PLA ESTRATÈGIC D’AUTONOMIA PERSONAL DELS/LES ......específica adreçada a la millora...

PLA ESTRATÈGIC D’AUTONOMIAPERSONAL DELS/LES JOVES

AMB MESURA ADMINISTRATIVADE LES ILLES BALEARS

2016-2020

Direcció General de Menors i FamíliesPla Estratègic d’Autonomia Personal dels/les Joves amb Mesura Administrativa 2016-2020

1a impressió - novembre 2016

PLA ESTRATÈGICD’AUTONOMIA

PERSONALDELS/LES JOVESAMB MESURA

ADMINISTRATIVADE LES ILLES BALEARS

2016-2020

7

Direcció General de Menors i Famílies

ÍNDEX DE CONTINGUTS

PRESENTACIÓ

1. JUSTIFICACIÓ I FONAMENTACIÓ TEÒRICA1.1. Justificació del Pla1.2. Aspectes conceptuals de l’autonomia personal1.3. Principals polítiques de suport a l’autonomia personal1.4. Legislació en matèria d’autonomia personal

2. SITUACIÓ ACTUAL DE PERSONES JOVES EN PROCÉSD’AUTONOMIA PERSONAL A LES ILLES BALEARS

3. PLA ESTRATÈGIC D’AUTONOMIA PERSONAL DE LES ILLES BALEARS2015-20193.1. Principis rectors. Missió i visió3.2. Principals línies estratègiques, objectius i accions3.3. Coordinació, participació, seguiment i avaluació del Pla3.4. Pressupost del Pla

Bibliografia i fonts consultades

PLA ESTRATÈGIC D’AUTONOMIA PERSONAL DE LES ILLES BALEARS.OBJECTIUS I ACCIONS

9


PRESENTACIÓ

L’emancipació és dels primers grans reptes al qual s’enfronten les persones. Un bot de cicle, un canvi d’etapa que necessita dels suports necessaris perquè sigui un èxit. Els processos d’eman-cipació són de per se un moment de crisi, que pot resultar complex i difícil.

Aquestes dificultats colpegen amb més força al col·lectiu de joves amb mesura de protecció, que un pic han assolit la majoria d’edat, es troben davant un procés d’emancipació immediat i forçat sense una xarxa estructurada de suport que els recolzi en aquest procés. Per altra banda, determinats col·lectius de joves que han tingut una mesura de justícia juvenil són també vulne-rables, amb famílies desestructurades, i amb escasses habilitats per enfrontar el camí de l’eman-cipació. És en aquests dos col·lectius als quals va dirigit aquest Pla integral d’emancipació.

La finalitat del Pla és acompanyar i potenciar aquest procés d’autonomia personal de les per-sones joves en les quals s’hagi exercit alguna mesura administrativa de protecció o de mesura judicial, per tal de facilitar la seva inclusió i participació social.

El Pla persegueix crear un teixit de mesures que acompanyin i recolzin els joves en el seu procés. Donat que als darrers anys la crisi econòmica ha multiplicat aquesta complexitat, provocant que l’edat d’emancipació s’allargui cada vegada més, el Pla preveu realitzar aquest acompanya-ment des dels 18 fins els 25 anys.

Cal destacar que el Pla neix i es construeix amb la participació directa de les entitats que treba-llen amb aquests col·lectius. Té, per tant, la fortalesa d’arrelar-se en l’experiència professional i l’anàlisi de la realitat. Les diferents accions i mesures que s’hi contemplen pretenen donar resposta als quatre pilars fonamentals per promoure un bon procés d’emancipació. Un pilar fo-namental és l’accés a l’habitatge. Cal garantir que el jove que ha d’iniciar el seu procés d’eman-cipació tengui assegurat l’habitatge com a punt de suport per desenvolupar el seu projecte vital.Complementant aquesta mesura destaca la implementació d’una renda d’emancipació que as-seguri uns ingressos, que donin estabilitat durant el procés d’inserció dels menors en el món laboral.

Amb l’objectiu d’assegurar i enfortir l’emancipació es desenvolupa el tercer objectiu que es di-rigeix a l’acompanyament en la inserció sociolaboral i la formació especialitzada, com a pilars garants de la plena inclusió.

La quarta pota i quart objectiu que sustenta el procés d’autonomia és el suport i recolzament de persones adultes, intentar constituir una xarxa social de suport i una referència per aquests joves, a través de la figura de les famílies amigues.

Volem agrair a totes les entitats que han col·laborat en l’elaboració d’aquest Pla, el seu temps, els seus coneixements i sobretot el seu compromís amb perseguir una millor qualitat de vida pels menors i joves vulnerables.

Desitjam que aquest Pla respongui a les necessitats d’aquests joves i els recolzi en el seu procés d’autonomia i desenvolupament del projecte de vida de cada un.

Fina Santiago RodríguezConsellera de Serveis Socials i Cooperació

11


JUSTIFICACIÓ I FONAMENTACIÓ TEÒRICA

1.1. Justificació del Pla

“...la qualitat de vida millora quan les persones poden participar en les decisions que afecten les seves vides; mitjançant l’acceptació i plena integració de la persona en la comunitat i, també, quan una persona veu com-plides les seves necessitats bàsiques tenint les mateixes oportunitats que els altres per arribar a assolir les fites en els contextos de vida principals, com ara la vivenda, la comunitat, l’escola o el treball.” (Shalock, 2003)

Davant la necessitat de regular els processos d’autonomia de les persones joves majors de 18 anys, que surten del sistema de protecció o reforma, el Parlament de les Illes Balears aprovà el 10 d’abril de 2015 la Llei 7/2015, per la qual s’estableix el marc regulador dels processos d’au-tonomia personal de menors que han estat sotmesos/ses a una mesura de protecció o reforma.

La Llei 7/2015 té per objecte la configuració del marc jurídic d’actuació de la Comunitat Autò-noma de les Illes Balears en el disseny de mesures i actuacions dirigides a possibilitar la cobertu-ra de necessitats bàsiques, personals i formatives de les persones joves, sobre les quals s’exerceix o s’hagi exercit alguna actuació protectora o judicial, a causa de la seva situació de risc, desem-parament o conflicte social, per tal de facilitar la seva integració social i laboral. La Llei estableix l’elaboració d’un Pla estratègic que inclogui les accions i els objectius per fer realitat l’existència d’una xarxa de suport eficaç per als joves inclosos en un programa d’autonomia personal.

Per tot això, s’elabora aquest Pla amb l’objectiu d’oferir un servei d’atenció i suport socioeduca-tiu que faciliti l’emancipació a les persones joves que han estat sota la tutela de l’Administració i que assoleixen la majoria d’edat, així com també les persones joves que han complit mesures de justícia juvenil. La joventut és l’etapa evolutiva en la qual les persones es preparen per assumirles responsabilitats de la vida adulta, quan es defineixen projectes vitals i s’estableixen prioritats i objectius de futur. Per això, és fonamental que disposin d’oportunitats per ser capaços de pro-moure el seu desenvolupament personal i d’adquirir un compromís social.

Galland (1991) va definir les transicions a la vida adulta com el període d’adquisició de la in-dependència residencial (abandó de la llar familiar per formar-ne una de pròpia), d’integració al mercat de treball i independència econòmica (finalització dels estudis, inserció laboral i de-finició d’una carrera professional) i de formació de la pròpia família (constitució de la parella inaixement dels fills). D’acord amb l’autor, la definició de transició a la vida adulta no resulta problemàtica quan aquests processos es produeixen de manera sincronitzada i estandardit-zada. Les dificultats conceptuals sorgeixen quan aquests processos es fan més complexos i es fragmenten.

La realitat que ens trobem és que, un cop assolida la majoria d’edat, les persones joves que surten del sistema de protecció de menors adquireixen plena capacitat jurídica i l’Administra-ció acaba, en gran mesura, amb l’aportació de recursos. Així, es considera que a partir dels 18 anys les persones joves extutelades o que han tingut algun tipus de mesura judicial estaran en disposició d’iniciar una vida independent i d’assumir la seva autonomia personal. La realitat és, en la majoria de casos, una altra, ja que es troben amb barreres que dificulten o impossibiliten la seva incorporació laboral i plena integració en la vida social a causa de la manca de recursos econòmics, d’experiència, maduresa, de xarxa social que els doni el suport i l’acompanyament necessaris en el procés vers l’autonomia personal.

12

PLA ESTRATÈGIC D’AUTONOMIA PERSONAL DELS/LES JOVES AMB MESURAADMINISTRATIVA DE LES ILLES BALEARS 2016-2020

A més a més, tot el procés cap a l’autonomia resulta encara més difícil quan, en abandonar els centres d’acolliment o socioeducatius, no poden, per diversos motius, retornar al nucli familiar d’origen. En aquest sentit, l’etapa de transició resulta especialment dificultosa tant a causa d’obstacles econòmics, laborals i de suport social com de manca de recursos i carències perso-nals o, així mateix, d’absència d’un entorn social que els ofereixi el suport necessari en cas de crisi o conflicte.

D’altra banda, el procés d’emancipació o autonomia personal es complicat també quan les persones joves entren a formar part del sistema de justícia juvenil. En aquest sentit, el Dicta-men europeu sobre delinqüència juvenil, elaborat pel Comitè Econòmic i Social Europeu l’any 2006, estableix, entre d’altres, com les “causes de la delinqüència juvenil més acceptades en tota la Comunitat Europea les que es refereixen als factors econòmics i socioambientals” la marginació socioeconòmica, que dificulta l’adequat procés de socialització i que afecta en més proporció als grups més vulnerables; l’absentisme i el fracàs escolar, facilitant l’etiquetatge i el camí cap a determinats comportaments incívics i/o delinqüència i l’atur, que genera frustració i desespe-rança que a més té una relació directa amb la marginació socioeconòmica.

Així, la finalitat bàsica és promoure la integració i la reinserció social d’aquestes persones joves que es troben dintre del sistema de justícia juvenil, mitjançant itineraris formatius que han de tenir un caràcter fonamentalment educatiu. És una oportunitat per atendre les necessitats so-cials i educatives que presenta aquest col·lectiu, amb l’objectiu que pugui adquirir un conjuntd’estratègies i habilitats que li permetin arribar a ser ciutadans/anes en actiu i responsables. Els programes d’ensenyament reglat, de formació ocupacional i d’inserció laboral han de preten-dre dotar les persones joves d’eines que els facilitin la seva reincorporació en l’àmbit educatiu i possibilitin el seu accés al mercat laboral. Bàsicament s’intenta treballar en la compensació dels dèficits educatius i desenvolupar les capacitats.

Un altre punt és el de tenir en compte que l’educació i la formació s’han convertit en el més sig-nificatiu per a l’èxit o el fracàs professional, i així queda reflectit en les polítiques per combatre l’atur juvenil, que cada vegada més posen en funcionament mesures de tipus educatiu. De fet, la tendència general en les societats europees modernes és que els sistemes educatius siguin cadavegada més importants, tant perquè aquests sistemes poden ser utilitzats com a instruments de democratització i d’igualtat d’oportunitats, com perquè cada vegada hi ha més llocs de treball on cal un determinat nivell educatiu i perquè els problemes d’atur es veuen com una conseqüèn-cia d’un baix nivell acadèmic o d’instrucció.

Així mateix, és del tot necessari fer referència a l’accés, coneixement i formació per utilitzar les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) del col·lectiu de joves en procés d’autonomia personal. En aquest sentit, cal esmentar el concepte de fractura digital, que és la distància social entre els que poden i els que no poden accedir a les TIC, de manera que la manca d’accés es converteix en un element d’integració o exclusió social. Per això, s’ha d’afavorir una formació específica adreçada a la millora d’habilitats informacionals i competències digitals que possi-biliti l’accés als sistemes d’informació, a la disponibilitat de recursos en xarxa i, sobretot, a la capacitació de fer-los servir, desenvolupant accions formatives que tinguin com a objectiu l’al-fabetització digital, millorant les capacitats reals d’inclusió i participació social de les persones joves.

Altrament, un dels entrebancs més significatius per als/les joves que volen iniciar el procés vers l’autonomia és la dificultat d’accés a un habitatge i a les seves possibilitats econòmiques, d’acord amb la seva situació familiar, social o laboral. L’absència d’oferta d’habitatge adequa-da a les necessitats d’aquest col·lectiu dificulta el procés vers l’autonomia i l’emancipació.

13


Ens trobam, llavors, amb persones joves que d’un dia a l’altra es troben amb les seves necessi-tats bàsiques (alimentació, habitatge, roba, etc.), socials i emocionals no cobertes, amb una manca de coneixements, habilitats i recursos per afrontar la nova situació personal (educació i formació), sense suport familiar ni institucional i davant un mercat laboral precari i molt exi-gent pel que fa als aspectes competencials.

En aquest context, es fa del tot necessari posar a disposició i/o augmentar els recursos resi-dencials i formatius que ajudin a aquestes persones joves, en una primera etapa, a assolir les habilitats i aprenentatges bàsics per a la seva autonomia, en especial de l’organització de la vida quotidiana i domèstica i de la convivència amb altres companys/es, i en una segona etapa, a través de la formació i recerca de feina, la inserció laboral, que les permeti adquirir la sevaindependència.

En definitiva, la pretensió d’aquest Pla ha de ser que les persones joves que han estat tutelades per l’Administració i/o amb mesures judicials, aprenguin a prendre les seves pròpies decisions i a millorar les seves competències formatives i personals per tal que es puguin integrar plenament en la societat, tant en l’àmbit laboral com social. D’altra banda, la intervenció socioeducativaha de tenir una dimensió social i una vocació integradora, acompanyant al/la jove de manera individualitzada en el procés vers l’autonomia i a partir del seu compromís i responsabilitat.

15


1.2. Aspectes conceptuals de l’autonomia personal

El col·lectiu de persones joves extutelades està format per aquelles persones que han viscut sota la tutela de l’Administració pública fins als 18 anys. Un cop assolida la majoria d’edat, aques-tes persones joves inicien un procés d’autonomia personal que, en la majoria dels casos, s’ha de dur a terme mitjançant un suport institucional, així mateix com els/les joves que han estat sotmesos/ses a un procés judicial. Segons la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (fepa)1, l’emancipació es defineix com “la transició d’una situació de protecció a una situació d’autonomia, moment en què entren en joc el desplegament de les diferents competències asso-lides i es posen de manifest les dificultats i les mancances personals. Es tracta d’un camí únic i personal en què factors com la família, l’origen, els recursos disponibles i les pròpies capacitats hi juguen un paper decisiu. És alhora un procés dinàmic, que evoluciona al llarg de la vida de la persona i que pot millorar mitjançant un pla d’acció”.

La finalitat del Pla és facilitar o potenciar aquest procés d’autonomia personal de les persones joves en les quals s’hagi exercit alguna mesura administrativa de protecció o de mesura judicial, per tal que puguin aconseguir una plena inclusió i participació social. D’acord amb el model de Schalock (2003), entenem que la qualitat de vida millora quan les persones poden participar enles decisions que afecten les seves vides; mitjançant l’acceptació i plena integració de la persona en la comunitat i, també, quan una persona veu complides les seves necessitats bàsiques tenint les mateixes oportunitats que els altres per arribar a assolir les fites en els contextos de vida principals, com ara la vivenda, la comunitat, l’escola o el treball.

Així doncs, entenem que les condicions de vida bàsiques del col·lectiu de persones joves s’han de configurar en funció de vuit necessitats bàsiques, que representen el nucli de les dimensions de la vida de cada persona jove: benestar emocional, relacions interpersonals, benestar material, desenvolupament personal, benestar físic, autodeterminació, inclusió social i drets.

1 http://www.fepa18.org. Organització que aglutina més de 55 entitats arreu de l’Estat que desenvolupen projec-tes d’atenció a joves sense suport familiar, especialment tutelats i extutelats d’entre 16 i 21 anys.

16


17


1.3. Principals polítiques de suport a l’autonomia personal

Les actuacions públiques envers el suport als/les joves que estan en un procés d’autonomia personal ve garantit des del marc constitucional el qual estableix en l’article 39 que els poders públics han d’assegurar la protecció social, econòmica i jurídica de la família i recull que els/les nens/es han de gaudir de la protecció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets.

Així doncs, i en l’àmbit estatal s’han desenvolupat lleis orgàniques, reials decrets i altres norma-tives que regulin la protecció jurídica dels/les menors i dels/les joves, així com la seva responsa-bilitat penal.

La pròpia legislació espanyola contempla com a principi rector de l’acció administrativa l’obli-gació de l’Administració de preparar per a la vida independent de les persones joves que estiguin sota una mesura de protecció, particularment en acolliment residencial o en situació d’especial vulnerabilitat, des de 2 anys abans de la seva majoria d’edat, una vegada complida aquesta,sempre que ho necessitin, amb el compromís de participació activa i aprofitament per part d’aquests (Llei d’enjudiciament civil, modificada per la Llei 26/2015, de 28 de juliol, modifica el sistema de protecció a la infància i l’adolescència i per la Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i l’adolescència).

Més específicament, en l’àmbit de la infància i adolescència trobem el II Pla Estratègic Nacional d’Infància i Adolescència (2013-2016), aprovat per l’Acord de Consell de Ministres de 5 d’abril de 2013 (ii penia), que defineix les grans línies estratègiques de desenvolupament de les políti-ques d’infància i adolescència dins el territori estatal. El ii penia defineix un objectiu de “protec-ció i inclusió social” per tal de potenciar l’atenció i intervenció social a la infància i adolescència en situació de risc, desprotecció, discapacitat i/o en situació d’exclusió social, establint criteris compartits de qualitat i pràctiques susceptibles d’avaluació.

Així mateix, el ii penia defineix una mesura específica dins aquest objectiu que anomena “promo-ció de l’autonomia personal” que consisteix en consolidar els programes dirigits a la promoció de l’autonomia personal i proporcionar un context de convivència i d’integració sociolaboral a les persones joves extutelades en procés d’autonomia personal i difondre les bones pràctiques,així com realitzar estudis per conèixer la situació de la població juvenil en risc d’exclusió social.

L’atenció que reben les persones joves en procés d’autonomia personal varia dins el territori de l’Estat espanyol ja que és competència de cada comunitat autònoma la regulació i actuació en aquesta matèria. Malgrat això, podem trobar similituds quan a característiques de programes i projectes, amb iniciatives de recursos residencials (habitatges per a persones joves), seguimentformatiu, procés d’inserció sociolaboral, prestacions econòmiques en forma de renda mensual, etc. D’aquesta manera, gairebé totes les comunitats autònomes gestionen els recursos i presta-cions conjuntament o en conveni amb altres recursos de diferents entitats socials.

Cal assenyalar també que les diferències més significatives venen donades pel marc normatiu que ho regula (llei, ordre, pla, programa, etc.), la franja d’edats de les persones joves als quals va destinat, o la població diana a la que dóna resposta o es prioritza (joves extutelats/ades, joves immigrants, joves amb mesura de protecció o reforma, etc.).

Així, en l’àmbit legislatiu les polítiques de suport a l’autonomia personal de les persones joves ve regulat per les lleis autonòmiques en matèria de menors, infància i adolescència, família, etc., així com altres normatives dedesenvolupament (decrets, ordes) i algunes comunitats autòno-

18


mes (com per exemple Cantàbria, Catalunya, La Rioja) inclouen aspectes propis de l’emanci-pació en la normativa que regula qüestions d’infància i menors i, algunes altres, com és el cas de les Illes Balears, han aprovat alguna llei específica en aquesta qüestió (la Llei 7/2015, de 10 d’abril, per la qual s’estableix el marc regulador dels processos d’autonomia personal de me-nors que han estat sotmesos/ses a una mesura de protecció o reforma).

En aquest sentit i d’una banda, trobem comunitats autònomes com Andalusia, Cantàbria, Ca-talunya, València i Castella i Lleó, que han aprovat de forma específica ordres, decrets i/o plans estratègics que regulen els processos d’autonomia de les persones joves, i d’altra, comunitats autònomes que tenen projectes d’autonomia personal que regulen específicament programes de persones joves extutelades o prestacions econòmiques garantides, com seria el cas d’Aragó, Astúries, etc.

Específicament, les principals actuacions que es desenvolupen en els projectes de cada comu-nitat autònoma per atendre els processos d’autonomia personal de les persones joves són les següents: suport d’acompanyament personal i educatiu, suport econòmic, suport residencial, suport formatiu, suport laboral, allotjament alternatiu, acompanyament jurídic, suport psi-cològic i supervisió, plans d’ajuda a la independència, programes de seguiment postacolliment, etc.

Cal assenyalar també que algunes comunitats autònomes tenen regulada una prestació econò-mica social, amb forma de renda mensual, destinada als/les joves en processos d’autonomia personal. És el cas d’Astúries a través del “salari social” que estableix que les persones joves extutelades a partir dels 18 anys poden sol·licitar aquesta prestació; Castella i Lleó té una pres-tació social, de naturalesa econòmica i percepció mensual, denominada “renda garantida de ciutadania”, que pot ser sol·licitada, entre d’altres col·lectius per persones joves que han estat sota la guarda de l’Administració per motiu d’acció protectora i es trobin en un procés d’in-dependitzar-se. Castella-la Manxa té ajudes a l’autonomia personal, variables en funció de les circumstàncies de cada persona, que provenen del Programa d’autonomia i que s’atorguen sempre i quan el/la jove estigui en un pla de feina formatiu o d’inserció laboral.

A Catalunya les persones joves extutelades tenen dret a una prestació social de caràcter econò-mic, així com ajudes per desinternament, i la renta mínima d’inserció que reconeix l’excepció de persones joves extutelades perquè puguin cobrar-la abans dels 25 anys.

A la comunitat autònoma de Madrid persones joves que han estat tutelades per la Comunitat es poden acollir a la prestació de la renda mínima d’inserció dins l’àmbit dels serveis socials a partir dels 18 anys. D’altra banda, Galícia gestiona les ajudes econòmiques als/les joves a través del Pla d’Ajuda a la Independència. A les Illes Canàries no existeix cap renda específica per a l’emancipació però les persones joves tutelades a partir dels 18 anys entren en els paràmetres de població d’exclusió i poden cobrar la prestació canària d’inserció. A Navarra existeix una pres-tació garantida per ajudar als/les joves en procés d’autonomia, i a la regió de Múrcia, persones joves que han estat tutelades per l’Administració quan arriben als 18 anys, poden cobrar una prestació a través de l’Institut Murcià d’Acció Social.

A les Illes Balears s’aprovà en el 2011 el Decret 26/2011, d’1 d’abril, pel qual es regulava la prestació per a persones sotmeses a tutela administrativa per tal de contribuir amb una ajuda temporal i transitòria fins els 21 anys a persones extutelades per l’administració competent. Aquest Decret fou derogat el mateix any per la Llei 9/2011, de 23 de desembre, de pressuposts generals per l’any 2012. Actualment la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació està elabo-rant el Decret que regularà la renda per a menors en procés d’autonomia personal que han

19


estat sotmesos/ses a mesures administratives de protecció amb la finalitat de contribuir, tem-poralment i fins als 25 anys, a què un cop acabada la institució de la tutela puguin viure d’una manera autònoma i es puguin integrar gradualment en la vida laboral i social.

Altres comunitats autònomes que no fan ús de prestacions econòmiques específiques fan servir la gestió d’ajudes generals existents o tenen establerta una previsió de recursos i mitjans econò-mics transitoris/temporals per facilitar al/la jove poder continuar el procés d’autonomia perso-nal i d’independència econòmica (beques de formació, salaris d’inserció, pràctiques laborals, ajudes finalistes, etc.).

En l’àmbit residencial trobem diversitat de tipologies com són les llars assistides o tutelades, centres de dia, situacions residencials autònomes, pisos compartits, residències juvenils, recur-sos d’habitatges d’organitzacions socials, acolliment en famílies, etc. que gairebé totes les co-munitats autònomes tenen a disposició de les persones joves en procés d’autonomia personal. Seria el cas d’Andalusia, Aragó, Cantàbria, València, Illes Balears, etc.

L’altre concepte fonamental de totes les polítiques públiques a tenir en compte és el del suport formatiu i laboral que es desenvolupa a través de fórmules diverses, com seria l’educació re-glada, la formació professional, cursos formatius, tallers sociolaborals, escoles taller, estudis d’empleabilitat, itineraris sociolaborals, concerts amb empreses normalitzades i d’inserció, etc.

21


1.4. Legislació en matèria d’autonomia personal

Internacional

• Declaració Universal dels Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de l’Organit-zació de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1959.

• Convenció sobre els Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, ratificada per Espanya el 30 de novembre de 1990 (BOE núm. 313, de 31 de desembre).

• Conveni signat a la Haia el 29 de maig de 1993, ratificat per Espanya l’11 de juliol de 1995, relatiu a la protecció de l’infant i a la cooperació en matèria d’adopció internacional.

Nacional

• La Constitució espanyola de 1978, específicament l’article 39 que estableix que els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la família, i recull que els nens gaudiran de la protecció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets.

• El Codi civil, en especial el títol VII llibre I relatiu a les persones.• Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors,

modificada per la Llei orgànica 8/2006, de 4 de desembre, per la que es modifica la Llei or-gànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.

• Reial decret 1774/2004, de 30 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors.

• L’article 11.4 i 22 bis de la Llei 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor i de modificació de determinats articles del Codi civil i de la Llei d’enjudiciament civil, modifica-da per la Llei 26/2015, de 28 de juliol, modifica el sistema de protecció a la infància i l’ado-lescència i per la Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protec-ció a la infància i l’adolescència que estableix com a principi rector de l’acció administrativa l’obligació de l’Administració de preparar per a la vida independent als joves que estiguin sota una mesura de protecció, particularment en acolliment residencial o en situació d’es-pecial vulnerabilitat, des de 2 anys abans de la seva majoria d’edat, una vegada complida aquesta, sempre que ho necessitin, amb el compromís de participació activa i aprofitament per part d’aquests.

• La Llei 18/2014, de 15 d’octubre, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la com-petitivitat i l’eficiència, en especial el seu títol IV que estableix el Sistema Nacional de Garan-tía Juvenil que té com a finalitat principal que el col·lectiu de joves no ocupats/des ni inte-grats/des en els sistemes d’educació o formació i que siguin majors de 16 anys i menors de 25, o menors de 30 anys en el cas de persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent, puguin rebre una oferta d’ocupació, educació contínua, formació d’aprenent o període de pràctiques després d’acabar l’educació formal o quedar aturades.

• El Text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juliol, específicament els articles 215 i següents, preveu com a beneficiaris del subsidi per desocupació als/les menors alliberats/des d’un centre d’internament sempre que, a més d’haver estat privats/des de llibertat per un període superior a sis mesos, en el moment de la seva alliberació siguin majors de setze anys.

• II Pla Estratègic Nacional d’Infància i Adolescència (2013-2016), aprovat per l’Acord de Consell de Ministres de 5 d’abril de 2013.

• Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim general de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

22


Autonòmica

• L’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, en la seva redacció donada per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, en l’àmbit de la defensa i la promoció dels drets socials dels ciuta-dans de les Illes Balears, estableix que l’actuació de la comunitat de les Illes Balears haurà de centrar primordialment, entre d’altres, en els àmbits corresponents a la defensa integral de la família, la protecció específica i la tutela social del/la menor, i l’assistència social a les persones que pateixin marginació, pobresa o exclusió social. Especial atenció s’ha prestar als articles 30 i 70 pel que fa a la distribució competencial en matèria de protecció a la in-fància i l’adolescència.

• La Llei 8/1997, de 18 de desembre, d’atribució de competències als consells insulars en ma-tèria de tutela, acolliment, i adopció de menors.

• La Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de l’atenció i dels drets de la infància i l’adoles-cència de les Illes Balears que assenyala en el seu article 6.2 in fine que les administracions públiques, en l’atenció, el seguiment i el suport hauran de ser assegurats de manera priori-tària, puntual, completa i coordinada pels seus respectius programes, serveis i recursos tant durant l’execució de les mesures contemplades en aquesta Llei, com una vegada finalitzada la mesura, i han de contribuir a la culminació o al reforçament del procés d’integració fa-miliar i social d’aquests. Igualment l’article 91.1 f, referit a classificació i tipus de centres d’acolliment residencial, es preveu l’existència de centres de preparació per a l’emancipació, destinats a persones menors d’edat en situació de guarda o tutela, preferentment entre 16 i 17 anys, per iniciar un procés de desintegrament gradual per tal d’aconseguir-ne l’autono-mia i la integració social o afavorir-ne l’autonomia personal, social i laboral plenes.

• La Llei 7/2015, de 10 d’abril, per la qual s’estableix el marc regulador dels processos d’au-tonomia personal de menors que han estat sotmesos a una mesura de protecció o reforma té per objecte la configuració del marc jurídic d’actuació de la comunitat autònoma, en el disseny de mesures i actuacions dirigides a possibilitar la cobertura de necessitats bàsiques, personals i formatives dels/les joves, sobre els/les quals s’exerceixi o s’hagi exercit alguna ac-tuació protectora o judicial, a causa de la seva situació de risc, desemparament o conflicte social per facilitar la seva integració social i laboral. La disposició addicional única estableix que el Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears elaborarà en el termini màxim de 12 mesos des de l’endemà a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, un Pla Estratègic que inclo-gui les accions i els objectius per fer realitat l’existència d’una xarxa de suport eficaç per als joves inclosos en un programa d’autonomia personal.

• La Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut de les Illes Balears que en els seus títols II i III es regula el conjunt de polítiques de promoció i integració de la joventut, defi-nides com totes aquelles actuacions i iniciatives destinades a possibilitar-ne l’emancipació i el desenvolupament personal, i també a promoure i fomentar la integració i la participació efectives de la joventut en la vida política, econòmica, social i cultural. Entre les polítiques previstes, destaquen especialment les que tenen per objecte l’emancipació dels joves i de les joves, sobretot en relació amb l’habitatge, l’educació i l’ocupació.

• La Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, i en especial a la distribu-ció competencial en matèria de serveis socials que fa el títol III de la Llei.

• El Decret 117/2001, de 28 de setembre, pel qual es regula la renda mínima d’inserció que preveu com a titular d’aquesta prestació, entre altres persones, aquelles en procés de desins-titucionalització.

• El Decret 26/2011, d’1 d’abril, pel qual es regula la prestació per a persones que han estat sotmeses a tutela administrativa (derogat per la Llei 9/2011, de 23 de desembre, de pressu-posts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per l’any 2012).

• La Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la Comunitat Autòno-ma de les Illes Balears quant a la responsabilitat patrimonial de l’Administració.

23


SITUACIÓ ACTUAL DE PERSONES JOVES EN PROCÉSD’AUTONOMIA PERSONAL A LES ILLES BALEARS

Hi ha factors de risc que, si bé incideixen de manera significativa en la població jove en general, ho fan amb més èmfasi dins el col·lectiu de persones joves extutelades o amb mesura judicial. Es tracta de factors d’una importància significativa dins la trajectòria vital d’aquesta franja de població, com són l’absentisme escolar, l’abandonament educatiu, l’atur o la contractació pre-cària, factors que analitzarem a continuació, així com les dades quantitatives d’aquests dels/les menors amb mesures de protecció, dels/les joves extutelats/des i dels/les joves amb mesures judicials.

Context educatiu a les Illes Balears. Absentisme escolar i abandonament educatiu

Definim l’absentisme com el resultat de la interacció de diversos factors. Les causes de l’absen-tisme s’atribueixen a variables estructurals i variables psicosocials2. D’una banda, situacions de risc relacionades amb els condicionaments socials i familiars, amb un entorn socioeconòmic i unes polítiques socials i educatives determinades. D’altra, hi ha circumstàncies biogràfiques de socialització, les característiques de l’alumnat i de les seves famílies, les expectatives i les percep-cions d’aquests, l’entorn més proper, el grup d’iguals, l’organització educativa dels centres, el clima escolar o les respostes pedagògiques del professorat.

Segons l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears 2014, els/les alumnes amb absentisme escolar no justificat tendeixen a obtenir pitjors resultats: a PISA 2012 el seu rendiment empitjora consi-derablement respecte a PISA 2003.

A Espanya el 28 % de l’alumnat ha faltat un o més dies de classe sense justificació en les dues setmanes prèvies a l’avaluació. A l’OCDE aquest percentatge és significativament inferior (un 14,3 %). Pel que fa a les comunitats autònomes, les comunitats amb pitjors resultats (entre les quals es troben les Illes Balears) també són les que tenen nivells més alts d’absentisme escolar no justificat. En canvi, algunes de les que han obtingut millors resultats (Castella i Lleó, Madrid, Navarra i País Basc) tenen nivells més baixos d’absentisme injustificat.

Amb referència a les dades sobre absentisme escolar, segons la memòria del curs 2013-2014 rea-litzada per l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, 9.614 alumnes presentaren absentisme als centres educatius de les Illes Balears. Les xifres comparades dels cursos 2011-2012, 2012-2013 i 2013-2014, reflecteixen un augment molt considerable de l’alumnat en aquesta situació, que pràcticament es duplica any rere any.

2 Anuari de l’Educació de les Illes Balears (2010). Fundació Guillem Cifre de Colonya i UIB.

Taula 1. Absentisme escolar a les Illes Balears 2011-2014Esporàdic (-10 %) Intermitent (10-25 %) Intens (25-50 %) Crònic (+50 %) Total

Curs 2011-12 1.025 770 473 2.268Curs 2012-13 3.413 1.107 397 397 5.314Curs 2013-14 5.558 2.002 1.082 972 9.614

Font: Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar. Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats

24


GRÀFICA 1. Absentisme escolar a les Illes Balears (per Illes). Curs 2013-2014

Font: Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar. Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.

D’una banda, els alumnes en situació de risc social i familiar presenten, principalment, ab-sentisme intermitent. A la Memòria del curs 2013-2014, l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, recull els mecanismes de coordinació institucional en els protocols d’actuació en cas d’absentisme escolar.

GRÀFICA 2. Coordinació institucional en absentisme escolar.Curs 2013-2014

Font: Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar. Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats.

25


D’altra banda, segons la Memòria d’activitats dels policies tutors de les Illes Balears, durant el curs 2013-2014 es varen realitzar 2.268 actuacions en l’àmbit escolar (173 més que en el curs anterior). De totes les actuacions realitzades, destaquen les 894 relacionades amb l’absentisme escolar, que suposen el 15,88 % del total d’intervencions (un percentatge similar al del curs2012-2013).

En relació amb les actuacions destinades a abordar l’absentisme escolar, durant el curs 2013-2014 es varen localitzar 576 alumnes fora dels centres escolars en horari lectiu, front als 461 del curs 2012-2013; és a dir, s’ha experimentat un lleuger augment en relació amb el curs anterior.

Les actuacions de caire penal dins l’àmbit escolar foren 241, i estan relacionades amb robatoris, danys materials i assetjament greu. Quant a l’absentisme crònic i intermitent, es varen realit-zar 184 intervencions, el 75 % de les quals es varen resoldre de manera positiva. Finalment, el col·lectiu de policies tutors xifra en 104 el nombre d’alumnes desapareguts del sistema escolar.

Aquesta darrera dada ens dóna peu per abordar l’àmbit de l’abandonament educatiu prime-renc, que s’entén com el percentatge de persones de 18 a 24 anys que no ha completat l’educa-ció secundària de segona etapa i no ha seguit cap tipus d’estudi o formació. L’any 2014 a les Illes Balears un 32,1 % de l’alumnat va abandonar prematurament els estudis. La nostra comunitatautònoma es troba entres aquelles més allunyades de les mitjanes europea i estatal, tot i ha-ver registrat un descens important en el percentatge d’abandonament des de l’inici de la crisi econòmica (un 42,5 % l’any 2008).

Tot i això, el percentatge d’abandonament a les Illes Balears ha augmentat respecte del curs passat (+2,3 %), mentre que la mitjana estatal ha experimentat un descens (-1,7 %).

Les xifres demostren dos fets: d’una banda, que l’abandonament escolar prematur s’està re-duint any rere any a escala estatal. De l’altra, que les Illes Balears han patit, un any més, un aug-ment significatiu dels abandonaments, continuant així la tendència a presentar la taxa d’aban-donament escolar més alta de totes les comunitats autònomes. Es pot afirmar, per tant, que a lanostra comunitat un de cada tres joves d’entre 18 i 24 anys ha abandonat els estudis sense com-pletar l’ensenyament secundari. Aquesta conjuntura ha provocat taxes d’abandonament altes i un nivell educatiu inferior a la mitjana estatal.

Context laboral a les Illes Balears. Atur i contractació precària

S’ha de considerar l’accés al treball com un dels principals factors d’integració social: a partir del treball s’aconsegueix independència econòmica, autonomia personal, possibilitats de con-sum a llarg termini i, sobretot, la construcció d’una identitat social pròpia. Així doncs, l’activitat és un dels factors que més afecta les persones respecte a la possibilitat d’incrementar el seu risc a la pobresa.

Taula 2. Evolució de l’abandonament educatiu primerenc.Percentatge de població entre 18 i 24 anys que no ha completat l’educació secundària de 2a etapa i no segueix cap tipus d’estudi o formació. Espanya- Illes Balears (2008-2014)

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Mitjana Espanya 31,7 30,9 28,2 26,3 24,7 23,6 21,9Illes Balears 42,5 40,3 36,5 29,7 28,9 29,8 32,1

Font: Enquesta de Població Activa. INE.

26


Si comparem les taxes d’atur dels anys 2013 i 2014 corresponents a la població jove de l’Enques-ta de Població Activa, observem un lleuger descens en el percentatge total de persones aturades en el darrer any, tant en l’àmbit estatal com autonòmic. Les xifres es comporten de manera similar tant en el conjunt de l’Estat com en l’àmbit autonòmic en relació amb els menors de 25 anys; és a dir, l’any 2014 hi ha un descens en les taxes d’atur en comparació amb l’any 2013. En canvi, hi ha una dada relativa a les Illes Balears que resulta força significativa, i que romp la ten-dència general: és l’augment de la taxa d’atur entre la població de 16 a 19 anys, que és de quasi tres punts superior l’any 2014 en comparació amb l’any anterior. Es tracta, precisament, de lafranja d’edat en què la majoria de joves ingressen a la vida laboral.

En aquestes altes taxes d’atur juvenil s’hi suma l’impacte, en la nostra comunitat autònoma, dels baixos salaris, de la subocupació i de l’economia submergida. A més, hi ha una distorsió significativa entre els llocs de feina ocupats i el nivell formatiu de la persona treballadora, fet que empeny a molts/tes joves a desistir de continuar invertint en la seva formació.

Dades quantitatives sobre menors amb mesures de protecció a les Illes Balears

El butlletí estadístic de l’Observatori de la Infància del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat sobre mesures de protecció a la infància3 recull les dades en l’àmbit estatal i autonòmic que ens permeten conèixer el nombre d’expedients oberts i establir una estimació sobre el total de nins i nines que hi ha sota mesures de protecció.

Aquestes xifres no fan referència a la quantitat de facto de nins i nines sota mesures de protec-ció, ja que el diferent funcionament de les comunitats autònomes i protocols d’obertura d’ex-pedients implica que un mateix menor pugui tenir més d’un expedient obert, segons el tipus de registre que porti a terme l’Administració de la comunitat autònoma.

Totes les mesures de protecció són realitzades per les institucions públiques competents a cada comunitat autònoma, amb la supervisió del Ministeri Fiscal. Els objectius que orienten l’acció dels sistemes de protecció són, entre d’altres, la preservació, la reunificació i la integració fami-liar, tenint sempre com a principi rector l’interès dels infants.

L’any 2013, els menors en risc social eren 950, una taxa de 4,7 per cada mil menors. Entre nins i nines, aquesta taxa és idèntica. Segons la nacionalitat del menor, el 83,4 % sobre el total són de nacionalitat espanyola i el 15,9 % de nacionalitat estrangera.

Des de 2004 fins 2013, s’observa que han descendit els nombre d’expedients oberts, dels 4.225 l’any 2004 als 950 l’any 2013. Per tipus d’expedients, la taxa de tuteles respecte al total de po-blació menor de 18 anys se situa en el 3,6 ‰, mentre que la taxa de guardes voluntàries se situa en l’1,1 ‰.

Taula 3. Taxes d’atur per grups d’edat (població jove), ambdós sexes. Espanya - IllesBalears, comparativa 2013-2014.

Total Menors 25 anys De 16 a 19 anys De 20 a 24 anys

2014 2013 2014 2013 2014 2013 2014 2013

Espanya 24,44 26,09 53,20 55,48 68,56 73,98 50,32 51,78Illes Balears 20,00 22,26 44,43 45,17 63,88 60,94 40,35 42,10

3 Butlletí de Dades Estadístiques núm. 16 de Mesures de Protecció a la Infància. (Dades 2013).

27


GRÀFICA 3. Taxa de prevalença de menors amb mesures de protecció se-gons tipus d’expedients. Illes Balears, 2013

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Butlletí de Dades Estadístiques de Mesures de Protecció a la Infància.

Dels 950 menors atesos per l’Administració, n’hi ha 295 en acolliment residencial a un centre de menors, la resta 655 estan acollits per famílies.

GRÀFICA 4. Percentatge de menors tutelats segons mesura de protecció. Illes Balears, 2013.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Butlletí de Dades Estadístiques de Mesures de Protecció a la Infància.

28


Dades quantitatives sobre persones joves extutelades a les Illes Balears

A continuació hem de fer referència a les persones joves extutelades, que formen part d’un dels col·lectius que pateixen major exclusió social i econòmica i, tot i així, fins avui, pràcticament es desconeixen les seves trajectòries vitals.

Mitjançant el terme joves extutelats/des fem referència a aquells/es que han passat tota o part de la seva infància en el sistema de protecció, independentment de si han estat sota mesura de tutela o de guarda. Amb el terme legal de guardador ens referim tant a les famílies acollidores com als educadors/es socials dels centres.

Al voltant de 50 persones joves de 18 anys s’emancipen cada any del sistema de protecció a la infància. A la invisibilitat estadística en què es troba la població infantil dins el sistema públic de protecció i, més particularment, la manca de dades a Espanya sobre la seva formació, l’acom-panya desgraciadament una escassa investigació sobre la inclusió d’aquestes persones joves en l’etapa posterior a l’emancipació. Així ho recull, l’Informe sobre Infància i Adolescència en Risc de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials:

«Aquesta infància planteja el repte d’anar preparant sortides i emancipacions exitoses, especialment dins l’en-torn de crisi actual. De fet, hi ha recursos suficients per poder atendre els que arriben a la majoria d’edat i volen seguir un procés des d’un recurs integral, però d’una banda són joves que volen sortir d’una història d’ins-titucionalització, amb dificultats adaptatives, i d’altra, es troben amb el greu problema de poder integrar-se laboralment amb garanties d’estabilitat suficient.»

A les Illes Balears hi ha diverses entitats socials que donen suport a la xarxa pública mitjançant programes d’acompanyament a joves ex tutelats/des en els seus processos personals d’inserció social i laboral ja què, una vegada acabat el recurs institucional, les persones joves que han estat protegides pel Servei de Protecció de Menors residint en un centre es veuen abocades a la vida adulta sense que, en molts casos, hagin completat el procés de transició. Entitats com el Grup d’Educadors de Carrer i Treball amb Menors (GREC) i la Fundación de Solidaridad Amaran-ta, entre d’altres, compten amb recursos l’objectiu dels quals és consolidar aquests processos d’emancipació i/o d’autonomia personal.

Durant l’any 2014, el GREC mitjançant el Programa de preparació, suport i seguiment de l’emancipació de joves procedents de la Xarxa de Protecció de Menors, ha atès 88 casos de joves d’ambdós sexes i de distintes franges d’edat.

Un 68% d’aquestes persones joves és de nacionalitat espanyola; de la resta de països, destaquen joves de Mali, Marroc, Senegal i Ghana. En gairebé la meitat dels casos, els factors personals detectats en els/les menors atesos/es ha estat la carència afectiva i el rebuig a la figura paterna i/o materna.

Taula 4. Programa de preparació, suport i seguiment de l’emancipació de joves. GREC, 2014Edat Homes Dones Casos

16 anys o menys 9 4 13

17 anys 38 20 58

18 anys 8 5 13

19 anys 1 1 2

20 anys o més 1 1 2Font: Memòria 2014, GREC.

29


Per la seva part, la fundació Amaranta compta amb el Programa d’emancipació Jorbalán, di-rigit a joves extutelades en situació de risc d’exclusió social. Les primeres etapes del programa (modalitat residencial) tenen lloc a un habitatge amb capacitat per a 12 beneficiàries, on les jo-ves es poden desenvolupar en un ambient normalitzat. La darrera etapa (modalitat territorial) consta de l’acompanyament a les dones una vegada que ja no són beneficiàries dels projectes i viuen de forma autònoma.

L’any 2014 l’entitat ha atès 21 beneficiàries en el marc del Programa d’emancipació, de les quals el cent per cent venen derivades de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS). L’acollida de me-nors en un centre suposa l’aplicació d’una mesura de protecció; el motiu principal de protecció ha estat la negligència parental.

Gràfica 5. Motiu de protecció de menors acollits.

Font: Memòria 2014, Fund. de Solidaridad Amaranta

En relació a les característiques psicosocials de les beneficiàries, la majoria (més del 70%) és de nacionalitat espanyola, i són persones joves d’entre 14 i 18 anys (tot i que quasi la meitat d’elles ja són majors d’edat). En quant a la situació administrativa, 16 d’elles es troben en tutela i 5 en situació de guarda.

En el terreny formatiu, només el 33% de les joves realitzen el curs que les correspon per edat, i l’entitat estima que un 30% d’elles acaben amb èxit la seva formació. Per tant, ens trobem da-vant joves que estan a punt d’assolir la majoria d’edat o ja la tenen, i no compten amb el mínim de titulació per poder aspirar a un lloc de treball.

Altres entitats socials amb recursos residencials d’emancipació són INTRESS, Fundació Nat-zaret, Amés, Fundació Allen Graham, La Salle, Pisos d’emancípació de la Fundació Institut So-cioeducatiu S’Estel, etc.

Dades quantitatives sobre joves amb mesures judicials a les Illes Balears: internament i alterna-tives a l’internament.

Per finalitzar abordarem les dades dels/les joves que han tingut algun tipus de mesura judicial ja sigui amb internament o amb mesures alternatives a l’internament.

En relació als/les menors/joves que han passat per un procés d’internament com a conseqüèn-cia d’una mesura judicial l’any 2014 varen ingressar 98 menors i joves als centres socioeducatius d’internament, si hi sumem la ocupació que tenien el dia 1 de gener de 2014, que era de 79 usuaris, obtenim que en aquest any foren atesos un total de 177 menors i joves.

30


Segons el motiu de la mesura d’internament podem diferenciar els següents percentatges:

GRÀFICA 6. Motiu de la mesura d’internament. 2014Font: Memòria 2014, Fundació Institut Socieducatiu S’Estel.

Com es pot veure, es va produir un increment significatiu de les mesures de convivència compa-rat amb els anys anteriors. En 2013 se’n va imposar només una i en 2012 se’n havien imposat

dues.

Si diferenciem entre sentències fermes i sentències cautelars, trobem les següents distribucions de les mesures:

GRÀFICA 7. Ingressos per mesura ferma. 2014Font: Memòria 2014, Fundació Institut Socieducatiu S’Estel.

Vint-i-tres de les mesures imposades, un 22,54 %, varen ésser cautelars, produint-se un incre-ment de 4,5 punts percentuals respecte de l’any anterior.

La mesura cautelar s’imposa a l’espera de celebració del judici, i deriva amb una mesura ferma.

31


GRÀFICA 8. Ingressos per mesura cautelar. 2014

Font: Memòria 2014, Fundació Institut Socieducatiu S’Estel.

Comparant les dades amb l’any 2012, veiem que en la durada de les mesures imposades, en 2013 es va produir un increment de més de mig mes per mesura. En 2014 l’increment va ser més important, havent de sumar dos mesos més de mitja a cada usuari que va ingressar.

GRÀFICA 9. Duració mitja de la mesura. 2014


Cal aclarir que aquest indicador no reflexa la durada de l’estància al centre, donat que en oca-sions s’imposa un nou internament o es produeix una remissió o un canvi de mesura.

Del total de mesures d’internament començades a executar el 2014, un 28 % foren decretades des dels Jutjats de menors per un incompliment de mesura de medi obert, la qual provocà l’in-grés en el Centre Socioeducatiu. L’any 2013, el nombre de canvis de mesura va ser de 18 i l’any 2012 de 18. Així, l’indicador mostra que es va incrementar en un 56 % respecte de l’any 2013 i del 2012.

32


GRÀFICA 10. Canvis de mesura de medi obert a internament. 2014


Un 54 % dels ingressos es varen produir de forma no planificada, amb un ingrés directe dels ju-tjats, tant perquè es tractava d’un ingrés cautelar, com per motius diversos que els Jutjats varen decretar l’ingrés immediat.

GRÀFICA 11. Ingressos programats per l’any 2014


Així, podem dir que hi hagué una mitja de 8,25 ingressos mensuals, dels quals 4,5 ingressos foren no esperats i 3,75 programats per l’entitat pública.

33


Gràfica 12. Ingressos per mes durant l’any 2014

Font: Memòria 2014, Fundació Institut Socieducatiu S’Estel

Pel que fa a les mesures alternatives a l’internament, l’equip d’educadors de medi obert de la Direcció General de Menors i Famílies, és l’encarregat d’executar directament les mesures judi-cials que es duen a terme a les Illes Balears. L’Equip de Medi Obert (EMO) està format per 27 professionals distribuïts per sectors, per tal de donar cobertura a tots els municipis de les illes.

Durant l’any 2014 han estat notificades un total de 985 mesures. La distribució és la següent:

Gràfica 13. Tipus de mesures notificades durant l’any 2014

Font: Memòria 2014, Direcció General de Família i Menors

34


Sí a aquestes hi afegim les que ja es troben iniciades d’anys anteriors, tenim un total de mesures executades de 1.855 mesures dins el mateix període del 2014 . La distribució es la següent:

Gràfica 14. Tipus de mesures acumulades durant l’any 2014


En relació a cada una de les mesures imposades pels jutjats de menors podem diferenciar les següents :

Llibertat vigilada

En la mesura de llibertat vigilada, el menor infractor està sotmès, durant el temps que estableix la sentència, a una vigilància i una supervisió a càrrec de personal especialitzat, amb la finalitat que adquireixi les habilitats, les capacitats i les actituds necessàries per a un correcte desenvo-lupament personal i social.

El nombre d’usuaris/es que han complit aquesta mesura a les Illes Balears durant l’any 2014 ha estat el següent:

Gràfica 15. Mesura de Llibertat Vigida. 2014


HomesN=363 E=650

DonesN=87 E=112

0

50

100

150

200

250

300

350

N. 14 a 15 N. 16 a 17 N. 18 a 21 E. 14 a 15 E. 16 a 17 E. 18 a 21

N= Notificades 450E= Executades 762

121

31

234

46

83

10

99

24

332

68

219

20

35


Convivència

La convivència amb una persona, família o grup educatiu és una mesura que intenta propor-cionar al menor un ambient de socialització positiu, mitjançant la seva convivència, durant un període determinat pel jutge, amb una persona, amb una família diferent de la seva o amb un grup educatiu que s’ofereixi a complir la funció de la família.

GRÀFICA 16. Mesura de convivència. 2014HomesN=3 E=7

DonesN=0 E=3

0

1

2

3

4

5

N. 14 a 15 N. 16 a 17 N. 18 a 21 E. 14 a 15 E. 16 a 17 E. 18 a 21


0 0

2

0

1

0

1 1

5

2

1

0

Font: Memòria 2014, Direcció General de Família i Menors.

Prestació en benefici de la comunitatConsisteix en realitzar una activitat, durant un nombre de sessions prèviament fixades, bé sigui en benefici de la col·lectivitat en conjunt o de persones que es trobin en una situació de preca-rietat per qualsevol motiu.

El nombre d’usuaris/àries que han complit aquesta mesura a les Illes Balears durant l’any 2014 ha estat el següent:

GRÀFICA 17. Mesura de prestació en benefici de la comunitat. 2014

HomesN=165 E=507

DonesN=27 E=82

0

50

100

150

200

250

300

N. 14 a 15 N. 16 a 17 N. 18 a 21 E. 14 a 15 E. 16 a 17 E. 18 a 21


373

95

1833

631

6

270

47

206

29


Tasques socioeducativesLa realització de tasques socioeducatives consisteix en el fet que el menor dugui a terme activi-tats específiques de contingut educatiu que facilitin la seva reinserció social.

El nombre d’usuaris/àries que han complit aquesta mesura a les Illes Balears l’any 2014 han estat:

36


GRÀFICA 18. Mesura de tasques socioeducatives. 2014HomesN=118 E=194

DonesN=35 E=50

0

20

40

60

80

100

N. 14 a 15 N. 16 a 17 N. 18 a 21 E. 14 a 15 E. 16 a 17 E. 18 a 21


17

7

57

2234

513

7

97

27

84

16


Tractament terapèutic ambulatori

El tractament ambulatori és una mesura destinada als menors que disposen de les condicions adequades a la seva vida, per beneficiar-se d’un programa terapèutic que els ajudi a superar processos de dependència o disfuncions significatives del seu psiquisme. És una mesura pre-vista per als/les menors que presenten una dependència a l’alcohol o a les drogues, i que en el seu millor interès, puguin ser tractats en la comunitat; en la seva realització poden combinar-se diferents tipus d’assistència mèdica i psicològica.

A diferencia d’altres anys, la mesura de tractament terapèutic ha estat imposada majoritària-ment, com a contingut de la de llibertat vigilada.

Mediació/conciliació

Si bé es considera una alternativa a la possible mesura judicial, és un procés previ que preveu la Llei.

La mesura s’aplica quan el menor es penedeix efectivament i es disculpa, i la persona perjudica-da (la víctima) ho accepta. A partir d’aquest moment, el menor executa el compromís de repa-rar el dany causat a la víctima, mitjançant una reparació indirecta, que sol consistir en treballs en benefici de la comunitat. També es pot reparar el dany causat de manera directa; aquesta essol fer efectiva mitjançant el pagament dels danys ocasionats valorats econòmicament.

El nombre d’usuaris/àries que han complit aquesta mesura a les Balears l’any 2014 han estat:

GRÀFICA 19. Mesura de tasques socioeducatives. 2014HomesN=70 E=162

DonesN=42 E=86

0

20

40

60

80

100

N. 14 a 15 N. 16 a 17 N. 18 a 21 E. 14 a 15 E. 16 a 17 E. 18 a 21


19 19

43

198 4

4537

87

4130

8

Font Memòria 2014, Direcció General de Família i Menors.

37


3. PLA ESTRATÈGIC D’AUTONOMIA PERSONALDE LES ILLES BALEARS 2016-2020

Aquest Pla va dirigit a les persones joves que han estat objecte d’una mesura de protecció o de reforma que no poden retornar a la seva família nuclear i que han d’assumir un procés d’auto-nomia personal, que tinguin el seu domicili o residència al territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Segons estableix la Llei 7/2015, de 10 d’abril, per la qual s’estableix el marc regulador dels pro-cessos d’autonomia personal de joves que han estat sotmesos/ses a una mesura de protecció o reforma, les administracions públiques competents han de garantir:

a) El seguiment socioeducatiu de joves inclosos/ses dins dels programes d’autonomia personal com una actuació imprescindible per donar-los suport durant el procés d’emancipació.

b) L’accés a l’ensenyament reglat obligatori i post obligatori, així com l’accés a la formació pro-fessional bàsica i, si escau, l’accés a la formació de grau mitjà i superior.

c) El desenvolupament de programes d’acompanyament laboral i d’inserció sociolaboral i el foment de la col·laboració amb l’àmbit públic i privat per a la inserció laboral de joves.

d) L’ordenació i l’organització dels recursos d’habitatge existents, així com la posada a dispo-sició de pisos d’emancipació per a joves a partir dels 18 anys vinculant la seva estada al seu programa d’autonomia personal, i pisos de suport al seguiment personal de joves. Igualment es facilitarà als joves l’accés a habitatges de lloguer de forma autònoma.

e) Una renda mensual lligada al compliment del programa d’autonomiapersonal, l’import de la qual serà adaptat atenent les necessitats icircumstàncies de la persona beneficiària.

3.1. Principis rectors. Missió i visió

D’acord amb el que estableix la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, en l’article 4 es defineixen els principis rectors dels serveis socials, en els quals es sustenta aquest Pla Estratègic per a l’Autonomia Personal:

• Responsabilitat pública• Planificació• Coordinació• Prevenció• Globalitat• Normalització i integració• Avaluació dels processos i els resultats• Solidaritat• Participació cívica• Intervenció comunitària• Atenció personalitzada• Foment de l’autonomia personal• Respecte pels drets de la persona

38


Al marge d’allò que s’estableix reglamentàriament, altres principissocioeducatius que també es contemplen en aquest Pla són:• llibertat• igualtat• coeducació• esforç i disciplina• solidaritat• respecte a la diversitat• formació integral

3.2. Principals línies estratègiques, objectius i accions

L’objectiu general d’aquest Pla és el de facilitar la inclusió i la participació social del col·lectiu jove definit en aquest, mitjançant el suport, l’acompanyament i l’orientació en el procés vers la seva autonomia, maduració personal i professional; així com:

- Acompanyar i preparar als joves per aconseguir l’autonomia personal i la seva emancipa-ció mitjançant el desenvolupament integral i la seva participació activa en itineraris d’in-serció social, formativa i laboral. - Proporcionar una educació integral i compensadora que respongui a les seves necessitats i dispensar les atencions educatives i de cura necessàries per desenvolupar i complir els objectius.- Proporcionar als/les joves habilitats personals i socials, destreses i contextos de convi-vència que els facilitin una vida independent i la seva participació en la comunitat, poten-ciant-ne les capacitats.- Incorporar als/les joves a un mode de vida autònoma i integrat dins de la seva comuni-tat, promovent la responsabilitat i el compromís en la participació activa en el procés de canvi.

Dins aquest context general s’articulen els següents objectius específics per garantir el desenvo-lupament dels processos d’autonomia personal en les persones joves:

1.1.1.1. Promoure accions de formació i inserció laboral per a jovesen procés d’autonomia personal.1.1.1.2. Garantir una prestació social de tipus econòmic.1.1.1.3. Disposar d’habitatges per a l’autonomia personal.1.1.1.4. Crear una xarxa complementària d’espais socials i familiarsalternatius i referents per als joves, en especial pels momentsd’esbarjo.

a) Promoure accions específiques de formació i inserció laboral per a joves en procésd’autonomia personal

El propòsit d’aquest objectiu és facilitar que puguin accedir a una formacióglobal i una inserció sociolaboral que els permeti aconseguir una plenaautonomia, inclusió i participació social.

b) Garantir una prestació social de tipus econòmic

39


La finalitat d’aquest objectiu és la de contribuir, temporalment i fins els 25 anys, amb una pres-tació social de tipus econòmic (renda mensual) per tal que puguin disposar de recursos econò-mics per atendre les situacions de necessitat i les despeses essencials. La renda mensual tendrà el caràcter subsidiari d’altres prestacions del sistema públic de prestacions socials.

Aquestes persones joves, mitjançant un programa d’autonomia personalitzat (PAP), podran adquirir les competències bàsiques necessàries per tal de facilitar una inserció sociolaboral efec-tiva a través de l’assistència obligatòria als diferents recursos de formació i orientació laboral existents en la nostra comunitat.

c) Disposar d’habitatges per a l’autonomia personalAquest objectiu té com a finalitat oferir un servei d’allotjament temporal que els faciliti el des-envolupament i l’accés a un habitatge normalitzat, a la integració i a la participació social mit-jançant l’assessorament i l’orientació en l’organització de la vida quotidiana.

d) Crear una xarxa complementària d’espais socials i familiars alternatius ireferents per als/les joves, en especial pels moments d’esbarjo

En el procés d’autonomia, en especial de joves que han estat sota tutela de l’Administració, és probable que ens trobem amb problemes importants de baix autoconcepte, una manca de metes, de prejudicis, o de pors, que afecten a l’autoestima i a la construcció de la identitat per-sonal, entre d’altres. Perquè aquests joves puguin assolir la independència vital i autonomia esimprescindible que tinguin un projecte de vida per la qual cosa s’ha de afavorir el seu apodera-ment. En aquest sentit, s’han de potenciat les fortaleses d’aquests/es joves mitjançant el reforç i impuls de les seves capacitats i habilitats per tal d’aconseguir una implicació activa en el seu procés d’autonomia, que juntament amb la cobertura de les necessitats bàsiques (per exemple, habitatge i alimentació), la formació i la inserció laboral, els ajuts econòmics, el suport psico-social, una xarxa complementària de suport social per moments crítics i/o d’esbarjo, seran els pilars bàsics d’un bon procés d’autonomia personal.

Segons l’estudi realitzat a la Universitat de les Illes Balears sobre els programes d’emancipació dels joves acollits a centres de protecció de menors (Oliver, J.L., 2009), l’aspecte relacionat amb els moments d’esbarjo és un dels quals presenten més dificultat per aquests joves, conduint-los a patir sentiments de soledat i aïllament social, convertint-se en una font important de malestarpersonal que dificulta el procés d’autonomia.

Per això, aquest objectiu té com a finalitat complementar el procés d’autonomia personal mit-jançant el cobriment de les necessitats més relacionades amb el context afectiu i relacional, en especial en aquells moments en què els joves gaudeixen de temps lliure però no compten ambpersones properes i significatives.

3.3. Coordinació, participació, seguiment i avaluació del Pla

Perquè aquest Pla sigui eficient i obtingui el màxim de resultats d’èxit és imprescindible establir sistemes periòdics de coordinació amb el serveis d’infància i família dels diferents consells in-sulars, articulacions internes amb serveis i recursos del mateix Govern, i articulacions externes amb centres residencials de protecció, educadors i educadores dels processos d’autonomia per-sonal i amb la xarxa comunitària de serveis socials, per poder contribuir al procés socioeducatiu d’autonomia de les persones joves participants.

40


En aquests sentit, els serveis socials comunitaris hauran de preveure la inclusió a la seva xarxa de suport els joves que estant en un procés actiu d’autonomia personal, no han estat beneficiaris de les diferents prestacions d’aquest Pla.

També ha de saber implicar la resta de conselleries del Govern de les Illes Balears que tenen a veure directament amb alguns dels objectius i accions que proposa el Pla, que són les següents:

• Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat• Conselleria de Treball, Comerç I Indústria• Conselleria d’Educació i Universitat• Conselleria de Participació, Transparència i Cultura

Per al seguiment del Pla utilitzarem la metodologia de comissions de feina entre les adminis-tracions i les entitats implicades, amb reunions periòdiques de seguiment, avaluació contínua i reestructuració de les accions.

Tot aquest procés s’ha de poder complementar amb la signatura de convenis de col·laboració interinstitucional i amb empreses, l’optimització dels recursos humans i el treball en xarxa.

3.4. Pressupost del Pla

La vigència del Pla serà des de la seva aprovació fins l’any 2020. Per aquest pressupost s’han quantificat tres conceptes:

1. Despeses de personal: l’equip estarà format per sis persones:• 1 cap de servei amb dedicació parcial: 6.500,00 €/any• 1 cap de negociat amb dedicació parcial: 2.500,00 €/any• 4 tècniques amb dedicació del 75 % de la jornada: 134.000,00 €/any• 1 aux. adm. amb dedicació del 40 % de la jornada: 18.000,00 €/any

El cost total anual serà de 160.000,00 €.

2. Concertació de places: s’ha quantificat el cost de cada plaça a partir dels pisos que la Funda-ció Socioeducativa S’Estel disposa actualment. En aquest sentit, el pressupost per l’any 2015 va ser de 79.400 €. Això suposà una despesa diària de 217,5 €. El cost per jove i dia és de 27,2 €.Pel que fa a les places, segons dades de 2015, de les 54 places disponibles a Mallorca, se’n van ocupar 37. En aquestes s’han d’afegir les de Menorca i Eivissa-Formentera, envoltant de 13 pla-ces. El total de places concretables seran de 50. Per tant, el pressupost per l’any 2016serà de 496.400 €.

3. Renda d’emancipació: el pressupost inicial anual serà de 400.000,00 €.Tot i que la previsió serà envoltant de 200-250 persones joves beneficiàries anuals, la situació personal de cada una d’elles, en funció de si reben o no algun altre tipus d’ajut, fa molt difícil quantificar el cost total. L’import màxim d’aquest ajut no superarà els 423 € i s’haurà de tenir en compte que si la persona jove beneficiària rep un altre ajut (compatible), conjuntament no podrà igualar o superar el valor d’1,5 de l’IPREM. El cost total anual serà de 400.000,00€.

En conclusió el pressupost, per anys serà:

41


Any 2016 (des de juliol)- Capítol I: despeses de personal 80.000,00 €- Capítol II: concertació de 50 places 248.200,00 € Formació 60.000,00 €- Capítol IV: Renda d’emancipació 200.000,00 €

TOTAL .......................................................................................................588.200,00 €

Any 2017- Capítol I: despeses de personal 160.000,00 €- Capítol II: concertació de 50 places 496.400,00 € Formació 60.000,00 €- Capítol IV: Renda d’emancipació 400.000,00 €

TOTAL .......................................................................................................1.116.400,00 €

Any 2018- Capítol I: despeses de personal 160.000,00 €- Capítol II: concertació de 50 places 496.400,00 € Formació 60.000,00 €- Capítol IV: Renda d’emancipació 400.000,00 €

TOTAL .......................................................................................................1.116.400,00 €

Any 2019- Capítol I: despeses de personal 160.000,00 €- Capítol II: concertació de 50 places 496.400,00 € Formació 60.000,00 €- Capítol IV: Renda d’emancipació 400.000,00 €TOTAL .......................................................................................................1.116.400,00 €

Any 2020- Capítol I: despeses de personal 160.000,00 €- Capítol II: concertació de 50 places 496.400,00 € Formació 60.000,00 €- Capítol IV: Renda d’emancipació 400.000,00 €TOTAL .......................................................................................................1.116.400,00 €

El pressupost total del Pla 2016-2020 és de 5.053,800,00 €

42


Bibliografia i fonts consultades

COMITÉ ECONÓMICO Y SOCIAL EUROPEO. La prevención de la delincuencia juvenil, los mo-dos de tratamiento de la delincuencia juvenil y el papel de la justica del menor en la Unión Eu-ropea. 2006:http://eurlex. europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do? uri=OJ:C:2006:110:0075:0082:ES:PDF

FEDERACIÓ D’ENTITATS AMB PROJECTES I PISOS ASSISTITS.http://www.fepa18.org/

FEDERACIÓN DE ENTIDADES CON PROYECTOS Y PISOS ASISTIDOS.La emancipación de jóvenes tutelados y extutelados en España. Primera aproximación a los servicios de emancipación en los distintos territorios. 2013:http://www.fepa18.org/wp-content/uploads/2014/04/LA-EMANCIPACIONEN-ESPA%-C3%91A-DIC13.pdf

FUNDACIÓ INSTITUT SOCIOEDUCATIU S’ESTEL. Memòria. 2014

FUNDACIÓN DE SOLIDARIDAD AMARANTA. Memòria. 2014:http://issuu.com/famaranta/docs/memoria_amaranta_2014-03_baja2_sinc

GOVERN DE LES ILLES BALEARS. CONSELLERIA D’ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES. Memòria d’actuacions del programa de policia tutor de les Illes Balears, curs 2013-2014:http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST5085ZI188971&id=188971

GOVERN DE LES ILLES BALEARS. CONSELLERIA D’EDUCACIÓ, CULTURA I UNIVERSITATS. Memòria de l’Institut per a la Convivència i l’Èxit Escolar, curs 2013-2014:http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST151ZI191792&id=191792

GOVERN DE LES ILLES BALEARS. CONSELLERIA DE FAMÍLIA I SERVEIS SOCIALS. Memòria de la Direcció General de Família i Menors. 2014.

GRUP D’EDUCADORS DE CARRER I TREBALL AMB MENORS. Memòria.2014:http://www.grecmallorca.org/ca/

GRUP D’INVESTIGACIÓ I FORMACIÓ EDUCATIVA I SOCIAL (GIFES). Anuari de l’Educació de les Illes Balears (2010). Fundació Guillem Cifre de Colonya i UIB. 2010: http://dpde.uib.cat/digitalAssets/220/220388_anuari10.pdf

GRUP D’INVESTIGACIÓ I FORMACIÓ EDUCATIVA I SOCIAL (GIFES). Anuari de l’Educació de les Illes Balears (2014). Fundació Guillem Cifre de Colonya i UIB. 2014:http://dpde.uib.cat/digitalAssets/306/306690_anuari2014.pdf

INSTITUT MALLORQUÍ D’AFERS SOCIALS. Informe “La Infància i Adolescència en Risc. Ma-llorca 2012”:http://www.imasmallorca.net/sites/default/files/informe%20inicial%20de%20conjuntura%20mar%C3%A7%202013.pdf

43


INSTITUT NACIONAL D’ESTADÍSTICA (INE)

MINISTERIO DE SANIDAD, SERVICIOS SOCIALES E IGUALDAD.OBSERVATORIO DE LA INFANCIA. Boletín de Datos Estadísticos nº 16 de Medidas de Protec-ción a la Infancia, datos 2013:http://www.observatoriodelainfancia.msssi.gob.es/productos/pdf/BoletinN16.pdf

SHALOCK, R. L.; VERDUGO, M.A. Calidad de vida. Manual para profesionales de la educa-ción, salud y servicios sociales. Madrid: Alianza Editorial. 2003.

44


OBJECTIUS I ACCIONS

OBJECTIU 1. Promoure accions específiques de formació i inserció laboral per a joves en procés d’autonomia personal.

Accions Conselleriaresponsable

Organismeexexcutor

Temporalització

2016 2017 2018 2019 2020

1. Facilitar l’accés als centres educatius i/o als centres per persones adultes, per tal de garantir la possibilitat d’obtenir una

titulació acadèmica.

Conselleria d’Educació i Universitat

Direcció General de Planifica-ció, Ordenació i Centres x x x x x

2. Dissenyar, implementar i supervisar un itinerari formatiu específic adreçat a l’adquisició de competències educatives

i digitals, que permetin desenvolupar les suficients habilitats informacionals,

competències digitals i estratègies d’aprenentatge.

Conselleria ServeisSocials i Cooperació

Conselleria de Participació, Transparència i Cultura

Direcció General de Menors i Famílies Fundació Institut

Socioeducatiu S’Estel

Institut Balear de la Joventut (IBJOVE)

x x x x x

3. Dissenyar i desenvolupar serveis d’orientació laboral i social que facilitin

una inserció efectiva en el mercat labo-ral, l’autoocupació i la integració social.

Conselleria de ServeisSocials i Cooperació

Conselleria de Participació,Transparència i Cultura

Conselleria de Treball, Comerç i Indústria

Direcció General de Menors i Famílies Fundació Institut


Institut Balearde la Joventut (IBJOVE)

Servei d’Ocupació de les IllesBalears (SOIB)

x x x x x

4. Crear i potenciar els recursos forma-tius adreçats a la recuperació dels oficistradicionals i aquells oficis demandats, no coberts per manca de qualificació professional a les oficines del SOIB.


Direcció General deMenors i FamíliesFundació Institut


x x x x x

5. Instar a les administracions públiques a facilitar la inserció laboral de persones joves en procés d’autonomia mitjançantla reserva de places en llocs de treballs.

Administracionslocals i autonòmica

Ajuntaments

Consells insulars

Servei d’Ocupació de lesIlles Balears (SOIB)

x x x x x

OBJECTIU 2. Garantir una prestació social de tipus econòmic


Organismeexexcutor

Temporalització

2016 2017 2018 2019 2020

1. Elaborar la normativa reguladora de larenda per a persones joves en procésd’autonomia personal i que han estat

sota la tutela de l’Administració.


Direcció General de Menors i Famílies Direcció General de Serveis Socials i Planificació

x

2. Gestionar la prestació econòmica per a persones joves que han estat sota la

tutela de l’Administració.



x x x x x

3. Elaborar la normativa reguladora de larenda per a persones joves en procés

d’autonomia personal i que estan o hanestat amb mesura judicial.



x

4. Gestionar la prestació econòmica per a persones joves amb mesura judicial.



x x x x

45


OBJECTIUS I ACCIONS

OBJECTIU 3. Disposar d’habitatges per a l’autonomia personal


Organismeexexcutor

Temporalització

2016 2017 2018 2019 2020

1. Ordenar i organitzar la xarxa d’habitat-ges d’emancipació existents.


Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat


Institut Balear del’Habitatge (IBAVI)

x

2. Concertar les places d’habitatge sufi-cients per cobrir les necessitats dels/les joves en procés d’autonomia personal.


Entitats socials


FEIAB

x x x x

3. Posar a disposició de les persones jo-ves habitatges d’emancipació potenciant la descentralització en tot el territori de

les Illes Balears.


Entitats socials


FEIAB

x x x x

4. Orientar i facilitar l’accés a les persones joves en la recerca d’ altres

allotjaments normalitzats.


Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat


Institut Balear del’Habitatge (IBAVI)

x x x x

OBJECTIU 4. Crear una xarxa complementària d’espais socials i familiars alternatius i referents per als joves, en especial pels moments d’esbarjo.


Organismeexexcutor

Temporalització

2016 2017 2018 2019 2020

1. Oferir als/les joves en procés d’auto-nomia personal la possibilitat de comp-tar amb famílies i persones significatives amb les quals relacionar-se en moments

de necessitat i d’esbarjo.


Direcció General deMenors i Famílies x x x x

2. 2. Captar famílies col·laboradores per als moments d’esbarjo de les persones

joves en procés d’autonomia.



3. Demanar col·laboració a les principals entitats d’esbarjo de les Illes Balears

relacionades amb l’esport, la cultura i el temps lliure perquè posin a disposició places per aquestes persones joves.



PLA ESTRATÈGIC D’AUTONOMIA PERSONAL DELS/LES ......específica adreçada a la millora...

Documents

Transcript of PLA ESTRATÈGIC D’AUTONOMIA PERSONAL DELS/LES ......específica adreçada a la millora...