PLA DE FOMENT LECTOR - gva.es · PLA DE FORMENT LECTOR. 5 - 35 QUINS SÓN ELS OBJECTIUS I LÍNIES...

PLA DE FOMENT LECTOR

CEIP SANTO ÀNGEL DE LA GUARDA

CEIP SANTO ÁNGEL DE LA GUARDA.

PLA DE FORMENT LECTOR.

1 - 35

ÍNDEX:

A) MARC TEÓRIC. Pàgina

QUÈ ÉS UN PLA DE FOMENT DE LA LECTURA?...........................................3

INTRODUCCIÓ: PER QUÈ ÉS IMPORTANT LA LECTURA? ......................3

QUÈ ÉS LLEGIR?....................................................................................................4

QUINS SÓN ELS OBJECTIUS I LÍNIES BÀSIQUES D'ACTUACIÓ

D'UN PLA DE FOMENT DE LA LECTURA?.....................................................5

QUINS REQUISITS HA DE PREVEURE UN PLA DE FOMENT DE LA

LECTURA?...............................................................................................................14

B) CONCRECIÓ DEL PLA DE FOMENT LECTOR DEL CEIP SANTO ÁNGEL DE

LA GUARDA.

FONAMENTACIÓ……………………………………………………………………………………………..15

OBJECTIUS GENERALS………………………………………………………………………………...16

OBJECTIUS ESPECÍFICS…………………………………………………….……………………….17

CONTINGUTS CONCEPTUALS.......................................................................17

CONTINGUTS PROCEDIMENTALS……………………………………………………………18

CONTINGUTS ACTITUDINALS....................................................................18

METODOLOGIA..................................................................................................18

AVALUACIÓ.........................................................................................................19

PLA D'ACTUACIÓ…………………………………………………………………..…………….………..20

▪ ACTIVITATS DE CENTRE…………………………….………………20



2 - 35

▪ ACTIVITATS D’AULA: ………………………………………………21

- Biblioteca d'aula.

- TIC / Revista escolar “Abracadabra”.

ÀMBIT D'ACTUACIÓ - DISSENY D'ACTIVITATS…………………….…………24

EDUCACIÓ INFANTIL

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

ANNEX I. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES/JORNADES MONOGRÀFIQUES

DE LA LECTURA. DIA DEL LLIBRE (23 d'abril) ………………………………..…………………….33

ANNEX II. ORIENTACIONS PER A LLEGIR EN FAMÍLIA………………………..……...34



3 - 35

A) MARC TEÓRIC:

QUÈ ÉS UN PLA DE FOMENT DE LA LECTURA?

Un Pla de Foment de la Lectura és el conjunt d'objectius, metodologies i

estratègies confluents per a promoure el foment de la lectura i el desenvolupament

de la comprensió lectora, la qual cosa implica un suport explícit a l'adquisició de les

competències bàsiques, especialment:

- La comunicació lingüística.

- El tractament de la informació i la competència digital.

- La competència cultural i artística.

- La competència per a aprendre a aprendre.

Un Pla de Foment de la Lectura ha de comptar amb el compromís del centre

per a treballar, entre tots, els aspectes relacionats amb la comprensió de textos i

la producció d'aquests, tant escrits com orals, la dinamització de la lectura i la

capacitat per a buscar i avaluar informació, així com utilitzar-la i comunicar-la, a

través especialment de les biblioteques escolars i de les tecnologies de la

informació i la comunicació.

Un Pla de Foment de la Lectura està destinat a tot l'alumnat, amb

independència de la seua edat i dels ensenyaments que curse, i a tot el professorat

i resta de la comunitat educativa. Ha de partir sempre de la realitat del centre

(respondre a les necessitats de l'alumnat i de la comunitat educativa) i incloure les

bones pràctiques ja existents en aquest.

INTRODUCCIÓ: PER QUÈ ÉS IMPORTANT LA LECTURA?

La lectura és un dels principals instruments d'aprenentatge. Una bona

comprensió lectora constitueix un factor clau per a conduir a l'alumnat a l'èxit



4 - 35

escolar; d'ací la importància que la lectura es trobe present en totes les àrees,

matèries, àmbits i mòduls del currículum al llarg de les diferents etapes

educatives.

Per això, la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació ha publicat l'Ordre

44/2011, de 7 de juny, per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura

en els centres docents de la Comunitat Valenciana (DOCV 16.06.2011).

QUÈ ÉS LLEGIR?

L'aprenentatge de la lectura s'ha d'entendre, hui més que mai, com un

aprenentatge permanent i en progressió ascendent de qualsevol tipus de textos,

en tot tipus de suports. La lectura és transversal i ha de respondre a l'objectiu

llegir per a aprendre.

La competència lectora inclou una complexa gamma de coneixements i

destreses i posa en acció múltiples processos cognitius en els quals intervenen:

- La capacitat de raonament.

- La memòria.

- Els coneixements previs del lector.

En aquest sentit, és molt important assenyalar que la competència lectora

no és uniforme, al contrari, és una competència asimètrica: un individu no té

desenvolupades les mateixes habilitats de lectura en diferents tipus de text, en

diferents suports o pel que respecta a diferents processos lectors, per la qual cosa

és fonamental treballar diferents tipus de textos, processos i situacions de

lectura a diferents nivells.



5 - 35

QUINS SÓN ELS OBJECTIUS I LÍNIES BÀSIQUES

D'ACTUACIÓ D'UN PLA DE FOMENT DE LA LECTURA?

Els objectius generals d'un Pla de Foment de la Lectura es vertebren en tres

pilars fonamentals:

a. Desenvolupament de la competència lectora.

b. Dinamització de la lectura.

c. Dinamització de la biblioteca escolar.

Un Pla de Foment de la Lectura ha de desenvolupar accions i activitats al

voltant d'aquestes tres línies bàsiques d'actuació.

a. Desenvolupament de la competència lectora

El desenvolupament sistemàtic de la competència lectora s'articula, al seu

torn, en tres eixos:

1) L'ensenyament de la lectura i l'escriptura en les diferents llengües.

Es prestarà especial atenció als següents aspectes:

- Aprenentatge del codi escrit, considerant el nivell de desenvolupament de les

habilitats pre-lectores i pre-escriptores i la metodologia d'ensenyament de la

lecto-escriptura.

- Vocabulari, en la realització d'activitats per a incrementar la riquesa lèxica.

S'ensenyaran diferents estratègies de comprensió del vocabulari que s'aplicaran

contínuament a la lectura de textos, entre les quals estan:

• Estudiar paraules destacades.

• Deduir el significat d'una paraula pel context.

• Reconéixer arrels, prefixos i sufixos.



6 - 35

• Analitzar paraules compostes.

• Destacar en els textos sinònims i antònims.

• Formar famílies lèxiques i camps semàntics.

• Aproximar-se al significat per l'etimologia de la paraula.

• Establir analogies.

• Distingir l'ús tècnic i l'ús quotidià d'un terme.

• Identificar estrangerismes i neologismes.

• Consultar el diccionari.

- Construcció d'oracions, paràgrafs i textos.

Les tasques de redacció de textos amb diferents propòsits fa prendre consciència,

per part de qui ho realitza, dels diferents objectius de la lectura i de les diferents

característiques d'aquests.

- Comprensió de diferents tipus de text, adequats per a les diferents etapes

educatives i edats, que responguen a diverses situacions de lectura i el contingut

de la qual siga adequat als interessos de l'alumnat.

- Desenvolupament d'estratègies lectores:

✓ Abans de la lectura: activar el coneixement previ sobre el que es

llegirà, establir prediccions sobre el text, fomentar preguntes sobre

el text...

✓ Durant la lectura: activitats que afavoreixen l'accés a la comprensió:

lectura individual o silenciosa, formular prediccions sobre el text que

s'està llegint, fer-se preguntes sobre el qual s'està llegint, aclarir

possibles dubtes sobre el text, resumir idees del text...

✓ Després de la lectura: idea principal, resums, formulació de

preguntes, activitats que fomenten la creativitat, la crítica,

l'afectivitat...



7 - 35

2) L'ensenyament de la lectura i escriptura en la resta de les àrees,

matèries, àmbits i mòduls.

Es prestarà especial atenció als següents aspectes:

• Al vocabulari clau de l'àrea, matèria, àmbit o mòdul, fent servir les

estratègies ja descrites anteriorment.

• Construcció de definicions i explicacions.

• Tipus de textos més significatius de cada àrea en els quals s'incidirà en

aspectes com:

✓ Descobrir el propòsit o funció del text.

✓ Analitzar l'estructura del text.

• Analitzar les característiques lingüístiques per a afavorir la comprensió del

missatge (tecnicismes, temps verbals, procediments tipogràfics, connectors

textuals…).

• Desenvolupament d'estratègies lectores.

3) Suport als alumnes que poden presentar dificultats lectores, a

través d'una identificació d'aquestes i la seua intervenció primerenca.

Les dificultats més freqüents tenen relació amb la velocitat o precisió

lectores i amb la falta de comprensió (dificultats en la comprensió i retenció de la

informació per a distingir idees principals i secundàries, dificultats per a utilitzar

estratègies com la predicció, la recapitulació de significat o la realització

d'inferències).



8 - 35

b. Dinamització de la lectura

Encara que el sistema educatiu ha de garantir la competència lectora de

l'alumnat, també ha de jugar un paper fonamental en el foment d'actituds positives

cap a la lectura al costat de la família, l'entorn immediat i, per extensió, la societat.

L'acció de promoció de la lectura a l'escola ha de buscar una oferta regular

d'espais i temps de trobada amb la lectura, en les seues múltiples manifestacions,

tant a l'aula com fora d'aquesta, especialment a la biblioteca escolar.

1) A l'aula.

La millor animació a la lectura que existeix és que a l'aula es “respire” un

clima lector, on la lectura estiga omnipresent a través d'espais, temps i ambients

adequats.

Una facilitat cap a la lectura suposa que aquesta no siga rígida, sinó flexible,

que s'adapte als gustos i a la competència lectora de l'alumnat, posant al seu abast,

els mitjans documentals i electrònics disponibles.

Exemples d'accions que promouen l'acostament a la lectura a l'aula serien:

✓ Lectura diària de notícies, textos, etc. relacionats amb qualsevol

activitat o esdeveniment pròxims.

✓ Lectura de diaris i publicacions periòdiques.

✓ Lectura de fragments de llibres relacionats amb l'activitat docent en

moments adequats: biografia d'un autor o científic, per exemple.

✓ Facilitar a l'alumnat la bibliografia i els recursos disponibles en

qualsevol suport adequat al seu nivell.

✓ Presentació periòdica dels llibres prestats per la biblioteca del

centre.

✓ Presentació de les novetats de la biblioteca escolar del centre.



9 - 35

✓ Fer visibles i/o comentar referències que apareixen en premsa sobre

llibres de possible interés per a l'alumnat.

✓ Exposicions orals de lectures realitzades per alumnes i professors.

✓ Debat.

✓ Lectura col·lectiva de llibres.

✓ Registre del recorregut lector de l'alumne amb l'opinió dels llibres

(per exemple, podria ser un apartat de les populars agendes escolars).

✓ Enquesta per a triar els millors llibres/autors del curs.

✓ Realització de llibres viatgers (s'inicien a l'aula i recorren les

diferents famílies).

✓ Disposar d'un racó de lectura a l'aula.

2) En el centre.

Igual que a l'aula, la presència de la lectura s'ha de fer notar en tot el centre

i no solament a la biblioteca d'aula d'on, no obstant això, partirà el *groso de les

accions d'animació.

Algunes activitats possibles:

✓ Presentació, en espais de pas de màxima visibilitat, de les novetats

incorporades a la biblioteca d'aula.

✓ Sessions de contacontes.

✓ Trobades amb escriptors. És molt important que aquestes trobades

no se circumscriguen exclusivament a l'àmbit literari, sinó que

estiguen obertes a qualsevol àrea de coneixement: ciències, arts,

tècnica…

✓ Concertar trobades amb professors, científics… d'universitats

pròximes que ens presenten o parlen sobre un llibre o tema



10 - 35

determinat. Fins i tot entre els pares, professionals dels més variats

àmbits.

✓ Certàmens creatius (literaris, de divulgació científica, artístics…).

✓ Exposicions temàtiques de llibres del fons de la biblioteca.

✓ Creació de clubs de lectura.

✓ Apadrinaments lectors. “L'apadrinament” és una pràctica de lectura

entre nivells. Els alumnes i les alumnes de cicles superiors apadrinen

companys i companyes de nivells inferiors.

✓ Celebració d'efemèrides, centenaris, etc. amb presència de llibres i

documents relatius a aquests.

✓ La lectura en veu alta és una competència que deu ser recuperada,

però lluny de metodologies i pràctiques coercitives i *desmotivadoras

per al lector. Pot convertir-se en una acció molt motivadora i

gratificant.

✓ Tallers d'escriptura.

3) Fora del centre.

Moltes de les activitats que es realitzen en el centre són fruit de convenis

i col·laboracions amb institucions públiques i privades.

Aqueixes mateixes institucions realitzen al seu torn accions i activitats a les quals

podem acudir amb l'alumnat, en aqueixa necessària relació del centre amb el seu

entorn social i cultural més accessibles:

✓ Amb la biblioteca municipal, acudint a les seues activitats de formació

d'usuaris, presentacions d'autors, llibres, etc.

✓ Amb l'ajuntament, participant en les accions dutes a terme en els espais

culturals gestionats per aquests.



11 - 35

✓ Amb museus acudint en els tallers didàctics, cada vegada més estesos.

✓ Amb filmoteques.

✓ Amb sales de concerts.

✓ Amb teatres.

✓ Etc.

Però de totes, la relació més regular i fluida deu ser amb les famílies i amb

el seu òrgan associatiu, l'AMPA. L'organització d'activitats al voltant de la lectura

i el paper dels pares i mares en l'animació i consolidació d'aquesta són part

fonamental de l'estratègia i de la filosofia d'un Pla de Foment de la Lectura, ja

que la família és una variable determinant en l'èxit escolar de l'alumnat.

Amb la fi, per tant, d'informar, formar i captar l'interés de les famílies, el

centre pot realitzar diferents accions:

✓ Butlletí per a famílies o secció en la revista escolar amb informació

variada: ajudes per a llibres, activitats especials, recomanacions de

lectures…

✓ Xarrades per a pares i mares impartides per especialistes i/o

professorat.

✓ Jornades de portes obertes per a mostrar a les famílies els espais i els

serveis del centre.

✓ Serveis des de l'aula o la biblioteca escolar:

✓ Maletes viatgeres, amb materials agrupats per temàtiques o gèneres,

acompanyats d'instruccions per al seu gaudi en família.

✓ Secció a la biblioteca de llibres i informació d'interés per a pares.

✓ Guies de lectura (llibres, audiovisuals, llocs web…) que incloguen també

referències interessants per als pares.



12 - 35

✓ Llibre viatger, que circula entre les llars per a anotar i compartir

anècdotes i inquietuds al voltant de temes diversos.

✓ Tallers familiars sobre diferents temàtiques, en els quals participen

conjuntament els pares, les mares i l'alumnat.

✓ Clubs lectors de pares i mares, presencials o a través de plataformes

virtuals.

✓ Trobades amb autors, on els pares i mares estiguen presents també. Un

element de motivació per a acudir és enviar prèviament un dossier sobre

l'autor i la seua obra.

✓ Accions i activitats culturals on els pares i mares participen en la seua

organització i posada en marxa: exposicions, teatre, concursos oberts a

tota la comunitat escolar (creació literària o científica, pintura,

música…).

Les propostes adscrites a les famílies han de motivar-los a participar, a interessar-

se pel qual fan els seus fills i filles, en definitiva, han d'animar les famílies a

integrar la lectura com a activitat quotidiana dins de la dinàmica i els hàbits

familiars.

c. Dinamització de la biblioteca escolar

*Aquest servei està tancat ja que ens trobem temporalment en una ubicació

amb espai que no compleixen els requisits mínims exigibles segons normativa.

Estem en mòduls prefabricats i la zona que s'anava a utilitzar per a biblioteca de

centre, s'ha hagut de reconvertir en sala d'usos múltiples per necessitats de

centre. No s'elimina del nostre pla de foment lector, ja que quan estiguem en un

col·legi estable de nova construcció, tindrem biblioteca escolar i la utilitzarem com

a centre de desenvolupament del foment lector.



13 - 35

La dinamització d'un servei bibliotecari inclou accions en quatre àmbits diferents:

1. Gestió i disponibilitat de recursos.

La biblioteca ha de garantir la disponibilitat de recursos documentals útils i en

relació a les necessitats de la comunitat educativa, integrant diferents tipologies

documentals en diferents suports, entre ells, els electrònics i digitals.

2. Serveis i programes.

La biblioteca ha de donar suport, afavorir i enriquir l'exercici de l'activitat docent

a través de serveis i programes (accions) vinculats al currículum i al Pla de Foment

de la Lectura del centre. Entre aquests cal destacar el desenvolupament de

programes per l'aprenentatge d'habilitats per a investigar, de formació d'usuaris,

etc., que permeten la realització de treballs de recerca, projectes documentals,

cerca de fonts d'informació, etc.

3. Promoció i comunicació.

La biblioteca ha de realitzar de manera continuada accions de promoció i difusió

dels seus serveis i programes per a promoure el seu ús.

4. Cooperació i coordinació.

La biblioteca, per a poder desenvolupar les seues funcions, serveis i programes,

necessita establir accions de cooperació i coordinació tant amb els equips docents

com amb organismes educatius i culturals externs en el centre educatiu.



14 - 35

QUINS REQUISITS HA DE PREVEURE UN PLA DE FOMENT DE

LA LECTURA?

Un Pla de Foment de la Lectura:

- Ha de concebre's per a totes les edats i etapes educatives, i dins d'aquestes,

per a totes les àrees, matèries, àmbits i mòduls, i no exclusivament per a àrees i

matèries lingüístiques.

- Ha de ser realista, operatiu, viable i progressiu.

- Ha de ser contextualitzat, és a dir, partir de la realitat del centre.

- Ha de ser flexible i consensuat amb la comunitat educativa.

-El seu eix vertebrador és la biblioteca escolar i s'aprofita d'altres recursos

culturals de l'entorn: biblioteques públiques, centres culturals, fundacions,

museus...

- No ha de ser obra d'una sola persona, sinó de la comissió coordinadora del pla.

- Ha d'incloure les bones pràctiques que el centre ha desenvolupat.



15 - 35

B) CONCRECIÓ DEL PLA DE FOMENT LECTOR

DEL CEIP SANT ÁNGEL DE LA GUARDA:

FONAMENTACIÓ:

La lectura, en diferents suports, és el mecanisme més important de

transmissió de coneixements en la societat actual. Dominar aquesta destresa és

fonamental, tant en totes les etapes educatives, com en el desenvolupament

normalitzat de la vida dels adults.

Per tant, a causa de la importància que tenen les habilitats lectores per al

conjunt de les activitats escolars i per a l'èxit escolar, tot el professorat es

preocuparà de la lectura en les seues respectives àrees i en tots els nivells

d'Infantil i Primària.

S'iniciarà l'aprenentatge sistemàtic de la lectura en primer i segon

d'Educació Primària, assumint, per part del professorat, un determinat mètode,

que es modularà, flexibilitzarà i adaptarà segons l'alumnat.

En Infantil el mètode de treball correspon a un determinat concepte d'escola

activa on el xiquet/a i els seus interessos reals són la base del seu aprenentatge.

Partim que el xiquet/a vol aprendre, té interés per conéixer, saber, descobrir,

recollim aquest interés per a recórrer els diferents processos del seu

aprenentatge, l'ajudem a combinar dades relacionant-los entre si.

Entenem que aprendre a llegir i escriure no és conéixer els mecanismes únicament,

sinó que quan els conega puga i vulga utilitzar-los perquè li resulten vàlids per a la

seua vida. Ha d'arribar a percebre que és una possibilitat d'intercanvi i de

comunicació amb els altres.

Desenvolupament de les capacitats lectores:

Es tindrà en compte, principalment, la lectura silenciosa. Amb aquest tipus

de lectura es pretén que, en el menor temps possible, lligen i comprenguen el major

nombre de paraules. S'ha d'afavorir la lectura *ideovisual: comprendre sense

pronunciar.



16 - 35

També s'inclourà la lectura oral, per la seua importància en els primers

moments d'entrenament lector, encara que més com un exercici d'expressió que

com a entrenament d'habilitats lectores.

La fluïdesa no afecta solament a la velocitat, sinó a l'atenció, a l'exactitud,

a la comprensió, a la memòria, al vocabulari, etc.

Per a aconseguir major fluïdesa, es treballarà sistemàticament:

• L'ampliació del camp visual percebut en una fixació.

• La disminució de fixacions per línia.

• L'eliminació del nombre de moviments de verificació.

• La discriminació de paraules senceres per la seua forma global.

• La desoralització de la lectura...

L'objectiu fonamental de tota mena de lectura és comprendre el seu

missatge, el seu contingut. El desenvolupament de la comprensió va condicionat a

un ampli vocabulari, a un domini d'habilitats per a arribar autònomament al

significat de paraules desconegudes i a un domini suficient del llenguatge en

aspectes morfològics i sintàctics.

Per a llegir eficaçment és imprescindible la intencionalitat de desitjar descobrir

alguna cosa en l'escrit i l'atenció. És important la motivació per a llegir, per la qual

cosa la lectura serà lúdica, intencional, creativa i motivadora.

OBJECTIUS GENERALS:

1. Desenvolupar les habilitats lectores perceptives per a aconseguir la suficient

fluïdesa en cada nivell.

2. Ampliar la comprensió lectora, no solament en l'àrea lingüística sinó en les

diverses matèries del currículum.

3. Propiciar que els/as alumnes/as passen de ser lectors/as passius/as a ser

lectors/as actius/as i descobrisquen el gust per la lectura i la utilitzen en les

seues estones d'oci.

4. Promoure campanyes perquè es cree un ambient favorable a la lectura en el

Centre.

5. Que tot el professorat se senta implicat en el Pla Lector per a contribuir a

millorar la lectura.



17 - 35

6. Potenciar l'ús de la Biblioteca d'Aula, acordant el nombre de lectures mínim per

nivell.

7. Potenciar l'ús de la Biblioteca del Centre, amb adquisicions de nou material i

difusió dels existents.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

1. Descobrir la necessitat de la llengua escrita per a acostar-se a ella amb

curiositat, interés i en situacions significatives.

2. Ampliar progressivament el camp visual.

3. Desenvolupar l'agudesa perceptiva visual per a discriminar bé la forma de

les paraules.

4. Desenvolupar la memòria mediata i immediata per a poder donar compte del

contingut de textos.

5. Desenvolupar l'atenció per a captar amb claredat les informacions i saber

distingir les fonamentals de les menys rellevants.

6. Ampliar el vocabulari per a millorar la comprensió.

7. Comprendre els textos de manera activa i creativa, aportant al seu significat

els propis sabers del lector i les seues experiències personals.

8. Ser capaç de resumir oralment o per escrit el contingut dels diversos

textos.

9. Utilitzar la lectura per a organitzar la pròpia vida i la de la comunitat amb

diversos tipus de textos.

10. Gaudir amb la lectura i utilitzar-la de manera lúdica i recreativa per a ocupar

el temps d'oci.

11. Conéixer els textos més senzills i significatius de la nostra tradició literària,

almenys en algun fragment.

12. Prestar i rebre prestats llibres i parlar d'ells amb els/as amics/as; visitar

biblioteques i saber demanar un llibre usant adequadament en els fitxers.

13. Aconseguir, en finalitzar l'etapa, una lectura de 150 a 200 paraules per

minut.

CONCEPTES:

1. Necessitats i situacions de comunicació escrita en el mitjà habitual de

l'alumnat.

2. Relació entre llengua oral i llengua escrita.



18 - 35

3. El text escrit com a font de plaer, d'informació i aprenentatge, d'enriquiment

lingüístic i personal i com a expressió de valors.

4. Diversitat de textos escrits. Els textos literaris.

5. Estructures pròpies dels diferents tipus de textos.

6. L'acte lector: implicacions fisiològiques.

7. La comprensió.

8. El vocabulari.

9. Memòria i lectura.

10. Diverses formes de llegir.

PROCEDIMENTS:

1. Descodificació de textos emprant els coneixements sobre el codi de la llengua

escrita.

2. Comprendre textos escrits a partir de les pròpies experiències, sentiments i

coneixements.

3. Utilització d'estratègies per a resoldre dubtes en la comprensió del text.

4. Resum oral i escrit de textos escrits.

5. Utilització de diverses fonts escrites per a satisfer necessitats d'informació.

6. Realitzar exercicis per a ampliar el camp visual, reduir fixacions, incrementar

vocabulari, millorar la memòria...

ACTITUDS:

1. Valoració de la llengua escrita com a mitjà d'informació i de transmissió de

cultura.

2. Valoració de la lectura com a font de plaer i de diversió.

3. Actitud crítica davant els missatges transmesos pels textos escrits,

mostrant especial sensibilitat davant els quals transmeten qualsevol forma

de discriminació.

4. Valoració de la bona lectura oral.

METODOLOGIA:

✓ Es realitzaran sessions amb xicotet grup (desdoblaments) adequant la lectura

al nivell del grup.



19 - 35

✓ Es realitzaran exercicis de lectura silenciosa, lectura en veu alta, de

comprensió lectora i augment de vocabulari.

✓ Es corregiran les activitats, no amb ànim de puntuar sinó motivant a millorar a

l'alumne.

✓ Les activitats tindran caràcter lúdic per a fomentar la lectura com a activitat

d'oci.

AVALUACIÓ:

Partirem sempre d'una avaluació inicial que ens permeta conéixer la velocitat

espontània de l'alumnat, la seua comprensió i la seua velocitat eficaç, que és el

resultat de relacionar la velocitat a la qual s'ha llegit un text amb la seua

comprensió. La velocitat eficaç, per tant, ens donarà aproximadament, les paraules

que l'alumnat llig i comprén per minut.

A partir de les dades de l'avaluació inicial, el professorat jerarquitzarà els

objectius que s'han d'aconseguir i es detectaran els alumnes/as amb dificultats.

Una vegada al trimestre es tornarà a aplicar una prova de velocitat i

comprensió, similar a la inicial perquè cada alumne/a i el professorat tinguen

informació dels progressos aconseguits.

En cada sessió de lectura es realitzarà l'avaluació de la tasca. Es

corregeixen les activitats i jocs realitzats i es porta un registre de com va

realitzant cada alumne/a cada tipus d'exercici, amb el que es pot observar el

procés del seu aprenentatge.

Sobre els nivells de fluïdesa (velocitat) i comprensió, establim els següents

criteris orientatius:



20 - 35

PRIMER EQUIP DOCENT MITJÀ 31-61 paraules/minut

BO 61-100 p / m

ALT + de 100 p / m

SEGON EQUIP DOCENT MITJÀ 61 - 100 p / m

BO 101-150 p / m

ALT + de 150 p / m

TERCER EQUIP DOCENT MITJÀ 101 - 150 p / m

BO 150 - 200 p / m

ALT + de 200 p / m

PLA D'ACTUACIÓ:

Durant el curs actual el pla de foment de la lectura treballarà des de dos

àmbits:

• ACTIVITATS DE CENTRE

De forma general per a tot l'alumnat del centre es realitzaran:

• Sessions de contacontes,

• Visites d'autors i il·lustradors,

• Animacions,

• Concursos,

• Lectures en veu alta,

• Dramatitzacions,

• Difusió de novetats mitjançant murals, …



21 - 35

Es potenciarà l'ús de la BIBLIOTECA D'AULA. Així mateix, cada alumne/a

comptarà amb el seu carnet de préstec per a poder portar llibres a casa.

•ACTIVITATS D’ AULA:

En les diferents àrees es duran a terme activitats i estratègies per a

millorar i fomentar la lectura, adequades a cada nivell educatiu. A més de manera

concreta es realitzaran:

• Desdoblaments en Ed. Infantil. En les sessions en les quals es duu a terme

el projecte TIC del Centre, es fa un desdoblament entre la tutora i la mestra de

suport. Un dels grups va a l'aula d'informàtica i l'altre, treballa nocions

necessàries per a l'inici de la lectoescriptura: exercicis d'atenció, direccionalitat,

relació so-representa gràficament, bingos d'imatges i/o paraules... atés el nivell

maduratiu de l'alumne/a. Cada setmana aquests grups alternen l'aula d'informàtica

amb els exercicis d'iniciació a la lectoescriptura.

• Agrupaments flexibles en primer, segon i sisé de primària. Tant en les dues

classes de 1r com en 2n i 6é, els dos grups-classe es dividiran en tres grups tres

sessions a la setmana, atesos pels dos professors/as del nivell més una altra

professora de suport. Aquests agrupaments s'han previst durant l'àrea de llengua

valenciana, la qual cosa permet treballar en grups més reduïts la velocitat lectora,

a més de la comprensió i expressió oral i escrita.

• Suports inclusius en quarts, cinquens i sisens. Segons les necessitats dels

grups PPEV o PPEC, les tutores d'aquests grups treballen de forma conjunta amb

el mestre/a assignat per a entrar a la seua aula, dues o tres sessions setmanals de

llengua castellana i/o valenciana. D'aquesta forma existeix un treball més

individualitzat tant en la comprensió com en l'expressió oral i escrita.



22 - 35

Dins d'aquestes activitats estaran:

• Memorització i reproducció de poesies i textos breus.

• Proves de comprensió lectora.

• Proves de velocitat lectora.

• Lectures en veu alta per a avaluar ritme i entonació.

• Lectures silencioses per a valorar velocitat i comprensió.

• Llegir amb freqüència per pròpia iniciativa com a font de plaer.

- Biblioteca d'aula:

La biblioteca d'aula compta amb, almenys, uns 60 llibres adequats al nivell de

lectura del seu alumnat i segons les programacions de l'àrea de llengua de cada

nivell, l'alumnat triarà lliurement o orientat per la seua tutora un llibre que

portaran a casa per a llegir i del qual posteriorment realitzaran una fitxa de

comprensió lectora. En aquesta fitxa indicaran les dades tècniques del llibre, els

personatges, un resum del que han llegit, la seua opinió personal, etc. o bé,

respondran preguntes concretes per a conéixer el seu nivell de comprensió.

S'estableix un nombre mínim de lectures trimestrals que per al present curs serà:

• PRIMER EQUIP DOCENT: un llibre setmanal.

• SEGON EQUIP DOCENT: dos llibres per trimestre.

• TERCER EQUIP DOCENT: tres llibres per trimestre.

- TIC:

Visita de pàgines web sobre lectures o sobre novetats de llibres editats. S'utilitza

de forma habitual entre una o dues sessions amb els ordinadors de l'aula

d'informàtica. Es fan lectures a l'hora de treballar els continguts educatius a



23 - 35

través d'eines digitals. A més, l'ús es fa protegint Createve Comons gràcies a les

aules virtuals d'aprenentatge de Mestre a Casa. En els últims anys, l'alumnat

participa de forma activa en la redacció de la pàgina de la seua classe en la revista

escolar. http://mestreacasa.gva.es/web/santoangel/26

http://mestreacasa.gva.es/web/santoangel/26



24 - 35

ÀMBIT D'ACTUACIÓ - DISSENY D'ACTIVITATS

EDUCACIÓ INFANTIL

Posada en marxa d'una ludoteca. Amb una periodicitat setmanal es realitzaran

les següents activitats.

- Guinyols,

- Titelles

- Audicontes.

- Videocontes.

Psicomotricitat.

- Lectura de contes i desenvolupament motriu d'aquest.

- Dramatitzacions.

Plàstica.

- Lectura de contes i dibuix dels personatges.

- Lectura de contes i realització dels personatges en diferents

materials (plastilina, fang, paper...)

- Dibuix de contes.

- Tallers de disfresses.

- Racó de la lectura.

- Contacontes.

- Llibres viatgers.

- Comunicació mitjançant l'agenda.

- Préstec de llibres: Un dia a la setmana s'obri el préstec de llibres per a casa,

es duu a terme un control de biblioteca i s'emplena una fitxa de lectura.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

ACTIVITATS MENSUALS D'ANIMACIÓ A la LECTURA A l'AULA:

Es realitzarà una activitat significativa de manera mensual que podrà ser d'un sol

dia o repetir-se cada dia del mes segons els casos. Es treballarà la lectura pública,

la premsa, el teatre, els contes, la dramatització, la poesia i la creativitat literària

entre altres coses.



25 - 35

PRIMER CURS

• Memoritzar dites dels mesos de l’any.

• Memoritzar, recitar i dramatitzar poesies de les diferents estacions.

• Escriptura creativa una sessió a la setmana.

• Activitat “L'amanida de contes”, Gianni Rodari.

• Lectura individual i col·lectiva del llibre de lectura del curs i de la resta de

les àrees.

• Lectura individual de llibres de la biblioteca d’aula quan acaben les activitats.

• Préstec de llibres d’aula una vegada a la setmana.

• Visitar la biblioteca del barri Clara Santiró i realització del carnet de

biblioteques municipals.

• Utilització de les TIC’s per a millorar la comprensió i la velocitat lectora.

• Participació en la revista escolar del centre.

• Visita al Teatre.

• Maleta viatgera amb la participació de les famílies.

• Explicar un conte per escrit, donant les vinyetes.

• Representació teatral de textos curts.

• Elaboració d’un punt de llibre.

• Construcció i correcció col·lectiva de textos curts.



26 - 35

SEGON CURS

• Memoritzar, recitar , dramatitzar poesies i embarbussament.

• Escriptura creativa una sessió a la setmana.

• Lectura individual i col·lectiva del llibre de lectura del curs i de la resta de

les àrees.

• Lectura individual de llibres de la biblioteca d’aula quan acaben les activitats.

• Préstec de llibres d’aula una vegada a la setmana i la seua corresponent fitxa.

• Visitar la biblioteca del barri Clara Santiró i realització del carnet de


• Utilització de les TIC’s per a millorar la comprensió i la velocitat lectora.

• Participació en la revista escolar del centre.

• Visita al Teatre.

• Explicar un conte per escrit, donant les vinyetes.

• Representació teatral de textos curts.

• Elaboració d’un punt de llibre.

• Construcció i correcció col·lectiva de textos curts.

• Elaborar oralment un conte entre tots i totes.

• Elaborar de forma escrita un conte entre tots i totes.



27 - 35

TERCER CURS

• Lectura col·lectiva de diferents col·leccions de llibres que tenim a la classe.

• Lectura individual de llibres de la biblioteca de l’aula quan l’alumnat acaba les

activitats.

• Préstec de llibres de la biblioteca de la classe una vegada a la setmana amb els

seu registre i control del que cada alumne/a va llegint.

• Visita a la biblioteca del barri “Clara Santiró” i realització del carnet de


• Participació en activitats d’animació a la lectura proposades per la biblioteca

“Clara Santiró”.

• Diferents nivells del carnet lector que l’alumnat anirà aconseguint al llarg del

curs en funció de la quantitat de llibres que va llegint. Els quatre nivells són:

nivell cargol lector, nivell ratolí de biblioteca, nivell linx i nivell rei/reina de la

biblioteca. Setmanalment van pujant un punt si s’han llegit un llibre.

• Dia del llibre: elaboració d’un punt de llibre i redacció d’un xicotet llibre

(escriptura d’una història curta) que després regalaran a un company/a de la

classe.

• Auca de Jaume I: després de comentar la vida de Jaume I realitzaran entre tot

l’alumnat un auca amb els moments més importants de la seua vida i que tinguen

relació amb la Comunitat Valenciana.

• Taller de declamació: memoritzar i recitar poesies amb l’entonació adequada.

Enregistrar a l’alumnat recitant de manera individual o en grup.

• Som poetes: escriure poesies i recopilar-les en un llibre que es col·locarà en la

biblioteca d’aula.

• Teatre llegit: realitzar una selecció de contes curts i llegir-los per grups. Es

poden realitzar diferents activitats per a representar-les en altres grups.



28 - 35

• Hui vos conte jo un conte: explicar un conte de la bibloteca que els faça

reflexionar sobre un valor (solidaritat, amistat, empatia....) Després del col·loqui

s’iniciarà un torn per a que cada xiquet/a es porte el llibre a la seua casa i

l’explique als seus pares.

• Tertulies literàries: en un primer moment s’utilitzaran lectures curtes amb

temes pròxims a l’alumnat i quan ja coneguen com es realitza l’activitat

s’utilitzaran els contes del llibre El bolsillo mágico de la ed. Vicens Vives.

• Visita al Cinema durant el festival internacional de cine infantil de la ciutat de

València per a veure la projecció de la pel·lícula “Las aventuras de D. Quijote” i

conèixer un poc més al seu escriptor Miguel de Cervantes.

QUART CURS

• Lectura col·lectiva de diferents col·leccions de llibres que tenim a la classe.

• Lectura individual de llibres de la biblioteca de l’aula quan l’alumnat acaba les

activitats.

• Préstec de llibres de la biblioteca de la classe una vegada a la setmana amb els

seu registre i control del que cada alumne/a va llegint.

• Visita i participació en activitats d’animació a la lectura proposades per la

biblioteca “Clara Santiró” per al mes de gener.

• Diferents nivells del carnet lector que l’alumnat anirà aconseguint al llarg del

curs en funció de la quantitat de llibres que va llegint. Els quatre nivells són:

nivell cargol lector, nivell ratolí de biblioteca, nivell linx i nivell rei/reina de la

biblioteca. Setmanalment van pujant un punt si s’han llegit un llibre. En un lloc

de la classe es mostrarà en quin nivell està cada alumne/a.



29 - 35

• Dia del llibre: elaboració d’un punt de llibre i redacció d’un xicotet llibre

(escriptura d’una història curta) que després regalaran a un company/a de la

classe.

• Explicació oral dels llibres que els xiquets/es van llegint de manera individual i

la seua posterior recomanació o no als companys de classe. Es fa setmanalment.

• Tertúlies literàries: Col·loqui i posada en comú dels llibres que es van llegint de

forma col·lectiva.

• Las aventuras de Don Quijote: treball d’aquest llibre amb l’alumnat. Lectura

col·lectiva. Investigació sobre Miguel de Cervantes i la seua obra. Debat i

col·loqui sobre el personatge amb el que es senten més identificats (D. Quijote/

Sancho Panza). Descripció física i de les qualitats personals de cada personatge.

Invenció per part de l’alumnat d’un personatge ambientat en l’època del Quijote

i que els representarà a ells durant la duració d’aquest projecte. Escriptura d’una

carta d’amor a Dulcinea utilitzant els cinc sentits. Decoració i ambientació a

l’aula i demés activitats que aniran sorgint al llarg del treball.

• Visita al Cinema durant el festival internacional de cine infantil de la ciutat de

València per a veure la projecció de la pel·lícula “Las aventuras de D. Quijote” i

conèixer un poc més al seu escriptor Miguel de Cervantes.

• Tallers individuals i col·lectius sobre escrpitura creativa.

• Lectures amb valors. A l’àrea de valors estem llegint el llibre del pirata “Barba

Ciega”. Cada lectura que treballem amb els/les alumnes els aporta el

coneixement d’un valor (amistat, confiança, treball en equip....etc).

• Explica’m un conte: al llarg del curs es vol introduir l’activitat d’explicar contes

als companys/es de la classe i també a alumnes de cursos inferiors. Treball

d’expressió oral.



30 - 35

CINQUÉ CURS

Setembre - Lectómetre:

Elaboració d'un panell personalitzat per a la classe, amb la finalitat de motivar la

lectura, reflectint en el mateix en diferents colors cadascun dels llibres llegits.

Octubre – Recitació:

Recitació en veu alta de poesies apreses de memòria i anàlisi posterior d'aquestes.

Novembre – Comparacions:

Cerca de substantius i adjectius per a associar mitjançant comparacions en forma de

vers.

Desembre – Dramatització:

Dramatització en grups reduïts sobre un tema triat en consens i que tinga relació amb

alguna narració coneguda.

Gener – Publicitar lectures:

Recomanació de llibres llegits a través d'exposicions a la resta del grup argumentant

a quin tipus de lector podria interessar i per què.

Febrer – Creació:

Invenció per part de la classe d'una història. Hauran d'imaginar els personatges, les

situacions, les accions i els diàlegs per a després crear un còmic. L'acordió. El foli

giratori.

Març - Còmic o còmic:

Creació en grups cooperatius inclusius d'un còmic, incloent la il·lustració i entrepans de

la història inventada.

Abril - Jornades de lectura:

Participació en les Jornades monogràfiques d'animació a la lectura. Creació i il·lustració

de punts de lectura en tres idiomes.

Maig - Amanida de contes:



31 - 35

Es barrejen en una mateixa història diversos personatges de diferents llibres llegits

durant el curs i es crea una història nova.

Juny – Visita

Visita a una llibreria per a elaborar una wishlist (llista de desitjos) de llibres que ens

agradaria llegir durant l'estiu.

SISÉ CURSO

Setembre – L'estiu

Al llarg dels primers dies del curs, cada alumne/a relatarà en veu alta com ha

transcorregut el seu estiu i posteriorment el plasmarà en el paper. Finalment es

realitzarà una posada en comú dels treballs elaborats.

Octubre – Narració:

Cada dia del mes un/a alumne/a diferent narrarà en veu alta una pel·lícula, un llibre,

una llegenda, etc. Després es realitzarà una posada en comú del relatat.

Novembre - La premsa:

Construir un periòdic redactant diverses notícies sobre el col·legi, respectant les

diferents seccions d'un periòdic real.

Desembre – El Nadal

Buscar informació relativa als costums i tradicions del nostre Nadal i exposar-la a

l'aula.

Gener - Versos encadenats:

Es tracta d'iniciar cada vers amb la paraula que finalitza l'anterior. Les produccions

es lligen en veu alta.

Febrer - Història sonora:



32 - 35

Es tracta de crear una història que es puga escenificar i siga comprensible sense

diàlegs i on només es permeten efectes sonors que ajuden la comprensió d'aquesta.

Març - Trivial literari:

Concurs amb preguntes sobre autors, llibres, regles ortogràfiques, etc.

Abril - Jornades de la lectura:

Participació en les Jornades monogràfiques d'animació a la lectura.

Maig – Debat:

Es proposarà un tema d'actualitat i es debatrà sobre ell, amb suport de premsa escrita

relacionada amb el tema.

Juny - Creació de diàlegs:

Es visualitza un curtmetratge animat sense diàlegs (exem: “El pont”). Per equips, es

reparteixen els personatges i inventen un diàleg d'acord a les imatges del vídeo.

Finalment, es visualitza de nou el curt i l’alumnat va introduint els seus diàlegs a manera

de doblatge.



33 - 35

ANNEX I

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES. JORNADES MONOGRÀFIQUES

DE LA LECTURA – DIA DEL LLIBRE (23 d'abril)

Es tracta de dos o tres dies en què tot l'alumnat de Primària (Infantil

participarà només en algunes activitats) s'implicarà en una sèrie d'activitats

exclusivament dedicades a la lectura i l'animació lectora i on totes les activitats

curriculars giraran entorn d'aquest tema.

S'ambientarà el col·legi de manera especial per a aquests dies. Es prepararà una

exposició amb els treballs realitzats per l'alumnat durant el curs i relacionats amb la

lectura, explicant que activitats s'han realitzat i l'objectiu perseguit per cadascuna

d'elles.

L’alumnat podrà gaudir de diverses activitats de contacontes. Unes referides

als llibres que han llegit al llarg del curs i altres referides a contes tradicionals

depenent de les seues edats.

Es realitzaran visites a la biblioteca pública on l’alumnat gaudirà d'alguns tallers

d'història del llibre, autors llegendaris, etc.

En el centre es realitzaran tallers de punts de llibre, de titelles, hi haurà

projeccions cinematogràfiques, concursos de xerraires etc.

Aquestes activitats es completaran amb altres d'animació lectora realitzades

dins de l'aula i referides als continguts treballat al llarg del curs segons els nivells

(concursos preguntes respostes, *gymkhanas literàries, cistella i punta, etc.).

Les jornades acabaran amb una festa on cada classe recrearà un quadre escènic

d'un llibre o conte treballat al llarg del curs, disfressant-se dels seus personatges,

presentant-los i realitzant una sinopsi de la narració per a tots els seus companys/es

d'etapa.



34 - 35

ANNEX II

ORIENTACIONS PER A LLEGIR EN FAMÍLIA

Quan estigueu llegint amb el vostre fill o filla, us fem les següents recomanacions:

• Apagueu la tele o la ràdio, per a no distraure-vos.

• Que no resulte una obligació i que siga una estona divertida.

• Si els vostres fills encara no saben llegir, podeu mirar amb ells les imatges

d'un llibre o llegir-los alguna història.

• Pregunteu-li al mestre/a dels vostres fills o als bibliotecaris quines lectures

són més apropiades i com heu de fer-ho.

• Després de la lectura, comenteu el que heu llegit: personatges, situació, etc.

I relacioneu-los amb la vida quotidiana.

• Si no teniu temps per a asseure-us a llegir amb els vostres hij@s, que et

lligen alguna cosa mentre fas una altra cosa: planxar, cuinar, cosir, arreglar

un aparell i, si estàs cansat/a, aprofita mentre descanses en el sofà.

• Quant el teu fill o la teua filla et llija el text, procura:

o Que parle alt i clar.

o Que articule i vocalitze bé.

o Explicar-li les paraules que no entén. Per a això convé que tingues un

diccionari a mà.



35 - 35

o Que llija a poc a poc, donant sentit a les frases, sense detindre's.

o Que utilitze l'entonació apropiada, amb expressivitat, evitant la

monotonia, i que adeqüe la veu i els gestos al tipus de text que siga:

• Poesía

• Descripció

• Diàleg

• etc.

• Finalment, si un dia, per qualsevol motiu, no podeu fer la vostra estona de

lectura, no us desanimeu: torneu a intentar-ho l'endemà amb més ganes. Ànim.

PLA DE FOMENT LECTOR - gva.es · PLA DE FORMENT LECTOR. 5 - 35 QUINS SÓN ELS OBJECTIUS I LÍNIES...

Documents

Transcript of PLA DE FOMENT LECTOR - gva.es · PLA DE FORMENT LECTOR. 5 - 35 QUINS SÓN ELS OBJECTIUS I LÍNIES...