PLA GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL DE CATALUNYA 2014 -...

PLA GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL DE CATALUNYA

2014 - 2024

MEMÒRIA INFORMATIVA

Pla general de política forestal de Catalunya 2014 – 2024

Memòria informativa

Pla General de Política Forestal 2014-2024

1

ÍNDEX

0. RESUM EXECUTIU PLA GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL 2014-2024 ....................... 5

0.1. Introducció......................................................................................................................... 5

0.2. Objectius del PGPF ............................................................................................................. 6

0.3. Pla Territorial Sectorial i model esglaonat de planificació forestal ..................................... 6

0.4. Pla d’acció i pressupost ...................................................................................................... 8

1. INTRODUCCIÓ, ÀMBIT D’APLICACIÓ I MARC LEGAL ................................................ 10

1.1. Introducció....................................................................................................................... 10

1.2. Àmbit d’aplicació .............................................................................................................. 11

1.3. Marc legal ......................................................................................................................... 12

1.3.1 Marc legal a Catalunya ......................................................................................................... 12 1.3.2 Marc legal Europeu .............................................................................................................. 12

1.4. El model esglaonat de la planificació forestal a Catalunya i la relació amb altres

planejaments sectorials ................................................................................................................ 15

2. METODOLOGIA I ESTRUCTURA DEL PGPF ................................................................ 19

2.1. Metodologia general ......................................................................................................... 19

2.2. Descripció dels apartats ................................................................................................... 20

3. FINALITAT I OBJECTIUS DEL PGPF .......................................................................... 22

4. DESCRIPCIÓ DEL SECTOR FORESTAL A CATALUNYA ................................................ 24

4.1. Descripció d’acord amb els criteris i indicadors paneuropeus de gestió forestal sostenible

....................................................................................................................................... 24

4.2. Capacitat de mobilització de recurs fuster, suro i pinyó a Catalunya ................................ 60

5. DIAGNOSI DEL SECTOR FORESTAL CATALÀ ............................................................. 69

6. EIXOS ESTRATÈGICS I LÍNIES D’ACTUACIÓ DEL PGPF ............................................ 79

6.1. Descripció dels eixos estratègics i les línies d’actuació del PGPF ..................................... 79

6.1.1 Eix estratègic 1. Planificació, informació i coneixement dels recursos forestals per garantir-ne la

persistència ................................................................................................................................. 80 6.1.2. Eix estratègic 2. Gestió preventiva de riscos naturals .............................................................. 80 6.1.3. Eix estratègic 3. Dinamització del sector forestal productiu ...................................................... 81 6.1.4. Eix estratègic 4. Conservació dels valors ecològics i funcionals dels espais i recursos forestals ..... 82 6.1.5. Eix estratègic 5. Gestió de la funció protectora dels terrenys forestals ....................................... 82 6.1.6. Eix estratègic 6. Millora de la governança i participació de la propietat privada en la conservació i

millora del patrimoni natural ......................................................................................................... 83

6.2. Correspondència dels eixos estratègics amb els Criteris i indicadors paneuropeus de gestió

forestal sostenible i els Objectius del PGPF ................................................................................... 84

7. DIRECTRIUS DE POLÍTICA FORESTAL DE CATALUNYA ............................................. 86

7.1. Directrius referents a eines i instruments de planificació per a la gestió dels terrenys

forestals ........................................................................................................................................ 86

7.2. Directrius per garantir la producció dels terrenys forestals mitjançant el desenvolupament

socioeconòmic del territori i la innovació del sector forestal català .............................................. 87

7.3. Directrius per a la conservació i millora de la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals,

prevenir els riscos naturals i desenvolupar estratègies adaptatives davant el canvi climàtic ........ 88

7.4. Directrius per afavorir el manteniment i la conservació de la diversitat biològica ............ 88


2

7.5. Directrius per afavorir la funció protectora dels terrenys forestals i la gestió eficient del

cicle de l’aigua .............................................................................................................................. 89

7.6. Directrius per tal de respectar els drets de la propietat forestal, millorar la projecció social

de la gestió forestal i fomentar l’ús responsable dels espais forestals .......................................... 89

7.7. Directrius per l’avaluació ambiental estratègica ............................................................... 90

7.7.1 Avaluació ambiental estratègica del PGPF ............................................................................... 90 7.7.2 Avaluació ambiental estratègica del PORF ............................................................................... 91 7.7.3 Avaluació ambiental estratègica del Programa de Prevenció d’Incendis Forestals de Catalunya ...... 92

7.8. Directrius de compatibilitat dels usos dels terrenys forestals .......................................... 93

7.8.1 Classificació dels terrenys forestals ........................................................................................ 93 7.8.2 Compatibilitat d’activitats i usos forestals amb les categories de terrenys forestals. ..................... 96 7.8.3 Serveis ............................................................................................................................. 100

8. ALTRES DIRECTRIUS ............................................................................................. 103

8.1. Condicions per fixar i revisar les èpoques de tallada ....................................................... 103

8.2. Condicions per revisar la unitat mínima forestal ............................................................. 103

8.3. Disposicions per a l’avaluació ambiental de plans i programes i per a l’avaluació d’impacte

ambiental de projectes que afectin terrenys forestals ................................................................. 103

8.4. Contingut mínim dels Plans d'ordenació dels recursos forestals. .................................... 103


3

ÍNDEX DE TAULES

Taula 1: Continguts del PGPF d’acord amb la Llei 6/1988 .......................................................................... 12 Taula 2: Directrius generals de planificació de la Conferència Ministerial per la Protecció de Boscos, Lisboa, 1998

......................................................................................................................................................... 13 Taula 3: Principis metodològics de la redacció del PGPF ............................................................................ 19 Taula 4: Criteris i indicadors paneuropeus de gestió forestal sostenible ...................................................... 24 Taula 5: Evolució de vuit tipologies de cobertes del sòl a Catalunya (període 1993–2007) ............................ 25 Taula 6: Deposició humida mitjana (kg/ha/any) i alcalinitat (MEG/m2/any) dels principals elements per a quatre

estacions de la XVPCA. Període 1996 – 2007. .......................................................................................... 28 Taula 7: Actuacions realitzades per al control i l’eradicació de plagues forestals durant el període 2002-2012 . 31 Taula 8: Plans o instruments de prevenció d’incendis forestals a escala regional i municipal .......................... 33 Taula 9: Número i superfície de terrenys cinegètics d’aprofitament especial on és permesa la caça a Catalunya,

per províncies, octubre de 2012. ........................................................................................................... 34 Taula 10: Evolució de la superfície i nombre d’espais cinegètics a Catalunya pel període 2005–2009 .............. 35 Taula 11: Creixement anual de totes les espècies forestals segons els dos IFN i per tota la superfície forestal de

Catalunya ........................................................................................................................................... 37 Taula 12: Aprofitament anual de totes les espècies forestals segons les dades dels aprofitaments del DAAM i

per la superfície forestal aprofitable. ...................................................................................................... 37 Taula 13: Variació de la producció forestal de l’any 2010 a 2011, a Catalunya ............................................. 37 Taula 14: Producció de productes forestals no fusters a Catalunya pel període 1999 – 2012 ......................... 39 Taula 15: Llicències de caça i pesca continental expedides a Catalunya durant el període 2000–2011 ............ 40 Taula 16: Resultat dels aprofitaments cinegètics durant el període2011-2012 ............................................. 40 Taula 17: Exemple de valoració econòmica pel pagament de Serveis ambientals. ........................................ 41 Taula 18: Llistat i superfície (ha) d’hàbitats forestals segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya ....................... 43 Taula 19: Materials de base per a la producció dels materials forestals de reproducció a Catalunya ................ 46 Taula 20:: Inversió en la lluita contra l’erosió durant el període 2006–2011 a Catalunya .............................. 49 Taula 21: Inversió en la lluita contra l’erosió durant el període 2006–2011 a Catalunya ................................ 50 Taula 22: Pes de la producció forestal en la producció final agrària ............................................................ 52 Taula 23: Evolució de la renda agrària o VAN (milions d’euros) ................................................................. 52 Taula 24: Població ocupada per sector (en milers de persones) ................................................................. 53 Taula 25: Població ocupada en la cadena forestal a Catalunya l’any 2010 ................................................... 53 Taula 26: Consum aparent i demanda total de fusta a Catalunya ............................................................... 55 Taula 27: Consum aparent de la fusta a Catalunya, 2009. ........................................................................ 55 Taula 28: Consum d’energia primària d’origen renovable a Catalunya (2009 – 2020) ................................... 56 Taula 29: Tasques realitzades des de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat del DAAM en relació a

les línies de l’estratègia singular de biomassa forestal .............................................................................. 57 Taula 30: Afluència de visitants als espais naturals de protecció especial (ENPE) ......................................... 57 Taula 31: Percentatge de la superfície forestal per producte inclosa en ENPE, PEIN o Xarxa Natura 2000 dels

productes forestals principals a Catalunya .............................................................................................. 62 Taula 32: Relació dels eixos estratègics amb els Criteris paneuropeus i els Objectius del PGPF ...................... 84 Taula 33: Relació dels Objectius del PGPF amb els Eixos estratègics i Criteris paneuropeus ........................... 85 Taula 34. Matriu de compatibilitat d’activitats i usos forestals amb les categories de terrenys forestals ........... 98 Taula 35: Tipus de relacions entre usos principals dels terrenys forestals a Catalunya ................................ 102

ÍNDEX DE FIGURES

Figura 1: Model esglaonat de política forestal de Catalunya ....................................................................... 15 Figura 2: Model concertat de planificació forestal i territorial ..................................................................... 18 Figura 3: Esquema d’organització del PGPF ............................................................................................. 20 Figura 4: Superfície en hectàrees de les principals cobertes del sòl a Catalunya, segons el MCSC-3 ............... 25 Figura 5: Percentatge de superfície forestal catalana segons les categories del MCSC 3ª edició ..................... 26 Figura 6: Localització dels PPP a Catalunya ............................................................................................. 33 Figura 7: Mapa dels límits dels diferents terrenys cinegètics a Catalunya .................................................... 35 Figura 8: Quadre de les produccions dins de la cadena forestal de Catalunya durant l’any 2011. ................... 38 Figura 9: Superfície forestal planificada a Catalunya ................................................................................ 42 Figura 10: Espais d’Interès Natural a Catalunya ...................................................................................... 48 Figura 11: Distribució dels principals productes forestals a Catalunya ......................................................... 60 Figura 12: Distribució de la superfície forestal arbrada aprofitable per producte forestal i ubicació de les

indústries consumidores a Catalunya ..................................................................................................... 65


4

ÍNDEX DE GRÀFICS

Gràfic 1: Distribució diamètrica del nombre de peus de caducifolis, coníferes i esclerofil·les a Catalunya segons

el IFN III ............................................................................................................................................ 27 Gràfic 2: Evolució de la distribució diamètrica del nombre de peus totals a Catalunya segons dades

comparatives del IFN II i IFN III ............................................................................................................ 27 Gràfic 3: Nombre d’incendis forestals i superfície forestal cremada durant el període 1994–2011 a Catalunya . 31 Gràfic 4: Evolució dels aprofitaments fusters (m3) per províncies durant el període 1999–2011 .................... 36 Gràfic 5: Evolució dels aprofitaments fusters (m3) de coníferes i frondoses a Catalunya durant el període 1999-

2011 .................................................................................................................................................. 36 Gràfic 6: Evolució dels aprofitaments de llenya i biomassa amb fins energètics (t) a Catalunya durant el període

1999-2011 ......................................................................................................................................... 36 Gràfic 7: Evolució dels aprofitaments de llenya i biomassa amb fins energètics (t) per províncies durant el

període 1999–2011 .............................................................................................................................. 36 Gràfic 8: Producció de fusta en roll per província. .................................................................................... 38 Gràfic 9: Evolució dels aprofitaments de suro durant el període 1999–2011 a Catalunya .............................. 39 Gràfic 10: Superfície (ha) de forests catalanes declarades d’UP per comarques i titularitat ............................ 51 Gràfic 11: Inversió (M€) en forests durant el període 2006–2012 a Catalunya ............................................. 53 Gràfic 12: Nombre de contractes vigents en el sector forestal primari durant els anys 2007–2010 a Catalunya 54 Gràfic 13: Distribució percentual de la superfície de producte forestal principal a Catalunya .......................... 61 Gràfic 14: Superfície (ha) de les espècies de coníferes a Catalunya per àmbits de planificació forestal

supramunicipal .................................................................................................................................... 61 Gràfic 15: Superfície (ha) aprofitable amb pendent inferior i superior al 30%, i no aprofitable, de les coníferes

de forest a Catalunya ........................................................................................................................... 63 Gràfic 16: Superfície (ha) aprofitable amb pendent inferior i superior al 30%, i no aprofitable, dels productes

forestals principals per àmbits de planificació forestal supramunicipal ........................................................ 63 Gràfic 17: Superfície forestal (ha) segons el seu règim de titularitat per les principals espècies de coníferes a

Catalunya ........................................................................................................................................... 63 Gràfic 18: Superfície (ha) amb instrument d’ordenació forestal de les coníferes de forest a Catalunya ............ 64 Gràfic 19: Superfície (ha) amb instrument d’ordenació forestal de la fusta de forest per àmbits de planificació

forestal supramunicipal ........................................................................................................................ 64 Gràfic 20: Superfície (ha) de les principals coníferes de forests diferenciant la que és mecanitzable, no

mecanitzable i no aprofitable, i la que disposa (o no) d’instrument d’ordenació forestal (IOF) a Catalunya ...... 67


5

0. RESUM EXECUTIU PLA GENERAL DE POLÍTICA

FORESTAL 2014-2024

0.1. Introducció

Catalunya és un país de boscos: fins a un 60% de la seva superfície correspon a terrenys forestals i

fins a un 40% correspon a terrenys forestals arbrats. Aquests boscos són, d’una banda, una font de beneficis socioeconòmics i ambientals que cal potenciar i, banda per l’altra, són elements dinàmics els quals no estan exempts de riscos.

La gestió forestal a Catalunya garanteix la persistència de les masses forestals compatibilitzant-la amb l’aprovisionament de béns i serveis dels boscos i terrenys forestals de forma sostenible en el temps, tot afavorint la salut i la vitalitat dels ecosistemes forestals, el desenvolupament socioeconòmic del territori, la conservació de la biodiversitat, i la prevenció dels riscos naturals. Un

aspecte important a considerar és que aquesta gestió forestal haurà de cercar una adaptació d’acord als efectes del canvi climàtic.

Una gran part dels boscos de Catalunya són de propietat particular i, així com hi ha una important

sensibilitat social vers els temes ambientals, cal compatibilitzar els usos socials del bosc amb la defensa dels drets de la propietat forestal i millorar la percepció de la gestió forestal.

Totes aquestes fites van de la mà: l’aprofitament sostenible dels recursos forestals permet el

manteniment d’un sector econòmic estratègic per al territori i garanteix la persistència dels boscos enfront a determinats riscos naturals com els incendis forestals. Per tant, entre els objectius de la política forestal hi ha d’haver la promoció de la gestió activa dels terrenys forestals com una necessitat per potenciar llurs funcions socioeconòmiques i ambientals i com a eina de millora per a

la seva defensa front els riscos naturals.

És per aquest motiu pel qual el PGPF incideix en certs reptes estratègics pels nostres boscos com són la intensificació de la gestió, la gestió associada dels aprofitaments fusters, la tecnificació dels

treballs forestals, la millora de l’accessibilitat a les zones productives mitjançant l’establiment d’una xarxa viària adequada que també faciliti l’extinció dels incendis i la diversificació de l’activitat forestal més enllà de l’aprofitament fuster d’acord a la multifuncionalitat pròpia dels terrenys

forestals.

En relació als riscos naturals, el principal risc pels nostres boscos són els incendis forestals i, dins de les estratègies preventives enfront dels incendis, el disseny de les infraestructures de prevenció i les actuacions sobre les càrregues de combustible que exerceixen els aprofitaments de fusta i

biomassa forestal i la ramaderia extensiva són tasques clau a desenvolupar.

La necessitat de gestió s’impulsa mitjançant l’establiment d’un model econòmic viable, garantint la rendibilitat dels treballs silvícoles i l’estabilitat del sector. En aquest sentit, la innovació, la

transferència de tecnologia i la tecnificació dels processos productius del sector forestal són una eina bàsica, com ho és també la diversificació dels mercats, promovent els diferents usos industrials i donant sortida en el mercat energètic de la biomassa forestal per les fustes de pitjor

qualitat i llenyes i als subproductes dels processos industrials de transformació. Aquest aprofitament energètic dels boscos ha d’entendre’s com l’inici del cicle de producció i com a complement viable als usos no energètics de la fusta, com poden ser els pals, els taulers, l’embalatge, etc. (Figura I), facilitant la mobilització cap a altres destins de més valor afegit.

Aquestes orientacions encaixen plenament en el concepte de bioeconomia, que és l’economia basada en la producció sostenible de recursos biològics renovables i la seva transformació, així com flux de residus cap a productes biològics, biofuels i bioenergia com a alternativa a la forta

dependència dels combustibles fòssils no renovables. La bioeconomia inclou: agricultura, indústria forestal, pesca, alimentació, indústria química, biotecnològica i energètica.

Dins de l’àmbit de la diversificació dels mercats, no s’ha d’oblidar la consolidació d’altres mercats

estratègics de productes forestals secundaris a Catalunya com són el suro, els aprofitaments pastorals i el pinyó, que contribueixen, en algunes zones de manera significativa, a la renda del món rural.

Previsiblement, entre els efectes del canvi climàtic, es suma un increment de la freqüència

d’episodis meteorològics extrems (nevades, ventades i sequeres), de forma que cal preveure les intervencions necessàries per afavorir la recuperació dels boscos afectats per catàstrofes i, conseqüentment, de les seves funcions, especialment la seva funció protectora des d’un punt de

vista hidrològic i com a embornal de carboni.


6

Per altra banda, la informació i el coneixement dels ecosistemes i del sector forestal és una eina bàsica per a la definició de polítiques i estratègies, així com per a la recerca, la innovació i la

transferència tecnològica.

Figura I: Descomposició per productes del canó d’un arbre.

Finalment, el bosc i els terrenys forestals en general, representen una sèrie de recursos que van més enllà dels possibles aprofitaments fusters o altres aprofitaments econòmics de béns tangibles,

de manera que el concepte de desenvolupament sostenible està intrínsecament relacionat amb el de conservació de la diversitat biològica. Catalunya, com a societat avançada, ha promogut en els darrers decennis un alt grau de protecció dels espais forestals mitjançant les declaracions de

figures de protecció d’aquests, la conservació actual dels quals es fomenta a través d’una gestió activa.

0.2. Objectius del PGPF

Promoure la gestió activa dels terrenys forestals i la millora de l’accessibilitat als mateixos com una necessitat per potenciar llurs funcions socioeconòmiques i ambientals i fomentar

la conservació de la biodiversitat (prevenció de riscos naturals, per exemple, els incendis forestals).

Donar suport a la propietat i la indústria forestals com a principals agents del sector

econòmic, cercant fórmules d’organització de l’oferta i la demanda (associacionisme, cooperativisme).

Millorar la percepció social de la gestió forestal sostenible i promoure l’ús de llurs

productes.

Promoure el desenvolupament, la innovació, la transferència de tecnologia i la tecnificació dels processos productius del sector forestal.

Promoure una planificació eficient dels terrenys forestals i potenciar la coordinació i

incorporació dels valors econòmics i ambientals forestals en altres planificacions sectorials per a fomentar sinergies.

0.3. Pla Territorial Sectorial i model esglaonat de planificació

forestal

La Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial crea la figura del Pla territorial general de Catalunya (PTG) el qual s’aprova a través de la llei 1/1995, de 16 de març,

d’aprovació del Pla territorial general de Catalunya.

A la memòria del PTG no es planteja una política territorial específica per al conjunt dels terrenys

forestals, però sí que ho fa pels que considera com d’especial interès forestal que són:

Els situats a la capçalera de les xarxes hidrogràfiques i amb masses forestals arbrades.

Els situats a les ribes dels rius, rieres i torrents.


7

Aquells pròxims a poblacions, la funció dels quals respon a criteris d’esbarjo i de protecció del paisatge.

L’objectiu que fixa el per aquests terrenys d’especial interès és conservar i mantenir la superfície forestal, per la seva productivitat, pel valor ecològic i el valor paisatgístic i pel seu ús com a espais d’esbarjo.

A les directrius específiques respecte a la protecció i planificació dels sòls d’especial interès forestal destaquen les següents mencions en relació necessitat i l’encaix del PGPF:

- Impulsar la redacció del pla territorial sectorial forestal per tal que delimiti els espais dels seu

interès definits pel PTG i alhora prengui les mesures sectorials adients per a la seva protecció, preservació, explotació o millora, d’acord amb els seus objectius.

- Impulsar la redacció del pla territorial sectorial corresponent, definit a la Llei 6/1988, forestal de Catalunya, com a Pla General de Política Forestal, amb totes les determinacions que cal

que contingui, entre les quals hi ha la de classificar els terrenys forestals i determinar-ne l’ús. Aquestes determinacions seran recollides pels plans territorials parcials.”

En la Llei 1/1995 mencionada anteriorment, es marca el que és objecte dels Plans territorials

sectorials (PTS):

a) Fomentar el desenvolupament sostenible del país.

b) Respectar les terres d'ús forestal d'especial interès, ja sigui per llur extensió, per llur ubicació

o per llur fertilitat.

c) Incentivar l'ús eficient dels recursos energètics i hidràulics.

d) Salvaguardar els espais naturals d'especial interès.

e) Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial.

El planejament territorial ja preveu el rang de pla territorial sectorial al Pla General de Política Forestal. Per tant, el model concertat de planificació forestal i territorial (Figura II) s’estableix a l’atorgar rang normatiu al PGPF de pla territorial sectorial, de caràcter estratègic, la concreció

cartogràfica del qual es porta a terme a través dels PORF, els quals adopten els límits

administratius dels àmbits de planificació forestal supracomarcals. Aquesta coincidència de límits facilita que les disposicions d’aquests siguin fàcilment adaptades pels plans territorials parcials,

també redactats a escala d’àmbit de planificació forestal supramunicipal i, per tant, pel planejament urbanístic al prevaldre els plans territorials parcials sobre aquest.

Figura II: Model concertat de planificació forestal i territorial

AMBIT TERRITORIAL

INSTRUMENT DE PLANIFICACIÓ

TERRITORIAL I

URBANÍSTIC FORESTAL

CATALUNYA

ÀMBIT DE

PLANIFICACIÓ FORESTAL

SUPRAMUNICIPAL

MUNICIPI / FINCA

PTG: Pla Territorial General; PTS: Pla Territorial Sectorial; PGPF: Pla General de Política Forestal; PTP:

Pla Territorial Parcial; PDU/PEU: Pla director urbanístic/pla especials urbanístic; PORF: Plans d’Ordenació de Recursos Forestals; POUM: pla d’ordenació urbanística municipal; PMF: Projecte d’ordenació forestal d’àmbit Municipal/Supramunicipal IOF: Instruments d’Ordenació Forestal.

PDU / PEU

PTG PTS

PTP

POUM

PGPF

PORF

PMF IOF


8

A la figura III es presenta el detall del model de planificació forestal esglaonat que estableix el

PGPF 2014-2024 d’acord amb els instruments de planificació i l’àmbit sobre el qual es planifica.

La figura dels referents silvícoles que apareix a l’esquema correspon a un document extern als instruments de planificació que conté les prescripcions tècniques que han de complir determinades

actuacions forestals supeditades a autorització administrativa. Són d’aplicació per al conjunt del

territori català tot i que, si s’escau, en el marc dels PORF, s’hi podran adaptar particularitats regionals. Es creen amb la finalitat de facilitar la mobilització de recurs i simplificar l’autorització

administrativa de les actuacions.

Figura III: Model esglaonat de planificació forestal

0.4. Pla d’acció i pressupost

Les accions del Pla són la concreció per al compliment dels Objectius d’aquest pla a través dels Eixos estratègics i les Línies d’actuació corresponents.

S’han establert diferents tipologies d’accions. Per una banda, les Accions operatives, on es troben les Accions programables (AP), que són accions que tenen assignat un pressupost i un

calendari, i les Accions no programables (ANP), les quals es corresponen amb accions a tenir en compte i/o desenvolupar a través dels instruments de política forestal vigents o de nova creació. D’altra banda, es defineixen les Accions de suport, que corresponen a l’àmbit de la Formació,

Recerca i Transferència (F, R i T) o a l’àmbit de la Comunicació i Divulgació (D).

Al taula I es presenten el nombre total per cada tipus d’acció del Pla d’acció.

Eines i instruments de planificació i gestió dels terrenys forestals

Relació de prevalença


Alt Pirineu i Aran

Àmbit de Ponent

Comarques Gironines

Comarques Centrals

Àmbit Metropolità

Camp de Tarragona

Terres de l`Ebre

VEGUERIA

Alt Pirineu i Aran

Camp de Tarragona

Comarques Centrals

Comarques Gironines

Terres de l̀ Ebre

Àmbit Metropolità

Àmbit de Ponent


Pla d’acció (accions operatives i de recolzament)

Pressupost

Sistema d’avaluació i seguiment

Annexos

Memòria ambiental

Pla General de Política Forestal

(PGPF)

Pla d’Ordenació dels Recursos

Forestals (PORF)


Pla d’acció


Annexos

Memòria ambiental

Àmbit territorial

CATALUNYA

CONJUNT DE COMARQUES I MASSISSOS

FINCA FORESTAL

Document de planificació o eina de gestió

Instruments

d’ordenació

forestal (PSGF,

PTGMF, POF) i

altres plans equivalents

Referents silvícoles

Projecte

d’Ordenació

Forestal i

Agroforestal

d’àmbit municipal/ supramunicipals


9

Taula I: Nombre de Línies d’actuació (LA), Accions programables (AP), Accions no programables

(ANP), Accions de formació, recerca i transferència (AFR) i Accions de divulgació i comunicació

(AD), dels Eixos estratègics del Pla

Eix estratègic LA

Accions

operatives

Accions

suport

AP ANP

AFR

AD

1 Planificació, informació i coneixement dels recursos

forestals per garantir-ne la persistència 3 7 3 1 1

2 Gestió preventiva de riscos naturals 2 8 8 6 3

3 Dinamització del sector forestal productiu i creació d’ocupació

5 10 11 13 4

4 Conservació dels valors ecològics i funcionals dels

espais i recursos forestals 2 4 6 2 1

5 Gestió de la funció protectora dels terrenys forestals 2 5 5 2 0

6 Millora de la governança i participació de la propietat privada en la conservació i millora del patrimoni natural

1 2 2 2 2

Total 15 36 35 26 11

A la figura IV es presenta la distribució del pressupost per eixos estratègics.

Figura IV: Pressupost mitjà anual del PGPF 2014-2024 per Eixos estratègics del Pla d’acció.


10

1. Introducció, àmbit d’aplicació i marc legal

1.1. Introducció

Catalunya és un país de boscos: fins a un 60% de la seva superfície correspon a terrenys forestals i

fins a un 40% correspon a terrenys forestals arbrats. Aquests boscos són, d’una banda, una font de

beneficis socioeconòmics i ambientals que cal potenciar i, banda per l’altra, són elements dinàmics els quals no estan exempts de riscos.

La gestió forestal a Catalunya garanteix la persistència de les masses forestals compatibilitzant-la amb l’aprovisionament de béns i serveis dels boscos i terrenys forestals de forma sostenible en el temps, tot afavorint la salut i la vitalitat dels ecosistemes forestals, el desenvolupament

socioeconòmic del territori, la conservació de la biodiversitat, i la prevenció dels riscos naturals. Un aspecte important a considerar és que aquesta gestió forestal haurà de cercar una adaptació d’acord als efectes del canvi climàtic.

Una gran part dels boscos de Catalunya són de propietat particular i, així com hi ha una important sensibilitat social vers els temes ambientals, cal compatibilitzar els usos socials del bosc amb la defensa dels drets de la propietat forestal i millorar la percepció de la gestió forestal.

Totes aquestes fites van de la mà: l’aprofitament sostenible dels recursos forestals permet el manteniment d’un sector econòmic estratègic per al territori i garanteix la persistència dels

boscos enfront a determinats riscos naturals com els incendis forestals. Per tant, entre els objectius de la política forestal hi ha d’haver la promoció de la gestió activa dels terrenys forestals com una necessitat per potenciar llurs funcions socioeconòmiques i ambientals i com a eina de millora per a la seva defensa front els riscos naturals.

És per aquest motiu pel qual s’incideix en certs reptes estratègics pels nostres boscos com són la intensificació de la gestió, la gestió associada dels aprofitaments fusters, la tecnificació dels treballs forestals, la millora de l’accessibilitat a les zones productives mitjançant l’establiment d’una xarxa

viària adequada que també faciliti l’extinció dels incendis i la diversificació de l’activitat forestal

més enllà de l’aprofitament fuster d’acord a la multifuncionalitat pròpia dels terrenys forestals.

En relació als riscos naturals, el principal risc pels nostres boscos són els incendis forestals i, dins de les estratègies preventives enfront dels incendis, el disseny de les infraestructures de prevenció i les actuacions sobre les càrregues de combustible que exerceixen els aprofitaments de fusta i biomassa forestal i la ramaderia extensiva són tasques clau a desenvolupar.

La necessitat de gestió s’impulsa mitjançant l’establiment d’un model econòmic viable, garantint la rendibilitat dels treballs silvícoles i l’estabilitat del sector. En aquest sentit, la innovació, la

transferència de tecnologia i la tecnificació dels processos productius del sector forestal són una eina bàsica, com ho és també la diversificació dels mercats, promovent els diferents usos industrials i donant sortida en el mercat energètic de la biomassa forestal per les fustes de pitjor

qualitat i llenyes i als subproductes dels processos industrials de transformació. Aquest aprofitament energètic dels boscos ha d’entendre’s com l’inici del cicle de producció i com a complement viable als usos no energètics de la fusta, com poden ser la serra, pals, etc., facilitant la mobilització cap a altres destins de més valor afegit.

Aquestes orientacions encaixen plenament en el concepte de bioeconomia, que és l’economia basada en la producció sostenible de recursos biològics renovables i la seva transformació, així com

flux de residus cap a productes biològics, biofuels i bioenergia com a alternativa a la forta dependència dels combustibles fòssils no renovables. La bioeconomia inclou: agricultura, indústria forestal, pesca, alimentació, indústria química, biotecnològica i energètica.

Dins de l’àmbit de la diversificació dels mercats, no s’ha d’oblidar la consolidació d’altres mercats estratègics de productes forestals secundaris a Catalunya com són el suro, els aprofitaments pastorals i el pinyó, que contribueixen, en algunes zones de manera significativa, a la renda del

món rural. Previsiblement, entre els efectes del canvi climàtic, es suma un increment de la freqüència

d’episodis meteorològics extrems (nevades, ventades i sequeres), de forma que cal preveure les intervencions necessàries per afavorir la recuperació dels boscos afectats per catàstrofes i, conseqüentment, de les seves funcions, especialment la seva funció protectora des d’un punt de

vista hidrològic i com a embornal de carboni.


11

Per altra banda, la informació i el coneixement dels ecosistemes i del sector forestal és una eina

bàsica per a la definició de polítiques i estratègies, així com per a la recerca, la innovació i la transferència tecnològica.

Finalment, el bosc i els terrenys forestals en general, representen una sèrie de recursos que van més enllà dels possibles aprofitaments fusters o altres aprofitaments econòmics de béns tangibles,

de manera que el concepte de desenvolupament sostenible està intrínsecament relacionat amb el

de conservació de la diversitat biològica. Catalunya, com a societat avançada, ha promogut en els darrers decennis un alt grau de protecció dels espais forestals mitjançant les declaracions de figures de protecció d’aquests, la conservació actual dels quals es fomenta a través d’una gestió activa.

1.2. Àmbit d’aplicació

L’àmbit d’aplicació d’aquest PGPF és el constituït per la totalitat dels terrenys forestals de Catalunya.

L’àmbit de l’objecte d’aquest PGPF s’estén al llarg de tota la cadena forestal, des del mateix material forestal de reproducció fins a la segona transformació industrial dels productes provinents

dels boscos, des de la restauració dels terrenys degradats desprès de desastres naturals fins a l’obtenció dels beneficis i comercialització dels diferents productes forestals i serveis que produeixen les masses forestals.

La delimitació indicativa dels terrenys forestals en el conjunt del territori de Catalunya consta al Mapa 1 del PGPF.

Als efectes d’aquest PGPF i d’acord amb el que disposa l’article 2 de la Llei 6/1988, i article 5 de la Llei estatal 43/2003, de 21 de novembre, de forests, (en endavant Llei 43/2003) són terrenys forestals:

a) Els sòls rústics poblats d’espècies arbòries o arbustives, de matolls i d’herbes que no siguin característiques de forma exclusiva del conreu agrícola.

b) Els terrenys erms, quan no tinguin l’origen en conreus agrícoles abandonats durant un

temps inferior a deu anys, els roquissars i els sorrals.

c) Els conreus agrícoles abandonats durant un temps mínim de deu anys, sempre que hagin adquirit signes inequívocs del seu estat forestal amb el predomini de les espècies arbòries o arbustives, matolls i herbes.

d) Els prats de regeneració natural i els aiguamolls.

e) Les pistes i camins forestals i altres infraestructures destinades al servei de la forest on s’ubiquen.

f) Tots aquells altres terrenys no forestals però que siguin adscrits a la finalitat de ser forestats o transformats a l’ús forestal, d’acord amb la normativa aplicable.

g) Igualment, són terrenys forestals temporals les superfícies agrícoles destinades a vivers de

planta forestal o conreus energètics amb espècies forestals, amb una durada mínima del torn de l’espècie i els terrenys agrícoles que circumstancialment són objecte de conreu forestal amb espècies de creixement ràpid o de fusta de qualitat.

D’acord amb l’article 3 de la Llei 6/1988 i l’article 6 de la Llei 43/2003, no tenen la condició de

terrenys forestals:

a) Els terrenys dedicats al conreu agrícola: s’inclouen els marges i les feixes, els terrenys ocupats per plantacions unilineals, els exemplars aïllats d’espècies de plantes i arbres

ornamentals, així com les superfícies forestals discontínues inferiors a 1000 m2, sens

perjudici del seu possible paper com a refugis de fauna o com a connectors biològics, que s’haurà de regular legalment

b) Els prats de dall.

c) Els sòls classificats pel planejament urbanístic com a urbans o com a urbanitzables delimitats i no delimitats.


12

1.3. Marc legal

1.3.1 Marc legal a Catalunya

El Pla General de Política Forestal de Catalunya es crea arran de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya (en endavant, Llei 6/1988). A banda, la mateixa llei defineix l’objecte del pla com la finalitat “d’establir l’ordenament dels terrenys forestals de Catalunya per assegurar-ne la

conservació i garantir la producció de primeres matèries, aprofitar adequadament els recursos naturals renovables i mantenir les condicions que permeten un ús recreatiu i cultural d’aquests terrenys”. El primer PGPF fou aprovat l’any 1994 amb una vigència de 10 anys.

La Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) és la promotora de la redacció del Pla General de Política Forestal de Catalunya 2014-2024 (PGPF).

A la Taula 1 es recullen els continguts que ha de tenir el Pla d’acord amb l’article 7.2 de la Llei 6/1988.

Taula 1: Continguts del PGPF d’acord amb la Llei 6/1988

a) La determinació i l’assenyalament de les zones susceptibles d’ésser declarades de repoblació obligatòria, de

perill d’incendis o d’altres classificacions especials fonamentades en la utilitat pública i l’interès social.

b) Els mètodes, les directrius i els programes per a la recerca, la formació i la divulgació forestals, amb

especificació dels resultats a assolir.

c) Les directrius per a fomentar i millorar la producció forestal i la indústria de transformació.

d) Les estratègies generals per a conservar el patrimoni natural i l’ús social i recreatiu dels terrenys forestals.

e) Els esquemes generals de compatibilitat entre la silvicultura i la producció agropecuària, principalment pel

que fa a la repoblació dels terrenys agrícoles marginals i al desenvolupament de l’activitat forestal en les

explotacions agrícoles.

f) Les condicions per a fixar i revisar la unitat mínima de producció forestal i les èpoques de tallada.

1.3.2 Marc legal Europeu

Actualment nivell europeu, el Tractat de la Unió Europea no ofereix un fonament jurídic específic per una estratègia forestal europea, motiu pel qual no existeix una veritable política europea, tot i que si que existeixen diverses disposicions aplicables a les polítiques adjacents i varis plans

d’acció, mesures i reglaments estableixen el seu règim jurídic. L’estratègia forestal europea, posada en marxa el 1999, fa èmfasis sobre la gestió forestal sostenible, la multifuncionalitat dels boscos, la consideració de la silvicultura i les activitats comercials forestals com a part d’un sector obert de l’economia i la coordinació necessària entre les administracions i els professionals del

sector. Per altra banda, per iniciativa de França i Finlàndia, des de 1990 es realitzen una sèrie de

Conferències Ministerial per a la Protecció dels Boscos a Europa (MCPFE) en les quals hi participen representants de tots els països d’Europa. Aquesta és una iniciativa política d’alt nivell per a la cooperació en matèria forestal que té com a objectiu principal la identificació i el

tractament dels boscos i de silvicultura en el seu àmbit geogràfic i promou la gestió forestal sostenible dels boscos europeus. En les Conferències s’ha estat treballant en el concepte de pla forestal en el context europeu des

de l’any 1998. A l’abril de 2003, a la conferència de Viena, els ministres responsables dels boscos de 40 països europeus i la Comunitat Europea van signar la Declaració de Viena i les seves 5 resolucions. En l’annex es recull que “un pla forestal nacional constitueix un procés participatiu,

holístic, intersectorial i iteratiu de planificació política, implementació, seguiment i avaluació a nivell nacional i/o subnacional per tal d’avançar cap a la millora de la gestió forestal sostenible (...) i contribuir al desenvolupament sostenible. Els plans forestals nacionals es basen en la sobirania

nacional, el lideratge dels països i el compromís polític a llarg termini, fer ús de les millors capacitats existents i recolzar el desenvolupament intel·lectual, humà i institucional en el camp de

la gestió forestal sostenible”.

Els principis que ha de tenir un pla, segons les resolucions d’aquesta conferència, són:

- Participació

- Enfocament holístic i intersectorial

- Procés iteratiu amb compromís a llarg termini


13

- Construcció de capacitats

- Coherència amb les legislacions i les polítiques nacionals

- Integració amb les estratègies de desenvolupament sostenible del país

- Coherència amb els acords internacionals, considerant les sinergies entre les iniciatives i els acords internacionals sobre boscos

- Reforma institucional i política

- Enfocament ecosistèmic

- Suport en els agents socials per a la implementació

- Creixement de l’interès i la preocupació pels boscos

Per a la redacció del PGPF s’han considerat les directrius generals de planificació de la Conferència de Lisboa de 1998 (Taula 2).

Taula 2: Directrius generals de planificació de la Conferència Ministerial per la Protecció de

Boscos, Lisboa, 1998

CRITERI 1: MANTENIMENT D’UN INCREMENT APROPIAT DELS RECURSOS FORESTALS I DE LA SEVA

CONTRIBUCIÓ ALS CICLES GLOBALS DEL CARBONI

a) La gestió forestal hauria de tractar de mantenir o incrementar el bosc i els terrenys forestals, i augmentar la

qualitat dels valors econòmics, ecològics, culturals i socials dels recursos forestals, incloent-hi el sòl i l’aigua.

Això s’haurà d’aconseguir fent ple ús dels serveis relacionats, com la planificació de l’ús del sòl i la conservació

de la natura.

b) S’hauria d’establir i mantenir l’inventari i la cartografia dels recursos forestals, adequada a les condicions

nacionals i locals, tal i com es descriu en aquestes Directrius guia.

c) S’haurien d’elaborar i actualitzar periòdicament plans d’ordenació o equivalents, apropiats a la mida i l’ús de

l’àrea forestal. Haurien de basar-se en la legislació forestal i ambiental, així com en els plans d’ús del sòl en

vigor, i cobrir adequadament els recursos forestals.

d) Hauria de realitzar-se periòdicament un seguiment i avaluació de la gestió dels recursos forestals, i els seus

resultats s’haurien d’utilitzar en el propi procés de planificació.

CRITERI 2: MANTENIMENT DE LA SALUT I VITALITAT DELS ECOSISTEMES FORESTALS

a) La gestió forestal hauria de tractar de mantenir i incrementar la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals, i

tractar de rehabilitar els ecosistemes forestals degradats, quan això sigui possible, per mitjans silviculturals.

b) La salut i la vitalitat dels ecosistemes forestals han de ser revisades periòdicament, especialment els factors

clau biòtics i abiòtics que afecten la salut i la vitalitat dels ecosistemes forestals, com ara plagues, malalties,

sobrepastura o sobrecàrrega ramadera, foc i danys causats per factors climàtics, contaminants de l’aire i

operacions de gestió forestal.

c) Els plans d’ordenació o equivalents haurien d’especificar els sistemes i mitjans per a minimitzar els riscos de

degradació i danys dels ecosistemes forestals. La planificació forestal hauria d’utilitzar els instruments polítics

que donin suport a aquestes activitats.

CRITERI 3: MANTENIMENT I MILLORA DE LES FUNCIONS PRODUCTIVES DELS BOSCOS (FUSTA I

ALTRES PRODUCTES)

a) La planificació forestal ha de tractar de mantenir la capacitat de producció d’una sèrie de productes i serveis

forestals, fusta i altres, sobre la base de sostenibilitat.

b) La planificació forestal ha de tractar d’arribar al rendiment econòmic tenint en compte tots els factors

econòmics, ecològics i socials importants de cost i benefici.

c) Els plans d’ordenació o els seus equivalents han de tenir en compte els diferents usos i funcions de l’àrea

forestal gestionada. La planificació ha d’usar aquells instruments polítics creats per a sostenir la producció de

béns i serveis forestals, comercials i no comercials.

CRITERI 4: MANTENIMENT, CONSERVACIÓ I MILLORA DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA EN

ECOSISTEMES FORESTALS

a) La gestió forestal ha de tractar de mantenir, conservar i millorar la biodiversitat en l’ecosistema, en espècies

i nivell genètic i, on sigui apropiat, la diversitat i nivell paisatgístic.

b) La planificació hauria d’establir l’inventari i els mapes de recursos forestals. S’hauran d’incloure biòtops

forestals ecològicament importants, com àrees de ribera i zones humides, àrees que continguin espècies

endèmiques i hàbitats d’espècies amenaçades, definides en llistes de referència reconegudes, així com recursos

in situ en perill o protegits.

CRITERI 5: MANTENIMENT I MILLORA APROPIADA DE LES FUNCIONS PROTECTORES EN LA GESTIÓ

FORESTAL (ESPECIALMENT SÒL I AIGUA)

a) La gestió forestal hauria de tractar de mantenir i millorar les funcions protectores dels boscos de cara a la

societat, com la protecció d’infraestructures, protecció dels sòls davant l’erosió, protecció dels recursos hídrics i

protecció dels impactes negatius de l’aigua, com inundacions i allaus.

b) S’han de registrar i cartografiar les àrees que compleixen funcions protectores específiques i reconegudes, i

els plans de gestió forestal hauran de tenir en compte aquestes àrees.


14

CRITERI 6: MANTENIMENT D’ALTRES FUNCIONS I CONDICIONS SOCIOECONÒMIQUES

a) La planificació forestal hauria de tractar de respectar les múltiples funcions dels boscos de cara a la societat,

respectar el paper forestal en el desenvolupament rural i considerar especialment les noves oportunitats de

treball en connexió amb les funcions socioeconòmiques del bosc.

b) El drets de propietat i la tinença de la terra haurien de definir-se clarament, documentar-se i establir-se per

a l’àrea forestalment rellevant. Igualment els drets legals, tradicionals i consuetudinaris referents al terreny

forestal, haurien de ser clarificats, reconeguts i respectats.

c) S’hauria de proporcionar l’adequat accés al públic amb finalitats recreatives, tenint en compte el respecte als

drets de la propietat i drets de tercers, l’efecte sobre els recursos forestals i ecosistemes, així com la

compatibilitat amb altres funcions del bosc.

d) El llocs amb reconeguda significació històrica, cultural o espiritual haurien de ser protegits o gestionats de

forma que respecti tal significació.

e) Els gestors del bosc, contractistes, treballadors i propietaris han de disposar de suficient informació i ser

animats a mantenir-se al dia mitjançant formació continuada en relació amb la gestió sostenible dels boscos.

També es considera el Programa marc de referència de recerca i innovació de la Unió Europea Horitzó 2020 i part de l'estratègia per crear creixement i ocupació a Europa pel període 2014-2020. El seu pressupost està en fase de negociació però podria estar pròxim als 80.000 M€. És

l'instrument financer per a l'assoliment de la Unió per la innovació, una iniciativa insígnia d'Europa 2020, que mira d’assolir un creixement intel·ligent, a través d’inversions més eficaces en educació, investigació i innovació; sostenible, gràcies a l’impuls decidit a una economia baixa en carboni i a

una indústria competitiva; integrador, que posi l’accent en la creació d’ocupació i la reducció de la pobresa. L’estratègia es centra en cinc ambiciosos objectius en les àrees d’ocupació, investigació, educació, reducció de la pobresa i canvi climàtic i energia. En aquest context els boscos i el sector forestal

juguen un paper clau en proporcionar eco-serveis i productes eco-eficients. Horitzó 2020 concentrarà els recursos en tres prioritats diferents, que es reforcen mútuament, en les que el valor afegit de la Unió és clar. Aquestes prioritats es corresponen amb les d’Europa 2020 i la “unió

per la innovació” i inclouen ciència excel·lent, lideratge industrial i reptes socials. Aquest programa, per tant, té relació amb aspectes clau del Pla General de Política Forestal com el canvi climàtic, l’aprofitament sostenible de recursos forestals, la dinamització del sector i creació

d’ocupació i la innovació en el mercat dels productes forestals. A Horitzó 2020 es combinen tots els fons per a la recerca i la innovació de la UE, que actualment són el Programa marc de recerca i desenvolupament tecnològic ,les activitats relacionades amb la innovació i la competitivitat del Programa marc per a la innovació (CIP) i l'Institut Europeu

d'Innovació i Tecnologia (IET). A més, Horitzó 2020 tracta d'atreure més investigadors destacats i una gamma més àmplia d'empreses innovadores i, per tant, caldrà que es consideri com a possible font de finançament del

programa de formació, recerca i transferència del PGPF.

Per altra banda, la Comissió Europea va aprovar i presentar el 12 d’octubre de 2011, les seves propostes per a reformar la Política Agrícola Comuna (PAC) a partir de 2014. Aquesta proposta, segons la pròpia Comissió, té com a objectiu enfortir la competitivitat i la sostenibilitat de l’agricultura i mantenir la seva presència en totes les regions, per tal de garantir als ciutadans

europeus l’abast alimentari i una producció d’aliments sans i de qualitat, preservant el medi ambient i contribuint al desenvolupament de les zones rurals.

http://ec.europa.eu/europe2020/europe-2020-in-a-nutshell/priorities/inclusive-growth/index_es.htm


15

Àmbit territorial

CATALUNYA

CONJUNT DE COMARQUES I MASSISSOS

FINCA FORESTAL

1.4. El model esglaonat de la planificació forestal a Catalunya i

la relació amb altres planejaments sectorials

a) El model esglaonat de planificació forestal

El PGPF té el seu àmbit d’actuació en tots els terrenys forestals de Catalunya. Per sota d’aquest pla s’estableixen uns instruments a diferents nivells i escales en el territori que generen un model esglaonat de planificació.

Arran de la Ley 43/2003, de Montes de España, es crea la figura dels Plans d’Ordenació de Recursos Forestals (PORF) la qual cobreix un buit històric entre el pla a nivell autonòmic i la planificació a nivell de finca forestal. El seu contingut és obligatori i executiu en matèries regulades per la llei i té caràcter indicatiu respecte a d’altres actuacions, plans o programes sectorials. Els

PORF s’entenen com un document que conté i amplia el contingut de la figura dels Plans de Producció creada a la Llei 6/1988 previstos en els articles 6.2 i 9.

Amb l’aparició dels PORF es consolida el model esglaonat de planificació tan habitual, per exemple,

en l’ordenació del territori i el planejament urbanístic, on els plans de rang superior estableixen les determinacions, amb caràcter prevalent, per a les figures inferiors, les quals han de ser coherents amb les de rang superior. A la Figura 1 es presenta el model esglaonat de planificació forestal que es planteja per Catalunya.

Figura 1: Model esglaonat de política forestal de Catalunya

Pel territori català es va determinar que els PORF tinguessin una escala de planificació

corresponent amb el límit administratiu dels àmbits de planificació forestal supramunicipals, fet que no contradiu l’article 31.4 de la Ley 43/20031. Els motius principals van ser:

Facilitar el seu desplegament d’acord amb l’organització territorial de les administracions segons les previsions de l’Estatut (Llei 30/2010, del 3 d’agost, de vegueries).

1 L’àmbit territorial dels PORF seran els territoris forestals amb característiques geogràfiques, socioeconòmiques, ecològiques, culturals o paisatgístiques homogènies, d’extensió comarcal o equivalent. Es podran adaptar a aquelles divisions comarcals i divisions d’àmbit subregional plantejades per a l’ordenació del territori o altres específiques divisions administratives pròpies de les comunitats autònomes.

Document de planificació o eina de gestió


Pla d’acció


Annexos

Memòria ambiental

Pla d’ordenació

dels recursos forestals (PORF)

Alt Pirineu i Aran

Àmbit de Ponent

Comarques Gironines

Comarques Centrals

Àmbit Metropolità

Camp de Tarragona

Terres de l`Ebre

VEGUERIA

Alt Pirineu i Aran

Camp de Tarragona

Comarques Centrals

Comarques Gironines

Terres de l̀ Ebre

Àmbit Metropolità

Àmbit de Ponent


Plans

municipals/supra-

municipals forestals i agroforestals

Referents silvícoles

Instruments

d’ordenació forestal

(PSGF, PTGMF, POF) i altres plans equivalents


Pla d’acció (accions operatives i de recolzament)

Pressupost


Annexos

Memòria ambiental

Pla General de Política Forestal

(PGPF)



16

Facilitar la coordinació amb els instruments de planificació i ordenació del territori, els quals prenen les vegueries com un dels àmbits funcionals de referència a través dels Plans

Territorials Parcials.

Per sota dels PORF, el document present del PGPF 2014-2024 contempla la figura dels Projectes d’Ordenació forestal d’àmbit municipal/supramunicipal (PMF) que seran els que determinin els

usos dels terrenys rústics forestals en els plans urbanístics del mateix àmbit. Quan escaigui, en

col·laboració amb la Direcció General competent en matèria agrícola, aquests plans podran abastar la planificació de tots els terrenys rústics municipals en ambdues matèries; en aquest darrer cas,

parlarem de Projectes d’Ordenació agroforestal d’àmbit municipal/supramunicipal.

Amb aquests plans es busca d’una banda facilitar l’ordenació municipal amb caràcter general i en segon terme, millorar l’eficiència per raó d’escala dels plans de gestió de diferents nivells (PORF i IOF), donant resposta al cada cop més necessari associacionisme i/o cooperativisme promogut per les lleis

forestals vigents.

La planificació forestal a nivell de finca té una llarga trajectòria a Catalunya a través de l’impuls de l’ordenació dels boscos públics per part del Servei de Gestió Forestal del DAAM, i amb la creació,

l’any 1988, del Centre de la Propietat Forestal (CPF) amb l’objectiu de promoure l’ordenació i la gestió dels boscos de titularitat privada. Aquesta planificació es fa mitjançant els instruments d’ordenació Forestal (IOF), que són els Plans d’Ordenació, Plans tècnics de Gestió i Millora

Forestal i Plans Simples de Gestió Forestal.

La planificació forestal ha de tenir en compte altres figures de planejament dels espais forestals específiques com són els Projectes d’infraestructures de prevenció d’incendis forestals (PIE’s) dels Perímetres de Protecció Prioritària (PPP) a escala de massís, el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)

o el Pla de connectivitat ecològica de Catalunya, que actualment es troba en fase de redacció, aquests dos últims amb rang de pla territorial sectorial. També els plans especials dels espais protegits tenen efecte sobre la planificació dels terrenys forestals.

Per altra banda, els municipis declarats d’alt risc d’incendi forestal han de disposar d’un pla de prevenció d’incendis forestals (PPI) per a llur àmbit territorial (la relació d’entitats queda recollida al Decret 64/1995, de 7 de març de 1995, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis

forestals2). Aquest pla ha de contenir les mesures operatives i administratives a prendre i les infraestructures a crear per a defensar-se dels incendis forestals i disminuir-ne el risc. A més,

obliga els propietaris dels terrenys forestals, les Agrupacions de Defensa Forestal i les entitats locals a prendre mesures adequades per a prevenir els incendis forestals, i que han de fer pel seu

compte els treballs que els pertoquen en la forma, els terminis i les condicions continguts en el Pla de Prevenció, amb els ajuts tècnics i econòmics establerts per l’Administració. També es dóna llibertat a les entitats locals, sempre dins l’àmbit de llurs competències, perquè puguin establir

normes addicionals de prevenció d’incendis per als terrenys forestals del corresponent terme municipal.

Els PORF reconeixeran l’existència dels plans de prevenció d’incendis, els PIE’s dels PPP, els

Instruments d’Ordenació Forestal a nivell de finca que siguin vigents. En el cas que la redacció d’aquests plans i instruments sigui posterior a la dels PORF, aquests haurien d’assumir les disposicions que s’hi preveuen.

b) La relació de la planificació forestal amb la planificació territorial

La Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial crea la figura del Pla territorial general de Catalunya (PTG) el qual s’aprova a través de la llei 1/1995, de 16 de març, d’aprovació del Pla territorial general de Catalunya.

A la memòria del PTG no es planteja una política territorial específica per al conjunt dels terrenys forestals, però sí que ho fa pels que considera com d’especial interès forestal que són:

Els situats a la capçalera de les xarxes hidrogràfiques i amb masses forestals arbrades.

Els situats a les ribes dels rius, rieres i torrents.

Aquells pròxims a poblacions, la funció dels quals respon a criteris d’esbarjo i de protecció del paisatge.

L’objectiu que fixa el per aquests terrenys d’especial interès és conservar i mantenir la superfície

forestal, per la seva productivitat, pel valor ecològic i el valor paisatgístic i pel seu ús com a espais d’esbarjo.

A les directrius específiques respecte a la protecció i planificació dels sòls d’especial interès forestal destaquen les següents mencions en relació necessitat i l’encaix del PGPF:

2 Les entitats locals no considerades d’alt risc d’incendi també poden redactar un pla de prevenció d’incendis forestals per al seu àmbit territorial.


17

- Impulsar la redacció del pla territorial sectorial forestal per tal que delimiti els espais dels seu interès definits pel PTG i alhora prengui les mesures sectorials adients per a la seva protecció,

preservació, explotació o millora, d’acord amb els seus objectius. - Impulsar la redacció del pla territorial sectorial corresponent, definit a la Llei 6/1988, forestal

de Catalunya, com a Pla General de Política Forestal, amb totes les determinacions que cal

que contingui, entre les quals hi ha la de classificar els terrenys forestals i determinar-ne l’ús. Aquestes determinacions seran recollides pels plans territorials parcials.”

En la Llei 1/1995 mencionada anteriorment, es marca el que és objecte dels Plans territorials

sectorials (PTS): a) Fomentar el desenvolupament sostenible del país. b) Respectar les terres d'ús forestal d'especial interès, ja sigui per llur extensió, per llur ubicació

o per llur fertilitat.

c) Incentivar l'ús eficient dels recursos energètics i hidràulics. d) Salvaguardar els espais naturals d'especial interès. e) Afavorir el mínim impacte ambiental de les actuacions amb incidència territorial.

Per tant, els Plans Territorials Parcials (PTP), que es desenvolupen en àmbits de planificació forestal supramunicipal, han de recollir les determinacions relatives a la classificació i l’ús dels terrenys forestals, i la definició de les terres d’ús forestal d’especial interès.

A una escala de planejament territorial més petita hi ha els següents plans: - Plans d’ordenació urbanística municipal (POUM): constitueixen la figura central de tot el

sistema de planejament urbanístic. Entre altres determinacions, estableixen la classificació del sòl (urbà, urbanitzable i no urbanitzable).

- Plans especials urbanístics (PEU), complementen els POUM i poden tenir aplicacions molt diverses tant pel que fa als continguts, com als àmbits territorials, per bé que no tenen la capacitat de classificar el sòl. Per altra banda, la legislació urbanística sí que permet que

puguin imposar restriccions d’ús dels terrenys quan la seva finalitat és la protecció de zones de gran valor agrícola, forestal, ramader, etc.

- Plans directors urbanístics (PDU) tenen un abast supramunicipal, i poden establir mesures

per a la protecció del sòl no urbanitzable, entre les quals poden trobar-se les relatives a la protecció urbanística dels terrenys forestals per raó dels seus valors productius, ecològics

paisatgístics, etc., o per motius de protecció hidrològica, de lluita contra l’erosió, o de prevenció de riscs, entre altres.

En tots aquests plans, les seves disposicions han de ser coherents amb el que estableixin els plans territorials parcials.

c) El model concertat de planificació forestal i territorial

D’acord amb l’exposició de conceptes dels apartats anteriors, queda ben definida la relació

jeràrquica del model esglaonat de planificació forestal, i del planejament territorial i urbanístic. Ambdós planejaments, però, lluny d’anar per separat, es poden relacionar entre ells, atès que el planejament territorial ja preveu el rang de pla territorial sectorial al Pla General de Política Forestal. Per tant, el model concertat de planificació forestal i territorial (Figura 2) s’estableix a

l’atorgar rang normatiu al PGPF de pla territorial sectorial, de caràcter estratègic, la concreció cartogràfica del qual es porta a terme a través dels PORF, els que adopten els límits administratius dels àmbits de planificació forestal supramunicipal. Aquesta coincidència de límits facilita que les

disposicions d’aquests siguin fàcilment adaptades pels plans territorials parcials, també redactats segons els àmbits de planificació forestal supramunicpal i, per tant, pel planejament urbanístic al prevaldre els plans territorials parcials sobre aquest.


18

Figura 2: Model concertat de planificació forestal i territorial

AMBIT TERRITORIAL INSTRUMENT DE PLANIFICACIÓ

TERRITORIAL I URBANÍSTIC FORESTAL

CATALUNYA

ÀMBIT DE PLANIFICACIÓ FORESTAL SUPRAMUNICIPAL

MUNICIPI / FINCA

PTG: Pla Territorial General; PTS: Pla Territorial Sectorial; PGPF: Pla General de Política Forestal; PTP: Pla Territorial

Parcial; PDU/PEU: Pla director urbanístic/pla especials urbanístic; PORF: Plans d’Ordenació de Recursos Forestals; POUM: pla d’ordenació urbanística municipal; PMF: Projecte d’Ordenació Forestal d’àmbit Municipal/Supramunicipal

IOF: Instruments d’Ordenació Forestal.

PDU / PEU

PTG PTS

PTP

POUM

PGPF

PORF

PMF IOF


19

2. Metodologia i estructura del PGPF

2.1. Metodologia general

La redacció del PGPF és un procés complex que ha de donar resposta a diversos objectius operatius

com són abordar i prioritzar els reptes dels boscos i el sector forestal, incorporar la participació

especialment dels principals agents econòmics del sector, prioritzar i concretar actuacions que es puguin programar en el temps i a nivell pressupostari o establir un marc legal de referència que sigui d’aplicació per a la planificació dels terrenys forestals i alhora actuï sobre la resta de polítiques

sectorials que els afecten. La Taula 3 recull els principis metodològics que donen resposta als reptes actuals de la política forestal del segle XXI i que s’han tingut en compte en el procés de redacció del PGPF.

Taula 3: Principis metodològics de la redacció del PGPF

Eficaç: capaç de respondre als nous reptes plantejats, identificar-los, analitzar-ne les causes, determinar les

estratègies a emprendre i també els actors implicats i els mitjans necessaris. Participatiu: que involucra els sectors i grups socials afectats perquè aportin els seus coneixements i

propostes, i contribueixin a la definició de la política forestal.

Tècnic: s’ha basat en els avenços del coneixement i en l’experiència acumulada. Subsidiari: ja que estableix el paper, tant de la societat civil com de l’Administració i del mercat, d’acord amb

els reptes plantejats, la realitat del món forestal i les noves tendències polítiques i institucionals. Ambiental: amb el reconeixement de la gestió forestal sostenible i multifuncional com a objectiu central del

pla, que ha d’incorporar els elements de tota gestió ambiental (normalització, certificació, millora contínua,

avaluació ambiental estratègica, indicadors, auditories periòdiques, etc.). Transversal: aborda tots els aspectes que incideixen en els boscos amb independència de la seva situació

administrativa actual. Proactiu: les actuacions previstes en el pla han de reflectir allò que la societat catalana vol per als terrenys

forestals de Catalunya al segle XXI i no ser únicament una resposta a agents i impactes externs. Estratègic: la rapidesa dels canvis, el grau d’incertesa dels mercats i la complexitat dels factors que afecten

el sector forestal fan necessari un enfocament estratègic que ofereixi un marc comú per al conjunt del territori. Realista: atesa la naturalesa dels terrenys forestals i les limitacions de recursos externs, les actuacions

previstes s’ajusten a la realitat. Auditable: l’eficàcia de qualsevol política no es pot mesurar més que amb indicadors concrets que permetin

seguir objectivament l’evolució dels recursos emprats i els resultats obtinguts.

Per tal de millorar la traçabilitat del compliment dels objectius del PGPF en el marc de la base

europea de la gestió forestal sostenible, s’han tingut en compte els Criteris i Indicadors paneuropeus de gestió forestal sostenible per a organitzar la informació del document. La descripció i la diagnosi s’organitzen d’acord amb els criteris paneuropeus, de manera que la

proposta d’actuacions apareix correlacionada amb aquests i dóna compliment als objectius del PGPF, el quals, lògicament, tenen un caràcter transversal. La finalitat d’utilitzar el marc europeu de gestió forestal sostenible al PGPF és la de millorar la

coherència de la política forestal catalana amb el context internacional al qual pertany, i incorporar un esquema estandarditzat per a organitzar la informació del sector, el programa d’actuacions i el sistema d’avaluació i seguiment. També s’aconsegueix fer coincidir el PGPF amb altres iniciatives

com la de la certificació forestal que utilitzen el mateix esquema organitzatiu de la informació.


20

2.2. Descripció dels apartats

El Pla General de Política Forestal 2014-2024 es composa de la documentació següent:

Memòria informativa, que té caràcter justificatiu, descriptiu i interpretatiu de les determinacions del Pla i consta de: introducció i marc legal, metodologia i estructura del

Pla, finalitat i objectius, descripció i diagnosi del sector forestal català, eixos estratègics, línies d’actuació del Pla i Directrius.

Pla d’acció Pressupost Sistema d’avaluació i seguiment

Annexos. Memòria ambiental.

i s’organitza d’acord amb l’esquema de la Figura 3.

Figura 3: Esquema d’organització del PGPF

La finalitat i objectius del PGPF defineixen quin és el propòsit d’acord amb la llei forestal i quins

són els objectius de política forestal a Catalunya. Els objectius, per tant, tenen caràcter transversal i en general s’hauran de desenvolupar a través de diverses accions. La descripció del sector forestal, juntament amb altres fonts paral·leles, és la base per a

construir l’apartat de diagnosi següent, i està constituïda alhora per dos apartats: en el primer s’inclou la descripció dels boscos i del sector forestal a partir dels Criteris i Indicadors paneuropeus de gestió forestal sostenible, amb la informació organitzada de tal forma que és fàcilment

comparable amb la resta de països del continent. Aquest esquema també és utilitzat pel Referent Tècnic Regional de la certificació forestal de Catalunya, per la qual cosa s’optimitza l’esforç de cerca

i actualització d’informació.

El segon apartat incorpora els resultats d’una anàlisi portada a terme expressament per la redacció del PGPF sobre la capacitat de mobilització dels principals recursos forestals del país. Aquesta anàlisi dimensiona el total de superfície aprofitable pels principals productes forestals i la seva demanda industrial.

Sistema

d’avaluació i seguiment

EIXOS ESTRATÈGICS

LÍNIES D’ACTUACIÓ

Pla d’acció Pressupost

FINALITAT I OBJECTIUS DEL PGPF

Descripció del sector forestal

CiI

paneuropeus

de GFS

Anàlisi de

mobilització de

recurs

Diagnosi del sector forestal

Programa d’Accions

Programa de

formació,

recerca i

transferència

Programa de

comunicació i

divulgació Annexos i cartografia


21

L’apartat de diagnosi es nodreix de la informació de la descripció, però també de les aportacions dels principals agents econòmics del sector, a més d’altres fonts com les conclusions dels principals

espais de debat que celebra el sector forestal català a través de jornades, seminaris o reunions de treball. Incorpora una diagnosi general dels boscos i del sector forestal català a partir d’una matriu DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats).

En base als resultats de la diagnosi i de la descripció, i d’acord amb els objectius del PGPF,

s’estableixen els eixos estratègics i les línies d’actuació del PGPF, marc de referència

programàtic per al compliment dels objectius i el seu desenvolupament a través del programa d’accions. Els eixos estratègics s’han establert seguint l’esquema de la informació dels criteris paneuropeus,

així, el PGPF vetlla pel compliment dels criteris corresponents de gestió forestal sostenible, d’acord amb els objectius de política forestal definits a Catalunya. El resultat ha estat la concreció de 6 eixos estratègics, un per a cada criteri, i 15 línies d’actuació, establint un marc programàtic

simplificat i operatiu. El pla d’acció s’organitza a partir dels eixos i les línies d’actuació de l’apartat anterior i, per tant,

manté la correspondència amb el compliment dels criteris paneuropeus i objectius del PGPF. En el seu Programa d’accions s’han diferenciat les Accions operatives, entre les quals es troben les accions programables (aquelles que es poden acotar pressupostàriament i establir-ne un calendari d’execució), i les no programables (que corresponen a accions a tenir en compte i que cal

desenvolupar) i les Accions de suport, que corresponen a l’àmbit de la formació, recerca i transferència o a l’àmbit de la comunicació i divulgació, i que han estat alhora incloses en el Programa de formació, recerca i transferència i el Programa de Comunicació i divulgació,

respectivament. El pressupost recull la dotació econòmica estimada per al compliment de les accions del PGPF i el

seu calendari d’execució. El sistema d’avaluació i seguiment és habitual en els documents de planificació estratègica i ha de servir per organitzar un sistema d’informació, fonamentalment a través d’indicadors, que

permeti avaluar el grau de compliment dels objectius de política forestal a Catalunya. No s’ha de confondre amb el seguiment de l’estat dels boscos i del sector forestal, que ja s’ha avaluat a l’apartat de descripció. En aquest cas, es tracta de recollir informació sobre el grau d’aplicació del

PGPF. El PGPF es complementa amb els annexos que recullen informació diversa que completa el

contingut dels apartats anteriors, o bé que no ha de formar part del document d’aprovació del PGPF. Així conté la descripció d’acord amb els criteris i indicadors panaeuropeus de gestió forestal sostenible; anàlisi de la capacitat de mobilització de recurs fusters, suro i pinyó a Catalunya; i cartografies.

Finalment hi ha la Memòria ambiental que justifica el compliment de les determinacions de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.


22

3. Finalitat i objectius del PGPF

D’acord amb l’article 6 de la Llei 6/1988, forestal de Catalunya, el PGPF de Catalunya s’ha de realitzar amb la finalitat d’establir l’ordenament dels terrenys forestals de Catalunya per assegurar-ne la conservació i garantir la producció de primeres matèries, potenciar l’aprofitament

sostenible dels recursos naturals renovables i mantenir les condicions que permeten un ús

recreatiu i cultural d’aquests terrenys.

Cal dir que la gestió forestal promoguda des de l’administració forestal catalana s’entén sempre

dins del marc de la gestió forestal sostenible definida a la Conferència Ministerial de Helsinki de 1993: “L’administració i utilització dels boscos de forma i en la mesura que mantinguin la seva biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i els seu potencial de complir, ara i en el futur, funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants, a escala local, nacional i global,

sense causar danys a d’altres ecosistemes”. Front als reptes actuals del context forestal català i internacional, i per tal del complir amb la

finalitat del PGPF, s’han establert cinc objectius específics:

I. Promoure la gestió activa dels terrenys forestals i la millora de l’accessibilitat als mateixos com una necessitat per potenciar llurs funcions socioeconòmiques i ambientals i fomentar la conservació de la biodiversitat (prevenció de riscos naturals, per exemple, els incendis forestals).

L’obtenció de rendes a partir de la gestió forestal garanteix l’interès del titular de les forests per mantenir la funció productiva dels ecosistemes forestals. La gestió sostenible que se’n deriva té, alhora, nombrosos efectes ambientals positius com són la prevenció dels riscos

naturals enfront els incendis forestals, el control de plagues i malures, la millora de la salut i vitalitat dels ecosistemes, el manteniment de boscos joves que augmenten la capacitat de fixació de CO2 o la conservació dels hàbitats i de la biodiversitat en els espais forestals.

Aquests efectes ambientals positius prenen una importància cabdal en l’actual context de canvi climàtic, que pot incrementar la vulnerabilitat dels boscos a les pertorbacions naturals i

afectar de forma irreversible la multifuncionalitat dels terrenys forestals.

II. Donar suport a la propietat i la indústria forestals com a principals agents del sector econòmic, cercant fórmules d’organització de l’oferta i la demanda (associacionisme, cooperativisme).

Els gestors forestals, que en el nostre país normalment són la propietat forestal (privada, d’ens locals i pública en general), així com la indústria forestal, són els principals actors de la cadena forestal i del flux econòmic productiu del sector. Els primers, com a productors de

matèries primeres, i els segons, en el seu consum, transformació i elaboració del producte final. Tot i tenir unes problemàtiques i particularitats ben diferenciades, que requereixen solucions específiques, ambdós agents socials han de ser tractats en el marc d’un binomi indissociable.

Caldrà, per una banda, cercar noves fórmules d’associacionisme en un mercat global en el qual l’economia d’escala és important i, d’altra banda, garantir el subministrament de productes a preus competitius i amb el màxim de valor afegit. Ambdós aspectes prenen una

gran importància i cal aprofundir en els instruments per al seu desenvolupament.

Així mateix, l’ús de nous productes, noves aplicacions de productes del bosc i la diversificació de la producció en general, a partir de la sostenibilitat i la innovació, han de ser considerats

en un context econòmic canviant que aposta per la bioeconomia.

III. Millorar la percepció social de la gestió forestal sostenible i promoure l’ús de llurs productes.

La gestió forestal en un context de manca de rendibilitat necessita el suport de la societat,

sobretot atès el conjunt de beneficis ambientals que hi són associats. Per contra, la majoria de la població desconeix la realitat del sector forestal i sovint s’assumeixen preceptes allunyats

de la realitat, com que la superfície de boscos disminueix, els aprofitaments fusters són negatius per als boscos o confondre que les plantes de biomassa per a la generació d’energia són una font de contaminació atmosfèrica, com si es tractés d’incineradores.


23

En canvi, generalment són poc coneguts els beneficis de la gestió forestal sostenible i de l’ús dels productes forestals en la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals, la prevenció

d’incendis o el desenvolupament rural i econòmic del país. És important avançar cap a un millor reconeixement del paper de la gestió forestal i de la producció forestal pròpia en el benestar social i ambiental de Catalunya.

IV. Promoure el desenvolupament, la innovació, la transferència de tecnologia i la

tecnificació dels processos productius del sector forestal.

Un mercat globalitzat que no internalitza els costos de transport fa molt vulnerable la producció catalana enfront als productes d’importació més competitius. Per aquest motiu, és important la millora tecnològica dels aprofitaments forestals, així com la

innovació en els processos de transformació industrial de la matèria primera, o la investigació sobre noves aplicacions dels productes forestals. Sectors emergents com el de l’aprofitament energètic de biomassa forestal o la química verda han de ser impulsats juntament amb els

usos més tradicionals, com l’ús estructural de la fusta. L’impuls de l’aprofitament i la transformació dels productes no fusters pot permetre diversificar l’economia de l’explotació forestal i millorar-ne els rendiments. La recerca aplicada és l’eina bàsica per al

desenvolupament de noves eines que, definides conjuntament i amb la col·laboració del sector productiu català i els centres de recerca i transferència de tecnològica, permetin potenciar l’ús dels productes forestals catalans i la tecnificació de les explotacions forestals.

V. Promoure una planificació eficient dels terrenys forestals i potenciar la coordinació i incorporació dels valors econòmics i ambientals forestals en altres planificacions sectorials per a fomentar sinergies.

La transversalitat del sector forestal és un element inherent d’aquest, tant en l’àmbit territorial com en el temàtic. La planificació a escala de finca en el marc d’una planificació territorial superior pot permetre millorar la gestió adaptant-la a uns objectius dimensionats

d’acord amb el potencial del territori on s’encabeix la finca o, per exemple, a l’anàlisi dels riscos o recursos naturals a escala de conca. Una anàlisi territorial dels recursos forestals i el seu potencial permetrà, alhora, promoure fórmules associades de gestió que millorin l’eficàcia

dels tractaments i aprofitaments forestals. En l’àmbit temàtic, les polítiques d’infraestructures,

altres polítiques agràries, el turisme i els usos recreatius, la protecció civil o l’urbanisme són alguns exemples de polítiques sectorials que afecten els terrenys forestals i les quals han de considerar els preceptes bàsics de la política forestal que el mateix PGPF estableix com a pla

territorial sectorial. L’objectiu és potenciar sinergies com la incorporació de mesures preventives a les infraestructures de risc dins o en contacte amb la trama forestal, la col·laboració entre el sector turístic i la promoció dels valors forestals i l’ús responsable dels

espais forestals, els usos agraris, la prevenció d’incendis i la conservació dels hàbitats o la gestió forestal i la gestió eficient de l’aigua a escala de conca.


24

4. Descripció del sector forestal a Catalunya

4.1. Descripció d’acord amb els criteris i indicadors paneuropeus de gestió forestal sostenible

a) Criteris i indicadors paneuropeus de gestió forestal sostenible

Hi ha un total de 41 Indicadors paneuropeus de gestió forestal sostenible organitzats en 6 Criteris (Taula 4: ) aprovats a la IV Conferència Ministerial celebrada a Viena al 2003. A continuació, es fa

una descripció dels paràmetres corresponents a cada Indicador d’acord amb la a la norma UNE 162002: 2013 de Gestión Forestal Sostenible: Criterios e Indicadores.

Taula 4: Criteris i indicadors paneuropeus de gestió forestal sostenible

Criteri 1. Manteniment i millora adequada dels recursos forestals i la seva contribució al Cicle Global

de Carboni

Indicador 1.1. Superfície forestal

Indicador 1.2. Existències de fusta i suro

Indicador 1.3. Estructura de la massa per edat i/o

classe diamètrica

Indicador 1.4. Fixació de Carboni

Indicador 1.5. Legislació forestal

Indicador 1.6. Informació forestal

Criteri 2. Manteniment i millora de la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals

Indicador 2.1. Deposició de contaminants

atmosfèrics

Indicador 2.2. Estat nutricional dels sòls

Indicador 2.3. Estat sanitari de la coberta forestal

Indicador 2.4. Mesures de prevenció i correcció de

danys en les forests

Indicador 2.5. Prevenció i defensa contra els

incendis forestals

Indicador 2.6. Activitat cinegètica i ramaderia

extensiva

Criteri 3. Manteniment i millora de les funcions productives de les forests (fusta i altres productes

forestals)

Indicador 3.1. Creixement i aprofitaments

Indicador 3.2. Fusta en roll

Indicador 3.3. Productes forestals no fusters

Indicador 3.4. Serveis

Indicador 3.5. Pla de gestió

Indicador 3.6. Xarxa viària

Criteri 4. Manteniment, conservació i millora apropiada de la diversitat biològica en els ecosistemes

forestals

Indicador 4.1. Estimació de la biodiversitat

Indicador 4.2. Regeneració

Indicador 4.3. Grau de naturalitat

Indicador 4.4. Conservació d’hàbitats singulars

Indicador 4.5. Fusta morta

Indicador 4.6. Material forestal de reproducció

Indicador 4.7. Paisatge forestal

Indicador 4.8. Espècies forestals amenaçades

Indicador 4.9. Espais forestals protegits

Criteri 5. Manteniment i millora apropiada de la funció protectora en la gestió de les forests

(principalment sòl i aigua)

Indicador 5.1. Funcions de protecció de les

forests: sòl, aigua i altres funcions de

l’ecosistema

Indicador 5.2. Forests protectores

d’infraestructures

Criteri 6. Manteniment d’altres funcions i condicions socioeconòmiques

Indicador 6.1. Propietat forestal

Indicador 6.2. Contribució del sector forestal al

PIB

Indicador 6.3. Benefici net

Indicador 6.4. Inversió en forests

Indicador 6.5. Treball al sector forestal

Indicador 6.6. Seguretat i salut en el treball

Indicador 6.7. Consum de fusta i suro

Indicador 6.8. Comerç de fusta

Indicador 6.9. Energia procedent de la biomassa

forestal

Indicador 6.10. Valors recreatius

Indicador 6.11. Valors culturals i espirituals


25

Resum de la descripció d’acord amb els criteris i indicadors paneuropeus

En aquesta memòria s’inclou una descripció sintètica dels indicadors paneuropeus de Gestió Forestal Sostenible amb les dades principals a destacar de cada un. Als Annexos s’inclou el detall

de les dades dels inventaris a les quals es fa referència en cada un dels indicadors.

b) Criteri 1. Manteniment i millora adequada dels recursos forestals i la seva contribució

al Cicle Global de Carboni

b.1) Indicador 1.1. Superfície forestal

A Catalunya la superfície forestal és de 2.082.699 ha, segons la tercera edició del Mapa de

Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC-3) (any 2007), i sense extreure’n les zones cremades per incendis forestals. Aquesta superfície es correspon a un 64,4% del total territori català, tal i com es presenta a la Figura 4, acompanyat de la resta de les principals cobertes del sòl a Catalunya.

Figura 4: Superfície en hectàrees de les principals cobertes del sòl a Catalunya, segons el MCSC-3

A la Taula 5 es presenta la comparativa de dades entre les versions 1 i 2 del Mapa de cobertes del sòl per les principals cobertes del sòl a Catalunya i, per tant, l’evolució de les tipologies forestals a

Catalunya de l’any 1993 a 2007. En aquestes dades s’hi aprecia un augment de la superfície forestal total, i de totes les cobertes de sòl en terrenys forestals, tot i l’execució de rompudes, i per tant canvi a conreus, i la urbanització

d’una petita part de terrenys forestals. L’abandonament i aforestacions de conreus ha estat el que ha fet augmentar la superfície forestal d’una forma més notable.

Per altra banda, i tot i que els números pròpiament no ho indiquen, hi ha hagut certs intercanvis entre les categories forestals: de bosc s’ha passat a prats i matollars degut als incendis forestals i en sentit contrari per regeneració natural i reforestacions.

Taula 5: Evolució de vuit tipologies de cobertes del sòl a Catalunya (període 1993–2007)

Coberta del sòl MCSC-1 (1993) MCSC-3* (2007) Diferència (ha) (%) de la diferència

Boscos 1.218.572,94 1.272.261,07 53.688,13 4,41

Matollars 529.850,40 538.975,40 9.125,00 1,72

Prats 129.051,19 164.394,20 35.343,01 27,39

Nu natural 76.192,48 79.286,68 3.094,20 4,06

Total superfície forestal 1.953.667,01 2.054.917,35 101.250,34 5,18

Aigües continentals 15.774,93 16.923,77 1.148,84 7,28

Urbà 133.757,28 165.794,36 32.037,09 23,95

Conreus 1.106.782,76 972.346,50 -134.436,27 -12,15

Font: Informe d’ocupació del sòl a Catalunya: 3a edició del MCSC (CREAF, 2010). *A l’MCSC-3 hi ha canvis metodològics respecte a l’MCSC-1. Això s’ha tingut en compte a l’hora de construir aquesta taula i per aquest motiu els valors de les diferents tipologies de superfícies no coincideixen exactament amb els de les taules posteriors. Hi ha un document a la pàgina web de l’MCSC (InterpretacioLlegendaMCSC.pdf) que convé considerar abans de fer comparacions entre edicions.

Pel que fa a les espècies i categories de terrenys forestals presents a Catalunya, a la Figura 5 es

presenten els percentatges i hectàrees segons dades del MCSC 3a edició. Un 60% de la


26

superfície forestal catalana correspon a la categoria d’arbrat dens, el 26% són matollars i un 8% són prats i herbassars. L’arbrat poc dens i l’improductiu natural ocupen aproximadament

un 4% cadascun, mentre els terrenys forestals ocupats per aiguamolls només presenten un percentatge de 0,20% i les zones cremades un 0,10%. Figura 5: Percentatge de superfície forestal catalana segons les categories del MCSC 3ª edició

Font: Elaboració a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (3ª edició, 2005 - 2007).

El pi blanc és l’espècie que ocupa més superfície forestal a Catalunya si es tenen en compte totes

les cobertes en les quals hi és present (arbrat dens i clar, regenerat, franges de protecció i plantacions), amb més de 300.000 ha. En segon lloc, l’alzina assoleix les 226.500 ha, el pi roig les 212.250 ha i la pinassa les 119.335 ha, aproximadament.

b.2) Indicador 1.2. Existències de fusta i suro3

Segons les dades del Tercer Inventari Forestal Nacional (IFN III) (2000-2001), les existències

totals de fusta a Catalunya són d’uns 102.054.392 m3 amb escorça (a.e.), dels quals un 67,6% corresponen a fusta de coníferes i un 32,4% a frondoses, sent la província de Lleida la que té els valors més elevats d’existències de coníferes i la de Girona en el cas de les frondoses.

D’acord amb la comparació de les existències de fusta a Catalunya segons el Segon Inventari Forestal Nacional (INF II) (1989–1990) i el IFN III, les existències en ambdós casos han augmentat en proporcions molt significatives. Destaca l’increment de les existències de fusta de coníferes a

Girona i Tarragona, i de les de frondoses a Girona. Pel que fa a les existències de suro, la seva distribució es troba concentrada en terrenys amb certa

humitat del NE de Barcelona i a la província de Girona, en els quals hi ha presència d’alzina surera (Quercus suber) en masses pures o mixtes barrejada amb pi pinyer (Pinus pinea), pi blanc (Pinus halepensis) o pi marítim (Pinus pinaster). L’àrea que ocupa aquesta espècie s’ha vist ampliada en el transcurs dels anys per al foment de la producció de suro, però segons dades procedents de la

comparativa de l’IFN II i III, la superfície pelada en les alzines sureres ha disminuït durant el període 1986–2007. No es disposa de dades més recents, per la qual cosa es fa difícil de valorar aquesta davallada de la superfície pelada.

El que s’observa, però, és que algunes de les masses de suredes comencen a envellir i aquest fet, junt amb l’efecte de la plaga del corc del suro, comporta que no hi hagi una producció de suro de qualitat tan gran com seria possible per les condicions de la zona i la gran experiència en

l’aprofitament surer.

b.3) Indicador 1.3. Estructura de la massa per edat i/o classe diamètrica

A partir de les dades del IFN III (Veure Gràfic 1) s’observa que la distribució diamètrica del

nombre de peus (tant en el cas de caducifolis com en el de frondoses i coníferes) presenta una tendència de ‘J’ invertida, que reflecteix l’abundància de peus de diàmetres petits i la seva disminució progressiva a mesura que augmenta aquest. Si es comparen aquestes dades en els dos

3 Les dades sobre existències de fusta i suro procedeixen de les dues versions de l’IFN, considerant com a superfície forestal la corresponent a la primera edició del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (1993) en el cas de les dades de l’IFN II (1989–1990), i les dades del MCSC 1a edició corregint els incendis ocorreguts durant el període 1994–2000 en el cas de les dades de l’IFN III (2000–2001).


27

IFN (Gràfic 2), s’observa que hi ha hagut una disminució del nombre de peus de menor diàmetre (CD 10 i 15) i un augment d’exemplars dels diàmetres majors.

Gràfic 1: Distribució diamètrica del nombre de

peus de caducifolis, coníferes i esclerofil·les a

Catalunya segons el IFN III

Gràfic 2: Evolució de la distribució diamètrica del

nombre de peus totals a Catalunya segons dades

comparatives del IFN II i IFN III

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

10 15 20 25 30 35 40 45 50 > 50

Coníferes Esclerofil.les

Caducifolis

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

300.000.000

350.000.000

400.000.000

450.000.000

500.000.000

10 15 20 25 30 35 40 45 50 > 50

IFN II IFN III

Font: Elaboració a partir de la consulta de MiraBosc on-line (versió Inventari Forestal Nacional) per dades del IFN II (1989–1990) i III IFN (2000–2001). La superfície considerada correspon al MCSC 1a edició i el criteri

de presència de l’espècie o grup d’espècies és l’àrea basimètrica (AB).

El 15% del total de peus vius majors de 5 cm de diàmetre a Catalunya corresponen a caducifolis, el

55% a coníferes i el 30% a esclerofil·les. En relació a l’evolució de la Fracció de cabuda coberta FCC (%) segons les dades dels IFN, la

mitjana de la FCC en les coníferes ha augmentat durant el període 1990–2001 passant d’un valor de 49,44% en l’IFN II a 58,5% en l’IFN III. En el cas de les escleròfil·les també hi ha hagut un augment passant del 50,59% a un 58,73%, mentre que en el cas dels caducifolis aquesta ha disminuït d’un 61,72% fins a un 58,50%.

b.4) Indicador 1.4. Fixació de carboni

D’acord amb l’IEFC, el carboni acumulat en la biomassa aèria de Catalunya és de 36.442.300 t, el

qual, dividit per la superfície arbrada, dóna una mitja aproximada de 30 t/ha. Si tenim en compte que, segons dades del DAAM, els aprofitaments fusters autoritzats duts a

terme a Catalunya durant 2011 són de 387.071 m3 per coníferes i 102.777 m3 per frondoses (vegeu indicador 3.1.i)), la densitat mitjana de la fusta de coníferes és de 0,8 t/ m3 i de 1 t/ m3 per les frondoses, i els valors mitjans de concentració de carboni per coníferes són de 51,7% i de 48,5% per frondoses, s’obté que la quantitat de carboni extret per coníferes és de 160.092 t i

de 49.846 t per les frondoses.

L’increment del 5% de la superfície forestal arbrada en el transcurs dels anys entre el període 1993-2005, juntament amb l’increment en la taxa de creixement de les espècies forestals de

Catalunya que passa en el mateix període, de 5,10 a 7,27 m3/ha i any, es tradueix en un increment de les existències de biomassa arbòria entre els períodes anteriorment descrits i comporta un augment del carboni fixat.

Donat que els aprofitaments fusters autoritzats a Catalunya es mantenen en una taxa d’extracció bastant regular al voltant del valor mitjà dels 532.000 m3 per al període 1999–2011, a excepció d’aquells anys en els quals l’efecte negatiu de les catàstrofes de diferent índole generen un

increment extraordinari dels aprofitaments, pot establir-se que hi ha una tendència cap a potenciar l’efecte embornal de les masses forestals a llarg termini. Cal tenir en compte que la no gestió forestal pot produir una saturació del sistema. Per contra, aquesta tendència pot

veure’s compromesa pels efectes adversos i no controlables de la pròpia natura (bufaruts, nevades, incendis...) que generen, amb tota seguretat, una disminució no desitjada en les existències de les

nostres masses forestals. Concretament, en el cas dels incendis forestals, la combustió de la massa

forestal suposa l’alliberament de la majoria del carboni fixat.

b.5) Indicador 1.5. Legislació forestal

En l’actualitat hi ha diferents vies a través de les quals es comuniquen els aspectes legals que són

d’aplicació en els diferents àmbits en matèria forestal:


28

Via Web trobem accés a la informació següent: http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR, en el seu apartat de normativa, permet l’accés a la

consulta de tota la normativa en matèria forestal publicada en el DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya), en el BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) i en el DOUE (Diari Oficial de la Unió Europea).

http://www.gencat.cat/cpf/, en les diferents seccions informa dels aspectes legals relacionats amb els diferents tràmits que s’han de dur a terme, i també inclou informació sobre altres aspectes

(fiscal...) al voltant dels instruments d’ordenació i les finques que en disposen d’un.

D’altra banda, una altra via per transferir informació legal d’interès és mitjançant les diferents resolucions que s’esmenten en els tràmits duts a terme per l’Administració (subvencions, aprovació d’instruments d’ordenació, autoritzacions per l’execució de diferents actuacions en les forests, etc.). També via publicacions de llibres, monogràfics, articles i altres modalitats escrites que, de

forma periòdica, s’editen. A l’annex hi ha disponible un recull de la legislació forestal d’interès i d’altres legislacions

sectorials que poden afectar a l’ús i/o gestió dels espais i recursos forestals per àmbits temàtics.

b.6) Indicador 1.6. Informació forestal

Actualment hi ha informació forestal disponible obtinguda en diferents treballs, estudis i projectes i també a través de les entitats que fan possible aquesta investigació i la seva difusió, els quals es poden agrupar de la següent manera:

.

- Inventaris forestals i estadístiques i estudis generals o sectorials: Són els Inventaris forestals nacionals del Ministeri d’Agricultura ramaderia i Medi Ambient, les estadístiques anuals del DAAM... etc. Durant el 2012 la DGMNB ha executat 30 informes sobre dades estadístiques del sector forestal català i un total de 5 actuacions de divulgació.

- Estudis i projectes europeus amb participació del DAAM (FutureForest, RoK-For...) - Centres de recerca, desenvolupament i innovació (Escola Tècnica Superior

d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida (ETSEA- UdL), Centre d’Investigació

Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)... etc.)

- Fòrums de participació (Entitats de l’administració forestal, Consorcis, associacions... etc)

A l’annex s’adjunta el llistat de treballs i entitats corresponent a cada un d’aquests grups.

c) Criteri 2. Manteniment i millora de la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals

c.1) Indicador 2.1. Deposició de contaminants atmosfèrics

El seguiment de la deposició de contaminants en els espais forestals a Catalunya es realitza a través de les parcel·les de la Red Europea de Seguimiento de Daños en los Bosques

(RESDB) (Nivell I i Nivell II) amb un seguiment periòdic dels danys causats per la contaminació atmosfèrica de la coberta forestal. A banda, també es realitza a través del seguiment de la immissió de contaminants, mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació

Atmosfèrica (XVPCA) i, a nivell científic, el Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) disposa de dues línies d’investigació sobre els efectes en els ecosistemes terrestres de la contaminació ambiental.

A partir de les mostres de pluja obtingudes en 4 estacions contrastades de la XVPCA, investigadors del CREAF han realitzat un estudi en el temps dels principals elements de la deposició humida. Els resultats es presenten a la Taula 6.

Taula 6: Deposició humida mitjana (kg/ha/any) i alcalinitat (MEG/m2/any) dels principals elements

per a quatre estacions de la XVPCA. Període 1996 – 2007.

Estacions XVPCA Na K Ca Mg NH4-N NO3-N SO4-S Cl Alc Pr

Begur 13,3 1,26 8,07 2,03 1,85 2,85 4,26 22,9 18,4 507,2

Sort 1,53 0,93 13,5 0,85 2,47 3,5 4,16 2,53 43,5 662,1

Santa Maria 5,9 1,21 10,2 1,22 3,63 3,68 4,85 11,1 28,3 638,9

La Sènia 4,53 0,77 7,69 0,87 2,51 2,45 4,22 8,05 23,4 539,0

Font: CREAF; Pr= precipitació anual (mm/any).

http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR

http://www.gencat.cat/cpf/


29

En territori català la tendència en els últims anys ha estat l’empitjorament de l’estat dels boscos catalans en relació a l’acumulació de contaminants (avaluat mitjançant la defoliació4 dels arbres

que és el paràmetre bàsic per quantificar l’estat aparent de salut de l’arbrat) [Àvila, 2004]. La defoliació dels arbres ha augmentat considerablement si es comparen les dades corresponents

als quinquennis 1987 – 1991 i 1992–1996 (dades de Moreno et al., 1997). Tot i això, per al període 1992–1996, la defoliació mitjana en totes les parcel·les catalanes era d’un 23,6%, valor

que està considerat com a dany lleuger dins les categories establertes en l’estudi de l’estat dels

boscos europeus. Entre les possibles causes d’aquest increment de la defoliació es troba la pluja àcida, la deposició de nitrogen i sofre sobre la vegetació, l’ozó o alguns factors climàtics. L’acidesa de la pluja, mesurada mitjançant els mostrejadors automàtics de pH en les nou estacions

de la XVPCA de la Generalitat de Catalunya, té relació directa amb el fenomen de la defoliació en els últims anys.

En el cas de les deposicions de sofre als boscos catalans, es pot dir que no hi ha un problema greu. En canvi, pel que fa a la deposició de nitrogen, hi ha zones de Catalunya (com és el cas del Montseny) en les quals es diposita “una quantitat força elevada i comparable a la que es diposita

en les àrees de boscos deteriorats del centre d'Europa” (Àvila, 2004). Pel que fa l’ozó, a Catalunya hi ha poques dades dels seus efectes sobre la vegetació natural, encara que la defoliació sembla tenir una relació amb la seva exposició acumulada i en el nostre territori té concentracions molt altes (Àvila, 2004).

Per últim, tot i que unes condicions climàtiques adverses poden provocar danys molt importants en les capçades, tal i com es va comprovar amb la sequera de l'any 1994, l'increment de defoliació

entre 1987 i 1996 no té una relació significativa amb la temperatura mitjana anual, la mitjana de les temperatures màximes anuals, la precipitació i l’evapotranspiració potencial (Àvila, 2004).

c.2) Indicador 2.2. Estat nutricional dels sòls

Durant el període 2002–2008 no hi ha hagut cap problema rellevant sobre l’estat nutricional del sòl en els terrenys forestals. Ni en els informes de la RESDB per a aquest període ni en la

informació continguda en els IOF aprovats, s’atribueix cap dany a mancances nutricionals. A

Catalunya no hi ha cap anàlisi sistemàtica de sòls, però el IFN III inclou, dins dels indicadors ecològics, la mesura de la concentració foliar de nutrients per a les espècies més abundants de cada província, paràmetre que informa de l’estat nutricional dels boscos.

En relació a l’adequació (dosi, composició, època d’aplicació) dels productes fertilitzants emprats s’ha de tenir en compte que l’estat nutricional del sòl a Catalunya es regula indirectament per les diferents normatives referides a l’ús que se’n faci del terreny. En pocs casos en què es fertilitzen el

terrenys forestals, es segueix la normativa existent per als terrenys agraris. El tipus d’aprofitament forestal majoritari a Catalunya es basa en la regeneració natural i la

silvicultura intensiva queda reduïda a plantacions sobre terrenys agrícoles o zones amb sòls d’elevats nivells de nutrients i clima subatlàntic, on generalment el cost de la fertilització no compensa el benefici obtingut.

Les comarques de la província de Girona concentren gran part de les plantacions forestals

catalanes de pollancres i plàtans (comarques de la Selva, el Gironès, la Garrotxa, l’Alt i el Baix Empordà o el Pla de l’Estany), així com de pi insigne o avet douglas, tot i que també es troben en altres comarques com el Vallès Oriental, el Segrià, Osona o el Maresme.

Les pollancredes són unes de les plantacions on esporàdicament s’utilitza la fertilització, especialment en terrenys de qualitat mitjana (terrenys al·luvials molt rentats), ja que en els de qualitat baixa (massa arenosos o argilosos) les plantes no poden tampoc obtenir tot el benefici

potencial de la fertilització.

c.3) Indicador 2.3. Estat sanitari de la coberta forestal

Valoració de l’estat de la coberta vegetal

El seguiment de l’estat de la coberta vegetal a Catalunya es realitza a través de la RESDB, Nivell I i Nivell II. Es valora l’estat de salut dels boscos a partir de l’observació de l’evolució anual de la defoliació i fructificació; la descripció els símptomes de debilitament sanitari;

4 Entesa com la pèrdua de les fulles o acícules respecte una capçada teòrica amb el volum foliar complet (Àvila, 2004).


30

la identificació dels agents causants, si n’hi hagués, (també condicions climàtiques extremes o algunes pertorbacions naturals que debiliten les masses forestals i faciliten la seva afectació) i la

identificació de les possibles plagues i malalties que hagin afectat a les masses arbrades. La contaminació atmosfèrica i els efectes del canvi climàtic com l’origen de possibles danys en les forests s’avaluen en l’indicador 2.1. Deposició de contaminants atmosfèrics.

Segons dades de l’informe Mantenimiento y toma de datos de la Red europea de seguimiento a

gran escala de los bosques en España (Red de Nivel I) FUTMON per a Catalunya (MAGRAMA) per a l’any 2011, en general, l’estat sanitari de les masses forestals catalanes és lleugerament

més satisfactori que l’observat durant 2010. Des de 2008–2009 hi ha una lleugera disminució de la defoliació i l’any 2011 la defoliació mitjana total de Catalunya està en els límits superiors de la classe “lleugera”.

Segons les dades de defoliació per espècie i intensitat per tot Catalunya extrets de la RESDB de Nivell I, la defoliació mitjana enregistrada durant l’any 2011 és “lleugera” a tot Catalunya, excepte al marge litoral de Girona i a la frontera entre les províncies de Tarragona i Lleida, on apareixen

àrees que presenten defoliacions moderades.

Els agents nocius

Els danys en les forests poden tenir el seu origen en agents biòtics (plagues d’insectes, malalties causades per fongs, bacteris o altres patògens, plantes paràsites, fauna salvatge o domèstica), abiòtics (nevades, gelades, calamarsades, ventades, bufaruts o sequera, i fenòmens

com els incendis, entre d’altres) o d’origen antròpic que poden afectar la salut i la vitalitat d’aquests ecosistemes forestals i ser decisius per a la seva estabilitat i el seu creixement. Als annexos es mostren els grups d’agents nocius, tant biòtics com abiòtics, observats a

Catalunya durant l’any 2011. Els factors físics i químics (sequera, calamarsa, vent i neu) són els que més danys han causat en les forests catalanes durant 2011 (41,4%) (tot i haver disminuït respecte els altres anys), seguits dels atacs d’insectes (29%) i altres danys específics

(plantes paràsites, bacteris, etc.). Els vertebrats només han causat danys en un 0,1% dels peus totals afectats per algun agent, tot i que el seu efecte sembla que va en augment. Als annexos també es detalla la informació de l’anàlisi dels agents nocius per les espècies més

abundants a Catalunya, el pi blanc i l’alzina. Segons dades del IFN III (obtingudes en el 2001), les existències fusteres afectades per danys eren d’un 14%, la meitat de petita intensitat. Respecte al nombre de peus, representava un 28,9%

d’afectació, 2/3 parts dels quals de petita intensitat.

Els Agents biòtics

Els principals agents biòtics que provoquen danys són les plagues i la fauna salvatge.

Les plagues de quarantena són aquelles provocades per organismes nocius que no són endèmics del territori i que poden originar plagues d’importància econòmica en el territori on s’estableixen.

A Catalunya se n’identifiquen sis: el xancre resinós del pi (Fusarium circinatum), el nemàtode de la fusta del pi (Bursaphelencus xylophilus), mort sobtada del roure (Phytophtora ramorum), la vespeta del castanyer (Drycosmus kuriphilus), Cerambícid Asiàtic dels planifolis (Anoplophora

chinensis) i el foc bacterià (Erwinia amylovora).

Pel que fa a la fauna salvatge, l’espècie que actualment provoca més problemes i més diversos a

Catalunya en explotacions agrícoles, ramaderes i forestals és el porc senglar, que en els últims

anys ha presentat una expansió demogràfica considerable. Els danys en l’àmbit forestal

consisteixen bàsicament en l’aixecament del sòl forestal (sobretot en pastures de muntanya) i

l’aixafament de planters de repoblacions. D’altra banda, el senglar també afecta la reproducció

d'algunes espècies de fauna salvatge, ja que actua com a depredador de nius i llorigades.

Les espècies de remugants que hi ha a Catalunya (isard, cabra salvatge, cérvol, daina, cabirol i mufló) provoquen proporcionalment pocs problemes de danys en les forests, però cada cop hi ha

més queixes al respecte. No es disposa, però, d’un estudi detallat d’aquestes espècies i efectes.

Els incendis: els agents abiòtics més rellevants

En quant als incendis forestals a Catalunya, al gràfic 3 s’observa com llarg dels anys han disminuït el número d’incendis i, en canvi, ha pres una gran importància la superfície cremada d’aquells

episodis que superen les possibilitats dels mitjans d’extinció i prenen grans dimensions.


31

L’any en què es va cremar més superfície durant el període 1994–2011 va ser el 1994, amb

76.625,40 ha cremades, seguit de 1998, any en què es varen cremar 20.992,26 ha (veure el Gràfic 3). Un 68% de tota la superfície forestal cremada durant el període correspon a zones arbrades i la resta a terreny forestal no arbrat. El 2011 es van cremar 882, 51 ha en 586 incendis. El nombre

d’incendis mitjà anual pel període 1999-2011 és de 697.

Gràfic 3: Nombre d’incendis forestals i superfície forestal cremada durant el període 1994–2011 a Catalunya

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Nombre d'incendis

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

S. forestal cremada

(ha)

Nombre d'incendis Superfície cremada

Font: Elaboració a partir de dades del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals (SPIF) – DGMNB – DAAM.

c.4) Indicador 2.4. Mesures de prevenció i correcció de danys en les forests

Tal i com s’ha comentat en l’indicador 2.3., els danys en les forests poden tenir el seu origen en agents biòtics, abiòtics o d’origen antròpic, i poden afectar la salut i la vitalitat dels ecosistemes forestals i ser decisius per la seva estabilitat i el seu creixement.

Cal destacar que entre les mesures de correcció de danys a Catalunya la figura de les Zones d’Actuació Urgent (ZAU) creada per la Llei 6/1988, de 30 de març forestal de Catalunya, en el

seu article 42. Aquestes són zones amb la finalitat de ser conservades i afavorir-ne la restauració. Segons l’article 42.2 d’aquesta llei, seran declarades ZAU, entre d’altres, les forests degradades, els terrenys erosionats i els terrenys forestals incendiats per als quals no és previsible recuperació natural. A Catalunya s’han declarat un total de 7 ZAU, que ocupen una superfície total

de 138.738,64 ha. Els projectes de ZAU més moderns es planifiquen amb l’enfocament que en el futur aquell terreny sigui menys vulnerable al foc i s’hi proposen mesures preventives.

Prevenció i correcció de danys biòtics

La prevenció de danys a espècies vegetals i animals protegides queda regulada per la normativa específica, desenvolupada dins del Criteri 5 d’aquest document. Respecte a les plagues (també les de quarantena) i d’acord La Ley 43/2002, de Sanidad

Vegetal, la Directiva 2000/29/CE i el Reial Decret 58/2005 així com el Real Decreto 1190/1998 i el Reial Decret 1311/2012, a Catalunya pel període de 2002 a 2012 s’han portat a terme les actuacions detallades a la Taula 7, a través de l’òrgan competent que és el DAAM.

Taula 7: Actuacions realitzades per al control i l’eradicació de plagues forestals durant el període

2002-2012

PLAGA ACTUACIONS REALITZADES Processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa Schiff)

Avaluació anual dels danys i disseny de la campanya Distribució de trampes feromonals per a controls puntuals Tractaments aeris amb Bacillus thuringiensis i Diflubenzuron

Eruga peluda del suro (Lymantria dispar L.)

Avaluació de danys i tractaments terrestre (espolvorejat) amb Saditrina Tractaments aeris amb Diflubenzuron i Bacillus thuringiensis

Tòrtrix d’alzines i roures i altres defoliadors de frondoses

Tractaments aeris amb Cipermetrin


32

PLAGA ACTUACIONS REALITZADES (Tortrix viridana L., Catocala nimphaea) Escolítids dels pins (Tomicus minor., T. Destruens, Ips spp.)

Col·locació de punts–esquers i trampes de feromones concentrats en les zones on s’han detectat danys. Seguiment de les poblacions de paràsits dels perforadors.

Corc del suro i perforador de les branques de

Quercus (Coraebus undatus i C. florentinus)

Conveni entre el Ministeri i el CSIC per dur a terme l’estudi de

compostos feromonals o atraients. Treballs de camp, recollida d’insectes i experimentació de formulacions i models de trampes. Trampeig experimental de Coroebus undatus

Caparreta de l’alzina (Kermococcus vermilio)

Seguiment en 4 zones del territori català (2 litorals i 2 de muntanya)

Vesc (Viscum album)

Valoracions i experiències per al seu control sobre diferents espècies forestals. Injeccions en tronc d’una sèrie d’arbres seleccionats amb diferents

herbicides a diferents concentracions. Escaldat del suro (Diplodia spp.)

Estudi de diferents productes fungicides Tractament curatiu–preventiu en el moment d’extracció de la panna amb Metiltiofanat.

Xancre del castanyer (Cryphonectria parasitica)

Encàrrec al CTFC d’un projecte d’investigació per a la lluita biològica del fong (identificació i cartografia de soques. i grups de

compatibilitat) i inoculació de soques hipovirulentes. Assaig d’alternatives de gestió (treballs culturals) per minimitzar els

danys.

Nematode de la fusta del pi (Bursaphelenchus xylophilus)

Inspeccions d’indústries forestals i d’embalatge de fusta i prospeccions al medi natural. Inspeccions de planters i control del transport per carretera.

Vespeta del castanyer (Dryocosmus kuriphilus)

Inspeccions de planters i prospecció específica al medi natural. Estudi de possibilitats del control biològic.

Altres plagues forestals de quarantena Prospecció de Giberella circinata (Pi radiata, pi maritim), Ceratocystis fimbriata (Plàtan), Phytophtora spp.

Altres organismes exòtics Estudi i seguiment de Leptoglossus occidentalis (Pi pinyer). Assaigs per al control de determinades espècies vegetals invasores.

Font: DGMNB, DAAM.

La superfície forestal catalana tractada amb productes fitosanitaris durant l’any 2011 ha estat d’11.222 ha, amb una inversió de 670.121,74 €. Els productes emprats per al tractament

de les plagues a Catalunya s’actualitzen periòdicament d’acord amb les altes i baixes ocorregudes en el Registre Oficial de Productes Fitosanitaris (estatal) i en el Registre Únic Europeu.

Quant als danys provocats per la fauna salvatge, actualment al mercat hi ha sistemes efectius per evitar alguns dels danys que provoquen, com els protectors d’arbres per plançons procedents de regeneració natural o repoblació, o tanques o pastors elèctrics per evitar l’entrada de bestiar en

zones forestals en regeneració. Prevenció i correcció de danys abiòtics

Hi ha també regulació específica per a les mesures de prevenció enfront els incendis forestals (Decret 64/1995, de 7 de març) descrites en el paràmetre 2.5.i).

Les mesures de correcció en els terrenys afectats per incendis inclouen, entre d’altres, actuacions d’eliminació de la vegetació morta, recuperació de la coberta vegetal i actuacions de correcció hidrològica..

Pel que fa a les mesures preventives als incendis forestals, aquestes es detallen en l’indicador 2.5., i les mesures de correcció en forests erosionades en l’indicador 5.1.

Pel que fa als danys d’origen antròpic, concretament en referència als aprofitaments forestals, la

normativa referida a la regulació de les tècniques aplicades als treballs forestals ve definida en el títol IV de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, per la Ley 43/2003, de

Montes (modificada per la Ley 10/2006) i la Ley 43/2002, de Sanidad Vegetal. En general, es pot afirmar que els danys que els treballs forestals causen sobre la coberta vegetal que resta després de l’aprofitament són poc significatius.


33

c.5) Indicador 2.5. Prevenció i defensa contra els incendis forestals

Segons l’article 33 de la Llei Forestal, correspon al DAAM la planificació, coordinació i execució de

les mesures i les accions que es realitzen per la prevenció dels incendis forestals, en col·laboració amb els altres departaments de l’Administració, les entitats locals, les Agrupacions de defensa forestal (ADF) i els particulars.

El desenvolupament i l’aplicació de la legislació (referida als annexos en aquest indicador i l’indicador 1.5 Legislació forestal) i el treball que s’està realitzant des del període anterior ha permès una aplicació més efectiva i fructífera dels diferents instruments ja existents de planificació,

foment i política forestal destinats a la prevenció d’incendis forestals. Cal distingir els plans o instruments de prevenció d’incendis forestals d’aquells plans, instruments o

protocols destinats a la gestió de l’emergència, diferenciant entre els que s’apliquen a una escala regional i els que ho fan a una escala municipal (vegeu la Taula 8).

Taula 8: Plans o instruments de prevenció d’incendis forestals a escala regional i municipal

ESCALA PLA, PROJECTE O INSTRUMENT DE PREVENCIÓ D’INCENDIS

PLA, INSTRUMENT O PROTOCOL DESTINAT A LA GESTIÓ DE L’EMERGÈNCIA

REGIONAL

Pla Alfa i mapa de risc d’incendi forestal Pla INFOCAT

Projectes d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis forestals (PIE) dels Perímetres

de Protecció Prioritària de massissos forestals (PPP)

MUNICIPAL

Plans de prevenció d’incendis forestals municipals (PPI).

Pla d’actuació municipal i comarcal (PAM).

Plans de vigilància complementària contra incendis forestals (PVI).

Pla d’evacuació d’urbanitzacions (PEU.)

Plans de prevenció per a urbanitzacions (PPU). Plans d’autoprotecció en cas d’incendi forestal (PAU).

Durant el període 2001–2012 hi ha hagut diferents convocatòries d’ajuts per a la realització

d’actuacions relacionades amb la prevenció dels incendis forestals. La mitjana pressupostària anual d’aquests ajuts ha estat de 6.350.283,98 €.

Es considera necessària la redacció d’un Programa de prevenció d’incendis de Catalunya que

marqui les directrius pels Perímetres de protecció prioritària (PPP) i els Projectes d’infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis forestals (PIE) corresponents. Actualment, el 2012, a Catalunya hi ha 34 PPP delimitats, que ocupen una superfície

d’1.154.281,15 ha. La DGMNB elabora per a cada PPP un PIE que té per objectiu dotar a cada espai de la infraestructura necessària que permeti disminuir el nombre d’incendis i compartimentar el territori per reduir la probabilitat que un foc es converteixi en un incendi forestal de grans dimensions. Dels 34 PPP delimitats, n’hi ha 9 que tenen un PIE redactat i 4 es troben en procés de

redacció (la representació cartogràfica la presenta Figura 6).

Figura 6: Localització dels PPP a Catalunya

Font: Elaboració a partir de dades de la DGMNB, DAAM


34

L’ordre d’ajuts a la GFS, en el seu capítol 3, destina el pressupost a la recuperació del potencial forestal i la prevenció d’incendis. S’inclouen les actuacions per a la recuperació del potencial

forestal en cas d’incendi (tallades de vegetació, tractament de restes, plantacions, pela de suro i pelagrí cremat) i també a actuacions de gestió forestal per a la prevenció d’incendis (reducció càrrega de combustible, tractament de restes i plantacions per diversificació de la vegetació). La

dotació pressupostària d’aquests ajuts és la més elevada de tots, amb un pressupost mitjà anual de 2.562.117,00 €. L’any 2011 va ser el que va comptar amb més pressupost destinat a

aquestes actuacions, amb 5.700.000 €.

Altres convocatòries d’ajuts són les destinades a les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), tant per al seu foment com per a l’adquisició de material. En el primer cas, la mitjana de dotació econòmica anual durant els 11 anys ha estat de 2.132.174,71 €, i respecte als ajuts per a

l’adquisició de material, d’1.125.996,34 €. En ambdós casos l’any amb més pressupost va ser el 2005.

Pel que fa al tractament de la vegetació en les urbanitzacions (franges de seguretat), el seu pressupost anual mitjà ha estat d’1.368.750 €, mentre que per a l’arranjament i el manteniment

de punts d’aigua (a l’any 2012 hi ha 2.054 punts d’aigua) i la contractació d’assegurances forestals ha estat més baix (260.000 € i 67.828,30 €, respectivament).

c.6) Indicador 2.6. Activitat cinegètica i ramaderia extensiva

Per tal de aconseguir un ús sostenible de les espècies de caça, compatible amb la conservació dels ecosistemes i de les espècies amenaçades es redacten els plans tècnics de gestió cinegètica (PTGC), document obligat per tots els titulars de les àrees de caça que vulguin realitzar un

aprofitament cinegètic en la seva àrea de caça. Aquest pla té una vigència de quatre anys a excepció de les reserves nacionals de caça (RNC) i de les zones de caça controlada (ZCC), que és d’un any.

Els PTGC proporcionen el resum de captures i repoblacions DAAM de fauna cinegètica que s’han realitzat durant la temporada de caça un cop finalitzada. En el cas de les espècies ramaderes, la Unió Europea obliga a dur a terme de forma periòdica unes enquestes a explotacions que permeten fer un seguiment de la cabana ramadera de cada espècie. Els resultats dels censos ramaders a

Catalunya es poden consultar en la pàgina web del DAAM.

A Catalunya, els terrenys d’aprofitament especial on la caça és permesa són les àrees privades de caça, les àrees locals de caça, les zones de caça controlada i les reserves nacionals de

caça. No està permès caçar en els parcs nacionals, refugis de fauna salvatge, refugis de caça, reserves naturals de fauna, reserves naturals integrals i zones de seguretat. D’altra banda, hi ha els terrenys d’aprofitament comú o ‘lliures’, on no hi ha titularitat de la gestió

cinegètica malgrat sí que es pot caçar. Segons dades del DAAM, a Catalunya, al 2012 hi ha un total de 2.900.834 ha de terrenys cinegètics (que poden ser agrícoles o forestals) en els quals és permesa la caça. La província en

què es concentra més superfície és Lleida, seguida de Tarragona i Girona (vegeu la Taula 9). Les àrees privades de caça són les que compten amb més superfície cinegètica, amb un 87% dels terrenys cinegètics catalans que poden ser destinats a aquest aprofitament. Quant a les àrees on

no està permesa la caça a Catalunya, n’hi ha un total de 115.589,04 ha.

Taula 9: Número i superfície de terrenys cinegètics d’aprofitament especial on és permesa la caça a

Catalunya, per províncies, octubre de 2012.

Terrenys cinegètics

Barcelona Girona Lleida5,6

Tarragona i Terres de l’Ebre

Catalunya

Núm. Sup. (ha) Núm. Sup. (ha) Núm. Sup. (ha) Núm. Sup. (ha) Núm. Sup. (ha)

Àrees privades i locals de caça

377 600.892 254 496.306 482 918.004 274 553.366 1387 2.568.568

Zones de caça controlada

1 17.131 2 9.022 4 92.147 6 2.328 17 88.060

Reserves

nacionals de caça

1 0,00 20.299 4 168.630 6 29701 7 244.206

TOTAL 379 618.023 256 525.627 490 1.178.781 286 585.395 1.411 2.900.834

Font: Memòria anual de caça. Temporada 2011-2012, DAAM novembre de2012

5 La RNC de Cadí es troba distribuïda entre Barcelona ( 12.434 Ha) i Lleida (40.218 Ha). 6 La ZCC de la Vall d’Aran i la ZCC de Naut Aran són gestionades pel Conselh Generau d’Aran.


35

Segons les dades de les estadístiques del DAAM, la superfície d’espais cinegètics en els quals la caça està autoritzada, sense comptabilitzar les àrees privades i locals de caça, ha patit un lleuger

ascens entre els anys 2005 i 2009, tal i com es presenta a la Taula 10. com la superfície dels espais en els quals no es pot caçar. L’any 2009 hi havia 23 espais de caça autoritzada que ocupaven una superfície total de 321.021 ha, mentre els espais protegits o lliures de caça eren 91 i

sumaven una superfície d’11.388 ha.

Taula 10: Evolució de la superfície i nombre d’espais cinegètics a Catalunya pel període 2005–2009

Espais cinegètics Superfície (ha) Nre.

espais 2005 2006 2007 2008 2009

Caça autoritzada 317.837 317.837 313.976 320.262 321.021 23

Reserves nacionals de caça 235.047 235.047 225.908 238.171 239.283 7

Zones de caça controlada 82.790 82.790 88.068 82.092 81.738 16

Espais protegits 10.727 10.954 10.858 10.927 11.388 91

Refugis de fauna salvatge 10.338 10.565 10.469 10.572 11.033 89

Refugis de caça 389 389 389 355 355 2

Total 328.565 328.791 324.834 331.189 332.409 114

Font: Estadístiques del Medi Natural, DAAM. 2012. No s’han comptabilitzat les àrees privades i locals de caça.

La Figura 7 presenta els límits dels diferents terrenys cinegètics a Catalunya.

Figura 7: Mapa dels límits dels diferents terrenys cinegètics a Catalunya

Font: Memòria anual de caça. Temporada 2011-2012, DAAM novembre de2012

El DAAM elabora periòdicament un informe de seguiment sanitari de la fauna cinegètica en

les zones gestionades per la Generalitat de Catalunya (Reserves nacionals de caça i zones de caça controlada). A més, també es realitza un pla de vigilància sanitària passiva de la fauna cinegètica, que consisteix en el diagnòstic sistemàtic de la causa de mort o malaltia d’aquells

animals salvatges que apareixen morts o moribunds. Els objectius principals d’aquestes necròpsies són investigar la mortalitat inusual d’animals i proporcionar una vigilància i seguiment de les malalties presents en la fauna salvatge a Catalunya. L’últim informe de seguiment sanitari data de

2010 i es pot consultar a la pàgina web del DAAM.

En relació a la planificació dels espais, el 2012 hi havia 1411 instruments de planificació cinegètica.

d) Criteri 3. Manteniment i millora de les funcions productives de les forests (fusta i

altres productes forestals)

d.1) Indicador 3.1. Creixement i aprofitaments

El volum d’aprofitament fuster a Catalunya es manté força estable al llarg dels anys, tant en el

cas de les coníferes com en les frondoses, a excepció de fluctuacions puntuals com en els anys


36

2005 i 2008. Durant l’any 2011, els aprofitaments fusters a Catalunya varen disminuir respecte a l’any anterior un 13,2%. Mentre les tallades de coníferes, que varen representar gairebé el 80%

del volum total, van disminuir un 18% (-69.808 m3), les de planifolis van augmentar un 4,8% (+4.993 m3). A l’annex es poden consultar les dades de l’evolució de l’aprofitament fuster de 1999 a 2011 que es reflecteixen en el Gràfic 4.

Quant a la distribució de l’aprofitament per províncies, Barcelona agrupa al voltant del 40%

de la producció fustera total de Catalunya, encara que en els últims anys la província de Girona és

la que més fusta ha produït (percentatges superiors al 40% respecte al total català). Per contra, Tarragona és la província amb menys aprofitaments (inferiors al 5% del total per Catalunya), tot i que durant 2010 presenta el seu màxim d’aprofitaments de la sèrie temporal.

Dins del grup de les coníferes, les espècies que varen experimentar un major aprofitament durant l’any 2010 a Catalunya varen ser la pinassa, el pi roig i el pi blanc. Per la seva banda, la frondosa més explotada en 2010 va ser el pollancre, seguida de l’eucaliptus i el castanyer (veure el Gràfic 5).

Gràfic 4: Evolució dels aprofitaments fusters

(m3) per províncies durant el període 1999–

2011

Gràfic 5: Evolució dels aprofitaments fusters

(m3) de coníferes i frondoses a Catalunya

durant el període 1999-2011

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

m3

Barcelona Girona

Lleida Tarragona

450.622

614.434588.134

429.988

489.850

554.664584.349

821.584

502.144485.381464.846

534.201

394.654

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

m3

Coníferes Frondoses

Com en el cas dels aprofitaments fusters, els de llenya i biomassa varen disminuir durant l’any 2011. L’any 2010 l’aprofitament de llenya i biomassa va assolir xifres gairebé tant importants com les de l’any 2005, en el qual es va produir el màxim d’aprofitaments de tot el període (178.357 t).

La fusta per a llenya i biomassa d’alzines i roures suposa aproximadament un 57% d’aquests aprofitaments com a mitjana del tot el període, la de coníferes un 20,2%, les d’altres planifolis un 22,6% i només el 0,2 % procedeix d’arbustos i matollars. Les dades queden reflectides en els

gràfics 6 i 7.

Gràfic 6: Evolució dels aprofitaments de

llenya i biomassa amb fins energètics (t) a

Catalunya durant el període 1999-2011

Gràfic 7: Evolució dels aprofitaments de llenya

i biomassa amb fins energètics (t) per

províncies durant el període 1999–2011

105.533

145.184

161.215

159.873

170.790

177.850

157.325

178.357

151.502

133.128

110.068

133.648

118.620

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

200.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

t

Altres planifolisArbustos i matollarsAlzines i rouresConíferes

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

m3

Barcelona Girona

Lleida Tarragona

Font: Elaboració a partir de dades del DAAM.

A l’annex es poden consultar les taules de dades de l’evolució de l’aprofitament de llenya i

biomassa de l’any 1999 a 2011.


37

Quant a la distribució de l’aprofitament per províncies, Girona és la que va presentar més aprofitaments de llenya durant 2011, amb un 45% dels aprofitaments totals, seguida de Barcelona

(35,5%) i Lleida (15%). A Tarragona només es varen extreure 7.557,14 m3 de llenyes (un 4,4% del total català per al 2011).

Si s’observen les dades de creixement anual de la fusta (segons els IFN II i III) i el volum dels

aprofitaments (dades del DAAM 1999-2011) es pot considerar una acumulació d’existències

presents en els boscos catalans (102.054.392 m3 a.e. de l’IFN III enfront als 86.129.373 m3 a.e. de l’IFN II), ja que proporcionalment s’aprofita menys del que creixen les masses forestals. El

creixement d’aquestes masses ha augmentat durant aquest període, tant en el cas de les coníferes com en el de les frondoses.

A la Taula 11 i la Taula 12 es detalla el creixement anual i l’aprofitament anual per tota la

superfície forestal aprofitable.

Taula 11: Creixement anual de totes les espècies forestals segons els dos IFN i per tota la

superfície forestal de Catalunya

Creixement IFN II (m 3/any) Creixement IFN III (m 3/any)

% de variació de l’IFN III respecte de l’IFN II

Barcelona 2.469.078,54 2.357.754 - 4,5 %

Girona 1.810.302,45 3.419.638 + 88,88 %

Lleida 1.442.513,15 2.409.571 + 67,04 %

Tarragona 474.232,10 647.612 + 36,56 %

Catalunya 6.196.126,25 8.834.575 + 42,58 %

Font: Sibosc versió IFN (CREAF), a partir de dades del II Inventari Forestal Nacional (1989–1990), III Inventari Forestal

Nacional (2000–2001), MCSC 1a edició.

Taula 12: Aprofitament anual de totes les espècies forestals segons les dades dels aprofitaments

del DAAM i per la superfície forestal aprofitable.

Aprofitament anual període 1992-1996

Aprofitament anual període 1999-2011

% de variació del segon període respecte del primer

Barcelona 226.885 214.912,45 - 5,2 %

Girona 176.917 197.327,42 + 11,54 %

Lleida 93.812 106.238,24 + 13,25 %

Tarragona 12.236 13.433,57 + 9,79 %

Catalunya 509.850 531.911,68 + 4,33 %

Font: Dades d’aprofitaments del DAAM pel període *1992–1996 i **1999–2011.

Pel que fa a la quantitat de productes fusters comercialitzats, a diferència de l’any 2010 en el

qual la situació econòmica i dels mercats va permetre un increment dels preus pagats per la fusta i una millora de la demanda dels productes forestals, el 2011 la producció ha experimentat un descens important en pràcticament tots els productes fusters. Tots els productes primaris de la cadena forestal registraren una variació negativa respecte al 2010, a excepció de la fusta per ús

energètic i biomassa, la qual es perfila com el producte amb un consum creixent, i la fusta de desenroll (estadístiques de produccions forestals 2011, DAAM). A la Taula 13 es presenta el total de producte de fusta i llenya, detallant els productes de la indústria de primera transformació.

Taula 13: Variació de la producció forestal de l’any 2010 a 2011, a Catalunya

Producte 2011 (m3) 2010 (m3) Increment en m3 % de variació entre

els dos anys

Fusta de llenya 262.754 273.617 -10.863 -3,97

Fusta d’indústria 489.850 554.649 -64.799 -11,68

Fusta d’ús energètic i biomassa 102.247 30.337 71.910 237,04

Fusta d’obra 289.366 366.202 -76836 -20,98

Fusta de trituració 87.168 133.226 -43.058 -34,57

Pals i perxes i estaques 11.069 24.884 -13.815 -55,52

Total fusta en roll 1.356.234 1.608.726 -75.662 -9,13

Subproductes (tones)

Fusta serrada 224.971 316.518 -91.547 -29,92

Fusta de desenroll 64.395 49.685 14.710 29,61

Taulers 24.974 87.802 -62.828 -71,56

Pals, perxes i estaques 11.069 24.884 -560 -1,5%

Font: Estadístiques de produccions forestals 2010. DAAM.


38

Quant al valor monetari de la fusta, semestralment l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal

d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona publica dades sobre la situació del sector forestal des del punt de vista productiu, informant del preu dels productes i dels costos dels treballs. Aquests butlletins es poden consultar en la seva pàgina web:

http://www.diba.es/web/incendis/publicacions/mercat

d.2) Indicador 3.2. Fusta en roll

Les dades de les estadístiques del DAAM per l’any 2011 de produccions forestals es recullen segons el volum de la producció per tipus de producte dins de la cadena forestal a Catalunya. Aquesta classificació per destinació de la fusta de roll és la classificació estàndard emprada en les estadístiques forestals, encara que actualment s’estigui impulsant una classificació que indiqui les

potencialitats de la fusta independentment de l’ús i/o de la transformació fina.

Així doncs, tal i com es presenta a la Figura 8 ,el 2011 es varen destinar 262.754 m3 de la producció de fusta catalana per llenya (un 34,91% del total) i 489.850 m3 per usos industrials i

energètics (el restant 65%). La fusta per indústria i energia es desglossa segons sigui per ús energètic i biomassa (13%), fusta d’obra (59,07%), fusta de trituració (17,79%) i altres usos (10,14%).

Figura 8: Quadre de les produccions dins de la cadena forestal de Catalunya durant l’any 2011.

Si es desglossen les dades per província i tipus de producte, Girona va ser la província amb més producció de fusta destinada a llenya (el 45% del total català) alhora que també la que més

producció de fusta d’indústria (48,5% del total). En el cas de Barcelona, destaca la producció de fusta destinada a obra i a trituració, mentre que en el cas de Lleida destaca en fusta per obra i Tarragona, tot i que les produccions fusteres són molt inferiors a les anteriors, comença a destacar

en l’aprofitament per fusta de biomassa. Tot queda reflectit en el gràfic 8.

Gràfic 8: Producció de fusta en roll per província.

Font: Anuari Estadístic de Catalunya (2009) - Idescat i dades del DAAM (2010). Els metres cúbics corresponen al valor amb escorça.

Font: Estadístiques de produccions forestals 2011. DAAM.

http://www.diba.es/web/incendis/publicacions/mercat


39

d.3) Indicador 3.3. Productes forestals no fusters

Per l’aprofitament comercial de productes no fusters com el suro, els fruits (pinyons i castanyes),

els bolets, o la fauna cinegètica o piscícola, s’estableixen límits en volum i es regula periòdica i puntualment.

La producció de suro, segons dades del DAAM (veure Gràfic 9), va experimentar un fort augment

durant els anys 2000–2003 (any en el qual es va assolir una producció superior a les 7.500 t). A excepció d’aquest període, durant els últims anys, la producció anual de suro a Catalunya s’ha mantingut al voltant de les 3.000–4.000 t, encara que l’any 2008 la producció va augmentar

considerablement (fins a les 5.463 tones), produint-se al 2010 una nova disminució per sota de les 2.000 tones aprofitades.

Respecte a aquest últim any, la campanya del suro a Catalunya es va veure afectada per les

conseqüències dels danys causats per les nevades del mes de març. Les adversitats meteorològiques, l’efecte de la plaga del corc i l’envelliment de certes masses de sureda van fer que el volum pelat de suro en escruix baixés ulteriorment del 40%, fins a les 1.919 t.

L’any 2011 l’aprofitament de suro i pelagrí a Catalunya va augmentar novament fins a superar les

5.000 t. La província de Girona produeix gairebé el 88% del suro català com a mitjana del període 1999–2011, tot i que alguns anys ha superat el 90%. La resta procedeix de la província de Barcelona.

Gràfic 9: Evolució dels aprofitaments de suro durant el període 1999–2011 a Catalunya

3.522

7.759

7.432

3.955

4.331

3.917

3.235

3.556

5.461

3.432

1.919

5.258

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

t

Barcelona Girona Total


La producció de bolets comestibles fluctua anualment en funció de les condicions meteorològiques de cada campanya, ja que els bolets són espècies especialment sensibles als

canvis de temperatura i precipitació. En general, es pot apreciar una tendència a l’alça en la recollida de bolets.

En el cas de la tòfona, arriba al seu màxim l’any 2002, any a partir del qual comença una

tendència de disminució de la seva producció fins a l’any 2007. A partir de l’any 2008, aquesta tendència s’inverteix i es produeix un increment en la seva producció.

Pel que fa a la producció de pinyó, hi ha hagut fluctuacions al llarg del període, però de forma general s’ha produït un augment en la quantitat recol·lectada, fins a assolir el seu valor màxim

l’any 2009.

La resta de productes, com la castanya, presenten únicament aprofitaments esporàdics.

A la Taula 14 s’observa l’evolució de la producció de productes forestals no fusters a Catalunya.

Taula 14: Producció de productes forestals no fusters a Catalunya pel període 1999 – 2012

Any Pinyó (kg) Tòfones (kg) Altres bolets

comestibles (t)

1999 289,0 1.250,0 4.362,36

2000 245,0 1.250,0 3.005,49

2001 231,0 1.000,0 1.409,88

2002 351,9 8.200,0 338,16

2003 211,2 5.300,0 6.641,93

2004 256,2 6.360,0 222,03

2005 174,6 6.027,4 2.573,00

2006 138,5 6.440,9 4.577,36


40

Any Pinyó (kg) Tòfones (kg) Altres bolets

comestibles (t)

2007 216,3 3.005,5 1.044,62

2008 615,2 5.250,0 5.517,28

2009 775,0 4.987,5 5.027,57

2010 421,4 4.000,0 4.964,47

2011 * * 3.667,88

2012 * * 6.086,67

Font: Elaboració a partir de dades del DAAM. * Sense dades disponibles.

Altres aprofitaments a tenir en compte són la caça i la pesca. Tot i que no es pot fer una relació directa entre el nombre de captures i el nombre de llicències, cal mencionar que en el cas de les llicències de caça el nombre ha experimentat un cert descens en els últims anys. Les llicències de

pesca, en el seu conjunt, es mantenen estables, encara que amb certes fluctuacions d’un any a l’altre. En els últims anys la tendència ha estat a l’alça. L’evolució de les llicències es pot apreciar a la Taula 15.

Taula 15: Llicències de caça i pesca continental expedides a Catalunya durant el període 2000–2011

Any Llicències de caça Llicències de pesca

continental

2000 98.075 52.223,00

2001 96.687 69.601,00

2002 93.287 58.230,00

2003 82.539 49.063,00

2004 82.874 48.645,00

2005 80.258 46.186,00

2006 80.094 46.830,00

2007 77.846 46.787,00

2008 68.355 43.173,00

2009 77.712 51.477,00

2010 74.477 53.077,00

2011 61.552 60.117,00


Segons la Memòria anual de caça. Temporada 2011-2012 del DAAM, les captures durant aquest

període es resumeixen a la Taula 16.

Taula 16: Resultat dels aprofitaments cinegètics durant el període2011-2012

Núm. captures Total de captures

Total d’espais que han aportat

dades Barcelona Girona Lleida Tarragona Terres de

l’Ebre

Àrees privades i àrees locals

Caça major 7.716 12.162 8.518 3.707 1.947 34.050

1013 Caça

menor 179.571 120.423 346.701 178.633 739.913 1.565.261

Reserves nacionals de

caça

Caça major

- 418 1.223 - 413 1.910

7 Caça

menor - 74 148 - 3.325 3.525

Zones de caça

controlada

Caça major

281 130 578 19 0 1.008

16 Caça

menor 3.095 0 170 0 4.535 7.800

Total

Caça major

7.997 12.710 10.319 3.726 2.364 36.968

1.036 Caça

menor 182.666 120.497 347.019 178.633 747.773 1.576.590

Font: Memòria anual de caça. Temporada 2011-2012, DAAM.


41

Pel que fa a la pesca continental, en general es pot pescar en totes les aigües on no estigui específicament prohibit. No obstant això, a grans trets, es diferencia entre aigües lliures, aigües

lliures sense mort, zones de pesca controlada (ZPC) i trams de règim especial (TRE). La longitud total de les zones de pesca controlada per al 2011 va ser de 2.147,74 km. En el cas del

nombre de permisos de pesca, durant l’any 2012 s’han expedit un total de 84.963 permisos. La conca que ha tingut més sol·licituds ha estat el Segre, seguida de la conca del Llobregat i les de

les Noguera Pallaresa i Ribagorçana.

Les zones on es prohibeix la pesca són els refugis de pesca, els parcs nacionals, les reserves de fauna, els espais naturals protegits en què s’especifiqui la prohibició de pesca i les reserves naturals integrals. Els refugis de pesca són refugis biològics en els quals es prohibeix la pesca per

protegir o fomentar la fauna ictiològica.

d.4) Indicador 3. 4. Serveis

Les forests, a banda de la seva funció productora, compleixen de forma indirecta una sèrie de funcions i serveis ambientals interrelacionats entre sí, com són la fixació de diòxid de carboni (CO2), la millora de la qualitat de l’aire, la regulació hídrica, la conservació dels sòls per evitar els

processos d’erosió o la conservació de la biodiversitat, alhora que també proporcionen una sèrie de serveis recreatius i culturals a la societat com per exemple les activitats de lleure (excursionisme, activitats esportives, turisme rural, caça, recol·lecció de bolets i altres productes del bosc ...), recerca científica o educació ambiental. Una altra funció insubstituïble del bosc és aportar-nos una

reserva de paisatges que avui considerem de gran bellesa. A Catalunya no hi ha dades estadístiques sobre els serveis comercialitzats relacionats amb les

forests (amb excepció dels productes i dades exposades en els indicadors 3.1. i 3.3.). EFIMED, oficina Regional per al Mediterrani de l'Institut Forestal Europeu que coordina més de 60

institucions de recerca forestal de 17 països mediterranis, proposa uns preus per la valoració econòmica d’aquests serveis que poden servir de referència pel gestor forestal. A la Taula 17 es presenten exemples per aquests valors.

Actualment hi ha un projecte amb una duració de 4 anys finançat per Europa en el qual participa Efimed el qual té per objectiu el desenvolupament i l’aplicació de la metodologia per la valoració d’externalitats forestals.

Taula 17: Exemple de valoració econòmica pel pagament de Serveis ambientals.

Proposta de preu Actuació proposta

Carboni Reduir la quantitat de Carboni en una quantitat equivalent a la que produeix una ciutat de 100.000 habitants

4 €/persona/any

Coberta vegetal Augmentar la superfície arbustiva en un 1 %

0,9 €/persona/any

Erosió

Endarrerir la pèrdua de producció del sòl 1 any

0,02 €/persona /any

Disminuir la superfície afectada per l’erosió en un 1%

2,9 €/persona/any

Incendis

Reduir la superfície arbustiva cremada en un 1 %

12,1 €/persona/any

Reduir la superfície forestal cremada en 0,1 %


Reduir la mortalitat dels arbres cremats en un 1%


Font: Presentació d’Efimed, novembre 2012.

d.5) Indicador 3. 5. Pla de Gestió

A Catalunya, segons el model esglaonat que es defineix en el document present, hi ha instruments a diferents escales que permeten planificar la superfície forestal, tal i com s’ha explicat a l’apartat 1.3. Aquests instruments són: Pla general de política forestal (PGPF), Pla d’ordenació dels recursos


42

forestals (PORF), Projectes d’Ordenació forestal d’àmbit municipal o supramunicipal (PMF o PSMF) i Instruments d’Ordenació forestal (IOF).

En el moment de redacció d’aquest document, es troben en procés d’elaboració dos PORF a Catalunya: el PORF de les comarques centrals i el PORF de les comarques gironines. En la

planificació del PGPF es preveu la redacció dels restants 5 PORF (fins arribar a la totalitat de 7), un per cadascun dels àmbits de planificació forestal supramunicipal.

En relació als PMF i PSMF, actualment no hi ha cap document d’aquestes característiques redactat però es treballa en una prova pilot a Argençola i es preveu que s’assimilin a aquestes figures els Plans Marc vigents de les Associacions de propietaris forestals impulsats per la Diputació de Barcelona, i que n’hi ha un total de 19.

A nivell de finca, existeixen tres figures de planificació: els Projectes d’ordenació (PO), els Plans

Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) i els Plans simples de gestió forestal (PSGF, per finques de menys de 25 ha). Les forests de titularitat privada es troben ordenades amb PTGMF o PSGF, mentre les forests de titularitat pública planificades generalment compten amb un PO,

encara que poden tenir també PTGMF o PSGF.

Per altra banda, per l’any 2012 Catalunya hi ha un total de 747.922 ha de forests planificades

sota algun IOF, de les quals 321.783 ha són de titularitat pública (570 forests ordenades) i

426.139 ha privades (311 PSGF i 2.847 PTGMF aprovats). Tenint en compte que la superfície

forestal catalana sense la superfície forestal cremada7 és d’aproximadament 2.065.713 ha (MCSC

3ª edició), un 36,2% de la superfície forestal catalana compta amb algun pla de gestió.

Aquesta xifra es correspon a un 20,62% de superfície amb instrument de planificació en forests

privades i un 15,57% en públiques.

En el cas de la superfície privada planificada, un 99% compta un PTGMF (422.451 ha) i només un 1% amb PSGF (3.688 ha).

A la Figura 9 es presenta la superfície forestal planificada a Catalunya.

Figura 9: Superfície forestal planificada a Catalunya

Font: Elaboració a partir de les capes cartogràfiques d’Instruments d’Ordenació Forestal del CPF (versió 31/10/2011) i Forests públiques del DAAM (versió 30/06/2012).

7 Superfície forestal calculada a partir del MCSC 3a edició (categories de “Terrenys forestals” i “Zones cremades”).

Superfície privada amb IOF

Superfície pública amb IOF

Límits comarcals


43

d.6) Indicador 3.6. Xarxa viària

i) Avaluació de l’adequació de la xarxa viària existent, amb especial atenció a les pistes

forestals

El document de partida per la identificació de la xarxa viària a Catalunya és la base topogràfica 1:5000 (BT-5M) de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (Generalitat de Catalunya). No obstant això,

aquesta cartografia no descriu amb detall les vies forestals, ja que únicament apareixen els camins principals amb accés des de carreteres i presenta bastants deficiències quant a pistes de menor importància jeràrquica.

D’altra banda, el Centre de la Propietat Forestal ha definit amb més detall els diferents tipus de vies forestals en funció del seu ús i posseeix dades detallades de les pistes i planificades en les finques amb Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal (PTGMF).

Segons l’estudi titulat “Xarxa viària forestal i de desembosc a Catalunya” que data de l’any 20068, la densitat mitjana de la xarxa viària forestal en finques privades amb IOF aprovat i

digitalitzat fins 2006 (camins primaris, secundaris i pistes de desembosc) a Catalunya és superior a 60 m/ha. La densitat de camins principals està a prop dels 9 m/ha. La densitat òptima de camins i pistes ha de complir, al mateix temps, criteris ambientals, de protecció, econòmics i

socials. En el cas de forests productores, la densitat viària òptima s’estimaria en 80 m/ha amb un mínim de 10 m/ha pel que fa a camins principals. Per a la lluita contra incendis forestals, la densitat òptima és de 10 m/ha de xarxa viària específicament per l’extinció, amb doble pas pels camions. Aquest mateix estudi indica que la densitat de camins primaris i secundaris a Catalunya

és la correcta, o lleugerament deficient en alguns casos puntuals. Per millorar les dades presents en quant a la xarxa viària per la mobilització del recurs fuster,

caldria disposar de la informació acurada com la que s’ha dut a terme en àmbits més reduïts per la disponibilitat de la biomassa o els que s’han assajat en la redacció del PORF i, que pel conjunt de Catalunya, seguint el model francès, cal posar en marxa el projecte europeu VIAPIR (Geie-

Forespir).

e) Criteri 4. Manteniment, conservació i millora apropiada de la diversitat biològica en els ecosistemes forestals

e.1) Indicador 4.1. Estimació de la biodiversitat

Existeixen diferents sistemes de classificació d’hàbitats, sent el més utilitzat a Catalunya i a la Unió Europea el sistema de classificació CORINE, basat en el projecte CORINE Biotopes. Aquest sistema

classifica en 8 grans grups tots els hàbitats naturals, seminaturals i artificialitzats que apareixen a la Unió Europea. En base a aquest sistema de classificació, s'ha elaborat la Llista d'Hàbitats de Catalunya (LHC), que identifica tots els hàbitats presents en territori Català mitjançant un codi. El

resultat és un llistat amb més de 600 hàbitats per tot el territori català que s’agrupen en 13 grans categories. Hi ha un altre sistema de codificar els hàbitats que els agrupa per facilitar-ne la representació

cartogràfica, conegut com el Sistema de codificació de les unitats de la llegenda de la cartografia d’hàbitats que ha estat elaborada per la Universitat de Barcelona a partir de l’adaptació al territori català del document Corine Biotopes Manual of the European Union (CBM). La llegenda recull

només el 79% dels hàbitats de la LHC, ja que la resta no poden ser cartografiables a l’escala de treball que s’utilitza9. Tenint en compte aquesta limitació, un 60,37% de la superfície catalana correspon a hàbitats forestals, un 38,9% a terres agrícoles i àrees antròpiques i el restant 0,73%

aigües continentals. Aquesta agrupació, la superfície que representa cada hàbitat i el percentatge respecte del total es presenta a la Taula 18.

Taula 18: Llistat i superfície (ha) d’hàbitats forestals segons el Mapa d’Hàbitats de Catalunya

Hàbitat Superfície


ha % ha %

Ambients litorals i salins 21.591,41 0,67 Boscos i bosquines de ribera 13.599,36 0,42

Vegetació arbustiva 404.005,34 12,58 Boscos esclerofil·les 300.793,60 9,37

8 Xarxa viària forestal i de desembosc a Catalunya (2006) – CPF. *Les dades de les finques amb PTGMF aprovat i digitalitzat en

2006; **Camins primaris, secundaris i de desembosc 9 La llegenda de la cartografia és una llegenda que s’ha creat específicament a Catalunya per a la representació cartogràfica

dels hàbitats a escala 1:50.000. Permet identificar polígons representats en els mapes d’hàbitats a escala 1:50.000 de Catalunya (CHC50), ja que no tots els hàbitats elementals de la LHC poden ser directament cartografiats a aquesta escala.

http://www15.gencat.cat/mediamb_habitats/AppPHP/cat/el_medi/habitats/habitats_a_catalunya.php?hab=11#11




44



ha % ha %

Vegetació herbàcia 296.581,97 9,24 Turbes i aiguamolls 7.111,91 0,22

Boscos caducifolis, planifolis 144.905,08 4,51 Roquissars 74.302,69 2,31

Boscos aciculifolis 627.165,63 19,53 Àrees talades o cremades 12.160,25 0,38

Boscos mixtes de caducifolis i coníferes 36.612,82 1,14 Total hàbitats forestals 1.938.830,06 60,37

Font: Cartografia d’hàbitats de Catalunya (CHC50), Universitat de Barcelona.

D’altra banda, el DAAM manté actius els instruments creats durant la fase de preparació de l’Estratègia Catalana per la Conservació de la Biodiversitat (1999) per recopilar i organitzar la

informació. L’obtenció sistematitzada de dades sobre els components de la biodiversitat, amb especial referència als ecosistemes i hàbitats, és un dels elements fonamentals de l’estratègia. El Sistema d’informació del patrimoni natural es desenvolupa en el marc del Sistema d’Informació Ambiental de Catalunya del DAAM i és gestionat per la Direcció General del Medi Natural i la

Biodiversitat (DGMNB).

e.2) Indicador 4.2. Regeneració

Les superfícies forestals en regeneració (individus amb diàmetre normal inferior a 7,5 cm) es

poden classificar en funció de si l’origen d’aquesta és antròpic (regeneració artificial) o espontani (regeneració natural). La regeneració més habitual de les masses forestals catalanes és la d’origen natural, encara que en el cas de forests que han patit alguna incidència i no s’han

regenerat naturalment (incendis, allaus, ventades, etc.), pot ser necessari recórrer a una regeneració artificial fruit de l’acció de l’home en la implantació del nou regenerat.

En el cas dels aprofitaments forestals, a Catalunya la majoria d’aquests es basen en la regeneració natural. La silvicultura intensiva queda reduïda a plantacions sobre terrenys agrícoles o zones amb sòls d’elevats nivells de nutrients, com les pollancredes. Per tant, el tipus de tallades i treballs forestals que s’efectuen no comporten en general problemes en la regeneració de les forests sobre

les que s’actua.

Encara que no es disposa de dades sobre les superfícies forestals que es troben en l’actualitat en

regeneració a Catalunya, la tercera edició del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya identifica les superfícies de terrenys forestals en regeneració (en les altres edicions eren considerats com matollars). Segons aquestes dades, hi ha un total de 42.026,11 ha de terrenys

forestals arbrats en regeneració, que es corresponen a un 2% del total de terrenys forestals catalans. L’espècie amb més superfície en regeneració és el pi blanc, seguida de lluny per l’alzina i els roures.

e.3) Indicador 4.3. Grau de naturalitat

Tot i la incidència antròpica que ha reduït la naturalitat de les masses sobre els terrenys forestals, a la Xarxa Natura 2000 representa els espais forestals en els quals els valors naturals són

superiors (vegeu indicador 4.9). D’altra banda, podem considerar com a espais forestals naturals i seminaturals aquelles forests que no siguin plantacions, les quals segueixen una gestió intensiva. Així doncs, la superfície natural o semi natural s’obté restant a la superfície total

forestal de Catalunya (2.082.699 ha) la superfície ocupada per plantacions (2,10%; 43.469,46ha) (terrenys forestals + zones cremades) (MCSC 3a edició). Així, podem dir que 2.038.962,32 ha (97, 9%) dels espais forestals de Catalunya són naturals o semi naturals.

D’altra banda, la superfície forestal amb presència d’espècies introduïdes i/o invasores també ens dóna una idea del grau de naturalitat dels ecosistemes forestals. Les espècies exòtiques estan considerades per la Unió internacional per a la conservació de la natura com la segona causa més

important d’extinció d’espècies després de la destrucció dels hàbitats naturals. Catalunya és una de les àrees amb major concentració d’aquestes espècies en el territori Espanyol.

Segons la primera diagnosi de l’estat d’invasió per plantes i vertebrats exòtics a Catalunya (Gassó

et al., 2009) en territori català hi ha 554 espècies vegetals exòtiques, de les quals 17 són arqueòfits, i 58 es consideren invasores a Espanya. Les famílies més representades són les Asteraceae, Poaceae i Fabaceae. Les àrees amb més presència d’espècies vegetals exòtiques són

les corresponents al litoral i prelitoral Català, mentre els Pirineus i Prepirineu més occidental són les que tenen menys nombre d’espècies exòtiques presents.






45

El DAAM fa el seguiment i manteniment de les espècies exòtiques i amb potencial invasor i elabora estratègies amb directrius de gestió, control i possible eradicació, com ara la realització de

l'Inventari d'espècies invasores a Catalunya i el Pla estratègic d'espècies invasores a Catalunya.

e.4) Indicador 4.4. Conservació d’hàbitats singulars

El marc legal de Catalunya sobre la identificació i registre dels hàbitats singulars és la normativa comunitària de la Directiva Hàbitats i la seva transposició a la legislació de l’Estat Espanyol a través

del Real Decreto 1997/1995. Modificat amb la Directiva 97/62/UE que queda transposada en la legislació espanyola mitjançant el Reial Decret 1193/1998. Encara que no hi ha cap canvi legislatius de 1998, la llista d’hàbitats es revisa periòdicament.

El nombre d’Hàbitats d’Interès Comunitari a Catalunya és de 94 (198 en tota la Unió Europea, relacionats a l’annex I de la Directiva 97/62/CE), 22 dels quals són d’interès prioritari (61 en tota Europa). A la web del la Generalitat es troba el llistat d’hàbitats i la informació cartogràfica

associada. La descripció de cada HIC es pot trobar per l’àmbit de Catalunya en el document “Informe de les correspondències entre els hàbitats de Catalunya i els HIC”. Es realitzen revisions successives de tota la cartografia i documents associats.

e.5) Indicador 4.5. Fusta morta

La presència de fusta morta en les forests és un element que pot contribuir a l’augment de la biodiversitat, encara que la seva presència en excés pot afavorir incendis o plaques o comportar

perill de caiguda de branques o arbres. Tot i això, és convenient deixar una quantitat de peus morts per hectàrea en les forests després de les actuacions. En les instruccions de redacció dels Projectes d’Ordenació, per exemple, es recomana deixar com a mínim 5 peus morts per hectàrea

per afavorir la biodiversitat i en les instruccions de redacció de PTGMF i PSGF s’especifica que cal indicar el nombre, les dimensions i la distribució dels arbres morts/ha en les forests a planificar.

Segons dades del IFN III, que proporciona el percentatge d’arbres morts sobre el volum d’existències per província, el valor mitjà de peus morts en els boscos catalans és d’un

2,59%,, sent la província de Lleida la que presenta una major acumulació d’arbres morts. La resta de províncies tenen valors per sota de la mitjana catalana i Tarragona és la que presenta menys

percentatge en volum d’arbres morts. No hi ha una directriu oficial que estableixi la densitat i distribució òptima dels arbres morts, per la

cosa la seva presència en la massa forestal depèn del criteri del gestor. No obstant això, en aquelles zones amb espècies protegides, amenaçades o singulars, es vetlla pel manteniment d’arbres morts i la qualitat de l’ecosistema des de l’Administració forestal. En les forests de

titularitat privada, l’Administració forestal realitza un control directe sobre la planificació dels aprofitaments comercials, a través de les llicències de tallada i del seguiment per part dels tècnics o dels IOF. La DGMNB del DAAM s’encarrega de vetllar pel compliment de la legislació sobre aquest tema.

e.6) Indicador 4.6. Material forestal de reproducció

La regulació sobre la comercialització dels materials de base per a la producció i la definició dels

conceptes que se’n deriven queden contemplats en el Reial Decret 289/2003, de 7 de març, sobre la comercialització dels materials forestals de reproducció (publicat al BOE núm. 58, de 8 de març de 2003) transposa la Directiva 1999/105/CE del Consell, de 22 de desembre de 1999. Aquesta

directiva engloba i actualitza les 2 Directives europees anteriors, que van donar lloc a les Ordres ministerials de 21 de gener de 1989. Totes aquestes normes, així com el RD 1356/1998 sobre materials forestals de reproducció d’espècies que no havien estat sotmeses a la normativa comunitària, van ser derogades pel RD 289/2003.

El Real Decreto 289/2003 defineix quatre categories (identificada, seleccionada, qualificada i controlada) pels materials forestals de reproducció i conclou que el ministeri competent en Medi

Ambient haurà d’elaborar, en col·laboració amb els òrgans competents de les comunitats autònomes, un registre nacional dels materials de base de les espècies regulades per aquest Reial decret, per la producció dels materials de reproducció de les diferents categories.

Recentment s’ha publicat el Reial Decret 1220/2011, de 5 de setembre, pel qual es modifica el Reial Decret 289/2003, de 7 de març, sobre comercialització dels materials forestals de reproducció.


46

A Catalunya, el Catàleg de Materials de Base per a la producció de Materials Forestals de

Reproducció l’elabora el Servei de Gestió Forestal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Actualment, hi ha 305 materials de base publicats distribuïts en diferents categories com es pot apreciar a la Taula 19.

Taula 19: Materials de base per a la producció dels materials forestals de reproducció a Catalunya

Naturalesa /categoria Font

llavorera Rodal Clon

Barreja de clons

Hort llavorer

Progenitors de família

Identificada 226 19 - - - -

Seleccionada - 29 - - - -

Qualificada - - 23 - 1 4

Controlada - - - - - -

Font: DAAM.

El mateix Reial Decret 289/2003, de 7 de març, sobre la comercialització dels materials forestals de reproducció indica que la recollida de material vegetal per les espècies regulades cal que sigui

supervisada per l’òrgan competent de la comunitat autònoma, per garantir l’origen, la identitat varietal i l’estat sanitari del material vegetal que es produeix i comercialitza en cada comunitat autònoma. A Catalunya, aquesta funció la realitza el Servei de Producció Agrícola del DAAM. El/la tècnic/a del DAAM que executi el control de la recol·lecció de material de reproducció forestal

emetrà un certificat patró, en el qual hi figurarà la referència del registre únic, facilitant la informació pertinent que figura en l’annex VIII del Reial Decret 289/2003.

També es portarà a terme un control de la producció i comercialització de planta a partir de material forestal de reproducció recollit a Catalunya. El proveïdor ha de comunicar per escrit les quantitats de planta que es produiran, segons la quantitat de llavor provinent dels lots de llavor o

parts de planta de material forestal de reproducció. La temporada 2011-2012, per totes les categories es van recollir a Catalunya 1205 kg de llavor, 929,73 milers d'estaquetes i 505,98 milers de plantes.

e.7) Indicador 4.7. Paisatge forestal

La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i l’ordenació del paisatge a Catalunya, crea el Catàleg del paisatge com un instrument nou per a la introducció d’objectius paisatgístics en el

planejament territorial de Catalunya, així com en les polítiques sectorials, i d’aquesta manera adopta els principis i les estratègies d’acció que estableix el Conveni europeu del paisatge pel Consell d’Europa.

Els catàlegs del paisatge es conceben normativament com a instruments útils per a la ordenació i la gestió del paisatge des de la perspectiva del planejament territorial. Actualment, hi ha 4 catàlegs del paisatge aprovats corresponents al Camp de Tarragona, Terres de Lleida, Comarques Gironines i Terres de l’Ebre. Uns altres dos (Alt Pirineu i Aran i Regió Metropolitana de Barcelona) ja han estat

finalitzats, però encara no han passat el tràmit d’informació pública. Per últim, la redacció del catàleg del paisatge de les Comarques Centrals encara no ha estat finalitzat.

L’elaboració dels catàlegs del paisatge ha permès obtenir el primer mapa dels paisatges de

Catalunya, amb 135 paisatges, els quals s’anomenen tècnicament ‘unitat de paisatge'. Aquestes unitats de paisatge estan definides segons criteris de conservació, gestió, dinàmiques, heterogeneïtat, harmonia, singularitat, valors tangibles i intangibles, respecte amb el passat,

transmissió de tranquil·litat i atenció a la diversitat social. Per tant, no es defineix cap paisatge usant únicament criteris estrictament forestals.

Per altra banda, els canvis enregistrats en els terrenys forestals, és a dir, en el paisatge forestal es poden observar a través dels canvis en les cobertes del sòl en els últims anys els quals

es poden apreciar en l’indicador 1.1 Superfície forestal.

e.8) Indicador 4.8. Espècies forestals amenaçades

Per a la protecció de les espècies de flora amenaçades, d’acord amb l’establert a la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del patrimonio natural y de la biodiversidad, l’any 2008 es va publicar el Decret 172/2008, de 26 d’agost, que crea el Catàleg de flora amenaçada de

Catalunya, en el qual les espècies es classifiquen en les categories de “en perill d’extinció” o de “vulnerables” en funció del seu estatus de conservació i grau d’amenaça. Entre aquestes consten 180 espècies que es troben protegides en tot el territori català. Aquest llistat es preveu que

http://www.catpaisatge.net/cat/cataleg.php


47

s’estengui a partir d’una proposta d’ampliació amb 56 espècies noves en perill d’extinció, 74 de vulnerables i un canvi d’una espècie catalogada actualment com a vulnerable passaria a ser en

perill d’extinció. Aquesta proposta es troba en procés d’informació pública.10

El decret 172/2008 indica la necessitat d’elaborar i aprovar plans de recuperació per a les espècies i plans de conservació per a les espècies indicades. Amb aquest objecte, la

Generalitat ha encarregat l'estudi de diferents espècies incloses al Catàleg de flora amenaçada de

Catalunya, per tal de tenir una primera documentació, que serà la base dels futurs plans de recuperació. Hi ha un total de 20 espècies que han estat objecte d'aquests estudis i de les quals

es té ja un primer esbós dels plans de recuperació.

En relació a les espècies amb recol·lecció sota autorització que marca l’Ordre de 28 d’octubre de 1986 que també protegeix estrictament al Boix Grèvol, el Servei de Gestió Forestal del DAAM és qui té la competència per elaborar els informes corresponents.

Quant a la protecció de la fauna silvestre, a nivell estatal la regula la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del patrimonio natural y de la biodiversidad. A Catalunya, la regulació autonòmica bàsica per a la conservació i protecció de la fauna salvatge es conté en el Text refós de la Llei de

protecció dels animals, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril11. En aquesta normativa es determinen les espècies de fauna salvatge autòctona que es declaren protegides a Catalunya i el règim d’autoritzacions de captura i prohibicions.

En el catàleg de fauna amenaçada de Catalunya, que es troba en procés d’informació pública12, hi ha incloses un total de 78 espècies de fauna en perill d’extinció i 177 vulnerables. El catàleg també incorpora en el seu annex 2 les espècies de fauna autòctona protegida, previstes a l’annex del Text refós de la Llei de protecció dels animals, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2008, de 15

d’abril.

A Catalunya disposem dels plans de recuperació i conservació per a sis espècies, tot i que en l’actualitat hi ha diversos plans de recuperació i conservació en tràmit o en procés d’elaboració.

Darrere dels plans de recuperació o conservació i de la gestió d'espècies in situ i ex situ, hi ha la realització de múltiples treballs a diversos nivells (ecosistemes i hàbitats, poblacions, anàlisi genètica, etc.) i, en determinats casos, programes de cria en captivitat.

D’altra banda, l’annex 4 del Decret 328/1992 Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual

s'aprova el Pla d'espais d'interès natural, conté la llista d’espècies de fauna estrictament protegides per aquesta figura.

La DGMNB del DAAM ha creat el Mapa d'Àrees d'Interès Faunístic i Florístic elaborat amb la

suma de les àrees més crítiques de totes les espècies de fauna i flora amenaçades de les quals es té una informació especialment detallada i més precisa que la publicada en els diferents llibres i atles de distribució de les espècies a tot el territori català. L'objectiu d'aquest mapa és facilitar la

consulta i els procediments, ja que en un sol mapa es poden visionar totes les zones crítiques, de risc o d'interès per la fauna i flora amenaçada, i així tenir-les en compte per qualsevol actuació o gestió que s'hagi de fer al territori.

e.9) Indicador 4.9. Espais forestals protegits

Els espais naturals protegits són el conjunt d'espais naturals que tenen una declaració de protecció pel fet de contenir sistemes o elements naturals representatius, fràgils, amenaçats o

d'especial interès ecològic, paisatgístic, científic o educatiu. A Catalunya, aproximadament el 30% del territori forma part de la xarxa d'espais naturals protegits, que és representativa de tots els tipus de sistemes naturals del país. Els espais que

formen aquesta xarxa estan inclosos en el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), que els atorga un règim de protecció comú.

A Catalunya, hi ha un total de 164 espais d’interès natural inclosos en el PEIN, que ocupen una

superfície d’1.065.850,55 ha, aproximadament. La declaració d’un espai protegit passa per l’elaboració dels Plans especials per la protecció del medi natural i del paisatge (PEPMNP). Actualment, hi ha 16 plans especials de protecció del medi natural i del paisatge aprovats, 2 es

10 A l’annex s’especifiquen les modificacions que ha comportat aquest decret sobre l’Ordre de 5 de novembre de 1984 sobre

protecció de la flora i fauna amenaçada a Catalunya i l’annex 3 del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. 11 Aprovat pel DOGC núm. 5113, de 17/04/2008. Deroga la Llei 3/1998, de 4 de març, de protecció dels animals (DOGC núm. 967, de 18/03/1998), la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals (DOGC núm. 3926, de 16/07/2003) i les seves modificacions. 12 En data de 12 d’abril de 2010, s’ha publicat l’anunci d’informació pública del Projecte de decret del Catàleg de la Fauna Amenaçada a Catalunya. Publicat al DOGC núm. 5605, de 12/04/2010.


48

troben en tràmit d’aprovació i 8 en redacció. A banda, hi ha 28 plans especials de delimitació aprovats i 3 plans especials més de zones concretes també aprovats.

Alguns d'aquests espais del PEIN es troben, a més a més, sota una altra figura de protecció o definits per uns objectius específics: s'anomenen espais naturals de protecció especial (ENPE) els que han estat declarats sota alguna de les figures de protecció definides en la Llei

12/1985, d'espais naturals: parcs nacionals, paratges naturals d'interès nacional, reserves naturals

i parcs naturals. El seu nivell de protecció és més elevat i estan dotats d'instruments jurídics i de gestió propis que permeten fer una gestió activa al territori.

Per últim, cal destacar els espais naturals protegits, ja siguin de protecció especial o no, que a més a més formen part de la Xarxa Natura 2000. Es tracta d'una xarxa d'espais naturals europeus designats d'acord amb les directives europees i que tenen per objectiu assolir la protecció d'hàbitats i espècies d'interès comunitari en l'àmbit europeu. Els espais catalans que formen part

de la Xarxa Natura 2000 ocupen un total d’1.062.365 ha, de les quals 977.224 ha són terrestres i 85.141 ha marines. La superfície forestal catalana inclosa a la Xarxa Natura 2000 és de 845.989 ha (40,6% de la superfície forestal catalana), de les quals aproximadament 514.329 ha són

arbrades (24,69% de la superfície forestal catalana).

Aquesta xarxa està integrada per dos tipus d’espais: les zones d’especial conservació (ZEC), espais que contenen hàbitats d’interès europeu o important per a la conservació de determinades

espècies, i les zones d’especial protecció per les aus (ZEPA), necessàries per a la conservació d’algunes espècies d’aus. A Catalunya, aquests espais es protegeixen mitjançant la seva inclusió en el Pla d’espais d’interès natural.

El PEIN determina un règim bàsic de protecció aplicable a tots els espais, que es completa, en cada

cas concret, o mitjançant l’aprovació de Plans especials del medi natural i del paisatge, en els quals s’estableix una ordenació dels usos i normes de protecció específiques per cada espai d’interès natural (EIN) (Veure Figura 10) o bé declarant-los espais naturals de protecció especial

(ENPE’s), és a dir, parcs nacionals, parcs naturals, reserves naturals o paratges naturals d’interès nacional, assolint així una regulació jurídica pròpia.

Figura 10: Espais d’Interès Natural a Catalunya

Font: Elaboració a partir de la base cartogràfica de “Pla d’espais d’interès natural” del DTS (versió 21/05/2012).

De fet, d’acord amb la Llei 12/1985, d’espais naturals, el PEIN inclou tots els ENPE existents a més a més de tots els espais que integren la Xarxa Natura 2000 (ZEPA i ZEC). Per tant, aquesta és la figura que ocupa el major nombre i extensió d’espais protegits, ja que engloba totes les altres

figures de protecció.

f) Criteri 5. Manteniment i millora apropiada de la funció protectora en la gestió de les forests (principalment sòl i aigua)

f.1) Indicador 5.1. Funcions de protecció de les forests: sòl, aigua i altres funcions de l’ecosistema


49

Per tal de mantenir la funció protectora de les forests, s’ha de protegir el sòl vers l’erosió, la qualitat de l’aigua i els boscos de ribera. En primer terme, s’identifiquen les zones

potencialment sensibles i en segon lloc es recullen les mesures preventives i correctores adoptades i implantades per disminuir aquests riscos d’erosió i/o degradació de sòls, aigües continentals o boscos de ribera. Per determinar els diferents nivells d’erosió presents o potencials en l’àmbit de

Catalunya s’ha partit de la informació disponible a l’Inventario Nacional de Erosión de Suelos 2002 – 2012 (INES) i que es resumeix a la Taula 20.

Taula 20:: Inversió en la lluita contra l’erosió durant el període 2006–2011 a Catalunya

Tipus d’erosió

Classificació

Pèrdua anual de sòl segons l’INES

t/ha/any

% de la superfície afectada sobre el

total de Catalunya

Superfície afectada (ha)

Potencialitat del territori a patir erosió

Hídrica

Laminar i d’escolament

< 10 51,5 1.652.924,78 El 56,86% del territori erosionable

a Catalunya és susceptible a patir

pèrdues de sòl superiors a 200

t/ha/any en cas de perdre la coberta

vegetal13

10-25 23,53 755.210,10

>25 19,63 630.037,15

Xaragalls i

barrancs14

1,34 43.008,14

Moviments en massa

3.040.574,27 ha potencialment erosionable (99,31% territori català)

Eòlica

86,37% de la superfície de Catalunya té un risc molt baix de

patir aquesta erosió

8,64% té un risc baix

< 1% té un risc mitjà

Quant a la qualitat de les aigües i els boscos de ribera, hi ha diferents figures de protecció que

preveuen aquestes zones. La Generalitat de Catalunya ha elaborat l’inventari de zones humides de

Catalunya, en el qual s’identifiquen i delimiten 3.02215 zones humides, de les quals 2.094 corresponen a estanys alpins, 603 a mulleres i 325 a altres zones humides. Aquestes zones humides també estan classificades com a PEIN i ocupen una superfície de 22.242,87 ha. Per la

seva banda, el Catàleg d’Hàbitats d’Interès Comunitari descriu 4 tipus de boscos de ribera.

Respecte a les mesures preventives en la gestió de l’aigua, el Govern de la Generalitat té com a principal objectiu incorporar plenament els criteris que motiven la Directiva Marc de l’Aigua,

aplicats a les circumstàncies específiques de Catalunya per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Independentment de les anomenades xarxes de control, un dels projectes més ambiciosos de l’Agència Catalana de l’Aigua és la planificació dels espais fluvials (PEF) que pretén realitzar

una anàlisi detallada dels rius catalans, prenent en consideració tots els agents socials. L’objectiu general de la PEF és avançar en la resolució i l’ordenació dels diferents conflictes hidràulics, ambientals i morfodinàmics vinculats a la gestió de l’aigua i el medi hídric de l’espai fluvial. La planificació d’espais fluvials inclou treballs multidisciplinaris de molta precisió, que preveu aspectes

hidrològics, morfodinàmics i ambientals. Actualment, segons dades de l’ACA, s’ha assumit la realització de 13 PEF, de les quals 11 estan finalitzades en fase de tramitació o pendents d’informació pública i 2 es troben en fase d’elaboració. Per ampliar informació, es pot consultar als

annexos i la pàgina web de l’ACA: http://aca-web.gencat.cat/aca/

Pel que fa a la lluita contra l’erosió, en els últims anys (període 2002–2011) la Generalitat de Catalunya ha realitzat una inversió d’11.215.383 €. Les actuacions de lluita contra l’erosió són

les que es presenten a la Taula 21. L’any amb més inversió del període va ser 2008, a partir del qual aquest import disminueix fins a assolir l’import més baix l’any 2011. A banda de la inversió en l’execució d’actuacions, a partir de 2008 també s’inverteix una part a la redacció de projectes.

13

S’exclouen les làmines d’aigua i les zones improductives artificials i cal matisar que les pèrdues dependrien de la capacitat

climàtica de recuperació natural de la vegetació 14

Incisions sobre el terreny en forma de U o V 15 Dades obtingudes a partir de la base cartogràfica de “Zones humides” del DTS (versió de 11/03/2012).

http://aca-web.gencat.cat/aca/


50

Taula 21: Inversió en la lluita contra l’erosió durant el període 2006–2011 a Catalunya

Any Unitats certificades Import inversió

Redacció projectes

Execució actuacions

2006 Infraestructures 10.217,00 m3 2.061.953,29 0 2.061.953,29

2007

Repoblacions 357,03 ha

1.848.243,80 0 1.848.243,80 Neteja llera 750,00 m

Esculleres i dics rígids 4.346,20 m3

2008

Repoblacions 307,01ha

3.645.906,09 90.745,07 3.555.161,02 Infraestructures de defensa antiallaus 1.480,08 m

Dics flexibles 3.276,55 m2

Esculleres 3.422,61 m3

2009

Neteja llera 2.039,32 m

2.232.194,84 114.028,20 2.118.166,64 Dics flexibles 2.678,56 m2

Dics rígids i esculleres 3.303,64 m3

2010


1.566.885,66 18.023,95 1.548.861,71 Neteja llera 14.239,71 m

Dics flexibles 430,16 m2

Dics rígids i esculleres 2.605,97 m3

2011


97.997,33 14.999,99 82.997,34 Neteja llera 0,79 m

Esculleres 290,00 m3

Total inversió 11.453.181,01 237.797,21 11.215.383,80

Font: DAAM, 2012.

f.2) Indicador 5.2. Forests protectores d’infraestructures

Segons l’article 11 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, els terrenys forestals de propietat pública o privada que han d’ésser conservats i millorats per llur influència hidrològica-

forestal poden ésser declarats d’utilitat pública o protectors. L’actualització del Catàleg de Forests d’UP i de Forests Protectores, així com el compliment de la normativa forestal, és competència de la DGMNB del DAAM.

A Catalunya, la superfície forestal declarada d’UP és de 393.845,78 ha que correspon a 414

finques. El 81% d’aquestes forests són propietat de municipis i d’entitats municipals

descentralitzades i el 19% de la Generalitat de Catalunya. Les agències públiques, diputacions i Estat tenen cadascun menys d’un 1% de forests catalogades. Les comarques que tenen més forests declarades d’UP són el Pallars Sobirà (78.133,11 ha), la Vall d’Aran (56.507,81 ha),el Pallars Jussà (38.813,72 ha) i l’Alt Urgell (36.805,68 ha). Al gràfic 10 es presenta la superfície de

boscos d’utilitat pública per comarques i titutalitat. Juntament amb els boscos protectors, també s’estableix la possibilitat de declarar forests amb

altres figures d’especial protecció16 .

16 aquelles, de titularitat pública o privada, que contribueixin a la conservació de la diversitat biològica, que constitueixin o formin part d’espais de protecció, així com les que constitueixin elements rellevants del paisatge, que estiguin incloses dins de les zones d’alt risc d’incendi, pels seus especials valors forestals o aquelles altres que es determinin per la legislació autonòmica.


51

Gràfic 10: Superfície (ha) de forests catalanes declarades d’UP per comarques i titularitat

Font: Elaboració a partir de dades de la base cartogràfica de “Forests públiques” del DAAM, maig 2013.

L’any 2012 hi ha un total de 242 forests fitades i 126 camins ramaders classificats.

g) Criteri 6. Manteniment d’altres funcions i condicions socioeconòmiques

g.1) Indicador 6.1. Propietat forestal

Segons dades del CPF17, la superfície forestal segons el cadastre a Catalunya es correspon

aproximadament a un 63% del territori català. Si es compara amb la dada de superfície forestal

procedent del MCSC tercera edició, hi ha una lleugera diferència deguda a l’evolució constant dels usos en el territori (segons aquesta darrera font, els terrenys forestals corresponen a un 64% del

territori català).

D’aquesta superfície, un 73% són de propietat privada i un 27% de propietat pública pertanyents a diferents entitats municipals i administracions (consells comarcals, diputacions, ministeris de l’Estat

espanyol o conselleries de la Generalitat)18. Les comarques amb més superfície forestal de titularitat privada són el Bages, Osona, el Berguedà, l’Alt Urgell, l’Alt Empordà, la Selva, el Solsonès i el Ripollès, mentre que les que tenen més superfície forestal de titularitat pública són el Pallars Sobirà, la Val d’Aran, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, la Noguera, la Cerdanya i l’Alta Ribagorça

(que es corresponen bàsicament a les comarques d’alta muntanya).

Pel que fa a l’estructura de la propietat forestal privada, aquesta es troba molt atomitzada: un 52% de les propietats privades de Catalunya tenen una superfície inferior a 1 ha i només representen un

2,8% de la superfície forestal privada total, mentre que un 46,8% de les propietats tenen una superfície compresa entre 1 i 100 ha, corresponents a un 55,7% de la superfície forestal privada catalana. Només un 1,2% de les propietats tenen més de 100 ha però, per contra, representen un

41,5% de la superfície forestal privada catalana.

Les forest de titularitat pública tenen una distribució per intervals diferent, ja que les finques, en general tenen dimensions més grans que les privades. De finques més petites d’1 ha n’hi ha 10, de 10 a 100 ha n’hi ha 396, de 100 a 1000 ha n’hi ha 576 i de finques de més de 1000 ha n’hi ha 121.

g.2) Indicador 6.2. Contribució del sector forestal al PIB

Actualment, les estadístiques sobre el PIB a Catalunya no permeten desglossar les activitats forestals de la resta del conjunt de l’activitat agrària, per la qual cosa no és possible quantificar el

valor afegit brut del sector forestal19. Es disposa fins a l’any 2006 d'informació de la producció final

agrària i del percentatge que representa l'aportació del sector forestal.

17 Les dades d’aquest indicador procedeixen de la publicació “Estructura de la propietat forestal de Catalunya. Anàlisi de les dades cadastrals”, CPF, 2012. 18 En aquestes dades no es tenen en compte les superfícies ocupades per camins de domini públic ni el domini públic hidràulic, que representen aproximadament un 3,5% de la superfície forestal de Catalunya. 19 Des de l’any 2000 s’han de presentar els Comptes Econòmics de l’Agricultura (CEA) de Catalunya en el marc de la metodologia del Sistema Europeu de Comptes Econòmics Integrats. Entre d’altres canvis respecte a l’anterior metodologia,


52

Les activitats forestals, si bé ocupen una part substancial de la superfície del país, aporten molt poc a l’economia de Catalunya. Segons dades de 2006, l’aportació de la producció forestal a la

producció final agrària era de 41,91 milions d’euros, que representava l’1,08%.

L’aportació del subsector forestal a la producció final agrària des del 2000 fins al 2006 representava l’1,11% per al primer any i l’1,08% per al 2006, mantenint-se el valor, durant el

període, al voltant de l’1,1%. L’aportació de la producció forestal sobre el total de la producció final

agrària va patir una disminució del 0,41% entre l’any 1999 i 2006 (veure la Taula 22).

Taula 22: Pes de la producció forestal en la producció final agrària

Aportació producció final agrària

1999 2000 2001 2002

M€ % M€ % M€ % M€ %

Subsector agrícola 1.180,03 39,02 1.266,76 34,80 1.232,20 32,00 1.346,85 37,08

Subsector ramader 1.743,14 57,64 2.252,75 61,89 2.497,99 64,87 2.164,42 59,58

Subsector forestal 45,17 1,49 40,49 1,11 40,79 1,06 41,56 1,14

Fusta 10,02 24,17 8,38 20,70 8,68 21,28 8,49 20,43

Altres aprofitaments 34,25 75,83 32,11 79,30 32,11 78,72 33,08 79,60

Producció final agrària 3.024,01 3.639,70 3.850,68 3.632,52

Renda agrària 1.120,32 1.640,51 1.826,26 1.594,56

Aportació producció final agrària

2003 2004 2005 2006

M€ % M€ % M€ % M€ %

Subsector agrícola 1.416,54 38,50 1.314,44 35,12 1.284,36 35,84 1.404,58 36,10

Subsector ramader 2.141,23 58,20 2.306,63 61,64 2.178,09 60,77 2.364,35 60,77

Subsector forestal 41,48 1,13 41,37 1,11 41,95 1,17 41,91 1,08

Fusta 8,40 20,25 8,29 20,04 8,87 21,14 8,84 21,09

Altres aprofitaments 33,08 79,75 33,08 79,96 33,08 78,86 33,08 78,91

Producció final agrària 3.678,94 3.742,14 3.584,09 3.890,54

Renta agrària 1.649,22 1.591,75 1.561,95 1.824,83

Font: Anuari Estadístic de Catalunya (2006–2008). Idescat.

g.3) Indicador 6.3. Benefici net

Per al període de 2006–2011, el Valor Afegit Net (valor que s’obté en restar del valor afegit brut la despesa en amortitzacions) del conjunt del sector agrari presenta els valors en milions d’euros de

la Taula 23.

Taula 23: Evolució de la renda agrària o VAN (milions d’euros)

Anys 2006 2007 2008 2009 (*) 2010 (*) 2011 (*)

Renda agrària o VAN 2.040,15 1.953,94 1.802,88 1.810,77 1.689,61 1.606,07

Font: Idescat. (*) Dades provisionals

El valor obtingut en el paràmetre anterior es refereix a dades globals del conjunt del sector agrari, i per això no es pot obtenir la valoració per hectàrea del subsector forestal. La sostenibilitat econòmica forestal es millora a partir de les subvencions a la gestió forestal, que es concedeixen anualment o bianualment en el marc dels Programes de Desenvolupament Rural de Catalunya per

als diferents períodes d’aplicació. Aquestes subvencions estan directament relacionades amb la millora de la producció forestal: gestió silvícola, millora de les infraestructures, reforestacions, recuperació del potencial afectat per catàstrofes i redacció d’instruments d’ordenació forestal.

g.4) Indicador 6.4. Inversió en forests

La inversió en forests a Catalunya, tal i com es presenta al Gràfic 11, va seguir una tendència a l’alça des de 2006 a 2010, assolint en aquest últim any el màxim valor del període, amb una

inversió total de 26,67 milions d’euros. La inversió en mesures de restauració urgent de zones afectades per catàstrofes naturals va ser principalment la causa d’aquest gran augment durant el 2010.

destaca que l’activitat econòmica de la Silvicultura i Explotació Forestal (divisió 02 de la NACE Rev.1) queda fora de les activitats econòmiques considerades en la branca agrària (divisió 01 de la NACE Rev.1). Algunes activitats forestals s’inclouen, però, en les CEA: producció de matèries per a trenar, arbres de Nadal en viver, plançons d’arbres fruiters, plançons de vinya i arbres ornamentals en viver).


53

Per contra, durant 2011 la inversió total va disminuir considerablement respecte a l’any anterior fins als 12,11 M€, tot i que encara es trobava per sobre de la inversió mitjana anual per al període

2006–2012 (11,4 M€). Finalment al 2012 la davallada en inversió queda per nivells inferiors a la del 2007 amb un total de 4,96 M€.

Les principals inversions en aquest període 2006-2012 s’han fet principalment en la millora de les masses forestals (mitjana de 3,93 M€/any), seguides de les mesures de restauració urgent de

zones afectades per catàstrofes naturals (2,97 M€) i les tasques relacionades amb la prevenció

d’incendis (2,39 M€). El detall es pot trobar als annexos.

Gràfic 11: Inversió (M€) en forests durant el període 2006–2012 a Catalunya

Font: Elaboració a partir de dades del DAAM (2012).

g.5) Indicador 6.5. Treball al sector forestal

L’ocupació en el sector forestal, com en la resta d’activitats agràries, està clarament en procés de

retrocés des de fa 25 anys. En la Taula 24, obtinguda de l’Anuari estadístic de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i elaborada a partir de dades de l’enquesta de població activa de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), s’observa que a Catalunya el sector terciari és el més

important i que l’agrari és el que representa un percentatge de població ocupada més petit

respecte del total.

Taula 24: Població ocupada per sector (en milers de persones)

Any Agrari Construcció Indústria Serveis Total sectors % Agrari / Total

2001 67,6 250,3 711,1 1.443,8 2.472,8 2,73%

2002 71,4 298,2 807,4 1.680,9 2.857,9 2,50%

2003 75,3 331,3 787,5 1.809,9 3.003,9 2,51%

2004 72,2 351.3 755,2 1.928,2 3.106,5 2,32%

2005 80,2 348,5 783,9 2.078,5 3.291,1 2,44%

2006 87,3 410,6 788,6 2.132,3 3.418,7 2,55%

2007 76,7 439,5 762,4 2.232,0 3.510,6 2,18%

2008 60,7 398,5 749,0 2.286,3 3.494,5 1,74%

2009 57,9 325,2 625,2 2.180,6 3.188,9 1,82%

2010 66,5 279,4 603,6 2.188,0 3.137,5 2,12%

2011 58,9 237,7 567,0 2.216,4 3.080,0 1,91%

2012 54,2 187,4 538,3 3.109,2 2.889,2 1,87%

Font: Anuari Estadístic de Catalunya (2001 a 2012). Idescat.

Per altra banda, el Departament d’Empresa i Ocupació recull unes dades en relació a la població

ocupada en la cadena forestal i per el 2n i 3r trimestre del 2010 que es presenten a la Taula 25.

Taula 25: Població ocupada en la cadena forestal a Catalunya l’any 2010

Activitat Règim General Règim General (Sistema

especial agrari)

Règim especial de treballadors autònoms

Silvicultura i explotació forestal 1.008 3 526

Indústria de la fusta i el suro 5.866 0 3.228

Indústries del paper 3.649 0 421

Fabricació de mobles 5.353 0 2.167


54

Font: Servei d’Estudis i Estadístiques del Departament de d’Empresa i Ocupació

Pel que fa al nombre de contractes vigents, l’Asociación nacional de empresas forestales (ASEMFO), publica pel període d’anys de 2007 a 2010 la tendència general en el nombre de contractes vigents en el sector forestal primari durant el període 2007–2010, la qual varia en funció de la qualificació

del personal (veure Gràfic 12). En el cas dels treballs ocupats per enginyers i enginyers tècnics forestals o agrícoles la tendència en el nombre de contractes és lleugerament a la baixa, mentre

que en el cas dels peons forestals o altres treballadors qualificats en activitats forestals i del medi,

el nombre de contractes ha augmentat considerablement durant el mateix període.

Gràfic 12: Nombre de contractes vigents en el sector forestal primari durant els anys 2007–2010

a Catalunya

Font: Elaboració a partir de dades del VII Estudio de inversión y empleo en el sector forestal 2009-2010 d’ASEMFO (Asociación nacional de empresas forestales) (2012).

g.6) Indicador 6.6. Seguretat i salut en el treball

En el cas de la sinistralitat agrària, el nombre d’accidents es redueix anualment, encara que cal tenir present que el sector presenta un menor nombre de població activa respecte a la resta de

sectors. El sector agrari, segons dades del Departament d’Empresa i Ocupació i pel període d’abril

de 2012 fins a març de 2013, representa un 2,03% (370 accidents) del total dels accidents en jornada de treball amb baixa.

Pel que fa a l’activitat del sector forestal, les estadístiques del Departament d’Empresa i Ocupació

recullen les dades de sinistralitat agrupades segons el tipus d’activitat i tipologia de sinistre. Per a l’activitat econòmica de silvicultura i explotació forestal, el nombre total d’accidents des de l’abril de 2012 a març de 2013 és de 201. Quant al tipus de gravetat i pel mateix període, la majoria dels

accidents, el 98% (197), són de caràcter lleu.

Si tenim en compte que per l’any la tendència general des del 1996 ha estat la disminució de la sinistralitat en l’activitat forestal al passar aquesta del 3,02% l’any 1996 al 2,11% el

2001 i 1,64% el 2006. Aquesta tendència posa en relleu l’esforç del sector amb la generalització de l’ús d’EPI, activitats formatives i seguretat en el treball en general.

g.7) Indicador 6.7. Consum de fusta i suro

i) Consum de fusta i suro per habitant (m3 o t/ha i any)

L’estudi del DAAM Consum aparent i demanda total de fusta a Catalunya per a l’any 2009 presenta

el consum aparent i la demanda total de fusta a Catalunya (veure la Taula 26 amb la síntesi dels

principals números). En aquest estudi es pot observar l’evolució dels aprofitaments com al 2009 hi

ha un 40% menys d’aprofitaments que al 2005, primer any d’anàlisi d’aquestes dades, i el consum aparent de fusta i derivats no va arribar als 3,5 Mm3 eq.fdr.20 (0,46m3 eq.fdr. per càpita). Així, la demanda total de fusta es va quedar per sota dels 6,5 Mm3 eq.fdr. (0,86 m3 eq.fdr. per càpita).

En termes percentuals, el consum aparent va disminuir un 39%, la demanda total va recular un 26% i el volum de fusta i llenya aprofitat a Catalunya va baixar un 19%.

Per contra, les exportacions varen augmentar un 12% i el saldo interautonòmic també va augmentar. En resum, la capacitat d’abastament interna (o taxa d’autoproveïment) va mantenir en

línia amb la mitjana respecte a altres anys en un 18%.

Les principals dades sobre el consum aparent i la demanda total es presenten a la Taula 26.

20

m³ equivalents de fusta de roll


55

Taula 26: Consum aparent i demanda total de fusta a Catalunya

m3 equivalents fusta de roll (m3 eq.fdr.)

2005 2006 2007 2008 2009

Aprofitaments fusters 1.013.882 758.402 737.099 770.706 621.651

- Importacions de l’estranger 5.264.486 3.049.547 2.997.157 6.073.458 3.988.502

- Exportacions a l’estranger 1.499.400 1.425.790 1.556.579 1.778.048 1.989.293

Balanç estranger -3.765.086 -1.623.757 -1.440.578 -4.295.410 -1.999.209

Importacions d'altres CCAA -1.366.550 -2.740.734 -2.697.963 -1.878.513 -1.820.354

Exportacions d'altres CCAA 1.520.422 640.823 793.333 1.266.396 976.985

Saldo interautonòmic (balanç CCAA) 153.872 -2.099.911 -1.904.630 -612.117 -843.369

Càlcul d'índex i ratis

Saldo comercial total -3.611.214 -3.723.668 -3.345.209 -4.907.527 -2.842.579

Consum aparent 21

4.625.095 4.482.069 4.082.308 5.678.233 3.464.230

Taxa d’autoproveïment22

22% 17% 18% 14% 18%

Demanda total 23

7.644.918 6.548.682 6.432.219 8.722.678 6.430.507

Font: Consum aparent i demanda total de fusta a Catalunya per a l’any 2009. DAAM. On: m3 equivalent fusta de roll: volum de fusta de roll amb escorça necessari per elaborar un producte industrial.

En relació al suro, el consum de la indústria és molt superior a la producció. Segons dades del l’Institut Català del Suro (2012), fins ara el 100% del suro català que s’aprofitava era consumit en

el propi territori, tant el d’alta com de baixa qualitat, i suposava un 10% del consum total de la indústria del suro catalana. En l’actualitat aquesta tendència ha canviat i el suro de més baixa qualitat no és consumit per les

indústries catalanes. D’altra banda, part del suro català és comprat per indústries de Portugal (més o menys un 50% del que s’aprofita). S’estima que només un 5% del producte consumit per les indústries catalanes té el seu origen a Catalunya i, per tant, existeix una gran dependència del suro

exterior, principalment d’Andalusia, Extremadura i Portugal.

g.8) Indicador 6.8. Comerç de fusta

En relació al comerç de productes fusters, es presenten les dades pels productes fusters comercialitzats en els anys 2008 i 2009 a la Taula 27.

Taula 27: Consum aparent de la fusta a Catalunya, 2009.

m³ equivalent

fusta de roll24

Producció interior

Importacions de l’estranger

Exportacions a l’estranger

Balanç estranger

Consum aparent Taxa auto

proveïment

2009 2008 2009 2008 2009 2008 2009 2008 2009 2008 2009 2008

Fusta en roll 621.651 770.718 63.322 82.401 50.973 138.176 -79.507 -32938 713.507 747.880 87,1% 103,1%

Primera transformació

522.695 625.932 1.304.928 1.627.617 144.553 85.380 -648.818 -797.739 2.331.889 2.965.908 22,4% 21,1%

Paper i cartó 820.976 857.008 850.825 952.970 955.278 858.478 -485.999 -467.276 1.202.521 1.418.776 68,3% 60,4%

Productes elaborats

Segona transformació

843.236 987.862 1.383.733 3.340.051 534.752 523.938 -191.924 -107.681 1.154.126 1.310.494

Total articles de paper i cartró, edició i arts gràfiques

1.294.456 1.541.692 385.695 178.380 303.737 303.822 562.880 555.822 941.411 994.380

Font: Consum aparent i demanda total de fusta a Catalunya per a l’any 2009. DAAM i Full informatiu dels productes forestals a Catalunya (any 2011-Núm 12). On: m3 equivalent fusta de roll: volum de fusta de roll amb escorça necessari per elaborar un producte industrial.

En observar la comparativa entre les dades de 2009 i 2008 s’aprecia que la producció d’envasos i embalatges retrocedeix perdent el 22%, un valor semblant a l’experimentat pel consum d’aquest

mateix producte (-21%). Pel que fa als grups de productes, segueixen fonamentalment la dinàmica esmentada: baixada de la producció, contracció de les importacions, increment de les exportacions,

21

Consum aparent és: aprofitaments forestals–(exportacions a l’estranger-importacions de l’estranger- el saldo interautonòmic) 22

La taxa d’autoproveïment és: aprofitaments forestals / el consum aparent 23

Atesa la impossibilitat d’imputar la totalitat de les importacions de la resta d’Espanya, la demanda total resulta possiblement

subestimada. 24

m³ equivalent fusta de roll : volum de fusta de roll amb escorça necessari per obtenir un producte industrial transformat


56

empitjorament del balanç estranger i disminució del consum. Tot i això, cal destacar algunes dades com el manteniment de la producció de paper i cartó, la davallada de les importacions dels

productes de segona transformació de la fusta (-57%), el creixement de les importacions i la millora del saldo interautonòmic dels articles de paper i cartó, sector amb una forta especialització a Catalunya.

L’anàlisi de les taxes d’autoproveïment (que mesuren la capacitat d’aprovisionament interior

respecte al consum) registren un increment de l’excedència de fusta de trituració (+9,5 punts), malgrat que la producció disminueix en 19.500 m³ (-15%). Tot plegat fa que aquest producte de

baix valor hagi de seguir buscant sortides fora del país. Una cosa semblant passa amb l’estella forestal, la producció de la qual es gairebé enterament dirigida cap a fora, atesa la manca de demanda interna.

Es reafirma també el superàvit de la producció de pals (no suficient a absorbir la producció de fusta

destinada a aquest ús, la taxa de la qual puja de 125 punts) dels papers especials, altres peces de fusta, articles de paper i cartó en el seu conjunt. A Catalunya, no es produeix carbó vegetal, pasta de paper, paper premsa, paper d’impremta i d’escriure ni paper tissú, l’abastiment dels quals

depèn només de les importacions. També resulta molt forta la dependència de l’exterior dels productes de primera transformació de la fusta, la qual cosa significa que per aquest segment no hi ha una indústria (baula indispensable per a l’entrada en el mercat de la fusta catalana) prou

desenvolupada i forta (la taxa suma només el 22%), i que les exigències de les indústries de segona transformació, és a dir, les dels productes d’alt valor afegit, són satisfetes fonamentalment per les importacions. Per un detall més acurat dels productes comercialitzats, a l’annex s’amplia la informació.

g.9) Indicador 6.9. Energia procedent de la biomassa forestal

Segons dades de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), en l’actualitat la contribució de les energies renovables en el balanç d’energia primària a Catalunya és reduïda. Durant l’any 2009, la biomassa

forestal i agrícola varen representar un 10,3% del total del consum d’energia primària procedent de fonts renovables a Catalunya, corresponents a 102,8 ktep.

El Pla de l’energia i canvi climàtic de Catalunya 2012–2020 (PECAC) conté una estratègia

singular de biomassa que preveu un augment de la producció d’energia procedent de la biomassa forestal i agrícola en els propers anys, fins a assolir un 16,6% (631,9 ktep per a l’any 2020) del

total de les fonts d’energia renovable a Catalunya. Això implicaria que la biomassa forestal i agrícola passaria a ser la segona font d’energia renovable en el consum total d’energia primària

darrera només de l’energia eòlica. A la Taula 28 es detalla la previsió pel consum d’energia primària d’origen renovable a partir de les dades del 2009.

Taula 28: Consum d’energia primària d’origen renovable a Catalunya (2009 – 2020)

Font d’energia renovable Consum d’energia primària amb fonts d’energia renovable(ktep)

Any 2009 Any 2020 Increment

Solar tèrmica 18,4 178,2 159,8

Solar fotovoltaica 24,1 121,8 97,7

Solar termoelèctrica 0 290,3 290,3

Eòlica 78,5 1.074,7 996,2

Hidràulica 383,5 496,1 112,6

Biomassa forestal i agrícola 102,8 631,9 529,1

Biogàs 45,5 203,2 157,7

Bioetanol 31,7 67,2 35,5

Biodièsel 162,6 391 228,4

Bioquerosè 0 70,3 70,3

Residus renovables 146,4 272,6 126,2

TOTAL RENOVABLES 993,5 3.797,3 2.803,8

Font: Pla de l'energia i canvi climàtic de Catalunya 2012–2020. A: “El mercat emergent de la biomassa forestal”. Cultura Energètica, núm. 180. ICAEN, juny 2012.

Des del DAAM és considera la biomassa forestal un producte i un mercat a potenciar pels seus beneficis econòmics, socials i ambientals. A la Taula 29 es detallen les tasques que s’han portat a terme des de la Direcció General de Medi

Natural en els darrers anys.


57

Taula 29: Tasques realitzades des de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat del DAAM

en relació a les línies de l’estratègia singular de biomassa forestal

Línia Tasques executades o en execució a març de 2013

Assessorament per l’avaluació del recurs

d’aprofitament de biomassa en iniciatives emergents i valoració dels jaciments

disponibles

- 2 estudis de viabilitat de projectes - Atenció a visites i consultes

Potenciació d’ajuts específics a la biomassa

- Ajuts de l’ICAEN per la instal·lació de calderes de biomassa:

2009: 334 instal·lacions executades



Línies R+D+I tant en les fases de producció

del recurs com de transformació energètica

- Contracte programa amb el CTFC per l’anàlisi cartogràfic

de la disponibilitat de biomassa

- Participació en 5 projectes europeus tancats des de l’any

2005

- Participació en 4 projectes europeus en funcionament:

Rock-FOR, INFRED, WOODE3, PROFORBIOMED

- Participació en el Pla Estratègic de Recerca, Innovació i

Transferència Agroalimentàris de Catalunya 2012-2016

Divulgació, seminaris i formació als

diferents agents del sector

- Participació en ponències

- Participació en la coordinació de dues fires de biomassa

- Elaboració i edició de 1500 exemplars d’un quadern sobre

biomassa forestal

- Elaboració i edició de 1500 exemplars d’un quadern sobre

cultius energètics - Participació a través del CTFC en el projecte europeu

Biomass Trade Center II per la divulgació

Fórmules per la garantia de subministrament de biomassa forestal;

millora de la logística dels projectes

- Recolzament a la creació de la marca de garantia per

l’estella DBOSQ promogut pel titular de la marca, el CTFC

Fomentar les instal·lacions de calefacció i

elèctriques alimentades per biomassa

- Elaboració del Pla de foment de la biomassa per a ús

tèrmic a Catalunya

- Elaboració del projecte d’ordre per la regulació de

l’aprofitament de biomassa amb finalitats energètiques

Manteniment de línies d’ajuts destinats a rebaixar els costos de l’extracció de

biomassa residual dels aprofitaments

forestals

- Ajuts a la gestió forestal sostenible del DAAM:

2009: 319.204,07 € (import certificat)



2012: 1.454.288,34 € (import atorgat)

Coordinació de les administracions

competents en l’aprofitament energètic de

biomassa

- Participació en el grup de treball de biomassa amb la

participació de la DGMNB, el CPF, CREAF, ICAEN, Diputacions

de Girona i Barcelona

g.10) Indicador 6.10. Valors recreatius

A Catalunya, hi ha un total de 89 àrees recreatives ubicades en espais naturals de protecció especial repartides en 13 comarques. Les comarques que compten amb més àrees recreatives són el Pallars Sobirà (19), el Berguedà (15) i la Cerdanya i el Priorat (10 cadascuna). En total, tenen una capacitat per a 3.370 persones, 39 d’elles disposen de contenidors per a

escombraries i 69 tenen alguna font. A la Taula 30 es detalla l’afluència de visitants de 2009 a 2011.

Taula 30: Afluència de visitants als espais naturals de protecció especial (ENPE)

ENPE 2009 2010 2011

Parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici 329.000 295.000 323.000

Parc natural del Cadí - Moixeró 430.000 430.000 430.000

Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa 600.000 600.000 600.000

Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà 189.000 184.000 223.000

Parc natural del Delta de l'Ebre 751.000 860.000 812.000

Parc natural del Cap de Creus 435.000 440.000 440.000

Parc natural dels Ports 251.000 256.000 260.000

Parc natural del Montsant 69.000 72.000 72.000

Parc natural de l’Alt Pirineu 200.000 200.000 207.000


58

ENPE 2009 2010 2011

Paratge natural de Poblet 223.000 226.000 232.000

Parc natural de l'Albera 63.000 55.000 52.000

Parc natural del Montgrí, Medes, Baix Ter 220.000 205.000 205.000

Parc natural de Montserrat25

2.166.000 2.107.000 2.359.000

Reserva natural del Delta del Llobregat 100.000 95.000 130.000

Total 6.026.000 6.025.000 6.345.000

Font: DAAM.

En termes generals, l’accés a les forests catalanes és lliure. Només en casos concrets vinculats a

un ús intensiu cinegètic o ramader, es poden trobar restriccions de pas. Per altra banda, en conjunt, hi ha una extensa xarxa de pistes forestals i senders que permeten l’accessibilitat a la

majoria de terrenys forestals de Catalunya, tot i que en zones de muntanya amb forts pendents poden haver-hi problemes d’accessibilitat.

Només en el cas dels espais naturals de protecció especial hi ha un control de l’afluència de gent.

Pel que fa al marc normatiu relacionat amb la regulació de l’accés a les forests, Catalunya disposa de regulació específica d’accés motoritzat al medi natural, la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, i el seu desplegament mitjançant el Decret 166/1988, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, que estableix normes

de regulació de l'accés motoritzat al medi natural, tant pel que fa a la circulació motoritzada individual o en grup com pel que fa a les competicions esportives, amb l'objectiu últim de garantir la conservació del patrimoni natural de Catalunya, assegurant, alhora, el respecte a la població i a

la propietat pública i privada del món rural”. Mitjançant aquesta normativa es prohibeix circular camp a través i es regula la circulació motoritzada en espais protegits. Les majors limitacions les trobem als espais naturals de protecció especial i, en menor mesura, a la resta d’espais de la xarxa

PEIN i en reserves nacionals de caça, reserves naturals de fauna salvatge i refugis de fauna salvatge, on el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) pot limitar-ne la circulació.

Per la seva banda, el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais

d’interès natural (PEIN), ja establia que no es podia transcórrer amb vehicles motoritzats camps a

través ni fora de carreteres o camins habilitats.

Per la seva banda, el pla INFOCAT estableix, en cas de situació d’alt risc d’incendi forestal,

restriccions d’accés a les forests o massissos forestals de forma temporal fins que el risc disminueixi.

No hi ha, però, una regulació específica sobre l’accés no motoritzat al medi natural per realitzar

activitats com l’excursionisme, BTT, recollida de bolets silvestres, etc. Tot i això, el Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de fauna salvatge, incorpora restriccions en l’accés a espais naturals protegits o altres terrenys forestals, en els quals habiten espècies de fauna salvatge sensibles a la

presència humana o a l’elevada freqüentació que poden comportar algunes activitats lúdiques i/o esportives que es realitzen en el medi natural.

Com es comentava en l’indicador 3.4. Serveis, la valoració econòmica de les externalitats d’aquest

tipus de valors dels terrenys forestals ha de ser una aposta del futur per revitalitzar i dinamitzar l’economia forestal així com assegurança per la conservació i manteniment dels recursos forestals.

g.11) Indicador 6.11. Valors culturals i espirituals

Els valors culturals i espirituals es troben reflectits a través de figures com els catàlegs del Paisatge, arbres i arbredes monumentals o singulars o altres espais designats per a la protecció d’aquests valors.

Els Catàlegs de Paisatge, creats a partir de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, són les eines que ens permeten conèixer com és el nostre paisatge i quins valors té, quins factors expliquen que tinguem un determinat tipus de paisatge i no

un altre, com evoluciona el nostre paisatge en funció de les actuals dinàmiques econòmiques, socials i ambientals i, finalment, defineixen quin tipus de paisatge volem i com podem assolir-lo. Els set catàlegs a partir dels quals es preveu cobrir en tot el territori de Catalunya es troben

diferents etapes d’elaboració: Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Comarques Gironines i Terres de Lleida estan aprovats; Alt Pirineu i Aran, i Regió Metropolitana de Barcelona han estat lliurats al

25

Afluència al Monestir de Montserrat i voltants.


59

DTS i Comarques Centrals es troba en procés d’elaboració. L’aprovació del Catàleg del Paisatge comporta la incorporació de directrius en el planejament territorial, en els plans territorials parcials

i plans directors territorials. La declaració dels arbres monumentals i singulars s’estableix mitjançant les ordres corresponents a partir del Decret de 9 de juny de 1987.

Un altre tipus de valors és constituït pels arbres i les arbredes monumentals i singulars, que,

per la seva excepcionalitat quant a dimensions dins de la seva espècie o per la seva edat, història o

particularitat científica, mereixen ser protegits. A Catalunya, hi ha una quantitat important d'arbres i arbredes declarats protegits, ja sigui a nivell nacional, comarcal o local, d'acord amb la normativa

derivada de la protecció d'espais naturals i també de la urbanística o cultural. En total són 1.296 arbres i 427 arbredes protegides.

Per últim, s’afegeixen els Paratges Naturals d’Interès Nacional (PNIN) figura de protecció establerta a la Llei d’espais naturals. Són espais o elements naturals d’àmbit mitjà o reduït que

tenen característiques singulars pel seu interès científic, paisatgístic i educatiu. A Catalunya són set els PNIN, amb una superfície total de 100.522,56 ha. Els Paratges Naturals d’Interès Nacional, s’aproven per llei i estableixen limitacions en els usos tradicionals agrícoles, ramaders i

silvícoles per la compatibilització dels objectius concrets de protecció, a través de l’aprovació dels Plans Especials de cadascun dels espais delimitats.


60

4.2. Capacitat de mobilització de recurs fuster, suro i pinyó a

Catalunya26

a) Distribució dels recursos forestals per producte forestal principal als àmbits de

planificació forestal supramunicipals i a Catalunya

Sobre una superfície d’1,2 milions d’hectàrees de les principals formacions forestals de Catalunya, el producte principal és fusta procedent de forest (61%), molt per davant de les llenyes (31%), el

suro (6%), el pinyó (3%) o la fusta procedent de plantacions (3%). El 20% d’aquesta superfície l’ocupa el pi roig, que n’és l’espècie més abundant, seguida del pi blanc (13%), la pinassa (12%) i el pi negre (7%).

Pel que fa a la seva distribució al país, el 73% dels productes en superfície es concentren als tres àmbits de planificació forestal supramunicipal septentrionals: l’Alt Pirineu i Aran, les Comarques

Centrals i les Comarques Gironines, especialment pel que fa a la fusta procedent de forest, i de coníferes. A l’àmbit de planificació forestal supramunicipal de les Comarques Gironines és on hi ha una major diversitat de productes.

Les plantacions són bàsicament de pinastre, radiata, plàtans i pollancres (89% del total). Aquestes espècies s’ubiquen sobretot a les Comarques Gironines (79%) que també acullen el 91% de les plantacions d’eucaliptus i la meitat de les d’avet de Douglas, juntament amb les

Comarques Centrals. El suro es troba pricipalment a les Comarques Gironines (90%). I el pinyó, que coincideix amb la distribució del pi pinyer, es localitza principalment a les comarques de l’àmbit metropolità (47%), Comarques Gironines (37%) i Comarques Centrals (14%).

A la Figura 11 es presenta la distribució dels principals productes forestals a Catalunya.

Figura 11: Distribució dels principals productes forestals a Catalunya

26 Als Annexos s’inclou la informació ampliada de l’anàlisi, així com la metodologia emprada.


61

Al Gràfic 13 queda representada la distribució percentual de la superfície de producte forestal a Catalunya i en el Gràfic 14 la superfície de les espècies de coníferes a Catalunya per àmbits de

planificació forestal supramunicipal.

Gràfic 13: Distribució percentual de la

superfície de producte forestal principal a

Catalunya

Gràfic 14: Superfície (ha) de les espècies de

coníferes a Catalunya per àmbits de planificació

forestal supramunicipal

13%

7%

3%

20%

12%

30%

6%1% 2%

3%

0%1%

0%1%1%

Castanyer

Faig

Roures 'fulla gran'

Pi blanc

Pi negre

Pi pinyer

Pi roig

Pinassa

Avet

Avet de Douglas

Pi pinastre i radiata

Plàtans i pollancres

Eucaliptus

Llenya

Suro

0

30000

60000

90000

120000

150000

180000

210000

Alt P irineu i

Aran

Àmbit

metropolità

Camp de

Tarragona

Comarques

Centrals

Comarques

Gironines

Ponent Terres de

l’Ebre

Pi pinaster i radiata

Avet de Douglas

Avet

Pi negre

Pi roig

Pinassa

Pi pinyer

Pi blanc

Font: Elaboració a partir del Mapa de formacions forestals pures i mixtes de Catalunya a partir del Mapa Forestal d’Espanya 1:50.000 digitalitzat (Vericat et al., 2010).

b) Producte forestal i figures de protecció del medi natural

Atesa l’àmplia xarxa d’espais protegits que hi ha a Catalunya, en el conjunt del país el 12% de la superfície amb productes forestals forma part dels Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE),

una terça part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i el 42% de la Xarxa Natura 2000 (XN2000).

Les espècies que s’ubiquen a ecosistemes de muntanya són les més representades en els espais protegits. És el cas del pi negre i l’avet amb un 43 i 31%, respectivament, de superfície dins els ENPE i amb valors que superen el 60% al PEIN i XN2000. Algunes espècies, com el faig, tenen una

representació relativament petita als ENPE (19%), però aquest valor arriba al 80% en el cas de la XN2000. Pel que fa a les plantacions, menys d’un 3% forma part dels ENPE i al voltant del 30% del PEIN i XN2000. El suro i el pinyó també estan pràcticament només representats en aquestes dues últimes figures. Les llenyes tenen un 10% de la seva superfície inclosa dins els ENPE (veure

Taula 31). Aquesta circumstància també apareix en el cas dels àmbits de planificació forestal supramunicipal

amb major representació de comarques de muntanya. A l’àmbit de planificació forestal supramunicipal de l’Alt Pirineu i Aran el 29% de la superfície de fusta procedent de forest es troba dins els ENPE, i el 43 i 53% de la superfície en PEIN i XN2000, respectivament. En el cas dels

àmbits de planificació forestal supramunicipals de les Comarques Centrals i Comarques Gironines els valors d’ENPE es troben entre el 6 i 4%, i a la resta de figures entre el 22 i el 36%. Als àmbits de planificació forestal supramunicipal que concentren la major part de coníferes cal

destacar, a l’Alt Pirineu i Aran, l’elevada proporció de superfície dins d’ENPE, i una proporció igualment important de la resta de figures. A les Comarques Centrals i Girona, en canvi, la proporció de superfície dins dels ENPE és molt menor. Això afecta les espècies que en forment part.

Per exemple, en el cas de la pinassa i el pi roig, a les Comarques Centrals, que és l’àmbit de planificació forestal supramunicipal que acull la proporció més elevada d’aquestes espècies, únicament el 0,24% de la pinassa i fins al 9% de pi roig pertanyen a un ENPE. En canvi, el 25% de

pi roig a l’Alt Pirineu i Aran que té la segona representació en superfície, pertany a un ENPE.


62

Taula 31: Percentatge de la superfície forestal per producte inclosa en ENPE, PEIN o Xarxa Natura

2000 dels productes forestals principals a Catalunya

Producte Superfície

(ha)

Figura de protecció

ENPE (%) PEIN (%) XNATURA (%)

Fusta forests 738.945,32 14,32 32,02 40,83

Roures de 'fulla gran' 30.686,72 9,16 43,01 46,23

Castanyer 12.175,29 3,76 50,75 50,75

Faig 28.892,06 18,72 76,65 80,02

Pi blanc 154.613,49 5,27 17,72 34,66

Pi negre 79.708,69 43,27 66,74 66,61

Pi pinyer 37.780,01 4,13 19,46 26,64

Pi roig 240.756,51 15,18 31,40 35,35

Pinassa 141.176,74 8,76 16,83 34,24

Avet 13.155,82 30,86 59,29 61,28

Fusta plantacions 31.690,49 2,25 27,17 30,18

Avet de Douglas 1.011,33 11,86 30,51 30,51

Pi pinastre i pi radiata 17.717,12 2,49 38,38 40,17

Plàtans i pollancres 10.339,52 1,45 7,57 13,52

Eucaliptus 2.622,54 0,06 27,45 28,27

Llenya 380.049,32 10,73 33,38 44,11

Suro 67.825,93 1,96 43,05 48,12

Pinyó 37.780,01 3,90 19,23 26,62

Total arbrat 1.218.511,06 12,19 32,93 41,98

Font: Elaboració a partir de les capes cartogràfiques de “Productes forestals” elaborada en l’apartat 4.2.a), i les bases

cartogràfiques de Xarxa Natura 2000, Pla d’Espais d’Interès Natural i Espais de Protecció Especial del DAAM.

c) Producte forestal i superfície aprofitable

El caràcter aprofitable d’un recurs s’analitza tenint en compte el factor d’accessibilitat (existència d’un camí) i pendent (que té a veure amb la capacitat de mecanitzar els aprofitaments).

Atesa l’àmplia xarxa de camins, i tot i l’orografia accidentada, més del 75% de la superfície ocupada pels principals productes forestals de Catalunya és superfície aprofitable i el 40% ho és en

un pendent inferior al 30%, un dels teòrics límits de la mecanització dels treballs forestals (veure Gràfic 15).

En l’anàlisi per àmbits de planificació forestal supramunicipal, novament, les comarques en zones

de muntanya i les espècies forestals amb una distribució més pròpia de la muntanya alta, presenten uns valors d’accessibilitat i capacitat de mecanització menors. Més concretament, un 48,32% de la superfície de l’Alt Pirineu i Aran no és aprofitable, mentre que aquest valor no arriba

al 12% a l’Àmbit Metropolità, al 15% a les Comarques Centrals o al 17% a les Comarques Gironines i Ponent. Per tant, des de la perspectiva de l’accessibilitat al recurs, aquests àmbits de planificació forestal supramunicipals són els que tenen major capacitat de mobilització de productes, amb uns percentatges d’accessibilitat propers al 50% en el cas de pendents inferiors al

30% (veure Gràfic 16).

En espècies de l’estatge montà o altimontà, el percentatge de superfície aprofitable disminueix fins als valors del 42% per al l’avet o el 44% del pi negre. D’aquesta última espècie destaca que

només el 15% de la seva superfície és aprofitable en un pendent inferior al 30%. En canvi, aproximadament el 76% de la superfície de plantacions, el 71% de pi pinyer (pinyó) i el 62% d’alzina surera (suro) és aprofitable en pendents inferiors al 30%.


63

Gràfic 15: Superfície (ha) aprofitable amb

pendent inferior i superior al 30%, i no

aprofitable, de les coníferes de forest a

Catalunya

Gràfic 16: Superfície (ha) aprofitable amb

pendent inferior i superior al 30%, i no

aprofitable, dels productes forestals principals

per àmbits de planificació forestal

supramunicipal

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

Pi roig Pi blanc Pinassa Pi negre Pi pinyer Avet

Sup. No Aprof.

Sup. Aprof. Superior al 30%

Sup. Aprof. Inferior 30%

0

70.000

140.000

210.000

280.000

Alt Pirineu i

Aran

Àmbit

metropolità

Camp de

Tarragona

Comarques

Centrals

Comarques

Gironines

Ponent Terres de

l’Ebre

Sup. No Aprof.

Sup. Aprof.Superior al 30%

Sup. Aprof.Inferior 30%

Font: Elaboració a partir de les capes cartogràfiques de “Productes forestals” elaborada en l’apartat 2.1 i el mapa topogràfic 1:50.000 de l’ICC.

d) Producte forestal i règim de propietat

Tot i el predomini clar de la propietat privada dels terrenys forestals, és interessant destacar que, quan únicament es valora la titularitat sobre la fusta procedent de forests, gairebé el 28% es troba en terrenys de titularitat pública i d’aquests, aproximadament el 60% de la superfície pertany als ens locals. Aquesta proporció augmenta considerablement en les espècies de muntanya com

l’avet (91% de pública) i el pi negre (80%). La resta de coníferes i el conjunt de frondoses de forests presenten una titularitat majoritàriament privada. Per contra, pràcticament la totalitat de les plantacions són de titularitat privada, així com els terrenys en els quals es pot obtenir la

llenya, el suro i el pinyó. La gestió privada consorciada en prou feines representa un 1% del conjunt de la superfície privada de productes principals (veure Gràfic 17).

L’únic àmbit de planificació forestal supramunicipal on la proporció de fusta provinent del bosc

de titularitat pública és superior a la privada és a l’Alt Pirineu i Aran, amb un 67% de la superfície,

seguit de les Terres de l’Ebre amb un 51%. En la resta, el predomini de la propietat privada és molt clar, superant valors del 90% en els àmbits de planificació forestal supramunicipal de l’Àmbit Metropolità, Camp de Tarragona i Comarques Centrals.

Gràfic 17: Superfície forestal (ha) segons el seu règim de titularitat per les principals espècies de

coníferes a Catalunya

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

Pi roig Pi blanc Pinassa Pi negre Pi pinyer Avet

MUN AP DIP

EMD EST GEN

GP Gadm*

On:

AP Agència Pública

DIP Diputació

EMD Entitat Municipal Descentralitzada

MUN Municipi

EST Administració de l'Estat

GEN Generalitat

GP Règim de propietat privada i gestió privada

GAdm. Règim de propietat privada i gestió per part de l’administració

Font: Elaboració a partir de les capes cartogràfiques de “Productes forestals” elaborada en l’apartat 4.2.a), la base cartogràfica de “Forests públiques” del DAAM i la de “Finques amb PTGMF i PSGF” del Centre de la Propietat Forestal.

* Dades procedents de la capa “Forests públiques” del DAAM.

e) Producte forestal i Instruments d’Ordenació Forestal

El nivell de planificació de les forests sempre es mostra superior en aquelles espècies amb major

sortida comercial i/o rendibilitat. Per altra banda, en general, la planificació és superior en el cas de les forests públiques respecte a les privades. Aquests dos axiomes es traslladen a la distribució de la superfície planificada en funció de l’espècie i la titularitat. Val a dir que algunes de les espècies

de major interès comercial, com són el pi roig o el pi negre, es troben en una gran proporció en finques públiques, pel que ambdós factors juguen a favor.


64

El grau de planificació dóna informació sobre la capacitat dels diferents instruments de política forestal per afavorir la mobilització del recurs.

El 42,5% del total de la superfície forestal dels productes principals disposa d’instrument d’ordenació forestal (IOF). Un 27% d’aquesta superfície disposa de PTGMF, menys d’un 1% compta

amb PSGF i el 15% restant correspon a IOF en forests públiques. El suro i la fusta de forests són els dos productes amb major nivell de planificació, del 48 i 46% respectivament. Pel que fa a la

fusta de forests, un 19% del total de la superfície prové de forests públiques.

Entre les espècies de fusta de forests amb planificació destaca, pel que fa a la superfície amb IOF, el pi roig, la pinassa i el pi negre, en aquest ordre. Respecte al percentatge planificat, cal destacar el castanyer (65% de la superfície, quasi tota privada), el pi negre (65%, el 58% de la

qual és pública) i el faig (61%, majoritàriament privada). La pinassa, en canvi, en percentatge es queda al 46% de superfície planificada. Quant a les espècies amb poca sortida comercial, com el pi blanc o el pi pinyer, tenen únicament al voltant del 22% de la superfície planificada. Pel que fa a

les plantacions, destaca el 89% de les plantacions d’avet de Douglas planificades, i el 42% de les de pi pinastre i radiata. En la resta de productes el nivell de planificació en la superfície pública és superior que en la privada, a excepció del cas del suro, on és superior en finques privades, i en les

plantacions, que tenen el mateix nivell de planificació (veure Gràfic 18). En la fusta procedent de forests, el 69% de la superfície pública consta d’IOF mentre que aquest valor és del 37% en el cas de la superfície privada. En les llenyes, el rati és del 71% i 20%, respectivament.

L’anàlisi per àmbits de planificació forestal supramunicipal ens mostra els valors més alts per la fusta de forests, entre el 54 i el 51% als àmbits de planificació forestal supramunicipal de

les Comarques Centrals, Alt Pirineu i Aran i Comarques Gironines (veure Gràfic 19).

Gràfic 18: Superfície (ha) amb instrument

d’ordenació forestal de les coníferes de

forest a Catalunya

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

Pi blanc Pi negre Pi pinyer Pi ro ig Pinassa Avet

Pública sense IOF

Pública IOF

Privada sense IOF

Privada IOF

Gràfic 19: Superfície (ha) amb

instrument d’ordenació forestal de la

fusta de forest per àmbits de planificació

forestal supramunicipal

0

60.000

120.000

180.000

240.000

Alt Pirineu i

Aran

Àmbit

M etropolità

Camp de

Tarragona

Comarques

Centrals

Comarques

Gironines

Ponent Terres de

l'Ebre

Pública sense IOF

Pública IOF

Privada sense IOF

Privada IOF

Font: Elaboració a partir de les capes cartogràfiques de “Productes forestals” elaborada en l’apartat 4.2.a), la base cartogràfica de “Forests públiques” del DAAM i la de “Finques amb PTGMF i PSGF” del Centre de la Propietat forestal

f) Producte forestal, punts de consum i transformació i cadena forestal

El teixit industrial forestal català mostra una elevada diversitat i una distribució àmplia al

territori. Moltes de les indústries consumidores de fusta es troben a les zones més poblades, tot i que també, en les zones pròximes al recurs forestal, com és el cas de la Catalunya Central o les Comarques Gironines.

D’un total de 310 empreses consumidores de producte forestal comptabilitzades, 185 són indústries de primera transformació de la fusta. D’altra banda, hi ha 23 indústries de primera transformació de biomassa, 25 empreses de comercialització de llenya, 11 indústries de primera

transformació de pinyó i 66 de suro.

Les indústries de primera transformació es concentren principalment a les Comarques Centrals (67)

i a l’Àmbit Metropolità (38), mentre, com és lògic, les indústries de primera transformació del suro es localitzen allà on es troben les principals masses d’alzina surera, a les Comarques Gironines. Pel que fa a la llenya i biomassa, aquestes estan bastant repartides pel territori.


65

Respecte a la cadena forestal dels productes catalans, d’acord amb l’informe “Reactivació de la cadena forestal a Catalunya” (gener 2011) encarregat per la DGMNB, la variació real anual del preu

posat a fàbrica del conjunt de productes forestals a Catalunya és negatiu, excepte en el cas del pinyó.

En conjunt, la taxa d’autoabastament interna de fusta, entesa com al diferència percentual entre el consum i l’oferta local del producte, és del 18% en termes globals.

L’anàlisi per producte mostra com pel cas de la matèria primera, les taxes d’autoabastament de la llenya i la fusta d’obra (serra) es troben al voltant del 70%. En canvi, hi ha excedents en el cas de la fusta de trituració i altres usos industrials amb valors entre el 140 i 150% respectivament.

Pel cas de la primera transformació de la fusta, les dades mostren el caràcter exportador de la indústria de pals amb una taxa d’autoabastament del 124% i el cas molt notori de la biomassa, amb una taxa del 1.237%. Per contra, les taxes de la fusta serrada (48%), fulloles (38%),

contraplacats (23%) i els taulers de partícules (54%) mostren com la producció local és inferior a la demanda.

De la segona transformació de la fusta, destaca una taxa d’autoabastament del 77% pel cas d’envasos i embalatges, del 49% per la fusteria industrial, i del 208% per portes, finestres i elements prefabricats. Cal parar compte, però, en quins casos la indústria del moble es nodreix de fusta local en el seu producte final o no, majoritàriament i com és el cas, de fustes d’importacions.

A la Figura 12 es presenta la distribució de la superfície forestal arbrada aprofitable per producte forestal i ubicació de les indústries consumidores a Catalunya.

Figura 12: Distribució de la superfície forestal arbrada aprofitable per producte forestal i ubicació de

les indústries consumidores a Catalunya

Font: Elaboració a partir de partir de les capes cartogràfiques de “Productes forestals” elaborada en l’apartat 4.2.a; Guia de classificació de fusta en peu, CFC (2007); Llistat d’indústries de la fusta i serradores sobre les que el Servei de Sanitat Vegetal del DAAM realitza el control de nematodes (2012); Llista d’indústries de primera transformació facilitades per ARESCAT, (2012). Informació d’indústries de primera transformació de fusta, llenya i biomassa proporcionada per l’Àrea d’Aprofitaments i Biomassa Forestal del CTFC (2011); Llistat d’indústries de primera transformació de fusta, llenya, biomassa i pinyó procedent

de la base de dades de Forestal Catalana i altres procedents de l’Observatori Forestal Català (2010).


66

g) Anàlisi de les variables relacionades amb la capacitat de mobilització de la

fusta de coníferes

Tal i com expressen els gestors forestals i les empreses d’aprofitaments, el factor més determinant

de cara a la mobilització competitiva del recurs forestal és el grau de mecanització dels treballs. Aquest s’ha contrastat amb el nivell de protecció dels terrenys forestals i el desenvolupament de la planificació forestal, dos factors prou significatius que condicionen la mobilització de recurs.

Finalment, la titularitat de la propietat forestal manté relació amb els mecanismes de política

forestal, que caldria impulsar per tal de dinamitzar l’aprofitament dels recursos fusters. De les 667.200 ha de les principals coníferes de forests considerades (avet, pi negre, pi roig,

pinassa, pi pinyer i pi blanc), 267.183 ha són mecanitzables (40%), 233.683 ha no són mecanitzables (35%) i 166.308 ha són no aprofitables (25%).

Si s’analitza la superfície mecanitzable juntament amb la resta de factors considerats en aquest

apartat, el resultat mostra el següent:

Un 6% de la superfície mecanitzable de les coníferes de forests forma part de la xarxa d’ENPE, un 27% de la Xarxa Natura 2000 i un 16% són EIN. El total de la superfície mecanitzable dins d’alguna figura de protecció és del 28%.

Els terrenys que formen part d’algun ENPE, mecanitzables o no, són majoritàriament de propietat pública (71%) i estan planificats (61%).

Només el 38% dels terrenys mecanitzables consten d’IOF. Lògicament, per al conjunt de les

coníferes, la majoria dels terrenys mecanitzables es troben en terrenys privats (87%).

Per cada una de les espècies, aquestes proporcions canvien de forma significativa. Les espècies d’alta muntanya, l’avet i el pi negre, presenten les proporcions més elevades de superfície no

aprofitable (58% i 56%, respectivament), i de superfície inclosa en un ENPE (31% i 43%). Un 50 i 66% de la superfície que pertany a aquests ENPE compta també amb un IOF, i és bàsicament de titularitat pública. Si només tenim en compte la superfície mecanitzable, el 68% de la superfície per les dues espècies consta d’IOF i, novament, la titularitat és fonamentalment pública.

En el cas de les dues coníferes més productives del país, que són el pi roig i la pinassa, la superfície en ENPE continua sent predominantment pública i el grau de planificació dins d’aquests

arriba al 67% pel cas del pi roig, i el 57% per la pinassa. Pel que fa a la superfície mecanitzable,

els valors de planificació es queden en el 54 i 46%, respectivament. La titularitat dels terrenys mecanitzables és predominantment privat, amb un 80% en el cas del pi roig i un 92% en el cas de la pinassa. És interessant apreciar com els nivells de planificació no varien significativament segons

el grau de mecanització dels terrenys.

Finalment, per les dues espècies més mediterrànies, el pi pinyer i el pi blanc, que ocupen terrenys orogràficament menys accidentats, la superfície en espais protegits és del 28 i 35% respectivament, amb un 4 i 5% de superfície inclosa en ENPE. La superfície planificada és baixa

(22% i 21%, respectivament) i la titularitat bàsicament privada.

Es pot veure tota aquesta informació representada en el Gràfic 20.


67

Gràfic 20: Superfície (ha) de les principals coníferes de forests diferenciant la que és

mecanitzable, no mecanitzable i no aprofitable, i la que disposa (o no) d’instrument d’ordenació

forestal (IOF) a Catalunya

778,038.066,24

38.281,1631.388,61

6.053,0617.991,87

102.558,97361,95

3.799,97

32.053,21

36.247,22

20.842,18

71.319,20

164.623,74

2.744,58

17.009,67

57.919,12

1.867,36

1.585,67

6.421,64

44.367,27121.052,52

3.033,05

26.874,52

39.116,6685.557,964.652,12

17.533,87

29.013,39 14.338,96 13.786,4180.750,21

112.630,50

10.832,97

22.256,80

36.524,00

7.045,39

25.108,55

11.833,464.154,87

545,39

1.425,46

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Avet Pi negre Pi roig Pinassa Pi pinyer Pi blanc Total Coníferes

Perc

en

tatg

e d

e s

up

erf

ície

seg

on

s a

ccessib

ilit

at

i

exis

tèn

cia

d'i

nstr

um

en

t d

'ord

en

ació

fo

resta

l (%

)

Mecanitzable amb IOF Mecanitzable sense IOF No mecanitzable amb IOF

No mecanitzable sense IOF No aprofitable amb IOF No aprofitable sense IOF

Font: Elaboració a partir de les capes cartogràfiques de “Productes forestals” elaborada en l’apartat 2.1, la base cartogràfica de “Forests públiques” del DAAM i la de “Finques amb PTGMF i PSGF” del Centre de la Propietat forestal.

Els resultats de l’anàlisi de la superfície aprofitable de les principals coníferes de Catalunya

i el règim de protecció (i dins d’aquest, la titularitat i el grau de planificació) mostra el següent:

Pel conjunt de coníferes, la superfície mecanitzable que es troba dins d’ENPE suposa el

2,3% del total (15.648 ha) i aproximadament un 60% d’aquestes forests es troben planificades. En el cas de les forests públiques, hi ha 7.646 ha amb IOF i en el de les forests privades 1.910 ha. El percentatge de superfície forestal que és aprofitable (mecanitzable o no)

dins dels ENPE respecte a la superfície total que ocupen les coníferes analitzades a tota Catalunya és del 7%, que equival a 46.704 ha.

La proporció de superfície aprofitable en el cas de l’avet i el pi negre dins d’ENPE és elevada

(14–17%) i es troba fonamentalment en terrenys de titularitat pública i amb IOF aprovat (68-80%).

Només un 8% de la superfície de pi roig inclosa dins d’un ENPE és aprofitable. Aquestes forests són fonamentalment de titularitat pública i en un 84% es troben planificades. En el cas

de la superfície aprofitable dels ENPE de forests privades, estan planificades un 39%.

La proporció de superfície aprofitable de pinassa que es troba dins dels ENPE és, en canvi, únicament del 3,2% (4.629 ha). Un 64% d’aquesta superfície és de de titularitat pública, i

correspon a 2.956 ha, un 78% de les quals compten amb un IOF.

La superfície aprofitable del pi pinyer i de pi blanc que es troben dins dels ENPE és també petita, del 3,8% en les dues espècies (1.445 ha i 5.929 ha, respectivament). En ambdós

casos la titularitat majoritària és la privada i predominen les forests sense planificació.

Davant d’aquests resultats, no es manifesta una excessiva demanda de promoure els IOF en els terrenys aprofitables que formen part dels ENPE, si més no, pel cas de les espècies més

comercials.

L’anàlisi del grau de planificació de la superfície aprofitable mecanitzable de les principals

coníferes de Catalunya mostra els resultats següents:

Per al conjunt de la superfície de coníferes de titularitat privada (473.287 ha) el 49% és

mecanitzable, però d’aquesta només el 34% compta amb un IOF. Pel que fa a les forests de


68

titularitat pública (193.886 ha), el 18% són mecanitzables i, en canvi, d’aquestes el 69% es troben planificades.

En el cas de l’avet, el grau de planificació de la superfície mecanitzable és força elevat, del 79 i 64% en finques públiques i privades, respectivament. Val a dir que en fiques privades el 25% és mecanitzable, però aquests valors baixen fins al 7% en les forests públiques.

El pi negre mostra un patró similar, amb un 15% de la superfície privada mecanitzable i un

36% d’IOF aprovats. En les forests públiques únicament el 15% és mecanitzable i d’aquesta el 76% compta amb un IOF aprovat.

De tota la superfície de titularitat privada ocupada pel pi roig, un 35% és mecanitzable i d’aquesta, el 48% compta amb un IOF aprovat. Quant a les forests públiques, el 18% són mecanitzables i un 79% tenen planificació aprovada.

Pel que fa la pinassa, el 53% de la superfície privada és mecanitzable i un 24% té un IOF. El

21% de la superfície pública és mecanitzable i el 60% d’aquesta es troba planificada.

En el pi pinyer, el 71% de la superfície privada és mecanitzable, i d’aquesta només el 15% compta amb un IOF. Aproximadament la meitat de la superfície pública de pi pinyer és

mecanitzable i un 35% té a més un IOF.

Finalment, en el cas del pi blanc, el 60% de la superfície privada ocupada per l’espècie és mecanitzable i un 11% d’aquesta està planificada. El 37% de les forests de titularitat pública

són mecanitzables i un 14% tenen alhora un IOF.


69

5. Diagnosi del sector forestal català

La diagnosi del sector forestal s’ha fet a partir d’una matriu DAFO que ha identificat 15 febleses, 14 fortaleses, 14 amenaces i 19 oportunitats.

FEBLESES (D)

D.01. Baixa rendibilitat econòmica dels aprofitaments

forestals

D.02. Valoració deficient dels recursos forestals

(externalitats i productes no fusters)

D.03. Necessitat d’aportació externa de recursos

econòmics

D.04. Mancances administratives

D.05. Baixa professionalització i marginalitat dels

treballadors agro-silvo-pastorals

D.06. Comunicació insuficient entre els diferents

agents

D.07. Manca d’incentius específics per equilibrar les

diferències territorials

D.08. Propietat absentista respecte a la gestió en

determinades zones

D.09. Existència de zones poc o no gestionades

òptimament

D.10. Infrarepresentació de certs tipus de boscos

D.11. Manca d’infraestructures (recreatives,

protecció, gestió, etc..)

D.12. Necessitat d’una planificació integral dels riscos

naturals (incendis, plagues, vent, neu, inundacions)

D.13. Manca de comunicació amb la societat

D.14. Dificultat de conciliar la producció i la protecció

D.15. Informació bàsica sobre els ecosistemes

forestals en un context de canvi global insuficient

FORTALESES (F)

F.01. Importància dels terrenys forestals

F.02. Font d’equilibri i vertebració territorial

F.03. Generador d’externalitats positives

F.04. Sector estructurat

F.05. Elevat grau de consens en la diagnosi de la

situació

F.06. Experiència en processos participatius i

estructures de coresponsabilitat

F.07. Capacitat de reacció del sector davant les

polítiques proactives i estables

F.08. Capacitat de superar crisis i adaptació als canvis,

tant físics com socials

F.09. Sector surer competitiu, singular i ben estructurat

F.10. Existència de gestió forestal sostenible en part del

territori

F.11. Certificació forestal

F.12. Oferta formativa de grau mig i universitari

F.13. Existència de centres de recerca i

desenvolupament tecnològic

F.14. Existència d’un sistema per a la detecció de focs

forestals i l’actuació immediata

AMENACES (A)

A.01. Aparició de nous productes competidors i

substitutius

A.02. Mercats mundials de productes forestals oberts

A.03. Manca de planificació territorial integral a

diferents nivells i entre sectors

A.04. Ús i gaudi gratuït (free riding) dels béns i

serveis forestals

A.05. Pèrdua d'importància de les funcions

productives remunerades enfront de les socials

A.06. Dificultats de gestió causats per la limitació

d'espais protegits

A.07. Pèrdua de pes de les zones meridionals en el

context europeu

A.08. Canvi climàtic i contaminació atmosfèrica

A.09. Incendis de grans dimensions (i altres riscos)

A.10. Abandonament rural de la població

A.11. Evolució heterogènia dels espais forestals en el

territori

A.12. Educació ambiental i forestal social insuficient i

predomini de la visió urbanita dels espais forestals

A.13. Pressió urbana sobre els espais forestals

A.14. Marginalitat del sector forestal respecte als

altres sectors agraris

OPORTUNITATS (O)

O.01. Consideració dels terrenys forestals com a

infraestructura bàsica del país

O.02. Bona imatge internacional

O.03. Terciarització de les economies a les zones rurals

O.04. Millora de la percepció pública i política dels

boscos en els darrers 10-15 anys

O.05. Interès popular pels boscos

O.06. Augment de les facultats decisòries a Catalunya

O.07. Vertebració de la societat civil i experiència de

corresponsabilització

O.08. Reforma de la PAC cap a una política integral del

territori rural

O.09. Demanda d'energies renovables

O.10. Progressos en la valoració de les externalitats

O.11. Impuls donat pels processos internacionals

O.12. Flux de recursos, interès i formació generats pels

Espais Naturals Protegits

O.13. Assumpció social i política de la sostenibilitat com

a pilar bàsic de totes les polítiques

O.14. Augment de la demanda ambiental

O.15. Major demanda de productes naturals i matèries

primeres renovables

O.16. Noves tècniques de suport (SIG, internet, TICs.)

O.17. Reforçament dels instruments econòmics a la

política ambiental

O.18. Proximitat física de mercats industrials i terciaris

O.19. Aparició de noves associacions forestals i

increment de la vertebració del sector


70

A continuació es porta a terme la descripció de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del sector forestal català:

a) Febleses (D)

D.01. Baixa rendibilitat econòmica dels aprofitaments forestals

Tot i que una gran part de la baixa rendibilitat econòmica dels aprofitaments forestals a Catalunya es deu a factors estructurals (climatologia, orografia, etc.), es constata que en els darrers anys el preu de la fusta ha anat perdent valor o, en el millor dels casos, ha mantingut el preu enfront d’uns

costos d’explotació cada cop més elevats. Es denota un desequilibri entre la baixa oferta de fusta de qualitat i les perspectives d’un augment en la demanda. Per altra banda, hi ha una creixent capitalització en fustes de poc diàmetre i, com a conseqüència, hi ha una tendència a l’alça en l’obtenció de subproductes. Aquest fet s’agreuja per

la manca d’indústria que utilitza els productes fusters de menys valor. Hi ha una atomització de l’oferta i uns sistemes de comercialització deficients i anacrònics, acompanyats d’una manca d’estabilitat del mercat de la fusta.

Falten unes directrius que orientin la gestió dels boscos i facilitin la seva capitalització en fusta de qualitat. Les infraestructures de gestió i de desembosc resulten insuficients, amb una orografia que dificulta

la mecanització per fer les actuacions. Cal avançar en els sistemes actuals de tallada per tal de disminuir els costos d’explotació. En casos d’excés d’oferta, pot existir una deficiència d'empreses de serveis per poder cobrir les demandes d'execució de treballs forestals.

Per altra banda, la manca de tradició d’associacionisme provoca una dispersió de l’oferta de productes a aprofitar que impedeix compensar els costos de gestió i d’explotació.

D.02. Valoració deficient dels recursos forestals (externalitats i productes no fusters)

Actualment, és evident la incapacitat de convertir les externalitats (beneficis indirectes) que produeixen els terrenys forestals en ingressos econòmics que reverteixin en un millor estat dels

boscos i en la promoció de la gestió forestal sostenible. Aquest fet es deu, en gran part, a una manca de capacitat de valorar-los, de fer-los conèixer a la societat.

Per altra banda, hi ha una manca de percepció social del què representen aquests recursos.

També existeixen transaccions econòmiques fora del mercat que dificulten la valoració econòmica dels boscos en el marc de la comptabilitat general. Hi ha un buit normatiu pel que fa a la regulació dels usos terciaris i dels productes no fusters i del

suro, ja que manca regular determinats aspectes i, en alguns casos, la normativa existent està poc adaptada a les necessitats actuals.

D.03. Necessitat d’aportació externa de recursos econòmics

Les característiques actuals del sector forestal català, pel que fa a infraestructures i mitjans de producció, propicien un balanç econòmic negatiu entre ingressos i despeses de moltes de les operacions que fan que el sector forestal català requereixi d’una aportació externa de recursos per

tal de possibilitar una gestió sostenible econòmicament que garanteixi el manteniment dels valors ecològics, econòmics i socials dels terrenys forestals. Les rendibilitats generades en el sector van lligades a dos factors aleatoris: les polítiques de

subvencions que hi ha en cada moment i les plusvàlues que es generen. D.04. Mancances administratives

Es posen de relleu un seguit de mancances de l’administració forestal, tant des del punt de vista d’actuació com d’estructura:

- L’administració forestal actua en moltes ocasions de forma reactiva i no proactiva. Hauria de tendir a planificar i a preveure les mesures avançant-se a les situacions, enlloc de limitar-se a

reaccionar davant les circumstàncies.

- Tot i que es constaten significatius avenços, no s’ha assolit un nivell de diàleg suficient entre l’administració i els diferents agents del sector.

- L’actual estructura administrativa és clarament deficient de cara a assolir els reptes i demandes del sector.

- El model clàssic de l’administració forestal pública es posa en dubte, tant pel que fa al seu

paper de “tutela” com en el fet de no assolir la filosofia de la separació de les funcions normativa i executiva.


71

- Hi ha un baix nivell d’inversió pública. Les aportacions públiques de recursos al sector es consideren insuficients.

- Hi ha una manca de planificació i un desenvolupament normatiu insuficient. Com a exemples s’esmenten les mancances en el compliment del vigent PGPF i la no elaboració dels Plans de Producció Forestal previstos.

Es considera que la necessitat d’una administració que actuï com a dinamitzadora del sector és una

feblesa.

D.05. Baixa professionalització i marginalitat dels treballadors agro-silvo-pastorals

Tot i que al mercat hi ha una demanda de treballadors forestals raonablement remunerada, actualment falten professionals competents per a cobrir-la donat que, generalment, el personal que s'hi dedica té poca formació i procedeix d’altres sectors.

Hi ha una elevada fluctuació de personal, amb una component de marginalitat provocada, tant per la penositat i el risc de la pròpia feina, com per la procedència dels treballadors que la desenvolupen. En moltes ocasions es tracta de persones que, a causa de no trobar feina en altres

àmbits, es dediquen a treballar al bosc de forma temporal o amb certa continuïtat. Aquests fets provoquen que tant les feines com els treballadors agro-silvo-pastorals no tinguin una bona imatge social.

D.06. Comunicació insuficient entre els diferents agents

Tot i que el sector està més estructurat que en territoris pròxims, i que hi ha un cert diàleg entre els diferents agents, es considera que la comunicació és encara insuficient.

Cal intensificar el grau d’investigació i recerca forestal a un nivell més aplicat per incidir en els problemes amb què es troben els gestors en el seu dia a dia i millorar en la transferència dels resultats que es generen.

També es detecten deficiències en les fonts d’informació i figures de concertació. D.07. Manca d’incentius específics per equilibrar les diferències territorials

Es detecta una manca de polítiques específiques que vagin adreçades a incentivar aquelles zones més desafavorides a l’hora d'iniciar o fer activitats de gestió en els espais forestals, amb l’objectiu de reequilibrar el territori.

D.08. Propietat absentista respecte a la gestió en determinades zones

Un dels problemes per a poder desenvolupar les potencialitats del sector forestal és l’absentisme forestal desde les dues vessants, patrimonial i de gestió (pública i privada), fruit del minifundisme

de certes zones i de la baixa rendibilitat i amenaça d’incendi, especialment en la zona més meridional i litoral de Catalunya.

D.09. Existència de zones poc o no gestionades òptimament

Existeixen zones amb masses forestals on, com a conseqüència de la poca o no òptima gestió, s’hi troben estructures allunyades de l'òptim desenvolupament sostenible (masses joves amb excessiva densitat, boscos massa tancats, boscos degradats,etc.).

Aquestes zones poden tenir problemes de resiliència motivats per pertorbacions externes (com per exemple els incendis forestals).

D.10. Infrarepresentació de certs tipus de boscos

Els usos històrics sobre el territori han provocat l'actual reducció de boscos madurs. El desenvolupament d’infraestructures i el creixement urbanístic, i l’abandonament agrícola, han

originat una manca de boscos de ribera de qualitat, així com la pèrdua d'ecotons i zones de mosaic en el territori. D.11. Manca d’infraestructures (recreatives, protecció, gestió, etc..)

En els diferents àmbits de gestió (recreatiu, protecció, producció, etc.), es detecten mancances en les infraestructures i/o en la coordinació en la seva implementació, necessàries per tal de poder desenvolupar correctament les actuacions i activitats que s’hi faran.

D.12. Necessitat d’una planificació integral dels riscos naturals (incendis, plagues, vent, neu, inundacions)

Es detecta una manca de planificació integral que assumeixi i apliqui solucions a aquests riscos. Per dur-la a terme, són necessaris coneixements (recerca i investigació) en relació amb la vulnerabilitat enfront dels riscos naturals en determinades zones (principalment incendis, plagues,


72

vent i neu). D'aquesta manera es podrien aplicar criteris de prevenció en la gestió dels espais forestals i sobre les infraestructures amb més garanties.

Falta una planificació i coordinació entre els diferents plans existents de riscos a diferents escales a nivell territorial i l'establiment de les estratègies necessàries per afrontar-los.

D.13. Manca de comunicació amb la societat

Cal comunicar i educar a la societat per tal de fer-la coneixedora del que és i representa el bosc i

els seus serveis, així com la gestió forestal.

Per altra banda, cal trencar amb la incomprensió integral del fenomen del foc. És a dir, el relacionar directament i únicament el foc amb l’extinció i no plantejar el problema del foc en un àmbit de prevenció global.

D.14. Dificultat de conciliar la producció i la protecció

Sovint encara sorgeixen problemes per conciliar els aspectes de producció amb els de protecció, produïts per una falta d’informació de les activitats que es poden fer en un espai forestal

determinat, per divergència d’objectius entre els diferents actors del territori, per manca de prevalences en les directrius de gestió que racionalitzen les activitats a fer, o per la insuficiència d’incentius que integren les dues funcions.

D.15. Informació bàsica sobre els ecosistemes forestals en un context de canvi global insuficient

És necessari actualitzar o crear la informació bàsica de que disposem sobre els ecosistemes

forestals per millorar el coneixement que actualment tenim sobre les forests, els recursos i la gestió forestal, en un context de canvi global.

b) Amenaces (A)

A.01. Aparició de nous productes competidors i substitutius

Les millores tecnològiques poden fer aparèixer nous productes substitutius (que no internalitzen els

seus costos ambientals), que clarament incidiran en els actuals productes forestals. El fet es pot agreujar per la manca d’una producció de qualitat i en quantitat continuada de

matèries forestals en el temps.

A.02. Mercats mundials de productes forestals oberts

Com a conseqüència de les polítiques de globalització i obertures de mercats mundials, cada cop els productes forestals locals es veuen més amenaçats per l’entrada de productes d’altres països

més competitius. A.03. Manca de planificació territorial integral a diferents nivells i entre sectors

No hi ha una planificació territorial integral que aglutini els diferents nivells de planificació (territorial, sectorial i d’administració) i les activitats i usos que convergeixen en el mateix territori on el sector forestal es trobi en igualtat de condicions que sectors més influents. Això comporta que en els terrenys forestals on hi ha confluències d’ús, els interessos dels espais i

activitats forestals queden subordinats a altres grups de pressió més forts. A.04. Ús i gaudi gratuït (free riding) dels béns i serveis forestals

Socialment l’ús i gaudi dels béns i serveis forestals es considera gratuït. Cal que es reconegui el dret de qui genera aquests béns i serveis mitjançant una regulació normativa clara i conseqüent, que eviti llacunes jurídiques i que, d’altra banda, ho conegui la societat.

A.05. Pèrdua d'importància de les funcions productives remunerades enfront de les socials

Atesa la demanda social d’ús del territori forestal i la percepció de què no hi ha possibilitat de

produir productes amb preu de mercat, s’entreveu una tendència a menysvalorar progressivament les funcions productives remunerades enfront de les altres funcions.

A.06. Dificultats de gestió causats per la limitació d'espais protegits

Hi ha una desprotecció conceptual dels espais sense figura específica de protecció, al mateix temps que un esbiaixament pressupostari i desinterès social que va en contra d’aquestes zones i a favor

de les zones específicament protegides. En les zones protegides, atesa l’actual política d’espais naturals protegits, s’observen en les fases inicials uns sobrecostos de gestió.


73

La proporció de superfície protegida de Catalunya és molt elevada, i no hauria de condicionar sobre manera la capacitat de mobilització dels recursos forestals dins els preceptes de la gestió forestal

sostenible.

A.07. Pèrdua de pes de les zones meridionals en el context europeu

La pèrdua de pes de les zones meridionals dins del context europeu acabarà portant a una reducció

i, en el pitjor dels casos, a una manca de finançament comunitari per poder desenvolupar les inversions necessàries als espais forestals, així com a una manca d’adaptació de la normativa a les

especificitats del context mediterrani. A.08. Canvi climàtic i contaminació atmosfèrica

Són aspectes que incideixen en l’estat dels boscos i que en un futur immediat, a tenor de la seva

evolució, poden determinar que s’hagin de modificar o adaptar els mètodes de planificació i gestió dels espais forestals.

A.09. Incendis de grans dimensions (i altres riscos)

Dins els incendis es considera que els de dimensions catastròfiques continuen sent la gran amenaça. Manquen polítiques basades en models de gestió integral del territori i recerca i

transferència del coneixement. La repercussió mediàtica dels incendis catastròfics dificulta que s'assoleixi social i políticament la integració de la prevenció en la gestió forestal.

A.10. Abandonament rural de la població

Significa una pèrdua en molts sentits:

- pèrdua de gestió d’espais agro-forestals tradicionalment treballats i modulats per l’home, que

de cop no es gestionen.

- pèrdua de les activitats tradicionals de treball i de qualitat de paisatge (creixement de formacions forestals secundàries i poc variades que poden esdevenir vulnerables).

- desequilibri sociolaboral i demogràfic que resultarà molt difícil de tornar a recuperar.

- desarrelament cultural.

A.11. Evolució heterogènia dels espais forestals en el territori

L’evolució que es produeix com a conseqüència del creixement urbanístic i d’infraestructures, a voltes descontrolat i sense una planificació territorial clara, sumat a la despoblació de les zones rurals i de muntanya, comporta que l’evolució dels espais forestals en l’àmbit català sigui molt

heterogènia i amb un risc de pèrdua de la riquesa de les formacions forestals pròpies d’aquestes àrees.

A.12. Educació ambiental i forestal social insuficient i predomini de la visió urbanita dels espais forestals

Cada cop hi ha un major ús social dels espais forestals, sobretot per part de la població de les àrees urbanes que hi accedeix amb una visió unilateral (ús sense cap responsabilitat), per manca

d’una educació objectiva i clara. També existeixen opinions, sovint amb força mediàtica, que transmeten a aquest segment de la població opinions proteccionistes basades en mites i idealitzacions.

A.13. Pressió urbana sobre els espais forestals

La creixent pressió urbana sobre els espais forestals ha comportat, com a principal conseqüència,

l’increment del risc d’ignició de focs i l’alta freqüentació en llocs molt determinats que, en poc temps, poden desenvolupar processos de degradació importants. Així mateix, la pressió urbanística i el creixement i la nova creació d’infraestructures lineals, porta a la pèrdua de les "zones tampó" agràries i a un condicionament de l’ús del sòl.

A.14. Marginalitat del sector forestal respecte als altres sectors agraris

A l’hora d’influir en les polítiques agràries, especialment pel que fa a la distribució de recursos

públics, no hi ha un lobby de pressió forestal fort, cohesionat i influent, enfront als grups de pressió agro-ramaders, fet que suposa per al sector forestal la pèrdua de recursos públics potencialment mobilitzables pels espais forestals, entre d’altres esbiaixaments pressupostaris.


74

c) Fortaleses (F)

F.01. Importància dels terrenys forestals

Més del 60% de la superfície de Catalunya correspon a terrenys forestals i gairebé un 40% són boscos, una proporció molt superior a la d’altres comunitats autònomes o a la d’altres estats europeus.

Per altra banda, també s’ha de destacar la extraordinària biodiversitat d’ecosistemes que tenen

aquests terrenys.

F.02. Font d’equilibri i vertebració territorial

Els terrenys forestals són fonamentals de cara a l’equilibri territorial, ja que poden proporcionar ingressos que contribueixin a fixar població en el territori. A més de per les seves produccions directes, els terrenys forestals com a generadors d'usos secundaris i terciaris tenen una funció

fonamental en el desenvolupament sostenible i equilibrat i en la vertebració territorial. En aquest sentit, els terrenys forestals, si estan gestionats adequadament, poden jugar un paper important.

F.03. Generador d’externalitats positives

Els terrenys forestals generen una gran quantitat de béns i serveis (regulació atmosfèrica, hídrica,

paisatge, biodiversitat, etc.) que no reverteixen en els boscos. Entre aquestes externalitats cal destacar la fixació de CO2 atmosfèric, efecte que comença a estar reconegut tant a escala internacional com, de forma incipient, en els mercats.

F.04. Sector estructurat

Atesa la tradició associativa catalana, el sector forestal català té un nivell d’estructuració important en totes les àrees d’interès. Les associacions de propietaris forestals, les associacions i gremis

professionals i altres agrupacions (ADF,...) estan ben desenvolupades i tenen representants en totes les àrees d’interès.

F.05. Elevat grau de consens en la diagnosi de la situació

Com s’ha mostrat en el mateix desenvolupament de l’anàlisi DAFO, tot i les lògiques discrepàncies, el grau de consens en la diagnosi de la situació del sector és prou elevat entre els diferents agents.

Les postures dels propietaris, dels industrials, dels investigadors, de les associacions professionals i

de les organitzacions conservacionistes són prou avançades com per coincidir significativament en la diagnosi. També es considera superat l'enfrontament conservació/protecció, atesa l’acceptació del principi de la gestió sostenible com a eina que garanteix el manteniment de les múltiples

funcions dels terrenys forestals. F.06. Experiència en processos participatius i estructures de corresponsabilitat

A Catalunya hi ha nombroses experiències positives de processos participatius i d’estructures de corresponsabilitat en l’àmbit forestal. Tant el desenvolupament dels òrgans gestors dels espais naturals de protecció especial, com la mateixa estructura de l’administració forestal (per exemple, Centre de la Propietat Forestal), l'activitat dels diferents òrgans consultius (Consell de Protecció de

la Natura, Taules Sectorials, ...) o la consolidació de les Agrupacions de Defensa Forestal, confirmen la utilitat d’aquesta filosofia.

F.07. Capacitat de reacció del sector davant les polítiques proactives i estables

Les especials característiques del sector forestal fan que siguin indispensables les polítiques i mesures a mig i llarg termini. Com s’ha fet palès, hi ha hagut una certa continuïtat en les polítiques

de suport (sector surer, subvencions forestals). El teixit socioeconòmic i l’estructuració del sector fan que la capacitat de resposta sigui efectiva. F.08. Capacitat de superar crisis i adaptació als canvis, tant físics com socials

Tot i que la humanització dels terrenys forestals fa indispensable una gestió activa que garanteixi tant el manteniment de les seves múltiples funcions com la defensa davant dels riscos naturals, les seves particularitats físiques (naturalitat, estabilitat, llarg cicle productiu,...) i de la seva propietat

(relació “afectiva” propietari/propietat, decisions de gestió “emocionals”) fan que el sector forestal tingui una gran capacitat de superar crisis (resiliència) així com una capacitat d’adaptació canvis físics i socials a llarg termini.

F.09. Sector surer competitiu, singular i ben estructurat

La presència de masses de suro, juntament amb una indústria de transformació amb gran tradició a Catalunya, origina que es pugui parlar d’un sector surer ben estructurat i competitiu.


75

Tot i la rellevància en superfície i en produccions del sector surer català a nivell mundial, encara és més important la indústria del suro, que manufactura un elevat percentatge del suro mundial i que

està ben estructurada. Cal destacar la singularitat de les suredes catalanes i la seva importància, que no és només econòmica i social, sinó també ecològica (biodiversitat i persistència front als incendis) i cultural.

F.10. Existència de gestió forestal sostenible en part del territori

Tot i que es constaten grans diferències en diverses zones de Catalunya, en bona part del territori

hi ha una cultura patrimonial respecte a les propietats forestals que ha originat una gran tradició silvícola en el sector privat en determinades zones. Per altra banda, tampoc s’ha d’oblidar la feina feta tradicionalment per l’administració forestal en boscos públics, amb forests ordenades i gestionades des de finals del segle XIX.

També s’ha de destacar la generalització dels instruments de planificació en la gestió forestal, que en pocs anys s’han anat consolidant significativament.

F.11. Certificació forestal

Els treballs realitzats i el consens a què s’ha arribat en la metodologia per a normalitzar la certificació forestal a Catalunya es consideren una fortalesa.

F.12. Oferta formativa de grau mig i universitari

L’aparició de diferents escoles de formació professional i universitària a Catalunya ha originat la presència d'una quantitat significativa de joves professionals forestals que poden contribuir a

potenciar el sector, impulsar l’activitat investigadora i permetre cercar nous mercats. F.13. Existència de centres de recerca i desenvolupament tecnològic

Un altre factor positiu que constitueix una fortalesa és l’aparició i consolidació de centres específics de recerca i desenvolupament tecnològic forestal a Catalunya (CREAF, CTFC).

F.14. Existència d’un sistema per a la detecció de focs forestals i l’actuació immediata

L'experiència acumulada en la lluita contra els incendis forestals ha originat el desenvolupament d’un sistema de detecció i extinció immediata que es considera molt eficaç. Tot i que es fa palès

que no es poden desvincular la detecció i les actuacions immediates de la gestió forestal, es valora

com un factor positiu el dispositiu i els mitjans disponibles per a la detecció i extinció immediata.

d) Oportunitats (O)

O.01. Consideració dels terrenys forestals com a infraestructura bàsica del país

La progressiva consideració dels terrenys forestals com a infraestructura bàsica del país possibilita la conscienciació de la societat i dels responsables polítics de la importància de dedicar recursos a

la gestió d’aquests terrenys. En aquest sentit, cal destacar la funció de la gestió forestal com a necessitat per a la protecció civil. Les actuacions forestals tenen un paper molt important en la prevenció dels riscos que provoquen certs fenòmens en l’àmbit natural (incendis, revingudes, allaus,...).

S’ha de tenir en compte que freqüentment l’origen d’aquests riscos no és “natural”, sinó que generalment són provocats per actuacions antròpiques alienes al món forestal i que determinades actuacions de caràcter preventiu integrades en la gestió forestal disminueixen considerablement els

riscos sobre infraestructures i, fins i tot, sobre vides humanes. Un altre dels arguments per a la consideració dels terrenys forestals com a infraestructura bàsica és que aquests terrenys compleixen importants funcions culturals, socials i econòmiques com a

marc d’activitats turístiques i de lleure. Finalment, els terrenys forestals també són un marc de biodiversitat, valor positiu que comença a ser assolit social i políticament.

O.02. Bona imatge internacional

La imatge de Catalunya com a un país modern i solidari pot suposar un valor afegit per als seus serveis i productes forestals. Es considera un factor positiu el fet que es pugui associar la

sostenibilitat dels productes forestals catalans o la qualitat de “l’oferta ambiental” dels terrenys forestals catalans amb un cert nivell de qualitat, produït per la imatge general del país.

O.03. Terciarització de les economies a les zones rurals

La disminució de la rendibilitat de les produccions agràries i l’augment de la demanda de serveis està comportant una terciarització de les economies a les zones rurals.


76

Aquest fet es considera una oportunitat, ja que pot permetre incorporar recursos econòmics als habitants locals que puguin revertir en la conservació i gestió del territori.

Es constata que s’estan donant casos de conservació del patrimoni lligat a la terciarització (restauració d’edificacions, manteniment d’infraestructures,…). El creixement de les activitats turístiques, residencials i esportives al medi natural suposa una

oportunitat de generar ingressos econòmics que complementin els obtinguts per les produccions estrictament forestals, tot i que aquestes activitats comporten una sèrie d’efectes que han de ser

considerats i previstos en la planificació i gestió forestal.

O.04. Millora de la percepció pública i política dels boscos en els darrers 10-15 anys

Tot i que encara hi ha distorsions en la imatge pública del món forestal, en els darrers anys s’ha produït una millora en la percepció pública i política, que s’ajusta més a la realitat.

Aquest fet es deu a diferents raons, entre les quals cal destacar una decidida voluntat del sector de comunicar-se amb la societat i amb els responsables polítics. Després d'etapes històriques successives en les quals el sector ha actuat de manera “autàrquica” i

“defensiva”, la maduració dels plantejaments, tant dels professionals com dels grups conservacionistes, ha permès que el sector impulsi una adequada divulgació dels valors dels boscos i de la gestió forestal sostenible.

A aquesta millora de la percepció pública ha contribuït també de manera important la professionalització del periodisme ambiental. O.05. Interès popular pels boscos

L’interès de la societat catalana des de temps ençà per la natura és un fet que queda reflectit en les diferents enquestes d’opinió que es realitzen, tot i que resulta dubtós el grau de compromís personal dels ciutadans per aquest tema.

En qualsevol cas, es constata la percepció d’aquesta conscienciació social i la seva evolució positiva malgrat que la receptivitat es concentra encara en temes molt concrets (fauna, paisatge, incendis,etc.).

O.06. Augment de les facultats decisòries a Catalunya

Tot i que cada cop més les polítiques internacionals i europees condicionen les decisions relacionades amb el món forestal, a Catalunya hi ha un marge important per prendre mesures

administratives, normatives i financeres per potenciar i donar estabilitat al sector. O.07. Vertebració de la societat civil i experiència de corresponsabilització

L'estructuració del sector i les experiències en organismes i processos participatius i de corresponsabilitat són factors positius que, juntament amb el creixent esperit de participació de la societat civil, poden generar una sèrie d’oportunitats.

L’aparició de nous instruments (com la custòdia de territori) i l’existència d’organismes de participació públics i privats es poden convertir en elements dinamitzadors. O.08. Reforma de la PAC cap a una política integral del territori rural

La política agrària comunitària (PAC) està reorientant-se cap a una política integral del territori rural, enlloc de subvencionar produccions agrícoles o ramaderes excedentàries (per exemple, el desacoblament dels ajuts acordats recentment).

Aquest fet, que pot perjudicar als agricultors i ramaders catalans, afavorirà les activitats forestals. S’ha de tenir en compte que, tot i que els agents socials generalment són els mateixos i que no es pot deslligar la gestió forestal de la resta d’activitats agràries, fins ara les subvencions forestals

han estat marginades malgrat que generen moltes més externalitats que les agrícoles. O.09. Demanda d'energies renovables

L’interès en buscar alternatives a les fonts d’energia no renovable pot repercutir en un benefici de

cara a la gestió forestal. O.10. Progressos en la valoració de les externalitats

Una de les claus de l’economia forestal és resoldre com internalitzar les externalitats dels sistemes

forestals. A banda dels progressos en l’assoliment social i polític de les externalitats, hi ha progressos tècnics en la seva valoració i quantificació.

També les exigències de comptabilitat corporativa i social fan que siguin d’esperar importants avenços en aquest aspecte, superant-se així l’oblit sistemàtic dels actius ambientals per manca de transaccions comercials directes.


77

O.11. Impuls donat pels processos internacionals

L’interès per la conservació i el foment de la biodiversitat és una constant a nivell internacional. Els

principis sobre boscos a nivell europeu i mundial s’estan concretant mitjançant tractats, acords i altres processos internacionals, que van agafar importància a partir del CNUMA, 1992. En particular, es considera que la valoració del paper dels boscos en la fixació de CO2 a partir de la

Cimera de Kyoto té perspectives de convertir-se en un factor generador de recursos cap a les actuacions forestals.

O.12. Flux de recursos, interès i formació generats pels Espais Naturals Protegits

La importància d’aprofitar l’oportunitat de què els espais naturals protegits (ENP) siguin un element generador de recursos per a tots els terrenys forestals es fonamenta en els següents fets:

- A banda de la seva funció principal de protegir determinats ecosistemes i/o espècies, els ENP

compleixen una altra important funció per despertar l’interès públic envers els valors dels sistemes naturals i de la necessitat de la seva conservació mitjançant una gestió sostenible.

- Són una eina indispensable d’educació i formació i permeten mostrar diferents sistemes de

gestió i aprofitament compatibles amb el manteniment i millora de les múltiples funcions dels sistemes forestals.

Dels recursos europeus destinats a la conservació d’hàbitats d’interès (Xarxa Natura 2000), es

poden beneficiar directa o indirectament tots els terrenys forestals si s’assoleix que la protecció dels espais naturals no es pot plantejar de manera aïllada, sinó com una protecció difusa de tots els terrenys forestals.

O.13. Assumpció social i política de la sostenibilitat com a pilar bàsic de totes les polítiques

El principi de la sostenibilitat s’està assolint com a pilar de totes les polítiques a nivell internacional.

A mida que es vagin concretant les mesures orientades a garantir la sostenibilitat en els diferents àmbits (transversalitat), es produiran sinèrgies que poden multiplicar els esforços fets en aquest sentit i que han de tenir un reflex concret en l’àmbit forestal.

Molt vinculat a aquest aspecte es troba la identificació del llarg termini com a element destacat de les decisions polítiques, fet que suposa un recolzament a la presa de decisions produïdes als espais

forestals.

O.14. Augment de la demanda ambiental

Com a element contrari a l’abandonament rural es dóna una creixent demanda de “consum de natura” per part de la població urbana, que es manifesta de múltiples formes: turisme rural,

activitats esportives i recreatives al medi natural, etc. Aquest fet, tot i que condiciona la gestió forestal, es pot considerar com una oportunitat com a font d’ingressos complementaris que haurien de revertir en la gestió forestal.

Aquesta demanda es manifesta de manera particular en la demanda de verd periurbà, factor que es pot utilitzar tant en la seva vessant de conscienciació/formació social com en la de protegir els espais forestals més amenaçats per la pressió antròpica. També la demanda de qualitat de les aigües es pot considerar com una oportunitat pel paper que

tenen les cobertes forestals en la regulació del cicle hidrològic i en la millora de la qualitat de les aigües.

O.15. Major demanda de productes naturals i matèries primeres renovables

El fet que hi hagi un augment en la demanda de productes naturals i una creixent valoració de l’ús de matèries primeres renovables pot suposar una promoció dels productes forestals.

En aquest sentit, que la certificació forestal estigui en fase prou avançada a Catalunya és un factor positiu per a la producció de fusta. Per altra banda, l’augment de la demanda de productes locals pot beneficiar les diferents produccions en l’àmbit rural català.

Pel que fa als productes no fusters, també es constata una demanda creixent, existint un palès interès social en temes com la caça i la pesca fluvial, els bolets i la tòfona o en altres productes com els pinyons, el verd de tall, les plantes medicinals, la mel o els productes derivats del suro.

O.16. Noves tècniques de suport (SIG, internet, TICs.)

El desenvolupament i la implantació de noves tècniques de suport és un fet que pot ajudar de

manera considerable en l’àmbit forestal dins del marc de la societat de la informació i del coneixement. L’accés a informació mitjançant Internet sobre temes forestals i ambientals facilita enormement la feina, tant a investigadors com a gestors, i permet millorar la presa de decisions, la


78

comercialització de productes i serveis i la divulgació i promoció. Les tasques d’investigació, gestió, divulgació i incentivació es veuen facilitades pel desenvolupament de les noves eines

informàtiques. La generalització dels sistemes d’informació geogràfica (SIG), amb sistemes de localització geogràfica per satèl·lit (GPS) també constitueix una eina fonamental per facilitar i millorar la feina,

tant a nivell de planificació com de gestió i execució.

O.17. Reforçament dels instruments econòmics a la política ambiental

Atès el marc internacional i europeu, es preveu el reforçament i la implementació d’instruments econòmics de política ambiental per tal d’internalitzar tant els costos com els beneficis generats i facilitar la presa de decisions dels agents econòmics coincidents amb l'interès general, fet que evidentment hauria de repercutir favorablement en el sector forestal.

O.18. Proximitat física de mercats industrials i terciaris

Tot i que l’accés a determinades finques forestals és un factor limitant per a la seva gestió, la xarxa

bàsica d’infraestructures (fora del bosc) a Catalunya es considera que és suficient i que facilita tant l’accés dels productes forestals als mercats com dels usuaris dels serveis al territori. Per altra banda, a Catalunya existeix una creixent capacitat de consum tant de productes (fusters,

suro i altres) com de serveis. O.19. Aparició de noves associacions forestals i increment de la vertebració del sector

L’aparició de noves associacions forestals dóna una oportunitat al sector per poder optimitzar els

treballs d’aprofitaments forestals, compensar els costos de gestió i explotació i concentrar l’oferta de serveis per a la gestió i venda conjunta de productes.


79

6. Eixos estratègics i línies d’actuació del PGPF

6.1. Descripció dels eixos estratègics i les línies d’actuació del PGPF

D’acord amb la diagnosi i la descripció dels boscos i del sector forestal català recollit en els apartats precedents i per tal de donar compliment als objectius marcats, s’han establert 6 eixos estratègics i 15 línies d’actuació per al desenvolupament del programa d’accions (descrites a

l’apartat 7) del PGPF en el conjunt del territori. El requadre següent recull el conjunt d’eixos estratègics i línies d’actuació del PGPF:

Eixos estratègics (EE) i línies d’actuació del PGPF

EE 1. Planificació, informació i coneixement dels recursos forestals per garantir-ne la persistència

LA 1.1. Impuls de la gestió planificada dels terrenys forestals i de la gestió forestal associada

LA 1.2. Impuls a la recerca aplicada i la transferència de tecnologia forestal

LA 1.3. Impuls de la comunicació i divulgació dels valors forestals

EE 2. Gestió preventiva de riscos naturals

LA 2.1. Impuls a la gestió global del risc d’incendis forestals i l’adaptació de la gestió forestal a

l’ecologia del foc

LA 2.2. Foment de la conservació de les propietats dels sòls forestals, el seguiment de l’estat vital dels ecosistemes forestals davant el canvi climàtic i la gestió de les plagues i malures

EE3. Dinamització del sector forestal productiu i creació d’ocupació

LA 3.1. Afavoriment de l’obtenció de productes fusters i biomassa forestal i del desenvolupament de nova xarxa viària

LA 3.2. Optimització de la transformació industrial i l’ús dels productes fusters

LA 3.3. Dinamització del sector surer

LA 3.4. Promoció de l’activitat silvopastoral

LA 3.5. Mobilització d’altres productes forestals

EE 4. Conservació dels valors ecològics i funcionals dels espais i recursos naturals

LA 4.1. Foment de la gestió forestal per a la conservació dels valors ecològics i funcionals dels

espais naturals

LA 4.2. Manteniment, millora i ús sostenible dels recursos genètics forestals

EE 5. Gestió de la funció protectora dels terrenys forestals

LA 5.1. Impuls a les actuacions de control de l’erosió, regeneració de zones afectades per pertorbacions naturals i gestió eficient de l’aigua en conques hidrogràfiques

LA 5.2. Impuls al manteniment i millora del domini públic forestal i del domini públic hidràulic

EE 6. Millora de la governança i participació de la propietat privada en la conservació i millora del patrimoni natural

LA 6.1. Dinamització del potencial econòmic dels usos recreatius dels terrenys forestals i gestió participada de la ciutadania en la conservació dels valors i el patrimoni forestal, valorització de les

externalitats i pagaments ambientals.

A continuació s’inclou la justificació i els continguts dels sis eixos estratègics i de les línies

d’actuació corresponents.


80

6.1.1 Eix estratègic 1. Planificació, informació i coneixement dels recursos

forestals per garantir-ne la persistència

Justificació: promoure la planificació forestal en el marc del model esglaonat permet millorar

l’eficàcia del desplegament de la política forestal des del nivell superior del Pla a escala de país, fins a l’àmbit regional establert als plans d’ordenació dels recursos forestals i, finalment, els

instruments d’ordenació a escala de finca. Les directrius i els referents silvícoles faciliten la mobilització dels recursos forestals a les finques planificades i en aquelles finques sense plans de

gestió, alhora que garanteixen els preceptes de gestió forestal sostenible des d’una perspectiva àgil, eficaç i coherent. La planificació a escala territorial permet una millor coordinació amb altres polítiques sectorials que afecten els terrenys forestals.

La informació i el coneixement dels ecosistemes i el sector forestal és una eina bàsica per a la definició de polítiques i estratègies, així com per a la recerca i innovació relacionada amb el sector. La millora del reconeixement social de l’aportació de la gestió forestal sostenible al

desenvolupament econòmic del territori i a la conservació dels boscos i dels recursos forestals és un aspecte cabdal per incrementar el suport públic a la política forestal, promoure l’ús dels productes forestals, garantir un comportament responsable als espais forestals i divulgar els beneficis dels boscos a la societat. L’actual context de canvi global i la globalització dels mercats fa

que aquests aspectes siguin cada vegada més rellevants per a la silvicultura mediterrània.

Línia d’actuació 1.1. Impuls de la gestió planificada dels terrenys forestals i de la gestió forestal associada: La gestió planificada dels terrenys forestals ha de permetre millorar la

rendibilitat dels aprofitaments forestals a més de garantir la seva multifuncionalitat. La gestió a nivell de finca, d’acord amb l’anàlisi estratègica del sector a una escala territorial superior, permet fer un ús més eficient dels recursos públics i optimitzar l’elecció de l’objectiu prioritari de gestió per

part de la propietat i la indústria forestal. S’inclouen en aquesta línia d’actuació totes les activitats referides al tractament i publicació de la informació forestal, com són l’estadística oficial, el Sistema d’Informació dels Boscos de Catalunya, els inventaris forestals, etc. Per altra banda, també es

considera imprescindible crear fórmules de gestió conjunta de l’oferta i la demanda i el foment de la gestió forestal associada (com per exemple els Projectes d’Ordenació Forestal d’àmbit municipal o supramunicipal).

Línia d’actuació 1.2. Impuls a la recerca aplicada i la transferència de tecnologia forestal: Adequar els graus de formació als nivells de tecnificació dels treballs forestals permet augmentar la rendibilitat dels aprofitaments. La recerca aplicada coherent amb els reptes del sector i la

transferència per garantir l’accés als resultats i a les eines aplicades permet millorar les oportunitats del sector davant els reptes actuals. Atès el caràcter transversal de les temàtiques forestals, les actuacions relacionades amb la formació, la recerca i la transferència s’organitzen en

un programa d’acció propi. Línia d’actuació 1.3. Impuls de la comunicació i divulgació dels valors forestals: Atesa la importància que els boscos tenen per a la societat i l’interès que hi desperten, cal optimitzar i

completar els esforços que es porten a terme en l’àmbit de la comunicació i la divulgació dels valors forestals. Tenint en compte el caràcter transversal de les temàtiques forestals, les actuacions relacionades amb la comunicació i divulgació forestal s’organitzen en un programa

d’acció propi.

6.1.2. Eix estratègic 2. Gestió preventiva de riscos naturals

Justificació: els incendis forestals són la pertorbació natural que ha tingut històricament un efecte més important sobre la distribució dels boscos al país, a una escala de paisatge, especialment amb episodis d’elevada recurrència i intensitat. El caràcter transversal de les causes dels incendis

forestals fa necessari un enfocament global que incorpori les diverses estratègies preventives tant pel que fa a la predicció del risc o el control de les ignicions, com en el disseny cost-eficient de les infraestructures de prevenció i les actuacions sobre les càrregues de combustible que exerceixen

els aprofitaments fusters i de la biomassa, la ramaderia extensiva i el paisatge en mosaic. Alhora, el creixent coneixement sobre l’ecologia del foc de les principals espècies forestals i de la gestió de

focs forestals complementa les estratègies de gestió del risc encaminades a reduir la vulnerabilitat dels boscos i del paisatge en els incendis catastròfics.

Previsiblement els efectes del canvi climàtic es deixaran notar en una afectació més gran d’episodis climatològics extrems (nevades, ventades i sequeres), alhora que podrà incidir en la salut i la vitalitat dels ecosistemes forestals i la capacitat d’embornal de carboni, tant de la part aèria com

dels sòls forestals. Incorporar el coneixement sobre els efectes del canvi climàtic a la gestió dels boscos permet mitigar-ne els efectes.


81

Línia d’actuació 2.1. Impuls a la gestió global del risc d’incendis forestals i l’adaptació de la gestió forestal a l’ecologia del foc: els incendis forestals són un fenomen complex on interaccionen factors socials, ambientals i econòmics. La manca de rendibilitat dels aprofitaments

silvopastorals comporta una densificació de les forests que les fa molt vulnerables als incendis d’alta intensitat. Aprofundir en l’anàlisi del risc d’incendis i millorar la seva integració en el conjunt

de les polítiques sectorials, la protecció de les forests, habitatges i infraestructures, així com

promoure estructures de paisatge menys vulnerables als grans incendis forestals, són els objectius principals de l’estratègia de gestió del risc d’incendis. A banda de les accions específiques, formen part d’aquesta línia d’actuació totes aquelles activitats del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals referides a l’estudi, anàlisi i difusió del risc d’incendis

forestals, i l’estudi i control de les ignicions d’incendis. Línia d’actuació 2.2. Foment de la conservació de les propietats dels sòls forestals, el

seguiment de l’estat vital dels ecosistemes forestals davant el canvi climàtic i la gestió de les plagues i malures: el seguiment de la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals és un aspecte fonamental especialment davant les incerteses dels efectes esperats del canvi climàtic. Els

boscos disminueixen les pèrdues de sòl i tenen un paper molt important en la seva preservació i fertilitat. D’altra banda, el canvi climàtic previsiblement provocarà un augment de les pertorbacions naturals i dels episodis extrems, amb afectacions negatives sobre la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals. Una de les conseqüències directes de l’empitjorament del seu estat serà

l’augment de l’afectació de les forests per plagues i malures. Gestionar les forests per a la prevenció, el control i l’eradicació de plagues i malures forestals esdevé primordial en el context de canvi climàtic futur.

6.1.3. Eix estratègic 3. Dinamització del sector forestal productiu

Justificació: l’aprofitament sostenible dels recursos forestals dels boscos catalans permet el manteniment d’un sector econòmic estratègic per al territori i, en molts casos, garantir la persistència dels boscos respecte a determinats riscos naturals com els incendis forestals. La millora tecnològica dels aprofitaments fusters i del mercat, i el valor afegit dels productes forestals,

ha de garantir la rendibilitat dels treballs silvícoles i l’estabilitat del sector. Alguns dels reptes estratègics són la gestió associada dels aprofitaments fusters, la tecnificació dels treballs forestals, la selecció del producte i l’ús industrial i la innovació tecnològica del producte final, la millora de

l’accessibilitat a les zones productives i l’impuls de mesures de foment per a les zones productives i de fórmules contractuals per facilitar la mobilització dels recursos. Estendre l’ús del producte forestal català, a més de permetre el desenvolupament econòmic del

país, millora la vitalitat i la salut dels nostres boscos, fomenta l’equilibri territorial i participa en el compliment dels objectius de reducció de les emissions i augment de la capacitat de fixació de carboni dels ecosistemes forestals. Els principals mercats estratègics de productes forestals a Catalunya són la fusta, la llenya, la

biomassa, el suro, els aprofitaments pastorals i el pinyó.

Línia d’actuació 3.1. Afavoriment de l’obtenció de productes fusters i biomassa forestal i

del desenvolupament de nova xarxa viària: els productes fusters són el principal actiu econòmic dels boscos i la seva mobilització té múltiples beneficis: són font de rendes per a la propietat i per al desenvolupament econòmic del territori, milloren la salut i la vitalitat dels boscos

davant els riscos naturals i milloren la resta de funcions ambientals, com la capacitat de fixació de carboni, la qualitat del paisatge o l’ús recreatiu dels espais forestals. Tanmateix, la baixa rendibilitat inherent dels ecosistemes mediterranis, el fraccionament de la propietat forestal, la manca de xarxa viària en moltes zones i l’orografia accidentada del país fa necessari avançar cap a

una més alta tecnificació i intensificació dels tractaments i totes aquelles mesures d’acompanyament que afavoreixin la mobilització dels recursos forestals, com són: criteris de gestió, zonificació dels potencials productius, suport als treballs silvícoles, construcció de nova

xarxa viària, creació de demanda o consolidació de mercats emergents com l’aprofitament energètic de biomassa forestal.

Línia d’actuació 3.2. Optimització de la transformació industrial i l’ús dels productes fusters: la transformació industrial del producte forestal permet garantir la demanda de producte i, per tant, els tractaments silvícoles i aprofitaments fusters del bosc. Tanmateix, la innovació tecnològica per millorar el valor afegit del producte final, junt amb altres consideracions de mercat,

afavoreix promoure l’ús del producte final i enfortir el sector tant davant de les importacions com dels productes substitutius.


82

Línia d’actuació 3.3. Dinamització del sector surer: dinamitzar el sector surer català té una

gran rellevància estratègica atès que representa un dels principals centres de producció de la mediterrània i, sobretot, de transformació industrial del producte.

Línia d’actuació 3.4. Promoció de l’activitat silvopastoral: La promoció del pasturatge del sotabosc i l’aprofitament de les pastures permet l’obtenció de rendes i també la reducció del risc

d’incendis, la millora de la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals així com de la qualitat

paisatgística. Línia d’actuació 3.5. Mobilització d’altres productes forestals: altres productes no fusters, com la tòfona o el pinyó, poden suposar una important font de rendes. Caldrà donar suport a la

regulació del seu ús, transformació i comercialització per garantir el seu potencial econòmic i els beneficis de la propietat forestal.

6.1.4. Eix estratègic 4. Conservació dels valors ecològics i funcionals dels espais i recursos forestals

Justificació: els terrenys forestals són el principal reservori de biodiversitat de Catalunya i desenvolupen múltiples funcions ambientals que afecten el benestar de la societat. La gestió forestal sostenible, que alhora ha estat present tradicionalment en aquests mateixos ecosistemes

de gran valor ambiental, és una eina de gestió de gran rellevància per mantenir la seva funcionalitat, ja sigui per a la conservació d’hàbitats i de les espècies faunístiques o de flora relacionades, la qualitat paisatgística, la vitalitat dels ecosistemes o la qualitat dels recursos

forestals genètics. La gestió forestal sostenible forma part de les complexes relacions biòtiques entre els elements dels ecosistemes forestals i ha de permetre garantir la conservació dels seus valors ecològics i funcionals de forma compatible en el temps i en l’espai.

Línia d’actuació 4.1. Foment de la gestió forestal per a la conservació dels valors ecològics i funcionals dels espais naturals: la gestió forestal activa i també els aprofitaments forestals són eines que poden permetre millorar la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals, i la conservació dels hàbitats i la biodiversitat en el marc del desenvolupament sostenible del territori.

Determinats elements singulars, com els arbres i les arbredes monumentals, formen part del patrimoni forestal del país que cal conservar.

Línia d’actuació 4.2. Manteniment, millora i ús sostenible dels recursos genètics forestals: la conservació dels recursos genètics forestals és una temàtica d’importància dins de la gestió i la millora genètica forestal. L’ús múltiple dels boscos requereix el coneixement de

l’existència d’uns recursos genètics que cal preservar i millorar, especialment davant dels factors que tenen una influència important en el desenvolupament i l’evolució de l’activitat i els recursos forestals disponibles com són les pertorbacions naturals, els usos del sòl o el canvi climàtic.

6.1.5. Eix estratègic 5. Gestió de la funció protectora dels terrenys forestals

Justificació: els boscos tenen un paper fonamental en la fixació de sòls, el control de l’erosió, la prevenció d’avingudes i la regulació del cicle de l’aigua. Aquesta multifuncionalitat és inherent a

tots els terrenys forestals i té prevalença en determinades zones, atesa la seva ubicació estratègica a la capçalera de conques hidrogràfiques o a les lleres dels pantans i rius. Les actuacions encaminades a millorar la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals actuen també sobre la funció de control de l’erosió i de regulació dels recursos hídrics. Ambdós aspectes són de gran rellevància

en l’actual context de canvi global, que incorpora els efectes dels canvis d’usos sobre els terrenys i els possibles efectes del canvi climàtic sobre la disponibilitat de nutrients i aigua. Les actuacions preventives contra l’erosió permeten un estalvi econòmic important ja que garanteixen la

conservació dels sòls forestals i de les funcions que exerceixen, i eviten els efectes destructius sobre les persones i les infraestructures de les avingudes d’aigua, les allaus, els despreniments i els moviments de terra. La gestió forestal sostenible és una eina que millora la gestió eficient de

l’aigua en conques hidrogràfiques.

Línia d’actuació 5.1. Impuls a les actuacions de control de l’erosió, regeneració de zones afectades per pertorbacions naturals i gestió eficient de l’aigua en conques

hidrogràfiques: la funció protectora i de control de l’erosió dels terrenys forestals té una importància cabdal a causa del règim de pluges del país i l’orografia accidentada que hi predomina. Els escenaris de canvi climàtic, junt amb el canvi d’usos del sòl i l’abandonament de la gestió

forestal, està comportant l’increment d’episodis climatològics extrems (ventades, nevades,


83

sequeres), l’augment de la vulnerabilitat estructural de les masses per aquests fenòmens i possibles dèficits hídrics en determinades conques. La gestió forestal és una eina eficaç per

contrarestar aquests efectes. Tanmateix, la valoració del risc s’ha de fer de forma dinàmica per tenir en compte l’evolució dels perills i de la vulnerabilitat dels elements exposats. Línia d’actuació 5.2. Impuls al manteniment i millora del domini públic forestal i el

domini públic hidràulic: la majoria de forests públiques són declarades d’utilitat pública per la seva funció de producció de béns, protecció contra els riscos naturals i d’ús social i recreatiu. El

conjunt de forests públiques tenen una funció estratègica per al territori, per la qual cosa el seu

ordenament, regulació d’usos i determinació dels límits respecte a la propietat privada són alguns dels aspectes prioritaris. Aquesta línia d’actuació inclou les activitats relacionades amb la gestió i el manteniment del Catàleg de forests d’utilitat pública (UP). El terrenys de ribera estan fortament influenciats pel domini públic hidràulic i cal vetllar per la seva

conservació, defensa de la propietat i, quan s’escau, potenciar-hi la producció de fusta d’espècies de creixement ràpid.

6.1.6. Eix estratègic 6. Millora de la governança i participació de la propietat privada en la conservació i millora del patrimoni natural

Justificació: els espais forestals sempre han mantingut una estreta relació amb la societat, sigui com a font de rendes directes, o bé com a motor econòmic del territori a través de l’ús recreatiu i el turisme. Activitats com la caça, la pesca, la recol·lecció de bolets o l’ús motoritzat dels espais

forestals són l’expressió d’una societat que demana l’ús públic del medi natural. Aquesta demanda, però, recau sobre béns que són de titularitat pública, però també sobre altres béns que són privats. S’ha demostrat com la regulació d’algunes activitats ha permès fer-ne un ús sostenible en el

temps, compatible amb altres usos i funcions dels terrenys forestals, i han suposat una font d’ingressos econòmics per al territori. Avançar cap a la regulació del conjunt d’activitats i usos públics dels terrenys forestals, amb la participació destacada de la propietat forestal, que n’és la principal proveïdora de béns i per tant n’ha de ser beneficiaria, és una tasca imprescindible per

donar resposta al creixent interès social pels boscos i espais forestals i per dinamitzar el potencial econòmic dels usos recreatius.

La societat mostra una gran afecció als boscos, alhora que cada vegada són més coneguts i

quantificats els beneficis socials i ambientals de la gestió forestal sostenible. Avançar cap al reconeixement social del paper dels boscos i del sector forestal en el desenvolupament

socioeconòmic i la qualitat ambiental del país permet una més alta rendibilitat social de la participació ciutadana en la gestió i conservació dels boscos, sigui canalitzada a través del tercer sector o del món empresarial a través de la responsabilitat social corporativa.

Línia d’actuació 6.1. Dinamització del potencial econòmic dels usos recreatius dels terrenys forestals i gestió participada de la ciutadania en la conservació dels valors i el patrimoni forestal, valorització de les externalitats i pagaments ambientals.: potenciar els usos recreatius de forma ordenada en un marc jurídic de la propietat forestal adient pot permetre

establir fonts alternatives de rendes. Els serveis i les infraestructures per a l’ús públic dels terrenys forestals hauran de comptar amb la contraprestació necessària, alhora que l’elevada sensibilitat social permet explorar noves fórmules de participació de la societat civil i el món de l’empresa en el

patrocini forestal i en el pagament dels serveis ambientals.


84

6.2. Correspondència dels eixos estratègics amb els Criteris i

indicadors paneuropeus de gestió forestal sostenible i els

Objectius del PGPF

Els eixos estratègics s’han establert d’acord amb l’ordre conceptual dels Criteris i indicadors

paneuropeus de gestió forestal sostenible. Alhora, donen resposta a la finalitat i objectius del PGPF. Un mateix eix estratègic (el “com”) pot correspondre a més d’un objectiu (el “què”), atès el caràcter transversal dels objectius. La taula següent recull la correspondència dels eixos

estratègics amb els Criteris paneuropeus i els objectius del PGPF (veure Taula 32).

Taula 32: Relació dels eixos estratègics amb els Criteris paneuropeus i els Objectius del PGPF

Criteri paneuropeu Eix estratègic i línia d’actuació del

PGPF

Objectius del PGPF

C1. Manteniment

d’un increment

apropiat dels

recursos forestals i

de la seva

contribució als cicles

globals de carboni

EE1. Planificació, informació i

coneixement dels recursos forestals

per garantir-ne la persistència

LA1.1. Impuls de la gestió planificada dels

terrenys forestals i de la gestió forestal

associada

LA1.2. Impuls a la recerca aplicada i la

transferència de tecnologia forestal

LA1.3. Impuls de la comunicació i

divulgació dels valors forestals

OIII. Millorar la percepció social de la gestió

forestal sostenible i promoure l’ús dels seus

productes

OIV. Promoure el desenvolupament, la

innovació, la transferència de tecnologia i la

tecnificació dels processos productius del

sector forestal

OV. Promoure una planificació eficient dels

terrenys forestals i potenciar la coordinació i

incorporació dels valors econòmics i

ambientals forestals en altres planificacions

sectorials per fomentar sinergies

C2. Manteniment de

la salut i vitalitat dels

ecosistemes forestals

EE2. Gestió preventiva de riscos

naturals

LA2.1. Impuls a la gestió global del risc

d’incendis forestals i l’adaptació de la

gestió forestal a l’ecologia del foc

LA 2.2. Foment de la conservació de les

propietats dels sòls forestals, el seguiment

de l’estat vital dels ecosistemes forestals

davant el canvi climàtic i la gestió de les

plagues i malures

OI. Promoure la gestió activa dels terrenys

forestals, com una necessitat per potenciar

llurs funcions socioeconòmiques i ambientals, i

fomentar la conservació de la biodiversitat

C3. Manteniment i

millora de les

funcions productives

dels boscos (fusta i

altres productes)

EE3. Dinamització del sector forestal

productiu i creació d’ocupació

LA3.1. Afavoriment de l’obtenció de

productes fusters i biomassa forestal i de

nova xarxa viària

LA 3.2. Optimització de la transformació

industrial i l’ús dels productes fusters

LA3.3. Dinamització del sector surer

LA3.4. Promoció de l’activitat silvopastoral

LA3.5. Mobilització d’altres productes

forestals





OII. Donar suport a la propietat i la indústria

forestal com a principals agents del sector

econòmic

OIII. Millorar la percepció social de la gestió

forestal sostenible i promoure l’ús dels seus

productes

OIV. Promoure el desenvolupament, la

innovació, la transferència de tecnologia i la

tecnificació dels processos productius del

sector forestal

C4. Manteniment,

conservació i millora

de la diversitat

biològica en

ecosistemes forestals

EE4. Conservació dels valors ecològics

i funcionals dels espais i recursos

forestals

LA4.1. Foment de la gestió forestal per a

la conservació dels valors ecològics i

funcionals dels espais naturals

LA 4.2. Manteniment, millora i ús

sostenible dels recursos genètics forestals






85

Criteri paneuropeu Eix estratègic i línia d’actuació del

PGPF

Objectius del PGPF

C5. Manteniment i

millora apropiada de

les funcions

protectores en la

gestió forestal

(especialment aigua i

sòls)

EE5. Gestió de la funció protectora

dels terrenys forestals

LA5.1. Impuls a les actuacions de control

de l’erosió, regeneració de zones

afectades per pertorbacions naturals i

gestió eficient de l’aigua en conques

hidrogràfiques

LA5.2. Impuls al manteniment i millora del

domini públic forestal i del domini públic

hidràulic





C6. Manteniment

d’altres funcions i

condicions

socioeconòmiques

EE6 Millora de la governança i

participació de la propietat privada en

la conservació i millora del patrimoni

natural

LA6.1. Dinamització del potencial

econòmic dels usos recreatius dels

terrenys forestals i gestió participada de la

ciutadania en la conservació dels valors i

patrimoni forestal, valorització

externalitats i pagaments ambientals





La Taula 33 presenta la mateixa correspondència dels objectius del PGPF amb els seus eixos estratègics, però en aquest ordre per tal de visualitzar millor com el PGPF preveu donar

compliment als objectius. També inclou informació dels Criteris paneuropeus relacionats amb cada objectiu

Taula 33: Relació dels Objectius del PGPF amb els Eixos estratègics i Criteris paneuropeus

Objectiu del PGPF Eixos estratègics del PGPF

Criteri paneuropeu C

1 R

ecu

rsos

C2

Salu

t

C3

Prod

ucció

C4

Div

ersit

at

C5

Pro

tecció

C6

Alt

res

OI. Promoure la gestió activa dels terrenys forestals, com una necessitat per potenciar llurs funcions socioeconòmiques i ambientals, i fomentar la conservació de la biodiversitat

EE2. Gestió preventiva de riscos naturals


productiu

EE4. Conservació dels valors ecològics i

funcionals dels espais i recursos forestals

EE5. Gestió de la funció protectora dels

terrenys forestals

EE6 Millora de la governança i participació de la propietat privada en la conservació i millora del patrimoni natural

X X X X X X

OII. Donar suport a la propietat i la indústria forestal com a principals

agents del sector econòmic

EE3. Dinamització del sector forestal productiu

X X X

OIII. Millorar la percepció social de la gestió forestal sostenible i

promoure l’ús dels seus productes

EE1. Planificació, informació i coneixement dels recursos forestals per garantir la seva

persistència


productiu

X X X

OIV. Promoure el desenvolupament, la innovació, la transferència de tecnologia i la tecnificació dels processos

productius del sector forestal


persistència


productiu

X X

OV. Promoure una planificació eficient dels terrenys forestals i

potenciar la coordinació i incorporació dels valors econòmics i ambientals forestals en altres planificacions sectorials per fomentar sinergies


persistència X X


86

7. Directrius de política forestal de Catalunya

Les directrius de política forestal de Catalunya són aspectes a considerar per la gestió forestal i són d’aplicació pel conjunt dels terrenys forestals de Catalunya

Per establir aquestes directrius es parteix de la premissa que la gestió forestal és base de la política

forestal de Catalunya, entenent-la com a sostenible per definició.

D’aquesta manera, l’Administració forestal catalana promou una gestió que garanteix l’aprovisionament de béns i serveis dels boscos i terrenys forestals de forma sostenible en el

temps, afavorint la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals, el desenvolupament socioeconòmic del territori, la conservació de la biodiversitat, la prevenció dels riscos naturals i, en general, la multifuncionalitat dels boscos, la defensa dels drets de la propietat forestal, la formació adient dels treballadors forestals i l’ús social i millora de la percepció social del territori.

Les directrius que es presenten a continuació han de ser desenvolupades en els documents de planificació forestal que preveu la legislació forestal i, en general, en l’exercici de la gestió forestal del país.

7.1. Directrius referents a eines i instruments de planificació

per a la gestió dels terrenys forestals

La planificació forestal permet l’ordenació dels recursos forestals garantint la seva sostenibilitat i màxima eficiència, així com la consideració a diferents nivells d’efectes en el medi produïts pel canvi climàtic.

La planificació forestal permet una millor coordinació amb altres plans i programes territorials que puguin tenir algun efecte directe o indirecte sobre els terrenys forestals.

La planificació forestal ha de ser capaç d’acabar en el marc d’aquest PGPF, d’identificar el

nostre país en termes forestals, d’informar sobre quina és l’oferta global que es pot oferir, de

quines qualitats, anualment o per un període més ampli, i de si hi ha més potencial de futur o no.

La planificació forestal s’ha d’estendre sobre el conjunt dels terrenys forestals i donar

cobertura a aquelles finques que n’estiguin desproveïdes. En tal sentit, el departament competent en matèria forestal pot promoure instruments de gestió, especialment de forma prioritària a les explotacions forestals preferentment associades i iniciar el procés per aquelles

zones en les quals pugui afavorir la mobilització dels recursos forestals. Cal tenir en compte que també s’ha de dotar aquestes zones de la infraestructura viària suficient perquè la mobilització sigui possible.

La planificació forestal ha de seguir sempre els preceptes de la gestió forestal sostenible i

d’aquestes directrius generals, així com els objectius del Pla general de política forestal. També ha de considerar la resta de la legislació ambiental i de les polítiques sectorials que afecten els terrenys forestals. Alhora, ha de garantir la prevalença de les disposicions que

prevegi el marc normatiu forestal sobre la resta de polítiques sectorials.

La planificació forestal ha d’atorgar un ús preferent a la vessant productiva dels boscos de forma compatible amb la resta de funcions dels terrenys i especialment a les zones amb més

potencial productiu.

La planificació forestal ha de considerar les múltiples funcions del bosc i potenciar-ne les sinergies positives de forma compatible amb l’interès general.

El model esglaonat de planificació forestal definit no proposa cap actuació de gestió forestal

que quedi fora del marc de la gestió forestal sostenible per tal de garantir la persistència, salut i vitalitat dels ecosistemes i desenvolupament econòmic del territori.

El model de la política forestal a Catalunya es basa en tres nivells de planificació esglaonats on

les disposicions dels documents de l’àmbit territorial inferior han de ser coherents amb el que s’estableix en el document territorial superior. La gestió forestal a nivell de finca es desenvolupa, alternativament, a través dels instruments d’ordenació forestal i d’eines de

suport per a actuacions silvícoles, dins els preceptes de la gestió forestal sostenible. En els apartats següents es detalla la relació entre els diferents instruments planificació i eines de gestió forestal.


87

Per altra banda, en relació a la compatibilitat entre la silvicultura i la producció agropecuària, el planejament territorial sectorial agrari ha de ser coherent amb el previst en el PGPF i, en

concret, ha de contenir mesures de prevenció d’incendis d’aplicació als espais agrícoles en contacte amb terrenys forestals.

Quan els projectes abastin la planificació de tots els terrenys rústics municipals en matèria

forestal i agroforestal es denominen projectes d’ordenació agroforestal municipal o

supramunicipal. En aquests supòsits l’ens local impulsor dels projecte d’ordenació ha de recavar la col·laboració de la direcció general competent en matèria agrícola.

Per una disposició legislativa amb rang d’ordre es determinarà el contingut d’aquests plans pel que fa a la planificació executiva i de gestió forestal; aquesta planificació inclourà tot el que fa referència a la matèria de conreus forestals temporals com poden ser els de l’àmbit agroforestal. Quan escaigui, en col·laboració amb la Direcció General competent en matèria

agrícola, aquests plans podran abastar la planificació de tots els terrenys rústics municipals en ambdues matèries; en aquest darrer cas, parlarem de projectes d’ordenació forestal d’àmbit municipal/supramunicipal agroforestal. Els plans marc, actualment promoguts per la Diputació

de Barcelona, han de quedar assimilats en un període de 5 anys en una o altra figura, qüestió que es dirimirà per resolució del director competent en matèria forestal i/o matèria agrària o, per defecte, pel conseller del Departament competent.

El desplegament i concreció d’aquests plans serà suficient perquè, creuats amb la parcel·lació dels propietaris individuals, puguin esdevenir per a aquests propietaris plans simples i/o plans

tècnics de gestió forestal individuals o conjunts.

En relació als paisatges, en l’elaboració dels Catàlegs i directrius previstos a la Llei 8/2005, de

8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge s’han de prendre en consideració, pel que fa als paisatges amb presència de terrenys forestals, els objectius i determinacions d’aquest PGPF i dels PORF corresponents i, molt particularment, els referents als terrenys

forestals d’especial interès i d’alt valor.

El model esglaonat de planificació forestal ha de permetre facilitar els tràmits administratius necessaris pel desenvolupament d’activitats de gestió forestal als terrenys forestals. Aquest

model també cerca la unificació de figures de planificació: convergència de les figures de planificació i desenvolupament existents en la Llei catalana i la Llei d’àmbit estatal.

7.2. Directrius per garantir la producció dels terrenys forestals

mitjançant el desenvolupament socioeconòmic del territori i la innovació del sector forestal català

La gestió forestal ha de permetre mantenir la superfície dels boscos i dels terrenys

forestals i garantir l’aprovisionament de recursos forestals en el temps i en l’espai de forma compatible amb la resta de funcions socioambientals.

En el context actual en el que es disposa d’un elevat percentatge de superfície forestal, determinades actuacions forestals com les roturacions, la transformació a pastures dels

terrenys arbrats o el seu adevesament, tot i suposar una reducció de la superfície forestal arbrada, són eines adients per assolir aquest objectiu.

Aquestes eines són especialment interessants pel que fa a la prevenció dels incendis forestals,

la diversificació de la producció, el dinamisme rural, la recuperació d’hàbitats i la conservació del paisatge en mosaic, i no entren en contrasentit amb la repoblació forestal que actualment es porta a terme per a la recuperació del potencial productiu dels terrenys

forestals o amb la restauració de terrenys degradats o afectats per pertorbacions naturals.

El seguiment de l’estat dels boscos i els recursos forestals es fa a través de l’inventari forestal de forma periòdica en el temps i forma part dels instruments de planificació forestal per tal de

millorar-ne el seu contingut i la seva cartografia.

La gestió forestal orientada a la producció forestal de béns i serveis amb preu de mercat és l’objectiu principal per mantenir, no solament les funcions econòmiques, sinó també socials i ambientals dels boscos i espais forestals.

Per tal de construir un sector forestal rendible, cal afavorir l‘obtenció dels productes forestals amb més valor afegit per al desenvolupament socioeconòmic del territori, així com promoure


88

la mecanització i tecnificació dels treballs silvícoles i la millora de la primera i segona transformació industrial diversificada del producte forestal.

Impuls a les fonts d’energia renovable reduint la dependència envers els combustibles fòssils i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Els productes tradicionals que cal potenciar, tenint en compte que són productes que només

es poden obtenir en terrenys forestals:

- Com a productes fusters: fusta per a serra i trituració de coníferes, fusta de qualitat de frondoses per a mobles, biomassa forestal per a usos energètics, especialment de coníferes,

i producció de llenya.

- Com a productes no fusters: el suro, el pinyó, els bolets comestibles, la tòfona, la producció animal relacionada amb els usos pastorals, plantes medicinals i aromàtiques, la mel, la caça i la pesca, el verd nadalenc, i la química verda.

- Com a serveis socioambientals: els usos recreatius, científics, educatius, etc.

7.3. Directrius per a la conservació i millora de la salut i

vitalitat dels ecosistemes forestals, prevenir els riscos

naturals i desenvolupar estratègies adaptatives davant el

canvi climàtic

La gestió forestal, especialment a partir dels tractaments silvícoles i aprofitaments, és l’eina preferent per promoure la conservació i millora de la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals.

Un coneixement més ampli de la salut i la vitalitat dels ecosistemes és una eina cabdal per millorar la resiliència dels boscos i terrenys forestals a les pertorbacions naturals, especialment en l’actual context de canvi climàtic.

Les afeccions biòtiques i abiòtiques de les forests han de ser diagnosticades i controlades per

tal d’assegurar la persistència i la multifuncionalitat dels terrenys forestals d’acord amb l’ús preferent dels terrenys.

Atès el caràcter mediterrani de moltes de les forests de Catalunya, i l’elevada vulnerabilitat

dels boscos als episodis recurrents d’incendis d’elevada intensitat que poden condicionar de forma irreversible la multifuncionalitat dels terrenys forestals, la prevenció dels grans incendis forestals serà una prioritat de la gestió forestal i també prevaldrà en relació amb altres

directrius de gestió.

Els instruments de planificació forestal han de considerar la variabilitat dels riscos naturals per tal de minimitzar-ne els efectes negatius i establir criteris perquè siguin considerats en la resta de figures de planificació sectorial, amb l’objectiu de minimitzar els danys sobre les

persones, els béns i el medi.

En aquest sentit, i a banda de l’interès econòmic que té una rompudes pel titular dels terrenys que la sol·licita, s’han de tenir en compte els valors ambientals de determinats conreus i de la

ramaderia extensiva en si mateixos, pel seu paper per a la conservació de la biodiversitat i per a la lluita contra els grans incendis forestals.

Cal considerar que en la majoria de les casuístiques la conservació i millora dels terrenys

forestals poden anar lligades a la producció.

Així, per exemple, en la gestió per la disminució dels riscos naturals o dels incendis, o en la gestió per l’increment dels recursos hídrics, una reducció del combustible pot donar lloc a un producte comercialitzable. Passa el mateix amb el manteniment, la millora i la fixació del

paisatge, l’estabilització de les masses forestals, la diversificació d’hàbitats o la mitigació dels efectes del canvi climàtic.

7.4. Directrius per afavorir el manteniment i la conservació de

la diversitat biològica

La gestió forestal ha de vetllar per la conservació de la biodiversitat i els valors naturals dels ecosistemes forestals. La seva salut i vitalitat en depèn en gran mesura.

Des del punt de vista productiu, cal tenir especialment en compte i potenciar el paper de la

gestió activa dels terrenys forestals com a eina per a la conservació de la biodiversitat,


89

sobretot en els àmbits del manteniment o recuperació d’hàbitats, la maduresa dels boscos, la diversitat d’espècies forestals i la prevenció dels riscos naturals.

Juntament amb la xarxa d’espais naturals i protegits i la gestió de flora i fauna, la planificació forestal ha de tenir en compte els materials de base, les comunitats forestals d’àrea reduïda, els boscos madurs i els terrenys de ribera.

La gestió agro-silvo-pastoral és la única garantia per al manteniment de determinats hàbitats i

per a la preservació de determinades espècies protegides o amenaçades.

7.5. Directrius per afavorir la funció protectora dels terrenys

forestals i la gestió eficient del cicle de l’aigua

Cal respectar les figures de protecció establertes

La gestió forestal sostenible ha de vetllar per la funció protectora dels terrenys forestals, especialment en relació amb la conservació dels sòls i el cicle de l’aigua.

La planificació forestal ha de tenir en compte els riscos d’erosió i esllavissades, les pèrdues de sòl, les avingudes o les allaus. Dins d’aquest context, és molt important i cal valoritzar el reconeixement social de la funció de protecció d’infraestructures de les forests.

Cal considerar la gestió activa dels terrenys forestals com a mesura de millora de l’eficiència

del cicle de l’aigua a nivell de conca, especialment davant dels previsibles escenaris de canvi climàtic amb una reducció en algunes zones dels recursos hídrics.

7.6. Directrius per tal de respectar els drets de la propietat forestal, millorar la projecció social de la gestió forestal i fomentar l’ús responsable dels espais forestals

Cal compatibilitzar els usos socials del bosc amb la defensa dels drets de la propietat forestal i

millorar la percepció de la gestió forestal com un benefici pel bosc.

S’ha de promoure el reconeixement social de la gestió dels terrenys forestals com a part inherent i indivisible de la seva existència, especialment a Catalunya, on els sistemes silvícoles fonamentats en la regeneració natural de les masses forestals n’han estat els principals

garants.

La propietat forestal ha de veure garantides les activitats econòmiques per a l’obtenció de recursos mitjançant la gestió forestal en el marc d’un contracte social. Entre d’altres, hi ha l’ús

recreatiu dels terrenys forestals i l’accés al medi natural, que s’han de regular en els casos en què sigui necessari.

L’ús social de les forest ha de ser considerat en la planificació forestal, afavorint les actuacions en els que pot suposar una font de diversificació econòmica o una millora que reverteixi en la

propietat o gestió dels terrenys forestals.

Cal vetllar per la correcta definició de la propietat, part fonamental de la planificació forestal.

S’ha de garantir l’intercanvi de la informació forestal per part dels agents econòmics i socials

del sector, i la formació continuada dels treballadors forestals.

Cal garantir que els beneficis directes produïts pels terrenys productius recaiguin en els titulars dels terrenys o al món rural en general.

Per tenir un sector forestal competitiu, cal una formació especialitzada del treballador forestal, així com la recerca aplicada i la transferència de tecnologia i informació al sector i a la propietat forestal.

Cal garantir els fluxos d’informació adients entre els diferents agents socials del sector forestal

català per tal de complir, de forma més eficaç, els objectius i reptes de la planificació del potencial productiu dels terrenys forestals.


90

7.7. Directrius per l’avaluació ambiental estratègica

Les directrius ambientals que es descriuen en els apartats següents són d’obligat compliment.

7.7.1 Avaluació ambiental estratègica del PGPF

Els aspectes ambientals que s’han anat destacant al llarg del document present s’assimilen en la Memòria del PGPF 2014-2024 en qualsevol dels eixos estratègics i accions. Tanmateix, es poden sintetitzar les directrius ambientals generals que s’hi han tingut en compte:

- El model esglaonat de planificació forestal definit, no proposa cap actuació de gestió forestal que quedi fora del marc de la gestió forestal sostenible per tal de garantir la persistència, salut i vitalitat dels ecosistemes i desenvolupament econòmic del territori.

- L’adopció de la gestió forestal sostenible com a única manera de treballar permet ordenar

els recursos forestals garantint la seva sostenibilitat i eficiència i afrontar els efectes del canvi climàtic a partir de

o La disminució de la vulnerabilitat dels boscos

o La prevenció de riscos naturals i en especial els incendis forestals, o El control de les plagues i malures, o El manteniment dels boscos joves de manera que augmenti la fixació del CO2 i

o La conservació de la biodiversitat dels espais naturals - Cal compatibilitzar els usos socials del bosc amb la defensa dels drets de la propietat

forestal i millorar la percepció de la gestió forestal com un benefici pel bosc. - Cal respectar les figures de protecció establertes

- Impuls a les fonts d’energia renovable reduint la dependència envers els combustibles fòssils i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

De la diagnosi ambiental es desprèn la importància de l’abast territorial de les zones forestals (61% de Catalunya) i, a més, del seu ampli paper multifuncional. Així, com ja es recomana des de la Unió Europea, les zones forestals s’han de considerar un dels elements fonamentals de la

infraestructura ecològica del territori, que proporciona tant serveis mediambientals essencials com matèries primeres. A més, des del punt de vista de la conservació ambiental, cal parar especial atenció als espais forestals inclosos dins del sistema d’espais naturals protegits (40% de la superfície forestal) i garantir, per sobre d’altres aspectes, la conservació i millora dels valors que

n’han propiciat la seva protecció.

Així, d’acord amb la Comunicació27 de la Comissió Europea sobre la nova estratègia forestal europea, cal que es reconegui i es garanteixi la multifuncionalitat dels ecosistemes forestals i, en

aquest sentit, l’obtenció de béns i serveis ha de ser equilibrada i s’ha d’assolir per mitjà d’una gestió forestal sostenible. En aquest sentit, l’estratègia forestal europea es guia per tres principis generals: la gestió forestal sostenible i paper multifuncional de les zones forestals, l’eficiència en

l’ús del recurs i la responsabilitat global de les zones forestals. En aquest sentit, la política, l’ordenació i la gestió forestal a Catalunya no pot contradir aquests tres principis generals.

La legislació forestal catalana (Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya) té per finalitat establir l’ordenament dels terrenys forestals de Catalunya per assegurar-ne la conservació i

garantir la producció de primeres matèries, aprofitar adequadament els recursos naturals renovables i mantenir les condicions que permeten un ús recreatiu i cultural d’aquests terrenys. Així, el seu article 7 indica que el PGPF ha de classificar els terrenys forestals i determinar-ne l’ús i,

segons l’article 20 de la mateixa, l’ús dels terrenys forestals ha de garantir la disponibilitat futura dels recursos naturals renovables i la conservació dinàmica del medi forestal.

Per tot això cal que el PGPF classifiqui i defineixi les zones forestals del territori i en determini la

seva vocació d’ús. Així, i per assegurar la multifuncionalitat actual i futura de les zones forestals, des del punt de vista ambiental cal que, si escau, en la definició de les zones forestals s’identifiquin les directrius i/o restriccions ambientals a tenir en compte en la seva gestió. En aquest sentit i d’acord amb els principis generals de l’estratègia forestal europea, a continuació es recullen els

aspectes que cal incorporar al Pla respecte els espais forestals amb béns i/o serveis ambientals a tenir en compte i, si escau, les restriccions i/o indicacions de caire ambiental a aplicar en la seva gestió posterior.

27 COM(2013) 659 final “Comunicació de la Comissió al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè

Social i Econòmic i al Comitè de les Regions: A new EU Forest Strategy:for forests and the forest-

based sector.” Brussel·les, 20.9.2013


91

Així, els Plans d’ordenació dels recursos forestals i els Instruments de gestió forestal associats a aquests àmbits forestals, contemplarà les determinacions i directrius derivades dels instruments de

gestió dels espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 aprovats així com les normes dels Plans especials de protecció del medi natural i del paisatge en els espais inclosos al PEIN.

Espais naturals d’interès connector.

Els plans d’ordenació dels recursos forestals -i els Instruments de gestió forestal associats- amb

àmbit inclòs als espais oberts de protecció especial amb valor connector segons els Plans territorials parcials, han de garantir el manteniment de la funcionalitat de connexió ecològica dels boscos.

Àrees d’interès ecològic a. Àrees d’interès faunístic i florístic b. Àrees d’interès per la conservació d’hàbitats de Catalunya

La gestió forestal de les àrees amb presència d’hàbitats amb un grau d’amenaça 4 segons l'avaluació del grau d'amenaça i de l'interès de conservació dels diferents tipus d'hàbitats de Catalunya ha de vetllar per la seva conservació i millora del seu estat.

Aquests hàbitats corresponen als codis 41c1, 41d, 41f, 41g, 41j, 41o, 41q, 41t, 41v ; 42a, 42ae, 42ak, 42c, 42d, 42q; 43e; 44a, 44a1, 44c, 44e, 44g, 44i, 44j, 44k, 44m, 44n, 44o, 44p, 44f segons la cartografia oficial d’hàbitats a Catalunya.

7.7.2 Avaluació ambiental estratègica del PORF

Com ja s’ha comentat, el PGPF constitueix el nivell superior de planificació de la superfície forestal de Catalunya. Haurà de ser desplegat a través dels PORF. Aquests PORF d’àmbit regional esdevindran, al seu torn, el marc de planificació obligatori dels instruments d’àmbits inferiors: els

Plans municipals o supramunicipals forestals, els Plans d’ordenació forestal, els Plans tècnics de gestió i millora forestal i els Plans simples de gestió i millora forestal.

A continuació s’estableixen algunes directrius per l’elaboració de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental dels PORF que hauran de desplegar el PGPF, per garantir-ne la complementarietat i

evitar repeticions, i cartografiarà, en la mesura que sigui possible, les tipologies de terrenys definides en el PGPF:

En relació a l’abast geogràfic, es considera tota la superfície forestal de l’àmbit del PORF i

les seves diferents àrees d’influència, que sovint ultrapassen l’àmbit del PORF, en aspectes tan importants com pot ser la reducció de risc d’inundació o la regulació del balanç hídric.

L’ISA es redactarà per una durada igual a la vigència del PORF, malgrat que un bon nombre

dels efectes del PORF tindran continuïtat més enllà de l’acabament del seu període de vigència.

En tots els aspectes ambientals l’Informe ambiental haurà de valorar els efectes previsibles del PORF respecte a la seva absència, és dir, en relació amb la hipotètica situació que es

donaria en la superfície forestal del seu àmbit si no es dugués a terme el PORF. La valoració es realitzarà mitjançant una avaluació mixta, qualitativa i quantitativa, indicant el signe, la magnitud i, quan sigui possible, l’aparició i durada dels impactes.

El grau d’especificitat per a cadascun dels aspectes avaluats serà funció de la disponibilitat d’informació temàtica rellevant (cartogràfica o no), accessible, actualitzada i acurada a escala 1:50.000. Les directrius proposen les capes temàtiques i les bases de dades a

utilitzar per a tots els àmbits que cal cobrir.

La metodologia de l’Informe ambiental dels PORF recolzarà en mètodes avaluadors de criteris múltiples i en l’ús de sistemes d’informació geogràfica, que permetran el primer nivell de traducció cartogràfica i quantitativa de les directrius d’ordenació i de gestió de

l’ordenació dels recursos forestals, així com la comparança de les diverses alternatives possibles.

Per a l’anàlisi dels impactes ambientals dels PORF caldrà identificar i valorar tots els efectes

directes i indirectes que es desprenguin de la seva execució, prenent com a referència les matrius de valoració que formen part d’aquest ISA, seguint un procediment anàleg per identificar i valorar els impactes directes i indirectes. Pel que fa als impactes acumulatius i

sinèrgics, en canvi, caldrà utilitzar altres mètodes, que permetin analitzar efectivament les interaccions entre les propostes dels PORF i les determinacions d’altres plans territorials i sectorials que incideixen en el mateix àmbit.


92

7.7.3 Avaluació ambiental estratègica del Programa de Prevenció d’Incendis

Forestals de Catalunya

Com es contempla en el programa d’acció del PGPF és prevista l’elaboració d’un Programa de prevenció d’incendis en el qual s’hi ha de definir:

les eines i la metodologia per l’avaluació del perill i l’establiment dels nivells de risc i les seves conseqüències

Les tipologies d’incendis i una zonificació de les mateixes pels incendis esdevinguts a Catalunya

Nivells de planificació en prevenció d’incendis i descripció del contingut de cada una de les

figures, plans i programes de cada un d’ells. Normativa general de prevenció d’incendis.

Les següents directrius pretenen establir aspectes a considerar per la redacció de l’informe de

sostenibilitat ambiental del Programa de Prevenció d’Incendis Forestals de Catalunya amb d’altres instruments.

En relació a l’abast geogràfic, cal considerar tots els terrenys forestals de Catalunya que constitueixen l’àmbit del Programa de Prevenció d’Incendis Forestals de Catalunya i les

seves diferents àrees d’influència, que sovint ultrapassen l’àmbit del mateix.

Aquest és un programa que té una vigència indefinida.

S’haurà de valorar els efectes previsibles del Programa de Prevenció d’Incendis Forestals de

Catalunya respecte a la seva absència, és dir, en relació amb la hipotètica situació que es donaria en la superfície forestal del seu àmbit si no es dugués a terme el Programa de Prevenció d’Incendis Forestals de Catalunya. La valoració es realitzarà mitjançant una

avaluació mixta, qualitativa i quantitativa, indicant el signe, la magnitud i, quan sigui possible, l’aparició i durada dels impactes.

El grau d’especificitat per a cadascun dels aspectes avaluats serà funció de la disponibilitat d’informació temàtica rellevant (cartogràfica o no), accessible, actualitzada i acurada a

escala de tot Catalunya. Les directrius proposen les capes temàtiques i les bases de dades

a utilitzar per a tots els àmbits que cal cobrir.

La metodologia de l’Informe ambiental del Programa de Prevenció d’Incendis Forestals de

Catalunya recolzarà en mètodes avaluadors de criteris múltiples i en l’ús de sistemes d’informació geogràfica.

Per a l’anàlisi dels impactes ambientals del Programa de Prevenció d’Incendis Forestals de

Catalunya caldrà identificar i valorar tots els efectes directes i indirectes que es desprenguin de la seva execució, prenent com a referència les matrius de valoració que formen part d’aquest ISA, seguint un procediment anàleg per identificar i valorar els impactes directes i indirectes. Pel que fa als impactes acumulatius i sinèrgics, en canvi,

caldrà utilitzar altres mètodes, que permetin analitzar efectivament les interaccions entre les propostes del Programa de Prevenció d’Incendis Forestals de Catalunya i les determinacions d’altres plans territorials i sectorials que incideixen en el mateix àmbit.

Determinades rompudes tenen un paper estratègic de cara a la prevenció i extinció d’incendis forestals. Algunes es consideren com a infraestructures per a la prevenció de grans incendis forestals quan estan així definides als projectes que desenvolupen els

Perímetres de Protecció Prioritària, quan formen part dels Punts Estratègics de Gestió per a la Prevenció d’Incendis Forestals previstos als plans de prevenció municipals o pel seu interès per a l’autoprotecció de nuclis habitats o d’instal·lacions.

Actualment aquest programa es troba recollit a l’INFOCAT, en tant que inclou: la quantificació i la localització dins del territori de Catalunya, dels aspectes fonamentals per a l’anàlisi del risc,

zonificació del territori i localització d’infraestructures per als treballs d’actuació en cas d’emergència, entre d’altres qüestions. Alhora que són funcions bàsiques del Pla: preveure

l’estructura organitzativa i els procediments per a la intervenció i coordinació dels diferents serveis

actuants en emergències per incendis forestals a Catalunya; estableix el mapa bàsic de perill i defineix les zones d’acord amb el risc i amb les possibles intervencions i desplegament de mitjans i recursos; determina els criteris de planificació pel què fa als Plans d’Actuació Municipal per incendis

forestals; proposar i establir mesures orientades a la disminució del risc d’incendis forestals i defineix i estableix els procediments d’informació a la població, entre d’altres.


93

7.8. Directrius de compatibilitat dels usos dels terrenys

forestals

7.8.1 Classificació dels terrenys forestals

En atenció als seus valors, els terrenys forestals es classifiquen en forestals d’especial interès, terrenys forestals d’alt valor, i terrenys forestals ordinaris.

7.8.1.1 Terrenys forestals d’especial interès

Són terrenys forestals d’especial interès aquells que tenen un grau de protecció altament restrictiu de les seves possibilitats de canvi d’ús. Tenen la condició de terrenys forestals d’especial interès:

a) Els terrenys forestals declarats d’utilitat pública inscrits al Catàleg de forests d’utilitat pública,

els terrenys forestals inscrits al Catàleg de boscos protectors de Catalunya i aquella part de les vies pecuàries classificades constituïdes per terrenys forestals.

b) Els terrenys forestals inclosos en espais naturals protegits i espais d’interès connector

En els terrenys forestals inclosos en els ENP la planificació i la gestió forestal ha de donar compliment als objectius de conservació que n’han motivat la seva declaració.

En els espais oberts de protecció especial amb valor connector així declarats en els Plans

territorials parcials, els PORF i els Instruments de gestió forestal han de garantir el manteniment de la funcionalitat de connexió ecològica dels boscos.

El mapa 2 d’aquest PGPF conté la delimitació indicativa dels terrenys forestals declarats d’utilitat pública inscrits al Catàleg de forests d’utilitat pública.

El mapa 3 d’aquest PGPF conté la delimitació indicativa dels terrenys forestals inclosos en espais naturals protegits.

7.8.1.2 Terrenys forestals d’alt valor

Son terrenys forestals d’alt valor aquells on es donen un valors condicionants o circumstàncies que motiven una regulació que ha de garantir el manteniment o millora dels valors que motiven la seva classificació.

Tenen la condició de terrenys forestals d’alt valor :

a) terrenys forestals de ribera b) terrenys forestals classificats com a boscos singulars

c) terrenys forestals de caràcter estratègic per a la prevenció de riscos relacionats amb els incendis forestals.

d) terrenys forestals declarats com a materials de base e) terrenys forestals de protecció hidrològica i de prevenció de l’erosió.

f) terrenys forestals d’interès productiu. g) terrenys forestals d’ús social i recreatiu h) terrenys d’interès ecològic

a) Terrenys forestals de ribera

Definició: els terrenys forestals de ribera estan constituïts per la zona de llera compresa entre el

nivell d’aigües baixes i el de màxima crescuda ordinària. Per tant la zona de ribera serà la contigua a la zona de servitud en direcció al centre de la llera.

Objectius i directives bàsiques: en aquests terrenys s’ha de fomentar una gestió dels aprofitaments

i activitats que compatibilitzi el manteniment dels valors ambientals, la seva funcionalitat

hidràulica, les seves funcions productives, i quan s’escaigui, també els valors socials i recreatius d’aquests ecosistemes.

Correspon a l’Administració forestal la competència en matèria de gestió forestal i restauració

hidrologicoforestal dels terrenys de ribera. Pel que fa a la silvicultura d’aquests terrenys, es definirà per part de l’Administració forestal un manual tècnic que permeti assolir els objectius descrits en el paràgraf anterior.


94

Pel que fa a l’obra civil dins del domini públic hidràulic amb finalitats de restauració hidrologicoforestal, el disseny de les obres a les quals es fa referència s’ha de coordinar amb

l’administració competent en matèria d’aigües continentals sota el criteris bàsics de consolidació de vessants i limitació dels fenòmens d’erosió remuntant en règims torrencials

b) Terrenys forestals classificats com a boscos singulars

Definició: els boscos singulars estan constituïts per aquells terrenys forestals on s’assenten boscos que tenen uns valors molts destacats respecte al conjunt de boscos de Catalunya pel que fa a la

seva biodiversitat, maduresa, valor productiu o social. Aquests boscos s’inclouran en l’Inventari de boscos singulars de Catalunya.

Objectius i directives bàsiques: en aquests terrenys es garantirà el manteniment dels seus valors principals dins les categories establertes a l’inventari i es procuraran acords amb la propietat per

garantir-ne la gestió adequada i el seu finançament. A cada bosc singular s’aplicarà un pla de gestió específic per preservar els valors pels quals s’inclou a l’inventari.

c) Terrenys forestals de caràcter estratègic per a la prevenció dels riscos relacionats

amb els incendis forestals

Definició: son aquells terrenys en els quals s’assenten infraestructures estratègiques de prevenció d’incendis definides a nivell dels perímetres de protecció prioritària (PPP) o municipal. També

s’integren en aquesta categoria els punts estratègics de gestió (PEG) definits a nivell de PORF fora de l’àmbit dels PPP.

Objectius i directives bàsiques: per cada PPP es redacta un projecte d'infraestructures estratègiques (PIE) de prevenció d'incendis forestals, el qual projecta i prioritza aquestes

infraestructures per a la prevenció d’incendis.

Per cada PEG definit en els PORF fora de l’àmbit dels PPP s’elaborarà un projecte executiu que defineixi les infraestructures estratègiques que constitueixen aquest PEG

Els municipis d’alt risc d’incendi forestal han d’elaborar un pla municipal de prevenció d’incendis forestals, que integrarà les actuacions a realitzar en l’àmbit de la prevenció d’incendis forestals. Aquests plans determinen les infraestructures estratègiques a nivell municipal.

En els casos avalats per l’Administració forestal, es podrà estendre la classificació d’infraestructura d’interès general a les delimitades en instruments de planificació del risc d’incendi d’escala municipal.

En els terrenys delimitats pels PORF i pels PPP que, per raó de la seva funció estratègica en el

control de la propagació d’eventuals incendis forestals o en la prevenció dels seus efectes sobre les persones, es podran limitar aquelles activitats que puguin representar un risc addicional d’incendi i es promouran mesures actives de gestió del combustible.

El mapa 4 d’aquest PGPF conté una delimitació indicativa dels PPP que, en tot cas, s’integrarà als corresponents PORF.

d) Terrenys forestals declarats com a materials de base

Definició: són materials de base les poblacions, plantacions o individus d’on s’obtenen els materials forestals de reproducció. Aquests terrenys estaran inclosos al Catàleg Nacional de Materials de base regulat al Reial Decret 289/2003.

Objectius i directives bàsiques: per la declaració d’un material de base, el departament amb competències forestals ha d’identificar poblacions, plantacions o individus amb les condicions adequades per a la producció de materials forestals de reproducció per tal d’assegurar una gestió i

comercialització adequada d’aquests últims. D’aquesta manera es pretén la conservació i el manteniment dels recursos genètics dels diversos tàxons forestals presents a Catalunya. Quan els boscos identificats com adequats no siguin titularitat de la Generalitat de Catalunya, es promouran

els acords necessaris amb la propietat per tal de garantir-ne una gestió adequada.

e) Terrenys forestals de protecció hidrològica i de prevenció de l’erosió.

Definició: són terrenys forestals de protecció hidrològica i de prevenció de l’erosió aquells que, no

estant declarats d’utilitat publica, corresponen a conques on s’han realitzat obres de restauració hidrològica sobre la seva xarxa de drenatge o existeixen fenòmens acusats d’erosió de lleres i


95

també aquells que van ser repoblats per tal de disminuir fenòmens erosius, evitar allaus o fixar dunes.

Objectius i directives bàsiques: en els terrenys forestals delimitats per la seva funció de protecció hidrològica o contra altres riscos naturals com erosió, allaus, despreniments, etc. s’ha de garantir la funcionalitat protectora i, si s’escau, determinar la repoblació obligatòria d’acord amb el que

disposa l’article 7.2 a) de la Llei 6/1988.

Depenent de la titularitat pública o privada del terreny forestal i de si la funció de protecció hidrològica o contra altres riscos naturals es preveu que ho sigui a llarg termini o permanentment,

aquests terrenys poden ser objecte d’inscripció al Catàleg de Forests d’utilitat pública o en el Catàleg de boscos protectors.

f) Terrenys forestals d’interès productiu

Definició: són terrenys forestals d’interès productiu aquells terrenys que tenen o poden tenir elevats rendiments productors de qualsevol producte forestal.

Objectius i directives bàsiques: en aquells terrenys s’ha de fomentar la funció productora tot

mantenint la sostenibilitat dels aprofitaments. L’Administració ha de vetllar pel manteniment i millorar les seves produccions dins de l’àmbit de la gestió forestal sostenible i evitar-ne la limitació de les seves produccions o la destrucció per qüestió de noves infraestructures d’altres àmbits

g) Terrenys forestals d’ús social i recreatiu

Definició: són terrenys forestals d’us social i recreatiu aquells que no estant inclosos en cap espai natural protegit es veuen sotmesos a una freqüentació i pressió humana molt important per la seva

facilitat d’accés, la situació estratègica en relació amb les aglomeracions urbanes o per la seva ordenació adient per a l’ús públic.

Objectius i directives bàsiques: en aquest terrenys es procurarà una defensa contra incendis

forestals que permeti garantir la seguretat de les persones i es realitzarà una ordenació de l’activitat que sigui compatible amb la resta d’usos i aprofitaments

h) Terrenys d’interès ecològic

Definició: aquests terrenys inclouen els terrenys d’interès faunístic i florístic i els terrenys d’interès per a la conservació d’hàbitats de Catalunya. Els terrenys d’interès faunístic i florístic són els terrenys forestals que compten amb presència d’espècies vegetals o que formen part dels sectors

de cria i sectors importants d’alimentació o descans d’espècies de fauna classificades en ambdós casos com a amenaçades (en perill d’extinció o vulnerables).

Els terrenys d’interès per a la conservació d’hàbitats de Catalunya estan constituïts pels hàbitats

amb un grau d’amenaça 4 segons l'avaluació del grau d'amenaça i de l'interès de conservació dels diferents tipus d'hàbitats de Catalunya, que es corresponen amb els codis 41c1, 41d, 41f, 41g, 41j, 41o, 41q, 41t, 41v ; 42a, 42ae, 42ak, 42c, 42d, 42q; 43e; 44a, 44a1, 44c, 44e, 44g, 44i, 44j,

44k, 44m, 44n, 44o, 44p, 44f de la cartografia oficial d’hàbitats a Catalunya. En aquests terrenys s’ha de vetllar per la conservació i millora del seu estat mitjançant una gestió silvícola d’acord amb aquests objectius.

Objectius i directives bàsiques: en aquests terrenys s’ha de realitzar una gestió dels aprofitaments i

activitats compatible amb la persistència de l’espècie, considerant que els condicionants poden ser diferents segons l’espècie o l’època de l’any.

7.8.1.3 Terrenys forestals ordinaris

Són terrenys forestals ordinaris els que no estan classificats com a terrenys forestals d’especial

interès o terrenys forestals d’alt valor

Aquests terrenys queden subjectes a la tutela per part de l’administració forestal qui vetllarà pel seu ús racional.


96

7.8.2 Compatibilitat d’activitats i usos forestals amb les categories de terrenys

forestals.

El règim de compatibilitat d’activitats i usos forestals amb les categories de terrenys forestals és el

previst en els instruments de desplegament del PGPF, i s’ha de determinar d’acord amb la “Matriu de compatibilitat d’activitats i usos forestals amb les categories de terrenys forestals del PGPF”, la

qual te caràcter orientatiu per als instruments de desplegament del PGPF.

Matriu de compatibilitat d’activitats i usos forestals amb les categories de terrenys forestals

Les activitats forestals s’han agrupat en els següents grups (entre parèntesi, l’acrònim emprat a

la matriu):

I. Aprofitaments fusters i treballs de millora silvícola (APROF FUS)

II. Usos pastorals (PAST)

III. Altres aprofitaments no fusters de les forests (APROF NF)

IV. Canvi d’usos (CANVI US)

V. Gestió del risc d’incendis forestals i altres riscos naturals (G RISC N)

VI. Infraestructures i ús social de les forests (INF US SOC)

Per cada activitat se’n valora el grau de compatibilitat i preferència d’acord amb la classificació següent:

Compatible (C)

Descripció: l’ús és compatible quan el fet d’aplicar-ho als terrenys forestals no suposa un

minvament de la seva funció principal ni en l'espai ni en el temps, considerant la possibilitat que l’activitat s’hagi de realitzar fora d’una època de l’any en la qual existeix certa incompatibilitat i tenint en compte sempre els preceptes de la gestió forestal sostenible.

Autorització administrativa de l’activitat: la tramitació de les autoritzacions serà l’establerta per la

legislació corresponent.

Compatible complementari (CC)

Descripció: l’ús de l’activitat és compatible i permet promoure la funció principal del terreny forestal, considerant sempre els preceptes de la gestió forestal sostenible.

Autorització administrativa de l’activitat: la tramitació de les autoritzacions serà l’establerta per la

legislació corresponent i, en aquest cas, l’administració podrà declarar-ne l’ús o activitat com a preferent, també pel que fa a l’obtenció de mesures de foment o inversió per al seu desenvolupament.

Compatible parcial (CP)

Descripció: l’ús és parcialment compatible quan és aplicable adoptant mesures correctores específiques per garantir el manteniment de la funció principal dels terrenys forestals, considerant

sempre els preceptes de la gestió forestal sostenible.

Autorització administrativa de l’activitat: l’autorització administrativa de les activitats haurà de tenir en compte aquest condicionant, i en els casos en què l’activitat no necessiti autorització

administrativa, l’administració podrà actuar d’ofici per a la regulació d’aquestes activitats.

Incompatible (I)

Descripció: l’ús o activitat és incompatible amb la funció principal del terreny forestal tot i tenir en

compte els preceptes de gestió forestal sostenible.

Autorització administrativa de l’activitat: aquestes activitats queden prohibides i, en cas que el

propietari estigui interessat a desenvolupar-les, cal fer una sol·licitud expressa a l’administració

competent amb la documentació necessària que justifiqui la compatibilitat de l’actuació amb la funció principal de terreny, perquè se’n valori l’aprovació extraordinària.

En el cas en que en un mateix terreny forestal es doni més d’una vocació principal, prevaldrà el grau de compatibilitat més restrictiu.


97

Les categories de terrenys forestals queden establertes a l’apartat 7.8.1 del PGPF, titulat

“Classificació dels terrenys forestals”, i responen als acrònims següents:

CUP CBP Terrenys forestals que pertanyen al Catàleg de forests d’utilitat pública o al Catàleg

de boscos protectors

EProt Terrenys forestals en espais naturals protegits

Econ Terrenys forestals dins els espais d’interès connector

TFRib Terrenys forestals de ribera

InPEGs Terrenys forestals de caràcter estratègic en la prevenció dels riscos relacionats amb els incendis forestals. Punts estratègics de gestió

InPPP Terrenys forestals de caràcter estratègic en la prevenció dels riscos relacionats amb

els incendis forestals. Perímetres de protecció prioritària

MBas Terrenys forestals declarats com a materials de base

PHiEr Terrenys forestals de protecció hidrològica i de prevenció contra l’erosió

TUsRec Terrenys forestals d’ús social i recreatiu

BSing Terrenys forestals classificats com a boscos singulars

TFProd Terrenys forestals d’interès productiu

SocRec Terrenys forestals d’ús social i recreatiu

ConHab Terrenys d’interès per a la conservació d’hàbitats de Catalunya

AIFa Terrenys d’interès faunístic

AIFl Terrenys d’interès florístic

TF SC Terrenys forestals sense classificar que no pertanyen a cap de les categories anteriors

A la matriu es destaquen en negreta les activitats que necessiten autorització administrativa. A la taula s’adjunta una descripció de les activitats forestals.

Per cada activitat se’n valora el grau de compatibilitat i preferència d’acord amb la classificació següent:

Compatible (C)



Incompatible (I)

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia,

Pesca, Alimentació i Medi Natural

98

Taula 34. Matriu de compatibilitat d’activitats i usos forestals amb les categories de terrenys forestals

ACTIVITATS I USOS

FORESTALS

I. APROF FUS CUP CBP

EProt ECon TFRib BSing InPEG/InPPP MBas PHiEr TFProd SocRec AIFa AIFl ConHab TF SC

Tallada de regeneració C C C C CP CC CP C CC C CP CP CP C

Tallada de selecció i

Aclarides1 C C C C CP CC C C CC C CP CP CP C

Biomassa2 C C C C CP CC CP C CC C CP CP CP C

Fusta i llenya ús domèstic C C C C CP CC C CC CC C CP CP CP C

Tallada sanitària* C CC CC C CP CC CC CC CC CC CP CP CP C

Estassades, podes i selecció de tanys

C C C C CP CC C C CC C CP CP CP C

Reforestació producció* C C C CP CP CP CP C CC C CP CP CP C

Reforestació protecció* C C C CC CP CP CP CC CP C CP CP CP C

Aforestació producció* C C C CP CP CP CP C CC C CP CP CP C

Aforestació protecció* C C C CC CP CP CP CC CP C CP CP CP C

II. PAST CUP CBP


Pasturatge3 C C C C CP CC C CP CP C C CP CP C

Adevesaments C CP CP CP CP CC CP CP CP C CP CP CP C

Silvopasturatge4* C CP C C CP CC C C C C C CP CP C

Crema pastures de muntanya

C CP C C CP CC C C C C CP CP CP C

Transformació a pastures C CP C CP I CC I CP I C CP CP I C

III. APROF NF CUP CBP


Suro C C C C CP C C C CC C C C C C

Pinya C C C C CP C C C CC C C C C C

Tòfona C C C C CP C C C CC C C C C C

Bolets C C C C CP C C C CC C C C C C

Verd nadalenc5 C C C C CP C C C C C C C C C

Aprofitament de PAMs C C C C CP C C C C C C C C C

Desarrelaments C C C C CP C CP C CP C CP CP CP C

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Ramaderia,

Pesca, Alimentació i Medi Natural

99

ACTIVITATS I USOS

FORESTALS

Act. Cinegètica C C C C C C C C C I C C C C

Act. Piscícola C C C C C C C C C C C C C C

IV. CANVI ÚS CUP CBP


Rompudes CP C C I I CC I CP I I CP I I C

Act. extractives CP CP C I I C I CP I I CP I I C

Instal·lació de patis o

magatzems per a fusta o biomassa

CP CP C I I I I CP CP I CP I I C

V. G RISC N CUP CBP


Àrees de baixa càrrega de

combustible C C C C C CC CP C C C CP CP CP C

Punts d’aigua C C C C C CC C C C C CP CP CP C

Pistes forestals C C C C C CC CP C C C CP CP CP C

Ús del foc tècnic C C C C C C C C C C CP CP CP C

Construcció d’hidrotècnies C C C C C C CP CC C C C CP CP C

Treballs silvícoles

postcatàstrofe C C C C C C C CC CC C CP CP C C

VI. US SOCIAL I

ACTIVITATS

CUP CBP


Corriols C CP C CP CP C C C C C CP CP CP C

Tallada manteniment C C C C CP C CP C C C CP CP CP C

Accés motoritzat C CP C C CP C C C C CC CP CP CP C

Àrees de circulació

(circuits) C CP C I I I CP CP CP CC CP I I C

Usos esportius i lúdics C CP C C CP CP C C C CC CP CP CP C

En negreta les activitats on cal autorització administrativa de la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat i les tipologies de terrenys forestals amb cartografia operativa normativa. Es destaca en negreta l’anàlisi de compatibilitat quan coincideixen ambdós factors.

* La tallada sanitària s’inclou com a activitat que necessita autorització en el cas que hi hagi aprofitament comercial. En el cas de les reforestacions i aforestacions, es tracta de l’autorització vinculada a la sol·licitud de subvenció. En el silvopasturatge només es comprèn l’autorització quan és sobre terrenys cremats.

Altres consideracions: 1Inclou la selecció de tanys; 2Biomassa procedent de treballs forestals o de boscos declarats conreus energètics; 3En terrenys no arbrats; 4Pasturatge del sotabosc en terrenys no adevesats; 5Inclou la recol·lecció de molses, vesc i galzeran. No té en compte les plantacions d’arbres de Nadal.


100

7.8.3 Serveis

Serveis i funcions generals dels terrenys forestals

Els terrenys forestals desenvolupen diverses funcions econòmiques, socials i ambientals que,

lluny de ser divergents, normalment són complementàries i mantenen relacions sinèrgiques positives entre elles. És el que es coneix com la multifuncionalitat dels terrenys forestals.

La Taula 35 recull la relació de compatibilitat entre les principals funcions de les forests agrupades en 3 categories: Funcions de producció : inclou la funció productiva dels terrenys forestals, tant dels productes

fusters (fusta, llenya, biomassa) com no fusters (suro, pinyó, pastures, etc.). Sovint, la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals està estretament lligada al manteniment de la seva funció productiva. El pasturatge del sotabosc, per exemple, afavoreix la prevenció dels incendis i pot

afavorir la funció productora de fusta de les forests. Les tallades de regeneració i les aclarides per a la producció de fusta, alhora, milloren la producció micològica, la gestió eficient de l’aigua a nivell de conca, l’accessibilitat dels terrenys forestals i, fins i tot, la qualitat paisatgística de

l’entorn. Funcions de regulació: Fa referència als serveis ambientals, les funcions principals de

conservació de sòls, regulació hidrològica, conservació de la biodiversitat de fauna i flora, etc. En

conjunt, aquestes funcions estan estretament relacionades amb la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals. En general, la pèrdua de la coberta forestal comporta sovint la pèrdua d’aquestes funcions.

Funcions culturals: incorpora els usos culturals i recreatius dels terrenys forestals, amb una

llarga tradició a Catalunya. Novament, les relacions sinèrgiques entre les diverses funcions

queda palesa, per exemple, en el cas dels boscos gestionats, els quals normalment són més apreciats des d’un punt de vista estètic i per desenvolupar-hi els usos recreatius. Per usos recreatius s’entenen totes aquelles activitats esportives, recreatives i culturals que tenen lloc en l’entorn forestal.

Les relacions entre les funcions s’han classificat com a compatible, compatible complementari, compatible parcial i incompatible, d’acord amb la descripció següent:

Compatible (C)

Descripció: dos usos o funcions són compatibles quan el fet d’aplicar un determinat ús no suposa

minvament en l'aplicació de l'altre ús ni en l'espai ni en el temps, considerant la possibilitat que l’activitat s’hagi de realitzar fora d’una època de l’any en la qual existeix certa incompatibilitat i tenint en compte sempre els preceptes de la gestió forestal sostenible.

Regulació dels usos: ambdós usos poden ser autoritzats d’acord amb la legislació vigent.


Descripció: els usos són compatibles i la coexistència d’ambdós suposa una millora del servei

principal, és a dir, mantenen una relació sinèrgica positiva.

Regulació dels usos: ambdós usos podran ser autoritzats d’acord amb la legislació vigent i, en aquest cas, es podran declarar els usos com a preferents, també pel que fa a l’obtenció de mesures

de foment o inversió per al seu desenvolupament.


Descripció: dos usos són parcialment compatibles quan són aplicables en el mateix espai, però no

en el mateix temps, o bé ho són però adaptant-ne l’ús per garantir el compliment del servei principal corresponent. Per tant, amb la regulació cronològica en l'aplicació i l’adopció de mesures correctores específiques, els usos podrien ser compatibles.

Regulació dels usos: ambdós usos podran ser autoritzats d’acord amb la legislació vigent però hauran de tenir en compte els condicionants suficients per garantir el compliment del servei corresponent a cada funció.


101

Incompatible (I)

Descripció: dos usos són incompatibles quan el fet d'aplicar un ús duu inevitablement a la

inaplicabilitat de l'altre o a la pèrdua de la seva funció principal.

Regulació dels usos: ambdós usos no es poden desenvolupar conjuntament, per la qual cosa la seva preferència quedarà establerta per la legislació corresponent, així com pel tipus d’activitat

forestal i tipologia de terrenys forestals (veure apartat 7.8.2.).

En el cas que en un mateix terreny forestal es donin més de dues funcions principals, prevaldrà el grau de compatibilitat més restrictiu.


102

Taula 35: Tipus de relacions entre usos principals dels terrenys forestals a Catalunya

Funcions de producció Funcions ambientals Funcions culturals

Fusta

,

llenya i

bio

massa

Pastu

res

Pastu

ratg

e

sota

arb

rat

Bole

ts i

altre

s

fongs

Suro

Pin

yó

Fru

its i

llavors

Pla

nte

s

aro

. i m

ed.

Mel

Conserv

aci

ó d

e s

òl

Reg.

hid

rolò

gic

a

Reg.

clim

àtica

Bio

div

ers

it

at

Caça

Pesca

Pais

atg

e

Ús

recre

atiu

Fu

ncio

ns d

e p

ro

du

cció

Fusta, llenya i

biomassa

I CC C CC CC CP C C C C C C C C CC C

Pastures I I C C CP I C C C C C C C CC C

Pasturatge sota

arbrat

C C C CP I C C C C C C C CC C

Bolets i altres fongs C C C C C C C C C C C C CC

Suro C C C C C C C C C C CC C

Pinyó C C C C C C C C C C C

Fruits i llavors C C C C C C C C C C

Plantes aromàtiques

i medicinals

C C C C C C C CC C

Mel C C C C C C C C

Fu

ncio

ns

am

bie

nta

ls

Conservació del sòl CC C C C C CC CC

Regulació

hidrològica

C C C CP C CC

Regulació

atmosfèrica

C C C C C

Conservació de la

biodiversitat

CC C C CP

Fu

ncio

ns

cu

ltu

rals

Caça C C CC

Pesca C CC

Paisatge CC

Ús recreatiu

On; C: Compatible, CC: Compatible complementari, CP: Compatible parcial, I: Incompatible


103

8. ALTRES DIRECTRIUS

8.1. Condicions per fixar i revisar les èpoques de tallada

El departament competent en matèria forestal pot restringir les èpoques de tallada per raons de prevenció d’incendis forestals, per no incidir en èpoques crítiques d’espècies protegides o

amenaçades, per evitar afavorir la propagació de plagues, per ser convenient per a l’espècie o per d’altres raons degudament justificades.

8.2. Condicions per revisar la unitat mínima forestal

S’entén per finca forestal els conjunt de terrenys forestals pertanyents a un o varis titulars en pro indivís.

En la fixació de la unitat mínima forestal s’ha de tenir en compte les condicions i característiques de

cada comarca, i la seva superfície ha de ser suficient per a que s’hi pugui desenvolupar racionalment l’explotació forestal.

Es poden realitzar divisions o segregacions de finques forestals sempre que la finca resultant tingui una superfície igual o superior a la unitat mínima forestal o que, sinó assoleixen la superfície

mínima exigida, s’agrupin immediatament amb terrenys contigus per constituir una finca de superfície igual o superior a la unitat mínima forestal corresponent.

8.3. Disposicions per a l’avaluació ambiental de plans i programes i per a l’avaluació d’impacte ambiental de

projectes que afectin terrenys forestals

Els documents d’avaluació ambiental de plans i programes i els estudis d’impacte ambiental de projectes que afectin terrenys forestals han de justificar expressament la incorporació i la implementació efectiva dels objectius de protecció mediambiental fixats per aquest PGPF i pels

PORF.

Sens perjudici del que disposa el punt anterior, els documents esmentats han de garantir la conservació dels valors dels terrenys forestals d’especial interès i d’alt valor que motiven la seva

classificació com a tal. Així mateix, verificaran l’adopció, per part dels plans, programes o projectes corresponents, de les mesures necessàries per prevenir el risc d’incendis, tant en el seu àmbit com en l’entorn immediat.

8.4. Contingut mínim dels Plans d'ordenació dels recursos

forestals.

Els Plans d'ordenació dels recursos forestals contindran, com a mínim, els aspectes determinats en els apartats e), f) i h) de l'article 31 de la Llei de l'Estat 43/2003, de 21 de novembre, de Forests.

PLA GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL DE CATALUNYA 2014 -...

Documents

Transcript of PLA GENERAL DE POLÍTICA FORESTAL DE CATALUNYA 2014 -...