pla de màrqueting turístic del - adbergueda.cat · d i f e rents activitats que s’estan...

pla de màrqueting turístic del

b e r g u e d àsíntesi i principals conclusions

3



Sintesi i principals conclusions: Pla de màrqueting turístic del Berguedà 2004D e s e m b re del 2004

© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barc e l o n a

Elaboració de continguts:A u t o r a :M a rta RotllanIdees i assessorament turísticS u p e rvisió i coordinació: S e rvei de Comerç, Turisme i Serveis de la Cambra Oficial deComerç, Indústria i Navegació de Barc e l o n aS u p e rvisió lingüística: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barc e l o n aD i recció editorial: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barc e l o n aDisseny gràfic: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barc e l o n aAutoedició i fotocomposició: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barc e l o n aI m p ressió: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barc e l o n a

5



Des de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona volem agrair la col·laboració de:

E m p reses i institucionsA E ATB; Ajuntament de Berga; Ajuntament de Gironella; Ajuntament de Gòsol; Ajuntament de laPobla de Lillet; Ajuntament de la Quar; Ajuntament de Montmajor; Ajuntament de Saldes; Ajuntamentde Sant Jaume; Ajuntament de Montclar; Ajuntament de Va l l c e b re; Ajuntament de Cercs; AssociacióC o m a rcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB); Berg a R e s o rt, SL; Berguedà Nautic, SL; Berguedà OffRoad, SL; Cadí Bici Natura; Càmping Aigua d'Ora; Casa Puigventós; Centre medieval i dels càtars– Ajuntament de Bagà; CFI Cercs- Berguedà; Cingles Serveis Educatius i Turístics; Consell Comarc a ldel Berguedà; Consell Regulador Camí Bons Homes; Consorci de Formació CFI; Consorci del ParcFluvial del Llobregat; Consorci Turisme Alt Berguedà; Dinamització del Patrimoni, SL; Associaciód ' A g roturisme; Diputació de Barcelona; El Jou, Altres Espais, SL; Escandi Hogar, SL; Espais Parapent;Hostal Can Batista; Hostal Les Fonts; Hotel Ciutat de Berga; Hotel Estel; Inberga Tu r, SL; MuseuCiment Asland de Castellar de N'Hug; Museus Mines de Cercs; Oficina de Turisme; Parc NaturalCadí-Moixeró; Picancel; Restaurant Els Roures; Restaurant Sala; Restaurant Susen; Ruta Minera;Vilacases, SL.

P e r s o n e sJosep M. Badia Pons; Eduard Barcons i Comellas; Joan Barniol i Fornells; Lluís Barniol Garr i g a ;M a rta Barniol Rivas; Karina Behar Murillas; August Boix Cabiscol; Dolors Bové Trabe; Marta Burg o sF a rré; Adela Cabrera Dominguez; Ramon Camps i Roca; Carme Casas Comellas; Rosa ColomerO ro; Eduard Coronado; Alba Costa Dachs; Ramon Costa Guino; Josep de Marimón Vilalta; EmíliaD o n a i re Vicenta; Oriol Duixants Vidal; Remei Escolies Barat; Imma Espel Casas; Montserrat EspelAbril; Ramon Fígols Cinca; Carles Fígols Company; Alícia Font Santamaria; Xavier Font i Urg e l l ;Romuald Freixa Costa; Marta Freixa Boixader; Francisco Galdón Martínez; Jordi Garcia Petit; RafaelG a rcia Garcia; Gemma Genescà i Call; David Guitart Simón; M. Angels Guitart i Guixé; NúriaMariano Raventós; Mercè Mateu Baulenas; Miquel Ortega; Albert Palau Bardolet; Alba Perarn a uC o rtina; Maria Pérez Vinyals; Neus Piniella Fàbregas; Agnès Piñol Bretones; Te resa Planas i Vi l a ;Antònia Prat; Joan M. Puig; Lurdes Pujals Medina; Josep Pujols Camprubi; Montserrat Ribera i Puig;Ana Rodríguez Codina; Montserrat Rodríguez Fígols; Gemma Roma Solà; Mercè Rosés; Montserr a tRota i Clotet; M. Àngels Sala; Ramon Sala i Ferras; Soledad Sánchez; M. Neus Santamaría Casals;C a rme Sellés Rusiñol; Rosa Serra Rotés; Judith Serra Boixader; Laura Seuba Viñas; Jordi SimónP e r a y re; Javier Sobrino Suárez; Jordi Soler Nieto; Ferran Vila Casals; Susana Viladrich Pons; JosepXoi Soler.

AGRAÏMENTS

7



- P re s e n t a c i ó

-Fonts i bibliografia

1. Diagnosi de competitivitat pàg. 15

1.1 Paisatge i medi ambient pàg. 18

1.2 Mobilitat pàg. 19

1.3 Organització, marques i serveis pàg. 20

1.4 Turisme de natura pàg. 21

1.5 Turisme cultural pàg. 23

1.6 Turisme esportiu pàg. 26

1.7 Turisme gastro n ò m i c pàg. 28

2. Posicionament: cartera de productes pro p o s a d a pàg. 31

3. Resum de les actuacions pàg. 35

3.1 Estratègia 1: consolidació del catàleg de productes per

el mercat de curta distancia, per el mercat de mitjana distancia, per

el mercat de llarga distancia pàg. 37

1.1 Turisme de natura pàg. 37

1.2 Turisme cultural pàg. 43

1.3 Turisme esportiu pàg. 47

1.4 Turisme gastro n ò m i c pàg. 49

3.2 Estratègia 2: Afavorir la informació dels productes, dels serveis

i dels equipaments pàg. 53

3.3 Estratègia 3: Afavorir la promoció i comercialització dels pro d u c t e s

c re a t s pàg. 55

3.4 Estratègia 4: Afavorir la informació dels productes, dels serveis

i dels equipaments pàg. 57

3.5 Estratègia 5: Consolidar i millorar l’atractiu del territori pàg. 59

3.6 Estratègia 6: Qualitat pàg. 63

3.7 Estratègia 7: Afavorir la competitivitat empre s a r i a l pàg. 67

ÍNDEX

9



El Pla d’actuació corporativa de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació

de Barcelona preveu en les línies estratègiques la promoció de l’activitat econòmica a

B a rcelona i comarques i el desenvolupament de les relacions entre les diverses enti -

tats i associacions; contribuint així a la millora de la competitivitat de les diferents acti -

vitats que es desenvolupen en el territori, incloses també les turístiques.

En aquest context, es desenvolupa el Pla de màrqueting turístic del Berguedà, amb

la presentació dels potencials que té la comarca i dels productes turístics que ja hi ha

identificats i gestionats. L’objectiu d’aquest treball ha estat valorar tot el conjunt de les

d i f e rents activitats que s’estan desenvolupant al voltant del turisme, per tal d’arribar a

c rear les sinergies necessàries que permetin un valor afegit a la promoció turística del

t e r r i t o r i .

El pla de màrqueting turístic del Berguedà, des d’una visió objectiva i empre s a r i a l ,

p roposa explicar el passat, situar el present, projectar estratègies i actuacions de futur

i recomanar els camins de millora del desenvolupament turístic del Berguedà.

Els suggeriments i les aportacions de tots els agents turístics de la comarca que han

participat en les taules de treball han enriquit aquest Pla, i han establert una dinàmica

de treball que en el futur ha de permetre de dur a terme les actuacions pre v i s t e s .

Miquel Valls i MasedaP resident de la Cambra Oficial de Comerç,

Indústria i Navegació de Barc e l o n a .

PRESENTACIÓ

11



F O N T S

Turisme de natura a Castelló d’Empúries: estudi de merc a t . Marta Rotllan i de Palol, Ideesi Assessorament Turístic. Ajuntament de Castelló d’Empúries i Parc Natural dels Aiguamollsde l’Empordà. Desembre 2004.

Turisme de senderisme a la Garrotxa: estudi de merc a t . Marta Rotllan de Palol, Idees iAssessorament Turístic. Turisme Garrotxa, 2001.

D i f e rents estudis turístics realitzats a la comarca de l’any 1988 al 2003.

Pla Operatiu de desenvolupament turístic de la comarca del Berguedà. Realitzat perC o n s u l t u r. (Any de realització: 1994)Filons d’ocupació i potencialitats del turisme al Berguedà. Realitzat per Fase de Gestió SL (Any de realització: desembre 2000)Desenvolupament de potencialitats turístiques del Berguedà. Realitzat per Fase de Gestió SL (Any de realització: 2001)Diagnosi estratègica territorial de la comarca del Berguedà. (Any de realització: F e b rer 2 0 0 4 ) .

L E G I S L A C I Ó

Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

Av a n t p rojecte de llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge.

FONTS IBIBLIOGRAFIA



B I B L I O G R A F Í A

Análisis del turismo de naturaleza. Observatorio económico de la provincia de Jaén, 2003.

De Bary, Marie-Odile. L’Interprétation. Comment développer l’ouverture des sites culture l saux publics touristiques. Synthèse du rapport réalisé pour l’Agence Française de l’IngénierieTouristique, pour le compte du ministère chargé du Tourisme. Agence Française del’Ingénierie To u r i s t i q u e .

Informe final de la Cimera Mundial de l’Ecoturisme, Ciutat de Québec, Canadà 19-22 demaig de 2002. Organització Mundial de Turisme (OMT).

Hamel, G.; Prahalad, C.K. Compitiendo por el futuro. Estrategia crucial para crear los mer -cados del mañana. Editorial Ariel Sociedad Económica, 1995.

Nogué i Font, J. Inútel Paisagem. Lliçó inaugural del seminari sobre la incorporació del pai-satge en els plantejaments urbanístics de Catalunya. Anàlisi de bones pràctiques. Olot,s e t e m b re 2002.

Pulido, J. L. La importancia del uso público en la planificación y gestión sostenible delEcoturismo en los espacios naturales pro t e g i d o s . Comunicación del Congreso Nacional deE c o t u r i s m o .

Valls, J. F. Las claves del mercado turístico. Como competir en el nuevo entorn o . E d i t o r i a lDeusto, 1996.

Zoido Naranjo, F. La convención europea del paisaje y su aplicación en España.Comunicación en el Forum tutela e gestione del paesaggio Ferrarese. Ferrara (Italia), març2 0 0 1 .

Conveni Europeu del Paisatge. Consell d’Europa. Generalitat de Catalunya : departamentde medi ambient i consell assessor per el desenvolupament sostenible. Col·lecció docu-ments, 9.

I Congreso Internacional de Turismo Cultural Salamanca, 5 y 6 de Noviembre de 2002.Del recurso a la oferta turístico cultural: catálogo de pro b l e m a s , Joseph Chias,M a r k e t i n g s y s t e m s .

I Congreso Internacional de Turismo Cultural Salamanca, 5 y 6 de Noviembre de 2002.Tendencias en el desarrollo de la demanda cultural euro p e a, Greg Richards. Asociación delTurismo y Educación para el Ocio (AT L A S ) .

13



Fonts i bibliografia

WEBS CATA L A N E S :

w w w. a l t b e r g u e d a . c o m

w w w. b e r g u e d a t u r i s m e . c o m

w w w. a g ro t u r i s m e - b e r g u e d a . c o m

w w w. g re m i h o s t a l e r i a b e r g u e d a . c o m

w w w. f e e c . e s

w w w. c a m i d e l s b o n s h o m e s . c o m

w w w. b e r g u e d a i n i c i a t i v e s . c o m

w w w. t u r i s m e i n d u s t r i a l . o r g

w w w. p a rc f l u v i a l . o r g

w w w. e l b e r g u e d a . o r g

w w w. c f i . e s

w w w. f u i v e s . c o m

w w w. r u t a m i n e r a . d i b a . e s

w w w. l i l l e t . d i b a . e s

w w w. p a r a p e n t e s p a i s . c o m

w w w. a j b e r g a . e s

w w w. c a m p i n g s d e l b e r g u e d a . c o m

w w w. r a m a d e r s b e r g u e d a . c o m

w w w. g e n c a t . n e t / t u r i s m e

w w w. m e d i a m b i e n t . g e n c a t . n e t

w w w. p a rc s d e c a t a l u n y a . n e t / c a d i

A LTRES WEBS:

w w w. r a m b l e r s . o r g . u k

w w w. i n h s . u i u c . e d u / c w e / i l l i n o i s _ p l a n t s

w w w. n a t u re t r a i l s . h o m e s t e a d . c o m / b i rd w a t c h i n g

w w w. b i rd l i s t . o r g / s p a i n

w w w. l a k e - d i s t r i c t . g o v. u k

w w w. p a rc - d u - v e rc o r s . f r

15



1. DIAGNOSI DE COMPETITIVITAT

17



Diagnosi de competivitat

FORTALESES DEBILITATS

F DAMENACES OPORTUNITATS

A O

P renent com a base la realitat observada i descrita en el treball de camp, es pot definir ladiagnosi de competitivitat.

La metodologia emprada per efectuar aquesta diagnosi és l’anàlisi DAFO:




La comarca del Berguedà disposa d’uns valorspaisatgístics que li confereixen una personalitat iuna identitat diferenciada.

L’atractiu del paisatge, pot actuar de suport ala creació de productes turístics molt diversos.

L’existència de diferents figures legals de pro-tecció de recursos naturals que, a més de facili-tar la protecció del paisatge (Parc Natural i Plaespecial d’interès natural), contribueix a acre d i-tar el pro d u c t e .

Sensibilització escassa vers el recurs del pai-satgisme.

Aquesta manca de sensibilització està lligadaíntimament a un desconeixement de l’amplitudque actualment es dóna al concepte de paisat-g e .

Com a conseqüència d’aquesta falta de sensi-bilització i de coneixement, no s’observa caplínia d’actuació encaminada cap a la valoraciói a la gestió d’aquest re c u r s .

La pavimentació excessiva de camins pot estarsacrificant infraestru c t u res de gran valor turístic.

La sensibilització manifestada per la sosteni-bilitat i el medi ambient no es reflecteix en actua-cions ni en polítiques específiques.

OPORTUNITATS AMENACES

Interès creixent del mercat per la protecció delpaisatge identitari.

Interès creixent del mercat per les polítiquesactives de protecció del medi ambient.

La sensibilització escassa vers el paisatge potp o rtar a transform a r-lo, i això comportaria lap è rdua d’un valor important per a la difere n c i a-ció d’una destinació turística.

La sensibilització escassa vers el medi ambienti la sostenibilitat pot perjudicar el posicionamentdels productes turístics ofert a t s .

1.1 PAISATGE I MEDI AMBIENT

19





Inventari actualitzat de camins. Hi ha una via de comunicació nord-sud (C-16) amb elevada intensitat de trànsit. Aquesteix, que sovint és de pas a la comarca, es sobre-posa a la xarxa de comunicacions interiors, fetque dificulta la mobilitat interior.

Hi ha consciència escassa del potencial delscamins i de la mobilitat a peu i en bicicleta pera generar productes turístics (senderisme i ciclo-t u r i s m e ) .

Hi ha una senyalització deficient dels serv e i s ,dels recursos i dels equipaments turístics.


L’asfaltatge massiu de camins pot destru i rrecursos de primer ord re: paisatge i camins.

1.2 MOBILITAT




Diversitat àmplia de tipologies d’allotjament.

L’allotjament està dispersat per tot el terr i t o r i .

Hi ha una varietat àmplia d’empreses vincula-des a l’activitat complementària.

Hi ha una elevada diversitat i proliferació dem a rques, però cap no ha assolit nivells re c o n e-guts de posicionament, ni entre l’oferta (pro v e ï-dors) ni entre la demanda (clients).

Hi ha múltiples agents públics amb competèn-cies sobre la gestió turística; hi ha manca dec o o rdinació entre ells tant pel que fa a la cre a-ció com a la promoció dels productes, i també lafalta del lideratge de la política turística.

Escassa sensibilització i vocació turísticad’una part important dels agents del terr i t o r i .

Una part important de les places turístiquesd’allotjament estan situades a les categories mésb a i x e s .

O f e rta d’equipaments i serveis molt concentra-da en els caps de setmana.

Poca investigació abans de crear un pro d u c t e .

Inversió escasa en programes de formació i demillora de la qualitat.


La dispersió d’entitats pot portar a un apro f i t a-ment escàs del negoci turístic.

1.3 ORGANITZACIÓ, MARQUES I SERVEIS

21




1.4 TURISME DE NATURA

Com es pot observar a l’anàlisi efectuada, la comarca del Berguedà disposa d’uns re c u r s o si atractius destacats per poder competir en el mercat del turisme de natura. S’han de tenir encompte, però, dos fets especialment significatius:

1) Una part important dels agents del territori mostren un desconeixement important d’a-quests productes tant pel que fa al funcionament com pel que fa al potencial. Possiblement peraixò no s’hi destina l’atenció i l’interès desitjable si es té en compte el potencial de negoci quepoden generar. Aquest fet va quedar àmpliament demostrat en l’exercici efectuat pels partici-pants en les taules de tre b a l l .

2) Just en el sentit contrari al que s’ha descrit anteriorment (desconeixement i desconfiançapel que fa a les possibilitats de desenvolupament d’aquests productes), també hi ha una asso-ciació del turisme amb el turisme de masses. Aquesta situació evita una aposta decidida pelturisme de natura. En aquest sentit, cal destacar que el risc de massificació d’aquest turismeno dependrà de l’aposta que s’efectuï ni del nivell de valoració, de difusió, o, per contra, l’o-cultació que se’n faci. Dependrà en bona mesura de la planificació i gestió que es vulgui por-tar a terme.




Existència d’una varietat àmplia de re c u r s o snaturals: paisatge, flora, fauna, etc.

Alguns d’aquests recursos naturals disposen defigures específiques de protecció, fet que els confe-reix un atractiu més gran en el mercat turístic.

El Parc Natural del Cadí-Moixeró va ser declaratzona d’especial protecció per a les aus (ZEPA).Aquesta declaració, per si mateixa, actua com aatracció en un determinat públic especialitzat.

Una part important d’aquests recursos permet degenerar una oferta durant molts mesos de l’any.

El Berguedà disposa d’alguns equipamentsespecífics vinculats a la natura.

La comarca disposa d’altres recursos i equipa-ments culturals que permeten de tematitzar iampliar possibles pro d u c t e s .

Els camins històrics del Berguedà estan inven-t a r i a t s .

Hi ha empreses implicades en la creació dep roductes i ofertes turístiques.

El senderisme a la comarca del Berg u e d à ,principalment el Camí dels Bons Homes, comen-ça a tenir un posicionament en catàlegs d’opera-dors especialitzats.

Específicament en el marc del senderisme s’es-tan desenvolupant accions de màrqueting enm e rcats internacionals i especialitzats.

Hi ha algunes negociacions que, si són efecti-ves, poden ampliar el ventall de productes vincu-lats al turisme de natura.

Una part dels recursos són inaccessibles entemporada de neu. Altres recursos, com elsocells i les flors, tenen una marcada estacionali-tat, en funció de la vida del re c u r s .

Cal valorar alguns recursos que tenen unacapacitat especial per esdevenir recursos turís-tics de primer ord re: observació de la flora i laf a u n a .

Pel que fa al senderisme, la valoració delsrecursos és deficient:- Coexistència de models diferents de gestió delsenderisme (itineraris i xarx a )- Coexistència de marques difere n t s- Manteniment baix- Senyalització incompleta de la xarx a .

Una part important dels recursos turístics i delsequipaments estan concebuts per ser destinats alpúblic local.

El camins no disposen d’una regulació d’ús.

El client intermediari afirma que la mala sen-yalització del senderisme és un punt feble de lac o m a rc a .

Una part important dels agents turístics delt e rritori no coneixen les característiques de fun-cionament dels productes de turisme de natura;fet que genera un escepticisme pel que fa a lacapacitat que tenen de generar negoci poten-c i a l .

Hi ha una idea preconcebuda segons la qualpotenciar determinades especialitats turístiquespot massificar el terr i t o r i .


Existència d’un mercat que demana pro d u c t e sturístics lligats a la natura i que pot afavorir ladinamització local, especialment fora de les tem-porades turístiques actuals.

Una gestió deficient d’alguns equipaments vin-culats al senderisme, i les duplicitats de gestióo f e reixen una imatge poc atractiva del territori ivan en contra de les expectatives de molts turis-tes especialitzats.

No corregir algunes deficiències del senderis-me pot comportar la pèrdua d’alguns operadorssensibilitzats per aquest tema.

23




1.5 TURISME CULTURAL

Tal i com s’indica en el rteball de camp, la comarca del Berguedà disposa d’una riquesa con-siderable pel que fa a patrimoni cultural.

En general, disposa d’un ampli ventall del que es classificaria com a patrimoni arq u i t e c t ò n i c ,que, si bé està lligat majoritàriament a l’època del pre romànic i del romànic, també té algunsexponents vinculats a altres estils: des del gòtic fins al modernisme.

A l t res aspectes d’aquesta riquesa cultural, poden ser la seva història, tradició, com ara elst robadors amb Guillem de Berguedà.

D’altra banda, la valoració turística de la tradició industrial del territori, principalment lligada ala mineria i al tèxtil, ha permès disposar avui d’elements diferencials i diferenciadors d’altre sdestinacions turístiques.

A tot això, cal sumar-hi el conjunt d’equipaments, principalment de caràcter museístic, que,tot i tractar-se majoritàriament d’una oferta local i general pel que fa als continguts, ajuda areforçar el conjunt d’oferta cultural de la comarc a .

D’aquest conjunt, és important destacar dos aspectes abans de passar a la fase de diagnosi:1) Molts dels recursos culturals encara no han estat transformats com a recursos turístics

(accessibilitat, interpretació, etc.).2) En els casos que sí que s’ha efectuat aquesta valoració, s’ha fet pensant sobretot en un

públic local i de proximitat. El mateix passa en la creació d’un producte; els horaris d’atencióal públic, la interpretació, la temporalitat i duració dels productes, etc. ho confirmen.

Cal destacar també, i així ho ha confirmat la feina desenvolupada a les taules de treball, que,si bé la comarca disposa d’una quantitat i diversitat de recursos i equipaments culturals con-siderable, no n’hi ha UN que pugui actuar de motor o de punt d’atracció per al conjunt de l’o-ferta cultural. Aquesta és una realitat a tenir en compte, i que es fa més evident com més allun-yats estan els mercats emissors. A més, la diversitat d’agents involucrats en la gestió i l’escas-sa coordinació entre ells dificulta encara més la capacitat de crear una oferta atractiva per alsm e rcats de curta, mitjana i llarga distància.




Hi ha una varietat àmplia de recursos culturalsamb temàtiques importants, com poden ser elp re romànic i ro m à n i c .

Disposa d’un patrimoni industrial que potgenerar diferències competitives respecte d’al-t res destinacions turístiques.

Disposa d’un públic fidel vinculat als segmentsde turisme familiar els caps de setmana i turismeescolar i de tercera edat durant la resta de set-m a n a .

Segons manifesten els agents turístics del terr i-tori, aquests diferents segments actuen com ap rescriptors entre si.

Alguns d’aquests recursos poden combinar- s eamb recursos d’arreu de Catalunya per a la cre-ació de rutes destinades a un públic especialit-zat de curta, mitjana i llarga distància.

Hi ha projectes d’una importància considera-ble que ampliaran encara més l’oferta cultural:Museu Comarcal de Berga, Centred ’ I n t e r p retació del Parc Paleontològic deFumanya, Te rra de dinosaures, etc.

Hi ha la possibilitat de combinar senderisme icultura, fet que permet d’allargar l’estada i aug-mentar el consum turístic dels productes cultu-r a l s .

Especialment pel que fa al patrimoni arq u i t e c-tònic, encara hi ha una quantitat important derecursos que no han estat transformats en re c u r-sos turístics.

Una part important dels recursos culturals quehan estat transformats en recursos turístics, els equi-paments de nova construcció i fins i tot alguns delsproductes han estat concebuts sobretot pensant enun públic local i de curta distància, per tant, l’exis-tència d’una oferta tan fragmentada i concebudaprincipalment per al públic local pot donar lloc auna tendència abusiva de la modalitat d’excursio-nisme, amb la possibilitat que s’estiguin generantpocs consums i, conseqüentment, la relació entreinversió i recuperació no sigui del tot satisfactòria.

La senyalització d’accés a aquests recursos iequipaments és deficient en molts casos.S’observa que algunes inversions tenen com aobjectiu i destí final el recurs i/o l’equipament,però descuiden en canvi el seu entorn immediat(museu de les Mines).

No hi ha un control de qualitat sobre els proveï-dors que poden formar part d’un producte turístic(principalment de les rutes). És el cas de la incorpo-ració de l’exposició Milions d’anys a la RutaMinera.

Fora de l’estiu, l’oferta tant de recursos culturalscom d’equipaments està molt concentrada (dissab-tes, diumenges i dies festius).

La concentració de l’oferta dificulta (si no impos-sibilita) la captació de mercats de mitjana i llargadistància.

No hi ha una segmentació de l’oferta d’acordamb la seva importància o el seu atractiu per a unpúblic turístic (a tots els recursos i/o equipamentsse’ls dóna la mateixa importància).

Es comprova que pot haver-hi una descoord i-nació entre el producte dissenyat i el pro d u c t ec o n s u m i t .

No hi ha un control de qualitat sobre els produc-tes creats.

S’observa que part de les expectatives que gene-ra la publicitat d’alguns equipaments poden que-dar defraudades en visitar-los.

Diverses persones entrevistades manifesten quehi ha una convivència difícil entre el sector indus-trial i el sector tèxtil, que pot dificultar el desenvolu-pament turístic de la destinació.

DEBILITATS

25





Hi ha un mercat que està demandant pro d u c-tes turístics especialitzats vinculats a la identitat icultura del terr i t o r i .

Tot i que el mercat pot ser reduït des d’unaconcepció de mercat global, hi ha una demandae s t a c i o n a l i t z a d a .

La descoordinació entre recursos i equipa-ments dificulta la creació d’una oferta ambcapacitat per a posicionar-se en els merc a t s .

Concentració excessiva en el mercat de curt ad i s t à n c i a .



1.6 TURISME ESPORTIU

Pel que fa als esports d’hivern, i específicament l’esquí de pista, a més de combatre les difi-cultats climatològiques (escassa fiabilitat i seguretat de les precipitacions), té una competènciaelevada molt a prop: la Cerdanya, que, tot i no tenir plenes garanties de neu, la major part deles pistes tenen una infraestructura i un equipament que ajuda a donar una garantia més grana aquesta activitat. Més assegurada, i sense que la distància sigui gaire més gran, cal tenir encompte també les pistes d’esquí d’Andorra.

En canvi, l’esquí de fons i les raquetes de neu poden tenir un posicionament millor, atès queun dels recursos importants del Berguedà és el paisatge, aspecte que, sumat a l’activitat físi-ca, és el nucli central d’aquesta activitat.

Més posicionat està el turisme de caça, principalment a causa de les seves característiques( reserva nacional), tot i que s’incentiva notablement el públic local; i també destaca la pesca.R e f e rent a ambdós productes, destaca que tant la promoció com el consum s’efectua almarge dels organismes públics (consorcis i oficines de turisme).

Finalment, les activitats esportives, en general són gestionadesper empreses molt petites, iles activitats en la seva majoria són de curta duració; això fa que aquest tipus de productes esposicionin principalment en els mercats de pro x i m i t a t .

Un darrer aspecte a destacar en l’apartat de diagnòstic és que, mentre en determinats espais(camins) s’observa l’existència de conflicte entre els diversos usuaris (per exemple, entre quadsi altres activitats), no s’observa que s’hagi produït cap conflicte entre l’activitat de caça i laresta d’activitats. Tot i això, caldrà tenir-la en compte si finalment s’adopta l’objectiu de pro-mocionar activitats com la bicicleta tot terreny (actualment desenvolupada a la part del baixBerguedà), els quads, i el senderisme (vegeu l’apartat de natura).

27





La comarca del Berguedà disposa de re c u r s o ssuficients, i alguns de primer ord re, per practicarel turisme esportiu, entès per turisme esport i ucom les activitats d’esport a la natura.

Fins ara no hi ha hagut conflictes import a n t se n t re els usuaris dels espais.

Hi ha un directori ampli d’empreses vincula-des al turisme esportiu, que permet generar unao f e rta significativa i compacta i posicionar lad e s t i n a c i ó .

L’esquí de pista no gaudeix de les condicionsclimàtiques necessàries per facilitar i assegurarel producte.

La gestió d’usos dels camins i altres espais noestà establert a .

Les empreses d’activitat són, en general,m i c ro e m p reses, i, tot i que hi ha una associacióque les engloba, no comparteixen serveis ac l i e n t s .

La falta de manteniment de l’infraestructura ide l’equipament vinculat a la BTT fa baixar laqualitat del producte, amb una possible pèrd u ade quota de merc a t .

Ni l’oferta ni la demanda dels productes decaça i pesca no utilitzen els organismes de ges-tió turística. Aquests tampoc no mostren un inte-rès específic per aquest pro d u c t e .


Hi ha un mercat que demana productes turís-tics lligats a la natura i que pot afavorir la dina-mització local, especialment fora de les tempora-des turístiques actuals.

La poca atenció a la compatibilització d’usospot fer baixar la qualitat del producte, i el mer-cat se’n pot re s s e n t i r.



1.7 TURISME GASTRONÒMIC

Com es pot observar, tot i que hi ha diferents actuacions encaminades a valoritzar i posicio-nar gastronòmicament la comarca del Berguedà, cal especificar que aquestes actuacions,considerades estrictament des d’una anàlisi tècnica, tenen més a veure amb el màrqueting queamb la posada en valor del recurs. En aquest sentit, s’observa una manca de re g l a m e n t a c i óamb relació al producte (argument de venda en tots els casos), a l’elaboració i al seu servei;tampoc no hi ha cap control ni garantia de qualitat.

Aquest fet, que pot ser poc significatiu per a un públic general, potser és dissuasiu per a unpúblic més especialitzat. També, aquesta absència de reglamentació i de control fa que no s’e-x e rceixi un control sobre el prestigi associat a aquest tipus d’actuacions.

29





Existència d’uns productes i uns mètodes d’e-laboració propis del terr i t o r i .

La cuina del bolet, com a producte gastro n ò-mic es comença a consolidar.

Distribució d’establiments de restauració pertot el terr i t o r i .

La majoria dels clients actuals dels re s t a u r a n t ssón persones que treballen i resideixen al terr i t o-ri. Igual que en altres productes turístics, hi ha unp e rfil incipient de turista, molt limitat al públic dec u rta distància (àrea metropolitana deB a rcelona), i tan l’oferta com la demanda estàmolt concentrada (caps de setmana i dies fes-t i u s ) .

Hi ha un col.lectiu amb objectius vinculats a ladinamització i difusió del producte gastro n ò m i c .

Poca definició del que és el producte “pro p i ” .

La marca “Cuina del Berguedà” pot induir al ’ e rror per la falta de definició (cuinat alB e rguedà, producte elaborat i/o transformat alB e rguedà, etc.). Incloure el bolet en aquestacuina vol dir garantir-ne la procedència. Això noés possible ni factible i, probablement, no siguila intenció.

Tant el públic potencial com el client actual tépoc coneixement dels productes pro p i s .

Hi ha proveïdors que també desconeixenaquests pro d u c t e s .

La relació restaurador - productor no estàa s s e g u r a d a .

No hi ha cap control de qualitat en la pre s t a-ció del producte “La Cuina del Bolet”.

Els establiments de restauració tenen pocaconsciència del turista com a client. En conse-qüència, hi ha desajustos entre l’oferta i lademanda: horaris, idiomes de les cartes demenus, atractiu dels establiments, etc.

Escassa implicació dels establiments de re s t a u-ració en les actuacions col·lectives de pro m o c i ói difusió de la gastro n o m i a .

Tant des del sector públic com del sector pri-vat, la implicació és exclusivament econòmica.


La realització d’esforços per convertir lac o m a rca en una destinació turística generanoves oportunitats de negoci turístic. .

L’escassa consciència turística del servei derestauració pot dificultar la creació i l’optimitza-ció dels productes turístics que genera el terr i t o-ri i en pot defraudar les expectatives.

31



2. POSICIONAMENT



CARTERA DE PRODUCTES PROPOSADES

POTENCIAL PRODUCTESPOTENCIALS

MERCATSPOTENCIALS

2005 2010 EXCURSIONISME CAP DESETMANA

PONT - D’1SETMANA

1 SETMANA O+

CURTADISTÀNCIA

MITJANADISTÀNCIA

LLARGADISTÀNCIA

TURISMEVACACIONAL

SENDERISME NATURAI PAISATGE OBSERVACIÓD’ OCELLS

OB S E RVAC I ÓDE FAUNA

OB S E RVAC I ÓDE FLORA

ROMÀNIC MINERIA -

TÈXTIL - -

CICLOTURISME -

TURISMEEQÜESTRE

- TURISMEAMB COTXE ROMÀNIC -

MINERIA -

PALEONTOLOGIA - - -

TÈXTIL - - -

GE NÈ R I CD E LA CO M A RCA

-

INTERCOMARCAL - - -

TURISMEDE NEU

ESQUÍ DEPISTA

ES Q U Í D EFO N S

-

ESQUÍ DEMUNTANYA

-

RAQ U E T E SD E N E U

-

CAÇA PESCA - -

33



Posicionament

CARTERA DE PRODUCTES PROPOSADES

POTENCIAL PRODUCTESPOTENCIALS

MERCATSPOTENCIALS

2005 2010 EXCURSIONISME CAP DESETMANA

PONT - D’1SETMANA

1 SETMANA O+

CURTADISTÀNCIA

MITJANADISTÀNCIA

LLARGADISTÀNCIA

TURISMEACTIU

BTT =

ESCALADA = -

QUADS I VEHI-CLES TOT TERRENY

-

ALA D E P E N D E N TI A LA D E M OTO R

-

ALTRES -

TURISMENÀUTIC

-

CA M PA N Y E SG A ST RO N Ò M I Q U E S - -

PRODUCTESARTESANS

RESTAURACIÓ

POTENCIAL

BAIX

MIG

ALT

DESENVOLUPAMENT

DESAFAVORIR

CONTROLAR / MANTENIR =

AFAVORIR / POTENCIAR NO DESENVOLUPAR -

LLEGENDA

35



3. RESUM DE LES ACTUACIONS

37



Resum de les actuacions

Estratègia

3.1Consolidació del catàleg de productes per al mercat de curt adistància, per al mercat de mitjana distància i per al merc a tde llarga distància

1.1 TURISME DE NATURA

1.1.1 SENDERISME

a) Consensuar entre tots els agents de la comarca un únic model de gestió

del territori en quant als senders

Actualment hi ha diversos agents del territori que estan desenvolupant productes de sende-risme. Com s’ha dit en l’apartat de treball de camp i diagnosi, la coordinació entre ells ésinexistent, cosa que es tradueix en la utilització de diferents marques, senyalització, etc.Aquest fet comporta contaminació visual del territori i, també, la insatisfacció de les personesque practiquen aquesta activitat. Cal que totes les entitats es posin d’acord per utilitzar un únicmodel de gestió del senderisme. Aquest model que es proposa fa referència, principalment, a:

- Tipus de re c o r reguts: Es recomana optar pel model de senders en xarxa. Mentre queuna xarxa de senders permet donar resposta a les diferents necessitats que pugui tenir l’usua-ri (longitud, dificultat de desnivell temps, etc.), i per tant, es pot dir que és l’oferta la que s’a-dapta al client, amb el model d’itinerari és el client el que s’ha de d’adaptar a l’oferta (ja quel’itinerari té una longitud, un desnivell, una dificultat concreta que no es pot modificar).

- Tipus de senyal: Vertical i horitzontal, per evitar la disparitat de senyalització que conta-mina la imatge i el territori.

b) Elaborar el Llibre blanc del senderisme a la comarca del Berguedà

A c o rdar un únic model de gestió del senderisme. És recomanable l’elaboració del Llibre blancs o b re el senderisme a la comarca del Berguedà amb tots els criteris vinculats a la gestió d’a-quest producte i que sigui la guia o el manual per a totes les entitats que vulguin portar a termequalsevol actuació que hi estigui vinculada.

Els criteris mínims que ha de desenvolupar el llibre blanc són:a) Explicitació de l’adopció del model de xarxa de sendersb) Procediment d’incorporació i de retirada de camins a la xarxac) Procediment d’incorporació i de retirada d’itineraris a la xarxad) Manteniment

c ) Ús dels camins

Aquesta actuació està desenvolupada en l’actuació 2 de l’estratègia de mobilitat.



d ) Adequar la xarxa al model acordat i a les seves necessitats

A p rovat el model de gestió de la xarxa de senders, caldrà adequar l’estat actual del territorial model adoptat. Aquesta adaptació fa referència a:

a) Senyalització horitzontal: retirada de totes les marques que no s’adeqüin a l’acord pre sb) Senyalització vertical: retirada de totes les marques que no s’adeqüin a l’acord pres i com-

pletar la senyalització vertical pendent en una gran part de la xarxa

e) Millorar l'aprofitament dels equipaments associats a la natura

Com s’exposava en l’apartat de treball de camp i diagnosi, al Berguedà hi ha diversos equi-paments associats a la natura que poden ajudar a incrementar l’atractiu d’aquests re c u r s o s ,però per optimitzar aquest atractiu cal millorar-ne la disponibilitat i l’accessibilitat:

- ampliar els horaris d’atenció al públic, incrementar a quatre dies, mínim - ampliar el públic objectiu al qual va destinada la valorització dels recursos i equipaments

( i n t e r p retació en els idiomes del públic objectiu).

f) Formació dels possibles proveïdors sobre les característiques de l’oferta i

el mercat turístic especialitzat del senderisme i el seu aprofitament econòmic

Per poder aprofitar les oportunitats de negoci cal que prèviament els agents del territori cone-guin les característiques del producte: potencial econòmic, tipologies i característiques delsp roductes i de les ofertes, mercats, etc. Sense aquest coneixement és pràcticament impossi-ble esperar que es facin actuacions concretes destinades a l’aprofitament d’aquestes oportu-nitats.

Per aquest motiu es proposa la realització d’un programa específic de formació (jorn a d e s ,seminaris i presentacions destinades a apropar als agents del territori les característiques delsp roductes i merc a t s ) .

Els destinataris d’aquesta formació han de ser:- sector públic: a fi de disposar dels coneixements necessaris per dinamitzar la cre a c i ó

de negoci- sector privat: a fi d’empre n d re accions específiques per aprofitar el negoci (transforma-

ció en el servei, creació d’ofertes, etc.)

g) Formació dels agents informatius del territori sobre el funcionament i des-

envolupament del producte de senderisme

El coneixement dels agents informatius del territori del producte de senderisme és actualmentmolt pobre. Aquest fet limita tant la possibilitat de dinamitzar el sector privat (per a la cre a c i ód’ofertes) com la informació que es pugui oferir. Només el coneixement a fons de les caracte-rístiques de funcionament del producte i de la seva demanda permetrà optimitzar les possibi-litats de negoci i de consum.

Es proposa d’oferir un curs de formació a les persones que atenen la recepció, per a partirdel coneixement del producte, facilitar una informació adequada a les necessitats del client.

39




h) Implantar eines de gestió de la qualitat

Aquesta actuació està incorporada i desenvolupada en el marc de l’estratègia 5 sobre qualitat.

Fa referència a la realització lliure d’itineraris, i l’objectiu és identificar el nivell d’adequacióe n t re el producte dissenyat i el producte consumit. Es proposa de portar a terme dos indica-d o r s :

1) Comprovació visual del producte. Consisteix en observar el comportament i els movimentsdel client, comprovant en quina mesura el producte consumit (trajecte que realitza) coincideixamb el producte dissenyat (trajecte previst). Dels resultats obtinguts se’n desprendrà l’adequa-ció entre el comportament esperat i el comportament observat i, si cal, es podran definir lesc o r reccions del disseny del producte, de la gestió o de la comunicació.

2) Enquesta de satisfacció de producte. Enquesta que s’administra al visitant una vegadaconsumit el producte amb l’objectiu de definir en quina mesura ha consumit el producte espe-rat. Per aplicar aquest indicador, prèviament caldrà dissenyar l’instrument (enquesta) i determi-nar els paràmetres que asseguren l’adequació entre el producte esperat i el producte consu-m i t .

i) Dinamització de creació de productes i ofertes turístiques especialitzades

Impulsar la creació d’ofertes específiques de senderisme dels sectors públic i privat.

1.1.2 CICLOTURISME

a) Donar suport a les negociacions perquè els productes de la “via verda” es

facin re a l i t a t

Actualment, el Consell Comarcal del Berguedà està portant a terme diferents negociacionsl’objectiu de les quals és l’execució de la infraestructura i l’equipament de la “via verda”. Vi s t al’evolució positiva d’aquestes negociacions i els beneficis que pot aportar aquest pro d u c t e ,seria desitjable l’acord unànime de les diferents entitats del territori d’impulsar i complementaraquestes negociacions.

b)Sensibilitzar i formar els agents locals sobre l’aprofitament de la via verd a

per millorar el nivell de la satisfacció de les vacances i/o generar pro d u c t e s

t u r í s t i c s

Per poder aprofitar les oportunitats de negoci cal que prèviament els agents del territori cone-guin les característiques del producte: potencial econòmic, tipologies i característiques delsp roductes i de les ofertes, mercats, etc. Sense aquest coneixement és pràcticament impossi-ble esperar que es facin actuacions concretes destinades a l’aprofitament d’aquestes oportu-nitats. Per aquest motiu es proposa la realització d’un programa específic de formació (jorn a-des, seminaris, presentacions, etc.) destinat a apropar als agents del territori les característi-ques dels productes i merc a t s .



1.1.3 TURISME EQÜESTRE

a) Acompanyament en la promoció dels productes actuals

Actualment el producte de turisme eqüestre és inexistent en molts catàlegs i prospectes d’in-formació turística. Es recomana la incorporació de la informació pertinent a fi de reforçar la pro-moció i comercialització del producte que ja s’està realitzant des del sector privat.

b) És recomanable en la proposta de gestionar l'ús dels camins per al turis-

me eqüestre .

L’actuació 2 de l’estratègia 4 (accessibilitat i mobilitat) té per objectiu ordenar l’ús de camins.És en aquest sentit que cal tenir en compte també l’ús eqüestre dels camins.

1.1.4 OBSERVACIÓ DE FLORA i FA U N A

a) Determinació de l’ús turístic dels recursos vinculats al Parc natural del

Cadí Moixeró i altres espais naturals

Com reflecteixen els apartats d’anàlisi de l’oferta i diagnosi cal impulsar l’anàlisi i la discussiós o b re la conveniència i l’adequació de l’aprofitament econòmic dels recursos naturals existentsal Parc. Aquesta anàlisi feta per totes les parts afectades ha d’acabar amb la presa de decisiód’incorporació o no d’aquests recursos al mercat.

En el cas que la presa de decisió sigui favorable caldrà posar en marxa els dispositius de ges-tió que permetin de posicionar-se com una destinació capdavantera i competitiva. I també esrecomana d’empre n d re les actuacions següents:

b) Formació dels agents del territori sobre el funcionament i desenvolupa-

ment dels productes vinculats al turisme cultural

Formació dels possibles proveïdors sobre els continguts i la prestació de serveis de l’obser-vació de la fauna com a producte turístic i el potencial real de la comarca en aquest producte.

És recomanable la comparació amb altres parcs europeus a fi de veure els serveis que ofe-reixen. (en aquest sentit es recomana visitar la pàgina web: www. p n r- v e rcors.fr).

c) Valorització dels recursos naturals de la flora:

Creació de material de documentació dels recursos (llista de control, de les diferents especialitats,mapa d’ubicació, etc.), serveis (lloguer de prismàtics, guies, etc.), interpretació del territori, materialespecífic de màrqueting en uns quants idiomes i accés a Internet en diferents idiomes.

d) Implantar eines i sistemes de gestió de la qualitat

( Vegeu l'estratègia 5)

e) Dinamització de la creació de productes i d'ofertes turístiques especialitzats

Impulsar la creació d'ofertes específiques d'observació de flora i fauna tant dels sectorspúblic i privat.

41




SENDERISME: PLA DE ACTUACIONS METODOLOGIA ENTITATRESPONSABLE 2005 2006 2007 2008 2009 2010 DESTINACIÓ TÈCNICA QUANTI-

FICACIÓFINAN-ÇAMENT

1. Consens del model degestió del senderisme N e g o c i a c i ó

Consorci deTurisme del'Alt Berguedà

X alta alta

2. Llibre blanc dels senders alB e rg u e d à

C o n t r a c t a c i óe x t e rn a


X mitjana baixa

3. Ús dels camins (Vegeu l’estratègia 5) baixa alta4. Adequació de la xarx a-Adequació de la senyalització horizontal-Completar la senyalització vertical-Valorització dels recursos complementaris

D i recció pròpia icontractació exter-na de les obre s


5. Millorar els equipamentsassociats a la natura

A c c i ód i re c t a

Entitatsdiverses X X mitjana alta

6. Formació de pro v e ï d o r s C o n t r a c t a c i óe x t e rn a


X X X alta alta

7. Formació dels agentsi n f o rm a t i u s



X X X alta alta

8. Implantar eines de gestióde la qualitat


Cambra deComerç deBarcelona

X X X X X X alta alta

9. Dinamitzar la creació dep ro d u c t e s



X X X X X X alta alta

CICLOTURISME: PLA D’ ACTUACIONS10. Suport a les negociacions Totes les entitats

11. Sensibilització i form a c i ódels agents locals N e g o c i a c i ó

ConsellComarcal delBerguedà

x

T.EQÜESTRE: PLA DE ACTUACIONS12. Donar suport a lesactuacions de pro m o c i o n s


13. Determinar l’ús eqüestredels camins (Vegeu l’estratègia 4)

OBSERVACIÓ DE LA FLORA I FAUNA:PLA D’ ACTUACIONS

14. Impulsar la presa dedecisió sobre la valoritzacióturística dels recursos naturals

A c c i ód i re c t a ,a s s e s s o r a-ment extern

? baixa alta

15. Posada en marxa dedispositius de gestió


Parc i altresentitats baixa alta

16. Formació de pro v e ï d o r s C o n t r a c t a c i óe x t e rn a Parc alta alta

17. Valorització dels re c u r s o sn a t u r a l s


Parc i altresentitats mitjana alta

18. Implantar eines i sistemesde gestió de la qualitat


Cambra deComerç deBarcelona

baixa alta

19. Dinamització de la cre a-ció de pro d u c t e s


TEMPORALITAT PRIORITAT

X XX XX X

baixa altaalta alta

mitjana alta

RESUM PER PRODUCTES DE LES ACTUACIONS PROPOSADES

43




1.2 TURISME CULTURAL

a) Ampliar l’accessibilitat dels recursos i equipaments turístics

Com ja s’ha esmentat, una part molt important de l’oferta vinculada al turisme cultural pateixuna concentració significativa: amb l’excepció de l’estiu, els equipaments solen estar obertsexclusivament els caps de setmana. Aquest fet dificulta considerablement la creació de pro-ductes per a altres dies diferents del cap de setmana i la captació de mercats el consum delsquals no sigui de cap de setmana.

Per aquest motiu el Pla de Màrqueting del Berguedà proposa com a objectiu ampliar l’ofertade recursos i equipaments turístics, no pel que fa a la quantitat (d’oferta) sinó pel que fa a l’ac-cessibilitat (ampliar el període d’obertura).

Per l’elevada quantitat d’oferta i d’equipaments existents a la comarca es proposa d’assu-mir aquesta ampliació en dues fases:

1a fase

Ampliació de l’oferta en dos dies setmanals. En aquest sentit, es recomana la coord i n a c i ódels períodes d’obertura per optimitzar l’oferta de la destinació.

2a fase

Accessibilitat completa de l’oferta (setmana completa).

b) Segmentar i establir categories de l’oferta de recursos i d’equipaments

“Qualitat és satisfer les expectatives del client”. Aquesta definició ens indica que cal tenir encompte i mesurar les expectatives que es generen des de l’oferta per poder-les satisfer, ja queen cas de no poder-ho fer nosaltres mateixos estem induint la mala qualitat.

Són diversos els casos detectats al Berguedà en què la publicitat de determinats recursos iequipaments generen unes expectatives molt superiors a la realitat. En aquest sentit, es re c o m a-na tenir un clar sentit de la realitat, atès que la valoració l’efectuarà el client. Per això es re c o m a-na la categorització de l’oferta, a fi de permetre ajustar les expectatives generades i a la re a l i t a t .

Cal trobar quines són les categories més adequades a les característiques de l’oferta i quetransmetin més contingut al client potencial. Metodològicament, és preferible la contractacióe x t e rna, tant per l’objectivitat com per la qualificació.

El desenvolupament d’aquesta actuació l’ha d’executar una única entitat, que en lideri l’apli-cació del conjunt d’entitats afectades.

c) Revisar la valorització dels recursos i dels equipaments turístics de mane-

ra que permeti l’ampliació del públic objectiu

Com ja s’ha esmentat, al Berguedà hi ha diversos equipaments associats al turisme culturaldestinats principalment al públic local i de proximitat. En l’actuació 1 es proposa ampliar elshoraris d’obertura perquè aquests equipaments puguin ser atractius per al públic de curta dis-tància, però també és recomanable efectuar la interpretació amb idiomes d’aquest mateixospúblics, per millorar-ne la compre n s i ó .



d) Millorar l’accessibilitat als recursos i equipaments culturals del territori

En l’anàlisi de l’oferta primer, i en l’anàlisi de client després, es va confirmar l’escassa senya-lització per accedir a molts dels equipaments. A fi de solventar aquesta deficiència, l’estratè-gia 4 sobre accessibilitat i mobilitat recomana de portar a terme un pla d’actuació per a la sen-yalització de tots els equipaments turístics.

e) Creació de productes turístics

Actualment, el turisme cultural el formen principalment diversos recursos i equipaments, quepoden actuar de suport a la millora de la satisfacció de l’experiència turística. Però, en canvi,hi ha poques ofertes estructurades. Per tal de corregir aquesta mancança, i millorar així la cap-tació de la demanda, cal dinamitzar, principalment entre el sector privat, la creació d’ofertesespecífiques vinculades al turisme cultural.

f) Coordinar la gestió i comunicació de la informació turística i assegurar- n e

l’eficàcia i la fiabilitat

Principalment, en les taules de treball s’ha evidenciat la dificultat de treballar amb materialsinformatius de caràcter puntual i local.

A més de l’aprofitament escàs dels recursos econòmics, la dificultat principal és lliurar massafullets a la persona que sol·licita una informació diversa i dispersa. Per aquest motiu, és neces-sari elaborar material informatiu que permeti re s p o n d re a les necessitats del client, tal com indi-ca l’estratègia 2 sobre material informatiu. Aquesta actuació, a més de satisfer les necessitatsd’informació del client, compleix l’objectiu de les entitats de promocionar l’oferta local i, a més,permet d’optimitzar les inversions destinades a l’edició de material informatiu.

g) Sensibilitzar i implicar els empresaris turístics del territori en la pre s c r i p-

ció i recomanació de l’oferta turística local

Tot i que molts dels agents del territori actuen en aquest sentit, cal mantenir l’atenció i conti-nuar portant a terme aquesta sensibilització perquè el 100% de l’oferta local actuï com a pre s-criptora dels recursos i de l’equipament del territori.

h) Implantar eines de gestió de la qualitat

L’objectiu és confirmar que el consum dels productes es produeix amb la metodologia i el dis-seny previst.

Ateses les característiques dels diferents productes i serveis, es proposen dos tipus difere n t sde controls de qualitat:

1) Mistery Shopping. L’objectiu és comprovar l’adequació entre el producte consumit i el pro-ducte dissenyat. Aquests tipus d’indicadors es poden aplicar per exemple en una visita almuseu o en la realització d’una visita guiada.

45




M e t o d o l o g i a. L’aplicació d’aquest indicador consta de dues parts difere n c i a d e s :

a) L’elaboració i el disseny dels requisits i estàndards de qualitat tant en espais de treball comen la prestació de serveis.

b) L’avaluació del grau de compliment dels requisits i estàndards definits prèviament. Enaquest cas, l’avaluació i/o verificació d’aquests estàndards els efectua una persona descone-guda que re p resenta que és un client (mistery shopping) .

2) C o m p rovació visual del pro d u c t e. Consisteix a observar el comportament i els movimentsdel client per comprovar en quina mesura el producte consumit (trajecte que es realitza) coin-cideix amb el producte dissenyat (trajecte previst). Dels resultats obtinguts se’n desprendrà l’a-dequació entre comportament esperat i comportament observat i es podran definir, si cal, lesc o r reccions que cal fer en el disseny del producte, la gestió o la comunicació. Com a instru-ment es pot aplicar principalment a la realització lliure d’itineraris.

3) Enquesta de satisfacció de pro d u c t e. Enquesta que s’administra al visitant una vegadaconsumit el producte i que té per objectiu definir en quina mesura ha consumit el pro d u c t eesperat. Per aplicar aquest indicador, prèviament caldrà dissenyar l’enquesta i determinar elsp a r à m e t res que asseguren l’adequació entre el producte esperat i el producte consumit. Perv a l o r a r-la correctament cal portar a terme un seguiment dels resultats obtinguts en els qües-t i o n a r i s .

TURISME CULTURAL: PLAD’ ACTUACIONS METODOLOGIA ENTITAT

RESPONSABLE 2005 2006 2007 2008 2009 2010 DESTINACIÓ TÈCNICA QUANTI-FICACIÓ

FINAN-ÇAMENT

1. Ampliar accessibilitat del ’ o f e rta (l’horari)

E x e c u c i ód i re c t a

Entitatsimplicades X X baixa alta

2. Segmentar i categoritzarl ’ o f e rt a


Una únicaentitat X X baixa alta

3. Modificar la valoritzacióper ampliar el públic objectiu


Entitatsimplicades X X X baixa alta

4. Accessibilitat fins als re c u r-sos (senyalització)


ConsellComarcal delBerguedà

X baixa alta

5. Dinamitzar la creació dep roductes turístics

E x e c u c i ód i re c t a X X X X X X baixa mitja

6. Coordinació i gestió de lai n f o rm a c i ó

E x e c u c i ód i re c t a X alta alta

7. Sensibilització dels empresa-ris sobre la prescripció d’ofertacomplementària

E x e c u c i ód i re c t a X X X X X X baixa alta


Cambrade Comerçde Barcelona

X X X X X X baixa alta

RESUM PER PRODUCTES DE LES ACTUACIONS PROPOSADESTEMPORALITAT PRIORITAT

47




1.3 TURISME ESPORTIU

a) Ordenar l'ús dels camins

En el marc de les taules de treball es va reflexionar sobre l’impacte en la satisfacció del clientquan conviuen diferents usuaris en els camins. A partir de l’anàlisi efectuat i de l’experiènciaportada a terme en altres països capdavanters (per exemple, Anglaterra) es va proposar ord e-nar els camins segons els diferents usuaris. Aquesta actuació queda incorporada en l’actuació2 de l’estratègia d’accessibilitat i mobilitat .

b) Assegurar el manteniment de la infraestructura associada a la BTT

Cal assegurar el bon estat i el manteniment tant de la infraestructura com de l’equipamentassociat a la pràctica de la bicicleta tot terre n y.

c) Impulsar l’ampliació de pistes i circuits d’esquí de fons i raquetes de neu

Actualment hi ha tres circuits disponibles: un de circular i dos de lineals. Això fa que l’ofertasigui limitada a una estada molt curta, si no es volen repetir circuits. En la mesura que s’am-pliïn aquests circuits serà possible, a més d’ampliar el radi de promoció, facilitar també unaestada més llarga.

d) Impulsar la millora de la cooperació en el marc de l’Associació d’empre-

ses i activitats turístiques del Berguedà

Les empreses d’activitat complementària són molt especialitzades i gairebé totes uniperso-nals. Això dificulta considerablement la prestació conjunta de serveis al client i l’ampliació deles ofertes.

Per tal de donar una millor resposta al mercat tant pel que fa a l’atenció al client com pel quefa a la creació d’ofertes, es proposa la creació d’un tipus d’estratègia associativa que perme-ti compartir serveis: atenció telefònica, creació d’ofertes, etc.

e) Traduir la pàgina web de l’Associació a l’anglès i el francès (mercats de

mitjana distància)

Actualment l’ associació d'empreses i activitats turístiques del Berguedà disposa d’una pàgi-na web consultable en català i en espanyol. Per tal d’aprofitar l’impacte que pot generar en elsm e rcats de curta i mitjana distància, es recomana de traduir-la al francès i a l’anglès.

f) Ampliar models d’aproximació a la qualitat

L’estratègia 6 sobre qualitat desenvolupa la implantació dels models i sistemes de gestió dela qualitat.



TURISME ESPORTIU: PLAD’ ACTUACIONS METODOLOGIA ENTITAT


FINAN-ÇAMENT

1. Ordenar l’ús dels camins Ve u re l’estratè-gia de mobilitat X alta alta

2. Assegurar el mantenimentde les rutes de BTT

E x e c u c i ód i re c t e X X X X X X baixa alta

3. Ampliació de l’esquí defons i de les raquetes de neu

E x e c u c i ód i re c t e X X X X X baixa mitjana

4. Cooperació en els serv e i sde l’Associació

E x e c u c i ód i re c t e Associació X X mitjana alta

5. Ampliar merc a t s E x e c u c i ód i re c t e Associació X X mitjana alta


Ve u re l’estratè-gia de qualitat

Cambrade Comerçde Barcelona

X X X X X X baixa alta


49




1.4 TURISME GASTRONÒMIC

a) Sensibilitzar els establiments de restauració del territori sobre l’oportuni-

tat de negoci que genera el sector turístic

Per poder aprofitar les oportunitats de negoci, és necessari que prèviament els agents delterritori coneguin les característiques del producte: potencial econòmic, tipologies i caracterís-tiques dels productes i de les ofertes, mercats, etc. Sense aquest coneixement, és pràctica-ment impossible esperar que es realitzin actuacions concretes destinades a l’aprofitament d’a-questes oportunitats.

Per aquest motiu, es proposa la realització d’un programa específic de formació (jorn a d e s ,seminaris, presentacions), principalment amb l’exposició de casos que permetin d’analitzarl’impacte econòmic que pot tenir el turisme en els establiments de re s t a u r a c i ó .

b) Assegurar la qualitat turística dels establiments de re s t a u r a c i ó

Igual que en altres serveis turístics, també en els restaurants es proposa de procedir a laimplantació, primer, de models d’aproximació a la qualitat turística, i continuar després amb laimplantació de sistemes de gestió de la qualitat.

En l’estratègia 5, de qualitat, s’especifiquen amb més detall les actuacions necessàries pergarantir l’èxit d’aquesta actuació.

Pel que fa a la temporalització d’aquesta actuació, cal especificar que, si bé es proposa ques’iniciï l’any 2006, l’actuació ha de portar a la sensibilització i incorporació d’altres establi-ments; per la qual cosa no s’hauria de donar per acabada fins que tots els establiments de re s-tauració de la comarca tinguin implantats els sistemes de gestió de la qualitat.

c) Redefinir el significat i el contingut de la marca “Cuina del Berguedà”, i

establir els estàndards corresponents que permetin verificar-ne la pertinença

Una de les conclusions presentades en l’apartat de diagnosi fa referència a la dificultat dedefinir el contingut i significat de la marca “cuina del Berguedà” entre els mateixos proveïdors.

La causa que s’associa a aquesta dificultat és no haver definit el criteri prèviament: elaboratal Berguedà, tradicional del Berguedà, exclusiu del Berguedà, etc. El tríptic promocional incor-pora diversos productes (bolet, blat de moro escairat i pèsol negre) i un plat (patates emmas-carades); els uns originaris i els altres exclusius del territori, però també incorpora altres pro-ductes (definits en el tríptic com a menges), que més aviat són productes artesans.

Donat que si els proveïdors no es reconeixen el contingut, més dificultats tindran els clients(vegeu l’apartat sobre posicionament de marques), es proposa redefinir el contingut d’aques-ta marca de manera que permeti incloure o excloure els productes i els establiments. Es re c o-mana portar a terme la revisió amb l’assessorament d’experts externs.

Cal tenir en compte que, en el cas de mantenir el producte com a element definitori, serànecessari també assegurar la relació cuiner–pro d u c t o r. Per aquest motiu, es recomana impul-sar la negociació entre restauradors i productors amb l’objectiu de definir les característiques,la qualitat i la producció d’aquests productes i, si arriba el cas, tancar un acord que permetia s s e g u r a r-ne el subministrament i la qualitat.



d) Mantenir el producte turístic “Cuina del bolet” assegurar-ne la qualitat

Tant l’avaluació del treball de camp com l’anàlisi portat a terme en les taules de treball re c o m a-na mantenir la campanya “Cuina del bolet” a causa dels bons resultats econòmics que ha tingut.Tot i aquest manteniment, per evitar precisament que aquest bon funcionament pugui afectar laqualitat d’aquest producte turístic presentat pel conjunt de la destinació, es proposa articular elsinstruments necessaris a fi d’assegurar en tot moment els estàndards mínims de qualitat.

Els estàndards que es proposen controlar (consensuats a les taules de treball) són:

1 r. Obligació de l’establiment de restauració de presentar l’oferta del menú del bolet conjun-tament amb la carta.

2n. Coincidència exacta del contingut del menú ofertat amb el menú publicitat. En cas queno es produeixi aquesta coincidència, el cambrer haurà de comunicar, en lliurar la carta, qui-nes són les diferències i a què són degudes.

La tècnica proposada és la de la mistery shopping i es proposa portar-la a terme extern a-ment, per tal de facilitar la fiabilitat i l’objectivitat.

Un projecte d’aquestes característiques (experimentat en altres indrets) es posa en pràcticade la manera següent:

Pel que fa a les conseqüències de la no-superació de l’avaluació, es proposa:

1r any: Prèviament a l’inici de la campanya, es comunicarà el programa a tots els participants.Una vegada finalitzada, es farà una reunió de treball per comunicar els resultats aconseguits.A aquells establiments que no hagin superat satisfactòriament l’avaluació se’ls dirigirà un avísde no-conformitat per escrit.

2n any: Els establiments que participin a la mostra dipositaran una fiança que els serà re t o r-nada una vegada superada l’avaluació.

3r any: Aquells establiments que no superin l’avaluació, a més de no recuperar la fiança,seran penalitzats amb la no-participació a la propera edició de la campanya del bolet.

e) Impulsar la creació de productes turístics i assegurar-ne la qualitat

Seguint amb el treball iniciat amb el producte turístic “Cuina del bolet”, es proposa crear nousp roductes turístics vinculats a la gastronomia. Es proposa la creació de tres productes turís-tics específics, tot i que aquesta xifra pot variar en funció dels resultats aconseguits. L’ o b j e c t i ués que actuïn com a atractiu turístic i com a generadors de negoci, i que assegurin la qualitaten tot moment.

Si bé aquests productes poden estar vinculats a un producte específic, també es preveu lapossibilitat que estiguin associats a un fet identitari propi (per exemple, el Menú de la Patum).

f) Creació d’un calendari gastro n ò m i c

C o o rdinar les diferents actuacions gastronòmiques que es generen a la comarca durant l’any(dates, formats, agenda, activitats complementàries, promoció, etc.). I després, es pro p o s ad’editar el calendari (format paper, digital, etc.) i distribuir- l o .

51




g) Guia d’establiments de re s t a u r a c i ó

Elaboració d’una guia d’establiments de restauració que doni la màxima informació possible alclients (adreces, preus, tipus de restaurant, especialitats, etc.), i que faciliti la recerca de restaurantsper diferents conceptes o categories. Aquesta guia ha de complir dues funcions específiques:

a) Servir de promoció per als establiments.b) Donar resposta a les necessitats del client: especialitats, horaris, dies festius i vacances,

p reus aproximats (o graella de preus), etc.

h) Guia de productes gastronòmics artesans

Igual que en el cas anterior, es proposa que aquesta guia pugui servir tant per a la pro m o c i ódels establiments com per donar resposta a les necessitats del client: especialitats, horaris,dies festius i vacances, preus aproximats, etc.

i) Pro m o u re tant a l’origen com a la destinació les actuacions gastro n ò m i-

ques que es desenvolupin a la comarc a

GASTRONOMIA: PLA D’ ACTUACIONS METODOLOGIA ENTITAT


FINAN-ÇAMENT

1. Sensibilització del sectore m p re s a r i a l X X X X X X

2a. Aproximació a la qualitatt u r í s t i c a

C o n t r a c t a c i óe x t e rn a X X X X X X baixa alta

2b. Implantació dels sistemesde qualitat


3. Redefinir la campanya“Cuina del bolet”

E x e c u c i ód i re c t a .P o s s i b i l i t a ta s s e s s o r a m e n te x t e rn

X X

4. Control de qualitat de lacampanya “Cuina del bolet”


5. Creació del producte 2(inclou el control de la qualitat) ED i CE 1 X X X X X alta mitjana

6. Creació del producte 3(inclou el control de la qualitat) ED i CE X X X X baixa alta

7. Creació del producte 4(inclou el control de la qualitat) ED i CE X X X alta mitjana

8. Agenda gastro n ò m i c a Execució dire c t a X X X X X X mitjana mitjana

9. Guia de re s t a u r a n t s Execució dire c t a X X X baixa mitjana

10. Guia de pro d u c t e s Execució dire c t a X X X baixa mitjana

11. Promoció ic o m e rc i a l i t z a c i ó

E x e c u c i ód i re c t a X X X X X X alta mitjana


1 execució directa del treball de creació de la campanya i contractació externa del control de qualitat

53



Pla de màrqueting del Bergueda

Estratègia 2Afavorir la informació sobre els productes, els serveis i else q u i p a m e n t s

1) Coordinació dels punts d'informació

Organització del funcionament dels diversos punts d'informació en xarxa, de manera efecti-va, perquè qualsevol punt d'informació pugui re s p o n d re a les necessitats del turista i no nomésa la necessitat de promoció de l'oferta local.

2) Adequació de la informació i de la documentació a les necessitats del client

Es recomana inventariar la informació sol·licitada i la freqüència de la demanda, metodologiaque permetrà detectar les necessitats i els interessos dels visitants i satisfer pro g re s s i v a m e n taquestes necessitats.

Es proposa de tenir en compte:- el producte de consum del turista (per sobre dels interessos locals)- la diferència entre la informació a destinació (objectiu: consum) i la informació en merc a t s

emissors (objectiu: captar l'atenció i incitar a la decisió de compra)

3) Millora de la comunicació

L'adequació de les mesures comunicatives i publicitàries de diferents punts del territori potp e r m e t re que els interessos s'ampliïn.

4) Edició de material informatiu

Elaboració de material específic col.lectiu de consum en el territori.

5) Adequació dels espais informatius

Cal adequar els espais informatius que permetin induir el consum dels diferents pro d u c t e s ,serveis i equipaments del territori (les oficines han de ser els primers espais o centres interpre-tatius del territori).



ESTRATÈGIA 2 AFAVORIR LA INFORMACIÓ SOBRE ELS PRO-DUCTES, ELS SERVEIS I ELS EQUIPAMENTS

TERMINI

DESTINACIÓ TÈCNICA

ENTITAT QUANTIFICACIÓ

Actuació 1 C o o rdinació dels puntsd ’ i n f o rm a c i ó C u rt B a i x a A l t a

Responsablede cadaproducte

Va r i a b l e

Actuació 2Adequació de la informació ide la documentació a lesnecessitats del client

C u rt B a i x a A l t aConsellComarcal /Ajuntaments

Va r i a b l e

Actuació 3 Millora de la comunicació C u rt B a i x a A l t a - C o s t o sl o g í s t i c o s

Actuació 4 Edició de material inform a t i u M i t j à A l t a M i t j a n a - Va r i a b l e

Actuació 5 Adequació dels espaisi n f o rm a t i u s M i t j à B a i x a A l t a OT Va r i a b l e

PRIORITAT

55




Estratègia 3

Afavorir la promoció i comercialització dels productes cre a t s

La comercialització de qualsevol producte turístic es regula per la normativa següent:

El Decret 168/1994, de 30 de maig, de reglamentació de les agències de viatge i la llei21/1995, de 6 de juliol, reguladora dels viatges combinats, condicionen i, a consideració del'equip que participa en el projecte, limiten considerablement el desenvolupament local delsterritoris i la seva competitivitat.

Tenint en compte la realitat de la comarca, es proposa que s'arribi a acords comercials ambles agències de viatges de territori (agent competent de la comercialització turística) sobre elsp roductes actuals i altres que es puguin, a fi de determinar-ne les possibles vies de comerc i a-l i t z a c i ó .

En el cas que no es pugui arribar a acords caldrà impulsar la creació d'una agència de viat-ges re c e p t i v a .

ESTRATÈGIA 3 AFAVORIR LA PROMOCIÓ COMERCIALITZACIÓDELS PRODUCTES CREATS

TERMINI



Actuació 1 Acords comercials amb les agèn-cies de viatges del territori C u rt A l t a A l t a - Va r i a b l e

Actuació 2 Impulsar la creació d’unaagència de viatges re c e p t i v a C u rt A l t a A l t a - Va r i a b l e

PRIORITAT

57




Estratègia 4Afavorir la informació sobre els productes, els serveis i else q u i p a m e n t s

4.1 Elaboració del mapa de mobilitat dels productes turístics

D e f i n i r, en el conjunt dels productes, les necessitats de mobilitat de les persones que els uti-litzen i/o els poden utilitzar (clients potencials), facilitant-ne el desenvolupament. Perquè aquestt reball de definir les necessitats de mobilitat compleixi els objectius d'aquest pla de màrq u e-ting cal tenir en compte les variables següents:

- Tipus de pro d u c t e- Xarxa de mobilitat, la qual haurà d'incloure els recursos i els atractius a visitar, els nuclis

de població, els serveis, els equipaments, etc.- Tipus de desplaçament de cada re c o r regut (a peu, amb cotxe, amb bicicleta, etc.)- Tipus de via seleccionada, atenent les característiques de viabilitat, seguretat, paisatgis-

me i tipus de desplaçament.

Efectuat aquest treball, caldrà superposar els mapes a fi que els diferents productes siguincompatibles i consensuar-ne el contingut amb altres sectors de la població a fi de validar-ne ip o s s i b i l i t a r-ne l'aplicació.

Del conjunt d'informació sortirà un mapa de mobilitat dels productes turístics.

Però perquè aquesta mobilitat turística doni competitivitat al territori, caldrà determinar qui-nes millores, respecte de l'estat actual, són necessàries per: 1) garantir el desenvolupamenteconòmic local, i 2) assegurar la satisfacció de la persona que visita el territori.

4.2 Ordenar els usos dels camins

P e rquè l'anterior actuació sigui efectiva, i d'acord amb la legislació vigent, cal que els ajunta-ments (entitats locals) desenvolupin les ordenances de camins respectives; la qual ha de re g u-lar els usos d'aquest domini públic. A causa de la dificultat tècnica que pot comportar aques-ta acció a alguns ajuntaments, es proposa la contractació d'una empresa externa que facilitil'assessorament i l'execució.

4.3 Defensar l'execució de les propostes d'actuació davant de les autoritats perti-n e n t s

Cal crear un grup de treball re p resentatiu de tot el territori que defensi davant de les entitatspertinents l'execució de les necessitats en la forma i el contingut del document aprovat en l'ac-tuació 4.1.

Es proposa que per optimitzar el treball i l'eficàcia dels resultats el grup desenvolupi les tas-ques a partir de tres criteris principals:

1) Responsabilitats de cada un dels membre s2) Calendari dels objectius proposats 3) Calendari de reunions a fi d'avaluar, i definir noves estratègies si pertoca, els resultats pre-

t e s o s



Per la vinculació amb els interessos de l'actuació, es proposa que aquest grup de treball esti-gui format per:

a) persones que hagin participat directament en la realització i el consens de l'estudi pre l i m i-nar (mapa de mobilitat)

b) persones en re p resentació dels diferents interessos (la dinamització local i competitivitatturística) procedents tant del sector públic com privat del conjunt de municipis de la comarc a

En aquest sentit es fa una observació doble:

1) Si bé és recomanable que durant la fase d'elaboració de l'informe l'àmbit territorial i les per-sones consultades siguin del conjunt de la comarca, en aquesta fase de re c e rca de finança-ment els interessos estaran millor re p resentats i defensats en la mesura que ho facin les per-sones sobre les quals incideix directament el resultat de l'aplicació.

2) Aquesta actuació no pot quedar separada del conjunt territorial de la comarca, per la qualcosa caldrà aprofitar els mecanismes que permetin la coordinació i la creació de sinergies posi-tives amb altres objectius i actuacions que es desenvolupin a la comarca del Berguedà.

ESTRATÈGIA 4 ASSEGURAR UNA CORRECTE ACCESSIBILITAT I MOBI-LITAT A TOTS ELS ATRACTIUS I RECURSOS TURÍS -TICS DEL TERRITORI COMPTABILITZANT EN TOTMOMENT ELS REQUISITS NECESSARIS PEL CORRECTEDESENVOLUPAMENT DE CADA PRODUCTE

TERMINI



Actuació 1 Elaboració del mapa de mobi-litat dels productes turístics C u rt B a i x a A l t a

Responsablede cadaproducte

Va r i a b l e

Actuació 2 O rdenar els usos dels camins C u rt B a i x a A l t aConsellComarcal /Ajuntaments

Va r i a b l e

Actuació 3Defensar l'execució de lesnecessitats davant de les auto-ritats pert i n e n t s

- - A l t a Nova entitat C o s t o sl o g í s t i c o s

PRIORITAT

59




Estratègia 5

Consolidar i millorar l'atractiu del terr i t o r i

5.1 Sensibilitzar tots els agents locals i també la població general de la necessitat ide la importància de recuperar i mantenir l'atractiu del territori

Hi ha un ventall molt ampli de metodologies amb l'objectiu de sensibilitzar i conscienciar lapoblació d'un fet concret. Cal tenir clar però, que com més àmplia, dispersa i variada és lazona objectiu més notable és la dificultat. Aquest fet comporta dispersió i varietat de mesure sdestinades al públic en general i a col·lectius específics i, sobretot, concebre'n l'execucióconstant i els resultats a llarg termini.

Algunes metodologies considerades clàssiques van des de la realització de conferències ixerrades o taules rodones destinades al públic general i a col·lectius específics (mainada, per-sonal adscrit a l'Administració pública, constructors, pagesos, etc.) fins a altres ja encaradesa generar models d'actuació (premis a la restauració del paisatge, etc.).

El que sí que és recomanable és la planificació a curt, mitjà i llarg termini de les metodologiesque s'utilitzaran, al públic que es destinarà, el calendari de les actuacions, etc., a fi de fer- n efactible la realització i el seguiment.

5.2 Solventar punts crítics de paisatge

Es recomana inventariar els punts crítics de paisatge i buscar la solució més adequada a cada un.

5.3 Posar en marxa procediments que permetin incentivar la recuperació de la iden-titat del territori

Tot i que encara no hi ha cap mètode reconegut universalment per estudiar, identificar i ava-luar els paisatges, sí que hi ha prou experiència i coneixement per considerar útils algunes deles eines que s'estan utilitzant.

Però com bé assenyala el Conveni i el Projecte de llei del paisatge, el procediment no es limi-ta a l'estudi del paisatge. Perquè aporti resultats positius cal fixar objectius (de qualitat del pai-satge) i els mitjans i els instruments amb els quals s'assoliran els objectius establerts.

Iniciar un treball d'aquest tipus a la comarca del Berguedà ajudaria no tan sols a conscienciar(actuació primera d'aquesta estratègia) sinó també a materialitzar aquesta consciència, moltestesa en alguns agents del territori, i el que és més important, a aturar i empre n d re accionsc o r rectives sobre aquests punts febles del paisatge que, diagnosticats, inicien el treball en con-tra de la competitivitat del turisme del Berguedà.

Per a la realització d'aquesta actuació es proposen dos instruments.



5.3.1. Estudi del paisatge del Berg u e d à

Seria l'instrument tècnic elaborat per un equip interdisciplinar i d'experts que permetés deconfigurar un cos conceptual i metodològic per tal de valoritzar el paisatge de la comarca.

L'estudi hauria de permetre d'assolir els següents objectius:

1. La identificació i caracterització dels paisatges del Berguedà, dels seus components, deles unitats de paisatge diferenciades i dels seus valors

2. Detectar les tendències i els impactes desestabilitzadors de l'equilibri del paisatge de lac o m a rca; és a dir, els que comprometen el manteniment dels valors i de la sostenibilitat

3. Establir estratègies, instruments i mesures específiques adequades per a la gestió dinàmi-ca del paisatge del Berguedà, entenent aquest com un paisatge de qualitat que és un valorafegit al potencial econòmic i turístic de la comarc a .

A la vegada, l'estudi hauria de proposar un seguit d'instruments i d'actuacions específiquesper a la gestió dinàmica del paisatge del Berguedà:

a) un recull de criteris paisatgístics per la planificació territorial i urbanísticab) un codi de bones pràctiques del sector del turismec) un catàleg de propostes de restauració i millora del paisatged) un avanç de programa de gestió del paisatge

5.3.2 Carta del paisatge per a la protecció, millora i valorització del paisatge delB e rg u e d à

Seria un instrument útil de concertació d'estratègies sobre el paisatge de la comarca, amb lafinalitat d'afavorir que en les decisions que s'adoptin sobre el paisatge per part dels poderspúblics, participin els ciutadans, els agents econòmics i professionals que hi intervenen o quetenen un bon coneixement del territori i del turisme, els col·lectius de defensa del medi ambienti les entitats de custòdia del territori.

La “carta del paisatge” podria anar junt amb un annex amb l'enunciat de criteris paisatgísticsindicatius adreçats a la planificació l planejament territorial i urbanística relacionats amb elsaspectes següents:

1. Nuclis urbans existents2. Creixements urbans3. Urbanitzacions fore s t a l s4. Espai agrari5. Espai obert6. Sectors industrials7. Usos periurbans8. Infraestructures de transport9. Infraestructures de serveis10. Equipaments comunitaris

La Carta podria proposar la creació d'una comissió del paisatge del Berguedà com a instru-ment de participació dels agents econòmics, socials i entitats ambientals de la comarca, i coma òrgan de participació, debat i seguiment de les polítiques i les actuacions sobre el paisatgedel Berguedà; i pro m o u re el paisatge de la comarca com a marca turística de qualitat.

61




ESTRATÈGIA 5 CONSOLIDAR I MILLORAR L'ATRACTIU DELTERRITORI

TERMINI



Actuació 1Sensibilitzar tots els agents locals itambé la població general de lanecessitat i importància de recupe-rar i mantenir l'atractiu del territori

M i t j à M i t j a n a A l t a ConsellComarcal -

Actuació 2 Solventar punts crítics de pai-s a t g e C u rt B a i x a A l t a Consell

Comarcal -

Actuació 3

Posar en marxa procediments quepermetin incentivar la recuperacióde la identitat del territori:-Estudi del paisatge del Berguedà-Carta del paisatge per a la protec-ció, millora i valorització del paisat-ge del Berguedà

C u rt B a i x a A l t a ConsellComarcal

Estudi delpaisatge:50.000 e�Carta delpaisatge:12.000 e

PRIORITAT

63




Estratègia 6

Q u a l i t a t

6.1. Sensibilització de les entitats responsables d'empreses i de destinacions decara a la implantació de sistemes de gestió de la qualitat

Com s'ha exposat en les anteriors estratègies i actuacions, poden haver-hi diferents mètodesper a la consecució d'aquest objectiu. La importància i l'eficàcia recau en una planificacióc o r recta del calendari d'actuacions.

6.2. Implantació del model d'aproximació a la qualitat turística

Aquesta nova metodologia es considera una aproximació a la qualitat i també el precedent ala implantació de sistemes de gestió. Els seus continguts analitzen, a més de la qualitat de ladestinació, els espais i serveis dels establiments, i ajuden a incorporar de manera precisa i fia-ble els instruments del qüestionari de satisfacció i el de queixes i suggeriments. Està feta l'a-daptació del model a diversos subsectors: allotjament, restaurants, museus, etc.

6.3. Assessorament sobre la implantació de sistemes de gestió de qualitat

L'evolució dels sistemes de gestió de la qualitat ha comportat que avui hi hagi diferents sis-temes. A més de la ISO i de la norma ICHE, s'han desenvolupat sistemes (EUROPARC, EMAS,etc.) que poden fer recomanable que es pugui oferir assessorament en el moment de pre n d rela decisió sobre quin model és el més adequat d'implantar.

Per l'especialització dels continguts, es recomana la contractació d'una empresa especialit-z a d a .

6.4. Implantació de sistemes de gestió de qualitat

“Satisfer les necessitats del client” és avui una condició imprescindible per sobre v i u re en elm e rc a t .

Fins fa pocs anys, les empreses han portat a terme l'objectiu de satisfer de manera intuïtiva,p e rquè també era intuïtiu també el coneixement de les necessitats i expectatives del client.

Com que la vida de les empreses no podia estar pendent de la intuïció, es van començar ad e s e n v o l u p a r, primer en el sector industrial i després en el sector serveis, sistemes científicsde gestió encaminats a assegurar aquesta satisfacció del client, la “qualitat”.

El sector industrial porta més de 70 anys aplicant aquests sistemes d'assegurament de laqualitat, i ha demostrat fins a quina mesura s'ha convertit en un instrument útil per a la gestió(per exemple, en la disminució dels costos de la no-qualitat) però també per al mercat: moltsclients -principalment intermediaris- utilitzen només els proveïdors amb certificats de qualitat.



Tot i que l'adaptació d'aquests sistemes en el sector turístic és molt recent (en el sector turís-tic espanyol no té més de 25 anys) hi ha moltes empreses que hi estan treballant, i comencentambé a ser importants els re s u l t a t s .

Poques empreses (només 11) del Berguedà estan aplicant sistemes de gestió de la qualitat.En el moment d'efectuar la diagnosi competitiva d'aquesta comarca, cap empresa estava cer-tificada. Comparativament amb altres destinacions turístiques de l'Estat espanyol, la ràtio ésmolt baixa, però és encara més baixa si es compara amb altres destinacions re c e p t o res impor-tants, com per exemple els Estats Units i França (segona i tercera destinacions re c e p t o res, re s-pectivament, del mercat internacional).

Podríem prescindir d'aquesta comparació si no pretenem tenir en compte per res la compe-tència. Però a tall d'exemple, destinacions com “La España Ve rde” (nord espanyol), la To s c a n ao la Bretanya disposen, quantitativament, de més certificacions que la comarca del Berguedà.No podrem acusar d'imprudents uns clients, intermediaris o finals que, per tal d'assegurar elseu negoci o les vacances, opten per una d'aquestes altres destinacions.

Invertir en sistemes de gestió de la qualitat és treballar per assegurar una part del merc a ta c t u a l .

Ateses les dificultats que comporta l'adquisició de nous coneixements i habilitats, la metodo-logia més utilitzada per garantir amb èxit la implantació de sistemes de qualitat és la d'oferirassistència tècnica, individualitzada i col·lectiva, a les entitats que decideixin iniciar el pro c e d i-ment d'implantació.

P e rquè s'acompleixin els objectius pretesos, s'han de tenir en compte dos paràmetres: l'efi-càcia i la professionalitat d'aquesta assistència; però també la capacitat de perd u r a r. Perq u èaixò sigui possible, moltes entitats col·lectives estan optant per combinar la prestació dire c t adel servei (contractació interna) amb la prestació externa (empresa especialitzada) per desen-volupar conjuntament l'assistència. Aquest fet permet que si bé en un moment inicial s'hi des-tinin recursos econòmics importants per posar en marxa la mesura, el fet d'incidir sobre unp rocediment intern (formació d'una persona contractada) permet d'assumir la mesura (assis-tència tècnica a les empreses i de destinacions en la implantació de sistemes de gestió de laqualitat) de forma integrada a l'entitat (com un servei propi) i a llarg termini.

6.5. Implantar controls de qualitat

Es tractaria de confirmar que el consum dels productes es produeix segons la metodologiap revista. Aquest és un cas que pot ser significatiu tant pels productes de senderisme (itinera-ris) com per les visites a equipaments (en el cas específic del museu de les mines), però tambés'hauria de portar a terme en les campanyes gastronòmiques.

Ateses les característiques dels diferents productes i serveis, es proposen dos tipus difere n t sde controls de qualitat:

1) “Mystery shopping” o client anònim. L'objectiu és comprovar l'adequació entre el pro-ducte consumit i el producte dissenyat. Aquest tipus d'indicadors es poden aplicar per exem-ple en una visita al museu, en una visita guiada o en l'oferta d'un menú gastronòmic en un re s-taurant en el marc d'una campanya, per exemple, promocionada per l'Associació deG a s t ro n o m i a .

65




M e t o d o l o g i a . L'aplicació d'aquest indicador consta de dues parts difere n c i a d e s :

a) l'elaboració i el disseny dels requisits i estàndards de qualitat en espais de treball i en lap restació de serveis.

b) l'avaluació del grau de compliment dels requisits i estàndards definits prèviament. Enaquest cas, l'avaluació i/o verificació d'aquests estàndards els fa una persona desconegudaque re p resenta el rol de client.

2) En el marc dels productes del Berguedà hi ha una tipologia diferenciada de productes, ads-crits principalment a la realització lliure d'itineraris. En aquest cas, l'oficina de turisme o qual-sevol altre agent lliura al visitant un itinerari perquè el faci pel seu compte. En aquest cas, igual-ment, l'objectiu és identificar el nivell d'adequació entre el producte dissenyat i el pro d u c t econsumit. A diferència d'abans, no està consumint serveis o instal·lacions, sinó que consumeixel producte lliurement i en llibertat. És el cas de les rutes de senderisme, de bicicleta o possi-bles rutes a peu per la ciutat.

En aquest cas es proposa de portar a terme dos indicadors:

1) C o m p rovació visual del pro d u c t e. Observar el comportament i els moviments del client,c o m p rovar en quina mesura el producte consumit (trajecte que es realitza) coincideix amb elp roducte dissenyat (trajecte previst). Dels resultats obtinguts se'n desprendrà l'adequacióe n t re el comportament esperat i el comportament observat, i es podran definir, si calen, lesc o r reccions a empre n d re en el disseny del producte, la gestió o la comunicació.

2) Enquesta de satisfacció de pro d u c t e. Enquesta que s'administra al visitant un cop consu-mit el producte amb l'objectiu de definir en quina mesura ha consumit el producte esperat. Peraplicar aquest indicador, prèviament caldrà, a més de dissenyar l'instrument (enquesta), deter-minar els paràmetres que asseguren l'adequació entre el producte esperat i el producte con-s u m i t .

En el cas específic que es vulgui avaluar l'adequació d'un itinerari a peu o amb BTT, tant a lanatura com a la ciutat es proposa l'anàlisi i el seguiment del comportament del turista, per con-firmar en quina mesura s'adequa als objectius fixats.

ESTRATÈGIA 6 QUALITAT TERMINI



Actuació 1

Sensibilització de les entitatsresponsables d'empreses i dedestinacions per a la implanta-ció de sistemes de gestió de laq u a l i t a t

C u rt M i t j a n a A l t aCambrade Comerç deBarcelona

12.000 e

Actuació 2 Implantació del model d'apro-ximació a la qualitat turística C u rt M i t j a n a A l t a

Cambrade Comerç deBarcelona

25.000 e

Actuació 3Assessorament sobre la implan-tació de sistemes de gestió dela qualitat

C u rt M i t j a n a A l t aCambrade Comerç deBarcelona

15.000 e

Actuació 4 Implantació de sistemes degestió de la qualitat C u rt M i t j a n a A l t a


40.000 e(30 entitats)

Actuació 5 Implantació de controls deq u a l i t a t C u rt B a i x a A l t a


-

PRIORITAT

67




Estratègia 7

Afavorir la competitivitat empresarial

7.1. Sensibilitzar els agents públics i privats de la importància de mantenir la indústriaturística qualificada i competitiva

Com ja s'ha esmentat, hi ha un ventall molt ampli de metodologies per sensibilitzar i conscienciar.També en aquest cas cal tenir, però, clar que com més ampli, dispers i variat és el públic objectiumés notable és la dificultat.

En el marc d'aquesta actuació és recomanable mantenir un esperit crític amb el que es té i unestat de vigilància respecte del que passa, a partir del qual es pugui acostar aquest coneixementals agents públics i privats del territori.

El instruments a utilitzar poden ser: conferències, xerrades sobre temes estrictament empresarials(qualitat, sistemes organitzatius, etc.) o de mercat (per exemple, exposant altres activitats que sónpioneres en els mercats), estudis de mercat que avaluïn i assenyalin tendències del mercat, resul-tats de l'observatori del mercat, etc.

7.2. Formar els membres adherits en totes les habilitats empresarials que afavoreixin lacompetitivitat

Es proposa de dividir aquesta actuació en dos apartats, en funció de l'objectiu formatiu:

a) Conjunt d'actuacions formatives dirigides a assolir els coneixements i les habilitats necessàriesi imprescindibles per assegurar una gestió i direcció eficaç de les empreses turístiques.

En aquest sentit es proposa de fer formació dirigida a adquirir les competències considerades clauen la gestió i direcció d'empreses turístiques (gestió de l'empresa turística, creació i comercialitza-ció de productes turístics, segmentació de productes, etc.).

b) Conjunt d'actuacions dirigides a apropar a les empreses turístiques els aspectes de la societati del mercat que s'estan configurant com a oportunitats empresarials de futur. Si la primera actua-ció era “formar-se per al present”, aquestes habilitats, aptituds i actituds podrien definir-se com for-mar-se per al futur.

Les accions més apropiades per a aquesta actuació són la realització de conferències, xerrades, etc.

7.3. Incentivar les inversions destinades a millorar i adequar els serveis turístics de ladestinació

Hi ha dos mecanismes per dur a terme:

a) Sensibilitzar les empreses i els gestors públics de la importància que té la reinversió de benefi-cis en el conjunt de l'economia.

b) Incentivar totes les actuacions destinades a millorar i adequar els serveis turístics (mesures deltipus bonificacions sobre la llicència d'obres, premis a les inversions, reconeixement públic, etc.poden tenir una contribució significativa).

Aquesta mesura és especialment important en el cas dels allotjaments berguedans.



ESTRATÈGIA 7 AFAVORIR LA COMPETITIVITAT EMPRESARIAL TERMINI



Actuació 1Sensibilitzar els agents públicsi privats de la importància demantenir la indústria turísticaqualificada i competitiva

- B a i x a A l t aNova coordina-ció tècnica de ladestinació pen-dent de definir

-

Actuació 2F o rmar els membres adheritsen totes aquelles habilitatse m p resarials que afavore i x i nla competitivitat

M i t j à B a i x a A l t aConsorci deFormació id'Iniciativesde Cercs

Va r i a b l e

Actuació 3Incentivar les inversions desti-nades a millorar i adequar elss e rveis turístics de la destina-c i ó .

C u rt M i t j a n a A l t aNova coordina-ció tècnica de ladestinació pen-dent de definir

Va r i a b l e

PRIORITAT

pla de màrqueting turístic del - adbergueda.cat · d i f e rents activitats que s’estan...

Documents

Transcript of pla de màrqueting turístic del - adbergueda.cat · d i f e rents activitats que s’estan...