Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat...2010‐2015. Departament d'Estadística....
51
Gerència Municipal Direcció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat La població resident Juliol de 2018
Transcript of Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat...2010‐2015. Departament d'Estadística....
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègicdels espais litorals de la ciutat
La població resident
Juliol de 2018
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
2
Índex
01. Els barris del litoral i la seva població
02. Característiques de la població
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
3
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
01Els barris del litoral i la seva població
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
4
Els barris del litoral
El Poble SecLa Marina del Port El Barri Gòtic El Poblenou El Besòs i el Maresme
El Raval St. Pere, Sta. Caterina i la Ribera
La Vila Olímpica del Poblenou
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou
Zona Franca
Parc de Montjuïc
La Barceloneta
La Marina del Prat Vermell
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
5
La població del litoral
Als barris del litoral hi viuen poc més de 250.000 persones: el 13% de la població empadronada a la ciutat de Barcelona.
Districte BarriPoblació
(hab)Ciutat Vella el Raval 47.274Ciutat Vella el Barri Gòtic 15.729Ciutat Vella la Barceloneta 15.068Ciutat Vella Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 22.380Sants Montjuïc el Poble Sec - AEI Parc Montjuïc 40.104Sants Montjuïc la Marina del Prat Vermell - AEI Zona Franca 1.146Sants Montjuïc la Marina de Port 30.397Sant Martí la Vila Olímpica del Poblenou 9.346Sant Martí el Poblenou 33.621Sant Martí Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 13.455Sant Martí el Besòs i el Maresme 22.609LITORAL 251.129BARCELONA 1.610.427
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
6
La població del litoral
≤ 5.000
5.001 - 10.000
10.001 - 20.000
20.001 - 30.000
30.001 - 40.000
> 40.001
Els barris amb major població són el Raval (47.274 habitants), el Poble Sec (40.104 habitants), el Poblenou (33.621 habitants) i la Marina del Port (30.397 habitants).
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona..
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
7
Densitat de població per seccions censals (hab/ha)
Els àmbits amb una densitat de població més elevada es troben al Raval Nord, al Poble Sec i a alguns sectors de la Marina del Port.
Densitat (població/ha)
≤ 300
301 - 600
601 - 900
901 - 1200
> 1541Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona..
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
8
Evolució de la població (2007-2016)
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener del 2007-2016. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
9
Evolució de la població (2007-2016)
Prenent com a punt de partida l’any 2007, s’observa com la majoria de barris del litoral presentencreixements i decreixements de l’ordre del 10%. La Barceloneta, Sant Pere, Santa Caterina i laRibera perden població mentre que el Poble Sec, el Raval, la Marina del Prat Vermell, la Marinade Port, la Vila Olímpica, el Poblenou i el barri del Besòs i el Maresme guanyen població.
Si bé tots ells conformen un recorregut des del 2007 fins al 2016 força homogeni, és importantremarcar que 2 dels 11 barris es desmarquen del conjunt: el Barri Gòtic i el barri de Diagonal Mar iel Front Marítim del Poblenou. Aquests dos barris mostren tendències oposades de creixement,mentre el primer acumula un decreixement del 44%, el segon mostra un creixement del 38%.
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
10
Evolució de la població (2011-2016)
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener del 2011-2016. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
11
Evolució de la població (2011-2016)
Durant el període 2011 – 2016, la ciutat de Barcelona mostra oscil·lacions poc significatives enrelació a l’evolució de la població (1.615.448 persones, any 2011; 1.610.427 persones any 2016).
L’evolució de la població dels barris del litoral tampoc mostra majors fluctuacions, situant-se enuna xifra de 251.000 habitants al llarg del període.
Tanmateix, a escala de barri sí que s’identifiquen dinàmiques diferenciades: per una banda,Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou i el Poblenou experimenten un creixement sostingutde població des del 2011. En concret, Diagonal Mar i el Front Marítim té un creixement mésaccelerat, arribant a augmentar un 12% la seva població en 5 anys. Per altra banda, els barris deCiutat Vella, tret del Raval, perden població des del 2011, accentuant aquesta pèrdua al barriGòtic, el qual perd el 16% de la seva població des de 2011, passant de 17.687 habitants a 15.729.El barri del Besòs i el Maresme també registra una pèrdua continuada de població, passant depràcticament 24.000 a 22.609 habitants
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
12
Evolució de la població (2011-2016)
L’evolució de la població en els darrers 5 anys accentua la pèrdua de població a 3 barris: el BarriGòtic, la Barceloneta i el Besòs i el Maresme.
La seva pèrdua de població (segons el padró) està associada a 3 possibles causes:
El decreixement natural de la població. Les defuncions superen els naixements, donant com aresultat una taxa bruta de creixement natural negativa.
Un saldo migratori negatiu, fruit del descens de la població que marxa de la ciutat respecte laemigrada. (Les dades també inclouen altres motius relacionats amb una inscripció indegudaal padró o caducitat).
Les migracions internes entre els diferents barris de Barcelona, calculada a través de ladiferència d’altes i baixes de domicilis.
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
13
Evolució de la població (2011-2016)Barri Gòtic
Font: elaboració pròpia a partir de les dades sobre moviments demogràfics i el padró municipal 2010‐2015. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
La taxa de creixement migratori es recupera els darrers 3 anys. El seu pes és tant important quefa que el barri Gòtic guanyi població. Malgrat tot, el decreixement de la població degut a lesmigracions internes continua tenint molt pes.
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
14
Evolució de la població (2011-2016)Barri Gòtic
És el barri amb més pèrdua de població però el que presenta unes taxes de recuperaciómés importants.
La recuperació és fruit d’un saldo migratori positiu durant els darrers dos anys lligada a unaconjuntura econòmica de caràcter global.
És un dels principals barris receptors de nouvinguts de la ciutat. El perfil dels immigrants ha variat en els darrers anys, tractant-se d’un augment de
nouvinguts d’origen Europeu. La davallada del saldo migratori intern encara és més important, amb una pèrdua de
població de l’ordre del 20% sense que, de moment, mostri signes de recuperació. Les dinàmiques d’elitització i gentrificació de la ciutat han provocat que molta població
marxi cap a altres barris de la ciutat. Presenta una taxa negativa de creixement natural la qual mostra l’existència d’una bossa
important de població envellida que no assegura el seu reemplaçament.
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
15
Evolució de la població (2011-2016)Barri de la Barceloneta
Font: elaboració pròpia a partir de les dades sobre moviments demogràfics i el padró municipal 2010‐2015. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
El pes de les migracions internes és important al llarg de tot el període. El decreixement natural dela població augmenta. Tanmateix, l’augment de població total està vinculat amb el creixementmigratori.
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
16
Evolució de la població (2011-2016)Barri de la Barceloneta
El barri de la Barceloneta segueix un patró similar al barri Gòtic. Presenta una taxa de creixement natural i una taxa bruta de creixement migratori intern
negatives durant tot el període d’estudi. Presenta un decreixement natural de la població més acusat, degut a la important bossa de
població envellida existent al barri, La pèrdua de població al barri a través de les migracions internes cap a altres indrets de la
ciutat, es manté constant al llarg de tot el període estudiat i es mostra significatiu a finalsdel període passant d’una taxa del -0,06% el 2007 al -14,58% el 2013.
La pèrdua de població de la Barceloneta està vinculada al reemplaçament de la poblaciólocal per població nouvinguda, fruit d’un procés de turistificació intens, que queda palèsen l’augment de la taxa bruta de creixement migratori.
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
17
Evolució de la població (2011-2016)Barri del Besòs i el Maresme
Font: elaboració pròpia a partir de les dades sobre moviments demogràfics i el padró municipal 2010‐2015. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
El pes de les migracions, és a dir, la població que marxa del barri fora de Barcelona és el factormés determinant en la pèrdua de població resident del barri al llarg del període analitzat
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
18
Evolució de la població (2011-2016)Barri del Besòs i el Maresme
El barri del Besòs i el Maresme presenta un saldo migratori negatiu. S’observa un augment de la població emigrada inclosa dins el grup de baixes per inscripció
indeguda1 o per caducitat.2
Aquest fet vinculat especialment a la població estrangera, fa posar en dubte que es tractid’una pèrdua real de la població, malgrat que aquesta ja no aparegui comptabilitzada alpadró.
Augment de la taxa bruta de creixement migratori intern. En els darrers 2 anys el barri hatingut un saldo migratori intern positiu, amb altes de domicilis procedents majoritàriament delmateix districte (66,9% el 2014 i 68,4% el 2015), però amb un percentatge significatiud’empadronaments provinents del districte de Ciutat Vella (8,5% el 2014 i 7,5% el 2015).
La taxa bruta de creixement natural no té incidència en la pèrdua de població.
1 Les efectuades d’ofici per l’ajuntament per a resoldre duplicitats en el seu Padró o per a donar de baixar aquelles inscripcions que no compleixen amb el requisit exigit de residencia habitual en elmunicipi. 2 És el resultat de l’aplicació de la reforma de la Llei d’estrangeria de 2003 que estableix l’obligació dels estrangers no comunitaris sense autorització de residència permanent, de renovarla seva inscripció padronal cada dos anys i la caducitat d’aquestes inscripcions en cas de no produir-se la renovació, tenint la potestat, l’ajuntament corresponent d’executar d’ofici, la baixa percaducitat de les mateixes).
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
19
Evolució de la població (2011-2016)Conclusions
el barri Gòtic la Barcelonetael Besòs i el Maresme
el barri Gòtic
la Barceloneta
el Besòs i el Maresme
el barri Gòtic
la Barceloneta
el Besòs i el Maresme
el barri Gòtic
la Barceloneta
el Besòs i el Maresme
el barri Gòtic
la Barceloneta
el Besòs i el Maresme
el barri Gòtic
la Barceloneta
el Besòs i el Maresme
Taxa bruta de creixement natural ‐1,60 ‐3,14 1,64 ‐2,09 ‐2,93 2,25 ‐2,69 ‐5,91 ‐0,08 ‐3,25 ‐5,84 ‐0,47 ‐2,51 ‐5,53 0,65 ‐2,75 ‐5,92 ‐0,17Taxa bruta de creixement migratori ‐15,49 ‐11,56 8,89 ‐17,33 13,53 ‐4,54 ‐12,71 6,35 ‐22,84 5,45 ‐4,30 ‐11,30 10,06 14,29 ‐4,27 38,38 17,16 ‐4,30Taxa bruta de creixement migratori intern ‐26,44 ‐5,47 ‐3,36 ‐25,61 ‐12,38 ‐7,79 ‐20,59 ‐14,16 ‐1,43 ‐20,89 ‐14,58 ‐3,88 ‐20,87 ‐13,31 3,36 ‐21,87 ‐9,11 1,74
Taxa bruta de creixement total ‐43,54 ‐20,17 7,17 ‐45,03 ‐1,79 ‐10,08 ‐35,99 ‐13,72 ‐24,36 ‐18,68 ‐24,73 ‐15,66 ‐13,32 ‐4,55 ‐0,26 13,75 2,13 ‐2,74
20152010 2011 2012 2013 2014
Així doncs, es pot concloure que cada un dels 3 barris perd població per dinàmiques diferents:
Barri Gòtic, fort procés de migracions internes, és a dir, de població que abandona el barri capa altres barris de la ciutat.
La Barceloneta, procés de migracions internes i decreixement natural més pronunciat que a laresta de barris.
El Besòs i el Maresme, saldo migratori negatiu.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades sobre moviments demogràfics i el padró municipal 2010‐2015. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
20
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
02Característiques de la població
Estructura per edatsOrigen de la poblacióNivell educatiuAtur registratÍndex de renda familiar disponible
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
21
Estructura per edats
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
22
Estructura per edats
La comparativa entre les piràmides de població de Barcelona i la dels barris del litoral mostra diferències significatives:
Una major presència de població en edat adulta (dels 30 als 50 anys), fruit, principalment, de l’atracció de població als diferents barris i la immigració rebuda;
Una base creixent de població menor de 15 anys conseqüència de la població adulta nouvinguda
i una població poc envellida tret dels estrats superiors als 80 anys corresponents a la població local nascuda a Barcelona.
Malgrat que cada barri presenta una estructura de la població diferent, podem agrupar els barris del litoral en 3 tipologies diferenciades.
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
23
Estructura per edatsPiràmides de població
Barris amb població en edat adulta. Aquesta casuística es troba principalment al districte de Ciutat Vella. Les franges entre 25 i 45 anys són especialment pronunciades. El relleu de població ha fet que la piràmide concentri menys població envellida que altres barris.
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
24
Estructura per edatsPiràmides de població
Barris amb un nombre important de població envellida. Es tracta de barris amb una població més constant que ha anat envellint i encara resideix al mateix barri. Malgrat que el barri de la Barceloneta té unes característiques diferenciades als de la resta de Ciutat Vella, també compta amb un nombre important de població nouvinguda en edat adulta, fet que fa que comparteixi fenòmens similars.
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
25
Estructura per edatsPiràmides de població
Barris nous que encara no han completat un cicle familiar de vida. Aquest és el cas de la Vila Olímpica i de Diagonal Mar, caracteritzats per una àmplia franja de població adulta amb població jove, que encara ho ha arribat a envellir.
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
26
Estructura per edats
Les piràmides d’edat ofereixen una foto estàtica i actual de la població, tanmateix per entendre la seva evolució i les possibles casuístiques que les conformen val la pena utilitzar diferents indicadors demogràfics:
Índex d’envelliment: relaciona el total de població major de 65 anys amb el total de població menor de 15 anys.
Índex de sobreenvelliment: relaciona el total de població major de 85 anys amb el total de població major de 65 anys.
Índex de dependència juvenil: relaciona el total de població menor de 15 anys amb el total de població adulta (de 15 a 65 anys).
Índex de dependència global: relaciona el total de població menor de 15 anys i major de 65 anys amb el conjunt de població adulta (de 15 a 65 anys).
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
27
Estructura per edatsÍndex envelliment 2007
Índex d'envelliment
≤ 50
51 - 100
101 - 150
151 - 200
> 200
El barris Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, la Barceloneta i el Poblenou, concentren els valors més elevats. Es tracta per tant, de barris que encara preserven bona part de la seva població original.
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2007. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona)..
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
28
Estructura per edatsÍndex envelliment 2015
Índex d'envelliment
≤ 50
51 - 100
101 - 150
151 - 200
> 200
L’arribada de nova població jove al llarg de la darrera dècada substitueix la població envellida als barris citats al 2007, tret de a la Barceloneta, on la relació de població jove i envellida es manté estable.
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2015. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona)..
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
29
Estructura per edatsÍndex sobreenvelliment 2007
Índex de sobreenvelliment
≤ 5
6 - 10
11 - 15
16 - 20
> 20
Els valors més alts de població sobreenvellida es concentren principalment al nord del districte de Ciutat Vella, als barris del Gòtic i de Sant Pere i Santa Caterina i La Ribera. També en algunes àrees de la façana marítima del barri del Poblenou.
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2007. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona)..
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
30
Estructura per edatsÍndex sobreenvelliment 2015
Índex de sobreenvelliment
≤ 5
6 - 10
11 - 15
16 - 20
> 20
No obstant es veu un clar augment de la població sobreenvellida. Aquest fet es pot atribuir a dues causes: en primer lloc tota la població situada a una franja d’edat del 70 passa a ser major de 85 anys, i per altra banda, un nombre important de població majors de 65 anys han deixat el barri en els darrers 10 anys, fet que fa que la relació entre població major de 85 anys i 65 anys sigui molt superior.
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2015. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona)..
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
31
Estructura per edatsÍndex de dependència juvenil 2007
Índex de dependència juvenil
≤ 15
16 - 20
21 - 25
26 - 30
> 30
En contraposició als darrers dos indicadors, es pot observar com Ciutat Vella és el barri amb menys població juvenil, tret del Raval, conseqüència de la població nouvinguda en edat fèrtil. Per contra destaquen els barris de llevant amb la major relació entre infants i població adulta, especialment la Vila Olímpica i Diagonal Mar.
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2007. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona)..
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
32
Estructura per edatsÍndex de dependència juvenil 2015
Índex de dependència juvenil
≤ 15
16 - 20
21 - 25
26 - 30
> 30
La situació observada l’any 2007 es manté, accentuant-se als barris de llevat, en especial al de Diagonal Mar, que actualment és el barri de la ciutat amb la taxa d’infants més elevada de la ciutat.
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2015. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona)..
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
33
Estructura per edatsÍndex de dependència global 2007
Índex de dependència global
≤ 15
16 - 30
31 - 60
61 - 120
> 120
L’índex de dependència global es manté força homogeni al llarg del litoral, tret d’alguns punts del barri del Besòs i el Maresme i la Marina del Port que presenten un indicador més elevat.
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2007. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona)..
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
34
Estructura per edatsÍndex de dependència global 2015
Índex de dependència global
≤ 15
16 - 30
31 - 60
61 - 120
> 120
En l’actualitat determinats àmbits del centre del districte de Ciutat Vella, especialment al Gòtic i al Raval, redueix significativament els valors de dependència global fruit de la substitució de població major de 65 anys per població adulta i un major nombre d’infants. La resta de barris manté l’equilibri del 2007.
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2015. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona)..
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
35
Origen de la poblacióA la ciutat de Barcelona, un 16,6% de la població resident té nacionalitat estrangera. Al litoral de Barcelona, aquesta xifra és pràcticament el doble, amb un 29,5% de la població amb nacionalitat estrangera. Els barris que concentren un major nombre de població amb nacionalitat estrangera són els del Districte de Ciutat Vella: el Raval (48,5%), el barri Gòtic (43,5%), St. Pere, St. Caterina i la Ribera (39,6%) i la Barceloneta (31,9%). A continuació els segueixen el Poble Sec (29,3%) i el Besòs i el Maresme (24,6%)
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
36
Origen de la poblacióNacionalitat
En termes generals, les nacionalitats més nombroses als barris del litoral són: Pakistan (4,4%), Itàlia (3,1%), Filipines (2,4%), Marroc (1,7%) i França (1,4%). Tanmateix la seva distribució segons barris mostra uns patrons molts diferenciats
Pakistan: 10,5%Filipines: 8,4%
Bangladesh: 5,5%Xina: 1,4%Filipines: 1,2%Marroc: 1,1%
Xina: 1,9%--
Itàlia: 5,7%Pakistan: 2,9%Marroc: 2,1%
Itàlia: 6,3%França: 3,2%Marroc: 2,9%
Pakistan: 4,5%Itàlia: 2,9%
Filipines: 2,8%
Itàlia: 6,5%Pakistan: 4,2%França: 3,4%
Itàlia: 3,2%França: 1,8%
Alemanya: 1,0%
Itàlia: 2,8%Xina: 1,3%
Pakistan: 1,2%
Itàlia: 2,2%Rússia: 2,0%França: 1,4%
Pakistan: 8,9%Marroc: 1,9%
Xina: 1,5%
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
37
Origen de la poblacióNacionalitat 2007
Població estrangera (grans regions)
Africana
Americana
Asiàtica
1 punt = 1 persona
Europea (excepte espanyols)
La distribució de la població estrangera (segons grans regions) varia considerablement d’un barri a un altre, no només per la seva quantitat sinó també per regions de procedència. El Raval i el Besòs i el Maresme destacaven per una forta concentració de població asiàtica, mentre que altres barris com el Poble Sec o la Marina del Port tenien una forta concentració de llatinoamericans.
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2007..
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
38
Origen de la poblacióNacionalitat 2015
Població estrangera (grans regions)
Africana
Americana
Asiàtica
1 punt = 1 persona
Europea (excepte espanyols)
La nacionalització d’un nombre important d’estrangers (especialment sud americans), la marxa forçada per la crisis econòmica de molts d’ells i l’arribada de població europea fa que la distribució de població segons origen experimenti un canvi significatiu amb un clar augment d’europeus i asiàtics (pakistanesos i xinesos, principalment).
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2015..
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
39
Origen de la poblacióLloc de naixement 2015
Població estrangera (grans regions)
Africana
Americana
Asiàtica
1 punt = 1 persona
Europea (excepte espanyols)
No obstant, si comparem la població estrangera segons origen de naixement es pot observar com aflora, especialment, la comunitat llatinoamericana als barris de llevant i a la Marina del Port, població que s’ha nacionalitzat.
Font: elaboració pròpia a partir de xifres oficials de l’INE 2015..
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
40
Nivell educatiuPoblació sense estudis 2016
La Marina del Prat Vermell (6%), el Besòs i el Maresme (6%) i la Barceloneta (5%) són els barris amb un major percentatge de població sense estudis. La mitjana dels 11 barris del Litoral és del 3%, la mateixa que per tota la ciutat.
Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona)..
Població sense estudis
≤ 1,5 %
1,5 - 3 %
3 - 4,5 %
4,5 - 6 %
> 6 %
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
41
Nivell educatiuPoblació amb estudis superiors 2016
La Vila Olímpica (52%) és el barri de la ciutat amb un major percentatge de població amb estudis superiors. Pel que fa al litoral, la segueixen Diagonal Mar (39%), el barri Gòtic (38%) i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (38%). Per contra, la Marina del Prat Vermell (5%) i el Besòs i el Maresme (10%) són els barris amb un menor percentatge d’aquest tipus de població.
Població amb estudis superiors
≤ 10 %
10 - 20 %
20 - 30 %
30 - 40 %
> 40 %Font: elaboració pròpia a partir de la lectura del Padró Municipal d'Habitants a 1 gener 2016. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona)..
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
42
Atur registratPes de l’atur registrat per barris sobre la població de 16-64 anys 2011
S’observa una clara desigualtat al llarg del litoral, trobant barris com la Marina del Prat Vermell (17,53%) i el Raval (14,03%) que ocupen el primer i setè lloc, respectivament, del conjunt de la ciutat pel que el pes de l’atur al barri. Per contra, la Vila Olímpica presenta el percentatge més reduït de tot el litoral (8,82%).
Pes de l'atur registrat (%)
≤ 9
10-12
19-15
>15
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació 2011 (Generalitat de Catalunya) i el padró municipal 2011. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
43
Atur registratPes de l’atur registrat per barris sobre la població de 16-64 anys 2015En 4 anys l’atur registrat a la ciutat de Barcelona es redueix un 14,7%, fet que influeix considerablement en els barris del litoral. Només la Marina del Prat Vermell augmenta el pes de l’atur al barri (20%). Per altra banda, el barri del Besòs i el Maresme, malgrat mantenir pràcticament el mateix pes, escala posicions en el total de la ciutat, situant-se en el novè barri amb més pes de l’atur registrat dal barri de Barcelona.
Pes de l'atur registrat (%)
≤ 9
10-12
19-15
>15
Font: elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació 2015 (Generalitat de Catalunya) i el padró municipal 2015. (Departament d'Estadística, Ajuntament de Barcelona).
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
44
Atur registrat
La recuperació econòmica dels darrers 4 anys es fa palesa a la ciutat amb la reducciógeneralitzada del pes de l’atur registrat a cada barri, tret de a la Marina del Prat Vermell que ambmenys de 1.000 habitants i una forta concentració de població sense estudis augmenta un 2,5%.
Els barris de Ciutat Vella experimenten una important reducció, fet que també es veu condicionatpel canvi de perfil de la població observat en els darrers anys. Aquet fenomen, especialmentacusat al Gòtic, ve marcat per un augment de població adulta d’origen estranger, amb unpercentatge elevat d’estudis superiors, fet que comporta la reducció del pes de l’atur al barri. Uncas similar és el que està experimentant el barri del Poblenou, el qual redueix el pes de l’atursobre la població al barri en els darrers 4 anys.
Un altre dels fenòmens observats és la tendència del barri del Besòs i el Maresme a convertir-seen un barri receptor de població, tant de població estrangera com de població procedent d’altresbarris de la ciutat com el Raval, consolidant un perfil de població amb pocs estudis, amb un índexde renda familiar baix i amb un important pes de l’atur al barri.
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
45
Índex de la renda familiar disponible
L’Índex de la renda familiar disponible (IRFD) realitzats a partir de la combinació de cinc variables ponderades amb diferents pesos en relació ambuna mitjana de la ciutat centrada en 100.
(1) la qualificació acadèmica de la població, mesurada amb la taxa de titulats superiors; (2) la situació laboral, com a ràtio entre aturats i població en edat de treballar; (3) el parc de turismes en relació amb la població, (4) la potència dels nous turismes adquirits pelsresidents, i (5) els preus del mercat residencial de segona mà
Renda Familiar Disponible per càpita 2015
RFD/càpita(€/any)
Ciutat Vella 16.907Eixample 22.891Sants - Montjuic 15.445Les Corts 27.358Sarrià Sant Gervasi 37.168Gràcia 20.928Horta - Guinardó 15.750Nou Barris 10.634Sant Andreu 14.399Sant Martí 17.106
Barcelona 19.775
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
46
Índex de renda familiar disponible
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
47
Índex de renda familiar disponible
L’any 2008, tant sols els barris de la Vila Olímpica (133) i Diagonal Mar (104) es trobaven per sobre la mitjana de la ciutat (100). En canvi, el barris del Raval (62) i el Besòs i el Maresme (61) éren els barris amb l’IRFD més baix de l’àmbit Litoral
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
48
Índex de renda familiar disponible
L’any 2015, Diagonal Mar (162), la Vila Olímpica (150) i el barri Gòtic ( 108) es troben per sobre la mitjana de Barcelona. Els barris amb un IRFD més baix continua sent el Besòs i el Maresme (54) i, en especial, la Marina del Prat Vermell (39).
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
49
Índex de renda familiar disponible
el Raval
el Barri Gòtic
la Barceloneta
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
el Poble Sec
la Marina del Prat Vermell ‐AEI Zona Franca
la Marina de Port
la Vila Olímpica
el Poblenou
Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou
el Besòs i el Maresme
0
10
20
30
40
50
60
70
80
2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Posic
ió
Evolució de la posició de cada barri en relació amb els 73 de la ciutat ordenats per nivell de RFD de més alt a més baix
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
50
Índex de renda familiar disponible
Els barris de Ciutat Vella són alguns dels que més matisos ofereixen. En general, els índexs dels quatre barris que el formen estan situats relativament a prop de la mitjana i han evolucionat a l’alça en els darrers anys.
Els quatre barris comparteixen característiques demogràfiques comunes: tendència descendent de la població resident, elevada taxa d’immigració, rejoveniment de l’estructura d’edats i població cada cop amb un nivell d’estudis més alt; és a dir, són barris amb pocs nens i pocs vells que atreuen població més jove i formada que la que tenien anteriorment. Un procés de renovació de la composició demogràfica, que segueix a un de previ d’urbanístic, que comporta un increment del nivell socioeconòmic i que té el corresponent reflex en l’avanç de la renda per càpita dels seus habitants.
Tanmateix, pel cas del Gòtic cal destacar les diferències entre la zona nord i sud, on es concentren indicadors amb resultats negatius
Gerència MunicipalDirecció de l’Oficina estratègica de l’àmbit litoral
Pla estratègic dels espais litorals de la ciutat
51
Índex de renda familiar disponible
Sant Martí és l’únic districte que té barris amb rendes extremes en barris alhora limítrofs: la diferencia entre els barris de Diagonal Mar i el Besòs i el Maresme ha tornat a augmentar per cinquè any consecutiu. Actualment, Diagonal Mar té una població jove, amb la taxa d’infants més alta de la ciutat, amb alta formació acadèmica i un parc d’habitatges amb uns preus que doblen la mitjana de la ciutat.
Els barris de Sants-Montjuïc estan ubicats de forma compacta en la franja de renda baixa. Només hi ha una excepció, la Marina del Prat Vermell, l’únic barri del sud de la ciutat situat en el segment de renda molt baixa (cal recordar que és un barri amb una dimensió minúscula 1.145 habitants). En canvi, la Marina del port i el Poble Sec mostren un comportament força similar respecte tota la sèrie en relació a la posició
