Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 (PECAC
814
Pla de l’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020
Transcript of Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 (PECAC
-
Pla de lEnergia i Canvi Climtic de Catalunya 2012-2020
-
Document provisional per a sotmetre al trmit dinformaci pblica dacordamb el que preveu larticle 23 de la Llei 6/2009, de 28 dabril,
davaluaci ambiental de plans i programes.
Aquest document est pendent de correcci lingstica definitiva.
-
3
NDEX
0. Resum Executiu ....................................................................................................... 5
1. Introducci ............................................................................................................. 59
2. Balan dactuacions dutes a terme en lmbit energtic i de mitigaci del canvi
climtic ................................................................................................................... 75
3. Anlisi prospectiva-estratgica del sistema energtic de Catalunya 2030 ............ 177
4. Noves previsions energtiques demissions de gasos defecte hivernacle (GEH) del
cicle energtic a Catalunya en lhoritz dels anys 2015 i 2020 ............................ 403
5. Estratgies i planificacions sectorials del nou Pla de lEnergia i del Canvi Climtic de
Catalunya 2012-2020 ........................................................................................... 459
6. Pla de contingncies per a garantir el subministrament energtic en situacions de
crisis energtiques ............................................................................................... 719
7. Memria econmica ............................................................................................. 801
-
4
-
PLA DE LENERGIA
I CANVI CLIMTIC DE
CATALUNYA
2012-2020
Captol 0.
Resum Executiu
-
6
-
7
NDEX
1. MOTIVACI I OBJECTIU BSIC ............................................................ 9
2. METODOLOGIA DELABORACI .......................................................... 10
3. ESCENARI APOSTA MISSI ............................................................ 14
4. EIXOS ESTRATGICS DE LA NOVA POLTICA ENERGTICA CATALANA .... 21
5. OBJECTIUS QUANTITATIUS DE LOFERTA I LA DEMANDA ENERGTICA A
LHORITZ DE LANY 2020 ....................................................................... 32
6. ESTRATGIES SINGULARS ................................................................ 42
7. MEMRIA ECONMICA ..................................................................... 49
7.1. INVERSIONS ASSOCIADES AL PLA DE LENERGIA I CANVI CLIMTIC DE
CATALUNYA 2012-2020 ........................................................................... 49
7.2. RECURSOS ECONMICS PBLICS ASSOCIATS AL PLA ....................... 52
7.3. RECURSOS ECONMICS PEL PLA DE LENERGIA I CANVI CLIMTIC
2012-2020 PROVINENTS DE LES POLTIQUES DE MITIGACI DEL CANVI
CLIMTIC............................................................................................... 55
7.4. REPERCUSSIONS ECONMIQUES DE LES POLTIQUES PROPOSADES EN
EL PLA DE LENERGIA I CANVI CLIMTIC DE CATALUNYA 2012-2020 ............ 56
-
8
-
9
1. MOTIVACI I OBJECTIU BSIC
En la reuni del Govern de la Generalitat de Catalunya del dia 8 de mar de 2011, es va
aprovar lencrrec al conseller d'Empresa i Ocupaci diniciar els treballs per l'elaboraci dun
nou Pla de lEnergia de Catalunya. Aquest Pla tindr com a horitz lany 2020 i recollir les
orientacions poltiques en matria denergia de lactual Govern. En aquesta mateixa lnia, el
Ple del Parlament de Catalunya, en la sessi tinguda el 24 de mar de 2011, va aprovar la
Moci 8/IX, sobre la poltica energtica, que insta el Govern a presentar, durant el 2011, el Pla
de lEnergia de Catalunya 2012-2020.
Igualment, en la seva compareixena del 15 de febrer de 2011 a la Comissi de Territori i
Sostenibilitat del Parlament de Catalunya, el Conseller de Territori i Sostenibilitat va anunciar
que el Govern impulsar lelaboraci dun Pla de mitigaci de les emissions de gasos defecte
hivernacle que cobreixi el perode 2013-2020. Aquest perode s coincident amb el de la
planificaci europea aprovada en el paquet legislatiu denergia i clima.
En aquest sentit, atesa la important relaci entre energia i canvi climtic, i per tal dafrontar
aquests reptes optimitzant esforos i integrant poltiques transversals en el conjunt de lacci
de govern des de la seva fase de disseny, sha considerant convenient la collaboraci entre
el Departament dEmpresa i Ocupaci i el Departament de Territori i Sostenibilitat per a
lelaboraci de lanomenat Pla de lEnergia i Canvi Climtic de Catalunya 2012 -2020.
Aquest nou Pla de lEnergia i Canvi Climtic de Catalunya 2012-2020 aborda la nova
orientaci que lactual Govern de la Generalitat de Catalunya vol donar a la poltica energtica
catalana, integrant-ne aquells aspectes de la mitigaci del canvi climtic relacionats amb
lenergia.
Des duna perspectiva climtica aquest Pla s una part molt significativa de la planificaci en
matria de poltica climtica. Cal tenir present, no obstant, que el Pla no inclou daltres
aspectes del canvi climtic com ara les emissions de gasos defecte hivernacle no vinculades
a lenergia, lanomenat efecte embornal (boscos, agricultura, ...), ladaptaci als impactes del
canvi climtic o el desenvolupament de models climtics regionals, que dacord amb el Pla de
Govern 2011-2014 seran objecte de tractament en el Pla de Mitigaci i lEstratgia
dAdaptaci.
Lenergia t una estreta relaci amb les quatre dimensions de la sostenibilitat (econmica,
social, dequilibri territorial i ambiental). La seguretat del subministrament energtic i el preu
de lenergia sn, sens dubte, factors crucials per al desenvolupament econmic. Daltra
banda, s evident que moltes de les formes de producci i consum denergia poden reduir la
sostenibilitat ambiental.
En els prxims anys, cal equilibrar diferents objectius com: garantir la seguretat i la qualitat del
subministrament energtic; establir un model energtic competitiu econmicament i amb
menys dependncia exterior; respectar el medi ambient, amb un pes ms gran de les
energies renovables; reduir el consum dels combustibles fssils, i millorar leficincia en la
utilitzaci de lenergia, per arribar a un model catal de generaci i consum denergia que
sigui sostenible i que contribueixi a lobjectiu europeu de descarbonitzaci de leconomia.
-
10
Per tant, les principals motivacions per a la realitzaci daquest nou Pla de lEnergia i Canvi
Climtic de Catalunya 2012-2020, estan relacionades amb les segents problemtiques:
Lactual escenari energtic internacional, amb una previsi de preus elevats del petroli a
mig i llarg termini i amb un important risc geoestratgic en labastament, exigeix una
adequaci de les estratgies de les poltiques doferta i de demanda energtica de
Catalunya.
Les exigncies de la societat catalana sn cada vegada majors tant pel que fa a la qualitat
dels subministraments energtics com pel que fa a la disminuci de limpacte ambiental de
la producci i ls de lenergia, i, en particular, de les emissions de gasos defecte
hivernacle. La nova planificaci energtica ha de respondre a aquests criteris, i combinar-
los amb criteris econmics.
La voluntat del Govern catal de contribuir en la part proporcional que li correspongui a
lassoliment dels objectius europeus i espanyols de reducci demissions de GEH, molt
especialment en els sectors difusos (transport, residus, la indstria no coberta per la
Directiva de comer de drets demissi, ....) que s on Catalunya disposa de capacitat i
despai competencial per actuar.
Lenergia s cada cop ms un factor fonamental per a la competitivitat econmica, tant pel
seu efecte sobre els preus com pel seu potencial industrial com a sector dactivitat
econmica. Aquesta planificaci energtica ha dincloure la necessria vertebraci dun
potent sector econmic en lmbit de lenergia a Catalunya.
Per altra banda, tamb sha cregut convenient allargar lhoritz del nou Pla de lEnergia i
Canvi Climtic fins a lany 2020, en coherncia amb els importants reptes assumits per la Uni
Europea en matria denergia i canvi climtic en aquest horitz (objectiu 20-20-20).
En aquest sentit, aquests objectius europeus per a lany 2020 constitueixen un marc de
referncia de lactuaci de la Generalitat de Catalunya en matria de poltica energtica i de
canvi climtic. Alhora, el Pla analitza el potencial i capacitat de reacci des de Catalunya, en
el supsit que la Uni Europea acords un nou objectiu ms ambicis de reducci demissions
de gasos defecte hivernacle i dun nou repartiment desforos entre els seus estats membres.
2. METODOLOGIA DELABORACI
El mes de mar de 2011, el Govern de la Generalitat de Catalunya va iniciar els treballs per
elaborar el Pla de lEnergia i Canvi Climtic de Catalunya 2012-2020 (PECAC 2020),
mitjanant la creaci dun Grup de Coordinaci del Pla, dirigit pel Director General dEnergia,
Mines i Seguretat Industrial, amb participaci dels principals responsables de la prpia
Direcci General dEnergia, Mines i Seguretat Industrial, de lInstitut Catal dEnergia, de la
Direcci General de Poltiques Ambientals i de lOficina Catalana del Canvi Climtic.
La major part de les tasques tcniques relacionades amb aquest Pla shan desenvolupat des
de lICAEN, en collaboraci amb la DG dEnergia, Mines i Seguretat Industrial, i amb lOficina
Catalana del Canvi Climtic en aquells aspectes relacionats amb les emissions de gasos
defecte hivernacle. Les tasques desenvolupades shan dut a terme per part del propi personal
-
11
de les tres organitzacions implicades o mitjanant encrrecs puntuals a enginyeries i
consultories especialitzades.
Per tal que el Pla sigui realista i efica, sha comptat amb les opinions ms rellevants,
especialment les de la societat civil, empreses i organismes dels diferents subsectors del mn
de lenergia i el medi ambient, associacions empresarials, associacions de consumidors,
associacions ecologistes i ambientalistes, collegis professionals, sindicats, prescriptors
tcnics, etc. Per aquest motiu, el mes de juliol de 2011 es va iniciar un conjunt de 12 sessions
informatives de consulta en les quals es van recollir propostes de caire general i especfic per
tal dincorporar-les al Pla. Ms endavant, sobrir un perode dallegacions en el qual es far
un recull de les concrecions particulars.
En aquestes sessions informatives hi han participat 128 entitats distribudes en els segents
mbits:
Empreses de generaci elctrica en rgim ordinari i en rgim especial.
Comercialitzadores denergia elctrica i de gas natural.
Grups ecologistes i ambientalistes.
Associacions de municipis i de consumidors.
Entitats, associacions i empreses de lmbit del medi ambient.
Entitats, associacions i empreses de lmbit de les energies renovables.
Entitats, associacions i empreses de lmbit de lestalvi i leficincia energtica.
Organitzacions empresarials i sindicats.
Collegis professionals.
Grans prescriptors tcnics.
Entitats, associacions i empreses de lmbit de la recerca i la innovaci en energia i
mitigaci del canvi climtic.
-
12
El nombre total dassistents va ser de 181, xifra que deixa pals linters per part dels agents
socials de participar activament en la visi inicial del Pla.
Les aportacions realitzades per part dels participants van ser de 1.477 i prcticament el 100%
van ser propostes a incloure en el Pla. En la taula segent es mostren a grans trets les
aportacions realitzades per part dels agents socials, classificades per tipus.
Valoracions generals del Pla 300
Temes a incloure o eliminar 199
Paper de les entitats promotores 270
Aportacions sobre qestions especfiques 693
Altres aportacions 15
Taula 1: Tipus daportacions realitzades per part dels agents socials
En la part final de les sessions, es va obrir un torn de debat sobre qestions especfiques
proposades per la Generalitat de Catalunya, on shi van tractar temes tant importants com el
futur del mix energtic catal i espanyol i particularment del mix de generaci denergia
elctrica, la relaci entre el medi ambient i lenergia, el desenvolupament de les infraestructures
energtiques, el comproms de reducci demissions de gasos defecte hivernacle, mecanismes
dels mercats energtics per a lestalvi i leficincia energtica, etc. En el segent grfic es
poden apreciar les aportacions sobre les qestions plantejades agrupades per temes:
Figura 1: Aportacions al debat sobre qestions especifiques agrupades per temes
Grcies a lorganitzaci daquestes sessions, es van recollir un gran volum de propostes que
shan tingut en compte alhora de redactar aquest Pla. Igualment es van comentar els aspectes
a millorar, que es tindran en compte en una futura organitzaci dun procs de les mateixes
caracterstiques.
Mix energtic 43
Mercats energtics 155
Objectiu emissions GEH i economia baixa
carboni 81
Paper ajuntaments i agents
42
Estalvi, eficincia i energies renovables
122
Recerca i formaci 116
Estratgies i poltiques Gencat
76
Generaci, infraestructures i
qualitat 58
-
13
En parallel a aquestes sessions, shan desenvolupat un seguit de reunions bilaterals amb els
principals agents del sector energtic a Catalunya:
ASEME
Carbonfera del Ebro
Clster de lEficincia Energtica de Catalunya
Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS)
ENAGAS
ENDESA
Gas Natural Fenosa
Red Elctrica de Espaa (REE)
REPSOL
En quan a lestructuraci dels treballs necessaris per a dur a terme el Pla, shan desenvolupat
en tres horitzons temporals diferents:
Llarg termini: El Pla parteix duna reflexi prospectiva-estratgica de tipus energtic a un
horitz a llarg termini (Prospectiva Energtica de Catalunya 2030 PROENCAT-2030),
que ha dorientar lactuaci del Govern de la Generalitat i del conjunt de la societat
catalana en lmbit energtic, tenint en compte les previsions respecte de levoluci
tecnolgica, del progressiu esgotament dels recursos energtics no renovables, del canvi
climtic, de levoluci dels preus de lenergia a nivell internacional, etc. Aquesta reflexi
prospectiva-estratgica inclou lelaboraci de sis escenaris exploratoris i lelecci dun
Escenari Aposta i el desenvolupament de la seva estratgia associada.
Mig termini: Correspon a la concreci de les estratgies de lEscenari Aposta de la
PROENCAT-2030 a lhoritz de lany 2020 en els mbits de lestalvi i eficincia energtica,
les energies renovables, les infraestructures i qualitat dels subministraments energtics, la
recerca i desenvolupament tecnolgic i el desenvolupament empresarial en el sector
energtic. En la definici de les accions a endegar en els diferents mbits del Pla, s
determinant laposta decidida pel foment de lestalvi i leficincia energtica i de ls de les
energies renovables.
Curt termini: Els eixos estratgics del Pla es desplegaran en el Pla dAcci 2012-2015, on
es detallaran les actuacions concretes a emprendre per la Generalitat de Catalunya en
aquest perode i que selaborar un cop aprovat el Pla de lEnergia i Canvi Climtic.
-
14
Figura 2: Horitzons temporals del Pla
3. ESCENARI APOSTA MISSI
La Prospectiva Energtica de Catalunya 2030 (PROENCAT-2030), desenvolupada en el captol
3 del Pla, ofereix el marc necessari per a definir, en base a lescenari aposta escollit, les
opcions estratgiques del Pla de lEnergia i Canvi Climtic de Catalunya 2012-2020.
Dins lexercici de la PROENCAT-2030 es varen dissenyar sis escenaris exploratoris. A
continuaci es presenten els trets ms significatius daquests sis escenaris exploratoris.
Escenari E1 (Escenari BASE)
En aquest escenari, els preus dels combustibles fssils es mantenen en termes corrents en
nivells similars als de juliol de 2008 en lhoritz de lany 2030, ats que no hi ha problemes
doferta de combustibles fssils per a cobrir la creixent demanda mundial durant lhoritz
prospectiu.
Quant a les poltiques energtiques catalanes, recull les tendncies registrades a Catalunya
des de mitjan dcada dels noranta, si no shaguessin adoptat les poltiques de foment de les
energies renovables i destalvi i deficincia energtica establertes en els antics Plans de
lEnergia de Catalunya que sestan aplicant actualment, o si aquestes no tinguessin els efectes
previstos.
En aquest escenari, els criteris de desenvolupament sostenible tenen un paper molt limitat i els
xits de les poltiques pbliques de lmbit energtic que es produeixen en el futur sn deguts
a la iniciativa mateixa de les empreses i ciutadans de Catalunya. En relaci amb les poltiques
sobre el canvi climtic, sincompleixen els compromisos adquirits.
Escenari E2 (Escenari Voluntarista)
En aquest escenari, els preus dels combustibles fssils es mantenen en termes corrents a
preus similars als del juliol de 2008 en lhoritz de lany 2030, pel fet que no hi ha problemes
doferta de combustibles fssils per a cobrir la creixent demanda mundial durant lhoritz
prospectiu.
Pel que fa a les poltiques energtiques catalanes, en aquest escenari el Govern catal mant
lestratgia i els nivells desfor econmic de la poltica energtica desenvolupada en els antics
Plans de lEnergia de Catalunya, i aprova nous Plans de lenergia continuistes en les seves
-
15
estratgies destalvi i eficincia energtica i de promoci de les energies renovables.
Les estratgies daquests plans van dirigides a la transici de lactual model energtic de
Catalunya cap a un nou model energtic ms sostenible, en un entorn que permet una
transici a ritme moderat. En relaci amb les poltiques sobre el canvi climtic es produeix un
compliment dubts dels compromisos adquirits.
Escenari E3 (Escenari dAdaptaci Tardana)
En aquest escenari, els preus dels combustibles fssils sincrementen significativament al llarg
del perode prospectiu, arribant a doblar-se en termes corrents lany 2030 en relaci amb els
preus assolits el juliol de 2008. Tot i que no sarriba al peak oil al llarg del perode prospectiu,
la producci mundial de petroli assoleix un altipl de producci (plateau oil) a mitjan la dcada
2010-2020, que es mant estable, amb oscillacions, fins lany 2030. Es produeixen
puntualment situacions descassetat, amb una probabilitat daugment significativa al final del
perode prospectiu. Aix mateix, augmenta progressivament la tensi en els mercats
internacionals de gas natural i carb, amb increments graduals dels preus daquests
combustibles fssils.
En aquest escenari, al llarg del perode prospectiu a Catalunya es mantenen les poltiques
energtiques sobre energies renovables i estalvi i eficincia energtica similars a les
desenvolupades fins ara (les de lescenari E2), que es mostren insuficients per a palliar els
efectes que comporten els alts preus energtics dels combustibles fssils i no sadapten a les
noves necessitats i circumstncies de la problemtica energtica de les empreses i ciutadans.
En aquest escenari no es poden complir els objectius catalans de lluita contra el canvi climtic.
Escenari E4 (Escenari dAnticipaci)
En aquest escenari, els preus dels combustibles fssils sincrementen significativament al llarg
del perode prospectiu, arribant a doblar-se en termes corrents lany 2030 en relaci amb els
preus assolits el juliol de 2008. Tot i que no sarriba al peak oil al llarg del perode prospectiu,
la producci mundial de petroli assoleix un altipl de producci (plateau oil) a mitjan la dcada
2010-2020, que es mant estable, amb oscillacions, fins lany 2030. Es produeixen
puntualment situacions descassetat, amb una probabilitat daugment significativa al final del
perode prospectiu. Aix mateix, augmenta progressivament la tensi en els mercats
internacionals de gas natural i carb, amb increments graduals dels preus daquests
combustibles fssils.
En aquest escenari, Catalunya es prepara anticipadament des del present per als elevats
preus dels combustibles fssils que sesperen al final del perode prospectiu, reforant-se de
forma important les poltiques desenvolupades actualment en els antics Plans de lEnergia.
Sassumeix com a prioritat estratgica aconseguir una economia de baixa intensitat energtica
i baixa emissi de carboni per a mantenir la lluita contra el canvi climtic, apostant per avanar
decididament cap al desenvolupament sostenible.
Es desenvolupen nous i ambiciosos Plans de lenergia que reforcen notablement les poltiques
en matria destalvi i eficincia energtica i energies renovables, accelerant i intensificant la
transici cap a un model energtic sostenible.
El Govern catal porta la poltica energtica al mxim nivell estratgic. Daquesta manera, les
lnies estratgiques de la poltica energtica catalana es coordinen i es vertebren estretament
amb la resta de poltiques catalanes. En aquest context, els nous Plans de lenergia
desenvolupats constitueixen el nucli fonamental de lestratgia catalana per lluitar contra el
-
16
canvi climtic
Escenari E5 (Escenari crtic Reactiu)
En aquest escenari es produeix el peak oil a mitjan dcada 2010-2020, amb un augment molt
important i drstic dels preus dels combustibles fssils a partir del peak oil. Els preus del petroli
se situen prcticament al doble en termes corrents de les previsions establertes en els
escenaris E3 i E4 al final del perode prospectiu. La demanda de petroli no sadequa a loferta
desprs de produir-se el peak oil i una part de la demanda mundial queda insatisfeta per
motius de manca de disponibilitat i dassequibilitat. Es produeix un augment molt fort de la
tensi als mercats internacionals de gas natural i carb, que pot comportar problemes de
disrupcions i fortes escalades dels preus daquests combustibles fssils.
En produir-se el peak oil es mantenen les poltiques del Govern catal sobre energies
renovables i estalvi i eficincia energtica adoptades a lescenari E4. Tanmateix, es
produeixen ineficcies daplicaci en aquestes poltiques energtiques, que es mostren
tardanes i clarament insuficients ats que estan dissenyades per a altres entorns de preus i no
estan plenament adaptades a la nova realitat energtica.
Els preus energtics tan elevats comporten importants estalvis denergia per efectes
estructurals i una gran inquietud en la societat per leficincia energtica i el desenvolupament
de les energies renovables. Les poltiques ambientals perden importncia i passen a un segon
pla.
Escenari E6 (Escenari crtic Canvi dera)
En aquest escenari es produeix el peak oil a mitjan dcada 2010-2020, amb un augment molt
important i drstic dels preus dels combustibles fssils a partir del peak oil. Els preus del petroli
se situen prcticament al doble en termes corrents de les previsions establertes en els
escenaris E3 i E4 al final del perode prospectiu. La demanda de petroli no sadequa a loferta
desprs de produir-se el peak oil i una part de la demanda mundial queda insatisfeta per
motius de manca de disponibilitat i dassequibilitat. Es produeix un augment molt fort de la
tensi als mercats internacionals de gas natural i carb, que pot comportar problemes de
disrupcions i fortes escalades dels preus daquests combustibles fssils.
La poltica energtica catalana segueix inicialment el cam de lescenari E4. En el moment de
produir-se els primers indicis de la imminncia del peak oil, el Govern catal posa en marxa
uns nous plans molt reforats destalvi i eficincia energtica i de foment de les energies
renovables en el marc dun Pla de transici energtica no traumtica cap a una economia de
molt baix consum dhidrocarburs fssils i baixa intensitat energtica.
Aquest Pla de transici energtica comporta la participaci activa i la mobilitzaci dels
diferents actors econmics i socials amb una aposta decidida per un canvi en les pautes de
producci i consum de la societat, i un fort impuls de leconomia circular, basada en els
principis de Reducci, Reutilitzaci i Reciclatge aplicats a lmbit industrial, edificaci, etc.
Tenint en compte tant les perspectives globals com lespecificitat de Catalunya, el Govern
catal considera, dacord amb lopini dels experts externs i interns consultats, que lescenari
de la PROENCAT-2030 que ms sajusta als reptes de futur en lmbit energtic i la resposta
que el Govern catal ha de donar a aquests reptes de futur s lescenari E4, anomenat
-
17
Escenari Anticipatiu. Cal considerar aquest escenari com lEscenari Aposta de la poltica
energtica catalana a desenvolupar en el futur.
En aquest Escenari Aposta, davant la previsible pujada important dels preus de les energies
fssils, Catalunya realitza una feina proactiva de preparaci: savana cap a una economia de
baixa intensitat energtica i baixa emissi de carboni, saposta clarament per les energies
renovables i lestalvi i leficincia energtica, es busca una sintonia entre les actuacions de les
administracions pbliques i els agents privats (empreses i ciutadans) i sincrementen de manera
notable les poltiques de R+D+i en lmbit energtic. A ms a ms, en aquest escenari les
poltiques energtiques se situen en el mxim nivell estratgic de lactuaci del Govern catal,
reforant les poltiques energtiques actuals i accelerant la transici cap a un nou model
econmicament eficient, socialment redistributiu i mediambientalment sostenible.
Conv destacar tamb que, dacord amb les anlisis realitzades en el marc de la PROENCAT-
2030, en aquest escenari es compleixen tots els objectius de lanomenat paquet Energia i
Clima de la Uni Europea (lescenari 20-20-20 en lhoritz de lany 2020).
Dacord amb aquest paquet Energia i Clima, sestableix que la UE redueixi les seves emissions
de gasos defecte hivernacle en un 20% per lany 2020 en relaci a lany 1990.
Per tal daconseguir aquest objectiu, tamb es fixen uns objectius associats:
reduir en un 20% el consum denergia lany 2020 respecte un escenari tendencial,
assolir la participaci de les energies renovables en el consum brut denergia final en un
20% lany 2020,
augmentar la participaci de les energies renovables en el consum energtic del sector
transport fins al 10% lany 2020.
En definitiva, lEscenari Aposta comporta la posada a punt i limpuls decidit i en el termini ms
breu possible dun projecte mobilitzador cap al futur pel qual aposta Catalunya en relaci amb
el nou paradigma emergent de lenergia i la lluita contra el canvi climtic, basat en lestalvi i
leficincia energtica i en les energies renovables, aix com en la productivitat dels recursos,
de manera que, duent-lo a terme, convergeixi cap a una economia de baix consum
dhidrocarburs fssils, de menor intensitat energtica i baixes emissions de carboni. En relaci
amb lactual poltica energtica, es tracta duna intensificaci i desenvolupament complet de les
actuacions en curs, la qual cosa requereix un grau elevat de comproms poltic dels poders
pblics, incls lincrement dels recursos econmics i humans dedicats a aquest projecte
estratgic.
3.1 Opcions estratgiques de lescenari aposta de la PROENCAT-2030
En definitiva, lanlisi desenvolupada en la Prospectiva energtica de Catalunya 2030
(PROENCAT-2030), aix com els exercicis internacionals ms reconeguts de prospectiva
energtica publicats recentment, posen de manifest el progressiu esgotament dels recursos
energtics fssils, fonamentalment del petroli, que comporta previsions de preus a futur cada
vegada ms elevats dels combustibles fssils, no destacant-se problemes puntuals en
labastament mundial daquests tipus de combustibles.
-
18
Daltra banda, en relaci amb els impactes de l'energia sobre el medi ambient, els estudis
desenvolupats en el marc de lIPCC, mostren la necessitat urgent de canviar lactual model
energtic mundial per lluitar contra el canvi climtic.
A Catalunya, que no disposa de recursos fssils significatius, s urgent desenvolupar poltiques
que redueixin de manera radical la seva dependncia dels combustibles fssils i portin el model
energtic actual del pas a un nou model energtic sostenible en un perode de temps el ms
curt possible. S'ha dactuar fonamentalment sobre la demanda energtica i alhora assegurar-ne
la cobertura amb un mix d'oferta d'energia ms coherent amb la seva aposta per un futur
sostenible.
En aquest sentit, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha de liderar la transici cap a un
nou model energtic, dins l'mbit de Catalunya, i en total coherncia amb l'Escenari Aposta de
la PROENCAT-2030. Es tracta dassolir una economia/societat de baixa intensitat energtica i
baixa emissi de carboni, amb una aposta molt ferma i intensa per les tecnologies destalvi i
eficincia energtica, amb un baix consum d'hidrocarburs fssils i on, dins del mix de l'energia,
es maximitza la utilitzaci de les energies renovables. Aquesta nova poltica energtica s
ladequada per a mantenir i garantir el desenvolupament econmic i el benestar social a futur i
per a combatre amb garanties el canvi climtic des de lmbit catal, en coherncia amb les
apostes de lEstat espanyol i de la Uni Europea, mentre es redueixen els nivells de
dependncia dels hidrocarburs fssils i, aix, evitar que l'economia catalana perdi competitivitat
a causa del progressiu encariment del petroli i daltres combustibles fssils.
La figura 3 representa lesquema general dopcions estratgiques globals que es plantegen al
mn per a assolir un nou model energtic, per a enfrontar-se al progressiu esgotament dels
combustibles fssils i lluitar contra el canvi climtic i el progressiu deteriorament mediambiental
associat a lactual model de desenvolupament econmic. Aix mateix, aquest esquema general
permet fer la tria de les opcions estratgiques globals ms escaients per a Catalunya dacord
amb lEscenari Aposta de la PROENCAT-2030.
SISTEMA ENERGTIC DE CATALUNYA 2030
VESSANT DEMANDA
Baixa intensitat energtica
Estalvi i eficincia energtica en tot el cicle energtic (producci, transformaci, transport, distribuci i consum).
Economia circular (tres R: Reducci, Reutilitzaci i Reciclatge).
Austeritat (sobrietat) enfront del consumisme desbordat.
Conscincia ferma dels lmits fsics/naturals del desenvolupament econmic i social: materials, energtics, alimentaris, mediambientals...
Nous conceptes de benestar i de progrs socioeconmic.
VESSANT OFERTA
Baixa emissi de carboni
Mxima utilitzaci d'energies renovables dacord amb les limitacions ambientals, preservant la seguretat alimentria i el desenvolupament de les societats menys avanades.
Reducci progressiva del consum total de combustibles fssils.
Replantejament de l'energia nuclear de fissi en la generaci elctrica.
Poltiques de diversificaci energtica en l'mbit dels combustibles fssils que facin prevaldre l's de les energies amb menors emissions de CO2 (principalment gas natural).
Estratgies de captura i emmagatzematge / segrest de carboni en la generaci elctrica, en el refinatge de petroli o en grans installacions de molt alt consum energtic de combustibles fssils.
-OPCIONS ESTRATGIQUES GLOBALS POSSIBLES-
-
19
Figura 3. Esquema general dopcions estratgiques globals possibles per a la sostenibilitat energtica de
Catalunya en lhoritz de lany 2030
En primer lloc, cal comentar dues opcions estratgiques que no es consideren claus per a
assolir el nou model estratgic sostenible de Catalunya en lhoritz de lany 2030:
a. Replantejament de lenergia nuclear de fissi en la generaci elctrica
LEscenari Aposta de la PROENCAT-2030 no preveu la necessitat de construir noves
centrals nuclears de fissi a Catalunya durant lhoritz prospectiu i en relaci amb les
centrals nuclears actualment en funcionament a Catalunya, sajusta estrictament a
lestratgia de que esgotin la seva vida til, actualment fixada en quaranta anys.
b. Estratgies de captura i emmagatzematge / segrest de carboni.
Ats que en lEscenari Aposta de la PROENCAT-2030 no es preveu construir cap nova
central de carb a Catalunya i que es preveu un nombre anual dhores de funcionament
de les centrals de cicle combinat de gas natural ubicades a Catalunya bastant redut a
mitj/llarg termini, no sembla raonable considerar com a opci estratgica la captura i
lemmagatzematge/segrest de carboni a les grans centrals trmiques convencionals de
Catalunya durant lhoritz prospectiu.
En el cas de les refineries de petroli o en altres grans installacions de molt alt consum
energtic de combustibles fssils i ateses les grans incerteses tecnolgiques i
econmiques que plantegen en un futur les estratgies de captura i
emmagatzematge/segrest de carboni, no es consideren implementades aquestes
estratgies en aquest tipus dinstallacions consumidores a Catalunya en lEscenari
Aposta de la PROENCAT-2030 al llarg de tot el perode prospectiu.
En segon lloc, les poltiques de diversificaci energtica en lmbit dels combustibles fssils que
facin prevaldre ls de les energies amb menors emissions de CO2 (principalment gas natural)
es mantenen en el nivell desplegat fins lactualitat. Per tant, lEscenari Aposta de la
PROENCAT-2030 mant les actuals poltiques dextensi de la xarxa de gas natural a
Catalunya i de promoci de les xarxes locals de prop canalitzat (en els municipis on no pugui
arribar la xarxa de gas natural) amb un perfil decreixent al llarg del perode prospectiu.
Finalment, i en tercer lloc, cal destacar que la resta dopcions estratgiques globals que cont
la figura 3 sn el nucli dur de lestratgia de lEscenari Aposta de la PROENCAT-2030 i shan
de potenciar totes al mxim nivell. El Sistema Energtic de Catalunya 2030 sha de fonamentar
en els principis bsics segents:
Ha de permetre satisfer les necessitats bsiques denergia que demanden tant les activitats
-de tipus econmic o no- com les persones. Al seu torn, ha de construir-se en clau de
rendibilitat, accessibilitat, equilibri territorial, desenvolupament econmic, creaci
docupaci, qualitat i seguretat de subministrament, de manera que es garanteixi la
competitivitat de les empreses i de les ciutats i comarques catalanes, aix com la millora de
la salut pblica, el benestar social, lecoeficincia i el respecte al medi ambient,
comprometent-se amb els principis dequitat i solidaritat entre generacions.
-
20
Ha de funcionar eficament i eficientment, i recolzar-se sobre una economia sana que
contempli el llarg termini per actuar constantment des del present.
Ha de ser assequible a tots els estrats i grups socials, en especial a les classes
econmicament menys afavorides.
Ha de donar prioritat absoluta a la gesti de la demanda energtica. Lestalvi i leficincia
energtica en tot el cicle energtic (producci, transformaci, transport, distribuci i
consum) s un element clau per assegurar un sistema energtic sostenible per a Catalunya
en lhoritz de lany 2030.
Sha destalviar energia evitant els consums innecessaris o superflus i sha de consumir
lenergia necessria de la manera ms eficient possible. Per a aconseguir aquests objectius
no nhi ha prou amb la tecnologia, shan de produir canvis profunds en lactual model de
desenvolupament socioeconmic. Lactual model deconomia lineal (recurs-producte-residu)
sha de reconvertir progressivament en un model deconomia circular basat en la reducci,
la reutilitzaci i el reciclatge dels seus productes i residus amb lobjectiu de disminuir els
nivells de consum de matries primeres i energia i els nivells de generaci de residus i
demissions contaminants. Aquest nou model deconomia circular afecta tant la producci
com el consum. En relaci amb el consum, sha de qestionar els nivells de consumisme
desbordat que shan assolit en els pasos ms desenvolupats. s necessria una nova
cultura de lausteritat, de la sobrietat, de lautocontenci i de la simplificaci en els consums
materials i energtics amb un replantejament i redefinici de les necessitats de les persones
i dels conceptes de benestar i de progrs socioeconmic. La societat ha de tenir una
conscincia ferma dels lmits fsics / naturals de lactual model de desenvolupament
socioeconmic: materials, energtics, alimentaris, mediambientals, etc. Els consums de
materials i energies no renovables no poden crixer indefinidament al llarg del temps atesa
la seva finitud, sense oblidar-se de les conseqncies mediambientals indudes i que tamb
es van agreujant al llarg del temps.
Les poltiques destalvi i eficincia energtica requereixen de poltiques dordenaci del
territori i durbanisme basades en creixements urbans concentrats en determinats nuclis o
nodes i amb creixements residencials i per a lactivitat econmica annexes a les trames
urbanes existents; de poltiques de nova construcci i rehabilitaci dedificis amb criteris
dalta eficincia energtica; de poltiques de mobilitat de persones i mercaderies que
redueixin la demanda i potencin els modes de transport ms eficients energticament i
menys contaminants.
Ha de maximitzar la utilitzaci denergies renovables a Catalunya donant preferncia a les
energies renovables autctones i, en alguns casos, fent servir energies renovables
importades (fonamentalment biocarburants). En el cas de les energies renovables
autctones, el seu s sha de fer respectant les limitacions ambientals i els criteris
dexplotaci sostenible en el cas de la biomassa forestal i agrcola, respectant en tot cas la
seguretat alimentria del pas. Per tant, shan daprofitar al mxim els potencials realitzables
a nivell tcnic, econmic i mediambiental de les energies renovables autctones del territori
catal. En el cas de biocarburants importats de pasos no desenvolupats, sha dassegurar
la seva sostenibilitat ambiental i energtica i la preservaci del desenvolupament autcton
daquests pasos.
-
21
Ha dassolir una reducci progressiva en valors absoluts del consum total de combustibles
fssils de Catalunya al llarg del perode prospectiu, com a transici cap a un objectiu de
molt baix consum total de combustibles fssils en un horitz a ms llarg termini (per
exemple: 2050), adaptant-se a lesgotament progressiu dels combustibles fssils al mn. s
a dir, cal entendre aquesta reducci progressiva del consum de combustibles fssils com
una primera fase en la transici cap a perfils de consums ms baixos a mesura que declini
loferta mundial de combustibles fssils. En el cas de Catalunya, aquest objectiu sha
dassolir mitjanant les poltiques destalvi i eficincia energtica, de diversificaci
energtica cap a les energies renovables tant en la generaci denergia elctrica com en el
consum denergia final i delectrificaci estratgica, fonamentalment en el consum energtic
del sector del transport (potenciaci dels vehicles elctrics en el transport terrestre i impuls
decidit al transport ferroviari) i, en menor mesura, en el consum energtic dels sectors
domstic i serveis.
La Generalitat de Catalunya, plenament conscient de la necessitat de canviar de model
energtic, ha dafrontar amb prudncia, per tamb sense cap mena de complexos, els reptes
que implica liderar aquest canvi de model energtic i que comporta conduir com ms aviat
millor Catalunya cap a una economia/societat de baixa intensitat energtica i baixes emissions
de carboni amb un baix consum d'hidrocarburs fssils, com actualment estan fent alguns
pasos pioners de lmbit internacional. En definitiva, tenint en compte que els desafiaments i
els compromisos contrets sn globals, es tracta de fer les passes que siguin tecnolgicament
possibles i econmicament rendibles, no exclusivament en el curt termini (no sha de perdre de
vista el mitj/llarg termini), que respectin i protegeixin el medi ambient i que siguin socialment
desitjables, aprofitant les experincies i estratgies dels pasos lders que ja han apostat pel
canvi de model energtic.
Aquest s un dels principals reptes que Catalunya t com a pas i sobre el qual la Generalitat
de Catalunya ha destar en condicions de construir un gran consens nacional, formulant un
discurs socialment majoritari, transformador i avanat.
D'aquesta manera, sota el lideratge de la Generalitat de Catalunya, el pas podr caminar en la
direcci que marca lEscenari Aposta de la PROENCAT-2030 grcies a l'actuaci compromesa
i conjunta de tots els seus actors: institucions, empreses, organismes i ciutadans implicats en el
desenvolupament futur de la naci catalana. Es tracta tamb de motivar-ne ladhesi i
mobilitzar aquests actors perqu actun segons les opcions estratgiques de la nova poltica
energtica catalana, que persegueixen la transici cap a un canvi de model energtic, i que es
consideren necessries, coherents i oportunes amb l'Escenari Aposta escollit.
4. EIXOS ESTRATGICS DE LA NOVA POLTICA ENERGTICA CATALANA
4.1. Aspectes de caire general
Lestratgia plantejada per a lEscenari Aposta E4 de la PROENCAT-2030 i que es detalla a
continuaci, ha de permetre afrontar amb xit els reptes energtics de futur de Catalunya i, per
tant, s tamb lestratgia que guia el Pla de lEnergia i Canvi Climtic de Catalunya 2012-
2020. La figura 4 mostra els trets generals daquestes opcions estratgiques que sn la base
de la nova poltica energtica catalana.
-
22
MISSI GENERAL DE LA POLTICA ENERGTICA CATALANA
Assolir una economia/societat de baixa intensitat energtica i baixa emissi de carboni,
innovadora, competitiva i sostenible a mig-llarg termini.
OPCIONS ESTRATGIQUES
1. Les poltiques destalvi i deficincia energtica seran claus per assegurar
lassoliment dun sistema energtic sostenible per a Catalunya.
2. Les energies renovables com a opci estratgica de present i de futur per a
Catalunya.
3. La poltica energtica catalana ha de contribuir als compromisos de lEstat Espanyol
de reducci de gasos defecte hivernacle en el s de la Uni Europea.
4. La consolidaci del sector de lenergia com a oportunitat de creixement econmic i
creaci de feina qualificada.
5. La millora de la seguretat i la qualitat del subministrament energtic i el
desenvolupament de les infraestructures energtiques necessries per assolir el
nou sistema energtic de Catalunya.
6. Les poltiques energtiques i ambientals catalanes han de tenir estratgies
coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya, integrant el seu
desenvolupament social, econmic i ambiental.
7. Accelerar limpuls a la R+D+i de noves tecnologies en lmbit energtic.
8. Lactuaci decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions
pbliques catalanes envers el nou model energtic com a element exemplaritzant i
de dinamitzaci.
9. Portar la poltica energtica al mxim nivell estratgic.
10. La implicaci de la societat civil en la construcci del nou model energtic del pas:
formaci, informaci, participaci i inclusi dels sectors socials ms desfavorits
econmicament.
Figura 4. Opcions estratgiques de lEscenari Aposta E4 de la PROENCAT-2030
La magnitud del repte energtic futur s tan gran que no es pot pensar que nicament lacci
de les administracions pbliques s suficient per a afrontar-lo. Ser necessria, a ms de la
internalitzaci de la poltica energtica, a tots els nivells dacci de les administracions, la
convergncia de voluntats i esforos amb la societat civil, aix com el disseny i realitzaci de
canvis estructurals que habilitin lacci de les forces socials orientada cap a estratgies
adequades al repte energtic. Lacci poltica, per tant, haur de trencar amb les formes
tradicionals dacci a curt termini i reenfocar l'estratgia cap als canvis estructurals a mitj i llarg
termini, de manera que sobrin canals de participaci als ciutadans i les empreses.
El preu de lenergia no s lnic motor del seu consum: la configuraci de les nostres activitats,
basant-nos en una hiptesi de disponibilitat denergia illimitada i barata, s la que crea el marc
de consum energtic. Dins daquest marc, la variaci en el preu de lenergia condiciona
lactivitat desenvolupada. Per lobjectiu que es persegueix s un altre: un marc de consum que
permeti mantenir lactivitat amb una disminuci efectiva en el consum denergia.
-
23
Per a desenvolupar una poltica energtica capa de donar resposta als reptes actuals, s
necessari partir de la constataci que sn moltes les barreres que hi ha per al
desenvolupament de tecnologies i mesures destalvi i eficincia energtica, aix com per al
desenvolupament denergies renovables i la seva aplicaci: econmiques, culturals, legals,
administratives, etc. Per tant, les estratgies per a implantar aquestes tecnologies destalvi i
eficincia energtica i daprofitament de les energies renovables han dabordar elements molt
diversos: aspectes regulatoris, assessorament tcnic, incentivaci econmica, formaci,
sensibilitzaci, coordinaci destratgies sectorials, coordinaci entre administracions
pbliques, mecanismes dinspecci i control, etc.
4.2. Opcions estratgiques de lEscenari Aposta E4 de la PROENCAT-2030
Els principals eixos estratgics de la nova poltica energtica sn:
1. Les poltiques destalvi i deficincia energtica seran claus per assegurar
lassoliment dun sistema energtic sostenible per a Catalunya.
La gesti de la demanda s la mxima prioritat de la poltica energtica catalana. Assolir
uns alts nivells deficincia energtica s un factor clau per a assegurar la sostenibilitat
futura del model econmic, social i mediambiental de Catalunya. La cultura de
leficincia energtica sha destendre a tots els mbits.
Cal dur a terme una actuaci decidida sobre la demanda energtica, aplicant poltiques
per a evitar els consums innecessaris, i les ineficincies introduint les tecnologies
energtiques ms eficients, desenvolupant lestalvi i leficincia energtica en tots els
sectors productors i consumidors, i creant un potent sector dR+D+i industrial i energtic
en aquest mbit.
Catalunya ha de ser capdavantera en solucions deficincia energtica en els mercats
nacional i internacionals, de forma que es desenvolupi leconomia i locupaci
associades, constituint-se en un eix vertebrador de la reindustrialitzaci de Catalunya.
Les principals lnies estratgiques dactuaci en aquest mbit sn:
- Sector transport: impuls ferm del transport collectiu, transport ferroviari de
mercaderies, vehicles eficients, vehicles hbrids, vehicles hbrids endollables i
vehicles elctrics, etc.
- Sector de ledificaci: incentivar el desenvolupament i regulaci del funcionament de
les empreses de serveis energtics, fomentar la rehabilitaci dels edificis i
habitatges, desenvolupament dun marc normatiu favorable a les solucions
constructives i tecnolgiques que permeten reduir el consum denergia.
- Sector industrial: accelerar els canvis tecnolgics en eficincia energtica a la
indstria de gran consum denergia, potenciar lassistncia tcnica especialitzada en
estalvi i eficincia energtica a les PIMEs, fomentar el desenvolupament de Plans
dEstalvi i Eficincia Energtica en el sector industrial i grans establiments del sector
serveis catalans.
-
24
2. Les energies renovables com a opci estratgica de present i de futur per a
Catalunya.
Maximitzar laprofitament de les energies renovables a Catalunya s laltra mxima
prioritat de la poltica energtica catalana.
La utilitzaci creixent de fons denergia renovables, ha de contribuir a:
- la necessria diversificaci de fonts denergia,
- la reducci de la elevada dependncia energtica exterior,
- la reducci dels impactes mediambientals associat al consum denergies fssils,
- laugment i consolidaci de les activitats dR+D+i en lmbit energtic,
- la creaci docupaci,
- la millora del reequilibrament territorial i
- el desenvolupament dun modern teixit industrial.
s imprescindible disposar duna mplia penetraci de les tecnologies ds de les
energies renovables en un perode mxim de 10/15 anys, per a fer front a les previsibles
crisis energtiques associades a les energies fssils que es desenvoluparan en aquest
perode..
s necessari disposar dun marc retributiu que garanteixi la viabilitat econmica de les
energies renovables, especialment en un entorn previsible dalta volatilitat a futur dels
preus dels combustibles fssils i de no internalitzaci completa de les externalitats
associades a aquest tipus de combustibles. Per a definir aquest marc retributiu, no
noms cal analitzar els condicionants actuals, sin que tamb sha de considerar la
situaci prevista en lhoritz de lany 2020.
Aquest suport econmic no ha de minvar la competitivitat de leconomia catalana i, per
tant, l'evoluci de les diferents tecnologies d'energies renovables marcar l'impacte
d'aquest suport sobre l'economia i, en definitiva, els objectius que seran assumibles per
a cadascuna d'elles.
Les principals lnies estratgiques dactuaci en aquest mbit sn:
Energia elica
Fort desenvolupament de lenergia elica terrestre a Catalunya. Implantaci de
laprofitament de lenergia elica marina a Catalunya.
Aquesta lnia estratgica es troba desenvolupada posteriorment com a Estratgia
Singular 1.
Biomassa forestal i agrcola
-
25
Necessitat duna nova poltica forestal a Catalunya que tingui com a uns dels seus eixos
vertebradors laprofitament energtic dels boscos, i que ha de quedar reflectida en el
nou Pla Territorial Forestal de Catalunya.
Aquesta lnia estratgica es troba desenvolupada posteriorment com a Estratgia
Singular 5.
Utilitzaci de biocarburants
s estricte de biocarburants i biolquids que compleixin els criteris de sostenibilitat
establerts en la normativa europea i espanyola.
Impuls important de les noves generacions de biocombustibles elaborats a partir de
matries primeres no alimentries, superant els problemes de sostenibilitat per motius
mediambientals i de competncia amb usos alimentaris que shan plantejat en
determinades ocasions amb els biocombustibles de primera generaci. Aquestes noves
generacions sn les conegudes com a biocombustibles de segona generaci (a partir de
materials lignocellulsics, jatrofa, camelina, etc.). Sha dimpulsar necessriament el
desenvolupament de les tecnologies associades en aquesta dcada, amb lobjectiu de
fer possible un aprofitament important dels biocombustibles de segona generaci ms
enll de lany 2020.
Biogs. Maximitzaci de la valoritzaci energtica del biogs en granges de cicle tancat,
indstria agroalimentria, EDARs, Ecoparcs i abocadors.
Valoritzaci energtica de residus. Utilitzaci significativa de Combustibles Derivats de
Residus (CDR), fonamentalment en les fbriques de ciment artificial.
Solar trmica. Desplegament important dels sistemes de producci daigua calenta solar
per a ACS i calefacci al sector domstic i el sector serveis i aplicacions a mitjana i alta
temperatura en el sector industrial.
Solar fotovoltaica. Desplegament associat a la implantaci dedificis amb consum
energtic extern quasi-zero i al subministrament denergia elctrica amb balan net.
Solar termoelctrica. Installaci de diverses centrals solars termoelctriques a
Catalunya amb hibridaci amb biomassa forestal i agrcola i amb emmagatzematge amb
sals foses, atenent al potencial tcnic i econmic de la utilitzaci daquesta tecnologia a
Catalunya.
Per dur a terme aquesta estratgia cal un marc favorable per a la generaci local
denergia amb renovables en els edificis per tal daconseguir edificis amb consum
energtic extern quasi-zero.
Tamb cal el recolzament ferm i decidit per part de la Generalitat de Catalunya a:
- El sistema dIncentius al Calor Renovable (ICAREN), establert en lactual Plan de
Energas Renovables 2011-2020, aprovat recentment pel Govern Espanyol. Aquest
sistema, que t com a objectiu fomentar la utilitzaci denergies renovables per a
usos trmics, simplementar a travs de les Empreses de Serveis Energtics.
-
26
- La modalitat de subministrament denergia elctrica amb balan net. Es defineix el
balan net com aquell sistema de compensaci de saldos denergia que permet a un
consumidor que autoprodueix part del seu consum utilitzar el sistema elctric per a
emmagatzemar els excedents puntuals de la seva producci i recuperar-los
posteriorment en un perode determinat (un any).
Aquest escenari facilita larribada de la paritat de xarxa per a lenergia elctrica
produda amb fonts energtiques renovables. Sentn la paritat de xarxa com aquell
punt dindiferncia entre la compra denergia elctrica al sistema i lautoproducci.
Aix, aquest sistema permet potenciar lautoconsum de lenergia elctrica generada
localment (particularment en installacions de petita potncia fins a 100kW).
3. La poltica energtica catalana ha de contribuir als compromisos de lEstat
Espanyol de reducci de gasos defecte hivernacle en el s de la Uni Europea.
Una part de lobjectiu global acordat per la Uni Europea de reducci del 20%
demissions de gasos defecte hivernacle pel 2020 respecte els nivells de lany 1990
correspon fer-la a Catalunya, dacord amb els compromisos fixats per a lEstat Espanyol
en aquest mbit.
Estalvi i eficincia energtica, energies renovables i reducci demissions de GEH sn
estratgies que no es poden deslligar, per aix Europa va aprovar el Paquet Energia i
Clima i per aix sha incorporat el vector del canvi climtic en aquest Pla.
Un dels elements claus de la poltica catalana de canvi climtic sn les poltiques
destalvi i eficincia energtica aix com la implantaci denergies renovables, ja que
sn les principals vies per a la reducci de les emissions de gasos defecte hivernacle
en el sector de lenergia.
Igualment, cal preveure les implicacions per Catalunya en el cas que la Uni Europea
acordi establir un nou objectiu ms ambicis de reducci demissions, amb les
conseqents repercussions que aquest nou objectiu tindr pels compromisos que es
podrien fixar per a lEstat Espanyol.
En aquest sentit, el Pla de lEnergia i Canvi Climtic 2012-2020 est dissenyat per poder
reaccionar amb agilitat davant duna modificaci legislativa europea relativa a la
reducci demissions de gasos defecte hivernacle, que permetria a Catalunya saber en
quins sectors i actuacions caldria intensificar els esforos.
4. La consolidaci del sector de lenergia com a oportunitat de creixement econmic
i creaci de feina qualificada.
L'estratgia a llarg termini ha de ser una aposta decidida pel sector energtic com a
vector de creixement econmic per a Catalunya. A ms, en el marc dun fort impuls a la
nova economia verda com a sector emergent, les poltiques adreades al canvi de
paradigma energtic ajudaran a palliar lactual crisi econmica.
La potenciaci duna indstria prpia en energies renovables, la reconversi dindstries
com la de lautomoci tot aprofitant les oportunitats que susciten els vehicles elctrics
-
27
i hbrids, o laposta per empreses i serveis lligats a lestalvi i leficincia energtica,
sn oportunitats generadores de feina i riquesa a mitj i llarg termini.
En un marc del comer global cal focalitzar els esforos pel desenvolupament
empresarial cap a la potenciaci de les capacitats existents del teixit productiu per tal de
saportin solucions competitives a les noves necessitats. Cal aprofitar, no noms la
millora de funcionalitats i leficincia de les solucions existents, sin tamb el sorgiment
de noves solucions per posicionar-se des de linici.
Laposta pel desenvolupament empresarial a mig i llarg termini requereix com a base
una aposta pel coneixement i la seva aplicaci final al teixit productiu. Shan de
potenciar centres referncia en R+D+i en energia que integrin les actuacions
duniversitats, centres tecnolgics i de recerca i establir mecanismes eficaos de
transferncia de coneixement cap als sectors productius. Fomentar la innovaci
empresarial i el desenvolupament collaboratiu (associacions i clsters) i transferncia
de tecnologies energtiques capdavanteres a nivell internacional des de tercers pasos
cap a sectors productius ubicats a Catalunya.
Per les noves tecnologies i serveis emergents sha de potenciar la realitzaci de
projectes pilot referents en el territori que siguin demostradors i facilitin la seva aplicaci
i extensi al mercat a travs de les empreses.
L'administraci te un paper dinamitzador a travs de la demanda sofisticada i
primerenca de serveis i solucions innovadores, mitjanant instruments com la compra
pblica innovadora.
Aquesta lnia estratgica es troba desenvolupada posteriorment com a Estratgia
Singular 7.
5. La millora de la seguretat i la qualitat del subministrament energtic i el
desenvolupament de les infraestructures energtiques necessries per assolir el
nou sistema energtic de Catalunya.
La millora de la seguretat de labastament energtic ha de constituir un dels eixos
fonamentals dactuaci de la poltica energtica catalana, dins una estratgia ms
general de seguretat nacional. En aquest sentit, cal avanar en la millora de la
diversificaci energtica, tant en laprovisionament exterior com en linterior, aix com en
la disminuci de la dependncia energtica exterior.
En aquest sentit, s estratgic apostar per un increment de les interconnexions dels
sistemes elctric i gasista peninsulars amb Europa via Catalunya per a integrar-se
plenament en el mercat interior europeu de lenergia. En el cas concret del mercat del
gas natural, caldria anar ms enll i assegurar que la planificaci de la xarxa bsica de
transport de gas natural incorpori les decisions estratgiques per a una millor
diversificaci geogrfica dels orgens del gas natural.
Aix mateix, cal garantir uns subministraments energtics segurs i de qualitat a uns
preus adequats per no afectar negativament la competitivitat de la nostra economia i el
benestar dels nostres ciutadans.
-
28
En el cas especfic de les xarxes elctriques, caldr fer front als reptes segents:
- capacitat per integrar a fons els sistemes de generaci distributs i renovables.
- passar d'un concepte fonamentat en l'existncia de pocs generadors i molts
consumidors passius a un concepte de xarxa, amb molts productors i molts
consumidors que participen i collaboren en la gesti del sistema, tant des de la vessant
de loferta com de la demanda.
En aquest mbit, el concepte de xarxes intelligents ("smart-grids") s'ha d'impulsar al
mxim. Aquesta lnia estratgica es troba desenvolupada posteriorment com a
Estratgia Singular 4.
6. Les poltiques energtiques i ambientals catalanes han de tenir estratgies
coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya, integrant el seu
desenvolupament social, econmic i ambiental.
La poltica energtica catalana s un element clau en la contribuci de Catalunya a la
mitigaci del canvi climtic. El conjunt del cicle energtic representa el 74% de les
emissions totals de gasos amb efecte dhivernacle a Catalunya i el 90% de les
emissions de CO2. En aquest sentit:
- Es complir la part corresponent a Catalunya dels compromisos de lEstat en el
marc dels objectius acordats per la UE del 20-20-20 a lhoritz 2020: reducci de
les emissions de CO2 en un 20%, increment de ls de les energies renovables fins
a un 20% del consum brut denergia final i reducci en un 20% del consum energtic
tendencial grcies a un increment de leficincia energtica per a lany 2020.
- Es desenvolupar al mxim el potencial de les energies renovables a Catalunya de
forma coherent amb la necessria protecci del medi ambient.
- Simpulsar decididament les actuacions de foment de leconomia circular en lmbit
dels parcs industrials i en lmbit regional: creaci de biorefineries que utilitzin
biomassa dorigen rural i urb; implantaci de sistemes integrats de codigesti
anaerbia per a la producci de biogs; implantaci en polgons industrials de
sistemes de generaci energtica distribuda i daprofitament de calors residuals i
denergies renovables; impuls de les borses de subproductes susceptibles de ser
valoritzats energticament; etc.
7. Accelerar limpuls a la R+D+i de noves tecnologies en lmbit energtic.
La Generalitat de Catalunya ha dapostar decididament pel desenvolupament de noves
tecnologies i implicar-se, al mateix temps, de manera directa en el suport i limpuls de
lR+D+i relacionada amb les tecnologies energtiques sostenibles, fonamentalment
lestalvi i leficincia energtica i el desenvolupament de les energies renovables.
En aquest sentit, cal incrementar la cooperaci entre els diferents actors participants en
lmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovaci energtica, aglutinant elements
de lanomenada triple hlix (administraci catalana i estatal, universitats i empreses
privades), combinant les seves potencialitats veritables fonaments de la societat
-
29
basada en el coneixement amb lobjectiu de disposar deines realment efectives i
generadores de valor per al conjunt del pas.
Aix,s molt important el paper de lIREC a la capalera del centres tecnolgics pel que
fa a eficincia energtica i energies renovables, sense oblidar la industria local, tot
recolzant fortament el sector industrial innovador catal.
8. Lactuaci decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions
pbliques catalanes envers el nou model energtic com a element exemplaritzant i
de dinamitzaci.
LAdministraci Pblica catalana ha de tenir un paper exemplaritzant introduint de forma
decidida els criteris destalvi i eficincia energtica, dintroducci denergies renovables i
de reducci demissions de GEH en els seus equipaments i serveis. En aquest sentit,
Es dur a terme la centralitzaci de la gesti energtica de la Generalitat de
Catalunya, afavorint i dinamitzant el mercat de les Empreses de Serveis
Energtics orientades a lestalvi i eficincia energtica.
Senfortir la funci pedaggica del Govern de la Generalitat i el conjunt de les
administracions pbliques catalanes en lmbit energtic i de reducci
demissions de GEH. En aquest sentit, saplicaran criteris de compra pblica
eficient en el consum denergia i les emissions de GEH..
9. Portar la poltica energtica al mxim nivell estratgic.
Per a lassoliment dels objectius fixats a lEscenari Aposta de la PROENCAT-2030 cal
portar la poltica energtica al mxim nivell estratgic. Lestratgia en aquest mbit
aborda dos vessants diferenciats:
- Augmentar al nivell competencial de la Generalitat de Catalunya en lmbit
energtic.
- Considerar la poltica energtica com una prioritat de mxim nivell dins les poltiques
sectorials de la Generalitat de Catalunya.
Augment del nivell competencial de la Generalitat de Catalunya en lmbit energtic
Cal abordar duna manera global el repartiment de competncies entre les diferents
administracions pbliques que hi intervenen en lmbit energtic. Els principis poltics
que ha dinspirar aquest nou model de repartiment competencial sn la subsidiarietat i la
responsabilitat integral.
Segons aquests principis, la Generalitat de Catalunya considera que ha dassumir
plenament les competncies en matria energtica dels aspectes abans esmentats,
posant un mfasi molt especial en els mbits segents:
- actuaci administrativa;
- distribuci denergia elctrica i gas natural;
-
30
- eficincia energtica i energies renovables, incloses les primes al rgim especial.
Poltiques sectorials de la Generalitat de Catalunya
La poltica energtica de la Generalitat de Catalunya ha de ser considerada com a una
prioritat de primer ordre en les poltiques que du a terme el Govern i, per tant, sha de
situar en el mxim nivell estratgic.
Per a fer-ho, les lnies de la poltica energtica catalana shan de coordinar i vertebrar
estretament amb la resta de poltiques de la Generalitat de Catalunya (industrials,
docupaci, dinvestigaci, mediambientals, territorials, agrries, etc.) sense estar-hi
subordinades.
Si es volen afrontar a la prctica els futurs reptes energtics amb decisi, fermesa i
proactivitat, s necessari que el conjunt de poltiques catalanes tinguin com a referncia i
interioritzin lestratgia energtica.
En segon lloc, ateses les importants competncies que lEstat central t en lmbit
energtic, lAdministraci energtica catalana ha de participar al mxim en l'elaboraci
de la planificaci i definici de poltiques energtiques a nivell de tot l'Estat. Aix, s
necessari avanar fermament cap a processos de presa de decisi compartida en
l'elaboraci de la poltica energtica estatal, principalment per raons d'eficcia real.
El fet de situar la poltica energtica en el mxim nivell estratgic de lactuaci de la
Generalitat de Catalunya comporta que les actuacions de lAdministraci energtica
catalana han de tenir una visi global i integradora de les interrelacions energia
economiasocietatmedi ambient. En aquest sentit, s primordial generalitzar les
anlisis multicriteri que tinguin en compte les diferents dimensions de les poltiques i
estratgies (econmica, productiva, social, mediambiental, etc.) com a eina clau per a
prioritzar adequadament les actuacions en poltica energtica.
10. La implicaci de la societat civil en la construcci del nou model energtic del
pas: formaci, informaci, participaci i inclusi dels sectors socials ms
desfavorits econmicament.
Formaci
Per a assolir el model energtic del pas s imprescindible desenvolupar programes
especfics de formaci en energia i en reducci demissions de GEH associades
(actualment molt escassos), tant en la formaci professional com en les carreres
tcniques universitries, ja que la difusi i labast dels coneixements energtics sn
crtics per a fer viable el nou model energtic.
No s menor la necessitat de capacitar la poblaci en general en el nou escenari
energtic. Aquesta capacitaci no ha de ser nicament a nivell tcnic dusuari sin que
ha de comportar canvis importants de mentalitat per tal de comprendre i acceptar la
nova situaci, installar-shi adequadament i saber treure el mxim partit en el nou
context. Per tant, la formaci en energia i en reducci demissions de GEH associades
no ha dabastar noms el nivell professional, sin tots els nivells educatius, comenant
des de lescola.
-
31
Informaci
Les actuacions que proposa el Pla per a la sostenibilitat del sistema energtic catal no
seran eficaces si, parallelament, no es fa una tasca permanent de conscienciaci social
i empresarial. Una bona informaci s bsica per a obtenir una bona conscienciaci. Ser
capaos de comunicar les idees i estratgies recollides en el Pla i fer-les arribar a la
societat civil, s lautntic motor del canvi de model energtic.
Cal tenir present que, malgrat es disposi de les millors tecnologies i les fonts
energtiques ms netes, les decisions finals de les empreses i els ciutadans, que sn
els veritables protagonistes de la demanda denergia, determinen les necessitats
denergia de la nostra societat i els seus impactes ambientals. Igualment, tamb cal
potenciar la presa de conscincia dels consumidors com a factor clau dinfluncia sobre
loferta energtica.
Per a la millora de lestalvi i leficincia energtica i la potenciaci de ls de les energies
renovables, cal dur a terme poltiques dinformaci, sensibilitzaci i conscienciaci
adreades a la societat i empreses catalanes (incloent-hi els prescriptors de tecnologia,
els mitjans de comunicaci, les entitats financeres, etc.), transmetent el missatge que
aquestes actuacions milloren la competitivitat global de leconomia catalana i redueixen
limpacte de lenergia sobre el medi ambient i, per tant, contribueixen al seu
desenvolupament sostenible i al benestar general de la poblaci catalana..
Participaci
El sistema democrtic sobre el qual s'assenta la societat catalana s una eina poderosa
per a afavorir el dileg entre els diferents actors implicats en qualsevol soluci que
vulguem donar a les deficincies de l'actual sistema energtic. En els propers anys, si
volem abordar amb xit els compromisos que haur dassumir la nostra societat en
l'mbit energtic, ambiental i social, ser necessari assolir una forta i extensa
participaci ciutadana i empresarial.
Per tal que les poltiques energtiques es dissenyin en clau de sostenibilitat i es puguin
aplicar de manera efica, cal collocar els ciutadans i les empreses en el centre de la
reflexi, del canvi i de la presa de decisions que impulsin la transici cap al nou model
energtic.
El procs de participaci de la societat civil ja endegat en la fase delaboraci del Pla de
lEnergia i Canvi Climtic, tindr la seva continuaci en la fase delaboraci del Pla
dAcci que sha delaborar una vegada aprovat el Pla de lEnergia i Canvi Climtic.
Finalment, ressaltar la necessitat destablir mecanismes permanents de verificaci del
cam seguit en la consecuci dels objectius del Pla de lEnergia i Canvi Climtic, en
permanent dileg amb la societat civil.
Una bona part del que es pot fer en estalvi i eficincia energtica o en reducci
demissions depn de lactitud dels ciutadans i empreses, per aix el que sanomena
com acci voluntria s important. El desenvolupament del Pla requereix un canvi
dactitud i la implicaci de tots. Si no s aix no sassoliran els objectius destalvi i
eficincia energtica.
-
32
La Generalitat de Catalunya donar un impuls als instruments voluntaris com a
mecanisme dimplicaci de tota mena dorganitzacions en la lluita contra el canvi climtic
i laven cap a un model energtic ms sostenible. Entre els programes a potenciar hi
ha el pacte dAlcaldes i el Programa dAcords Voluntaris de reducci de GEH. El primer
t en aquests moments 183 municipis a Catalunya que han assumit lobjectiu del
20+20+20 pel 2020. Estan avaluant el seu consum energtic i identificant accions per
reduir-lo. Per la seva banda el Programa dacords voluntaris, ja compta amb 62
organitzacions (de tot tipus) que estan inventariant emissions de GEH, identificant
alternatives de reducci i implementant-les.
Inclusi dels sectors socials ms desfavorits econmicament
Es tracta de poltiques de benestar socioenergtic dins dun model deconomia social de
mercat i, que un cop finalitzat el procs de liberalitzaci dels mercats energtics a
Espanya, cal implantar per evitar les exclusions socials en els lliures mercats energtics,
tal com sest fent en alguns pasos europeus.
Cal introduir mecanismes especfics preferents per a les persones afectades per la
pobresa energtica dins els actuals sistemes dajuts i subvencions en matria
energtica en lmbit domstic, que permetin a aquest collectiu disposar dels serveis
energtics bsics i millorar les condicions deficincia energtica del seu habitatge i de
lequipament de la seva llar, tot reduint-ne la despesa econmica.
Tamb cal defensar, davant el Govern central, la implantaci de veritables tarifes socials
en les tarifes dltim recurs actualment vigents. Un primer pas ja sha produt amb la
implantaci dun bo social en les tarifes elctriques dltim recurs, encara que no s
completament satisfactori per a combatre la pobresa energtica, que cal estendre a
daltres formes denergia (gas natural, but, etc.).
Aquests eixos estratgics del Pla de lEnergia i Canvi Climtic 2012-2020 es desplegaran en
accions concretes en el Pla dAcci 2012-2015 que selaborar un cop aprovat el Pla de
lEnergia i Canvi Climtic.
5. OBJECTIUS QUANTITATIUS DE LOFERTA I LA DEMANDA ENERGTICA A
LHORITZ DE LANY 2020
Una de les tasques de rellevant importncia duta a terme en el Pla de lEnergia i del Canvi
Climtic de Catalunya 2012-2020 s la previsi de loferta i la demanda denergia de Catalunya
en lhoritz dels anys 2015 i 2020.
Lobjectiu prioritari daquesta previsi energtica s obtenir la informaci numrica de base
necessria per a desenvolupar els diferents plans dactuaci del Pla, aix com quantificar els
objectius daquests plans. En concret, aquesta previsi energtica permet:
Quantificar les tendncies energtiques i demissions de GEH de Catalunya del cicle
energtic en lhoritz dels anys 2015 i 2020, a partir duns escenaris prospectius que
tinguin en compte levoluci de diferents variables econmiques, tecnolgiques, socials,
etc.
-
33
Disposar de la informaci necessria per a poder elaborar els plans dinfraestructures
energtiques del Pla a partir de les previsions numriques de la futura oferta i demanda
energtica de Catalunya corresponent a lEscenari Aposta.
Realitzar una valoraci numrica de les lnies dactuaci dels diversos plans sectorials que
integren el Pla, especialment en lmbit de leficincia energtica i de les energies
renovables, de lEscenari Aposta del Pla.
Addicionalment, la previsi energtica desenvolupada, cobreix altres objectius que van ms
enll de les necessitats del propi Pla, com ara analitzar la cobertura de la demanda energtica i
permetre a lAdministraci Energtica Catalana una millor valoraci de les decisions
relacionades amb el sector energtic i la demanda denergia que es vulguin prendre en un
moment determinat.
Cal remarcar, per, que lobjectiu principal de la previsi s posar a disposici del Govern de
Catalunya una eina de treball que permeti avaluar poltiques energtiques i de lluita contra el
canvi climtic globals i sectorials.
5.1. Objectius energtics i de reducci demissions de CO2 de cicle energtic en relaci
al paquet Energia i Clima de la Uni Europea
El Pla de lEnergia i Canvi Climtic de Catalunya 2012-2020 utilitza dos escenaris de treball:
Escenari BASE. Correspon a un escenari de comportament tendencial, on no es duen a
terme noves poltiques en matria denergia, fonamentalment en els mbits de lestalvi i
leficincia energtica i les energies renovables, des de lany 2008. Es mantenen les
mateixes hiptesis adoptades en lescenari IER en quant a lentorn internacional (preus
internacionals dels combustibles fssils,...) i dmbit catal (creixement econmic,
demografia, tecnologia,..) s un escenari de referncia de base (no forma part dels
escenaris exploratoris de la PROENCAT-2030) necessari per avaluar el compliment de
lobjectiu de reducci del 20% en el consum denergia primria lany 2020 fixat per la Uni
Europea i, per tant, per a determinar els estalvis energtics de les estratgies adoptades
en lescenari IER dacord amb els criteris de la Uni Europea en aquest mbit.
Escenari IER (Intensiu en Eficincia energtica i energies Renovables). Correspon a
lescenari aposta (Escenari E4) de la Prospectiva Energtica de Catalunya 2030
(PROENCAT-2030).
Levoluci temporal de lescenari IER permet visualitzar com els objectius i estratgies fixades
en aquest Pla permetran que Catalunya contribueixi a la consecuci dels objectius que la Uni
Europea ha fixat per a Espanya lany 2020 en el seu paquet Energia i Clima.
En aquest sentit, cal recordar que el dia 6 d'abril del 2009, el Consell de la Uni Europea va
adoptar formalment el paquet legislatiu Energia i Clima que havia estat objecte d'acord en
primera lectura el desembre del 2008, sota Presidncia francesa. Aquest conjunt de mesures
vol assolir els objectius segents en lhoritz de lany 2020: reduir les emissions de gasos amb
efecte dhivernacle un 20% en relaci amb les de lany 1990, millorar leficincia energtica un
-
34
20% i incrementar l's d'energies renovables fins al 20% en el consum energtic total de la
Uni Europea.
OBJECTIU DE REDUIR EL CONSUM DENERGIA PRIMRIA
En lescenari IER es compleix lobjectiu de reduir el consum denergia primria un 20% lany
2020 respecte a un escenari tendencial, escenari BASE, on no s'apliquessin poltiques
energtiques destalvi i eficincia energtica i energies renovables, dacord amb els criteris
fixats per la UE.
Aix, el Pla proposa un estalvi global de 5.743,1 ktep lany 2020, equivalent al 20,2% del
consum denergia primria sense usos no energtics de lEscenari Base, tal i com es mostra a
les figures i la taula adjunta.
Figura 5 Evoluci de del consum denergia primria sense usos no energtics a Catalunya en els escenaris BASE i IER.
Figura 6 Evoluci de la reducci del consum denergia primria sense usos no energtics a Catalunya de lescenari IER.
20.000
22.000
24.000
26.000
28.000
30.000
20
00
20
02
20
04
20
06
20
08
20
10
20
12
20
14
20
16
20
18
20
20
kte
p
Evoluci del consum d'energia primria (sense usos no energtics)
Escenari IER Escenari BASE
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
20
16
20
17
20
18
20
19
20
20
Pe
rce
nta
tge
Any
IER
-
35
Any 2020
Consum escenari BASE (ktep)
Estalvi BASE-IER (ktep)
ktep %
Total energia primria sense usos no energtics 28.497,40 5.743,10 20,20%
Generaci energia elctrica 7.270,10 1.570,40 21,60%
Consums propis + Prdues de transport i distribuci d'energia elctrica i gas natural
2.997,90 745,8 24,90%
Consum final 18.078,90 3.427,30 19,00%
Indstria 5.331,70 924,9 17,30%
Transport 6.846,50 1.418,20 20,70%
Domstic 2.958,40 593,4 20,10%
Serveis 2.269,30 373,7 16,50%
Primari 673 117,1 17,40%
Taula 2. Estalvi global en lEscenari IER lany 2020 en termes denergia primria
Pel que fa als sectors consumidors denergia final, lestalvi s de 3.427,3 ktep lany 2020
(19,0% respecte al consum final de lEscenari BASE), desglossats segons:
SECTOR PLA 2020 -Any 2020-
Comb. Elect. Total
Indstria 17,00% 17,90% 17,30%
Transport 21,70% -64,00% 20,70%
Domstic 27,40% 10,80% 20,10%
Serveis 22,30% 14,30% 16,50%
Primari 17,70% 12,40% 17,40%
TOTAL 21,10% 13,70% 19,00%
Serveis no singular
26,70% 14,30% 17,20%
Taula 3. Estalvi percentual en lEscenari IER respecte lEscenari BASE lany 2020 per als sectors consumidors denergia
final
SECTOR PLA 2020 -Any 2020-
Comb. Elect. Total
Indstria 548,6 376,3 924,9
Transport 1.467,50 -49,3 1.418,20
Domstic 452 141,4 593,4
Serveis 138,6 235,1 373,7
Primari 112,3 4,8 117,1
TOTAL 2.719,00 708,3 3.427,30
Serveis no singular 138,6 235,1 373,7
Taula 4. Estalvi en consum final denergia a lEscenari IER lany 2020
-
36
Pel que fa a la intensitat energtica, es preveu una millora de la intensitat energtica final del
1,82% anual en el perode 2012-2020 i de la intensitat energtica primria de l1,72% en el
mateix perode.
Figura 7. Evoluci de la intensitat energtica final
OBJECTIU DENERGIES RENOVABLES EN EL CONSUM DENERGIA DEL SECTOR
TRANSPORT
En lEscenari IER se supera lobjectiu que lany 2020 un 10% del consum denergia final del
sector transport (segons els criteris de la Directiva sobre el foment de ls denergia provinent
de fonts renovables) sigui renovable. El valor previst per a Catalunya s del 14,5%.
El valor final dependr de la sostenibilitat (dacord amb la nova Directiva i legislaci
complementria) de les matries primeres emprades per a obtenir els biocarburants, un factor
que no es pot valorar a priori. No obstant, pel fet que sigui obligatori ls de biocarburants en
lmbit espanyol, el compliment dels objectius espanyol i catal van estretament lligats.
Figura 8 Evoluci del percentatge denergies renovables sobre el consum denergia en el sector del transport en
lescenari IER dacord amb els criteris de la Uni Europea.
80
85
90
95
100
105
110
115
120
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
20
16
20
17
20
18
20
19
20
20
(te
p/M
a
ny
20
00
)
anys
Intensitat energtica final (tep/M any 2000)
0,0%
2,0%
4,0%
6,0%
8,0%
10,0%
12,0%
14,0%
16,0%
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
20
16
20
17
20
18
20
19
20
20
Pe
rce
nta
tge
Any
IER
-
37
OBJECTIU DE RENOVABLES EN EL CONSUM BRUT DENERGIA FINAL
El resultat per a Catalunya (20,1% per a lany 2020) s coherent amb lobjectiu europeu per a
Espanya que lany 2020 un 20% del consum brut denergia final (definit a la Directiva sobre
el foment de ls denergia provinent de fonts renovables) sigui renovable.
Figura 9 Evoluci del percentatge denergies renovables sobre el consum brut denergia final en lescenari IER dacord
amb els criteris de la Uni Europea.
Dades en ktep 2007 2009 2015 2020
Producci bruta renovables 379 516,7 962,9 1.932,8
Consum bombament 43,7 31,9 68,8 68,8
Electricitat renovable 348,5 494,3 914,7 1.884,6
Combustibles renovables 172,8 331,3 773,7 1.124,8
Total renovables 521,3 825,6 1.688,4 3.009,4
Total renovables corregit (Directiva) 523,0 827,9 1.693,0 3.017,0
Combustibles consum final 11.864,2 10.661,1 10.438,8 10.183,9
Electricitat consum final 4.065,4 3.886,7 4.039,2 4.468,1
Consums de bloc de les centrals elctriques 149,5 134,8 139,7 144,0
Prdues transport i distribuci d'energia elctrica 317,7 291,3 294,7 294,9
Consum "brut" energia final 16.396,8 14.973,9 14.912,4 15.090,9
Consum "brut" energia final corregit (Directiva) 16.396,8 14.951,2 14.887,4 15.018,6
Pes renovables sobre consum "brut" final 3,20% 5,50% 11,40% 20,10%
Taula 5. Consum brut denergia final lany 2020 en lescenari IER.
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
20
16
20
17
20
18
20
19
20
20
Pe
rce
nta
tge
Any
IER
-
38
Consum d'energia primria amb fonts
d'energia renovable any 2020
Font d'energia renovable
En consum
final (ktep)
Producci d'energia elctrica
TOTAL (ktep) Potncia
(MW)
Consum primria
(ktep)
Solar trmica 178,2
178,2
Solar fotovoltaica 0 1.007,5 121,8 121,8
Solar termoelctrica 0 252,5 290,3 290,3
Elica 0 5.153,6 1.074,7 1.074,7
Hidrulica 0 2.438,8 496,1 496,1
Biomassa forestal i agrcola 224,3 160,8 407,6 631,9
Biogs 67,9 142,1 135,3 203,2
Bioetanol 67,2
67,2
Biodisel 391
391
Bioqueros 70,3
70,3
Residus renovables 125,9 44,4 146,7 272,6
TOTAL renovables 1.124,8 9.199,7 2.672,5 3.797,3
Taula 6. Consum denergia primria dorigen renovable lany 2020
Taula 7. Consum denergia primria dorigen renovable lany 2020
Consum d'energia primria amb fonts d'energia renovable (ktep)
Font d'energia renovable
Any 2009 Any 2020 Increment
Solar trmica 18,4 178,2 159,8
Solar fotovoltaica 24,1 121,8 97,7
Solar termoelctrica 0 290,3 290,3
Elica 78,5 1.074,70 996,2
Hidrulica 383,5 496,1 112,6
Biomassa forestal i agrcola
102,8 631,9 529,1
Biogs 45,5 203,2 157,7
Bioetanol 31,7 67,2 35,5
Biodisel 162,6 391 228,4
Bioqueros 0 70,3 70,3
Residus renovables 146,4 272,6 126,2
TOTAL renovables 993,5 3.797,30 2.803,80
-
39
Figura 10. Desglossament del consum denergia primria dorigen renovable lany 2020
Figura 11. Increment previst en el perode 2012-2020 del consum denergia primria dorigen renovable lany 2020
Solar trmica4,7%
Solar fotovoltaica
3,2%
Solar termoelctrica
7,6%
Elica28,3%
Hidrulica13,1%
Biomassa forestal i
agrcola16,6%
Biogs5,4%
Bioetanol1,8%
