PLA ESTRATÈGIC DE SANT POL DE MARjbalart1/C1_marketing/plasantpol.pdf · 1. PRESENTACIÓ El...

PLA ESTRATÈGIC

DE SANT POL DE MAR

ÍNDEX 1. Presentació. 2. Introducció. 3. Imatge de Sant Pol de Mar. 4. Organigrama del Pla Estratègic de Sant Pol de Mar. 5. Anàlisi de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats. 6. Objectiu general del Pla. Línies estratègiques. 7. Fitxes descriptives de les accions estratègiques. 8. Sistema d’avaluació del Pla Estratègic de Sant Pol de Mar.

Pla Estratègic de San Pol de Mar 1

1. PRESENTACIÓ

El municipi de Sant Pol de Mar es troba immers en un procés d’intensa transformació i

dinamisme, tant en el terreny de l’urbanisme, com de la cultura, la promoció econòmica, la

participació ciutadana o la cohesió social.

No endebades, un del projectes de l’equip de govern que es va plantejar a l’inici de la

legislatura era el d’obrir a la ciutadania la possibilitat de reflexionar sobre el futur que

desitgem per la nostra vila.

L’instrument que ens ha permès dur a terme aquesta reflexió és el Pla Estratègic de Sant Pol

de Mar, que ens ha portat a esbossar un futur il·lusionant pel poble.

El Pla Estratègic de Sant Pol de Mar que teniu a les mans és la “carta de navegació” que ens

ha de guiar, al propi Ajuntament però també al teixit econòmic i cívic i a la ciutadania en

general, cap a “bon port”; cap a un port de desenvolupament econòmic, de dinamisme social

i cultural, d’igualtat d’oportunitats, de serveis a les persones i de respecte a l’entorn urbà i

natural.

No voldria cloure aquestes paraules sense fer sentir el meu sincer agraïment cap a les

persones i entitats que han participat en l’elaboració del Pla Estratègic de Sant Pol de Mar.

En són els protagonistes. Sense el seu entusiasme i voluntat de servei mai no hauríem estat

capaços d’imaginar un esdevenidor tan ple d’oportunitats com que el que avui se’ns planteja.

Ja sabem el poble que volem. Ara toca treballar plegats per fer-lo possible.

L’Alcalde

Manuel Mombiela i Simón


2. INTRODUCCIÓ

La planificació estratègica territorial és un procés encaminat a concebre el futur desitjat per a

un territori, i els mitjans realistes necessaris per a assolir-ho. En aquest sentit, doncs, el Pla

Estratègic de Sant Pol de Mar és el procés de definició col·lectiva de quin és el municipi que

es desitja per la propera dècada. Durant els mesos en què els diferents estaments de debat

del Pla Estratègic han estat treballant, i fins avui, s’han traçat les línies mestres d’allò que els

actors implicats –administracions públiques, entitats cíviques, teixit econòmic o ciutadanes i

ciutadans de forma particular- hauran de realitzar per aproximar Sant Pol de Mar a l’ideal

esbossat en el propi Pla.

Per part de l’Ajuntament, la importància de la realització del Pla Estratègic rau en que aquest

permet dotar l’actuació municipal d’un sentit de globalitat i que situa l’ajuntament en una

posició de govern local entesa en sentit ampli, superant la pura gestió de les competències

assignades. El Pla Estratègic és una eina que permet al municipi anticipar-se las problemes i

aprofitar les oportunitats, implicant de passada els agents econòmics i socials en el model de

poble desitjat. El Pla Estratègic suposa, a més, una eina poderosa per a la projecció exterior

del municipi i per a millorar-ne l’atractiu (és una eina de l’anomenat city-marketing).

Per a la realització del Pla Estratègic de Sant Pol de Mar s’han seguit les següents fases:

1. Organització del procés. Es constituí el Plenari del Pla Estratègic, amb la participació

de tots els agents participants dels debats, que ha exercit el paper de màxim òrgan

del Pla; responsable de la seva aprovació definitiva. Es fixà un calendari de reunions

amb les temàtiques a debatre en cadascuna d’elles. Aquest mateix calendari fou

aprofundit en la primera reunió de cadascuna de les comissions, bé sigui la Comissió

Executiva, bé les Comissions Sectorials: Econòmica i Social, de Territori, i de Serveis

Personals i Qualitat de Vida.

2. Diagnosi endògena i exògena. Les primeres sessions de les Comissions Sectorials

treballaren en la realització d’un anàlisi DAFO de les matèries que se’ls havien

assignat. Els anàlisis DAFO (les inicials de Debilitats-Amenaces-Fortaleses-

Oportunitats) són instruments per fixar la relació de característiques positives i

negatives que afecten el municipi, com a característiques endògenes al propi

municipi de caràcter positiu i negatiu (fortaleses i debilitats), o com a

característiques de l’entorn que afecta al municipi (oportunitats i amenaces).

3. Definició d’objectius i formulació i selecció d’estratègies. Bona part del mesos de

treball s’han dedicat a, partint dels anàlisis DAFO, realitzar, discutir i consensuar, en

el marc de les diferents Comissions Sectorials, aquelles actuacions estratègiques que

s’ha considerat que calia engegar al municipi per avançar en la línia desitjada.

4. Redacció i revisió tècnica del Pla Estratègic. Amb tota la informació recollida s’ha

redactat el document del Pla Estratègic, el recull dels treballs realitzats i la guia


d’actuacions que servirà de guia els propers anys. Aquesta fase finalitza amb

l’aprovació del document del Pla Estratègic de Sant Pol de Mar per part del Plenari.

5. Avaluació. Un cop aprovat el Pla Estratègic caldrà dur-lo a la pràctica i caldrà

realitzar-ne un seguiment de la seva aplicació. Aquesta feina correspondrà a la

Comissió Executiva i al Plenari del Pla Estratègic, que es reuniran periòdicament per

comprovar els progressos realitzats.

Com es pot comprovar, doncs, el Pla Estratègic de Sant Pol de Mar és una eina de treball

realitzada a partir del conscens entre tots els sectors del municipi implicats, i que guiarà el

desenvolupament futur del poble, essent objecte de seguiment i modificació per adequar-lo

permanentment a la nova realitat.


3. IMATGE DE SANT POL DE MAR

Situació i poblament

El terme municipal de Sant Pol de Mar, amb una superfície de 7,51 Km², es troba a la costa,

entre els termes municipals de Canet de Mar i de Calella, a la vall baixa i a la desembocadura

de la riera de Vallalta, també anomenada riera de Sant Pol. Aquesta riera, abans de

desguassar a la banda de ponent del nucli principal de població, es passeja pels termes

d’Arenys de Munt, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta.

El territori és molt accidentat, format pel conjunt de turons granítics que conformen els

contraforts del massís del Montnegre que arriben al litoral, i es torna més planer en el

recorregut final de la riera, el que conforma un sistema de platges amb sorra granulada.

El nucli principal, la vila de Sant Pol pròpiament, amb una ocupació compacte del territori,

s’estén per la costa entre la desembocadura de la riera de Sant Pol i les vessants del Turó de

Sant Pau coronat per l’església de l’antic Monestir de Sant Pol del Maresme, al voltant del

qual va créixer el nucli de població, sobretot a partir del segle XV. De tota manera al

municipi, com en molts d’altres de la comarca, també han proliferat els nuclis disseminats de

població formats per les urbanitzacions residencials (Farell Park, Roques Blanques, Jardins de

Sant Pol, Sant Pol 2000, Can Balmanya, , Els Garrofers, El Casarell, Urbapol, La Marina, La

Rajoleria i Can Pou).

Població

Durant el segle XVIII la població del municipi experimentà un notable increment, seguint la

tendència de tota la comarca, i arribà al seu màxim a les darreries del segle XIX (1500 hab.),

moment en què, l’èxode rural degut a la crisi de la vinya, feu disminuir la població fins als

1249 hab. el 1900. A partit d’aquest moment però, i afavorit per l’activitat turística, el

creixement de la població ha estat continuat, si bé no han estat creixements tan acusats com

en d’altres indrets de la costa.

En els últims anys, aquest tendència s’ha mantingut, i la població empadronada a Sant Pol

de Mar no ha parat de créixer, si bé, el ritme de creixement s’ha anat alentint al llarg dels

anys.

Aquest creixement també queda reflectit en la densitat de població del municipi, la qual ha

passat dels 422 hab/ Km² l’any 1998 als 594 hab/ Km² del 2004.


Evolució de la població, 1998-2004Sant Pol de Mar

0500

1.0001.5002.0002.5003.0003.5004.0004.5005.000

1998 1999 2000 2001 2002 2003 20040%1%2%3%4%5%6%7%8%9%

Població Variació anual

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat T.2 Evolució de la densitat de població. Sant Pol 1998-2004

Període Densitat depoblació km²

1998 422 1999 454 2000 479 2001 509 2002 537 2003 569 2004 594 Font: Idescat. Padró continu (data referència 1 gener 2004)

Pel que fa l’estructura de la població, Sant Pol de Mar tenia en data 1 de gener de 2004,

segons el padró continu d’habitants, un total de 4.464 habitants, dels quals 2.283 (51,14%)

eren homes i 2.181 (48,86%) dones, el que vol dir que existeix l’equilibri demogràfic entre

tots dos sexes.


Piràmide d'edats. Sant Pol 2004

-6,00% -4,00% -2,00% 0,00% 2,00% 4,00% 6,00%

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

DonesHomes

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat Considerant els grups d’edat, la població de Sant Pol de Mar presenta un perfil relativament

jove. I tenint en compte l’evolució a la baixa de l’edat mitjana de la població a partir de l’any

2000, es preveu una tendència cap a un cert rejoveniment de la població. Aquest fet pot

corroborar-se amb el continu descens de l’índex d’envelliment que actualment està en el

13,62%.

A més, cal considerar també que l’increment d’intensitat en el nombre de naixements i, com

a conseqüència, l’increment de la taxa de natalitat, també hi influeixen. Respecte aquesta

última taxa, la qual se situava el 2003 en l’11,44, és a dir, 11 naixements per cada 1000

habitants del municipi, hem de dir que és una mica superior a la taxa registrada pel conjunt

de Catalunya, la qual se situa en l’11,10 nadons per mil habitants.

El creixement de la població pot donar-se o bé pel moviment natural de la població

(naixements- defuncions), o bé pel moviment migratori, és a dir, per les altes i baixes de

residència.

Pel que fa la immigració exterior, segons les dades més recents, a Sant Pol de Mar el 9,5%

de la població que hi té fixada la residència és de nacionalitat estrangera. La major part

d’aquesta població prové del continent sud-americà (36%), de l’Àfrica (21%) i d’altres països

de la Unió Europea (20%). El menys representats són els que provenen de l’Àsia i Oceania

(2%).


Població estrangera per continents

Àfrica21%Amèrica del

Nord i Central11%

Amèrica del Sud36%

Àsia i Oceania2%

Resta d'europa10%

Resta UE20%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat. Activitat empresarial

Històricament, l’agricultura i la pesca han estat les activitats principals tradicionals

desenvolupades a Sant Pol de Mar, si bé, actualment, l’1% de l’activitat desenvolupada al

municipi és del sector primari.

Actualment, l’economia del poble està totalment terciaritzada; el primer trimestre d’enguany,

un 73% de les empreses es dediquen a activitats del sector dels serveis, i ocupen un 60%

d’assalariats.

Les activitats econòmiques que més destaquen són l’hostaleria (hotels, càmpings, altres

hostatgeries, restaurants, establiments de begudes) i el comerç a l’engròs (de matèries

primeres agràries i animals vius, productes alimentaris, begudes, tabac, etc...) amb un

percentatge d’empreses del 13,84% i 10,06% respectivament, i un 12,73% i 12,86%

d’assalariats, respectivament.

Cal comentar que el nucli de Sant Pol és una de les poblacions del Maresme amb una tradició

turística i d’estiueig més antiga i selecta. Als anys 20 del segle passat Sant Pol fou una platja

de moda que acollí artistes escriptors, músics, pintor i polítics, i famílies benestants de

Barcelona. Als anys 60 però, aquesta activitat féu un gir molt important amb l’arribada del

turisme de masses; construcció d’hotels, càmpings, habitatges de segona residència i, més

actualment, proliferació d’urbanitzacions.


Empreses per sector econòmic, 1r trimestre 2005

Agricultura1%

Indústria 13%

Construcció13%

Serveis73%

Elaboració pròpia a partir de les dades de l’INSS. És important destacar el caràcter de les empreses del municipi. Lluny de les grans

multinacionals, les empreses registrades al municipi es caracteritzen per la seva reduïda

dimensió; més del 89% de les empreses són microempreses, és a dir, negocis que ocupen a

menys de 10 assalariats, un 9,43% són petites, i un 1,26% d’aquestes són empreses

mitjanes (més de 50 treballadors).

Empreses per trams d'assalariats, 1r T 2005

Trams d'assalariats Empreses Assalariats % empreses % assalariats

d'1 a 5 129 241 81,13% 29,79% de 6 a 10 13 102 8,18% 12,61% d'11 a 25 10 175 6,29% 21,63% de 26 a 30 2 57 1,26% 7,05% de 31 a 50 3 121 1,89% 14,96% de 51 a 100 2 113 1,26% 13,97% TOTAL 159 809 100,00% 100,00% Font: INSS També cal dir que el municipi compta amb un bon nombre de persones afiliades al règim

especial de treballadors autònoms; segons les últimes dades disponibles, corresponents al

quart trimestre de l’any anterior, a Sant Pol de Mar hi constaven 399 persones com a

treballadores autònomes. (cal tenir en compte que aquests treballadors autònoms no estan

comptabilitzats en les dades d’activitat econòmica anteriors).

Mercat de treball

Pel que fa el mercat de treball, aquests darrers anys Sant Pol ha registrat uns valors de l’atur

inferiors als registrats pel conjunt del Maresme i la província de Barcelona. El valor per l’any

2004 va ser del 5,20% de la població activa del Cens del 2001 pel municipi de Sant Pol, del

7,19% pel conjunt de la comarca del Maresme, i del 6,83% per la província de Barcelona. És


cert però, que el comportament de l’atur a Sant Pol ha seguit la mateixa evolució alcista dels

valors d’atur que han registrat tant la comarca com la província.

Evolució anual taxa d'atur

0,00%

1,00%

2,00%

3,00%

4,00%

5,00%

6,00%

7,00%

8,00%

2000 2001 2002 2003 2004

Sant Pol El Maresme Província Bcn

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la Diputació de Barcelona La principal característica de l’atur del municipi és la seva estacionalitat, el que comporta

fluctuacions notables d’aquest depenent de la temporada.

Com hem vist, a Sant Pol l’activitat turística és rellevant, activitat que es caracteritza, com

en la major part dels municipis costaners i turístics de Catalunya, per la seva estacionalitat.

Aquesta estacionalitat fa que la major part de l’activitat de l’any es concentri en els mesos

d’estius, mesos en què l’atur del municipi presenta valors de l’atur més baixos, els quals

tornen a incrementar-se un cop finalitzada la temporada.

Aquesta estacionalitat també queda reflectida en l’atur per sectors d’activitat; el sector dels

serveis registra les majors fluctuacions en l’atur al llarg de l’any, mentre que la resta de

sectors són bastant estables. Altra vegada, les majors fluctuacions cap a l’alça coincideixen

amb els mesos de la baixa temporada del subsector turístic.

Pel que fa el gènere dels desocupats, generalment són les dones els que més efectius

desocupats registren, tal i com també es dóna a nivell comarcal i català, i també les que

presenten les taxes d’atur més elevades.

És cert però, que tant homes com dones presenten, normalment, els valors més baixos

d’atur durant el tercer trimestre de l’any, i el més elevat durant el quart. És a dir, quan hi ha

feina n’hi ha per ambdós sexes, però quan va cap a la baixa les més perjudicades són les

dones.

Destaquem però que aquest darrer any 2004, les dones han registrat menys atur durant el

segon trimestre de l’any, mentre que el tercer i quart l’han incrementat. Els homes han

seguit registrant el menor valor durant el tercer trimestre de l’any.


Habitatge

Segons les últimes dades disponibles, les quals corresponen al Cens de Població i Habitatge

del 2001, a Sant Pol de Mar s’hi comptabilitzaven 3436 habitatges, dels quals 3435 eren

habitatges familiars i 1 habitatge col·lectiu.

Pel que fa els habitatges familiars, un 44% (1.506) eren habitatges principals i un 56%

(1.929) eren no principals. D’aquests, els habitatges de segona residència representaven el

39% sobre el total del municipi, el que posa de manifest el seu caràcter de municipi

d’estiueig.

Percentatge d'habitatges familiars. Any 2001

Secundari39%

Buits17%

Principal44%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Dpt. De Medi Ambient i Habitatge Pel que fa la tipologia d’edificació, les dades mostren que els edificis que més destaquen són

aquells que aixopluguen només un habitatge, és a dir, els habitatges unifamiliars.

Dels 1.536 edificis registrats al Cens del 2001, el 73% eren edificis d’un habitatge, un 7%

eren edificis amb entre 5 i 9 habitatges, i un altre 6% eren edificis amb 2 habitatges.

Cal tenir molt present que aquest tipus d’edificació acostuma a ser dispersa i, per tant, a fer

un ús extensiu del territori, i el que tot això significa, sobretot per a municipis relativament

petits pel que fa als recursos però mitjans o grans en extensió.

Edificis segons nombre d’habitatges. 2001

TOTAL 0 1 2 3 4 5 a 9 10 a 19 20 a 39 40 o més

1536 81 1123 88 52 30 105 38 14 5 Font: Cens 2001 Pel que fa l’alçada dels edificis, un 43% tenen dues plantes, un 26% en disposa d’una, i un

20% de les edificacions tenen 3 plantes. És a dir, a Sant Pol de Mar hi destaquen les

edificacions baixes molt característiques de les cases unifamiliars que, com ja hem dit, són

les més nombroses del municipi.


Edificis segons plantes sobre rasant. 2001

TOTAL 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 o més 1536 404 667 304 97 43 12 5 3 1 0

Font: Cens 2001 Una altra dada interessant pel que fa els habitatges és l’any de construcció de l’edifici;

d’aquesta manera podem saber si el municipi disposa d’un parc d’habitatges relativament

jove o no.

Pel que fa els habitatges principals, fins a l’any 2001, la major part d’aquests, un 29%,

s’havien construït en l’última dècada (1991-2001).

Habitatges principals en edificis destinats principalment a habitatge segons any de construcció de l'edifici. Any 2001

TOTAL Abans de1900 1900-1920 1921-1940 1941-1950 1951-1960 1961-1970 1971-19801981-19901991-2001

1504 107 19 38 35 90 172 359 254 430 Font: Cens 2001 Destaca el fet que el 37% dels habitatges censats com a secundaris van construir-se a la

dècada dels 1971-1980. En l’ultima dècada (1991-2001) van construir-se 216 habitatges

secundaris el que suposa el 16% de la totalitat registrada.

Habitatges secundaris en edificis destinats principalment a habitage segons any de construcció de l'edifici. Any 2001.

TOTAL Abans de1900

1900-1920 1921-19401941-1950

1951-1960 1961-1970

1971-1980

1981-1990

1991-2001

1353 78 21 15 97 52 173 503 198 216 Font: Cens 2001

Nombre d'habitatges iniciats (obra nova) (2001-2004)

020406080

100120140160180

2001 2002 2003 2004


Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Dpt. de Medi Ambient i Habitatge Les últimes dades disponibles mostren que, actualment, la construcció d’habitatges no

s’atura, si bé ha anat disminuint molt respecte de l’any 2001, tal i com mostra el gràfic

d’evolució d’habitatges iniciats; el 2001 van iniciar-se un total de 155 habitatges, mentre que

el 2004 només van iniciar-se 42.

Pel que fa les dades d’habitatges acabats van en relació als iniciats; com menys habitatges

iniciats menys d’acabats. Si bé, el descens no és tan clar com en el d’iniciats, ja que les

obres de construcció poden allargar-se més o menys en el temps.

Nombre d'habitatges acabats (obra nova) (2001-2004)

0102030405060708090

2001 2002 2003 2004


Altres taules i gràfics

Evolució de la població. Sant Pol 1998-2004

Període Homes Dones Total Variació anual %

1998 1.623 1.547 3.170

1999 1.753 1.660 3.413 7,67%

2000 1.863 1.731 3.594 5,30%

2001 1.965 1.856 3.821 6,31%

2002 2.054 1.981 4.035 5,60%

2003 2.182 2.094 4.276 5,97%

2004 2.283 2.181 4.464 4,40%

Font: Idescat. Padró continu (data de referència 1 de gener del 2004)

Evolució de l'edat mitjana. Sant Pol 1998-2004 Edat Mitjana

Període Homes Dones Total

1998 38,6 41,3 39,9

1999 38,8 41,1 39,9

2000 39,2 41,4 40,3

2001 39,3 41,2 40,2

2002 39,7 41 40,4

2003 39,5 40,9 40,2

2004 39,4 40,9 40,2

Font: Idescat. Padró Contínu

Índex d'envelliment. Sant Pol 1998-2004

Període Índex

d'envelliment

1998 14,76%

1999 14,62%

2000 14,25%

2001 14,11%

2002 14,15%

2003 13,75%

2004 13,62%

Font: Diputació de Barcelona


Evolució nom bre naixem ents. Sant Po l 1992-2003

18 20 2329 29

4147

37

51 50

2524

0

10

20

30

40

50

60

1992

1993

1994

19 1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003 95

1996 Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat

Taxa bruta de natalitat. Sant Pol 1998-2003

Període TBN tant per

mil

1998 13,46

1999 7,14

2000 12,68

2001 9,42

2002 12,27

2003 11,44

Font: Diputació de Bracelona

Empreses i assalariats per grans sectors econòmics, 1r T 2005 Sectors d'activitat Empreses Assalariats % empreses

% assalariats

Agricultura 1 3 0,63% 0,37%

Indústria 21 242 13,21% 29,91%

Construcció 20 82 12,58% 10,14%

Serveis 117 482 73,58% 59,58%

TOTAL 159 809 100,00% 100,00%

Font: INSS


Empreses i assalariats per activitat econòmica 1r T 2005 Activitat Econòmica Empreses Assalariats

% empreses %

assalariats 01 -Agricultura, ramaderia, caça i activitats de serveis relacionats amb les mateixes 1 3 0,63% 0,37% 15 -Indústries de productes alimentaris i begudes 3 57 1,89% 7,05%

17 -Indústria tèxtil 3 56 1,89% 6,92% 18 -Indústria de la confecció i de la pelleteria 3 33 1,89% 4,08%

22 -Edició, arts gràfiques i reproducció de suports gravats. 1 13 0,63% 1,61%

26 -Indústries d'altres productes minerals no metàl·lics 1 16 0,63% 1,98% 28 -Fabricació de productes metàl·lics, excepte maquinària i equip 4 22 2,52% 2,72% 31 -Fabricació de maquinària i material elèctric 3 32 1,89% 3,96% 33 -Fabricació d'equip i instruments mèdic-quirúrgics, de precisió òptica 1 9 0,63% 1,11%

36 -Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres 2 4 1,26% 0,49%

45 -Construcció 20 82 12,58% 10,14% 50 -Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, motociletes i ciclomotors 6 16 3,77% 1,98% 51 -Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, excepte de vehicles de motor 16 104 10,06% 12,86% 52 Comerç al detall,excepte el comerç de vehicles de motor i motocicletes 17 48 10,69% 5,93%

55 -Hostaleria 22 103 13,84% 12,73% 60 -Transport terrestre; transport per canonades 6 21 3,77% 2,60%

70 -Activitats immobiliàries 10 17 6,29% 2,10%

74 -Altres activitats empresarials 16 30 10,06% 3,71%

75 -Administració pública, defensa i seguretat social obligatòria 4 83 2,52% 10,26%

80 -Educació 3 40 1,89% 4,94%

85 -Activitats sanitàries i veterinàries; assitència social 1 2 0,63% 0,25%

91 -Activitats associatives 3 3 1,89% 0,37% 92 -Activitats recreatives, culturalsi esportives 4 5 2,52% 0,62% 93 -Activitats diverses de serveis personals 3 4 1,89% 0,49% 95 -Llars que ocupen a personal domèstic 6 6 3,77% 0,74%

TOTAL 159 809 100,00% 100,00%

Font: INSS


Evolució trimestral de la taxa d'atur (2001-2005)

0,00%1,00%2,00%3,00%4,00%5,00%6,00%7,00%8,00%9,00%

1 20

01

2 20

0120

0120

01

1 20

02

2 20

02

3 20

02

4 20

02

1 20

03

2 20

03

3 20

03

4 20

03

1 20

04

2 20

04

3 20

04

4 20

04

1 20

05

Homes Dones Total 3 4

Font: elaboració pròpia a partir de les dades dl departament de Treball

Evolució trimestral d'aturats per sexe (2001-2005)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1 20

01

2 20

01

3 20

01

4 20

01

1 20

02

2 20

02

3 20

02

4 20

02

1 20

03

2 20

03

3 20

03

4 20

03

1 20

04

2 20

04

3 20

04

4 20

04

1 20

05

Homes Dones Font: elaboració pròpia a partir de les dades del departament de Treball

Evolució trimestral de l'atur per sectors (2001-2005)

0

10

20

30

40

50

60

70

80

1 20

01

2 20

01

3 20

01

4 20

01

1 20

02

2 20

02

3 20

02

4 20

02

1 20

03

2 20

03

3 20

03

4 20

03

1 20

04

2 20

04

3 20

04

4 20

04

1 20

05

Agricultura Indústria Construcció Serveis SOA Font: elaboració pròpia a partir de les dades del departament de Treball


Habitatges per classe. 2001

Habitatges familiars

Principals No principals TOTAL TOTAL

TOTAL Convencionals Allotjaments TOTAL Secundàries Buides Altre tipus

3436 3435 1506 1506 0 1929 1356 571 2

Habitatges col·lectius

Habitatges col·lectius TOTAL

TOTAL Habitatges col·lectius

1 1 1 Font: Dpt. Medi Ambient i Habitatge

Habitatges buits en edificis destinats principlament a vivenda segons any de construcció de l'edifici.2001

TOTAL Abans de

1900 1900-1920 1921-1940 1941-1950

1951-1960 1961-1970

1971-1980

1981-1990

1991-2001

571 45 11 4 3 21 44 203 127 113 Font: Dpt. Medi Ambient i Habitatge

Evolució dels habitatges iniciats (2001-2005) Habitatges iniciats

Qualificacions provisionalsprotecció pública DGAH

Projectes visats col·legis aparelladors

Període

Expedients Habitatges Expedients Habitatges

2001 0 0 38 155

2002 0 0 8 17

2003 0 0 26 52

2004 0 0 24 42

2005 (gen-mar) 0 0 3 4

Font: Dpt. Medi Ambient i Habitatge

Evolució dels habitatges acabats (2001-2005) Habitatges acabats

Qualificacions definitives protecció pública DGAH

Habitatges lliures cèdul·les d'habitabilitat

DGAH

Certificats finals d'obra col·legi aparelladors

Període

Expedients Habitatges Expedients Habitatges Expedients Habitatges

2001 0 0 36 83 35 85

2002 0 0 46 91 23 54

2003 0 0 23 57 32 67

2004 0 0 28 47 21 54

2005 (gen-mar) 0 0 7 24 5 8

Font: Dpt. Medi Ambient i Habitatge


4. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL PLA ESTRATÈGIC DE SANT POL DE MAR

El Pla Estratègic de Sant Pol de Mar ha estat elaborat mercès al treball en xarxa d’una

estructura organitzativa composta per la Presidència, la Comissió Plenària, la Comissió

Executiva, tres Comissions Sectorials (Comissió Econòmica i Social, Comissió d’Urbanisme i

Medi Ambient i Comissió de Serveis Personals i Qualitat de Vida) i, finalment, l’Oficina

Tècnica del Pla.

A continuació, s’exposen les funcions de cada òrgan i les persones que l’han integrat.

Comissió Plenària

És l’òrgan de màxima representació del Pla Estratègic i, com a tal, dóna cabuda a les

entitats, empreses, associacions i ciutadans a títol individual que actuen a Sant Pol de Mar, a

banda de representants dels grups polítics municipals.

Les seves funcions principals són:

• Marcar les grans línies del procés de planificació.

• Dotar el debat d’un sentit de globalitat, garantint la transversalitat dels

plantejaments.

• Aprovar el Pla Estratègic i les seves possibles revisions.

• Garantir la participació de tots els actors amb peu d’igualtat.

• Comprometre a tots els actors del procés de planificació estratègica en l’assumpció

dels plantejaments del Pla.

Comissió Executiva

La Comissió Executiva és composta per una representació de les entitats i grups de la

Comissió Plenària, que és qui la nomena.

Mentre la Comissió Plenària no es reuneix, la Comissió Executiva s’encarrega de:

• Coordinar les actuacions de la Comissió Plenària i de les Comissions Sectorials.

• Fer el seguiment de les feines de les altres comissions, i recollir-ne els resultats en

propostes escrites i en un format útil per la discussió.

• Posar de relleu les possibles contradiccions entre els arguments de les diferents

Comissions Sectorials, per a corregir-ne les dissonàncies.

Comissions Sectorials

Són creades per la Comissió Plenària. Les tres Comissions Sectorials existents (Comissió

Econòmica i Social, Comissió d’Urbanisme i Medi Ambient i Comissió de Serveis Personals i


Qualitat de Vida), han discutit, analitzat i proposat, sota la conducció de la respectiva

Presidència, consensos sobre el Sant Pol de futur desitjat en l’àmbit concret que els ha

correspost.

Més concretament, el treball de cada Comissió Sectorial s’ha estructurat en els quatre grans

blocs que descrivim:

COMISSIÓ D’URBANISME I MEDI AMBIENT

1a sessió: Anàlisi de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats

2a sessió: Ordenació territorial

3a sessió: Medi Ambient

4a sessió: Mobilitat

COMISSIÓ DE SERVEIS PERSONALS I QUALITAT DE VIDA


2a sessió: Cultura i participació ciutadana

3a sessió: Joventut i esports

4a sessió: Ensenyament i àmbit sòcio-sanitari

COMISSIÓ ECONÒMICA I SOCIAL


2a sessió: Agricultura

3a sessió: Indústria tèxtil, confecció i acabaments

4a sessió: Comerç, serveis i turisme

OFICINA TÈCNICA

L’Oficina Tècnica del Pla té per funció la preparació de les dades i documents que han servit

de base pel debat al si dels diferents òrgans col·legiats. S’encarrega també d’assessorar-los

tècnicament i de dinamitzar el treball en equip.

L’Oficia està integrada per personal tècnic de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar i per l’equip

consultor del Consell Comarcal del Maresme.


COMPOSICIÓ DELS ÒRGANS DEL PLA ESTRATÈGIC DE SANT POL DE MAR

Oficina TècnicaSr. Miquel Díez

Comissió d'Urbanisme i Medi AmbientSr. Joan Tarruella i Bernaus

Comissió de Serveis Personals i Qualitat de VidaSr. Ramon Llastarry i Canadell

Comissió Econòmica i SocialSr. Albert Font i Lacambra

Comissió ExecutivaSr. Ramon Llastarry i Canadell

PlenariIl·lm. Sr. Manuel Mombiela i Simon

COMISSIÓ PLENÀRIA

President: Sr. Manuel Mombiela i Simon

Vocals:

Sr. Albert Capell (PSC)

Sr. Albert Castellà (expert mediambiental / Escola Pia Calella)

Sr. Albert Font (ERC)

Sr. Aleix Vila (UNS)

Sra. Anna Losantos (Escola de Música)

Sra. Anna Navas (AMPA Bisbe Sivilla)

Sra. Anna Pera (Consell de Joventut)

Sra. Anna Roigé (PSC)

Sr. Bartomeu Arqué (Associació de Comerciants)

Sr. Bernardí Jimeno (ICS)

Sr. Carles Rovira (empresari)

Sr. Carlos Conde (Club Nàutic Sant Pol)

Sra. Carme Fadó (educadora)

Sr. Claudi Puchades (UNS)

Sr. David Domínguez (ERC)

Sr. Eduard Estol (Cor Germanor)

Sra. Elena Fernández (Tècnica Medi Ambient)

Sra. Ester Sauleda (Centre Cultural i d’Esbarjo)

Sra. Eva Noguera (Creu Roja Maresme)

Sr. Francesc León (PSC)

Sr. Francisco Sarabia (Urbanització Sant Pol 2000)


Sra. Glòria Roig (UDC)

Sr. Ignasi Oller (Fòrum Brasil-Cat)

Sr. Jaume Vilà (SOM-HI)

Sr. Jesús Gómez (GOM)

Sr. Joan A. Piqueras (CDC)

Sr. Joan Arnés (ERC)

Sr. Joan Cros (UNS)

Sr. Joan Serra (ERC)

Sr. Joan Tarruella (UDC)

Sr. Joan Vigatà (SOM-HI)

Sr. Joan Xumetra (CDC)

Sr. Jordi Armengol (Consell d’Urbanisme)

Sr. Jordi Clos (At. Sant Pol)

Sr. Jordi Ferrer (Consell d’Urbanisme)

Sr. Jordi Llorens (Casal d’estiu)

Sr. Jordi Puigverd (Colla de Geganters)

Sr. Jordi Ricart (empresari hoteler)

Sr. Jordi Roura (L’Esplai)

Sr. Jordi Sagristà (Consell d’Urbanisme)

Sr. José Luís Aznar (Plataforma Cívica per la Qualitat de Vida)

Sr. Josep Armengol (GOM)

Sr. Josep Carrasco (Club la Riera)

Sr. Josep Carreras (Club Bàsquet Sant Pol)

Sr. Josep Dalmau (Ràdio Litoral)

Sr. Josep M. Gallego (Petanca Sant Pol)

Sr. Josep M. Ramon (Penya Barcelonista)

Sr. Josep Mª Puigvert (empresari)

Sr. Josep Oriol Cabrero (Esplai)

Sr. Josep Parés (empresari)

Sr. Josep Ragull (Club de Tennis Sant Pol)

Sr. Josep Rossell (UDC)

Sr. Josep Sauleda (AAVV Les Formigues)

Sr. Josep Serra (CESP)

Sr. Josep Xiberta (empresari)

Sra. Jordina Tió (Amics de les Arts)

Sra. Lídia Ginesta (Centre Cultural i d’Esbarjo)

Sr. Lluís Civit (AMPA CEIP Sant Pau)

Sr. Lluís Jornet (Escola PIA Calella)

Sr. Lluís Serra (Escola d’Hosteleria i Turisme)

Sr. Lluís Tobella (UNS)

Sr. Ramon Llastarry (UNS)

Sr. Manel Tió (AAVV Les Formigues)

Sr. Manel Zanca (Grup l’Hotel)


Sr. Marcel Roig (Consell de Joventut)

Sra. Maria Lluïsa Roig (Urbanització Farell Parc)

Sr. Martí Garcia (ERC)

Sra. Mercè Castanyer (AMPA CEIP Sant Pau)

Sra. Mercè Escoda (L’Esplai)

Sr. Miquel Díez (Arquitecte municipal)

Sra. Montserrat Vilà (AAVV Les Formigues)

Sra. Núria Bordas (ADF)

Sra. Núria Roig (Pipa Club Sant Pol)

Sra. Núria Santaren (treballadora social)

Sr. Pedro J. Subias (Urbanització Turó La Marina / ICS ABS Canet de Mar)

Sr. Pere Belmonte (CDC)

Sr. Pere Roura (ERC)

Sr. Pere Sauleda (Associació de Comerciants)

Sr. Pol Maresma (Consell de Joventut)

Sr. Raimon Vidal (UDC)

Sr. Ramon Ruscalleda (empresari agrícola)

Sr. Ramon Serra (Escola Hosteleria)

Sr. Ramon Tarridas (PSC)

Sr. Ramon Xaubet (FRESPOL)

Sra. Ramona Roura (AAVV Les Formigues)

Sr. Raül Trabal (Regidor de Joventut)

Sra. Rosa Sagristà (IES Bisbe Sivilla)

Sr. Salvador Sauleda (SOM-HI)

Sr. Sergi Rabassa (Educador social de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar)

Sra. Teresa O. Zito (AAVV Can Pol)

Sr. Xavier Baburés (UGT)

Sr. Xavier Font (Consell Medi Ambient)

Sr. Xavier Marbà (AAVV Les Formigues)

Sr. Xavier Moreno (CAESMA)

Sr. Xavier Permanyer (ERC)

Sr. Xavier Roca (CEIP Sant Pau)

Sra. Xon Belmonte (AMPA Llar d’Infants Municipal)

COMISSIÓ EXECUTIVA

President: Sr. Ramon Llastarry

Vicepresident Primer: Sr. Pere Roura

Vicepresident Segon: Sr. Joan Tarruella

Vicepresident Tercer: Sr. Albert Font

Consultor: Sr. Josep Pena


Vocals:

Sr. Francesc León (PSC)




Sr. Joan Xumetra (CDC)



Sra. Lídia Ginesta (Centre Cultural i d’Esbarjo)


Sr. Pere Sauleda (Associació de Comerciants)

COMISSIÓ D’URBANISME I MEDI AMBIENT

President: Sr. Joan Tarruella

Secretariat: Sra. Lídia Sagristà

Consultor: Sr. Bernat Costas

Vocals:

Sr. Albert Capell (PSC)

Sr. Albert Castellà (expert mediambiental)

Sr. Aleix Vila (UNS)

Sra. Anna Pera (Consell de Joventut)

Sra. Elena Fernández (Tècnica Medi Ambient)

Sr. Francisco Sarabia (Urbanització Sant Pol 2000)


Sr. Jaume Vilà (SOM-HI)



Sr. Jordi Armengol (Consell d’Urbanisme)

Sr. Jordi Ferrer (Consell d’Urbanisme)

Sr. Jordi Roura (L’Esplai)

Sr. Jordi Sagristà (Consell d’Urbanisme)

Sr. Josep Armengol (GOM)

Sr. Josep Lluís Aznar (Plataforma Cívica per la Qualitat de Vida)

Sr. Josep Mª Puigvert (empresari)



Sra. Maria Lluïsa Roig (Urbanització Farell Parc)

Sr. Miquel Díez (Arquitecte municipal)

Sra. Núria Bordas (ADF)


Sr. Pedro J. Subias (Urbanització Turó La Marina)


Sr. Pere Sauleda (Unió de Comerciants)

Sr. Ramon Ruscalleda (empresari agrícola)

Sr. Ramon Xaubet (Unió de Pagesos)

Sra. Ramona Roura (AAVV Les Formigues)

Sra. Teresa O. Zito (AAVV Can Pol)

Sr. Xavier Font (Consell Medi Ambient)

Sr. Xavier Marbà (AAVV Les Formigues)

Sr. Xavier Permanyer (ERC)

COMISSIÓ DE SERVEIS PERSONALS I QUALITAT DE VIDA

President: Sr. Ramon Llastarry

Secretariat: Sra. Esther Bachs / Sr. Xavier de Montellà

Consultor: Sr. Bernat Costas

Vocals:

Sr. Albert Castellà (Escola PIA Calella)

Sra. Anna Losantos (Escola de Música)

Sra. Anna Navas (AMPA Bisbe Sivilla)

Sr. Bernardí Jimeno (ICS)

Sr. Carlos Conde (Club Nàutic Sant Pol)

Sra. Carme Fadó (educadora)

Sr. Claudi Puchades (UNS)

Sr. David Domínguez (ERC)

Sr. Eduard Estol (Cor Germanor)

Sra. Ester Sauleda (Centre Cultural i d’Esbarjo)

Sra. Eva Noguera (Creu Roja Maresme)

Sr. Ignasi Oller (Fòrum Brasil-Cat)

Sr. Jaume Vilà (empresari)

Sr. Joan Tarruella (Regidor d’Esports)


Sr. Jordi Clos (At. Sant Pol)

Sr. Jordi Llorens (Casal d’estiu)

Sr. Jordi Puigverd (Colla de Geganters)

Sra. Jordina Tió (Amics de les Arts)

Sr. José Luis Aznar (Plataforma Cívica Qualitat de Vida)

Sr. Josep Carrasco (Club la Riera)

Sr. Josep Carreras (Club Bàsquet Sant Pol)

Sr. Josep Dalmau (Ràdio Litoral)

Sr. Josep M. Gallego (Petanca Sant Pol)


Sr. Josep M. Ramon (Penya Barcelonista)

Sr. Josep Ragull (Club de Tennis Sant Pol)

Sr. Josep Serra (CESP)

Sr. Lluís Civit (AMPA CEIP Sant Pau)

Sr. Lluís Jornet (Escola PIA Calella)

Sr. Lluís Serra (Escola d’Hosteleria i Turisme)


Sr. Manel Zanca (Grup l’Hotel)

Sr. Marcel Roig (Consell de Joventut)

Sr. Martí Garcia (ERC)

Sra. Mercè Castanyer (AMPA CEIP Sant Pau)

Sra. Mercè Escoda (L’Esplai)

Sra. Núria Roig (Pipa Club Sant Pol)

Sra. Núria Santaren (treballadora social)

Sr. Pedro Subias (ICS ABS Canet de Mar)


Sr. Pere Roura (Regidor de Cultura)

Sr. Raimon Vidal (UDC)


Sr. Raül Trabal (Regidor de Joventut)

Sra. Rosa Sagristà (IES Bisbe Sivilla)

Sr. Xavier Roca (CEIP Sant Pau)

Sra. Xon Belmonte (AMPA Llar d’Infants Municipal)

COMISSIÓ ECONÒMICA I SOCIAL

President: Sr. Albert Font

Secretariat: Sr. Xavier de Montellà

Consultor: Sr. Josep Pena

Vocals:

Sra. Anna Roigé (PSC)

Sr. Bartomeu Arqué (Unió de Botiguers)

Sr. Carles Rovira (empresari)

Sr. Jesús Gòmez (GOM)

Sr. Joan A. Piqueras (CDC)

Sr. Joan Cros (UNS)

Sr. Joan Serra (ERC)


Sr. Jordi Ricart (empresari hoteler)

Sr. Josep Oriol Cabrero (Esplai)

Sr. Josep Parés (empresari)


Sr. Josep Rossell (UDC)


Sr. Josep Xiberta (empresari)

Sra. Montserrat Vilà (AAVV Les Formigues)

Sr. Pere Sauleda (Unió de Comerciants)

Sr. Pol Maresma (Consell de Joventut)

Sr. Ramon Serra (Escola Hosteleria)


Sr. Ramon Xaubet (FRESPOL)

Sr. Salvador Sauleda (SOM-HI)

Sr. Sergi Rabassa (Educador social de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar)

Sr. Xavier Baburés (UGT)

Sr. Xavier Moreno (CAESMA)

OFICINA TÈCNICA

Coordinació Tècnica: Sr. Miquel Díez

Suport administratiu: Sra. Marta Frigola

Consultors: Sr. Josep Pena i Sr. Bernat Costas


5. ANÀLISI DE DEBILITATS, AMENACES, FORTALESES I OPORTUNITATS

5.1 DAFO d’Urbanisme i Medi Ambient

Comissió d’Urbanisme i Medi Ambient FORTALESES OPORTUNITATS - Existència de sòl, i de corredors

naturals de separació amb els municipis veïns.

- Riera no urbanitzada.

- La N-II no separa poble del mar.

- Està en procés la revisió del PGOUM.

- Parc de Can Villa.

- Tradicionalment s’ha considerat la Riera com un patrimoni del municipi.

- La Punta.

- La seva condició singular, resumida sovint en l’expressió el “Cadaqués del Maresme”.

- Disposar de terreny muntanyós.

- Bona comunicació amb la resta de la comarca.

- Bona comunicació interior.

- La construcció imminent d’una deixalleria.

- La realització d’una auditoria ambiental.

- El pas de moltes segones residències a

esdevenir residències estables.

- La opció encara vigent de no crear un ciutat contínua amb els municipis veïns.

- Pla Director Sistema Costaner.

- L’ampliació Parc del Montnege.

- Acord comarcal per la mobilitat i les infrastructures.

- La construcció imminent d’una deixalleria.

- L’opció de crear camí de ronda a la platja.

DEBILITATS AMENACES - Model urbanístic extensiu (1978-2004).

- Model urbanístic intensiu (1960-1970).

- La necessitat de l’Ajuntament de finançar-se en bona mesura a través de les noves construccions.

- La N-II divideix el poble en dos.

- L’ubicació del tren arran platja.

- Mala comunicació amb Girona.

- Problema de mobilitat a les èpoques de l’any amb alta població estacional.

- Problema de residus a les èpoques de l’any amb alta població estacional.

- Poca consciència àmbit rural.

- Desdibuixament camins rurals.

- Manca transport públic per carretera.

- Alta contaminació acústica i lumínica.

- Baixa educació/consciència ambiental.

- Pressió de creixement.

- Desaparició de la separació natural amb Sant Cebrià de Vallalta.

- La necessitat de l’Ajuntament de finançar-se en bona mesura a través de les noves construccions.

- Manca de previsió en la gestió de la riera de la Sénia.

- L’existència de línies elèctriques al bosc i la manca d’hidrants.

- Les vies de RENFE són un abocador incontrolat.

- Incompliment Llei de Costes: recuperació espai públic.

- Propietat fragmentada del bosc.

- Descens de l’activitat agrícola.

- Manca d’oferta assequible d’habitatges.


5.2 DAFO d’Economia i Societat

Comissió Econòmica i Social FORTALESES OPORTUNITATS - Estructura econòmica adequada, amb

un predomini del sector terciari, poca indústria i un petit sector d’agricultura.

- Imatge de poble turístic i residencial de qualitat.

- Esperit emprenedor dels habitant del municipi.

- Bones comunicacions, en especial cap

a Barcelona (Autopista, Tren).

- Situació estratègica, equidistant entre Barcelona i Girona.

- Atractiu paisatgístic i climàtic.

DEBILITATS AMENACES - Associacionisme empresarial dèbil, que

dificulta la interlocució amb les administracions i entre els propis sectors econòmics.

- Polígon industrial saturat.

- “Empresa molesta” en el nucli del poble.

- Planta hotelera escassa, obsoleta i/o mal orientada.

- Creixement urbanístic excessiu, per efecte de saturació de l’entorn metropolità.

- Falta de serveis (centres de dia, places de llar d’infants, etc.) que facilitin la incorporació de la dona en el món laboral.

- Dèficit del transport públic.

- Peatge de l’autopista.

- Dèficit de les telecomunicacions (TIC).

- Falta de control sobre els factors que influeixen sobre la nostra imatge (costes, riera, autopista, etc.).

- Mancança de qualificació professional.


5.3 DAFO de Serveis Personals i Qualitat de Vida

Comissió de Serveis Personals i Qualitat de Vida FORTALESES OPORTUNITATS - Existència d’un teixit associatiu ampli

en l’àmbit cívic i cultural.

- Existència d’associacions joves.

- Existència d’un nombre considerable de Consells de Participació Ciutadana.

- Previsió de noves infrastructures per cobrir les necessitats educatives de la població del municipi.

- Alt percentatge de titulats universitaris, en comparació amb la resta de l’Alt Maresme.

- L’existència de l’Escola de turisme.

- L’existència d’un teixit esportiu masculí fort.

- Esport com a eina d’integració.

- Previsió de noves infrastructures per cobrir les necessitats sanitàries del municipi.

- Treball estratègic en l’àmbit de la joventut amb la intenció d’elaborar un pla local de joventut.

- Interculturalitat, arribada al poble de

nous models culturals.

- L’augment de la població en el municipi aporta nou capital social per a l’associacionisme tant cultural com esportiu.

- El canvi de segones a primeres residències en el municipi comporta una exigència en els serveis que pot funcionar com un motor de canvi.

- L’augment de la població gran del municipi aporta capital humà en el sector social i cultural.

DEBILITATS AMENACES - El teixit associatiu ocupa a poques

persones.

- Àmbits culturals i socials desatesos.

- Falta d’un espai que actuï de referent municipal de l’associacionisme (centre cívic).

- Manca de serveis i associacionisme social (immigració, dóna,...).

- “Tap generacional” en algunes entitats que posa en perill la seva existència.

- Mancances en l’oferta d’oci esportiu femení.

- Manca d’oferta de formació ocupacional i continuada.

- Manca de serveis als joves que ocasiona que abandonin el municipi.

- El creixement demogràfic es produeix

més ràpidament que el dels serveis.

- Demografia estacional (població no resident).

- Envelliment i pèrdua d’autonomia d’un sector important de la població que no disposa de serveis assistenciaris suficients.

- La mobilitat laboral treu força al capital humà que podria actuar com a agents culturals i socials.


6. OBJECTIU GENERAL

Fer de Sant Pol de Mar un poble dins l’entorn metropolità amb dimensió humana i

cívica, de i per a les persones, que permeti llur desenvolupament integral en

l’activitat econòmica, en la relació equilibrada amb el medi urbà i natural, en la

participació social i en l’accés al recursos i serveis públics.


7. LÍNIES ESTRATÈGIQUES

Les línies estratègiques que desglossen l’objectiu general del Pla Estratègic de Sant Pol de

Mar són:

1. Adequar espai industrial apte per a la petita i mitjana empresa local i endegar un procés

de reflexió del futur del sector agrícola.

2. Aprofundir en un model turístic de qualitat, explotant els elements diferencials de Sant Pol

de Mar amb capacitat d’atracció turística.

3. Facilitar l’accés al mercat de treball, en especial dels col·lectius amb més dificultats,

mitjançant la concertació d’accions formatives i serveis de proximitat.

4. Reforçar els Consells de Participació Ciutadana com a principal òrgan de participació.

5. Enfortir el teixit associatiu existent.

6. Aprofundir i reforçar en les actuacions previstes al Pla de Mobilitat de Sant Pol de Mar.

7. Potenciar el desenvolupament i la millora urbana, no només el creixement.

8. Preservar la riquesa natural de Sant Pol.

9. Millorar el medi natural des de l'entorn urbà.

10. Encarar la política urbanística municipal a la consecució d'habitatge de qualitat i

assequible.

11. Creació i potenciació d'espais esportius d'oci.

12. Ampliació de l'oferta esportiva organitzada del municipi.

13. Millorar l'oferta educativa de Sant Pol de Mar.

14. Millorar les polítiques sociosanitàries de Sant Pol de Mar.

A continuació, es presenten les accions que desenvolupen i concreten cadascuna les línies

estratègiques esmentades.


OBJECTIU ESTRATÈGIC



ACTUACIÓ 1

DESCRIPCIÓ

Elaboració d’un inventari d’empreses del sector industrial ubicades dins del nucli urbà.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que aquest inventari permeti identificar de forma clara i concisa el nombre i

característiques de la indústria que actualment opera dins del nucli urbà de Sant Pol de Mar.

CONSEQÜÈNCIES DE L’APLICACIÓ

Amb l’aplicació d’aquesta acció es disposarà d’una imatge exacte del tipus d’establiments

industrials desplegats en el teixit urbà, de manera que sigui possible planificar les necessitats

potencials d’espai industrial a disposició d’aquestes empreses, especialment aquelles que

produeixen molèsties als residents o dificultats de mobilitat al centre del municipi.

CONSEQÜÈNCIES DE LA NO APLICACIÓ

Existiria el perill de fer una planificació d’espai industrial que, per excés o per defecte, no

respongués a les necessitats reals del petit i mitjà teixit industrial local.

ANY D’INICI

2005

AGENTS RESPONSABLES

Ajuntament de Sant Pol de Mar

Industrials locals





ACTUACIÓ 2

DESCRIPCIÓ

Aplicació d’incentius per a què la construcció pendent del polígon industrial es faci amb

criteris favorables a la instal·lació d’empreses petites i mitjanes de Sant Pol.

JUSTIFICACIÓ

El nucli urbà de Sant Pol de Mar té un elevat grau de densitat demogràfica i urbanística que

es veu perjudicat per la presència de determinades indústries que ocasionen molèsties i/o

dificultats de mobilitat. A més, aquestes empreses, fruit d’aquesta localització física, no

tenen possibilitats de creixement.


S’aconseguiria esponjar el nucli urbà del municipi a l’hora que es revitalitza el teixit industrial

local.


Es continuaria amb els problemes de mobilitat i les molèsties als veïns que poden ocasionar

determinats establiments industrials ubicats al casc urbà del municipi.

ANY D’INICI

2005 – inicis 2006

AGENTS RESPONSABLES


Generalitat de Catalunya





ACTUACIÓ 3

DESCRIPCIÓ

Analitzar la possibilitat de què el nou Pla General Urbanístic prevegi una ampliació del sòl

industrial, amb criteris de parcel·lació favorables a la instal·lació d’empreses petites i

mitjanes de Sant Pol.

JUSTIFICACIÓ

El nucli urbà de Sant Pol de Mar té un elevat grau de densitat demogràfica i urbanística que

es veu perjudicat per la presència de determinades indústries que ocasionen molèsties i/o

dificultats de mobilitat. A més, aquestes empreses, fruit d’aquesta localització física, no

tenen possibilitats de creixement.


S’aconseguiria esponjar el nucli urbà del municipi a l’hora que es revitalitza el teixit industrial

local.


Es continuaria amb els problemes de mobilitat i les molèsties als veïns que poden ocasionar

determinats establiments industrials ubicats al casc urbà del municipi.

ANY D’INICI

2006

AGENTS RESPONSABLES


Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya





ACTUACIÓ 4

DESCRIPCIÓ

Diagnosi del sector agrícola santpolenc.

JUSTIFICACIÓ

La agricultura de Sant Pol es basa fonamentalment en el cultiu de maduixa en explotacions

de tamany reduït que han anat perdent quota de mercat de forma gradual. És necessari,

doncs, conèixer en profunditat la situació actual del sector agrícola local amb la voluntat de

preservar l’espai agrícola i gestionar el paisatge, afavorir el diàleg i la col·laboració del

sector, i explorar estratègies alternatives de reconversió a nous cultius competitius.


Es disposaria d’una diagnosi estratègica essencial per acarar el futur de l’agricultura a Sant

Pol amb garanties de futur, tant a nivell econòmic com paisatgístic.


La no aplicació d’aquesta acció podria suposar la perpetuació d’un monocultiu (la maduixa)

que té un futur incert, i que no garanteix el futur del sector a mig i llarg termini.

ANY D’INICI

2005

AGENTS RESPONSABLES


Propietaris agrícoles i pagesos

Sector forestal

Associacionisme veïnal

Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya





ACTUACIÓ 5

DESCRIPCIÓ

Creació d’una Regidoria d’Agricultura o incorporació de l’agricultura com a eix temàtic

estratègic en alguna regidoria preexistent.

JUSTIFICACIÓ

Els problemes que travessa el sector agrícola de Sant Pol de Mar precisen d’una atenció

preferent al si de l’organització política i tècnica de l’Ajuntament, de cara a definir

necessitats, mobilitzar recursos, dissenyar polítiques públiques en matèria agrícola i avaluar-

ne l’impacte.


Facilitaria la necessària proximitat entre l’administració municipal i l’empresariat agrícola en

la definició d’una política agrícola que acompanyi el sector i l’ajudi a superar els problemes

que pateix.


No existiria el reconeixement públic d’un sector econòmic que precisa d’una interlocució

preferent amb el govern local.

ANY D’INICI

2005

AGENTS RESPONSABLES






ACTUACIÓ 1

DESCRIPCIÓ

Elaboració d’un Llibre blanc del sector turístic santpolenc.

JUSTIFICACIÓ

El turisme santpolenc precisa d’una anàlisi de l’oferta i la demanda que permeti valorar les

necessitats del sector en ordre a definir el model turístic desitjable.


Se situaria el sector turístic de Sant Pol de Mar en millors condicions competitives, generant

beneficis col·laterals a la resta de sectors econòmics del municipi.


El model turístic avançaria sense ordre ni referents estratègics, fet que podria provocar una

reducció en la seva qualitat i quota de mercat.

ANY D’INICI

2005

AGENTS RESPONSABLES


Escola Universitària d’Hosteleria i Turisme de Sant Pol

Empresariat turístic

Agents socials





ACTUACIÓ 2

DESCRIPCIÓ

Edició d’una guia de recursos turístics de Sant Pol de Mar.

JUSTIFICACIÓ

La oferta d’interès turístic (cultural, d’oci, d’allotjament i restauració) es troba actualment

dispersa i fragmentada. Escau, doncs, integrar-la en un format únic i actualitzat que en

permeti una difusió eficaç.


S’assoliria una difusió àmplia i integrada de la oferta cultural, d’oci, d’allotjament i de

restauració disponible a Sant Pol de Mar. La guia actuaria alhora com a recurs i com a reclam

al servei d’una imatge atractiva del municipi en termes turístics.


Es perpetuaria la situació de dispersió en la oferta d’interès turístic, amb la conseqüent

pèrdua d’oportunitats de negoci pel sector.

ANY D’INICI

2006

AGENTS RESPONSABLES







ACTUACIÓ 3

DESCRIPCIÓ

Promocionar l’organització d’un esdeveniment gastronòmic propi de Sant Pol de Mar.

JUSTIFICACIÓ

Existeixen diferents iniciatives d’èxit impulsades per municipis de la comarca que han

aconseguit crear un producte original i inèdit que reforça els signes d’identitat i actua com a

pol d’atracció turística. Sant Pol de Mar, amb la promoció d’una acció similar i aprofitant el

seu inqüestionable valor gastronòmic, obtindria clars avantatges econòmics, socials i

culturals.


S’ampliaria la oferta gastronòmica de Sant Pol de Mar amb la incorporació d’un

esdeveniment que explotaria els seus signes d’identitat.


Es perdria una oportunitat clara de col·laboració entre els agents del sector de la restauració

amb capacitat de dinamització de la totalitat del sector turístic.

ANY D’INICI

2006

AGENTS RESPONSABLES



Restauradors locals





ACTUACIÓ 1

DESCRIPCIÓ

Acord amb l’Hostalet per a reservar places al centre de dia.

JUSTIFICACIÓ

El mercat de treball presenta desigualtats de gènere que dificulten l’accés de la dona al

mercat de treball. Una forma de pal·liar aquestes dificultats es proveir de serveis de

proximitat que alliberin la dona de llurs càrregues familiars. Els centres de dia per a la gent

gran són serveis útils que coadjuven a aquest objectiu.


Les dones de Sant Pol que desitgen accedir al mercat de treball però tenen gent gran al seu

càrrec, trobarien una possible sortida a les seves expectatives a través de la disponibilitat de

places al centre de dia.


Es perpetuaria una de les situacions desiguals que posa traves a les legítimes aspiracions de

la dona per a aconseguir un lloc de treball.

ANY D’INICI

2006 – inicis 2007

AGENTS RESPONSABLES


L’Hostalet





ACTUACIÓ 2

DESCRIPCIÓ

Publicitar l’oferta de cursos de formació ocupacional i continuada de forma coordinada amb

els municipis de Calella i de Canet de Mar.

JUSTIFICACIÓ

Els recursos públics adreçats a la formació ocupacional i continuada es troben actualment

desconnectats, de manera que els santpolencs no accedeixen amb facilitat a l’oferta de

cursos de les administracions properes.


Es generarien sinèrgies desitjables en l’oferta pública de cursos, tot obrint al ciutadà un

ventall més ampli d’alternatives formatives que s’ajustin millor a les seves necessitats.


L’oferta formativa continuaria fragmentada, fet que dificulta al ciutadà l’accés a la informació

prèvia a la decisió d’iniciar un curs de ocupacional o continuada.

ANY D’INICI

2005

AGENTS RESPONSABLES


Ajuntament de Calella

Ajuntament de Canet de Mar





ACTUACIÓ 3

DESCRIPCIÓ

Analitzar les possibilitats de mancomunar programes de garantia social i/o plans de transició

al treball amb els Ajuntaments de Calella i de Canet de Mar, i si s’escau per mitjà del Pacte

Territorial per l’Ocupació de l’Alt Maresme.

JUSTIFICACIÓ

Tradicionalment, el col·lectiu dels joves té dificultats per a accedir a una primera feina.

Aquesta situació es veu agreujada en el casos de fracàs escolar. Els programes de garantia

social i els plans de transició al treball s’orienten a facilitar el trànsit laboral dels joves amb

dificultats escolars.


Es disposaria d’un instrument formatiu que incideix de forma clara en les possibilitats

laborals dels joves que pateixen situacions de fracàs escolar.


Els joves de Sant Pol amb dificultats escolars no tindrien accés a programes formatius

dissenyats específicament per a facilitar-los la transició al mercat de treball.

ANY D’INICI

2006

AGENTS RESPONSABLES


Ajuntament de Calella

Ajuntament de Canet de Mar

Agents sindicals

Pacte Territorial per l’Ocupació de l’Alt Maresme



4. Reforçar els Consells de Participació Ciutadana com a principal òrgan de participació

ACTUACIÓ 1

DESCRIPCIÓ

Regularitzar el funcionament dels Consells de Participació ciutadana, per la via de la

publicitació de les actes de les reunions, foment de la informació de l'actuació dels Consells,

compromís de participació continuada per part dels membres dels Consells de participació

ciutadana, etc.

La regulació del funcionament específic de cada consell ha de ser acordada pel propi Consell.

Estudiar la necessitat de crear Consells sobre àmbits no treballats pels Consells existents.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que els Consells de Participació Ciutadana siguin l'eix vertebrador de la relació

formal entre l'Ajuntament i la ciutadania del municipi.


Amb l'aplicació d'aquesta acció es regularitzaran els canals d'informació formal de la

ciutadania a l'Ajuntament i de consulta de l'Ajuntament als ciutadans.


La no regularització dels Consells de Participació Ciutadana podria portar a l'existència de

buits d'informació i de certa manca de legitimació d'algunes decisions públiques.

ANY D’INICI

2005

AGENTS RESPONSABLES

Regidors delegats responsables de Consells en els seus àmbits de delegació.

Ciutadans membres dels Consells.



5. Enfortir el teixit associatiu existent

ACTUACIÓ 1

DESCRIPCIÓ

Potenciar el coneixement ciutadà sobre les associacions existents:

- Publicació i difusió d’una guia d’entitats del Municipi.

- Realització d’una “Fira de les entitats”.

- Informar les persones que s’empadronin de nou al municipi sobre la seva oferta

associativa.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que tot ciutadà de Sant Pol de Mar conegui l’oferta associativa que ofereix el

municipi, i així poder disposar de les màximes eines per a planificar les seves activitats de

lleure.


Les accions de les associacions locals seran conegudes per tots els ciutadans, i aquests

tindran totes les eines per decidir si hi volen participar (bé sigui de forma activa, com a

membres d'una associació, bé de forma passiva, participant de les seves accions públiques)

o no.


Les associacions poden patir dèficit de participació per manca de coneixement ciutadà de les

seves activitats, els ciutadans poden patir manca d'oferta pel seu temps lliure per

desconeixement, i el municipi veure empobrit el seu teixit associatiu.

ANY D’INICI

2006

AGENTS RESPONSABLES

Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria de Participació Ciutadana.

Les entitats del municipi.

Els Consells de Participació Ciutadana dels àmbit sectorials on operen entitats.



5. Enfortir el teixit associatiu existent.

ACTUACIÓ 2

DESCRIPCIÓ

Millorar les condicions de les infrastructures i serveis per l'associacionisme ja existents,

alhora que potenciar-ne l'ús i les oportunitats d'ús d'aquestes. Creació d'un espai de trobada

i treball de les entitats: un fòrum d'intercanvi pel treball conjunt entre entitats i espai físic

per al treball de cada entitat (hotel d'entitats).

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que les entitats del municipi disposin de les infrastructures necessàries per a dur a

terme la seva activitat.


Les entitats tenen ja resolt el problema de disposició d'espais per a la seva activitat, alhora

que disposen d'un espai de trobada pel treball en comú.


No disposar d'espais municipals pel treball del teixit associatiu, provocant que les entitats

vegin minvada la seva activitat per la necessitat de destinar els esforços a la cerca d'espais i

a la obtenció de recursos econòmics per a finançar-los.

ANY D’INICI

2005/2007

AGENTS RESPONSABLES

Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria de Participació Ciutadana.

Entitats del municipi.




ACTUACIÓ 1

DESCRIPCIÓ

Prioritzar la mobilitat i l'accessibilitat dels vianants:

- Estudiar l'establiment de les possibles noves zones peatonals selectives, en funció de la

seva localització, dels interessos públics a promoure en cada espai i de les

característiques dels vials.

- Incrementar els espais per a aparcaments a la zona nord del municipi.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que s'incrementin els desplaçaments a peu pel centre del municipi per la via de la

prohibició selectiva de l'ús del vehicle i de l'accés fàcil a l'aparcament com a incentiu.


Es millorarà la circulació a la zona del centre, s'hi facilitarà l'accés. Es potenciarà la funció

comercial de proximitat del centre del municipi.


Es tendirà cap a un creixement insostenible del trànsit intraurbà, malmetent la riquesa en

qualitat de vida del municipi.

ANY D’INICI

2006-2007

AGENTS RESPONSABLES

Ajuntament de Sant Pol de Mar.

Consells Municipals amb interessos sobre governació i comerç.

Associacions de veïns del municipi.




ACTUACIÓ 2

DESCRIPCIÓ

Millorar la mobilitat interna del municipi:

- Establir un pla de millora permanent de les vies que uneixen el centre del municipi amb

les urbanitzacions.

- Analitzar l'estat dels camins rurals del municipi, per poder mantenir-los en òptimes

condicions. Assegurar-ne la seva pervivència com a camins d'ús públic.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que totes les vies existents al municipi puguin continuar exercint el seu paper com

a eixos de comunicació amb les millors condicions possibles.


La mobilitat de vianants i rodada es distribuirà entre totes les vies possibles en funció del

desplaçament.

Es vol evitar l'existència d'un nucli central per on passin tots els desplaçaments.


De no realitzar-se passes en aquest sentit, pot afiançar-se una única xarxa principal de

distribució de la mobilitat que allargui els desplaçaments i se'n saturin punts concrets.

ANY D’INICI

2005

AGENTS RESPONSABLES





ACTUACIÓ 3

DESCRIPCIÓ

Millorar la mobilitat externa del municipi: estudiar la viabilitat i la millor organització d'una

línia regular de bus que uneixi les diferents zones urbanes de la Vallalta amb l'estació de tren

i l'Hospital Sant Jaume de Calella..

JUSTIFICACIÓ

Es pretén reduir el nombre de desplaçaments rodats per accedir al tren i a l'hospital, alhora

que permetre que un nombre més gran de persones puguin desplaçar-se autònomament

entre les diferents zones urbanes de la Vallalta, el tren i l'hospital.


La reducció dels desplaçaments amb vehicle privat.

L'alliberament d'espais d'aparcament a prop de l'estació de tren i a l'hospital de Calella.

L'augment del nombre de persones que poden desplaçar-se autònomament per realitzar

desplaçaments quotidians.

La reducció dels temps de desplaçament entre els habitants de Sant Pol i Sant Cebrià de

Vallalta amb l'hospital de Calella..


L'augment continuat dels desplaçaments amb vehicle privat.

La saturació progressiva dels espais d'aparcament a prop de l'estació de tren i a l'hospital de

Calella.

La restricció permanent de mobilitat per les persones que no disposen de cotxe o carnet de

conduir.

ANY D’INICI

2005-2006

AGENTS RESPONSABLES


Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta.

Ajuntament de Sant Iscle de Vallalta.

Autoritat del Transport Metrolpolità.




ACTUACIÓ 1

DESCRIPCIÓ

Concentrar a la Sènia els màxims espais de cessió per a espais lliures, equipament i

aparcament, potenciant l'edificabilitat residencial i de serveis a l'eix Sant Pol - Sant Cebrià,

per a millorar les opcions de desenvolupament urbanístic en les dues zones de creixement

proper del municipi.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que l'actualització propera del planejament urbanístic reforci els usos del sòl més

beneficiosos pel municipi en les dues zones de desenvolupament proper.


Es milloraran les condicions públiques de l'ús del sòl a la Sènia.


Podria concentrar-se excessivament una quantitat important de sòl per a equipaments i

altres espais públics en una zona poc adequada per a la seva utilització, com seria l'eix Sant

Pol - Sant Cebrià, patint un dèficit important dels mateixos tipus de sòl la zona de les Sènies.

ANY D’INICI

2005-2006

AGENTS RESPONSABLES


Consell Municipal d'Urbanisme.

Propietaris del sòl / Promotors urbanístics.




ACTUACIÓ 2

DESCRIPCIÓ

Protecció de l'espai agrícola de la Vall de Golinons, compatibilitzant usos urbanístics

respectuosos amb l'entorn amb la futura integració en el Parc Natural Corredor-Montnegre.

Analitzar la viabilitat i les condicions de la intregració de la Vall de Golinons al Parc Natural

Montnegre-Corredor.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén consolidar la Vall de Golinons com un espai natural protegit com a patrimoni dels

santpolencs, sense renunciar al seu aprofitament en aquells usos en què sigui possible.


S'aconseguirà clarificar els usos urbanístics de la Vall de Golinons, les activitats que es

consideren positives de realitzar-hi, i protegir en el nivell adequat l'espai.


La no aplicació d'aquesta actuació pot portar a la confusió sobre els usos permesos i els usos

òptims dels terrenys de Golinons, creant indefensió als propietaris, i hipotecant aquest espai.

ANY D’INICI

2005-2006

AGENTS RESPONSABLES


Propietaris de la Vall de Golinons.

Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals.



8. Preservar la riquesa natural de Sant Pol de Mar.

ACTUACIÓ 1

DESCRIPCIÓ

Augmentar la protecció de les rieres del municipi:

- Netejar i mantenir net el Torrent Arrosser.

- Preservar els altres torrents del municipi pel seu interès natural, històric, faunístic i

vegetal.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que les rieres de Sant Pol no perdin la seva entitat, es mantinguin netes i puguin

ser explotades com a valor en sí mateixes.


S'aconseguirà de mantenir net de pas el curs del Torrent Arrosser, així com potenciar les

capacitat d'atracció dels torrents i rieres del municipi en la seva vessant natural, històrica i

d'interès biològic.


De no actuar en la neteja i protecció de les rieres, aquestes poden contenir un perill de

potencial desbordament en moments de crescudes sobtades del nivell de les seves aigües.

ANY D’INICI

2006

AGENTS RESPONSABLES


Agència Catalana de l’Aigua.

Propietaris dels terrenys afectats pel curs de les rieres del municipi.



8. Preservar la riquesa natural de Sant Pol de Mar.

ACTUACIÓ 2

DESCRIPCIÓ

Protegir els espais boscosos del municipi, realitzant les franges de protecció contra incendis a

les zones urbanitzades limitants amb zones forestals.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén donar compliment a la normativa de la Generalitat sobre protecció de zones

urbanitzades limitants amb zona forestal.


Es protegiran de forma raonable les zones urbanes de possibles incendis forestals, alhora

que s'evitarà el contacte amb perill d'incendi del bosc amb espais urbans.


No es reduirà el perill d'incendi per contacte entre l'espai urbà i el forestal, alhora que, en

cas d'incendi, es veurà augmentat el perill per l'espai urbà.

ANY D’INICI

2005

AGENTS RESPONSABLES


Departament de Medi Ambient i Habitatge.



9. Millorar el medi natural des de l’entorn urbà.

ACTUACIÓ 1

DESCRIPCIÓ

Sensibilitzar la població en la recollida sel·lectiva de residus:

- Endagar campanyes de civisme adreçades als diversos col·lectius amb comportaments i

necessitats diferenciats en la gestió dels residus: ciutadans particulars, comerços, etc.

- Estudiar la implantació d'un "Mercat de l'intercanvi".

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que els/les ciutadans/es de Sant Pol coneguin notablement el sistema de recollida

d'escombraries del municipi, per tal d'assolir la millor adequació entre oferta i demanda, i

entre resultats esperats i obtinguts.

Es pretén, també, que la ciutadania estigui sensibilitzada sobre el cost econòmic, social i

mediambiental de la recollida sel·lectiva de residus, i que hi col·labori activament.


El sistema de recollida sel·lectiva de residus serà més eficaç i eficient, optimitzant els seus

costos, i dotant el municipi d'un major grau de qualitat de vida.


El sistema establert de recollida de residus no serà plenament eficient, i serà pràcticament

impossible introduir-hi millores i ampliacions degut a les reticències ciutadanes.

ANY D’INICI

2006

AGENTS RESPONSABLES


Consell Comarcal del Maresme.

Ciutadans/es particulars

Comerciants i industrials del municipi.



9. Millorar el medi natural des de l’entorn urbà.

ACTUACIÓ 2

DESCRIPCIÓ

Reduir els nivells de contaminació acústica i lumínica:

- Adequar l'ordenança municipal de reducció de la contaminació acústica.

- Analitzar i mapificar la situació actual de contaminació acústica i lúminica dins l'auditoria

ambiental municipal.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén donar continuació a la feina iniciada amb el mapa de sorolls del municipi, i

aprofundir en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans reduint els efectes nocius dels

excessos de sorolls i lluminositat.


Progressivament es netejarà el cel del municipi d'excessos de llum, i es reduirà un dels

principals factors de reducció de la qualitat de vida, el soroll.


La no actuació en aquests àmbits pot produir molèsties persistents als santpolencs i les

santpolenques, i, en el cas del soroll, fins a augmentar considerablement les queixes

ciutadanes.

ANY D’INICI

2005

AGENTS RESPONSABLES





assequible.

ACTUACIÓ 1

DESCRIPCIÓ

Fomentar el lloguer d'habitatges amb finalitats residencials. Cal realitzar actuacions

encaminades al foment del lloguer d'habitatge per ser utilitzats com a vivenda d'ús habitual,

en contraposició amb l'ús turístic de la major part dels habitatges en lloguer del municipi.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén ampliar l'oferta d'habitatges de lloguer existent a Sant Pol de Mar, induint a la

reducció dels immobles tancats la major part de l'any, ja que estan destinats a ser llogats en

la temporada turística.


El lloguer d'habitatges per a ús habitual permetria ampliar el parc de vivendes sense

creixment urbanístic del municipi, aportant major benefici als propietaris dels pisos -ja que

els podrien llogar durant tot l'any- i rebaixant-ne el preu dels lloguers -doncs ja no caldria

obtenir tot el benefici possible en només uns mesos-.


El preu dels habitatges de lloguer (pensat per finalitats turístisques) es mantindria molt alt,

convertint el lloguer en una via inaccessible d'accés a l'habitatge pels/les santpolencs/ques.

ANY D’INICI

2006

AGENTS RESPONSABLES


Propietaris d’immobles en el municipi.




assequible.

ACTUACIÓ 2

DESCRIPCIÓ

Adquisició de sòl per part de l’Ajuntament per augmentar l’oferta d’habitatges a preu

assequible.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que l'Ajuntament realitzi actuacions immobiliàries amb la intenció d'obtenir un

nombre limitat de vivendes per vendre en condicions prefixades i a preus taxats.


S'obtindrà un determinat nombre de vivendes per donar resposta a les demandes d'habitatge

existents que no poden assolir els preus imposats pel mercat immobiliari.


La no aplicació d'aquesta mesura condiciona uns determinats grups de població

(especialment joves i persones grans) amb dificultats per obtenir un habitatge al preu fixat

pel mercat, que veuen impossible l'adquisició d'una vivenda pròpia.

ANY D’INICI

2006

AGENTS RESPONSABLES





assequible.

ACTUACIÓ 3

DESCRIPCIÓ

Desenvolupar el sòl disponible atenent a les necessitats d’habitatge de protecció oficial.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén donar una resposta a les necessitats de vivenda dels col·lectius de ciutadans/es

que no poder assolir els preus dels habitatges de mercat ni els de preu taxat.


Es podrà contribuir a la solució d'un dels principals problemes dels ciutadans/es amb menys

recursos:disposar d'una vivenda.


Es perpetuarant els problemes d'accés a la vivenda del col·lectiu de santpolencs/ques amb

menys recursos econòmics.

ANY D’INICI

2006

AGENTS RESPONSABLES





assequible.

ACTUACIÓ 4

DESCRIPCIÓ

Planificar urbanísticament sota criteris de sostenibilitat i d'equilibri entre els diferents usos

del sòl, així com potenciant l'existència d'una oferta de serveis públics i privats àmplia.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que els diferents espais urbans del municipi puguin disposar de tot els elements

necessaris per a què es puguin crear i/o reforçar les dinàmiques de convivència, alhora que

preservant els recursos naturals i paisatgístics del municipi.


Els barris que integren el conjunt del municipi estaran més equilibrats pel què fa als serveis

de què disposen, igualant els nivells de qualitat de vida de cadascun d'ells i fomentant

dinàmiques cíviques. Alhora es pretén millorar el tractament del medi en la construcció

d'habitatges.


Es podria córrer el risc d'especialitzar excessivament els usos del sòl, resultant-ne espais de

residència senses serveis i amb problemes de personalitat urbana.

ANY D’INICI

2005

AGENTS RESPONSABLES


Equip redactor del PGOUM.




assequible.

ACTUACIÓ 5

DESCRIPCIÓ

El Pla General d'Ordenació Urbana ha de garantir un desenvolupament del municipi

encaminat a la construcció de zones residencials de mitjana densitat, amb una ocupació de

sòl i unes alçades edificatòries relativament baixes.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén harmonitzar l'urbanisme residencial del municipi, reduint les possibilitats

d'ocupació massiva del sòl amb construccions de baixa densitat, i alhora garantint-ne la

qualitat paisatgística.


S'aconseguirà dotar el municipi d'un línia edificativa harmonitzada, amb unes edificacions

que paisatgísticament adequades, un desenvolupament sostenible i uns preus de mercat dels

habitatges més raonables.


De no aplicar-se aquesta mesura es corre el risc de retornar a models d'edificació altament

extensius o intensius, no beneficiosos pel futur del municipi.

ANY D’INICI

2005

AGENTS RESPONSABLES


Equip redactor del PGOUM.



11. Creació i potenciació d’espais esportius d’oci.

ACTUACIÓ 1

DESCRIPCIÓ

Creació i senyalització de rutes segures per bicicleta de connexió amb els municipis veïns.

Garantir la connexió segura amb bicicleta entre Sant Pol i Canet, Calella I sant Cebrià.

Connectar Sant Pol amb les rutes marcades del Parc Montnegre-Corredor.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén dotar al municipi d'una alternativa de comunicació diferent al vehicle privat o al

tren, alhora que potenciar les oportunitats de pràctica esportiva dels santpolencs.


L'aplicació d'aquesta mesura dotarà el municipi de noves infrastructures esportives, però

també lúdiques; en potenciarà la seva comunicabilitat amb els pobles veïns; i ajudarà a la

conservació de camins existents i de la façana marítima.


La comunicabilitat del municipi es reduiria als mitjans de transport a motor, refredant les

relacions entre Sant Pol i els municipis dels voltant. Alhora, les oportunitats d'oci esportiu

dels santpolencs es veurien minvades.

ANY D’INICI

2007

AGENTS RESPONSABLES

Ajuntament de Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Calella i Canet de Mar.

Generalitat de Catalunya.

Diputació de Barcelona.

Ministeri de Foment.

RENFE.

Direcció General de Costes (Ministeri de Medi Ambient).




ACTUACIÓ 2

DESCRIPCIÓ

Marcatge de camins rurals per a la pràctica del senderisme, especialment els que

comuniquen Sant Pol amb el Parc del Montnegre-Corredor.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén dotar el municipi de més infrastructures d'oci i esport, compatibilitzant-ho amb la

protecció i el manteniment de l'entorn natural de Sant Pol de Mar.


Es recuperaria per a la pràctica pública una xarxa de camins en procés de degradació i es

dotaria els ciutadans d'espais per a la pràctica esportiva en contacte amb el medi natural del

municipi.


Es correria el risc de la progressiva desaparició dels camins rurals del municipi, privant els

santpolencs d'un espai natural per a l'oci i l'esport d'alta categoria.

ANY D’INICI

2005-2006

AGENTS RESPONSABLES

Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria d'Esports

Grup Excursionista

Parc Montnegre-Corredor




ACTUACIÓ 3

DESCRIPCIÓ

Obrir el pavelló als santpolencs:

- Gratuïtat de l'ús del pavelló pels joves del municipi.

- Realització de jornades de portes obertes per a la pràctica esportiva.

- Instal·lació d'un mini-gimnàs al pavelló.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que les instal·lacions municipals per a la pràctica de l'esport estiguin

permanentment a l'abast de tots els ciutadans. Es dotarà el pavelló dels elements necessaris

per a la pràctica esportiva individual o en grup de caràcter "amateur".


S'ampliaran els usos d'una de les principials instal·lacions esportives municipals, i es

facilitarà als ciutadans la pràctica de l'esport que desitgin de manera no organitzada.


El pavelló municipal podria esdevenir una instal·lació infrautilitzada, mentre ciutadans amb

ganes de practicar esport no trobarien el marc idoni on fer-ho.

ANY D’INICI

2005

AGENTS RESPONSABLES





ACTUACIÓ 1

DESCRIPCIÓ

Analitzar possibles reordenacions del Parc del Litoral, per fer-lo utilitzable per a la pràctica de

determinats esports: patinatge, bicicletes pels infants, etc.

Estudiar l'exportació d'aquesta mesura a d'altres zones del municipi

JUSTIFICACIÓ

Es pretén ananlitzar quins canvis es podrien introduir en el Parc del Litoral per a obtenir més

espais utilitzables per a la pràctica esportiva d'oci, guanyant per a altres usos ciutadans un

espai municipal privilegiat.


Es potenciarà l'ús del Parc del Litoral, tot dotant el municipi de més infrastructures esportives

i d'oci.


Es pot perdre l'oportunitat d'ampliar els espais d'ús esportiu i d'oci del municipi, disminuint

alhora l'atractiu del Parc del Litoral.

ANY D’INICI

2005

AGENTS RESPONSABLES

Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria d'Esports.

Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria de Governació




ACTUACIÓ 1

DESCRIPCIÓ

Fomentar la pràctica esportiva com a activitats extraescolar. Aconseguir que l'esport sigui un

eix central de les activitats de caràcter extraescolar organitzades per l'AMPA de l'escola.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que les nenes i els nens disposin d'una oferta d'iniciació esportiva amplia i

equilibrada que potenciï el futur esportiu del municipi.


Es millorarà l'oferta esportiva als nens i nenes, es formarà en la cultura de l'esport, i es

potenciarà el coneixement de l'esport entre els menors que haurà de revertir en una major

pràctica esportiva en la seva vida adulta.


Es perdrà una escola de formació en la pràctica esportiva de primer ordre.

ANY D’INICI

2005-2006

AGENTS RESPONSABLES

AMPA


Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria de Joventut




ACTUACIÓ 2

DESCRIPCIÓ

Potenciar el mar com a espai de pràctica esportiva. Analitzar les opcions de crear un "centre

municipal de vela".

JUSTIFICACIÓ

Es pretén dotar els ciutadans del municipi d'un centre de referència per a la pràctica

d'esports nàutics.


Es potenciarà l'ús dels màxims atractius de municipi -el mar- per a la pràctica esportiva.


No s'atendrà un nínxol de demanda esportiva, perdent, a més, una opció diferenciada de

pràctica d'esports.

ANY D’INICI

2007

AGENTS RESPONSABLES





ACTUACIÓ 1

DESCRIPCIÓ

Refundar el Consell Municipal d'Ensenyament, per a que sigui l'organisme permanent de

discussió i proposta d'actuacions en l'àmbit de l'educació.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que el Consell Municipal d'Ensenyament es converteixi en l'òrgan vertebrador de

les polítiques educatives aplicades a Sant Pol de Mar. Es vol reactivar-lo i convertir-lo en un

ens útil per la gestió pública local, alhora que efetiu com a corretja de transmissió entre els

agents implicats en l'educació i l'Ajuntament.


Els agents educatius i l'Ajuntament disposaran d'un espai d'interlocució permanent en el qual

definir les línies prioritàries de l'acció educativa


La no execució d'aquesta acció pot portar a què les polítiques públiques educatives

engegades per l'Ajuntament no contemplin la necessària visió dels agents educatius, i per

tant, siguin de difícil aplicació o de resultats no volguts.

ANY D’INICI

2005

AGENTS RESPONSABLES

Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria d'Ensenyament.

Professionals de l'educació del municipi.

Pares d'alumnes.

Alumnes.




ACTUACIÓ 2

DESCRIPCIÓ

Redactar un projecte d'oferta de formació ocupacional destinat a joves amb dificultats

escolars , per a vincular les polítiques de promoció de l'ocupació amb les educatives.

Especialitzar l'oferta de formació ocupacional en els joves.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén posar les eines necessàries per donar formació de caràcter ocupacional als joves

que abandonen la formació escolar un cop finalitzat el cicle obligatori.


S'augmentarà l'oferta de formació per a joves, alhora que se'ls dotarà de mecanismes

d'accés al mercat de treball.


S'oblidaria un tram de població que necessita uns serveis específics de formació encarada al

foment de l'ocupabiitat, que permeten prefigurar el perfil sociodemogràfic del Sant Pol del

futur.

ANY D’INICI

2006

AGENTS RESPONSABLES

Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria de Promoció Econòmica.


Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria de Serveis Socials.

Consell Municipal d'Ensenyament.




ACTUACIÓ 3

DESCRIPCIÓ

Realitzar una proposta d'utilització del CEIP fora de l'horari escolar. Evitar disposar d'espais

infrautilitzats en el camp eduactiu, realitzant propostes d'usos educacionals complementaris

als reglats.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que l'escola sigui un espai de formació també quan no s'hi realitzen classes

formals. En aquest sentit cal realitzar una proposta d'activitats extracurriculars.


S'aprofitaria un espai equipat per a l'educació formal per poder ampliar l'oferta educativa

complementària.


Es mantindria la infrautilització de l'espai escolar, alhora que es dificultaria l'ampliació de

l'oferta complementària a l'educació reglada.

ANY D’INICI

2005-2006

AGENTS RESPONSABLES


Consell Municipal d'Ensenyament.

Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.



14. Millorar les polítiques sociosanitàries de Sant Pol de Mar

ACTUACIÓ 1

DESCRIPCIÓ

Crear el Consell Municipal de la Qualitat de Vida, l'organisme permanent de discussió i

proposta d'actuacions en els àmbits sociosanitaris.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que el Consell Municipal de la Qualitat de Vida es converteixi en l'òrgan

vertebrador de les polítiques sociosanitàries aplicades al municipi. Es vol convertir-lo en un

ens útil per la gestió pública local, alhora que efetiu com a corretja de transmissió entre els

agents implicats i l'ajuntament.


Els agents socioeconòmics i l'Ajuntament disposaran d'un espai d'interlocució permanent en

el qual definir les línies prioritàries de l'acció pública en els àmbits afectats.


La no execució d'aquesta acció pot portar a què les polítiques públiques sociosanitàries

engegades per l'Ajuntament no contemplin la necessària visió dels agents professionals en la

matèria i dels ciutadans particulars, i per tant, siguin de difícil aplicació o provoquin resultats

no volguts.

ANY D’INICI

2005

AGENTS RESPONSABLES

Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria de Sanitat.

Professionals de l'àmbit sociosanitari del municipi.

Ciutadans particulars interessats en la matèria.




ACTUACIÓ 2

DESCRIPCIÓ

Millorar les polítiques públiques d'assistència domiciliària a persones grans, així com

fomentar la implantació d'activitat econòmica provada d'aquest sector en el municipi.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén reduir la necessitat de places de residència geriàrica, per la via de dotar els

ciutadans de serveis d'atenció domiciliària.


Es facilitaria la vida a casa de les persones grans amb problemes de mobilitat o de salut,

alhora que es contribuiria a alleugerir els costos de derivats de l'atenció a aquest col·lectiu.


El municipi veuria progressivament com s'amplia la necessitat de places de residència

geriàtrica, com la població destina cada vegada més recursos a aquests serveis i com es

dificulta la vida a la casa pròpia de persones grans amb problemes de mobilitat i/o salut.

ANY D’INICI

2006

AGENTS RESPONSABLES

Ajuntament de Sant Pol de Mar: Regidoria de Serveis Socials.

Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

Consell Municipal de la Qualitat de Vida.




ACTUACIÓ 3

DESCRIPCIÓ

Engegar programes i campanyes de conscienciació ciutadana sobre els factors de risc que

estadísticament més incideixen enla salut dels santpolencs i les santpolenques.

JUSTIFICACIÓ

Es pretén treballar de l'àmbit municipal en la informació i la prevenció de riscos

estadísticament més habituals entre els habitants de Sant Pol, així com en sectors de

població amb riscos específics com la joventut o la gent gran.


Es pot contribuir a la millora de les condicions de vida dels habitants del municipi, així com a

la conscienciació que determinades males pràctiques poden produir problemes de salut.


El municipi podria perdre l'oportunitat de treballar en la conscienciació ciutadana sobre

aquetses qüestions des de les accions quotidianes, més efectives que les campanyes

generals dels grans administracions públiques a través dels mitjans de comunicació de

masses.

ANY D’INICI

2006

AGENTS RESPONSABLES


Consell Municipal de la Qualitat de Vida.

Professional dels àmbits sociosanitaris amb implicacions en cada cas.

Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.


8. SEGUIMENT DEL PLA ESTRATÈGIC DE SANT POL DE MAR

8.1 ESTRUCTURA ORGANITZATIVA

Per tal de garantir el control sobre l’execució de les accions incloses en el Pla Estratègic de

Sant Pol de Mar, part de l’estructura organitzativa que s’ha encarregat d’elaborar-lo no es

dissol.

Així, la Comissió Plenària es reunirà una vegada a l’any com a mínim en sessió ordinària

per tal de:

Aprovar l’informe anual d’execució del Pla.

Revisar, si s’escau, alguna de les línies estratègiques.

Modificar, si s’escau, el contingut d’alguna de les accions o la seva temporalitat.

Aprovar, si s’escau, l’alteració de la composició concreta de la Comissió Executiva

així com la periodicitat ordinària de sessions a proposta de la Comissió Executiva.

La Comissió Executiva es reunirà dues vegades a l’any com a mínim en sessió ordinària.

Les seves funcions són:

Preparar l’informe anual d’execució del Pla a elevar a la Comissió Plenària.

Elaborar el quadre de comandament integral del Pla i vetllar per la seva actualització

periòdica.

Proposar a la Comissió Plenària la revisió de les línies estratègiques i del contingut

i/o temporalitat de les accions.

Proposar a la Comissió Plenària l’alteració de la composició concreta de la Comissió

Executiva així com la periodicitat ordinària de sessions.

Els Consells Consultius de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, com a continuadors naturals

de la tasca realitzada per les Comissions Sectorials del Pla, s’encarregaran de fer un

seguiment acurat de les accions estratègiques que, per raó de la matèria, els corresponguin.


8.2 QUADRE DE COMNADAMENT GENERAL

Sens perjudici de dissenyar un quadre de comandament que permeti monitoritzar l’estat de

les accions incloses en el Pla Estratègic de Sant Pol de Mar, a continuació es proposa una

bateria d’indicadors de caràcter general destinats a permetre un seguiment agregat del grau

d’acompliment del Pla.

INDICADOR FÓRMULA MEDICIÓ TEMPORALITAT Acompliment total anual Σ accions concloses Semestral 2006-2008 Acompliment parcial anual Σ accions iniciades Semestral 2006-2008 Grau d’acompliment total anual % accions concloses sobre

accions totals Semestral 2006-2008

Grau d’acompliment parcial anual

% accions iniciades sobre accions totals

Semestral 2006-2008

Grau de concreció d’accions iniciades

% accions concloses sobre accions iniciades

Semestral 2006-2008

Grau d’acompliment de la temporalitat prevista

% accions concloses a termini sobre accions totals amb termini dins l’exercici

Semestral 2006-2008

Grau de modificació de línies estratègiques

% línies modificades sobre línies totals

Semestral 2006-2008

Grau de modificació d’accions % accions modificades sobre accions totals

Semestral 2006-2008


PLA ESTRATÈGIC DE SANT POL DE MARjbalart1/C1_marketing/plasantpol.pdf · 1. PRESENTACIÓ El...

Documents

Transcript of PLA ESTRATÈGIC DE SANT POL DE MARjbalart1/C1_marketing/plasantpol.pdf · 1. PRESENTACIÓ El...