand Cardona)
X X
Combinat cultura i esport a la Masia d’en Cabanyes X X X
Darró: El món iber i romà a Vilanova X X X X X X
Diada de Sant Jordi. Lectura compartida i encadenada de textos de Manuel de Cabanyes
X X X X
Els voluntaris del Museu ens expliquen com funciona el ferrocarril
X X
Fonts d'energia al segle XIX X
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 289
La vida al segle XIX. Descobrim la Masia d'en Cabanyes X X
La vida quotidiana al segle XIX. Visita comentada al Museu Romàntic Can Papiol
X X
Passeu a la sala X
TALGO, més que un tren X X
Tastets d'enginyeria i ferrocarril X X
Visita a la Torre Blava X X X X
Visita al Museu del Ferrocarril: La col·lecció de ocomotores de vapor
X X X
Visita al Museu del Ferrocarril: Les energies del ferrocarril X X X
Visita al Museu Víctor Balaguer X X X X X
Visita conjunta museu del ferrocarril-taller de Renfe Integria X X X
Visita-taller conjunt Museu del Ferrocarril i UPC de Vilanova X X X
Treballs de recerca X
Com i on buscar feina
Recursos per al centre i al
centre
X X X X
Educació emocional X X X X X
Espai Jove X
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 290
Fes un toc a l'Enginyeria X X X X
I després de l'ESO, què? X X
Joc de rol: anem per feina! X X X X
Si treballes, què has de saber X X X X
Taller d'orientació professional jove X
Taller introductori a la professió d'arquitecte X X X X
Mobilitat internacional per a joves X X X
Taller d’Habilitats Emprenedores X X
Estudis Universitaris X
I després del batxillerat, què? X
ESCOLTA ACTIVA. L’ART D’ESCOLTAR X X X
Servei de col·laboració de Serveis Socials amb els Centres Educatius
X X
Servei de Mediació X
Treballa a l'estranger: Europa. X
La conducció més segura. Taller per a la prevenció d'accidents.
Salut X X X
MEDITACIÓ ACTIVA I RELAXACIÓ X X
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 291
Taller de prevenció de Drogues per a 4t d'ESO X
Taller de Sexualitat i afectivitat per a 4t d'ESO X
Taller de prevenció de Drogues per a Batxillerat, Cicles Formatius i altres grups
X X
Taller de Sexualitat i afectivitat per a Batxillerat, Cicles Formatius i altres
X X
Taller de prevenció de Drogues per a Batxillerat, Cicles Formatius i altres grups
X X
Taller de Sexualitat i afectivitat per a Batxillerat, Cicles Formatius i altres
X
A casa també parlem sobre drogues X
L'alimentació dels nostres fills/es X
La sexualitat dels nostres fills i filles X
Vilanova.cat/salut; [email protected]; 93 814 00 00 X X
Assessorament nutricional i revisió dels menús escolars X X
Taller de primers auxilis en l'àmbit escolar X
Xerrades per a educadors X
NOMBRE D'ACTIVITATS 101 82 53 18 33 31 8 24 18 7
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 292
Pla Local de Joventut 2012-2016 Annexos
Pàgina 293
Pla Local de Joventut 2012-2016
Pàgina 294
