0

PLA DE LECTURA INSTITUT ESCOLA COSTA I LLOBERA

1

SUMARI Annex 1: Plànol de la biblioteca 2 Annex 2: Avantprojecte de Pla estratègic per a l’au tonomia de centres públics 4 Annex 3: Vermuts pedagògics 9 Annex 4: Biblioteca / mediateca 15 Annex 5: Lectura a Ed. Infantil 21 Annex 6: Padrins de lectura 27 Annex 7: Teatre per als més petits 35 Annex 8: Cerca, gestió i ús de la informació 3 9 Annex 9: Projectes de treball 42 Annex 10: El Xiulet del barri 51 Annex 11: Col·laboració ràdio “El Galliner” 56 Annex 12: Recomanacions de llibres 58 Annex 13: Estimular la lectura a l’ESO 60 Annex 14: Escoles en xarxa 63 Annex 15: Graella de lectures 66 Annex 16: Graelles metodologia. Enquesta expressió oral 70 Annex 17: Projecte lingüísitic 74 Annex 18: Recursos online 79 Annex 19: Epèrgam 82 Annex 20: Quins llibres 84

2

Annex 1: Plànol de la biblioteca

3

Plànol de la biblioteca

4

Annex 2: Avantprojecte de Pla estratègic per a l’au tonomia de centres públics

5

Introducció

L’Escola Costa i Llobera es vertebra al voltant d’un projecte d’escola definit explícitament i compartit implícitament. És una manera de fer que articula tarannàs diversos i aglutina tendències, proporcionant resultants formades per posicions consolidades des de fa temps, i elements innovadors que sovint ajuden a construir aquest projecte conjunt, que gira al voltant d’uns trets d’identitat: el pluralisme en el pensament i les idees, una voluntat de servei a la societat, la catalanitat, la interculturalitat, l’escola activa i l’educació integral, l’atenció a la diversitat, l’educació mediambiental i la promoció de la salut, el treball del professorat en equip i la col·laboració amb les famílies.

El pòsit pedagògic de compartir un projecte proporciona a l’escola una sòlida columna vertebral que li permet fer front als nous reptes pedagògics, i integrar el professorat que unes vegades gradualment i altres vegades massivament, s’incorpora al Centre .

6

Un element característic d’aquest projecte d’escola és el caràcter integrat de la seva gestió (3-18), la qual cosa ens ha permès seguir la tradició del Centre i aportar a la resta de la comunitat educativa una experiència singular de relació directa entre etapes d’Educació Infantil, Primària i Secundària, en el context de l’escola pública. El Pla Estratègic 2000-2004 va vertebrar la coordinació de les diferents etapes educatives en un projecte de gestió integrada, segons la resolució del Secretari General del Departament d’Ensenyament de data 16 de maig del 2001, i l’aprovació i el Pla Estratègic 2004-07 “Coherència educativa en un context global 3-18” de febrer del 2004 va establir la continuïtat de la línia de gestió integrada de l’anterior pla.

El nou Pla Estratègic per a la promoció de l’autonomia del Centre 2006-2010, recull els continguts del Pla Estratègic 2004-08 i els objectius del Projecte de Direcció de Centre (2005-08), coherents amb el Projecte Educatiu de l’Escola, i formalitza el desplegament del marc d’autonomia necessari per al seu ple assoliment.

El Pla Estratègic El Pla Estratègic ens ha permès aprofundir en la metodologia de treball iniciada en els quatre anys que vam ser CERE. Sota el títol genèric de “Gestió integrada en un centre integrat” hem experimentat la gestió en quatre àmbits: biblioteca/lectura, noves tecnologies, orientació i pas de cicle/etapa. La programació plurianual ha permès assolir objectius d’abast més ampli que en la programació anual ordinària, en la línia de l’avenç integrat de totes les etapes educatives.

En aquests darrers cursos s’ha fet un cablejat nou, s’ha dotat la biblioteca d’ordinadors, han augmentat el nombre d’ordinadors a les aules i s’han propiciat nous usos de les TIC a l’aula. No obstant, en el marc del Pla Estratègic caldrà seguir aprofundint en els usos didàctics de les TIC i generalitzar-los i acabar de desenvolupar la web de centre i de l’AMPA . Tot aquest procés ha comportat una determinada formació per al professorat. En l’àmbit del pas d’etapa s’han desenvolupat estratègies per afavorir un pas gradual entre cicles i etapes, i s’ha aportat l’experiència a la coordinació Primària- Secundària del Districte.

Lligat a l’àmbit d’orientació, a Secundària, en els darrers anys s’ha ofert un marc d’acció tutorial al professorat que ha arribat nou al Centre i s’han desenvolupat plans d’acció tutorial a tots els cursos. Hem mantingut i millorat el Pla d’Orientació de Centre. S’ha realitzat un debat sobre la transmissió dels resultats de l’avaluació a les famílies, els acords als quals vam arribar requeriran un seguiment i una avaluació.

A Infantil i a Primària s’ha aprofundit en el treball sobre la presa de decisions i s’han analitzat recursos metodològics i estratègies

7

d’aprenentatge que incideixen en aquest aspecte. El Pla Estratègic 2004-07 recull aquests mateixos àmbits i afegeix el de l’educació ambiental i de la salut.

Àmbit de la millora de les competències bàsiques de lectura/escriptura a través de la biblioteca/mediateca.

1. Planificació d’activitats per millorar les competències bàsiques de lectura-escriptura dins del projecte curricular de l’àrea de llengua.

2. Aprofundiment en la descoberta de la interconnexió lectura-imatge.

3. Anàlisi i adquisició d’estratègies de dinamització de l’ús de la biblioteca de classe.

4. Ampliació de les fonts de consulta a la biblioteca a través d’internet.

5. Millora de la base de dades de la biblioteca fent ús dels mitjans informàtics.

6. Aprofundiment en el treball del gust per la lectura a la secundària.

7. Dinamització de les revistes escolars des del projecte de la biblioteca-mediateca.

8

Àmbit de les tecnologies de la informació i la comu nicació. 1. Arribar a la utilització del lloc web com a eina de comunicació de la comunitat educativa.

2. Impuls i millora de l'intranet i del lloc web del Centre .

3. Incorporació progressiva dels recursos de les tecnologies de la

informació i la comunicació als processos d’ensenyament-aprenentatge.

4. Gestió de projectes de cooperació internacional.

El departament d’informàtica i la comissió web són els dos grups de treball encarregats de desenvolupar el projecte de les TIC d’escola. Aquests equips tenen la funció de dinamitzar i recollir les diferents aportacions de part del professorat i de l’alumnat, representat pel Consell d’alumnes, i mantenir actualitzat el lloc web de l’escola. També tenen la funció de prestar el suport tècnic i de programari a la secretaria de l’escola per tal d’anar millorant la mecanització de les tasques administratives. L’àmbit de les TIC de Pla Estratègic coordina tot aquest procés i s’ocupa específicament de millorar les propostes pedagògiques curriculars relacionades amb les competències bàsiques en aquesta àrea.

9

Annex 3: Vermuts pedagògics

10

11

12

13

14

15

Annex 4: Biblioteca / mediateca

16

Segons l’IEC, biblioteca :Lloc que conté una col·lecció de llibres, publicacions periòdiques o altres documents, organitzats segons sistemes preestablerts i destinats a servir al públic. Mediateca : Centre que recull, guarda i difon documents en qualsevol mena de suport (paper, vídeo, enregistrament fonogràfic, etc).

La mediateca

Finalitat de la mediateca escolar Per poder justificar la funció de la mediateca escolar i les característiques que ha de tenir, ens cal fer una breu pinzellada de com es genera l’aprenentatge, segons les tendències constructivistes. Segons Vigotski la construcció interior de la persona esdevé tal perquè abans ha estat compartida socialment.

La mediateca escolar és un espai que ha de proporcionar uns recursos que facin possible l’aprenentatge a partir d’unes activitats dissenyades pel mestre. Aquestes activitats han de provocar l’activitat mental que produirà l’aprenentatge i que caldrà que, l’alumne, per a la seva realització, hagi de fer un procés de selecció i organització de materials, i tot això en el marc d’un grup social que possibilitarà unes interaccions a nivell racional i emocional, entre els alumnes i també entre alumnes i mestre , que faciliti que lla informació es transformi en coneixement. Cal que l’alumne aprengui a ser creatiu, a treballar en grup, a comunicar-se, a ser crític, a ser solidari, en definitiva a ser ciutadà del món. És en aquest àmbit, doncs que se situa la biblioteca. Considerem així la mediateca com el cor de l’escola, i diem cor com a motor , com a motor de l’aprenentatge, si més no , un dels motors que tenim a l’abast. El manifest de la Unesco ens diu: “La biblioteca escolar proporciona informacions i idees i dota els estudiants de les eines per aprendre en el transcurs de la vida, fent possible que esdevinguin ciutadans responsables i participatius en una democràcia”

17

Condicions materials Ha de tenir recursos variats: de text, imatge i so, tant impresos com digitats. Aquests recursos han de permetre que siguin d’interès per als lectors/usuaris científics de qualitat

variats

Per tant, cal que tots els materials estiguin seleccionats graduats per edats

Que permetin la comunicació:

Internet (contes interescolars, pàgina web de l’escola...) Revistes escolars de primària de secundària Correspondència Entre ells (treballs en grup)

De fet, la biblioteca/mediateca escolar no és un lloc especial de l’escola sinó l’espai on es col·labora, amb recursos organitzats, a la seva dinamització.

L’escola és, si anem per aquest camí, una gran med iateca.

Tipus de relacions i actituds que hem de generar en el nostre alumnat A nivell individual Hem d’afavorir la curiositat per conèixer, per copsar el món des dels diversos vessants social natural imaginatiu pensament emotivitat dels altres Importància cabdal de la lectura (en el format que sigui), com a eina que ens permet assolir unes informacions i, molt especialment, com a forma de entrar en contacte amb el pensament d’altres persones. La lectura és comunicació, és contacte entre dos pensaments, entre dues circumstàncies i, en la distància, pot arribar a ser-ho entre dues persones.

18

A nivell de grup Que faci possible que siguin creatius crítics que treballin en grup que es comuniquin que estiguin preparats per a ser usuaris de les mediateques públiques Que aprenguin a ser ciutadans del món. Tot això hauria de facilitar unes relacions enriquidores que generin el benestar individual i col·lectiu.

Des de l’escola hem de generar activitats que potenciïn les relacions

interrelacionar mestres i alumnes de diferents nivells:

préstec

apadrinament

interelacionar alumnes amb alumnes del mateix nivell i de diferent:

lectura a la biblioteca

recomanació de llibres

treballs en grup

apadrinament

interelacionar alumnes i mestres amb professionals de fora de l’escola:

il·lustradors

conta contes

escriptors

periodistes

professors de secundària

professionals d’altres àmbits

19

LA MEDIATECA ESCOLAR

Proporciona

Recursos

Per dur a terme

Activitats

Que porten implícita

Selecció i organització de materials

Que possibilitarà, en el marc d’un grup

Interaccions

Racionals Emocionals

Que facilitaran la

transformació de la

informació

CONEIXEMENT

20

El manifest de la Unesco ens diu: “La biblioteca escolar proporciona informacions i idees i dota els estudiants de les eines per aprendre en el transcurs de la vida, fent possible que esdevinguin ciutadans responsables i participatius en una democràcia”

De fet, la biblioteca/mediateca escolar no és un lloc especial de l’escola sinó l’espai on es col·labora, amb recursos organitzats, a la seva dinamització.

L’escola és, si anem per aquest camí, una gran med iateca. Importància cabdal de la lectura (en el format que sigui), com a eina que ens permet assolir unes informacions i, molt especialment, com a forma de entrar en contacte amb el pensament d’altres persones. La lectura és comunicació, és contacte entre dos pensaments, entre dues circumstàncies i, en la distància, pot arribar a ser-ho entre dues persones.

21

Annex 5: Lectura a Ed. Infantil

22

TÍTOL: LA BIBLIOTECA NOVA DE L’ESCOLA COSTA I LLOBERA

INSTITUCIÓ: CEIP/IES COSTA I LLOBERA c/Capella de Can Caralleu s/n Tel. 932047551, Adreça electrònica: ceipcostaillobera@xtec.cat iescostaillobera@xtec.cat

PERSONA DE CONTACTE: Mercè Laplana Montserrat, responsable biblioteca, mlaplana@xtec.cat

ÀREA GEOGRÀFICA: Barcelona ciutat

DEFINICIÓ:

La biblioteca de l’escola Costa i Llobera ha eixamplat el seu espai amb la finalitat d’integrar els lectors de d’Educació Infantil . La biblioteca, a més a més d’alguns racons per lectura individual, queda ara dividida en quatre espais: un per la consulta en ordinadors, un altre pel préstec, un altre pels grups de lectura o presentació de temes (amb canó i TV) i la Biblioteca dels petits (amb pissarra digital). Els infants tenen l’entrada directa des del Parvulari. S’ha adequat l’espai i es modifiquen les actuacions per realitzar la lectura: biblioteca, padrins de lectura, expliquem un conte, un llibre a la motxilla.

DESCRIPCIÓ DE LA BONA PRÀCTICA

1. DESTINATARIS

La comunitat escolar

2. PUNT DE PARTIDA Des de fa dos cursos som Puntedu. Des de la biblioteca s’ha col·laborat amb el Departament d’Ensenyament per l’informatització de les biblioteques escolars i pel Puntedu, ja que des de que existeix (49 anys) ha tingut biblioteca i bibliotecària. L’escola té un projecte de lectura per primària i per secundària, una comissió de biblioteca i emmarcat en un pla d’Autonomia de Centre en el que un grup conjunt de parvulari, primària, secundària i batxillerat atén la lectura de tota l’escola: lectura conjunta, lectura individual en horari escolar i el préstec. El recolzament al currículum i a les feines transversals: la revista setmanal, el comentari de premsa, el treball amb projectes, treballs de recerca de batxiller, els crèdits de síntesi de l’ESO, els Jocs Florals,… Però la lectura a Educació Infantil es feia fins ara a la mateixa classe i als racons. Ara hi ha la possibilitat d’ implicar-se en la biblioteca del centre i es vol cercar noves possibilitats. S’han fet obres d’ampliació que van finalitzar al més d’octubre. Es va compaginar amb la revisió de materials i l’esporgada (els llibres editats abans del 1980 que es van enviar com a fons de la Fundació Àngels Garriga de Saifores). La biblioteca te ara 250 m2.

23

3. OBJECTIUS · Adequar a la Biblioteca centre un espai per nenes i nens de l’etapa d’Educació Primària. · Experimentar la lectura en aquet nou espai i trobar maneres d’integrar-se i compartir-ho amb els altres grups. 4. DESENVOLUPAMENT DE L’EXPERIÈNCIA Citem algunes de les activitats que es fan en relació a lectura i escriptura al nostre Parvulari i que es van passant a l’espai de la biblioteca centre.

A.- D’explicar contes.

El conte és una eina molt valuosa per aprendre a viure i una preparació per la lectura. A tots els nivells de l’Educació Infantil, tant la mestra com les altres persones que intervenen expliquen contes de forma habitual. Sempre s’explica un conte a l’hora del comiat.

Els mestres acostumem a apuntar els contes que expliquem en un cartell de la classe. Això permet saber quins s’han explicat, tot i que molt sovint els nens demanen repetir-ne alguns.

B.- El racó de la biblioteca.

És un espai amb exposició de llibres (expositor amb compartiments) que s’han presentat prèviament i on es pot accedir quan ho proposi la mestra o en altres estones de la jornada escolar.

El racó de la lectura és una introducció al món del llibre: ficció o informació. És un inici a la lectura i a la socialització (compartir, respectar la lectura dels altres).

A tres i quatre anys el racó de biblioteca és un més de la classe i s’utilitza simultàniament amb altres propostes. A la classe de cinc anys també s’utilitza com un racó lliure, però, a més a més, es “fa biblioteca” un hora a la setmana.

El racó es revisa col·lectivament, de tant en tant, i els llibres se separen: quan són massa senzills o deixen de tenir interès per molt coneguts.

Els llibres que es trien per mirar o per explicar sempre són amb imatges i millor amb algun text:

-Llibres amb imatges de tema conegut: objectes o persones.

-Narració en imatges de tema conegut amb els que s’identifiquen i dels que es pot seguir el fil.

-Contes populars o rondalles i àlbums il·lustrats que s’han explicat amb anterioritat.

24

-Llibres de coneixements amb dibuixos o fotografies sobre temes monogràfics (vida dels animals, la vida o oficis de les persones,..)

C.- Biblioteca a 5 anys.

Estona col·lectiva de biblioteca per “llegir” i exposar algun llibre que els agrada.

Es fa un dia a la setmana, s’inicia una estona curta i es va ampliant fins uns tres quarts d’ hora.

Cadascú mira, “llegeix”, un llibre seguint els hàbits treballats i en un relatiu silenci.

Els llibres es van introduint al racó a mida que es van explicant a la classe, així a poc a poc es va ampliant el nombre de llibres. Trien llibres de la biblioteca o del tema del Projecte (veure punt 4). La tria i el retorn de llibres es fa per taules. La mestra es passeja per la classe atenta a les preguntes i aportacions que sovint volen fer. Després de la sessió es destina una estona a que un nen o nena recomani als companys el llibre que més li ha interessat.

1.- Explico un conte als companys.

Per aquestes classes es trien -a més a més dels altres llibres- llibres per iniciar-se en la lectura del text: llibres que puguin comprendre, normalment una narració curta amb imatge i un text breu a cada pàgina. Aquest són els llibres que expliquen als companys.

Cada setmana un nen s’emporta a casa un llibre de la biblioteca i el prepara amb la família per explicar-la després a la classe. Quan arriba el moment, tots els nens seuen fent rotllana i el que explica el conte seu en una cadira petita i “especial” és la “cadira d’explicar contes”. Es demana que ensenyi el llibre, que digui el títol i el nom de l’autor i del il·lustrador.

Degut a la necessària participació dels pares se’ls informa d’aquesta activitat i se’ls explica el paper que nosaltres esperem d’ells.

2.- Un llibre a la motxilla: Préstec de llibres .

Cada nen porta un llibre que es queda a la classe durant tot el curs i que després es torna a casa. Són aquells que més els agraden i que volen compartir. Han de portar el nom. Cada nen té una llibreta de préstec on s’anota el títol, autors i il·lustradors.

3.- Padrins de lectura: Intercanvi grans i petits.

25

És una activitat cooperativa que fan els nois i noies de sisè de Primària i els de cinc anys. Es vol fomentar l’adquisició d’estratègies i recursos, potenciar la responsabilitat davant d’una activitat l’implicació emocional del gust per la lectura. S’inicia al segon trimestre és setmanal i dura aproximadament tres quarts d’hora.

4.- Els llibres en els projectes

Quan es tria un projecte es demanen a la biblioteca de l’escola i a les famílies llibres, DVDs, vídeos, fotografies o objectes sobre aquell tema. Aquest material de consulta, passa a formar part de la biblioteca de la classe durant un temps.

5. TEMPORITZACIÓ

El canvi s’està realitzant en el dia a dia. Des que ha començat el curs s’està adequant l’espai: coixins, catifa, moble expositor, bucs per llibres.

De mica en mica es van integrant les activitats en aquest espai començant per “d’explicar contes els nens i nenes”, seguint pels “padrins de lectura”, els “racons”, la maleta dels contes, cercar llibres pels projectes.

6. RECURSOS HUMANS

Les mateixes actuacions en un nou espai suposaran un canvi d’adaptació en el que es contarà a més a més amb la responsable de la biblioteca.

7. DIFICULTATS D’APLICACIÓ O ASPECTES NO PREVISTOS I SOLUCIONS ADOPTADES

Els canvis sempre demanen un temps d’adequació i la proposta d’Educació Infantil és engrescadora. En aquest moment estem planificant amb un calendari i un horari que ens permet compartir el nou espai. Ara no ens cal anar a la Biblioteca a demanar o retornar llibres, hem de saber que ho fem en el nostre temps i el nostre nou espai.

8 CRITERIS D’AVALUACIÓ

La incorporació al nou espai i la integració en la Biblioteca del centre serà avaluada cada trimestre en les reunions d’etapa.

26

VALORACIONS I CONCLUSIONS

Amb la incorporació d’Educació Infantil podem dir que la Biblioteca de l’escola acull a tot l’alumnat. És des de la diversitat que creiem que la biblioteca a fet un gir i més que mai és cert el que sempre es diu a l’escola: La Biblioteca un espai d’aprenentatge.

27

Annex 6: Padrins de lectura

28

INTRODUCCIÓ A l’escola fa ja molts anys que donem una importància cabdal a la lectura com a eina que ens permet assolir unes informacions i, molt especialment, com a forma d’entrar en contacte amb el pensament d’altres persones. La lectura és comunicació, és contacte entre dos pensaments, entre dues circumstàncies i, en la distància, pot arribar a ser-ho entre dues persones. La lectura és una forma de comunicació que està en davallada. Darreres enquestes passades entre la joventut espanyola i catalana evidencien que la lectura ha perdut rellevància i que l’han guanyat la imatge i la informàtica. No es tracta de competir amb elles sinó d’ajudar a trobar el gust per la lectura, per la possibilitat de comunicació que brolla dels llibres, de les seves lletres i de les seves imatges. Nosaltres volem crear un marc relacional on aquesta força comunicativa de la lectura pugui manifestar-se amb plena vigència, a la pràctica, més enllà de formulacions teòriques. Els nens i nenes de cinc anys s’apropen il·lusionats a la lectura,malgrat la dificultat d’aprenentatge que implica i l’esforç que els demana. És convenient que vegin, concretat en companys seus,que la lectura obre unes portes immenses de comunicació,d’evasió, de fantasia...Els nois i noies d’onze anys ja dominen el mecanisme lector, estan en disposició d’utilitzar-lo com a eina comunicativa, però de vegades “ viuen” el llibre com una situació d’esforç que no els compensa suficientment,perquè mitjançant altres formes ( informàtica, televisió, cine...) poden establir una comunicació més fàcil, els falta motivació. Creiem que, amb el guiatge proper dels mestres de tots dos cursos ( P-5 i 6è de primària ), podem establir un espai de col·laboració on tots dos grups puguin sortir enriquits personalment i en l’aspecte de motivació per la lectura. Per tant plantegem propiciar situacions on uns i altres puguin aportar les capacitats que tenen, en profit de les possibles mancances dels altres. En aquesta experiència hi participen els dos grups de P-5 i els dos grups de sisè de primària.

29

OBJECTIUS Els objectius que pretenem cal situar-los en un triple nivell. Objectius relacionals

• Possibilitar als alumnes activitats que promoguin la convivència i el respecte cap a la diferència, i pugui’n aprendre’n

• Fer un treball interdisciplinari entre alumnes de 5 anys i alumnes de 6è de primària potenciant un coneixement mutu.

• Treballar la responsabilització en els alumnes de 6è de primària , fent-los adonar que poden oferir a altres companys més petits part del seu saber.

• Ajudar-los a adquirir estratègies i recursos per intervenir tenint present la manera de relacionar-se amb un nen o nena força més petit.

• Ajudar els alumnes de 6è de primària a entendre que costa centrar l’atenció d’una altra persona, especialment quan està en un moment maduratiu diferent. Amb això afavorirem el procés de responsabilització davant d’una activitat.

• Treballar la capacitat d’iniciativa i creativitat en els alumnes, fent-los sentir protagonistes i responsables del treball que faran conjuntament.

Objectius relacionats amb el gust per la lectura

• Ajudar els nois i noies de 6è a adquirir estratègies i recursos per intervenir, tenint present els aspectes de contingut literari i d’imatge.

• Treballar la capacitat d’iniciativa i creativitat en els alumnes,fent-los sentir protagonistes i responsables del treball que faran conjuntament.

• Treballar el gust per la lectura des de la diversitat de maneres de fer i nivells maduratius.

• Viure el món de la fantasia i la narració com una manera de relacionar-se i aprendre els uns dels altres.

Objectius relacionats amb el treball intercicles de ls mestres • Potenciar un treball intercicle com a mestres, facilitant més coneixement

sobre la intervenció educativa que es du a terme i més coneixement dels alumnes.

30

Descripció de les activitats Prèvia A la classe de P-5 es dedica una hora setmanal a fer biblioteca de forma col·lectiva en la qual cadascú tria un conte per mirar o començar a llegir. Durant aquesta estona, es demanen un hàbits d’utilització que permetin un bon ús dels llibres i un clima relaxat. La mestra va atenent les demandes individuals que sorgeixen: explicar un tros de conte, llegir una paraula o una frase que no entenen...Durant aquesta estona, es fa difícil poder atendre’ls tots , però és evident que si poden gaudir d’un intercanvi en què l’adult fa aportacions i el nen pot explicar aspectes de les seves vivències,emocions o sentiments, l’activitat és encara més enriquidora. També hem observat que els nens mostren més tendència a agafar els llibres que ja coneixen i és per això que procurem que els contes de la biblioteca hagin estat presentats en un moment o altre. A sisè de primària es dedica una hora setmanal a treball de biblioteca. Tal com es reflexa en la introducció ens trobem, des de fa un temps , que als nois i noies de sisè els costa decidir-se a l’hora d’escollir un llibre i els costa engrescar-se en l’activitat. A més són poc reflexius a l’hora d’analitzar l’estructura del conte. Per aquests motius ens sembla interessant que aquests alumnes puguin organitzar aquests aspectes per a un alumne que s’inicia en la lectura. Planificació de les activitats A l’iniciar el segon trimestre a les classes de P-5 hi ha un canvi de llibres a la biblioteca i cal presentar-los. Conjuntament podem reflexionar que durant aquesta estona no podem arribar a cobrir totes les necessitats. “Què podem fer?” A través d’aquesta qüestió volem trobar una solució: “Per què no demanem els nens grans que vinguin a ajudar?”. Cal puntualitzar que els nostres alumnes ja estan acostumats a rebre ajut dels cursos superiors. És així com sorgeix la possibilitat d’enviar una carta a una classe dels grans per demanar la seva col·laboració. Aquesta carta es fa col·lectivament i es porta als grans. Un cop la proposta ha estat acceptada, les tutores de P-5 dediquen una sessió per explicar als grups de primària els aspectes bàsics: - Com són els nens de P-5, les seves inquietuds, el seu caràcter,les

motivacions. - Hàbits que cal tenir en compte en la utilització dels llibres. - Aspectes metodològics importants per aquesta edat.

31

- Cal que sigui una activitat vertaderament compartida. - Tenir en compte la lectura de la imatge. - Intentar relacionar les imatges amb text escrit. - Garantir la comprensió del vocabulari utilitzat.

A les classes de 6è tenint present que les mestres de P-5 faran aquesta intervenció, treballen amb els alumnes les demandes que poden fer ells a aquestes mestres, i possibiliten així una anticipació i presa de consciència de l’activitat. Els tutors dels cursos implicats, adjudiquen a cada nen una parella,tenint en compte les característiques personals. S’elabora una carta individual de presentació. Consta d’un dibuix de cadascú (la fotografia de la cara i ells dibuixen el cos), més un text en què els expliquen quin tipus de contes o llibres els agraden. Es planifica la primera trobada en la qual els nens es coneixen a partir de les cartes de presentació. Abans de la primera sessió els alumnes de 6è de primària tindran temps per llegir el conte que han d’explicar i pensar els recursos i estratègies a tenir en compte a l’hora de fer-ho. A la classe es farà una sessió per compartir els dubtes. Els nens i nenes de 6è de primària es presentaran a la primera sessió amb un regal especial: un conte per cada participant. Cada vegada que s’hagi de canviar de conte els nens i nenes de 6è s’emportaran el conte a casa per preparar-lo. Es preveu que un cop explicat el conte, el nen o nena de P-5 pugi endur-se’l el cap de setmana per poder-lo gaudir més plenament. Temporalització Una sessió setmanal de ¾ d’hora durant el segon trimestre. Espai Es partiran els grups i de forma alterna, la meitat dels nens de parvulari d’una classe, aniran a la classe de 6è mentre que, la meitat dels nens de 6è aniran a la classe de P-5. Això es farà en els dos nivells paral·lels i cada tutor es quedarà a la seva classe. Funcions dels tutors

- Fer el seguiment de l’activitat.

32

- Oferir el recolzament i recursos en cas que calgui ajustar alguna intervenció entre les parelles.

- Fer un comentari col·lectiu sobre com ha anat la sessió. AVALUACIÓ A més d’anar valorant en cada sessió el procés de treball, a l’acabar l’experiència cal valorar-ne el procés i els resultats obtinguts. Aspectes generals a tenir en compte:

• Disposició i capacitat per compartir una activitat. • Participació activa i esforç per treballar les dificultats. • Atenció, concentració,memòria. • Consciència del procés.

Activitats d’avaluació A les classes de P-5 es farà una conversa en la qual cadascú pugui expressar les seves opinions i sentiments respecte de l’activitat. A les classes de 6è de primària es farà un treball personal on es pugui reflectir com ha anat l’activitat i els aspectes que els han servit per aconseguir correctament la tasca. Durant les sessions es preveu fer dues fotografies a les parelles de nens. Serviran perquè cada membre digui al seu company com han viscut l’experiència. Es preveu fer un berenar de comiat i agraïment mutu entre tots els participants, durant el qual es donaran les fotografies. Mentre es desenvolupa l’ experiència, i un cop acabades les sessions, els tutors que hi ha intervingut faran una valoració analitzant tots els aspectes treballats i plantejaran modificacions de cara a posteriors experiències. A continuació es presenten els materials que es donen als nens de 6è per iniciar el seu padrinatge de lectura. En el document “Algunes qüestions que cal tenir en compte” se’ls explica què ls’espera d’ells en aquesta activitat. En el “Diari” aniran escrivint les seves impressions sobre el padrinatge i sobre com ells valoren les diferents sessions de lectura, de manera que es podrà veure l’evolució que ha seguit cada alumne en relació tant als objectius relacionals com als objectius referits a la lectura, i també esdevindrà un material de reflexió al llarg del procés pel propi alumne. En l’avaluació del padrinatge es té en compte el grau d’implicació de l’alumne (Disponibilitat), la consciència del procés que es va realitzant i l’ajustament a aquest, i l’esforç per preparar bé les lectures, per adaptar-se al fillol, per controlar-se i poder ser un model per al fillol.

33

Disponibilitat Consciència del procés Esforç

Aspectes a valorar

Observació Converses Diari

Activitats d'avaluació

Algunes de les situacions que han sortit en les con verses i els diaris

De la cooperació entre grans i petits, neix un rierol imparable d’emocions i actituds:– Em sento mestre, em sento pare.– Entenc que costa explicar les

coses a un més petit que tu, cal adaptar el llenguatge.

– Quan siguem grans, al pati, no podrem “abusar” d’ells.

– S’ha de tenir paciència.– T’has d’esforçar per entendre’ls.

Tu et penses una cosa i per al fillolallò és diferent.

DIARI

PADRINS I

PADRINES DE

LECTURA

Nom: Sessió núm.:

Data:

DIARI

PADRINS I

PADRINES DE

LECTURA

Nom: Sessió núm.:

Data:

34

PADRINS I PADRINES DE LECTURA

Algunes qüestions que cal tenir en compte • El primer objectiu que hem de tenir present és que nosaltres col·laborem a fer que els nostres fillols i filloles tinguin ganes de mirar llibres per poder llegir-los més endavant. • Hem d’explicar o llegir els llibres tan bé com puguem perquè tinguin ganes d’escoltar-nos. Quan ho fem hem de mirar-los. • S’espera de nosaltres que ajudem les mestres de P5 en la llarga tasca de l’ensenyament de la lectura. • No tots els nens i nenes aprendran a llegir aquest any, això no depèn de nosaltres, cal respectar el ritme de cadascú. • Els primers dies ens fixarem especialment en els gustos i les possibilitats del nostre fillol o fillola per poder preparar-nos les sessions de treball amb ells de la forma més adequada. • Nosaltres serem un model per a ells/es, no podem fer tonteries, amb ells/es fem el paper de grans. • Hem de tenir molta paciència, ser bons observadors i estar disposats a rumiar. • Tots els nens i les nenes de P5 són diferents, no n’hi ha de millors o de pitjors. Cadascú ha de trobar la manera més adequada d’entendre’s amb el seu fillol/a. • No hem d’oblidar que a la classe on siguem hi haurà una mestra que ens pot donar un cop de mà. A ella li podem demanar idees i informació de les possibilitats del nostre fillol/a. • De la mateixa manera que nosaltres ajudarem els nens i les nenes de P5 a avançar en els seus aprenentatges, també ells/es ens ajudaran a aprendre.

35

Annex 7: Teatre per als més petits

36

INTRODUCCIÓ A l’escola donem importància al teatre, com a eina que ens permet assolir competències comunicatives. La dramatització d’un conte popular per part dels alumnes de quart de primària per representar-lo als alumnes de P3 permet l‘expressió com a eina de desenvolupament de la personalitat i la creativitat dels alumnes alhora que fan una reflexió sobre la importància de la interiorització dels personatges que han de representar per aconseguir una autèntica creació. La preparació de l’obra fa que els alumnes de quart prenguin consciència de la importància del treball de cadascun per dur a terme un projecte comú, i també que posin en pràctica un seguit d’actituds i procediments en un marc i unes condicions ambientals diferents de les habituals. OBJECTIUS

• Possibilitar als alumnes activitats que promoguin la convivència i el respecte.

• Fer un treball interdisciplinari entre els alumnes de 4t i P3. • Treballar la responsabilització en els alumnes de 4t de primària, fent-los

adonar que poden oferir a altres companys més petits la seva creació teatral.

• Treballar la capacitat d’iniciativa i creativitat en els alumnes, fent-los sentir protagonistes i responsables del treball que faran.

• Expressar la pròpia opinió davant dels altres i respectar els acords presos.

• Valorar de forma constructiva les aportacions dels altres. • Recordar i reproduir el text amb un to de veu adequat i dramatitzant per

part dels alumnes de 4t, d’un conte conegut i treballat per els alumnes de P3.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT Les tutores de 4t de primària i les tutores de P3 es coordinen per seleccionar el conte que representaran els alumnes de 4t. per els alumnes de P3. Durant el segon trimestre un grup de quart i durant el tercer trimestre l’altre grup prepararan la representació i els decorats. A final de trimestre es representarà l’obra després que els alumnes de P3 hagin treballat els contes durant el trimestre. Els tutors de quart faran el seguiment de l’activitat i oferiran el recolzament i recursos.

37

AVALUACIÓ A més d’anar valorant en cada sessió el procés de treball a l’acabar l’experiència cal valorar-ne el procés i els resultats obtinguts. Aspectes generals a tenir en compte

• Disposició i capacitat per compartir una activitat. • Participació activa i esforç per treballar les dificultats que es presentin. • Atenció, concentració, memòria. • Reproducció dramatitzada d’un text. • Consciència del procés.

Durant l’experiència, i un cop acabada la representació, els tutors que hi han intervingut faran una valoració per analitzar tots els aspectes treballats i plantejaran modificacions de cara a posteriors experiències.

ASPECTES

A VALORAR

COMUNICACIÓ

ESFORÇ

CREATIVITAT

38

L’activitat de teatre s’anuncia al web de l’escola per fer-ne ressò.

TEATRE PER ALS MÉS PETITS

EN PATUFET

39

Annex 8: Cerca, gestió i ús de la informació

40

Cerca, gestió i ús de la informació Aprendre a investigar i informar-se no suposa únicament aprendre a localitzar informació i dades rellevants, sinó que de manera fonamental representa adquirir eines per construir coneixement per això ens cal:

• Competència informacional • Formació d’usuaris

41

Fases de cerca, gestió i ús de la informació

42

Annex 9: Projectes de treball

43

PROJECTES DE TREBALL ASPECTES BÀSICS

Fil conductor a través del qual es treballen globalment conceptes, procediments i actituds.

A).- Sorgeix d’un interès dels nens o és proposat p els mestres, entenent que és del seu interès i motivació. * Entorn un tema monogràfic, aglutinador. * Qualsevol tema és vàlid. * Es basa en la pròpia necessitat de conèixer l’entorn proper o llunyà. B).- Eina d’aprenentatge: Permet... * Aprendre coses: Recollim informació que transformarem en coneixement al llarg de tot el procés. * Aprendre a aprendre: Es va dotant d’estratègies informacionals que seran útils per fer el tractament de qualsevol tema. C).- Estratègia d’organització de la feina , que parteix... * Què sabem * Què volem aprendre * Dubtes que es generen al posar-ho en comú. Situació desestructurada --- Situació estructurada. D).- Treball cooperatiu, articulat entorn de la planificació i realització de tasques que permetran tirar endavant el projecte com a tal. Què fer Mestre + nens ------------ Proposta + planificació Quan fer-ho Com ho farem ...amb l’objectiu de donar resposta a les demandes. - Estimulador per a tots - Tots som protagonistes - Obert a la gent de fora (pares,família, altres mestres, professionals...)

44

FASE 1: PROPOSTES DE TEMES QUÈ FEM QUÈ PRETENEM: O BJECTIUS - Pràcticament tots els temes es poden dur a terme. -Tan sols deixem de banda els que tenen un caire existencial o religiós.

- Preparació abans de fer la proposta: . Pensar-hi individualment. . Compartir-ho amb els companys. . Que tingui interès: Justificar. . Que sigui un tema nou. Paper del mestre: - Recordar temes tractats. -Ajudar a descobrir possibilitats. -Ajudar a veure confluències d’interessos. - Motivar i justificar en el cas de que es faci una proposta des de l’adult. Què fan els nens: - En parlen entre ells. - Fan un dibuix. - Explica (oral o escrit) el perquè, les motivacions...

-Sentir-se protagonistes del treball o recerca que es durà a terme. -Promoure una actitud d’interès, curiositat... pel seu entorn. - Posicionar-los enfront les pròpies ànsies de saber.

FASE 2: ELECCIÓ DEL TEMA QUÈ FEM QUÈ PRETENEM: OBJECTIUS

Tema consensuat. De vegades, un tema molt triat es pot posposar.

- Es fa una tria a través d’una decisió negociada. - Necessitat d’argumentar les propostes: “Per què vull treballar un tema?”Evitar els ...“ perquè m’agrada” Què fan els nens: - Cadascú presenta la seva proposta. - Agrupem les que són semblants. - Anotem els temes a la pissarra Paper del mestre: - Fomentem el màxim la participació - Ajudar a descobrir possibilitats. - Ajudar a interpretar interessos. - Ajudar a veure confluències entre d’ interessos. - Ajudar a eliminar /posposar propostes - Ajudar a donar respostes puntuals. - Evitem votacions i tria per majoria: (triem el què és interessant, no les propostes dels amics). - Donar cabuda a interessos individuals a través de la biblioteca de classe.

- Capacitat per detectar problemes interessants. - Promoció de la màxima participació possible per part de tothom per tal que se sentin implicats. - Capacitat d’expressar els interessos i desitjos davant dels altres. -Incrementar la capacitat d’ argumentar i justificar, sentit crític... - Mostrar interès i respecte per les aportacions dels companys. - Capacitat per poder sortir dels propis interessos.

45

FASE 4: RECULL DE CONEIXEMENTS PREVIS

QUÈ FEM

QUÈ PRETENEM: OBJECTIUS * Moment essencial per iniciar la trajectòria. A).- Permet detectar:

. d’on es parteix

. què saben els nens En definitiva ens permet entrar en el món conceptual dels nens.

B).- Generador de dubtes que caldrà afrontar= Terreny adobat per l’adquisició de nous aprenentatges.

Què fan els nens: - Expressió del que saben/què volen saber. -S’exposa col·lectivament i es detecten idees contraposades. Paper del mestre: - Afavorir situacions que permetin copsar quin és el bagatge inicial dels nens:

- Detectar idees contraposades, dubtes - Crear la necessitat d’aclarir-ho. - Ressaltar les primeres hipòtesis que apareixen sobre les quals es treballarà * NO aporta informació * fa aflorar contradiccions

- Expressar el que se sap de les coses. - Escoltar les opinions dels altres. - Copsar que hi ha informacions i interpretacions

diferents - Dubtar de les pròpies conviccions. - Viure els dubtes com a motor del

aprenentatge. - Vivenciar com a positius els dubtes i no com a

inseguretats que ens paralitzen. - Generar una inquietud intel·lectual que els

porti a la necessitat de: . Buscar informació .comprovar la informació per verificar/refutar les “hipòtesis”

. Converses col·lectives.

. Converses individuals

. Interpretació de dibuixos

FASE 3: DEFINICIÓ DEL TEMA QUÈ FEM QUÈ PRETENEM: OBJECTIUS Acotar què es treballa.

Paper del mestre: - Clarificar: . què treballarem: focalitzar però amb certa flexibilitat. . com ho farem. .quan ho farem: temporalitzar (p.e., dins d’un trimestre, però amb fluctuacions d’intensitat en funció del moment del projecte i de l’arribada de la informació) Què fan els nens: Comuniquen què treballarem Demanen informació, aportacions, col·laboració... - Carta als pares. - Notícia pàgina Web. - Rètol per la classe. - Anar a explicar-ho a les altres classes.

- Ser conscients del tema que es treballa. - Evitar la dispersió per concentrar esforços. - Viure-ho com un projecte de tots, compartit. - Assumir de responsabilitats.

46

FASE 5: ELABORACIÓ D’UN GUIÓ O ÍNDEX DE TREBALL

QUÈ FEM

QUÈ PRETENEM: OBJECTIUS

- S’estructura a partir del què volem saber i dels dubtes o contradiccions que han aparegut en la fase anterior. - L’aprenentatge de l’elaboració d’un índex o guió és una eina que serà de molta utilitat a l’hora d’organitzar qualsevol tema que es disposin a abordar.

Sessions col·lectives: - Agrupar les coses que volem saber, per similituds. Incorporació de dubtes. - Es busca una generalització per cadascuna de les agrupacions. - De vegades, s’ordena amb sentit lògic. - Es deixa constància a classe per tal que es pugui visualitzar i fer-ne referència a mesura que es va trobant informació. - Diverses maneres d’expressar-ho:

. lletra escrita . dibuixos . mapes conceptuals . sobres-símbols: permeten omplir amb la informació que es va recopilant.

- Iniciar-se en uns procediments per apropar-se i endinsar-se en el coneixement de la realitat amb una estructura mental clara. Optimitza l’organització del treball - Permet, en tot moment, repassar-ho per tenir consciència del que ja s’ha treballat i del que falta. - Prendre consciència del propi procés d’aprenentatge.

FASE 6: RECERCA DE INFORMACIÓ

QUÈ FEM

QUÈ PRETENEM: OBJECTIUS

Què podem fer per saber tot això? (mestre i alumnes!)

Paper del mestre: - Provocar iniciatives per buscar-ne. - Conèixer la informació que arriba. - Valorar si és assequible al grup, si en fa falta més, proporcionar-ne d’addicional... - Marcar un objectius respecte els continguts propis del projecte que s’està desenvolupant. - Facilitar l’organització de l’espai on ubicar aportacions. Funcionalitat. (Biblioteca, “museus”, murals...). - Organitzar visites, sortides.

Què fan els nens: - Carta als pares, nota a la web... - Anar a buscar llibres a la biblioteca. - Aportar revistes, imatges, material, catàlegs, material d’Internet...

- Fomentar l’interès per buscar informació. - Assumir la responsabilitat de treballar el tema. - Adquisició de l’autonomia.

- Compartir la informació i material amb els companys.

- Aprendre que aprendre a aprendre és un acte comunicatiu

- Aprendre que l’escola no és l’únic lloc on s’aprèn.

- La implicació d’altres persones (avis, pares, artesans i altres professionals) aporta un reconeixement i respecte de l’altre.

47

FASE 7: TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

QUÈ FEM

QUÈ PRETENEM: OBJECTIUS Representa una posada en marxa d’una gran diversitat de procediments, tant de raonament com manipulatius o instrumentals. En funció del tipus de projecte que s’estigui tirant endavant, tindran presència uns o altres. Programacions: Marcar objectius a priori i omplir graelles a posteriori Importància del fet comunicatiu del que s’aprèn. Agrupacions:Tractament variat:

- Col·lectiu. - Individual. - Per parelles - Petit - grup

Paper del mestre: -Analitzar quin pot ser el recorregut més lògic per assegurar unes bases sobre les quals s’aniran assentant els aprenentatges. - Donar instruments per recollir informació a través de les imatges i del text escrit - Convertir les converses en debats interessants: . Recollir les aportacions i potenciar els raonaments. . Comparar respostes i fer notar situacions contradictòries, diferents... . Demanar opinions personals - Ajudar a donar funcionalitat a la informació: Proposta de treballs (sintetitzar, resumir, completar, relacionar, ordenar, classificar, representar...) Què fan els nens: - Es posen en contacte amb la informació aportada i... . La seleccionen . La classifiquen. . Presenten els seus descobriments. . Pensen a quins aspectes de l’índex dóna resposta. - Escriuen i parlen /parlen i escriuen sobre el que van aprenent. - Experimenten: observen, classifiquen, ordenen, formulen hipòtesis, les verifiquen - Construeixen - Imaginen - Es posicionen - Actuen en conseqüència (o no)

- Aprendre a diferenciar el què és anecdòtic/essencial, realitat/fantasia. - “Aprendre” que aprendre NO és acumular informació, sinó relacionar-la. - Aprendre a compartir informacions, observacions i descobriments. Cadascú elabora els propis interactuant amb l’entorn i amb els altres. - Adquirir procediments que possibilitin fer nous aprenentatges. - Lligar els procediments amb aspectes que siguin motivadors i útils pels nens.

48

FASE 8: RECOLLIDA DEL TREBALL

QUÈ FEM

QUÈ PRETENEM: OBJECTIUS És el producte que en surt. És la comunicació que se’n fa.

Els productes que en surten no són la suma de tot el que es fa. A classe a aconteixen moltes coses que no queden enregistrades. Paper del mestre: - Vetlla per la presa de consciència del que es fa a través de diversos mitjans. -Vetlla pel recull ordenat del material produït. - Estimular en els seus alumnes el gust per una curosa presentació de les tasques fetes. - Recull de fonts de la informació. (Bibliografia, videografia) Què fan els nens: - Realitzacions de murals. - Dossier, com a recull ordenat de les feines de full realitzades. - Produccions artístiques i literàries. - CD amb imatges de situacions viscudes

- Recordar el què s’ha fet. - Comunicar-ho als altres a traves de diversos

llenguatges i suports. - Gust per la feina ben feta. - Estimular per a la immersió de nous projectes. - Vivenciar la satisfacció que dóna un treball

compartit.

FASE 9: AVALUACIÓ:

QUÈ FEM

QUÈ PRETENEM: OBJECTIUS A).- Individual B).- Col·lectiva

Paper del mestre: A).- Registres de respostes individuals: . Converses. . Fulls de treball . Participació en treballs (per parelles o petits grups) - Dibuix al inici i al final. - Valoració del què ha anat bé i el que no. Aprofitar el moment de confecció del dossier. B).- Revisió periòdica del guió per prendre consciència de com es va avançant. - Comparar el que sabien i el que saben = Veure don partien i a on han arribat - Valoració del què ha anat bé i el que no. - Omplir una graella amb els aspectes que s’han treballat.

- Valoració de l’esforç individual i col·lectiu. - Reforç de l’autoimatge.

- Consciència del procés d’aprenentatge seguit. - Consciència del procés d’aprenentatge grupal.

- Estimular les ganes d’aprendre. - Obrir noves vies de recerca.

49

PROJECTE DE TREBALL L’HORT

REALITZAT PELS ALUMNES DE SEGON DE PRIMÀRIA

50

Tots junts treballem l’hort.

Observem i dibuixem l’hort

Observem i dibuixem tomàquets

Comuniquem el que hem après. HEM TRANSFORMAT INFORMACIÓ EN CONEIXEMENT

51

Annex 10: El Xiulet del barri

52

El xiulet del barri

El Xiulet és una revista setmanal de l’escola amb aportacions de Cicle Mitja i Superior de primària també recull aportacions puntuals de Cicle Inicial i Educació Infantil.

Cada setmana els alumnes de les diferents classes s’organitzen per tenir escrita una noticia o text per a la revista que es portarà en un USB al Consell de Redacció.

El Consell de Redacció està format per una mestra responsable i un representant de cada classe de tercer, quart, cinquè i sisè de primària. En la reunió setmanal es llegeixen els textos aportats i es seleccionen els que es publicaran .

Amb un programa de maquetació s’edita la revista, en format paper i format digital. Es reparteixen exemplars a les classes i es treballen les noticies .

La revista també es pot consultar al web de l’escola.

53

El Consell de Redacció del Xiulet té entre les seves tasques impulsar la comunicació entre els alumnes i suggerir canvis per poder fer més atractiva la publicació .Durant aquest curs 2007-2008 s’ha introduït un canvi de format que ha estat molt ben rebut per part dels alumnes.

CONSELL DE REDACCIÓ

XIULET DEL BARRI

Redactors

3r

Redactors

4t

Redactors

5è

Redactors

6è

Mestra

Coordinadora revista

54

Aquest canvi de format va generar aquesta noticia al web de l’escola.

55

56

Annex 11: Col·laboració ràdio “El Galliner”

57

Col·laboració ràdio: programa “El Galliner” La ràdio és un mitjà viu que promou la comunicació oral, facilita la lectura expressiva, la comprensió i les tasques de redacció de l’alumnat. És, sens dubte, un mitjà de comunicació que permet fer accions educatives sistemàtiques. Aquest curs els alumnes de 6è de primària han iniciat una col·laboració setmanal en el programa “ El Galliner ” on recomanen lectures que han preparat durant les sessions de llegua a classe. Cada dimarts fan la col·laboració des de l’escola, emeten en directe la seva recomanació via telefònica amb el suport d’una mestra col·laboradora del programa. També en motiu de la Setmana del Llibre en Català van participar en el programa de COM radio des de el recinte firal. Està previst que puguin penjar les seves recomanacions al web del programa a la secció LLIBRES http://www.elgalliner.info./ Objectius

1. Reforçar el treball de recomanacions literàries. 2. Fomentar la lectura. 3. Estimular l’ús de la comunicació oral, ensenyar a utilitzar la veu, ampliar

el vocabulari i ajudar a expressar-se millor. 4. Incitar a la reflexió i al respecte per d’interlocutor. 5. Involucrar els nois i les noies en una tasca que va més enllà de l’activitat

escolar. A més, altres aprenents i adults poden avaluar el seu treball.

58

Annex 12: Recomanacions de llibres

59

Recomanacions llibres al Web Costa i Llobera Una altra de les activitats per difondre el gust per a la lectura i amb l’esperit de formar lectors crítics, és els comentaris de llibres al Web de l’escola. Des de la pàgina web de l’escola es disposa d’un espai “LLEGIM” de difusió de recomanacions de lectures per part dels alumnes de primària.

60

Annex 13: Estimular la lectura a l’ESO

61

Pla de lectura. 1r cicle de l’ESO. Lectura lliure a la biblioteca.

1. Currículum i horari. 2. Activitats i avaluació. 3. Altres activitats.

1. Currículum i horari. Un dels problemes que ens trobem a l’ ESO és que hi ha un horari establert i un programa per complir, per altra banda hem de tenir en compte la diversitat. Una solució que ens sembla bona i que a d’altres centres també funciona són els agrupaments flexibles . Durant tres hores a la setmana i en dies diferents, els dos grups de cada nivell de 1r cicle d’ESO es divideixen en quatre, segons les capacitats i els ritmes d’aprenentatge per treballar en petit grup, rotativament , català, castellà i matemàtiques (el quart grup, de sis a vuit alumnes, els que tenen més dificultats, fa activitats de suport d’aquestes tres àrees amb la pedagoga tots tres dies). És a castellà que es va incloure aquesta activitats de lectura,que es fa en les dues llengües, ja que hem considerat que preval fomentar el gust per la lectura per damunt de la llengua en què es faci. 2. Activitats i avaluació. 2.1. Fitxa de lectures. En un full amb diferents apartats els alumnes van apuntant els llibres que llegeixen i els valoren. El que es té en compte és la qualitat i la quantitat de les lectures fetes al llarg dels trimestres segons el nivell de cada alumne -ritme de lectura personal, possibles dificultats de comprensió, ...-. Pot haver-hi alumnes a qui no els agradi gens llegir; en aquest cas l’objectiu seria que al llarg del curs anessin vencent aquesta aversió. L’ avaluació d’aquesta fitxa es fa amb cada alumne al costat, perquè sigui capaç de valorar la seva evolució. 2.2. Recomanació. La recomanació és un treball que cada alumne fa sobre un llibre que li hagi agradat. Aquest treball s’exposa oralment davant dels companys seguint un guió, i també es presenta per escrit. Aquesta feina es fa al segon trimestre, quan ja han llegit uns quant llibres. Tant el títol com la data de presentació la trien els alumnes. Els alumnes poden elaborar aquest treball durant l’estona de lectura, poden també buscar a internet informació sobre l’autor,i poden, sobretot els que tenen més dificultats, demanar ajuda a la professora. D’aquí en surten dues notes que es tindran en compte per avaluar ewls procediments. Si se suspèn la presentació oral o bé l’escrita, caldrà reetir la part que hagi anat malament. Durant el tercer trimestre poden, voluntàriament, fer una altra recomanació.

62

2.3. Resums. Els alumnes de 2n d’ESO elaboren dos o tres resums per trimestre dels llibres que han llegit, ho han de fer durant la sessió de lectura i primer sempre en brut, així ho poden corregir amb la professora i veure en què s’han equivocat o com poden millorar l’expressió escrita .El següent pas serà passar-ho a net. Cada resum s’avalua amb una nota , que juntament amb les dues notes de la recomanació completaran a segon la nota de procediments. 3. Altres activitats.

Durant el curs es pot estimular la lectura també amb altres activitats que hi estan relacionades: El primer dia de curs s’aprofita per parlar de les lectures que s’han fet a l’estiu i intercanviar parers. Abans d’acabar el curs tots els alumnes poden recomanar llibres a la resta de la classe, els presenten i s’escriuen els títols a la pissarra per a qui vulgui prendre’n nota. Lectures d’estiu: el darrer dia de curs es dóna a cada alumne un full de lectures recomanades en català i en castellà per llegir a l’estiu. Rètols: De cada llibre recomamat se’n fa un rètol amb el títol, autor i una sinopsi per penjar a la cartellera de la classe o als passadissos.

Lectura obligatòria. Als quatre cursos d’ESO hi ha lectura o lectures obligatòries per a tots els alumnes i en les tres o quatre llengües que treballen. Objectius:

- Motivar l’interès per la lectura. - Motivar el coneixement d’autors i obres representatives. - Treballar la comprensió lectora. - Despertar l’esperit crític.

Estratègies:

- Presentar el llibre. Llegir en veu alta –el professor- el primer capítol, remarcant algun fragment que més endavant serà clau.

- Marcar calendari: fragments que es llegeixen a classe, lectura a casa, sessions per posar en comú el seguiment de la lectura, dubtes, fragments difícils,...

- Prova escrita de comprensió lectora o treball sobre l’obra.

63

Annex 14: Escoles en xarxa

64

ESCOLES EN XARXA

• Què és? Escoles en Xarxa és un projecte de periodisme digital que connecta, mitjançant un sistema de blocs en línia, diversos centres d'educació primària i secundària dels territoris de parla catalana que estan interessats en la implementació de les TIC en l'àmbit educatiu i que, en conseqüència, miren de crear una xarxa de comunicació virtual per intercanviar informació, experiències i impressions.

• Com? S’estructura en forma de blocs accessibles des d’aquesta adreça: http://escolesenxarxa.vilaweb.cat, seguint el model de la dinàmica dels blocs presents a Internet i de les edicions locals de Vilaweb. Hi ha un bloc unitari per a cada etapa educativa, Intercanvis per a les escoles de primària i Cròniques per als centre de secundària, i tants blocs com centres es van adherint a la proposta. Per editar-los cada centre disposa d'un nom d’usuari i una contrasenya que es faciliten al professor/a responsable de l’activitat. Cada bloc té un nom triat pel grup i les darreres aportacions apareixen, a banda del bloc propi, a d’unitari: Cròniques i Intercanvis.

A partir del curs 2006-2207, s'hi ha afegit uns fòrums de debat (El racó del mestre a primària i la Cafeteria virtual a secundària) per tal que els mestres i professors també tinguin un espai de trobada, exposició de propostes didàctiques i diàleg.

• Qui organitza? o Vilaweb posa la plataforma tècnica creada ad hoc per a aquest

projecte, el seu manteniment i l'assessorament en pràctica de periodisme digital.

o Escola Catalana, la revista educativa d'Òmnium Cultural, gestiona la selecció de centres

o Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la llengua coordina i organitza l’expansió del projecte al País Valencià.

o La Direcció General d’Innovació Educativa i la unitat de Projectes TIC del Departament de la Generalitat de Catalunya.

o Qui són? o Curs 2004-2005, arrenca el projecte amb vint-i-dos centres de

secundària, públics i concertats.

65

o Curs 2005-2006, s’amplia el nombre a cinquanta-tres centres de secundària.

o Curs 2006-07, s’amplia a seixanta-cinc centres de secundària i arrenca el projecte a primària amb trenta centres.

o Curs 2007-2008, s’amplia a 143 centres de secundària i 73 de primària.

• Per què?

o Per crear una xarxa virtual entre centres de secundària i primària dels territoris de parla catalana.

o Per fomentar el periodisme digital en llengua catalana. o Per familiaritzar el jovent amb la diversitat dialectal de la llengua

comuna i sensibilitzar-lo vers la riquesa que se’n desprèn. o Per estimular l’ús a les aules de les tecnologies de la informació i

la comunicació (TIC). o Per potenciar el treball en grup i visualitzar el centre com una part

de la comunitat educativa. o Per donar una visió constructiva de la convivència que es

reforçarà amb una trobada anual del professorat i l’alumnat.

66

Annex 15: Graella de lectures

67

ÀMBIT BIBLIOTECA- MEDIATECA Curs 2007- 2008 Recull de lectures per cursos PLA ANUAL 2007- 2008 Estratègia 4: “Definició de criteris i selecció de lectures d’aula”. INFANTIL TÍTOLS MOTIUS

P3 La caputxeta vermella En Patufet Els tres porquets

Maginet tap de bassa Fins al vespre No vull Bon dia Bona nit Elmer La granja Maysi Cocodril Nil

Treball sobre els contes populars Donant diferents versions del mateix conte i diversos il·lustradors. Treball de la Festa Major . Treball d’adaptació. Treball d’adaptació. Treball d’hàbits. Treball d’hàbits. Treball d’un personatge de literatura infantil. Lligat al projecte de la granja. Treball d’un personatge de literatura infantil

P4 Maginet tap de bassa Benvingut Moyà i Domènech. Ed. La Galera El bosc dels lleons Jaume Constantí i Mata. Fundació Àngels Garriga L’ocell sense mots Ed. La Galera L’escola nova de la Tana (fotocopiat)

Festa Major

Colònies Projecte; Picots i Pica-soques Adaptació

P5 El lleó i el ratoli El lleó i el ratolí i altres faules d’Isop. Doris Orgel. Ed. Blume La Maria Celestí (fotocopiat) La bruixa Primfila

Adaptació

Festa de la Castanyada Colònies

68

PRIMÀRIA TÍTOLS MOTIUS 1r. Lectures del Bufi 2n. Lectures del Bufi 3r. Català: El zoo d’en Pitus

(Sebastià Sorribas) Ed: La Galera Castellà : La abuelita en el manzano (Mira Lobe)Ed: Joventut Bufi 3.Llengua i literatura catalana Ed:Vicens Vives (I. Canal,T. Serra, R. VIlardell) Zapín 3. Llengua castellana. Ed: Vicens Vives (I. Benet, C. Bernaus, I. Jiménez, C. Martín, D. Rius)

50 aniversari del Sebastiá Sorribas Premi literari. Lectura molt adecuada a l’edat. Protagonista infantil.

4t. Catalá: Viatge als pais dels Lacets (Sebastiá Sorribas)Ed: La Galera Castellá: El Quijote contado a los niños (adaptació de R.Navarro Duran) Ed: Edebé Zapín 4. Llengua castellana. Ed: Vicens Vives (I. Benet, C. Bernaus, I. Jiménez, C. Martín, D. Rius)

Lliga molt amb els continguts del conte d’història. Tema d’aventures. Capítols curts. Bona adaptació. L’any Cervantes.

5è Català: “Les ales roges” RAYÓ i FERRER, M Castellà “Las brujas” DAHL, R Pomes de Nadal Benguerel, X. Nadal. Foix, J.V. Si jo fos marxant a Prades. Martí i Pol, M. Nadala. Sebastià Pon, J. Tres reis d’Orient. Salvat-Papasseit, J. Nadal. Fragments de diferents poemes Desclot, M. Cançó del faroner. Desclot, M Cançó del vol de l’alosa. Martí i Pol,. M. Mare si fos mariner. Sagarra, J.M. Vinyes Verdes Salvat Papasseit, J. La casa que vull. Fragments de textos d’autors i de tipologia diversa per a les preparacions del dictat (català i castellà)

Lectura col·lectiva Lectura col·lectiva Lectura i memorització de poemes. Il·lustració de poemes. Coneixement d’autors i d’estils. Coneixement d’autors i d’estils. Treball d’expressió, de gramàtica i d’ortografia.

6è Català: “Matilda” DAHL, R Llegendes sobre la formació del món i sobre altres temes (català i/o castellà) Faules (català i/o castellà) Contes populars Poesia (català i/o castellà) Estils i autors diversos (veure dossier de poesia de 6è) Fragments de textos d’autors i de tipologia diversa per a les preparacions del dictat (català i castellà) Castellà: “Djingo Django, viatge con un desconocido” FLEISHMAN, S

Lectura col·lectiva Treball sobre tipologia textual i lectura expressiva Id Id i versions sobre un mateix tema Elaboració, lectura i memorització de poemes (El pi de Formentor) Coneixement d’autors i d’estils. Treball d’expressió, de gramàtica i d’ortografia. Lectura col·lectiva

69

SECUNDÀRIA TÍTOLS MOTIUS 1r Català: El caçador d’estrelles,GÓMEZ,R.

Castellà: La música del viento, SIERRA I FABRA,J.

2n Català: Mecanoscrit del segon origen, PEDROLO,M. Castellà: El relato de un náufrago, GARCÍA MÁRQUEZ, G.

3r Català: Diari secret d’Adrià Mole, TWONSEND,S. Camps de Maduixes SIERRA I FABRA,J Frankenstein, Shelley, Mary Camps de maduixes, SHELLEY,M. Castellà: El reino del Dragón de Oro, ALLENDE, I. El niño con el pijama de rayas, BOYNE,J.

4t Català: Contes de diversos autors Homes i ratolins,STEINBECK,J, El guardià en el camp de sègol,SALINGER, Castellà: Carreteras secundarias,MARTÍNEZ DE PISÓN,I. El camino, DELIBES,M. Crónica de una muerte anunciada,GARCÍA MÁRQUEZ,G.

70

Annex 16: Graelles metodologia. Enquesta expressió oral

71

PAUTA DE PLANIFICACIÓ I VALORACIÓ DE TREBALLS D’EXP ERIMENTACIÓ I/O DE RECERCA. Aquest instrument ens ha de permetre reflexionar sobre la trajectòria per fer el procés per passar de la informació al coneixement. Curs: Tema: Matèria: Durada: 1.- Presa de contacte amb el nou tema Objectius tema i/o informació contingut del tema. Utilització d’incentius motivacionals: excursions, pel·lícula, lectura... Recerca d’informació sobre els coneixements dels alumnes. Existència o no de lligam del tema amb activitats prèvies i/o posteriors. Possibilitats de fer propostes de treball per part de l’alumnat. Concreció del coneixement inicial. Propostes per a l’atenció de la diversitat. 2.- Recerca i tractament de la informació 2.1.- Recerca de la informació. Utilització de diferents instruments de recerca. Selecció de documents/materials en funció dels objectius. Explicació per part del mestre/professor. 2.2.- Comprensió de la informació. Intervencions del mestre/professor en relació als errors dels alumnes. Intervencions en relació a les preguntes que plantegen els alumnes. Intervencions dirigides a clarificar i interpretar la informació. Intervencions dirigides a generalitzar hipòtesi sobre la informació que es treballa Intervencions dirigides a plantejar-se preguntes sobre el que han llegit. Intervencions dirigides a treballar les instruccions d’un text. 2.3.- Tractament de la informació. Intervencions dirigides a fer una síntesi comprensiva de la informació. Utilització de tècniques per representar la informació. Elaboració de treballs per avaluar la comprensió dels alumnes. Tècniques que es prioritzen: repetir, explicar, resumir.. 3.- Tancament del tema. Recull de materials: murals, dossier, fitxes, exposicions, conferències... Revisió d’índex i possible modificació. Revisió coneixements previs. Presa de consciència per part de l’alumne, del procés seguit. El mestre/professor, es planteja una revisió del procés que ha seguit en el tema. Recursos utilitzats: proba escrita individual, anàlisi de dossier, aportacions a classe...

72

PROCEDIMENTS REFERENTS A PROCESSOS Aquest esquemes ens han de permetre tenir presents i analitzar els procediments utilitzats en processos d’aprenentatge. Curs: Tema: Matèria: Durada: OBSERVAR Observar Comparar Identificar semblances i diferències. Mesurar Descriure Ordenar Seleccionar Classificar Distingir parts Analitzar parts Quantificar Mesurar Operar Interpretar dades observació Fer estimacions PLANTEJAR QÜESTIONS Identificar problemes relacionats amb la ciència Buscar informació sobre el tema. Definir preguntes per a ser comprovades. FORMULAR HIPÒTESIS Plantejar una resposta possible que ha de ser verificada. IDENTIFICAR VARIABLES Identif. variables que poden afectar la v. dependent. EXPERIMENTAR Planificar:definir detalladament un pla de treball Dur a terme el pla de treball Recollir dades Muntar aparells INTERPRETAR LA INFORMACIÓ Fer prediccions Inferir (deduir) Extrapolar i interpolar Formular models (generalitzar) Interpretar dades resultants de l’experimentació COMUNICAR Presentar un informe. Sintetitzar Discutir Argumentar Justificar Resumir Utilitzar diferents llenguatges (dibuixos, maquetes, corporal, taules...) Elaborar respostes/conclusions.

73

PROCEDIMENTS REFERENTS A TÈCNIQUES Aquest esquemes ens han de permetre tenir presents i analitzar els procediments utilitzats en processos d’aprenentatge. Curs: Tema: Matèria: Durada: ÚS D’INSTRUMENTS DE MESURA Ús d’instruments de mesura. Cintra mètrica, cronòmetre, proveta...) Construcció i calibratge d’instruments de mesura. Tècniques de mesura indirecta Estimació de quantitats ÚS D’INSTRUMENTS ÒPTICS Lupa de mà Lupa binocular webcam Càmera fotogràfica/vídeo ÚS D’INSTRUMENTS DE LABORATORI Realització de muntatges senzills Ús dei conservació del material de vidre RECOL·LECCIÓ I CONSERVACIÓ Tècniques per recollir i conservar mostres Construcció i manteniment d’hàbitats Tècniques de conservació d’aliments DISSECCIÓ Manipulació correcta dels estris de dissecció. MUNTATGE DE CIRCUÏTS ELÈCTRICS Realització de connexions entre elements d’un circuits Ús de les eines corresponents EXPERIMENTACIÓ QUÍMICA Traspàs de materials sòlids i líquids Filtratge, decantació, evaporació, cristal·lització... TREBALL DE CAMP Ús de brúixola i altres tècniques d’orientació Ús d’estris de recollida adequats Tècniques de recollida de mostres Lectura i interpretació d’instruccions RECOLLIDA DE DADES Ús de fitxers, índexs i altres tècniques de documentació Preparació i realització d’enquestes Representació de la informació en gràfics, quadres i taules Redacció d’informes Ús de documents i de diferents mitjans de comunicació

74

Annex 17: Projecte lingüísitic

75

PROJECTE LINGÜÍSTIC

ESCOLA COSTA I LLOBERA

Curs 2007-2008 Introducció El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) és l’ instrument que possibilita que els centres educatius organitzin i gestionin, d’acord amb la normativa vigent, però de manera autònoma, determinats aspectes en referència a l’estat i a l’ús de les llengües al centre i al tractament curricular de les diferents llengües que hi són presents. L’elaboració del PLC ha de partir d’un ampli consens que els ciutadans i les ciutadanes de la Catalunya del futur hauran de ser més plurilingües que no pas el que ho són ara. Entre els objectius d’un nou PLC que deriven de la “Guia per a l’elaboració “, els que més hem de tenir en compte, ateses les característiques de l’alumnat, les pràctiques lingüístiques que ens proposem l’equip de mestres, i els àmbits de treball del PAC, són els següents:

- Les exigències lingüístiques de la nostra societat –en el nou marc europeu- són cada cop més altes.

- L’aprenentatge de la llengua es fa des de totes les àrees del currículum.

- Cal una continuïtat i una coherència entre els cicles i els nivells

educatius no universitaris.

- La diversitat del nostre alumnat ens ha de fer buscar noves estratègies d’actuació educativa.

- Les tecnologies d’aprenentatge i de comunicació ens obren noves portes

de com ensenyar llengües.

- És necessari incentivar activitats d’ús de la llengua si volem que el seu ensenyament sigui realment significatiu.

- Des del currículum hem de treballar la diversitat lingüística del centre i

de la societat.

76

- Hem de fer reflexionar els alumnes sobre la necessitat de saber llengües, quantes més millor.

- Cal potenciar projectes i programes plurilingües.

- Volem promoure intercanvis escolars per potenciar l’ús de la llengua

catalana, de la llengua castellana i de les llengües estrangeres.

- Estem adaptant la comunicació del centre amb les famílies a les noves tecnologies.

- Cal entendre que la biblioteca escolar pot esdevenir un espai clau que

ha de permetre l’accés a la informació a tot l’alumnat i que ha de poder respondre a les necessitats que té el professorat en aquest nou marc d’ensenyament més diversificat que mai.

- Cal potenciar la lectura com a font d’informació i de plaer en qualsevol

de les llengües que es treballen al centre. A més, cal tenir en compte el nou marc normatiu (decret 5 142/2007 de 26 de juny per a educació primària i decret 143/2007 de 26 de juny) al qual s’han d’adaptar els projectes; en destacaríem,

- Es garantirà que les estructures lingüístiques comunes, que es faran en català, serveixin com a base per a l’aprenentatge de les dues llengües.

- Les dues llengües oficials a Catalunya es configuren en una sola àrea a

fi d’evitar repeticions i afavorir la transferència d’aprenentatges entre elles.

- La llengua catalana , eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe.

Per tant, aconseguir que tot l’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en acabar l’educació obligatòria, de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat.

- Els centres podran impartir continguts d’àrees no lingüístiques en

castellà o en una llengua estrangera.

- El PLC establirà pautes d’ús de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i garantirà que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. Aquestes pautes d’ús han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per a implementar canvis per a l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric.

PLC/ tecnologia

77

Introducció Aquest és un dels apartats – la llengua en les diverses àrees- que s’inclou dins del projecte lingüístic del centre i ha estat elaborat pel departament de tecnologia. La seva finalitat és recollir les actuacions que dins de l’àmbit de la llengua escrita i oral s’utilitzen dins de l’àrea. Considerem que tant la llengua escrita com oral és un dels elements en que es basa l’educació tecnològica, malgrat de vegades no es tingui en prou consideració. Un bon tecnòleg o tecnòloga utilitza la llengua per expressar i ordenar els seus pensaments, per entendre la realitat quotidiana, per redactar informes, per interpretar i redactar instruccions i normatives, per relacionar-se amb diversos interlocutors, etc A continuació detallem una sèrie d’activitats d’ensenyament aprenentatge i material curricular que majoritàriament tenen com a llengua vehicular el català, de vegades el castellà, i, com a element d’innovació altres llengües estrangeres com són l’anglès i el francès.

1. Llengua escrita a. interpretació de textos b. redacció de textos

2. llengua oral 3. Llengües estrangeres

� Llengua escrita � Utilitzem la llengua escrita en tots els cursos des de l’ensenyament

obligatori- ESO- fins el batxillerat tecnològic, post obligatori. Hem dividit per la seva especificitat en dos blocs la seva utilització.

a. interpretació de textos

a.1. Interpretació de textos diversos dins de les activitats d’ensenyament aprenentatge més usuals: lectura del llibre de text, d’enunciats de problemes i qüestions, exercicis i controls. a.2. .Interpretació i resum de textos relacionats amb la matèria en format digital o paper. També podem incloure aquí la lectura, resum i anàlisi de diversos textos recollits a la premsa motiu d’actualitat o referència per la matèria. a.3. Lectura i interpretació de llibres relacionats amb la matèria. A 2on d’ESO es llegeix el llibre : La força del riu. Editorial Eumo. D’aquesta editorials i dins l’àmbit tecnològic podem trobar altres títols com:l’ascensor okupat i altres. A4. La utilització de la biblioteca per a la recerca de recursos és un element present en totes etapes i cicles de l’àrea.

b. redacció de textos b.1. Redacció i compilació de treball realitzat a classe en forma de dossier. b.2. Realització de fitxes d’aula o experiències de taller.

78

b.4. Realització de fitxes, qüestionaris, resums, esquemes i mapes conceptuals, comentaris o exercicis. b.5. Realització de treballs monogràfics. b.6. Redacció de processos tecnològics i projectes tècnics. b.7. Presa d’apunts a classe de les explicacions, vídeos o altres

suports. b.6. realització de proves escrites.

� llengua oral c1. Debat de temes relacionats amb la matèria. c.2. Presentacions individuals o col·lectives amb suport de diversos mitjans audiovisuals. c.3. Realització i preparació d’entrevistes a diverses persones per a l’obtenció d’informació i la realització de treballs. Aquesta darrera activitat és força utilitzada en la realització de treballs de recerca. c.4. Treball cooperatiu. � Llengües estrangeres L’ús de llengües estrangeres com a llengua vehicular dins de la matèria és un element que tot just hem començat a introduir, però que tenim intenció d’augmentar en els propers cursos. Detallem a continuació les activitats realitzades fins ara:

1. Treballem conjuntament amb una assistent teacher el material i vocabulari de l’àrea específic a un tema i a un curs. Després aquesta professora en grups reduïts treballa el tema amb els alumnes. Aquesta activitat ha estat realitzada a 2on d’ESO i a 4rt d’ESO amb els temes d’alimentació i electrònica respectivament.

2. A 2on d’ESO es treballa el vocabulari sobre les eines en català, castellà i anglès.

3. A 3r d’ESO es treballa el vocabulari sobre sostenibilitat, energies i habitatge en català, castellà, anglès i francès. Aquest vocabulari també ha estat treballat a través d’un joc el vocabulari d’energies d’una manera més senzilla.

4. A 3r d’ESO també treballem el vocabulari sobre màquines i mecanismes i a través d’un dossier introduïm la pràctica de fer problemes de màquines simples i mecanismes amb el vocabulari aprés i el sistema d’unitats en anglès.

5. La lectura, interpretació i obtenció d’informació a través de la xarxa en diverses webs és un element molt utilitzat en tots els cicles, i, i especialment al Batxillerat. També és un recurs molt utilitzat als treballs de recerca.

6. Si parlem dels treballs de recerca podem dir que pensem que serà bo a partir d’ara fer la ressenya que fem del treball com un summary en anglès.

79

Annex 18: Recursos online

80

Recursos online

· Ajuntament de Barcelona, Pla de biblioteques escolars de l'Institut d'Educació: <http://www.bcn.es/imeb/bibes>. ·

ALFIN: Alfabetización informacional. Recursos e ideas sobre cultura de la información y nuevas alfabetizaciones (Blog de José A. Gómez Hernández): <http://alfin.blogspirit.com>. ·

Bescolar: <http://bidoc.ub.es/pub/bescolar>. ·

Bibliotecaescolar (Web de Glòria Durban): <http://bibliotecaescolar.info>. ·

Centres de Recursos Pedagògics, Banc de recursos, La lectura font de plaer i de coneixement: <http://www.xtec.net/sgfp/crp/recursos/lectura>. ·

Eduteka. Tecnologías de Información y Comunicaciones para Enseñanza Básica y Media: <http://www.eduteka.org>. ·

Federació de MRP de Catalunya, Àmbit de treball per la biblioteca-mediateca dels centres educatius, Grup bibliomèdia: <http://gbiblio.pangea.org>. ·

Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Textos sobre biblioteques: <http://cultura.gencat.net/biblio/textos.htm>. ·

Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació i Universitats, Programes d'innovació educativa, Biblioteca Escolar: puntedu: <http://www.xtec.es/innovacio/#t1>. ·

Gobierno de Navarra, Departamento de Educación, Dirección General de Enseñanzas Escolares y Profesionales, Bibliotecas Escolares: <http://www.pnte.cfnavarra.es/profesorado/recursos/biblioteca>. ·

Junta de Andalucía, Consejería de Educación y Ciencia, Delegación de educación de Málaga, Plan provincial para el desarrollo de las bibliotecas escolares: <http://www.juntadeandalucia.es/averroes/bibliotecaescolar>. ·

81

Ministerio de Educación y Ciencia, Centro Nacional de Información y Comunicación Educativa (CNICE), Bibliotecas Escolares: <http://w3.cnice.mec.es/recursos2/bibliotecas>. ·

Nucli de biblioteques escolars dels CRP de Barcelona: <http://www.xtec.net/crp-santandreu/biblionucli/biblioteques.htm>. ·

Servei Educatiu Baix Llobregat VI, Biblioteques escolars: <http://phobos.xtec.cat/se-baixllobregat6/index.php?option=com_wrapper&Itemid=49>.

http://www.xtec.es/sgfp/crp/recursos/banc/lectura/index.htm

http://www.xtec.net/innovacio/biblioteques/6bib_29-05.htm

http://www.edu3.cat/

http://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques/

http://www.nascutsperllegir.org/index.htm

http://www.fundaciongsr.es/servicios/default2.htm#novedades

82

Annex 19: Epèrgam

83

Què és l'ePèrgam?

L'ePèrgam és una aplicació de gestió de biblioteques escolars basada en Internet:

Aprofita els avantatges de la xarxa per fer la catalogació (accés a catàlegs col·lectius).

Permet la consulta en línia dels catàlegs de les biblioteques escolars.

Disposa de funcionalitats per incentivar l'ús de la biblioteca per part de la comunitat escolar (novetats, comentaris de llibres, guies de lectura...).

Facilita el manteniment tècnic de les dades bibliogràfiques i d’usuaris.

Característiques tècniques:

Aplicació amb interfície web.

Aplicació desenvolupada amb Java (J2EE).

L'ePèrgam resideix en el servidor de la XTEC i els usuaris de l’aplicació la utilitzen des d’un navegador web de qualsevol estació de treball del centre.

Cal disposar d’una versió actualitzada del navegador, per exemple, Internet Explorer 6 o Mozilla Firefox 1.0.6

84

Annex 20: Quins llibres

85

Publicació “ Quins llibres han de llegir els nens”

És una la publicació quadrimestral del seminari de bibliografia infantil i juvenil de l’associació Rosa Sensat amb col·laboració amb la cooperativa ABACUS. En aquesta publicació hi figuren els títols de literatura infantil i juvenil seleccionats com a més rellevants pel seminari.

Des del començament del seminari, als anys seixanta, s’ha anat elaborant una bases de dades amb tots els llibres treballats, tots classificats per edat i tipologia i alguns amb comentari incorporat-

Seminari de bibliografia infantil i juvenil

Lectura i anàlisi de llibres Aquest seminari es reuneix per comentar els llibres que arriben a la biblioteca: els que ens regalen les editorials i els que fa arribar alguna llibreria a examen. Es troben els dimecres, de 5.30 a 8.30 de la tarda, durant tot el curs escolar, a la biblioteca de l'Associació Mestres Rosa Sensat. A cada sessió es porten els llibres llegits i els exposen als altres: tenint en compte sobretot la qualitat literària o científica del llibre presentat, se’n determina les possibilitats de lectura per a una determinada edat, per a la qual es recomana el llibre, es fa una fitxa i un comentari dels millors. Després es podrà consultar a http://www.xtec.es/~mmassag2/