Pla de Mobilitat Urbana del municipi de Vic · Pla de Mobilitat Urbana del municipi de Vic Annex a...

Pla de Mobilitat Urbana del municipi de Vic

Annex a l’Informe de Sostenibilitat

Ambiental del Pla de Mobilitat Urbana de Vic (Osona)

Novembre de 2013

CRÈDITS

Direcció facultativa

Diputació de Barcelona Gerència de Serveis d’Infraestructures Viàries i Mobilitat Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària Local Paloma Sánchez-Contador Escudero Enginyera de Camins, Canals i Ports Cap de l’Oficina Tècnica de Mobilitat i Seguretat Viària Local Hugo Moreno Moreno Enginyer Tècnic d’Obres Públiques Cap de la Secció de Mobilitat i Seguretat Viària Carmelo Rivero Ojeda Llicenciat en Geografia Tècnic de la Secció de Mobilitat i Seguretat Viària

Ajuntament de Vic

Departament d'Urbanisme, Habitatge, Món Rural i Medi Ambient Departament de Mobilitat

Equip redactor

Advanced Logistics Group Jordi Singla Obiols Enginyer de Camins, Canals i Ports Cap de l’àrea de Mobilitat i Territori Marc Vila Recio Geògraf i Tècnic en GIS

Carles Garcia Brull Geògraf i Tècnic Urbanista

Guillem Martínez Belló Enginyer de Camins, Canals i Ports Marc Pérez Aragó Llicenciat en Geografia Beatriu Tenas Torres Biòloga i especialista en intervenció ambiental

ÍNDEX

1. OBJECTIU .................................................................................................................... 3

2. DIAGNOSI AMBIENTAL ............................................................................................... 4

2.1. Contaminació atmosfèrica .......................................................................................... 6

2.2. Contaminació acústica................................................................................................ 8

3. COMUNICACIÓ I SENSIBILITZACIÓ ......................................................................... 18

3.1. La setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2013 ............................................... 18

3.2. El Programa educatiu pel medi ambient 2013-2014 ................................................. 20

3.2.1. El soroll ens envolta ......................................................................................................... 21

3.2.2. Activitat 36 de la Guia Hàbitat: Circuleu, si us plau! .......................................................... 22

3.2.3. Deixem-nos portar. És el més intel·ligent –ICAEN- ........................................................... 23

3.3. Compartir cotxe ........................................................................................................ 24

3.4. Els vehicles elèctrics................................................................................................. 25

3.5. Mobilitat amb bicicleta .............................................................................................. 26

4. CONCLUSIONS .......................................................................................................... 28

Índex de Figures

Figura 1. Mapa de capacitat acústica del nucli urbà de Vic 2011 .................................................. 8

Figura 2. Mapa de capacitat acústica del nucli urbà de Vic –Vic Centre– 2013 ............................ 9

Figura 3. Mapa de capacitat acústica del nucli urbà de Vic –Vic Sud– 2013 ............................... 10

Figura 4. Mapa de capacitat acústica del nucli urbà de Vic –Vic Nord– 2013 ............................. 11

Figura 5. Mapa de situació acústica existent (diürn) –Vic Centre– 2013 ..................................... 12

Figura 6. Mapa de situació acústica existent (nocturn) –Vic Centre– 2013 ................................. 13

Figura 7. Mapa de situació acústica existent (diürn) –Vic Sud– 2013 ......................................... 14

Figura 8. Mapa de situació acústica existent (nocturn) –Vic Sud– 2013 ..................................... 15

Figura 9. Mapa de situació acústica existent (diürn) –Vic Nord– 2013 ........................................ 16

Figura 10. Mapa de situació acústica existent (nocturn) –Vic Nord– 2013 .................................. 17

Figura 11. Imatge dels materials didàctics de la setmana de Mobilitat Sostenible i Segura ........ 19

Figura 12. Detall de l’anunci elaborat per l’Ajuntament de Vic en relació amb la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura ...................................................................................................... 19

Figura 13. Imatge del Programa Educatiu de medi ambient de Vic............................................. 20

Figura 14. Carrils de bicicleta, carrers amb prioritat invertida i bicicentres escolars .................... 27

Pla de Mobilitat Urbana de Vic: Annex a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental 1

ANNEX A L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

2 Pla de Mobilitat Urbana de Vic: Annex a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental


1. OBJECTIU

Aquest document Annex a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) es formula en el marc dels treballs d’elaboració del Pla de Mobilitat Urbana de Vic. La voluntat i la importància que el PMU de Vic sigui un document de referència en la gestió de la mobilitat de la ciutat i el llarg procés de consens entre tots els agents implicats fa que, sovint les dades inicials de les diagnosis presentades s’hagin d’actualitzar per tal que el punt de partida s’adapti a la situació real.

Comentar que l’ISA es desenvolupa en el marc de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient que està vinculada a la Directiva 2001/42 (CE del PE i del CE, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre medi ambient).

L’objectiu de l’avaluació ambiental és garantir que les repercussions sobre el medi ambient dels plans i programes siguin considerades i integrades adequadament des de l’inici, durant tot el procés d’avaluació, tramitació, execució i desenvolupament. Des d’aquest punt de vista el treball multidisciplinar d’ALG permet incorporar la dimensió ambiental de forma transversal en tots els treballs que es realitzen, no obstant això en el procediment establert per a determinats plans i programes es necessari realitzar la documentació ambiental relativa a aquesta avaluació.

L’Informe de Sostenibilitat Ambiental entregat amb data d’octubre de 2011 respon al Document de Referència (DR) emès pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (actual Departament de Territori i Sostenibilitat) amb data 7 de juliol de 2010.

L’annex que aquí es presenta complementa aquest Informe de Sostenibilitat Ambiental per tal de poder continuar amb el procediment d’aprovació del Pla de Mobilitat Urbana de Vic. Els àmbits que es complementen són: les emissions de contaminants i PM10 així com les immissions, el mapa acústic de la Ciutat de Vic i les activitats que tindran lloc durant la setmana de la mobilitat sostenible i segura (setembre 2013) com a accions de suport vinculades a la posada en marxa del Pla.


2. DIAGNOSI AMBIENTAL

Un aspecte rellevant des del punt de vista de la diagnosi ambiental presentada a l’octubre del 2011 respecte a aquest Annex amb data setembre 2013 és el refermament de la comunitat internacional i nacional en relació a la lluita contra el canvi climàtic.

Les Polítiques, els Plans, el Programes i les eines desenvolupades per a minimitzar l’impacte sobre el canvi climàtic son els punts més destacats de tot l’engranatge que s’ha posat en marxa per a determinar les causes i les afectacions, els impactes i les vulnerabilitats, la implantació d’accions i la valoració dels resultats, l’adaptació.

Tot plegat per realitzar una gestió més eficient dels diversos sectors, inclosa la mobilitat, i assolir l’objectiu de reducció dels gasos amb efecte d’ hivernacle (GEH) proposat per l’horitzó de l’any 2020.

En aquest marc cal destacar que el novembre de 2012 es va presentar l’ESCACC 2013-2020, l’Estratègica Catalana d’Adapctació al Canvi Climàtic per a l’horitzó de 2013 fins al 2020. L’objectiu estratègic de l’ESCACC és esdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàtic i per això es concreten dos objectius operatius per assolir-ho:

Generar i transferir tot el coneixement sobre d’adaptació al canvi climàtic

Augmentar la capacitat adaptativa dels sectors i/o sistemes a partir del reforç de la capacitat de resiliència i de la disminució de l’exposició dels sistemes i dels sectors sota premisses de sostenibilitat.

A més, l’estratègia planteja sis objectius transversals agrupats en tres tipologies en funció de les conclusions realitzades en la diagnosi sobre l’adaptació del canvi climàtic a Catalunya: normatius, d’oportunitat i RDI (Recerca, Desenvolupament i Innovació)

Font: ESCACC 2013-2020. www.gencat.cat

http://www.gencat.cat/


De forma esquemàtica en l’ESCACC es descriuen els objectius amb l’esquema següent:

Font: ESCACC 2013-2020. www.gencat.cat

Complementant l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic enguany (2013) ha sortit publicat el tercer informe de progrés sobre els objectius de compliment del Protocol de Kyoto: Catalunya i els objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

En aquest informe es posen de manifest els avenços realitzats en el marc la mitigació de les emissions del GEH en els diferents sectors entre els quals destaca el sector del transport.

Al llarg de l’informe s’observen diverses il·lustracions que mostren l’evolució que ha tingut el transport en relació a l’emissió de contaminants i, on destaca la tendència a la baixa en els darrers anys.

Font: Tercer informe de progrés sobre els objectius de compliment del Protocol de Kyoto

http://www.gencat.cat/


Pel que fa al tipus de transport es referma que el transport per carretera és el que, amb diferència, produeix més tones de CO2 equivalent respecte a la resta (ferrocarril, marítim, aviació i altres).

Font: Tercer informe de progrés sobre els objectius de compliment del Protocol de Kyoto

En aquest sentit, els Plans de Mobilitat Urbana esdevenen una eina clau per a la millora del medi ambient atmosfèric i com a element de consecució d’objectius de mitigació del canvi climàtic a Catalunya.

2.1. Contaminació atmosfèrica

Tal i com es va exposar en l’ISA, la Ciutat de Vic es troba inclosa en la Zona de Qualitat de l’aire 6 (Plana de Vic).Pel que fa a noves dades de contaminants, tant d’emissió com d’immissió no se n’han trobat excepte pel que fa a les mesures de l’ozó que són les que, principalment, tenen un risc potencial sobre la població.

Concretament a mitjan setembre la qualitat de l’aire respecte a aquest gas amb efecte d’hivernacle era bona. Com es pot observar en aquests semàfors que s’exposen a continuació, per a la resta de contaminants no es realitzen mesures i, per tant no hi ha noves dades de referència a excepció feta de les incloses en l’informe de sostenibilitat.

Font: www.mediambient.gencat.cat

Segons les dades mitjanes horàries enregistrades (pendents de validació) la concentració màxima d’ozó µg/m³ era de 83 µg/m³, la mitjana de 43 µg/m³ i la mínima de 16 µg/m³.

Pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle procedents del transport al municipi de Vic actualment ens trobem amb dues eines complementaries:


De forma general, per una banda, hi ha els Plans de Mobilitat Urbana (PMU) que inclouen Informes de Sostenibilitat Ambiental on el càlcul d’emissions es realitza a través de l’AMBIMOB-U, una eina de l’any 2009, generalitzada a nivell de Catalunya, amb la finalitat que els resultats obtinguts fossin comparables.

D’altra banda, els PAES (Plans d’Acció per a l’Energia Sostenible) que s’han anat desenvolupant de forma paral·lela als PMUs però que el càlcul d’emissions s’ha realitzat amb altres criteris i paràmetres de càlcul diferents. Una eina específica per a la gestió municipal i que està vinculada específicament al càlcul d’emissions.

Font: www.diba.cat

Això fa que, des del punt de vista de la gestió municipal hi ha dues eines que calculen els mateixos indicadors però que donen resultats diferents perquè parteixen de supòsits i de dades també diferents.

Cal tenir en compte l’eficiència en la gestió i en la simplificació de la gestió de dades que alimenten aquestes eines. En aquest sentit es recomana, atenent a què el PAES es un programa europeu, que marca directrius, que està pensat per a una gestió integral municipal de l’energia, utilitzar-lo com una eina de referència que, de forma transversal, intervindrà en la resta d’àmbits sectorials municipals.

Això representa un repte important, en tant que, necessàriament cal establir noves estructures tant per a l’obtenció de dades com de tractament així com els fluxos de comunicació per a què aquestes dades serveixin per al càlcul dels indicadors en cadascun dels sectors d’intervenció.

Finalment, en relació a noves accions realitzades en aquests darrers dos anys, cal destacar el Distintiu de garantia de qualitat ambiental, una etiqueta ecològica per a flotes de vehicles i té en compte aspectes com: la gestió de la flora, la conducció eficient, tipus i estat dels vehicles i altres accions de compromís ambiental, totes enfocades a una millora en l’eficiència i la minimització de les emissions de GEH a les ciutats, principalment NOx i partícules en suspensió –PM10–.


2.2. Contaminació acústica

En l’ISA presentat al 2011 s’incloia un mapa de capacitat acústica de Vic, que mostrava que les zones amb sensibilitat acústica més baixes eren les vies de comunicació principals, tals com el Passeig de la Generalitat, l’Avinguda dels Països Catalans, la Carretera de Roda, el Carrer de Montserrat, la Carretera de Gurb, la Carretera de Manlleu i els Carrers del polígon industrial de Mas Beuló. També es destacava la zona de soroll que es localitzava als entorns de la Carretera de Barcelona.

Els carrers amb sensibilitat acústica moderada eren, entre altres, l’avinguda d’Olímpia, carrer de Gurb, carrer de Jaume el Conqueridor, carrer Nou, carrer Manuel de Pedrolo, carrer de la industria i carrer de Gurb. La majoria de vies del centre històric de Vic estaven categoritzades com a vies de sensibilitat acústica alta i, per tant, es considerava que requerien una protecció alta contra el soroll.

Al llarg d’aquests gairebé dos anys, des de l’Ajuntament de Vic amb el suport de la Diputació de Barcelona, s’ha treballat per disposar d’informació més detallada en relació al soroll i a la millora de la qualitat de vida de les persones que viuen i passegen per la ciutat de Vic i s’han desenvolupat diversos mapes de capacitat acústica que permeten veure els canvis de la ciutat respecte a la seva vulnerabilitat acústica.

A continuació s’exposa el mapa de capacitat acústica del nucli urbà de Vic de 2011 i el mapa de capacitat acústica de Vic Centre realitzat al febrer de 2013. Els treballs de camp i el detall dels mapes permet veure el canvi en relació a la percepció dels carrers del centre de la ciutat així com a la zona de Vic sud que inclou la Serra de Senferm – Sentfores i Vic Nord que inclou els polígons industrials.

Figura 1. Mapa de capacitat acústica del nucli urbà de Vic 2011

Font: Pàgina web Ajuntament de Vic

Pla de Mobilitat Urbana de Vic: Annex a Informe de Sostenibilitat Ambiental 9

Figura 2. Mapa de capacitat acústica del nucli urbà de Vic –Vic Centre– 2013

Font: Ajuntament de Vic


Com es pot observar en el mapa, es determina una major àrea de sensibilitat acústica alta i moderada de manera que, en tot el centre, es manté un mateix criteri de qualitat sonora la qual cosa facilitarà la implantació d’actuacions de mobilitat vinculades a garantir aquesta criteri.

Figura 3. Mapa de capacitat acústica del nucli urbà de Vic –Vic Sud– 2013



En aquest mapa, s’observa que la zona de Vic sud manté el criteri de qualitat acústica en tots els punts on hi ha vivendes i alliberant d’aquest criteri les zones d’oci de El Sucre i els polígons industrials situats a la N152 - Carretera de Barcelona.

Figura 4. Mapa de capacitat acústica del nucli urbà de Vic –Vic Nord– 2013



En aquest cas, el mapa de capacitat acústica de Vic Nord, s’observa que en la zona industrial de Vic la sensibilitat acústica es baixa admetent una major percepció del nivell sonor.

Figura 5. Mapa de situació acústica existent (diürn) –Vic Centre– 2013



S’observa que la ciutat, en general, manté durant el dia certes vies amb un valor d’immisió del soroll entre els 65 i els 69 db en zones A, on la sensibilitat acústica es alta i moderada. En aquest sentit les propostes del PMU incidiran en la millora de la qualitat acústica de la ciutat.

Figura 6. Mapa de situació acústica existent (nocturn) –Vic Centre– 2013



Tot i que durant el dia existeixen valors d’immissió majors de 60 db l’ambient nocturn queda molt per sota d’aquests 60 db, arribant a gairebé tot el centre a valors <45 db.

Figura 7. Mapa de situació acústica existent (diürn) –Vic Sud– 2013



Pel que fa al mapa de la situació acústica existent a Vic Sud, la situació és molt semblant al Centre tant pel que fa a l‘àmbit diürn com a l’àmbit nocturn, tal i com es mostra en el mapa següent.

Figura 8. Mapa de situació acústica existent (nocturn) –Vic Sud– 2013



Figura 9. Mapa de situació acústica existent (diürn) –Vic Nord– 2013


Quan al mapa corresponent a la situació de la zona industrial a Vic Nord, s’observa una situació d’immissió mitjana en l’àmbit diürn, amb valors entre els 60db i els 69db que es transforma en una situació de baixes immissions sonores en l’àmbit nocturn (veure mapa següent).


Figura 10. Mapa de situació acústica existent (nocturn) –Vic Nord– 2013



3. COMUNICACIÓ I SENSIBILITZACIÓ

Un aspecte molt important per millorar la gestió de la mobilitat de les ciutats és la implicació ciutadana ja que, en definitiva el què s’intenta és canviar hàbits i comportaments en relació al mode de transport i a la mobilitat sostenible dins la ciutat.

Conceptualment, la mobilitat sostenible té a veure en com s’exerceix el dret individual a desplaçar-se lliurement per la ciutat per desenvolupar les activitats quotidianes que desenvolupem al llarg del dia. Per això, la responsabilitat dels impactes derivats dels nostres propis hàbits de mobilitat recau en nosaltres mateixos al mateix temps que en rebem els beneficis tant en el nostre benestar com en el manteniment de la qualitat ambiental urbana.

En aquest sentit cal destacar diversos aspectes que, al llarg de la recerca realitzada, s’han trobat en relació a introduir i repensar els hàbits per tal de produir un canvi i generar un nou model col·lectiu de la mobilitat, més sostenible i més segura.

3.1. La setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2013

A Catalunya, del 22 al 29 de setembre se celebra la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Sota el lema 'Aire net - Fes el pas!' adaptat de la setmana de la mobilitat europea Clean Air- It’s your move.

Aquest any es proposa buscar noves formes de mobilitat amb els termes de mobilitat sostenible, mobilitat segura i mobilitat saludable per tal de minimitzar l’ús del cotxe i tenint en compte els beneficis sobre la salut que comporten altres modes de transport com la bicicleta, el transport públic o anar a peu per la ciutat.

Al mateix temps es posen de manifest els beneficis sobre la salut i el medi ambient. Els objectius principals de la Setmana són els següents:

Estimular un comportament ciutadà, en relació amb l’ús del vehicle, compatible amb el desenvolupament urbà sostenible, en particular amb la protecció de la qualitat de l’aire, la prevenció d'accidents de trànsit, la reducció d’emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle i el consum racional dels recursos energètics.

Sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport i informar-la sobre les seves diferents modalitats.

Impulsar l’ús dels mitjans de transport sostenibles i, en particular, el transport públic, la bicicleta, la mobilitat a peu i els vehicles elèctrics.

Potenciar un retrobament de la ciutadania amb la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat.


Reflexionar sobre com afecta a la nostra salut l’ús excessiu del transport motoritzat. Per una banda, la contaminació atmosfèrica i la congestió que generen tenen un impacte negatiu sobre els sistemes respiratori i cardiovascular. Per una altra, propicien el sedentarisme i la inactivitat física.

Aquesta campanya està coordinada amb tots els nivells d’administració, nacional, provincial i local i, és en aquest marc que l’Ajuntament de Vic s’hi ha adherit a través de la carta d’adhesió i de la resta de materials didàctics de les diverses activitats que s’hi desenvoluparan.

Figura 11. Imatge dels materials didàctics de la setmana de Mobilitat Sostenible i Segura

Font: www.gencat.cat

Entre els actes que s’han organitzat al municipi s’inclou una caminada cultural pel casc antic,

amb sortida a la Rambla del Passeig i finalització a l’Oficina de Turisme. L’objectiu es a

incentivar la cultura de caminar i desplaçar-se per la ciutat de forma sostenible i segura.

Figura 12. Detall de l’anunci elaborat per l’Ajuntament de Vic en relació amb la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura


3.2. El Programa educatiu pel medi ambient 2013-2014

De la revisió i anàlisi realitzat del Programa educatiu del medi ambient de Vic destaquen diverses activitats vinculades a la mobilitat, si bé només dues han estat vinculades a la mobilitat com a tals i elaborades directament en el marc del programa, la resta d’activitats es vinculen a altres enllaços d’entitats i organismes vinculats a la mobilitat o a l’estalvi energètic.

Figura 13. Imatge del Programa Educatiu de medi ambient de Vic

Com es pot observar a la figura adjunta de la pàgina web del Programa Educatiu de Medi Ambient de Vic algunes escoles elaboren elles mateixes recursos que posen a disposició per a tota la xarxa.


Actualment a la web ja hi ha tots els materials i recursos per a aquest nou curs. Es tracta d’una eina desenvolupada amb el suport de l’Ajuntament de Vic, la Diputació de Barcelona i la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya (XESC) de la Generalitat de Catalunya.


3.2.1. El soroll ens envolta

Exemple de fitxa dels recursos didàctics que es desenvolupen des de l’equip de gestió i implantació del Programa Educatiu de Medi Ambient de Vic.



3.2.2. Activitat 36 de la Guia Hàbitat: Circuleu, si us plau!

La Guia Hàbitat va ser elaborada per especialistes en educació ambiental de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’una guia d’activitats dinàmica tant pel seu funcionament com pel model educatiu que presenta i, en aquests darrers anys s’ha transformat per a què pugui ser utilitzada com a recurs educatiu on line a través de la XESC.

L’activitat 36, identificada en l’àmbit de la mobilitat sostenible s’inclou dins del programa educatiu pel medi ambient 2013-2014. Els objectius d’aquesta activitat són els següents:

1. Identificar alguns problemes que la circulació de vehicles provoca en la ciutat i en els ciutadans

2. Relacionar l’ús del vehicle privat amb la contaminació atmosfèrica i amb el consum accelerat de combustibles fòssils

3. Reconèixer els avantatges del transport públic a les ciutats

4. Relacionar les actituds personals amb la problemàtica ambiental que genera el transport urbà.

Els participants han de fer un recorregut «circulant» per la ciutat com si fessin els seus desplaçaments habituals. Segons que circulin en cotxe particular o en transport públic, les conseqüències ambientals (contaminació, consum de combustible, espai ocupat) seran diferents.

Aquest joc interactiu compte amb el suport de material i altres elements que permeten desenvolupar aquesta activitat i assolir els objectius proposats.

http://80.33.141.76/habitat/index.php?option=com_content&view=article&id=183&Itemid=57






3.2.3. Deixem-nos portar. És el més intel·ligent –ICAEN-

Es tracta d’un paquet pedagògic vinculat a la setmana petita de l’energia en el que, entre altres es proposen activitats vinculades a la mobilitat amb els objectius de conèixer els diferents mitjans de transport i el seu consum i comparar diferents mitjans de transport: consum, temps, comoditat, etc... en els diversos cicles formatius.


3.3. Compartir cotxe

Segons la informació disponible al web, el projecte COMPARTIR COTXE neix de la voluntat de l'Ajuntament de Vic de difondre entre la població una altra manera de viatjar, en alguns desplaçaments que es poden fer en transport privat. El servei consisteix a facilitar la trobada de persones que estan interessades a compartir el vehicle privat alhora de fer un viatge.

Com a objectius es plantegen els següents:

• Fer un ús racional del cotxe o transport privat

• Facilitar als ciutadans i ciutadanes de Vic una altra alternativa en els desplaçaments tenint en compte mesures de sostenibilitat en la mobilitat

• Disminuir la contaminació produïda pels vehicles privats

• Millorar la utilització de l’espai

Aquest servei en línia a través de http://vic.compartir.org/ incideix en tres trajectes o recorreguts diferenciats en funció de la destinació:

• per anar a treballar: trobaríem una classificació per polígons i centres de treball de grans dimensions o d’un gran volum de treballadors

• per anar a estudiar: aquí trobaríem la universitat i els diferents centres educatius

• altres llocs de destí

Un cop escollida la tipologia del trajecte, es pot accedir a una base de dades de les persones apuntades per fer un viatge semblant, amb les quals et pots posar en contacte a través del correu electrònic.

Per fer més àgil i funcional aquest sistema, es visualitzen les preferències: si disposen o no de cotxe, el motiu del viatge i tot un seguit de dades per fer més fàcil la trobada de companys de viatge, tot de manera immediata i sense intermediaris.

No s’ha pogut accedir a aquest servidor per veure quin es el mecanisme i com està estructurat aquest servei.

http://vic.compartir.org/


3.4. Els vehicles elèctrics

A la web de l’Ajuntament de Vic també hi ha tota la informació necessària per a poder tenir accés als serveis vinculats als vehicles elèctrics. Segons la informació de la web es tracta d’una actuació vinculada al PAES i a la lluita contra el canvi climàtic.

L’objectiu d’aquesta acció es fomentar la compra de vehicles elèctrics i híbrids tant en el propi ajuntament com de cara a la ciutadania i contribuir d’aquesta manera a la minimització de l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle.

En aquest sentit l’Ajuntament de Vic ha instal·lat diversos punts de recàrrega de vehicles elèctrics amb una capacitat total per a sis vehicles i dues motocicletes. A l’avinguda del Mercat, al costat de la xemeneia del Sucre, hi ha un punt de recàrrega amb capacitat per a dos vehicles. Al carrer de Miramarges, davant de la porta d'entrada de la Universitat de Vic, hi ha un punt de recàrrega amb capacitat per a 2 motocicletes. Al carrer del Josep Maria Sert hi ha un punt amb capacitat per a 4 vehicles.

A la web hi ha tota la informació la informació disponible sobre:

Què és un punt de recàrrega de vehicles elèctrics?

Com el podem fer servir?

Quin cost té?

Què puc fer per donar-me d’alta?

Instruccions d’ús



3.5. Mobilitat amb bicicleta

Al web municipal es descriu la bicicleta com el sistema de transport ideal per a distàncies inferiors a 8 km. És un mitjà ràpid, accessible, flexible, sa i ecològic. En 10 minuts pots fer 3,2 km. No emet gasos contaminats ni fa soroll. Per tant, tenint en compte la morfologia urbana de Vic, aquest mode resulta molt atractiu per realitzar desplaçaments a nivell intern.

Tríptic informatiu sobre com circular en bicicleta per la Ciutat de Vic


Pla de Mobilitat Urbana de Vic: Annex Informe de Sostenibilitat Ambiental 27

Figura 14. Carrils de bicicleta, carrers amb prioritat invertida i bicicentres escolars

Font: Ajuntament de Vic. Any 2013


4. CONCLUSIONS

En base a la revisió realitzada des del punt de vista d’actualització de continguts ambientals de l’ISA es pot concloure el següent:

- Des del punt de vista de reducció de les emissions una bona gestió municipal de la mobilitat a través de la implantació del PMU millorarà els impactes vinculats al sector de transport.

- Es recomana que la mesura de les emissions es realitzi des del PAES i no es dupliquin ni les fonts de dades ni els indicadors de gestió, fent més eficient el sistema de mesura i tenint la presa de decisió més acotada. En qualsevol cas, la transversalitat dels vectors ambientals fa necessària una actuació conjunta de diversos departaments del propi Ajuntament.

- Pel que fa al soroll els mapes de capacitat acústica posen de manifest la qualitat de vida que es vol per als ciutadans i ciutadanes de Vic en relació a l’ambient acústic. La implantació del PMU amb la posada en marxa de les seves actuacions ha de permetre assolir els objectius proposats i garantir la qualitat de vida de la ciutat.

- L’Ajuntament de Vic a través de les diverses entitats i organitzacions del consistori realitza activitats de comunicació i difusió a la ciutadania per tal d’incidir en un canvi d’hàbits en relació a la mobilitat de la ciutat incidint, molt especialment en les actuacions a nivell d’escola.

- La coherència i la coordinació en el desenvolupament d’activitats i accions vinculades a la mobilitat tant pel que fa a les emissions com pel que fa al consum energètic serà fonamental en aquest propers anys per a aconseguir la reducció del 20% l’any 2020 proposat per la Comissió Europea.

- El paper de les ciutats a través d’una gestió municipal eficient ha de ser un referent al nostre país seguint els criteris dels programes, plans i polítiques que caldrà anar implantant en un escenari dinàmic i canviant dia a dia.

Pla de Mobilitat Urbana del municipi de Vic · Pla de Mobilitat Urbana del municipi de Vic Annex a...

Documents

Transcript of Pla de Mobilitat Urbana del municipi de Vic · Pla de Mobilitat Urbana del municipi de Vic Annex a...